3 Primaria Cono PDF

915762 _ 0001-0088.
qxd
3/3/08
10:49
Pgina 1
REFOR I AMPLIACI
PRIMRIA
Coneixement
del medi
Fitxes de refor
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
El cos hum . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Ossos, msculs i articulacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Creixem i canviem. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
La vista . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Loda. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Lolfacte, el gust i el tacte . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
La nutrici . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
La relaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
La reproducci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Els mamfers. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Els rptils i les aus . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Els peixos i els amfibis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Els animals invertebrats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Els insectes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
La Terra, el Sol i la Lluna . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Els moviments de la Terra i de la Lluna. . . . . . . . . . . . . . .
La representaci de la Terra. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Els estats de laigua. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Laigua en la naturalesa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
El cicle de laigua . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Les mquines. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Tipus de mquines . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Laire . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
El temps i el clima . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
El temps i les estacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Els paisatges de muntanya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Els paisatges de planura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Els paisatges de costa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Els rius. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Els pobles . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Les ciutats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
La poblaci. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Lagricultura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
La ramaderia i la pesca . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
La indstria. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Els serveis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
El comer . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Els transports i els mitjans de comunicaci . . . . . . . . . . .
Lajuntament. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Els serveis municipals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
El pas del temps . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Els records del passat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
La localitat a travs del temps . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
Fitxes dampliaci
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
................................................
................................................
................................................
................................................
................................................
................................................
................................................
................................................
................................................
................................................
................................................
................................................
................................................
................................................
................................................
46
48
50
52
54
56
58
60
62
64
66
68
70
72
74
Solucions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 79
915762 _ 0001-0088.qxd
3/3/08
10:49
Pgina 2
Refor i ampliaci Coneixement del medi 3 s una obra collectiva,

concebuda, creada i realitzada en el Departament de Primria de
Santillana Educacin, S. L./Edicions Voramar, S. L., sota la direcci
dEnric Juan Redal, Jos Toms Henao i Immaculada Gregori Soldevila.
Illustraci: El ojo del huracn
Correcci: Juli Capilla, Laia Miralles
Edici: Mar Garca
2008 by Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

C/ Valncia, 44 46210 Picanya (Valncia)
PRINTED IN SPAIN
Imprs a Espanya per
CP: 915762
Depsit legal:
Aquest quadern est protegit per les lleis de drets dautor i la seua propietat
intellectual correspon a Voramar/Santillana. Els usuaris legtims daquest
quadern noms estan autoritzats a fer-ne fotocpies per a usar-les com a material daula. Queda prohibida qualsevol altra utilitzaci tret dels usos permesos, especialment aquella que tinga finalitats comercials.
915762 _ 0001-0088.qxd
3/3/08
10:49
Pgina 3
Refor
El cos hum
Nom
Data
Recorda
Les parts del cos hum sn cap, tronc i extremitats.

En linterior del nostre cos es troben els rgans
que el fan funcionar.
1. Escriu el nom de cada part del cos en el lloc corresponent.

tronc
cap
extremitats
2. Observa el dibuix i escriu un exemple

en cada cas.
cervell
pulm
cor
bra
estmac
cama
Un rgan que es troba en el cap.
Un rgan que es troba en el tronc.
Una extremitat inferior.
2008 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.
915762 _ 0001-0088.qxd
3/3/08
10:49
Pgina 4
Refor
Ossos, msculs i articulacions
Nom
Data
Recorda
Els ossos sn els rgans rgids i resistents que formen

lesquelet.
Les articulacions sn els llocs en qu suneixen els ossos.
Els msculs sn elstics i fan que es moguen els ossos.
1. Acoloreix segons la clau.
groc
ossos
roig
msculs
2. Completa amb les paraules segents.
Lesquelet est format pels
msculs
articulacions
ossos
Els ossos suneixen entre si en les

Els
sn uns rgans elstics
que suneixen als ossos i fan que aquests es moguen.
3. Completa els noms de les articulacions assenyalades en el dibuix.
c
m
m
g
t
915762 _ 0001-0088.qxd
3/3/08
10:49
Pgina 5
Refor
Creixem i canviem
Nom
Data
Recorda
Al llarg de la vida, les persones canviem molt i passem

per diferents etapes: la infncia, ladolescncia, ledat adulta
i lancianitat.
1. Relaciona.
adolescncia
ancianitat
infncia
edat adulta
Ara, escriu les etapes de la vida en lordre correcte.

1a
3a
2a
4a
2. Encercla la caracterstica que correspon a cada etapa de la vida.

infncia
adolescncia
edat adulta
ancianitat
Cauen les dents de llet i nixen les definitives.

Els xiquets tenen la veu ms greu.
s la primera etapa de la vida.
El nostre cos es prepara per a ser adult.
El nostre cos canvia rpidament.
El nostre cos est preparat per a tindre fills.
El nostre cos s ms frgil i tenim menys fora.
En aquesta etapa es creix molt.
915762 _ 0001-0088.qxd
3/3/08
10:49
Pgina 6
Refor
La vista
Nom
Data
Recorda
El sentit de la vista ens permet conixer el que ens envolta

per mitj de la llum. El seu rgan sn els ulls.
Lull capta la informaci i lenvia al cervell a travs del nervi ptic.
En el cervell es crea la imatge que veiem.
1. Relaciona.
pestanyes
crnia
parpella
pupilla
iris
2. Completa les frases.

Les p
, les c
i les p
protegeixen els ulls.

La llum entra en lull a travs de la p
Li
s un anell de color que envolta la pupilla.
El c
s una lent transparent situada en linterior de lull.
La r
s la part de lull que capta la llum.
El n
porta la informaci
captada per lull al cervell.

6
915762 _ 0001-0088.qxd
3/3/08
10:49
Pgina 7
Refor
Loda
Nom
Data
Recorda
El sentit de loda ens permet captar els sons.

Les orelles sn els rgans del sentit de loda.
Lorella capta la informaci i lenvia al cervell pel nervi auditiu.
1. Acoloreix les paraules que estan relacionades amb el sentit de loda.

cristall
retina
timp
ulleres
llum
sons
vibraci
orelles
2. Escriu cada nom en el seu lloc.

timp
orella
ossets de
lorella mitjana
caragol
3. Relaciona.
timp
vibra quan hi arriben els sons.
caragol
porta la informaci dels sons al cervell.
ossets de lorella
mitjana
capta els sons.
nervi auditiu
es mouen quan vibra el timp.
915762 _ 0001-0088.qxd
3/3/08
10:49
Pgina 8
Refor
Lolfacte, el gust i el tacte
Nom
Data
Recorda
El sentit de lolfacte ens permet captar les olors.

El seu rgan s el nas.
El sentit del gust ens permet captar els sabors.
El seu rgan s la llengua.
El sentit del tacte ens permet conixer com sn les coses
que toquem. El seu rgan s la pell.
1. Completa el quadre.
Olfacte
Gust
Tacte
El seu rgan
s
Ens permet
captar o conixer
2. Relaciona les tres columnes.

papilla gustativa
pell
percep els sabors
pitutria
llengua
nota la calor o el fred
rgan del tacte
nas
capta les olors
3. Ratlla en cada cas els sentits amb els quals no es poden percebre
els objectes segents.
vista
oda
olfacte
vista
vista
oda
olfacte
gust
oda
gust
tacte
olfacte
gust
tacte
tacte
915762 _ 0001-0088.qxd
3/3/08
10:49
Pgina 9
Refor
La nutrici
Nom
Data
Recorda
La nutrici consisteix a aconseguir energia i materials

per al cos.
Els animals salimenten daltres ssers vius. Poden
ser carnvors, herbvors o omnvors.
Les plantes fabriquen els seus aliments.
1. Acoloreix lopci correcta. Desprs, copia loraci.

electricitat
La nutrici consisteix a aconseguir energia i
per al cos.
materials
2. Observa lesquema de la nutrici de les plantes. Desprs, contesta.

Llum
Qu necessiten les plantes per a fabricar

els seus aliments?
Dixid
de carboni
Per on prenen les plantes laigua

i les sals minerals?
Aigua
Sals
minerals
Per on prenen les plantes el dixid

de carboni?
3. Relaciona.
carnvors
salimenten danimals i plantes.
herbvors
salimenten danimals.
omnvors
salimenten de plantes.
915762 _ 0001-0088.qxd
17/3/08
15:35
Pgina 10
Refor
La relaci
Nom
Data
Recorda
La funci de relaci consisteix en el fet que els ssers vius capten

informaci de lexterior i actuen en conseqncia.
Per a realitzar la funci de relaci, els animals utilitzen els rgans
dels sentits, el sistema nervis i els msculs.
1. Escriu s o no segons corresponga.

Els animals
Les plantes
Tenen sentits?
Es desplacen?
Realitzen la funci de relaci?
2. Completa lesquema.
La funci de relaci en els animals
utilitzen
els rgans
dels sentits
que sn
la vista
10
els
el
la part ms
important del qual s
el
cervell
915762 _ 0001-0088.qxd
3/3/08
10:49
Pgina 11
Refor
La reproducci
Nom
Data
Recorda
La funci de reproducci consisteix en el fet que els ssers vius

tenen descendents pareguts a ells.
La reproducci pot ser sexual o no sexual.
1. Explica de quines dues maneres poden reproduir-se les plantes.
2. Escriu davall de cada dibuix ovpar o vivpar segons corresponga.
3. De quina funci es tracta? Escriu relaci o reproducci

segons corresponga.
11
915762 _ 0001-0088.qxd
3/3/08
10:49
Pgina 12
Refor
10
Els mamfers
Nom
Data
Recorda
Els mamfers sn animals vertebrats. Respiren per pulmons,

sn vivpars, alimenten les cries amb llet i tenen la pell coberta
amb pl. La majoria t quatre potes.
1. Encercla en la sopa de lletres les paraules segents relacionades

amb els mamfers. Desprs, completa el text amb elles.
V E R T E B R A T S O
pl
I W Q Y A S D B
vivpars
I M A
V A Q P U L M O N S E
potes
L A O
pulmons
S A P N X C
P L T B A L E M A A
aletes
A T A E U P O S Z W L
llet
R A S S L L E T E M E
vertebrats
S S R D S L K J B A S
O A L E T E S X S Z
ales
Els mamfers
Els mamfers sn animals
, ja que tenen
columna vertebral.
Respiren per
de
, tenen la pell coberta

i sn
, perqu les cries
es formen i creixen en linterior del cos de sa mare fins el dia del seu
naixement. Les mares alimenten les seues cries amb
La majoria es desplaa amb quatre
nhi ha que naden amb
amb
12
.
, encara que
, com ara les balenes, o volen

