Professional Documents
Culture Documents
Eac 2006
Eac 2006
DE CATALUNYA 2 0 0 6
PA S Q U A L M A R A G A L L
President de la Generalitat de Catalunya
PREMBUL
Catalunya sha anat fent en el decurs del temps amb les aportacions
denergies de moltes generacions, de moltes tradicions i cultures, que
hi han trobat una terra dacollida.
El poble de Catalunya ha mantingut al llarg dels segles una vocaci
constant dautogovern, encarnada en institucions prpies com la Generalitat que fou creada el 1359 a les Corts de Cervera i en un ordenament jurdic especfic, aplegat, entre altres recopilacions de normes,
en les Constitucions i altres drets de Catalunya. Desprs del 1714, han
estat diversos els intents de recuperaci de les institucions dautogovern. En aquest itinerari histric constitueixen fites destacades, entre
altres, la Mancomunitat del 1914, la recuperaci de la Generalitat amb
lEstatut del 1932, el restabliment de la Generalitat el 1977 i lEstatut
del 1979, nascut amb la democrcia, la Constituci del 1978 i lEstat
de les autonomies.
La llibertat collectiva de Catalunya troba en les institucions de la Generalitat el nexe amb una histria dafirmaci i respecte dels drets fonamentals i de les llibertats pbliques de la persona i dels pobles; una
histria que les dones i els homes de Catalunya volen prosseguir amb
la finalitat de fer possible la construcci duna societat democrtica i
avanada, de benestar i progrs, solidria amb el conjunt dEspanya
i incardinada a Europa.
e s tat u t d au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
p r e m bu l
Catalunya, des de la seva tradici humanista, aferma el seu comproms amb tots els pobles per a construir un ordre mundial pacfic i just.
La
per mitj de lEstat, participa en la construcci del projecte poltic de la Uni Europea, els valors i els objectius de la qual
comparteix.
TTOL PRELIMINAR
article 1. Catalunya
11
e s tat u t d au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
t to l p r e l i m i n a r
de la Generalitat amb relaci al dret civil, la llengua, la cultura, la projecci daquestes en lmbit educatiu, i el sistema institucional en qu
sorganitza la Generalitat.
article 6. La llengua prpia i les llenges oficials
5. La llengua occitana, denominada arans a lAran, s la llengua prpia daquest territori i s oficial a Catalunya, dacord amb el que estableixen aquest Estatut i les lleis de normalitzaci lingstica.
12
13
e s tat u t d au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
t to l p r e l i m i n a r
1. Gaudeixen de la condici poltica de catalans o ciutadans de Catalunya els ciutadans espanyols que tenen venatge administratiu a Catalunya. Llurs drets poltics sexerceixen dacord amb aquest Estatut i
les lleis.
La capital de Catalunya s la ciutat de Barcelona, que s la seu permanent del Parlament, de la Presidncia de la Generalitat i del Govern,
sens perjudici que el Parlament i el Govern es puguin reunir en altres
llocs de Catalunya, dacord amb el que estableixen, respectivament, el
Reglament del Parlament i la llei.
1. Catalunya, definida com a nacionalitat en larticle 1, t com a smbols nacionals la bandera, la festa i lhimne.
2. La bandera de Catalunya s la tradicional de quatre barres vermelles en fons groc i ha dsser present als edificis pblics i en els actes
oficials que tinguin lloc a Catalunya.
3. La festa de Catalunya s la Diada de lOnze de Setembre.
4. Lhimne de Catalunya s Els segadors.
5. El Parlament ha de regular les diverses expressions del marc simblic de Catalunya i nha de fixar lordre protocollari.
6. La protecci jurdica dels smbols de Catalunya s la que correspon
als altres smbols de lEstat.
article 9. El territori
El territori de Catalunya s el que correspon als lmits geogrfics i administratius de la Generalitat en el moment de lentrada en vigor daquest Estatut.
14
15
e s tat u t d au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
TTOL I
1. Les normes i les disposicions de la Generalitat i el dret civil de Catalunya tenen eficcia territorial, sens perjudici de les excepcions que
es puguin establir en cada matria i de les situacions que shagin de regir per lestatut personal o per altres normes dextraterritorialitat.
2. Els estrangers que adquireixen la nacionalitat espanyola resten sotmesos al dret civil catal mentre mantinguin el venatge administratiu
a Catalunya, llevat que manifestin llur voluntat en contra.
c a p to l 1
DRETS I DEURES DE LMBIT CIVIL I SOCIAL
article 15. Drets de les persones
1. Els ciutadans de Catalunya sn titulars dels drets i els deures reconeguts per les normes a qu fa referncia larticle 4.1.
2. Totes les persones tenen dret a viure amb dignitat, seguretat i autonomia, lliures dexplotaci, de maltractaments i de tota mena de discriminaci, i tenen dret al lliure desenvolupament de llur personalitat i
capacitat personal.
3. Els drets que aquest Estatut reconeix als ciutadans de Catalunya es
poden estendre a altres persones, en els termes que estableixen les
lleis.
article 16. Drets en lmbit de les famlies
Totes les persones tenen dret, dacord amb els requisits establerts per
la llei, a rebre prestacions socials i ajuts pblics per a atendre les crregues familiars.
16
17
e s tat u t d au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
Els menors tenen dret a rebre latenci integral necessria per al desenvolupament de llur personalitat i llur benestar en el context familiar
i social.
article 18. Drets de les persones grans
Les persones grans tenen dret a viure amb dignitat, lliures dexplotaci i
de maltractaments, sense que puguin sser discriminades a causa de ledat.
article 19. Drets de les dones
1. Totes les dones tenen dret al lliure desenvolupament de llur personalitat i capacitat personal, i a viure amb dignitat, seguretat i autonomia,
lliures dexplotaci, maltractaments i de tota mena de discriminaci.
2. Les dones tenen dret a participar en condicions digualtat doportunitats amb els homes en tots els mbits pblics i privats.
article 20. Dret a viure amb dignitat el procs de la mort
1. Totes les persones tenen dret a rebre un tractament adequat del dolor
i cures palliatives integrals i a viure amb dignitat el procs de llur mort.
2. Totes les persones tenen dret a expressar llur voluntat duna manera
anticipada per tal de deixar constncia de les instruccions sobre les intervencions i els tractaments mdics que puguin rebre, que han dsser
respectades, en els termes que estableixen les lleis, especialment pel
personal sanitari quan no estiguin en condicions dexpressar personalment llur voluntat.
article 21. Drets i deures en lmbit de leducaci
d e l s d r e ts , d e u r e s i p r i n c i pi s r e c to r s
2. Les mares i els pares tenen garantit, dacord amb els principis establerts per larticle 37.4, el dret que els assisteix per tal que llurs fills i
filles rebin la formaci religiosa i moral que vagi dacord amb llurs
conviccions a les escoles de titularitat pblica, en les quals lensenyament s laic.
3. Els centres docents privats poden sser sostinguts amb fons pblics
dacord amb el que determinen les lleis, per tal de garantir els drets
daccs en condicions digualtat i a la qualitat de lensenyament.
4. Lensenyament s gratut en totes les etapes obligatries i en els altres nivells que sestableixin per llei.
5. Totes les persones tenen dret a la formaci professional i a la formaci permanent, en els termes que estableixen les lleis.
6. Totes les persones tenen dret a disposar, en els termes i les condicions que estableixin les lleis, dajuts pblics per a satisfer els requeriments educatius i per a accedir en igualtat de condicions als nivells
educatius superiors, en funci de llurs recursos econmics, aptituds i
preferncies.
7. Les persones amb necessitats educatives especials tenen dret a rebre
el suport necessari que els permeti accedir al sistema educatiu, dacord
amb el que estableixen les lleis.
8. Els membres de la comunitat educativa tenen dret a participar en els
assumptes escolars i universitaris en els termes que estableixen les
lleis.
article 22 . Drets i deures en lmbit cultural
1. Totes les persones tenen dret a una educaci de qualitat i a accedirhi en condicions digualtat. La Generalitat ha destablir un model educatiu dinters pblic que garanteixi aquests drets.
18
19
e s tat u t d au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
d e l s d r e ts , d e u r e s i p r i n c i pi s r e c to r s
1. Els treballadors tenen dret a formar-se i promoures professionalment i a accedir de manera gratuta als serveis pblics docupaci.
2. Els usuaris de la sanitat pblica tenen dret al respecte de llurs preferncies pel que fa a lelecci de metge o metgessa i de centre sanitari,
en els termes i les condicions que estableixen les lleis.
3. Totes les persones, amb relaci als serveis sanitaris pblics i privats,
tenen dret a sser informades sobre els serveis a qu poden accedir i
els requisits necessaris per a usar-los; sobre els tractaments mdics
i llurs riscs, abans que els siguin aplicats; a donar el consentiment per
a qualsevol intervenci; a accedir a la histria clnica prpia, i a la confidencialitat de les dades relatives a la salut prpia, en els termes que
estableixen les lleis.
2. Les persones excloses del mercat de treball perqu no han pogut accedir-hi o reinserir-shi i que no disposen de mitjans de subsistncia
propis tenen dret a percebre prestacions i recursos no contributius de
carcter palliatiu, en els termes que estableixen les lleis.
3. Tots els treballadors tenen dret a acomplir les tasques laborals i professionals en condicions de garantia per a la salut, la seguretat i la dignitat de les persones.
4. Els treballadors, o llurs representants, tenen dret a la informaci, la
consulta i la participaci en les empreses.
5. Les organitzacions sindicals i empresarials tenen dret a complir
llurs funcions en els mbits de la concertaci social, la participaci i la
collaboraci social.
Les persones que no disposen dels recursos suficients tenen dret a accedir a un habitatge digne, per a la qual cosa els poders pblics han
destablir per llei un sistema de mesures que garanteixi aquest dret,
amb les condicions que determinen les lleis.
article 27. Drets i deures amb relaci al medi ambient
3. Les persones o les famlies que es troben en situaci de pobresa tenen dret a accedir a una renda garantida de ciutadania que els asseguri
els mnims duna vida digna, dacord amb les condicions que legalment sestableixen.
1. Totes les persones tenen dret a viure en un medi equilibrat, sostenible i respectus amb la salut, dacord amb els estndards i els
nivells de protecci que determinen les lleis. Tamb tenen dret a
gaudir dels recursos naturals i del paisatge en condicions digualtat,
i tenen el deure de fer-ne un s responsable i evitar-ne el malbaratament.
4. Les organitzacions del tercer sector social tenen dret a complir llurs
funcions en els mbits de la participaci i la collaboraci socials.
2. Totes les persones tenen dret a la protecci davant les diferents formes de contaminaci, dacord amb els estndards i els nivells que
20
21
e s tat u t d au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
d e l s d r e ts , d e u r e s i p r i n c i pi s r e c to r s
determinen les lleis. Tamb tenen el deure de collaborar en la conservaci del patrimoni natural i en les actuacions que tendeixin a eliminar
les diferents formes de contaminaci, amb lobjectiu de mantenir-lo i
conservar-lo per a les generacions futures.
3. Totes les persones tenen dret a accedir a la informaci mediambiental de qu disposen els poders pblics. El dret dinformaci noms
pot sser limitat per motius dordre pblic justificats, en els termes
que estableixen les lleis.
article 28. Drets dels consumidors i usuaris
c a p to l i i
DRETS EN LMBIT POLTIC
I DE LADMINISTRACI
3. Els ciutadans de Catalunya tenen dret a promoure i a presentar iniciatives legislatives al Parlament, en els termes que estableixen aquest
Estatut i les lleis.
4. Els ciutadans de Catalunya tenen dret a participar, directament o
per mitj dentitats associatives, en el procs delaboraci de les lleis
del Parlament, mitjanant els procediments que estableixi el Reglament del Parlament.
5. Totes les persones tenen dret a dirigir peticions i a plantejar queixes,
en la forma i amb els efectes que estableixen les lleis, a les institucions
i lAdministraci de la Generalitat, i tamb als ens locals de Catalu
nya, en matries de les competncies respectives. La llei ha destablir
les condicions dexercici i els efectes daquest dret i les obligacions de
les institucions receptores.
6. Els ciutadans de Catalunya tenen dret a promoure la convocatria
de consultes populars per la Generalitat i els ajuntaments, en matria
de les competncies respectives, en la forma i amb les condicions que
les lleis estableixen.
article 30. Drets daccs als serveis pblics i a una bona
Administraci
2. Totes les persones tenen dret que els poders pblics de Catalunya
les tractin, en els afers que les afecten, duna manera imparcial i objectiva, i que lactuaci dels poders pblics sigui proporcionada a les finalitats que la justifiquen.
22
23
e s tat u t d au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
d e l s d r e ts , d e u r e s i p r i n c i pi s r e c to r s
3. Les lleis han de regular les condicions dexercici i les garanties dels
drets a qu fan referncia els apartats 1 i 2 i han de determinar els casos en qu les administracions pbliques de Catalunya i els serveis pblics que en depenen han dadoptar una carta de drets dels usuaris i
dobligacions dels prestadors.
c a p to l i i i
DRETS I DEURES LINGSTICS
article 32. Drets i deures de coneixement i s de les llenges
Totes les persones tenen dret a no sser discriminades per raons lingstiques. Els actes jurdics fets en qualsevol de les dues llenges oficials tenen, pel que fa a la llengua, validesa i eficcia plenes.
article 33. Drets lingstics davant les administracions pbliques
i les institucions estatals
24
3. Per a garantir el dret dopci lingstica, els jutges i els magistrats, els fiscals, els notaris, els registradors de la propietat i mercantils, els encarregats del Registre Civil i el personal al servei de
lAdministraci de justcia, per a prestar llurs serveis a Catalunya,
han dacreditar, en la forma que estableixen les lleis, que tenen un
nivell de coneixement adequat i suficient de les llenges oficials,
que els fa aptes per a complir les funcions prpies de llur crrec o
de llur lloc de treball.
