Israel i lEsglsia:

la teologia del
Pacte
Introducci

Per poder entendre els ensenyaments de la Teologia del Pacte

hem de entendre el seu sistema de interpretaci, o Hermenutica,

basada no en una interpretaci literal i histrica, sin en una
simblica, allegrica i espiritualista.

La seva definici de lEsglsia i dIsrael determina tamb la

seva interpretaci escatolgica.

La majoria de les persones escolten el terme "Teologia del Pacte" i

pensen: "Crec que hi ha pactes en la Bblia i per aix, si, suposo que
s crec en la teologia del pacte". Sense adonar-se'n, estan
considerant tot un sistema de creences molt diferent al presentat en
la Bblia.

ualitzar l'Escriptura permet fer servir la Paraula de Du per ensenyar

gaireb qualsevol cosa. Aquest mtode d'interpretaci permet a la
Teologia Reformada ensenyar que l'Esglsia existia a l'AT, en lloc d'haver
comenat al NT, el dia de la Pentecosta. Els reformats creuen tan
fermament en l'elecci sobirana que defineixen la "Esglsia" com el cos
de tots els elegits en la histria. Per descomptat, hi ha desacord pel que
fa a quan aquesta "Esglsia" va comenar, a causa que aquest
important esdeveniment no es pot trobar en les Escriptures de l'AT. Per
aix, els erudits reformats debaten si aquesta "Esglsia de l'AT" va
comenar amb Adam o amb Abraham.

Una vegada que la "Esglsia" s situada a l'AT, els reformats

argumenten que la naci d'Israel va rebre les promeses fetes a

Abraham i la Llei Mosaica de forma representativa, com la suposada
"Esglsia de l'AT". Ats que es pensa que aquesta "Esglsia del AT"
va rebre la Llei Mosaica, tamb s'assumeix que la Llei encara s
operativa en part per a la "Esglsia" actualment.

Aquesta "Esglsia de l'AT" no noms rep la Llei, sin que tamb va

rebre les promeses donades a Abraham per a un regne futur. Quan

Jess va oferir el regne a la naci d'Israel, els reformats tamb
creuen que Ell en realitat s'ho estava oferint a la "Esglsia".
Aparentment aquesta "Esglsia" no va rebutjar l'oferta del regne,
per els jueus incrduls s que ho van fer. Ats que Israel va rebutjar
al seu Messies, Du va despoblar aquesta "Esglsia del AT" de jueus
per repoblar la "Esglsia del NT" principalment amb gentils.

Aix doncs, els gentils van reemplaar als jueus segons la manera

de pensar Reformada, i el regne proms va ser de fet donat a la

"Esglsia", per en un sentit espiritual. Per descomptat, la tribulaci
ha succeir abans que el regne arribi, aix que els reformats diuen que
la tribulaci es va dur a terme l'any 70 a.C o ha estat una constant
realitat des de llavors, rebutjant una Tribulaci literal en el futur.
Introducci general a lanomenada Teologia del Pacte
Sistema de teologia que examina els tractes de Du amb l'home en
relaci amb els pactes, ms que amb els perodes de temps de la
dispensaci. Aquest sistema representa tota l'Escriptura en un pacte,
tant en estructura com en tema. Hi ha diversos punts de vista dins de la
Teologia del Pacte. Alguns creuen que hi ha un sol Pacte, altres, creuen
que hi ha dos, mentre que altres opinen que hi ha diversos. Els dos
pactes principals sn a l'Antic Testament el Pacte dObres, fets entre Du
i Adam, i el Pacte de Grcia, entre el Pare i el Fill, on el Pare li va
prometre al Fill donar-li els escollits a qui el Fill havia de redimir. Sense
importar el nombre de pactes, els pactes van ser fets abans que el mn
fos (Fets 13:20).

