MEI, II, Vol. 3, n 5, pg.

205

MEI
II, vol. 3
n 5

La transparncia informativa 2.0 en els portals de

les administracions autonmiques en 2012: una
proposta de test davaluaci
Rom Segu i Francs
Institut Valenci de la Msica.
Generalitat Valenciana.

Recibido el
31-10-2012
Aceptado en
18-12-2012

Resum
La transparncia informativa afecta als portals web de les administracions. L'objectiu s
fer una proposta per avaluar-los, basant-se en tests realitzats per Transparencia
Internacional Espaa i Llus Codina.
Paraules clau
Transparencia Internacional Espaa; Llus Codina; Avaluaci de portals administratius;
Portal administratiu; Test d'avaluaci; Accs a la informaci; Transparncia informativa.
Abstract
Information transparency affects government Webs. The goal is to make a proposal to
evaluate, based on tests conducted by Transparencia Internacional Espaa and Llus
Codina.
Keywords
Transparencia Internacional Espaa; Llus Codina; Government Portal evaluation;
Government website; Evaluation test; Information access; Information transparency.

1. Introducci
La transparncia informativa de les administracions s una assignatura
pendent pel que fa a l'Estat espanyol. De tots els que formen la Uni
Europea, n's l'ltim en escometre accions legislatives que regulen el dret
a saber dels ciutadans; s a dir, excepci feta d'algunes comunitats com
ara Galcia o les Illes, que van elaborar millor o pitjor les seues normes, el
nostre Estat no havia escoms un plantejament legislatiu que permetera
al ciutad accedir a la informaci que generen les administracions. El dret
a saber, que s'ha conceptuat als darrers temps com a dret fonamental de la
humanitat, s bsic en els pasos democrtics.
L'aparici de la Llei 11/2007, d'accs electrnic dels ciutadans als
Serveis Pblics, implic un primer pas per arribar a la Llei de
Transparncia. Com a mnim va servir per establir uns principis bsics.
Entre les finalitats de la norma (art. 3r), es poden trobar les segents:
4. Promover la proximidad con el ciudadano y la transparencia
administrativa, as como la mejora continuada en la consecucin del inters
SEGU I FRANCS, ROM. La transparncia informativa 2.0 en els portals de les administracions autonmiques en 2012: una proposta de
test davaluaci. En: Mtodos de informacin (MEI), II poca, Vol. 3, n, 5, 2012, pp. 205-238.
DOI: http://dx.doi.org/10.5557/IIMEI3-N5-205238

MEI, II, Vol. 3, n 4, pg. 206

general.
6. Simplificar los procedimientos administrativos y proporcionar oportunidades de
participacin y mayor transparencia, con las debidas garantas legales.
Fins i tot, a l'article 4rt, on s'expliquen els principis generals, figurava:
b. Principio de igualdad con objeto de que en ningn caso el uso de medios electrnicos
pueda implicar la existencia de restricciones o discriminaciones para los ciudadanos que se
relacionen con las Administraciones Pblicas por medios no electrnicos, tanto respecto al
acceso a la prestacin de servicios pblicos como respecto a cualquier actuacin o
procedimiento administrativo sin perjuicio de las medidas dirigidas a incentivar la
utilizacin de los medios electrnicos.
c. Principio de accesibilidad a la informacin y a los servicios por medios electrnicos en los
trminos establecidos por la normativa vigente en esta materia, a travs de sistemas que
permitan obtenerlos de manera segura y comprensible, garantizando especialmente la
accesibilidad universal y el diseo para todos de los soportes, canales y entornos con objeto
de que todas las personas puedan ejercer sus derechos en igualdad de condiciones,
incorporando las caractersticas necesarias para garantizar la accesibilidad de aquellos
colectivos que lo requieran.
i. Principio de neutralidad tecnolgica y de adaptabilidad al progreso de las tcnicas y
sistemas de comunicaciones electrnicas garantizando la independencia en la eleccin de las
alternativas tecnolgicas por los ciudadanos y por las Administraciones Pblicas, as como
la libertad de desarrollar e implantar los avances tecnolgicos en un mbito de libre
mercado. A estos efectos las Administraciones Pblicas utilizarn estndares abiertos as
como, en su caso y de forma complementaria, estndares que sean de uso generalizado por
los ciudadanos.
s evident que la llei va significar un primer pas per aconseguir que les
administracions assumiren el seu paper en la Societat de la Informaci, acostant-se al
ciutad mitjanant les tecnologies. La norma, per, no deixava de ser una adaptaci
tecnolgica de la Llei 30/1992, de Rgim Jurdic de les Administracions i del
Procediment Administratiu Com, de tal manera que assumia antigues limitacions
(Sndic de Greuges de Catalunya, 2012, p. 12-13). La Llei 11/2007, tot i significar un
pas endavant, no reconeixia l'accs a la informaci en un sentit ample. Calia
considerar-la un repte per comenar un cam que duguera al govern electrnic, fet
que van anunciar els especialistes en la matria (Cotino, Lorenzo; Valero, Julin,
2010). L'aposta per la Societat de la Informaci no es pot resumir en permetre
gestionar els trmits administratius per Internet.
No obstant aix, algunes organitzacions no governamentals, i en especial la branca
espanyola de Transparncia Internacional, havien encetat anlisis sobre aquest tema
en les diferents administracions espanyoles. Transparncia Internacional (d'ara en
avant TIE) ha elaborat uns qestionaris que envia a ajuntaments, diputacions i
administracions autonmiques perqu els emplenen. Desprs publicita uns rnquings
que han anat variant al llarg del temps. L'organitzaci, a mesura que s'introdueixen
nous preceptes legals, reelabora els qestionaris per tal d'adaptar-los a l'actualitat.

MEI, II, Vol. 3, n 4, pg. 207

L'objectiu d'aquest treball s elaborar, a partir dels qestionaris que TIE envia a les
diferents comunitats autnomes, un test d'avaluaci sobre transparncia informativa
en els webs d'aquestes administracions. El material que ofereix la organitzaci, tot i
ser molt valus, oblida diferents aspectes que sn essencials des de la nostra
perspectiva professional, com ara l'accessibilitat o la incorporaci de metadades.
L'anlisi de TIE aprofundeix en aspectes de carcter administratiu i econmic,
incidint en problemes de contingut, i s'oblida del disseny que facilita a l'usuari accedir
a la informaci. Per aix, s'ha emprat el qestionari d'avaluaci de Llus Codina (2006)
per arrodonir certs aspectes que quedaven desdibuixats. s evident que Codina fa una
proposta que abasta en genric els llocs webs, siga quin siga el seu contingut, per
l'aplicaci de bona part dels seus preceptes afavoreix un criteri que s essencial per
entendre la transparncia: un bon recurs digital est adreat a recuperar de forma
rpida i efica els continguts que recull.
2. Portal electrnic de l'administraci: definicions i problemes
Juan Carlos Garca Gmez (2001, p. 6) definia, de forma inicial, el portal com a: un
punto de entrada a internet donde se organizan sus contenidos, ayudando al usuario y
concentrando servicios y productos, de forma que le permitan realizar cuanto necesite hacer en
la Red a diario, o al menos que pueda encontrar all todo cuanto utiliza cotidianamente sin
necesidad de salir de dicho sitio. El objetivo ltimo [...] pretende ser su fidelizacin, es decir,
conseguir que no lo usen de forma eventual sino que se habiten a hacerlo a diario, lograr que
vuelvan en repetidas ocasiones con expectativas de encontrar servicios que normalmente usan
en internet, informacin interesante y que se establezca algn tipo de vnculo casi personal
entre el usuario y el portal. s cert que un portal administratiu hauria de concentrar els
serveis i productes per tal de facilitar al ciutad la relaci amb la instituci que
representa. Hauria de servir de porta d'entrada perqu aconseguira resoldre els
problemes, dubtes i trmits a qu es veu exposat al llarg de la seua vida.
No obstant aix, l'administraci no pretn la fidelitzaci perqu els seus usuaris
sn esclaus; s a dir, han de passar pel portal per realitzar determinades gestions, els
agrade o no. Per exemple, la consulta d'un diari oficial o la sollicitud d'una ajuda sn
activitats que qualsevol ciutad pot dur a terme. La relaci que es pot crear s diferent
a la que es planteja a un portal que t uns productes que vol comercialitzar. El
mrqueting podr ser una eina eficient per guanyar una clientela determinada amb
l'objectiu de fidelitzar-la. No s el cas de l'administraci, en qualsevol de les seues
formes. I aquest s un tema que cal incidir sempre, ja siga una administraci
autonmica, un ajuntament o una diputaci. El ciutad acaba abocat als portals
administratius per necessitat, no perqu els trie. Una altra cosa s que hi demane una
gesti ms efica, que s un objectiu que hauria de complir. A ms a ms, els portals
administratius han de comptar amb un fet essencial: els ciutadans no solen entrar
diriament per solucionar gestions, cosa que obliga a emprar uns criteris bsics per
facilitar la seua consulta.
Juan Carlos Garca Gmez (2001, p. 6) afegia una segona definici en qu afirmava
que un portal s: un conjunto de pginas estructuradas sobre la base de una organizacin de
contenidos rigurosos y que stas se componen de una o ms pginas, pero sin que
necesariamente est implcita la idea de estructuracin de informacin con criterios rigurosos.

MEI, II, Vol. 3, n 4, pg. 208

Potser aquesta s'adeqe ms a la realitat dels portals administratius, sobretot per la

manca o l'excs d'estructuraci rigorosa dels continguts. La visi que t part del
personal de l'administraci de la realitat ve categoritzada per tota una srie de
normatives que dificulta la cerca d'informaci. I no ens ha d'estranyar. Qui gestiona el
carnet cultural per a persones jubilades, dependr d'un departament diferent del que
tramita ajudes per a estances en un balneari. Els dos procediments estan adreats a
persones jubilades. L'excs de rigor administratiu implicar un coneixement previ del
ciutad per trobar-hi la informaci, pel que fa als portals que noms estan organitzats
seguint els criteris orgnics.
Per tant, un portal administratiu ser aquell web que permeta al ciutad trobar
qualsevol informaci que genere la prpia administraci, deixant de banda
l'organitzaci interna. El ciutad podr trobar all que cerca mitjanant la
centralitzaci de l'oferta informativa i uns estndards que homogenetzaran els
continguts (Lorenzo Cotino, 2012, p. 33-34). L'estructura interna no ha de ser un
problema, perqu cada administraci t una organitzaci diferent.
3. Com es pot avaluar la transparncia?
3.1. Limitacions prvies
Hem de partir de diferents espais per tal de comprendre l'abast de la transparncia en
els portals administratius:
-

Estan subjectes a la normativa vigent pel que fa a disseny i continguts, de tal

forma que cal resseguir els preceptes legals que sn aplicables. D'una banda,
s'han d'adaptar a la legislaci que permet l'accessibilitat a collectius de
discapacitats, aprofundint en els conceptes de igualtat de tots els ciutadans1. De
l'altra, han de considerar que estan obligats a crear una infraestructura que
facilite la relaci electrnica entre el ciutad i l'administraci, alhora que han de
publicitar per obligaci certa informaci que figura a la normativa. s a dir, tot i
que siga de manera dispersa, la legislaci pretn integrar els portals
administratius en l'esfera del web 2.0. No es tracta ja d'oferir un tauler d'anuncis
per tal de consultar-los. S'ha de passar a una concepci de l'administraci en qu
el ciutad es relaciona amb igualtat, imposant unes regles ms flexibles2.

