164

Teoria de circuits. Corrent continu

TEORIA DE CIRCUITS. CORRENT CONTINU

ndex
P.1.

Problemes daplicaci de clculs fonamentals de teoria de circuits

P.2.

Clcul de resistncies

P.3.

Problemes bsics dassociacions de resistncies

P.4.

Aplicacions de lexpressi caracterstica dun generador

P.5.

Aplicacions de lexpressi caracterstica dun receptor

P.6.

Problemes daplicaci de clculs fonamentals de teoria de circuits

P.1. Problemes daplicaci de clculs fonamentals de teoria de circuits

Definicions
T.1.1.
Corrent elctric. s un pas delectrons, a travs dun cos conductor, entre
dos punts que es troben a diferent potencial elctric. El sentit convencional del
corrent elctric va del pol positiu al pol negatiu.
T.1.2.
Quantitat delectricitat. s el nombre de crregues elctriques
transportades en un cert temps. Aquesta magnitud es representa per Q.
T.1.3.
Intensitat de corrent. s el nombre de crregues elctriques, Q,
transportades en la unitat de temps. Aquesta magnitud es representa per I i la seva
expressi de clcul correspon a:
I=

Q
t

coul

segon = A

(1)

T.1.4.
Llei dOhm. La intensitat de corrent que travessa un conductor s
directament proporcional a la diferncia de potencial que hi ha entre dos punts del
conductor i inversament proporcional a la seva resistncia. Matemticament:
V
I=
(2)
R
T.1.5.
Potncia elctrica. Sanomena potncia elctrica, P, al treball realitzat pel
corrent elctric en la unitat de temps:
V 2 joules
P = IV = I R =
=W
R segon
2

(3)

165 Problemes de fsica per a batxillerat...// M. L. Escoda, J. Planella, J. J. Suol // ISBN: 84-8458-220-5

T.1.6.

Expressi general de potncia: P =

Energia
temps

T.1.7.
Efecte Joule. Lenergia calorfica que desprn un conductor s directament
proporcional a la resistncia del conductor, al quadrat de la intensitat de corrent que
el travessa i al temps.
Tornem-hi
P.1.1.
Calculeu la intensitat que circula per un circuit si en 5 h 3030 hi ha circulat
un total de 39600 C. Sol.: 1,99 A.
P.1.2.
Calculeu la quantitat de crrega Q que s transportada per un fil conductor
en el qual hi circula una intensitat de corrent de 5 S durant 2 h 30. Sol.: 45000 C.
P.1.3.
Una planxa elctrica de 25 O es connecta a una diferncia de potencial de
100 V. Calculeu la potncia elctrica consumida per la planxa. Sol.: 400 W.
P.1.4.
Calculeu la calor produda per una intensitat de 2 A en un forn connectat a
100 V durant un temps de 24 hores. Sol.: 17,28 106 J.
P.1.5.
Una lmpada consumeix 60 W quan es connecta a 120 V. Calculeu: (a) la
seva resistncia elctrica; (b) la intensitat elctrica que circula per la lmpada. Sol.:
240 O; 0,5 A.
P.1.6.
Si un KWh val 0,012 , calculeu el cost que representa tenir encesa una
bombeta de 100 W un temps de 12 h. Sol.: 0,0144 .
P.1.7.
Un escalfador elctric connectat a una lnia de 220 V escalfa, en un temps
de 1320, una quantitat de 2,4 L daigua i fa que la seva temperatura passi de 10C
a 90C. Calculeu: (a) la potncia elctrica de lescalfador; (b) la seva resistncia
elctrica. Nota: recordeu que Q = mc(Tf To ) . Sol.: 1000 W; 48,4 O.
P.1.8.
Introdum un escalfador dimmersi que porta la inscripci 110 V; 500 W
en 1,5 L daigua a 10C. Laigua comena a bullir en un temps de 25 minuts.
Calculeu: (a) lenergia elctrica consumida per lescalfador; (b) lenergia til
subministrada per laparell; (c) el rendiment de laparell elctric. Nota: recordeu la
til
definici de rendiment: rendiment =
Sol.: 750 kcal; 135 kcal; 18%.
total
P.1.9.
Una bateria de cotxe de 6 V pot proporcionar un corrent de 12 A durant
un temps de 6 hores quan est completament carregada. Calculeu: (a) la quantitat
denergia que allibera, (b) els quilograms daigua que poden escalfar-se amb aquesta
bateria des duna temperatura inicial de 20C fins a una temperatura final de 80 C.
Sol.: 1.5 106 W.s; 6.2 kg.

