Professional Documents
Culture Documents
Informe Tracció I Costures - 2
Informe Tracció I Costures - 2
Norbert Mann
Febrer - Octubre 2015
UPC - EET
FONAMENT TERIC
Partint del fonament teric de linforme de tracci i del informe
sobre el mtode Taguchi, es busca trobar la variaci de residncia
que suposen les costures ornamentals sobre un teixit de calada.
Durant el projecte, sha descobert un teixit innovador dun pes i
volum nfims amb un excellent tacte, el Meryl Sublime, de la casa
Nylstar. Aquest teixit t un cost elevat, de manera que una inversi
de 500m (mnim comercial) ens obliga a estar molt segurs de que
funcionar. Fer tota lhamaca del mateix producte no noms en
reduiria el pes i en milloraria el tacte, sin que tamb ens abaratiria
el cost del producte.
El problema del Meryl Sublime s que t un valor de resistncia pel
mtode de la tira de uns 300N, la meitat de que pot tenir un Nylon
crinkle taffeta (un teixit robust per a hamaques), uns 600N.
En aquest sentit, amb aquest estudi es pretn reforar el Meryl
Sublime amb costures ornamentals.
Informaci necessria per a la comprensi completa daquest informe als annexos Mtode Taguchi i
Informe de lassaig de tracci.
UPC - EET
Cal valorar tamb com les costures ornamentals, naturalment amb fils dalta tenacitat, afecten al confort
del teixit i al seu aspecte final. Al cap i a la fi s un producte per descansar-hi, lusuari ha destar-hi
perfectament cmode.
Amb el mtode Taguchi es pretn crear una matriu ortogonal per minimitzar el nombre dassajos, ja que
les possibilitats dassaig sn infinites; amb aquest mtode trobarem amb pocs assajos el resultat
equivalent de un nombre molt major.
En aquest informe, una primera aproximaci de viabilitat. Senfocar en unes poques costures bsiques
lineals, que desprs es podrien extrapolar a patrons grans. De tota manera, el mtode de la tira tampoc
permet grans dibuixos, amb una rea efectiva de 200x50mm.
Aquestes tires es trencaran de la mateixa manera que es faria en un assaig de tracci convencional. La
diferncia principal recau en lanlisi dels resultats, que s fa mitjanant estadstica, a partir de la qual es
troba la configuraci de factors ptima.
Els factors que sestudiaran sn: densitat puntada, el tipus de puntada i el dibuix puntada. Seran explicats
ms endavant.
La costura ptima a valorar seria la 401, que s la ms elstica i forta, per noms es disposava de la 301 i
lOverlock: no sha pogut incloure en lestudi.
Lagulla tampoc s la ms adequada: per a un teixit com el Sublime caldria una agulla punta cnica fina
de 70Nm.
Informaci relacionada: (Bekampiene, Domskiene 2010)
Factors de soroll:
Les mordaces poden provocar cisallament de la proveta, trencant-la abans darribar al valor real
de resistncia cal descartar aquells assajos on la proveta trenqui massa a prop de les mordaces.
Proveta defectuosa: descartar aquelles mostres amb resultats molt dispars de la resta.
Lliscament de la mostra: Poca pressi de pinament entre les mordaces pot provocar que la
mostra llisqui en valors prxims als de crrega. Caldr estar atent per anular aquests assajos.
Mala subjecci: Si no fixem correctament la mostra a les mordaces (fils assajats fora de les
mordaces, falta de homogenetat en la tensi, etc,) el resultat sortir esbiaixat.
Diferncies en les costures: cada costura est feta manualment, i no nhi haur dos diguals. El
grau de soroll que aporta es considerable.
Les mostres sn de mides niques cada una; especialment amb els teixits tractats en aquest
projecte, on els teixits tenen gran densitat de fils/cm.
El fil mateix t variabilitat, i el tal com passi per la mquina li provocar una variabilitat major o
menor. Les arrencades, els talls, etc. Creen punts per on pot trencar.
