LITERATURA UNIVERSAL (Batxillerat)

Finalitat de lassignatura
La literatura universal, matria troncal tant al batxillerat dhumanitats i cincies
socials com al batxillerat darts, t com a finalitat principal continuar amb la
formaci literria i esttica dels alumnes i ampliar els coneixements que shan
adquirit a etapes anteriors, especialment a les matries de llengua catalana i
literatura i llengua castellana i literatura.
El pilar en qu es fonamenta la literatura universal s la producci literria, entesa
com la lectura, la comprensi, la interpretaci i la recreaci de fragments i obres
senceres de la literatura occidental. El comentari, ents en un sentit ampli del terme,
es conforma, daquesta manera, en lactivitat central de la matria.
Sha fet en el pargraf anterior una allusi a la literatura occidental i, dalguna
forma, es podria entendre que sha establert una correlaci entre aquesta i la
literatura universal. El cert s que quan un alumne cursa literatura universal es troba
amb un currculum que recull bsicament el cnon de les literatures que li sn ms
properes. Aquesta visi no hauria dimpedir que salluds a altres cultures,
especialment si les seves aportacions ajuden a la comprensi global dun aspecte en
qu es vol incidir.
Sentn, en qualsevol cas, que la lectura i lestudi de les obres que conformen el
cnon occidental esdev un mitj per al procs de maduraci dels alumnes del
batxillerat, els quals aprofundiran en la seva visi del mn, alhora que lampliaran,
ats que, en valorar el patrimoni cultural objecte de la matria, establiran una srie
de connexions entre obres, context, idees i moviments que contribuiran a enriquir la
seva personalitat.
Daltra banda, aquesta visi global de la literatura necessita duna coordinaci amb
els ensenyaments literaris que ja shan cursat i els que shan de cursar. Es tracta
devitar reiteracions, per, a la vegada, que lalumne sigui capa destablir els vincles
entre les manifestacions daltres literatures i all que ja coneix de les literatures
castellana i catalana. Aix, lestudiant ha de ser capa dentendre que les influncies
entre les manifestacions literries de diferents cultures i en diferents llenges tenen,

Carrer dAlfons el Magnnim, 29 07004 Palma

Tel.: 971 17 65 00 Web: http://educacioicultura.caib.es

1/13

malgrat les seves peculiaritats, uns temes, uns tpics, unes preocupacions i unes
formes moltes de vegades coincidents.
A la vegada, laproximaci als textos literaris ha de contribuir al fet lector ents com
una experincia enriquidora. Les lectures i les propostes didctiques han destar,
aix, encaminades a aconseguir futurs lectors que trobin en els textos literaris un
motiu de plaer.
En resum, la matria afavoreix la competncia lectora de manera que lalumne, en
acabar el primer de batxillerat, hagi assolit la capacitat de comparar produccions
literries de diversos orgens per explicar les influncies, coincidncies o divergncies
entre les produccions de diferents cultures, autors, gneres o moviments. A ms, la
transferncia daprenentatges i la visi global del fet literari contribueixen al procs
maduratiu de lalumne, de qui sespera que valori les aportacions de la literatura
universal a lexplicaci del mn i de lesdevenir hum al mateix temps que nobt un
gaudi que el conduir a lectures posteriors.
Estructura del currculum
Els continguts de la matria sorganitzen en dos blocs. El primer, Processos i
estratgies, pivota entorn a tres eixos: el comentari de textos, les relacions entre la
literatura i les altres arts, i les convencions literries. En aquest apartat, es tracta de
donar eines als alumnes a fi que puguin interpretar diferents manifestacions
literries, dpoques i autors diversos, en el seu context histric per tamb
sociocultural. s, per tant, un bloc centrat en la interpretaci i la valoraci de textos,
entesos com a fragments o com a obres completes.
El segon apartat del bloc es centra en les interrelacions que se poden establir entre la
literatura i la resta de les arts (msica, cinema, pintura, arquitectura...) i entre totes
aquestes manifestacions artstiques i el context cultural que les va envoltar i que les
envolta. Es tracta, aix, danalitzar les relaciones que shi poden establir, les seves
similituds i all que les fa diferents. En definitiva, es tracta demfatitzar que, malgrat
les diferncies de llenguatges que utilitzen, deslligar la literatura de les altres arts i del
moment en qu sn produdes condueix a una visi parcial de la cultura.
El bloc es tanca amb aquells temes, tpics i motius que es repeteixen com a formes
artstiques de la literatura occidental. A ms, sincideix en la importncia cultural de
determinats mites, convertits en clssics pel seu valor representatiu. Sha dinsistir en

