Professional Documents
Culture Documents
Valencià PDF
Valencià PDF
NORMATIVA
VALENCIANA
9 788448 244224
GRAMTICA
NORMATIVA
VALENCIANA
GRAMTICA
NORMATIVA
VALENCIANA
Valncia, 2006
01-SUMARI.indd 4
16/9/08 15:52:11
Sumari
Smbols fontics
Introducci
009
010
Ortologia
1. La pronunciaci estndard del valenci
020
Ortografia
2. Lalfabet
3. Lagrupament dels sons
4. Les lletres
5. Els signes diacrtics auxiliars
6. Les convencions grfiques
7. Els signes de puntuaci
036
038
040
047
055
065
078
088
092
100
110
115
120
123
131
136
140
148
158
163
169
178
184
190
196
216
234
245
255
298
302
312
317
328
Formaci de paraules
36. Introducci a la formaci de paraules
37. La derivaci
38. La composici i altres procediments de formaci de paraules
334
338
353
Annexos
Abreviatures, smbols i sigles
Els gentilicis valencians
364
376
ndexs
ndex de taules
ndex general
392
397
SMBOLS FONTICS
[a]
[b]
[B]
[d]
[D]
[e]
[E]
[f]
[g]
[]
[i]
[j]
[Z]
[k]
[l]
[]
[m]
[M]
[n]
[N]
[]
[o]
[O]
[p]
[R]
[r]
[z]
[s]
[t]
[dZ]
[ts]
[tS]
[dz]
[u]
[v]
[w]
[S]
INTRODUCCI
12
1. PRELIMINARS
Des del segle xviii, la major part de les llenges de cultura occidentals
han comptat amb gramtiques prescriptives, sovint amb laval
dinstitucions acadmiques creades pel poder reial per a tal finalitat. No
ha passat aix en el cas de la nostra llengua, perqu, arran de la Guerra
de Successi (1704-1714), quedaren suprimits els usos oficials. La
llengua mantenia plena vitalitat en lmbit oral i en la literatura popular;
per, sense els usos administratius ni el conreu de la literatura culta,
comen a patir una certa interferncia del castell i entr en un procs
de dialectalitzaci. La llengua, daltra banda, no dispos de gramtics
que la descrigueren amb rigor i que la dotaren dunes normes de
carcter ortogrfic, morfolgic i sintctic que tornaren a convertir-la en
llengua de cultura.
A principis del segle xx, el pare Llus Fullana public una Gramtica
elemental de la llengua valenciana (1915), que, tot i basar-se en el
registre colloquial de la llengua, pretenia superar els usos lingstics
ms vulgaritzants que caracteritzaren una part de la producci escrita
en valenci del segle xix. El 1918, Bernat Ortn don a conixer una ben
orientada Gramtica valenciana (nocions elementals per a escoles de
primeres lletres), com a resposta a les incipients demandes dintroducci
de la llengua en el sistema escolar. El 1930, Llus Revest va publicar La
llengua valenciana. Notes per al seu estudi i conreu, opuscle que, amb
un remarcable to didctic i rigor cientfic, posa les bases ortogrfiques
i gramaticals de les Normes de Castell, de 1932, de les quals va ser
un dels artfexs principals. La mateixa preocupaci didctica s la que
inspira les successives edicions, a partir de 1933, de les Llions de
gramtica de Carles Salvador, que amb el ttol de Grmatica valenciana
serviren, des del 1950, de llibre de text per als alumnes dels Cursos de
Llengua Valenciana de Lo Rat Penat durant quasi tres dcades. El 1933,
Josep Giner va publicar La conjugaci dels verbs en valenci, amb un
enfocament descriptiu i alhora prescriptiu. Amb la mateixa orientaci, el
1950, lEditorial Torre public la Gramtica valenciana de Manuel Sanchis
Guarner, manual les recomanacions del qual per als usos literaris
foren seguides durant quasi trenta anys en totes les publicacions desta
editorial i han servit de pauta per als usos literaris valencians fins a
lactualitat. Desprs de la llarga etapa del franquisme i del perode de
la Transici, les perspectives de recuperaci del valenci com a llengua
oficial, materialitzades amb laprovaci de lEstatut dAutonomia de la
Comunitat Valenciana (1982) i de la Llei ds i Ensenyament del Valenci
(1983), han afavorit laparici de nombroses gramtiques i llibres de text
que han consolidat la doctrina gramatical dels grans mestres Carles
Salvador, Manuel Sanchis Guarner i Enric Valor. Totes estes obres
sinspiraven en lesperit de consens i de dignificaci de la llengua, que
culmin amb la signatura de les Normes de Castell, i aprofundien, des
duna ptica valenciana, en la tasca codificadora iniciada per Pompeu
Fabra.
Les Normes de Castell, que eren lexpressi de la voluntat collectiva
de regular les desorientacions grfiques de lpoca, van ser rpidament
acceptades per la immensa majoria dels usuaris de la llengua escrita.
s per aix que el Consell Valenci de Cultura, en el Dictamen sobre la
13
14
15
3. CRITERIS DELABORACI
3.1. Estructura de lobra
Amb el terme gramtica es fa referncia a la descripci de lestructura
duna llengua. En sentit estricte, la gramtica socupa de la manera
com es combinen les unitats lxiques i els morfemes gramaticals
duna llengua per a formar unitats superiors, com sn les paraules,
els sintagmes i les oracions. La gramtica, aix, est constituda per
la descripci morfolgica (de lestructura interna de la paraula) i la
descripci sintctica (de lestructura interna dels sintagmes i de les
oracions) duna llengua. El gruix fonamental de la Gramtica normativa
valenciana es dedica, per tant, a la morfologia (tant a la flexi com a la
formaci de paraules) i a la sintaxi. A causa del seu inters normatiu,
tamb sinclouen dos parts una mica ms allunyades de la gramtica
estricta, com sn les que fan referncia a lortografia i a la pronunciaci.
La primera part de la gramtica se centra en lortologia (captol 1), i fa
referncia a la pronncia de vocals i consonants, mentres que la segona
part socupa de lortografia (captols 2 al 7), i tracta sobre els aspectes
grfics i la presentaci formal dels texts escrits.
La tercera part, la ms extensa (dels captols 8 al 35), fa referncia a
la sintaxi i a la flexi. Seguint un model de descripci molt habitual en
la tradici gramatical, es partix de les diverses classes de paraules
(les parts de loraci de la gramtica tradicional) i, per a cada classe,
sanalitzen conjuntament la forma i la funci: aix s, les propietats
flexives (si es tracta duna classe variable com el substantiu, el verb, etc.)
i les propietats sintctiques.
En la quarta part (dels captols 36 al 38), finalment, sanalitza la formaci
de paraules i, ms concretament, els procediments morfolgics de
qu disposa la llengua per a crear paraules noves: la derivaci, la
composici, el truncament, etc.
3.2. Carcter descriptiu i prescriptiu
Com sindica explcitament en el ttol, la GNV s una obra
fonamentalment normativa. El seu objectiu s, per tant, orientar
lusuari o laprenent de la llengua sobre les formes ms recomanables
en els registres formals i, en general, en la llengua estndard. A ms
de normativa, la gramtica tamb sha concebut com a descriptiva, en
la mesura que la norma sha tractat dintegrar dins duna descripci
general de lestructura de la llengua. Certament, la descripci lingstica
no ha prets ser exhaustiva, ja que la descripci no es justifica per
ella mateixa (com ocorre en les gramtiques descriptives o en les
teriques), sin com a element auxiliar per tal dafavorir la presentaci i
la comprensi de la norma.
Dacord amb els principis anteriors, sha tractat dusar la terminologia
ms tradicional i coneguda per tothom, encara que tamb sha optat per
termes ms recents en aquells casos en qu han assolit molta difusi i
resulten tericament ms adequats que els tradicionals.
Per a facilitar i orientar la lectura, la informaci continguda en la
gramtica es presenta en dos tipus de lletra:
16
4. CRITERIS I MBITS DS
Com ja sha dit, en la presentaci dels fets lingstics es partix
generalment de la descripci daquells fenmens que tenen una gran
extensi i alhora una notable tradici literria den de les Normes de
Castell, per tamb sanalitzen aquells que tenen un abast geogrfic
redut i una vitalitat menor. Tots formen part del patrimoni lingstic
valenci per, lgicament, no tots sn adequats per als mateixos mbits
ds. Per aix en la GNV hem distingit en certs casos de variaci entre
formes i usos de carcter formal (com ara les construccions relatives del
tipus una obra lautor de la qual s alacant) i formes i usos de carcter
poc formal (com ara les construccions de relatiu del tipus una obra que
el seu autor s alacant). Aix mateix, des del punt de vista de lextensi
geogrfica, hem diferenciat entre formes i usos valencians dmbit
general (com per exemple el quantitatiu molt o la combinaci pronominal
li la de li la dnes) i formes i usos dmbit restringit (com per exemple el
17
ORTOLOGIA
20
1.1. Introducci
Totes les llenges de cultura possexen un model lingstic de referncia
que es considera adequat per als usos administratius i educatius, per
als mitjans de comunicaci i, en general, per a tots els mbits que
requerixen un mnim de formalitat. Este model es coneix com a llengua
estndard, o simplement estndard, i afecta tant els usos orals com els
escrits.
La pronunciaci considerada estndard en lpoca actual ha de tindre en
compte les tradicions delocuci, tant cultes com populars, especialment
les del llenguatge de lespectacle. Daltra banda, la societat actual es
caracteritza per un predomini de la comunicaci oral en tots els registres
ds de lidioma. En este sentit, laparici dels mitjans de comunicaci
audiovisuals s, sens dubte, el factor que ms ha obligat a definir un
model de referncia per a lexpressi oral, que, lgicament, en la mesura
que ben sovint partix dun text escrit, tendix a harmonitzar lortografia
amb la tradici ortopica o la pronunciaci real ms generalitzada duna
llengua. La varietat estndard es conforma justament sobre la base
duna funcionalitat comunicativa, que tendix a afavorir els fenmens
ms estesos i acceptats en una determinada comunitat lingstica, en
detriment daquells altres que tenen un abast ms restringit o estan
menys prestigiats.
La proposta de pronunciaci estndard del valenci que tot seguit
presentem pretn sistematitzar unes pautes ds, generalment
acceptades, que afavorisquen una pronunciaci acurada de la nostra
llengua.
Si b els destinataris ms interessats en la proposta segurament sn
els relacionats amb el mn dels mitjans de comunicaci i de leducaci
i, en general, aquells collectius que solen fer un s formal de la llengua
parlada, tamb pot interessar al conjunt de ciutadans valencians, tant
aquells que la usen habitualment i procuren expressar-se de la millor
manera possible com aquells que desitgen aprendre-la. Per eixa ra,
sha optat per reduir al mxim la teoritzaci i ls de terminologies no
ben conegudes per un gran nombre de possibles usuaris de la proposta
i shan tingut en compte els fenmens dinterferncia lingstica que
provoca el contacte freqent amb altres llenges, sobretot amb el
castell.
Encara que la pronunciaci del valenci s relativament uniforme en tot
el territori i sajusta prou b a les convencions ortogrfiques, es donen
fenmens de variaci que conv tindre presents a lhora de formular
una proposta vlida per al conjunt del valenci, que s lobjectiu desta
proposta. No totes les realitzacions fontiques gaudixen duna mateixa
extensi, dun mateix prestigi social i duna mateixa genunitat. En
conseqncia, conv destacar aquells fenmens que presenten un
contrast ms gran entre lortografia i la pronunciaci. Aix, amb afany
didctic, hem establit la gradaci segent:
21
(e tancada)
(e oberta)
(o tancada)
(o oberta)
cap, m
febra, ms
mel, rtol
pi, fsica, runa
dol, emoci
cor, bila
pur, dej, pec
22
23
24
amor, volta
feli, tindre
mirar, oli
posar, ferro
unflar, mpetu
Les vocals [i] i [u] tenen com a correlat no voclic les semivocals [j] i [w],
respectivament, que formen diftong amb la vocal precedent o segent:
[j]
[w]
25
26
rgans articuladors: llavis (1), dents incisives (2), alvols (3), paladar (4), vel del
paladar (5), pex de la llengua (6), lmina de la llengua (7), dors de la llengua (8).
27
moment oclusiu i un segon de fricatiu; les rtiques, per mitj dun contacte
(bategants) o diferents contactes (vibrants) de lpex i els alvols; les laterals,
per mitj del contacte de la part central de la llengua i la cavitat oral superior,
que crea un o dos canals laterals per on pot eixir laire, i les nasals, duna
banda, per mitj dun tancament total del conducte oral i, duna altra, dun
abaixament del vel del paladar, que provoca que el passatge cap al nas quede
obert, de manera que laire pot eixir pel nas, per no per la boca.
b) Atenent la manera com laire passa per la glotis, les consonants poden
ser sordes o sonores: les sordes sarticulen sense vibraci de les cordes
vocals, i les sonores, amb vibraci.
Aix, la combinaci dels dos trets permet una classificaci global del
conjunt de consonants, tal com queden reflectides en la taula segent:
Taula 1.1:
Classificaci de les consonants
SEGONS
EL MODE
DARTICULACI
oclusives
fricatives
labiodentals
sorda
sonora sorda
b
(B)
dentals
sonora sorda
t
f
africades
rtiques
alveolars
sonora sorda
(D)
k
s
(Z)
ts
dz
tS
dZ
bategant
vibrant
velars
sonora sorda
laterals
nasals
palatals
sonora sorda
(M)
sonora
g
()
1.3.2. La pronunciaci
1.3.2.1. Les consonants oclusives
Segons el lloc darticulaci, les consonants oclusives poden ser bilabials
([b, p]), dentals ([d, t]) i velars ([g, k]), i segons el mode darticulaci,
sordes ([p, t, k]) i sonores ([b, d, g]).
1.3.2.1.1. Sn prpies del valenci estndard les realitzacions fontiques
segents:
a) La pronunciaci de la d intervoclica en les terminacions -ada i -ador:
menjada [mendZDa], vegada [veDa]; mocador [mokaDR], llaurador
[awRaDR].
OBSERVACI: En estes terminacions, lemmudiment de la d s un fenomen molt
28
29
consonants sibilants alveolars poden ser sordes ([s, ts]) i sonores ([z, dz]).
1.3.2.3.1. Sn prpies del valenci estndard les realitzacions fontiques
segents:
a) La pronunciaci fricativa del grup tz del sufix -itzar i derivats: analitzar
[analizR], localitzaci [lokalizasi], organitzador [oRanizaDR].
b) La pronunciaci fricativa del grup ts en posici inicial: tsar [sR],
tsarista [saRsta].
OBSERVACI: La pronunciaci africada del grup ts en posici inicial noms s
prpia de registres molt formals: tsar [tsR], tsarista [tsaRsta].
30
31
32
33
a) Quan es troben davant de pausa: pes [ps], bra [bRs], peix [pjS], roig
[rtS], despatx [desptS] o plats [plts].
b) Quan es troben davant duna paraula comenada per consonant sorda:
pes ploma [ps plma], bra trencat [bRs tReNkt], peix cru [pjS kR],
roig pllid [rtS plit], plats trencats [plts tReNkts] o despatx tancat
[desptS taNkt].
1.4.2.2.2. En canvi, s prpia la realitzaci sonora destes mateixes
consonants en posici final en els casos segents:
a) Quan es troben davant duna paraula comenada per vocal: pes atmic
[pz atmik], bra esquerre [bRz eskre], peix al forn [pjZ al fRn], roig
encs [rdZ enss] o despatx obert [despdZ obRt].
b) Quan es troben davant duna paraula comenada per consonant
sonora: pes mosca [pz mska], bra dret [bRz dRt], peix blau [pjZ
blw], roig viu [rdZ vw] o despatx nou [despdZ nw].
1.4.2.3. Les consonants vibrants en posici final
Com ja ha quedat dit (v.1.3.2.6.3), no s recomanable en el valenci
estndard lelisi de la -r final de linfinitiu quan precedix un pronom
feble: portar-li [poRtli] o canviar-lo [kavilo].
1.5. LACCENTUACI
En valenci estndard cal tindre en compte les observacions segents:
a) Les formes accentuades en el radical dels verbs acabats en -iar
porten laccent en la vocal i: somia [soma], estalvien [estalven], canvia
[kaMva], estudies [estuDes], renuncien [renunsen].
b) Les formes accentuades en el radical dels verbs acabats en -quar
porten laccent en la vocal anterior a la velar q: adequa [aDkwa], liqes
[lkwes].
c) Les formes accentuades en el radical dels verbs acabats en -cuar
porten laccent en la u: descuen [desken], evacua [evaka].
d) s esdrixola la paraula aurola; sn planes les paraules medulla,
rptil i txtil.
ORTOGRAFIA
36
2. LALFABET
LLETRA
NOM
EXEMPLES
a
be
ce
de
e
efe (o ef)
ge
hac
i
jota
ca
ele (o el)
eme (o em)
ene (o en)
o
pe
cu
erre (o er)
esse (o es)
te
u
ve
ve doble
ics, xeix
i grega
zeta
min. maj.
a
b
c
d
e
f
g
h
i
j
k
l
m
n
o
p
q
r
s
t
u
v
w
x
y
z
A
B
C
D
E
F
G
H
I
J
K
L
M
N
O
P
Q
R
S
T
U
V
W
X
Y
Z
37
DGRAF
gu
ig
ll
ny
qu
rr
ss
tg
tj
tx
tz
NOM
EXEMPLES
ge u
i ge
ele (o el) doble
ene (o en) i grega
cu u
erre (o er) doble
esse (o es) doble
te ge
te jota
te ics
te zeta
guitarra, orgue
lleig, roig
llanda, callar, rovell
nyora, muntanya, pany
qumica, aquell
terrat, corredor
passatge, missi
metge, massatgista
platja, pitjor
pitxer, despatx
horitz, realitzar
NOM
EXEMPLES
immers, immaculat
innocent, innecessari
guatla, atles
enrotllar, ratlla
setmanari, aritmtica
cotna, tnic
excellent, illegal
mm
nn
tl
tll
tm
tn
ll
NOM
EXEMPLES
a accentuada
e amb accent greu (o obert)
e amb accent agut (o tancat)
i accentuada
i amb diresi
o amb accent greu (o obert)
o amb accent agut (o tancat)
u accentuada
u amb diresi
ce trencada
38
3. LAGRUPAMENT DE SONS
3.1. La sllaba
3.1.1. Conceptes generals
Les vocals i les consonants sagrupen en sllabes, susceptibles
darticular-se en una sola emissi fnica. Tota sllaba est formada
necessriament per una vocal, que funciona com a nucli, i opcionalment
per una o diverses consonants. Les sllabes poden ser lliures o travades:
les lliures acaben en vocal (com les de la paraula a-me-ri-ca-na) i les
travades en consonant (com les de la paraula per-ms).
Segons la quantitat de sllabes, les paraules es classifiquen en monosllabes,
si noms tenen una sllaba (cas, vent), i polisllabes, si en tenen ms duna.
Daltra banda, les paraules polisllabes poden ser bisllabes, si tenen dos
sllabes (pin-zell, ro-ba); trisllabes, si en tenen tres (hos-pi-tal, fi-nes-tra);
tetrasllabes, si en tenen quatre (ar-qui-tec-te, ve-lo-ci-tat). I encara hi ha
paraules de cinc, sis o ms sllabes, si b no sn massa nombroses (a-ritm-ti-ca, au-to-m-ti-ca-ment, in-jus-ti-fi-ca-ble-ment).
Les paraules monosllabes poden ser tniques o tones: les primeres
tenen accent de paraula (fang, prim, ell, cus, lluny); les segones, en canvi,
no en tenen i han de recolzar necessriament en una paraula tnica
(el, ho, que, per, i). En les paraules polisllabes, hi ha una sllaba que
es pronuncia amb ms fora que les altres, que rep el nom de tnica,
mentres que les altres sanomenen tones. Aix, en la paraula ca-mi-sa,
la sllaba tnica s -mi-, i les tones, ca- i -sa.
Les paraules polisllabes, segons la posici de la sllaba tnica,
es classifiquen en agudes, quan la sllaba tnica s lltima (ar-rs,
pa-per); planes, quan la sllaba tnica s la penltima (n-gel, ci-re-ra),
i esdrixoles, quan la sllaba tnica s lantepenltima (x-ta-si, pr-du-a).
3.1.2. Normes de separaci sillbica
A efectes ortogrfics, la separaci sillbica de les paraules seguix les
normes segents:
a) Shan de separar els dgrafs o lletres compostes segents:
rr
ss
sc
ll
tj
tg
tx
car-rer
pas-sar
es-ce-na
vil-la
jut-jat
fet-ge
pit-xer
tl
tll
tm
tn
tz
mm
nn
vet-la
rot-llo
rit-me
cot-na
set-ze
im-mers
in-no-cent
jo-guet
pe-nya
pa-quet
ba-teig
pe-lle-ter
39
gua-nyar, qua-tre
qes-ti-, un-gent
lin-gs-ti-ca, o-bli-qi-tat
ai-guo-ta, quo-ta
ai-re
rei-na
mii-asi
boi-ra
cui-na
au
eu
iu
ou
uu
tau-la
beu-re
es-tiu
cou-re
duu
Les vocals i i u tamb formen diftong creixent quan es troben entre dos
vocals o a comenament de paraula (precedides o no de h) seguides
duna vocal: hie-na, hui; bo-ia, cre-ua; iam-be, io-gurt.
OBSERVACI: La combinaci de vocals iu no forma diftong en alguns cultismes terminats
en -ius o -ium: Mrius, nnius, Pius; aqurium, harmnium, mdium, mnium.
40
4. LES LLETRES
fangar
llargria
prodigar
blancor
arcada
practicar
41
42
4.4. La grafia tz
La grafia tz representa en certes paraules de carcter patrimonial el
grup fnic alveolar africat sonor [dz]: dotze, tretze, setze.
Este mateix grup sutilitza tamb, amb el valor fnic de [z], en la
representaci grfica dels verbs formats amb el sufix -itzar (i derivats),
com caracteritzar, realitzaci, etc.
despatxar
encapritxar
cartutxera
batejar
roja
desitjar
43
destorbar
corbat
arabesc
campestre
polipoide
serpent
44
verds
ensordir
aridesa
sorteig
pontet
creditor
45
4.13. La grafia ny
El so palatal nasal [] es representa en totes les posicions per la grafia ny:
nyora, pinya, codony.
46
4.17. La grafia h
La grafia h, normalment, s muda; susa, per raons etimolgiques, en
una srie de paraules, com ara harmonia, herba, hivern, ahir, etc.
OBSERVACI: En certes interjeccions o en paraules derivades de noms propis
estrangers, la grafia h es pronuncia aspirada: ehem, ha, he, hegeli.
4.18. La grafia w
La grafia w susa en certes paraules procedents daltres llenges, per
representa dos valors fnics diferents segons que tinguen un origen
germnic o anglosax:
a) En paraules dorigen germnic, representa el so bilabial fricatiu sonor
[v]: wagneri, wolframi.
b) En paraules dorigen anglosax, t un valor fnic equivalent al de la
semivocal u [w]: whisky, wlter.
4.19. La grafia y
La grafia y, a ms de servir per a la formaci del dgraf ny, sutilitza
tamb autnomament, amb el valor fnic que correspondria a i, en
la representaci de certes paraules procedents daltres llenges o
formades a partir de noms propis: faraday, gray, jansky, Nova York, etc.
47
48
49
Taula 5.1:
Laccentuaci diacrtica
Amb accent diacrtic
dna, dnes (formes del verb donar): Dna-li el llibre. dona, dones (nom, persona de sexe femen [dna]):
s una dona molt intelligent.
s (forma del verb ser): El meu germ s metge.
m (nom, extremitat del bra): Agarral ben fort de la ma (possessiu [ma]): Ma mare ja es troba millor.
m, i no el soltes.
ms (adverbi o adjectiu quantitatiu): No en vull ms.
Dem collirem ms taronges.
mlt, mlta, mlts, mltes (formes del verb moldre): molt, molta, molts, moltes (quantitatiu [mlt]): Tinc
He mlt tot el caf.
molt de fred.
mn (nom, univers): Ha creat un mn fantstic.
50
OBSERVACI: Les paraules compostes formades amb alguna paraula escrita amb
accent diacrtic mantenen tamb este accent: adu, rodamn, besnt, repl;
subsl, etc.
A lhora de marcar una paraula amb accent diacrtic, se seguixen
generalment els criteris segents:
a) En una parella de paraules homgrafes en qu una s tnica i laltra tona,
es marca amb accent diacrtic la paraula tnica: m / ma, mn / mon, s / se,
t / te, vs / vos, etc.
b) Si les dos paraules sn tniques, per hi ha diferncies de timbre, se sol
marcar amb accent diacrtic la paraula amb vocal tancada: b / be, dna /
dona, fra / fora, mra / mora, s / os, sc / soc, etc.; encara que a vegades
du accent diacrtic la paraula amb la vocal oberta: ts (occpit) / tos
(expectoraci).
5.2. La diresi
5.2.1. La diresi () s un signe grfic que es colloca exclusivament
sobre la i i la u, escrites en majscula o en minscula, amb les funcions
segents:
a) Per a indicar que la u dels grups gue, gui, que, qui, no s muda:
segent, ambigitat; aqeducte, terraqi.
b) Per a indicar que la i i la u no formen diftong amb la vocal anterior: ram,
ramet, vena, venat, xita, oda, gratut; tat, pec, Ral, dirn, nomen.
OBSERVACI: Porten diresi els derivats de formaci culta amb els sufixos -tat,
-al, -itzar i similars, encara que en les paraules primitives corresponents hi
haja un diftong: europeu, europetat; esferoide, esferodal; arcaic, arcatzar.
51
5.3. El guionet
El guionet (-) s un signe ortogrfic que, a ms dusar-se per a indicar la
partici de paraules a final de lnia i per a enllaar les formes sillbiques
dels pronoms febles darrere del verb, servix per a unir paraules
originriament diferents en els casos segents:
a) En els numerals composts, per a unir les desenes i les unitats, i les
unitats i les centenes: vint-i-cinc, trenta-tres, cinquanta-quatre, setantahuit, noranta-nou; dos-cents, quatre-cents, sis-cents, huit-cents; setantaun, trenta-dos.
OBSERVACI: Per sescriuen sense guionet els derivats destes paraules:
huitcentista, noucentisme.
b) En els composts en qu el primer element s un punt cardinal: nordest, sud-oest, sud-afric, nord-americ.
c) En els composts reduplicatius, en qu es repetix, parcialment o
totalment, un constituent, un patr rtmic o un significat: a mata-degolla,
bub-bub, a corre-cuita, non-non, nyam-nyam, ping-pong, xino-xano, zig-zag.
d) En els composts en qu el segon element comena per r-, s- o x-, i el
primer acaba en vocal: cama-roja, compta-revolucions, esclata-sang, girasol, para-xocs.
e) En els composts en qu laglutinaci pot dificultar o alterar la lectura
dels components a causa de les lletres concurrents: Bell-lloc, cor-robat,
pit-roig, Vilar-roig.
f) En els composts patrimonials en qu el primer element sescriu amb
accent: desps-ahir, desps-dem, m-llarg, pl-blanc.
OBSERVACI: Per sescriuen sense guionet en alguna paraula com ara usdefruit,
pel fet de tindre una grafia molt consolidada.
52
5.4. Lapstrof
Lapostrof () s un signe ortogrfic que sutilitza per a representar
les formes asillbiques de larticle definit, de larticle personal i
de la preposici de. Lapstrof tamb susa en les combinacions de
determinats pronoms febles amb el verb o amb un altre pronom feble:
magrada, ajudal, lil compre, torna-mel.
5.4.1. Com a regla general, quan la paraula que els seguix comena
per vocal o h, els articles definits el i la es reduxen a l, els articles
personals en i na es reduxen a n i la preposici de es redux a d:
larbre
lherba
lhora
linvent
lull
nngel
nrsula
crits dalegria
paisatge dhivern
5.4.2. No obstant aix, cal tindre en compte les observacions segents,
que matisen parcialment la regla general dapostrofaci enunciada
anteriorment:
a) Es mantenen les formes plenes de larticle el i la i de la preposici de
en els casos segents:
53
per
per
per
54
55
castell de la plana
novetl
tcnic lingstic
alta traci
56
57
58
6.2.2. La cursiva
La lletra cursiva (tamb anomenada itlica o bastarda) t els traos
inclinats cap a la dreta, ja que tendix a imitar les formes de la lletra
manuscrita. Sutilitza fonamentalment amb una funci diacrtica, b per
a citar (s a dir, per a indicar que les paraules escrites en cursiva es
corresponen fidelment amb un altre text) o b per a emfatitzar alguna
59
60
cathedra.
c) Els cognoms dels autors, amb majscula inicial, en les notes a peu de
pgina, bibliografies, ndexs onomstics, etc.:
Simeon Riera, J. Daniel: El mite dfrica, Universitat de Valncia,
Valncia, 2002.
Casp, Xavier: Aires de can, Barcelona, 1950.
d) Els noms de personatges en obres de teatre i guions cinematogrfics:
Savonarola: El poble tallar de soca-rel tanta malignitat.
Csar: Roma maclama com un nou Juli Csar.
61
6.2.4. La negreta
La lletra negreta es diu aix perqu t el tra ms gruixut que les altres
lletres de la mateixa famlia. Pot ser tant redona com cursiva, i sutilitza
per a destacar i facilitar la localitzaci duna determinada paraula o
expressi, especialment en els ttols de captols, apartats i pargrafs; en
les entrades i les locucions de diccionaris i enciclopdies; sovint tamb
per a destacar els noms propis en certes notcies de premsa, etc.:
1. Les activitats del sector primari
En la segona mitat del segle xx, lactivitat agrria va passar duna
agricultura tradicional, que ocupava m dobra abundant, a una
agricultura evolucionada o de mercat.
sndrome PAT. 1. f. Conjunt de smptomes i signes que definixen
clnicament una malaltia. 2. a. f. Agrupament de smptomes amb
personalitat clnica acusada descrit per un determinat autor.
b. sndrome angiospasmdica (o de Hirtz) Conjunt daccidents
determinats per lespasme dels vasos sanguinis dels membres,
de les vsceres o duna regi ms o menys limitada. c. sndrome
dabstinncia Conjunt dalteracions psquiques i fsiques produdes
per la cessaci del consum habitual de qualsevol tipus de droga.
avinguda
carrer
OBSERVACI: Algunes abreviatures compostes poden portar una barra al mig: c/c
(compte corrent), r/n (referncia nostra). No sha de confondre esta barra amb
la barra indicadora de divisi, que mant el punt abreviatiu: pta./kg (pessetes
per quilo).
captol
telfon
senyor
doctora
62
illustrssima
factures
OBSERVACI: Les abreviatures constitudes per una sola lletra poden formar el
plural afegint una s o duplicant la lletra: pgines ps. o pp., folis fs. o ff.
Les abreviatures formades per suspensi (s a dir, aquelles en qu somet
la part final de la paraula) poden formar el plural afegint la marca de plural
corresponent o b mantindres invariables: pgines pgs. 47-54 o b pg. 47-54.
etctera
per orde
loco citato
sub voce
primer
quarta
OBSERVACI: Les formes de plural sindiquen amb les dos ltimes lletres: 4ts,
4ts. o 4.ts, 4ts (quarts); 9es, 9es. o 9.es, 9es (novenes).
quilowatt
nord
sodi
Megabytes (106 bytes)
63
metre
gram
sud-est
dlar
64
Jocs Olmpics
Comissions Obreres
Per en alguns casos concrets, com ara les sigles que representen
els noms dorganismes internacionals o de conceptes, hi ha una certa
tendncia a traduir-les, que no es manifesta tampoc en termes absoluts:
OTAN
FMI
ADN
65
66
67
f) Per a marcar lelisi del verb en una oraci coordinada amb una altra
de precedent:
Una cosa s voler, i una altra, poder.
Ells votaren que s; nosaltres, que no.
g) Per a separar de la resta de la frase una srie de conjuncions i
locucions conjuntives, com ara: no obstant aix, tanmateix, per tant, s a dir,
en fi, ara b, en resum, tot i aix, finalment, a ms, aix mateix, en efecte, etc.:
No ha estudiat gens i, no obstant aix, ha aprovat tot el curs.
Estava molt vigilat. No sabem, per tant, com va aconseguir fugir
de la pres.
h) Per a separar oracions adversatives:
Lautor del robatori no ha sigut ell, sin el seu germ.
Volia vindre a lexcursi, per els pares no li han donat perms.
OBSERVACI: Esta coma pot ometres segons la llargria i la complexitat de la
frase: No volia fer-ho per ho far.
68
69
7.3.3.2. El punt i a part assenyala una pausa ms llarga que la del punt i
seguit, i sutilitza per a separar pargrafs que expressen idees diferents
sobre un mateix tema. Desprs deste signe hi ha sempre un canvi de
pargraf.
De les imatges del paisatge de Mart preses per la sonda Pathfinder,
els cientfics han obtingut proves considerades definitives que el planeta
va sofrir en algun moment unes inundacions catastrfiques.
Les primeres anlisis de les dades que ha enviat el robot tot terreny
Sojourner sobre la composici del sl marci indiquen que es troba
verdaderament a Mart, va assenyalar Rudolf Rieder, el cientfic alemany
encarregat desta part de la missi.