166

Teoria de circuits. Corrent continu

P.2. Clcul de resistncies

Definicions
T.2.1.
Resistncia elctrica. Sanomena resistncia elctrica dun conductor la
major o menor dificultat que ofereix al pas del corrent elctric. La resistncia s
directament proporcional a la longitud del conductor i inversament proporcional a
la seva secci. Matemticament :
?L
R=
(4)
S
Tornem-hi
P.2.1.
En la prctica es considera la resistivitat dun material, ?, com la resistncia
dun cable daquest material de longitud L= 1 m i drea S= 1 mm2. Aix, per
exemple, la resistivitat del coure correspon a 0.17 O mm2/m. Calculeu la resistivitat
del coure en unitats del SI. Sol.: 1.7 10-8 O m.
P.2.2.
Considerant la resistivitat del coure del problema anterior, calculeu la
resistncia dun fil de coure de 3,4 mm2 de secci i de 4 km de longitud. Sol.: 20 O.
P.3. Problemes bsics dassociacions de resistncies
Definicions
T.3.1.
Associaci de resistncies. Resistncia equivalent. Sanomena
resistncia equivalent daltres resistncies la resistncia que posada en el circuit en el
lloc de les altres produeix els mateixos efectes.
T.3.2.
Resistncia en srie. Lassociaci de resistncies en srie es fa collocant
les resistncies una a continuaci de les altres, unint el final duna resistncia amb
lorigen de laltra.
Si considerem el circuit de la figura, format per resistncies connectades en srie, i
seguim els raonaments segents obtenim lexpressi de clcul de la resistncia
equivalent del circuit.
a
b
c
d
a

167 Problemes de fsica per a batxillerat...// M. L. Escoda, J. Planella, J. J. Suol // ISBN: 84-8458-220-5

Si apliquem la llei d'Ohm a cada

una de les resistncies:
VA VB = RAB I ;VB VC = RBC I ;VC VD = RCD I
Si sumem ordenadament les diferncies de potencial ens queda que:
VTOTAL = VA VD = (R AB + R BC + R CD ) I
VTOTAL
I
correspon a la ressistncia que hi ha entre els

on es dedueix que: ( RAB + RBC + RCD ) =

El terme ( RAB + RBC + RCD )

extrems A i D del conductor. Si anomenem R = ( RAB + RBC + RCD ) aquesta resistncia

tenim que la resistncia equivalent a les connectades en srie equival a:
R = Ri
R Equivalent =

Ri

(5)

T.3.3.
Resistncia en parallel. Lassociaci de resistncies en parallel es fa unint
entre si, en un punt com, A, lextrem inicial de cada una de les resistncies, i unint
a un altre punt com, B, lextrem final de cada una de les resistncies:
R1
R2
R3
A

Si considerem el circuit de la figura, forrmat per resistncies connectades en

parallel, i seguim els raonaments segents, obtenim lexpressi de clcul de la
resistncia equivalent del circuit:

168

Teoria de circuits. Corrent continu

I = I1 + I 2 + I3
Si apliquem la llei d'Ohm entre els punts A i B a travs de cada resistncia
ens queda:
I1 =

VA VB
V V
V V
; I2 = A B ; I 3 = A B
R1
R2
R3

Si sumem el tres termes per calcular la intensitat total del circuit ens queda:
I1 + I 2 + I 3 =

VA VB VA VB VA VB
+
+
=I
R1
R2
R3

Divid int l'expressi anterior per la diferncia de potencial:

I
1
1
1
=
+
+ . Anomenem R la resistncia equivalent que produeix el mateix
VA VB R1 R2 R3
efecte que les altres tres:

1
I
1
1
1
1
1
=
= + + ; es dedueix que
=
R VA VB R1 R2 R3
R
Ri

1
R Equivalent

R1i

(6)

Tornem-hi
P.3.1.