Carrer dAlfons el Magnnim, 29 07004 Palma

Tel.: 971 17 65 00 Web: http://educacioicultura.caib.es

2/13

la idea que la diversitat cultural no exclou les visions tpiques similars i les formes
coincidents de narrar el mn i dexplicar-sel.
En el segon bloc, Els grans perodes i moviments de la literatura universal, sha
optat per lapropament diacrnic, perqu afavoreix un fil narratiu coherent al qual,
a ms, els alumnes estan avesats amb lestudi daltres literatures. Aix, comenant
per lAntiguitat i la seva connexi amb el mite sarriba a la literatura de la segona
meitat del segle XX. Es tracta de seleccionar obres i autors significatius de cada
perode literari, i alhora posar especial mfasi en temes, motius i formes recurrents i
en levoluci dels gneres al llarg del temps.
Aquesta narraci dels perodes literaris sha denfocar com un seguit que, daltra
banda, no es pot deslligar del fet social. Lalumne ha dentendre que lobra literria
neix en una societat concreta i s en aquesta on evoluciona. Estudiar les diferents
etapes cronolgiques permet la reflexi sobre all que la literatura t de fet social: el
paper de lartista, la recepci de la seva obra, la crtica literria, la forma de difusi
en moments histrics concrets (censura, aparici de la impremta, mitjans de
comunicaci de masses...). Mai no sinsistir prou en la idea que el text ha de ser el
focus de la matria i no lexcusa per al coneixement de la histria. Noms amb el
contacte directe amb les obres laprenentatge de la literatura universal ser
significatiu.
Orientacions metodolgiques
Mtodes i propostes didctiques
Un curs de literatura ha de ser un espai obert al debat i la reflexi. Laula ha
desdevenir un taller dexpressi crtica, de formulaci de judicis i dopinions basats
en la lectura personal de textos significatius.
La matria treballa, com ja sha esmentat, amb textos, b fragments, o obres
completes. Aquest procediment de base ha de tenir una contextualitzaci prvia que
pot aportar el professor o que pot anar a crrec dels mateixos alumnes. El
currculum, malgrat presenti els continguts del segon bloc amb un enfocament
cronolgic, est obert a una seqenciaci didctica basada en el tractament de
temes, motius o, fins i tot, en levoluci per gneres. Lapropament a aquesta part
de la matria depn, doncs, tant de les capacitats dels alumnes com de linters del
docent per brindar un apropament diferent a lestudi de la literatura.

