NDEX

ESTEREOTIPS APLICATS AL MN DE LA POLTICA.......................................................2

CORRUPCI POLTICA.......................................................................................................3
NOTCIES...............................................................................................................................3
OPINI SOBRE ELS ESTEREOTIPS POLTICS................................................................4
PREJUDICIS EN EL SEXE.......................................................................................................5

MASCLISME..........................................................................................................................6
CAUSES ...........................................................................................................................6
FEMINISME ..........................................................................................................................7
HISTRIA........................................................................................................................7
TIPUS................................................................................................................................9
PERSONATGES IMPORTANTS...................................................................................10
VIOLNCIA DE GNERE.................................................................................................13
TIPUS..............................................................................................................................14
PREJUDICIS EN LEDAT.......................................................................................................15
ETAPES DE LA VIDA........................................................................................................15
ENQUESTA SOBRE ELS PREJUDICIS.................................................................................16
RESULTAT ENQUESTA.....................................................................................................18
BIBLIOGRAFIA......................................................................................................................19

ESTEREOTIPS APLICATS AL MN DE LA POLTICA

Un estereotip s un conjunt didees o imatges que la societat t de model sobre unes

persones o coses que presenten unes caracterstiques comunes.
En el mn de la poltica, algunes vegades, als poltics no els interessa solucionar els
problemes que hi ha al seu pas, sin que volen desacreditar a loposici, ja que aix la gent
veur malament a aquell partit poltic i no els votaran.
Tamb quan s temps deleccions, els poltics haurien de mostrar als ciutadans les
seves propostes coma a candidats a ocupar un lloc de govern, per noms es dediquen a
treures els draps bruts mtuament, com per exemple fan el PSOE i el PP, quan sacosten
eleccions al govern.
Les Baixes participacions electorals amb les que el nostre pas es troba fa anys, es
deu a que la gent que pot votar, no confia en els poltics, ja que daquestes es diu que: noms
procuren pel seu propi b i el de la seva butxaca, que no es posen a la pell del poble, no sn de
confiar, ja que alguns es queden els diners dels ciutadans en estafes (cas Grtel, Cas Pretoria),
etc. La prova daquesta desconfiana vers als poltics, la trobem en una enquesta publicada al
diari El Mundo, en qu els partits poltics sn la tercera preocupaci dels espanyols, darrera
de latur i leconomia.

NOTCIES
Hem analitzat dues notcies titolades, respectivament: Los primeros inmigrantes
llegan a Jan a un mes de la campanya agrcola i 11M, ni fue ETA ni fue Al Qaeda ni se
quiere saber quien fue.
En la primera, podem observar que es parla molt b de qui governa en aquesta ciutat
andalusa, ja que aquests han ajudat a una immigrants que, en busca de treball, han vingut
abans del que sesperava als camps andalusos, per loposici aprofita per criticar els que
governen i aquests, es defensen fent-los el mateix. En conclusi, els partits poltics aprofiten
qualsevol fet per criticar-se mutuament i per fer sortir el nom del partit en qualsevol notcia.
En laltre notcia, observem lestereotip de que els poltics noms procuren pel seu
propi be i no pel dels ciutadants, ja que en un fet tant impactant com va ser l11 M, el PSOE i
el PP, no volen que se spiga qui va dur a terme latemptat al tren de Madrid lonze de mar
de 2004. Els socialistes doncs, deien que havia estat Al Qaeda i els populars que havia sigut
ETA. Si es digus qui va ser doncs, un dels dos partits en sortiria perjudicat i per ells s ms
important estar al govern i aconseguir vots que no pas que es digui la veritat sobre qui va ser
el culpable.