7.3.3.3. El punt final assenyala lacabament dun text.
7.3.3.4. A banda dels usos relacionats amb lentonaci, el punt sutilitza
en els casos segents:
a) Desprs de les abreviatures:
La representaci abreviada dels dies de la setmana s: dl., dm., dc., dj.,
dv., ds. i dg.
OBSERVACI: Amb esta funci, tamb sutilitza, a vegades, la barra: C/, c/c, etc.
70
71
72
73
74
MORFOLOGIA
FLEXIVA I SINTAXI
78
8.1. Introducci
Com sha indicat en la introducci de la gramtica, el tercer gran bloc de
captols se centra en la sintaxi i en la morfologia flexiva. En els captols que
seguixen, per tant, es presentaran les diferents classes de paraules i, per
a cada classe, sanalitzaran conjuntament les seues propietats flexives, la
funci sintctica que realitzen i les construccions en qu apareixen.
Certament, lopci adoptada impedix separar de manera estricta
els aspectes sintctics dels morfolgics, per permet descriure
conjuntament la forma i la funci de cada classe de paraules, dacord
amb un esquema de presentaci molt habitual en la nostra tradici
gramatical. Partint de lesmentada concepci, lobjectiu del present
captol consistir a delimitar els conceptes bsics que faciliten la
descripci i el tractament normatiu de cada classe de paraules.
79
8.3. La flexi
Un dels criteris a partir dels quals es poden caracteritzar les diferents
classes de paraules s el de les seues propietats flexives. Per flexi
sentn la forma que adopten les paraules condicionada per la seua
funci sintctica, i ms concretament per regles sintctiques com la
concordana del verb amb el subjecte o de ladjectiu amb el substantiu.
Ladjectiu alt, per exemple, adopta la forma alta si modifica un substantiu
com paret, per la forma alts si en modifica un altre com edificis.
Tenint en compte la flexi, les classes de paraules es classifiquen en
variables i invariables, segons que adopten formes diferents en el discurs
o presenten sempre la mateixa forma. Sn variables els substantius,
els adjectius, els determinants (article, demostratius, possessius), la
majoria de pronoms i quantificadors i els verbs; en canvi, sn invariables
les preposicions, els adverbis i les conjuncions.
La flexi generalment sexpressa per mitj de canvis en les terminacions
de les paraules, com ocorre en el cas de ladjectiu alt, que presenta
les formes flexives alt (mascul singular), alta (femen singular), alts
(mascul plural) i altes (femen plural).
Els substantius, els adjectius, els determinats i els quantificadors
varien tenint en compte distincions relacionades amb les categories
gramaticals de gnere i nombre. Els pronoms tamb varien dacord amb
el gnere i el nombre, per a ms presenten distincions relacionades
amb la persona i el cas. Els verbs, finalment, varien dacord amb la
conjugaci, el temps, laspecte, el mode, el nombre i la persona.
Les categories gramaticals sexpressen en la paraula per mitj de
morfemes. En el captol 36, es parlar ms detalladament del concepte
de morfema, i es diferenciaran els morfemes lxics (morfemes amb
significat lxic) i els gramaticals (els que expressen les propietats
flexives). Ara ens limitarem a apuntar que els morfemes lxics (larrel
de la paraula, els prefixos i el sufixos) conformen el seu radical, mentres
que els morfemes flexius sidentifiquen amb les categories gramaticals,
i generalment sexpressen per mitj de canvis en les terminacions
flexives o desinncies. Aix, per a una paraula com altes, es diu que el
morfema de femen sexpressa per mitj de la marca e i el de plural
per mitj de la marca s; per a una altra com alt, en canvi, es diu que els
morfemes de mascul i de singular sexpressen per mitj de labsncia
de marques.
Els morfemes flexius poden acomplir funcions diferents. De manera
general es poden diferenciar quatre tipus de morfemes:
a) Els que permeten establir classificacions formals dins duna classe
de paraules; concretament, la conjugaci en els verbs (que permet
diferenciar els verbs de la primera, la segona i la tercera conjugaci),
i el gnere en els substantius (que permet diferenciar els substantius
masculins dels femenins).
b) Els que expressen relacions de concordana entre paraules en el
discurs; concretament, el gnere i el nombre en els adjectius, els
determinants i els quantificadors (que expressen la concordana amb
el substantiu que modifiquen) i la persona i el nombre en el verb (que
expressen la concordana amb el subjecte).
80
nucli
complement
sintagma nominal
el
pa
integral
sintagma adjectival
molt
bo
per a la diabetis
sintagma
preposicional
nicament
per
aix
sintagma adverbial
ben
contrriament
sintagma verbal
noms
menja
pa integral
81
8.5. Loraci
Loraci, com sha apuntat, s la unitat mxima de la sintaxi. Com a
norma, les oracions estan integrades per un sintagma nominal que
funciona com a subjecte i per un sintagma verbal que funciona com a
predicat. El sintagma nominal que realitza la funci de subjecte imposa
la concordana en nombre i persona al verb, i normalment apareix
anteposat:
El president del Govern
subjecte
82
unes arracades
compl. directe
a la seua promesa.
compl. indirecte
subjecte
compl. de rgim
83
84
85
valor
exemple
declarativa
interrogativa
imperativa
desiderativa
tema
parlar
en el programa desta nit.
______________________________
focus
rema
86
parlar
(el = el caf)
(li = al teu germ)
(n = darrs)
8.7.2. A ms de la dislocaci, els complements tamb poden anteposarse al verb per mitj de la rematitzaci o focalitzaci, procediment
que consistix a emfatitzar tonalment un constituent. En les oracions
declaratives, la rematitzaci es dna fonamentalment en situacions de
rplica com en els casos segents:
De Pere parlaven, no de Juli.
Amb el meu germ van parlar, no amb el teu.
A diferncia del que ocorre en les dislocacions, en les rematitzacions no
es produx el doblament pronominal.
observaci: Una altra manera de focalitzar un constituent s per mitj de
les anomenades construccions clivellades, en qu el constituent focalitzat
sidentifica amb un atribut seguit duna oraci relativa: s de Pere de qui
parlaven, s amb el meu germ amb qui van parlar.
87
88
89
90
91
Taula 9.1:
Funcions oracionals dels sintagmes nominals
funci
exemple
subjecte
complement directe
complement indirecte
atribut
complement de rgim
complement predicatiu
circumstancial
Dinarem en la platja.
Ens veurem a la nit.
Va contestar amb tota la tranquillitat del mn.
92
93
94
femen
acadmic
acadmica
proms
promesa
botiguer
botiguera
company
companya
femen
nebot
neboda
amic
amiga
llop
lloba
serf
serva
95
femen
capats
capatassa
mests
mestissa
gos
gossa
rus
russa
femen
camil
camilla
gal
galla
pupil
pupilla
femen
antropleg
antroploga
arqueleg
arqueloga
bileg
biloga
filleg
filloga
femen
campi
campiona
cos
cosina
guardi
guardiana
xil
xilena
96
femen
funcionari
funcionria
patrici
patrcia
rebesavi
rebesvia
individu
indivdua
femen
alumne
alumna
pediatre
pediatra
viudo
viuda
moro
mora
Els substantius que tenen el sufix -ista per a designar tant el mascul
com el femen (un artista / una artista) poden adoptar la terminaci -iste /
-ista per a distingir el mascul del femen (un artiste / una artista).
OBSERVACI: A partir del segle xv, per a designar el mascul, el sufix culte -ista
comena a alternar en la llengua escrita amb la variant dorigen popular -iste.
femen
alcalde
alcaldessa
comte
comtessa
sastre
sastressa
tigre
tigressa
gall
gallina
heroi
herona
tsar
tsarina
actor
actriu
ambaixador
ambaixadriu
emperador
emperadriu
institutor
institutriu
97
mascul
abella
abellot
bruixa
bruixot
dida
didot
rabosa
rabosot
femen
ase
somera
gendre
nora
home
dona
marit
muller
femen
el rossinyol mascle
el rossinyol femella
el fardatxo mascle
el fardatxo femella
la mosca mascle
la mosca femella
la formiga mascle
la formiga femella
98
Taula 10.13:
Substantius amb doble gnere
mascul
femen
el clera (epidmia)
la clera (irritaci)
el fi (objectiu, finalitat)
la fi (acabament, final)
la part (porci)
el planeta (astre)
la planeta (dest)
el pols (batec)
el pudor (vergonya)
el salut (salutaci)
el vall (excavaci)
un estratagema
un cataplasma
un estru
el compte
un interrogant
el costum
el llegum
el deute
el marge
el dot
el dubte
el senyal
un escafandre
el trmit
els espinacs
un titella
99
una icona
una anlisi
una marat
la calor
la marjal
una dita
una olor
la dent
la remor
la disfressa
la sndrome
una estrena
la suor
100
plural
matalaf
matalafs
abdomen
abdmens
serp
serps
company
companys
plural
pare
pares
llavi
llavis
carro
carros
tribu
tribus
101
plural en -ns
plural en -s
home
hmens
homes
jove
jvens
joves
marge
mrgens
marges
orfe
rfens
orfes
rave
rvens
raves
terme
trmens
termes
plural
casa
cases
dia
dies
problema
problemes
rata
rates
plural
hurac
huracans
bns
cos
cosins
ra
raons
102
plural
gas
gasos
avs
avisos
concurs
concursos
descans
descansos
plural
balan
balanos
bra
braos
llu
lluos
refor
reforos
plural
fa
fas
fal
fals
plural
annex
annexos
crucifix
crucifixos
reflex
reflexos
sufix
sufixos
Amb tot, els monosllabs acabats en -x (excepte fax, que fa faxos), aix
com les paraules planes acabades en -x precedides de vocal o les agudes
precedides de consonant, fan el plural afegint una -s:
103
Taula 11.10:
Monosllabs o paraules planes acabades en x
singular
plural
box
boxs
dux
duxs
ndex
ndexs
esfinx
esfinxs
plural
baix
baixos
dibuix
dibuixos
greix
greixos
peix
peixos
plural
cartutx
cartutxos
despatx
despatxos
empatx
empatxos
escabetx
escabetxos
Observaci: Amb tot, algunes paraules acabades en -tx fan el plural afegint una -s
a la forma de singular. s el cas de matx que, per a evitar ambigitats, fa matxs;
o de les paraules planes sndwitx o crritx, que en plural fan sndwitxs o crritxs;
o de paraules com despatx, que, a ms del plural despatxos, tamb admet la
forma despatxs, per analogia amb altres paraules acabades en el so [tS].
j) Els substantius masculins acabats en -sc, -st, -xt i -ig fan el plural o b
afegint la terminaci -s o b la terminaci -os:
Taula 11.13:
Substantius acabats en sc, st, xt i ig
singular
plural en s
plural en -os
bosc
boscs
boscos
gust
gusts
gustos
text
texts
textos
desig
desigs
desitjos
104
plural
host
hosts
post
posts
plural
lacrpolis
les acrpolis
la cries
les cries
la pelvis
les pelvis
lurbs
les urbs
plural
latles
els atles
el llapis
els llapis
el pncrees
els pncrees
el virus
els virus
plural
el fons
els fons
el plus
els plus
el temps
els temps
105
plural
el dilluns
els dilluns
el dimarts
els dimarts
el dimecres
els dimecres
el dijous
els dijous
el divendres
els divendres
Observaci: En alguns casos, aix no obstant, quan laccent tnic recau sobre
lltima sllaba, colloquialment, shan creat formes de plural analgiques, no
acceptades normativament: els dillunsos, els dimartsos i els dijousos.
plural
un comptagotes
uns comptagotes
un torcamans
uns torcamans
un llepafils
uns llepafils
un posagots
uns posagots
106
plural
un adam
uns adams
un apollo
uns apollos
un cicer
uns cicerons
un einstein
uns einsteins
107
Taula 11.22:
Els malnoms
singular
plural
la Conilla
les Conilles
el Morrut
els Morruts
el Parreta
els Parretes
la Paua
les Paues
plural invariable
els ustries
els ustria
els Borbons
els Borb
els Habsburgs
els Habsburg
els Trastmares
els Trastmara
millor que
millor que
millor que
millor que
els Borges
els Estuards
els Romanovs
els Tudors
i no
i no
i no
i no
els Cerdans
els Marchs
els Querols
els Trnors
108
Taula 11.24:
Composts soldats
singular
plural
altaveu
altaveus
curtcircuit
curtcircuits
cama-roja
cama-roges
gira-sol
gira-sols
plural
cami cisterna
camions cisterna
decret llei
decrets llei
hora punta
hores punta
vag restaurant
vagons restaurant
plural
baix relleu
baixos relleus
caa bombarder
caces bombarders
gurdia civil
gurdies civils
policia local
policies locals
109
Taula 11.27:
Prstecs
singular
plural
llengua originria
aquelarre
aquelarres
basc
brioix
brioixos
francs
cromlec
cromlecs
galic
currculum
currculums
llat
datxa
datxes
rus
esllom
eslloms
noruec
espagueti
espaguetis
itali
mting
mtings
angls
periquito
periquitos
castell
xeic
xeics
rab
plural adaptat
plural
originari
llengua
originria
ikastola
ikastoles
ikastolak
basc
land
lands
lnder
alemany
leu
leus
lei
romans
lev
levs
leva
blgar
whisky
whiskys
whiskies
angls
plural
La porta s de ferro.
110
(atribut)
(atribut)
(predicatiu referit al subjecte)
(predicatiu referit al complement
directe)
111
exemples
adjectius de color
adjectius de forma
adjectius dedat
adjectius de carcter
adjectius de dimensi
adjectius de velocitat
adjectius de posici
adjectius davaluaci
112
113
el discurs reial
la producci citrcola
el palau ducal de Gandia
revista setmanal
cavitat bucal
taronges valencianes
transport fluvial
crema facial
treball manual
coma etlic
114
o b
o b
o b
=
=
=
115
13.1.Conceptes generals
Al parlar de la flexi de gnere dels substantius es va apuntar que el
gnere s un tret intrnsec en els substantius i que, des dun punt de
vista morfolgic, cal diferenciar la classe dels substantius masculins i
la dels substantius femenins. El gnere, en canvi, no s intrnsec en les
altres classes de paraules nominals, i concretament en els adjectius.
Els adjectius no sn masculins o femenins, sin que susen com a
masculins o com a femenins dacord amb la regla de concordana amb
el substantiu (v. 10.1.2). Hi ha adjectius que, a causa del seu significat,
susen amb substantius molt concrets i presenten un nic gnere. Este
s el cas, per exemple, de bixest, que, pel fet de referir-se a lany de cada
quatre que t un dia ms, susa en mascul: un any bixest. Aix no vol dir,
tanmateix, que bixest siga un adjectiu mascul, ja que es pot forar un
context en qu ladjectiu modifique un substantiu femen i suse, per tant,
com a femen, com ocorre en loraci No hi ha setmanes bixestes.
Des dun punt de vista morfolgic, els adjectius sn variables o
invariables. Els adjectius variables sn aquells que presenten una
terminaci per al mascul i una altra per al femen: content/contenta,
ric/rica, pobre/pobra. Els adjectius invariables, en canvi, sn aquells
que tenen una nica terminaci i adopten la mateixa forma tant quan
modifiquen un substantiu mascul com quan modifiquen un substantiu
femen: alegre, amable, cordial.
femen
fosc
fosca
prim
prima
dens
densa
fort
forta
baix
baixa
116
femen
buit
buida
mut
muda
amic
amiga
groc
groga
femen
escs
escassa
esps
espessa
ros
rossa
posts
postissa
femen
tranquil
tranquilla
nul
nulla
d) Els adjectius acabats en -ig fan el femen canviant este dgraf per j o
per tj:
Taula 13.5:
Canvi de ig per j o tj
mascul
femen
roig
roja
lleig
lletja
117
femen
blau
blava
nociu
nociva
nou
nova
femen
ateu
atea
egeu
egea
plebeu
plebea
femen
sa
sana
ple
plena
fi
fina
red
redona
oport
oportuna
OBSERVACI: La consonant n forma part del radical i, per tant, reapareix en les
formes de plural (sans, plens, fins, etc.) i en les paraules derivades (sanitat,
plenitud, finor, etc.). No safig, per tant, la terminaci -na, sin simplement
-a, en aquells casos en qu la n no reapareix en el plural o en altres paraules
derivades: cru, crua (com crus, cruesa); nu, nua (com nus, nuet, nuesa).
118
Taula 13.9:
Canvis en laccentuaci grfica
mascul
femen
aeri
aria
espontani
espontnia
ingenu
ingnua
superflu
suprflua
femen
cego
cega
fofo
fofa
fondo
fonda
guapo
guapa
femen
poble agrcola
ciutat agrcola
pare hipcrita
mare hipcrita
ambient cosmopolita
societat cosmopolita
grup nmada
tribu nmada
femen
comer lliure
ensenyana lliure
arbust perenne
fulla perenne
animal salvatge
bstia salvatge
problema simple
soluci simple
peu enorme
m enorme
119
c) Les paraules que acaben en els sufixos -al, -el, -il, -ant, -ent, -ar o
-erior:
Taula 13.13:
Terminacions dels radicals dels adjectius invariables respecte al gnere
terminaci
exemples
mascul
femen
-al
parc natural
histria natural
-el
home fidel
dona fidel
-il
esperit juvenil
alegria juvenil
-ant
material allant
cinta allant
-ent
resultat excellent
qualificaci excellent
-ar
consell escolar
edat escolar
-erior
nivell inferior
habitaci inferior
d) Molts altres adjectius com ara af, breu, gran, greu, hind, lleu, mrtir,
mat, miop, nvol, partcip, pber, suau, sublim, etc.
120
plural
blanc
blancs
amarg
amargs
suau
suaus
noble
nobles
b) Els adjectius acabats en -a tona canvien esta vocal per -e i afigen una -s:
Taula 14.2:
Adjectius acabats en -a tona
singular
plural
aptrida
aptrides
verda
verdes
elitista
elitistes
grossa
grosses
121
plural
artes
artesans
ple
plens
div
divins
bess
bessons
com
comuns
OBSERVACI: La consonant n forma part del radical i, per tant, reapareix en les
formes de femenines (artesana, plena, divina, etc.) i en les paraules derivades
(artesanal, plenitud, divinitat, etc.). No safig, per tant, la terminaci -ns, sin
simplement -s, en aquells casos en qu la n no reapareix en el femen o en altres
paraules derivades: cru, crus (com crua, cruesa); nu, nus (com nua, nuet, nuesa).
plural
advers
adversos
gris
grisos
fals
falsos
annex
annexos
fix
fixos
baix
baixos
e) Els adjectius acabats en -ig, -sc, -st i -xt presenten doble forma en el
plural mascul, una en -s i una altra en -os:
Taula 14.5:
Adjectius amb doble plural mascul
singular
plural mascul en -s
lleig
lleigs
lletjos
fosc
foscs
foscos
trist
trists
tristos
mixt
mixts
mixtos
122
f) Els adjectius acabats en - presenten una nica forma per als dos
gneres en el singular, i dos en el plural, una en -os i una altra en -es:
Taula 14.6:
Adjectius acabats en -
singular
plural mascul
plural femen
auda
audaos
audaces
feli
felios
felices
fero
feroos
feroces
viva
vivaos
vivaces
123
15. LARTICLE
singular
plural
sillbiques
asillbiques
mascul
el
els
femen
la
les
124
125
29 de maig de 2003.
Les retribucions satisfetes
en 2002.
Les previsions per a 1999.
El termini arribava fins a
1997.
126
singular
plural
mascul
un
uns
femen
una
unes
127
forma
exemple
lo
lo
lo
mas no havent boca per dir lo contrari de o que vostra molt alta
senyoria mana, Curial.
[...] aquesta li far creure fermament tot lo contengut en la ley e
prophetes, Sor Isabel de Villena, Vita Christi.
lo
lo
article + de
article + possessiu
article + quantificador
comparatiu
128
129
Taula 15.4:
Usos de larticle lo amb valor abstracte
construcci exemples amb lo
lo + adjectiu
lo + que
exemples sense lo
No s qu vols dir.
lo + possessiu
lo + de
lo + de
OBSERVACI: Molts dels usos colloquials del lo sn calcs sintctics del castell,
llengua que, contrriament a la nostra, tendix a utilitzar larticle neutre lo
all on el valenci recorre a frmules com les que sadduxen en la segona
columna. Altres reflectixen usos tradicionals de larticle mascul clssic,
amb la forma lo o l (v. taula 15.3), que, ajudats pel castell, es fan servir en
concurrncia amb el o amb altres frmules com les que apareixen en la
segona columna, que sn les recomanades normativament. La construcci
relativa el que presenta com a frmules alternatives a que, aix que
(especialment idnies per a remarcar un sentit dctic: A que em dnes no
magrada; Aix que dius no ho he sentit mai) i all que (de carcter ms neutre:
Fes all que cregues ms oport). Esta construcci pot expressar-se, en
registres molt formals, amb o que i, en registres poc formals, amb lo que.
130
Taula 15.5:
Usos de larticle lo amb valor intensiu
construcci amb lo
construcci sense lo
construcci sense lo
Viu a lo gran.
Viu regaladament.
Viu a cor qu vols.
131
132
Taula 16.1:
Els determinants demostratius
demostratius
graus de dixi
singular
plural
mascul
femen
mascul
primer
este/aquest
esta/aquesta
estos/aquests
femen
estes/aquestes
segon
eixe/aqueix
eixa/aqueixa
eixos/aqueixos
eixes/aqueixes
tercer
aquell
aquella
aquells
aquelles
Tant les formes simples com les reforades sn prpies del valenci,
i resulten igualment vlides. En lactualitat, les formes simples sn
generals en la llengua oral, i sn majoritries tamb en la rdio, en
la televisi i en els texts dalgunes institucions pbliques valencianes.
Les formes reforades susen de manera preferent en registres escrits
dmbits com ara el literari o luniversitari.
OBSERVACI: En la llengua antiga es documenten tant les simples com les
reforades, per amb un clar predomini de les reforades, que alternen
estilsticament amb les simples en certs casos:
E aquesta fon la primera suprbia, e per o los hmens que sn aguts, soptils
a procrear-se honors e baxar los altres e dir lagoteries en cort: vet esta
saviesa folla e enrabiada e dyabolical, Sant Vicent Ferrer, Sermons.
Guillem de Varoych, qui era comte de aquesta terra, forn sta ciutat e lo
castell ax darmes com de bombardes, Joanot Martorell, Tirant lo Blanch.
Estos, per ennoblir a si matexos, per posar en fama que los seus foren en tots
llochs, escrigueren ms falsies que veritats, segons scrihuen Marco Varr
y lo Cath in De originibus; especialment ho dihuen per aquest cas, Pere
Antoni Beuter, Histria de Valncia.
133
134
(lestiu actual)
(lestiu passat)
(el prxim estiu)
pronoms neutres
primer
segon
aix
tercer
all
exemples
entitat indeterminada
oraci
135
adverbis demostratius
primer
ac
segon
ah
tercer
all, all
OBSERVACI: La distinci antiga entre els dos primers graus es pot observar
en el fragment de la carta que es transcriu a continuaci, on ac es referix a
Valncia (la ciutat des don senvia la carta) i aqu a Conca (la ciutat on senvia):
Ents havem que vosaltres, a instncia de un christi novell daqu, havets fet
pendre e tenits en vostre poder En Guillem Pastor, perayre daquesta
ciutat, qui era anat aqu per fer sos fets. La ra aqus sab; mas, segons
acs compta, s per gran barateria del dit christi novell, Carta del jurats
de Valncia del 1402.
136
plural
mascul
femen
mascul
femen
primera
meu
meua
meus
meues
segona
teu
teua
teus
teues
tercera
seu
seua
seus
seues
primera
nostre
nostra
nostres
nostres
segona
vostre
vostra
vostres
vostres
tercera
seu
seua
seus
seues
137
posposici
o
o
138
o
o
plural
persona
mascul
femen
mascul
femen
primera
mon
ma
mos
mes
segona
ton
ta
tos
tes
tercera
son
sa
sos
ses
139
140
exemples
quantificador nominal
(o adjectiu determinatiu)
alguna persona
moltes persones
tres persones
cada persona
pronom
alg
ning
res
cadasc
adverbi
treballa poc
gens bonic
tan agradable
molt lluny
substantiu
141
Taula 18.2:
Les classes de numerals
numerals
classe
referncia numrica
exemples
numeral cardinal
quantitat exacta
numeral ordinal
numeral partitiu
fracci
numeral multiplicatiu
multiplicitat
numeral collectiu
pluralitat
142
Taula 18.3:
Els numerals cardinals
cardinals
0
zero
17
dsset (o disset)
50
cinquanta
u, un
18
dhuit (o divuit)
60
seixanta
dos
19
dnou (o dinou)
70
setanta
tres
20
vint
80
huitanta (o vuitanta)
quatre
21
vint-i-u, vint-i-un
90
noranta
cinc
22
vint-i-dos
100
cent
sis
23
vint-i-tres
101
cent u, cent un
set
24
vint-i-quatre
110
cent deu
huit (o vuit)
25
vint-i-cinc
200
dos-cents
nou
26
vint-i-sis
300
tres-cents
10
deu
27
vint-i-set
1.000
mil
11
onze
28
vint-i-huit (o vint-i-vuit)
1.001
mil u, mil un
12
dotze
29
vint-i-nou
1.010
mil deu
13
tretze
30
trenta
1.100
mil cent
14
catorze
31
trenta-u, trenta-un
2.000
dos mil
15
quinze
40
quaranta
1.000.000
un mili
16
setze
41
quaranta-u, quaranta-un
1.000.000.000.000
un bili
06-A-MORFOLOGIA.indd 142
16/9/08 12:04:16
143
OBSERVACI: Usats com a ordinals, els cardinals que admeten variaci de gnere
adopten exclusivament la forma prpia del mascul (v.18.3.2.a i 18.4.2.d):
La pgina tres-cents, la pregunta vint-i-dos.
o
o
l1 de maig
lonze de gener
f) Dacord amb una tradici tipogrfica prou estesa, dins del text, els
cardinals se solen escriure amb lletra del zero al nou i amb xifres a
partir del 10:
La pgina dos i la 34 estan ratllades.
Noms caben nou taules en laula 205.
144
plural
mascul
femen
mascul
femen
1r, I
primer
primera
primers
primeres
2n, II
segon
segona
segons
segones
3r, III
tercer
tercera
tercers
terceres
4t, IV
quart
quarta
quarts
quartes
plural
mascul
femen
mascul
femen
quint
quinta
quints
quintes
6t, VI
sext
sexta
sexts
sextes
7m, VII
sptim
sptima
sptims
sptimes
8u, VIII
octau
octava
octaus
octaves
10m, X
dcim
dcima
dcims
dcimes
20m, XX
vigsim
vigsima
vigsims
vigsimes
30m, XXX
trigsim
trigsima
trigsims
trigsimes
40m, XL
quadragsim
quadragsima
quadragsims
quadragsimes
50m, L
quinquagsim
quinquagsima
quinquagsims
quinquagsimes
60m, LX
sexagsim
sexagsima
sexagsims
sexagsimes
70m, LXX
septuagsim
septuagsima
septuagsims
septuagsimes
80m, LXXX
octagsim
octagsima
octagsims
octagsimes
90m, XC
nonagsim
nonagsima
nonagsims
nonagsimes
145
Taula 18.6:
Els altres ordinals
singular
5, V
plural
mascul
femen
mascul
femen
cinqu
cinquena
cinquens
cinquenes
6, VI
sis
sisena
sisens
sisenes
7, VII
set
setena
setens
setenes
8, VIII
huit (o vuit)
huitena (o vuitena)
huitens (o vuitens)
huitenes (o vuitenes)
9, IX
nov
novena
novens
novenes
10, X
des
desena
desens
desenes
11, XI
onz
onzena
onzens
onzenes
12, XII
dotz
dotzena
dotzens
dotzenes
20, XX
vint
vintena
vintens
vintenes
21, XXI
vint-i-un
vint-i-unena
vint-i-unens
vint-i-unenes
100, C
cent
centena
centens
centenes
1000, M
mil
milena
milens
milenes
146
plural
mascul
femen
mascul
femen
/2
mig
mitja
mitjos
mitges
/3
ter
tera
teros
terces
1
1
Els partitius es reforcen sovint amb el substantiu part: una quarta part
dels ingressos. Amb este valor tamb susa lordinal tercera: una tercera
part dels ingressos. En el cas de , susa mitat (o meitat): La mitat dels
ingressos.
doble
3 voltes ms
triple
4 voltes ms
qudruple
5 voltes ms
quntuple
6 voltes ms
sxtuple
147
duo, duet (2), trio, tercet (3), quartet (4), quintet (5), etc.
nombre de sllabes
nombre de versos
dstic (2), tercet (3), quartet i quarteta (4), octava (8), etc.
nombre dangles
perodes de mesos
perodes danys
efemrides
franges dedat
148
exemples
universal
Alguns assistents
Diversos assistents
negatius (o no existencials)
Ning
Cap assistent
no universal
Des dun punt de vista sintctic, els indefinits poden funcionar com
a especificadors dun substantiu (els quantificadors nominals) o com
a pronoms. Els primers, a ms, no tenen un comportament sintctic
homogeni, ja que, segons el cas, poden precedir o seguir un determinant,
ocupar la mateixa posici que els determinants o encapalar una
construcci partitiva (en la qual el quantificador designa una part del
conjunt a qu es referix el sintagma nominal precedit per de). En alguns
casos, com es veur ms avant, tamb poden posposar-se al substantiu.
149
Taula 19.2:
Les classes sintctiques dels indefinits
classe de paraules
quantificador nominal
(o adjectiu determinatiu)
pronom
posici
exemples
precedint un determinant
Alguns assistents
Qualsevol assistent
Cada assistent
150
Taula 19.3:
Els quantificadors nominals
singular
plural
mascul
femen
mascul
femen
un
algun
ningun
cert
altre
mateix
tot
una
alguna
ninguna
certa
altra
mateixa
tota
uns
alguns
ninguns
certs
altres
mateixos
tots
unes
algunes
ningunes
certes
altres
mateixes
totes
qualsevol
tal
cada un
cadascun
qualssevol
tals
cada una
cadascuna
uns quants
diversos
nombrosos
ambds
unes quantes
diverses
nombroses
ambds (o ambdues)
diferents
sengles
cada
cap
151
b) Lindefinit cada designa, com tot, un conjunt, per individualitzantne els elements, de manera que t un significant equivalent a tots i
cada un: Cada opositor va disposar dun mxim dhora i mitja, aix s,
tots i cada un dels opositors. Ls de cada s general en expressions
temporals modificant substantius com ara dia, setmana, any, etc.
Cada dia que el veig li ho recorde.
Cada dimarts fem festa.
Cada hivern et queixes que fa molt de fred.
Cada any ens reunim per a passar uns dies junts.
En construccions partitives en qu es designa una entitat del conjunt,
susa lindefinit cada acompanyat de les formes un o una o b lindefinit
cadascun o cadascuna:
He donat un caramel a cada un dels teus nebots.
Cadascuna de les persones que intervingueren express una opini
diferent.
OBSERVACI: En la llengua antiga, eren molt habituals les formes cascun i
cascuna, que en lactualitat han quedat redudes a certs parlars i a certes
expressions. En lactualitat mant una certa vitalitat la forma pronominal
casc (v. 19.3.b).
152
153
exemples
No hi ha altre remei.
154
Lindefinit mateix tamb susa amb el valor didentitat com a refor dels
pronoms reflexius, amb els quals s que concorda en gnere i nombre:
Carme sempre parla de si mateixa.
Ens vam enviar la carta a nosaltres mateixos.
g) Lindefinit tal susa per a referir-se a una entitat ja coneguda o
apareguda en el discurs previ, per que es preferix no explicitar de
manera ms precisa. Pot aparixer com a nic especificador o estar
precedit per un:
Tal dia com hui el van batejar en la parrquia de Sant Vicent.
No mho crec, que Empar thaja contestat amb tals paraules.
Jo no he usat mai un tal vocabulari.
OBSERVACI: Lindefinit tamb susa amb un valor pronominal en alguns proverbis
o frases fetes (Tal fars, tal trobars; Tal dirs, que ning no et creur) i com a
substitut dun nom propi (Firmat: en tal), en correlaci amb tal altre si es designa
un segon nom (Em va confessar que ho havien fet en tal i en tal altre).
155
quantificador nominal
un
alg
algun
cada u
cada un
cadasc
cadascun
ning
cap
altre
altri
altre
tots (o tothom)
tot
hom
qualsevol
qualsevol
res
156
quantificador nominal
OBSERVACI: Amb el mateix valor, tamb sutilitza lexpressi tot lo mn, on sha
fixat lantiga forma de mascul lo, o la variant, amb la forma moderna de
larticle, tot el mn: Ac tot lo mn pensa igual. A la festa, ha vingut tot el mn.
157
construcci presentacional
amb haver-hi
s impersonal de dir
158
funci
exemples
quantificador nominal
Moltes alumnes
Pocs comensals
Estudia molt
Menja poc
Molt estudis
Poc menjadora
Molt lluny
Un poc lluny
adverbi
plural
mascul
femen
mascul
femen
molt
poc
tant
quant
molta
poca
tanta
quanta
molts
pocs
tants
quants
moltes
poques
tantes
quantes
bastant
gaire
bastants
gaires
massa
fora
prou
ms
menys (o manco)
gens
que
159
quantitatiu
exemples
amb de
gens
amb de
segons el cas
molt
poc
bastant
prou
quant
tant
sense de
massa
gaire
ms
menys
160
Taula 20.4:
Locucions quantitatives
valor
locuci
exemples
molt
bona cosa de
un cabs de
un fum de
un grapat de
un munt de
un munt de
una muntonada de
poc
un pessic de
un raig de
una miqueta (o mica) de
gens
relativa
comparativa
molt
que
quant
fora
poc
gaire
gens
massa
prou
bastant
ms
tant
menys
161
La distinci entre els quantitatius bastant i prou s til en casos com els
anteriors; per, en general, s igualment acceptable ls de prou amb els
dos valors, dacord amb ls majoritari en valenci. De fet, les distincions
anteriors poden expressar-se a travs daltres recursos:
Tenen diners, per no prou per al ritme de vida que porten.
