2016, CENTENARI DE LA CORONACI DE LA MARE DE DU DE QUERALT

CERTAMEN LITERARI

Sextines en llaor de la
Mare de Du de Queralt
Miquel Llus Rubio i Domingo

Sextines

Modus primus

Modus secundus

Modus tertius

Modus quartus

Perequina

11

Anotacions

16

MODUS PRIMUSi

El vostre gest de la m, ple de grcia,

i empastifat amb els colors del segle,
ens diu Veniu, jo sc leterna Mare,
no tingueu por de sequeres i guerres.
Deixeu volar locell sobre les tanques,
traieu del fang els immigrants dEuropa.

Us va trobar el robador dEuropa

prop duna deu on brollava la grcia
del parads, sense portes ni tanques.
El nostre amor us coron fa un segle;
des de llavors, intercediu en guerres,
Mare de du, perqu sou Terra Mare.

Doneu a llum en un mn sense mare

des del subsl duna perduda Europa.
Divinitat antiga, assot de guerres,
mugr florit, Verge plena de grcia,
que heu coronat amb aurola un segle
dobscuritat, resplendent entre tanques.

Per tot arreu, els hmens posen tanques

per no sentir el plnyer de la mare
que treu els fills de les terres que el segle
ha vist cremar davant els ulls dEuropa.
Mare de Du, amb la divina grcia
del vostre fill, interrompeu les guerres.

La Creu de Crist de les antigues guerres

sha capgirat al servei de les tanques.
Per arribar al vostre estat de grcia,
farem avui com faria una mare
amb tots aquells que travessen Europa
fugint del mal que corca el cor del segle.

Dels principals errors que omplen el segle

potser el ms gran s lerror de les guerres.
Obriu els ulls dels dirigents dEuropa,
marededu de Queralt; no a les tanques
i s a lamor geners de la mare
que ha de farcir els campaments de grcia.

No consentiu que el segle ens porti guerres

i allibereu Europa de les tanques,
Mare de Du de Queralt, sempre en grcia.

MODUS SECUNDUSii

Emblema pur i enemiga dels dols

sense arguments, entaforeu les xifres
amb vastitud; lunivers fa les regles.
Som pelegrins, exploradors en trnsit
per uns verals dinconegudes marges
on caminem fidels, nimes mbils.

Talla real, guerrera contra els dols,

smbol precs de potiques mbils
que anihileu el fatic de les xifres
i reduu lobsessi pels marges
i l inters. Simplifiqueu les regles,
perqu sabeu que som ssers en trnsit.

Creguem en Du i idolatrem en dols,

fills de Quir, necis duals en trnsit.
La fe i el seny sn circumloquis mbils.
Mare de Du de Queralt, quines regles
hem violat en venerar les xifres
del benestar com proslits dels marges?

Ens arrisquem a erigir-nos en dols

sense sentits, en camins sense marges.

Cos i esperit fan part del mateix trnsit

mstic; sentits amb matria i xifres
que cerquen lU. Santa dimatges mbils,
canvia el joc per a complir les regles.

Ttems i salms, icones, tikis, dols,

troben un lloc entre dades i regles.
El riu sha ests, shan eixamplat els marges
i els horitzons; els principis sn mbils
i noms Vs, Mare de Du, sou trnsit
entre letern nad i un mn de xifres.

MODUS TERTIUSiii

Tots els cabdills del cel i els ngels membres

del vostre cor viuen al moll dels ossos
del cos hum. Santifiqueu els nervis.
La sang ardent bull a les nostres vides.
La nostra carn s la carn de la dona,
el cobertor del prat, els macs de lnima.

Lamors jorn, la llista de les vides

que duc amb mi , el rubor dels meus nervis
i els meus anhels, all que tinc de dona,
Mare de Du de Queralt, dins els ossos,
i la llangor: la fiblada de lnima
que em burxa el cor i mafebleix els membres.