CORRUPCI POLTICA
La corrupci poltica s el mal s del poder governamental per aconseguir
informaci privilegiada, trfic dinfluncies, patrocinis, suborns, malversaci de fons... i en el
pitjor dels casos trfic de drogues, blanqueig de diners i prostituci.
No totes els prctiques poltiques sn considerades illegals en tots els pasos, ja que
alguns sn ms permissius que daltres.
La Transparncia Internacional, s un organisme mundial que mesura el nivell de
corrupci en 180 estats del mn i els dna una puntuaci que va de l1 fins el 10. Lany 2008,
Dinamarca i Nova Zelanda encapalaven els priemrs llocs, en canvi Iraq, Birmnia i Somlia
ocupaven els ltims llocs.

OPINI SOBRE ELS ESTEREOTIPS POLTICS

En lactualitat, els poltics sn considerats unes persones que o b aporten menys del
que podrien aportar a la societat degut a interessos personals, o que no mereixen estar en una
posici tan elevada dins la mateixa poltica.
Dins el que serien els estereotips poltics, hi trobem el que afirma que la majoria
daquesta sn corruptes i que es dediquen a embutxacar-se diners, fet que est basat en
alguns casos reals, per que per sort sn una minoria. Tamb nhi ha que afirmen que els
poltics sn persones que treballen poc i cobren molt, fet que es podria relacions amb qu la
gent entn per treballar poc un desgast fsic petit, per no semblen tenir en compte el
possible desgast mental, el qual en alguns casos pot ser ms estressant.
Tot i que aquests estereotips esmentats anteriorment, que com la majoria dels
estereotips noms sn afirmacions sense fonament, algunes persones ms enteses, i que han
presentat fonaments per a les seves explicacions, afirmen que els poltics actuals es centren
massa en la reputaci social personal i la reputaci internacional del pas, deixant massa de
banda leconomia daquest. Per aix, esmenten que els poltics haurien dactuar una mica
menys com a poltics i una mica ms com a empresaris; asseguren que aix podria
beneficiar lEstat, tot i que potser els mtodes utilitzats per aconseguir-ho, podrien fer perdre
vots al partit corresponent en les segents eleccions, ra per la qual no es du a terme aquesta
idea actualment.

PREJUDICIS EN EL SEXE
Un prejudici s una creena o valoraci que hom fa de forma precipitada
i sense base de certesa i que li influeix i li condiciona el punt de vista. La
discriminaci sorgeix quan un determinat individu o conducta s jutjat
negativament per causa dels prejudicis i llavors rep un tracte diferent.
Els prejudicis sn una conducta adaptativa, proporcionen una guia per al
judici rpida perqu no sempre es poden verificar tots els aspectes d'un assumpte
abans de reaccionar-hi. s innat tenir prejudicis per el contingut d'aquests s
educativa, s'adquireixen per exemple d'altres persones i poden modificar-se (tot i
que l'individu manifesta una especial resistncia a desprendre's d'ells).
La discriminaci s el tracte diferent i menyspreador a una persona o
collectiu en funci de les seves caracterstiques tniques, de gnere, d'orientaci
sexual, de religi, de parla, d'edat, de salut, d'estament social La discriminaci
s el tracte diferent i menyspreador a una persona o collectiu en funci de les
seves caracterstiques tniques, de gnere, d'orientaci sexual, de religi, de parla,
d'edat, de salut, d'estament social
El masclisme i el feminisme serien exemples clars de les diferncies que
existeixen entre sexes i dels prejudicis que existeixen entre tots dos.
Al mateix temps, i podrem dir que conseqentment, trobem tamb la
violncia de gnere, present encara actualment dins la nostra societat.

MASCLISME
El masclisme s el conjunt d'idees, actituds i prctiques sexistes del home
sobre la dona. El masclisme creu que l'home s superior a la dona.
Com actitud el masclisme designa una idea particular de la virilitat. Els
masclistes rebutgen a la dona el dret a treballar, participar en activitats esportives
o fer els papers que tradicionalment eren pels homes. Molts masclistes creuen
tamb que tenen el dret com homes a buscar aventures fora del matrimoni, mentre
que les dones han de ser fidels tamb consideren que les dones s'han d'ocupar de
la casa i fer de mares i esposes. d'idees, actituds i prctiques sexistes del home
sobre la dona. El masclisme creu que l'home s superior que la dona.