(Mann 2015b)
Unitats
Ample de la tira
50
mm
200
mm
UPC - EET
Nmero de fils
50
Precrrega inicial
Velocitat d'assaig
100
mm/min
Costura
301 /overlock
Agulla
80 SUK
Mquines
Brother 3034D,
Nm
sewmaq sw-755-s.
Taula 1. Dades de configuraci de lassaig.
MATERIALS
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.
11.
Nm.
Codi
SUBC
GTU
Teixit
Provedor
Nylstar
Retallat d'hamaca
Grand Trunk
Provedor
Amann
Model
Material
Tensi mxima(cN)
Saba C 50
Polister
3510
Saba C 120
Polister
795
UPC - EET
PROCEDIMENT
1.
2.
3.
Identificar ordit, i repelar una cantonada fins que estigui a dret fil en ambds sentits.
Marcar les mostres per a lassaig de tracci mitjanant la plantilla de 300x60mm. Cal
marcar el rectangle seguint la disposici de la Fig. 1 (per no repetir fils en cada proveta).
Cal deixar espai entre mostres i respecte la bora del teixit. Sn el doble de provetes que
dassajos i totes per ordit exceptuant aquelles que especficament es facin de trama.
Est indicat a la matriu ortogonal.
Marcar lordit en totes les mostres.
Tallar les mostres.
Extreure fils de cada mostra per la cantonada llarga fins a deixar a dret fil, i un cop a dret
fil, rebaixar fins a que de cantonada llarga a llarga hi mesurem 50mm.
Preparaci assajos: decidir factors, matriu ortogonal.
Alhora de preparar la matriu, posem assajos per calcular el soroll. Com que tenim 3
factors la densitat de puntada, el tipus de puntada i el dibuix de puntada, i 4 nivells es
considera un nombre dexperiments prou variat per tenir una bona base per extreure
conclusions, es preu una matriu L16. Fem servir dos factors de control extres, el tipus de
teixit i el sentit de la costura, que ens serviran per calcular el soroll amb experiments
especfics a ms a ms dels de la matriu L16.
Variables de control:
I. Tipus de teixit: Savalua tamb un segon tipus de teixit, per veure els efectes
segons el teixit.
II. Sentit de la costura: Savalua sempre en sentit ordit, que s el que volem
reforar, per interessa veure, de passada, tamb lefecte en la trama.
III. Dos capes: es reserva un assaig per avaluar la influencia de unir dos capes de
teixit amb costures: es far amb dos tires unides. Es comparar amb el valor de
resistncia obtingut amb dos capes a lassaig de tracci (consultar annexos).
IV. Overlock: safegeix el nivell Overlock al tipus de puntada, ja que s una
puntada molt freqent i no quedava contemplada.
cap
Graus de llibertat
UPC - EET
Nivells de cada
factor
Graus de llibertat
de cada factor
Matriu necessria
Factors de control
A
Densitat
puntada
[pntd/cm]
Tipus de puntada
Dibuix
puntada
Tipus de
teixit
Sentit de
la costura
Plana
Una
ratlla
vertical
GTU
Ordit
zig-zag 3 puntades
Ratlla
diagonal
SUBC
Trama
doble
Una
ratlla
horitzontal
Triple
creu
Nivells
Factors de control
Nivell
s
Densitat puntada
[pntd/cm]
Tipus de
puntada
Dibuix puntada
Tipus de
teixit
Sentit de la
costura
Assaig
10
11
UPC - EET
12
13
1
4
15
1
6
17
1
8
1
9
20
21
22
Dos capes
Taula 6. Matriu ortogonal L16 amb 6 assajos de control de soroll i altres variables. El nivell 5 a lassaig 19
indica Overlock.
4.
6.
7.
8.
9.
UPC - EET
Preparaci dinammetre.
Encendre lequip i lordinador adjunt.
Encendre el programa de dinamomtrica.
Calibrar la distncia entre mordaces perqu sigui de 200mm.
Configurar lassaig per a 5 mostres a 100mm/s de velocitat.
Assaig de tracci
Se separen les mostres dordit de les de trama.
Sindica en el software lassaig a realitzar: indicant el codi de lassaig, el nom del
responsable, el sentit de les provetes a assajar (cada assaig noms pot ser en un sentit).