Carrer dAlfons el Magnnim, 29 07004 Palma

Tel.: 971 17 65 00 Web: http://educacioicultura.caib.es

3/13

En qualsevol cas, el marc teric que precedeix a la lectura no t sentit sense lanlisi i
el comentari posteriors. Es tracta dafavorir una comprensi del fet literari que
permeti als alumnes gaudir de les obres estudiades al curs per tamb formar-se un
criteri que puguin fer servir com a lectors autnoms amb posterioritat.
Del que sha comentat es dedueix que la metodologia sha de centrar en lelaboraci
dactivitats de recerca i comentari a partir de les lectures. Tant aquest com les
exposicions i presentacions amb ajuda de materials audiovisuals sn una eina adient
per treballar loralitat, un dels eixos bsics del currculum de lensenyament
secundari obligatori en llenges, que sha de reforar al batxillerat, i que contribuir
a lxit dels alumnes tant a estudis superiors com en la seva vida social i laboral.
Les lectures es poden complementar amb diferents propostes relacionades amb el
tema: sortides (assistncia a obres teatrals o al cinema), excursions, audicions
musicals, projeccions de pellcules inspirades en els textos alludits, materials de
premsa, recitals de poesia, visionat de documentals o altres materials audiovisuals...
El ventall dactivitats s immens i se nha de treure profit perqu, entre altres
qestions, els alumnes reflexionin sobre els diferents apropaments a una obra
literria i sobre les possibilitats que la multiplicitat de llenguatges ofereixen.
Daltra banda, i tenint en compte que al batxillerat els alumnes han de comprendre
els elements de la investigaci i dominar les habilitats bsiques de la modalitat que
cursen, sels ha dintroduir en ls de bibliografia. Aquesta ha de ser una ajuda per
als alumnes que desitgin ampliar coneixements o una guia per a possibles treballs de
recerca i, si escau, es pot complementar amb filmografia bsica que reculli alguns
ttols cinematogrfics basats o inspirats en obres literries.
Recursos didctics
El professor o, en el seu cas, el departament, ha de sospesar la necessitat que els
alumnes comprin un llibre de text. En el cas de trobar un manual amb lenfocament
competencial que la matria requereix, el llibre ha de ser una guia tant per al
docent com per a lalumne, que sha de complementar amb textos literaris, guies
de lectura i bibliografia complementria. Aquests recursos tradicionals shan de
combinar amb material audiovisual i amb daltres que provenen de les tecnologies
de la informaci i la comunicaci (pgines web, blogs...).

Carrer dAlfons el Magnnim, 29 07004 Palma

Tel.: 971 17 65 00 Web: http://educacioicultura.caib.es

4/13

Les possibilitats que ofereix la utilitzaci dun entorn virtual en una matria com la
literatura universal sn impossibles dexhaurir. El que es coneix com a aula virtual
permet al docent posar a labast dels estudiants altres obres literries o de crtica,
enllaos a pgines webs o blogs, notcies de premsa, vincles a documentals... En
definitiva, s un recurs que facilita la selecci i la presentaci de materials per
atendre les capacitats i els interessos particulars de cada un dels alumnes.
Distribuci espai-temps
Per aplicar amb aprofitament el tractament competencial que vertebra aquest
currculum, lespai on tindran lloc les classes ha dafavorir un clima dintercanvis i
interaccions. Les tasques collaboratives requereixen un aula on es pugui treballar en
petit grup o en mitj. Daltra banda, shauria de comptar amb el suport audiovisual
adient que permeti la projecci de vdeos i les presentacions orals.
En el cas de disposar daula matria, la incorporaci duna biblioteca amb la
presncia dobres complementries als ensenyaments de classe o dobres daltres
literatures que no estan recollides al currculum afavorir el progrs dels alumnes.
Tractament disciplinari
La connexi de la literatura universal amb les matries llengua castellana i literatura i
llengua catalana i literatura s la ms bvia quan hom pensa en les relacions que es
poden establir amb altres ensenyaments. Lalumne de primer de batxillerat est
familiaritzat amb la creaci literria en castell i catal, perqu lha estudiat a
secundria. Aquests coneixements, no obstant, shan de fer servir amb precauci, en
el sentit que, si b shan destablir relacions entre els textos de les diferents
literatures, shan devitar reiteracions amb all que sha estudiat a secundria o
sest estudiant a les matries del batxillerat. Per aix, la coordinaci amb els
professors de les matries lingstiques esdev imprescindible. El fet que a les
assignatures comunes hi hagi continguts literaris obliga, pel que sacaba de
comentar, a una collaboraci que afavoreixi la transferncia daprenentatges i que
eviti les repeticions innecessries.
A ms, i com passa amb tots els ensenyaments humanstics, el desenvolupament de
les competncies culturals i socials implica la interacci amb les matries que tenen
a veure, per una banda, amb la recepci, la producci i la interacci artstica, per,
per laltra, amb daltres matries com ara la histria o la filosofia. La reflexi sobre el