4. Per a garantir el dret dopci lingstica, lAdministraci de lEstat situada a Catalunya ha dacreditar que el personal al seu servei t
un nivell de coneixement adequat i suficient de les dues llenges oficials, que el fa apte per a complir les funcions prpies del seu lloc de
treball.
5. Els ciutadans de Catalunya tenen el dret de relacionar-se per escrit
en catal amb els rgans constitucionals i amb els rgans jurisdiccionals dmbit estatal, dacord amb el procediment establert per la legislaci corresponent. Aquestes institucions han datendre i han de tramitar els escrits presentats en catal, que tenen, en tot cas, plena
eficcia jurdica.
article 34. Drets lingstics dels consumidors i usuaris
Totes les persones tenen dret a sser ateses oralment i per escrit en la
llengua oficial que elegeixin en llur condici dusuries o consumidores de bns, productes i serveis. Les entitats, les empreses i els establiments oberts al pblic a Catalunya estan subjectes al deure de disponibilitat lingstica en els termes que estableixen les lleis.
25
e s tat u t d au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
1. Totes les persones tenen dret a rebre lensenyament en catal, dacord amb el que estableix aquest Estatut. El catal sha dutilitzar normalment com a llengua vehicular i daprenentatge en lensenyament
universitari i en el no universitari.
2. Els alumnes tenen dret a rebre lensenyament en catal en lense
nyament no universitari. Tamb tenen el dret i el deure de conixer
amb suficincia oral i escrita el catal i el castell en finalitzar lensenyament obligatori, sigui quina sigui llur llengua habitual en incorporar-se a lensenyament. Lensenyament del catal i el castell ha
de tenir una presncia adequada en els plans destudis.
3. Els alumnes tenen dret a no sser separats en centres ni en grups
classe diferents per ra de llur llengua habitual.
4. Els alumnes que sincorporen ms tard de ledat corresponent al
sistema escolar de Catalunya gaudeixen del dret a rebre un suport lingstic especial si la manca de comprensi els dificulta seguir amb
normalitat lensenyament.
5. El professorat i lalumnat dels centres universitaris tenen dret a expressar-se, oralment i per escrit, en la llengua oficial que elegeixin.
article 36. Drets amb relaci a larans
1. A lAran totes les persones tenen el dret de conixer i utilitzar larans i dsser ateses oralment i per escrit en arans en llurs relacions
amb les administracions pbliques i amb les entitats pbliques i privades que en depenen.
2. Els ciutadans de lAran tenen el dret dutilitzar larans en llurs relacions amb la Generalitat.
3. Shan de determinar per llei els altres drets i deures lingstics amb
relaci a larans.
26
d e l s d r e ts , d e u r e s i p r i n c i pi s r e c to r s
c a p to l i v
GARANTIES DELS DRETS ESTATUTARIS
article 37. Disposicions generals
1. Els drets que reconeixen els captols I, II i III daquest ttol vinculen tots els poders pblics de Catalunya i, dacord amb la naturalesa
de cada dret, els particulars. Les disposicions que dictin els poders pblics de Catalunya han de respectar aquests drets i shan dinterpretar
i aplicar en el sentit ms favorable per a llur plena efectivitat.
Els drets que reconeixen els articles 32 i 33 tamb vinculen lAdministraci general de lEstat a Catalunya.
2. El Parlament ha daprovar per llei la Carta dels drets i els deures
dels ciutadans de Catalunya. Les disposicions daquest article relatives
als drets que reconeixen els captols I, II i III daquest ttol sapliquen
tamb als drets reconeguts per la dita Carta.
3. La regulaci essencial i el desenvolupament directe dels drets reconeguts pels captols I, II i III daquest ttol shan de fer per llei del
Parlament.
4. Els drets i els principis daquest ttol no comporten una alteraci
del rgim de distribuci de competncies ni la creaci de ttols competencials nous o la modificaci dels que ja existeixen. Cap de les disposicions daquest ttol no pot sser desplegada, aplicada o interpretada
de manera que redueixi o limiti els drets fonamentals que reconeixen
la Constituci i els tractats i els convenis internacionals ratificats per
Espanya.
article 38. Tutela
27
e s tat u t d au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
d e l s d r e ts , d e u r e s i p r i n c i pi s r e c to r s
2. Els actes que vulnerin els drets reconeguts pels captols I, II i III
daquest ttol i per la Carta dels drets i els deures dels ciutadans de
Catalunya sn objecte de recurs davant el Tribunal Superior de Justcia de Catalunya, dacord amb els procediments que estableixen
les lleis.
3. Els poders pblics han de garantir la protecci dels infants, especialment contra tota forma dexplotaci, dabandonament, de maltractament o crueltat i de la pobresa i els seus efectes. En totes les actuacions portades a terme pels poders pblics o per institucions privades
linters superior de linfant ha dsser prioritari.
c a p to l v
PRINCIPIS RECTORS
4. Els poders pblics han de promoure poltiques pbliques que afavoreixin lemancipaci dels joves, facilitant-los laccs al mn laboral i
a lhabitatge per tal que puguin desenvolupar llur propi projecte de vida i participar en igualtat de drets i deures en la vida social i cultural.
1. Els poders pblics de Catalunya han dorientar les poltiques pbliques dacord amb els principis rectors que estableixen la Constituci i
aquest Estatut. En lexercici de llurs competncies, els poders pblics
de Catalunya han de promoure i adoptar les mesures necessries per a
garantir-ne leficcia plena.
2. El reconeixement, el respecte i la protecci dels principis rectors informen la legislaci positiva, la prctica judicial i lactuaci dels poders pblics.
3. Els principis rectors sn exigibles davant la jurisdicci, dacord amb
el que determinen les lleis i les altres disposicions que els despleguen.
article 40. Protecci de les persones i de les famlies
1. Els poders pblics han de tenir com a objectiu la millora de la qualitat de vida de totes les persones.
2. Els poders pblics han de garantir la protecci jurdica, econmica i
social de les diverses modalitats de famlia que regulen les lleis, com a
estructura bsica i factor de cohesi social i com a primer nucli de
convivncia de les persones. Aix mateix, han de promoure les mesures econmiques i normatives de suport a les famlies dirigides a garantir la conciliaci de la vida laboral i familiar i a tenir descendncia,
amb una atenci especial a les famlies nombroses.
28
5. Els poders pblics han de garantir la protecci jurdica de les persones amb discapacitats i han de promouren la integraci social, econmica i laboral. Tamb han dadoptar les mesures necessries per a suplir o complementar el suport de llur entorn familiar directe.
6. Els poders pblics han de garantir la protecci de les persones grans
perqu puguin portar una vida digna i independent i participar en la
vida social i cultural. Tamb han de procurar la plena integraci de les
persones grans en la societat per mitj de poltiques pbliques basades
en el principi de solidaritat intergeneracional.
7. Els poders pblics han de promoure la igualtat de les diferents
unions estables de parella, tenint en compte llurs caracterstiques, amb
independncia de lorientaci sexual de llurs membres. La llei ha de
regular aquestes unions i altres formes de convivncia i llurs efectes.
8. Els poders pblics han de promoure la igualtat de totes les persones
amb independncia de lorigen, la nacionalitat, el sexe, la raa, la religi, la condici social o lorientaci sexual, i tamb han de promoure
leradicaci del racisme, de lantisemitisme, de la xenofbia, de lhomofbia i de qualsevol altra expressi que atempti contra la igualtat i
la dignitat de les persones.
article 41. Perspectiva de gnere
1. Els poders pblics han de garantir el compliment del principi digualtat doportunitats entre dones i homes en laccs a locupaci, en
29
e s tat u t d au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
d e l s d r e ts , d e u r e s i p r i n c i pi s r e c to r s
2. Els poders pblics han de garantir la transversalitat en la incorporaci de la perspectiva de gnere i de les dones en totes les poltiques
pbliques per a aconseguir la igualtat real i efectiva i la paritat entre
dones i homes.
3. Les poltiques pbliques han de garantir que safrontin de manera
integral totes les formes de violncia contra les dones i els actes de carcter sexista i discriminatori; han de fomentar el reconeixement del
paper de les dones en els mbits cultural, histric, social i econmic, i
han de promoure la participaci dels grups i les associacions de dones
en lelaboraci i lavaluaci daquestes poltiques.
4. Els poders pblics han de reconixer i tenir en compte el valor econmic del treball de cura i atenci en lmbit domstic i familiar en la
fixaci de llurs poltiques econmiques i socials.
4. Els poders pblics han de garantir la qualitat del servei i la gratutat de lassistncia sanitria pblica en els termes que estableix la
llei.
5. Els poders pblics han de promoure poltiques preventives i comunitries i han de garantir la qualitat del servei i la gratutat dels serveis
socials que les lleis determinen com a bsics.
6. Els poders pblics han demprendre les accions necessries per a establir un rgim dacolliment de les persones immigrades i han de promoure les poltiques que garanteixin el reconeixement i lefectivitat
dels drets i deures de les persones immigrades, la igualtat doportunitats, les prestacions i els ajuts que en permetin la plena acomodaci
social i econmica i la participaci en els afers pblics.
5. Els poders pblics, en lmbit de llurs competncies, i en els supsits que estableix la llei, han de vetllar perqu la lliure decisi de la dona sigui determinant en tots els casos que en puguin afectar la dignitat,
la integritat i el benestar fsic i mental, en particular pel que fa al propi
cos i a la seva salut reproductiva i sexual.
1. Els poders pblics han de promoure poltiques pbliques que fomentin la cohesi social i que garanteixin un sistema de serveis socials,
de titularitat pblica i concertada, adequat als indicadors econmics i
socials de Catalunya.
1. Els poders pblics han de promoure la participaci social en lelaboraci, la prestaci i lavaluaci de les poltiques pbliques, i tamb
la participaci individual i associativa en els mbits cvic, social, cultural, econmic i poltic, amb ple respecte als principis de pluralisme,
lliure iniciativa i autonomia.
2. Els poders pblics han de vetllar per la plena integraci social, econmica i laboral de les persones i dels collectius ms necessitats de
protecci, especialment dels que es troben en situaci de pobresa i de
risc dexclusi social.
30
31
e s tat u t d au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
d e l s d r e ts , d e u r e s i p r i n c i pi s r e c to r s
3. Els poders pblics han de procurar que les campanyes institucionals que sorganitzin en ocasi dels processos electorals tinguin com a
finalitat la de promoure la participaci ciutadana i que els electors rebin dels mitjans de comunicaci una informaci vera, objectiva, neutral i respectuosa del pluralisme poltic sobre les candidatures que
concorren en els processos electorals.
1. Els poders pblics han de garantir la qualitat del sistema densenyament i han dimpulsar una formaci humana, cientfica i tcnica de
lalumnat basada en els valors socials digualtat, solidaritat, llibertat,
pluralisme, responsabilitat cvica i els altres que fonamenten la convivncia democrtica.
2. Els poders pblics han de promoure el coneixement suficient duna
tercera llengua en finalitzar lensenyament obligatori.
3. Els poders pblics han de promoure i han dimpulsar la implicaci i
la participaci de la famlia en leducaci dels fills i filles, en el marc de
la comunitat educativa, i han de facilitar i promoure laccs a les activitats deducaci en el lleure.
4. Els poders pblics han de fomentar la investigaci i la recerca cientfica de qualitat, la creativitat artstica i la conservaci i la difusi del
patrimoni cultural de Catalunya.
5. Els poders pblics han demprendre les accions necessries per a facilitar a totes les persones laccs a la cultura, als bns i als serveis
culturals i al patrimoni cultural, arqueolgic, histric, industrial i artstic de Catalunya.
article 45. mbit socioeconmic
1. Els poders pblics han dadoptar les mesures necessries per a promoure el progrs econmic i el progrs social de Catalunya i dels seus
ciutadans, basats en els principis de la solidaritat, la cohesi, el desenvolupament sostenible i la igualtat doportunitats.
32
3. Els poders pblics han dadoptar les mesures necessries per a garantir els drets laborals i sindicals dels treballadors, han dimpulsar i
han de promouren la participaci en les empreses i les poltiques docupaci plena, de foment de lestabilitat laboral, de formaci de les
persones treballadores, de prevenci de riscs laborals, de seguretat i
dhigiene en el treball, de creaci dunes condicions dignes al lloc de
treball, de no-discriminaci per ra de gnere i de garantia del descans
necessari i de les vacances retribudes.
4. La Generalitat ha de promoure la creaci dun espai catal de relacions laborals establert en funci de la realitat productiva i empresarial especfica de Catalunya i dels seus agents socials, en el qual han
destar representades les organitzacions sindicals i empresarials i lAdministraci de la Generalitat. En aquest marc, els poders pblics han
de fomentar una prctica prpia de dileg social, de concertaci, de
negociaci collectiva, de resoluci extrajudicial de conflictes laborals
i de participaci en el desenvolupament i la millora de lentramat productiu.
5. La Generalitat ha dafavorir el desenvolupament de lactivitat empresarial i lesperit emprenedor tenint en compte la responsabilitat social de lempresa, la lliure iniciativa i les condicions de competncia, i
ha de protegir especialment leconomia productiva, lactivitat dels emprenedors autnoms i la de les empreses petites i mitjanes. La Generalitat ha de fomentar lacci de les cooperatives i les societats laborals
i ha destimular les iniciatives de leconomia social.