CAUSES

Lleis discriminatries per la dona

o Diferencia de tracte en cas d'adulteri: en algunes cultures, l'adulteri,
o l'embars abans del matrimoni, sn durament castigades.
o Necessitat del perms d'un home per a realitzar activitats
econmiques.
o Negaci del dret a vot o d'altres drets civils.(Sufragi)
o Educaci masclista des de les escoles o la prpia famlia.

Discriminaci en l'mbit religis, en pasos de predomini musulm, en

determinades branques del cristianisme (com el mormonisme o el
catolicisme), en els ortodoxos jueus, en el hinduisme...

Divisi sexista del treball. Els homes ocupaven llocs ms importants

(originalment la divisi sexista es va fonamentar en la diferent capacitat
fsica i muscular, en la qual els homes tenien avantatge). En canvi, en les
modernes societats tecnolgiques, la fora fsica s irrellevant, sent
immensament ms important les capacitats intellectuals i les habilitats
socials, sens dubte aix ha perms la incorporaci de moltes dones al
treball assalariat. Tamb es refereix a un pagament de salari menor a les
dones que als homes en canvi del mateix treball.

Els mitjans de comunicaci i la publicitat sexista.

FEMINISME
El feminisme o moviment feminista s el conjunt d'idees i accions que,
al llarg del temps, busca afavorir els interessos de les dones en situacions de
submissi al poder mascul per tal de modificar posicions de desigualtat i
violncia envers les dones.

HISTRIA
La historiadora Gerda Lerner ubica el naixement del patriarcat com un
esdeveniment histric en el qual es documenta el principi de la subordinaci de les
dones a travs dels sistemes poltics, legals, culturals, religiosos i socials. Tamb
documenta les diverses evidncies de l'existncia d'una conscincia feminista a
travs de millennis en diferents societats del mn i de la histria. En recopilar
aquests escrits arriba a la conclusi de qu el procs histric documentat i
transms com la histria universal no afecta de la mateixa manera els homes i les
dones. El coneixement desenvolupat a travs de segles per dones amb conscincia

feminista va ser truncat una i una altra vegada. Les dones que reclamaven la
subordinaci o que es comportaven fora dels esquemes d'assignats al seu sexe,
eren i van ser marginades. La falta d'ensenyament a les dones sobre els xits
d'aquelles que van ser reeixides a travs de la histria, s un dels factors que han
contribut a l'opressi de les mateixes. Aix, va ser el segle XIX quan la
conscincia feminista es va comenar a transmetre a altres dones i, s'inicia el
feminisme com a moviment social i poltic.
Sovint s'afirma que el feminisme va nixer a finals del segle XVIII i
principis del XIX, quan la gent va comenar a percebre que la dona era oprimida
per una societat patriarcal. El moviment feminista t les seves arrels a Occident i
especialment en el moviment de reforma del segle XIX. El moviment organitzat
comena amb la primera convenci pels drets de la dona, a Nova York l'any 1848.
Ms d'un segle i mig ms tard, el moviment ha crescut i ha adoptat diverses
perspectives sobre el que constitueix la discriminaci contra la dona. El primer
moviment feminista s sovint anomenat la primera onada, i desprs de 1960, la
segona onada.
En sentit ampli, el conjunt d'esforos, sorgits especficament durant els
segles XIX i XX, en pro de l'emancipaci de la dona i de la igualtat de drets en
ambds sexes. El terme comena a usar-se com a neologisme a Frana (Charles
Fourier, el 1837), d'on passa als pasos anglosaxons com womanism, per aplicarse en general als moviments de reivindicaci empresos per la dona. A Espanya, el
terme apareix cap a 1899 en un llibre d'Adolfo Posada, titulat Feminisme.
La histria del feminisme comprn dos grans perodes. El primer,
denominat amb el terme de primera onada, s'estn de 1860 a 1920, s gaireb
un fenomen exclusiu dels Estats Units i Gran Bretanya i est representat pels
moviments de dones que lluiten per la igualtat de drets: les sufragistes. El segon
perode, el feminisme anomenat de la segona onada, sorgeix a la fi dels anys
seixanta i s'estn per Europa; representa un canvi qualitatiu respecte de l'anterior
-encara que gira tamb inicialment entorn del dret del vot- i adquireix una major
fora organitzativa. En el reforament del feminisme d'aquesta segona fase t molt
a veure la independncia econmica adquirida per les dones en aquesta poca i el
seu major nivell educatiu.