Carrer dAlfons el Magnnim, 29 07004 Palma

Tel.: 971 17 65 00 Web: http://educacioicultura.caib.es

5/13

context en qu lobra s produda i rebuda afavoreix una visi global del fet cultural
que redundar en un aprenentatge significatiu. Es tracta que lalumne entengui que
lobra literria no s noms producte de la genialitat individual sin tamb filla del
seu temps i del pensament del moment en qu va ser escrita.
En el cas dels alumnes que cursen la modalitat del batxillerat darts, sha de posar
especial mfasi en les relacions que es poden establir entre les obres literries i la
resta de manifestacions artstiques, inclosos els continguts dels moderns llenguatges
audiovisuals.
En conclusi, el que aquesta matria pretn s fer lectors competents que puguin
gaudir del fet literari a travs de creacions de diferents poques alhora que sn
capaos destablir les similituds i les diferncies que la histria de la literatura
occidental presenta. Aix mateix, sha daconseguir que els alumnes prenguin
conscincia que poden traslladar all que saben daltres literatures i matries per
situar lobra literria en el context historicocultural en qu va ser concebuda.
Avaluaci
El procs davaluaci ha de ser tan complet com sigui possible i ha dincloure no tan
sols lavaluaci acreditativa de resultats del professor, sin tamb lautoavaluaci
dels alumnes i del mateix docent i la coavaluaci, que potencia laprenentatge
mitjanant la retroalimentaci a partir de crtiques i observacions constructives entre
iguals.
Lavaluaci sumatria ha de tenir en compte no tan sols els instruments objectius
ms tradicionals (exmens, proves i treballs), sin tamb la participaci a les
sessions presencials, les exposicions orals, la feina autnoma, el progrs en les
tasques dirigides, les lectures de fragments i dobres completes i els treballs i
comentaris sobre els textos.
Les tasques orals sn essencials si es vol una avaluaci que integri tots els
aprenentatges. Conv fer s de graelles dobservaci amb descriptors de
competncies per dur un registre sistemtic de lactuaci i levoluci dels alumnes.
Aquestes rbriques no tan sols han de servir per a les activitats orals, sin que tamb
shan dutilitzar per a les produccions escrites (comentaris, treballs dinvestigaci,
crtiques literries, etc.).