Han arreplegat moltes / un nombre important de firmes contra el
projecte, per no saben si nhi ha prou per a parar-lo.
b) El quantitatiu gaire t el valor de molt en contexts negatius, en les
oracions interrogatives o en la prtasi de les oracions condicionals. En
valenci, sha generalitzat la forma molt en els contexts esmentats:
No fa molt de fred. (gaire fred)
Em van dir que s, per sense molta illusi. (gaire illusi)
Hi havia molta gent en lacte? (gaire gent)
Si hem desperar molt de temps, s preferible que busquem un lloc on
descansar. (gaire temps)
c) Amb el valor de molt o de bona cosa, tamb susa el quantitatiu fora,
viu en algunes comarques valencianes, per purament literari en la resta
de parlars valencians:
T fora (de) diners. (molts diners o bona cosa de diners)
d) El quantitatiu poc susa precedit de un en aquells casos en qu es vol
indicar que se sobrepassa lleugerament la quantitat desitjable o habitual:
Tots estem un poc cansats.
s un poc ms alt que tu.
e) Com es pot observar en la taula 20.3, la majoria dels quantitatius
poden modificar un substantiu no comptable o un substantiu comptable:
molt de pa, molta farina, molts diners, moltes coses. El quantitatiu negatiu
gens, en canvi, sols pot modificar substantius no comptables: gens de pa,
gens de farina, gens de diners.
f) El quantitatiu que t el valor de molt en contexts exclamatius.
Normalment susa amb un valor adverbial com a modificador dadjectius
o dadverbis:
Que bonic que tha eixit el dibuix!
Que b que hages pogut tornar tan rpid!
162
exemples
igualtat
inferioritat
superioritat
Des dun punt de vista formal, conv tindre en compte que el quantitatiu
tant adopta la forma reduda tan quan modifica un adjectiu o un adverbi:
El teu fill sha fet tan alt com tu. Parla tan de pressa que no lentenc.
163
pronoms febles
Per mi no patiu.
A tu, qui tha demanat lopini?
Caminava davant della.
Tinc un encrrec per a vost.
Nosaltres preferirem no tornar dem.
No em pareix malament.
A tu, qui tha demanat lopini?
Encara no lha vista ning.
Volia comentar-li una cosa.
No pots obligar-nos.
164
o
o
o
165
c) Pel que fa al gnere, noms els pronoms de tercera persona tenen formes
diferents segons que siguen masculins (ell i ells) o femenins (ella i elles).
Observaci: Els altres pronoms no adopten formes diferents, per de la mateixa
manera que els de tercera persona s que imposen concordana de gnere
als seus modificadors, dacord amb les diferncies sexuals de lentitat que
designen; per exemple, jo sol i jo sola, de manera parallela a ell sol i ella sola.
plural
1a persona
jo, mi
nosaltres
2a persona
tu, vost
vosaltres, vosts
mascul
ell
ells
femen
ella
3a persona
reflexiu
elles
si
166
167
no reflexiu
168
169
plural
1a persona
me
nos
2a persona
te
vos
mascul
lo
los
femen
la
les
li
los
personals
acusatiu
3a persona
datiu
reflexiu
neutre
adverbials
se
ho
ne
hi
170
Amb lexcepci del pronom reflexiu se, tots els pronoms personals tenen
formes diferents per al singular i el plural. En canvi, nicament els de
tercera persona presenten formes diferents per a loposici de cas, i
noms els acusatius de tercera persona establixen distincions de gnere.
pronom encltic
Li dna la m.
Li donar la m.
Li ha donat la m.
Li va donar la m.
Li est donant la m.
Dna-li la m.
Volia donar-li la m.
Donant-li la m.
Va donar-li la m.
Est donant-li la m.
171
Taula 22.3:
Les formes dels pronoms febles
b
forma plena
a
me
te
se
ne
lo
los
nos
vos
la
les
forma reduda
ls
ns
us
forma
reforada
em
et
es
en
el
els
ens
forma elidida
li
ho
hi
consonant
vocal
consonant
vocal
mirar-me
miram
em mira
mescolta
mirar-te
mirat
et mira
tescolta
mirar-se
perdres
es perd
sescolta
comprar-ne
compran
en compra
nadquirix
consonant
vocal
consonant
vocal
mirar-lo
miral
el mira
lescolta
consonant
vocal
consonant
vocal
mirar-los
mirals
els mira
els escolta
mirar-nos
mirans
ens mira
ens escolta
172
consonant vocal
consonant
vocal
mirar-vos
escriure-vos / escriure-us
consonant
consonant
vocal
la mira
lescolta
la ignora
la utilitza
mirar-la
vocal
mira-la
consonant
vocal
consonant
vocal
mirar-les
mira-les
les mira
les escolta
parlar-li
parla-li
li parla
li escriu
mirar-ho
mira-ho
ho mira
ho escriu
mirar-hi
mira-hi
hi mira
hi escriu
173
se
2a persona 1a persona
te
vos
me
nos
3a persona
DATIU
acusatiu
li
los
lo
la
los
les
adverbials
i neutre
ne
hi
ho
OBSERVACI: Dacord amb la taula anterior sn possibles les combinacions de
pronoms pertanyents a diferents columnes, per no els que pertanyen a una
mateixa columna.
o
o
Vol dir-mho.
Dna-li-la.
Ja sen va anar.
Lil portar dem.
174
o
o
o
Emportem-nos-els ja!
Vam tornar-los-els.
No vull dir-los-en res.
175
Taula 22.11:
Les combinacions binries de pronoms
me
me
te
lo
la
li
se
lo
la
ho
li
ne
hi
davant
cons.
te
mel
me la
mho
me li
men
davant
vocal
me l
me l/la* mho
me li
darrere
cons.
-mel
-me-la
-mho
darrere
vocal
-mel
-me-la
nos
vos
los
les
mhi
mels
me les
me n
mhi
mels
me les
-me-li
-men
-mhi
-mels
-me-les
-mho
-me-li
-men
-mhi
-mels
-me-les
davant
cons.
tem
tel
te la
tho
te li
ten
thi
tens
tels
te les
davant
vocal
te m
te l
te l/la* tho
te li
te n
thi
tens
tels
te les
darrere
-tem
cons.
-tel
-te-la
-tho
-te-li
-ten
-thi
-tens
-tels
-te-les
darrere
-tem
vocal
-tel
-te-la
-tho
-te-li
-ten
-thi
-tens
-tels
-te-les
davant
cons.
len
lhi
davant
vocal
el n
lhi
darrere
cons.
-len
-lhi
darrere
vocal
-len
-lhi
davant
cons.
lan
la hi
davant
vocal
la n
la hi
darrere
cons.
-lan
-la-hi
darrere
vocal
-lan
-la-hi
davant
cons.
lil
li la
li ho
lin
li hi
lils
li les
davant
vocal
li l
li l/la
li ho
li n
li hi
lils
li les
darrere
cons.
-lil
-li-la
-li-ho
-lin
-li-hi
-lils
-li-les
darrere
vocal
-lil
-li-la
-li-ho
-lin
-li-hi
-lils
-li-les
davant
cons.
sem
set
sel
se la
sho
se li
sen
shi
sens
se vos
sels
se les
davant
vocal
se m
se t
se l
se l/la* sho
se li
se n
shi
sens
se vos
sels
se les
darrere
-sem
cons.
-set
-sel
-se-la
-sho
-se-li
-sen
-shi
-sens
-se-vos -sels
-se-les
darrere
-sem
vocal
-se t
-sel
-se-la
-sho
-se-li
-sen
-shi
-sens
-se-vos -sels
-se-les
176
me
ne
nos
vos
los
les
te
lo
la
ho
li
ne
hi
davant
cons.
nhi
davant
vocal
nhi
darrere
cons.
-nhi
darrere
vocal
-nhi
nos
vos
los
les
davant
cons.
ens el
ens la
ens ho
ens li
ens en
ens hi
ens els
ens les
davant
vocal
ens l
ens li
ens n
ens hi
ens els
ens les
darrere
cons.
-nos-en -nos hi
-nos-els -nos-les
darrere
vocal
ns-el
ns-la
ns ho
ns-li
ns-en
ns hi
ns-els
ns-les
davant
cons.
vos em
vos el
vos la
vos ho
vos li
vos en
vos hi
vos ens
davant
vocal
vos m
vos l
vos li
vos n
vos hi
vos ens
darrere
-vos-em
cons.
-vos-el
-vos-la
-vos-ho -vos-li
-vos-en -vos-hi
-vos-ens
-vos-els -vos-les
darrere
-vos-em
vocal
-vos-el
-vos-la
-vos-ho -vos-li
-vos-en -vos-hi
-vos-ens
-vos-els -vos-les
davant
cons.
els el
els la
els ho
els en
els hi
els els
els les
davant
vocal
els l
els n
els hi
els els
els les
darrere
cons.
-los-el
-los-la
-los-ho
-los-en -los-hi
-los-els -los-les
darrere
vocal
ls-el
ls-la
ls-ho
ls-en
ls-hi
ls-els
davant
cons.
les en
les hi
davant
vocal
les n
les hi
darrere
cons.
-les-en -les-hi
darrere
vocal
-les-en -les-hi
ls-les
*El pronom la mant la forma plena davant de verb comenat per i o u tones.
177
178
179
reflexiu
no reflexius
datiu
me, nos
te, vos
reflexius
i no reflexius
se
lo, la, los, les
li, los
180
181
06-A-MORFOLOGIA.indd 181
25/9/08 10:46:01
182
183
elidit: Vam anar a la cova i hi vam entrar fins a dins de tot (hi = de la cova). Com
que tapava lesttua, li vaig dir que shi posara una miqueta ms a la dreta (hi =
de lesttua). A ms, cal advertir que el locatiu no es pronominalitza si t un
carcter dctic i es recupera a partir del context denunciaci: No el crides
ms, que ja ve.
184
185
186
Taula 24.1:
Els relatius
tipus
forma
exemple
sense antecedent
que (per a
persones i coses)
qui (noms per a
persones)
quan
com
on
sense
preposici
que (per a
persones i coses)
com
on
amb
preposici
qu (noms per a
coses)
qui (noms per a
persones)
el qual (per a
persones i coses)
on
Lassumpte a qu et referixes s
interessant.
Mhe trobat amb el xic amb qui vas
vindre.
El motiu pel qual lhan detingut s
per violaci.
s un jugador lhabilitat del qual s
dubtosa.
El cam per on has tornat s ms
llarg.
sense
preposici
que (per a
persones i coses)
el qual (per a
persones i coses)
com
on
qui (per a
persones)
el qual (per a
persones i coses)
qu (per a coses)
on
especificatives
amb
antecedent
explcit
explicatives
amb
preposici
187
188
189
construccions analtiques
(no formals)
190
25.1. Presentaci
A diferncia dels relatius, els interrogatius i els exclamatius estan
ntimament relacionats amb la modalitat oracional (v. 8.6). Recordem
que la modalitat oracional fa referncia a lactitud amb qu el parlant
enuncia loraci i al tipus dacte de parla que realitza. Recordem
igualment que, partint de la modalitat, es poden distingir les segents
classes doracions:
Declaratives
Interrogatives
Imperatives
Desideratives
Exclamatives
191
invariables
no adverbials
qui
qu
adverbials
on
com
quan
quant
variables
(amb flexi de gnere i nombre)
quin, quina, quins, quines
quant, quanta, quants, quantes
a) Els pronominals estan constituts pels mots qui, qu, on, com, quan i
quant; i poden anar precedits de preposici o no. Des dun punt de vista
morfolgic, sn tots invariables.
Qui s el primer?
Qu li has dit?
On lhas trobat?
Com ho resoldrem aix?
Quan vindr el teu fill?
Quant val el cotxe?
192
193
variables
que
194
195
196
exemple
De fruita, en teniu?
Va colpejar la taula amb el martell.
pronom
oraci dinfinitiu
oraci finita
No s de qui et queixes.
Ens ajuda sempre sense que li ho demanem.
adverbi
197
198
199
200
Porta aquex dinar a Daniel, propheta, que est pres en Babilnia, en hun
lach de leons, Sant Vicent ferrer, Sermons.
dix que a casa sua a Quart jagu tota la nit, Llibre de Cort de Justcia de
Valncia.
La VII manera de orar s ficar los genolls en terra, ax com feren aquests
reys, per o com veeren a Betlem, Sant Vicent ferrer, Sermons.
201
Ho acabarem en un moment.
El vaig conixer en un perode molt difcil de la meua vida.
En dies de pluja i vent val ms no eixir de casa.
No ha fet res de trellat en tot lany.
26.3.1.3. La construcci en o al + infinitiu
Les construccions al + infinitiu o en + infinitiu tenen un valor
temporal equivalent a les oracions introdudes per quan, i assenyalen
simultanetat o anterioritat immediata respecte a la situaci designada
en loraci principal:
Al passar per la plaa ens va saludar. (Quan passava per la plaa)
En tindre son es gita. (Quan t son)
En eixir tanca la porta. (Una vegada isques, tanca la porta)
Observaci: s infundada la prevenci que alguns gramtics han mostrat sobre
la genunitat de la construcci al + infinitiu. Es tracta duna construcci
prpia de la llengua de totes les poques i ha estat acceptada per bons
gramtics. En els segents exemples del Tirant lo Blanch es poden comprovar
el mats de simultanetat i el valor duratiu de la construcci:
e poss en la inta un petit coltell ben esmolat per o que si havia a taillar
alguna corda que u pogus fer; e posl-se de part de tras, que al nadar
no lenujs.
Al passar apag la lum, pres al conestable per la m, ms-se primera, e
Tirant segu al conestable. E ax trobaren la porta de la cambra hon era la
princessa, la qual stava sola sperant-los.
E aplegant lo rey Scariano a una ribera, al passar perd molta gent.
202
(instrument)
(companyia)
(manera)
(contingut)
(temps)
26.3.3. La preposici de
En la major part dels seus usos, la preposici de no t un significat
especfic sin un valor purament gramatical. La preposici de mant el
valor etimolgic dorigen en els complements de lloc (on indica lorigen
dun moviment) i en alguns complements de temps (on indica el punt
inicial dun perode de temps):
Vam eixir dAgullent a les quatre.
La reuni va durar de quatre a cinc.
A ms del valor dorigen, la preposici de tamb susa en altres
complements amb valors diferents:
De menuts jugvem tot el dia al carrer.
Qui treballa dhivern pot descansar destiu.
Est obert de mat i de vesprada.
Em vaig armar de pacincia.
Treballa de valent.
Sempre parla de mala manera.
(espai de temps)
(espai de temps)
(espai de temps)
(instrument)
(manera)
(manera)
(pronominalitzaci)
(dislocaci)
(construcci quantitativa)
(construcci dinfinitiu)
203
dinfinitiu (v.34.5.1.2). Ara, per tant, sols ens centrarem en els altres
dos casos.
26.3.3.1. Les elisions i la pronominalitzaci del nucli nominal
En aquells casos en qu el substantiu que funciona com a nucli dun
sintagma nominal selidix o es pronominalitza per ne, la preposici de
pot introduir els complements no pronominalitzats, sempre que no
estiguen precedits ja per una preposici (o siga, si es tracta dun adjectiu
o sintagma adjectival, un participi o un possessiu). Si el nucli nominal es
pronominalitza per ne, la preposici apareix tant si el sintagma presenta
un quantificador com si es redux al complement (v.23.4.1.a):
Les gbies que teniu les trobe menudes. En teniu de ms grans?
Hui tinc pocs rosers, per dem en tindr ms, tant de grans com de
menuts.
No vos emporteu tots els llibres, que nhi ha de meus.
No mha anat gens b la collita de taronges. Nhi havia moltes de picades.
Com es pot comprovar en els exemples anteriors, el substantiu es
pronominalitza perqu ha aparegut en el discurs previ i s conegut, enfront
del complement introdut per de, que aporta informaci nova i rellevant.
En aquells casos en qu no hi ha pronominalitzaci sin elisi del
substantiu, la preposici de noms susa si el sintagma tamb cont un
quantificador (uns quants i algunes en els exemples segents):
Em va recomanar molts llibres antics i uns quants de moderns.
La majoria de llenges romniques i algunes danglogermniques
presenten este fenomen.
A ms de la construcci amb de, tamb sn possibles altres com ara: Em
va recomanar molts llibres antics i uns quants llibres moderns; La majoria
de les llenges romniques i algunes de les anglogermniques presenten
este fenomen.
26.3.3.2. Les dislocacions
La preposici de pot encapalar determinats elements dislocats a
lesquerra o a la dreta de loraci (v. 8.7.1). La preposici susa quan
lelement dislocat s un substantiu, acompanyat o no de complement, o
un adjectiu, com es pot comprovar en els exemples segents:
De pa, no nhe comprat. No nhe comprat, de pa.
De pa de motle, no en vull. No en vull, de pa de motle.
De roges, no en busques, que no nhi ha.
No en busques, de roges, que no nhi ha.
Observaci: La preposici s obligatria en les dislocacions a la dreta. En les
dislocacions a lesquerra hi ha parlars que poden prescindir de la preposici.
En els registres formals, amb tot, s preferible ls de la preposici.
204
(benefactiu)
(destinaci)
(causa)
(causa)
(mancana)
(mancana)
205
Fixat en aix.
complement de rgim
amb preposici
Aspira
Es referia
a un sou just
als problemes sanitaris
Insistia
Confiava
Dubta
Salegra
de tot
de la teua sort
Compte
Lamenaava
que vindrs
que lexpulsaria
206
b) Els complements de substantius com ara fet, idea, por, cas, cosa, etc.:
Taula 26.4:
Elisi de preposicions en complements del nom
substantiu
amb preposici
Magrada el fet
s seua la idea
danar a sa casa
de suspendre
que el suspenguen
c) Els complements temporals introduts per abans, desprs, fins a i des de:
Taula 26.5:
Elisi de preposicions en complements temporals
adverbi
amb preposici
Avisam abans
danar-ten
de les onze
deste mat
que ha arribat
a les onze
amb preposici
Li telefonarem, a part
Ja tavisarem en cas
de canviar dopini
en lloc de
en lloc de
207
Taula 26.7:
Canvi de preposicions
PREDICAT
en/amb + sn
a/de + infinitiu
afanyar-se
amenaar
tardar
entretindres
Sentret massa en lelaboraci dels treballs No tentretingues tant a fer aix i deixa-ho ja
esforar-se
conformar-se
ser el primer (o el
segon, lltim)
complement de rgim
preposici seleccionada
Confia
Insistix
en la nostra ajuda
en el mateix tema
a / en solucionar el problema
a / en elaborar el tema
Es conforma
Taula 26.9:
Manteniment de preposicions en la llengua clssica
preposici
DE
ha treballat contnuament en la
redempci humana, Vita Christi.
EN
PER
208
s de cap a
209
210
(direcci)
(situaci)
211
(sintagmes coordinats)
(sintagma en plural)
(significat collectiu)
(instrument)
(companyia)
(manera)
(contingut)
212
213
sinnims per causa de, per culpa de, per ra de, per obra de:
El concert es va suspendre a causa del mal oratge.
Hem arribat tard a classe per causa de laccident.
Augmenten els trastorns del son per culpa de la contaminaci acstica.
b) A fora de, a cpia de. Indica que es realitza una cosa usant
insistentment un mitj:
A fora de nadar ha adquirit tcnica.
A cpia de sentir-ho, sho han cregut.
Amb un significat semblant, per sense la idea dinsistncia, tamb susa
a costa de: Ha pogut acabar el treball a costa dhores de descans.
c) A mitjan, de mitjan. Indica que la situaci descrita per loraci es produx
cap a la mitat dun perode de temps (a mitjan) o sinicia cap a la mitat del
dit perode (de mitjan). Tamb hi ha les variants a mitan i de mitan:
A mitjan vesprada estava molt cansat i sen va anar.
Va estar de baixa de mitjan agost fins a Nadal.
A mitjan tamb pot usar-se amb un valor espacial sobretot en lexpressi
a mitjan cam: A mitjan cam el vaig haver dagafar al bra.
d) A travs de. Indica que es va dun extrem a laltre, dun costat a laltre,
duna cosa, per dins della. I, en sentit figurat, tamb indica linstrument,
el mitj:
Hem arribat al poble a travs del bosc.
La llum passa a travs dels vidres.
Pots seguir el curs a travs dInternet.
e) Al cap de. Indica que una acci es realitza al final dun espai de temps:
El ju sha celebrat al cap de dos anys.
Al cap duna setmana, va trobar lagenda que havia perdut.
f) Al llarg de. Significa dins de lespai de temps que dura una cosa.
Tamb pot referir-se a tota lextensi dun espai:
Ha viatjat molt al llarg de la seua vida.
Han posat cadires al llarg de tot el carrer per a lEntrada de Moros i
Cristians.
g) Arran de. Indica que una persona o cosa en toca una altra quasi al
mateix nivell. En sentit figurat significa com a conseqncia de:
Cal tallar els arbres arran de terra.
Les protestes han sorgit arran de les seues declaracions.
h) Dacord amb. Indica una relaci de conformitat:
Les obres sefectuaran dacord amb el projecte de rehabilitaci.
Ladmissi dalumnes es realitzar dacord amb el que establix la
legislaci vigent.
i) De por de. Indica que no es realitza lacci a causa de la por respecte a
alguna cosa. Esta locuci t la variant per por de:
Ha callat de por de fer el ridcul.
No pots deixar de fer una cosa per por de fracassar.
j) En compte de o per compte de. Indiquen que en lloc duna persona
o cosa en sn unes altres. Estes locucions tenen com a variants en
comptes de i per comptes de:
214
215
216
217
218
adverbis
exemple
orientats al
subjecte
amablement, intelligentment,
ingnuament, etc.
de punt de vista
polticament, culturalment,
cientficament, etc.
avaluatius
afortunadament, sortosament,
desgraciadament, dissortadament,
malauradament, etc.
orientats al codi
orientats a
lemissor o al
receptor
honradament, francament,
honestament, sincerament, etc.
219
c) Els adverbis adjectivals formen un grup redut que tendix a combinarse amb verbs dunes determinades classes semntiques; concretament,
amb verbs de llengua (parlar, cantar, etc.), amb verbs de moviment
(caminar, volar, llaurar, etc.) i amb diferents verbs dacci (llanar,
colpejar, etc.): Parla clar, Recita fluix, Vola alt. En diferents casos, a
ms, els adverbis formen amb el verb una verdadera locuci i tenen un
significat idiosincrtic: pixar alt (tindre moltes pretensions), jugar brut
(fer trampes), filar prim (ser molt meticuls), etc.
d) Ladverbi aix (i la variant ms colloquial aixina) equival a desta o
daquella manera i susa per a referir-se a un element aparegut en el
discurs o recuperable a partir de lenunciaci:
Va entrar cridant. No, no va entrar aix.
Mira, caminava aix.
e) Altres adverbis de manera sn: arreu de qualsevol manera, sense
preocupar-se pel resultat: Este xic tot ho fa arreu; corrents de pressa:
No aneu tan corrents; debades sense haver de pagar o en va, intilment:
El dinar li va eixir debades, Vam estar esperant-la debades.
f) La majoria de locucions adverbials estan formades per una preposici
seguida dun substantiu o dun sintagma nominal. A continuaci
sapunten algunes de les principals locucions:
220
Taula 27.2:
Locucions adverbials de manera
locuci
significat
exemples
a bacs
precipitadament
a borbollons
a lorella,
a cau dorella,
a lorelleta
Conta-li-ho a lorella.
Mho va dir a cau dorella.
Digues-li-ho a lorelleta, que no ho senta
ning.
a cegues
a contracor,
de mal grat,
de mala gana,
a desgana
a contrapl,
a repl
Safaita a contrapl.
Fer aix em ve molt a repl.
a espentes i redolons
a estall
Treballen a estall.
Menjaven a estall.
a fosques,
a les fosques
a gatameu
a genollons,
de genollons
a gust
amb satisfacci
aix aix
mitjanament
en gros,
a orri,
lengrs
a la fora
contrriament a la voluntat
a la babal
a la palpa,
a les palpes,
a palp
a males penes,
a penes
a mata-degolla
a mitges
de manera incompleta
221
locuci
significat
exemples
a mos red
a poc a poc,
a espai,
xino-xano (o xano-xano)
a pols
a posta
a recules
cap arrere
a redolons
redolant
a tort i a dret
a ulls clucs,
amb els ulls tancats
a ull
al be
al detall,
a la menuda
en xicotetes quantitats
al sa i al pla
sense pretensions
precipitadament, rpidament
ben b
molt b
en posici invertida
damagat,
a amagatons,
a amagatontes
amagant-se, ocultament
Fuma damagat.
Es veien a amagatons.
Ens ha donat el llibre damagat.
darrapafuig
(o darrapaifuig)
de pressa i corrents
desme
instintivament, maquinalment
Caminava desme.
de bat a bat
del tot
en un bell en sec,
de bell en sec
222
locuci
significat
exemples
de bell nou
de bestreta,
a la bestreta
anticipadament
de bocadents
Va caure de bocadents.
de bona gana
de cap a peus,
de cap a cap
de cor
sense reserves
de gaid,
de biaix
obliquament, de costat
de gom a gom
de pressa
rpidament
de raspall
de retruc
de sobines
de sobte,
tot duna,
de colp i volta
sobtadament, precipitadament
de soca i arrel
de soca-rel
de ts
de tot cor
de valent
molt
en dej
en un al,
en un arrap
rpidament
en un punt
en un instant
en un sopols
en un instant
en un tres i no res
detalladament
ms ana,
ms prompte,
ms tost,
ms aviat
223
locuci
significat
exemples
pensat i fet
224
fora
dins
davant
davall
baix
225
Pel que fa a leix vertical, cal apuntar que, a ms dels adverbis damunt/
davall i dalt/baix, tamb disposem de les preposicions sobre i sota.
Lexistncia de tres parelles diferents referides a leix vertical explica que
en algun cas shagen desdibuixat les oposicions existents i que algun
dels adverbis o de les preposicions haja assumit el valor o part dels
valors dels altres. Mirem-ho amb una mica ms de detall.
a) En lmbit de la superioritat, el valenci mant clarament diferenciats
els adverbis damunt i dalt. El primer fa referncia a la posici superior i
normalment implica un contacte; el segon, en canvi, t el valor de en la
part alta i dacord amb aix la localitzaci s menys concreta i definida, i
no pressuposa contacte:
Deixa el quadro damunt del llit.
Penja el quadro dalt del llit.
Posa la caixa damunt la taula.
Posa la caixa dalt de larmari.
(contacte)
(manca de contacte)
(contacte rellevant)
(contacte en una part superior
imprecisa o indeterminada)
Igual que ladverbi damunt, la preposici sobre indica contacte fsic, per
a ms presenta una srie de significats figurats de carcter no espacial
(v. 26.5.6). Amb el valor de contacte fsic, el valenci usa preferentment
ladverbi, i amb els valors figurats, la preposici:
Deixa les coses damunt la taula.
Estvem a quatre graus sobre zero (o per damunt de zero)
La teoria esta elaborada sobre unes bases fermes.
b) En lmbit de la inferioritat, loposici existent entre davall, baix i sota
s menys ntida, entre altres raons perqu la distinci basada en el
contacte o la manca de contacte no resulta tan rellevant. Siga com siga,
davall indica localitzaci en la part inferior en direcci vertical i amb
contacte o sense:
Berenarem davall duna carrasca.
Davall del seu cos aparegu el del seu fill.
Tira-li la carta per davall la porta.
Ladverbi baix, per contra, t el valor de en la part baixa i, generalment,
susa sense cap complement: Vs-ten baix i esperam. Com a parallel
de dalt, es pot usar en aquells casos en qu pren un complement i t el
valor de en una part ms baixa:
Baix del bancal hi ha una bassa, i dalt (del bancal), un mas.
Des de dalt de lescenari les coses es veuen duna manera, i des de baix
(de lescenari), duna altra.
No li agrada gens anar per dalt de la vorera. Sestima ms caminar per
baix (de la vorera).
Des de baix del Micalet no podien llevar la pancarta que havien penjat des
de dalt (del Micalet).
Igual que davall, la preposici sota indica inferioritat en leix vertical i, a ms,
presenta una srie de significats figurats de carcter no espacial (v. 26.5.6):
Estvem a dos graus per davall de zero (o sota zero).
Han presentat el seu disc sota (o amb) el ttol Amors impossibles.
Observaci: No s acceptable ls de baix seguit de complement amb el valor de
davall o sota. Es tracta dun s que no es documenta en la llengua clssica ni
226
exemple
a la dreta, a lesquerra; a m
dreta, a m esquerra
al capdamunt
al capdavall
al voltant, a lentorn
amunt i avall
dac i dall
de dalt a baix
en i enll
227
simultani
posterior
moment
ara
desprs (dara)
any
enguany
228
229
Taula 27.5:
Locucions adverbials de temps
locuci
significat
exemples
a cada moment
a deshora
a hora
en el moment oport
a hora horada
en lltim moment
a la curta
a la llarga
sempre, contnuament
A vegades ve a visitar-nos a la
caseta de camp.
sovint
de bon mat
230
Taula 27.6:
Locucions adverbials de quantitat
locuci
significat
exemples
a bastament
en quantitat suficient
a manta,
a munt
a cabassos,
a grapats,
a bond
en abundncia
bona cosa
molt
231
i
i
i
232
Jo no ho sabia tampoc.
No ho sabem ni ella ni jo.
i
i
233
adverbi
exemple
especificaci o generalitzaci
equiparaci
oposici
conseqncia
234
valor
exemples
present
simultanetat
anterioritat
futur
posterioritat
valor
exemples
imperfet
simultanetat en el passat
plusquamperfet
anterioritat en el passat
condicional
posterioritat en el passat
235
28.2.2. Laspecte
Laspecte s una categoria que se superposa a la del temps, i que fa
referncia a lestadi de desenvolupament de lacci o de lestat designat
pel verb. Des dun punt de vista aspectual, els temps poden ser
imperfectius o perfectius.
a) Els temps imperfectius designen situacions en curs o situacions
que es repetixen de manera habitual en el moment que es pren com
a referncia. Els dos temps imperfectius per definici sn el present i
limperfet:
Taula 28.3:
Laspecte imperfectiu
temps
present
imperfet
valor
exemples
situaci en curs
Ara dorm.
situaci habitual
(passat simple)
(passat perifrstic)
(perfet)
(plusquamperfet)
28.3. El mode
La categoria de mode fa referncia al punt de vista que adopta el parlant
respecte a all que enuncia, i permet diferenciar lindicatiu, el subjuntiu i
limperatiu.
a) Lindicatiu s el mode no marcat. Des dun punt de vista sintctic,
apareix tant en oracions simples com en oracions subordinades. Des
dun punt de vista semntic, a ms, susa en aquells casos en qu el
parlant es limita a asseverar una informaci:
No em van avisar abans.
Arriben dem.
Vos explicar tot el que ha passat.
b) El subjuntiu, en canvi, s un mode marcat: un mode que susa
bsicament en oracions subordinades, i que sassocia a valors modals
com ara la irrealitat, el dubte, el desig o la informaci coneguda i poc
rellevant des dun punt de vista informatiu:
Si mhagueres avisat abans, thauria pogut ajudar.
236
exemples
simultanetat
simultanetat ampliada
atemporalitat
El present, a ms, pot assumir altres valors; concretament, pot usar-se amb
un valor de passat per a referir-se a fets que continuen sent rellevants en
el present (present histric) o per a dinamitzar el discurs narratiu (present
narratiu); amb un valor de futur, per a designar fets previsibles, i amb un
valor prxim a limperatiu, en certs usos de segona persona:
237
Taula 28.5:
Valors secundaris del present
altres valors
exemples
present histric
present narratiu
Laltre dia anava passejant per lalbereda i mel trobe festejant amb una turista
anglesa.
futur
imperatiu
exemples
simultanetat en el passat
simultanetat ampliada en
el passat
exemples
futur de passat
cortesia
imperfet narratiu
238
Taula 28.8:
Valors secundaris del futur
altres valors
exemples
futur de sorpresa
futur de probabilitat
239
Taula 28.9:
Valors bsics del condicional
usos desplaats
exemples
probabilitat
cortesia
irrealitat
atenuaci
f) A ms del perfet, tots els temps composts amb lauxiliar haver tenen,
com sha indicat, un valor perfectiu, i indiquen anterioritat respecte al
temps en qu es conjuga lauxiliar: el futur perfet, anterioritat en el
futur; el plusquamperfet, anterioritat en el passat; etc.:
Quan tu voldrs anar al teatre, nosaltres ja hi haurem anat. (futur perfet)
Ja havien anat la vespra al teatre. (plusquamperfet)
Li vaig dir que quan ell volguera anar al teatre, nosaltres ja hi haurem
anat. (condicional perfet)
Una vegada hagu anat al teatre, ja no va dir res ms. (passat anterior)
Una vegada va haver anat al teatre, ja no va dir res ms. (passat anterior
perifrstic)
Observaci: El passat anterior (perifrstic o no) indica, com el plusquamperfet,
anterioritat en el passat, per t uns usos molt restringits. Fet i fet, noms
susa amb el valor danterioritat immediata en oracions subordinades
introdudes per quan, desprs que o expressions aspectuals del tipus una
vegada, a penes. En molts casos, a ms, s possible substituir-lo pel passat
240
subjuntiu
temps
exemples
present
canta
futur
cantar
imperfet
cantava
passat simple o
perifrstic
cant o va cantar
condicional
cantaria
perfet
ha cantat
futur perfet
haur cantat
plusquamperfet
havia cantat
passat anterior
condicional perfet
hauria cantat
temps
exemples
present
cante
imperfet
cantara
perfet
haja cantat
plusquamperfet
haguera cantat
parallel a
Estaven dormint.
parallel a
parallel a
241
parallel a
parallel a
parallel a
parallel a
parallel a
06-B-MORFOLOGIA.indd 241
16/9/08 12:23:14
242
243
244
i no
El Govern ha aprovat un
decret regulant els estudis
universitaris.