Es fixa la proveta entre les mordaces. En cas de risc de lliscament o cisallament, caldr
collocar teixits entre la mordassa i la proveta per alleugerar els esforos i augmentar la
fricci.
Es clica al bot verd per comenar lassaig.
Un cop la proveta sha trencat, safluixen les mordaces, sextreu les restes de la proveta i
sen colloca una de nova. Es repeteix lassaig.
Sextreuen els resultats
En realitzar els 5 assajos, el programa de dinamomtrica proporcionar un full de text
amb els resultats. Cal guardar-lo a un espai conegut dins lordinador.
Se li indica al software que es vol fer una nova mostra i es repeteix el procs des del
punt 4.
Es preparen els resultats, omplint la matriu ortogonal
Saplica la formula del SNR (Signal to Noise Ratio) Larger-is-the-better (ms gran s millor, ja
que volem la mxima resistncia).
10. Sordenen els resultats del SNR amb els factors i nivells.
11. Sanalitzen els resultats per comparaci entre mostres.
UPC - EET
Assaig
Assaig
1 (N)
Assaig
2 (N)
SNR
(maximitzar)
Factors de soroll
Comentari
395,4
395,4
51,94
La costura no era
perfectament vertical
356,3
356,3
51,04
6,02
654,7
654,7
56,32
347,7
347,7
50,82
383,7
383,7
51,68
0,00
358,1
358,1
51,08
379,9
379,9
51,59
10
6,02
11
405,3
405,3
52,16
12
0,00
La costura no era
perfectament
horitzontal
UPC - EET
bores.
13
401,5
401,5
52,07
14
383,7
383,7
51,68
15
0,00
16
0,00
17
490
480
53,71
18
640
630
56,05
19
440,5
440,5
52,88
730
730
57,27
20
21
22
Els assajos 2, 10, 14, 20 i 21, no shan realitzat per no disposar de la mquina que feina la puntada. Pel
Saba 120C ja estava disponible.
Nivell
SNR
Valor ptim
Configuraci ptima
41,33
15,39
41,33
no concloent
38,40
27,44
25,94
51,61
37,06
51,61
no concloent
40,10
14,54
26,85
38,94
14,63
40,09
no concloent
25,47
40,09
9
UPC - EET
28,60
Fig. 4. Resultat de trencar la proveta amb GTU. El teixit queda destrossat mentre que el
fil segueix sencer. El fil, en aquest cas i en molt altres, s massa gruixut i ha debilitat el
teixit. A ms a ms, la costura diagonal s conflictiva.
700,00
40,00
600,00
35,00
30,00
500,00
25,00
400,00
20,00
300,00
15,00
200,00
10,00
100,00
5,00
0,00
0,00
Elasticitat (%)
Fig. 5. Grfic dels resultats dels assajos amb el fil Saba 50C.
10
UPC - EET
SEGONA PART
CORRECCIONS - SABA 120C
Per al saba 120C es van aplicar modificacions en el procediment , variant els nivells per reduir el soroll i
fent servir mquines de que es disposs.
Nivells
Tipus de puntada
Dibuix puntada
Plana
Zig-zag 3 puntades
Ratlla diagonal
Doble
Rombes
Triple
Creu
Tipus de puntada
Dibuix puntada
Assaig
10
11
12
13
14
15
16
17
Overlock
11
UPC - EET
Desprs de cosir amb la mquina de zig-zag, ens vam adonar que no era compatible amb el teixit, pel fort
sistema darrossegament que requeria, que arrugava el teixit. Estticament no era atractiu. Els assajos 2,
6, 10 i 14 no hi sn presents.
Malgrat aix, la resta de costures
van sortir correctament. Es va
decidir repetir la Overlock com a
assaig 17, ja que es una costura
molt comuna i no es va poder
provar correctament. No t cap
relaci amb l-estudi, per el
resultat pot ser til de cara a
altres parts del projecte.