6. Les organitzacions sindicals i empresarials han de participar en la
definici de les poltiques pbliques que les afectin. La Generalitat ha
de promoure la mediaci i larbitratge per a la resoluci de conflictes
dinteressos entre els diversos agents socials.
7. Les organitzacions professionals i les corporacions de dret pblic
representatives dinteressos econmics i professionals i les entitats
33
e s tat u t d au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
d e l s d r e ts , d e u r e s i p r i n c i pi s r e c to r s
5. Els poders pblics han de facilitar als ciutadans la informaci mediambiental i han de fomentar leducaci en els valors de la preservaci i de la millora del medi ambient com a patrimoni com.
territorial
1. Els poders pblics han de vetllar per la protecci del medi ambient per mitj de ladopci de poltiques pbliques basades en el
desenvolupament sostenible i la solidaritat collectiva i intergeneracional.
2. Les poltiques mediambientals shan de dirigir especialment a la reducci de les diferents formes de contaminaci, la fixaci destndards
i de nivells mnims de protecci, larticulaci de mesures correctives
de limpacte ambiental, la utilitzaci racional dels recursos naturals, la
prevenci i el control de lerosi i de les activitats que alteren el rgim
atmosfric i climtic, i el respecte als principis de preservaci del medi, conservaci dels recursos naturals, responsabilitat, fiscalitat ecolgica i reciclatge i reutilitzaci dels bns i els productes.
3. Els poders pblics han de fer efectives les condicions per a la preservaci de la natura i la biodiversitat, han de promoure la integraci
dobjectius ambientals a les poltiques sectorials i han destablir les
condicions que permetin a totes les persones el gaudi del patrimoni
natural i paisatgstic.
4. Els poders pblics han de vetllar per la cohesi econmica i territorial aplicant poltiques que assegurin un tractament especial de les
zones de muntanya, la protecci del paisatge, la defensa del litoral, el
foment de les activitats agrries, ramaderes i silvcoles i una distribuci equilibrada al territori dels diferents sectors productius, els serveis
dinters general i les xarxes de comunicaci.
34
1. Els poders pblics han de promoure poltiques de transport i de comunicaci, basades en criteris de sostenibilitat, que fomentin la utilitzaci del transport pblic i la millora de la mobilitat i garanteixin laccessibilitat per a les persones amb mobilitat reduda.
2. Els poders pblics han dimpulsar, duna manera prioritria, les mesures destinades a lincrement de la seguretat viria i la disminuci
dels accidents de trnsit, amb una incidncia especial en la prevenci,
leducaci viria i latenci a les vctimes.
article 49. Protecci dels consumidors i usuaris
1. Els poders pblics han de protegir el catal en tots els mbits i sectors i nhan de fomentar ls, la difusi i el coneixement. Aquests
principis tamb shan daplicar respecte a larans.
35
e s tat u t d au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
2. El Govern, les universitats i les institucions densenyament superior, en lmbit de les competncies respectives, han dadoptar les mesures pertinents per a garantir ls del catal en tots els mbits de les
activitats docents, no docents i de recerca.
3. Les poltiques de foment del catal shan destendre al conjunt de
lEstat, a la Uni Europea i a la resta del mn.
4. Els poders pblics han de promoure que les dades que figurin en
letiquetatge, en lembalatge i en les instruccions ds dels productes
distributs a Catalunya constin tamb en catal.
5. La Generalitat, lAdministraci local i les altres corporacions pbliques de Catalunya, les institucions i les empreses que en depenen i els
concessionaris de llurs serveis han demprar el catal en llurs actuacions internes i en la relaci entre ells. Tamb lhan demprar en les
comunicacions i les notificacions dirigides a persones fsiques o jurdiques residents a Catalunya, sens perjudici del dret dels ciutadans a rebre-les en castell si ho demanen.
6. Els poders pblics han de garantir ls de la llengua de signes catalana i les condicions que permetin dassolir la igualtat de les persones
amb sordesa que optin per aquesta llengua, que ha dsser objecte
densenyament, protecci i respecte.
7. LEstat, dacord amb el que disposa la Constituci, ha de donar suport a laplicaci dels principis que estableix aquest article. Shan destablir els instruments de coordinaci i, si escau, dactuaci conjunta
perqu siguin ms efectius.
d e l s d r e ts , d e u r e s i p r i n c i pi s r e c to r s
1. Correspon als poders pblics de promoure les condicions per a garantir el dret a la informaci i a rebre dels mitjans de comunicaci una
informaci vera i uns continguts que respectin la dignitat de les persones i el pluralisme poltic, social, cultural i religis. En el cas dels
mitjans de comunicaci de titularitat pblica la informaci tamb ha
dsser neutral.
2. Els poders pblics han de promoure les condicions per a garantir
laccs sense discriminacions als serveis audiovisuals en lmbit de Catalunya.
article 53. Accs a les tecnologies de la informaci
i de la comunicaci
1. Els poders pblics han de facilitar el coneixement de la societat de
la informaci i han dimpulsar laccs a la comunicaci i a les tecnologies de la informaci, en condicions digualtat, en tots els mbits de
la vida social, incls el laboral; han de fomentar que aquestes tecnologies es posin al servei de les persones i no afectin negativament llurs
drets, i han de garantir la prestaci de serveis per mitj de les dites
tecnologies, dacord amb els principis duniversalitat, continutat i
actualitzaci.
2. La Generalitat ha de promoure la formaci, la recerca i la innovaci
tecnolgiques perqu les oportunitats de progrs que ofereix la societat del coneixement i de la informaci contribueixin a la millora del
benestar i la cohesi socials.
al desenvolupament
1. La Generalitat i els altres poders pblics han de vetllar pel coneixement i el manteniment de la memria histrica de Catalunya com a
patrimoni collectiu que testimonia la resistncia i la lluita pels drets i
les llibertats democrtiques. Amb aquesta finalitat, han dadoptar les
iniciatives institucionals necessries per al reconeixement i la rehabili-
36
37
e s tat u t d au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
taci de tots els ciutadans que han patit persecuci com a conseqncia de la defensa de la democrcia i lautogovern de Catalunya.
2. La Generalitat ha de vetllar perqu la memria histrica es converteixi en smbol permanent de la tolerncia, de la dignitat dels valors
democrtics, del rebuig dels totalitarismes i del reconeixement de totes les persones que han patit persecuci a causa de llurs opcions personals, ideolgiques o de conscincia.
TTOL II
DE LES INSTITUCIONS
c a p to l i
EL PARLAMENT
article 55. Disposicions generals
38
39
e s tat u t d au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
40
de les institucions
41
e s tat u t d au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
Corresponen al Parlament, a ms de les funcions establertes per larticle 55, les segents:
a) Designar els senadors que representen la Generalitat al Senat. La
designaci sha de fer en una convocatria especfica i de manera
proporcional al nombre de diputats de cada grup parlamentari.
b) Elaborar proposicions de llei per a presentar-les a la Mesa del Congrs dels Diputats i nomenar els diputats del Parlament encarregats
de defensar-les.
c) Sollicitar al Govern de lEstat ladopci de projectes de llei.
d) Sollicitar a lEstat la transferncia o delegaci de competncies i
latribuci de facultats en el marc de larticle 150 de la Constituci.
e) Interposar el recurs dinconstitucionalitat i personar-se davant el
42
de les institucions
Tribunal Constitucional en altres processos constitucionals, dacord amb el que estableixi la Llei orgnica del Tribunal Constitucional.
f) Les altres funcions que li atribueixen aquest Estatut i les lleis.
article 62. Iniciativa legislativa i exercici de la funci legislativa
1. La iniciativa legislativa correspon als diputats, als grups parlamentaris i al Govern. Tamb correspon, en els termes establerts per les
lleis de Catalunya, als ciutadans, mitjanant la iniciativa legislativa popular, i als rgans representatius dels ens supramunicipals de carcter
territorial que estableix aquest Estatut.
2. Sn lleis de desenvolupament bsic de lEstatut les que regulen directament les matries esmentades pels articles 2.3, 6, 37.2, 56.2, 67.5,
68.3, 77.3, 79.3, 81.2 i 94.1. Laprovaci, la modificaci i la derogaci
daquestes lleis requereixen el vot favorable de la majoria absoluta del
Ple del Parlament en una votaci final sobre el conjunt del text, llevat
que lEstatut nestableixi una altra.
3. El Ple del Parlament pot delegar la tramitaci i laprovaci diniciatives legislatives a les comissions legislatives permanents. En qualsevol
moment pot revocar aquesta delegaci. No poden sser objecte de delegaci a les comissions la reforma de lEstatut, les lleis de desenvolupament bsic, el pressupost de la Generalitat i les lleis de delegaci legislativa al Govern.
article 63. Delegaci en el Govern de la potestat legislativa
43
e s tat u t d au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
de les institucions
2. La delegaci legislativa noms es pot atorgar al Govern. La delegaci ha dsser expressa, per mitj duna llei, per a una matria concreta
i amb la determinaci dun termini per a fer-ne s. La delegaci sexhaureix quan el Govern publica el decret legislatiu corresponent o
quan el Govern es troba en funcions.
article 66.
44
c a p to l i i
EL PRESIDENT O PRESIDENTA
DE LA GENERALITAT
article 67. Elecci, nomenament, estatut personal, cessament
i competncies
1. El president o presidenta t la ms alta representaci de la Generalitat i dirigeix lacci del Govern. Tamb t la representaci ordinria
de lEstat a Catalunya.
2. El president o presidenta de la Generalitat s elegit pel Parlament
dentre els seus membres. Es pot regular per llei la limitaci de mandats.
3. Si, un cop transcorreguts dos mesos des de la primera votaci dinvestidura, cap candidat o candidata no s elegit, el Parlament resta dissolt automticament i el president o presidenta de la Generalitat en
funcions convoca eleccions de manera immediata, que han de tenir
lloc entre quaranta i seixanta dies desprs de la convocatria.
4. El president o presidenta de la Generalitat s nomenat pel rei.
5. Una llei del Parlament regula lestatut personal del president o pre-
45
e s tat u t d au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
de les institucions
sidenta de la Generalitat. Als efectes de precedncies i protocol a Catalunya, el president o presidenta de la Generalitat t la posici preeminent que li correspon com a representant de la Generalitat i de
lEstat a Catalunya.
c a p to l i i i
EL GOVERN I LADMINISTRACI
DE LA GENERALITAT
secci primera
EL GOVERN
a) Promulgar, en nom del rei, les lleis, els decrets llei i els decrets legislatius de Catalunya i ordenar-ne la publicaci.
b) Ordenar la publicaci dels nomenaments dels crrecs institucionals
de lEstat a Catalunya.
c) Demanar la collaboraci a les autoritats de lEstat que exerceixen
funcions pbliques a Catalunya.
d) Les altres que determinin les lleis.
7. El president o presidenta de la Generalitat cessa per renovaci del
Parlament a conseqncia dunes eleccions, per aprovaci duna moci de censura o denegaci duna qesti de confiana, per defunci,
per dimissi, per incapacitat permanent, fsica o mental, reconeguda
pel Parlament, que linhabiliti per a lexercici del crrec, i per condemna penal ferma que comporti la inhabilitaci per a lexercici de crrecs
pblics.
8. El conseller primer o consellera primera, si nhi ha, o el conseller
o consellera que determini la llei, supleix i substitueix el president o
presidenta de la Generalitat en els casos dabsncia, malaltia, cessament per causa dincapacitat i defunci. La suplncia i la substituci
no permeten exercir les atribucions del president o presidenta relatives al plantejament duna qesti de confiana, la designaci i el cessament dels consellers i la dissoluci anticipada del Parlament.
46
47
e s tat u t d au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
de les institucions
6. Les lleis han de regular lorganitzaci de lAdministraci de la Generalitat i han de determinar en tot cas:
a) Les modalitats de descentralitzaci funcional i les diverses formes
de personificaci pblica i privada que pot adoptar lAdministraci
de la Generalitat.
b) Les formes dorganitzaci i de gesti dels serveis pblics.
c) Lactuaci de lAdministraci de la Generalitat en rgim de dret
privat, i tamb la participaci del sector privat en lexecuci de les
poltiques pbliques i la prestaci dels serveis pblics.
7. Sha de regular per llei lestatut jurdic del personal al servei de
lAdministraci de la Generalitat, incloent-hi, en tot cas, el rgim
dincompatibilitats, la garantia de formaci i actualitzaci dels coneixements i la praxi necessria per a complir les funcions pbliques.
article 72. rgans consultius del Govern
2. LAdministraci de la Generalitat serveix amb objectivitat els interessos generals i actua amb submissi plena a les lleis i al dret.
3. LAdministraci de la Generalitat actua dacord amb els principis
de coordinaci i transversalitat, amb la finalitat de garantir la integraci de les poltiques pbliques.
c a p to l i v
LES RELACIONS ENTRE EL PARLAMENT
I EL GOVERN
4. LAdministraci de la Generalitat, dacord amb el principi de transparncia, ha de fer pblica la informaci necessria perqu els ciutadans en puguin avaluar la gesti.