Carrer dAlfons el Magnnim, 29 07004 Palma

Tel.: 971 17 65 00 Web: http://educacioicultura.caib.es

6/13

Lavaluaci formativa, per tant, ha de servir al professor per modificar, si escau, les
estratgies que fa servir durant el procs daprenentatge a fi que pugui ajustar la
seva actuaci com a docent segons les necessitats dels alumnes i perqu aquests
siguin conscients del seu progrs. Les activitats dautoavaluaci del professor shan
de complementar amb les que fa lalumne mateix sobre els seus aprenentatges i les
que es duen a terme entre els companys (coavaluaci). s combinant aquestes
formes davaluaci amb la sumatria com es fomenta lautoaprenentatge. Un
alumne conscient de les seves capacitats i implicat en el seu progrs s capa de
planificar el seu estudi i les passes necessries per aconseguir les seves metes.
El paper dels docents
La funci del professor de literatura universal es desenvolupa al voltant de tres eixos:
s el mediador entre els alumnes i les obres que conformen el cnon, ns lintrpret i
ha de ser formador i animador de futurs lectors. Tradicionalment, qui ensenyava
literatura ho feia presentant una visi historicista de la matria i comentant, a
continuaci, les caracterstiques ms destacables dels textos que es presentaven, tot
adoptant un rol dexegeta. No obstant aix, un aprenentatge en competncies
requereix que el docent sigui no tan sols formador, sin tamb estimulador,
dinamitzador, formador, motivador i crtic. Les opcions metodolgiques que adopti
incidiran ms en un aspecte o en un altre.
En concret, el professor de literatura universal ha destimular els aprenentatges fent
que els alumnes no tan sols sadonin dels trets especfics, sin tamb dels estmuls
que presenta el text i de com s rebut pel lector. En altres paraules, la seva funci
dagent motivador permet laproximaci de la funci ldica i esttica de les
produccions literries al grau de coneixements analtics que preveu el currculum,
tenint sempre present que la darrera finalitat de la matria s leducaci literria de
lalumne. Aix, el professor ha dequilibrar les aportacions interpretatives que els
estudiants fan a partir de la lectura amb els coneixements terics i crtics que ell
mateix aporta.
En aquest darrer sentit, la funci del professor com a crtic sha de centrar en la
potenciaci duna comunicaci significativa de lobra literria, obrint nous
enfocaments, suggeriments o perspectives. Les informacions que el professor pugui
proporcionar ajuden els alumnes a valorar produccions prpies o alienes, amb rigor
i coherncia, la qual cosa, en darrer terme, duu al gaudi esttic a la vegada que les
aportacions dels alumnes els inicien en el cam de la crtica literria enraonada.

Carrer dAlfons el Magnnim, 29 07004 Palma

Tel.: 971 17 65 00 Web: http://educacioicultura.caib.es

7/13

Participaci de les famlies

Dacord amb el que marca la llei, les famlies han de tenir un paper actiu en el
procs educatiu en la mesura que han de conixer les decisions relatives a lavaluaci
de la matria i han de donar suport a la prctica docent per facilitar els
aprenentatges. Per tant, la seva contribuci en el procs de consolidaci dels hbits
de lectura, estudi i disciplina, aix com les condicions necessries per a lefica
aprofitament del aprenentatge sn cabdals per a lassoliment del grau de formaci,
maduresa intellectual, coneixements i habilitats que permetin als seus fills
incorporar-se a la vida adulta amb responsabilitat i competncia.
Contribuci de lassignatura al desenvolupament de les competncies
En fomentar leducaci de la literatura, la matria desenvolupa, en primer lloc, la
competncia de conscincia i expressions culturals i la competncia en comunicaci
lingstica. Totes dues es relacionen perqu lexpressi que implica el fet literari no
es limita al vessant lingstic, sin que t a veure amb lexperincia humana i les
formes dexpressi de les comunitats en qu s produda. Es pot considerar, aix,
que la literatura sha daprofitar com linstrument que s per a una anlisi, un
coneixement i una reflexi ms profunds des del punt de vista cultural. A la vegada,
com a art feta amb paraules, esdev una eina ms que adequada per afavorir la
competncia comunicativa dels alumnes i perqu aquests demostrin la maduresa
que sha de demanar al final del primer de batxillerat.
A ms daquestes competncies, la literatura universal contribueix al
desenvolupament daltres. s, per exemple, el cas de la digital. Les possibilitats de
recerca que ofereix Internet sn, per als continguts recollits en aquest currculum,
infinites, i no es limiten noms a documents escrits, sin que sn extensives als
materials audiovisuals que estan a labast. A ms, els entorns virtuals shan
daprofitar com a font de treball cooperatiu. Tot en conjunt afavoreix la
competncia que t a veure amb aprendre a aprendre, en el sentit que lalumne pot
investigar, reforar, completar... en funci dels seus interessos, perqu, en una
matria tan extensa com aquesta, el que el professor far ser, sobretot, mostrar i
obrir portes que els alumnes podran traspassar desprs.
Daltra banda, les competncies socials i cviques shi recullen perqu el fet literari
no es pot deslligar del context en qu va ser produt i rebut. La lectura de textos

