1

1. Definici de lEdat Antiga a la Pennsula Ibrica.

2. Ibers i Celtes
3. Fenicis, Grecs i Cartaginesos.
4. La Conquista Romana:
4.1. Hispania i la seua Organitzaci (Mapa)
4.2. Societat Hispanoromana.
4.3. La Romanitzaci.
4.4. LArt Rom.
5. El Territori de la Comunitat Valenciana en lEdat Antiga:
5.1. Pobles Ibrics
5.2. Conquista Romana del Territori de la Comunitat.
5.3. Ciutats, Colnies Romanes, Squies i Aqeductes, La
Via Augusta.

1 LEDAT ANTIGA A LA PENNSULA IBRICA.

L'edat

antiga

l'poca

histrica

que

coincideix

amb

el

sorgiment

desenvolupament de les primeres civilitzacions o civilitzacions antigues.

El concepte ms tradicional d'histria antiga
presta atenci al descobriment de l'escriptura,
que

convencionalment

la

historiografia

ha

considerat la fita que permet marcar el final de

la Prehistria i el comenament de la Histria,
atesa la primacia que atorga a les fonts escrites davant la cultura material, que
estudia amb el seu propi mtode l'arqueologia.

IBERS I CELTES

Els ibers procedien del nord dfrica.

Prehistoria

Antigetat

Edad Mitjana

s.II a c IV

s. V XV

Edad
Moderna

Edad

s. XV-XVIII

s. XIX- XX

Contempornea

Posseen
un
evolucionat sistema d'escriptura, barreja de alfabet i sillabari.Els ibers habiten el
poblat de Salduba (l'actual Saragossa)

Els ibers van conixer la cultura urbana i un desenvolupament poltic notable,

indut pel seu contacte, molt antic, amb les civilitzacions mediterrnies, tant grega
com fencia, abans de l'arribada dels romans a Hispnia. Pel que fa a l'agricultura,
els cereals van constituir la base de la producci. la metallrgia del ferro s'aplica
tant a la producci d'armes com a una gran diversitat d'instruments de treball.
El territori en el que habitaven els celtibers s'anomena Celtibria i comprn
bsicament la vora occidental de la meseta: capaleres del
Tajo, Jaln, Duero, Tria, Xquer i Cabriol) i la riba dreta
del curs mitj de l'Ebre. Territori que correspon a les
actuals provncies de Sria, Guadalajara, Conca, Saragossa i
Terol. Vivien en ciutats fortificades. Vestien una espcie de
tnica monocroma de lli i a sobre el vestit el sagum o capa
negra sense mnigues oberta per davant i subjecta al pit
amb una fibula. Usaven tamb una mena de pantalons estrets.

3.

Fenicis, Grecs i Cartaginesos.

Els fenicis eren un poble semita sorgit de les migracions dels semites des de
Mesopotmia. El grup semita origen dels cananeus es va establir a la zona entre el
3000 i el 2700 aC, i la branca nord dels cananeus van esdevenir els fenicis. Les
ciutats fenicies ja existien vers el 2000 aC. Els
fenicis van ser un poble de mercaders que va agafar
les seves caracterstiques tniques al segon millenni.

L'Antiga Grcia

s un terme utilitzat per

referir-se al mn de parla grega de l'antiguitat. Es

refereix no noms a la pennsula geogrfica de la
Grcia moderna, sin tamb a totes les rees de la cultura grega que foren
colonitzades pels grecs. Les caracterstiques niques de la divisi social de l'Antiga
Grcia eren la divisi entre l'home lliure i l'esclau, els papers diferenciats de
l'home i la dona, la importncia de la religi, i la poca
importncia del naixement per a basar l'estatus social.
La forma de vida dels atensos era comuna a tot el mn
grec, a diferncia del sistema espart. Els esclaus no
tenien cap poder ni estatus social. Tenien el dret de
tenir una famlia i comprar propietats, per, no tenien
4

cap dret poltic. Per a estar preparats pel servei militar, els homes practicaven
l'exercici fsic tots els dies.