48
49
e s tat u t d au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
de les institucions
2. El Parlament pot requerir al Govern i als seus membres la informaci que consideri necessria per a lexercici de les seves funcions. Tamb en pot requerir la presncia al Ple i a les comissions, en els termes
que estableix el Reglament del Parlament.
a) Ladequaci a la Constituci dels projectes i les proposicions de reforma de lEstatut dautonomia de Catalunya abans que el Parlament els aprovi.
b) Ladequaci a aquest Estatut i a la Constituci dels projectes i les
proposicions de llei sotmesos a debat i aprovaci del Parlament i
dels decrets llei sotmesos a convalidaci del Parlament.
c) Ladequaci a aquest Estatut i a la Constituci dels projectes de decret legislatiu aprovats pel Govern.
d) Ladequaci dels projectes i les proposicions de llei i dels projectes
de decret legislatiu aprovats pel Govern a lautonomia local en els
termes que garanteix aquest Estatut.
c a p to l v
ALTRES INSTITUCIONS DE LA GENERALITAT
1. El Consell de Garanties Estatutries s format per membres nomenats pel president o presidenta de la Generalitat entre juristes de reconeguda competncia, dues terceres parts dels quals a proposta del Parlament, per majoria de tres cinquenes parts dels diputats, i una tercera
part a proposta del Govern.
1. El Consell de Garanties Estatutries s la instituci de la Generalitat que vetlla per ladequaci a aquest Estatut i a la Constituci de
50
51
secci primera
EL CONSELL DE GARANTIES ESTATUTRIES
e s tat u t d au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
de les institucions
4. El Consell de Garanties Estatutries t autonomia orgnica, funcional i pressupostria, dacord amb la llei.
secci segona
EL SNDIC DE GREUGES
article 78. Funcions i relacions amb altres institucions
anlogues
1. El Sndic de Greuges t la funci de protegir i defensar els drets i les
llibertats que reconeixen la Constituci i aquest Estatut. Amb aquesta
finalitat supervisa, amb carcter exclusiu, lactivitat de lAdministraci
de la Generalitat, la dels organismes pblics o privats vinculats o que
en depenen, la de les empreses privades que gestionen serveis pblics
o acompleixen activitats dinters general o universal o activitats equivalents de manera concertada o indirecta i la de les altres persones
amb un vincle contractual amb lAdministraci de la Generalitat i
amb les entitats pbliques que en depenen. Tamb supervisa lactivitat
de lAdministraci local de Catalunya i la dels organismes pblics o
privats vinculats o que en depenen.
2. El Sndic de Greuges i el Defensor del Poble collaboren en lexercici de llurs funcions.
3. El Sndic de Greuges pot sollicitar dictamen al Consell de Garanties
Estatutries sobre els projectes i les proposicions de llei sotmesos a debat i aprovaci del Parlament i dels decrets llei sotmesos a convalidaci
del Parlament, quan regulen drets reconeguts per aquest Estatut.
52
53
e s tat u t d au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
de les institucions
a) Lordenaci i la gesti del territori, lurbanisme i la disciplina urbanstica i la conservaci i el manteniment dels bns de domini pblic local.
b) La planificaci, la programaci i la gesti dhabitatge pblic i la
participaci en la planificaci en sl municipal de lhabitatge de
protecci oficial.
c) Lordenaci i la prestaci de serveis bsics a la comunitat.
d) La regulaci i la gesti dels equipaments municipals.
e) La regulaci de les condicions de seguretat en les activitats organitzades en espais pblics i en locals de concurrncia pblica. La coordinaci mitjanant la Junta de Seguretat dels diversos cossos i forces presents al municipi.
f) La protecci civil i la prevenci dincendis.
g) La planificaci, lordenaci i la gesti de leducaci infantil i la participaci en el procs de matriculaci en els centres pblics i concertats del terme municipal, el manteniment i laprofitament, fora
de lhorari escolar, dels centres pblics i el calendari escolar.
h) La circulaci i els serveis de mobilitat i la gesti del transport de
viatgers municipal.
i) La regulaci de lestabliment dautoritzacions i promocions de tot
tipus dactivitats econmiques, especialment les de carcter comercial, artesanal i turstic i foment de locupaci.
j) La formulaci i la gesti de poltiques per a la protecci del medi
ambient i el desenvolupament sostenible.
k) La regulaci i la gesti dels equipaments esportius i de lleure i promoci dactivitats.
54
55
El Consell de lAudiovisual de Catalunya s lautoritat reguladora independent en lmbit de la comunicaci audiovisual pblica i privada.
El Consell actua amb plena independncia del Govern de la Generalitat en lexercici de les seves funcions. Una llei del Parlament ha destablir els criteris delecci dels seus membres i els seus mbits especfics
dactuaci.
c a p to l v i
EL GOVERN LOCAL
secci primera
ORGANITZACI TERRITORIAL LOCAL
article 83. Organitzaci del govern local de Catalunya
e s tat u t d au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
de les institucions
El Consell de Governs Locals s lrgan de representaci de municipis i vegueries en les institucions de la Generalitat. El Consell ha dsser escoltat en la tramitaci parlamentria de les iniciatives legislatives
que afecten de manera especfica les administracions locals i en la tramitaci de plans i normes reglamentries de carcter idntic. Una llei
del Parlament regula la composici, lorganitzaci i les funcions del
Consell de Governs Locals.
secci segona
EL MUNICIPI
56
57
e s tat u t d au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
ta. Les lleis no poden limitar aquest dret si no s per a garantir lautonomia dels altres ens que la tenen reconeguda.
3. Els municipis tenen potestat normativa, com a expressi del principi democrtic en qu es fonamenten, en lmbit de llurs competncies
i en els altres sobre els quals es projecta llur autonomia.
article 88. Principi de diferenciaci
de les institucions
secci quarta
LA COMARCA I ELS ALTRES ENS LOCALS
SUPRAMUNICIPALS
article 92. La comarca
58
59
e s tat u t d au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
c a p to l v i i
ORGANITZACI INSTITUCIONAL PRPIA
DE LARAN
TTOL III
1. LAran disposa dun rgim jurdic especial establert per llei del Parlament. Per mitj daquest rgim es reconeix lespecificitat de lorganitzaci institucional i administrativa de lAran i sen garanteix lautonomia per a ordenar i gestionar els afers pblics del seu territori.
2. La instituci de govern de lAran s el Conselh Generau, que s
format pel Sndic, el Plen des Conselhrs e Conselhres Generaus i la
Comission dAuditors de Compdes. El sndic o sndica s la ms alta
representaci i lordinria de la Generalitat a lAran.
3. La instituci de govern de lAran s elegida per mitj de sufragi
universal, igual, lliure, directe i secret, en la forma establerta per llei.
4. El Conselh Generau t competncia en les matries que determinin
la llei reguladora del rgim especial de lAran i la resta de lleis aprovades pel Parlament i les facultats que la llei li atribueix, en especial, en
les actuacions de muntanya. LAran, per mitj de la seva instituci representativa, ha de participar en lelaboraci de les iniciatives legislatives que afecten el seu rgim especial.
5. Una llei del Parlament estableix els recursos financers suficients
perqu el Conselh Generau pugui prestar els serveis de la seva competncia.
c a p to l i
EL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTCIA I EL
FISCAL O LA FISCAL SUPERIOR DE CATALUNYA
article 95. El Tribunal Superior de Justcia de Catalunya
1. El Tribunal Superior de Justcia de Catalunya s lrgan jurisdiccional en qu culmina lorganitzaci judicial a Catalunya i s competent,
en els termes establerts per la llei orgnica corresponent, per a conixer dels recursos i dels procediments en els diversos ordres jurisdiccionals i per a tutelar els drets reconeguts per aquest Estatut. En tot
cas, el Tribunal Superior de Justcia de Catalunya s competent en els
ordres jurisdiccionals civil, penal, contencis administratiu i social i
en els altres que es puguin crear en el futur.
2. El Tribunal Superior de Justcia de Catalunya s lltima instncia jurisdiccional de tots els processos iniciats a Catalunya, i de tots
els recursos que es tramiten en el seu mbit territorial, sigui quin sigui el dret invocat com a aplicable, dacord amb la Llei orgnica del
poder judicial i sens perjudici de la competncia reservada al Tribunal Suprem per a la unificaci de doctrina. La Llei orgnica del poder judicial ha de determinar labast i el contingut dels recursos esmentats.
60
61
e s tat u t d au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
d e l p o d e r j u d i c i a l a c ata lu n ya
3. Correspon en exclusiva al Tribunal Superior de Justcia de Catalunya la unificaci de la interpretaci del dret de Catalunya.
4. Correspon al Tribunal Superior de Justcia de Catalunya la resoluci dels recursos extraordinaris de revisi que autoritzi la llei
contra les resolucions fermes dictades pels rgans judicials de Catalunya.
c a p to l i i
EL CONSELL DE JUSTCIA DE CATALUNYA
5. El president o presidenta del Tribunal Superior de Justcia de Catalunya s el representant del poder judicial a Catalunya. s nomenat
pel rei, a proposta del Consell General del Poder Judicial i amb la participaci del Consell de Justcia de Catalunya, en els termes que determini la Llei orgnica del poder judicial. El president o presidenta de la
Generalitat ordena que sen publiqui el nomenament en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
6. Els presidents de sala del Tribunal Superior de Justcia de Catalunya sn nomenats a proposta del Consell General del Poder Judicial
i amb la participaci del Consell de Justcia de Catalunya, en els termes que determini la llei orgnica del poder judicial.
article 96. El fiscal o la fiscal superior de Catalunya
El Consell de Justcia de Catalunya s lrgan de govern del poder judicial a Catalunya. Actua com a rgan desconcentrat del Consell General del Poder Judicial, sens perjudici de les competncies daquest
darrer, dacord amb el que estableix la Llei orgnica del poder judicial.
article 98. Atribucions
1. Les atribucions del Consell de Justcia de Catalunya sn les que estableixen aquest Estatut, la Llei orgnica del poder judicial, les lleis
que aprovi el Parlament i les que, si escau, li delegui el Consell General del Poder Judicial.
2. Les atribucions del Consell de Justcia de Catalunya respecte als rgans jurisdiccionals situats al territori de Catalunya sn, dacord amb
el que estableix la Llei orgnica del poder judicial, les segents:
62
63
e s tat u t d au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
d e l p o d e r j u d i c i a l a c ata lu n ya
d) Participar en la planificaci de la inspecci de jutjats i tribunals; ordenar-ne, si escau, la inspecci i la vigilncia, i fer propostes en
aquest mbit; atendre les ordres dinspecci dels jutjats i tribunals
que acordi el Govern, i donar compte de la resoluci i de les mesures adoptades.
e) Informar sobre els recursos dalada interposats contra els acords
dels rgans de govern dels tribunals i jutjats de Catalunya.
f) Precisar i aplicar, quan escaigui, en lmbit de Catalunya, els reglaments del Consell General del Poder Judicial.
g) Informar sobre les propostes de revisi, delimitaci i modificaci
de les demarcacions territorials dels rgans jurisdiccionals i sobre
les propostes de creaci de seccions i jutjats.
h) Presentar una memria anual al Parlament sobre lestat i el funcionament de lAdministraci de justcia a Catalunya.
i) Totes les funcions que li atribueixin la Llei orgnica del poder judicial i les lleis del Parlament, i les que li delegui el Consell General
del Poder Judicial.
64
c a p to l i i i
COMPETNCIES DE LA GENERALITAT SOBRE
LADMINISTRACI DE JUSTCIA
article 101. Oposicions i concursos
1. Els magistrats, els jutges i els fiscals que ocupin una plaa a Cata-
65
e s tat u t d au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
d e l p o d e r j u d i c i a l a c ata lu n ya
Generalitat la competncia executiva i de gesti en matria de personal no judicial al servei de lAdministraci de justcia. Aquesta competncia inclou:
2. Els magistrats, els jutges i els fiscals que ocupin una plaa a Catalunya han dacreditar un coneixement suficient del dret propi de Catalunya en la forma i amb labast que determini la llei.
1. Correspon a la Generalitat la competncia normativa sobre el personal no judicial al servei de lAdministraci de justcia, dins el respecte a lestatut jurdic daquest personal establert per la Llei orgnica
del poder judicial. En els termes esmentats, aquesta competncia inclou la regulaci de:
a) Lorganitzaci daquest personal en cossos i escales.
b) El procs de selecci.
c) La promoci interna, la formaci inicial i la formaci continuada.
d) La provisi de destinacions i ascensos.
e) Les situacions administratives.
f) El rgim de retribucions.
g) La jornada laboral i lhorari de treball.
h) Lordenaci de lactivitat professional i les funcions.
i) Les llicncies, els permisos, les vacances i les incompatibilitats.
j) El registre de personal.
k) El rgim disciplinari.
66
67
e s tat u t d au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
d e l p o d e r j u d i c i a l a c ata lu n ya
c) La configuraci, la implantaci i el manteniment de sistemes informtics i de comunicaci, sens perjudici de les competncies de coordinaci i homologaci que corresponen a lEstat per a garantir la
compatibilitat del sistema.
d) La gesti i la custdia dels arxius, de les peces de convicci i dels
efectes intervinguts, en tot all que no tingui naturalesa jurisdiccional.
e) La participaci en la gesti dels comptes de dipsits i consignacions
judicials i en llurs rendiments, tenint en compte el volum de lactivitat judicial acomplerta a la comunitat autnoma i el cost efectiu
dels serveis.
f) La gesti, la liquidaci i la recaptaci de les taxes judicials que estableixi la Generalitat en lmbit de les seves competncies sobre
lAdministraci de justcia.
Correspon a la Generalitat, dacord amb la Llei orgnica del poder judicial, determinar la creaci, el disseny, lorganitzaci, la dotaci i la
gesti de les oficines judicials i dels rgans i els serveis de suport als rgans jurisdiccionals, incloent-hi la regulaci de les institucions, els instituts i els serveis de medicina forense i de toxicologia.
article 106. Justcia gratuta. Procediments de mediaci
i de conciliaci
1. Correspon a la Generalitat la competncia per a ordenar els serveis
de justcia gratuta i dorientaci jurdica gratuta.
