prova

grau mitj
9.00 h
primera fase
Nom
1r cognom
2n cognom
NIF/NIE
Localitat de la prova

Junta Qualificadora de
Coneixements de Valenci

Instruccions
El quadern dexamen i la plantilla de respostes, amb les seues dades identificadores, aix com el
DNI o un altre document didentificaci, han destar visibles durant tota la prova.
En este quadern dexamen es presenten:
Els enunciats de totes les qestions relatives a les rees de comprensi i destructures
lingstiques, i els textos corresponents a lrea de comprensi lectora.
Lenunciat de la pregunta dexpressi escrita i lespai per a esborrany desta rea. Lescrit
definitiu ser el de la plantilla de correcci.

TRASLLAT DE RESPOSTES A LA PLANTILLA

RECORDE: totes les respostes shan de traslladar a la plantilla.
En la plantilla de respostes escriga amb bolgraf blau o negre, i no use lquid correctiu o dun altre tipus.
s molt important que no cometa errors quan trasllade les respostes a la plantilla.
Assegures que el nmero de pregunta correspon a la del quadern dexamen.
Indique la resposta correcta omplint completament la casella corresponent.
Les preguntes poden deixar-se en blanc o amb una nica opci marcada.

A B C

A

B C

Si hi ha ms duna opci marcada, la resposta es considerar errnia.

Si sequivoca i vol anullar una resposta ja marcada, marque amb una lnia transversal que sobresca
del requadro i marque a continuaci lopci que desitja com a correcta.

C

IMPORTANT
El sistema no reconeix com a vlida una resposta correcta si el requadro no est completament ple
amb bolgraf negre o blau.
No hi ha la possibilitat de recuperar una resposta anullada ni anullar dos respostes.

rea de comprensi
Llija el text segent i marque la resposta ms adequada per a cada enunciat.

El metro de Londres
Pensem-ho un moment. Estem al Londres de mitjan segle XIX; la capital de limperi britnic s
una de les ciutats ms grans del mn, una urbs industrial en creixement on vianants i
carruatges lluiten per obtindre un poc despai en uns carrers estrets que encara seguixen el
patr medieval. Este Londres s una passarella de vehicles tirats per cavalls: els carruatges
Hackney taxis que necessiten llicncia per a circular i els nics autoritzats per a recollir
passatgers conviuen amb les diligncies per a viatjar fora de lurbs, els carruatges privats,
els mnibus alguns de dos pisos, les coffin cabs taxis de tat, amb espai per a una
persona i tramvies tirats per cavalls.
Continuem imaginant? En esta metrpoli atapeda i congestionada, la flota eqestre deixa mil
tones dexcrements al dia, una quantitat que requerix un exrcit de fematers. La situaci la
reflectix amb esglai un comentari victori: Si les coses continuen aix, haurem de construir un
segon pis a la ciutat. La soluci, per, no demana fer una urbs dplex, sin perforar el subsl.
El pare de la idea s Charles Pearson, un advocat que aconseguix convncer les autoritats
que lnica manera de descongestionar la capital s construint-hi un sistema de transport
subterrani. El concepte provoca rebuig: alguns escriptors hi veuen mort i destrucci, i el diari
The Times naugura un fracs absolut. Per des del 1860, ms de dos mil peons conduts per
lenginyer John Fowler remouen amb pics i pales el sl argils londinenc, fcil de perforar.
Seguixen el mtode cut and cover (tallar i cobrir): primer caven una rasa ben ampla, desprs
hi construxen el tnel comenant pels murs i, finalment, la cobrixen amb un sostre que pot fer
les funcions de carrer. Per a danyar tan poques propietats privades com siga possible i reduir
les despeses de compensaci, se seguix el traat dels carrers, per aix implica desviar el
trnsit, les clavegueres, les canonades daigua i gas i els cables del telgraf.
Sembla que el caos augmenta, per el 10 de gener de 1863, desprs duns quants dies
dassajos amb totes les locomotores en marxa, sinaugura el primer metro de la histria. Les
crtiques pel 30 % de sobrecost (lobra ha valgut 1,3 milions de lliures) sesvaxen de seguida:
lxit s immediat i, durant els sis mesos posteriors, la Met (diminutiu de Metropolitan Railway,
que s el nom de la companyia que lha construt) transporta 26.500 passatgers al dia.
Lxit desta primera lnia fa que ms projectistes i empresaris presenten esquemes similars.
Tantes sn les propostes que el mateix 1863 es crea el comit de selecci en la Cambra dels
Lords. La soluci que es proposa s estendre la Met pels seus dos extrems i construir un
circuit intern. Lenginyer en cap torna a ser John Fowler, que ha dacabar modificant-ne el
recorregut que ell volia fer passar per Hyde Park i Kensington Gardens, terreny ms fcil
per la forta oposici suscitada. Este canvi implica excavar rases de fins a dotze metres de
profunditat (les primeres no superaven els cinc) i pagar elevades compensacions.
El primer ferrocarril suburb de la histria simpulsa amb locomotores de vapor, que
expellixen fums sulfurosos plens de sutja que formen nvols espessos i provoquen desmais i
marejos. De seguida es prenen mesures per a disminuir el volum de vapor, per totes es
demostren ineficients. Tret duna, lelectrificaci. El 4 de novembre de 1890, tres anys desprs
de linici de les obres, el prncep de Galles inaugura el que s el primer metro elctric del mn.
El metro no t aturador. El pas a les locomotores elctriques s possible grcies a lentrada en
escena de Charles Tyson Yerkes, un empresari nord-americ a qui els tractes fraudulents han
portat a la pres als Estats Units, per que a Londres s vist com el salvador de lunderground.
Grcies a ell, selectrifiquen la Met i la District i es construxen cinc noves lnies, en una de les
quals pinta de diferents colors el nom de les estacions per a facilitar-ne la identificaci, una
idea que importa de Nova York, on s necessari per lelevat nombre danalfabets. Amb el
metro arribar la revoluci suburbana de la capital britnica, perqu el nou mitj de transport
acurta les distncies i dna peu al naixement dels primers suburbis als afores de la ciutat.