Cartaginesos L'any 550 a. C. els Cartaginesos van posar

guarnicions al litoral espanyol per ajudar els Fenicis contra
els Tartesios. No es van acontentar amb aix, i van
sotmetre

als

Ibers,

apoderant-se

de

la

costa

Mediterrnia. Van arribar fins a Cadis i van expulsar als

Fenicis (501 aC) La ciutat de Cartago va desenvolupar un
gran Estat sota el seu poder,. En els seus inicis, el
territori cartagins comprenia noms la ciutat i una petita
rea d'uns 50 km . En el segle VI a. C. els cartaginesos
van anar ocupant un territori entre 30.000 i 50.000 km ,
que va constituir la base de l'Estat Cartagins. En el seu apogeu va ser la primera
potncia econmica i militar a la Mediterrnia occidental. La Repblica Cartaginesa
es va enfrontar a la Repblica Romana per l'hegemonia, sent derrotada en el 146
a. C., el que va comportar la desaparici de l'estat cartagins i la destrucci de la
ciutat de Cartago.

4- LA CONQUISTA ROMANA
Es coneix com Conquesta d'Hispnia al perode histric comprs entre el
desembarcament rom a Empries (218 aC) i la conclusi de la conquesta romana
de la Pennsula Ibrica per Csar August (19 aC), aix com als fets histrics que
conformen aquest perode.

4.1

HISPANIA I LA SEUA ORGANITZACI (MAPA)

Tot i imposant-se als cartaginesos de la Mediterrnia, Roma encara tardaria dos

segles a dominar per complet la Pennsula Ibrica, guanyant-se amb la seva poltica
expansionista l'enemistat de la prctica totalitat dels pobles de l'interior. Es
considera que els abusos als que aquests pobles van ser sotmesos des del principi
van ser en gran part culpables del fort sentiment antirom d'aquestes nacions.
Desprs d'anys de cruentes guerres, els pobles autctons d'Hispnia van ser
finalment aixafats pel corr militar i cultural rom

4.2

Societat Hispanoromana

Divisi de la societat en dos grups diferenciats clarament: el dels homes lliures i el

dels esclaus. L'home lliure presumeix amb orgull de no rebaixar-se a una activitat,
la del treball fsic, que queda per a una categoria inferior. Aquesta categoria
d'ssers inferiors, els esclaus, s la que
t l'obligaci de produir, de treballar.
Encara que s clar que molts dels homes
lliures, integrats en la plebs, tamb van
haver de realitzar aquesta prctica per
poder subsistir.

s una societat basada en la famlia patriarcal en qu l'home, en matrimoni amb

una sola dona, t autoritat sobre la seva dona, els seus fills, les dones dels seus
fills i els esclaus al seu crrec. Els dus del pare seran els dus de la famlia, sent
aix que la religi representa, d'aquesta manera, un lla d'uni per a tot el conjunt
familiar.

4.3 La Romanitzaci
6

La romanitzaci s el procs pel qual els pobles indgenes adoptaven, de grat o per
fora, la llengua i la cultura de Roma un cop conquerits. Amb ms precisi, hom pot
distingir la romanitzaci, com a adopci de les formes culturals romanes, i la
llatinitzaci, que seria l'adopci de la llengua llatina, el Cristianisme con a religi
prpia, el dret rom, el seu art i les seues costums.

4.4 Lart Rom

Es coneix com Art rom a Hispania a totes aquelles
manifestacions artstiques corresponents al perode
de

domini

rom

sobre

la

pennsula

Ibrica.

La pintura romana, igual que altres manifestacions

artstiques, t el seu origen en la barreja entre la
tradici etrusca i la influncia de pintors grecs de
l'escola d'Apel.