2. La Generalitat pot establir els instruments i els procediments de
mediaci i de conciliaci en la resoluci de conflictes en les matries
de la seva competncia.
article 107. Demarcaci, planta i capitalitat judicials
La Generalitat exerceix, ultra les competncies expressament atribudes per aquest Estatut, totes les funcions i les facultats que la Llei orgnica del poder judicial reconeix al Govern de lEstat amb relaci a
lAdministraci de justcia a Catalunya.
68
69
TTOL IV
DE LES COMPETNCIES
c a p to l i
TIPOLOGIA DE LES COMPETNCIES
article 110. Competncies exclusives
En les matries que lEstatut atribueix a la Generalitat de forma compartida amb lEstat, corresponen a la Generalitat la potestat legislativa, la potestat reglamentria i la funci executiva, en el marc de les bases que fixi lEstat com a principis o mnim com normatiu en normes
amb rang de llei, excepte en els supsits que es determinin dacord
amb la Constituci i amb aquest Estatut. En exercici daquestes com-
71
e s tat u t d au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
d e l e s co m pe t n c i e s
4. Correspon a la Generalitat, en les matries de competncia executiva, la gesti de les subvencions estatals i comunitries europees territorialitzables, incloent-hi la tramitaci i la concessi.
Correspon a la Generalitat, en lmbit de les seves competncies executives, la potestat reglamentria, que comprn laprovaci de disposicions per a lexecuci de la normativa de lEstat, i tamb la funci
executiva, que en tot cas inclou la potestat dorganitzaci de la seva
prpia administraci i, en general, totes les funcions i activitats que
lordenament atribueix a lAdministraci pblica.
article 113. Competncies de la Generalitat i normativa
de la Uni Europea
Correspon a la Generalitat el desplegament, laplicaci i lexecuci de
la normativa de la Uni Europea quan afecti lmbit de les seves competncies, en els termes que estableix el ttol V.
article 114. Activitat de foment
72
5. La Generalitat participa en la determinaci del carcter no territorialitzable de les subvencions estatals i comunitries europees. Aix
mateix, participa, en els termes que fixi lEstat, en la gesti i la tramitaci daquestes subvencions.
article 115. Abast territorial i efectes de les competncies
c a p to l i i
LES MATRIES DE LES COMPETNCIES
article 116. Agricultura, ramaderia i aprofitaments forestals
73
e s tat u t d au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
d e l e s co m pe t n c i e s
b) La regulaci i lexecuci sobre la qualitat, la traabilitat i les condicions dels productes agrcoles i ramaders, i tamb la lluita contra els
fraus en lmbit de la producci i la comercialitzaci agroalimentries.
c) La regulaci de la participaci de les organitzacions agrries i ramaderes i de les cambres agrries en organismes pblics.
d) La sanitat vegetal i animal en els casos en qu no tingui efectes sobre la salut humana i la protecci dels animals.
e) Les llavors i els planters, especialment tot all que estigui relacionat
amb els organismes genticament modificats.
f) La regulaci dels processos de producci, de les explotacions, de les
estructures agrries i de llur rgim jurdic.
g) El desenvolupament integral i la protecci del mn rural.
h) La recerca, el desenvolupament, la transferncia tecnolgica, la innovaci de les explotacions i les empreses agrries i alimentries i la
formaci en aquestes matries.
i) Les fires i els certmens agrcoles, forestals i ramaders.
74
2. La Generalitat, en els termes que estableix la legislaci estatal, assumeix competncies executives sobre el domini pblic hidrulic i les
obres dinters general. En els mateixos termes, li correspon la participaci en la planificaci i la programaci de les obres dinters general.
3. La Generalitat participa en la planificaci hidrolgica i en els rgans de gesti estatals dels recursos hdrics i dels aprofitaments hidrulics que pertanyin a conques hidrogrfiques intercomunitries.
Correspon a la Generalitat, dins del seu mbit territorial, la competncia executiva sobre:
a) Ladopci de mesures addicionals de protecci i sanejament dels recursos hdrics i dels ecosistemes aqutics.
b) Lexecuci i lexplotaci de les obres de titularitat estatal, si sestableix mitjanant conveni.
c) Les facultats de policia del domini pblic hidrulic que li sn atribudes per la legislaci estatal.
4. La Generalitat ha demetre un informe preceptiu per a qualsevol
proposta de transvasament de conques que impliqui la modificaci
dels recursos hdrics del seu mbit territorial.
5. La Generalitat participa en la planificaci hidrolgica dels recursos hdrics i dels aprofitaments hidrulics que passin per Catalunya o que hi
fineixin provinents de territoris de fora de lmbit estatal espanyol, dacord amb els mecanismes que estableix el ttol V, i participa en lexecuci
de la dita planificaci en els termes que estableix la legislaci estatal.
article 118. Associacions i fundacions
75
e s tat u t d au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
d e l e s co m pe t n c i e s
les associacions que compleixen llurs funcions majoritriament a Catalunya. Aquesta competncia inclou en tot cas:
76
1. Correspon a la Generalitat, en matria de caixes destalvis amb domicili a Catalunya, la competncia exclusiva sobre la regulaci de llur
organitzaci, respectant el que estableixi lEstat en exercici de les
competncies que li atribueix larticle 149.1.11 i 13 de la Constituci.
Aquesta competncia inclou en tot cas:
a) La determinaci de llurs rgans rectors i de la manera en qu els diversos interessos socials hi han destar representats.
b) Lestatut jurdic dels membres dels rgans rectors i dels altres crrecs de les caixes destalvis.
c) El rgim jurdic de la creaci, la fusi, la liquidaci i el registre.
77
e s tat u t d au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
d e l e s co m pe t n c i e s
d) Lexercici de les potestats administratives amb relaci a les fundacions que cren.
e) La regulaci de les agrupacions de caixes destalvis amb seu social a
Catalunya.
2. Correspon a la Generalitat, en matria de caixes destalvis amb domicili a Catalunya, la competncia compartida sobre lactivitat financera, dacord amb els principis, les regles i els estndards mnims que
estableixin les bases estatals, que inclou, en tot cas, la regulaci de la
distribuci dels excedents i de lobra social de les caixes.
Aix mateix, la Generalitat fa el seguiment del procs demissi i distribuci de quotes participatives, excepte en els aspectes relatius al rgim dofertes pbliques de venda o subscripci de valors i admissi a
negociaci, a lestabilitat financera i a la solvncia.
3. Correspon a la Generalitat, en matria de caixes destalvis amb domicili a Catalunya, la competncia compartida sobre disciplina, inspecci i sanci de les caixes. Aquesta competncia inclou en tot cas
lestabliment dinfraccions i sancions addicionals en matries de la seva competncia.
4. La Generalitat, dacord amb el que estableix la legislaci estatal,
collabora en les activitats dinspecci i sanci que el Ministeri dEconomia i Hisenda i el Banc dEspanya exerceixen sobre les caixes destalvis amb domicili a Catalunya.
78
Correspon a la Generalitat la competncia exclusiva per a lestabliment del rgim jurdic, les modalitats, el procediment, lacompliment i
la convocatria per la mateixa Generalitat o pels ens locals, en lmbit
de llurs competncies, denquestes, audincies pbliques, frums de
participaci i qualsevol altre instrument de consulta popular, salvant
el que disposa larticle 149.1.32 de la Constituci.
79
e s tat u t d au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
d e l e s co m pe t n c i e s
3. La competncia a qu fa referncia lapartat 1 inclou en tot cas la regulaci i el foment del moviment cooperatiu, en especial per a promoure les formes de participaci a lempresa, laccs dels treballadors
3. Les cambres de comer, indstria i navegaci, si ho acorden prviament la Generalitat i lEstat, poden complir funcions de comer exterior i destinar-hi recursos camerals.
80
81
e s tat u t d au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
4. Correspon a la Generalitat, respectant les normes generals sobre titulacions acadmiques i professionals i el que disposen els articles 36 i
139 de la Constituci, la competncia exclusiva sobre lexercici de les
professions titulades, que inclou en tot cas:
a) La determinaci dels requisits i les condicions dexercici de les professions titulades, i tamb dels drets i les obligacions dels professionals titulats i del rgim dincompatibilitats.
b) La regulaci de les garanties administratives davant lintrusisme i
les actuacions irregulars, i tamb la regulaci de les prestacions professionals de carcter obligatori.
c) El rgim disciplinari de lexercici de les professions titulades.
article 126. Crdit, banca, assegurances i mutualitats
82
d e l e s co m pe t n c i e s
83
e s tat u t d au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
d e l e s co m pe t n c i e s
c) Els arxius, les biblioteques, els museus i els altres centres de dipsit
cultural que no sn de titularitat estatal, incloent-hi en tot cas:
Primer. La creaci, la gesti, la protecci i lestabliment del rgim
jurdic dels centres que integren el sistema darxius i el sistema
bibliotecari, dels museus i dels altres centres de dipsit cultural.
Segon. Lestabliment del rgim jurdic dels bns documentals, bibliogrfics i culturals que hi estan dipositats.
Tercer. La conservaci i la recuperaci dels bns que integren el patrimoni documental i bibliogrfic catal.
d) El foment de la cultura, amb relaci al qual inclou:
Primer. El foment i la difusi de la creaci i la producci teatrals,
musicals, audiovisuals, literries, de dansa, de circ i darts combinades portades a terme a Catalunya.
Segon. La promoci i la difusi del patrimoni cultural, artstic i
monumental i dels centres de dipsit cultural de Catalunya.
Tercer. La projecci internacional de la cultura catalana.
2. Correspon a la Generalitat la competncia executiva sobre els arxius, les biblioteques, els museus i els centres de dipsit cultural de titularitat estatal situats a Catalunya la gesti dels quals no es reservi
expressament lEstat, que inclou, en tot cas, la regulaci del funcionament, lorganitzaci i el rgim de personal.
3. En les actuacions que lEstat faci a Catalunya en matria dinversi
en bns i equipaments culturals es requereix lacord previ amb la Generalitat. En el cas de les activitats que lEstat acompleixi amb relaci a la
projecci internacional de la cultura, el Govern de lEstat i el Govern de
la Generalitat han darticular frmules de collaboraci i cooperaci
mtues, dacord amb el que estableix el ttol V daquest Estatut.
article 128. Denominacions i indicacions geogrfiques
i de qualitat
84
2. La competncia a qu fa referncia lapartat 1 inclou el reconeixement de les denominacions o les indicacions, laprovaci de llurs normes reguladores i totes les facultats administratives de gesti i control
sobre lactuaci de les denominacions o les indicacions, especialment
les que deriven de leventual tutela administrativa sobre els rgans de
la denominaci i de lexercici de la potestat sancionadora per infraccions del rgim de la denominaci.
3. La Generalitat, en cas que el territori duna denominaci superi
els lmits de Catalunya, exerceix les facultats de gesti i control sobre
les actuacions dels rgans de la denominaci relatives a terrenys i installacions situats a Catalunya, en els termes que determinen les lleis.
La Generalitat participa en els rgans de la denominaci i en lexercici
de llurs facultats de gesti.
4. La Generalitat exerceix sobre el seu territori les obligacions de protecci derivades del reconeixement per la mateixa Generalitat duna
denominaci dorigen o duna indicaci geogrfica protegida. Les autoritats corresponents collaboren en la protecci de les denominacions geogrfiques i de qualitat catalanes fora del territori de Catalunya i davant les corresponents institucions de protecci europees i
internacionals.
85
e s tat u t d au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
1. Correspon a la Generalitat, en matria densenyament no universitari, la competncia exclusiva sobre els ensenyaments postobligatoris
que no condueixen a lobtenci dun ttol o una certificaci acadmica
o professional amb validesa a tot lEstat i sobre els centres docents en
qu simparteixen aquests ensenyaments.
d e l e s co m pe t n c i e s
a) La regulaci dels rgans de participaci i consulta dels sectors afectats en la programaci de lensenyament en el seu territori.
b) La determinaci dels continguts educatius del primer cicle de leducaci infantil i la regulaci dels centres en qu simparteix aquest cicle, i tamb la definici de les plantilles del professorat i de les titulacions i les especialitzacions de la resta del personal.
c) La creaci, el desenvolupament organitzatiu i el rgim dels centres
pblics.
d) La inspecci, lavaluaci interna del sistema educatiu, la innovaci,
la recerca i lexperimentaci educatives i tamb el garantiment de la
qualitat del sistema educatiu.
86
87
2. Correspon a la Generalitat, en matria densenyament no universitari, amb relaci als ensenyaments obligatoris i no obligatoris que
condueixen a lobtenci dun ttol acadmic o professional amb validesa a tot lEstat i amb relaci als ensenyaments deducaci infantil, la
competncia exclusiva que inclou:
e s tat u t d au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
d e l e s co m pe t n c i e s
88
89
e s tat u t d au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
de lesport i de lactivitat fsica en lmbit de Catalunya, i la declaraci dutilitat pblica de les entitats esportives.
e) La regulaci en matria de disciplina esportiva, competitiva i electoral de les entitats que promouen i organitzen la prctica esportiva.
f) El foment i la promoci de lassociacionisme esportiu.
g) El registre de les entitats que promouen i organitzen la prctica de
lactivitat fsica i esportiva amb seu social a Catalunya.
h) La planificaci de la xarxa dequipaments esportius de Catalunya i
la promoci de la seva execuci.
i) El control i el seguiment medicoesportiu i de salut dels practicants
de lactivitat fsica i esportiva.
j) La regulaci en matria de prevenci i control de la violncia en els
espectacles pblics esportius, respectant les facultats reservades a
lEstat en matria de seguretat pblica.
k) El garantiment de la salut dels espectadors i de les altres persones
implicades en lorganitzaci i lacompliment de lactivitat fsica i esportiva, i tamb de la seguretat i el control sanitaris dels equipaments esportius.
l) El desenvolupament de la recerca cientfica en matria esportiva.