, com les ratapenades.
915762 _ 0001-0088.qxd
3/3/08
10:49
Pgina 13
Refor
11
Els rptils i les aus
Nom
Data
Recorda
Els rptils respiren pels pulmons, naixen dous, tenen la pell

coberta descates i la majoria t quatre potes.
Les aus respiren pels pulmons, naixen dous, tenen dues potes
i dues ales i tenen la pell coberta de plomes.
1. Completa la taula.
Respiren
per
El seu cos
Es desplacen
est cobert de
amb
Rptils
Aus
Naixen
de
escates
pulmons
2. Contesta.
Els rptils sn ovpars? Per qu?
Les aus sn animals vertebrats? Per qu?
Tenen escates les aus? On?
Com tenen cura les aus de les seues cries? I els rptils?
13
915762 _ 0001-0088.qxd
3/3/08
10:49
Pgina 14
Refor
12
Els peixos i els amfibis
Nom
Data
Recorda
Els peixos sn animals aqutics que respiren per brnquies,

naixen dous, tenen la pell coberta descates i es desplacen
amb aletes.
Els amfibis naixen dous, tenen la pell nua i posseeixen
quatre potes. Quan naixen viuen en laigua i respiren per brnquies.
Quan sn adults poden viure en la terra i respiren per pulmons.
1. On viuen? Respon.
peixos
amfibis
2. Completa les fitxes.
Grup:
Pell:
Desplaament:
Respiraci:
Reproducci:
Grup:
Pell:
Desplaament:
Respiraci:
Reproducci:
14
915762 _ 0001-0088.qxd
3/3/08
10:49
Pgina 15
Refor
13
Els animals invertebrats
Nom
Data
Recorda
Els animals invertebrats sn els que no tenen ossos

ni columna vertebral.
Hi ha molts grups diferents, com ara les meduses, els cucs,
els molluscos i els artrpodes.
1. En qu se semblen tots els animals invertebrats? Explica-ho.
2. Ratlla la paraula falsa. Desprs, copia loraci correcta.

Els cucs tenen el cos dur/tou i de forma allargada/esfrica.
Les aranyes tenen huit/sis potes.
Els molluscos tenen el cos dur/tou i cobert

amb una closca/escates.
Les meduses tenen tentacles/peus i el seu cos s gelatins/dur.
3. Quins grups danimals invertebrats coneixes? Escriu-ne els noms.
15
915762 _ 0001-0088.qxd
3/3/08
10:49
Pgina 16
Refor
14
Els insectes
Nom
Data
Recorda
Els insectes sn el grup ms nombrs dinvertebrats.

Sn ovpars i tenen dues antenes i sis potes. La majoria posseeix
quatre ales. El seu cos t tres parts: cap, trax i abdomen.
1. Completa el dibuix amb les paraules dels requadres.

cap
trax
abdomen
pota
antena
ala
2. Contesta.
Com sanomenen les parts en qu es divideix el cos dels insectes?
Quantes potes tenen els insectes?
Quantes ales solen tindre els insectes?
Com naixen els insectes?
16
915762 _ 0001-0088.qxd
3/3/08
10:49
Pgina 17
Refor
15
La Terra, el Sol i la Lluna
Nom
Data
Recorda
La Terra s un planeta i en la seua superfcie hi ha oceans i continents.

El Sol s lestrela ms propera a la Terra. Emet llum i calor sense parar.
La Lluna s lnic satllit de la Terra i gira al seu voltant.
1. Escriu-ne els noms.
2. Observa els dibuixos i escriu davall de cada un planeta,

estrela o satllit segons corresponga.
3. Acoloreix segons la clau.

blau clar
latmosfera
blau fosc
els oceans
marr
els continents
17
915762 _ 0001-0088.qxd
3/3/08
10:49
Pgina 18
Refor
16
Els moviments de la Terra i de la Lluna
Nom
Data
Recorda
La Terra t un moviment de rotaci, que origina el dia i la nit;

i un moviment de translaci, que origina les estacions.
La Lluna t quatre fases: lluna plena, lluna minvant, lluna nova
i lluna creixent.
1. Escriu translaci o rotaci segons corresponga.
2. Relaciona.
lluna plena
lluna minvant
lluna creixent
lluna nova
3. Uneix.
18
El moviment de rotaci de la Terra dna origen a
les estacions.
La Terra tarda a girar sobre si mateixa
365 dies.
El moviment de translaci de la Terra dna origen a
el dia i la nit.
La Terra tarda a girar al voltant del Sol
24 hores.
915762 _ 0001-0088.qxd
3/3/08
10:49
Pgina 19
Refor
17
La representaci de la Terra
Nom
Data
Recorda
Un globus terraqi s una representaci esfrica de la Terra.

Un mapa s una representaci plana de la superfcie de la Terra
o duna part della. Quan representa tota la Terra
sanomena planisferi o mapamundi.
1. Relaciona.
Pol Nord
Pol Sud
equador
hemisferi nord
hemisferi sud
2. Escriu el nom dels oceans i dels continents.

Continents

A
A

E
O
Oceans
A
G
G

P
19
915762 _ 0001-0088.qxd
3/3/08
10:49
Pgina 20
Refor
18
Els estats de laigua
Nom
Data
Recorda
Laigua es pot trobar en tres estats: slid, lquid i gass.

Quan laigua es gela o es calfa passa dun estat a un altre.
Els canvis destat de laigua sn: fusi, solidificaci,
evaporaci i condensaci.
1. Completa les oracions amb les paraules segents.

lquid
slid
gass
El vapor daigua s aigua en estat
La neu s aigua en estat
Laigua dels rius s aigua en estat
2. Relaciona.
evaporaci
solidificaci
fusi
3. Qu faries? Tria i escriu.

calfar aigua
congelar aigua
Per a fer vapor daigua.
Per a fer gel.
fondre gel
Per a aconseguir amb gel aigua lquida. F

20
915762 _ 0001-0088.qxd
3/3/08
10:49
Pgina 21
Refor
19
Laigua en la naturalesa
Nom
Data
Recorda
En la Terra hi ha aigua en molts llocs diferents. Per exemple:

En els oceans o en els mars, en els rius, rierols i llacs.
Davall de la superfcie terrestre, formant-hi rius subterranis o aqfers.
En les muntanyes altes i en les zones properes als pols,
on laigua es troba en estat slid.
En els nvols, en forma de gotetes daigua.
1. Observa el dibuix i acoloreix de blau els llocs en qu hi ha aigua.
Ara, completa el dibuix amb les paraules del requadre.

neu
aqfer
mar
riu
llac
2. Observa el dibuix de lactivitat anterior i escriu un lloc en qu laigua estiga

en estat lquid i un lloc en qu estiga en estat slid.
aigua en estat lquid
aigua en estat slid
21
915762 _ 0001-0088.qxd
3/3/08
10:49
Pgina 22
Refor
20
El cicle de laigua
Nom
Data
Recorda
El cicle de laigua s el recorregut que realitza laigua per la naturalesa

canviant dun estat a un altre.
1. Observa el dibuix. Desprs, ordena les fases del cicle de laigua.

3
1
4
5
Els rierols i els rius porten laigua fins a la mar de nou.
1 Laigua del mar sevapora.
Laigua dels nvols cau a la terra en forma de pluja, neu o pedra.
El vapor daigua es condensa i forma els nvols.
Part de laigua penetra en el terreny i forma les aiges subterrnies.
Ara, copia en ordre les fases del cicle de laigua.
22
915762 _ 0001-0088.qxd
3/3/08
10:49
Pgina 23
Refor
21
Les mquines
Nom
Data
Recorda
Les mquines sn objectes que serveixen per a realitzar les nostres

activitats duna manera ms fcil, i ens estalvien temps o esfor.
Les mquines funcionen amb energia.
1. Encercla segons la clau.

roig
funcionen amb electricitat
blau
les impulsen les persones
2. Tria dues mquines de lactivitat 1 i explica per a qu susen.
susa per a
susa per a
23
915762 _ 0001-0088.qxd
3/3/08
10:49
Pgina 24
Refor
22
Tipus de mquines
Nom
Data
Recorda
Les mquines poden ser simples o compostes.

Les mquines simples sn les que estan formades
per una o molt poques peces.
Les mquines compostes sn les que estan formades
per moltes peces.
1. Completa lesquema amb les paraules dels requadres.

compostes
poques
moltes
Estan formades
simples
per
peces.
Tipus
de mquines
Estan formades
per
peces.
2. Observa el dibuix i encercla amb roig les mquines simples

i amb blau les mquines compostes.
24
915762 _ 0001-0088.qxd
3/3/08
10:49
Pgina 25
Refor
23
Laire
Nom
Data
Recorda
Laire s una mescla de gasos que encercla la Terra i forma

latmosfera. Els gasos ms abundants en laire sn: nitrogen,
oxigen, dixid de carboni i vapor daigua.
Encara que laire s invisible i no t forma prpia, ocupa un lloc,
t pes i es mou.
1. Encercla el que necessita aire per a viure o per a funcionar.
2. Relaciona.
laire no t forma
prpia
laire ocupa
un espai
laire pesa
3. Escriu V, si s vertader, o F, si s fals.

Laire s un lquid.
Amb absncia daire es perceben millor els sons.
En les capes baixes de latmosfera hi ha aire per a respirar.
En laire hi ha nitrogen.
25
915762 _ 0001-0088.qxd
3/3/08
10:49
Pgina 26
Refor
24
El temps i el clima
Nom
Data
Recorda
La temperatura, les precipitacions i el vent ens indiquen com

s el temps atmosfric.
El clima s el temps que sol fer en un lloc al llarg
de diversos anys.
1. Completa lesquema amb les paraules segents.

vent
temperatura
pluvimetre
Els elements
del temps sn
precipitacions
que es mesura amb
el termmetre
que es mesuren amb
que es mesura amb

lanemmetre
i el penell
el
2. Ratlla la paraula que no corresponga en cada cas.

El clima en les zones de muntanya t
temperatures elevades/baixes, sobretot
a lhivern, i precipitacions
freqents/escasses en forma de neu.
El clima en les zones de costa

t temperatures suaus/baixes
tot lany.
El clima en les zones dinterior
t temperatures molt baixes/altes
a lhivern i baixes/altes a lestiu.
Les precipitacions sn
escasses/abundants.
26
915762 _ 0001-0088.qxd
3/3/08
10:49
Pgina 27
Refor
25
El temps i les estacions
Nom
Data
Recorda
El temps s diferent en cada estaci de lany.

A lhivern fa fred i les precipitacions poden ser en forma
de neu.
A la primavera les temperatures sn suaus i les pluges freqents.
A lestiu fa molta calor i quasi no plou.
A la tardor les temperatures sn moderades i les pluges freqents.
1. Observa els dibuixos i escriu el nom de lestaci de lany que est representada.
2. Completa la taula amb les caracterstiques de cada estaci.