En lpoca de la construcci del metro, Londres havia deixat arrere el

traat medieval perqu ja era una urbs industrial en creixement i amb
milers de vehicles.

El pare de la idea de construir el metro s un lletrat amb una gran

poder de convicci.

Les obres del metro comencen amb maquinria pesant perqu el sl

de Londres s argils i molt dur, i se seguix el mtode cut and cover.

Respecte als mitjans de transport, segons el text...

a) els carruatges Hackney senquadraven dins del transport privat que recorria els carrers de
Londres en el segle XIX.
b) la visi dels distints tipus de vehicles que circulaven per Londres en el segle XIX es pot
comparar amb una desfilada.
c) els habitants del Londres del segle XIX podien triar entre sis tipus de vehicles, entre els quals
noms nhi havia tres tirats per cavalls.

En la construcci del metro...

a) el sostre amb qu es cobrixen els clots excavats, que sn estrets, pot fer funcions de carrer.
b) el mtode es diu cut and cover (tallar i cobrir), per, en realitat, es realitza en tres fases.
c) les obres suposen anullar els serveis de telgraf i clavegueram a Londres.

Respecte a lobra...
a) no hi ha cap relaci entre danyar propietats privades i haver dafrontar despeses de
compensaci.
b) lintent de preservar les propietats privades comporta desviar el trnsit i els cables del
telgraf, entre altres coses.
c) amb lobjectiu de danyar una quantitat mnima de propietats particulars es desvia el traat
dels carrers.

Una vegada inaugurada la primera lnia de metro...

a) lxit s tan aclaparador que durant el primer quadrimestre transporta ms de vint-i-sis mil
passatgers al dia.
b) els projectistes i els empresaris presenten poques idees per tan variades que hi ha
dintervindre la Cambra dels Lords.
c) es va continuar construint el metro per amb canvis en el recorregut, fet que va tindre
repercussions importants com ara variar la profunditat de les rases.

Durant el segle XIX, a Londres...

a) sinauguren tant el primer ferrocarril suburb de la histria com el primer metro elctric del
mn.
b) la inauguraci del primer metro elctric del mn es fa dos dcades desprs diniciades les
primeres obres del metro.
c) les compensacions que shan de pagar en la construcci del metro no sn costoses en cap
moment.

Quina de les paraules segents no s sinnima de rasa en loraci este canvi implica
cavar rases de fins a dotze metres?
a)
b)
c)

trinxera
fossa
tals

10

De qu tracta el text?
a)

De totes les tcniques que shan utilitzat en la construcci del metro londinenc fins a
lactualitat, siguen arquitectniques o urbanstiques.

b)

De la presentaci duna ciutat, Londres, dominada pel transport de tracci animal, i dels inicis
de la construcci del metro, amb les seues peculiaritats.

c)

De levoluci dels diferents mitjans de transport a Londres i de la desaparici dels distints

tipus de carruatges, aix com de la relaci dels londinencs amb esta evoluci.

rea d'estructures lingstiques

Marque en cada qesti l'opci ms adequada per a completar la frase o per a contestar la
pregunta en un registre formal.