TIPUS
D'entre les diverses orientacions dels grups feministes destaquen el feminisme
radical i el feminisme socialista. El primer, forma predominant en els EE.UU., lligat a l'origen
al moviment antiracista, es caracteritza per veure en el patriarcat, o la societat patriarcal,
l'origen de la desigualtat i l'opressi i la font de qualsevol altra forma de dominaci; estn al
separatisme de la dona i a l'autonomia i exclusivitat de la cultura femenina: el feminisme
com a diferncia. Kate Millet, autora de Flying i de Poltica sexual, s una de les idelogues
radicals ms influents del feminisme radical en els EE.UU. A Europa, Luz Irigaray (Blaton,
Blgica 1930) s una de les pensadores ms importants d'all femen com diferncia
sexual: la relaci que pot establir-se entre all femen i el pensament de la diferncia s
anloga a la relaci que s'estableix entre all mascul i la identitat. El feminisme social, per la
seva banda, aprofundeix les seves arrels en el marxisme, critica i veu l'origen de la desigualtat
i de l'opressi en la classe social, que relaciona dialcticament amb el concepte de gnere:
l'opressi i subordinaci de la dona respecte de l'home es deu a una dinmica d'opressi
subjacent en l'estructura social. El moviment ideolgic anomenat de la Nova esquerra
(l'expressi New Left va ser encunyada pel socileg americ Charles Wright Mills-, nascut
tamb en els EE.UU., ha donat expressi a diverses formes de neofeminisme. El feminisme
cultural dels anys setanta, derivat del feminisme radical americ, veu en la sexualitat de la
dona (sexe i capacitat de procrear) -amb una orientaci tant biologicista com psicologicistal'objecte de desig i domini de la societat en el sistema patriarcal. Enfront d'aix, la revoluci
de la dona suposa un canvi en les relacions de poder. El feminisme ecopacifista i
l'ecofeminisme, variants del feminisme cultural o del radical, reivindiquen l'alliberament de la
dona des de collectius influts per les idees pacifistes i antimilitaristes o ecologistes. A grans
trets i de manera esquemtica, s'estableix la distinci general entre feminismes de la igualtat,
inspirats en ideologies d'esquerra i feminismes de la diferncia, que insisteixen en l'escissi
que suposen en la humanitat las dues vessants de la diferenciaci sexual.

F. Materialista: Interpreten que la dona forma part duna altra classe

social; lexperincia de lhome s diferent que la de la dona. Proposa que
la dona semancipi.

F. Socialista: La dona s diferent de lhome per formen part de la

mateixa classe social. Proposen incrementar els drets de la dona.

F. Liberal: de tendncia conservadora. Veuen que la dona no est

oprimida, sin que noms hi ha una petita desigualtat que shauria de
corregir. Defensen la incorporaci al treball de la dona, la seva ocupaci
de la famlia i el consumisme.

F. Radical: no creu possible el canvi social. Les estructures masclistes

estan tan arrelades que cal comenar de zero, per aix pensen en fundar
noves comunitats.

PERSONATGES IMPORTANTS
Al llarg del segles moltes persones han defensat els drets de les dones.
Els personatges ms importants han estat: Olympe de Gouge, Mary Wollstonecraft
i John Stuart Mill, entre daltres.

