Presa de decisions i gesti del conflicte, suport al powerpoint.

Una decisi es una elecci entre dos oposades o diferents. Qui pren
les decisions, grup entita, decisions moltes molt variades i a tots els
nivells. Les decisions operatives. Decisions operatives --> nucli
d'operacions, les decisions tctiques (comandament intermitg), les
decisions estratgiques (decisions ms estrategiques). Una de les
tasques ms importants que es duen a terme en les organitzacions,
com ms alt nivell a ms persones abasta.
La pressa de decisions es un procs esta constituit per unes etapes
que es tradueixen en accions i aquestes al resultat final. Finalitat
solventar i evitar que apareguin nous problemes, analitzan les
alternatives de decisi i escullir la millor de cara a l'objectiu que jo
vull, que gasti menys recursos. La decisi final depen d'intentar
aconseguir l'objectiu, estem en una situaci no desitjada i volem
arribar a una desitjada, la decisi ens ha de permetre aconseguir-ho
amb el mxim de beneficis.
Segons el model participatiu (presa de decisions social) Presa de
decisions estil autocratic, consultiu i grupal. S'utilitzen quan la
situaci ho requereixi, demandes i situaci de la tasca i el qu.
Autocrtic I, el directiu pren la decisi per la seva compte
Autocrtic II, obt la informaci dels treballadors pero decideixo pel
meu compte
Consultiu I, comparteix individualment el problema amb els
collaboradors, demana als treballadors que pensen, que farien,
decisi pel meu compte.
Consultiu II, comparteix el problema amb el grup tot junt i vull que em
diguin les seves idees, pero torno a prendre la decisi per la meva
compte.
Grupal, comparteix el problema amb el grup, junt avaluen i elaboren
les diferents alternatives de resposta(pros i contres) i s'arriba a un
consens a cara a decidir quina es la millor alternativa.
Aproximacions: (evoluciona en relaci a la P. de les organitzacions)
Perspectiva classica, el responsable, el directiu, la persona
racionalment perfecte (decisions no alterades ni per creences ni
subjectivitats, persona totalment objectiva), totalment racional i
objectiva, el que indiqui va a missa. Perqu hi hagi aquesta
racionalitat ha de passar per unes etapes (identificar les
discrepancies entre la situaci actual i la idonia, identificat el
problema elaborem les solucions alternatives (brainstorming,
tcniques,etc.), elecci de les solucions proposades (la que ofereixi
major valor), execuci i avaluaci de la soluci escollida (la posem en
marxa i fem un seguiment per veure si es la ms correcta). Va rebre
moltes crtiques perqu les persones no som objectives a la hora de
prendre decisions.

Teoria del comportament, ho hem portat tot al laboratori, vem

explorar la presa de decisions a tots els nivells amb la metodologia de
la tcnica de laboratori. Ens ha permes veure uns processos classics
en la pressa de decisions ; la utilitat (que m'aporta una decisi a i una
b) i la visi del mn que tenen les persones (subjeccions personals),
prenem les decisions segons la seva utilitat i totes es prenen de cara
a les creences que tenen les persones que decideixen en aquell
moment.
Pressa de decisions de l'organitzaci, aproximaci lgica( racionalitat
limitada a l'hora de prendre decisions), aproximaci poltica(el poder
hi juga un paper molt imporatant).
Pressa de decisions natural , les persones recorren a la seva manera
de veure el mon i a la seva experiencia. Com jo vaig decidint segons
la situaci i el context, em deixo portar ms pel meu histric i tinc clar
que hi ha noves variables que hi juguen; pressio del temps,
incertessa, risc, la dinmica de cambi. Entendre el model de PD en
l'entorn actual.
La informaci que est disponible en aquell moment
Els elements contextuals (poden jugar a favor i en contra)
Prendre una decisi determinada pot provocar un conflicte. Els
conflictes poden ser molt positius si estan ben gestionats, ens ajuden
a veure altres alternatives, potencien la creativitat, ens ajuden a
buscar noves solucions, noves imaginatives, estar ms
compromessos. Aportar ms cohesi.
Moltes causes poden gestar un conflicte, es impossible determinarne
la duraci, i finalment tenim el desenlla les parts involucrades
creuen que el conflicte es dissolt quan va cap a una de les parts.
Estils d'amenitzar els conflictes: segons hi hagi ms o menys
cooperaci i ms o menys assertivitat. (competici, evitaci (jo perdo
pero tu tamb perds), comproms (jo no guanyes pero tu tampoc
perds), collaboraci (els dos guanyem), acomodaci (jo perdo perque
tu puguis guanyar // em retiro??).
La negociaci com a clau per resoldre un conflicte, arribar a un punt
com, les dos parts intentes satisfer les seves necessitats, aconseguir
el que volem ajudant els altres, comunicaci d'anada i tornada,
negociem entre els dos punts de vista intentem aconseguir l'equilibri
o primer un o l'altre. Noms pot apareixer quan el conflicte surt a la
llum, una de les dificultats ms grans es quan el conflicte surt a la
llum, ja que es pot treballar sobre ell. La negociaci fa possible una
nova realitat per mitja del joc d'intercanvi entre el que jo vull i tu vols.
Hi ha fases, es un procs ; les 3 primeres remeten a la prenegocici
(establir un clima- determinar el millor moment per anar a negociar).
Sempre fer un seguiment i una evaluaci, nem a veure que aix es
doni aix i nem a fer una avaluaci d'aquest seguiment.