Lxic i semntica
11.

Era tan __________ que alg poguera vendre duros a quatre pessetes, que noms podia ser
__________.
a) inversemblant / un timo
b) inverossmil / una estafa
c) inversemblant / un frau

12.

s un __________: fuma sense parar encara que t asma.

a) terrs
b) tarara
c) tontorr

13.

Qu s una dalla?
a) Eina utilitzada per a obrir alguna cosa o alar un pes amb l'altre extrem.
b) Ferramenta usada per a tallar l'herba.
c) Instrument emprat per a picar ferro a altes temperatures.

14.

Estava malalt i tenia __________ i __________.

a) retortions de ventre / mal de cap
b) torons de panxa / escalfreds
c) retorons de ventre / vmits

15.

Veient aquella actuaci del mim, no em podia aguantar __________.

a) les rialles
b) la rissa
c) les carcaixades

16.

Qu significa l'expressi "no traure's la pasta dels dits"?

a) No netejar-se b el cos.
b) No tindre habilitat per a resoldre els problemes.
c) Que sempre est fent faena.

17.

Qu significa l'expressi "aix sn figues d'un altre paner"?

a) No tindre res a veure amb el tema de qu es parla.
b) Ser de molt bona qualitat.
c) No ser una fruita de temporada.

18.

Qu significa l'expressi "fer bondat"?

a) Abandonar tots els bns.
b) Donar almoina.
c) Portar-se b.

19.

Finalment, Melcior va posar una parada de __________.

a) llepolies i fruita seca
b) llepadits i fruits secs
c) golosines i fruits secs

rea d'estructures lingstiques

Marque en cada qesti l'opci ms adequada per a completar la frase o per a contestar la
pregunta en un registre formal.

20.

Quan va separar l'esquena del __________ li vingu un __________ que li va impedir alar-se
de la cadira.
a) respatler / vertigen
b) respatler / vrtex
c) respalder / vrtig

21.

Desitjava tindre l'oportunitat __________, per a __________ la victria davant de l'equip rival.
a) d'una revanxa / assaborir
b) d'una revenja / assaborir
c) d'un desquit / saborejar

22.

On va la corda, __________. (refrany)

a) va el poal
b) no poses fil
c) lliga l'animal

23.

Qu significa l'adjectiu "roder"?

a) Que pren part en una roda de torns laborals.
b) Que va d'un lloc a un altre fugitiu i errant.
c) Que fabrica rodes.

24.

Qu significa el verb "esmolar"?

a) Triturar els grans de cereals, de caf o d'altres productes.
b) Afinar el tall d'un ganivet o d'unes tisores.
c) Traure les dents o els queixals a un animal.

25.

Qu significa l'expressi "a mos red"?

a) Menjar-se algun aliment fent la forma d'un cercle.
b) Mossegar alguna cosa amb molta fora.
c) Menjar sense ajuda de cap eina: fent servir noms les dents.

Morfologia i sintaxi
26.

Anirem al museu __________ est tota la seua obra exposada.

a) on hi
b) en el qual hi
c) on

27.

Els darrers anys __________ moltes investigacions i ara __________ que sabem qui s el
responsable de la catstrofe.
a) hem fet / s que podem dir
b) hem fet / s podem dir
c) em fet / s que puguem dir

28.

Sempre envie molts regals als meus nebots pel seu aniversari, per enguany no __________
cap.
a) els hi enviar
b) els els enviar
c) els n'enviar

rea d'estructures lingstiques

Marque en cada qesti l'opci ms adequada per a completar la frase o per a contestar la
pregunta en un registre formal.

29.

A la costa __________ molts altres llocs que __________ ms que este.

a) hi ha / pot ser que t'agraden
b) n'hi ha / igual t'agraden
c) n'hi ha / potser que t'agraden

30.

El padr va regalar un detall a __________ dels assistents: els el va donar __________.

a) cadasc / un a un
b) cadascun / un per un
c) cada u / u a u

31.

__________ que els pasos vens tenen aspiracions diferents __________ la seua relaci amb
Europa.
a) Hem de reconixer / pel que fa a
b) Hi ha que reconixer / respecte a
c) Cal reconixer / al respecte de

32.

