TEMA 3

Per qu vivim en societat?

- Vivim en societat perqu no som autosuficients (cooperaci), cadasc fa all pel qual
est ms ben dotat.
Raons per viure en societat:

Biolgiques: Lsser hum necessita durant un llarg perode de temps, la

protecci dels membres de la seva espcie, dels altres ssers humans de la

societat.
Culturals: la cultura s una construcci social, resultat de la interacci entre els
individus; un individu allat sense altres persones no desenvoluparia all que s
ms caracterstic de lsser hum: la ra i el llenguatge humans, el seu sser
cultural.

Quins objectius ha de complir tota organitzaci social?

No som autosuficients per tants:
1. possibilitar la cooperaci entre les persones per satisfer aquestes necessitats.
2. procurar la convivncia i la justcia. (convivncia en pau i justcia social)
3. una vida digna, assegurar la llibertat i no explotar-la.
Qu s la poltica?
Poltica: - Conjunt de tcniques, dorganitzaci, duna collectivitat humana.
-Disciplina que estudia lorganitzaci social.
-Conjunt de tcniques que serveixes per organitzar una societat.
Dimensions:
- com a lluita del poder per tal dintentar definir i influir en el model poltic i en les
normes bsiques.
- com a integraci en la vida collectiva, social, a travs del consens i la resoluci dels
conflictes.
- com a organitzaci.
- com a participaci en les societats democrtiques.

Per qu obem les lleis?

Estratgies per acotar les lleis dun estat.
- la por: obedincia sha imposat per mitj del terror o de la intimidaci.
- el costum: simplement amb el pas del temps acaben interioritzant-se de tal manera
que les noves generacions les compleixen sense qestionar-se-les.
- inters: en ocasions la llei sobeeix perqu ens adonem que complir-la ens s ms
beneficis.
- la legitimitat: s la ra ms plenament poltica perqu, en aquest cas, els ciutadans
obeeixen voluntriament lEstat.
Com ens hem de governar?
- Models igualitaristes: societats democrtiques modernes en les quals la sobirania
recau sobre el poble (sufragi universal)
- Models jerarquitzats: cada individu t un poder proporcional en funci del que la
comunitat considera un mrit seu.
Formes de govern
- Monarquia: el govern noms dun; s el rei o monarca. Troba la seva legitimaci en el
llinatge, la voluntat o atribuint-li directament un carcter div.
- Laristocrcia: el govern dels millors; noble o els ms savis.
- Loligarquia: el govern duns pocs; els que posseeixen ms riqueses. El seu poder
deriva de la seva riquesa.
- La tirania: s el govern dun o diversos individus imposat a travs de la por i la fora.
- La democrcia: el govern del poble; acci poltica sexerceix a partir de ls de la ra i
el discurs contrastat de les idees.

TEMA 8
Llibertat

Llibertat dacci

- Capacitat de triar sense coaccions internes ni externes.

Principi de dany: un hauria de tenir total llibertat per fer el que volgus sempre que all
que faci no afecti negativament els altres.

Llibertat delecci

Fa referncia a la possibilitat que la nostra elecci no estigui determinada, sigui fruit de

las nostra voluntat i no de causes inevitables que fixen la nostra conducta.
s lliure, lsser hum?
- Conducta determinada: all que fem s inevitable, ja que s el resultat dun ordre
causal estricte i invariable que no es pot canviar (determinisme)
- Conducta condicionada: lsser hum pot escollir en ltima instncia entre les
diverses alternatives que li van sorgint ( indeterminisme o llibertat)
Actituds possibles
Determinisme: negaci de la llibertat. Estableix que la llibertat es una mera <<illusi>>
de lsser hum provocada pel desconeixement de les veritables i inevitables causes
que lhan portat a actuar com ho ha fet.
Indeterminisme: afirmaci de la llibertat. Encara que es reconeixen les diverses
motivacions i factors que influeixen en les decisions duna persona, sadmet la
possibilitat que aquesta pugui escollir entre les diferents alternatives que se li
presenten.
Es pot demostrar lexistncia de la llibertat?
- La llibertat com a evidncia: la llibertat un tret essencial i evident de lsser hum de
manera que per a ell lsser hum noms pot ser en tant que sser lliure.