Calculeu la resistncia equivalent de la figura 1 i la figura 2:

8O

20O
10O

18O

20O

6O

5O
Sol.:4,24 O13,48 O
P.3.2.
Observeu lesquema de la figura i
contesteu les preguntes segents: (a) les
resistncies estan connectades en srie o en
parallel? (b) quina s la diferncia de
potencial entre els punts O i P? (c) i entre i P
i Q? (d) quant val la resistncia PQ? Sol.:
40 V; 60 V; 30 O.

RPQ
O

20O
N

10O
20 V

120 V
A B

P.3.3.
Un corrent de 30 A es bifurca per dues resistncies de 2 i 3 ohms. Es
demana: (a) la resistncia equivalent; (b) les intensitats parcials; (c) la diferncia de
potencial entre els extrems de la bifurcaci. Sol.: 6/5 ohms; 12 i 18 A; 36 V.
P.4. Aplicacions de lexpressi caracterstica dun generador

169 Problemes de fsica per a batxillerat...// M. L. Escoda, J. Planella, J. J. Suol // ISBN: 84-8458-220-5

Definicions
T.4.1.
Generadors elctrics. Sn aparells que sutilitzen per establir i mantenir
una diferncia de potencial entre dos punts dun circuit elctric. Les caracterstiques
dun generador de corrent continu sn: fora electromotriu (fem) i la resistncia
interior.
T.4.2.
Fora electromotriu dun generador (fem), E. s el treball necessari per
transportar la unitat de crrega des del pol negatiu fins al pol positiu per linterior
del generador:
treball
E=
treball = E q = E I t
q
Aquestes frmules ens donen el treball o energia que pot subministrar un generador
al circuit elctric. Si considerem que la potncia s treball per unitat de temps,
podem expressar la potncia dun generador en funci de la seva fem com:
P = EI
T.4.3.
Resistncia interior dun generador, r. s la dificultat que ofereix el
generador al pas del corrent elctric. Ats aquesta resistncia interna, en linterior,
del generador apareix una caiguda de tensi, Vc , que val dacord amb la llei dOhm:
Vc = I r
T.4.4.
Tensi en borns dun generador. s la porci de fora electromotriu del
generador disponible entre els seus borns o pols, A i B, i que pot ser consumida en
el circuit exterior. VA VB = E I r Daquesta equaci sobt lexpressi de la
fem, E = VA VB + I r , que ens indica quina fracci de lE del generador
sutilitza en vncer la prpia resistncia interior i quina fracci se subministra a
lexterior.
E = VA VB + I r
(7)
La fem dun generador i la tensi en borns sn iguals nicament en el cas
que el circuit estigui obert. En les altres situacions, la tensi en borns s
inferior a la fem del generador.

Tornem-hi
P.4.1.
Un generador de corrent continu de fem 120 V produeix un corrent de 20
A al connectar-li una resistncia exterior. Sobserva que la tensi en borns s,
aleshores, de 115 V. Calculeu: (a) la resistncia interior del generador; (b) la
resistncia exterior connectada al generador; (c) la potncia subministrada pel
generador. Sol.: 0.25 O; 5.75 O; 2400 watts.
P.4.2.
Un generador t 0.4 O de resistncia interna i produeix 10 A dintensitat. La
tensi en borns del generador s de 220 V. Calculeu: (a) la fem del generador; (b) la
potncia til o subministrada pel generador al circuit; (c) el rendiment del
generador. Sol.: 224 V; 2200 watts; 98.21%.