2. La Generalitat participa en entitats i organismes dmbit estatal, europeu i internacional que tinguin per objecte el desenvolupament de lesport.
3. Correspon a la Generalitat la competncia exclusiva en matria de
lleure, que inclou en tot cas el foment i la regulaci de les activitats
que sacompleixin al territori de Catalunya i el rgim jurdic de les entitats que tinguin per finalitat lacompliment dactivitats de lleure.
4. La Generalitat participa en entitats i organismes dmbit estatal, europeu i internacional que tinguin per objecte el desenvolupament del lleure.
article 135. Estadstica
1. Correspon a la Generalitat la competncia exclusiva sobre estadstica dinters de la Generalitat, que inclou en tot cas:
a) La planificaci estadstica.
b) Lorganitzaci administrativa.
90
d e l e s co m pe t n c i e s
91
e s tat u t d au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
92
d e l e s co m pe t n c i e s
i contrastaci de metalls
1. Correspon a la Generalitat la competncia exclusiva en matria
dindstria, salvant el que estableix lapartat 2. Aquesta competncia
inclou, en tot cas, lordenaci dels sectors i dels processos industrials a
Catalunya, la seguretat de les activitats, de les installacions, dels
equips, dels processos i dels productes industrials i la regulaci de les
activitats industrials que puguin produir impacte en la seguretat o la
salut de les persones.
2. Correspon a la Generalitat la competncia compartida sobre la planificaci de la indstria, en el marc de la planificaci general de leconomia.
3. Correspon a la Generalitat la competncia exclusiva en matria
dartesania.
4. Correspon a la Generalitat la competncia executiva en matria de
control metrolgic.
5. Correspon a la Generalitat la competncia executiva en matria de
contrastaci de metalls.
article 140. Infraestructures del transport i de les comunicacions
93
e s tat u t d au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
d e l e s co m pe t n c i e s
94
95
e s tat u t d au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
d e l e s co m pe t n c i e s
b) La regulaci i el control dels locals, les installacions i els equipaments utilitzats per a acomplir aquestes activitats.
c) La determinaci, en el marc de les seves competncies, del rgim
fiscal sobre lactivitat de joc de les empreses que lacompleixen.
1. Corresponen a la Generalitat la competncia compartida en matria de medi ambient i la competncia per a lestabliment de normes
addicionals de protecci. Aquesta competncia compartida inclou en
tot cas:
a) Lestabliment i la regulaci dels instruments de planificaci ambiental i del procediment de tramitaci i aprovaci daquests instruments.
b) Lestabliment i la regulaci de mesures de sostenibilitat, fiscalitat i
recerca ambientals.
c) La regulaci dels recursos naturals, de la flora i la fauna, de la biodiversitat, del medi ambient mar i aqutic si no t per finalitat la
preservaci dels recursos pesquers martims.
d) La regulaci sobre prevenci en la producci denvasos i embalatges en tot llur cicle de vida, des que es generen fins que passen a sser residus.
e) La regulaci sobre prevenci i correcci de la generaci de residus
amb origen o destinaci a Catalunya i sobre la gesti i el trasllat
daquests i llur disposici final.
f) La regulaci en la prevenci, el control, la correcci, la recuperaci
i la compensaci de la contaminaci de sl i subsl.
g) La regulaci i la gesti dels abocaments efectuats en les aiges interiors de Catalunya, i tamb dels efectuats en les aiges superficials i
subterrnies que no passen per una altra comunitat autnoma. En
tot cas, dins del seu mbit territorial, correspon a la Generalitat la
competncia executiva sobre la intervenci administrativa dels abocaments en les aiges superficials i subterrnies.
h) La regulaci de lambient atmosfric i de les diverses classes de
96
97
e s tat u t d au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
d e l e s co m pe t n c i e s
contaminaci daquest, la declaraci de zones datmosfera contaminada i lestabliment daltres instruments de control de la contaminaci, amb independncia de ladministraci competent per a autoritzar lobra, la installaci o lactivitat que la produeixi.
i) La regulaci del rgim dautoritzaci i seguiment de lemissi de
gasos defecte hivernacle.
j) La promoci de les qualificacions relatives a productes, activitats,
installacions, infraestructures, procediments, processos productius
o conductes respectuosos amb el medi.
k) La prevenci, la restauraci i la reparaci de danys al medi ambient,
i tamb el rgim sancionador corresponent.
l) Les mesures de protecci de les espcies i el rgim sancionador.
2. Correspon a la Generalitat, en matria despais naturals, la competncia exclusiva que, respectant el que disposa larticle 149.1.23 de la
Constituci, inclou, en tot cas, la regulaci i la declaraci de les figures de protecci, delimitaci, planificaci i gesti despais naturals i
dhbitats protegits situats a Catalunya.
3. La Generalitat, en el cas dels espais naturals que ultrapassen el territori de Catalunya, ha de promoure els instruments de collaboraci
amb altres comunitats autnomes per a crear, delimitar, regular i gestionar aquests espais.
4. La declaraci i la delimitaci despais naturals dotats amb un rgim
de protecci estatal requereix linforme preceptiu de la Comissi Bilateral Generalitat-Estat. Si lespai est situat ntegrament al territori de
Catalunya, la gesti correspon a la Generalitat.
5. Correspon a la Generalitat lestabliment dun servei meteorolgic
propi, el subministrament dinformaci meteorolgica i climtica, incloent-hi el pronstic, el control i el seguiment de les situacions meteorolgiques de risc, i tamb la recerca en aquests mbits i lelaboraci
de la cartografia climtica.
1. Correspon a la Generalitat, en matria de serveis de rdio i televisi, i tamb de qualsevol altre servei de comunicaci audiovisual:
98
99
e s tat u t d au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
d e l e s co m pe t n c i e s
100
i urbanisme
1. Correspon a la Generalitat en matria dordenaci del territori i
del paisatge la competncia exclusiva, que inclou en tot cas:
a) Lestabliment de les directrius dordenaci i gesti del territori, del
paisatge i de les actuacions que hi incideixen.
101
e s tat u t d au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
d e l e s co m pe t n c i e s
Correspon a la Generalitat, respectant la garantia institucional que estableixen els articles 140 i 141 de la Constituci, la competncia exclusiva sobre organitzaci territorial, que inclou en tot cas:
a) La regulaci del rgim urbanstic del sl, que inclou, en tot cas, la determinaci dels criteris sobre els diversos tipus de sl i els seus usos.
102
103
e s tat u t d au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
d e l e s co m pe t n c i e s
capitalitat i els smbols dels municipis i dels altres ens locals; els topnims, i la determinaci dels rgims especials.
c) Lestabliment per mitj de llei de procediments de relaci entre els
ens locals i la poblaci, respectant lautonomia local.
dona, i tamb lestabliment daccions positives per a aconseguir eradicar la discriminaci per ra de sexe que shagin dexecutar amb
carcter unitari per a tot el territori de Catalunya.
b) La promoci de lassociacionisme de dones que acompleixen activitats relacionades amb la igualtat i la no-discriminaci i de les iniciatives de participaci.
c) La regulaci de les mesures i els instruments per a la sensibilitzaci
sobre la violncia de gnere i per a detectar-la i prevenir-la, i tamb
la regulaci de serveis i recursos propis destinats a aconseguir una
protecci integral de les dones que han patit o pateixen aquest tipus
de violncia.
econmica
1. Correspon a la Generalitat la competncia per a la promoci de
lactivitat econmica a Catalunya.
2. Correspon a la Generalitat la competncia compartida sobre lordenaci de lactivitat econmica a Catalunya.
3. La Generalitat pot establir una planificaci de lactivitat econmica
en el marc de les directrius que estableixi la planificaci general de
lEstat.
4. Correspon a la Generalitat el desenvolupament i la gesti de la planificaci general de lactivitat econmica. Aquesta competncia inclou
en tot cas:
a) El desplegament dels plans estatals.
b) La participaci en la planificaci estatal per mitj dels mecanismes
que estableix el ttol V.
c) La gesti dels plans, incloent-hi els fons i els recursos dorigen estatal destinats al foment de lactivitat econmica, en els termes que
sestableixin per mitj de conveni.
article 153. Poltiques de gnere
Correspon a la Generalitat la competncia exclusiva en matria de poltiques de gnere, que, respectant el que estableix lEstat en exercici
de la competncia que li atribueix larticle 149.1.1 de la Constituci,
inclou en tot cas:
104
105
e s tat u t d au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
d e l e s co m pe t n c i e s
entitats de dret pblic o privat que depenen de les administracions autonmica o locals o que presten serveis o acompleixen
activitats per compte propi per mitj de qualsevol forma de gesti directa o indirecta, i les universitats que integren el sistema
universitari catal.
b) La inscripci i el control dels fitxers o els tractaments de dades de
carcter personal privats creats o gestionats per persones fsiques o
jurdiques per a lexercici de les funcions pbliques amb relaci a
matries que sn competncia de la Generalitat o dels ens locals de
Catalunya, si el tractament sefectua a Catalunya.
c) La inscripci i el control dels fitxers i els tractaments de dades que
cren o gestionin les corporacions de dret pblic que exerceixin
llurs funcions exclusivament en lmbit territorial de Catalunya.
d) La constituci duna autoritat independent, designada pel Parlament, que vetlli per garantir el dret a la protecci de les dades personals en lmbit de les competncies de la Generalitat.
article 157. Publicitat
106
107
e s tat u t d au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
d e l e s co m pe t n c i e s
2. Correspon a la Generalitat la competncia compartida sobre la coordinaci dels centres i les estructures de recerca de Catalunya.
3. Els criteris de collaboraci entre lEstat i la Generalitat en matria
de poltica de recerca, desenvolupament i innovaci shan de fixar en
el marc del que estableix el ttol V. Aix mateix, shan destablir els sistemes de participaci de la Generalitat en la fixaci de les poltiques
que afectin aquestes matries en lmbit de la Uni Europea i en altres
organismes i institucions internacionals.
article 159. Rgim jurdic, procediment, contractaci, expropiaci
a) La competncia exclusiva sobre organitzaci i competncies en matria de contractaci dels rgans de les administracions pbliques
108
109
3. Correspon a la Generalitat, amb relaci als contractes de les administracions pbliques de Catalunya:
e s tat u t d au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
110
d e l e s co m pe t n c i e s
i productes farmacutics
1. Correspon a la Generalitat, en matria de sanitat i salut pblica, la
competncia exclusiva sobre lorganitzaci, el funcionament intern,
lavaluaci, la inspecci i el control de centres, serveis i establiments
sanitaris.
2. Correspon a la Generalitat lordenaci farmacutica, en el marc de
larticle 149.1.16 de la Constituci.
3. Correspon a la Generalitat, en tot cas, la competncia compartida
en els mbits segents:
a) Lordenaci, la planificaci, la determinaci, la regulaci i lexecuci
de les prestacions i els serveis sanitaris, sociosanitaris i de salut mental de carcter pblic en tots els nivells i per a tots els ciutadans.
b) Lordenaci, la planificaci, la determinaci, la regulaci i lexecuci de les mesures i les actuacions destinades a preservar, protegir i
promoure la salut pblica en tots els mbits, incloent-hi la salut laboral, la sanitat animal amb efectes sobre la salut humana, la sanitat
alimentria, la sanitat ambiental i la vigilncia epidemiolgica.
c) La planificaci dels recursos sanitaris de cobertura pblica i la coordinaci de les activitats sanitries privades amb el sistema sanitari pblic.
d) La formaci sanitria especialitzada, que inclou lacreditaci i lavaluaci de centres; la planificaci de loferta de places; la participaci
en lelaboraci de les convocatries i la gesti dels programes de
formaci de les especialitats i les rees de capacitaci especfica i
lexpedici de diplomes drees de capacitaci especfica.
e) El rgim estatutari i la formaci del personal que presta serveis en
el sistema sanitari pblic.
4. La Generalitat participa en la planificaci i la coordinaci estatal en
matria de sanitat i salut pblica, dacord amb el que estableix el ttol V.
5. Correspon a la Generalitat la competncia executiva de la legislaci
estatal en matria de productes farmacutics.
111
e s tat u t d au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
d e l e s co m pe t n c i e s
4. La Generalitat participa, per mitj duna junta de seguretat de composici paritria entre la Generalitat i lEstat i presidida pel president
de la Generalitat, en la coordinaci de les poltiques de seguretat i de
lactivitat dels cossos policacs de lEstat i de Catalunya, i tamb en el
bescanvi dinformaci en lmbit internacional i en les relacions de
collaboraci i auxili amb les autoritats policaques daltres pasos. La
Generalitat, dacord amb lEstat, ha dsser present en els grups de
treball de collaboraci amb les policies daltres pasos en qu participi
lEstat.