Precipitacions
Temperatures
Hivern
Primavera
Estiu
Tardor
27
915762 _ 0001-0088.qxd
3/3/08
10:49
Pgina 28
Refor
26
Els paisatges de muntanya
Nom
Data
Recorda
En els paisatges de muntanya hi ha muntanyes i valls.

Les muntanyes sn terrenys elevats i en pendent.
Les valls sn els terrenys plans que estan situats
entre les muntanyes.
1. Observa el dibuix i escriu els noms segents en el lloc corresponent.
serra
muntanya
cim
aiguavessant
peu
vall
2. Completa amb les paraules del requadre.

muntanyes
serra
valls
Els paisatges de muntanya estan formats per

Les
sn terrenys plans situats entre muntanyes.
Diverses muntanyes alineades formen una

28
i per valls.
.
915762 _ 0001-0088.qxd
3/3/08
10:49
Pgina 29
Refor
27
Els paisatges de planura
Nom
Data
Recorda
En els paisatges de planura hi ha extensos terrenys plans.
1. Observa el dibuix i marca amb una X les oracions vertaderes. Desprs, contesta.
Hi ha carreteres.
Hi ha camps de cultiu.
Passa el tren.
Un riu recorre terres planes.
Hi ha muntanyes.
Hi ha una ciutat.
Quin tipus de paisatge s: de muntanya o de planura? Per qu?
2. Qu pots vore en cada paisatge? Encercla A o B segons corresponga.

A
Un paisatge de muntanya. F A
Un paisatge de planura.
F A
Una serra.
F A
B
B
B
Una vall.
Camps de cultiu.
Un cim nevat.
F A
F A
F A
B
B
B
29
915762 _ 0001-0088.qxd
3/3/08
10:49
Pgina 30
Refor
28
Els paisatges de costa
Nom
Data
Recorda
Els paisatges de costa sn els terrenys situats prop de la mar.

La costa pot tindre platges o penya-segats.
1. Escriu cada nom en el lloc corresponent.

cap
badia
illa
platja
penya-segat
2. Relaciona.
Terreny que est envoltat daigua
per totes parts tret duna.
illa
Porci de terra envoltada daigua per

totes parts.
badia
Entrada de la mar en la terra.
cap
30
Part de terra que entra

en la mar.
pennsula
915762 _ 0001-0088.qxd
3/3/08
10:49
Pgina 31
Refor
29
Els rius
Nom
Data
Recorda
Un riu s un corrent continu daigua que naix en les muntanyes.

El llit s el terreny afonat pel qual corren les aiges dun riu.
El cabal s la quantitat daigua que porta un riu.
El curs s el recorregut del riu des del seu naixement fins a la seua
desembocadura. Shi diferencien tres zones: curs alt, curs mitj
i curs baix.
1. Observa el dibuix i escriu els segents noms on corresponguen.

curs alt
curs mitj
curs baix
2. Completa amb les paraules segents.

llit
curs
cabal
El terreny afonat pel qual discorren les aiges dun riu

s el
El recorregut que fa un riu des del seu naixement fins a

la seua desembocadura s el
La quantitat daigua que porta un riu s el
.
.
31
915762 _ 0001-0088.qxd
3/3/08
10:49
Pgina 32
Refor
30
Els pobles
Nom
Data
Recorda
Els pobles sn localitats xicotetes en qu viuen poques

persones.
Les cases sn baixes i els carrers sn curts i estrets.
Els pobles poden ser de muntanya, de planura o de costa.
1. Escriu muntanya, planura o costa segons corresponga.
2. Llig, pensa i marca amb una X.

Poble
Poble
Poble
de muntanya de planura de costa
Les cases tenen teulades inclinades
perqu la neu hi esvare.
Els habitants poden dedicar-se
al turisme i a la pesca.
Moltes persones treballen
en la ramaderia i en la cura
dels boscos.
Les carreteres sn estretes
i amb molts revolts.
Els carrers i les carreteres sn rectes.
Molts dels habitants es dediquen
a lagricultura.
32
915762 _ 0001-0088.qxd
3/3/08
10:49
Pgina 33
Refor
31
Les ciutats
Nom
Data
Recorda
Les ciutats sn grans localitats en qu viuen

moltes persones.
Els edificis sn alts i els carrers sn llargs i amples.

Les ciutats es divideixen en barris: el centre, leixample
i la perifria.
1. Llig, pensa i marca amb una X.
Ciutat
Poble
s una localitat menuda.

T carrers amples i llargs.
Hi viuen moltes persones.
Els carrers sn curts i es distribueixen
al voltant duna plaa.
2. Marca lopci correcta.
El barri antic o centre:

els carrers sn estrets i t edificis histrics.
els carrers sn amples i els edificis sn alts i moderns.
Els barris moderns o eixample:

els carrers sn amples i els edificis tenen unes sis plantes.
els carrers sn amples i els edificis tenen poca altura.
Els barris de la perifria:

conformen la part ms antiga de la ciutat.
hi ha zones residencials, centres comercials, polgons industrials
3. s un barri antic o modern? Observa el dibuix i explical.
33
915762 _ 0001-0088.qxd
3/3/08
10:49
Pgina 34
Refor
32
La poblaci
Nom
Data
Recorda
Les persones que viuen en una localitat sn els seus habitants

i formen la seua poblaci.
La poblaci, segons la localitat en qu visca, pot ser rural o urbana.

La poblaci, segons ledat, pot classificar-se en poblaci jove,
adulta o anciana.
1. Llig el que diu cada personatge. Desprs, completa la taula posant

una X on corresponga.
El meu nom s Adri.
Tinc 78 anys i visc
en la ciutat lleidatana
de Balaguer.
Em diuen Iolanda.
Tinc 48 anys i visc
en un poble
dAlacant.
Sc Carles. Visc a
Palma i ahir vaig fer 15
anys.
GRUPS DE POBLACI
Per edat
Per localitat
Jove
Iolanda
Carles
Adri
Adulta Anciana
Rural
Urbana
2. Relaciona.
34
Nombre de persones que naixen en un any.
mortalitat
Nombre de persones que moren en un any.
natalitat
915762 _ 0001-0088.qxd
3/3/08
10:49
Pgina 35
Refor
33
Lagricultura
Nom
Data
Recorda
Lagricultura s el treball de la terra per a obtindre aliments i altres

productes. Lagricultura pot ser de sec o de regadiu.
Els cultius de sec sn els que creixen sols amb laigua de pluja.
Els cultius de regadiu sn els que necessiten aigua abundant
per a crixer i es reguen amb aigua de squies i canals.
1. Escriu davall de cada dibuix sec o regadiu segons corresponga.
2. Completa lesquema amb les paraules segents.

regadiu
la que no es rega
la que es rega
Lagricultura
pot ser de
sec
que s
que s
35
915762 _ 0001-0088.qxd
3/3/08
10:49
Pgina 36
Refor
34
La ramaderia i la pesca
Nom
Data
Recorda
La ramaderia s la cria danimals per a obtindre aliments i altres productes. Pot ser intensiva o extensiva.
Hi ha diferents tipus de ramat, per exemple: bov, ov o porc.
La pesca s la captura de peixos i mariscs en els rius i en la mar.
La pesca martima pot ser daltura o de litoral.
1. Ratlla la paraula incorrecta en cada cas.
Captura de peixos i mariscs en els rius

o en la mar.
Tipus de ramat format per ovelles.

Cria danimals per a obtindre aliments
i uns altres productes.
Tipus de pesca que es realitza en alta mar.

Tipus de ramaderia que es realitza
en granges o estables.
F pesca
ramaderia
F bov
ov
F ramaderia
agricultura
F altura
litoral
F extensiva
intensiva
2. Observa els dibuixos. Desprs, respon.
Quins dos tipus de pesca martima hi ha?
En qu es diferencien?
Amb quina creus que es capturen ms peixos? Per qu?
36
915762 _ 0001-0088.qxd
3/3/08
10:49
Pgina 37
Refor
35
La indstria
Nom
Data
Recorda
La indstria transforma les matries primeres en productes elaborats.

Segons les matries primeres que utilitzen i els productes que fabriquen, les indstries poden ser bsiques, de consum o tecnolgiques.
1. Relaciona cada matria primera amb el producte elaborat corresponent.
2. Ordena aquest procs industrial amb 1, 2, 3 i 4.
3. Ratlla el producte elaborat que no correspon en cada cas.

Indstria bsica.
ciment
plstic
medecines
Indstria de consum.
conserves
vidre
sabates
Indstria tecnolgica.
corbates
ordinadors
telfons
37
915762 _ 0001-0088.qxd
3/3/08
10:49
Pgina 38
Refor
36
Els serveis
Nom
Data
Recorda
Els serveis sn els treballs dedicats a atendre les necessitats

de les persones. Segons qui ofereix els serveis, aquests poden
ser pblics o privats.
1. Observa els dibuixos i encercla les persones que presten serveis.
2. Ratlla lopci incorrecta en cada cas.

Betlem s conductora dautobs en lajuntament.
Treballa en lagricultura/el sector serveis.
Realitza un servei pblic/privat, perqu
s gestionat pel govern
dun territori/per una empresa privada.
El trasllat de persones s un servei
doci/de transport.
3. Completa la taula amb les professions del requadre.

infermer
msic
electricista
periodista
cirurgi
actor
locutor
enginyer
Tipus de servei
Empresarial
38
Sanitari
De comunicaci
Cultural
915762 _ 0001-0088.qxd
3/3/08
10:49
Pgina 39
Refor
37
El comer
Nom
Data
Recorda
El comer s lintercanvi de productes i serveis per diners.

En lactivitat comercial intervenen els productors,
els comerciants i els consumidors.
El comer pot ser a lengrs o al detall.
1. Respon.
En qu consisteix el comer?
Quines persones intervenen en el procs comercial?
Quins tipus de comer hi ha?
Quines modalitats de pagament hi ha?
2. Completa lesquema del procs comercial amb les paraules dels requadres.
detallista
productor
transportista
majorista
El procs comercial
Elabora
el producte
i el ven
al majorista.
Ven
el producte
al detallista.
Fa arribar
el producte
al detallista.
Ven
el producte
al comprador
o al consumidor.
39
915762 _ 0001-0088.qxd
3/3/08
10:49
Pgina 40
Refor
38
Els transports i els mitjans de comunicaci
Nom
Data
Recorda
El transport s el trasllat de persones i mercaderies dun lloc

a un altre. El transport pot ser pblic o privat.
Els mitjans de comunicaci serveixen per a intercanviar informaci
entre les persones. Poden ser individuals o socials.
1. Escriu el nom del mitj de transport al qual es refereix cada oraci.
s privat i circula per les carreteres.
s pblic, circula per les vies frries

i ix i arriba a les estacions.
s pblic i circula per les rutes aries.
s pblic i ix i arriba als ports.
2. Uneix les peces i escriu dues oracions.