No __________ el caf hui, perqu dem __________ ms i millor del mercat.

a) moleu / en vaig a portar
b) molgueu / en portar
c) molgau / el portar

33.

Sempre que passa pel jard __________ les roses roges.

a) ol profundament e intensament
b) ola profundament i intensament
c) olora profundament i intensa

34.

__________ basca que fa! __________ a la piscina a refrescar-vos.

a) Quina / Veniu quan vulgueu
b) Quina / Vingueu quan vulgueu
c) Que / Veniu quant vulgueu

35.

Si demanen tot el que ens han dit per a fer escalada, el monitor __________?
a) s'ho donar
b) els ho donar
c) els en donar

36.

__________ ha acabat el projecte fi de mster i que contnuament __________, li donarem

hora per a l'exposici la prxima setmana.
a) Vist que / hi pensa
b) Com que / en pensa
c) Doncs com / pensa en ell

37.

No __________ dins de l'habitaci __________ confirmen que est endreada.

a) passeu / fins que
b) passeu / fins a que
c) passar / fins que

rea d'estructures lingstiques

Marque en cada qesti l'opci ms adequada per a completar la frase o per a contestar la
pregunta en un registre formal.

38.

Carme i Pau celebren enguany els deu anys de __________.

a) les segons npcies
b) les segones npcies
c) la segona npcia

39.

__________ porten tots el material per a fer el treball; __________ l'acabem, millor!
a) Tant de bo / quant abans
b) Tan de bo / quan ms prompte
c) Tant de bo / com ms prompte

40.

__________ la teua ajuda, haurem deixat __________ alumnes sense festa de fi de curs.
a) Si no haguera tingut / els
b) De no haver tingut / els
c) De no ser per / als

41.

Sempre que feia esport li __________.

a) caa la suor per la front
b) queia el suor per la front
c) queia la suor pel front

42.

Tenia molts vinils en la discoteca i el cap de setmana segent __________ quatre de nous.
a) n'hi port
b) en va portar-hi
c) hi va portar-ne

43.

El premi __________ lluiten els jugadors s un creuer __________ esta zona del Mediterrani.
a) pel qu / a
b) pel que / per
c) pel qual / en

44.

L'aparell va tirar un baf amb olor __________ tarongina que encara es notava __________
dos dies.
a) de / al cap de
b) de / amb vista a
c) a / durant

45.

__________ els bous entren en la finca, __________ el crtal.

a) Conforme / posa'ls
b) A mesura que / posa'ls
c) Segons / posa-los

46.

El teu vehicle t un __________ molt gran; __________, tantes maletes no hi caben.

a) portaequipatge / no obstant aix
b) portaequipatge / aix obstant
c) portaequipatges / malgrat aix

rea d'estructures lingstiques

Marque en cada qesti l'opci ms adequada per a completar la frase o per a contestar la
pregunta en un registre formal.

47.

Podem trobar __________ televisors, __________ en botigues d'alimentaci.

a) diferents / fins i tot
b) diversos / incls
c) varis / incls

48.

No s __________ continua treballant __________ li toc la loteria.

a) perqu / des de que
b) per a qu / des de que
c) per qu / des que

49.

Treballa __________ juny __________ setembre en la gelateria.

a) del / fins al
b) des del / al
c) des del / fins al

50.

Pensava que __________ entraria en ra, per ja veig que no hi ha __________.

a) a poc a poc / res a fer
b) a poc a poc / res que fer
c) poc a poc / res a fer

51.

Vam llogar un pis __________ eren impressionants __________ donaven al Vesuvi.

a) les vistes del qual / perqu
b) que les seues vistes / per tal i com
c) les quals vistes / pel fet que

52.

__________ bones vacances __________ tenen ara s smptoma de companyonia.

a) El desitjar / als que en
b) Desitjar / als qui en
c) Desitjar / als qu les

53.

Quant a l'expedient, no __________ puc interessar, __________ no el conec.

a) m'hi / posat que
b) m'hi / ja que
c) me'n / degut a que

54.

__________, nosaltres eixirem del port de Dnia, __________ a Sud-frica dos setmanes
desprs.
a) Al mar / i arribarem
b) Pel mar / arribant
c) En mar / i devem d'arribar

55.

__________ escoltant la rdio __________ doblegava la roba.

a) M'he distret / mentre
b) M'he distret / mentre que
c) M'he distragut / mentre

rea d'estructures lingstiques

Marque en cada qesti l'opci ms adequada per a completar la frase o per a contestar la
pregunta en un registre formal.