170

Teoria de circuits. Corrent continu

P.4.3.
Unint mitjanant un conductor els pols duna bateria de 9 V de fem i 1.5 O
de resistncia interna, hi circula un corrent de 2A durant un temps de 10. Calculeu:
(a) lenergia elctrica produda per la bateria; (b) la tensi en borns del generador;
(c) la resistncia del conductor; (d) la caiguda de tensi a linterior del generador.
Sol.: 10800 J; 6 V; 3 O; 3 V.
P.4.4.
Una pila t una fem de 10 V. Quan es connecta a una resistncia de 50 O, la
tensi en borns del generador s de 9.5 V. Determineu: (a) la intensitat de corrent;
(b) la resistncia interna de la pila; (c) lenergia calorfica dissipada en la resistncia
exterior al generador en un temps de 5. Sol.: 0.19 A.; 2.63 ohms; 136.8 cal.
P.4.5.
Es disposa dun generador de corrent continu de 42 V de fem i 2 O de
resistncia interna. Tamb es disposa de tres resistncies de valors 2, 4 i 6 O (a)
Quina intensitat de corrent circula pel circuit si aquestes resistncies es connecten
en srie entre si i al generador? (b) I si les resistncies es connecten en parallel i el
conjunt es connecta al generador? (c) Quina potncia absorbeix en cada cas la
resistncia de 4 O? Sol.: 3 A; 13.59 A; 36 watts i 54.76 watts.
P.4.6.
Una pila est connectada a un circuit en el qual hi ha una resistncia, un
ampermetre, un voltmetre i un interruptor. Quan el circuit s obert, el voltmetre
indica un tensi en borns de 1.52 V. Qu marcar lampermetre? Quan es tanca el
circuit, el voltmetre indica 1.37 V i lampermetre 1.5 A. Calculeu la fem de la pila i
la seva resistncia interna. Sol.: 1.52 V i 0.1 ohm.
P.4.7.
Una bateria produeix corrent elctric a travs duna resistncia amb una
intensitat de 4.3 A i amb una tensi en borns de 9.2 V. Si es canvia la resistncia
exterior al generador, el corrent s de 6.1 a i la tensi en borns 8.6 V. Calculeu la
fem i la resistncia interna del generador. Sol.: 10.66 V i 0.34 O.
P.5. Aplicacions de lexpressi caracterstica dun receptor
Definicions
T.5.1.
Receptors qumics i mecnics. Caracterstiques: tot receptor de tipus
qumic o mecnic es caracteritza per uns valors propis de laparell, les seves
caracterstiques, que sn: fora contraelectromotriu (fcem), E, i la seva resistncia
interior, r. En un receptor es verifica que la seva tensi en borns es reparteix de la
manera segent:

VA VB = E ' + I r '

(8)

Com a conseqncia de la fcem dun receptor de tipus qumic o mecnic sha

daplicar la llei dOhm generalitzada per a lestudi de les magnituds elctriques del
circuit.
T.5.2.

Expressi de la llei dOhm generalitzada

E E'

I=
R equivalent + r + r '

(9)

171 Problemes de fsica per a batxillerat...// M. L. Escoda, J. Planella, J. J. Suol // ISBN: 84-8458-220-5

Exercicis

E.5.1. Un circuit est format per un generador de E= 88 V i r=2O, un

motor de E=12 V i r=1.5O i una resistncia calefactora de 111.5 O.
Determineu: (a) la intensitat de corrent del circuit, (b) la diferncia de
potencial en els terminals de cada element; (c) la potncia absorbida pel
motor i la potncia mecnica que desenvolupa; la potncia calorfica
que dissipa la resistncia calefactora.

Soluci:
a) Per calcular la intensitat de corrent del circuit aplicarem la llei dOhm generalitzada a tot
el circuit, considerat la fem positiva i la fcem negativa.
88 12
I=
= 0.66 A
2 + 1.5 + 111 .5
b) La diferncia de potencial en els terminals de cada element lobtindrem a partir de les
equacions caracterstiques:
Vgenerador = E Ir = 88 2 0.66 = 86.68V
Vmotor = E ' + Ir ' = 12 + 1.5 0.66 = 12.99V
Vresistnci a = IR = 111. 5 0.66 = 73.59V
c) Per calcular la potncia absorbida pel motor i la seva potncia mecnica:
Pabsorbida = Vmotor I = 12.99 0.66 = 8.57 W
p mecnica = E ' I = 12 0.66 = 7. 92W

I la potncia dissipada en la resistncia calefactora correspon a:

P = Vresistncia I = 73.59 0.66 = 48.57 W

0,66 A;
8,57 W; 7,92 W; 48,57 W

86,68 V; 12,99 V; 73,59 V

172

Teoria de circuits. Corrent continu

Tornem-hi
P.5.1.
En el circuit de la figura calculeu el valor que indica el voltmetre connectat
als terminals del generador, tant en circuit obert com quan hi circula el corrent. Sol.:
100V; 91V
V
E=100V
r=20O