Olympe de Gouge
Marie Gouze (Montauban, 7 de maig de 1748 - Pars, 3 de novembre de
1793), ms coneguda com Olympe de Gouges, fou una escriptora francesa, autora,
l'any 1791, de la Declaraci dels Drets de la Dona i de la Ciutadana.
Nascuda a Montauban, en una famlia humil. Es cas molt jove i qued
vdua en poc temps amb un fill al seu crrec. El 1788 es trasllad a Pars on es
canvi el nom i emprengu una carrera literria redactant obres de teatre, tot i

l'escassa educaci que havia rebut. Amb els diners que guanyava, gaireb no podia
mantenir-se.
El 1789 s'aboc a la Revoluci Francesa defensant una monarquia
moderada. Va ser en aquest perode quan escrigu un gran nombre d'articles,
manifestos i discursos (uns trenta en total). El seu pensament propi de la
Illustraci ja s'havia plasmat abans en algunes de les seves obres de teatre com
L'esclavitud dels negres on criticava amb duresa l'esclavitud.
Admirava a Mirabeau i a La Fayette. El 1791 escrigu la seva famosa
Declaraci dels Drets de la Dona i la Ciutadana com a reacci a la Declaraci dels
Drets de l'Home i del Ciutad que noms reconeixia la condici de ciutadania als
homes i deixava les dones en una situaci d'inferioritat. La seva Declaraci dels
Drets de la Dona i la Ciutadana comenava amb les segents paraules:
"Home, ets capa de ser just? Una dona et fa aquesta pregunta."
Seguint la lnia de Montesquieu, defens la separacide poders sense
contradir-se amb el fet que el 1793 inicis la defensa de Llus XVI i s'opongus a
Robespierre i Marat.
Per les seves idees poltiques fou guillotinada el 3 de novembre de 1793
acusada de ser l'autora d'un cartell girond.

Mary Wollstonecraft
Mary Wollstonecraft (27 d'abril de 1759 - 10 de setembre de 1797) fou
una filsofa i escriptora britnica. Durant la seva carrera escrigu novelles,
tractats, un relat de viatge i un llibre de literatura infantil. Wollstonecraft s
coneguda per Vindicaci dels drets de la dona, en la qual argumenta que les dones
no sn per naturalesa inferiors als homes, sin que noms pot semblar-ho pel fet
que no han tingut accs a una educaci adequada. Suggereix que dones i homes

haurien de ser tractats com a ssers racionals i imagina un ordre social basat en la
ra.
Tant per part del pblic en general com de les feministes, la vida de
Wollstonecraft ha estat objecte del mateix inters, si no major, que les seves obres,
a causa de les eves relacions poc convencionals i sovint tumultuoses. Desprs de
dels idillis amb Henry Fuseli i Gilbert Imlay Wollstonecraft es cas amb el tamb
filsof William Godwin, un els precursors del moviment anarquista; amb ell
tingu una filla Mary Shelley autora de Frankenstein i esposa del conegut poeta
reomntic Percy Bysshe Shelley. Wollstonecraft mor a l'edat de trenta-vuit anys a
causa de les complicacions derivades del naixement de la seva filla, deixant
diverses obres inacabades.
Avui en dia, Wollstonecraft est considerada una de les precursores de la
filosofia feminista. La seva preco defensa de la igualtat i els seus atacs al
feminisme convencional i a la degradaci de la dona van ser l'avantsala de
l'aparici del moviment feminista. Les seves idees filosfiques i els seus conflictes
personals han estat considerats com a influncies importants en les posteriors
obres feministes.