Carrer dAlfons el Magnnim, 29 07004 Palma

Tel.: 971 17 65 00 Web: http://educacioicultura.caib.es

8/13

literaris contribueix a la formaci humanstica de lalumne i permet una reflexi

sobre valors i postures tiques que ajuden a la seva formaci com a sser social.
Objectius especfics
Els ensenyaments de literatura universal tenen els objectius que tot seguit
sesmenten:
1. Reconixer els perodes, formes literries, obres, autors, temes i tpics
representatius de la literatura universal, especialment de la tradici occidental.
2. Llegir i comentar obres breus, fragments i obres completes significatives de
diferents poques, i valorar alhora la capacitat de comprensi i anlisi, aix com la
seva interpretaci crtica.
3. Contextualitzar sociohistricament textos de diferents gneres literaris i dmbits
geogrfics i culturals diversos i relacionar-los amb les idees esttiques dominants en
el seu moment.
4. Establir els lligams que les produccions literries presenten amb obres produdes
en la resta de les arts.
5. Identificar com a permanents alguns temes i formes i reconixer i valorar-ne
levoluci.
6. Reconixer les influncies, coincidncies i diferncies que presenten els principals
corrents literaris de la literatura occidental en relaci amb les literatures catalana i
espanyola, a ms de les aportacions daquestes al patrimoni universal.
7. Valorar les aportacions dels perodes, els autors o les obres estudiats a la
interpretaci, representaci i comprensi del mn com a mitj de maduraci
personal.
8. Apreciar la lectura no tan sols com a font de nous coneixements, sin tamb com
una activitat de gaudi individual.
9. Planificar, estructurar i fer treballs acadmics sobre la lectura dun text significatiu
dun perode, amb autonomia i esperit crtic, amb lajuda de les fonts
bibliogrfiques tradicionals.
10. Fer exposicions, preferentment orals, coherents, correctes i adequades, sobre
una obra, un autor o una poca, mitjanant les tecnologies de la informaci i la
comunicaci amb autonomia i esperit crtic.
11. Crear textos dintenci literria a partir de models literaris llegits i analitzats.
Continguts, criteris davaluaci i estndards daprenentatge avaluables

Carrer dAlfons el Magnnim, 29 07004 Palma

Tel.: 971 17 65 00 Web: http://educacioicultura.caib.es

9/13

BLOC 1. PROCESSOS I ESTRATGIES

Continguts
Lectura i comentari de fragments, antologies i obres completes significatives de la
literatura universal.
Relacions entre obres literries i la resta de les arts.
Observaci, reconeixement i valoraci de levoluci de temes i formes creats per la
literatura en les diverses formes artstiques de la cultura universal. Selecci i anlisi
dexemples representatius.
Creaci de textos dintenci literria.
Criteris davaluaci / Estndards daprenentatge avaluables
1. Llegir, comprendre, analitzar i comentar obres breus, fragments o obres
completes significatives de diferents poques i interpretar el seu contingut dacord
amb els coneixements adquirits sobre temes i formes literries, aix com sobre
perodes i autors significatius.
1.1. Llegeix fragments significatius o textos complets de diferents obres de la literatura
universal, identifica determinats elements, mites o arquetips creats per la literatura i que han
arribat a convertir-se en punts de referncia de la cultura universal.
1.2. Interpreta obres o fragments representatius de diferents poques, els situa en el seu
context histric, social i cultural, identifica la presncia de determinats temes i motius, i
reconeix les caracterstiques del gnere i del moviment en el qual sinscriuen aix com els trets
ms destacats de lestil literari.
2. Interpretar obres narratives, lriques i dramtiques de la literatura universal
especialment significatives i en relaciona la forma i el contingut amb les idees
esttiques dominants del moment en qu es van escriure i les transformacions
artstiques i histriques produdes en la resta de les arts.
2.1. Interpreta determinades obres narratives, lriques i dramtiques de la literatura universal
especialment significatives i les relaciona amb les idees esttiques dominants del moment en
qu es van escriure, mentre hi analitza les vinculacions i en compara la forma dexpressi.
2.2. Estableix relacions significatives entre la literatura i la resta de les arts, interpreta de
manera crtica algunes obres o fragments significatius adaptats a altres manifestacions
artstiques, i analitza les relacions, les similituds i les diferncies entre els diferents llenguatges
expressius.
3. Observar, reconixer i valorar levoluci dalguns temes i formes creats per la
literatura i el seu valor permanent en diverses manifestacions artstiques de la
cultura universal.
3.1. Comenta textos literaris de diferents poques i descriu levoluci de determinats temes i
formes creats per la literatura.
3.2. Reconeix el valor permanent daquests temes i formes de la literatura en altres