12
UPC - EET
RESULTATS
Assaig
Assaig
1 (N)
Assaig
2 (N)
SNR
(maximitzar)
315,6
315,6
49,98
392,6
392,6
51,88
444,3
444,3
52,95
170
170
44,61
372,5
372,5
51,42
372,1
372,1
51,41
367,3
367,3
51,30
11
339,6
339,6
50,62
12
360,4
360,4
51,14
13
342,7
342,7
50,70
15
225,9
225,9
47,08
16
339,2
339,2
50,61
Factors de soroll
Comentari
Laterals conflictius,
en els punts d'inflexi
de la creu
10
Explosi perfecte, tot alhora
14
13
UPC - EET
Nivell
SNR
Valor ptim
Configuraci ptima
51,61
2,46
51,61
3 pt/cm
49,15
51,02
49,46
49,15
2,38
51,53
Triple
50,25
51,53
50,40
4,08
51,69
Creu o rombes
47,61
51,53
51,69
En cas de que fssim una hamaca partint dalgun dels reforos estudiats, utilitzarem una costura de
3pt/cm, triple i de creu o rombes. Aquestes sn les configuracions, segons el mtode Taguchi, ms
robustes.
Aquest resultat cal prendre-sel amb calma, ja que realment hi ha hagut molts elements que no han estat
idonis: molta variabilitat en les costures. Es difcil aconseguir resultats homogenis amb la mquina de
cosir, que no est pensada per a assajos. Depn molt de lhabilitat de linvestigador, en aquest cas,
escassa.
14
UPC - EET
Sense costures
1
3
4
7
8
9
11
12
13
16
Elasticitat (%)
34,10
25,10
29,00
25,00
23,40
27,60
31,40
23,70
29,50
26,50
29,40
40,00
450,00
35,00
400,00
30,00
350,00
25,00
300,00
250,00
20,00
200,00
15,00
150,00
10,00
100,00
5,00
50,00
0,00
0,00
Elasticitat (%)
Fig. 8. Grfic dels resultats dels assajos amb el fil Saba 120C.
15
UPC - EET
CONCLUSIONS
Es possible incrementar la resistncia dun teixit amb costures ornamentals. Sha aconseguit arribar
fins a un 58% amb el Saba 50C i 8% amb el Saba 120C. Queda patent que el fil hi juga un paper
crucial.
Les costures debiliten el teixit, reduint-ne la fora. Un fil fort pot suplir aquesta prdua de resistncia del
teixit, incrementant el valor final. Cal que sigui adequat al teixit. Si el fil s fort per massa gruixut per al
teixit, el debilita.
Determinades costures afecten ms l'aparena del teixit, obrint-se ms o menys. La diagonal s
conflictiva.
Determinades costures es transformen amb la tensi, com la zig-zag, tornant-se possiblement
incmodes.
Costures amb poques puntades treuen extensibilitat. Una costura amb menys puntades/cm s menys
elstica.
Un bona pressi saprn a donar amb la l'experincia i es clau per no cisallar ni que el teixit s'escapi.
Les costures fan perdre totalment el confort que pugui donar l'extensibilitat de la poliamida.
Una costura de refor mal cosida s un producte a tirar, ja que en cas de descosir-la debilita nicament.
El fil dna un augment de resistncia proporcional a la fora que aguanta.
La costura zig-zag noms s aplicable a teixits de gran rigidesa (obtinguda mitjanant varies capes,
acabats o pel teixit mateix), per tant, no compatible amb el producte desenvolupat.
El que si que s curis s que un major nmero de puntades/cm no donen major resistncia amb aquesta
configuraci. Es possible que amb lagulla idnia i amb ms assajos el resultat difers. De qualssevol
manera, el teixit resultant de la configuraci ms robusta s un teixit molt desagradable al tacte, molt car
de produir (les costures shan de fer a m) i estticament molt pobre.
En general, es conclou que aquest estudi no t aplicaci prctica en aquest projecte, per que el
coneixement obtingut s molt valus i esquitxa moltes altres parts i servir per prendre dedicions de cara
a quina costura escollir i de com dimportant resulta una bona configuraci de producte.
Les agulles sn un element a tenir molt en compte, aix com la relaci entre fil, teixit i agulla.