John Stuart Mill

John Stuart Mill (n. 20 de maig de 1806 - 8 de maig de 1873) fou
filsof i economista angls i el pensador liberal ms influent del segle XIX.
Defensava l'utilitarisme, la teoria tica ja proposada pel qui fou el seu padr
Jeremy Bentham.
John Stuart Mill nasqu a Pentonville, Londres (Anglaterra) i fou el
primer fill de James Mill. Mill fou educat pel seu pare, amb l'ajuda de Jeremy
Bentham i Francis Place. Reb una educaci molt rigorosa i fou allat
deliberadament del contacte amb altres nois de la seva edat. El seu pare, un
seguidor de les idees de Bentham i de l'associacionisme, tenia la idea de crear una

figura intellectual que continus difonent les idees utilitaristes desprs de les
morts de Bentham i d'ell mateix.
Els seus coneixements quan era encara un nen eren excepcionals: als tres
anys sabia l'alfabet grec i una llarga llista de paraules gregues amb la seva
corresponent traducci a l'angls, a l'edat de vuit anys les faules d'Hisop, l'Anbasi
de Xenofont i l'Herdot i tenia coneixements de Luci, Digenes, Iscrates
d'Atenes i Plat. Tamb tenia fora coneixements de la histria d'Anglaterra. Als
vuit anys, comen a estudiar llat, geometria i lgebra i fu de mestre als seus
germans ms petits. Les seves lectures principals eren sobre temes d'histria si b
lleg tots els autors clssics grecs i llatins que es llegien a les universitats de
l'poca; aix a l'edat de deu anys llegia Demstenes i Plat amb facilitat. El 1818
el seu pare public Histria de l'ndia. immediatament desprs, comena a
estudiar lgica i llegeix els tractats d'Aristtil. En els anys segents, s'introdueix
en l'economia poltica i estudia Adam Smith i David Ricardo.
Mill treball per la Companyia de les ndies Orientals britnica, per fou
tamb Membre del Parlament pel partit liberal. En la seva obra "Consideracions
sobre el govern representatiu", Mill exposa diverses reformes per al parlament i el
sistema electoral, especialment en temes de representaci proporcional i extensi
del dret de sufragi.
El 1851 Mill es cas amb Harriet Taylor desprs de 21 anys d'amistat.
Harriet Taylor tingu una gran influncia en l'obra de Mill tant al llarg de la seva
amistat com posteriorment durant el matrimoni; n's un exemple la defensa que fa
Mill dels drets de la dona.

VIOLNCIA DE GNERE
El 1995 lONU defineix la violncia domstica com qualsevol acte de
violncia sexista que t com a resultat possible o real un dany fsic, sexual o

psquic incloses les amenaces, la coacci o la privaci arbitrria de la llibertat tan

si t lloc en la vida pblica com en la provada.
Amb la violncia de gnere es refora la superioritat masculina,
determinada a travs de la cultura. No t finalitat ni cap objectiu ms que subjectar
a la dona.
La violncia de gnere, concretament la que s'exerceix sobre les dones,
inclou una quantitat de prctiques que les han coaccionades durant anys i que han
restat invisibles davant els nostres ulls. Per tant, per tal de ser capaos de
reaccionar davant un fenomen social d'aquesta mena, primer haurem de ser
capaos d'identificar-lo i d'anomenar-lo.
TIPUS

Fsica: tot all que causi o pugui causar un dany fsic (cops, verins,
productes en mal estat, etc.)

Psquica: aquella que afecti al benestar psicolgic de la persona

(amenaces, insults, humiliacions, etc.)

Econmica: accs desigual als bns econmics que han de ser compartits.
En casos extrems, tamb pot conduir a la prostituci.

Sexual: qualsevol acte sexual contrari a la voluntat de la don ai que resulti

dolors, humiliant i que sigui sota la fora, lautoritat o lengany.

PREJUDICIS EN LEDAT
Prejudici: creena o valoraci que fem de forma precipitada i sense base
de certesa que influeix i condicions el punt de vista sobre un tema o collectiu
concret.
Per tractar els prejudicis que hi ha actualment pel que fa referncia a
ledat de la persona, hem realitzat una enquesta demanant adjectius per a
cadascuna de les diferents etapes de la vida. A ms, tamb hem realitzat una
enquesta per conixer lopini general de la gent, tan pel que fa als prejudicis en
el sexe, com en ledat.