Lalleujament, el reps dels meus ossos,

la castedat del vostre olor de dona,
s com un tronc de noguera per lnima.
Si quedo absolt dels deliris dels nervis
linconegut em fa tornar amb els membres
del vostre amor que em lliga amb altres vides.

Sc un falc depredador dels nervis,

un animal transparent sense nima,

un pecador, el mes humil dels membres

del vostre esbart de devots de la dona;
un desterrat que ha viscut moltes vides
i a qui han trencat sovint el nas i els ossos.

Lenaltiment de lesplendor de dona

que posseu apassiona els membres
del vostre goig engendrador de vides.
Sou el descans reparador de lnima
que arriba a Vs amb lofrena dels ossos
desemparats i el llanguiment dels nervis.

Dueu aix que necessita lnima

al ms com captol de les vides.
Guieu el rumb perdut dels nostres ossos
com si la llum i lombra fossin membres
dalgun aplec de valentia i nervis,
claustre matern que us fa ser santa i dona.

MODUS QUARTUSiv
Ja fa cent anys, o ms, i encara el repte
dsser qui sou ens fa concebre lxit,
lempenyiment. La fermesa s un hbit.
Darrerament, ha sofert una crisi
la nostra fe, per roman la frase:
Mare de Du, no abandoneu la llengua.

El cim obac, des don el vostre hbit

s aixopluc on fugir de la crisi,
mira el pas. Sobreviure s un xit
quan viure en pau s noms una frase.
Aqu tenim la magnitud del repte:
Mare de Du, no abandoneu la llengua.

Heu trepitjat un enemic amb xit

-del vostre flanc sinistre he tret la frasei heu travessat amb goig leterna crisi
del segle XX. Heu superat el repte.
Sou un imant que ens lliga al vostre hbit:
Mare de Du, no abandoneu la llengua

Diuen que estem ultrapassant la crisi

i a cada cop es presenta un nou repte.
Estem cansats de la mateixa frase.
Perqu mentir ha esdevingut un hbit
i ara sabem el cam que du a lxit,
Mare de Du, no abandoneu la llengua.

Torneu a ser quelcom ms que una frase,

ms que un ninot, que una estampa, que un hbit.
Sou el dest, el desenlla i el repte;
lnic envit amb garantia dxit.
Sou eixa llum al final de la crisi:
Mare de Du, no abandoneu la llengua.

10

PEREQUINAv
Brolles amb pins blancs on lguila gira
i el julivert disard rebla la vida
pinten el quer. La natura s un llibre.
El xoriguer, ms enll de les branques
que fa servir el xot, recerca larbre
quan cau la nit, i lastuta mostela
fa de coix de vostra talla santa.
Els ratpenats, al voltant de la imatge
no sn, malgrat el nom, rates amb pena:
Vs sou la clau que ens obre el laberint.

Ocupa el bosc ferstec la mostela,

xiscla el gripau i loreneta gira
costera amunt on rau la Cova Santa.
Puja en un tren funicular la vida
dels pelegrins .De prop, la vostra imatge
convida els ulls amb temena de llibre
i la ra sallunya de la pena.
Ens empareu amb poderoses branques
dels contratemps banals del laberint,
Oh, mstic, pur, immustigable arbre!

11

Venero el nen que en la m porta un llibre

i el peu sagrat que pitja la mostela.
Sc el fuster, sc el martell de pena
que cau a plom quan la fortuna es gira.
Mare de Du de Queralt, sou la imatge
que va trobar un bou, o talla santa?
Des del balc lluqueu el laberint,
a capgirell, on deixonda la vida
rostos avall; Catalunya es un arbre
darrels pregons i poderoses branques.

Enquimerats per la bellesa santa

obrim els ulls com sobre el primer llibre
al foc sagrat del mstic laberint.
Lobscur hostal que ensuma la mostela
us nega el nom, comptadora de vida,
i ens fa pals el cingle de la pena.
El vostre esguard fa crixer el mtic arbre
i amb un sol mot damor lnima gira
el pensament, apeixat per la imatge
del pi pairal que es vanta de ses branques.