Ladministrador de la finca va
enviar un escrit que resumia
els acords adoptats pels
vens.
i no
Ladministrador de la finca va
enviar un escrit resumint els
acords adoptats pels vens.
245
cante
cantes
canta
cantem
canteu
canten
246
247
Taula 29.1:
La vocal temtica
conjugaci
i conjugaci
ii conjugaci
iii conjugaci
vocal
formes
cantem
batent, batem
batia
batut
present de
subjuntiu
imperatiu
servisc
servixes/serveixes
servix/serveix
servim
serviu
servixen/serveixen
servisca
servisques
servisca
servim
serviu
servisquen
servix/serveix
servisca
servim
serviu
servisquen
present de
subjuntiu
imperatiu
sent
sents
sent
sentim
sentiu
senten
senta
sentes
senta
sentim
sentiu
senten
sent
senta
sentim
sentiu
senten
248
249
PERFET
he cantat
has cantat
ha cantat
hem cantat
heu cantat
han cantat
IMPERFET
cantava
cantaves
cantava
cantvem
cantveu
cantaven
plusquamPERFET
havia cantat
havies cantat
havia cantat
havem cantat
haveu cantat
havien cantat
PASSAT SIMPLE
cant
cantares
cant
cantrem
cantreu
cantaren
PASSAT PERIFRSTIC
vaig cantar
vas cantar
va cantar
vam cantar
vau cantar
van cantar
passat anterior
hagu cantat
hagueres cantat
hagu cantat
hagurem cantat
hagureu cantat
hagueren cantat
FUTUR
cantar
cantars
cantar
cantarem
cantareu
cantaran
FUTUR PERFET
haur cantat
haurs cantat
haur cantat
haurem cantat
haureu cantat
hauran cantat
CONDICIONAL
cantaria
cantaries
cantaria
cantarem
cantareu
cantarien
CONDICIONAL PERFET
hauria cantat
hauries cantat
hauria cantat
haurem cantat
haureu cantat
haurien cantat
PERFET
haja cantat
hages cantat
haja cantat
hgem cantat
hgeu cantat
hagen cantat
IMPERFET
cantara
cantares
cantara
cantrem
cantreu
cantaren
plusquamPERFET
haguera cantat
hagueres cantat
haguera cantat
hagurem cantat
hagureu cantat
hagueren cantat
IMPERATIU
PARTICIPI
INFINITIU
GERUNDI
canta
cante
cantem
canteu
canten
cantat
cantada
cantats
cantades
Simple
cantar
Simple
cantant
Compost
haver cantat
Compost
havent cantat
SUBJUNTIU
Present
cante
cantes
cante
cantem
canteu
canten
250
PERFET
he batut
has batut
ha batut
hem batut
heu batut
han batut
IMPERFET
batia
baties
batia
batem
bateu
batien
plusquamPERFET
havia batut
havies batut
havia batut
havem batut
haveu batut
havien batut
PASSAT SIMPLE
bat
bateres
bat
batrem
batreu
bateren
PASSAT PERIFRSTIC
vaig batre
vas batre
va batre
vam batre
vau batre
van batre
passat anterior
hagu batut
hagueres batut
hagu batut
hagurem batut
hagureu batut
hagueren batut
FUTUR
batr
batrs
batr
batrem
batreu
batran
FUTUR PERFET
haur batut
haurs batut
haur batut
haurem batut
haureu batut
hauran batut
CONDICIONAL
batria
batries
batria
batrem
batreu
batrien
CONDICIONAL PERFET
hauria batut
hauries batut
hauria batut
haurem batut
haureu batut
haurien batut
Present
bata
bates
bata
batem
bateu
baten
PERFET
haja batut
hages batut
haja batut
hgem batut
hgeu batut
hagen batut
IMPERFET
batera
bateres
batera
batrem
batreu
bateren
plusquamPERFET
haguera batut
hagueres batut
haguera batut
hagurem batut
hagureu batut
hagueren batut
IMPERATIU
PARTICIPI
INFINITIU
GERUNDI
bat
bata
batem
bateu
baten
batut
batuda
batuts
batudes
Simple
batre
Simple
batent
Compost
haver batut
Compost
havent batut
SUBJUNTIU
251
PERFET
he servit
has servit
ha servit
hem servit
heu servit
han servit
IMPERFET
servia
servies
servia
servem
serveu
servien
plusquamPERFET
havia servit
havies servit
havia servit
havem servit
haveu servit
havien servit
PASSAT SIMPLE
serv
servires
serv
servrem
servreu
serviren
PASSAT PERIFRSTIC
vaig servir
vas servir
va servir
vam servir
vau servir
van servir
passat anterior
hagu servit
hagueres servit
hagu servit
hagurem servit
hagureu servit
hagueren servit
FUTUR
servir
servirs
servir
servirem
servireu
serviran
FUTUR PERFET
haur servit
haurs servit
haur servit
haurem servit
haureu servit
hauran servit
CONDICIONAL
serviria
serviries
serviria
servirem
servireu
servirien
CONDICIONAL PERFET
hauria servit
hauries servit
hauria servit
haurem servit
haureu servit
haurien servit
Present
servisca
servisques
servisca
servim
serviu
servisquen
PERFET
haja servit
hages servit
haja servit
hgem servit
hgeu servit
hagen servit
IMPERFET
servira
servires
servira
servrem
servreu
serviren
plusquamPERFET
haguera servit
hagueres servit
haguera servit
hagurem servit
hagureu servit
hagueren servit
IMPERATIU
PARTICIPI
INFINITIU
GERUNDI
servix/serveix
servisca
servim
serviu
servisquen
servit
servida
servits
servides
Simple
servir
Simple
servint
Compost
haver servit
Compost
havent servit
SUBJUNTIU
252
PERFET
he sentit
has sentit
ha sentit
hem sentit
heu sentit
han sentit
IMPERFET
sentia
senties
sentia
sentem
senteu
sentien
plusquamPERFET
havia sentit
havies sentit
havia sentit
havem sentit
haveu sentit
havien sentit
PASSAT SIMPLE
sent
sentires
sent
sentrem
sentreu
sentiren
PASSAT PERIFRSTIC
vaig sentir
vas sentir
va sentir
vam sentir
vau sentir
van sentir
passat anterior
hagu sentit
hagueres sentit
hagu sentit
hagurem sentit
hagureu sentit
hagueren sentit
FUTUR
sentir
sentirs
sentir
sentirem
sentireu
sentiran
FUTUR PERFET
haur sentit
haurs sentit
haur sentit
haurem sentit
haureu sentit
hauran sentit
CONDICIONAL
sentiria
sentiries
sentiria
sentirem
sentireu
sentirien
CONDICIONAL PERFET
hauria sentit
hauries sentit
hauria sentit
haurem sentit
haureu sentit
haurien sentit
PERFET
haja sentit
hages sentit
haja sentit
hgem sentit
hgeu sentit
hagen sentit
IMPERFET
sentira
sentires
sentira
sentrem
sentreu
sentiren
plusquamPERFET
haguera sentit
hagueres sentit
haguera sentit
hagurem sentit
hagureu sentit
hagueren sentit
IMPERATIU
PARTICIPI
INFINITIU
GERUNDI
sent
senta
sentim
sentiu
senten
sentit
sentida
sentits
sentides
Simple
sentir
Simple
sentint
Compost
haver sentit
Compost
havent sentit
SUBJUNTIU
Present
senta
sentes
senta
sentim
sentiu
senten
253
cants
cantesses
cants
cantssem
cantsseu
cantessen
ii conjugaci
iii conjugaci
bats
batesses
bats
batssem
batsseu
batessen
sents
sentisses
sents
sentssem
sentsseu
sentissen
d) Lauxiliar del passat perifrstic pot adoptar formes amb -re- o sense
-re- en les persones segents: 2 vas (o vares) cantar, 4 vam (o vrem)
cantar, 5 vau (o vreu) cantar i 6 van (o varen) cantar.
e) Els verbs incoatius presenten una certa variaci formal en lincrement
incoatiu. Lincrement, de fet, pot adoptar la vocal i o la vocal e, que poden
estar seguides de (i)x o de sc. En la llengua parlada, les formes generals
en valenci adopten la vocal i dacord amb el paradigma segent:
254
Taula 29.5:
Paradigma dels verbs incoatius en la llengua parlada
present dindicatiu
present de subjuntiu
servisc
servixes
servix
servim
serviu
servixen
servisca
servisques
servisca
servim
serviu
servisquen
06-B-MORFOLOGIA.indd 254
16/9/08 12:23:15
255
256
present de subjuntiu:
3, 4 i 6 imperatiu:
passat simple:
imperfet de subjuntiu:
participi:
bec
bega, begues, bega, beguem, begueu,
beguen
bega, beguem, beguen
begu, begueres, begu, begurem, begureu,
begueren
beguera, begueres, beguera, begurem,
begureu, begueren
begut
257
Acaben en -v:
4 i 5 present dindicatiu:
5 imperatiu:
imperfet dindicatiu:
gerundi:
bevem, beveu
beveu
bevia, bevies, bevia, bevem, beveu, bevien
bevent
cresc
cresca, cresques, cresca, cresquem,
cresqueu, cresquen
cresca, cresquem, cresquen
cresqu, cresqueres, cresqu, cresqurem,
cresqureu, cresqueren
cresquera, cresqueres, cresquera,
cresqurem, cresqureu, cresqueren
crescut
Adopten estes formes velaritzades en els mateixos casos que crixer els
verbs merixer, nixer, pixer i viure, i els seus derivats. Tamb seguix el
mateix model eixir pel que fa a la distribuci de les consonants, per a
diferncia dels anteriors no t forma velar en el participi (eixit).
Observaci: La consonant s del grup -sc- es pronuncia habitualment com
a palatal: creixc, creixca, creixcut; vixc, vixca, vixcut. Estes formes amb
palatal han tingut una important tradici escrita, per en lactualitat shan
generalitzat les formes amb s, que sn les prpies de la llengua clssica en
tot lmbit lingstic, per les raons apuntades ms amunt (v.29.5.e).
present de subjuntiu:
veig
veja, veges, veja, vegem, vegeu, vegen
Pertanyen al mateix grup anar i haver. Pel que fa a anar, cal tindre en
compte que la quarta i la cinquena persones de subjuntiu sn anem i
aneu. Respecte a haver, presenta formes palatalitzades en el present
de subjuntiu (haja); en la primera persona del present dindicatiu no t
forma palatalitzada quan funciona com a auxiliar de perfet (he), per
admet la forma palatalitzada haig (junt amb he) quan funciona com a verb
modal: he (o haig) de dir-te una cosa. El verb fer presenta en la primera
258
259
Taula 30.1:
Model regular i velaritzat de perdre
model regular
(no velaritzat)
model irregular
(velaritzat)
present dindicatiu
perd
perds
perd
perdem
perdeu
perden
perc
perds
perd
perdem
perdeu
perden
present de subjuntiu
perda
perdes
perda
perdem
perdeu
perden
perga
pergues
perga
perguem
pergueu
perguen
imperfet de subjuntiu
perdera
perderes
perdera
perdrem
perdreu
perderen
perguera
pergueres
perguera
pergurem
pergureu
pergueren
passat simple
perd
perderes
perd
perdrem
perdreu
perderen
pergu
pergueres
pergu
pergurem
pergureu
pergueren
model irregular
(velaritzat)
present dindicatiu
dorm
dorms
dorm
dormim
dormiu
dormen
dorc
dorms
dorm
dormim
dormiu
dormen
present de subjuntiu
dorma
dormes
dorma
dormim
dormiu
dormen
dorga
dorgues
dorga
dormim
dormiu
dorguen
260
velaritzat (cus i cusc, bull i bullc, afig i afigc). En el cas del verb voler, que ja t
formes velaritzades, en la 1a persona tamb presenta la forma vullc. Pel que
fa als verbs velaritzats de la tercera conjugaci, conv notar que en les formes
de subjuntiu la velar s sorda si la darrera consonant del radical s sorda
(tusca, isca i tisca, de tossir, eixir i teixir), i sonora si la darrera consonant del
radical s sonora (bullga, lligga i cusga, de bollir, llegir i cosir)
261
imperfet de subjuntiu
fer
fiu
feres
fu
frem
freu
feren
fera
feres
fera
frem
freu
feren
ser
fui
fores
fon/fou
frem
freu
foren
fra
fores
fra
frem
freu
foren
veure
viu
veres
vu
vrem
vreu
veren
vera
veres
veres
vrem
vreu
veren
Observaci: El verb veure tamb admet les formes febles segents: passat simple
veieres, vei, veirem, veireu, veieren; imperfet de subjuntiu veiera, veieres,
veiera, veirem, veireu, veieren.
formes
en -s (o sigmtic)
en -t
en -st
en -ert
262
Observaci: Per imitaci a verbs del tipus entendre, els derivats de tindre tamb
adopten a vegades participis amb s no acceptables. Per exemple, mants (en
lloc de mantingut) en el cas de mantindre, o dets (en lloc de detingut) en el cas
de detindre.
b) Tenen un participi fort en -t els verbs dir (dit), dur (dut), escriure
(escrit), fer (fet), traure (tret), morir (mort), els acabats en -ldre (mlt,
absolt, resolt, etc.) per oldre i doldre fan, respectivament, olgut
i dolgut i alguns dels acabats en -nyer (constret). El verb coure
admet tant el participi fort en -t (cuit) com el regular (cogut), per amb
diferncies de significat (v.30.3.11).
c) El participi en -st noms apareix en els verbs pondre (post), respondre
(respost), veure (vist) i riure (rist, que tamb admet la forma regular rigut).
d) Finalment el participi en -ert apareix en el verb obrir (obert) i cobrir
(cobert).
Observaci: En alguns parlars tamb presenten participis en -ert els verbs
complir, establir, oferir, omplir, reblir, sofrir i suplir (complert, establert, ofert).
En valenci, com en els parlars balerics, estos verbs adopten formes febles
regulars (complit, establit, oferit).
263
IMPERFET
anava
anaves
anava
anvem
anveu
anaven
SUBJUNTIU
Present
vaja
vages
vaja
anem
aneu
vagen
IMPERFET
anara
anares
anara
anrem
anreu
anaren
PASSAT SIMPLE
an
anares
an
anrem
anreu
anaren
FUTUR
anir
anirs
anir
anirem
anireu
aniran
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
vs
vaja
anem
aneu
vagen
INFINITIU
anar
GERUNDI
anant
CONDICIONAL
aniria
aniries
aniria
anirem
anireu
anirien
PARTICIPI
anat
anada
anats
anades
IMPERFET
apareixia
apareixies
apareixia
apareixem
apareixeu
apareixien
SUBJUNTIU
Present
aparega
aparegues
aparega
apareguem
aparegueu
apareguen
IMPERFET
apareguera
aparegueres
apareguera
aparegurem
aparegureu
aparegueren
PASSAT SIMPLE
aparegu
aparegueres
aparegu
aparegurem
aparegureu
aparegueren
FUTUR
apareixer
apareixers
apareixer
apareixerem
apareixereu
apareixeran
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
apareix
aparega
apareguem
apareixeu
apareguen
INFINITIU
aparixer
GERUNDI
apareixent
CONDICIONAL
apareixeria
apareixeries
apareixeria
apareixerem
apareixereu
apareixerien
PARTICIPI
aparegut
apareguda
apareguts
aparegudes
264
IMPERFET
asseia
asseies
asseia
assiem
assieu
asseien
SUBJUNTIU
Present
assega
assegues
assega
asseguem
assegueu
asseguen
IMPERFET
asseguera
assegueres
asseguera
assegurem
assegureu
assegueren
PASSAT SIMPLE
assegu
assegueres
assegu
assegurem
assegureu
assegueren
FUTUR
asseur
asseurs
asseur
asseurem
asseureu
asseuran
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
asseu
assega
asseguem
asseieu
asseguen
INFINITIU
asseure
GERUNDI
asseient
CONDICIONAL
asseuria
asseuries
asseuria
asseurem
asseureu
asseurien
PARTICIPI
assegut
asseguda
asseguts
assegudes
OBSERVACI: Tamb es poden adoptar les formes segents: present dindicatiu: 4 asseem, 5 asseeu;
imperatiu: 5asseeu; gerundi: asseent.
IMPERFET
bevia
bevies
bevia
bevem
beveu
bevien
SUBJUNTIU
Present
bega
begues
bega
beguem
begueu
beguen
IMPERFET
beguera
begueres
beguera
begurem
begureu
begueren
PASSAT SIMPLE
begu
begueres
begu
begurem
begureu
begueren
FUTUR
beur
beurs
beur
beurem
beureu
beuran
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
beu
bega
beguem
beveu
beguen
INFINITIU
beure
GERUNDI
bevent
CONDICIONAL
beuria
beuries
beuria
beurem
beureu
beurien
PARTICIPI
begut
beguda
beguts
begudes
265
IMPERFET
cabia
cabies
cabia
cabem
cabeu
cabien
SUBJUNTIU
Present
cpia
cpies
cpia
capiem
capieu
cpien
IMPERFET
cabera
caberes
cabera
cabrem
cabreu
caberen
PASSAT SIMPLE
cab
caberes
cab
cabrem
cabreu
caberen
FUTUR
cabr
cabrs
cabr
cabrem
cabreu
cabran
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
cap
cpia
capiem
capieu
cpien
INFINITIU
cabre
GERUNDI
cabent
CONDICIONAL
cabria
cabries
cabria
cabrem
cabreu
cabrien
PARTICIPI
cabut
cabuda
cabuts
cabudes
OBSERVACI: Tamb es poden adoptar les formes segents: present de subjuntiu: 1cpiga, 2cpigues,
3cpiga, 4capiguem, 5capigueu, 6cpiguen; imperatiu: 2cpigues, 3cpiga, 4capiguem, 5capigueu,
6cpiguen.
IMPERFET
queia
queies
queia
quiem
quieu
queien
SUBJUNTIU
Present
caiga
caigues
caiga
caiguem
caigueu
caiguen
IMPERFET
caiguera
caigueres
caiguera
caigurem
caigureu
caigueren
PASSAT SIMPLE
caigu
caigueres
caigu
caigurem
caigureu
caigueren
FUTUR
caur
caurs
caur
caurem
caureu
cauran
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
cau
caiga
caiguem
caieu
caiguen
INFINITIU
caure
GERUNDI
caient
CONDICIONAL
cauria
cauries
cauria
caurem
caureu
caurien
PARTICIPI
caigut
caiguda
caiguts
caigudes
OBSERVACI: Tamb es poden adoptar les formes segents: present dindicatiu: 4 caem, 5 caeu; gerundi:
caent.
266
IMPERFET
collia
collies
collia
collem
colleu
collien
SUBJUNTIU
Present
culla
culles
culla
collim
colliu
cullen
IMPERFET
collira
collires
collira
collrem
collreu
colliren
PASSAT SIMPLE
coll
collires
coll
collrem
collreu
colliren
FUTUR
collir
collirs
collir
collirem
collireu
colliran
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
cull
culla
collim
colliu
cullen
INFINITIU
collir
GERUNDI
collint
CONDICIONAL
colliria
colliries
colliria
collirem
collireu
collirien
PARTICIPI
collit
collida
collits
collides
OBSERVACI: El present dindicatiu tamb pot adoptar la forma 1cullc. I, en registres poc formals, es
poden adoptar tamb les formes segents: present de subjuntiu: 1cullga, 2 cullgues, 3 cullga,
6 cullguen; imperatiu: 3cullga, 6 cullguen.
IMPERFET
complaa
complaes
complaa
complaem
complaeu
complaen
SUBJUNTIU
Present
complaga
complagues
complaga
complaguem
complagueu
complaguen
IMPERFET
complaguera
complagueres
complaguera
complagurem
complagureu
complagueren
PASSAT SIMPLE
complagu
complagueres
complagu
complagurem
complagureu
complagueren
FUTUR
complaur
complaurs
complaur
complaurem
complaureu
complauran
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
complau
complaga
complaguem
complaeu
complaguen
INFINITIU
complaure
GERUNDI
complaent
CONDICIONAL
complauria
complauries
complauria
complaurem
complaureu
complaurien
PARTICIPI
complagut
complaguda
complaguts
complagudes
267
IMPERFET
corria
corries
corria
correm
correu
corrien
SUBJUNTIU
Present
crrega
crregues
crrega
correguem
corregueu
crreguen
IMPERFET
correguera
corregueres
correguera
corregurem
corregureu
corregueren
PASSAT SIMPLE
corregu
corregueres
corregu
corregurem
corregureu
corregueren
FUTUR
correr
corrers
correr
correrem
correreu
correran
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
corre
crrega
correguem
correu
crreguen
INFINITIU
crrer
GERUNDI
corrent
CONDICIONAL
correria
correries
correria
correrem
correreu
correrien
PARTICIPI
corregut
correguda
correguts
corregudes
IMPERFET
cosia
cosies
cosia
cosem
coseu
cosien
SUBJUNTIU
Present
cusa
cuses
cusa
cosim
cosiu
cusen
IMPERFET
cosira
cosires
cosira
cosrem
cosreu
cosiren
PASSAT SIMPLE
cos
cosires
cos
cosrem
cosreu
cosiren
FUTUR
cosir
cosirs
cosir
cosirem
cosireu
cosiran
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
cus
cusa
cosim
cosiu
cusen
INFINITIU
cosir
GERUNDI
cosint
CONDICIONAL
cosiria
cosiries
cosiria
cosirem
cosireu
cosirien
PARTICIPI
cosit
cosida
cosits
cosides
OBSERVACI: El present dindicatiu tamb pot adoptar la forma 1cusc. I, en registres poc formals, es
poden adoptar tamb les formes segents: present de subjuntiu: 1cusga, 2 cusgues, 3 cusga,
6 cusguen; imperatiu: 3cusga, 6cusguen.
268
IMPERFET
coa
coes
coa
coem
coeu
coen
SUBJUNTIU
Present
coga
cogues
coga
coguem
cogueu
coguen
IMPERFET
coguera
cogueres
coguera
cogurem
cogureu
cogueren
PASSAT SIMPLE
cogu
cogueres
cogu
cogurem
cogureu
cogueren
FUTUR
cour
cours
cour
courem
coureu
couran
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
cou
coga
coguem
coeu
coguen
INFINITIU
coure
GERUNDI
coent
CONDICIONAL
couria
couries
couria
courem
coureu
courien
PARTICIPI
cuit
cuita
cuits
cuites
OBSERVACI: Les formes del participi cuit, cuita, cuits, cuites sutilitzen quan signifiquen sotmetre a
lacci del foc. Quan tenen el significat de produir coentor sutilitzen les formes cogut, coguda,
coguts, cogudes.
IMPERFET
creixia
creixies
creixia
creixem
creixeu
creixien
SUBJUNTIU
Present
cresca
cresques
cresca
cresquem
cresqueu
cresquen
IMPERFET
cresquera
cresqueres
cresquera
cresqurem
cresqureu
cresqueren
PASSAT SIMPLE
cresqu
cresqueres
cresqu
cresqurem
cresqureu
cresqueren
FUTUR
creixer
creixers
creixer
creixerem
creixereu
creixeran
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
creix
cresca
cresquem
creixeu
cresquen
INFINITIU
crixer
GERUNDI
creixent
CONDICIONAL
creixeria
creixeries
creixeria
creixerem
creixereu
creixerien
PARTICIPI
crescut
crescuda
crescuts
crescudes
269
IMPERFET
creia
creies
creia
criem
crieu
creien
SUBJUNTIU
Present
crega
cregues
crega
creguem
cregueu
creguen
IMPERFET
creguera
cregueres
creguera
cregurem
cregureu
cregueren
PASSAT SIMPLE
cregu
cregueres
cregu
cregurem
cregureu
cregueren
FUTUR
creur
creurs
creur
creurem
creureu
creuran
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
creu
crega
creguem
creieu
creguen
INFINITIU
creure
GERUNDI
creient
CONDICIONAL
creuria
creuries
creuria
creurem
creureu
creurien
PARTICIPI
cregut
creguda
creguts
cregudes
OBSERVACI: Tamb es poden adoptar les formes segents: present dindicatiu: 4creem, 5creeu; gerundi:
creent.
IMPERFET
cruixia
cruixies
cruixia
cruixem
cruixeu
cruixien
SUBJUNTIU
Present
cruixa
cruixes
cruixa
cruixim
cruixiu
cruixen
IMPERFET
cruixira
cruixires
cruixira
cruixrem
cruixreu
cruixiren
PASSAT SIMPLE
cruix
cruixires
cruix
cruixrem
cruixreu
cruixiren
FUTUR
cruixir
cruixirs
cruixir
cruixirem
cruixireu
cruixiran
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
cruix
cruixa
cruixim
cruixiu
cruixin
INFINITIU
cruixir
GERUNDI
cruixint
CONDICIONAL
cruixiria
cruixiries
cruixiria
cruixirem
cruixireu
cruixirien
PARTICIPI
cruixit
cruixida
cruixits
cruixides
OBSERVACI: El present dindicatiu tamb pot adoptar la forma 1crusc. I, en registres poc formals,
es poden adoptar tamb les formes segents: present de subjuntiu: 1crusca, 2crusques, 3crusca,
6crusquen; imperatiu: 3crusca, 6crusquen.
270
IMPERFET
deia
deies
deia
diem
dieu
deien
SUBJUNTIU
Present
diga
digues
diga
diguem
digueu
diguen
IMPERFET
diguera
digueres
diguera
digurem
digureu
digueren
PASSAT SIMPLE
digu
digueres
digu
digurem
digureu
digueren
FUTUR
dir
dirs
dir
direm
direu
diran
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
digues
diga
diguem
digueu
diguen
INFINITIU
dir
GERUNDI
dient
CONDICIONAL
diria
diries
diria
direm
direu
dirien
PARTICIPI
dit
dita
dits
dites
IMPERFET
duia
duies
duia
diem
dieu
duien
SUBJUNTIU
Present
duga
dugues
duga
duguem
dugueu
duguen
IMPERFET
duguera
dugueres
duguera
dugurem
dugureu
dugueren
PASSAT SIMPLE
dugu
dugueres
dugu
dugurem
dugureu
dugueren
FUTUR
dur
durs
dur
durem
dureu
duran
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
dus
duga
duguem
dueu
duguen
INFINITIU
dur
GERUNDI
duent
CONDICIONAL
duria
duries
duria
durem
dureu
durien
PARTICIPI
dut
duta
duts
dutes
OBSERVACI: El present dindicatiu tamb pot adoptar les formes segents: 2 duus, 3 duu.
271
IMPERFET
eixia
eixies
eixia
eixem
eixeu
eixien
SUBJUNTIU
Present
isca
isques
isca
isquem
isqueu
isquen
IMPERFET
isquera
isqueres
isquera
isqurem
isqureu
isqueren
PASSAT SIMPLE
isqu
isqueres
isqu
isqurem
isqureu
isqueren
FUTUR
eixir
eixirs
eixir
eixirem
eixireu
eixiran
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
ix
isca
isquem
eixiu
isquen
INFINITIU
eixir
GERUNDI
eixint
CONDICIONAL
eixiria
eixiries
eixiria
eixirem
eixireu
eixirien
PARTICIPI
eixit
eixida
eixits
eixides
OBSERVACI: Tamb es poden adoptar les formes segents: passat simple: 1 eix, 2 eixires, 3 eix,
4 eixrem, 5 eixreu, 6 eixiren; present de subjuntiu: 4 eixim, 5 eixiu; imperfet de subjuntiu: 1 eixira,
2 eixires, 3 eixira, 4 eixrem, 5 eixreu, 6 eixiren; imperatiu: 4 eixim.
IMPERFET
engolia
engolies
engolia
engolem
engoleu
engolien
SUBJUNTIU
Present
engula
engules
engula
engolim
engoliu
engulen
IMPERFET
engolira
engolires
engolira
engolrem
engolreu
engoliren
PASSAT SIMPLE
engol
engolires
engol
engolrem
engolreu
engoliren
FUTUR
engolir
engolirs
engolir
engolirem
engolireu
engoliran
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
engul
engula
engolim
engoliu
engulen
INFINITIU
engolir
GERUNDI
engolint
CONDICIONAL
engoliria
engoliries
engoliria
engolirem
engolireu
engolirien
PARTICIPI
engolit
engolida
engolits
engolides
OBSERVACI: A ms, este verb tamb es pot conjugar segons el model anomenat incoatiu (v. 29.4.3).
El present dindicatiu tamb pot adoptar la forma 1 engulc. I, en registres poc formals, es poden
adoptar tamb les formes segents: present de subjuntiu: 1 engulga, 2 engulgues, 3 engulga,
6 engulguen; imperatiu: 3 engulga, 6 engulguen.
272
IMPERFET
entenia
entenies
entenia
entenem
enteneu
entenien
SUBJUNTIU
Present
entenga
entengues
entenga
entenguem
entengueu
entenguen
IMPERFET
entenguera
entengueres
entenguera
entengurem
entengureu
entengueren
PASSAT SIMPLE
entengu
entengueres
entengu
entengurem
entengureu
entengueren
FUTUR
entendr
entendrs
entendr
entendrem
entendreu
entendran
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
entn
entenga
entenguem
enteneu
entenguen
INFINITIU
entendre
GERUNDI
entenent
CONDICIONAL
entendria
entendries
entendria
entendrem
entendreu
entendrien
PARTICIPI
ents
entesa
entesos
enteses
IMPERFET
escopia
escopies
escopia
escopem
escopeu
escopien
SUBJUNTIU
Present
escupa
escupes
escupa
escopim
escopiu
escupen
IMPERFET
escopira
escopires
escopira
escoprem
escopreu
escopiren
PASSAT SIMPLE
escop
escopires
escop
escoprem
escopreu
escopiren
FUTUR
escopir
escopirs
escopir
escopirem
escopireu
escopiran
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
escup
escupa
escopim
escopiu
escupen
INFINITIU
escopir
GERUNDI
escopint
CONDIcIONAL
escopiria
escopiries
escopiria
escopirem
escopireu
escopirien
PARTIcIPI
escopit
escopida
escopits
escopides
OBSERVACI: A ms, este verb tamb es pot conjugar segons el model anomenat incoatiu (v. 29.4.3).
273
IMPERFET
escrivia
escrivies
escrivia
escrivem
escriveu
escrivien
SUBJUNTIU
Present
escriga
escrigues
escriga
escriguem
escrigueu
escriguen
IMPERFET
escriguera
escrigueres
escriguera
escrigurem
escrigureu
escrigueren
PASSAT SIMPLE
escrigu
escrigueres
escrigu
escrigurem
escrigureu
escrigueren
FUTUR
escriur
escriurs
escriur
escriurem
escriureu
escriuran
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
escriu
escriga
escriguem
escriviu
escriguen
INFINITIU
escriure
GERUNDI
escrivint
CONDICIONAL
escriuria
escriuries
escriuria
escriurem
escriureu
escriurien
PARTICIPI
escrit
escrita
escrits
escrites
OBSERVACI: Tamb es poden adoptar les formes segents: passat simple: 1escriv, 2escrivires, 3escriv,
4escrivrem, 5escrivreu, 6escriviren; pretrit imperfet de subjuntiu: 1escrivira, 2escrivires, 3escrivira,
4escrivrem, 5escrivreu, 6escriviren.
IMPERFET
estava
estaves
estava
estvem
estveu
estaven
SUBJUNTIU
Present
estiga
estigues
estiga
estiguem
estigueu
estiguen
IMPERFET
estiguera
estigueres
estiguera
estigurem
estigureu
estigueren
PASSAT SIMPLE
estigu
estigueres
estigu
estigurem
estigureu
estigueren
FUTUR
estar
estars
estar
estarem
estareu
estaran
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
estigues
estiga
estiguem
estigueu
estiguen
INFINITIU
estar
GERUNDI
estant
CONDICIONAL
estaria
estaries
estaria
estarem
estareu
estarien
PARTICIPI
estat
estada
estats
estades
OBSERVACI: Limperatiu tamb pot adoptar les formes segents: 2est-te, 4estem-nos i 5esteu-vos.