La normativa d'accs a la informaci provoca molts entrebancs als gestors

d'informaci i documentaci perqu les limitacions per accedir-hi en sn moltes.
La responsabilitat de garantir la legislaci vigent pot passar per considerar-se
una barrera excessiva. Cal afegir que tamb n'hi ha de gestors que gaudeixen de
moure's entre preceptes legals per tal de no difondre el que conserven.

El disseny dels portals administratius no sol fer-se de forma cooperativa amb

tots els departaments de les entitats, generant-ne desequilibris que produeixen
un silenci en les recerques. Moltes vegades la informaci es troba als portals,
per no s'hi ha descrit de forma adequada i cal ser un expert per aconseguir-hi
el que es vol. L'excs de zel per traslladar la cultura impresa, la que figura als
diaris oficials, a l'estructura d'Internet afavoreix la creaci de laberints
impracticables per al ciutad, perqu els reglaments orgnics i funcionals no sn

MEI, II, Vol. 3, n 4, pg. 209

fcilment comprensibles i solen marcar l'estructura dels webs. Si afegim la moda

de remodelar contnuament l'estructura de les administracions per exemple, el
Consell valenci modific el nombre de conselleries quatre vegades entre 2009 i
2011, farem possible que el portal sempre estiga en obres. Per aix, es molt
important treballar en solucions que donen estabilitat, com ara fer una anlisi de
funcions i competncies que agrupen en collectius o gran matries els serveis
que s'ofereixen per tal de suportar les derives poltiques. La confusi estructural,
la que fa canviar tot de lloc en un tres i no res, s contrria a la transparncia.
-

Els criteris d'avaluaci que proposa Llus Codina (2006) sn vlids, per no
contemplen la prctica administrativa. s a dir, les relacions que s'estableixen en
un portal administratiu van ms enll de les que categoritza. O dit d'altra
manera, la majoria d'indicadors que proposa haurien d'estar assumits
prviament, perqu la informaci que s'hi agavella s molt ms complexa. La
importncia que ell dona a l'anlisi del codi font, com a fita essencial per
recuperar la informaci, continua essent bsica. Si se n'hagueren fet ress, molt
dels problemes que es generen haurien desaparegut. La manca de metadades s
la millor soluci per crear un silenci durador.

3.2. Abast de la transparncia

La transparncia afecta a diferents mbits:
-

Requereix d'una actitud en qu l'administraci facilite en qualsevol moment

canals de comunicaci perqu el ciutad establisca una relaci d'igualtat.
L'administraci no ha de ser un ens que tot ho sap i que noms diu quan ho
considera oport. El ciutad t dret a relacionar-se amb ella sense cap tipus de
temor o prejudici. L'administraci s de tots, i guanyar ms qualitat a mesura
que entenga les necessitats i problemes dels ciutadans. El ciutad, al remat,
tamb ha de participar.

La informaci pot estar publicitada en els portals de forma tan complexa que
noms un collectiu d'experts puga entendre-la. La transparncia ha de lluitar
perqu els ciutadans puguen entendre all que s menester saber. Una cosa s
afegir un informe d'un centenar de planes redactat per especialistes, una altra
publicar una llista resumida amb els indicadors ms essencials.

Les aplicacions han de comptar amb un disseny que permeta un accs fcil i
entenedor. No s noms qesti de plantejar uns indicadors que garantisquen
l'existncia de certes aplicacions o utilitats. Si un qestionari s incomprensible,
no serveix, perqu genera problemes. Si l'estructura jerrquica de l'organitzaci
l'has de trobar amb esfor, tampoc no serveix.

En el fons estem parlant del Dret a la informaci com a element que s'ha
d'integrar en la declaraci de Drets humans. El ciutad que viu en un Estat de
Dret ha de poder preguntar a l'administraci perqu, a banda de ser una forma
de regular la seua activitat, s una prctica que palesa esperit democrtic i
participatiu.

MEI, II, Vol. 3, n 4, pg. 210

En resum, estem tematitzant tres mbits que conflueixen de forma contnua:

a) La legalitat: els portals han de seguir una normativa vigent pel que fa a
l'accessibilitat i a la informaci que ha d'oferir al ciutad. Les limitacions d'accs
a la informaci es presenten com a objectiu bsic a resoldre en la futura Llei de
Transparncia. No obstant aix, n'hi ha normes que obliguen a publicitar
moltes dades, sobretot de carcter econmic i financer, que cal conixer per
analitzar els continguts dels portals administratius.
b) El disseny: no es tracta d'incorporar les dades sense ms a un portal. s
necessria una planificaci que definisca els estndards perqu tot siga
recuperable. D'altra, s'ha d'entendre que l'accessibilitat, entesa des de qualsevol
parmetre, s bsica perqu tothom aconseguisca la informaci. A ms de la
quantitat, s'ha de pensar en la qualitat. Si els continguts no es troben fcilment,
el portal no s transparent.
c) Pensar en el ciutad: les administracions parteixen d'un pblic esclau, s a dir,
d'un pblic que s'ha d'adrear a elles per tal de resoldre un problema. No ha
cercar-ne cap d'usuari, perqu sempre en tindr. La transformaci d'aquesta
visi s essencial per escometre una formulaci de la transparncia informativa.
El ciutad ha de ser l'element bsic, com ho s en altre tipus de portal, en qu la
interacci entre l'usuari i el provedor de continguts s la que mena la forma de
relacionar-se.
Seran aquests tres mbits sobre els que es tractar d'avaluar la transparncia
informativa, sobretot perqu s indispensable valorar aspectes que permetran o no
que el ciutad accedisca com cal a les seues peticions de documentaci i informaci.
4. Accessibilitat, usabilitat i transparncia informativa
4.1. Accesibilitat, limitacions lingstiques i usuaris de les administracions
s evident que la discapacitat no s patrimoni exclusiu de les persones que la pateixen
amb un percentatge elevat. Qualsevol persona pot patir-ne una de temporal al llarg de
la seua vida, ja siga perqu ha tingut un accident, ja siga una malaltia que no li ha
perms desenvolupar les tasques que considerava habituals. A ms a ms, a mesura
que les persones entren en la tercera edat les capacitats sensorials i intellectuals
minven considerablement. Els portals administratius poden solucionar problemes que
afecten a collectius amb limitacions visuals o auditives amb la implementaci d'eines
o serveis que facilitarien la comunicaci. Hi ha iniciatives interessants com ara el
Servizo de videointerpretacin para persoas xordas3 de la Xunta de Galicia, en qu un
intrpret rep les consultes que es fan al 012 i respon amb el llenguatge de signes, o
l'aplicaci per escoltar els textos de les disposicions del Boletn Oficial de Aragn4, en
qu tens la possibilitat de triar-ne les que vols per desprs escoltar-les. Aquestes
iniciatives, per, sn minoritries.
No obstant aix, el que s ms preocupant s el que afecta a les discapacitats
cognitives i a les limitacions lingstiques i tecnolgiques. D'una banda, un del
entrebancs essencials dels portals administratius s el llenguatge que s'usa per
explicar qualsevol servei o activitat. La translaci de les normes al llenguatge com

MEI, II, Vol. 3, n 4, pg. 211

no s prctica habitual, per planteja problemes seriosos. Les disposicions legals tenen
un llenguatge especfic que cal conixer per entendre quin s el seu abast. La
translaci a un llenguatge com pot generar confusions. Aix no vol dir que no es
puga simplificar per tal que s'entenga millor. Pel que fa al llenguatge, no es pot
argumentar que l'analfabetisme no s un problema real. A Espanya, segons la
Encuesta de Poblaci Activa5 del segon trimestre de 2012, n'hi ha ms de 825.000
persones analfabetes. s evident que s un problema previ, perqu un nivell mnim
d'alfabetitzaci en el sentit de saber llegir, escriure i realitzar operacions
aritmtiques s necessari per poder navegar en Internet6.
De l'altra, caldria definir quins sn els usuaris potencials dels portals
administratius. Una cosa s que pugues trobar-ne aplicacions adreades a un pblic
especial, com ara xiquets, i una altra diferent, per exemple, que les tramitacions
noms les puguen gestionar persones fsiques amb majoria d'edat o persones
jurdiques, amb tots els requisits legals que cal. s a dir, s'ha de ser conscient de quins
usuaris van a emprar el portal, de tal forma que caldria definir uns perfils per
determinar els diferents nivells de llenguatge que s'haurien d'usar.
4.2. Limitacions tecnolgiques i accs a la informaci
Des que Gregg Vanderheiden (2000, p. 32-38) va afegir les limitacions tecnolgiques
com a element determinant de l'accessibilitat, l'objectiu de les anlisis ha variat.
L'article 4.i de la Llei 11/2007 d'accs electrnic dels ciutadans als Serveis Pblics
proposa el principi de neutralitat tecnolgica:
garantizando la independencia en la eleccin de las alternativas
tecnolgicas por los ciudadanos y por las Administraciones Pblicas, as
como la libertad de desarrollar e implantar los avances tecnolgicos en un
mbito de libre mercado. A estos efectos las Administraciones Pblicas
utilizarn estndares abiertos as como, en su caso y de forma
complementaria, estndares que sean de uso generalizado por los
ciudadanos.
Aquesta proposta normativa pot fonamentar l'intent d'acabar amb les limitacions
tecnolgiques, si entenem que els estndards d's generalitzat permetran que els
ciutadans aconseguisquen la informaci que desitgen.
La realitat, per, s una altra. La Encuesta sobre equipamiento y uso de
tecnologas de la informacin y comunicacin en los hogares7 l'elabora el INE des de
2002. La darrera enquesta consultable s la de 2011. s interessant observar les dades
que ofereix durant els darrers quatre anys perqu no s'ha incrementat l's dels portals
administratius, cosa que implica un estancament que caldria avaluar-ne. Segons es
pot observar al grfic segent, l'evoluci de l's d'Internet, pel que fa a la relaci del
ciutad amb les administracions pbliques, no ha augmentat considerablement, tot i
que la fita que va suposar la Llei 11/2007. Si aquesta norma obligava a les diferents
administracions a plantejar-se un accs efectiu als continguts i tramitacions que
gestionen, no s'entn com les dades no sn millors.