Carrer dAlfons el Magnnim, 29 07004 Palma

Tel.: 971 17 65 00 Web: http://educacioicultura.caib.es

10/13

manifestacions artstiques de la cultura universal.

4. Analitzar i comparar textos de la literatura universal i de la literatura catalana i
espanyola de la mateixa poca, i posar de manifest les influncies, coincidncies i
diferncies que existeixen entre aquests textos.
4.1. Compara textos literaris de la literatura universal i textos de la literatura catalana i
lespanyola de la mateixa poca, i reconeix les influncies mtues i la pervivncia de determinats
temes i formes.
BLOC 2. ELS GRANS PERODES I MOVIMENTS DE LA LITERATURA
UNIVERSAL
Continguts
De lantiguitat a ledat mitjana:
Les mitologies i lorigen de la literatura.
Renaixement i classicisme:
Els canvis del mn i la nova visi de lhome durant el Renaixement.
La lrica de lamor: el petrarquisme. Orgens: la poesia trobadoresca i el Dolce Stil
Nuovo. La innovaci del Canoner de Petrarca. Lectura i comentari duna antologia
lrica i dalgun conte de lpoca.
La narraci en prosa: Boccaccio.
Teatre clssic europeu. El teatre elisabeti a Anglaterra. Comenament del mite
de Faust dins la literatura. Lectura i comentari duna obra de teatre clssic.
Observaci de les relacions existents entre les obres de teatre clssiques i les obres
de diferents gneres musicals i cinematogrfics que han sorgit a partir delles.
El Segle de les Llums:
El desenvolupament de lesperit crtic: la Illustraci. Lenciclopdia. La prosa
illustrada.
La novella europea en el segle XVIII. Els hereus de Cervantes i de la picaresca
espanyola en la literatura anglesa.
Lectura comentada dalguna novella europea de la prosa illustrada i dalgun
fragment de novella anglesa del segle XVIII.
El moviment romntic:
La revoluci romntica: conscincia histrica i nou sentit de la cincia.
El Romanticisme i la seva conscincia de moviment literari. Precursors: Goethe.
La poesia romntica i la novella histrica.
Lectura i comentari duna antologia de poetes romntics europeus i dalgun
fragment de novella histrica.
Observaci de les relacions existents entre les obres literries del romanticisme i
les obres de diferents gneres musicals (simfonies, poemes simfnics, lieder,
peres), cinematogrfics i teatrals que han sorgit a partir delles.