274
IMPERFET
excloa
excloes
excloa
excloem
excloeu
excloen
SUBJUNTIU
Present
excloga
exclogues
excloga
excloguem
exclogueu
excloguen
IMPERFET
excloguera
exclogueres
excloguera
exclogurem
exclogureu
exclogueren
PASSAT SIMPLE
exclogu
exclogueres
exclogu
exclogurem
exclogureu
exclogueren
FUTUR
exclour
exclours
exclour
exclourem
excloureu
exclouran
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
exclou
excloga
excloguem
excloeu
excloguen
INFINITIU
excloure
GERUNDI
excloent
CONDICIONAL
exclouria
exclouries
exclouria
exclorem
excloureu
exclourien
PARTICIPI
excls
exclosa
exclosos
excloses
IMPERFET
feia
feies
feia
fiem
fieu
feien
SUBJUNTIU
Present
faa
faces
faa
fem
feu
facen
IMPERFET
fera
feres
fera
frem
freu
feren
PASSAT SIMPLE
fiu
feres
fu
frem
freu
feren
FUTUR
far
fars
far
farem
fareu
faran
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
fes
faa
fem
feu
facen
INFINITIU
fer
GERUNDI
fent
CONDICIONAL
faria
faries
faria
farem
fareu
farien
PARTICIPI
fet
feta
fets
fetes
275
IMPERFET
fonia
fonies
fonia
fonem
foneu
fonien
SUBJUNTIU
Present
fonga
fongues
fonga
fonguem
fongueu
fonguen
IMPERFET
fonguera
fongueres
fonguera
fongurem
fongureu
fongueren
PASSAT SIMPLE
fongu
fongueres
fongu
fongurem
fongureu
fongueren
FUTUR
fondr
fondrs
fondr
fondrem
fondreu
fondran
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
fon
fonga
fonguem
foneu
fonguen
INFINITIU
fondre
GERUNDI
fonent
CONDICIONAL
fondria
fondries
fondria
fondrem
fondreu
fondrien
PARTICIPI
fos
fosa
fosos
foses
IMPERFET
fugia
fugies
fugia
fugem
fugeu
fugien
SUBJUNTIU
Present
fuja
fuges
fuja
fugim
fugiu
fugen
IMPERFET
fugira
fugires
fugira
fugrem
fugreu
fugiren
PASSAT SIMPLE
fug
fugires
fug
fugrem
fugreu
fugiren
FUTUR
fugir
fugirs
fugir
fugirem
fugireu
fugiran
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
fuig
fuja
fugim
fugiu
fugen
INFINITIU
fugir
GERUNDI
fugint
CONDICIONAL
fugiria
fugiries
fugiria
fugirem
fugireu
fugirien
PARTICIPI
fugit
fugida
fugits
fugides
OBSERVACI: El present dindicatiu tamb pot adoptar la forma 1fuigc. I, en registres poc formals,
es poden adoptar tamb les formes segents: present de subjuntiu: 1fuigga, 2fuiggues, 3fuigga,
6fuigguen; imperatiu: 3fuigga, 6fuigguen.
276
IMPERFET
havia
havies
havia
havem
haveu
havien
SUBJUNTIU
Present
haja
hages
haja
hgem
hgeu
hagen
PASSAT SIMPLE
hagu
hagueres
hagu
hagurem
hagureu
hagueren
FUTUR
haur
haurs
haur
haurem
haureu
hauran
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
IMPERFET
haguera
hagueres
haguera
hagurem
hagureu
hagueren
INFINITIU
haver
GERUNDI
havent
CONDICIONAL
hauria
hauries
hauria
haurem
haureu
haurien
PARTICIPI
hagut
haguda
haguts
hagudes
OBSERVACI: Tamb es poden adoptar les formes segents: present dindicatiu: 1haig (en perfrasis
dobligaci), 4havem i 5haveu; present de subjuntiu: 4hagem i 5hageu.
IMPERFET
imprimia
imprimies
imprimia
imprimem
imprimeu
imprimien
SUBJUNTIU
Present
imprimisca
imprimisques
imprimisca
imprimim
imprimiu
imprimisquen
IMPERFET
imprimira
imprimires
imprimira
imprimrem
imprimreu
imprimiren
PASSAT SIMPLE
imprim
imprimires
imprim
imprimrem
imprimreu
imprimiren
FUTUR
imprimir
imprimirs
imprimir
imprimirem
imprimireu
imprimiran
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
imprimix/-eix
imprimisca
imprimim
imprimiu
imprimisquen
INFINITIU
imprimir
GERUNDI
imprimint
CONDICIONAL
imprimiria
imprimiries
imprimiria
imprimirem
imprimireu
imprimirien
PARTICIPI
imprs
impresa
impresos
impreses
277
IMPERFET
intervenia
intervenies
intervenia
intervenem
interveneu
intervenien
SUBJUNTIU
Present
intervinga
intervingues
intervinga
intervinguem
intervingueu
intervinguen
IMPERFET
intervinguera
intervingueres
intervinguera
intervingurem
intervingureu
intervingueren
PASSAT SIMPLE
intervingu
intervingueres
intervingu
intervingurem
intervingureu
intervingueren
FUTUR
intervindr
intervindrs
intervindr
intervindrem
intervindreu
intervindran
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
intervn/intervn
intervinga
intervinguem
interveniu
intervinguen
INFINITIU
intervindre/
intervenir
GERUNDI
intervenint
CONDICIONAL
intervindria
intervindries
intervindria
intervindrem
intervindreu
intervindrien
PARTICIPI
intervingut
intervinguda
intervinguts
intervingudes
OBSERVACI: El verb revindre, que seguix este model de conjugaci, pren les formes del present
dindicatiu 2revns i 6 revnen.
IMPERFET
jeia
jeies
jeia
jiem
jieu
jeien
SUBJUNTIU
Present
jaga
jagues
jaga
jaguem
jagueu
jaguen
IMPERFET
jaguera
jagueres
jaguera
jagurem
jagureu
jagueren
PASSAT SIMPLE
jagu
jagueres
jagu
jagurem
jagureu
jagueren
FUTUR
jaur
jaurs
jaur
jaurem
jaureu
jauran
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
jau
jaga
jaguem
jaieu
jaguen
INFINITIU
jaure
GERUNDI
jaient
CONDICIONAL
jauria
jauries
jauria
jaurem
jaureu
jaurien
PARTICIPI
jagut
jaguda
jaguts
jagudes
OBSERVACI: Tamb es poden adoptar les formes segents: present dindicatiu: 4 jaem, 5 jaeu; imperatiu:
5jaeu; gerundi: jaent.
278
IMPERFET
llegia
llegies
llegia
llegem
llegeu
llegien
SUBJUNTIU
Present
llija
lliges
llija
llegim
llegiu
lligen
IMPERFET
llegira
llegires
llegira
llegrem
llegreu
llegiren
PASSAT SIMPLE
lleg
llegires
lleg
llegrem
llegreu
llegiren
FUTUR
llegir
llegirs
llegir
llegirem
llegireu
llegiran
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
llig
llija
llegim
llegiu
lligen
INFINITIU
llegir
GERUNDI
llegint
CONDICIONAL
llegiria
llegiries
llegiria
llegirem
llegireu
llegirien
PARTICIPI
llegit
llegida
llegits
llegides
OBSERVACI: A ms, este verb tamb es pot conjugar segons el model anomenat incoatiu (v. 29.4.3).
El present dindicatiu tamb pot adoptar la forma 1lligc. I, en registres poc formals, es poden adoptar
tamb les formes segents: present de subjuntiu: 1lligga, 2 lliggues, 3 lligga, 6 lligguen; imperatiu:
3lligga, 6lligguen.
IMPERFET
llua
llues
llua
lluem
llueu
lluen
SUBJUNTIU
Present
llusca
llusques
llusca
llum
lluu
llusquen
IMPERFET
llura
llures
llura
llurem
llureu
lluren
PASSAT SIMPLE
llu
llures
llu
llurem
llureu
lluren
FUTUR
lluir
lluirs
lluir
lluirem
lluireu
lluiran
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
llux/llueix
llusca
llum
lluu
llusquen
INFINITIU
lluir
GERUNDI
lluint
CONDICIONAL
lluiria
lluiries
lluiria
lluirem
lluireu
lluirien
PARTICIPI
llut
lluda
lluts
lludes
OBSERVACI: Tamb es poden adoptar les formes segents: present dindicatiu: 1llu (o lluu), 2llus (o
lluus), 3llu (o lluu); present de subjuntiu: 1llua, 2llues, 3llua, 6lluen. Este verb es conjuga seguint
el model pur quan significa brillar; quan t el significat de fer goig, seguix el model anomenat
incoatiu.
279
IMPERFET
molia
molies
molia
molem
moleu
molien
SUBJUNTIU
Present
molga
molgues
molga
molguem
molgueu
molguen
IMPERFET
molguera
molgueres
molguera
molgurem
molgureu
molgueren
PASSAT SIMPLE
molgu
molgueres
molgu
molgurem
molgureu
molgueren
FUTUR
moldr
moldrs
moldr
moldrem
moldreu
moldran
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
mol
molga
molguem
moleu
molguen
INFINITIU
moldre
GERUNDI
molent
CONDICIONAL
moldria
moldries
moldria
moldrem
moldreu
moldrien
PARTICIPI
mlt
mlta
mlts
mltes
IMPERFET
moria
mories
moria
morem
moreu
morien
SUBJUNTIU
Present
muira
muires
muira
morim
moriu
muiren
IMPERFET
morira
morires
morira
morrem
morreu
moriren
PASSAT SIMPLE
mor
morires
mor
morrem
morreu
moriren
FUTUR
morir
morirs
morir
morirem
morireu
moriran
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
muir
muira
morim
moriu
muiren
INFINITIU
morir
GERUNDI
morint
CONDICIONAL
moriria
moriries
moriria
morirem
morireu
moririen
PARTICIPI
mort
morta
morts
mortes
OBSERVACI: El present dindicatiu tamb pot adoptar la forma 1morc. I, en registres poc formals,
es poden adoptar tamb les formes segents: present de subjuntiu: 1morga, 2morgues, 3morga,
6morguen; imperatiu: 3morga, 6morguen.
280
IMPERFET
movia
movies
movia
movem
moveu
movien
SUBJUNTIU
Present
moga
mogues
moga
moguem
mogueu
moguen
IMPERFET
moguera
mogueres
moguera
mogurem
mogureu
mogueren
PASSAT SIMPLE
mogu
mogueres
mogu
mogurem
mogureu
mogueren
FUTUR
mour
mours
mour
mourem
moureu
mouran
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
mou
moga
moguem
moveu
moguen
INFINITIU
moure
GERUNDI
movent
CONDICIONAL
mouria
mouries
mouria
mourem
moureu
mourien
PARTICIPI
mogut
moguda
moguts
mogudes
IMPERFET
naxia
naixies
naixia
naixem
naixeu
naixien
SUBJUNTIU
Present
nasca
nasques
nasca
nasquem
nasqueu
nasquen
IMPERFET
nasquera
nasqueres
nasquera
nasqurem
nasqureu
nasqueren
PASSAT SIMPLE
nasqu
nasqueres
nasqu
nasqurem
nasqureu
nasqueren
FUTUR
naixer
naixers
naixer
naixerem
naixereu
naixeran
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
naix
nasca
nasquem
naixeu
nasquen
INFINITIU
nixer
GERUNDI
naixent
CONDICIONAL
naixeria
naixeries
naixeria
naixerem
naixereu
naixerien
PARTICIPI
nascut
nascuda
nascuts
nascudes
OBSERVACI: El participi de nixer tamb pot adoptar les formes segents: nat, nada, nats, nades.
281
IMPERFET
obria
obries
obria
obrem
obreu
obrien
SUBJUNTIU
Present
briga
brigues
briga
obrim
obriu
briguen
IMPERFET
obrira
obrires
obrira
obrrem
obrreu
obriren
PASSAT SIMPLE
obr
obrires
obr
obrrem
obrreu
obriren
FUTUR
obrir
obrirs
obrir
obrirem
obrireu
obriran
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
obri
briga
obrim
obriu
briguen
INFINITIU
obrir
GERUNDI
obrint
CONDICIONAL
obriria
obriries
obriria
obrirem
obrireu
obririen
PARTICIPI
obert
oberta
oberts
obertes
IMPERFET
oa
oes
oa
oem
oeu
oen
SUBJUNTIU
Present
oja
oges
oja
ogem
ogeu
ogen
IMPERFET
ora
ores
ora
orem
oreu
oren
PASSAT SIMPLE
o
ores
o
orem
oreu
oren
FUTUR
oir
oirs
oir
oirem
oireu
oiran
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
ou
oja
ogem
ou
ogen
INFINITIU
oir
GERUNDI
oint
CONDICIONAL
oiria
oiries
oiria
oirem
oireu
oirien
PARTICIPI
ot
oda
ots
odes
OBSERVACI: A ms, este verb tamb es pot conjugar segons el model anomenat incoatiu (v.29.4.3).
282
IMPERFET
omplia
omplies
omplia
omplem
ompleu
omplien
SUBJUNTIU
Present
mpliga
mpligues
mpliga
omplim
ompliu
mpliguen
IMPERFET
omplira
omplires
omplira
omplrem
omplreu
ompliren
PASSAT SIMPLE
ompl
omplires
ompl
omplrem
omplreu
ompliren
FUTUR
omplir
omplirs
omplir
omplirem
omplireu
ompliran
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
ompli
mpliga
omplim
ompliu
mpliguen
INFINITIU
omplir
GERUNDI
omplint
CONDICIONAL
ompliria
ompliries
ompliria
omplirem
omplireu
omplirien
PARTICIPI
omplit
omplida
omplits
omplides
IMPERFET
pertanyia
pertanyies
pertanyia
pertanyem
pertanyeu
pertanyien
SUBJUNTIU
Present
pertanga
pertangues
pertanga
pertanguem
pertangueu
pertanguen
IMPERFET
pertanguera
pertangueres
pertanguera
pertangurem
pertangureu
pertangueren
PASSAT SIMPLE
pertangu
pertangueres
pertangu
pertangurem
pertangureu
pertangueren
FUTUR
pertanyer
pertanyers
pertanyer
pertanyerem
pertanyereu
pertanyeran
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
pertany
pertanga
pertanguem
pertanyeu
pertanguen
INFINITIU
pertnyer
GERUNDI
pertanyent
CONDICIONAL
pertanyeria
pertanyeries
pertanyeria
pertanyerem
pertanyereu
pertanyerien
PARTICIPI
pertangut
pertanguda
pertanguts
pertangudes
OBSERVACI: A ms, este verb tamb es pot conjugar segons el model regular de la segona conjugaci
(v.29.4.2).
283
IMPERFET
podia
podies
podia
podem
podeu
podien
SUBJUNTIU
Present
puga
pugues
puga
puguem
pugueu
puguen
IMPERFET
poguera
pogueres
poguera
pogurem
pogureu
pogueren
PASSAT SIMPLE
pogu
pogueres
pogu
pogurem
pogureu
pogueren
FUTUR
podr
podrs
podr
podrem
podreu
podran
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
pugues
puga
puguem
pugueu
puguen
INFINITIU
poder
GERUNDI
podent
CONDICIONAL
podria
podries
podria
podrem
podreu
podrien
PARTICIPI
pogut
poguda
poguts
pogudes
IMPERFET
rebia
rebies
rebia
rebem
rebeu
rebien
SUBJUNTIU
Present
reba
rebes
reba
rebem
rebeu
reben
IMPERFET
rebera
reberes
rebera
rebrem
rebreu
reberen
PASSAT SIMPLE
reb
reberes
reb
rebrem
rebreu
reberen
FUTUR
rebr
rebrs
rebr
rebrem
rebreu
rebran
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
rep
reba
rebem
rebeu
reben
INFINITIU
rebre
GERUNDI
rebent
CONDICIONAL
rebria
rebries
rebria
rebrem
rebreu
rebrien
PARTICIPI
rebut
rebuda
rebuts
rebudes
284
IMPERFET
renyia
renyies
renyia
renyem
renyeu
renyien
SUBJUNTIU
Present
rinya
rinyes
rinya
renyim
renyiu
rinyen
IMPERFET
renyira
renyires
renyira
renyrem
renyreu
renyiren
PASSAT SIMPLE
reny
renyires
reny
renyrem
renyreu
renyiren
FUTUR
renyir
renyirs
renyir
renyirem
renyireu
renyiran
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
riny
rinya
renyim
renyiu
rinyen
INFINITIU
renyir
GERUNDI
renyint
CONDICIONAL
renyiria
renyiries
renyiria
renyirem
renyireu
renyirien
PARTICIPI
renyit
renyida
renyits
renyides
OBSERVACI: A ms, este verb tamb es pot conjugar segons el model anomenat incoatiu (v.29.4.3).
El present dindicatiu tamb pot adoptar la forma 1rinc. I, en registres poc formals, es poden adoptar
tamb les formes segents: present de subjuntiu: 1ringa, 2ringues, 3ringa, 6ringuen; imperatiu:
3ringa, 6ringuen.
IMPERFET
resolia
resolies
resolia
resolem
resoleu
resolien
SUBJUNTIU
PRESENT
resolga
resolgues
resolga
resolguem
resolgueu
resolguen
IMPERFET
resolguera
resolgueres
resolguera
resolgurem
resolgureu
resolgueren
PASSAT SIMPLE
resolgu
resolgueres
resolgu
resolgurem
resolgureu
resolgueren
FUTUR
resoldr
resoldrs
resoldr
resoldrem
resoldreu
resoldran
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
resol
resolga
resolguem
resoleu
resolguen
INFINITIU
resoldre
GERUNDI
resolent
CONDICIONAL
resoldria
resoldries
resoldria
resoldrem
resoldreu
resoldrien
PARTICIPI
resolt
resolta
resolts
resoltes
285
IMPERFET
responia
responies
responia
responem
responeu
responien
SUBJUNTIU
Present
responga
respongues
responga
responguem
respongueu
responguen
IMPERFET
responguera
respongueres
responguera
respongurem
respongureu
respongueren
PASSAT SIMPLE
respongu
respongueres
respongu
respongurem
respongureu
respongueren
FUTUR
respondr
respondrs
respondr
respondrem
respondreu
respondran
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
respon
responga
responguem
responeu
responguen
INFINITIU
respondre
GERUNDI
responent
CONDICIONAL
respondria
respondries
respondria
respondrem
respondreu
respondrien
PARTICIPI
respost
resposta
resposts
respostes
IMPERFET
reia
reies
reia
riem
rieu
reien
SUBJUNTIU
Present
riga
rigues
riga
riguem
rigueu
riguen
IMPERFET
riguera
rigueres
riguera
rigurem
rigureu
rigueren
PASSAT SIMPLE
rigu
rigueres
rigu
rigurem
rigureu
rigueren
FUTUR
riur
riurs
riur
riurem
riureu
riuran
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
riu
riga
riguem
rieu
riguen
INFINITIU
riure
GERUNDI
rien
CONDICIONAL
riuria
riuries
riuria
riurem
riureu
riurien
PARTICIPI
rist
rista
rists
ristes
OBSERVACI: El participi tamb pot adoptar les formes segents: rigut, riguda, riguts, rigudes.
286
IMPERFET
romania
romanies
romania
romanem
romaneu
romanien
SUBJUNTIU
Present
romanga
romangues
romanga
romanguem
romangueu
romanguen
IMPERFET
romanguera
romangueres
romanguera
romangurem
romangureu
romangueren
PASSAT SIMPLE
romangu
romangueres
romangu
romangurem
romangureu
romangueren
FUTUR
romandr
romandrs
romandr
romandrem
romandreu
romandran
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
roman
romanga
romanguem
romaneu
romanguen
INFINITIU
romandre
GERUNDI
romanent
CONDICIONAL
romandria
romandries
romandria
romandrem
romandreu
romandrien
PARTICIPI
roms
romasa
romasos
romases
IMPERFET
rostia
rosties
rostia
rostem
rosteu
rostien
SUBJUNTIU
Present
rusta
rustes
rusta
rostim
rostiu
rusten
IMPERFET
rostira
rostires
rostira
rostrem
rostreu
rostiren
PASSAT SIMPLE
rost
rostires
rost
rostrem
rostreu
rostiren
FUTUR
rostir
rostirs
rostir
rostirem
rostireu
rostiran
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
rust
rusta
rostim
rostiu
rusten
INFINITIU
rostir
GERUNDI
rostint
CONDIcIONAL
rostiria
rostiries
rostiria
rostirem
rostireu
rostirien
PARTIcIPI
rostit
rostida
rostits
rostides
287
IMPERFET
sabia
sabies
sabia
sabem
sabeu
saben
SUBJUNTIU
Present
spia
spies
spia
sapiem
sapieu
spien
IMPERFET
sabera
saberes
sabera
sabrem
sabreu
saberen
PASSAT SIMPLE
sab
saberes
sab
sabrem
sabreu
saberen
FUTUR
sabr
sabrs
sabr
sabrem
sabreu
sabran
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
spies
spia
sapiem
sapieu
spien
INFINITIU
saber
GERUNDI
sabent
CONDICIONAL
sabria
sabries
sabria
sabrem
sabreu
sabrien
PARTICIPI
sabut
sabuda
sabuts
sabudes
OBSERVACI: Tamb es poden adoptar les formes segents: present de subjuntiu: 1spiga, 2spigues,
3spiga, 4sapiguem, 5sapigueu, 6spiguen; imperatiu: 2spigues, 3spiga, 4sapiguem, 5sapigueu,
6spiguen.
IMPERFET
era
eres
era
rem
reu
eren
SUBJUNTIU
Present
siga
sigues
siga
siguem
sigueu
siguen
IMPERFET
fra
fores
fra
frem
freu
foren
PASSAT SIMPLE
fui
fores
fon/fou
frem
freu
foren
FUTUR
ser
sers
ser
serem
sereu
seran
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
sigues
siga
siguem
sigueu
siguen
INFINITIU
ser
GERUNDI
sent
CONDICIONAL
seria
series
seria
serem
sereu
serien
PARTICIPI
sigut
siguda
siguts
sigudes
OBSERVACI: Tamb es poden adoptar les formes segents: infinitu: sser; condicional: 1fra, 2fores,
3fra, 4frem, 5freu, 6foren; participi: estat, estada, estats, estades; gerundi: essent.
288
IMPERFET
teixia
teixies
teixia
teixem
teixeu
teixien
SUBJUNTIU
Present
tixa
tixes
tixa
teixim
teixiu
tixen
IMPERFET
teixira
teixires
teixira
teixrem
teixreu
teixiren
PASSAT SIMPLE
teix
teixires
teix
teixrem
teixreu
teixiren
FUTUR
teixir
teixirs
teixir
teixirem
teixireu
teixiran
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
tix
tixa
teixim
teixiu
tixen
INFINITIU
teixir
GERUNDI
teixint
CONDICIONAL
teixiria
teixiries
teixiria
teixirem
teixireu
teixirien
PARTICIPI
teixit
teixida
teixits
teixides
OBSERVACI: A ms, este verb tamb es pot conjugar segons el model anomenat incoatiu (v. 29.4.3).
El present dindicatiu tamb pot adoptar la forma 1tisc. I, en registres poc formals, es poden adoptar
tamb les formes segents: present de subjuntiu: 1tisca, 2tisques, 3tisca, 6tisquen; imperatiu: 3tisca,
6tisquen.
IMPERFET
tenia
tenies
tenia
tenem
teneu
tenien
SUBJUNTIU
Present
tinga
tingues
tinga
tinguem
tingueu
tinguen
IMPERFET
tinguera
tingueres
tinguera
tingurem
tingureu
tingueren
PASSAT SIMPLE
tingu
tingueres
tingu
tingurem
tingureu
tingueren
FUTUR
tindr
tindrs
tindr
tindrem
tindreu
tindran
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
tin/tingues
tinga
tinguem
teniu/tingueu
tinguen
INFINITIU
tindre/tenir
GERUNDI
tenint
CONDICIONAL
tindria
tindries
tindria
tindrem
tindreu
tindrien
PARTICIPI
tingut
tinguda
tinguts
tingudes
OBSERVACI: La forma de limperatiu 5 teniu susa quan no porta un complement explcit, i 5 tingueu quan
en porta.
289
IMPERFET
tossia
tossies
tossia
tossem
tosseu
tossien
SUBJUNTIU
Present
tussa
tusses
tussa
tossim
tossiu
tussen
IMPERFET
tossira
tossires
tossira
tossrem
tossreu
tossiren
PASSAT SIMPLE
toss
tossires
toss
tossrem
tossreu
tossiren
FUTUR
tossir
tossirs
tossir
tossirem
tossireu
tossiran
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
tus
tussa
tossim
tossiu
tussen
INFINITIU
tossir
GERUNDI
tossint
CONDICIONAL
tossiria
tossiries
tossiria
tossirem
tossireu
tossirien
PARTICIPI
tossit
tossida
tossits
tossides
OBSERVACI: El present dindicatiu tamb pot adoptar la forma 1tusc. I, en registres poc formals, es
poden adoptar tamb les formes segents: present de subjuntiu: 1tusca, 2 tusques, 3 tusca, 6 tusquen;
imperatiu: 3tusca, 6tusquen.
IMPERFET
treia
treies
treia
triem
trieu
treien
SUBJUNTIU
Present
traga
tragues
traga
traguem
tragueu
traguen
IMPERFET
traguera
tragueres
traguera
tragurem
tragureu
tragueren
PASSAT SIMPLE
tragu
tragueres
tragu
tragurem
tragureu
tragueren
FUTUR
traur
traurs
traur
traurem
traureu
trauran
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
trau
traga
traguem
traieu
traguen
INFINITIU
traure
GERUNDI
traient
CONDICIONAL
trauria
trauries
trauria
traurem
traureu
traurien
PARTICIPI
tret
treta
trets
tretes
OBSERVACI: Tamb es poden adoptar les formes segents: present dindicatiu: 4traem, 5traeu;
imperatiu: 5traeu; gerundi: traent.
290
IMPERFET
valia
valies
valia
valem
valeu
valien
SUBJUNTIU
Present
valga
valgues
valga
valguem
valgueu
valguen
IMPERFET
valguera
valgueres
valguera
valgurem
valgureu
valgueren
PASSAT SIMPLE
valgu
valgueres
valgu
valgurem
valgureu
valgueren
FUTUR
valdr
valdrs
valdr
valdrem
valdreu
valdran
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
val
valga
valguem
valeu
valguen
INFINITIU
valdre
GERUNDI
valent
CONDICIONAL
valdria
valdries
valdria
valdrem
valdreu
valdrien
PARTICIPI
valgut
valguda
valguts
valgudes
IMPERFET
venia
venies
venia
venem
veneu
venien
SUBJUNTIU
Present
venga
vengues
venga
venguem
vengueu
venguen
IMPERFET
venguera
vengueres
venguera
vengurem
vengureu
vengueren
PASSAT SIMPLE
vengu
vengueres
vengu
vengurem
vengureu
vengueren
FUTUR
vendr
vendrs
vendr
vendrem
vendreu
vendran
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
ven
venga
venguem
veneu
venguen
INFINITIU
vendre
GERUNDI
venent
CONDICIONAL
vendria
vendries
vendria
vendrem
vendreu
vendrien
PARTICIPI
venut
venuda
venuts
venudes
291
IMPERFET
vestia
vesties
vestia
vestem
vesteu
vestien
SUBJUNTIU
Present
vista
vistes
vista
vestim
vestiu
visten
IMPERFET
vestira
vestires
vestira
vestrem
vestreu
vestiren
PASSAT SIMPLE
vest
vestires
vest
vestrem
vestreu
vestiren
FUTUR
vestir
vestirs
vestir
vestirem
vestireu
vestiran
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
vist
vista
vestim
vestiu
visten
INFINITIU
vestir
GERUNDI
vestint
CONDICIONAL
vestiria
vestiries
vestiria
vestirem
vestireu
vestirien
PARTICIPI
vestit
vestida
vestits
vestides
OBSERVACI: A ms, este verb tamb es pot conjugar segons el model anomenat incoatiu (v.29.4.3).
IMPERFET
veia
veies
veia
viem
vieu
veien
SUBJUNTIU
Present
veja
veges
veja
vegem
vegeu
vegen
IMPERFET
vera
veres
vera
vrem
vreu
veren
PASSAT SIMPLE
viu
veres
vu
vrem
vreu
veren
FUTUR
veur
veurs
veur
veurem
veureu
veuran
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
veges
veja
vegem
vegeu
vegen
INFINITIU
veure/vore
GERUNDI
veient
CONDICIONAL
veuria
veuries
veuria
veurem
veureu
veurien
PARTICIPI
vist
vista
vists
vistes
OBSERVACI: Tamb es poden adoptar les formes segents: present dindicatiu: 4 veem, 5 veeu; passat
simple: 2 veieres, 3 vei, 4 veirem, 5 veireu, 6 veieren; futur: 1 vor, 2 vors, 3 vor, 4 vorem, 5 voreu,
6 voran; condicional: 1 voria, 2 vories, 3 voria, 4 vorem, 5 voreu, 6 vorien; gerundi: veent.
06-B-MORFOLOGIA.indd 291
16/9/08 12:23:18
292
IMPERFET
venia
venies
venia
venem
veneu
venien
SUBJUNTIU
Present
vinga
vingues
vinga
vinguem
vingueu
vinguen
IMPERFET
vinguera
vingueres
vinguera
vingurem
vingureu
vingueren
PASSAT SIMPLE
vingu
vingueres
vingu
vingurem
vingureu
vingueren
FUTUR
vindr
vindrs
vindr
vindrem
vindreu
vindran
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
vine
vinga
vinguem
veniu
vinguen
INFINITIU
vindre/venir
GERUNDI
venint
CONDICIONAL
vindria
vindries
vindria
vindrem
vindreu
vindrien
PARTICIPI
vingut
vinguda
vinguts
vingudes
IMPERFET
vivia
vivies
vivia
vivem
viveu
vivien
SUBJUNTIU
Present
visca
visques
visca
visquem
visqueu
visquen
06-B-MORFOLOGIA.indd 292
IMPERFET
visquera
visqueres
visquera
visqurem
visqureu
visqueren
PASSAT SIMPLE
visqu
visqueres
visqu
visqurem
visqureu
visqueren
FUTUR
viur
viurs
viur
viurem
viureu
viuran
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
viu
visca
visquem
viviu
visquen
INFINITIU
viure
GERUNDI
vivint
CONDICIONAL
viuria
viuries
viuria
viurem
viureu
viurien
PARTICIPI
viscut
viscuda
viscuts
viscudes
16/9/08 12:23:18
293
IMPERFET
volia
volies
volia
volem
voleu
volien
SUBJUNTIU
Present
vullga
vullgues
vullga
vullguem
vullgueu
vullguen
IMPERFET
volguera
volgueres
volguera
volgurem
volgureu
volgueren
PASSAT SIMPLE
volgu
volgueres
volgu
volgurem
volgureu
volgueren
FUTUR
voldr
voldrs
voldr
voldrem
voldreu
voldran
IMPERATIU
FORMES NO PERSONALS
vullgues
vullga
vullguem
vullgueu
vullguen
INFINITIU
voler
GERUNDI
volent
CONDICIONAL
voldria
voldries
voldria
voldrem
voldreu
voldrien
PARTICIPI
volgut
volguda
volguts
volgudes
OBSERVACI: Tamb es poden adoptar les formes segents: present de subjuntiu: 1vulga, 2vulgues,
3vulga, 4vulguem, 5vulgueu, 6vulguen; imperatiu: 2vulgues, 3vulga, 4vulguem, 5vulgueu, 6vulguen.