MEI, II, Vol. 3, n 4, pg. 212

Les tres preguntes sn les segents:

-

Cerca informaci als webs de les administracions?

- S'hi descarrega formularis oficials?
- Els hi envia per Internet?

s dInternet a Espanya
80
70

usuaris internet

60
50

consulta webs
administraci
descrrega de formularis

40
30
20

enviament formularis
per internet

10
0
2008

2009

2010

2011

Figura 1.
Els resultats no sn gens agrats fins 2011. Segons el INE, havien obtingut
informaci de les pgines web de les administracions el 55,4 % en 2008, el 57,7 % en
2009, el 57 % en 2010 i el 53,7 en 2011. S'havien descarregat formularis oficials el
34,4 % en 2008, el 35 % en 2009, el 36,5 % en 2010 i el 35,6 % en 2011. Els havien
enviat emplenats per Internet el 21,8 % en 2008, el 19,8 % en 2009, el 24,9 % en 2010
i el 25,5 % en 2011. Les dades de 2012 impliquen un increment: el 59,4 % havien
obtingut informaci de les pgines web de les administracions, s'havien descarregat
formularis oficials el 41 % i els havien enviat emplenats per Internet 32,2 %. Quines
han estat les causes? s difcil saber-ho. Tanmateix, no impliquen un increment
exagerat i evidencien que alguna cosa funciona malament. No ha estat un valor que ha
anat pujant de forma continua.
El ciutad fins 2011 ni havia incrementat la cerca d'informaci als portals
administratius ni la descrrega de formularis. s a dir, l'aplicaci de la Llei 11/2007
hauria d'haver significat un augment de consultes, perqu significava un acostament al
ciutad, sobretot en relaci a les tramitacions. L'nic tret en qu s'havia incrementat
l's s en l'enviament de formularis per Internet, tot i que no fora de forma
significativa. L'augment percentual de 2012 s notable, i s possible que responga a les
expectatives que proposava la Llei 11/2007, per evidencia de nou que no sn valors
que responen a una evoluci.
Tamb s'ha preguntat a les persones que no han emprat Internet per emplenar
formularis quines han estat les causes. En 2011 el 12,7 % afirmava que no n'hi havia
servei i en 2012 un 8,7 %; en 2011 el 6,1 % que havia tingut errors tcnics i en 2012

MEI, II, Vol. 3, n 4, pg. 213

un 5,2 %; el 21,1 % que no tenia suficients habilitats i en 2012 un 21,7 %; en 2011 el

21,3 % perqu els preocupava la seguretat de les dades personals i en 2012 el 17,3 %;
en 2011 el 25,7 % no tenia certificat electrnic i en 2012 el 25,1 %; en 2011 el 48 %
indicava per altres motius i en 2012 el 40,5 %. s important advertir que la manca
d'habilitats s un tema recurrent que afecta a la usabilitat, en tant que existeix la
possibilitat d'haver definit formularis sense respectar-ne els principis mnims. D'altra,
les dades sobre el fet de no tindre una certificaci electrnica no varien gaire. Potser
la resposta ms significativa siga la de la no existncia d'un servei, perqu implica que
l'administraci s que est complint amb l'aplicaci de la Llei 11/2007.

Raons per no enviar formularis per

Internet
Altres raons
Sense certificat electrnic
Seguretat de les dades
Manca d'habilitats

2012

Errors tcnics

2011

No hi havia servei
0

10

20

30

40

50

60

Font: Instituto Nacional de Estadstica

Figura 2

Aquestes dades contrasten amb les dades sobre l's freqent d'Internet que
proporciona Eurostat8. s a dir, si l's d'Internet s'ha incrementat constantment,
perqu va disminuir l's pel que fa a comunicar-se amb l'administraci fins a 2011?
Per qu el creixement no s continuat?
2005
36

2006
39

2007
45

2008
51

2009 2010 2011

54
59
64

Tabla 1

El Informe sobre el cumplimiento de los compromisos definidos en la Ley de acceso electrnico

de los ciudadanos a los servicios pblicos (2010) oferia unes dades espectaculars sobre
l'adaptaci de les diferents administracions a la norma, per les dades estadstiques
fan pensar en una manca d'accessibilitat i usabilitat. s cert que al darrer any s'ha
incrementat l's dels portals administratius, per no t sentit que els grfics apunten a
un creixement de l's d'Internet i no siga parallel pel que fa als portals de les
administracions.

MEI, II, Vol. 3, n 4, pg. 214

4.3. Transparncia Internacional i el seu test d'avaluaci

Transparncia Internacional (Transparency International)9 s una organitzaci no
governamental que es dedica a combatre la corrupci poltica arreu del mn. Fou
fundada en 1993 i est organitzada per captols nacionals. El captol espanyol
comen a treballar en 2000. La seu social s la Fundaci Ortega y Gasset-Maran a
Madrid.
Els ndex de transparncia que gestionen es basen en dos parmetres essencials:
a) Formularis amb 80 indicadors que serveixen per conixer-ne el grau assolit.
Aquests estaven dividits en cinc grans rees fins 2011, exceptuant el de la
Gesti de lAigua, que en tenia 6. Les rees responien als segents criteris:
- Informaci sobre lentitat
- Relacions amb el ciutad i la societat
- Transparncia econmica-financera
- Transparncia en la contractaci de subministraments i serveis
- Transparncia en matries durbanisme i obres pbliques
A partir de 2012 sinclou un apartat especfic sobre laplicaci de la llei de
Transparncia. s evident que aquest darrer ha estat elaborat abans de tramitar
-ne el text al Congrs dels Diputats, cosa que assenyala una projecci de
preceptes que no sabem si en seran admesos i caldr comprovar-ne quin
articulat ha estat aprovat. Els formularis contenen una llista de 80 preguntes,
amb la puntuaci mxima que els organismes poden obtenir per cadascun dels
apartats. Aquests figuren al web de lorganitzaci amb antelaci a la publicaci
dels resultats definitius, de manera que qualsevol ciutad hi podr conixer
quines sn les preguntes que es faran. s molt important ressenyar que, des del
comenament, sha considerat el web el lloc on ha de trobar-se publicada la
informaci.
b) La recollida de dades. En principi TIE emplena els formularis amb una
proposta de valoraci amb un manual en qu sexplica la forma dindicar les
dades i el remet a cadascuna de les administracions seleccionades. s a dir, una
comissi danalistes realitza un treball de camp previ, investigant-ne els llocs
web per tal doferir una visi ms acurada de la realitat. Ladministraci pot
contestar amb una contra valoraci que TIE haur de valorar (per exemple,
lentitat ha publicat dades que no shan trobat). En cas dacceptar-ne la proposta,
ladministraci apareixer amb la puntuaci que TIE va assenyalar.
Fins a la data, TIE ha creat quatre ndexs de transparncia:
-

ndex dels Ajuntaments (ITA). Les primeres dades es van recollir en 2008 dun
conjunt de les 100 majors corporacions locals de tot Espanya. En 2009, se
nampli el nombre a 110, dada que a hores dara continua.
- ndex de les Comunitats Autnomes (INCAU). Aquest en fa referncia a

MEI, II, Vol. 3, n 4, pg. 215

lexecutiu i legislatiu, provocant de vegades la confusi, perqu no es pot avaluar

una cambra parlamentria amb els mateixos criteris que una administraci
autonmica. Per ara, noms ha aparegut el de 2010, tot i que sest gestionant el
de 2012.
- ndex de les Diputacions Provincials (INDIP). Noms sha publicat el de 2012.
- ndex de la Gesti de lAigua (INTRAG). s el ms complex de tots, perqu ha
precisat dun equip despecialistes per tal de dur-lo endavant. Lmbit danlisi s
el de les confederacions hidrogrfiques i les agncies autonmiques de laigua,
deixant de banda les empreses municipals o supramunicipals que se
nencarreguen. Shan publicat els de 2010 i 2011.
De tot aix, cal subratllar tres caracterstiques essencials:
-

TIE pretn aplicar la transparncia 2.0 pel que fa a la utilitzaci del web
institucional com a lloc de referncia per fer pbliques les dades. Es tracta de ser
transparent dins de lmbit dInternet, cosa que implica una concepci actual de
lespai pblic.
- Tot i que usa un esquema conceptual semblant, pel que fa a lelaboraci dels
indicadors que han de valorar-se, nespecifica les diferncies per a cadascun dels
tipus dadministraci que analitza. s a dir, separa les magnituds: estudia les
administracions pbliques segons un criteri de competncia administrativa que
s dagrair perqu permet establir uns criteris ms eficients.
- Lobjectiu essencial que TIE persegueix s el dret a la informaci del ciutad.
Per tant, els indicadors que far servir anuncien un inters pels continguts en
detriment daspectes que poden semblar formals, com ara laccessibilitat, matria
pendent de lorganitzaci. El dret a la informaci s fonamental per fomentar
una societat responsable i participativa, sobretot quan es tracta de palesar les
actuacions dels governants amb fons pblics.
Cal remarcar que moltes vegades TIE incorpora com a indicadors preceptes vigents,
com ara la Llei 11/2007 daccs electrnic, que haurien de contemplar-se als portals
perqu sn prescriptius. Una altra cosa s que no shi complisquen per comoditat o
desconeixement.
5. Proposta de test d'avaluaci
5.1. Descripci
La proposta que es fa es basa en indicadors que ha elaborat TIE, tot i que s'han
adaptat a les necessitats dels portals de les administracions autonmiques. Per
exemple, alguns indicadors feien referncia al poder legislatiu i s'han obviat per no
considerar-los adequats. Se n'han introdut de nous, amb la intenci de no deixar de
banda l'arquitectura, que passa un poc desapercebuda en els materials de TIE.
D'altra banda, els aspectes mediambientals no s'han recollit, sobretot perqu
existeix un test d'aquestes caracterstiques que realitza la Asociacin de Ciencias
Ambientales (2012), amb un nombre molt elevat d'indicadors. La seua inclusi

MEI, II, Vol. 3, n 4, pg. 216

haguera suposat un altre treball.