- La llibertat com a creena: lexistncia de la llibertat humana no s un fet demostrable,

com tampoc la seva no existncia. No obstant aix, planteja que si no suposem que
aquesta llibertat existeix, lacci moral perd sentit.
Lmits a la llibertat humana
1. Condicionants biolgics
- gentics: aix implica que nasquem amb certes predisposicions.
- psicolgics: existeixen elements inconscients i forces de carcter pulsional que
condicionen alguns aspectes de la nostra conducta.
2. Condicionants culturals
- econmics: influeixen en la conscincia dels individus, les seves idees, valors...
- socials: el grup social al qual pertanyem, leducaci que hgim rebut.
- religiosos: les nostres creences i idees religioses tamb condicionen la nostra acci, ja
que els seus preceptes morals inclouen nombroses prohibicions i mandats.
Qu significa ser responsable?
Sentn que una persona s responsable quan est obligada a respondre dels seus
propis actes.
Davant de qui som responsables?
En primer lloc, davant de nosaltres mateixos, davant de la nostra prpia consciencia
moral. La manera com actuem defineix com som i s una forma de conixer-nos a
nosaltres mateixos.
En segon lloc, davant de la societat. La responsabilitat s un sentiment personal que
compromet cada persona i li fa comprendre que no pot abandonar-se a les seves
convenincies individuals.
Per ltim, aquelles persones que tenen alguna creena religiosa, la responsabilitat la
tenen tamb davant de Du.
Ltica dels principis: el dret.

Dret: sistema de normes que shan de complir per a que la societat funcioni be i no
shan de violar.
s fonamental leducaci en una tica dels principis que defensi les llibertats
democrtiques i els drets de les persones.
Estat del benestar: estat en el qual les poltiques sn socialistes.
Ltica de la responsabilitat: els deures.
s necessria una tica de la responsabilitat que fomenti leducaci dels ciutadans en
la responsabilitat cvica i poltica. Tan important com la promoci dels drets s
lassimilaci dels deures que corresponen a cada un en la convivncia.
TEMA 9
JUSTCIA
Justcia: donar a cadasc el que li pertoca segons la feina que fa i en un pla digualtat.
Utilitarisme
Utilitarisme: - la bona acci s la til, i aquesta s la que proporciona ms benestar al
mxim nmero de persones.
- teoria tica que sost que tota acci s bona si promou la felicitat del
mxim n de persones.
Principi dutilitat: - la mxima felicitat per al major nombre.
- Considera bo all qu s til
til: all que produeix felicitat i benestar social.
Utilitarisme quantitatiu: all que estableix qu s til, s la qualitat (quant ms millor)
Utilitarisme egoista: all que noms s til per a tu per tota acci egoista tamb ha de
ser altruista.
Utilitarisme qualitatiu: all que s til s la qualitat del plaer.
Utilitarisme universalista: procurar el b del conjunt de la societat (com ms gent millor)
Conseqencialisme: part de moltes teories que valora el resultat de lacci i no el
perqu de lacci.

Utilitarisme quantitatiu de Bentham: proposa un utilitarisme qualitatiu. Podem

tenir cobertes totes les nostres necessitats corporals (satisfacci) i tot i aix
sentir-nos infelios. La felicitat suposa un grau ms, ja que implica sentir un plaer

solidari.
Utilitarisme egoista proposa un utilitarisme universalista. He de procurar no
noms el meu b particular, sin el del conjunt de la societat. Si la societat
millora acaba repercutint positivament en la seva felicitat.

Un judici moral es just quan es tenen en compte duna manera imparcial els interessos
de tots aquells sobre els quals pugui repercutir lacci moral que estem valorant.
Teoria contractualista
Si no hi ha justcia no hi ha aquella cosa humana que ens caracteritza.
Primer principi assegura les llibertats individuals fonamentals, com la llibertat de
pensaments, expressi...
El segon principi pretn garantir que les desigualtats socials i econmiques sarticulin
de manera que ofereixin el benefici ms gran possible als menys afavorits per la
societat, mantenint el mateix temps la igualtat equitativa doportunitats.