ETAPES DE LA VIDA
Per saber una mica la idea que t la gent de les persones en terme general
en les diferents etapes de la seva vida, hem fet una enquesta demanant adjectius
per a cadascuna de les etapes i hem escollit els que ms o menys coincidien per
crear una idea general. Aix doncs, veiem:

INFANTESA: innocents, desordenats, sincers, bruts, felios.

ADOLESCNCIA:

mandrosos,

independents,

mentiders,

poc

respectuosos, poc sociables.

JOVENTUT: emprenedors, consumistes, innovadors, entusiastes.

MITJANA EDAT: conservadors, responsables, autoritaris, tradicionals.

VELLESA: menys tils (per a laven de la societat), antiquats i tancats

pel que fa a noves idees i innovacions.

ENQUESTA DELS PREJUDICIS

PREGUNTES
1. Creus que la societat actual s excessivament masclista, encara?
2. Creus que les persones un cop jubilades no aporten res a la societat?
3. Qu opines sobre la juventut actual?
4. Creus que ha Espanya es produeix molta violencia de gnere? Si ho creus
qu penses que shauria de fer per solucionar-ho?
5. Ests dacord amb la nova llei de jubilaci als 67 anys?
6. Penses que tots els joves sn irresponsables tal i com mostren els
telenotcies?
7. Creus que els espera un bon futur a la juventut actual?

RESPOSTES

1. No, perqu cada cop hi ha menys homes que sn masclistes i ms lleis que
reprimeixen els casos de violencia de gnere.
2. Si, a la societat no ja que no treballen i per tant no sn persones actives.
3. Que est desordenada, massa festa i que ja no es preocupen dels estudis
com es preocupaven abans.
4. A Espanya i a tot arreu.
5. No, perqu sha de deixar entarada als joves que volen comenar a
treballar.
6. No.
7. Si entre els joves continua havent-nhi de responsables, si.

1. Si, perqu no shauria de donar en cap cas.

2. No, crec que si que aporten econmicament perqu segueixen consumint.
3. Que son com sempre han estat el jovent.
4. No, perqu cada vegada va a menys.
5. No! Crec que a 65 anys ja s exesiu.
6. No, nhi ha de tots.
7. Si, perqu sha de ser optimista i pensar que ens espera un futur millor!

1. No, cada vegada la gent es mentalitza ms sobre la igualtat entre sexes.

2. Si, a la societat ja no li aporten res.
3. Que sn molt passotes i que es desentenen massa de les seves
obligacions, i noms pensen en els seus drets4. Crec que es dna a tot arreu. s difcil combatir-la perqu sha de donar un
canvi en la mentalitat de la societat en general.
5. No.
6. No, a ms no magraden aquestes generalitzacions, a ms s donen amb
massa freqncia.
7. No ho s.

1. No perqu a la gent sels ensenya ja desde petits a entendre el fet de la

igualtat.
2. Crec que almenys a la societat ja no hi aporten res.
3. Que pensen molt en anar de festa (jajaja).
4. Si, com a la resta de pasos. Crec que la llei hauria de ser encara ms
restrtictiva amb els casos de violencia de gnere.
5. No.
6. No, com amb totes les persones nhi ha de tots, per si, nhi ha bastants de
irresponsables.
7. No, per culpa de la crisi.

RESULTAT DE LENQUESTA
La societat en general opina que als joves davui dia el futur que els
espera tampoc ser tant dolent com alguns diuen, ja que tampoc s que en general
el jovent sigui tant dolent com diu alguna part de la gent. La joventud, com diu la
majoria, s innovadora, i en part va en contra de les normes establertes per tal de
modernitzar la societat. Per tant, el fet de que portin la contrria no noms mostra
que no respecten la autoritat, que sin en part s per una bona causa.
Per altra banda, la societat opina que la gent gran, tot i que a partir de la
jubilaci no treballen, contribueixen en laven de la societat, encara que noms
sigui en la part econmica, ja que segueixen consumint. Tamb alhora estan
descontents amb el fet que shagi aprobat una llei que obligui a la gent a seguir
treballant fins els 67 anys en la majoria de casos, ja que aix priva als ms joves
dentrar amb ms facilitat al mn laboral.