Els mitjans
de comunicaci
individuals,
transmeten
informaci a
moltes persones.
porten informaci
duna persona
a una altra.
com el telfon,
la carta o el
correu electrnic,
com la premsa,
la televisi
o Internet,
Els mitjans
de comunicaci
social,
40
915762 _ 0001-0088.qxd
3/3/08
10:49
Pgina 41
Refor
39
Lajuntament
Nom
Data
Recorda
Lajuntament s la instituci que sencarrega de governar

la localitat i dorganitzar els serveis municipals.
Lajuntament est format per lalcalde i els regidors.
Lajuntament es tria cada quatre anys en les eleccions
municipals.
1. Encercla lopci correcta. Desprs, copia loraci.

Lajuntament/municipi sencarrega del govern de la localitat.
Els vens/alcaldes trien els regidors en les eleccions municipals.
Lalcalde/regidor presideix lajuntament.
2. Observa lesquema i explica com es tria el govern municipal.
En les eleccions municipals, que se

celebren cada quatre anys, els
Alcaldessa
Regidors
Vens
41
915762 _ 0001-0088.qxd
3/3/08
10:49
Pgina 42
Refor
40
Els serveis municipals
Nom
Data
Recorda
Els serveis municipals sn les activitats que organitza i dirigeix

lajuntament per tal que les persones visquen amb major comoditat
en les seues localitats.
Els serveis municipals poden ser de provisi,
de protecci, de sanejament, durbanisme i trnsit
i de cultura i oci.
1. Respon.
Qu sn els serveis municipals?
Quins tipus de serveis municipals hi ha?
2. Observa el dibuix i encercla tres problemes que hi ha en aquesta localitat.
Ara, marca la resposta correcta.

El servei municipal encarregat de resoldre el problema del trnsit s el
servei durbanisme i trnsit.
servei de cultura i oci.
El servei encarregat de recollir el fem s el

servei de neteja.
servei de provisi.
El servei encarregat darreglar la vorera s el

servei denllumenat.
42
servei durbanisme.
915762 _ 0001-0088.qxd
3/3/08
10:49
Pgina 43
Refor
41
El pas del temps
Nom
Data
Recorda
El temps es divideix en passat, present i futur. Per a mesurar

perodes curts de temps, utilitzem els dies, les setmanes,
els mesos o els anys. Per a mesurar perodes llargs, utilitzem
la dcada, el segle o el millenni.
Coneixem el passat a travs de documents escrits, grfics
o materials.
1. Recorda i escriu dues coses que vas fer en els perodes de temps segents.
Fa una setmana
Fa un mes
Fa un any
2. Escriu de quin tipus de document es tracta.

grfic
escrit
material
43
915762 _ 0001-0088.qxd
3/3/08
10:49
Pgina 44
Refor
42
Els records del passat
Nom
Data
Recorda
Les tradicions, les festes, els smbols i els monuments

ens ajuden a recordar el passat de la localitat en qu vivim.
1. Observa els dibuixos i escriu les paraules segents en el lloc

corresponent.
En lactualitat
Fa centenars danys
Fa milers danys
2. Relaciona.
bandera
castell
tradici
ball tpic
monument
esttua
smbol
3. Pensa en la teua localitat i completa.

Una tradici.
Un monument. F
44
Una festa.
Un smbol.
F
915762 _ 0001-0088.qxd
3/3/08
10:49
Pgina 45
Refor
43
La localitat a travs del temps
Nom
Data
Recorda
La localitat canvia amb el pas del temps. Podem conixer

com va ser a travs de les seues construccions i de la forma de vida
de les persones que lhabitaven.

roig
blau
Fa milers danys.
verd
Fa centenars danys.
En lactualitat.
ON VIVIEN?
COM ES DESPLAAVEN?
45
915762 _ 0001-0088.qxd
3/3/08
10:49
Pgina 46
Ampliaci
1
Nom
Data
El nostre esquelet
Lesquelet s una caracterstica de tots els animals vertebrats.
Lesquelet hum est format per 206 ossos i t funcions
molt importants:
1. Donar forma al nostre cos i sostindrel.
2. Protegir nombrosos rgans vitals, com ara el cor o el cervell.
3. Servir de suport a la majoria dels nostres msculs.
Els ossos del nostre esquelet tenen grandries i formes molt variades.
Hi ha ossos llargs, ossos curts, ossos plans
El ms llarg s el fmur, los de la cuixa. Alguns dels ms xicotets
sn el martell, lenclusa i lestrep, que es troben en lorella interna.
1. Escriu els segents noms dossos en el lloc corresponent.

fmur
tbia
frontal
costelles
hmer
nasal
cbit
peron
maxillar
clavcula
estern
radi
columna
vertebral
pelvis
rtula
46
915762 _ 0001-0088.qxd
3/3/08
10:49
Pgina 47
2. Classifica els ossos segents segons pertanyen al cap, al tronc

o a les extremitats.
frontal
estern
pelvis
rtula
clavcula
tbia
nasal
radi
maxillar
Cap
Tronc
Extremitats
3. Completa el text segent.

El nostre esquelet est format per 206
i t funcions molt importants.
Lesquelet sost el nostre
i li dna forma.
Les
protegeixen rgans com ara
el cor i els pulmons; el

protegeix el cervell, i la
protegeix la medulla espinal.
Els ossos tenen distintes formes i grandries. El
s los ms llarg, i el
l
,
i l
situats en lorella, sn els ossos ms menuts.

47
915762 _ 0001-0088.qxd
3/3/08
10:49
Pgina 48
Ampliaci
2
Nom
Data
Com veiem
La informaci que rep lrgan de la vista s processada
pel nostre cervell. Aquest sentit funciona de la manera
segent:
Primer, els ulls capten un estmul de lexterior.
Desprs, els ulls converteixen aqueixa informaci en
impulsos nerviosos. Els impulsos nerviosos sn xicotets
corrents elctrics que recorren els nostres nervis.
A continuaci, els nervis porten la informaci fins al
cervell.
Per ltim, el cervell rep la informaci, lanalitza
i s, llavors, quan veiem.
Tanmateix, hi ha ocasions en qu el cervell interpreta
de manera distinta la informaci que rep dels ulls;
es produeixen llavors les illusions ptiques.
1. Llig el text, observa els dibuixos i ordena el procs de funcionament

del sentit de la vista.
Ara, explica amb les teues prpies paraules com funciona el sentit de la vista.
48
915762 _ 0001-0088.qxd
3/3/08
10:49
Pgina 49
2. Observa els dibuixos i marca la resposta correcta.
Quina lnia s ms llarga?
Quin cercle s ms gran?
3. Mira atentament els dibuixos. Desprs, explica qu veus en cada un.
4. Acosta, a poc a poc, la cara al paper, fins que toques la lnia vertical
amb la punta del nas. Desprs, contesta.
On est lespelma?
49
915762 _ 0001-0088.qxd
3/3/08
10:49
Pgina 50
Ampliaci
3
Nom
Data
De pressa, de pressa
Encara que hi ha animals que no es desplacen, com les esponges i els percebes,
que viuen sempre enganxats a les roques, la majoria es desplaa dun lloc a laltre
i ho fa de diferents maneres:
Volant, com les aus, les ratapenades i els insectes.
Nadant, com els peixos, les balenes o les tortugues marines.
Arrossegant-se per terra, com les serps.
Caminant, com els ssers humans, lestru o el ratol.
Per no tots els animals es desplacen a la mateixa velocitat. Alguns animals
recorren en una hora el que altres en un any. Vegem-ne alguns exemples:
VELOCITAT
Els ms lents
Els ms rpids
ANIMALS
En terra
El peress
recorre 12 m
per hora.
En laire
Una xicoteta
mosca recorre
35 m per hora.
En laigua
La perca
recorre
2,10 km
per hora.
El guepard pot
recrrer 100
km per hora.
El falc arriba
a volar fins
als 300 km
per hora.
El peix vela
es trasllada
a 110 km
per hora.
Perqu ten faces una idea, lsser hum, caminant a pas normal, recorre en una
hora entre 5 i 6 quilmetres.
1. Uneix cada animal amb la seua manera de desplaar-se.
vola
50
nada
camina
915762 _ 0001-0088.qxd
3/3/08
10:49
Pgina 51
2. Dibuixa aquests animals.

cltxina
cangur
serp
Escriu davall de cada un com es desplaa.

3. Respon.
Amb quina funci vital dels ssers vius relacionaries el desplaament
dels animals? Per qu?
Quins ssers vius no poden desplaar-se? Com realitzen la funci

de relaci?
4. Completa amb dos noms dssers vius que pugues trobar en el pati
del collegi o en un jard. Desprs, explica com realitzen la funci de relaci.
51
915762 _ 0001-0088.qxd
3/3/08
10:49
Pgina 52
Ampliaci
4
Nom
Data
Els animals combaten el fred

Quan arriba lhivern i les temperatures baixen, molts animals
es veuen en la necessitat de buscar la manera de combatre
el fred.
Una manera de fer-ho s hibernant.
La hibernaci no s ms que lestat dendormiscament
en el qual entren alguns animals els mesos ms freds de lany.
Per exemple, els lirons, els ssos, les tortugues, les ratapenades
i les granotes hibernen i romanen adormits tot lhivern.
Per a combatre el fred, altres animals migren, la qual cosa
significa que recorren llargues distncies per a localitzar llocs
amb un clima ms clid. Les cigonyes, els antlops, les balenes,
les oronetes o les oques sn alguns exemples danimals
migratoris.
1. Llig el text i explica qu signifiquen aquestes paraules.
Migrar:
Hibernar:

blau
52
migraci
roig
hibernaci
915762 _ 0001-0088.qxd
3/3/08
10:49
Pgina 53
3. Observa i escriu tres caracterstiques de cada un daquests animals.
Quina caracterstica tenen en com aquests tres animals? Pensa i respon.
53
915762 _ 0001-0088.qxd
3/3/08
10:49
Pgina 54
Ampliaci
5
Nom
Data
Peus al cap
Els cefalpodes sn animals que viuen en la mar.
El seu nom significa peus al cap, i es refereix
al fet que els peus daquests animals en realitat sn
els seus tentacles, que parteixen del cap, tot envoltant
la boca.
Sn exemples de cefalpodes els calamars, les spies
i els polps.
Per cert, el polp est considerat com un dels animals
invertebrats ms intelligents del mn mar.
El seu cos tou sassembla a una enorme bossa, t huit
tentacles i els seus moviments els realitza reptant,
nadant o per propulsi.
Es defensa dels enemics de dues maneres: cegant-los
amb la tinta que els llana o canviant el color de la pell
per a confondres amb el lloc on est i aix ocultar-se.
1. Contesta.
Qu significa la paraula cefalpode?
Els cefalpodes, sn vertebrats o invertebrats? Per qu?
Tots els animals marins sn invertebrats? Per qu?
Quins altres animals coneixes que es desplacen nadant? Escriu-ne tres exemples.
54
915762 _ 0001-0088.qxd
3/3/08
10:49
Pgina 55
2. Classifica aquests animals invertebrats.

clossa
abella
cuc de terra
medusa
calamar
eruga
libllula
arna
escorp
Animals invertebrats
Daire
Daigua
De terra
3. Completa amb dades danimals invertebrats que conegues.