El test consta d'un nmero identificatiu per cada indicador, un ttol, un apartat de
preguntes que serveixen per emmarcar-lo, una breu explicaci i la forma d'aplicar els
valors. El nombre total d'indicadors s 73, uns quants menys que els que proposa
TIE. Potser haguera estat ms complet si s'hagueren afegit exemples, per l'extensi
del treball haguera estat excessiva.
5.2. Indicadors, puntuacions i altres indicacions
N'hi ha dos tipus d'indicadors: aquells que poden puntuar-se amb tres valors (0, 0.5 i
1) i els que noms en tenen dos (0 i 1). La diferncia es basa en un tret essencial:
-

Els que tenen tres valors poden matissar-se pel que fa a la consecuci de
l'objectiu, com ara incloure ms dades en un directori. El 0 indica l'absncia o la
mala praxis. S'ha de considerar que la publicaci exclusiva de les dades en els
diaris oficials pot significar un valor 0, perqu el ciutad ha de trobar la
informaci relacionada amb els criteris o departaments que cerca. Per exemple,
una relaci de llocs de treball ha de figurar enllaada al mateix departament.
Que la legalitat exigisca que es publique al diari oficial, no implica un criteri de
transparncia. De la mateixa forma, tampoc no es pot considerar pblic all que
noms es pot accedir des de les intranets dels departaments. Aquestes pertanyen
a l'esfera privada.
- Els que tenen dos valors no poden matissar-se. A la pregunta de si des de la
pgina d'acollida es pot arribar directament a les tramitacions noms en calen
dues respostes: s o no. Per tant, sn valors exclusius.
Per tal de ressaltar els indicadors que tenen alguna relaci amb els que indica Llus
Codina, s'han ombrejats els requadres amb gris. En el cas de ser indicadors amb dos
valors, s'han ombrejat amb roig.
S'ha afegit un annex en qu es fa una correspondncia entre els valors de Llus
Codina i alguns que es proposen, sobretot per aclarir dubtes que es plantejaran.
6. Conclusions
La cerca de la transparncia informativa com a element essencial en la construcci
d'una web de l'administraci no s una qesti de moda. Les administracions nixen
amb l'objectiu de servir a la ciutadania, i no a l'inrevs. Aquest principi bsic hauria de
menar el tarann dels poltics, sobretot pel que fa a afavorir-ne la transparncia de la
seua gesti. La transparncia informativa s'ha de plantejar en l'mbit del disseny del
portal, perqu es permitisca l'accs al ciutad, i en el dels continguts, perqu s'ha de
palesar la gesti dels nostres poltics. Tots dos s'han de conjugar a la perfecci perqu
se'n puga extreure la informaci. L'elaboraci d'un test d'avaluaci serveix per definir
uns parmetres que s'haurien d'establir, per plantejar-nos que l'accs a la informaci
s un dret fonamental de l'individu, per repensar quina s la nostra professi.
s evident que caldria aplicar el test per tal de comprovar la seua utilitat. s una
tasca que caldr assumir-la en altre moment i d'una manera exclusiva.

MEI, II, Vol. 3, n 4, pg. 217

7. Notas
1. La legislaci estatal que afecta a l'accessibilitat s la segent: Ley 34/2002, de 11 de julio, de
servicios de la sociedad de la informacin y de comercio electrnico. Boletn Oficial del Estado,
nm. 166 de 12 de julio de 2002; Ley 51/2003, de 2 de diciembre, de igualdad de oportunidades, no
discriminacin y accesibilidad universal de las personas con discapacidad. Boletn Oficial del
Estado, nm. 289 de 3 de diciembre de 2003; Real Decreto 1494/2007, de 12 de noviembre, por el
que se aprueba el Reglamento sobre las condiciones bsicas para el acceso de las personas con
discapacidad a las tecnologas, productos y servicios relacionados con la sociedad de la informacin
y medios de comunicacin social. Boletn Oficial del Estado, nm. 279 de 21 de noviembre de 2007.
2. La norma s la Ley 11/2007, de 22 de junio, de acceso electrnico de los ciudadanos a los Servicios
Pblicos. Boletn Oficial del Estado, nm. 150 de 23 de junio de 2007.
3. http://www.xunta.es/servizo-de-videointerpretacion-para-persoas-xordas
4. http://www.boa.aragon.es/EBOA/buscaEscuchar.html
5. http://www.ine.es/jaxi/menu.do?L=0&type=pcaxis&path=/t22/e308_mnu&file=inebase
6. Lorenzo Cotino (2010b, p. 456-457) explica els drets que s'havien introdut a l'avant-projecte de la
Llei 3/2010 d'Administraci Electrnica de la Comunitat Valenciana i que no van ser aprovats.
Entre ells es trobava el Derecho a una accin pblica de alfabetizacin digital que permita el
ejercicio de los derechos de acceso electrnico a los servicios pblicos y a los procedimientos
administrativos, en condiciones de igualdad; as como al auxilio tcnico y administrativo necesario
para posibilitar tal acceso de modo eficaz y eficiente.
7. http://www.ine.es/jaxi/menu.do?type=pcaxis&path=/t25/p450&file=inebase
8. http://www.ine.es/jaxi/tabla.do?path=/t25/p450/e01/l0/&file=01001.px&type=pcaxis&L=0
9. http://www.transparencia.org.es/

8. Legislaci bsica
Ley 34/2002, de 11 de julio, de servicios de la sociedad de la informacin y de comercio electrnico.
Boletn Oficial del Estado, nm. 166 de 12 de julio de 2002.
Ley 51/2003, de 2 de diciembre, de igualdad de oportunidades, no discriminacin y accesibilidad
universal de las personas con discapacidad. Boletn Oficial del Estado, nm. 289 de 3 de diciembre de
2003.
Real Decreto 1494/2007, de 12 de noviembre, por el que se aprueba el Reglamento sobre las
condiciones bsicas para el acceso de las personas con discapacidad a las tecnologas, productos y
servicios relacionados con la sociedad de la informacin y medios de comunicacin social. Boletn Oficial
del Estado, nm. 279 de 21 de noviembre de 2007.
Ley 30/1992, de 26 de noviembre, de Rgimen Jurdico de las Administraciones Pblicas y del
Procedimiento Administrativo Comn. Boletn Oficial del Estado, nm. 285 de 27 de noviembre de 1992.
Ley 11/2007, de 22 de junio, de acceso electrnico de los ciudadanos a los Servicios Pblicos. Boletn
Oficial del Estado, nm. 150 de 23 de junio de 2007.
Llei 3/2010, de 5 de maig, de la Generalitat, d'Administraci Electrnica de la Comunitat Valenciana.
Diari Oficial de la Comunitat Valenciana, nm. 6262 de 7 de maig de 2010.

MEI, II, Vol. 3, n 4, pg. 218

9. Bibliografia
Asociacin de Ciencias Ambientales (2012): 2 Estudio sobre la calidad de la informacin ambiental
autonmica en la red. Asociacin de Ciencias Ambientales, Madrid.
Codina, Llus (2006): Metodologa de Anlisis y Evaluacin de Recursos Digitales en Lnea. En:
http://www.lluiscodina.com/metodos.htm [Consultat: 20.10.2012]
Cotino, Lorenzo; Valero, Julin (coord.) (2010): Administracin electrnica: la Ley 11/2007, de 22 de junio,
de acceso electrnico de los ciudadanos a los Servicios Pblicos y los retos jurdicos del e-gobierno en Espaa.
Tirant lo Blanch, Valencia.
Cotino, Lorenzo (2010b): Un futuro derecho a relacionarse informalmente con la Administracin por
medios electrnicos y la presente regulacin del derecho a la carpeta ciudadana y a la
autoadministracin. Dins: Administracin electrnica: la Ley 11/2007, de 22 de junio, de acceso electrnico
de los ciudadanos a los Servicios Pblicos y los retos jurdicos del e-gobierno en Espaa. Tirant lo Blanch,
Valencia, pgs. 455-468.
Cotino, Lorenzo (2011): Libertades de expresin e informacin en Internet y las redes sociales: ejercicio,
amenazas y garantas. PUV (Publicacions de la Universitat de Valncia), Valncia.
Cotino, Lorenzo (2012): La regulacin de la participacin y de la transparencia a travs de internet y
medios electrnicos: propuestas concretas. P3T, Public Policies and Territory, vol. I, nm. 2, pg. 2739.
Garca Gmez, Juan Carlos (2001): Portales de internet: concepto, tipologa bsica y desarrollo. El
profesional de la informacin, vol. 10, nm 7-8, julio - agosto 2001, pg. 4-13.
Gobierno de Espaa (2010): Informe sobre el cumplimiento de los compromisos definidos en la Ley de acceso
electrnico de los ciudadanos a los servicios pblicos. En: administracionelectronica.gob.es/recursos/
pae_020002444.pdf [Consultat: 20.10.2012]
Instituto Nacional de Estadstica : Encuesta de poblacin activa. En:
http://www.ine.es/jaxi/menu.do?L=0&type=pcaxis&path=/t22/e308_mnu&file=inebase [Consultat:
20.10.2012]
Instituto Nacional de Estadstica : Encuesta sobre equipamiento y uso de tecnologas de la informacin y
comunicacin en los hogares. En:
http://www.ine.es/jaxi/menu.do?type=pcaxis&path=/t25/p450&file=inebase [Consultat:
20.10.2012]
Instituto Nacional de Estadstica: Nuevas tecnologas de la informacin y la comunicacin. Datos Europeos.
En:
http://www.ine.es/jaxi/tabla.do?path=/t25/p450/e01/l0/&file=01001.px&type=pcaxis&L=0
[Consultat: 20.10.2012]
Sndic de Greuges de Catalunya (2012): Informe sobre el dret daccs a la informaci pblica. Sndic de
Greuges, Barcelona.
Transparencia Internacional: Transparencia Internacional. A:
http://www.transparencia.org.es [Consultat: 20.10.2012]
Vanderheiden, Gregg (2000). Fundamental Principles and Priority Setting for Universal Usability.
En: Proceedings of Conference on Universal Usability (CUU) 2000. Association for Computing Machinery,
p. 32-38.

MEI, II, Vol. 3, n 4, pg. 219

ANNEX I: PROPOSTA DE TEST D'AVALUACI

CODI

INDICADOR

1.

Informaci
sobre
ladministraci
autonmica
Poltics i
personal
eventual
Dades
biogrfiques

1.01.

1.02.

Comunicaci
amb poltics

1.03.

Registre d'alts
crrecs

OBSERVACIONS

PUNTUACI
MXIMA
23

8
Dades biogrfiques del president, consellers,
directors generals i crrecs semblants en les
empreses pbliques, entitats autnomes i
fundacions.
s important que no es deixe de banda la xarxa
dempreses pbliques, entitats autnomes i
fundacions el que sn ens instrumentals--,
perqu consumeixen una part important de
recursos. Acostuma a oblidar-se que pertanyen
a l'administraci.
En no aparixer, o que figuren els organismes
sense els seus responsables, s'aplicar un 0; en
aparixer noms les dels responsables del
departaments que no sn empreses pbliques,
entitats autnomes, etc., s'aplicar un 0,5. En
complir tots els requisits, s'aplicar un 1.
Figuren les bsties electrniques i altres dades
que servisquen per contactar, com ara ladrea
postal, el telfon i fax?
Que el ciutad cerque la informaci al web no
significa que no vulga relacionar-se d'altra
manera. s a dir, les dades dels fax, telfon o
adrea postal sn indispensables.
En no aparixer, s'aplicar un 0; en aparixer de
forma incompleta les dades (bstia electrnica
per no adrea postal, per exemple), s'aplicar
un 0,5. En complir tots els requisits, s'aplicar
un 1.
Es fa pblic el registre dalts crrecs? Lrgan
encarregat de gestionar-ne les dades ho fa
pblic? Nhi ha una llei dincompatibilitats?
No es tracta noms de que existisca, i que
conste al web de l'administraci. La informaci
ha de ser consultable, ja siga en forma de base
de dades, ja siga com a llistat.
Si les dades del registre no sn consultables en
lnia, s'aplicar un 0, fins i tot en el cas en qu es
publiciten mitjanant la premsa, ja que la
utilitat del registre no s generar notcies. Si les
dades sn consultables, per no s'afegeix la
normativa, s'aplicar un 0,5. Si les dades sn
consultables i s'afegeix la normativa, s'aplicar
un 0,5.