Carrer dAlfons el Magnnim, 29 07004 Palma

Tel.: 971 17 65 00 Web: http://educacioicultura.caib.es

11/13

La segona meitat del segle XIX:

De la narrativa romntica al realisme a Europa. Literatura i societat. Evoluci
dels temes i les tcniques narratives del realisme. Principals novellistes europeus
del segle XIX. Lectura i comentari duna antologia de fragments de novelles
realistes.
El naixement de la gran literatura nord-americana (1830-1890). De lexperincia
vital a la literatura. El renaixement del conte. Lectura i comentari dalguns contes
de la segona meitat del segle XIX.
Linici de la modernitat potica: de Baudelaire al simbolisme. Lectura duna
antologia de poesia simbolista.
La renovaci del teatre europeu: un nou teatre i unes noves formes de
pensament. Lectura i comentari duna obra.
Observaci de les relacions existents entre les obres literries daquest perode i
les obres de diferents gneres musicals, cinematogrfics i teatrals que han sorgit a
partir delles.
Els nous enfocaments de la literatura en el segle XX i les transformacions dels
gneres literaris:
La crisi del pensament vuitcentista i la cultura de final de segle. La fallida de
lordre europeu: la crisi de 1914. Les innovacions filosfiques, cientfiques i
tcniques i la seva influncia en la creaci literria.
La consolidaci duna nova forma descriure en la novella. Estudi de les
tcniques narratives. Lectura duna novella curta, dalgun relat i/o dalgun conte
representatiu daquest perode.
Les avantguardes europees. El surrealisme. Lectura duna antologia de poesia
avantguardista.
La culminaci de la gran literatura americana. La generaci perduda.
El teatre de labsurd i del comproms. Lectura dalguna obra representativa
daquests corrents dramtics.
Observaci de les relacions existents entre les obres daquesta poca i les obres
de diferents gneres musicals, cinematogrfics i teatrals que han sorgit a partir
delles.
Criteris davaluaci / Estndards daprenentatge avaluables
1. Llegir, comprendre i analitzar obres breus, fragments o obres completes,
significatives de diferents poques, i interpretar-ne el contingut dacord amb els
coneixements adquirits sobre temes i formes literries, aix com sobre perodes i
autors significatius.
1.1. Llegeix i analitza textos literaris universals de diferents poques, i ninterpreta el contingut
dacord amb els coneixements adquirits sobre temes i formes literries, aix com sobre perodes

Carrer dAlfons el Magnnim, 29 07004 Palma

Tel.: 971 17 65 00 Web: http://educacioicultura.caib.es

12/13

i autors significatius.
2. Dur a terme treballs crtics sobre la lectura duna obra significativa duna poca,
interpretar-la en relaci amb el seu context histric i literari, obtenir la informaci
bibliogrfica necessria i efectuar una valoraci personal.
2.1. Fa treballs crtics sobre una obra llegida en la seva integritat, la relaciona amb el seu
context histric, social i literari i, en el seu cas, amb el significat i la rellevncia del seu autor en
lpoca o en la histria de la literatura i consulta fonts dinformaci diverses.
3. Fer exposicions orals o escrites sobre una obra, un autor o una poca amb
ajuda de mitjans audiovisuals i de les tecnologies de la informaci i la
comunicaci, expressar les prpies opinions, seguint un esquema preparat
prviament, i valorar les obres literries com a punt de trobada didees i sentiments
collectius i com a instruments per augmentar el cabal de la prpia experincia.
3.1. Fa presentacions orals o escrites planificades integrant coneixements literaris i lectura,
amb una correcta estructuraci del contingut, argumentaci coherent i clara de les prpies
opinions, consulta fonts i les cita, selecciona la informaci rellevant i utilitza el registre apropiat
i la terminologia literria necessria.
3.2. Explica oralment o per escrit els canvis significatius en la concepci de la literatura i dels
gneres literaris, alhora que els relaciona amb el conjunt de circumstncies histriques, socials i
culturals i estableix relacions entre la literatura i la resta de les arts.
3.3. Valora oralment o per escrit una obra literria, reconeix la lectura com una font
denriquiment de la prpia personalitat i com un mitj per aprofundir en la comprensi del
mn interior i de la societat.

Carrer dAlfons el Magnnim, 29 07004 Palma

Tel.: 971 17 65 00 Web: http://educacioicultura.caib.es

13/13