El mtode Taguchi s una eina molt potent de cara a reduir el nombre dassajos per pot donar
resultats no massa coherents si hi ha molta variabilitat en el assaig: no t massa sentit que
3pt/cm sigui ms fort que 5, especialment tenint en compte la teoria de costura que indica que
els teixits comencen a perdre fora a partir de les 7pt/cm.
El rigor no sempre s suficient per a un bon estudi en aquest cas, lexperincia ha estat tamb
necessria, i si es repets una tercera vegada, sortiria millor encara.
Tot i que un estudi pugui concloure que una idea no sigui factible, pot illustrar a linvestigador
duna manera que aquest hagu valgut la pena.
Hagus estat molt interessant tocar la puntada 401, la necessria per al producte a
desenvolupar, ja que la 301 ha resultat ser massa rgida.
EL producte no justifica, per cost, laplicaci daquesta tcnica per augmentar la resistncia.
Demana molta estona de m dobra i m dobra especialment qualificada.
16
UPC - EET
GRFIQUES
Com sha comentat prviament, les costures debiliten en teixit en quan al punxonat i trencat de fils que
comporten. A ms a ms, no aporten massa a la resistncia del teixit, a no ser que el fil sigui molt
resistent o que es realitzin gran nombre de costures.
Vist que laportaci de resistncia noms es dona en fils molt forts o amb gran nombre de costures,
estudiem lelasticitat:
Ms elasticitat s ms confort. Les costures analitzades no donen ms confort en aquest aspecte.
El teixit Sublima t un bon comportament elstic, el qual les costures empitjoren. Veiem que les millors
costures en comportament elstic sn la diagonal i els rombes, essent aquelles costures que queden
pinades pel cam ms curt entre els dos punts de tracci, (verticals i la creu (perqu t costures verticals))
les que tenen menor elasticitat.
La falta delasticitat de les costures pot provocar que el teixit sesquinci.
La falta delasticitat de les costures es pot millor amb una puntada 401 de doble cadeneta o derivades. La
puntada 301 realitzada s la puntada ms freqent en el mn de la confecci industrial, tot i que la menys
elstica; per tant, aquest estudi representa les pitjors condicions delasticitat per costures possibles.
17
UPC - EET
BIBLIOGRAFIA
AENOR, 1999, UNE-EN ISO 13934: propiedades de los tejidos frente a la traccin - parte 1: determinacin de
la fuerza mxima y del alargamiento a la fuerza mxima por el mtodo de la tira. 1999.
AMANN GROUP, 2012, Product data sheet sabaC 50. 2012.
BEKAMPIENE, Paul and DOMSKIENE, Jurgita, 2010, Influence of Stitching Pattern on Deformation
Behaviour of Woven Fabric during Forming. Materials Science (Mediagotyra). 2010. Vol. 16, no. June,
p. 226230.
An experimental study of the influence of stitching pattern, direction, location and stitching step on
fabric deformation behaviour has been carried out. Uniaxial tension test of bias fabric specimen
combined with image processing was chosen to describe the formability and buckling of fabric by
parameters: critical buckling load Pcr, critical elongation cr, critical shear angle cr. Different specimen
response to the stitches made in warp, in weft and stitches oriented at 45 angle to the warp direction
was observed. Stitches oriented perpendicularly and diagonally to the specimen tension direction have
no significant influence on the parameters, which describe fabric formability. Stitching coincident with
principal directions of a fabric has significantly restricted specimen deformation behaviour during bias
tension. It was determined that proper selection of the stitching step and stitch location will warrant
higher form stability of woven fabric when more uniform deformation distribution in a specimen can be
obtained.
MANN, Norbert, 2015a, Informe Tracci i costures. Barcelona, Espanya : Universitat Politcnica de
Catalunya.
MANN, Norbert, 2015b, DISSENY ROBUST MTODE TAGUCHI. 2015.
Qu s el disseny robust? Disseny robust s una "metodologia denginyeria per millorar la productivitat
en recerca i desenvolupament perqu els productes d'alta qualitat es puguin produir de forma rpida i a
baix cost
18