Animal
Aix es desplaa
Lloc on viu
4. Troba tres polps en aquest dibuix i acoloreix-los.
55
915762 _ 0001-0088.qxd
3/3/08
10:49
Pgina 56
Ampliaci
6
Nom
Data
Redona o plana?
Hui, tot el mn sap que la Terra t forma
desfera. Tanmateix, aquesta idea no sempre
va estar en la ment dels ssers humans i va ser
acceptada universalment fa uns cinc-cents anys.
Si es mira cap a lhoritz s fcil imaginar que
el nostre planeta s pla i que el Sol, les altres
estreles i la resta dels planetes giren al voltant
de la Terra. Per aix, aquesta creena es va
mantindre durant tant de temps.
Tanmateix, grcies als navegants del segle XVI,
especialment al portugus Ferno Magalhes
i a lespanyol Juan Sebastin Elcano, que van
aconseguir donar la primera volta al mn
en vaixell, hui sabem, sense cap mena de dubte,
que la Terra s esfrica.
1. Quina s la principal idea del text? Decideix i marca amb X.

La Terra s plana.
El Sol, les estreles i els planetes giren al voltant de la Terra.
Grcies als navegants del segle XVI, hui sabem que la Terra s redona.
s impossible saber quina s la forma del planeta Terra.
2. Imagina com es veu la Terra des de lespai i descriu-la.

Pensa en la forma del planeta, en el color dels continents i dels oceans
56
915762 _ 0001-0088.qxd
3/3/08
10:49
Pgina 57
3. Si la Terra fra plana, podrem donar la volta al mn en vaixell?

Qu succeiria? Pensa i explica-ho.
4. Esbrina a qu es refereixen les definicions segents i encercla-les

en la sopa de lletres.
Satllit que es mou al voltant de la Terra.
Moviment de la Terra sobre el seu eix.
Moviment de la Terra al voltant del Sol.
Estrela del Sistema Solar molt important

per a la vida en la Terra.
Tercer planeta del Sistema Solar.
Capa daire que envolta la Terra.
Planeta ms gran del Sistema Solar.
T R A N S L A C
Q O W R T Y U P
J K
A T M O S F E R A L
D A H K M N B S X L
Z C V M T R Y S H U
T
T E R R A O P N
M X S F R W L Q A
A P E
J P
T E R
5. Escriu els noms dels planetes del Sistema Solar.
57
915762 _ 0001-0088.qxd
3/3/08
10:49
Pgina 58
Ampliaci
7
Nom
Data
Com arriba laigua fins a les nostres cases?

Laigua dels rius semmagatzema als embassaments.
En aquests embassaments laigua cont substncies
perjudicials per a la nostra salut i, per tant, no es
pot beure.
Laigua es tracta i es fa apta per al consum
en les plantes potabilitzadores.
Laigua potable es canalitza a travs de canonades
subterrnies que arriben fins a les nostres llars.
Laigua usada a les cases es transporta a travs
dunes canonades anomenades desguassos a les clavegueres
i, dall, fins a les depuradores, on es torna a tractar.
1. Respon.
On semmagatzema laigua dels rius?
Per on arriba laigua a les cases?
On es fa laigua apta per al consum?
On va a parar laigua bruta?
2. Explica qu s laigua potable i on podem obtindre-la.
58
915762 _ 0001-0088.qxd
3/3/08
10:49
Pgina 59
3. Encercla segons la clau. Desprs, contesta.

roig
Les canonades que porten aigua neta.
blau
Les canonades que porten aigua bruta.
Quines habitacions sn les que tenen entrada i eixida daigua?
4. Laigua s un b necessari i escs. Qu faries per a estalviar aigua?

Escriu-hi tres idees.
59
915762 _ 0001-0088.qxd
3/3/08
10:49
Pgina 60
Ampliaci
8
Nom
Data
La roda a travs del temps

Un dels invents que van revolucionar la histria
del transport va ser, sense cap mena de dubte,
el de la roda.
La roda, que s una pea redona que gira entorn
dun eix, aparegu fa uns 5000 anys. Les primeres
rodes eren de fusta massissa. Amb el pas del temps,
se li van afegir radis.
Desprs, es van fabricar rodes metlliques, cosa que
va facilitar el transport de grans pesos.
Posteriorment, les rodes metlliques es van recobrir
amb una cambra de goma o cautx. Aquestes rodes
sn les que sutilitzen en lactualitat, ja que sn ms
lleugeres i resistents.
1. Observa els dibuixos i encercla la roda ms antiga.
Explica per qu creus que la roda que has encerclat s la ms antiga.
2. Com creus que es transportaven els objectes pesats

abans de la invenci de la roda? Pensa i respon.
60
915762 _ 0001-0088.qxd
3/3/08
10:49
Pgina 61
3. Localitza en la sopa de lletres cinc mitjans de transport que utilitzen rodes.

R B
C L E T A
W A P
P A Z F G W
S A U T O M B
C U E P L
X D O
G Y L M K A
J Q
T R E N O V B M L
S H B A R D M I
Y X
F U R G O N E T A P
Coneixes algun tipus de transport que no utilitze rodes? En cas afirmatiu, escriu-ne
el nom i explica com es desplaa.
4. Completa el dibuix de la roda amb les paraules segents.

llanda
cambra
pneumtic
radi
61
915762 _ 0001-0088.qxd
3/3/08
10:49
Pgina 62
Ampliaci
9
Nom
Data
El mapa del temps

En un mapa del temps es representa, mitjanant smbols, el
temps que es preveu que far al llarg dun dia en un lloc
determinat.
En la llegenda sexplica el significat dels smbols
que apareixen en el mapa.
Per exemple, el smbol
clar i lluir el sol.
significa que el cel estar
El smbol
vol dir que al llarg del dia hi haur
moments en qu lluir el sol i daltres en qu el cel estiga
nvol.
1. Observa els mapes. Desprs, respon.

6 dagost
Nvols
i clars
6 de gener
Clar
Vent
Pluges
Cobert
Boires
Neu
En quina data ha plogut ms?

En quina data ha nevat?
En quina data fa un temps ms assolellat?
En quina data el temps ha sigut ms calors? Per qu ho saps?
62
915762 _ 0001-0088.qxd
3/3/08
10:49
Pgina 63
2. Observa els mapes, llig el que diu cada personatge i dibuixa el smbol
en el cercle corresponent.
assolellat
boira
pluges
neu
vent
tempesta
N
O
E
S
N
O
E
S
Hui sespera neu

en el nord, que estiga
assolellat en loest, que
hi haja boira en el sud
i que en lest ploga.
Dem sesperen
tempestes en el nord, vent fort
en lest, boires en loest
i en el sud estar
assolellat.
3. Pensa en la teua localitat i explica quin temps va fer ahir.
63
915762 _ 0001-0088.qxd
3/3/08
10:49
Pgina 64
Ampliaci
10
Nom
Data
Islndia
Al nord dEuropa es troba un pas que
s una gran illa, per aix sanomena Islndia.
Els vkings hi van arribar fa uns quants centenars
danys.
Islndia
Lilla va nixer duna erupci volcnica. De fet,

a Islndia hi ha ms de trenta volcans actius.
s normal trobar-shi glaceres, brolladors daigua
calenta i guisers, que sn dolls daigua i vapor
molt calents que ixen de linterior de la Terra
i que pugen a gran altura.
El paisatge dIslndia s sorprenent. Diuen
els astronautes que sassembla al paisatge de la Lluna
pels crters, els deserts de lava i les planures cobertes
de cendra que hi ha. Per a Islndia hi ha rius,
cascades i camps de molsa verda, i a la Lluna no.
Espanya
Els islandesos viuen sobretot de la pesca,

ja que les terres no sn bones per al conreu.
1. Respon.
Per qu Islndia sanomena aix?
On est Islndia?
Qu sn els guisers?
Com s el paisatge dIslndia?
Per qu lagricultura no t importncia a Islndia?
64
915762 _ 0001-0088.qxd
3/3/08
10:49
Pgina 65
2. En qu sassemblen i en qu es diferencien els paisatges dIslndia

i de la Lluna? Explica-ho.
Sassemblen en
Es diferencien en
3. Encercla en la sopa de lletres tres illes de larxiplag de les Balears

i tres illes de larxiplag de les Canries.
Illes Balears
Canries
L A N Z A R O T E
A F Q W P X S E M
G H V
Menorca
Mallorca
Lanzarote
O C T Q B S L E
La Palma
Tenerife
M E N O R C A R S
Eivissa
Cabrera
La Gomera
El Hierro
I M S A N V
Fuerteventura
Gran Canria
Formentera
S S A
R A R E V
S F U
A F O X Q R O E L
D M A L L O R C A
4. En cada fila ratlla la paraula que sobra i explica per qu.

A
cap
Sobra
golf
cim
pennsula
, perqu
cim
Sobra
bermudes
falda
peu
, perqu
65
915762 _ 0001-0088.qxd
3/3/08
10:49
Pgina 66
Ampliaci
11
Nom
Data
Pobles i ciutats
Moltes localitats espanyoles existeixen
des de fa milers danys. Tanmateix,
no totes han crescut igual.
Algunes han crescut rpidament i shan
convertit en prsperes ciutats, amb amples
avingudes i grans edificis que acullen
milers de persones procedents de distints
llocs.
Altres han canviat molt poc al llarg del
temps i fins i tot hi ha pobles que shan
quedat quasi buits ja que la majoria dels
seus habitants els han abandonat a la
recerca de millors oportunitats.
1. Contesta.
Per qu augmenta la poblaci dun lloc?
Per qu hi ha ms poblaci en les ciutats que en els pobles?
2. Qu hi ha en les ciutats que no hi ha en els pobles? Acoloreix.
66
aparcaments
hospitals
collegis
cinemes
universitats
parcs
platges
horts
915762 _ 0001-0088.qxd
3/3/08
10:49
Pgina 67
3. Observa el plnol.
C
Biblioteca
Estadi
Ajuntament
Catedral
Universitat
Estaci
Ara, escriu el nmero i la lletra on estan localitzats

els llocs segents.
Catedral
Estadi
Universitat
C-4
Estaci
Ajuntament
Biblioteca
4. Fixat en el plnol i marca les segents rutes segons la clau.

roig
De la biblioteca a lajuntament.
blau
De lestaci a lestadi.
verd
De la universitat a lajuntament.
5. Don creus que s aquest plnol: dun poble o duna ciutat? Per qu?
67
915762 _ 0001-0088.qxd
3/3/08
10:49
Pgina 68
Ampliaci
12
Nom
Data
Un producte americ
La crella s un dels aliments que ms es consumeixen en el mn. s molt
saborosa i pot ser deliciosa, fregida, cuita o torrada. Per aquesta planta,
tan habitual i tan til hui dia, era desconeguda a Europa fa 600 anys.
La crella s originria dAmrica i van ser els primers exploradors espanyols
que arribaren a aquell continent els qui la introduren al nostre pas.
Per a conrear-la s necessari realitzar de manera ordenada les tasques segents:
Preparar la terra. Consisteix a deixar el terreny net dherbes i pedres.
Es fa al final de lhivern i sol utilitzar-shi una aixada.
Adobar. Es tracta de llanar fertilitzants, fem, a la terra per tal que les
plantes cresquen ms i millor. Es fa al principi de la primavera.
Llaurar. Consisteix a remoure la terra i fer-hi solcs. Es fa al principi
de la primavera.
Sembrar. Consisteix a depositar la llavor en els solcs. Es fa a la primavera.
Recollectar. Una vegada que les plantes han crescut i les crelles tenen
la grandria adequada, amb lajuda duna aixada, es desenterren i es recullen.
Aquesta tasca es fa a lestiu.
1. Marca amb X la resposta correcta.