294
comprendre entendre
concebre rebre
concloure excloure
concrrer crrer
condoldres valdre
conixer aparixer
confegir llegir
confondre fondre
contendre entendre
contindre tindre
contradir dir
contrafer fer
contraure traure
contravindre intervindre
convindre intervindre
conviure viure
corfondres fondre
corprendre entendre
crrer
correspondre respondre
cosir
coure
crixer
creure
cruixir
decaure caure
decebre rebre
decrrer crrer
decrixer crixer
defendre entendre
defugir fugir
dependre entendre
deprendre entendre
desacollir collir
desaparixer aparixer
desaprendre entendre
desatendre entendre
desavindres intervindre
295
descloure excloure
descomplaure complaure
descompondre respondre
desconixer aparixer
descrrer crrer
descosir cosir
descreure creure
descriure escriure
desdir dir
deseixir-se eixir
desencollir collir
desentendre entendre
desfer fer
desimboldres resoldre
desmerixer crixer
desoir oir
desomplir-se omplir
desplaure complaure
despondres respondre
desprendre entendre
destenyir vestir
desvestir vestir
desviures viure
detindre tindre
detraure traure
deure beure
difondre fondre
dir
discrrer crrer
dispondre respondre
dissoldre resoldre
distendre entendre
distraure traure
doldre valdre
dur
eixir
embeure beure
emprendre entendre
encendre entendre
encloure excloure
encollir collir
encrrer crrer
endur-se dur
engolir
entendre
entredir dir
entrelluir lluir
entreobrir obrir
entreoir oir
entreploure moure
entreteixir teixir
entretindre tindre
entreveure veure
entrevindre intervindre
equivaldre valdre
escaure caure
escollir collir
escopir
escrrer crrer
escriure
escruixir cruixir
esdevindre intervindre
estar
estendre entendre
estrafer fer
excloure
expondre respondre
extraure traure
fendre entendre
fnyer pertnyer
fer
fondre
fotocompondre respondre
fregir llegir
fugir
haure haver
haver
imprimir
incloure excloure
incrrer crrer
indispondre respondre
infondre fondre
inscriure escriure
interdir dir
296
intervindre
jaure
liqefer fer
llegir
lleure beure
lluir
maldir dir
malentendre entendre
malprendre entendre
malvendre vendre
malvestir vestir
malveure veure
malviure viure
malvoler voler
mamprendre entendre
mantindre tindre
menyscreure creure
menystindre tindre
merixer crixer
moldre
morir
moure
nixer
noure complaure
obrir
obtindre tindre
obvindre intervindre
ocrrer crrer
ofendre entendre
oir
oldre valdre
omplir
pixer nixer
parixer aparixer
pellobrir-se obrir
percebre rebre
perfer fer
perfondre fondre
pertnyer
pervindre intervindre
perviure viure
plnyer pertnyer
plaure complaure
ploure moure
poder
pondre respondre
preconcebre rebre
predir dir
predispondre respondre
premorir morir
prendre entendre
prescriure escriure
pressupondre respondre
pretendre entendre
prevaldre valdre
preveure veure
previndre intervindre
promoure moure
proscriure escriure
provindre intervindre
pruir lluir
radiodifondre fondre
rarefer fer
reabsoldre resoldre
reaparixer aparixer
rebeure beure
rebre
recaure caure
recloure excloure
recollir collir
recompondre respondre
reconixer aparixer
recrrer crrer
recosir cosir
recoure coure
recrixer crixer
redir dir
reeixir eixir
reescriure escriure
refer fer
refondre fondre
refregir llegir
reimprimir imprimir
rellegir llegir
297
relluir lluir
remoldre moldre
remoure moure
renixer nixer
renyir
reobrir obrir
reomplir omplir
reprendre entendre
resoldre
respondre
ressortir rostir
reteixir teixir
retenyir vestir
retindre tindre
retondre fondre
retraure traure
retrotraure traure
retrovendre vendre
revendre vendre
revestir vestir
reveure veure
revindre intervindre
reviure viure
riure
romandre
rostir
saber
salprendre entendre
satisfer fer
ser
seure asseure
sobreafegir llegir
sobrecrixer crixer
sobreeixir eixir
sobreentendre entendre
sobreescriure escriure
sobreimprimir imprimir
sobrenixer nixer
sobreprendre entendre
sobresortir rostir
sobreteixir teixir
sobrevaldre valdre
sobrevindre intervindre
sobreviure viure
socrrer crrer
sofregir llegir
soldre valdre
somoure moure
somriure riure
sorprendre entendre
sortir rostir
sostindre tindre
sostraure traure
sotaescriure escriure
subjaure jaure
subscriure escriure
subvindre intervindre
supondre respondre
suspendre entendre
teixir
tenir tindre
tenyir > renyir
tindre
toldre resoldre
tossir
transcrrer crrer
transcriure escriure
transfondre fondre
transvestir-se vestir
traslluir-se lluir
traspondre respondre
traure
valdre
vendre
veure
venir vindre
vestir
vindre
viure
voler
vore veure
298
forma no personal
exemples
modal
infinitiu
haver de + infinitiu
infinitiu
acabar de + infinitiu
Sacaben de conixer.
aspectual
gerundi
anar + gerundi
Anem fent.
participi
deixar + participi
299
300
comenar a
posar-se a
arrancar a
rompre a
voler
culminatiu
acabar de
culminatiu i
ponderatiu
arribar a
habitual
soler
repetitiu
tornar a
intencional
anar a
estar
anar
continuar
seguir
tindre
quedar
deixar
ingressiu
infinitiu
progressiu
gerundi
duratiu
participi
resultatiu
301
302
(oraci atributiva)
(oraci predicativa)
(CD)
(CI)
(CR)
303
304
305
per estos verbs pot ser un complement directe, per, a diferncia dels
complements directes prototpics, no designa una entitat sin una
quantitat:
Cobra tres-cents euros per sessi.
Ha pesat quatre quilos.
Val dos quinzets.
Mesura dos metres.
d) Tamb t un comportament ben caracterstic el verb impersonal
haver-hi. El sintagma nominal que acompanya este verb es comporta
com un complement directe i, per aix, en ls ms tradicional no
sestablix concordana entre el verb i el sintagma nominal:
A ma casa hi ha ms cadires.
Tot i amb aix, el fet que el verb siga impersonal i no tinga un verdader
subjecte explica la tendncia a percebre el sintagma nominal com un
subjecte gramatical i a establir, per tant, la concordana amb el verb:
A ma casa hi han ms cadires.
s acceptable tant la falta de concordana com la concordana, per
en els registres formals es considera ms adequada la manca de
concordana, dacord amb ls tradicional.
32.2.3. En general, les oracions transitives poden convertir-se en
passives. En les oracions passives, selidix el subjecte transitiu o es
convertix en complement agent precedit de la preposici per, i el
complement directe esdev el subjecte gramatical. En loraci passiva,
a ms, el predicat verbal adopta la perfrasi ser + participi, com es pot
comprovar en lexemple segent:
Els ponents van presentar ahir el dictamen. (oraci transitiva)
El dictamen va ser presentat ahir (pels ponents). (oraci passiva)
No totes les oracions transitives, tanmateix, admeten la conversi en
passiva. No admeten, per exemple, la passiva les oracions amb verbs
estatius i, per tant, sense subjecte agent, com ara saber, patir, tindre
o els verbs de mesura. Aix, no s possible Un xiquet va ser tingut per
Vicenta, derivada de Vicenta va tindre un xiquet.
La passiva presenta fortes restriccions si el verb es conjuga en present
o en imperfet. s normal, per exemple, una oraci com ara El gratacel
ser (o va ser) construt per una empresa valenciana, per resulta anmala
si loraci apareix en present o imperfet, com en El nou museu s (o era)
construt per una empresa valenciana.
Observaci: Des dun punt de vista informatiu, la passivitzaci s una
estratgia que permet atorgar un carcter impersonal a loraci o convertir
el complement de loraci transitiva en el tema informatiu. Amb estes
funcions, la passiva t un cert s en la llengua escrita de registres com
ara el periodstic, per resulta ben poc habitual en la llengua general, on
susen altres estratgies. Amb una funci impersonalitzadora, per exemple,
es fa servir la passiva pronominal (Ahir es va presentar el dictamen), el
verb en tercera persona del plural (Ahir van presentar el dictamen) o el
pronom indefinit hom (Hom va presentar ahir el dictamen). La dislocaci del
complement directe, a ms, s el recurs normal per a atorgar-li el valor de
tema informatiu (El dictamen el van presentar ahir els ponents).
306
307
(destinatari)
(experimentador)
308
Taula 32.1:
Preposicions que encapalen un complement de rgim
preposici
verb
exemple
accedir
jugar
renunciar
tendir
en
confiar
insistir
pensar
repercutir
de
dependre
desconfiar
previndre
sospitar
amb
coincidir
cooperar
pactar
suplir
per
batallar
decidir-se
desviures
optar
contra
apellar
disparar
lluitar
xocar
en / sobre
fonamentar
incidir
recaure
recolzar
de / sobre
discutir
informar
opinar
parlar
de / amb
dotar
omplir
revestir
untar
309
(CC de lloc)
(CC de temps)
(CC de manera)
(CC de companyia)
(CC instrumental)
(CC de causa)
(CC final)
exemple
Sintagma preposicional
Sintagma adverbial
Oraci subordinada
Sintagma nominal
310
311
312
313
314
Taula 33.1:
Categoria del complement predicatiu
categoria
exemple
sintagma nominal
sintagma adjectival
sintagma preposicional
sintagma adverbial
Hui ja t el bra b.
315
(sintagma adjectival)
(participi)
(sintagma preposicional)
(sintagma adverbial)
La taula segent sintetitza els usos atributius dels verbs ser i estar:
Taula 33.2:
Usos atributius de ser i estar
tipus datribut
subjecte animat
subjecte inanimat
propietats
Pau s valenci.
La Terra s redona.
estats
transitoris
SAdj
participis
SP
SAdv
316
context duratiu
subjecte animat
subjecte
inanimat
Observaci: Els usos descrits sn els que trobem en els registres formals, en
la majoria dels dialectes i en la llengua clssica (Tirant lo Blanch: Recordam
aquella derrera nit que tu e yo rem en lo lit; Veren venir nou galeres que eren
ja molt prop). Aix no obstant, cal notar que en valenci colloquial, llevat
dalguns usos de ser en els parlants ms vells, la tendncia s substituir-lo
per estar per interferncia externa. s per aix que conv evitar ls de estar
en els contexts propis de ser.
317
(enllaa oracions)
(enllaa constituents)
318
319
320
321
exemple
preposici + que
adverbi + que
encara que, ja que, b que, aix que, abans que, desprs que,
sempre que, noms que, etc.
altres
322
adoptada per alguns gramtics, cal tindre en compte que, en molts casos, la
construcci ha assolit un alt grau de fixaci que recomana analitzar-la com
una unitat.
per
per
Notem, amb tot, que la completiva amb infinitiu pot aparixer precedida
opcionalment o obligatriament per la preposici de amb verbs que
indiquen projecte o desig:
Li van aconsellar (d)invertir en accions de lEstat.
Em va prohibir (de) dir-li res, a la seua filla.
Mira de dir-li-ho tranquillament
Em diuen danar-men.
Ls de la preposici s optatiu amb verbs com ara acordar, aconsellar,
buscar, decidir, deliberar, desdenyar, desitjar, esperar, exigir, jurar, oferir,
permetre, pretendre, procurar, prohibir, prometre, proposar, refusar,
recomanar, resoldre, ser important o suggerir; en canvi, s obligatori amb
assajar, dir (amb el valor de proposar), pregar, provar i mirar (amb el
valor de procurar).
34.5.1.3. En les interrogatives indirectes la completiva apareix introduda
per la conjunci si o per un pronom interrogatiu (v. 25.3.a):
No s si vindr.
No s on se nhan anat.
Va comprovar qu havem fet.
En aquells casos en qu la completiva no s prpiament una
interrogativa indirecta, sin la reproducci en estil indirecte duna
pregunta, linterrogatiu o la conjunci si apareixen precedits de que:
323
Els vaig preguntar que si tenien fam. (Parallela en estil directe a Els
vaig preguntar: Teniu fam?)
Va dir que on havia deixat la cafetera. (Parallela en estil directe a Va dir:
On has deixat la cafetera?)
Observaci: Tradicionalment es considera que si, en estos contexts, s una
conjunci completiva. Cal tindre en compte, tanmateix, que si presenta un
comportament sintctic prxim a la resta de pronoms i adverbis interrogatius.
Ja sha apuntat que, com els altres interrogatius, si pot aparixer precedit de
que. A ms, com ocorre amb els altres interrogatius i a diferncia de que, si
pot anar seguit dun infinitiu (No s si dir-li-ho, No s quan dir-li-ho) i admet
lanteposici dun element de la subordinada (No s si et voldr parlar de tot
aix / No s de tot aix si ten voldr parlar). Dacord amb el comportament
esmentat, en lactualitat hi ha autors que preferixen considerar que si s un
interrogatiu i no una conjunci, encara que no assumisca cap funci sintctica
dins de loraci subordinada.
06-B-MORFOLOGIA.indd 323
classe
exemple
real
irreal
irreal de passat
17/9/08 11:25:44
324
325
Tamb tenen un valor final a fi que, per tal que, que, de por que, per por que:
Han analitzat laigua, a fi que els vens beguen tranquils.
Has de parpellejar per tal que el colliri es distribusca per tot lull.
Vine, que the de dir una cosa.
No ho ha fet de por que el castigaren.
34.5.6. Les conjuncions consecutives
Les conjuncions consecutives introduxen una subordinada que
assenyala la conseqncia que es deriva dall que sindica en loraci
principal. Tenen un valor consecutiu les conjuncions de (tal) manera,
tan(t) que, que:
Parla de (tal) manera que ning no entn res.
Estava tan cansat que no es podia ni alar de la cadira.
El bra li feia tant de mal que no el podia ni moure.
Canta que dna gust sentir-lo.
Junt amb les locucions anteriors, nhi ha daltres, com aix que, que tenen
un valor consecutiu, per que no introduxen oracions subordinades sin
oracions coordinades:
Ja sabem la veritat, aix que para ja de justificar-te.
Les consecutives subordinades, o consecutives prpiament dites,
formen part del predicat que assenyala la causa i tenen un carcter
ponderatiu. Per contra, les consecutives coordinades, tamb anomenades
a vegades illatives o continuatives, presenten independncia sintctica i
meldica respecte a la primera oraci amb la qual establixen la relaci
consecutiva.
A ms de aix que, tamb tenen un valor consecutiu conjuncions o
adverbis com ara aix, doncs, consegentment, per consegent:
Dius que tens calor? Doncs posa laire condicionat.
La boira ha impedit que arriben els ponents, i consegentment sajorna
lacte.
No has sigut gens amable amb ell, i per consegent no vol saber res de tu.
34.5.7. Les conjuncions temporals
Les conjuncions temporals introduxen una subordinada que funciona
com a circumstancial de temps respecte a loraci principal. Les
subordinades circumstancials de temps poden estar introdudes pel
relatiu quan (v. 24.3.3.a) i per tota una srie de conjuncions que
expressen relacions de simultanetat, anterioritat o posterioritat respecte
a all que designa loraci principal o que assenyalen la freqncia amb
qu es produx la situaci designada en la principal.
326
Taula 34.3:
Conjuncions temporals
valor
conjunci
exemple
simultanetat
mentres (o mentre)
alhora que
anterioritat
abans que
fins que
posterioritat
desprs que
tot seguit que
tan prompte com
aix que
des que
den que
tan bon punt
a penes
tot duna que
tot just
freqncia
sempre que
cada vegada que
tota vegada que
327
328
(irritaci, rebuig)
(dolor)
(interrupci de linterlocutor per falta
de comprensi)
(petici de confirmaci)
329
interjecci
exemple
sorpresa o
admiraci
contrarietat, indignaci
cansament
uf, buf
fstic
ecs, uix
lament
incredulitat, reticncia,
menyspreu
indiferncia, resignaci
alegria
nterjecci
exemple
cridar latenci,
interpellar
demanar ajuda
ajuda, auxili
demanar silenci
Silenci! Gravem.
Mut! Tots a estudiar.
incitar al moviment o a
continuar una acci
aturar un moviment o
una acci
Au!, explica-mho.
Per favor, ordena els llibres.
reprovar, amenaar
330
interjecci
exemple
salutaci
Hola, Clara.
Bona nit, Miquel.
comiat
agrament
resposta a un
agrament
perd
felicitaci
assentiment
negaci
acord
desacord
petici dacord
petici de
confirmaci
interjecci
exemple
interrupci per
incomprensi
La leismaniosi Qu?
interrupci de torn
de parla
pausa
dubte
Vols contar-mho?
Mmm Doncs no ho s.
331
interjecci
exemple
sons danimals
sons de persona
sons de coses
moviment dobjectes
i lquids
FORMACI DE
PARAULES
334
335
paraules complexes
ment
blanc
jutjar
dins
fang
336
Taula 36.2:
Radicals simples i complexos
paraules simples
paraules complexes
radical (simple)
flexi
radical (complex)
flexi
ment
blanc
jutj
dins
-, -s
-, -a, -s, -es
-ar
-, -s
-, -s
-ar
-ar
337
Taula 36.3:
Processos ms destacats de formaci de paraules
procs
definici
exemples
derivaci
mar + mar
sub + mar submar
conversi
pescar pesca
adobar adob
composici
reduplicaci
truncament
bicicleta bici
Manuela Nela
formaci de
sigles
338
37. LA DERIVACI
prefix + radical
radical + sufix
im + mbil
mobil + itzar
afix
exemple
sufixaci
-ble
prefixaci
pre-
339
paraula prefixada
til
intil
paraula sufixada
utilitzar
excitar
sobreexcitar
excitaci
OBSERVACI: Tant els prefixos com els sufixos poden ser tnics o tons. En el cas
dels sufixos, si sn tnics provoquen el canvi de laccent de la paraula, com es
pot comprovar en els exemples anteriors. Si sn tons, laccent de la paraula
ha de recaure en la sllaba anterior al sufix, cosa que provoca, en alguns
casos, desplaaments de laccent i canvis del timbre dalgunes vocals, com
es pot constatar si es compara laccent dels primitius ter i tom i els dels
derivats eteri i atmic (remarquem que la e i la o tancades dels primitius han
esdevingut obertes en els derivats). En el cas dels prefixos, no es produxen
canvis en laccent de la paraula, i els tnics es limiten a aportar un accent
secundari, com ocorre en anticicl ([ntisikl]), que cont el prefix tnic anti-.
homens (N)
bonassa (Adj)
allargassar (V)
apamar (V)
antiarrugues (Adj)
340
sufixaci
flexi
-p /-b-
llop / lloba
-t / -d-
prat / praderia
prat / prada
-c / -g- (o -gu-)
groc / groga
lleig / lletja
roig / roja
-u (semivoclica) / -v-
viu / viva
- / -n-
OBSERVACI: Notem que lalternana entre -s i -ss- que es dna, per exemple,
en el parell gros i grossor (o gros i grossa) s purament grfica, ja que en els
dos casos la consonant es pronuncia com a sorda. En altres casos, en canvi,
lortografia no dna compte de les diferncies existents en la pronncia,
com ocorre en els parells segents, amb consonant sorda en el primer
cas i sonora en el segon: mes / mesada, corb / corbar, fred / fredor, amarg /
amargs.
341
exemple
-al-
apegals, apuntalar
-arr-
jugarr, panxarrut
-er-
-ass-, -iss-,
-et-
-eg-
-isc-
plovisquejar, endormiscar-se
-ol-
342
Taula 37.5:
Processos de sufixaci
procs
nominalitzaci
adjectivaci
verbalitzaci
adverbialitzaci
categoria
exemple
denominal
NN
smbol simbolisme
deadjectival
Adj N
alegre alegria
deverbal
VN
animar animaci
deadverbial
Adv N
davant davantal
denominal
N Adj
forma formal
deadjectival
Adj Adj
groc grogs
deverbal
V Adj
utilitzar utilitzable
deadverbial
Adv Adj
davant davanter
denominal
NV
guerra guerrejar
deadjectival
Adj V
til utilitzar
deadverbial
Adv V
sovint sovintejar
deadjectival
Adj Adv
alegre alegrement
37.5.1. Nominalitzaci
Els sufixos de nominalitzaci formen el grup ms nombrs i productiu a
lhora de crear paraules noves. Es poden crear noms a partir de noms,
dadjectius, de verbs i dadverbis.
37.5.1.1. Partint de noms es poden crear noms pertanyents a les classes
semntiques segents:
Taula 37.6:
Classes semntiques de noms denominals
significat
collectiu
planta o arbre
ofici o activitat
corrent, doctrina
sufix
exemple
-ada
gentada, teulada
-al
personal, dineral
-atge
plomatge, venatge
-er
taronger, albercoquer
-era
pomera, fesolera
- / -ana
escol / escolana
-er / -era
fuster / fustera
-aire
drapaire, guixaire
-ia
secretaria, joglaria
-eria
sastreria, fusteria
-isme
simbolisme, marxisme
343
sufix
exemple
-esa (o -ea)
-eria
bogeria, tossuderia
-or
-ia
cortesia, valentia
-cia
dimensions
-ria
fondria, grandria
corrent o doctrina
-isme
nacionalisme, comunisme
qualitat
OBSERVACI: El sufix -esa presenta des dels orgens de la llengua la variant -ea.
Com va ocrrer en altres casos semblants (per exemple, entre els doblets
espasa i espaa, o desembre i deembre), les variants amb s es van generalitzar
en la llengua literria i van desplaar majoritriament les variants sense
s. En lactualitat, les formes amb -ea es mantenen en el valenci central i
meridional. En el valenci septentrional, en canvi, sn majoritries o generals
les formes amb -esa.
acci o efecte
sufix
exemple
-alla
contalla, rondalla
-ci
publicaci, abolici
-ment
nomenament, advertiment
-na
assegurana, naixena
-atge
etiquetatge, muntatge
esvar, marmol
agent
-dor / -dora
venedor / venedora
lloc
-dor
baixador, menjador
-all
fregall, ventall
instrument
-dor / -dora
colador, tapadora
-et
xiulet
344
37.5.2. Adjectivaci
Ladjectivaci s tamb un procs molt productiu, encara que no t la
riquesa que sha pogut constatar en els processos de nominalitzaci. Es
poden crear adjectius a partir de noms, adjectius, verbs i adverbis.
37.5.2.1. A partir de noms es poden crear adjectius que indiquen relaci
o pertinena (i es parafrasegen per relatiu o pertanyent a) i en algun cas
possessi:
Taula 37.9:
Classes semntiques dadjectius denominals
significat
relaci o pertinena
possessi
sufix
exemple
- / -ana
ciutad / ciutadana
-al
venal, comarcal
-enc / -enca
illenc / illenca
-ar
muscular, polar
-il
infantil, febril
-stic / -stica
artstic, musestic
-at / -ada
alat / alada
-ut / -uda
banyut / banyuda
Dins dels adjectius que indiquen relaci i pertinena, cal destacar els que
permeten la formaci de gentilicis, s a dir, els que designen la naci, la
regi, la ciutat, el poble, etc., de procedncia duna persona o duna cosa.
Els sufixos ms usuals per a la formaci de gentilicis sn els segents:
Taula 37.10:
Gentilicis
sufix
exemple
- / -ana
-enc / -enca
-s / -esa
- / -ina
-er / -era
-eny / -enya
exemple
-enc / -enca
rogenc / rogenca
-s / -issa
malalts / malaltissa
-s / -osa
blavs / blavosa
345
sufix
exemple
-aire
xarraire
-dor / -dora
durador
-ble
menjable, desitjable
-vol / -vola
mengvol / mengvola
tendncia
-ds / -dissa
trencads / trencadissa
abundncia
-s /-osa
agrads / agradosa
exemple
- / -ana
lluny / llunyana
-er / -era
proper / propera
37.5.3. Verbalitzaci
La verbalitzaci s un procs poc productiu. Es poden crear verbs a
partir de noms, adjectius i adverbis. Els verbs resultants expressen
accions, processos o tendncies relacionades amb el significat del
radical al qual sadjunten:
Taula 37.14:
Classes de verbs derivats
sufix
classe
exemple
-egar
denominal
pedregar, manegar
denominal
martellejar, gotejar
deadjectival
agrejar, groguejar
deadverbial
davantejar, sovintejar
denominal
classificar, dosificar
deadjectival
simplificar, justificar
deadjectival
facilitar, debilitar
denominal
hospitalitzar,
deadjectival
humanitzar, normalitzar
-ejar
-ificar
-itar
-itzar
37.5.4. Adverbialitzaci
Lnic sufix que permet formar adverbis s el sufix -ment, que, a ms,
noms es pot adjuntar a adjectius en forma femenina. El grup ms
nombrs dadverbis formats amb el sufix -ment sn els adverbis de
manera, per tamb es poden formar altres tipus dadverbis, com pot
observar-se en la taula 37.15.
346
Taula 37.15:
Classes dadverbis en -ment
classe
exemple
adverbis de manera
quantificadors quantitatius
increblement, terriblement
adverbis modals
connectors textuals
categoria
exemple
cotxe cotxet
Adj
Adv
prop propet
espentar espentejar
m manassa
Adj
-assar
allargar allargassar
-ussar
menjar menjussar
-et / -eta
-ejar
-s / -assa
categoria
exemple
-ell / -ella
taulell, portella
-et / -eta
N, Adj, Adv
-ill / -illa
sabatilla, pastilla
-i / -ina
flaut, ventolina
-iu /-iua
N, Adj, Adv.
-ic / -ica
N, Adj
Vicentica, pobric
-im
polsim, brostim
-s / -ussa
- /-ona
carrer, carona
347
Els sufixos diminutius susen igualment amb valor afectiu, cosa que
explica que no hi haja sufixos afectius prpiament dits.
b) Amb un valor augmentatiu es poden citar els sufixos segents:
Taula 37.18:
Sufixos augmentatius
sufix
categoria
exemple
-arro / -arra
peuarro, veuarra
-s / -assa
N, Adj
-assar
allargassar, escridassar
-ot / -ota
N, Adj, Adv.
-otar (o -otejar)
Dins dels augmentatius, es pot citar tamb el sufix -ssim / -ssima amb
qu es forma el grau superlatiu dels adjectius: bonssim / bonssima,
tranquillssim / tranquillssima, etc.
c) Amb un valor despectiu, poden usar-se en determinats casos els
sufixos augmentatius. A ms dels augmentatius, la llengua tamb
disposa del sufix despectiu -astre / -astra, que saplica a noms:
politicastre / politicastra, medicastre / medicastra.
37.7. La prefixaci
37.7.1. La prefixaci s un procs important de formaci de paraules,
encara que no s tan productiu com la sufixaci. A diferncia dels
sufixos, els prefixos generalment no determinen la categoria lxica ni
les propietats flexives de les noves paraules, i es limiten a aportar un
significat de carcter circumstancial (de negaci, de temps o aspecte, de
localitzaci, etc.):
transigent
posar
fer
intransigent
anteposar
refer
348
Taula 37.19:
Prefixos recategoritzadors
categoria
del derivat
del primitiu
nom
prefix
exemple
a-
pam apamar
front afrontar
des- / es-
en- (o em-)
taula entaular
sab ensabonar
bena embenar
extra-
vas extravasar
via extraviar
in-
vagina invaginar
tub intubar
re-
fred refredar
colze recolzar
trans- / tras-
flor transflorar
paper traspaperar
a-
lent alentir
covard acovardir
en- (o em-)
trist entristir
trbol enterbolir
bell embellir
in-
txic intoxicar
fatu infatuar
re-
fresc refrescar
baix rebaixar
a-
lluny allunyar
prop apropar
anti-
bales antibales
droga antidroga
bi-
bicolor, biplaa
contra-
contrarellotge
multi-
multicanal, multiusos
post-
postpart, postvenda
uni-
uniflor, unicolor
verb
adjectiu
adverbi
adjectiu
nom
349
Taula 37.20:
Derivaci parasinttica
prefix
sufix
en- (o em-)
exemple
aporegar, assedegar
a-eg-
empolsegar, emboiregar
esdentegar, esfilegar,
es-
categoria
exemple
a-
V
N / Adj / Adv V
baixar abaixar
pam apamar
covard acovardir
lluny allunyar
a- (o an-)
Adj
normal anormal
poltic apoltic
ante-
N / Adj / V
sala antesala
diluvi antediluvi
posar anteposar
anti-
N / Adj
N Adj
cicl anticicl
aeri antiaeri
boira antiboira
arxi-
N / Adj
dicesi arxidicesi
conegut arxiconegut
avant-
N/V
bra avantbra
posar avantposar
bes-
N/V
nt besnt
canviar bescanviar
bi- (o bis-)
Adj
N Adj
anual bisanual
color bicolor
circum-
N / Adj / V
centre circumcentre
polar circumpolar
navegar circumnavegar
N / Adj / V
relaci correlaci
lateral collateral
celebrar concelebrar
educar coeducar
contra-
N/V
cultura contracultura
dir contradir
des-
N / Adj / V
N / Adj V
ajust desajust
agrat desagrat
fer desfer
os desossar
content descontentar
dis-
N / Adj / V
funci disfunci
harmnic disharmnic
culpar disculpar
350
prefix
categoria
exemple
en- (o em-)
N / Adj / Adv V
caixa encaixar
blau emblavir
dins endinsar
entre-
N / Adj / V
suor entresuor
fosc entrefosc
girar entregirar
es-
NV
pols espolsar
biaix esbiaixar
ex-
diputat exdiputat
president expresident
extra-
N / Adj / V
NV
radi extraradi
suau extrasuau
vagar extravagar
via extraviar
hiper-
N / Adj
mercat hipermercat
sensible hipersensible
hipo-
N / Adj
tensi hipotensi
allrgic hipoallrgic
Adj
segur insegur
material immaterial
regular irregular
lgic illgic
lletrat illetrat
infra-
N / Adj / V
estructura infraestructura
roig infraroig
valorar infravalorar
inter-
N / Adj / V
acci interacci
actiu interactiu
canviar intercanviar
intra-
Adj
vens intravens
cellular intracellular
juxta-
Adj / V
lineal juxtalineal
posar juxtaposar
no-
alineament no-alineament
intervenci no-intervenci
per-
N / Adj / V
clorat perclorat
bric perbric
durar perdurar
post-
N / Adj / V
N Adj
guerra postguerra
modern postmodern
tesar posttesar
venda postvenda
pre- (o pres-)
N / Adj / V
avs preavs
clar preclar
dir predir
sentir pressentir
pro-
Adj
europeu proeuropeu
comunista procomunista
quasi-
N / Adj
delicte quasidelicte
copulatiu quasicopulatiu
351
prefix
categoria
re- (o res-)
so ress
bo reb
b reb
N / Adj / Adv / V / Interj
seguir resseguir
N / Adj V
du! redu!
colze recolzar
fred refredar
exemple
rere-
pas rerepas
fons rerefons
semi-
N / Adj
cercle semicercle
sec semisec
sobre-
N/V
aliment sobrealiment
carregar sobrecarregar
sota-
N/V
vent sotavent
escriure sotaescriure
sots-
delegat sotsdelegat
arxiver sotsarxiver
sub-
N / Adj / V
ttol subttol
atmic subatmic
explotar subexplotar
super-
N / Adj / V
ndex superndex
abundant superabundant
posar superposar
supra-
Adj
renal suprarenal
estatal supraestatal
N / Adj / V
NV
acci transacci
atlntic transatlntic
formar transformar
plantar trasplantar
bord transbordar
ultra-
N / Adj / V
tomba ultratomba
modern ultramodern
passar ultrapassar
vice-
president vicepresident
rector vicerector
37.8. La conversi
La conversi, tamb anomenada derivaci zero, s un procs de formaci
de paraules que consistix a canviar la categoria lxica duna paraula
sense afegir cap sufix derivatiu i modificant, nicament, les seues
propietats flexives. A partir del verb pescar, per exemple, es crea el
substantiu pesca, sense afegir cap sufix al radical pesc- i modificant
nicament les marques flexives, que ja no sn les prpies del verb
(la terminaci -ar en linfinitiu) sin les dun substantiu femen (la
terminaci -a). Per mitj de la conversi es poden obtindre verbs a partir
de substantius i dadjectius, i substantius a partir de verbs:
352
Taula 37.22:
Processos de conversi
procs
verbalitzaci
nominalitzaci
categoria
acabament
exemple
NV
-ar
salar
Adj V
-ar
alegrar, buidar
-e
-o
esgarro, enterro
-a
pesca, conversa
VN
adjectivaci
exemple
dinfinitiu
de participi passat
de participi present
de participi passat
de participi present
categories
exemple
nominalitzaci
Adj N
un (medicament) tranquillitzant
adjectivaci
N Adj
353
38.1. Introducci
A ms de la conversi i de la derivaci, que, com hem apuntat, s el
procs ms productiu de formaci de paraules, hi ha altres processos
amb un grau de productivitat variable, com ara la composici, la
reduplicaci, el truncament i la formaci de sigles, que sanalitzen en el
present captol.
38.2. La composici
La composici s un procs bastant productiu de formaci de paraules
que es basa en la combinaci de dos o ms radicals o paraules. El
compost parallamps, per exemple, es forma a partir de la base verbal
para i de la base nominal llamps. Pel fet de combinar radicals o paraules,
la composici pot ser caracteritzada com una mena de microsintaxi;
aix s, com un procs on els constituents que es combinen presenten
relacions semblants a les que mantenen les paraules en els sintagmes o
en les oracions. En el compost parallamps, per exemple, la relaci entre
para i llamps s semblant a la que sestablix en el sintagma verbal parar
els llamps, ja que llamps s un modificador (el complement directe) de
parar.
Els composts es poden classificar atenent criteris diferents:
a) Des dun punt de vista formal, els composts es classifiquen en dos
grans grups: els composts prpiament dits i els composts sintagmtics.
Els composts propis presenten una estructura fusionada i, si tenen
variaci flexiva, esta es marca al final del compost; els composts
sintagmtics, en canvi, tenen la forma dun sintagma i, com en el cas
del sintagma, admeten la flexi del primer constituent, o dels diferents
constituents, si mantenen relaci de concordana entre ells:
Taula 38.1:
Composts propis i sintagmtics
compost propi
compost sintagmtic
bocamnega / bocamnegues
cama-roja / cama-roges
OBSERVACI: Des dun punt de vista ortogrfic, els constituents dels composts
propis senllacen en algun cas per mitj dun guionet: Bell-lloc, pit-roig, Malvarosa, para-xocs, pl-blanc, sud-est, trenta-tres (v. 5.3).