L'escultura romana es basa en dos materials: el marbre i el

bronze. Centra la seva atenci de forma preferent en el bust
del personatge retratat, aix com a les mans i avantbraos.

L'arquitectura va ser dins el camp de l'art rom, la ms

important. Les principals construccions romans van ser els
frums, els temples, les basliques, els teatres, els
amfiteatres, les termes, els circs, els arcs de triomf, els
aqeductes i ponts.

El Territori de la Comunitat Valenciana en lEdat

Antiga:

Segons algunes teories, els ibers tindrien el mateix origen que els bascs primitius,
i s'haurien ests des d'un lloc prxim als Pirineus a tota Europa, fa uns 30.000
anys. De fet els mots ibric, o Ebre, Ivry, i Ebers podrien tenir el mateix origen, i
el seu significat seria el d'un lloc relacionat amb un curs d'aigua.

5.1

Pobles Ibrics

Al Pas Valenci, les caracterstiques geogrfiques diferents a les de l'poca

actual feren que les principals poblacions ibriques estigueren situades fora de la
zona de la planura on actualment se situa la Ciutat de Valncia, ja que a aquella
poca, la llacuna de l'Albufera era molt ms gran i
prcticament unia el riu Tria amb el Xquer. Aix feia
de la zona de la planura un lloc pantans i prcticament
inhabitable on noms anaven els caadors d'aus de tant
en tant. Aix doncs els poblats ms importants estaven
situats a llocs ms alts vorejant les zones d'aiguamolls
i ficant-se a tossals en "terra ferma" que feien possible una millor defensa i
donaven un terreny ms ferm on construir allunyat de les zones pantanoses
infestades de mosquits. La capital ibrica estava situada on es troba actualment
Llria.

5.2

Conquista Romana del Territori de la Comunitat.

VALENTIA va ser una de les primeres ciutats hispanes de nova planta que Roma va
fundar a la pennsula, i una de les ltimes a abandonar amb la caiguda de l'Imperi.
Els romans van intentar fer una petita Roma a les
nostres terres i Al costat de Ilici, antic poblat iber,
van ser les dues colnies de la nostra Comunitat. Els
pobladors de la Comunitat no van oferir prcticament
residncia a la romanitzaci. La guerra va tornar a la
nostra terres amb les guerres civils romans.
8

Amb el domini rom va venir la reorganitzaci de l'economia.

5.4. Ciutats, Colnies Romanes, Squies i Aqeductes, La

Via Augusta.
Colnia romana era una ciutat romana fundada per ciutadans romans en territori
de ciutats conquerides.

Squies i Aqeductes
Els aqeductes garantien l'abastament regular d'aigua a les
ciutats. La seva construcci implicava la conducci de l'aigua
des deus allunyats de la ciutat. L'estructura, que era en la seva
major part subterrnia, discorria amb un lleuger pendent i era
visible noms en les proximitats de la ciutat. L'aqeducte
acabava en un col lector, a partir del
qual una xarxa de canonades distribua
l'aigua als diferents punts.
Una squia s un canal per on es condueixen les aiges per
regar.El s principal s el reg del camp i la utilitzaci dels
plans i nivells del terreny per a la distribuci i conducci de l'aigua, pel que solen
distibuirse en ramals.

La Via Augusta.
Una de les caracterstiques de la romanitzaci
era la capacitat de desplaament amb la major
brevetat,

de

persones

mercaderies.

Les

primeres van ser construdes pels soldats i la

seva finalitat era bllica, per una vegada
conquerit el territori les vies van passar a ser
una necessitat civil, no oblidem que a les nostres
terres van regnar els temps de pau. La via principal de la nostra Comunitat era o la
Via Augusta. Aquesta via entrava per Sant Joan del Pas i tenia dos ramals, un cap a
9

l'actual Andalusia entrant a l'altipl per Almansa i un altre ramal a l'actual

Cartagena.
Octubre de 2010

10