La crella s originria de
Espanya.
Europa.
Amrica.
La crella se sembra
a la primavera.
a lhivern.
a la tardor.
La crella es recollecta
a lestiu.
a la tardor.
quan plou.
68
915762 _ 0001-0088.qxd
3/3/08
10:49
Pgina 69
2. Observa el dibuix.
On creix la crella?
Quin tipus de tija t aquest tipus de planta:

herbcia o llenyosa? Per qu?
3. Observa els dibuixos i escriu davall de cada un el nom

de la tasca que representa.
preparar la terra
adobar
sembrar
recollectar
4. Per qu no es menjaven crelles a Europa fa 600 anys? Pensa i explica-ho.
69
915762 _ 0001-0088.qxd
3/3/08
10:49
Pgina 70
Ampliaci
13
Nom
Data
Ciutats Patrimoni de la Humanitat

LOrganitzaci de les Nacions Unides per a lEducaci, la Cincia
i la Cultura (Unesco) s lorganisme dependent de les Nacions Unides
encarregat de promoure la pau, la solidaritat, el desenvolupament
i el progrs a travs de leducaci, la cincia, la cultura i les comunicacions.
La Unesco sencarrega, entre altres coses, de concedir el ttol de ciutat
Patrimoni de la Humanitat als llocs del mn que tenen un especial
inters i que es volen preservar per a futures generacions. A Espanya,
13 ciutats han rebut aquest ttol.
Ciutats espanyoles Patrimoni de la Humanitat
RIA
GALCIA ASTRIES
PAS
TB
CAN
Santiago
BASC
NAVARRA
de
CASTELLA
Compostella
LA RIOJA
I LLE
CATALUNYA
ARAG
Segvia
Salamanca
vila
Cceres
Alcal de Henares
MADRID
Conca
Toledo
Mrida
Tarragona
C. VALENCIANA
CASTELLALA MANXA
EXTREMADURA
Crdova
ILLES
BALEARS
Eivissa
R. DE
MRCIA
ANDALUSIA
Ceuta
CANRIES
San Cristbal
de la Laguna
Ciutats espanyoles
Patrimoni de la Humanitat
Melilla
1. Observa el mapa i escriu el nom de les ciutats espanyoles

que sn Patrimoni de la Humanitat.
70
915762 _ 0001-0088.qxd
3/3/08
10:49
Pgina 71
2. Imagina que has de viatjar a una de les ciutats espanyoles Patrimoni

de la Humanitat i completa la fitxa segent.
Nom de la ciutat.
Comunitat Autnoma a la qual pertany.
Marca el mitj de transport que utilitzaries per anar-hi.

cotxe
vaixell
tren
avi
On buscaries informaci sobre aqueixa ciutat? Marca dues opcions.

Internet
televisi
guies de viatge
enciclopdies
On tallotjaries? Marca una opci.

hotel
cmping
apartament
Marca dos llocs que tagradaria visitar.

museus
monuments
parcs datraccions
zoo
3. Ara, explica per qu has triat aqueixa ciutat i qu tagradaria fer-hi.
4. El turisme s un servei? Per qu? Respon.
71
915762 _ 0001-0088.qxd
3/3/08
10:49
Pgina 72
Ampliaci
14
Nom
Data
Els ajuntaments
Tots els municipis espanyols tenen
un ajuntament.
En els ajuntaments treballen les persones
que fan que el municipi funcione.
La mxima autoritat ns lalcalde,
que representa el municipi i coordina
el treball que realitzen els regidors.
Els regidors sn triats pel conjunt
Regidor
a
de la poblaci del municipi cada
idor
Reg
Alcalde
quatre anys mitjanant unes eleccions
municipals.
Per a votar en les eleccions municipals, els ciutadans han destar registrats
en el padr municipal i ser majors dedat, s a dir, tindre ms de dhuit anys.
Reg
idor
1. Respon.
On hi ha ajuntaments?
Qu sn les eleccions municipals?
Qu significa ser major dedat?
2. Qu s el padr municipal? Investiga i explica.
72
915762 _ 0001-0088.qxd
3/3/08
10:49
Pgina 73
3. Observa quin s el procs de les eleccions municipals.

Campanya electoral
Recompte
Votaci
Ara, relaciona cada paraula amb el seu significat.

persona que es presenta a unes eleccions.
urna electoral
vot
collegi electoral
papereta en qu apareixen els noms de les persones que es presenten a unes eleccions.
caixa en qu els ciutadans introdueixen
els seus vots.
candidat
lloc al qual els ciutadans van a votar.
4. Per qu les urnes sn transparents? Pensa-ho i respon.
73
915762 _ 0001-0088.qxd
3/3/08
10:49
Pgina 74
Ampliaci
15
Nom
Data
Una pinacoteca
Una pinacoteca s un museu dedicat
a exposar pintures.
Normalment, les grans pinacoteques
del mn es troben en les grans ciutats.
Per exemple, el museu del Prado est
a Madrid; el Louvre, a Pars; el British
Museum, a Londres, i el Museum
of Modern Art, a Nova York.
En els museus de pintura es guarden,
es protegeixen i sexposen quadres
dinters histric o cultural.
En aquests grans centres de lart solen
treballar moltes persones que realitzen
diferents tasques, per exemple:
El director, que s el mxim
responsable del museu i s lencarregat de coordinar els altres professionals
que hi treballen.
Els conservadors, que sn les persones que tenen cura que les pintures
del museu es troben en perfecte estat.
Els restauradors, que sencarreguen de reparar els quadres del museu.
Els vigilants, que sn els responsables de protegir les pintures exposades
en les sales del museu.
1. Investiga i completa les preguntes per a les respostes segents.

Qu es una
s un museu de pintura.
Qu s una b
s un lloc on es guarden i conserven llibres.

Qu s una h
s un lloc on es guarden i conserven revistes i peridics.

Qu s una d
s un lloc on es guarden i conserven discos.

74
915762 _ 0001-0088.qxd
3/3/08
10:49
Pgina 75
2. Busca en la sopa de lletres el nom de quatre professionals

que treballen en un museu.
V
L A N T G N N
Q O W R T Y U P
J K K
C O N S E R V A D O R
D A H K M N B S X L L
Z C B M T R Y S H U U
R E S T A U R A D O R
M O X S F R W L Q A A
A N E D
R E C T O R
3. Observa aquest edifici i llig el text.
El museu Guggenheim
El museu Guggenheim es troba
a Bilbao i el va dissenyar Frank O.
Gehry. Es va comenar a construir en
1998 i en la seua construcci es va
utilitzar acer, titani, pedra, aigua
En aquest museu es realitzen
exposicions de pintura, escultura,
fotografia, vestits
Ara, informat sobre un museu de la teua Comunitat Autnoma

i completa la fitxa segent.
Nom del museu:
Lloc en qu es troba:
Data de construcci:
Autor de ledifici:
Per a qu sutilitza:
.
75
915762 _ 0001-0088.qxd
3/3/08
10:49
Pgina 76
Lesquelet
76
915762 _ 0001-0088.qxd
3/3/08
10:49
Pgina 77
La musculatura
77
915762 _ 0001-0088.qxd
3/3/08
10:49
Pgina 78
Laparell digestiu
78
915762 _ 0001-0088.qxd
3/3/08
10:49
Pgina 79
Solucions
Refor 1: El cos hum
Refor 5: Loda
1. Resposta grfica (R. G.).
1. Timp, sons, vibraci, orelles.
2. Resposta model (R. M.):

Un rgan que es troba
en el cap: el cervell.
Un rgan que es troba
en el tronc: el cor.
Una extremitat inferior: la cama.
2. R. G.
Refor 2: Ossos, msculs

i articulacions
1. R. G.
2. Ossos.
Articulacions.
Msculs.
3. Colze.
Muscle.
Monyica.
Genoll.
Turmell.
Refor 3: Creixem i canviem
1. R. G.
Infncia.
Adolescncia.
Edat adulta.
Ancianitat.
2. Infncia: cauen les dents de llet
i nixen les definitives.
Adolescncia: el nostre cos es prepara per a
ser adult.
Edat adulta: el nostre cos est preparat per
a tindre fills.
Ancianitat: el nostre cos s ms frgil
i tenim menys fora.
Refor 4: La vista
1. R. G.
3. Timp: vibra quan hi arriben els sons.

Caragol: capta els sons.
Ossets de lorella mitjana: es mouen
quan vibra el timp.
Nervi auditiu: porta la informaci
dels sons al cervell.
Refor 6: Lolfacte, el gust i el tacte
1.
Olfacte
Gust
Tacte
El seu rgan
s
el nas
la llengua
la pell
Ens permet
captar o
conixer
les olors
els sabors
com sn
les coses
que toquem
2. Papilla gustativa llengua percep

els sabors.
Pitutria nas capta les olors.
rgan del tacte pell nota la calor
o el fred.
3. Tomaca oda.
Bal olfacte, gust.
Radiador oda, olfacte, gust.
Refor 7: La nutrici
1. La nutrici consisteix a aconseguir energia
i materials per al cos.
2. Necessiten aigua, sals minerals, dixid
de carboni i llum del sol.
Per larrel.
Per les fulles.
3. Carnvors salimenten danimals.
Herbvors salimenten de plantes.
Omnvors salimenten danimals
i plantes.
2. Pestanyes, celles, parpelles.