BIBLIOGRAFIA

MARTIN, SALVADOR. Estereotipos Poloticos: Los Teloneros [en lnia]. Ver.

25 gen. 2010. http://www.salvador.martin.name/joomla/index.php?
option=com_content&view=article&id=456:los-teloneros&catid=2:diarioideal&Itemid=2 [Consulta 2 feb. 2010]

MARTIN, SALVADOR. Estereotipos Polticos [en lnia]. Ver. 25 gen. 2010.

http://www.salvador.martin.name/joomla/index.php?
view=article&catid=2:diario-ideal&id=456:losteloneros&tmpl=component&print=1&page= [Consulta 2 feb. 2010]

FERNNDEZ-PACHECO, JANINA. Prejuicios de Gnero [en lnia].

http://white.oit.org.pe/gpe//ver_definicion.php?gloCodigo=110 [Consulta
2 feb. 2010]

RIO NEGRO. Los Prejuicios de Gnero ms Comunes [en lnia]. Ver. 1 oct.
2008. http://www.rionegro.com.ar/diario/2008/10/01/200810v01s01a.php
[Consulta 2 feb. 2010]

Enciclopedia Catalana en lnia. http://ec.grec.net/lexicx.jsp?

GECART=0059098 [Consulta 15 feb. 2010]

VILCHES, JORGE. Enemigos Polticos [en lnia]. Ver. 21 maig 2009.

http://www.libertaddigital.com/opinion/jorge-vilches/enemigos-politicos49277/ [Consulta 15 feb. 2010]

LUCAS, ANTONIO. Polticos Degenerando [en lnia]. Ver. 28 des. 2009.

http://www.elmundo.es/opinion/columnas/antoniolucas/2009/12/21666498.html [Consulta 30 feb. 2009]

WIKIPEDIA LA ENCICLOPEDIA LIBRE. Corrupcin Poltica [en lnia].

http://es.wikipedia.org/wiki/Corrupci%C3%B3n_pol%C3%ADtica
[Consulta 3 mar 2010]

WIKIPEDIA LA ENCICLOPEDIA LIBRE. Feminismo [en lnia].

http://es.wikipedia.org/wiki/Feminismo [Consulta 3 mar 2010]

WIKIPEDIA LA ENCICLOPEDIA LIBRE. Machismo [en lnia].

http://es.wikipedia.org/wiki/Machismo [Consulta 3 mar 2010]

CONFEDERACI GENERAL DEL TREBALL DE CATALUNYA. Jornades

Feministes Estatals [en lnia]. Ver. 19 nov 2009.
http://www.cgtcatalunya.cat/index.php/local/plugins/barre_typo_v2/css/spi
p.php?article3368 [Consulta 1 maig 2010]

GALLART, ERNEST; ALMIRALL, BERNAT; CHOAIBI OMAR; CODORNIU PAU.

Masclisme i Feminisme [en lnia]. Ver. 24 gen. 2010.
http://www.slideshare.net/guest8dab14/masclisme-i-feminisme [Consulta
12 maig 2010]

WIKIPEDIA LA ENCICLOPEDIA LIBRE. Olympe de Gouges [en lnia].

http://ca.wikipedia.org/wiki/Olympe_de_Gouges [Consulta 12 maig 2010]

WIKIPEDIA LA ENCICLOPEDIA LIBRE. Mary Wollstonecraft [en lnia].

http://ca.wikipedia.org/wiki/Mary_Wollstonecraft [Consulta 12 maig
2010]

WIKIPEDIA LA ENCICLOPEDIA LIBRE. John Stuart Mill [en lnia].

http://ca.wikipedia.org/wiki/John_Stuart_Mill [Consulta 12 maig 2010]