354
355
Taula 38.2:
Composts propis nominals
classe
categories
endocntric
coordinant
exocntric
endocntric
subordinant
exocntric
exemples
NN
aiguaneu, aigua-sal
N conj N
floricol, napicol
NN
terra-aire
N conj N
allioli, capicua
V conj V
vaiv, vistiplau
NN
aiguabatent, bocamnega
Adj N
malhumor
N prep N
maldecap
N Adj
Adj N
altaveu, curtmetratge
QN
pocavergonya, poc-trellat
VN
torcamans, cobrellit
356
endocntric
subordinant
categories
exemples
Adj Adj
sordmut, grecollat
N Adj
camallarg
N Part
palplantat
Adj Part
nouvingut
Adv Adj
mals
Adv Part
benvolgut
357
Taula 38.4:
Composts propis verbals
tipus
subordinant
i endocntric
categories
exemples
NV
pelmudar, aiguabatre
Adj V
carvendre,
Adv V
malvendre, menysprear
exemples
[grec + grec]
[llat + llat]
arboricultura, plurilinge
[grec + llat]
electromotor, autombil
[llat + grec]
decmetre, metallrgia
358
subordinant
estructura
exemples
NN
N conj N
NN
N Adj
Adj N
QN
N Prep N
N Prep Inf
359
subordinant
exocntric
estructura
exemples
Adj Adj
groc verds
Adj N
blau cel
N Adj
gat vell
subordinant
estructura
exemples
VV
deixar-se anar
VN
tancar caixa
V prep N
posar en escena
V Adj
deixar amarg
V Adv
fer tard
360
anar), a la dun verb seguit dun complement directe (tancar caixa), dun
complement preposicional (posar en escena), dun complement predicatiu
(deixar amarg) o dun complement circumstancial (fer tard).
exemples
reduplicaci total
reduplicaci parcial
38.4.2. El truncament
El truncament s el procediment invers a la composici, ja que
consistix en la formaci duna nova paraula a partir de la segmentaci
duna paraula, mantenint la categoria lxica i el significat originari. El
truncament t una certa productivitat en dos contexts diferents: en la
formaci dhipocorstics i en lacurtament de composts cultes.
a) En la formaci dhipocorstics, el truncament es pot realitzar
mantenint la part dreta (truncament per la dreta) o lesquerra
(truncament per lesquerra), per la forma ms tradicional i genuna s
la primera:
Taula 38.10:
Classes de truncament
classe
exemples
Antoni Toni
Antonica Tonica
Ernestina Tina
Montserrat Montse
Emlia Emi
Des dun punt de vista formal, els hipocorstics formats per truncament
per la dreta mantenen laccent del nom propi originari i solen tindre
dos sllabes. En valenci, de fet, s molt habitual que els masculins
prenguen la marca -o, sense la qual noms tindrien una sllaba: Cento
(de Vicent), Nelo (de Manuel), Voro (de Salvador) i Ximo (de Joaquim).
b) El truncament de composts es dna en paraules que tenen una certa
freqncia ds, i consistix a eliminar el segon constituent del compost.
s el cas de auto (de autombil), rdio (de radiodifusi), zoo (de zoolgic) o
tele (de televisi).
361
ANNEXOS
364
a favor de
a favor meu
a favor nostre
a favor seu
a favor vostre
a la meua orde
a la nostra orde
a la vostra orde
a latenci de
a lorde de
abans de Crist
abans de la nostra era
abreviatura
abril
acadmic/a
actualitzaci
actualitzat/ada
adaptador/a
addicionador/a
addicional
adherit/ida
addenda
addicional
adjunt/a
administraci
administrador
administradora
administratiu
administrativa
advocat/ada
agent (m. i f.)
agost
agrcola
agricultor/a
agricultura
agrnom
agronomia
agronmic
ajudant/a
ajuntament
al meu crrec
al meu compte
f/
f/m
f/n
f/s
f/v
m/o
n/o
v/o
a/
o/
a. de C., aC
a. de la n. e.
abrev.
abr.
acad.
act.
act.
adapt.
addic.
add.
adh.
add.
add.
adj.
adm.
admdor.
admdora.
admtiu.
admtiva.
adv.
ag.
ag.
agr.
agr.
agr.
agrn.
agron.
agron.
ajud.
aj.
m/c
m/cte
al meu favor
al nostre crrec
al nostre compte
al nostre favor
al seu crrec
al seu compte
al seu favor
al vostre crrec
al vostre compte
al vostre favor
alcalde/essa
alemany
lies
alimentaci
alimentari
altitud
altura
alumne/a
amb cpia
ambulncia
ambulatori
ampere
ampersand
amplada
amplria
ampliat/ada
amplitude modulation
(modulaci damplitud)
anagrama
anasttic
angls
annim
anotador/a
ante meridiem
(abans del migdia)
anteportada
antic/iga
antigament
antologia
apasat
aparcament
apartament
m/f
n/c
n/cte
n/f
s/c
s/cte
s/f
v/c
v/cte
v/f
alc.
al.
(a)
alim.
alim.
alt.
alt.
al.
a. c.
ambul.
amb.
A
&
ampl.
ampl.
ampl.
AM
anagr.
anast.
angl.
an., ann.
anot.
a. m.
antep.
ant.
ant.
ant., antol.
apas.
aparc.
apmt.
365
apartat
apndix
apcrif
aprenent
aprenenta
aprovat/ada
aproximadament
aproximat/ada
apte/a
rab
rea
arqueologia
arqueolgic/a
arquitecte
arquitectnic
arquitectura
arrova
article
Assegurana Obligatria
de Viatgers
assessor/a
assignatura
associaci
associaci de vens
associat/ada
astronomia
atentament
tic
atmosfera (unitat fsica)
atmosfera
atmosfric/a
atto-
autgraf
autombil
autopista
autor/a
autoritat
autoritzada
autoritzat
auxiliar (m. i f.)
avinguda
apt.
ap.
apcr.
apnt.
apnta.
apr.
aprox.
aprox.
ap.
r.
a
arqueol.
arqueol.
arq.
arquit.
arquit.
@
art.
baixada
baixos
balboa (moneda de Panam)
barranc
bda.
bxs.
B
bnc.
AOV
ass.
assign.
assoc.
AV
assoc.
astr.
att.
t.
atm
atm.
atm.
a
autgr.
autom.
autop.
aut.
autor.
autzda.
autzat.
aux.
av.
barri
barriada
base de dades
batxillerat
Batxillerat Unificat Polivalent
bibliografia
biblioteca
bit
blanc i negre
bloc
Boletn Oficial del Estado
bolvar
(moneda de Veneuela)
butllet
Butllet Oficial de la Provncia
byte
b.
b.
BD
batx.
BUP
bibliogr.
bibl.
b
b/n
bl.
BOE
cada unitat
caixa alta
caixa baixa
calefacci
cami
candela
cantonada
capit/ana
captol
caporal (m. i f.)
crrega
carrer
carrer
carretera
cartografia
cartogrfic/a
castell
catal
catedrtic/a
catolicisme
cavall de vapor
cementeri
centi-
centilitre
centmetre
centmetre cbic
centmetre quadrat
certificat/ada
ciclomotor
c/u
c. a.
c. b.
calef.
cam.
cd
cant.
cpt.
cap.
cpl.
crr.
c., c/
cr.
ctra.
cartogr.
cartogr.
cast.
cat.
catedr.
catol.
CV, HP
cem.
c
cl
cm
3
cm , cc
2
cm
cert.
ciclom.
BOLV
butll.
BOP
b
366
cinematografia
cinematogrfic
cinqu
cinquena
cintur
circa (al voltant de)
circulaci
circular (document)
climatologia
climatolgic
citat/ada
classe
clnica
coautor/a
coberta
codi didentificaci fiscal
codi postal
coedici
coeditat/ada
coeditor/a
collaborador/a
collecci
collegi
collegi pblic
columna
comarca
comissaria
comentarista
comissi
comissi de servicis
companyia
compilador/a
complementari/ria
compositor/a
comptabilitat
compte corrent
comunitat de bns
conferiu
confronteu
consell
construcci
continuaci
continuador/a
contractat/ada
convent
convocatria
cin.
cin.
5, 5., 5., 5
5a, 5a., 5.a, 5a
cint.
c., ca.
circul.
C
climat.
climat.
cit.
cl.
cln.
coaut.
cob.
CIF
CP
coed.
coed.
coed.
coll.
coll.
coll.
CP
col.
com.
com.
com.
com.
com. de serv.
cia.
comp.
compl.
comp.
compt.
c/c
CB
cf.
cf.
cons.
constr.
cont.
cont.
contr.
convt.
conv.
coordinaci
coordinador/a
corona danesa
corona islandesa
corona noruega
corona sueca
corporaci
correcci
corrector/a
correus
Cos Consular
Curs dOrientaci
Universitria
cursiva
deca-
decalitre
deci-
decibel
decigram
decilitre
decmetre
decret
decret legislatiu
decret llei
dedicatria
delegaci
delegat/ada
denominaci dorigen
departament
depsit legal
derogatori/ria
descrrega
descompte
desembre
despatx
despesa
desprs de Crist
destinaci
destinatari/ria
desviaci
Diari Oficial de la
Generalitat Valenciana
dibuix
diccionari
dies data
coord.
coord.
KRD
KIS
KRN
KRS
corp.
corr.
corr.
corr.
CC
COU
curs., cva.
da
dal
d
dB
dg
dl
dm
D
DLEG
DL
ded.
del.
del.
DO
dept.
dep. leg.
derog.
descrr.
dte.
des.
desp.
desp.
d. de C., dC
dest.
dest.
desv.
DOGV
dib.
dicc.
d/d
367
dies factura
d/fra
dies vista
d/v
dijous
dj.
dilluns
dl.
dimarts
dt.
dimecres
dc.
dinar (moneda del Iemen)
SA
dinar algeri
DA
dinar de Kuwait
KD
dinar iraqui
DIK
dinar jord
DJO
dinar tunisi
DTU
diploma
dipl.
direcci
dir.
direcci general
DG
directiu/iva
dir.
director/a
dir.
director/a general
dir. gral.
dirhem (moneda del Marroc) DH
disminut/da
dism.
dispensari
disp.
disposici
disp.
dissabte
ds.
distncia
dist.
districte
distr.
diumenge
dg.
divendres
dv.
divisi
div.
doctor
Dr.
doctora
Dra.
document
doc.
document nacional didentitat DNI
dlar australi
$A
dlar canadenc
$CAN
dlar de Barbados
EC$
dlar de Guyana
$G
dlar de les Bahames
B$
dlar de Singapur
S$
dlar de Taiwan
NT$
dlar de Trinitat i Tobago
TT$
dlar nord-americ
$, $USA
dracma
(antiga moneda de Grcia) DR
drecera
drec.
dret
dr.
dret administratiu
dr. a. dret
cannic
dret civil
dret constitucional
dret laboral
dret mercantil
dret natural
dret poltic
dret processal
dreta
duplicat/ada
dr. can.
dr. c.
dr. const.
dr. lab.
dr. m.
dr. n.
dr. pol.
dr. proc.
dta.
dupl.
economia
econ.
edici
ed.
edici ampliada
ed. ampl.
edici augmentada
ed. augm.
edici corregida
ed. corr.
edici revisada
ed. rev.
editat
ed.
editor/a
ed.
editorial
ed.
educaci
educ.
Educaci General Bsica
EGB
Educaci Secundria
Obligatria
ESO
e/
efecte
efecte a cobrar
e/c
efecte a pagar
e/p
efectiu
ef.
el meu gir
m/g
el meu tal
m/t
el meu xec
m/x
el nostre gir
n/g
el nostre tal
n/t
el nostre xec
n/x
Eminentssim Senyor
Emm. Sr.
Eminentssima Senyora
Emma. Sra.
empresa
empr.
empresa de treball temporal ETT
empresarial
empr.,
empres.
en funcions
e. f.
en m
e. m.
enciclopdia
enc.
ensenyana / ensenyament ens., enseny.
entitat
ent.
entrada
entr.
368
entresl
epleg
epgraf
epstola
escala
escena
escola
escola tcnica superior
escola universitria
escut (antiga moneda de
Portugal)
esglsia
espanyol
especialment
especficament
esquerre/a
est
estaci
estacionament
Estats Units dAmrica
estereoradian
est-nord-est
estrofa
est-sud-est
et alii (i altres)
etctera
euro
exa-
Excellncia
Excellent Senyor
Excellent Senyora
Excellentssim Senyor
Excellentssima Senyora
excepci
excepte
exemple
expedici
expedidor/a
expedient
exposici
extensi
exterior
entl.
ep.
ep.
esc.
esc.
esc.
ETS
EU
ESC
esgl.
esp.
esp.
espf.
esq.
E
est.
estac.
EUA
sr
ENE
estr.
ESE
et al.
etc.
2
E
E.
Exc. Sr.
Exc. Sra.
Excm. Sr.
Excma. Sra.
exc.
exc.
ex.
exped.
expd.
exp.
exp.
ext.
ext.
facsmil
factura
facultat
facs.
fra.
fac.
fascicle
favor
febrer
ferrocarril
festiu
figura
finances
finca
fira internacional
fsica
flor (antiga moneda
dels Pasos Baixos)
foli
fonogrfic
forestal
forint (moneda dHongria)
Formaci Professional
fotografia
franc belga
franc fbrica
franc francs
franc luxemburgus
franc sus
francs
franqueig a destinaci
free on board (franc a bord)
freqncia modulada
full
fundaci
funicular
furgoneta
fasc.
f/
febr.
FC
fest.
fig.
fin.
fca.
FI
fs.
FL
f.
fonogr.
for.
FOR
FP
fot.
FB
f. f.
FF
FLUX
FS
fr.
FD
f. o. b.
FM
f.
fund.
fun.
furg.
gallec
garantia
gener
general
generalment
geografia
geometria
giga-
gigabyte
gir postal
gir telegrfic
glossari
govern
grfic
gall.
gar.
gen.
gral.
gen.
geogr.
geom.
G
Gb
GP
GT
gl., gloss.
gov.
grf.
369
gram
gran vitesse (alta velocitat)
grau (geometria)
grau centgrad (o Celsius)
grau Fahrenheit
grau Kelvin
grau Raumur
gravat
guaran
(moneda del Paraguai)
Gurdia Civil
Gurdia Urbana
habitaci
habitant per
quilmetre quadrat
habitants
habitualment
hectrea
hecto-
hectogram
hectolitre
hectmetre
hertz
Honorable Senyor
Honorable Senyora
hora
hospital
hotel
huit
huitena
g
g. v.
C
F
K
R
grav.
G
GC
GU
hab.
2
h/km
h.
habit.
ha
h
hg
hl
hm
Hz
Hble. Sr., H. Sr.
Hble. Sra., H. Sra.
h
hosp.
H
8, 8., 8., 8
8a, 8a., 8.a, 8a
ibdem
ib., ibd.
id est (s a dir)
i. e.
dem
d.
ien (moneda del Jap)
illustraci
ill.
illustrador/a
ill.
illustrat/ada
ill.
Illustre Senyor
Illtre. Sr., I. Sr.
Illustre Senyora
Illtre. Sra., I. Sra.
Illustrssim Senyor
Illm. Sr., Im. Sr.
Illustrssima Senyora
Illma. Sra.,
Ima. Sra.
import
imp.
impost
impt.
J
jul.
j. de gov.
j. dir.
jur.
jurispr.
just.
370
j. de 1a inst.
kelvin
kilo-
kilobyte
kilogram
kilohertz
kilojoule
kilolitre
kilmetre
kilmetre per hora
kilmetre per segon
kilmetre quadrat
kilovolt
kilovoltampere
kilowatt
kilowatt hora
K
k
kb
kg
kHz
kJ
kl, kL
km
km/h
km/s
km2
kV
kVA
kW
kWh
la meua factura
m/fra
la meua lletra
m/l
la meua remesa
m/r
la nostra factura
n/fra
la nostra lletra
n/l
la nostra remesa
n/r
la seua factura
s/fra
la seua lletra
s/l
la seua remesa
s/r
la vostra factura
v/fra
la vostra lletra
v/l
la vostra remesa
v/r
laborable
lab.
lmina
lm.
lek (moneda dAlbnia)
LEK
lempira (moneda dHondures) L
leu (moneda de Romania)
LEI
lev (moneda de Bulgria)
LVA
limitada
ltda.
limitat
ltat.
lnia
ln.
liquidaci
liquid.
lira (antiga moneda dItlia). LIT
lira turca
TQ
litografia
litogr.
litre
l, L
llei
L
Llei dEnjudiciament Civil
LEC
Llei dEnjudiciament
Criminal
Llei de Rgim Jurdic de les
Administracions Pbliques
i del Procediment
Administratiu Com
Llei orgnica
lletra de canvi
lletra de crdit
lletra meua
lletra nostra
lletra seua
lletra vostra
llicenciat/ada
lligall
lliura egpcia
lliura esterlina (moneda
de la Gran Bretanya)
lliura irlandesa
lliura israeliana
lliura libanesa
lliura sria
lliura sudanesa
loco citato (lloc citat)
logaritme
longitud
Magnfic Senyor
Magnfica Senyora
majscula
marc (antiga moneda
dAlemanya)
marc finlands (antiga
moneda de Finlndia)
matemtiques
mxim/a
mecanografiat
mega-
megabyte
megahertz
mercaderia
mercantil
mesos data
mesos terme
mesos vista
metre
LECr
LRJPAC
LO
l/
l/cr
l/m
l/n
l/s
l/v
llic.
llig.
EG
IR
IS
LIB
SYR
S
loc. cit.
log
long., l
Mgfc. Sr.
Mgfca. Sra.
maj.
DM
MF
mat.
mx.
mecanogr.
M
Mb
MHz
merc.
merc.
m/d
m/t
m/v
m
371
metre cbic
m3
metre per segon
m/s
metre quadrat
m2
micro-
mili
M
millsim/a
mill.
milli-
m
milligram
mg
millilitre
ml, mL
millmetre
mm
mnim/a
mn.
minscula
min.
minusvlid/a
minusv.
minut (geometria)
'
minut (temps)
min
model
mod.
modificaci
mod.
modulaci damplitud
AM
Molt Honorable Senyor
M. Hble. Sr.,
M. H. Sr.
Molt Honorable Senyora
M. Hble. Sra.,
M. H. Sra.
Molt Illustre Senyor
M. Illtre. Sr.,
M. I. Sr.
Molt Illustre Senyora
M. Illtre. Sra.,
M. I. Sra.
monestir
mtir.
monsenyor
Mons.
monument
mon.
municipal
mpal.
museu
mus.
nacional
nano-
negatiu
negociat
negreta
nombre
nominal
nominatiu
nord
nord-est
nord-nord-est
nord-nord-oest
nord-oest
nosaltres
nac.
n
neg.
neg.
negr.
nre.
nom.
nom.
N
NE
NNE
NNO, NNW
NO, NW
nos.
nostra
nostre
nota
nota bene (observa b)
nota de lautor/a
nota de la compiladora
nota de la redacci
nota de la traductora
nota de leditor/a
nota del compilador
nota del traductor
notable
nov
novena
novembre
numerat/ada
nmero
nmero dafiliaci a la
Seguretat Social
nmero ddentificaci fiscal
ntra.
ntre.
n.
n. b., NB
n. de la.
n. de la c.
n. de la r.
n. de la t.
n. de le.
n. del c.
n. del t.
not.
9, 9., 9., 9
9a, 9a., 9.a, 9a
nov.
num.
nm., n.
NASS
NIF
obligatori
observaci
octau
octava
octubre
oest
oest-nord-oest
oest-sud-oest
oficial
ona pesquera
ones curtes
ones mitjanes
opus citatum (obra citada)
opuscle
orde (document)
orde de pagament
orde ministerial
organitzaci no
governamental
original
oblig.
obs.
8u, 8u., 8.u, 8u
8a, 8a., 8.a, 8a
oct.
O, W
ONO, WNW
OSO, WSW
of.
OP
SW
MW
op. cit.
op.
O
OP
OM
pagament
pagament immediat
pagar
pgina
pag.
p. i.
p/
p., pg.
ONG
orig.
372
paquet
parada
pargraf
parcella
participi passat
particular
partida
passads
passat
passatge
passeig
pavell
per absncia
per autoritzaci
per cent
per compte de
per delegaci
per exemple
per extensi
per favor
per mil
per orde
per poder
pergam
pes brut
pes net
peso colombi
peso cub
peso mexic
peso uruguai
peso xil
pesseta
peta-
pico-
plaa
planta
plural
poblaci
policia militar
policia naval
polgon
popular
porta
portada
portal
portugus
paq.
par.
parc.
p. p.
part.
part.
pds.
pt.
ptge.
pg.
pav.
p. a., p. abs.
p. a., p. aut.
%
p/c
p. d.
p. e., p. ex.
p. ext.
p. f.
p. o.
p. p.
perg.
p. b., PB
p. n., PN
$COL
$CU
$MEX
$UR
$CH
pta., PTA
P
p
pl.
pl.
pl.
pobl.
PM
PN
pol.
pop.
pta.
port.
ptal.
port.
positiu
post meridiem
(desprs del migdia)
post scriptum
(desprs de lescrit)
postdata
potncia
prefaci
prefectura
preferncia
preliminars
presentaci
president/a
pressi
preu de venda al pblic
prevere
primer
primera
principal
principalment
principi
prioritat
problema
procedncia
producte
producte interior brut
producte nacional brut
producte nacional net
professi
professor/a
programa
prohibit/ida
prleg
proppassada
proppassat
propvinent
protocol
protocollari
provncia
prxim/a
prximament
pseudnim
publicaci
pujada
punt quilomtric
pos.
p. m.
p. s., PS
p. d., PD
P
pref.
pref.
prefer.
prel.
pres.
pres.
p
PVP
Pvre.
1r, 1r., 1.r, 1r
1a, 1a., 1.a, 1a
pral.
princ.
princ.
prior.
probl.
proc.
prod.
PIB
PNB
PNN
prof.
prof.
progr.
proh.
prl.
ppda.
ppt.
pvt.
protoc.
protoc.
prov.
prx.
prx.
pseud.
publ.
pda.
PK, PQ
373
quadro
quad.
quadruplicat
quadr.,
quadrupl.
qualitat
qual.
quantitat
quant.
quart
4t, 4t., 4.t, 4t
quarta
4a, 4a., 4.a, 4a
quetzal (moneda de
Guatemala)
Q
quilo-
k
quilobyte
kb
quilogram
kg
quilohertz
kHz
quilojoule
kJ
quilolitre
kl, kL
quilmetre
km
quilmetre per hora
km/h
quilmetre per segon
km/s
quilmetre quadrat
km2
quilovolt
kV
quilovoltampere
kVA
quilowatt
kW
quilowatt hora
kWh
quint
5t, 5t., 5.t, 5t
quinta
5a, 5a., 5.a, 5a
quintar
q
quintuplicat
quint.
reglament
reial decret
reial decret legislatiu
reial decret llei
reimpressi
remitent
reproducci
reservada
reservat
resoluci
respectivament
reverend/a
Reverendssim Senyor
Reverendssima Senyora
revisat/ada
revista
revoluci
revolucions per minut
riera
ronda
ruble (moneda de Rssia)
rupia de Maurici
rupia de Nepal
rupia de Pakistan
rupia de Sri Lanka
rupia dIndonsia
rupia ndia
regl.
RD
RDLEG
RDL
reimpr.
rnt.
reprod.
rvda.
rvat.
R
resp.
Rev.
Rvdm. Sr.
Rvdma. Sr.
rev.
rev.
r
rpm
ra.
rda.
RBL
R
NR
RUPP
Re
Rp
RUPI
radian
rambla
rand (moneda de la
Repblica de Sud-frica)
recopilador/a
redacci
redactor/a
redona
reedici
reeditat/ada
referncia
referncia meua
referncia nostra
referncia vostra
refonedor/a
reformat/ada
regi
registre
Sa Santedat
sagrada
sagrat
salvat error o omissi
sant
santa
secci
secretari/ria
secretaria
segle
segon (geometria)
segon (temps)
segon
segona
segons model
segons mostra
segent
selecci
S. S.
sgda.
sgt.
s. e. o o.
St.
Sta.
secc.
secr.
secr.
s.
"
s
2n, 2n., 2.n, 2n
2a, 2a., 2.a, 2a
s/m
s/m
s., seg.
sel.
rad
rbla.
R
rec., recop.
red.
red.
red., rna.
reed.
reedit.
ref.
r/m
r/n
r/v
ref.
reform.
reg.
reg.
374
sense data
s/d
sense despeses
s/desp
sense nmero
s/n
sentncia
S
senyor
Sr.
senyora
Sra.
sptim
7m, 7m.,
7.m, 7m
sptima
7a, 7a., 7.a, 7a
sergent
sgt.
sergenta
sgta.
srie
sr.
servici / servei
serv.
Servici Nacional
(o franqucia de correu)
SN
SP
servici pblic
set
7, 7., 7., 7
setembre
set.
setena
7a, 7a., 7.a, 7a
sext
6t, 6t., 6.t, 6t
sexta
6a, 6a., 6.a, 6a
signatura
sign.
smbol
smb.
sine anno (any dedici
s. a.
desconegut)
sine loco (lloc de
publicaci desconegut)
s. l.
sine nomine
(autor desconegut)
s. n.
singular
sing.
sis
6, 6., 6., 6
sisena
6a, 6a., 6.a, 6a
sobre vag
s/v
sobretic
s/t
societat
soc.
societat annima
SA
societat civil privada
SCP
societat cooperativa
SCOOP
societat de garanties
recproques
SGR
societat en comandita
SC
societat limitada
SL
societat regular collectiva
SRC
sol (moneda del Per)
SOL
soluci
sol.
sub voce (en lentrada)
s. v.
subttol
sucre
(moneda de lEquador)
sud
sud-est
sud-oest
sud-sud-est
sud-sud-oest
suficient
sumari
superfcie
superintendent/a
superior
suplement
suplent (m. i f.)
suspensi
SUC, S/
S
SE
SO, SW
SSE
SSO, SSW
suf.
sum.
S
supt.
sup.
supl.
supl.
susp.
tal
tant per cent
tant per mil
tarifa
tarifa corrent
tarifa especial
tarifa general
taxa anual equivalent
tcnic/a
telfon
telegrama
televisi
temperatura
tera-
tercer
tercera
terme municipal
text refs
tipografia
ttol
titular (m. i f.)
tom
tona
tona mtrica
total
traducci
traductor/a
tradut/da
transcripci
t/
%
t.
t. c.
t. e.
t. g.
TAE
tcn.
tel.
telegr.
TV
T
T
3r, 3r., 3.r, 3r
3a, 3a., 3.a, 3a
t. m., TM
t. r., TR
tip., tipogr.
tt.
tit.
t.
t
tm
tot.
trad.
trad.
trad.
transcr.
subt.
375
transcriptor/a
transferncia
transitori/ria
transport
travessera
travessia
tribunal
triplicat
turisme
transcr.
transf.
trans.
transp.
trav.
trv.
trib.
tripl.
tur.
Uni Europea
UE
unitat
u.
unitat monetria
u. m.
universitari/ria
univ.
universitat
univ.
Universitat dAlacant
UA
Universitat de Valncia
UV
Universitat Jaume I
UJI
Universitat Miguel Hernndez UMH
Universitat Nacional
dEducaci a Distncia
UNED
Universitat
UPV
Politcnica de Valncia
urbanitzaci
urb.
urgncia
urg.
valenci
valor
vegeu
vegeu tamb
vehicle
velocitat
velocitat lineal
venciment
venedor
verbi gratia (per exemple)
versaleta
versicle
via
viaducte
vianant
viceversa
vide o videte (vegeu)
vigilant (m. i f.)
vigilat/ada
vinent
val.
v/
v., veg.
v. t.
veh.
vel.
v
venc.
ven.
v. gr.
vers.
v.
v.
viad.
vian.
vv.
vid., v.
vig.
vig.
vnt.
vinyeta
visibilitat
vist i plau
vocabulari
volt
volum
vosaltres
viny.
visib.
v. i p.
vocab.
V
vol.
vos.
watt
weber
W
Wb
xec
xling
(antiga moneda dustria)
x.