Pupilla.
Iris.
Cristall.
Retina.
Nervi ptic.
79
915762 _ 0001-0088.qxd
3/3/08
10:49
Pgina 80
Refor 8: La relaci
1.
Els animals
Les plantes
Tenen sentits?
no
Es desplacen?
no
Realitzen la funci
de relaci?
2. Els msculs el sistema nervis.

La vista, loda, lolfacte, el gust, el tacte.
Refor 9: La reproducci
1. Les plantes poden reproduir-se de manera
sexual, quan intervenen la part femenina i la
masculina de la flor, o no sexual, quan no
intervenen les flors ni les llavors, com els
ocorre a les oliveres que es planten
mitjanant esqueixos.
Grup: peix.
Pell: amb escates.
Desplaament: nada.
Respiraci: per brnquies.
Reproducci: ovpara.
Refor 13: Els animals invertebrats
1. Tots els animals invertebrats se
semblen en el fet que no tenen ossos
ni columna vertebral.
2. Els cucs tenen el cos tou i de forma
allargada.
Les aranyes tenen huit potes.
Els molluscos tenen el cos dur
i cobert amb una closca.
Les meduses tenen tentacles
i el seu cos s gelatins.
3. Reproducci, relaci, relaci.
3. Les meduses, els cucs, els molluscos

i els artrpodes sn grups
dinvertebrats.
Refor 10: Els mamfers
Refor 14: Els insectes
1. R. G.
Vertebrats, pulmons, pl, vivpars, llet,
potes, aletes, ales.
1. R. G.
2. Vivpar, ovpar.
2. Cap, trax i abdomen.

Tenen sis potes.
Quatre ales.
Naixen dous.
Refor 11: Els rptils i les aus

1.
Respiren
per...
El seu cos
Es desplacen
est cobert
amb...
de...
Naixen
de...
Refor 15: La Terra, el Sol i la Lluna
Rptils
pulmons
escates
potes
ous
1. R. G.
Aus
pulmons
plomes
potes i ales
ous
2. Estrela, satllit, planeta.

3. R. G.
2. S, perqu naixen dous.

S, perqu tenen esquelet.
S, en les potes.
Les aus alimenten les seues cries fins que
aquestes poden valdres per si mateixes.
Els rptils no solen tindre cura de les cries.
Refor 12: Els peixos i els amfibis
1. Els peixos viuen en laigua.
Els amfibis viuen en laigua quan
naixen i quan sn adults poden viure
en la terra.
2. Grup: amfibi.
Pell: nua.
Desplaament: nada i salta.
Respiraci: pulmonar.
Reproducci: ovpara.
80
Refor 16: Els moviments de la Terra

i de la Lluna
1. Translaci, rotaci.
2. R. G.
3. El moviment de rotaci de la Terra dna
origen a el dia i la nit.
La Terra tarda a girar sobre si mateixa
24 hores.
El moviment de translaci de la Terra
dna origen a les estacions.
La Terra tarda a girar al voltant del Sol
365 dies.
915762 _ 0001-0088.qxd
3/3/08
10:49
Pgina 81
Refor 17: La representaci

de la Terra
Refor 22: Tipus de mquines

1.
simples
Estan formades
per poques
peces.
compostes
Estan formades
per moltes
peces.
1. R. G.
Tipus
de
mquines
2. Continents: frica, Amrica, Antrtida, sia,

Europa, Oceania.
Oceans: Atlntic, Glacial Antrtic, Glacial
rtic, ndic, Pacfic.
Refor 18: Els estats de laigua
1. Gass.
Slid.
Lquid.
2. Plat evaporaci.
Gel fusi.
Glaonera solidificaci.
3. Calfar aigua.
Congelar aigua.
Fondre gel.
Refor 19: Laigua en la naturalesa
1. R. G.
2. R. M.: Aigua en estat lquid: riu, mar,
aqfer, llac.
Aigua en estat slid: en les muntanyes.
2. Amb roig: filaberqu, pala, tirabuix

i martell.
Amb blau: bicicleta, despertador i telfon
mbil.
Refor 23: Laire
1. Gall, beb, globus, rodes de la bicicleta,
planta.
2. Roda laire no t forma prpia,
laire ocupa un espai.
Globus laire no t forma prpia,
laire ocupa un espai, laire pesa.
3. F, F, V, V.
Refor 24: El temps i el clima
1.
Refor 20: El cicle de laigua

1. 4, 1, 3, 2, 5.
1. Laigua del mar sevapora.
2. El vapor daigua es condensa
i forma els nvols.
3. Laigua dels nvols cau a la terra
en forma de pluja, neu o pedra.
4. Els rierols i els rius porten laigua
fins a la mar de nou.
5. Part de laigua penetra en el terreny
i forma les aiges subterrnies.
Refor 21: Les mquines
1. Funcionen amb electricitat: lordinador,
lequip de msica i el ventilador.
Les impulsen les persones: les tisores,
la grapadora i la maquineta de fer punta.
2. Resposta lliure (R. L.).
temperatura
Els elements
del temps sn
precipitacions
vent
que es mesura amb que es mesuren amb que es mesura amb

el termmetre
el pluvimetre
lanemmetre
i el penell
2. El clima en les zones de muntanya t

temperatures baixes, sobretot a lhivern,
i precipitacions freqents en forma
de neu.
El clima en les zones de costa t
temperatures suaus tot lany.
El clima en les zones dinterior t
temperatures molt baixes a lhivern i altes
a lestiu. Les precipitacions sn escasses.
Refor 25: El temps
i les estacions
1. Tardor, primavera,
hivern, estiu.
81
915762 _ 0001-0088.qxd
2.
3/3/08
10:49
Precipitacions
Pgina 82
Les carreteres sn estretes i amb molts

revolts poble de muntanya.
Els carrers i les carreteres sn
rectes poble de planura.
Molts dels seus habitants es dediquen
a lagricultura poble de planura.
Temperatures
Hivern
Poden ser en
forma de neu
Baixes
Primavera
Freqents
Suaus
Estiu
Escasses
Elevades
Tardor
Freqents
Moderades
Refor 26: Els paisatges de muntanya

1. R. G.
2. Muntanyes.
Valls.
Serra.
Refor 27: Els paisatges de planura
1. Hi ha carreteres.
Hi ha camps de cultiu.
Passa el tren.
Un riu recorre terres planes.
Hi ha una ciutat.
s un paisatge de planura, perqu
s un extens terreny pla.
2. A, A, B, B, A, A.
Refor 28: Els paisatges de costa
1. R. G.
2. Illa: porci de terra envoltada daigua
per totes parts.
Cap: part de terra que entra en la mar.
Badia: entrada de la mar en la terra.
Pennsula: terreny que est envoltat daigua
per totes les parts tret duna.
Refor 31: Les ciutats

1. s una localitat menuda poble.
T carrers amples i llargs ciutat.
Hi viuen moltes persones ciutat.
Els carrers sn curts i es distribueixen
al voltant duna plaa poble.
2. Els carrers sn estrets i t edificis histrics.
Els carrers sn amples i els edificis tenen
unes sis plantes.
Hi ha zones residencials, centres
comercials, polgons industrials
3. s un barri modern, perqu els edificis
sn alts i actuals.
Refor 32: La poblaci
1. Iolanda: adulta, rural.
Carles: jove, urbana.
Adri: anciana, urbana.
2. Nombre de persones que naixen
en un any natalitat.
Nombre de persones que moren
en un any mortalitat.
Refor 33: Lagricultura
1. Regadiu, sec.
2.
Refor 29: Els rius
Lagricultura
1. R. G.
pot ser de
2. Llit.
Curs.
Cabal.
sec
regadiu
que s
que s
la que no es rega
la que es rega
Refor 30: Els pobles

1. Costa, muntanya, planura.
2. Les cases tenen teulades inclinades perqu
la neu hi esvare poble de muntanya.
Els habitants poden dedicar-se al turisme
i a la pesca poble de costa.
Moltes persones treballen en la ramaderia
i en la cura dels boscos poble
de muntanya.
82
Refor 34: La ramaderia i la pesca

1. Sha de ratllar: ramaderia, bov, agricultura,
litoral, extensiva.
2. La pesca daltura i la pesca de litoral.
La pesca daltura es fa en alta mar amb
grans vaixells i la de litoral, prop de la costa
amb embarcacions xicotetes.
915762 _ 0001-0088.qxd
3/3/08
10:49
Pgina 83
Amb la daltura, perqu les embarcacions

sn ms grans i es passen molt de temps
pescant.
Els mitjans de comunicaci social,

com la premsa, la televisi o Internet,
transmeten informaci a moltes persones.
Refor 35: La indstria
Refor 39: Lajuntament
1. Peix llanda de conserva de peix.

Flor de cot tela.
Llet formatge.
1. Lajuntament sencarrega del govern

de la localitat.
Els vens trien els regidors en les eleccions
municipals.
Lalcalde presideix lajuntament.
2. 3, 1, 4 i 2.
3. Sha de ratllar medecines, vidre, corbates.
2. En les eleccions municipals, que

se celebren cada quatre anys, els vens
duna localitat trien els regidors. Desprs
de les eleccions, els regidors es reuneixen
i nomenen un dells com a alcalde.
Refor 36: Els serveis

1. Sha dencerclar el professor de
matemtiques, el metge, el bomber
i el msic.
2. Sha de ratllar: lagricultura, privat, per una
empresa privada, doci.
3.
Tipus de servei
Empresarial
Sanitari
De comunicaci
Cultural
electricista
infermer
periodista
msic
enginyer
cirurgi
locutor
actor
Refor 37: El comer

1. El comer s lintercanvi de productes
i serveis per diners.
En el procs comercial intervenen
els productors, els comerciants
i els consumidors.
El comer pot ser a lengrs o al detall.
Hi ha dues formes de pagament: amb
bitllets i monedes i amb targetes de crdit.
Refor 40: Els serveis municipals

1. Els serveis municipals sn les activitats
que organitza i dirigeix un ajuntament
per tal que les persones visquen amb
ms comoditat en les seues localitats.
Els serveis municipals poden ser
de provisi, de protecci, de sanejament,
durbanisme i trnsit, de cultura i oci
2. Servei durbanisme i trnsit.
Servei de neteja.
Servei durbanisme.
Refor 41: El pas del temps
1. R. L.
2. Postal escrit.
Escultura eqestre material.
Pintura grfic.
2. Productor, majorista, transportista,

minorista.
Refor 38: Els transports i els mitjans
de comunicaci
1. Autombil, tren, avi, vaixell.
2. Les dues oracions sn:
Els mitjans de comunicaci individuals,
com el telfon, la carta o el correu
electrnic, porten informaci
duna persona a una altra.
83
915762 _ 0001-0088.qxd
3/3/08
10:49
Pgina 84
Refor 42: Els records del passat