5. La Policia de la Generalitat-Mossos dEsquadra t com a mbit
dactuaci el conjunt del territori de Catalunya i exerceix totes les
funcions prpies dun cos de policia, en els mbits segents:
a) La seguretat ciutadana i lordre pblic.
b) La policia administrativa, que inclou la que deriva de la normativa
estatal.
c) La policia judicial i la investigaci criminal, incloent-hi les diverses
formes de crim organitzat i terrorisme, en els termes que estableixin les lleis.
article 165. Seguretat social
1. Correspon a la Generalitat, en matria de seguretat social, respectant els principis dunitat econmica patrimonial i de solidaritat financera de la seguretat social, la competncia compartida, que inclou:
112
113
3. Corresponen a la Generalitat, en el marc de la legislaci estatal sobre seguretat, les facultats executives que li atribueixi lEstat i en tot
cas:
e s tat u t d au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
d e l e s co m pe t n c i e s
inclou, en tot cas, la regulaci del rgim de la protecci i de les institucions pbliques de protecci i tutela dels menors desemparats, en
situaci de risc i dels menors infractors, respectant en aquest darrer
cas la legislaci penal.
b) La Generalitat participa en lelaboraci i la reforma de la legislaci
penal i processal que incideixi en les competncies de menors.
de les famlies
1. Correspon a la Generalitat la competncia exclusiva en matria de
serveis socials, que inclou en tot cas:
a) La regulaci i lordenaci de lactivitat de serveis socials, les prestacions tcniques i les prestacions econmiques amb finalitat assistencial o complementries daltres sistemes de previsi pblica.
b) La regulaci i lordenaci de les entitats, els serveis i els establiments pblics i privats que presten serveis socials a Catalunya.
c) La regulaci i laprovaci dels plans i els programes especfics dirigits a persones i collectius en situaci de pobresa o de necessitat
social.
d) La intervenci i el control dels sistemes de protecci social complementria privats.
Correspon a la Generalitat la competncia exclusiva sobre la regulaci, lordenaci, la configuraci i la preservaci dels smbols de Catalunya, dacord amb el que estableix aquest Estatut.
article 168. Sistema penitenciari
a) La capacitat per a dictar disposicions que adaptin la normativa penitenciria a la realitat social de Catalunya.
b) La totalitat de la gesti de lactivitat penitenciria a Catalunya, especialment la direcci, lorganitzaci, el rgim, el funcionament, la
planificaci i la inspecci de les institucions penitenciries de qualsevol tipus situades a Catalunya.
c) La planificaci, la construcci i la reforma dels establiments penitenciaris situats a Catalunya.
d) Ladministraci i la gesti patrimonial dels immobles i dels equipaments adscrits a lAdministraci penitenciria catalana i de tots els
mitjans materials que li siguin assignats.
e) La planificaci i lorganitzaci del treball remunerat de la poblaci
reclusa, i tamb lexecuci de les mesures alternatives a la pres i de
les activitats de reinserci.
114
115
e s tat u t d au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
d e l e s co m pe t n c i e s
radors de les activitats vinculades a lorganitzaci del transport, la logstica i la distribuci localitzades a Catalunya.
1. Correspon a la Generalitat la competncia exclusiva sobre els transports terrestres de viatgers i mercaderies per carretera, ferrocarril i cable
que transcorrin ntegrament dins el territori de Catalunya, amb independncia de la titularitat de la infraestructura. Aquesta competncia
inclou en tot cas:
a) La regulaci, la planificaci, la gesti, la coordinaci i la inspecci
dels serveis i les activitats.
b) La regulaci de la intervenci administrativa per a lexercici de les
activitats de transport.
c) La regulaci del transport urb i dels serveis de transport discrecional de viatgers en vehicles de turisme.
d) La regulaci especfica del transport turstic, escolar o de menors,
sanitari, funerari, de mercaderies perilloses o peribles i daltres que
requereixin un rgim especfic, respectant les competncies estatals
sobre seguretat pblica.
e) La regulaci dun sistema de mediaci en matria de transports.
f) La potestat tarifria sobre transports terrestres.
116
117
2. La integraci de lnies o serveis de transport que transcorrin ntegrament per Catalunya en lnies o serveis dmbit superior requereix
linforme previ de la Generalitat.
3. La Generalitat participa en lestabliment dels serveis ferroviaris que
garanteixin la comunicaci amb altres comunitats autnomes o amb el
trnsit internacional, dacord amb el que estableix el ttol V.
4. Correspon a la Generalitat la competncia exclusiva sobre els centres
de transport, logstica i distribuci localitzats a Catalunya que inclou:
a) Els centres dinformaci i distribuci de crregues.
b) Les estacions de transport per carretera.
e s tat u t d au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
d e l e s co m pe t n c i e s
Correspon a la Generalitat la competncia exclusiva en matria de turisme, que inclou en tot cas:
a) Lordenaci i la planificaci del sector turstic.
b) La promoci del turisme que inclou la subscripci dacords amb
ens estrangers i la creaci doficines a lestranger.
c) La regulaci i la classificaci de les empreses i els establiments turstics i la gesti de la xarxa destabliments turstics de titularitat de
la Generalitat.
A fi de facilitar la coordinaci entre aquests establiments i els establiments de
la xarxa de paradors de lEstat situats a Catalunya, la Generalitat participa,
en els termes que estableixi la legislaci estatal, en els rgans dadministraci
de Paradors de Turisme dEspanya.
d) La regulaci dels drets i els deures especfics dels usuaris i els prestadors de serveis turstics i dels mitjans alternatius de resoluci de
conflictes.
e) Els ensenyaments i la formaci sobre turisme que no donin dret a
lobtenci dun ttol oficial.
118
119
e s tat u t d au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
TTOL V
DE LES RELACIONS
INSTITUCIONALS
DE LA GENERALITAT
Correspon a la Generalitat la competncia sobre ls de la videovigilncia i el control de so i enregistraments o altres mitjans anlegs, en
lmbit pblic, efectuats per la policia de Catalunya o per empreses i
establiments privats. La Generalitat ha dexercir aquesta competncia
respectant els drets fonamentals.
c a p to l i
RELACIONS DE LA GENERALITAT AMB LESTAT
I AMB ALTRES COMUNITATS AUTNOMES
article 174. Disposicions generals
120
121
e s tat u t d au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
secci primera
COLLABORACI AMB LESTAT I AMB ALTRES
COMUNITATS AUTNOMES
article 175. Instruments de collaboraci entre la Generalitat
i lEstat
1. La Generalitat i lEstat, en lmbit de les competncies respectives,
poden subscriure convenis de collaboraci i fer s dels altres mitjans
de collaboraci que considerin adequats per a acomplir els objectius
dinters com.
2. La Generalitat tamb collabora amb lEstat per mitj dels rgans i
els procediments multilaterals en els mbits i els afers dinters com.
article 176. Efectes de la collaboraci entre la Generalitat i lEstat
1. La participaci de la Generalitat en els rgans i els mecanismes bilaterals i multilaterals de collaboraci amb lEstat i amb altres comunitats autnomes no altera la titularitat de les competncies que li corresponen.
2. La Generalitat no queda vinculada per les decisions adoptades en el
marc dels mecanismes multilaterals de collaboraci voluntria amb
lEstat i amb altres comunitats autnomes respecte a les quals no hagi
manifestat el seu acord.
3. La Generalitat pot fer constar reserves als acords adoptats en el
marc dels mecanismes multilaterals de collaboraci voluntria quan
shagin pres sense la seva aprovaci.
article 177. Rgim dels convenis entre la Generalitat i lEstat
d e l e s r e l ac i o n s i n s t i t u c i o n a l s d e l a g e n e r a l i tat
122
123
e s tat u t d au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
d e l e s r e l ac i o n s i n s t i t u c i o n a l s d e l a g e n e r a l i tat
els membres del Tribunal de Comptes, el Consell Econmic i Social, lAgncia Tributria, la Comissi Nacional dEnergia, lAgncia Espanyola de Protecci de Dades, el Consell de Rdio i Televisi, dels organismes que eventualment els substitueixin i dels que es
cren en aquests mbits, en els termes que estableix la legislaci
aplicable.
secci tercera
LA COMISSI BILATERAL GENERALITAT-ESTAT
econmica
La Generalitat participa en lelaboraci de les decisions estatals que
afecten lordenaci general de lactivitat econmica en el marc del que
estableix larticle 131.2 de la Constituci.
article 182. Designaci de representants en els organismes
econmics i socials
1. La Generalitat designa o participa en els processos per a designar
els membres dels rgans de direcci del Banc dEspanya, la Comissi
Nacional del Mercat de Valors i la Comissi del Mercat de les Telecomunicacions, i dels organismes que eventualment els substitueixin, i
tamb dels altres organismes estatals que exerceixen funcions dautoritat reguladora sobre matries de rellevncia econmica i social relacionades amb les competncies de la Generalitat, en els termes que estableix la legislaci aplicable.
2. La Generalitat designa o participa en els processos per a designar
els membres dels organismes econmics i energtics, de les institucions financeres i de les empreses pbliques de lEstat la competncia
dels quals sestengui al territori de Catalunya i que no siguin objecte
de trasps, en els termes que estableix la legislaci aplicable.
Generalitat-Estat
1. La Comissi Bilateral Generalitat-Estat, dacord amb els principis
que estableixen els articles 3.1 i 174, constitueix el marc general i permanent de relaci entre el Govern de la Generalitat i el Govern de
lEstat als efectes segents:
a) La participaci i la collaboraci de la Generalitat en lexercici de les
competncies estatals que afectin lautonomia de Catalunya.
b) Lintercanvi dinformaci i lestabliment, quan escaigui, de mecanismes de collaboraci en les respectives poltiques pbliques i els
assumptes dinters com.
2. Les funcions de la Comissi Bilateral Generalitat-Estat sn deliberar, fer propostes i, si escau, adoptar acords en els casos establerts per
aquest Estatut i, en general, amb relaci als mbits segents:
124
125
e s tat u t d au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
d e l e s r e l ac i o n s i n s t i t u c i o n a l s d e l a g e n e r a l i tat
c a pi to l i i
RELACIONS DE LA GENERALITAT
AMB LA UNI EUROPEA
4. La Comissi Bilateral Generalitat-Estat es reuneix en sessi plenria almenys dues vegades lany i sempre que ho demani una de les
dues parts.
5. La Comissi Bilateral Generalitat-Estat adopta el seu reglament intern i de funcionament per acord de les dues parts.
126
127
e s tat u t d au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
d e l e s r e l ac i o n s i n s t i t u c i o n a l s d e l a g e n e r a l i tat
4. LEstat ha dinformar la Generalitat de manera completa i actualitzada sobre les iniciatives i les propostes presentades davant la Uni
Europea. El Govern de la Generalitat i el Parlament de Catalunya han
de dirigir al Govern de lEstat i a les Corts Generals, segons que correspongui, les observacions i les propostes que estimin pertinents sobre les dites iniciatives i propostes.
1. La Generalitat aplica i executa el dret de la Uni Europea en lmbit de les seves competncies. Lexistncia duna regulaci europea no
modifica la distribuci interna de competncies que estableixen la
Constituci i aquest Estatut.
de la Uni Europea
de subsidiarietat i de proporcionalitat
128
129
e s tat u t d au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
d e l e s r e l ac i o n s i n s t i t u c i o n a l s d e l a g e n e r a l i tat
La Generalitat pot establir una delegaci per a defensar millor els seus
interessos davant les institucions de la Uni Europea.
c a p to l i i i
ACCI EXTERIOR DE LA GENERALITAT
article 193. Disposicions generals
La Generalitat, per a la promoci dels interessos de Catalunya, pot establir oficines a lexterior.
1. La Generalitat ha de promoure la cooperaci amb les regions europees amb qu comparteix interessos econmics, socials, ambientals i
culturals, i hi ha destablir les relacions que corresponguin.
2. La Generalitat ha de promoure la cooperaci amb altres territoris,
en els termes que estableix lapartat 1.
3. La Generalitat ha de promoure programes de cooperaci al desenvolupament.
130
131
e s tat u t d au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
TTOL VI
DEL FINANAMENT
DE LA GENERALITAT
La Generalitat ha dimpulsar i coordinar, en lmbit de les seves competncies, les accions exteriors dels ens locals i dels organismes i altres
ens pblics de Catalunya, sens perjudici de lautonomia que tinguin.
article 200. Projecci internacional de les organitzacions
de Catalunya
La Generalitat ha de promoure la projecci internacional de les organitzacions socials, culturals i esportives de Catalunya i, si escau, llur
afiliaci a les entitats afins dmbit internacional, en el marc del compliment dels seus objectius.
c a p to l i
LES FINANCES DE LA GENERALITAT
article 201. Principis
1. Les relacions dordre tributari i financer entre lEstat i la Generalitat sn regulades per la Constituci, per aquest Estatut i per la llei orgnica a qu fa referncia lapartat tercer de larticle 157 de la Constituci.
2. El finanament de la Generalitat es regeix pels principis dautonomia financera, coordinaci, solidaritat i transparncia en les relacions
fiscals i financeres entre les administracions pbliques, i tamb pels
principis de suficincia de recursos, responsabilitat fiscal, equitat i
lleialtat institucional entre les esmentades administracions.
3. El desenvolupament daquest ttol correspon a la Comissi Mixta
dAfers Econmics i Fiscals Estat-Generalitat.
4. Dacord amb larticle 138.2 de la Constituci, el finanament de la
Generalitat no ha de comportar efectes discriminatoris envers Catalunya respecte a les altres comunitats autnomes. Aquest principi ha
de respectar plenament els criteris de solidaritat que enuncia larticle
206 daquest Estatut.
132
133
e s tat u t d au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
1. La Generalitat disposa dunes finances autnomes i dels recursos financers suficients per a afrontar lexercici adequat del seu autogovern.
2. La Generalitat gaudeix de plena autonomia de despesa per tal de
poder aplicar lliurement els seus recursos dacord amb les directrius
poltiques i socials determinades per les seves institucions dautogovern.