Normativa ortogrfica
56.

Es garantix l'actualitzaci amb __________ dels salaris dels treballadors a partir de

__________ d'abril de 2016.
a) el IPC / el 11
b) el IPC / l'11
c) l'IPC / l'11

57.

El nmero __________ no s __________.

a) sis-cents vint-i-dos / capicua
b) siscents vint-i-dos / cap-i-cua
c) siscents-vint-i-dos / capicua

58.

Els colors cridaners de les __________ donen alegria al __________.

a) babutxes / bazar
b) babuxes / bassar
c) babutxes / basar

59.

Les __________ del teu antecessor en el crrec no estan _________ de certa arbitrarietat.
a) prerrogatives / exemtes
b) prerrogatives / exemptes
c) prerogatives / exentes

60.

En quina paraula la grafia "x" no sona igual?

a) ximpleria
b) vexar
c) tetrxid

61.

Quina paraula est ben separada sillbicament?

a) a / e / ro / na / u
b) de / sa / fa / vo / rir
c) au / di / o / cas / set

62.

En la srie es comporta com un __________; excepte en este captol, en qu ha tingut una

actitud __________.
a) gngster / piatosa
b) gnster / piadosa
c) gngster / pietosa

63.

s un director __________: encara no coneix tota la __________ de l'empresa.

a) novel / infraestructura
b) novell / infraestructura
c) nobel / infrastructura

64.

Es va partir __________ en l'ltim partit de __________ de la temporada.

a) l'omplat / criquet
b) l'omplat / crquet
c) l'omoplat / criquet

rea d'estructures lingstiques

Marque en cada qesti l'opci ms adequada per a completar la frase o per a contestar la
pregunta en un registre formal.

65.

He deixat __________ en __________ de la finestra perqu tinga ms llum.

a) l'orqudia / l'mpit
b) l'orqudia / l'ampit
c) l'orqudea / l'mpit

66.

Alguns experts en alimentaci asseguren que hi ha molts aliments naturals que __________.
a) potencien la libido
b) potncien la libido
c) potencien la lbido

67.

Abans de __________ vindr l'antiquari a recollir la nina de ____________.

a) la una / porcellana
b) la una / porcellana
c) l'una / porcellana

68.

La sequera ha __________ el bosc en una poca __________.

a) esgroguet / inusual
b) esgrogeit / innusual
c) esgrogueit / inusual

69.

Una __________ s un cavall vigors que no passa de metre i mig __________.

a) aca / d'alsria
b) haca / d'alaria
c) haca / d'alria

70.

Quina s la frase que est ben escrita?

a) El pacient presentava un czema gravssim i li van prescriure unes pndoles i un xarop.
b) El pacient presentava un czema gravssim i li van preescriure unes pndoles i un xerop.
c) El pacient presentava un eczema gravsim i li van prescriure unes pldores i un xarop.

Consulta sobre els resultats

1. www.cece.gva.es/jqcv
2. Telfon 012

Calendari i estructura
Primera fase

rea de comprensi

10%

(07/11/2015)

rea destructures lingstiques

30%

Segona fase

rea dexpressi escrita

30%

(21/11/2015)

rea dexpressi i interacci orals

30%

Mnim per a passar a la segona fase: 40% en la mitjana ponderada de les dos rees
de la primera fase.
Mnim per a aprovar: 60%.

prova grau mitj

primera fase novembre 2015
9.00 h

prova
grau mitj
segona fase
mat

Nom
1r cognom
2n cognom
NIF/NIE
Localitat de la prova

Junta Qualificadora de
Coneixements de Valenci

rea dexpressi i interacci orals

Trie una de les dos lectures segents i prepares per a realitzar:
a) Una lectura en veu alta, davant dels examinadors, del text que ha triat.
b) Una exposici i una breu conversa, amb els examinadors, sobre el tema de la lectura.