1. Fa milers danys.
En lactualitat.
Fa centenars danys.
2. Castell monument.
Bandera smbol.
Ball tpic tradici.
Esttua monument.
3. R. L.
Refor 43: La localitat a travs
del temps
1. Sha dencerclar de roig la cabana
i el grup de persones desplaant-se
a peu.
Sha dencerclar de blau el castell
i la caravella.
Sha dencerclar de verd lavinguda
amb edificis moderns i lavi.
danalitzar la informaci, decideix qu fer

i envia ordres als msculs de les potes
perqu lanimal es desplace.
Els ssers vius que no poden desplaar-se
sn les plantes, que realitzen la funci
de relaci de distintes maneres; per
exemple, creixen cap a la llum, les arrels
creixen cap on hi ha aigua, etc.
4. R. L.
Ampliaci 4
1. Migrar: recrrer els animals llargues
distncies per a localitzar llocs
amb un clima ms clid.
Hibernar: passar lhivern alguns animals
com si estigueren adormits.
2. Blau: cigonya, balena.
Roig: granota, s.
Ampliaci 2
3. R. M. Ratapenada: T un esquelet format

per ossos. Respira amb pulmons. T el cos
cobert de pl.
Granota: T la pell nua. Quan naix respira
per brnquies i dadulta respira per
pulmons. Es ovpara.
Tortuga: Respira per pulmons. Es ovpara.
T quatre potes.
Aquests animals tenen en com que
sn vertebrats, s a dir, que tenen
un esquelet format per ossos.
1. 3, 1, 2.
Ampliaci 5
Ampliaci 1
1. R. G.
2. Cap: frontal, nasal, maxillar.
Tronc: estern, pelvis, clavcula.
Extremitats: rtula, tbia, radi.
3. Ossos, cos, costelles, crani, columna
vertebral, fmur, martell, enclusa, estrep.
R. M.: La informaci que recullen els

nostres ulls arriba al cervell a travs
del nervi ptic. Desprs, el cervell rep
la informaci i la interpreta.
2. Les dues lnies sn iguals.
Els dos cercles sn iguals.
3. R. L.
4. R. L.
1. Cefalpode significa peus al cap.

Els cefalpodes sn invertebrats perqu
no tenen un esquelet format per ossos.
No, perqu els peixos i els mamfers marins
sn vertebrats.
R. L.
2. Daire: abella, arna, libllula.
Daigua: clossa, medusa, calamar.
De terra: eruga, cuc de terra, escorp.
Ampliaci 3
3. R. L.
1. El peix i el dof naden, la papallona vola

i el tigre camina.
4. R. G.
2. R. G.
3. Amb la funci de relaci, perqu per
a desplaar-se els animals utilitzen
els rgans dels sentits, que envien
informaci al cervell. El cervell desprs
84
915762 _ 0001-0088.qxd
3/3/08
10:49
Pgina 85
Ampliaci 6
1. Grcies als navegants del segle
sabem que la Terra s redona.
XVI,
hui
2. R. L.
3. R. M.: Si la Terra fra plana, no podrem
donar la volta al mn en vaixell, perqu
quan el vaixell arribara a un dels seus
extrems, cauria.
4. Lluna.
Rotaci.
Translaci.
Sol.
Terra.
Atmosfera.
Jpiter.
5. Mercuri, Venus, Terra, Mart, Jpiter, Saturn,
Ur i Nept.
Ampliaci 7
1. Laigua dels rius semmagatzema
en els embassaments.
Laigua arriba a les nostres cases a travs
de canonades subterrnies.
Laigua es fa apta per al consum
en les plantes potabilitzadores.
Laigua bruta va a parar a les depuradores,
on es torna a tractar.
2. Laigua potable s laigua que es pot beure.
Laigua potable es troba en els rius, llacs,
rierols i aqfers.
3. R. G.
La cuina i el bany.
4. R. L.
Ampliaci 8
1. Sha dencerclar la tercera roda.
Perqu aquesta roda est construda
en fusta, s massissa i no posseeix radis.
2. Abans de la invenci de la roda,
els objectes pesats es transportaven
arrossegant-los.
Vaixell, es desplaa surant per laigua

impulsat pel vent, si s un vaixell
de vela, o per un motor.
Naus espacials, es desplacen
per propulsi.
4. R. G.
Ampliaci 9
1. 6 de gener.
6 de gener.
6 dagost.
6 dagost, perqu hi ha pocs nvols
i els rajos del sol hi arriben directament.
2. R. G.
3. R. L.
Ampliaci 10
1. Perqu s una illa.
En el nord dEuropa.
Els guisers sn dolls daigua i vapor
molt calents que ixen de linterior
de la Terra i que pugen a gran altura.
Hi ha crters, deserts de lava, planures
cobertes de cendra i, tamb, hi ha rius,
cascades i camps de molsa verda.
Perqu les terres no sn bones per
al conreu.
2. Sassemblen en: a la Lluna i a Islndia
hi ha crters, deserts de lava i planures
cobertes de cendra.
Es diferencien en: Islndia posseeix rius,
cascades i camps de molsa verda
i la Lluna no.
3. Sha dencerclar Lanzarote, Tenerife,
La Gomera, Mallorca, Menorca i Eivissa.
4. Sobra cim, perqu aquesta paraula
indica la part ms elevada
duna muntanya.
Sobra bermudes, perqu aquesta paraula
no t res a veure amb les parts
duna muntanya.
3. Bicicleta, autombil, furgoneta, tren, cami.

R. M.: Trineu, es desplaa relliscant
per la neu o el gel.
85
915762 _ 0001-0088.qxd
3/3/08
10:49
Pgina 86
Ampliaci 11
1. La poblaci dun lloc augmenta
per la immigraci i la natalitat.
Perqu en les ciutats hi ha ms
oportunitats, per exemple, per a estudiar,
per a treballar, per a rebre assistncia
mdica, per a realitzar activitats doci
2. Cal acolorir: aparcaments, hospitals,
cinemes, universitats.
3. Catedral: C-4.
Estaci: A-9.
Estadi: C-8.
Ajuntament: A-5.
Universitat: B-7.
Biblioteca: C-2.
4. R. G.
5. R. M.: Aquest plnol s duna ciutat, perqu
t edificis que sn propis de les ciutats,
com ara lestaci, lestadi o la universitat.
Ampliaci 12
1. Amrica.
A la primavera.
A lestiu.
2. La crella creix per davall de la terra.
Herbcia, perqu la planta de la crella
s una herba.
3. Adobar; preparar la terra; recollectar,
sembrar.
4. No es menjaven crelles a Europa
fa 600 anys perqu no es coneixia
aquesta planta, que s originria dAmrica.
Van ser els primers exploradors espanyols
que arribaren al continent americ els
que van introduir la crella a Europa.
Ampliaci 13
4. El turisme s un servei perqu atn

les necessitats de les persones que
es desplacen a un lloc per a conixer-lo,
descansar o divertir-se.
Ampliaci 14
1. Hi ha ajuntaments en tots els municipis
espanyols.
Les eleccions municipals sn les eleccions
en qu es trien els representants dun
ajuntament.
Ser major dedat significa ser major
de 18 anys.
2. El padr municipal s el registre on
apareixen tots els vens dun municipi.
3. Urna electoral: caixa en qu els ciutadans
introdueixen els seus vots.
Vot: papereta en qu apareixen els noms
de les persones que es presenten a unes
eleccions.
Collegi electoral: lloc al qual els ciutadans
van a votar.
Candidat: persona que es presenta
a unes eleccions.
4. Sn transparents perqu es una manera
dassegurar-se que les eleccions sn
netes i que a cada persona li correspon
nicament un vot.
Ampliaci 15
1. Qu s una pinacoteca?
Qu s una biblioteca?
Qu s una hemeroteca?
Qu s una discoteca?
2. Sha dencerclar vigilant, director,
conservador, restaurador.
3. R. L.
1. Alcal de Henares, vila, Cceres,

Crdova, Conca, Eivissa, Mrida,
Salamanca, San Cristbal de la Laguna,
Santiago de Compostella, Segvia,
Tarragona i Toledo.
2. R. L.
3. R. L.
86
915762 _ 0001-0088.qxd
3/3/08
10:49
Pgina 87
915762 _ 0001-0088.qxd
3/3/08
10:49
Pgina 88

3 Primaria Cono PDF

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

3 Primaria Cono PDF

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

915762 _ 0001-0088.

Refor i ampliaci Coneixement del medi 3 s una obra collectiva,

2008 by Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

Les parts del cos hum sn cap, tronc i extremitats.

1. Escriu el nom de cada part del cos en el lloc corresponent.

2. Observa el dibuix i escriu un exemple

Un rgan que es troba en el tronc.

Una extremitat inferior.

2008 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

Ossos, msculs i articulacions

Els ossos sn els rgans rgids i resistents que formen

1. Acoloreix segons la clau.

2. Completa amb les paraules segents.

Lesquelet est format pels

Els ossos suneixen entre si en les

sn uns rgans elstics

que suneixen als ossos i fan que aquests es moguen.

3. Completa els noms de les articulacions assenyalades en el dibuix.

2008 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

Al llarg de la vida, les persones canviem molt i passem

Ara, escriu les etapes de la vida en lordre correcte.

2. Encercla la caracterstica que correspon a cada etapa de la vida.

Cauen les dents de llet i nixen les definitives.

2008 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

El sentit de la vista ens permet conixer el que ens envolta

2. Completa les frases.

protegeixen els ulls.

s un anell de color que envolta la pupilla.

s una lent transparent situada en linterior de lull.

s la part de lull que capta la llum.

captada per lull al cervell.

2008 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

El sentit de loda ens permet captar els sons.

1. Acoloreix les paraules que estan relacionades amb el sentit de loda.

2. Escriu cada nom en el seu lloc.

vibra quan hi arriben els sons.

porta la informaci dels sons al cervell.

capta els sons.

es mouen quan vibra el timp.

2008 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

Lolfacte, el gust i el tacte

El sentit de lolfacte ens permet captar les olors.

2. Relaciona les tres columnes.

percep els sabors

nota la calor o el fred

rgan del tacte

capta les olors

2008 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

La nutrici consisteix a aconseguir energia i materials

1. Acoloreix lopci correcta. Desprs, copia loraci.

2. Observa lesquema de la nutrici de les plantes. Desprs, contesta.

Qu necessiten les plantes per a fabricar

Per on prenen les plantes laigua

Per on prenen les plantes el dixid

salimenten danimals i plantes.

2008 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

La funci de relaci consisteix en el fet que els ssers vius capten

1. Escriu s o no segons corresponga.

2008 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

La funci de reproducci consisteix en el fet que els ssers vius

1. Explica de quines dues maneres poden reproduir-se les plantes.

2. Escriu davall de cada dibuix ovpar o vivpar segons corresponga.

3. De quina funci es tracta? Escriu relaci o reproducci