La majoria de les persones escolten el terme "Teologia del Pacte" i

pensen: "Crec que hi ha pactes en la Bblia i per aix, s, suposo que

s crec en la teologia del pacte". Sense adonar-se'n, estan
considerant tot un sistema de creences molt diferent al presentat en
la Bblia. Els tres pactes extres de la Teologia del Pacte, que no es
troben en l'Escriptura, sn anomenats pactes "inferits" o "implicats".
No obstant aix, els sis pactes bblics principals (amb No, Abraham,
Moiss, Davd i Nou) poden ser localitzats clarament en les pgines
de l'Escriptura amb captol i versicle. Una vegada que aquests pactes
"implcits" falsos apuntalen als pactes "explcits" veritables,
esdevenen el fonament sobre el qual la Teologia Reformada sedifica.

Els defensors de la teoria del Pacte veuen en el desenvolupament del pla

de Du tres moviments:

El pacte de redempci establert entre el Pare i el Fill en l'eternitat

passada, quan el Pare propos al Fill com a Cap i Redemptor dels

elegits i el Fill accept pagar el preu de la redempci d'ells.

El pacte dobres establert entre Du i Adam al jard de l'Edn.

El pacte de grcia establert just desprs de la caiguda d'Adam i

Eva.
El Pacte de Redempci

El primer dels pactes "implicats" va ser fet, suposadament, abans

que el temps comencs, i s anomenat el "Pacte de Redempci". En

aquest suposat pacte, es diu que el Pare va escollir als elegits, el Fill
va accedir a morir pels elegits i l'Esperit Sant accedir a que els
elegits vinguessin a la fe. Aquest Pacte de Redempci tamb s
conegut pel seu sobrenom del "decret etern de Du".
El Pacte de Redempci

Enlloc de la Bblia estan descrits el Pacte de Redempci o l'ordre

dels Decrets Divins. Els calvinistes estan simplement filosofant sobre

la teologia i desprs presentant-la com la veritat.

El Pacte dObres

Sap el lector que Du suposadament entra en un pacte amb

Adam, prometent-li la salvaci a canvi de la seva obedincia? Els

reformats diuen que Du va haver de fer aquest pacte pel fet que
Osees 6: 7 "demostra" que Adam va trencar un pacte amb Du,
"per ells com a homes van traspassar el pacte; all prevaricaren
contra mi ". En les traduccions ms recents de la Bblia, la paraula
"homes" s traduda "Adam", fent-ho dir, "com Adam ells van
transgredir el pacte".
El Pacte dObres

Malentenent el context del passatge, fan la pregunta: "Quan va

entrar Du en un pacte amb Adam que aquest va trencar?". Ells

centren la nostra atenci en la interpretaci del verset, desviant-la
del problema principal: obedincia a canvi de salvaci! Pregunteuvos si Du ha demanat cap vegada obres per a la salvaci. Per
descomptat, la resposta s no! Du requereix fe i sacrificis de sang
perqu els pecadors siguin reconciliats amb Ell. Manteniu aquest
motiu dobedincia per salvaci" en la seva ment, per veure
l'enginyosa interacci entre el Calvinisme i la Teologia del Pacte.
El Pacte de Grcia

Ats que Adam no va ser capa d'oferir "obedincia per salvaci"

desprs de caure en pecat, la Teologia Reformada ensenya que el

segon Adam, Jesucrist, va prometre procurar aquesta obedincia en
un tercer pacte que no es troba en l'Escriptura, el "Pacte de la Grcia
".

La Teologia del Pacte ensenya que l'obedincia activa de Crist a la

Llei proporciona el requisit necessari per a la salvaci dels elegits.

Per la salvaci s el resultat de la mort i sang de Jesucrist

Salvaci per Grcia no per Obres

Pot la obedincia a guardar la Llei complir amb el requisit de la

salvaci? Mentre que l'obedincia de Jess a la Llei revela la seva

perfecci com a Messies i el qualificava per ser el perfecte Anyell de
Du sacrificat pels nostres pecats, aquesta obedincia no produeix la
salvaci de cap manera.