0,5

0,5

0,5

MEI, II, Vol. 3, n 4, pg. 220

1.04.

Agenda
d'activitats

1.05.

Assessors

1.06.

Sous dels
alts crrecs

1.07.

Indemnitzaci
ons

1.08.

Perfils en
xarxes
socials

Es fan pbliques les agendes dactivitats dels diferents

crrecs poltics mitjanant una actualitzaci com a
mnim diria?
Lagenda ha de conservar les dades anteriors a la data i
caldria que apareguera el programa dactivitats amb un dia
dantelaci. s evident que les agendes poden patir
modificacions per greus imprevistos, per noms per aix.
L'agenda del president i dels consellers ha de ser pblica.
De no existir l'agenda, o de no preveure les activitats amb un
dia d'antelaci, s'aplicar un 0. Si noms est visible la del
president, s'aplicar un 0,5. En complir tots els requisits,
s'aplicar un 1.
Es fa pblic el nombre total de persones que ocupen llocs de
personal eventual? Sen fan relacions detallades, amb el nom
i cognoms, per cadascun dels departaments? Sen coneix el
sou, separant els diferents complements? Sen fa un estudi
comparatiu de levoluci? Nhi ha de personal contractat per
assessorar que no figure com a eventual?
s molt important separar el personal nomenat com a
eventual del que compleix les mateixes funcions amb altre
tipus de contractaci. D'altra banda, n'hi ha dues formes
d'encarar la publicitat: amb llistes detallades amb els criteris
especificats o amb llistes en qu figura el nombre
d'eventuals, la xifra total del sou, etc. A ms a ms s'ha de
comprovar que estan incorporats al directori de cada
departament. No es pot puntuar si noms apareixen les
dades al diari oficial.
Si no apareix cap llista, s'aplicar un 0. Si n'hi ha una en qu
les dades sn genriques, s'aplicar un 0,5. En el cas de
complir tots els requisits, s'aplicar un 1.
Es fan pblics els sous dels alts crrecs de l'administraci i
dels ens instrumentals?
Han de figurar desglossats.
Si no sn consultables, s'aplicar un 0. En el cas de noms
figurar els que ocupen crrecs a l'administraci autonmica,
obviant els dels que dirigeixen empreses pbliques,
fundacions, etc., o a l'inrevs, s'aplicar un 0,5. En el cas de
complir tots els requisits, s'aplicar un 1.
Es fan pbliques les possibles indemnitzacions que poden
rebre els crrecs per acabament de la seua activitat?
Ha de figurar una llista en qu es publicite la tipologia de
crrecs, detallant-ne l'import. Els dels ens instrumentals han
de considerar-se a banda.
Si no hi ha cap llista, s'aplicar un 0. En el cas de ser
incompleta, s'aplicar un 0,5. En el cas de complir tots els
requisits, s'aplicar un 1.
Els alts crrecs tenen perfils en les xarxes socials per rebre
qualsevol tipus de suggeriment?
s un exercici de transparncia mantindre un perfil en les
xarxes socials que permeta el dileg amb els ciutadans.
En el cas de no tindre'n cap o de tindre'n un que no permeta
afegir comentaris dels ciutadans, s'aplicar un 0. En el cas de
tindre'n un que no s'actualitza setmanalment, s'aplicar un
0,5. En el cas d'actualitzar-lo amb una freqncia inferior a
la setmanal, s'aplicar un 1.

0,5

0,5

0,5

0,5

0,5

MEI, II, Vol. 3, n 4, pg. 221

Organitzaci
1.09.

Funcions dels
diferents
departaments

1.10.

Mapa web

1.11.

Navegaci per
criteri de
dependncia
departamental

1.12.

Adequaci de les
funcions als
departaments

1.13.

Orientaci

5
Sespecifiquen les funcions dels diferents
departaments de ladministraci, ja sia de carcter
pblic o privat, informant-ne de les seues funcions?
Tot i que la legislaci s important, cal incidir en
qu el ciutad no s lector habitual dels textos
normatius, com ara els reglaments orgnics i
funcionals, cosa que implica que se nha deliminar
aquesta limitaci amb redaccions ms adequades
per al ciutad.
Si no figuren de forma explcita, s'aplicar un 0. Si
noms reprodueixen els textos legals, s'aplicar un
0,5. Si s'ha elaborat un text ms senzill i aclaridor,
afegint els textos legals, s'aplicar un 1.
El portal t un mapa web on figure de forma
actualitzada i jerarquitzada lestructura orgnica?
Els canvis constants d'estructura orgnica en els
governs complica l'actualitzaci de les dades en els
portals. A ms a ms, confon al ciutad, obligant-lo
a perdre temps.
Aquest valor es exclusiu. Si no en t de mapa, 0. Si
en t, 1.
La dependncia administrativa es mant com a
criteri de navegaci? La conselleria t una relaci
exhaustiva dels departaments que depenen, fins i
tot les entitats, amb uns enllaos diferenciats? s
fcil realitzar una navegaci de lorganisme
superior a linferior i a linrevs?
Els ens instrumentals les empreses pbliques,
entitats autnomes, fundacions, etc.-- han de
figurar dins de l'organigrama de l'administraci,
palesant la seua dependncia administrativa.
Aquest valor es exclusiu. Si no en fa s de la
dependncia administrativa com a criteri de
navegaci, 0. Si en fa, 1.
Les funcions figuren a cada departament? s a dir,
les funcions dels rgans inferiors figuren al seu
apartat, separades de les que sn comunes a tot el
departament?
De vegades, les funcions noms apareixen en les
pgines del departament superior i no apareixen
desglossades en els inferiors, de tal forma que el
ciutad no sap qui ns el responsable.
De no aparixer a l'rgan inferior, s'aplicar un 0.
Si noms reprodueixen els textos legals, s'aplicar
un 0,5. Si s'ha elaborat un text ms senzill i
aclaridor, afegint els textos legals, s'aplicar un 1.
Sindica a la part superior la ruta que sest
seguint?
Sense indicacions d'aquest tipus el ciutad es pot
perdre o pot confondre la informaci que cerca.
Aquest valor s exclusiu. Si no en t, 0. Si en t, 1.

0,5

0,5

MEI, II, Vol. 3, n 4, pg. 222

Personal funcionarial i laboral

Relacions de llocs de Es publiquen les relacions completes de llocs de
1.14.
treball de
treball dels diferents departaments de
l'administraci
l'administraci?
s a dir, les relacions dels diferents departaments que
conformen l'administraci. Han de figurar amb la
informaci del departament. El ciutad no t de
cercar-les al diari oficial.
Aquest valor s exclusiu. Si no en fa de publicitat, 0.
Si en fa, 1.
Relacions de llocs de Es publiquen les relacions completes de llocs de
1.15.
treball dels ens
treball de les diferents empreses, fundacions i ens
instrumentals
instrumentals de l'administraci?
s a dir, de les empreses, entitats autnomes,
fundacions (all que s'anomena ens instrumentals) de
l'administraci. Han de figurar amb la informaci del
departament. El ciutad no t de cercar-les al diari
oficial.
Aquest valor s exclusiu. Si no en fa de publicitat, 0.
Si en fa, 1.
Publicitat de l'Oferta Es publica l'Oferta Pblica d'Ocupaci amb el seu
1.16.
Pblica d'Ocupaci
desplegament reglamentari?
s a dir, l'OPO, les convocatries, composici dels
tribunals, actes d'avaluaci, resolucions, etc. El
ciutad no t de cercar-les al diari oficial.
Aquest valor s exclusiu. Si no en fa de publicitat, 0.
Si en fa, 1.
Publicitat dels
Es publiquen els concursos de personal amb el seu
1.17.
concursos de
desplegament reglamentari?
personal
s a dir, les convocatries, composici dels tribunals,
actes d'avaluaci, resolucions, etc.
Aquest valor s exclusiu. Si no en fa de publicitat, 0.
Si en fa, 1.
Comunicaci de la
Existeixen mecanismes d'alerta perqu qualsevol
1.18.
informaci que afecta ciutad puga accedir-hi?
a l'Oferta Pblica
s important que l'administraci difonga mitjanant
d'Ocupaci
qualsevol canal qualsevol convocatria (RSS, xarxes
socials, butlletins electrnics, etc.)
Aquest valor s exclusiu. Si no en fa de publicitat, 0.
Si en fa, 1.
Patrimoni
Llista d'immobles
Es fa pblica la llista d'immobles propis, o en rgim
1.19.
d'arrendament, que ocupa l'administraci?
No serveix que es publiquen les disposicions al diari
oficial sobre afectacions, desafectacions patrimonials,
etc. Ha de ser una llista en que figuren els immobles
amb indicacions sobre la propietat o el rgim
d'arrendament, adrea postal, adscripci al
departament i import anual de l'arrendament.
Aquest valor es exclusiu. En el cas de no publicitarse, s'aplicar un 0. En cas afirmatiu, un 1.
Llista de vehicles
Es fa pblica la llista de vehicles oficials?
1.20.
oficials
S'entn que abastaria tota la flota, adscrivint-los als
departaments.
Aquest valor es exclusiu. En el cas de no publicitarse, s'aplicar un 0. En cas afirmatiu, un 1.

5
1

2
0

MEI, II, Vol. 3, n 4, pg. 223

Normes
1.21.

Publicitat dels
avant-projectes
de llei

1.22.

Publicitat dels
reglaments

1.23.

Publicitat dels
acords del
Consell

2.

Relacions amb
els ciutadans i la
societat

3
Es publiquen els avant-projectes de llei perqu
puguen ser consultats, amb l'objectiu de rebre
propostes de modificaci?
No es tracta de qu s'envien els textos per correu a
les entitats que es consideren ms adequades per
comentar les disposicions. L'objectiu s que
qualsevol ciutad puga consultar-los i comentar-los.
Aquest valor es exclusiu. En el cas de no publicitarse amb la possibilitat de rebre esmenes, s'aplicar un
0. En cas afirmatiu, un 1.
Es publiquen els projectes de reglaments perqu
puguen ser consultats, amb l'objectiu de rebre
propostes de modificaci?
No es tracta de qu s'envien els textos per correu a
les entitats que es consideren ms adequades per
comentar les disposicions. L'objectiu s que
qualsevol ciutad puga consultar-los i comentar-los.
Aquest valor es exclusiu. En el cas de no publicitarse amb la possibilitat de rebre esmenes, s'aplicar un
0. En cas afirmatiu, un 1.
Es fan pblics els acords sencers del Consell?
No es tracta de publicitar notes de premsa que
resumeixen els acords presos en les reunions de
Consell. Es tracta de mostrar-los sencers.
Aquest valor es exclusiu. En el cas de no publicitarse, s'aplicar un 0. En cas afirmatiu, un 1.