12

De dalt estant el cambril sent la pena

del Bergad, perqu la mare santa
s com el tronc miraculs de larbre.
En la dissort, diu Tolstoi en un llibre,
tots som distints, cadasc marxa i gira
segons els volts que tingui el laberint.
Marededu trobada, noble imatge,
heu sinistrat la invencible mostela
perqu a la serp ataqui entre les branques
i fugi el mal de larbre de la vida.

Sollicitants dasil, pel laberint

dels campaments europeus passen pena.
Les multituds enlairen una imatge
malgrat no ser la de cap dona santa.
Com els conills, que temen la mostela,
engabiats somien veure larbre
de lirreal i aferrar-se a ses branques.
Lesplndid nen desa en el pit el llibre
que llegiran els esperits per vida
mentre en el peny la mareperla gira.

13

D enll del bosc de pinades, un arbre

daquest pas, que s triple laberint,
es conegut com Pi de les tres branques.
Lhan profanat els amics de la pena;
lhan mutilat els enemics del llibre.
marededu trobada, que la imatge
del vostre fill sigui saba de vida
del nostre pi, sempre viu, Verge Santa,
i el vostre port sigui el penell que gira
savi i astut com la noble mostela.

Qui mai ha dit que la petita imatge

de mare i fill noms s un tros darbre?
Qui gosa dir que lesttica vida
que rau en Vs no plora el laberint
dels desnonats, esponerosa Santa?
Quan brama el vent, dels braos en feu branques
dun masteler gruixut que mai no gira
i renascut, mira la mar amb pena.
El pensament vigila la mostela,
esborrads per lauguri del llibre.

14

Cerca locell primaveral les branques

de larbre nu que us ha servit dimatge.
Juga amb el cim loreneta quan gira
pels sobris quers on arrela el nou arbre
com fa sovint lhome que lluita i pena.
Quan vam menjar de larbre de la vida,
el parads convid a la mostela
-diria Llull- a estendre el laberint
pel terme esquerp de la faula i el llibre,
terreny sembrat amb saviesa santa.

Larbre sagrat de la Ptria i vida

del nostre cant us ofereix ses branques
en temps on cal el tremp de la mostela
per defensar la vostra vera imatge.
Des de cimals solius, el laberint
del nostre orgull ferit a voltes gira
i recordem el text del primer llibre
que vam llegir, recolzats en un arbre,
amb el deler de la paraula santa
i el sentiment de descobrir la pena.

15

MODUS PRIMUS o sextina petrarquista , dacord amb Caramuel Lobkowitz , Juan (1665).
Primus Calamus ob oculos exhibens rhytmicam, lesquema de la qual no representem per ser
ms conegut.
Els esquemes de la distribuci de rimes dels altres tipus teoritzats per Caramuel es poden
trobar a les respectives anotacions. Se nha excls el comiat per estar-ne absent de lesquema
proposat pel tractadista barroc.
ii

Modus Secundus
1
ABCDEF
2
AFBECD
3
ADFCBE
4
AEDBCF
5
ACEFDB
abcdef

iii

Modus Tertius
1
ABC,DEF
2
DCE,BFA
3
BEF,CAD
4
CFA,EDB
5
EAD,FBC
6
FDE, ACE
abc, def
iv

Modus Quartus
1
ABC,DEF
2
CDB, EAF
3
BED, ACF
4
DAE, CBF
5
ECA, BDF
abc, def
v

PEREQUINA
1637905842
2163790584
3790584216
4216379058
5842163790
6379058421
7905842163
8421637905
9058421637
0584216379
La matriu mostra lorde de les paraules rima en la pseudo-quenina dorde deu, concebuda per
George Perec i que rep el nom de perequina en la nostra llengua.

16