La salvaci es troba per mitj de confiar en Crist i la seva mort,

sepultura i resurrecci. Per descomptat, aquesta obedincia a

guardar la Llei est formulada en termes de la justcia. Amb tot, la
justcia de Du, de la qual parla Romans 3:21, diu que s a part de la
llei: "Per ara, a part de la llei, s'ha manifestat la justcia de Du,
testificada per la llei i pels profetes". La Bblia no ensenya que
l'observana de la Llei, ni la nostra ni la de Crist, salva.

Increblement, molts al camp Reformat afirmen errniament que la

vida d'obedincia activa de Crist s tan salvfica en contribuir a la

nostra salvaci com la seva mort. En lloc diu la Bblia que posem la
nostra fe en la justcia de Crist. La fe es posada en la Creu de Crist.
Mira la cita del teleg reformat del segle XIX, A. A. Hodge, on declara
que l'obedincia de Jess s tan essencial a la salvaci com la seva
mort.
Joan Calv diu

Cuando se pregunta cmo Cristo, al abolir el pecado, removi la

enemistad entre Dios y nosotros y compr una justicia que lo hizo

favorable y gracioso a nosotros, puede responderse generalmente,
que l logr esto por el curso completo de su obedienciaY
ciertamente l en otra parte extiende la base del perdn que exime
de la maldicin de la ley a la vida completa de CristoEn resumen,
desde el momento que l asumi la forma de siervo, l comenz, con
el fin de redimirnos, a pagar el precio de la salvacin
Com la Teologia del Pacte afecta la soteriologia

Una vegada que l'obedincia a guardar la Llei per part de Crist s

collocada en la mateixa posici de la creu, es torna necessari confiar

en aquesta justcia per a salvaci.

La majoria de les persones entenen que l'ltim punt del

Calvinisme, la Perseverana dels Sants, (la "P" de TULIP) significa

que els elegits perseveraran en la fe i mai abandonaran a Crist. Els
que sn al Calvinisme des de fa qualsevol durada de temps saben
que aix no s completament exacte. Rpidament es fa clar que ats
que els elegits han rebut la justcia de Crist que guarda la Llei,
s'espera que no noms perseverin en la fe, sin que tamb
perseverin en obedincia. En aquest punt, la fe s'aparta subtilment
de la Creu i es mou cap a les obres. Aquest canvi s anomenat
Salvaci per Senyoriu pels seus detractors.

La Salvaci per senyoratge, fent-se passar com penediment i

bones obres, s elogiada pels seus proponents per, un cop

desemmascarada, s exposada com un evangeli d'obres. D'acord
amb el Calvinisme, els elegits sn equipats per fer de Jesucrist
l'absolut Senyor sobir de les seves vides per demostrar la seva
salvaci. Hi ha poc espai per a la desobedincia. L'obedincia no
noms demostra la seva elecci, sin que demostra que l'obedincia
del Segon Adam ha estat acreditada al seu compte i que les
exigncies del "Pacte d'Obres" han estat complertes. Aix doncs, la
"perseverana dels sants" del Calvinisme encaixa perfectament amb
la Teologia del Pacte per amagar un complicat i molt ben disfressat
escenari d'"obedincia per salvaci" que Du suposadament va
prometre a Adam.

Cal afegir a aix que la Teologia Reformada ensenya que els

elegits que creuen no tenen una naturalesa carnal, sin noms la

nova naturalesa de Crist. No s d'estranyar que el calvinista es senti
condemnat quan s desobedient. Tot pecat o infracci s rebut amb
amenaces mentals de no elecci i, per tant, no salvaci, la qual cosa
explica la manca generalitzada de seguretat dins dels cercles
reformats.

L'altre tret que caracteritza la teologia del Pacte s que no diferencia

clarament l'esglsia de la naci d'Israel. Es considera que l'Israel de Du
s l'esglsia, i per tant la interpretaci no s rigorosament literal, sin
que sovint s allegrica o espiritual en els textos proftics.

Conclusi

La base on comena la teologia del pacte pot ser correcta, per

llavors edifica sobre ella amb arguments interpretatius erronis

donant lloc a una postura doctrinal equivocada