21

MEI, II, Vol. 3, n 4, pg. 224

Caracterstiques del portal

2.01.

Directori de
departaments i
personal

2.02.

Traducci

2.03.

Idiomes
cooficials

2.04.

Cercador intern

T un directori de departaments i personal adscrit a

cadascun?
El ciutad ha de poder cercar per departaments i per
persones. Les dades han de ser completes: adreces
electrniques i postals, telfon i fax, a ms de la
categoria laboral, distingint entre responsables, tcnics
i administratius.
En el cas de no tindre'n, s'aplicar un 0. Si no s fcil
de trobar, s'aplicar un 0,5. Si figura a la pgina
d'acollida de forma clara, s'aplicar un 1.
T la possibilitat de consultar-se en diferents idiomes
als oficials?
Com a mnim, hauria destar traduda la part
explicativa de lestructura de lorganitzaci a l'angls.
s evident que part de la poblaci s immigrant i cal
facilitar-ne la consulta.
Si no en t de traducci, s'aplicar un 0. Si en t, un 1.
En el cas de tindre idiomes cooficials, sactualitza
alhora la mateixa informaci?
Aquesta dada s molt important perqu pot generar
desigualtats i desinformaci. S'ha de comprovar,
sobretot, si les tramitacions apareixen alhora en els dos
idiomes.
Si no es compleix, s'aplicar un 0. Si es compleix, un 1.
N'hi ha un cercador intern que permeta recuperar la
informaci que cont tot el portal? T la possibilitat de
separar una recerca simple d'una avanada?
No es tracta d'afegir una casella que reenvie a un
cercador de carcter general, com ara Google.
L'important s que l'aplicaci permeta la consulta total
dels continguts.
Si no en t de cercador intern, s'aplicar un 0. Si en t
un sense cerca avanada, un 0,5. Si en t de simple i
avanada, un 1.

0,5

12
1

0,5

MEI, II, Vol. 3, n 4, pg. 225

2.05.

Etiquetes

2.06.

Perfils
collectius

2.07.

Perfils per
matries

2.08.

Actualitzaci

2.09.

Metadades

Es pot accedir des de la primera pgina a les

opcions ms genriques, com ara tramitacions i
serveis? Les etiquetes de secci estan presents en
tot moment? El ciutad sap sempre en quina secci
es troba?
La indicaci per entrar, per exemple, en les
tramitacions i serveis, tot i que estiguen gestionats
per departaments diferenciats, ha de figurar a la
primera pgina del portal, perqu lusuari no sen
puga perdre.
Si no en t, s'aplicar un 0. Si en t, un 1.
Nhi ha accs a perfils dusuaris, com ara joves,
desocupats, persones majors, etc., de tal manera que
el ciutad trobe de manera senzilla el que cerca?
Lagrupaci de serveis per collectius facilita les
tasques de cerca en un portal administratiu de
moltes dimensions. Diferents departaments poden
encarregar-se de serveis que afecten al mateix
collectiu.
Si no en t, s'aplicar un 0. Si en t, un 1.
Nhi ha accs a una classificaci per matries, com
ara cultura, urbanisme, medi ambient, etc., de tal
manera que el ciutad trobe de manera senzilla el
que cerca?
El ciutad no percep lorganitzaci administrativa
del portal com si fora una realitat evident. Moltes
vegades, els canvis de denominaci silencien els
continguts. Classificar per funcions s un bon
sistema per facilitar-ne laccs.
Si no en t, s'aplicar un 0. Si en t, un 1.
Es mantn actualitzat el contingut del portal?
s molt important que es coordinen els
departaments, sobretot pel que fa a la publicaci de
convocatries d'ajudes o canvis en les tramitacions.
Si n'apareixen al diari oficial i no es permet que el
ciutad puga accedir-hi de forma electrnica, s'estan
lesionant els drets. s a dir, si apareix una ajuda i
no es permet que, seguint les instruccions de la
convocatria, el ciutad l'emplene en lnia el mateix
dia que comena el perode de sollicitud, es comet
una desigualtat.
Si no en t, s'aplicar un 0. Si en t, un 1.
S'introdueixen metadades perqu l'usuari trobe la
informaci de forma rpida?
s important que es consideren les formes
emprades en el llenguatge colloquial perqu el
ciutad accedisca a la informaci. Els excessos de
llenguatge administratiu sn una barrera. Per aix
s indispensable l's d'esquemes com ara el Dublin
Core, ja que permeten afegir metadades de forma
ordenada. Han de figurar el ttol, la descripci i els
descriptors.
Si no en t de metadades Dublin Core, s'aplicar un
0. Si en t, per no inclou una descripci detallada,
s'aplicar un 0,5. Si en t una de completa, un 1.

0,5

MEI, II, Vol. 3, n 5, pg. 226

2.10.

Accessibilitat

2.11.

Xarxes socials i
difusi

2.12.

Manual
corporatiu de
disseny

Compleix amb els estndards daccessibilitat de

doble AA de la W3C?
La legislaci espanyola demana una doble AA
per als portals de les administracions pbliques.
Aquest valor s doble: si t la certificaci de
W3Consortium de AA, un 1. Si no en t, un 0.
S'usen les xarxes socials per publicitar les
activitats dels departaments?
Les xarxes socials figuren com a canals
d'informaci essencials pel que fa a la difusi
d'informaci en segments importants de la
poblaci.
Si no en fan s, s'aplicar un 0. Si no en fan s
de forma sistemtica, un 0,5. Si en fan sempre,
un 1.
S'ha pensat en homogenetzar la presentaci de
tot el portal? S'han tingut en compte la
presentaci dels textos perqu puguen llegir-se
fcilment?
El manual corporatiu de disseny ha de permetre
una homogenetat que faa reconixer la
totalitat d'un portal amb un estil de publicaci
efica.
Si no en t, s'aplicar un 0. Si en t, un 1.

0,5

MEI, II, Vol. 3, n 5, pg. 227

Informaci i atenci al ciutad

2.13.

Catleg de
serveis

2.14.

Tramitacions
en lnia

2.15.

Indicadors
sobre el
sistema sanitari
pblic i el
privat que est
finanat

2.16.

Indicadors
sobre el
sistema
educatiu pblic
i concertat

2.17.

Bstia de
correu genrica

N'hi ha un catleg de serveis que abrace tant els que sn

en lnia com els que no, indicant horaris d'atenci al
pblic, taxes, etc.?
Una cosa sn les tramitacions que es realitzen en lnia i
altra els serveis presencials, com ara la visita a un
centres d'atenci primria o a les biblioteques pbliques.
s important que figure tota la informaci: taxes per
expedir un carnet, horaris, etc.
Si no en t, s'aplicar un 0. Si en t un d'incomplet,
s'aplicar un 0,5. En el cas de publicitar-ho tot, un 1.
La majoria de les tramitacions pot realitzar-se en lnia?
Es poden descarregar els formularis? Les interfcies sn
fcils o complexes?
La forma adequada s permetre que es faa la tramitaci
sencera en lnia i alhora que qualsevol puga
descarregar-se els formularis per entregar-los en les
oficines. A ms a ms, les interfcies han de contemplar
els requisits mnims: missatges d'error entenedors,
ajudes senzilles, formularis fcils d'emplenar, etc.
Si no en t, s'aplicar un 0. Si noms en t un 50 % que
es puga realitzar la gesti sencera, un 0,5. En el cas de
superar el 70 %, un 1.
Es publiquen amb periodicitat el nombre de centres
sanitaris, la ratio habitant/llit hospitalari i les llistes
d'espera? Figuren les inversions pbliques en el sistema
privat, indicant tamb les mateixes dades que en el
pblic?
El ciutad ha de conixer el funcionament del sistema
sanitari pblic amb informaci peridica. Les dades han
d'estar contrastades amb altres fonts diferents a les que
proporciona la comunitat autnoma: Euroestat s una
bona font d'informaci.
Si es fan pbliques les dades peridicament, un 1. En
cas contrari, un 0.
Es publiquen amb periodicitat el nombre de centres
educatius, la ratio alumne/professor i alumne/aula, els
serveis de transport o menjador escolar? Tamb figuren
les inversions pbliques en centres concertats, indicant
les mateixes dades que en el sistema pblic?
El ciutad ha de conixer el funcionament del sistema
d'ensenyament pblic amb informaci. Les dades han
d'estar contrastades amb altres fonts diferents a les que
proporciona la comunitat autnoma: Euroestat s una
bona font d'informaci.
Si es fan pbliques les dades peridicament, un 1. En
cas contrari, un 0.
N'hi ha aplicacions que permeten al ciutad adrear
sollicituds d'informaci a qualsevol organisme de
l'administraci?
Caldria diferenciar entre les bsties que haurien
d'aparixer en qualsevol pgina que oferira un servei i
una mena de finestra nica que reenviara les sollicituds
als diferents departaments. Aquesta darrera hauria de
figurar a la pgina inicial del portal.
Si en t, un 1. En cas contrari, un 0.

0,5

5
1

0,5

MEI, II, Vol. 3, n 5, pg. 228

Grau de comproms amb els ciutadans
Es fa pblica la normativa sobre la transparncia
informativa, les formes de participaci ciutadana o
els codis de bon govern?
La normativa ha de ser la de carcter estatal i
autonmic.
Si se'n fa pblica, un 1. En cas contrari, un 0.
2.19. Cartes de serveis
Es publiquen les cartes de serveis?
s important que figuren enllaades amb el
servei. No es tracta noms de que es publiquen al
diari oficial.
Si se'n fan pbliques, un 1. En cas contrari, un 0.
2.20. Consells de
Es fan pbliques les actes ntegres dels consells de
participaci
participaci ciutadana?
Els consells de participaci ciutadana sn els
rgans collegiats en qu t representaci la
societat mitjanant associacions, col lectius
professionals, etc.
Si se'n fan pbliques, un 1. En cas contrari, un 0.
2.21. Informes de les
Es publiquen els informes de les sindicatures de
sindicatures i
greuges i de comptes?
seguiment de
Els informes s'han d'editar perqu siguen
compliment
consultables de forma fcil, amb un sumari extens
i amb enllaos als captols o pargrafs.
Si se'n fan pblics, un 1. En cas contrari, un 0.
3.
Transparncia en la contractaci
Informaci genrica sobre la contractaci
3.01. Publicitat meses de
Es fa pblica la informaci sobre les meses de
contractaci
contractaci de serveis (forma de designaci,
composici, actes, etc.)?
Els procediments de contractaci sn els ms
cridaners pel que fa al tema de la possible
corrupci. La legislaci estipula procediments
molt clars.
Si se'n fa pblica, un 1. En cas contrari, 0.
3.02. Publicitat resolucions
Es fan pbliques les resolucions d'adjudicaci,
d'adjudicaci
detallant l'objecte del contracte, partida
pressupostria, import, tipus de publicitat, nom
del licitador i nombre de licitadors que han
concursat?
La legislaci estipula procediments molt clars.
Si se'n fa pbliques, un 1. En cas contrari, un 0.
3.03. Publicitat de les
Es fan pbliques les modificacions dels contractes
modificacions de
formalitzats?
contractes
La legislaci estipula procediments molt clars.
Si se'n fa pbliques, un 1. En cas contrari, un 0.
3.04. Publicitat sobre dades Es fan pbliques dades estadstiques sobre els
estadstiques
percentatges en volum pressupostari dels
contractes adjudicats, separant-ne les diferents
modalitats que contempla la legislaci?
s important que el ciutad spia en qu
s'inverteix el pressupost.
Si se'n fa pbliques, un 1. En cas contrari, un 0.
2.18.