ZL
z
SCH
376
377
gentilici
municipi
ademusser, ademussera
adorer, adorera
agoster, agostera
agres, agresana
agullent, agullentina
aiel, aielina
aieloner, aielonera
aiger, aigera
anenc, anenca
aiod, aiodana || aioder, aiodera
aior, aiorina
alacant, alacantina
alaquaser, alaquasera
albaid, albaidina
albalat, albalatana
albalatenc, albalatenca
albalatenc, albalatenca
albalenc, albalenca
albater, albaterana
alberiquer, alberiquera
|| alberiqueny, alberiquenya
albocass, albocassina
alborager, alboragera
alboraier, alboraiera
albuixequer, albuixequera
alcalal, alcalalina
alcalaner, alcalanera
alcanter, alcanterina
alcasser, alcassera
alcoi, alcoiana
alcolej, alcolejana
alcor, alcorina
alcosser, alcosserina
alcubl, alcublana
alcudi, alcudiana
alcudi, alcudiana
alcudi, alcudiana
aldaier, aldaiera
alfafarenc, alfafarenca
alfafarenc, alfafarenca
alfarb, alfarbina
alfarenc, alfarenca
alfarer, alfarera
alfarrasiner, alfarrasinera
alfass, alfassina
378
alfauirenc, alfauirenca
alfondeguiller, alfondeguillera
|| fondeguiller, fondeguillera
alforiner, alforinera
algarenc, algarenca
|| algareny, algarenya
algemesinenc, algemesinenca
algimi, algimiana
algimi, algimiana
alginet, alginetina
algorf, algorfina
alguenyer, alguenyera
almasser, almasserina
almassor, almassorina
almedix, almedixana
almenarenc, almenarenca
almiserat, almiseratina
almoiner, almoinera
almoradienc, almoradienca
almudainer, almudainera
almussafenc, almussafenca
|| almussafeny, almussafenya
alpont, alpontina
alqueri, alqueriana
alquerier, alqueriera
alquerier, alqueriera
alte, alteana
altur, alturana
alzirenc, alzirenca
|| alzireny, alzirenya
andill, andillana
anner, annera
antell, antellana
aranyeler, aranyelera
arenc, arenca
ares, aresana
argelet, argeletana
artanenc, artanenca
aspenc, aspenca
assuever, assuevera
atzenet, atzenetina
atzenet, atzenetina
atzubi, atzubiana
baloner, balonera
banyer, banyerina
|| banyerut, banyeruda
379
barraquer, barraquera
barxer, barxera
barxet, barxetana
begiss, begissana
belgid, belgidana
belloqu, belloquina
bellreguard, bellreguardina
bellusser, bellussera
benafer, benafera
benafiguer, benafiguera
benaguasiler, benaguasilera
benaixever, benaixevera
benasauer, benasauera
benassalenc, benassalenca
benaviter, benavitera
beneixamer, beneixamera
beneixider, beneixidera
benejussenc, benejussenca
benetuss, benetussina
benferr, benferrina
beniarbeg, beniarbegina
beniarder, beniardera
beniarjoter, beniarjotera
beniarres, beniarresina
beniatjar, beniatjarina
benicarlando, benicarlanda
benicassut, benicassuda
benicolet, benicoletana
benicullenc, benicullenca
benidolej, benidolejana
benidormer, benidormera
benifaioner, benifaionera
benifairenc, benifairenca
benifaironer, benifaironera
benifallimer, benifallimera
benifater, benifatera
beniflater, beniflatera
benigan, beniganina
benigembler, benigemblera
benijofarer, benijofarera
benillober, benillobera
benilluper, benillupera
benimantellut, benimantelluda
benimarfuller, benimarfullera
benimassoter, benimassotera
benimel, benimelina
380
benimod, benimodina
Benimodo [] (la Ribera Alta)
benimusler, benimuslera
Benimuslem [] (la Ribera Alta)
beniparrell, beniparrellina
Beniparrell [] (lHorta)
benirredr, benirredrana
Benirredr (la Safor)
benissaner, benissanera
Benissan (el Camp de Tria)
benisser, benissera
Benissa (la Marina Alta)
benissod, benissodana
Benissoda [] (la Vall dAlbaida)
benissuer, benissuerana
Benissuera [] (la Vall dAlbaida)
beter, beterana
Btera (el Camp de Tria)
betxinenc, betxinenca
Betx (la Plana Baixa)
biarenc, biarenca || biarut, biaruda
Biar (lAlt Vinalop)
bicorb, bicorbina
Bicorb [] (la Canal de Navarrs)
bigastrenc, bigastrenca
Bigastre (el Baix Segura)
bocairent, bocairentina
Bocairent [] (la Vall dAlbaida)
bolbait, bolbaitina
Bolbait (la Canal de Navarrs)
boluller, bolullera
Bolulla (la Marina Baixa)
bonrepos, bonreposina
Bonreps i Mirambell [] (lHorta)
borrianenc, borrianenca
Borriana (la Plana Baixa)
borriolenc, borriolenca
Borriol [] (la Plana Alta)
bufalit, bufalitana
Bufali (la Vall dAlbaida)
bugarrenc, bugarrenca
Bugarra (els Serrans)
bunyolenc, bunyolenca
Bunyol [] (la Foia de Bunyol)
burjassoter, burjassotera
Burjassot [] (lHorta)
busoter, busotera
Busot [] (lAlacant)
cabanyut, cabanyuda
Cabanes (la Plana Alta)
calij, calijona
Clig (el Baix Maestrat)
calles, callesana
Calles (els Serrans)
callos, callosina
Callosa den Sarri [] (la Marina Baixa)
callos, callosina
Callosa de Segura [] (el Baix Segura)
calp, calpina
Calp (la Marina Alta)
campeller, campellera
Campello, el [] (lAlacant)
camporrutenc, camporrutenca
Camporrobles [] (la Plana dUtiel-Requena)
canal, canalina
Canals (la Costera)
caneter, canetera
Canet den Berenguer [kand dem beReNgR]
(el Camp de Morvedre)
caneter, canetera
Canet lo Roig [kand lo rt] (el Baix Maestrat)
canyut, canyuda
Canyada, la (lAlt Vinalop)
carcaixent, carcaixentina
Carcaixent [] (la Ribera Alta)
carcer, carcerina
Crcer (la Ribera Alta)
carlet, carletina
Carlet [] (la Ribera Alta)
carricol, carricolina
Carrcola (la Vall dAlbaida)
casabaixer, casabaixera
Cases Baixes (el Rac dAdems)
casalter, casaltera
Cases Altes (el Rac dAdems)
casiner, casinera
Casinos (el Camp de Tria)
castallut, castalluda
Castalla (lAlcoi)
castellenc, castellenca
Castell de Cabres [] (el Baix Maestrat)
381
castellenc, castellenca
Castell de Castells [kast de kasts] (la Marina Alta)
castellenc, castellenca
Castell de Guadalest, el [el kast de waDalst]
(la Marina Baixa)
casteller, castellera
Castell de Vilamalefa, el [el kast de vilamalfa]
(lAlt Millars)
Castellfort [] (els Ports)
castellfort, castellfortina
castellnovenc, castellnovenca
Castellnou [] (lAlt Palncia)
castellonenc, castellonenca
Castell de la Plana (la Plana Alta)
castellonenc, castellonenca
Castell de Rugat (la Vall dAlbaida)
castellonenc, castellonenca
Vilanova de Castell [] (la Ribera Alta)
castellonet, castellonetina
Castellonet de la Conquesta [kasteond de la koNksta]
(la Safor)
castieler, castielera
Castielfabib (el Rac dAdems)
catadau, catadauina
Catadau (la Ribera Alta)
catarrog, catarrogina
Catarroja [] (lHorta)
catinenc, catinenca
Cat (lAlt Maestrat)
catralenc, catralenca
Catral (el Baix Segura)
caudetenc, caudetenca
Caudete de las Fuentes [kawDte De las fwntes]
(la Plana dUtiel-Requena)
caudiel, caudielana
Caudiel [] (lAlt Palncia)
cerda, cerdana
Cerd (la Costera)
cerver, cerverina
Cervera del Maestrat [] (el Baix Maestrat)
cinctorr, cinctorrana
Cinctorres [] (els Ports)
cirater, ciratera
Cirat (lAlt Millars)
coferer, coferera
Rafelcofer [rafElkofR] (la Safor)
cofrent, cofrentina
Cofrents [] (la Vall de Cofrents-Aiora)
coixenc, coixenca
Coix [] (el Baix Segura)
confridenc, confridenca
Confrides (la Marina Baixa)
contest, contestana
|| cocentainer, cocentainera
Cocentaina (el Comtat)
corber, corberana
Corbera [] (la Ribera Baixa)
cortes, cortesana
Cortes dArens [] (lAlt Millars)
cortes, cortesana
Cortes de Pallars [] (la Vall de Cofrents-Aiora)
costurenc, costurenca
Costur (lAlcalatn)
coter, cotera
Cotes [] (la Ribera Alta)
covarx, covarxina
Coves de Vinrom, les [] (la Plana Alta)
crevillent, crevillentina
Crevillent [] (el Baix Vinalop)
cull, cullana
Culla (lAlt Maestrat)
culler, cullerana
Cullera [] (la Ribera Baixa)
daianovs, daianovesa
Daia Nova [] (el Baix Segura)
daiavellenc, daiavellenca
Daia Vella [] (el Baix Segura)
daimuser, daimusera
Daims (la Safor)
denier, deniera
Dnia (la Marina Alta)
dolorenc, dolorenca
Dolores [] (el Baix Segura)
domenyer, domenyera
Domenyo [] (els Serrans)
dosaiger, dosaigera
Dosaiges (la Foia de Bunyol)
382
ebol, ebolina
Vall dEbo, la [] (la Marina Alta)
eldenc, eldenca
Elda [] (el Vinalop Mitj)
elianer, elianera
Eliana, l (el Camp de Tria)
enguer, enguerina
nguera (la Canal de Navarrs)
enover, enovera
nova, l (la Ribera Alta)
eslider, eslidera
Eslida (la Plana Baixa)
espadell, espadellana
Espadella [] (lAlt Millars)
estivellenc, estivellenca
Estivella [] (el Camp de Morvedre)
estubenyer, estubenyera
Estubeny [] (la Costera)
fagequ, fagequina
Fageca [] (el Comtat)
famorqu, famorquina
Famorca [] (el Comtat)
fanzar, fanzarina
Fanzara (lAlt Millars)
faurer, faurera
Faura (el Camp de Morvedre)
favarer, favarera
Favara (la Ribera Baixa)
figuerenc, figuerenca
Figueres [] (lAlt Palncia)
figuerol, figuerolana
Figueroles de Domenyo [fieRlez de Domo]
(els Serrans)
figueroler, figuerolera
Figueroles [] (lAlcalatn)
finestrat, finestratina
Finestrat (la Marina Baixa)
foier, foiera
Foios [] (lHorta)
fondoner, fondonera
Fond de les Neus, el [el fond De lez nws]
(el Vinalop Mitj)
Fond dels Frares, el [el fond Dels fRRes]
fondoner, fondonera
(el Vinalop Mitj)
Font den Carrs, la [] (la Safor)
fonter, fontera
fonter, fontera
Fonts dAider, les [] (lAlt Millars)
font, fontina
Font de la Figuera, la [la fn de la fiRa] (la Costera)
forcall, forcallana
Forcall, el (els Ports)
formenterer, formenterera
Formentera del Segura [] (el Baix Segura)
fortalenyer, fortalenyera
Fortaleny [] (la Ribera Baixa)
fuenterroblenc, fuenterroblenca
Fuenterrobles [] (la Plana dUtiel-Requena)
gaianer, gaianera
Gaianes (el Comtat)
gaibiel, gaibielana
Gaibiel [] (lAlt Palncia)
gandienc, gandienca
|| gandi, gandiana
Gandia (la Safor)
gater, gatera
Gata de Gorgos [] (la Marina Alta)
gatovenc, gatovenca
Gtova (el Camp de Tria)
gavard, gavardina
Gavarda (la Ribera Alta)
geld, geldina
Geldo [] (lAlt Palncia)
genoves, genovesina
Genovs, el (la Costera)
gilet, giletana
Gilet [] (el Camp de Morvedre)
godellenc, godellenca
Godella [] (lHorta)
godellet, godelletana
Godelleta [] (la Foia de Bunyol)
gorguer, gorguera
Gorga [] (el Comtat)
granger, grangera
Granja de la Costera, la [] (la Costera)
granger, grangera
Granja de Rocamora, la [] (el Baix Segura)
383
guadassequi, guadassequiana
Guadassquies (la Vall dAlbaida)
guadassuarenc, guadassuarenca
Guadassuar (la Ribera Alta)
guardamarenc, guardamarenca
Guardamar de la Safor [] (la Safor)
guardamarenc, guardamarenca
Guardamar del Segura (el Baix Segura)
guarer, guarera
Vall de Laguar, la (la Marina Alta)
herbessenc, herbessenca
Herbers [] (els Ports)
iatovenc, iatovenca
Itova (la Foia de Bunyol)
iberut, iberuda
Ibi (lAlcoi)
iess, iessana
Iessa, la [] (els Serrans)
illicit, illicitana || elx, elxana
Elx [ltS]] (el Baix Vinalop)
janenc, janenca
Jana, la (el Baix Maestrat)
llaner, llanerina
Llanera de Ranes [] (la Costera)
llauriner, llaurinera
Llaur (la Ribera Baixa)
lliber, lliberana
Llber (la Marina Alta)
lliri, lliriana
Llria (el Camp de Tria)
llocnou, llocnouina
Llocnou den Fenollet [Ognw deM fenot]
(la Costera)
llocnou, llocnouina
Llocnou de la Corona [Ognw de la koRna] (lHorta)
llocnou, llocnouina
Llocnou de Sant Jeroni [Ognw de san dZeRni]
(la Safor)
llomba, llombana
Llombai (la Ribera Alta)
lloser, llosera
Llosa de Ranes, la [] (la Costera)
lloser, llosera
Llosa del Bisbe, la [] (els Serrans)
lloser, llosera
Llosa, la [] (la Plana Baixa)
llucener, llucenera
Llucena [] (lAlcalatn)
lludient, lludientina
Lludient [] (lAlt Millars)
llutxent, llutxentina
Llutxent [] (la Vall dAlbaida)
loriguill, loriguillana
Loriguilla (el Camp de Tria)
macastrer, macastrera
Macastre (la Foia de Bunyol)
magdalener, magdalenera
Santa Magdalena de Polps [] (el Baix Maestrat)
maniser, manisera
Manises (lHorta)
manuel, manuelina
Manuel [] (la Ribera Alta)
mariner, marinera
Marines (el Camp de Tria)
massalaves, massalavesina
Massalavs (la Ribera Alta)
massalfass, massalfassina
Massalfassar (lHorta)
massamagrellenc, massamagrellenca Massamagrell [] (lHorta)
massanasser, massanassera
Massanassa (lHorta)
mater, matera
Mata, la (els Ports)
matet, matetana
Matet [] (lAlt Palncia)
melianer, melianera
Meliana (lHorta)
millarenc, millarenca
Millars (la Canal de Navarrs)
millener, millenera
Millena [] (el Comtat)
miramar, miramarina
Miramar (la Safor)
mirrenc, mirrenca
Camp de Mirra, el (lAlt Vinalop)
mislater, mislatera
Mislata (lHorta)
moixent, moixentina
Moixent [] (la Costera)
384
moncof, moncofina
monover, monovera
montaneix, montaneixina
montanter, montantera
montavern, montavernina
montcad, montcadina
montes, montesina
montesiner, montesinera
montfort, montfortina
montitxelv, montitxelvina
montroi, montroiana
montserrater, montserratera
morell, morellana
murer, murera
murler, murlera
muserenc, muserenca
mutxameler, mutxamelera
naquer, naquerana
navaixer, navaixera
navarres, navarresina
novelder, noveldera
novetler, novetlerina
nucier, nuciera
nuler, nulera
oliver, olivera
olleri, olleriana
olocau, olocauina
olocau, olocauina
ondarenc, ondarenca
onder, ondera
onilenc, onilenca
ontinyent, ontinyentina
orber, orbera
oriol, oriolana
orpes, orpesina
orx, orxana
orxet, orxetana
otos, otosina
paiport, paiportina
palanqu, palanquina
palmer, palmera
palmer, palmerina
palomarenc, palomarenca
parcent, parcentina
paterner, paternera
pavieser, paviesera
385
pedralb, pedralbina
Pedralba (els Serrans)
pedreguer, pedreguerina
Pedreguer [] (la Marina Alta)
pegol, pegolina
Pego [] (la Marina Alta)
penaguilenc, penaguilenca
Penguila (lAlcoi)
peniscol, peniscolana
Penscola (el Baix Maestrat)
petrer, petrerina
Petrer [] (el Vinalop Mitj)
petres, petresana
Petrs (el Camp de Morvedre)
picanyer, picanyera
Picanya (lHorta)
picassent, picassentina
Picassent [] (lHorta)
pilarenc, pilarenca
Pilar de la Foradada, el (el Baix Segura)
piler, pilera
Piles (la Safor)
pinenc, pinenca
Pina (lAlt Palncia)
pinetell, pinetella
Pinet [] (la Vall dAlbaida)
pinoser, pinosera
Pins, el (el Vinalop Mitj)
planer, planera
Planes (el Comtat)
pobl, poblana
Pobla dArens, la [] (lAlt Millars)
pobl, poblana
Pobla de Sant Miquel, la [la pbla De sam mikl]
(el Rac dAdems)
pobl, poblana
Pobla de Vallbona, la [la pbla De vabna]
(el Camp de Tria)
Pobla del Duc, la [] (la Vall dAlbaida)
pobl, poblana
pobl, poblana || creuet, creuetina
Pobla de Farnals, la [] (lHorta)
poblat, poblatana
Pobla de Benifass, la [] (el Baix Maestrat)
poblat, poblatana
Pobla Llarga, la [] (la Ribera Alta)
poblat, poblatina
Pobla Tornesa, la [la pbla toRnza] (la Plana Alta)
pobler, poblera
Poble Nou de Benitatxell, el [el pble nw de benitat]
(la Marina Alta)
pobleter, pobletera
Poblets, els [] (la Marina Alta)
polinyaner, polinyanera
Poliny de Xquer (la Ribera Baixa)
polop, polopina
Polop [] (la Marina Baixa)
portell, portellana
Portell de Morella [poRt de moRa] (els Ports)
potrier, potriera
Potries (la Safor)
puolenc, puolenca
Puol [] (lHorta)
pugenc, pugenca
Puig, el (lHorta)
quart, quartana
Quart de Poblet [] (lHorta)
quarteller, quartellera
Quartell [] (el Camp de Morvedre)
quarter, quartera
Quart de les Valls (el Camp de Morvedre)
quatretondet, quatretondetina
Quatretondeta [] (el Comtat)
quatretond, quatretondina
Quatretonda [] (la Vall dAlbaida)
ques, quesina
Quesa [] (la Canal de Navarrs)
rafalenc, rafalenca
Rafal (el Baix Segura)
rafelbunyoler, rafelbunyolera
Rafelbunyol [] (lHorta)
rafelguaraf, rafelguarafina
Rafelguaraf (la Ribera Alta)
rafolenc, rafolenca
Rfol dAlmnia, el (la Marina Alta)
rafol, rafolina
Rfol de Salem, el [] (la Vall dAlbaida)
realer, realera
Real de Gandia, el (la Safor)
386
realer, realera
Real de Montroi [] (la Ribera Alta)
redovaner, redovanera
Redov (el Baix Segura)
reiner, reinera
Font de la Reina, la [la fn de la rjna] (lAlt Millars)
relleuer, relleuera
Relleu [] (la Marina Baixa)
requenenc, requenenca
Requena [] (la Plana dUtiel-Requena)
riba-roger, riba-rogera
Riba-roja de Tria [] (el Camp de Tria)
ribesalber, ribesalbera
Ribesalbes (la Plana Baixa)
riolenc, riolenca
Riola [] (la Ribera Baixa)
rocafort, rocafortana
Rocafort [] (lHorta)
roglan, roglanina
Rotgl i Corber (la Costera)
rojaler, rojalera
Rojals (el Baix Segura)
romaner, romanera
Romana, la (el Vinalop Mitj)
rossell, rossellana
Rossell [] (el Baix Maestrat)
rotov, rotovina
Rtova (la Safor)
rugat, rugatina
Rugat (la Vall dAlbaida)
sacanyet, sacanyetina
Sacanyet [] (lAlt Palncia)
sagrat, sagratina
Sagra (la Marina Alta)
sagunt, saguntina
Sagunt (el Camp de Morvedre)
saixenc, saixenca
Saix (lAlt Vinalop)
salemer, salemera
Salem [] (la Vall dAlbaida)
saliner, salinera
Salines, les (lAlt Vinalop)
salzadell, salzadellana
Salzadella, la [] (el Baix Maestrat)
saneter, sanetera
Sanet i els Negrals [] (la Marina Alta)
santantoni, santantoniana
Sant Antoni de Benaixeve [sant antni De benajSve]
(el Camp de Tria)
Santa Pola [] (el Baix Vinalop)
santapoler, santapolera
santfulgent, santfulgentina
Sant Fulgenci [] (el Baix Segura)
santisidrenc, santisidrenca
Sant Isidre (el Baix Segura)
santjoaner, santjoanera
Sant Joan dAlacant (lAlacant)
santjoaner, santjoanera
Sant Joan de lnova (la Ribera Alta)
santjoaner, santjoanera
Sant Joan de Mor (la Plana Alta)
santjordienc, santjordienca
Sant Jordi [] (el Baix Maestrat)
santmateu, santmateuana
Sant Mateu [] (el Baix Maestrat)
santmiqueler, santmiquelera
Sant Miquel de les Salines [] (el Baix Segura)
sant-rafel, sant-rafelina
Sant Rafel del Riu [] (el Baix Maestrat)
santvicenter, santvicentera
Sant Vicent del Raspeig [saM visn del rasptS]
(lAlacant)
sarr, sarrina
Zarra (la Vall de Cofrents-Aiora)
sedavienc, sedavienca
Sedav (lHorta)
segard, segardina
Segart (el Camp de Morvedre)
sellard, sellarda
Sella [] (la Marina Baixa)
sellent, sellentina
Sellent [] (la Ribera Alta)
semperenc, semperenca
Sempere [] (la Vall dAlbaida)
senijol, senijola
Senija (la Marina Alta)
senyerut, senyeruda
Senyera [] (la Ribera Alta)
serratell, serratellana
Serratella, la [] (la Plana Alta)
387
serrat, serratina
Serra [] (el Camp de Tria)
serrat, serratina
Serra den Galceran, la [] (la Plana Alta)
setaiger, setaigera
Setaiges (la Foia de Bunyol)
siller, sillera
Silla (lHorta)
simater, simatera
Simat de la Valldigna (la Safor)
sinarquenc, sinarquenca
Sinarques (la Plana dUtiel-Requena)
sogorb, sogorbina
Sogorb [] (lAlt Palncia)
sollaner, sollanera
Sollana (la Ribera Baixa)
soneix, soneixina
Soneja [] (lAlt Palncia)
sorit, soritana
Sorita (els Ports)
soter, sotera
Sot de Ferrer [sd de ferR] (lAlt Palncia)
soter, sotera
Sot de Xera [sd de tSRa] (els Serrans)
sucainer, sucainera
Sucaina (lAlt Millars)
suec, suecana
Sueca [] (la Ribera Baixa)
suerenc, suerenca
Suera [] (la Plana Baixa)
sumacarcer, sumacarcerina
Sumacrcer (la Ribera Alta)
taler, talera
Tales (la Plana Baixa)
tarbener, tarbenera
Trbena (la Marina Baixa)
taverner, tavernera
Tavernes Blanques [] (lHorta)
teres, teresana
Teresa [] (lAlt Palncia)
teres, teresana
Teresa de Cofrents [teRza De kofRnts]
(la Vall de Cofrents-Aiora)
Terrateig [] (la Vall dAlbaida)
terrateg, terrategina
teulader, teuladera
Teulada (la Marina Alta)
tiber, tibera
Tibi (lAlcoi)
tirij, tirijana
Trig [tRitS] (lAlt Maestrat)
titaigenc, titaigenca
Titaiges (els Serrans)
todolell, todolellana
Todolella, la [] (els Ports)
tog, togana
Toga [] (lAlt Millars)
toix, toixana
Toixa [] (els Serrans)
toller, tollera
Tollos [] (el Comtat)
tor, torana
Toro, El [] (lAlt Palncia)
toraser, torasera
Tors (lAlt Palncia)
toris, torisana
Tors (la Ribera Alta)
tormer, tormera
Tormos [] (la Marina Alta)
torralb, torralbina
Torralba (lAlt Millars)
torrebaixer, torrebaixera
Torre Baixa [] (el Rac dAdems)
torreblanqu, torreblanquina
Torreblanca (la Plana Alta)
torrell, torrellana
Torrella [] (la Costera)
torrent, torrentina
Torrent [] (lHorta)
torrestorrer, torrestorrera
Torres Torres [tres tres] (el Camp de Morvedre)
torret, torretina
Torre den Besora, la [la tre Dem bezRa]
(lAlt Maestrat)
torret, torretina
Torre den Domnec, la [la tre Den domnek]
(la Plana Alta)
Torrevella [] (el Baix Segura)
torrevellenc, torrevellenca
388
torre-xiver, torre-xivera
Torre-xiva (lAlt Millars)
torrud, torrudana
Torre de les Maanes, la [] (lAlacant)
touer, touera
Tous [] (la Ribera Alta)
traiguer, traiguerina
Traiguera [] (el Baix Maestrat)
user, userana
Useres, les [] (lAlcalatn)
utiel, utielana
Utiel [] (la Plana dUtiel-Requena)
valenci, valenciana
Valncia [] (lHorta)
vallad, valladina
Vallada (la Costera)
vallanquer, vallanquera
Vallanca (el Rac dAdems)
vallat, vallatina
Vallat (lAlt Millars)
valldalbenc, valldalbenca
Vall dAlba, la (la Plana Alta)
valler, vallera
Tavernes de la Valldigna [] (la Safor)
valler, vallera
Vall dAlmonesir, la (lAlt Palncia)
valler, vallera
Vall dUix, la (la Plana Baixa)
valler, vallera
Vall de Gallinera, la [] (la Marina Alta)
valles, vallesina
Valls (la Costera)
vallibonenc, vallibonenca
Vallibona [] (els Ports)
ventamor, ventamorina
Venta del Moro [] (la Plana dUtiel-Requena)
venter, ventera
Emperador [] (lHorta)
verger, vergerina
Verger, el [] (la Marina Alta)
vilafames, vilafamesina
Vilafams (la Plana Alta)
vilafermoser, vilafermosera
Vilafermosa [] (lAlt Millars)
vilafranqu, vilafranquina
Vilafranca (lAlt Maestrat)
vilallonguer, vilallonguera
Vilallonga [] (la Safor)
vilamalurenc, vilamalurenca
Vilamalur (lAlt Millars)
vilamarxanter, vilamarxantera
Vilamarxant (el Camp de Tria)
vilanovenc, vilanovenca
Vilanova de la Reina [vilanva De la rjna] (lAlt Millars)
vilanov, vilanovina
Vilanova dAlcolea [vilanva Dalkola] (la Plana Alta)
vila-realenc, vila-realenca
Vila-real (la Plana Baixa)
vilarenc, vilarenca
Vilar de Canes (lAlt Maestrat)
vilarenc, vilarenca
Villar, el (els Serrans)
vilaveller, vilavellera
Vilavella, la [] (la Plana Baixa)
viler, vilera
Vila Joiosa, la [] (la Marina Baixa)
villagordenc, villagordenca
Villargordo del Cabriel [viaRRDo Del kabRil]
(la Plana dUtiel-Requena)
villener, villenera
Villena [] (lAlt Vinalop)
villor, villorina
Villores [] (els Ports)
vinales, vinalesina
Vinalesa [] (lHorta)
vinarossenc, vinarossenca
Vinars (el Baix Maestrat)
vistabell, vistabellana
Vistabella del Maestrat [] (lAlcalatn)
viverenc, viverenca
Viver [] (lAlt Palncia)
xabienc, xabienca
Xbia [Sbia] (la Marina Alta)
xacarellenc, xacarellenca
Xacarella [SakaRa] (el Baix Segura)
xalans, xalansina
Xalans [Salns] (la Vall de Cofrents-Aiora)
xaloner, xalonera
Xal [Sal] (la Marina Alta)
xarafull, xarafullana
Xarafull [SaRaf] (la Vall de Cofrents-Aiora)
389
xativ, xativina
xell, xellina
xelv, xelvana
xer, xerana
xeraquer, xeraquera
xeres, xeresana
xeric, xericana
xertol, xertolina
xest, xestana
xestalgu, xestalguina
xilxer, xilxera
xiriveller, xirivellera
xiv, xivana
xivert, xivertina
xixonenc, xixonenca
xodenc, xodenca
xover, xovera
xulill, xulillana
NDEXS
392
NDEX DE TAULES
Ortologia
Taula 1.1:
027
Ortografia
Taula 5.1:
Laccentuaci diacrtica
049
080
085
091
094
094
095
095
095
095
096
096
096
097
097
097
098
098
099
100
100
101
101
101
102
102
102
102
103
103
103
103
104
104
104
393
104
105
105
106
106
107
107
108
108
108
109
109
109
111
115
116
116
116
116
117
117
117
118
118
118
118
119
120
120
121
121
121
122
123
126
127
129
130
130
132
134
134
135
136
394
Taula 17.2: Posici dels possessius tnics dins del sintagma nominal 137
Taula 17.3: Els possessius tons
138
Taula 18.1: Les classes sintctiques de quantificadors
140
Taula 18.2: Les classes de numerals
141
Taula 18.3: Els numerals cardinals
142
Taula 18.4: Els quatre primers ordinals
144
Taula 18.5: Els ordinals de forma culta
144
Taula 18.6: Els altres ordinals
145
Taula 18.7: Els numerals partitius
146
Taula 18.8: Els numerals multiplicatius
146
Taula 18.9: Els numerals collectius amb valor especfic
147
Taula 19.1: Els tipus de quantificadors indefinits
148
Taula 19.2: Les classes sintctiques dels indefinits
149
Taula 19.3: Els quantificadors nominals
150
Taula 19.4: Usos de la forma singular de lindefinit altre
153
com a nic especificador
Taula 19.5: Pronoms i quantificadors nominals
155
Taula 19.6: s de pronoms i quantificadors nominals
156
Taula 20.1: Les classes sintctiques dels quantitatius
158
Taula 20.2: Els quantitatius
158
Taula 20.3: s de la preposici partitiva de
159
Taula 20.4: Locucions quantitatives
160
Taula 20.5: Tipus de gradaci
160
Taula 20.6: Tipus de comparaci
162
Taula 21.1: Els pronoms forts i febles
163
Taula 21.2: Els pronoms personals forts
165
Taula 21.3: Els pronoms reflexius i no reflexius de 1a i 2a persona
167
Taula 22.1: Els pronoms febles
169
Taula 22.2: Els pronoms procltics i encltics
170
Taula 22.3: Les formes dels pronoms febles
171
Taula 22.4: Les formes dels pronoms me, te, se i ne
171
Taula 22.5: Les formes del pronom lo
171
Taula 22.6: Les formes dels pronoms los i nos
171
172
Taula 22.7: Les formes del pronom vos
Taula 22.8: Les formes del pronom la
172
Taula 22.9: Els pronoms febles sense variants formals
172
Taula 22.10: Lorde dels pronoms febles
173
Taula 22.11: Les combinacions binries de pronoms
175
Taula 23.1: Els pronoms reflexius i no reflexius
179
Taula 24.1: Els relatius
186
Taula 24.2: Construccions de relatiu sinttiques i analtiques
189
Taula 25.1: Els interrogatius
191
Taula 25.2: Els exclamatius
193
Taula 26.1: Complements duna preposici
196
Taula 26.2: Elisi de preposicions
205
Taula 26.3: Elisi de preposicions en complements de rgim
205
395
206
206
206
207
207
207
208
218
220
226
227
229
230
233
234
234
235
236
237
237
237
238
239
239
240
247
247
247
253
254
259
259
261
261
298
300
308
309
314
315
316
321
323
326
329
396
Taula 35.2:
Taula 35.3:
Taula 35.4:
Taula 35.5:
Interjeccions conatives
Interjeccions ftiques
Interjeccions metalingstiques
Interjeccions representatives
329
330
330
331
Formaci de paraules
Taula 36.1: Paraules simples i complexes
Taula 36.2: Radicals simples i complexos
Taula 36.3: Processos ms destacats de formaci de paraules
Taula 37.1: Derivaci i categoria lxica
Taula 37.2: Derivaci i posici de laccent
Taula 37.3: Alternances fniques contextuals
Taula 37.4: Sufixos fossilitzats
Taula 37.5: Processos de sufixaci
Taula 37.6: Classes semntiques de noms denominals
Taula 37.7: Classes semntiques de noms deadjectivals
Taula 37.8: Classes semntiques de noms deverbals
Taula 37.9: Classes semntiques dadjectius denominals
Taula 37.10: Gentilicis
Taula 37.11: Adjectius deadjectivals
Taula 37.12: Classes semntiques dadjectius deverbals
Taula 37.13: Adjectius deadverbials
Taula 37.14: Classes de verbs derivats
Taula 37.15: Classes dadverbis en -ment
Taula 37.16: Sufixos valoratius
Taula 37.17: Sufixos diminutius
Taula 37.18: Sufixos augmentatius
Taula 37.19: Prefixos recategoritzadors
Taula 37.20: Derivaci parasinttica
Taula 37.21: Prefixos
Taula 37.22: Processos de conversi
Taula 37.23: Canvi de categoria per lexicalitzaci
Taula 37.24: Canvi de categoria per elisi
Taula 38.1: Composts propis i sintagmtics
Taula 38.2: Composts propis nominals
Taula 38.3: Composts propis adjectivals
Taula 38.4: Composts propis verbals
Taula 38.5: Composici culta
Taula 38.6: Composts sintagmtics nominals
Taula 38.7: Composts sintagmtics adjectivals
Taula 38.8: Composts sintagmtics verbals
Taula 38.9: Reduplicaci total i parcial
Taula 38.10: Classes de truncament
335
336
337
338
339
340
341
342
342
343
343
344
344
344
345
345
345
346
346
346
347
348
349
349
352
352
352
353
355
356
357
357
358
359
359
360
360
397
NDEX GENERAL
Ortologia
1. La pronunciaci estndard del valenci
1.1. Introducci
1.2. Les vocals
1.2.1. Les vocals tniques
1.2.1.1. Estructura del vocalisme tnic
1.2.1.2. Criteris generals de pronunciaci
1.2.1.3. La distribuci de la e i la o obertes
1.2.2. Les vocals tones
1.2.2.1. Estructura del vocalisme ton
1.2.2.2. Criteris generals de pronunciaci
1.2.2.3. Criteris particulars de pronunciaci
1.2.3. Els grups voclics
1.3. Les consonants
1.3.1. Estructura del consonantisme
1.3.2. La pronunciaci
1.3.2.1. Les consonants oclusives
1.3.2.2. Les consonants fricatives labiodentals
1.3.2.3. Les consonants sibilants alveolars
1.3.2.4. Les consonants sibilants palatals
1.3.2.5. Les consonants laterals
1.3.2.6. Les consonants rtiques
1.3.2.7. Les consonants nasals
1.4. Fontica sintctica
1.4.1. Vocals en contacte
1.4.2. Consonants finals
1.4.2.1. Les consonants oclusives en posici final
1.4.2.2. Les consonants fricatives i africades en posici final
1.4.2.3. Les consonants vibrants en posici final
1.5. Laccentuaci
020
020
021
021
021
021
021
024
024
024
024
025
026
026
027
027
028
028
029
030
030
031
032
032
032
032
032
033
033
Ortografia
2. Lalfabet
2.1. Lletres simples
2.2. Dgrafs i lletres compostes
2.3. Lletres modificades
036
036
037
037
038
038
038
038
039
039
398
039
4. Les lletres
4.1. La representaci dels sons [g] i [k]
4.2. La representaci del so [s]: les grafies s, ss, c i
4.2.1. La grafia s
4.2.2. La grafia ss
4.2.3. Les grafies c i
4.3. La representaci del so [z]: les grafies s i z
4.4. La grafia tz
4.5. La representaci del so [dZ]: les grafies g, j, tg i tj
4.6. La representaci del so [tS]: les grafies x, tx, ig i g
4.7. La representaci del so [S]: la grafia x
4.8. La representaci del grup fnic [ks]
4.9. Les grafies b i p
4.10. Les grafies b i v
4.11. Les grafies d i t
4.12. Les grafies m, n, mp, tm i tn
4.13. La grafia ny
4.14. Les grafies l, ll i tl
4.15. Les grafies ll i tll
4.16. Les grafies r i rr
4.17. La grafia h
4.18. La grafia w
4.19. La grafia y
040
040
041
041
041
041
041
042
042
042
042
043
043
044
044
045
045
045
045
046
046
046
046
047
047
047
047
048
050
051
052
055
055
055
055
056
058
058
058
060
061
061
061
062
399
063
065
065
065
066
066
068
068
069
070
070
070
071
071
071
071
072
072
073
073
073
074
078
078
078
079
080
081
081
082
083
084
085
085
088
088
088
089
089
090
092
092
400
092
092
093
094
100
100
100
104
105
106
106
107
108
109
110
110
111
111
112
113
114
115
115
115
120
120
120
122
15. Larticle
15.1. Classificaci i caracteritzaci
123
123
094
095
096
097
097
098
099
115
117
118
401
123
124
124
126
126
127
131
131
131
131
131
132
133
134
135
135
135
136
136
136
136
137
138
140
140
140
141
141
141
144
144
145
146
146
147
148
148
149
150
152
154
155
158
158
402
158
160
161
163
163
164
165
165
166
167
167
169
169
169
170
170
170
173
173
173
178
178
179
179
179
180
181
181
182
184
184
185
187
187
187
188
189
190
190
190
190
191
191
192
403
193
216
216
216
216
217
218
218
218
223
404
223
223
226
227
229
230
230
230
233
234
234
234
234
235
235
236
236
240
241
242
242
243
245
245
245
245
246
246
246
247
248
249
249
250
251
252
252
255
255
256
256
256
258
260
260
405
260
261
261
262
263
263
264
264
265
265
266
266
267
267
268
268
269
269
270
270
271
271
272
272
273
273
274
274
275
275
276
276
277
277
278
278
279
279
280
280
281
281
282
282
406
010-INDEXS.indd 406
283
283
284
284
285
285
286
286
287
287
288
288
289
289
290
290
291
291
292
292
293
294
298
298
298
299
300
302
302
302
306
307
309
312
312
312
312
313
314
314
316
317
317
317
16/9/08 12:28:31
407
318
319
319
319
320
320
321
322
323
324
324
324
325
325
326
328
328
328
Formaci de paraules
36. Introducci a la formaci de paraules
36.1. Conceptes generals
36.2. Paraules simples i paraules complexes
36.3. La variaci formal dels morfemes
36.4. Els processos de formaci de paraules
334
334
335
336
336
37. La derivaci
37.1. Conceptes generals
37.2. La prefixaci i la sufixaci
37.3. Alternances formals
37.4. Els sufixos fossilitzats
37.5. La sufixaci lxica
37.5.1. Nominalitzaci
37.5.2. Adjectivaci
37.5.3. Verbalitzaci
37.5.4. Adverbialitzaci
37.6. La sufixaci valorativa
37.7. La prefixaci
37.8. La conversi
338
338
338
340
340
341
342
344
345
345
346
347
351
353
353
353
354
357
358
408
360
360
360
361
Annexos
Abreviatures, smbols i sigles
Els gentilicis valencians
364
376
ndexs
ndex de taules
ndex general
392
397