R=200O

I=0.45A

P.5.2.
Els pols dun generador de 100 V de fem i 2 O de resistncia interna
suneixen, mitjanant conductors duna resistncia total de 3 O, a un receptor de
80 V de fcem i una resistncia interna d1 O. Calculeu: (a) la intensitat de corrent;
(b) la tensi en borns en el receptor; (c) la potncia absorbida pel receptor; (d) el
rendiment del receptor. Sol.: 3.34 A; 83.34 V; 277.8 V; 96 %.
P.5.3.
Els pols dun generador de 10 V de fem i 0.5 O de resistncia interna
alimenten un motor de 6 V de fcem i una resistncia interna de 4.5 O. Calculeu: (a)
la potncia til del motor; (b) la potncia dissipada pel motor per efecte Joule; (c) el
rendiment del motor; (d) la tensi en borns del motor i del generador. Sol.:
4.8 watts; 2.88 watts; 62.5%; 9.6 V.
P. 6. Circuits bsics amb generador i receptor. Aplicacions de la llei dOhm
generalitzada
Exercicis
+

E1 ,r1

E.6.1. Calculeu la I del circuit de la figura i

la potncia de cada element elctric:

+
E2,r2

Rexterior
Soluci
a) Per calcular la intensitat de corrent donarem un sentit arbitrari a la intensitat. En aquest
cas li donarem un sentit horari:
Vbc

Vab

b
E1 ,r1
Rexterior

c
E2,r2

173 Problemes de fsica per a batxillerat...// M. L. Escoda, J. Planella, J. J. Suol // ISBN: 84-8458-220-5

Dacord amb el sentit de la intensitat observarem quins aparells sn generadors i quins sn

receptors. Es considera receptor aquell aparell en qu la intensitat entra pel seu pol positiu i
surt pel seu pol negatiu. Un generador s laparell contrari. En lexemple E1 s un receptor i
E2 s un generador.
Seguidament aplicarem la llei dOhm generalitzada al circuit, tot considerant que les
forces contraelectromotrius es consideren negatives i les electromotrius positives. Les
resistncies hmiques sempre sn positives.
Farem els clculs segents:
E E'
E 2 E1

I=
=
R equivalent + r + r ' R exterior + r1 + 2
El signe de la intensitat calculada indica el seu sentit. Si el resultat s positiu, vol dir que el
sentit donat a linici s correcte. Si surt negatiu, el sentit s contrari a lassignat.
Considerem que el sentit assignat s correcte. Aleshores, E2 s realment un generador i E1
un receptor:
Potncia terica subministrada al circuit: P = E 2 I
Potncia til subministrada al circuit: P = Vbc I
Potncies absorbides pel circuit:
til del receptor: P = E1I
Terica del receptor: P = Vab I
Dissipada en el receptor: P = I 2 r1
Dissipada en el generador: P = I 2 r2
Dissipada en el conductor: P = I 2 R exterior
Dacord amb la llei de conservaci de lenergia, es verifica que la potncia que entra al
circuit s igual a la que surt E 2 I = E1I + I 2 (R exterior + r1 + r2 )
Tornem-hi
P.6.1.
En el circuit de la figura 1 calculeu quant assenyala un voltmetre connectat
als terminals del generador, tant en circuit obert com quan hi circula el corrent. Sol.:
V
Figura 1

R=190 O

V
E=100V
r=10O

I=0.5A

Figura 2

R=400O

E=100V
r=10O

I=?

174

Teoria de circuits. Corrent continu

P.6.2.
En el circuit de la figura 2 calculeu quant assenyala un voltmetre connectat
als terminals del generador, tant en circuit obert com quan hi circula el corrent. Sol.:
100 V; 97,56 V
P.6.3.
En el circuit de la figura calculeu quant assenyala un voltmetre connectat als
terminals del generador, tant en circuit obert com quan hi circula el corrent. Sol:
100 V; 40,26 V
V
E=100V
r=20O

I=?
10O

18O

20O

6O