Normativa sobre
participaci ciutadana

4
1

14
4
1

MEI, II, Vol. 3, n 5, pg. 229

Contractes menors
3.05.

Publicitat de
contractes menors

Es fa pblic el nombre de contractes menors?

Com a mnim haurien de figurar de forma
resumida, amb el nombre total i l'import global.
Si se'n fa pblic, un 1. En cas contrari, un 0.

1
1

4
1

1
1

Convenis de collaboraci, ajudes nominals i ajudes de concurrncia pblica

3.06.

Base de dades de
convenis de
collaboraci

3.07.

Base de dades
d'ajudes nominals

3.08.

Base de dades
d'ajudes de
concurrncia
pblica

3.09.

Publicitat de
beneficiaris

N'hi ha una base de dades en qu es puguen

consultar els convenis de collaboraci subscrits
pels diferents departaments, tinguen o no
obligacions econmiques?
Els convenis de collaboraci sn un instrument de
finanament que pot passar desapercebut. En el cas
de tindre obligacions econmiques, cal que figure
l'import.
En el cas de tindre'n una pblica, s'aplicar un 1.
En cas contrari, un 0.
N'hi ha una base de dades en qu es puguen
consultar les ajudes nominals que reben les
entitats?
Les ajudes nominals apareixen normalment en la
llei de pressupostos. Caldria que es pogueren
consultar en una base de dades amb el nom de
l'entitat beneficiria, partida pressupostria i
l'import.
En el cas de tindre'n una pblica, s'aplicar un 1.
En cas contrari, un 0.
N'hi ha una base de dades en qu es puguen
consultar les ajudes de concurrncia pblica?
Caldria que es pogueren consultar en una base de
dades amb el nom de l'entitat beneficiria, partida
pressupostria i l'import.
En el cas de tindre'n una pblica, s'aplicar un 1.
En cas contrari, un 0.
Es fan pbliques llistes conjuntes de beneficiaris
que hagen rebut ajudes nominals o de concurrncia
pblica, a ms de signar convenis amb obligacions
econmiques?
Un llistat conjunt de beneficiaris serveix per
comparar dades.
Si se'n fan pbliques, s'aplicar un 1. En cas
contrari, un 0.

Relacions amb els provedors i contractistes

3.10.

Publicitat de
despeses en
contractaci i
compres

Es fan pbliques en una llista les relacions de les

despeses en les contractacions i compres que
hagen de publicar-se en diferents diaris oficials?
s important que figuren en una llista perqu
siguen fcilment consultables.
Si se'n fan pbliques, s'aplicar un 1. En cas
contrari, un 0.

MEI, II, Vol. 3, n 5, pg. 230

Contractacions per obra

3.11

Publicitat de les
contractacions d'obres
pbliques

3.12

Publicitat de les
modificacions dels
projectes d'obra pblica

3.13

Publicitat de les
prrrogues

3.14

Publicitat de l'estat de
les obres pbliques

Es fa una relaci de les contractacions per

realitzar infraestructures pbliques amb les
seues dades?
Cal que figuren les segents dades: l'objecte de
l'obra, el contractista responsable, import de
l'adjudicaci, termini d'execuci, data d'inici i
acabament.
Si se'n fan pbliques, s'aplicar un 1. En cas
contrari, un 0.
Es publiquen les modificacions dels projectes
d'obra ms importants?
Les modificacions dels projectes han de figurar
per saber quin s l'estat de la qesti. Com a
mnim, ha de figurar all que en supose un
desviament substancial de l'inicial.
Si se'n fan pbliques, s'aplicar un 1. En cas
contrari, un 0.
Es fan pbliques les prrrogues?
Les prrrogues s una soluci que permet la
legislaci vigent en alguns casos. Ha de constar
el termini que t la prrroga.
Si se'n fan pbliques, s'aplicar un 1. En cas
contrari, un 0.
Es difon semestralment l'estat de les obres
d'infraestructura, informant sobre les que s'estan
executant i les que estan aprovades pendents
d'execuci?
L'existncia d'un llistat actualitzat permet saber
l'estat de la qesti.
Si se'n fa pblic, s'aplicar un 1. En cas contrari,
un 0.

4
1

MEI, II, Vol. 3, n 5, pg. 231

4.
Transparncia econmico-financera
Informaci sobre la planificaci i els pressupostos
Es publiquen els plans anuals i plurianuals en
4.01. Plans anuals i
plurianuals dels
qu es fixen els objectius concrets, aix com
departaments
les activitats, mitjans i terminis per
aconseguir-los?
Els plans poden ser sectorials, fins i tot
afectar a diferents departaments. La forma
ms transparent d'oferir informaci s que
cada departament fes pblic el seu pla
estratgic.
Si no es publiquen, s'aplicar un 0. Si noms
es publiquen el que corresponen al 50% dels
departaments, un 0,5. En cas de publicar-los
tots, un 1.
Es publiquen els plans anuals i plurianuals en
4.02. Plans anuals i
plurianuals dels
qu es fixen els objectius concrets, aix com
ens instrumentals
les activitats, mitjans i terminis per
aconseguir-los?
Els plans estratgics han de figurar al web de
cadascun dels ens instrumentals.
Si no es publiquen, s'aplicar un 0. Si noms
es publiquen el que corresponen al 50% dels
ens, un 0,5. En cas de publicar-los tots, un 1.
Es publiquen els pressupostos amb la
4.03. Pressupostos
generals
descripci de les principals partides
pressupostries i informaci actualitzada
semestralment sobre l'estat d'execuci?
Ha de estar editats perqu el ciutad puga
consultar-los de forma fcil. No serveix que
estiguen noms publicats al diari oficial.
Si no es publiquen, un 0. Si es fa de forma
correcta, un 1.
Es fan pblics els pressupostos dels ens
4.04. Pressupostos dels
ens instrumentals
instrumentals?
s important que els pressupostos es detallen
per partides. No es considera, per exemple, la
publicaci del pressupost d'una fundaci com
a una ajuda nominativa dins del conjunt dels
Pressupostos Generals. Han de figurar
separats.
Si no es publiquen, un 0. Si es fa de forma
correcta, un 1.
Es publiquen els Comptes Anuals (balan,
4.05. Comptes Anuals
resultat econmic-patrimonial, memria i
liquidaci de pressupost)?
Han de figurar de forma detallada en el web.
Si no es publiquen, un 0. Si es fa de forma
correcta, un 1.

0,5

16
9
1

0,5

MEI, II, Vol. 3, n 5, pg. 232

4.06.

Comptes dels ens

instrumentals

4.07.

Publicitat de les
modificacions de
crdit

4.08.

Publicitat dels
informes
d'estabilitat
pressupostria

4.09.

Publicaci del Pla

Econmic-Financer

Es fan pblics els Comptes Anuals dels ens

instrumentals (balan, resultat econmicpatrimonial, memria i liquidaci de pressupost)?
Han de figurar de forma detallada en el web.
Si no es publiquen, un 0. Si es fa de forma correcta,
un 1.
Es fan pblics els crdits extraordinaris, les
ampliacions i suplements de crdits que afecten als
Pressupostos Generals?
La publicitat s bsica per saber en qu es gasten
els pressupostos.
Si es fan pbliques, un 1. En cas contrari, un 0.
Es publiquen els informes en qu es detalla el
compliment dels objectius d'estabilitat
pressupostria?
S'han de fer d'acord amb el Sistema Europeu de
Comptes Nacionals i Regionals (SEC-95).
Reglamento (CE) nm. 2223/96 del Consejo, de 25
de junio de 1996, relativo al Sistema Europeo de
Cuentas Nacionales y Regionales de la Comunidad.
Si es fan pblics, un 1. En cas contrari, un 0.
Es fa pblic el Pla Econmic-Financer amb la seua
execuci mensual?
Article 21 de la Llei Orgnica 2/2012, de 27
dabril, dEstabilitat Pressupostria i Sostenibilitat
Financera.
Si es fa pblics, un 1. En cas contrari, un 0.

0.

MEI, II, Vol. 3, n 5, pg. 233

Transparncia d'ingressos i despeses

Es fan pblics els recursos financers indicant la seua
4.10. Publicitats dels
recursos financers procedncia?
Article 4 de la Llei Orgnica 3/2009, de 18 de
desembre, de Modificaci de la Llei Orgnica
8/1980, de 22 de setembre, de Finanament de les
Comunitats Autnomes.
Si es fan pblics, un 1. En cas contrari, un 0.
Es fa pblic aquest indicador?
4.11. Ingressos fiscals
per habitant
S'obt amb la segent frmula: Captol I, II i III
d'Ingressos / nm. d'habitants.
Si es fa pblic, un 1. En cas contrari, un 0.
Es fa pblic aquest indicador?
4.12. Despesa per
habitant
S'obt amb la segent frmula: obligacions no
financeres reconegudes netes / nm. d'habitants.
Si es fa pblic, un 1. En cas contrari, un 0.
Es fa pblic aquest indicador?
4.13. Inversi per
habitant
S'obt amb la segent frmula: obligacions
financeres reconegudes / nm. d'habitants.
Si es fa pblic, un 1. En cas contrari, un 0.
Transparncia dels deutes
Es fa pblic l'import del Deute pblic i la seua
4.14. Publicitat de
l'import del Deute evoluci, comparant-lo amb els exercicis anteriors?
La publicitat de l'evoluci s una dada significativa
per saber si la gesti ha estat eficient.
Si es fa pblic, un 1. En cas contrari, un 0.
Es fa pblic aquest indicador?
4.15. Endeutament per
habitant
La frmula s: passiu exigible / nm. d'habitants.
Si es fa pblic, un 1. En cas contrari, un 0.
Es fa pblic aquest indicador?
4.16. Endeutament
relatiu
La frmula s: Deute de la Comunitat / Pressupost
total de la Comunitat.
Si es fa pblic, un 1. En cas contrari, un 0.