3. Els recursos de les finances de la Generalitat sn constituts per:
a) Els rendiments dels seus impostos, taxes, contribucions especials i
altres tributs propis.
b) El rendiment de tots els tributs estatals cedits, dacord amb el que
disposa larticle 201 daquest Estatut.
c) Els recrrecs sobre els tributs estatals.
d) Els ingressos procedents del Fons de compensaci interterritorial i
daltres assignacions establertes per la Constituci, si escau.
e) Altres transferncies i assignacions amb crrec als pressupostos generals de lEstat.
f) Els ingressos per la percepci dels seus preus pblics.
g) Els rendiments del patrimoni de la Generalitat.
h) Els ingressos de dret privat.
i) El producte demissi de deute i de les operacions de crdit.
j) Els ingressos procedents de multes i sancions en lmbit de les seves
competncies.
k) Els recursos procedents de la Uni Europea i de programes comunitaris.
l) Qualsevol altre recurs que pugui establir-se en virtut del que disposen aquest Estatut i la Constituci.
d e l f i n a n a m e n t d e l a g e n e r a l i tat
1. La Generalitat t capacitat per a determinar el volum i la composici dels seus ingressos en lmbit de les seves competncies financeres,
i tamb per a fixar lafectaci dels seus recursos a les finalitats de despesa que decideixi lliurement.
134
135
e s tat u t d au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
d e l f i n a n a m e n t d e l a g e n e r a l i tat
tos de lEstat recaptats a Catalunya corresponen a lAdministraci tributria de lEstat, sens perjudici de la delegaci que la Generalitat en
pugui rebre ni de la collaboraci que es pugui establir especialment
quan ho exigeixi la naturalesa del tribut.
Per a desplegar el que determina el pargraf anterior, sha de constituir, en el termini de dos anys, un consorci, o un ens equivalent, amb
participaci paritria de lAgncia Estatal dAdministraci Tributria i
de lAgncia Tributria de Catalunya. El Consorci es pot transformar
en lAdministraci tributria a Catalunya.
3. Les dues administracions tributries han destablir els mecanismes
necessaris per a permetre la presentaci i la recepci a les oficines
respectives de les declaracions i la resta de documentaci amb transcendncia tributria que hagin de produir efectes davant laltra administraci, amb vista a facilitar el compliment de les obligacions tributries dels contribuents.
La Generalitat participa, en la forma que es determini, en els ens o organismes tributaris de lEstat responsables de la gesti, la recaptaci,
la liquidaci i la inspecci dels tributs estatals cedits parcialment.
4. LAgncia Tributria de Catalunya sha de crear per llei del Parlament i disposa de plena capacitat i atribucions per a lorganitzaci i
lexercici de les funcions a qu fa referncia lapartat 1.
5. LAgncia Tributria de Catalunya pot exercir per delegaci dels
municipis les funcions de gesti tributria amb relaci als tributs
locals.
article 205. rgans economicoadministratius
La Generalitat ha dassumir, per mitj dels seus propis rgans economicoadministratius, la revisi per la via administrativa de les reclamacions que els contribuents puguin interposar contra els actes de gesti
tributria dictats per lAgncia Tributria de Catalunya.
1. El nivell de recursos financers de qu disposi la Generalitat per a finanar els seus serveis i les seves competncies sha de basar en criteris
de necessitats de despesa i ha de tenir en compte la seva capacitat fiscal,
entre altres criteris. A aquests efectes, els recursos de la Generalitat
sn, entre altres, els que deriven dels seus ingressos tributaris, ajustats
a lala o a la baixa en funci de la seva participaci en els mecanismes
danivellament i de solidaritat.
2. La Generalitat participa en el rendiment dels tributs estatals cedits.
El percentatge de participaci sestableix tenint en compte els seus
serveis i les seves competncies.
3. Els recursos financers de qu disposi la Generalitat es poden ajustar
perqu el sistema estatal de finanament disposi de recursos suficients
per a garantir lanivellament i la solidaritat a les altres comunitats autnomes, a fi que els serveis deducaci, de sanitat i altres serveis socials essencials de lestat del benestar prestats pels diferents governs
autonmics puguin assolir nivells similars al conjunt de lEstat, sempre que portin a terme un esfor fiscal tamb similar. De la mateixa
manera, la Generalitat rep recursos, si escau, dels mecanismes danivellament i de solidaritat. Els nivells esmentats sn fixats per lEstat.
4. La determinaci dels mecanismes danivellament i de solidaritat
sha de fer dacord amb el principi de transparncia, i se nha davaluar
el resultat quinquennalment.
Tot aix, sens perjudici de les competncies que en matria dunificaci de criteri corresponen a lAdministraci General de lEstat.
5. LEstat ha de garantir que laplicaci dels mecanismes danivellament no alteri en cap cas la posici de Catalunya en lordenaci de
rendes per capita entre les comunitats autnomes abans de lanivellament.
136
137
e s tat u t d au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
d e l f i n a n a m e n t d e l a g e n e r a l i tat
2. Les dues administracions shan de facilitar mtuament laccs a la informaci estadstica i de gesti que sigui necessria per a exercir millor
les competncies respectives, en un marc de cooperaci i transparncia.
1. LEstat i la Generalitat han dactualitzar quinquennalment el sistema de finanament, tenint en compte levoluci del conjunt de recursos pblics disponibles i la de les necessitats de despesa de les diferents administracions.
Aquesta actualitzaci sha defectuar sens perjudici del seguiment i,
eventualment, la posada al dia de les variables bsiques emprades per a
la determinaci dels recursos proporcionats pel sistema de finanament.
2. Lactualitzaci a qu fa referncia lapartat 1 ha dsser aprovada per
la Comissi Mixta dAfers Econmics i Fiscals Estat-Generalitat.
138
139
e s tat u t d au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
d e l f i n a n a m e n t d e l a g e n e r a l i tat
d) Negociar el percentatge de participaci de Catalunya en la distribuci territorial dels fons estructurals europeus.
e) Aplicar els mecanismes dactualitzaci que estableix larticle 208.
f) Acordar la valoraci dels traspassos de serveis de lEstat a la Generalitat.
g) Establir els mecanismes de collaboraci entre la Generalitat i lAdministraci de lEstat que siguin necessaris per a lexercici adequat
de les funcions de revisi per la via economicoadministrativa a qu
fa referncia larticle 205.
h) Acordar els mecanismes de collaboraci entre la Generalitat i lAdministraci General de lEstat per a lexercici de les funcions en
matria cadastral a qu fa referncia larticle 221.
2. Els ttols emesos tenen a tots els efectes la consideraci de fons pblics i gaudeixen dels mateixos beneficis i condicions que els que emet
lEstat.
c a p to l i i
EL PRESSUPOST DE LA GENERALITAT
article 211. Competncies de la Generalitat
140
141
e s tat u t d au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
c a p to l i i i
LES FINANCES DELS GOVERNS LOCALS
article 217. Principis rectors
Les finances locals es regeixen pels principis de suficincia de recursos, equitat, autonomia i responsabilitat fiscal. La Generalitat vetlla
pel compliment daquests principis.
article 218. Autonomia i competncies financeres
142
d e l f i n a n a m e n t d e l a g e n e r a l i tat
143
e s tat u t d au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
TTOL VII
DE LA REFORMA DE LESTATUT
144
amb lEstat
1. La reforma dels ttols I i II de lEstatut sha dajustar als procediments segents:
a) La iniciativa de la reforma correspon al Parlament de Catalunya, a
proposta duna cinquena part dels seus diputats, i al Govern de la
Generalitat. Els ajuntaments de Catalunya poden proposar al Parlament lexercici de la iniciativa de reforma si aix ho demanen un
mnim del 20% dels plens municipals, que representin un mnim
del 20% de la poblaci.
Tamb poden proposar-la 300.000 signatures acreditades dels ciutadans de Catalunya amb dret de vot.
El Parlament ha de regular aquests dos procediments per a proposar lexercici de la iniciativa de la reforma.
b) Laprovaci de la reforma requereix el vot favorable de les dues
terceres parts dels membres del Parlament, la remissi i la consulta a les Corts Generals, la ratificaci de les Corts per mitj
duna llei orgnica i el referndum positiu dels electors de Catalunya.
c) Si en el termini de trenta dies a partir de la recepci de la consulta
establerta per la lletra b les Corts Generals es declaren afectades per
145
e s tat u t d au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
d e l a r e f o r m a d e l e s tat u t
bleix el Reglament del Congrs dels Diputats, una proposta conjunta en el termini de dos mesos.
f) La tramitaci de la proposta de reforma de lEstatut al Senat ha de
seguir un procediment anleg a lestablert per la lletra e en els termes del Reglament del Senat. En aquest cas, la delegaci del Parlament, amb les adaptacions corresponents, ha de constituir, conjuntament amb membres de la comissi competent del Senat, una
comissi mixta paritria per tal de formular de com acord una
proposta conjunta.
g) Si la comissi mixta paritria no arriba a formular una proposta
conjunta, la proposta de reforma de lEstatut sha de tramitar dacord amb el procediment ordinari establert pels respectius reglaments parlamentaris.
h) El Parlament, per la majoria absoluta dels seus membres, pot retirar
les propostes de reforma que hagi aprovat en qualsevol moment de
la tramitaci a les Corts Generals abans que siguin aprovades de
manera definitiva. La retirada de la proposta de reforma no comporta en cap cas laplicaci del que estableix lapartat 2.
i) Laprovaci de la reforma per les Corts Generals per mitj duna
llei orgnica ha dincloure lautoritzaci de lEstat perqu la Generalitat convoqui en el termini mxim de sis mesos el referndum a
qu fa referncia la lletra b.
146
147
e s tat u t d au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
Designaci de senadors
Capacitat de finanament
Inversions en infraestructures
1. La inversi de lEstat a Catalunya en infraestructures, excls el
Fons de compensaci interterritorial, sha dequiparar a la participaci
relativa del producte interior brut de Catalunya amb relaci al producte interior brut de lEstat per un perode de set anys. Aquestes inversions poden emprar-se tamb per a lalliberament de peatges o la
construcci dautovies alternatives.
2. A aquest fi, sha de constituir una comissi integrada per les administracions estatal, autonmica i local.
148
Administraci ordinria
La Generalitat ser Administraci ordinria de lEstat a Catalunya
en la mesura que li siguin transferides, mitjanant els instruments que
corresponguin, les funcions executives que compleix lAdministraci
de lEstat per mitj dels seus rgans territorials a Catalunya.
isposici addicional setena
149
e s tat u t d au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
150
Capacitat normativa
En el marc de les competncies i de la normativa de la Uni Europea,
lAdministraci General de lEstat ha de cedir competncies normatives sobre limpost sobre el valor afegit en les operacions efectuades en
fase detallista els destinataris de les quals no tinguin la condici dempresaris o professionals i en la tributaci en fase detallista dels productes gravats pels impostos especials de fabricaci.
151
e s tat u t d au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
Interpretaci harmnica
1. Les lleis del Parlament i les normes amb rang de llei del Govern vigents en el moment de lentrada en vigor daquest Estatut que eventualment puguin resultar incompatibles amb els drets reconeguts pel
ttol I mantenen la vigncia per un termini mxim de dos anys, en el
qual han dsser adaptades a la regulaci establerta per aquest Estatut.
2. Els grups parlamentaris, els membres del Parlament, el Govern i el
Sndic de Greuges, en el termini establert per lapartat 1, poden sollicitar dictamen al Consell de Garanties Estatutries, en els termes establerts per llei, sobre la compatibilitat amb lEstatut de les lleis del Parlament o de les normes amb rang de llei dictades pel Govern abans de
lentrada en vigor daquest. El dictamen no t valor vinculant i pot fer
recomanacions al Parlament o al Govern per a modificar o derogar les
normes que consideri incompatibles.
disposici transitria segona
Jocs i apostes
El que disposa larticle 141.2 no s aplicable a la modificaci de les modalitats dels jocs i apostes atributs, per a finalitats socials, a les organitzacions dmbit estatal, de carcter social i sense finalitat de lucre, dacord amb el que disposa la normativa aplicable a les dites organitzacions.
Transparncia
LEstat, en compliment del principi de transparncia, ha de publicar la liquidaci provincial dels diversos programes de despesa pblica a Catalunya.
152
153
e s tat u t d au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6
2. Els preceptes del ttol VI es poden aplicar de manera gradual atenent llur viabilitat financera. En tot cas, aquesta aplicaci ha dsser
plenament efectiva en el termini de cinc anys a partir de lentrada en
vigor daquest Estatut.
disposici final segona
ndex
PREMBUL
11
TTOL PRELIMINAR
17
TTOL I
Captol I.
22
Captol II.
28
39
TTOL II
24
27
DE LES INSTITUCIONS
60
El Parlament
Captol II. El president o presidenta de la Generalitat
Captol III. El Govern i lAdministraci de la Generalitat
Captol IV. Les relacions entre el Parlament i el Govern
Captol V. Altres institucions de la Generalitat
Captol VI. El govern local
Captol VII. Organitzaci institucional prpia de lAran
61
TTOL III
39
45
47
49
50
54
154
Captol I.
Captol I.
71
TTOL IV
DE LES COMPETNCIES
71
Captol I.
73
Captol II.
121
TTOL V
130
133
TTOL VI
121
127
Captol I.
142
145
TTOL VII
133
140
Captol I.
DE LA REFORMA DE LESTATUT
148
DISPOSICIONS ADDICIONALS
153
DISPOSICIONS TRANSITRIES
153
DISPOSICI DEROGATRIA
153
DISPOSICIONS FINALS