Lectura 1

Ordinadors vells
Qu fem quan el nostre ordinador, el mbil, un radiocasset que tenim
abandonat per casa ja no funcionen? Potser els tirem a la vora dun
cam o en els contenidors que hi ha en el carrer, o, en el millor dels
casos, els portem a un abocador. Com a consumidors, hem de saber
que tenim dos opcions per a desfer-nos-en: en els comeros, quan
comprem un aparell de caracterstiques semblants, o en un abocador.
Dall els porten a installacions on els desmunten i els sotmeten a un
procs de descontaminaci dels elements txics que contenen, com el
cadmi, el crom, el plom, el nquel i el mercuri.
Per, malgrat aix, una part dels residus generats a Europa acaben en
pasos en vies de desenvolupament. All desmunten els ordinadors
sense cap mesura de seguretat, buscant metalls aptes per a la venda, i
laigua i el sl es contaminen amb les restes de metalls pesants.
Per a evitar estos fets, lany 1989, una part de pasos del mn
firmaren la Convenci de Basilea amb la finalitat de parar
labocament de residus txics en els pasos del Tercer Mn. Aix i tot,
moltes vegades, s difcil aplicar les regles de la Convenci perqu
els ordinadors hi arriben camuflats com a residus no txics o regals
per part de pasos desenvolupats.

Lectura 2
Caminar al ritme dels bastons
El Servei dEducaci Fsica i Esports de la Universitat de Valncia,
caracteritzat per incorporar les activitats ms innovadores del mercat,
oferix enguany una nova disciplina: la marxa nrdica. Esta prctica, que
consistix a caminar impulsant-nos amb dos bastons especfics, simulant
lacci de lesqu de fons, es remunta als anys trenta, a Finlndia, quan
shi va introduir com a mtode dentrenament fora de lestaci hivernal
per als especialistes en esqu de fons. En lactualitat, cada vegada sn
ms nombrosos els practicants desta modalitat esportiva, i s que els
beneficis que aporta, nafavorixen la popularitzaci: s una activitat
saludable, senzilla i molt beneficiosa per a la salut perqu tonifica el
90% de la musculatura corporal des del coll fins als peus.
Alguns estudis consideren la marxa nrdica lesport ms complet, fins i
tot ms que la nataci. Lavantatge desta caminada rpida amb bastons
s que propicia un augment de lactivitat cardiovascular i de
loxigenaci, amb poc dimpacte per a les articulacions i els lligaments.
A ms, es consumix fins un 40% ms de calories que les que seliminen
durant una caminada normal.
La marxa dels bastons es caracteritza per un gran carcter ldic i
social; a ms, el fet que es realitze a laire lliure ajuda que siga ms
agradable practicar-la, ja que tamb sen pot disfrutar en grup. Qui diria
que un parell de bastons poden ajudar a posar-nos en forma?

rea dexpressi escrita

Dictat
Espai per a esborrany: el text definitiu ser el que trasllade a la plantilla de respostes.

Redacci. Trie una de les dos propostes segents:

a) Li han posat una multa amb la qual no est dacord perqu no sajusta a les circumstncies reals.
Escriga una carta a lajuntament de la seua localitat en qu relate els fets i pregunte sobre quins
passos cal seguir perqu li retiren la multa. (200 paraules)
b) Hui en dia s molt complicat marxar de la casa dels pares i alguns dels qui ho aconseguixen, amb el
temps, hi han de tornar. Escriga un article dopini en qu argumente a favor i en contra de conviure
amb els pares. (200 paraules)

Espai per a esborrany: el text definitiu ser el que trasllade a la plantilla de respostes.

Consulta sobre els resultats

www.cece.gva.es/jqcv
Telfons:

96 317 52 00 (telfon audiomtic)

012 (o 96 386 60 00, des de fora de la Comunitat Valenciana)

Calendari i estructura de la prova

rea de comprensi

10%

rea destructures lingstiques

30%

rea dexpressi escrita

30%

rea dexpressi i interacci orals

30%

Primera fase

Segona fase

Mnim per a aprovar: 60%

prova grau mitj

segona fase novembre 2015
9.00 h

DICTAT
NOVEMBRE 2015

Lesglsia s plena de flors. Pel passads que

condux a laltar major hi ha margarides i lliris
primerencs. I desenes de ciris escampats per
tot arreu que hi espurnegen com irregulars
cuquets

de

lharmnium

llum.

Lorganista

unes

notes

prova

agudes

es

desplacen cap al sostre daquell edifici destil

neoclssic. Als carrers llux el sol i la gent
samuntona per a veure el seguici. Duna
berlina conduda per un criat baixa la jove
futura nora. Alguns fan unes passes endavant
amb el desig de contemplar de ms prop la
forastera. Per a penes poden satisfer la
curiositat, perqu la xica duu una espessa
mantellina.
OBSERVACIONS: El Diccionari Normatiu Valenci admet la locuci
adverbial pertot arreu.