4
1

3
1

MEI, II, Vol. 3, n 5, pg. 234

ANNEX II: TAULA DE CORRESPONDNCIES AMB ELS INDICADORS DE

LLUS CODINA
Correspondncia amb els indicadors de
Observacions
transparncia
1. Autoria: identificaci i solvncia de la font
1.1.
Els crrecs sn els responsables ltims de la gesti de
mbit dels poltics
Identificaci
l'administraci. La identificaci de l'autoria va de la m de la
d'autoria
1.01. Dades biogrfiques publicitat de directoris complets que servisquen per
determinar qualsevol tipus de responsabilitat. Els directoris de
1.05. Assessors
personal dels departaments sn indispensables.
mbit dels funcionaris
2.01. Directori de
personal i departaments
1.2. Adequaci
d'autoria
1.3.
Comunicaci

mbit dels poltics

1.02. Comunicaci amb
poltics
1.08. Perfils en xarxes
socials
mbit dels funcionaris
2.01. Directori de
personal i departaments
2.17 Bstia de correu
genrica

L'adequaci es garanteix des del moment en que el portal

respon a les competncies de l'administraci. s un indicador
que replega tots els que tenen relaci amb els continguts,
explicant-ne les funcions i facilitant-ne la gesti.
La comunicaci s essencial per a la transparncia. No noms
ha d'existir la bstia clssica que permeta l'enviament d'una
consulta. N'hi ha dos mbits diferenciats: el dels poltics i el
dels funcionaris. El primer abasta el poder executiu, amb tot el
personal que l'acompanya.

Els funcionaris duen a terme les poltiques marcades. Es

genera en tot cas una altra manera de relacionar-se amb el
ciutad.

MEI, II, Vol. 3, n 5, pg. 235

2. Qualitat i quantitat d'informaci
2.1. Tema, pblic i
1.09. Funcions dels
objectius
departaments
1.12. Adequaci de les
funcions als
departaments

2.2. Inters
intrnsec
2.3.
Originalitat/oport
unitat
2.4. Poltica
editorial

2.5. Quantitat
d'informaci
2.6. Rigor
2.7. Edici
2.8. Actualitzaci

2.08. Actualitzaci
1.04. Agenda d'activitats
1.16. Publicitat de
l'Oferta Pblica
d'Ocupaci
1.17. Publicitat dels
concursos de personal
1.18. Comunicaci de la
informaci que afecta a
l'Oferta Pblica
d'Ocupaci
...

2.9. Recursos
multimdia

2.10. Recursos
interactius

2.11.
Arxiu/hemeroteca

2.13. Catleg de serveis

2.14. Tramitacions en
lnia
3.06. Base de dades de
convenis de collaboraci
3.07. Base de dades
d'ajudes nominals
3.08. Base de dades
d'ajudes de concurrncia
pblica

L'anlisi del pblic a qu s'adrea un portal administratiu

s molt complexe, perqu pot involucrar webs i
aplicacions de molts tipus. Per exemple, cursets per
aprendre una llengua pensats per a immigrants o
tramitacions de beques. Els pblics sn molt diversos. No
obstant aix, l'anlisi s'ha de realitzar basant-se en les
competncies assumides i el desplegament d'eines que hi
permetran al ciutad escometre-les.
L'inters intrnsec s'ha d'aplicar de forma diferent. La
trivialitat s conseqncia de no resseguir els principis
legals que menen els portals administratius.
L'originalitat o l'oportunitat sn elements que ac no es
poden avaluar ni mitjanant anlisis de visibilitat. Els
portals administratius tenen un pblic esclau.
s un indicador que no pot usar-se en els portals
administratius. En tot cas, caldria invertir la definici. La
poltica editorial seria bona o ron segons l'adequaci a
tots els indicadors, sobretot els que estableix la legislaci
vigent. El portal ha de garantir uns preceptes legals. Si no
ho fa, no aplica una poltica editorial.
s un indicador que suposa la suma de molts altres,
perqu depn d'un gran nombre d'indicadors que
assenyalen el contingut que ha de figurar.
El rigor implica una informaci completa i efica. Molts
indicadors fan referncia a aquest problema.
Aquest indicador hauria de redefinir-se. Es tractaria de
veure si s'han pres mesures per redactar textos que
s'adeqen als ciutadans.
L'actualitzaci s'ha de mesurar des de dues perspectives:
a) la que afecta als continguts que usa el ciutad
diriament i b) la que fa referncia a qestions de
transparncia, com ara totes les llistes que s'han
d'incloure. Aquesta doble estratgia complica l'elaboraci
d'una possible correspondncia amb els indicadors de
Llus Codina. Serviria, a tall d'exemple, la llista que
s'ofereix.

Pel que fa als portals administratius, els recursos

multimdia estan associats a xarxes socials. Moltes
vegades no tenen ms importncia que un recull de
notcies. No obstant aix, s'usen de vegades per explicar
una activitat no poltica. En relaci a la transparncia no
cal afegir-los com a indicador.
s un indicador essencial per saber si un portal
administratiu compleix amb la normativa d'accs al
ciutad. La legislaci obliga a que les tramitacions es
puguen gestionar en lnia.

Els portals administratius no tenen per qu tindre

publicacions peridiques. Aquest indicador no s
rellevant.

MEI, II, Vol. 3, n 5, pg. 236

3. Navegaci i recuperaci
3.1. Navegaci
constant
3.2. Expressivitat

3.3. Identificaci
3.4. Recorregut
seqencial

2.06. Perfils per

collectius
2.07. Perfils per
matries
2.05. Etiquetes
1.11. Navegaci per
criteri de
dependncia
departamental

3.5. Navegaci
estructural
3.6. Orientaci

1.13. Orientaci

3.7. Jerarquitzaci

1.09. Funcions dels

departaments
1.10. Mapa web
1.12. Adequaci de
les funcions als
departaments
1.12. Adequaci de
les funcions als
departaments
2.06. Perfils per
collectius
2.07. Perfils per
matries

3.8. Navegaci
local
3.9. ndexs

3.10. Navegaci
semntica
3.11. Sistema
d'etiquetes
3.12. Recuperaci
d'informaci
3.13. Recerca
avanada
3.14. Llenguatge
documental

El problema d'un portal administratiu s que recull informaci de molts

departaments. Cadascun acostuma a organitzar un web i el ciutad entra moltes
vegades pel web del departament. Normalment, s'usa un sistema d'etiquetes que
serveix per recrrer el portal.
La gran quantitat d'informaci que replega un portal administratiu noms pot
reflectir-se mitjanant perfils genrics d'usuaris i de matries o funcions. La moda
de canviar les denominacions dels departaments es soluciona amb aquests perfils,
que serveixen per estructurar els continguts.
Vegeu sistema d'etiquetes.
s essencial perqu un ciutad no perda informaci.

No s un criteri aplicable als portals administratius en general. El sistema

d'etiquetes pot solucionar aix, per una excessiva navegaci estructural pot
generar recorreguts laberntics que facen perdre informaci al ciutad.
La complexitat dels portals administratius obliga a emprar eines d'orientaci
perqu no es perda el ciutad.
La jerarquitzaci s bsica en un portal administratiu. Es basa en les funcions
departamentals i en les jerarquies.

Cada departament ha de desglossar les seues funcions, indicant-ne els

procediments, tramitacions, etc.
El ms semblant als ndexs en un portal administratiu sn els perfils. s cert que
dins de cada departament caldria plantejar-se l'existncia d'ndexs segons les
matries o l'accs a bases de dades, per aquest no s l'objectiu d'aquest treball.
Serviria per generar recorreguts laberntics.

2.05. Etiquetes
2.04. Cercador intern

Sn indispensables per agrupar diferents opcions. A ms a ms, han de figurar

com a element que identifique en tot moment les pgines que li corresponen.
L'nica forma de recuperar informaci s mitjanant un cercador intern en qu se
plantegen la recerca simple i l'avanada.

2.04. Cercador intern

Estaria implcit en la incorporaci de metadades.

MEI, II, Vol. 3, n 5, pg. 237

4. Ergonomia
4.1. Facilitat

4.2. Flexibilitat
4.3. Claredat
4.4. Legibilitat

2.14. Tramitacions en
lnia

L'ergonomia i la usabilitat afecten sobretot a les

tramitacions en lnia. El fet de no augmentar
significativament l's dels formularis implica que no s'han
dissenyat com cal.

2.12. Manual corporatiu

de disseny

L'existncia d'un manual corporatiu de disseny perqu

qualsevol departament en faa un de fcil lectura s
essencial.

2.12. Manual corporatiu

de disseny

4.5. Recursos
multimdia
4.6. Velocitat

s un indicador difcil d'avaluar en un portal administratiu.

El trnsit depn d'horaris molt diversos i de factors
mltiples.

5. Visibilitat
5.1. Lluminositat

5.2. Context de
l'enlla
5.3. Anticipaci
5.4. Oportunitat
5.5. Qualitat
5.6. Actualitzaci
5.7. Tractament
6. Ubiqitat
6.1. Ttol
6.2.
Transparncia

6.3.
Metainformaci
6.4. Dublin Core
6.5. Popularitat

Tot i que la incorporaci d'enllaos cap a altres webs pot

considerar-se important, no ho s en els portals
administratius. El seu objectiu s facilitar una informaci
que noms poden produir ells.

2.09. Metadades
1.09. Funcions dels
diferents departaments
1.12. Adequaci de les
funcions als
departaments
2.09. Metadades

S'ha incls com a part de l'indicador de metadades.

Les funcions haurien de servir per evidenciar la
transparncia del portal.

En un mateix indicador s'ha incls la incorporaci de

metadades i l's de l'esquema Dublin Core. s essencial per
recuperar com cal la informaci.

2.09. Metadades
s un indicador que no preocupa. Els usuaris de
l'administraci sn tots els ciutadans, i no tenen cap rival.

MEI, II, Vol. 3, n 5, pg. 238

7. Processos
7.1. Visi d'estatus

2.14. Tramitacions en lnia

7.2. s de
convencions
8. Errors

2.12. Manual corporatiu de

disseny

8.1. Desfer accions

8.2. Missatges
d'error
8.3. Conseqncies

2.14. Tramitacions en lnia

2.14. Tramitacions en lnia
2.14. Tramitacions en lnia

El saber en quin moment del procs o procediment est un

usuari s essencial perqu siga efectiu un web. Pel que fa als
portals administratius, s essencial per avaluar les aplicacions
que gestionen tramitacions.
L's d'un llenguatge i d'unes icones que siguen comunes
entrarien dins del Manual de disseny.
La gesti dels errors, amb els missatges, la possibilitat de refer
el procediment, etc., sn indicadors que s'inclouen en les
tramitacions en lnia.