HISTRIA MEDIEVAL

Histria de l'Art 2011-2012

Grup C1

Histria Medieval: BLOC 1: Les migracions, l'osmosi poltica i cultural

2 Els pobles germnics abans de les invasions

Agricultura rudimentria: cerealista.

Repartiment i canvi de terres, autosuficients.
Institucions fonamentals.

Parentiu SIPPE propietria de les terres que treballven (propietat

collectiva); tots els descendents d'un mateix avantpassat.
Assamblea DING d'homes lliures.
Monarquies electives, temporals i escollides a les assamblees.
Religi politeista.
Incursions violentes del s. III:
L'imperi es frena: fortificacions de les fronteres, muralles a les ciutats.
Es fortifica el limes
Les ciutats romanes es tanquen.
Alguns entren de manera pacfica: colons, serfs, dides, soldats...
FONT: LA GERMPANIA DE TCIT, S.I
Odin Wotan: du suprem de la mitologia germnica.
A les societats germniques eren les dones qui s'ocupven del treball de les terres.
Valeda: sacerdotesa considerada per molts com a una divinitat; Freia: deesa de la
fertilitat, Terra Mare. Tcit destaca les diferncies, al text s'entreveuen les
diferenciacions socials.
3 Les invasions i els pactes

FONT: LLEI D'HOSPITALITAT D'ARCADI I HONORI (398 d.C)

La casa havia d'estar dividida en tres: una part de la casa era guardada per un
hoste, els propietaris estven protegits. ''Foedus'': pobles federats; les parts de
terra que es reparteixen sn les sortes. De ''foedus'' (o pactes) es van realitzar un
centenar.
GERMANITZAR ROMA: ROMA ALS GERMNICS
Galla Placdia s segrestada pels gots, es va casar amb Atalf i va anomenar el
seu fill Teodosi (intent de romanitzar-se). Els germnics es romanitzen a la llarga.
Conseqncia de la pressi fiscal: molts fugen del seu lloc de treball per situar
entre els brbars. Entre els gots i els bagaudes.
4 Creaci de les monarquies germniques

Els pobles germnics van evolucionant, es sedentaritzen i formen els seus propis
regnes: visigots, sueus, vndals , francs, burgundis, angles, saxons, juts, ostrogots,
longobards.
El regne visigot, primer capital a Tolosa i desprs a Toledo (507) conquerit
el 711 pels musulmans.
Regne sueu, al Nord-Est de la Pennsula Ibrica, absorbit pels visigots.
Vndals, primer a Hispnia (411-430) passen al Nord d'frica i les illes
mediterrnies. El 534 sn conquerits pels bizantins. Roa perd el
subministrament de blat i el control de la Mediterrnia.
El regne franc a la major part de l'antiga Gllia. Esdev el ms important.
El regne burgundi, al mig de la Gllia, vall del Rdan, absorbit pel regne
franc durant el segle VII.
El regne ostrogot, installat a Itlia (489), fidel a Constantinoble.

L'emperador Zen pacta amb: Teodric perqu expulsi Odoacre de Roma

(493).
Angles, saxons i juts (d'Escandinvia) a Britnia.
L'Imperi Rom d'Orient es mant (en un futur anomenat l'Imperi Bizant)
5

Economia i Societat

Economia agrcola i ramadera.

Les terres es reparteixen a sortes.
Persisteixen molts latifundis del Baix Imperi, cultivats per colons o esclaus.
Hi ha minifundis lliures.
Tcniques agrries romanes, incorporaci del mn hidrulic.
L'economia es va tancant, el comer disminueix.
Decauen les ciutats (tendncia a partir del segle III), van reduir els seus
permetres i es van emmurallar, subsisteixen els seus episcopals.
Les comunicacions: la xarxa viria romana.
Es posen per escrit els antics costums germnics en codis, romanitzats:
''poble basat en el costum.''
FONTS: LLEIS VISIGODES, ''LLIBRE LUDICUM'' (X. VII): Tant per hispanoromans com per visigots.

6 Religi

Molts pobles germnics orientals, en entrar a l'imperi, eren cristians arrans. Els
sueus eren catlics. Els francs, alamans, angles, saxons i juts eren pagans.
Arrianisme: corrent heterodox > Crist s una mena d'intermediari superior als
homes, per inferior a Du.
El bisbe Ulfila va propagar aquesta creena entre els pobles germnics, a Orient,
abans d'entrar a l'Imperi.
Les lits germniques es van anar convertint al catolicisme.
LA MEDITERRNIA, UNA NOVA REALITAT.
2. OCCIDENT, BIZANCI I L'ISLAM
1 Pervivncia de l'Imperi bizant: l'obra de Justini.

Constantinoble: la Nova Roma (330)

Deleguen temporalment en caps germnics el poder a Occident.

L'emperador Zen dna les ensenyes imperials:

A l'hrul Odoacre (477)
A l'ostrogot Teodoric (493)
Entre els dos es succeeixen enfrontaments bllics per acaven pactant. Un mes
desprs Teodoric assassina a Odoacre.
Pennsula Itlica:
Bizanci
Cabdills germnics que han pactat amb Bizanci. Odoacre envia a Zen les
insgnies imperials.
Bizanci: l'obra de Justini
Justini (527-565) es proclama emperador d'Orient i Occident.
Intent de recuperar l'antic Imperi de Roma d'Occident (Itlia, frica i la
Pennsula Ibrica), cosa que suposa la runa econmica de l'Imperi bizant.
Codifica l'antic dret rom: reparteix cpies del codi a tots els magistrats de
l'Imperi.
Constructor: Santa Sofia, Sant Vidal.
ELS GOTS I EL REGNE VISIGOT
Regne visigot de Toledo, finals del segle VI (mapa).
EL REGNE FRANC
S.III: De la desembocadura del Rin fins a Blgica.
S- IV-V: se situen al nord de la Frana actual.
S. VI:
-Expulsi dels visigots de bona part de les Gllies (batalla de Vouill, 507)
-Absorci dels Alamans i els Burgundis.
Intenten retornar l'esperit dels romans tot junts amb els Carolingis.
DINASTIA MEROVNGIA
Clodoveu (466-511)
-Es converteix al cristianisme
-Monarquia hereditria -> divisi del regne a la seva mort: Austrsia,
Neustria, Borgonya i Aquitnia. Clodoveu reparteix el regne entre els seus
fills.
-El poder de la dinastia es redueix. Guanyen fora els majordoms de palau,
primers funcionaris de l'Estat. Els d'Austrsia s'imposen per sobre dels
altres, la qual cosa desemboca a la creaci de la dinastia carolngia; un altre
fet s que el rei deixa el poder a un menor d'edat.
L'HEPTARQUIA BRITNICA

-Migracions a Britnia (450-550) > Entrada dels saxons, angles i juts.

-Enfrontaments contra pictes, escots i britons.
-

Pictes i escots resisteixen a Esccia.

Britons: una part del continent (Bretanya) i una altra s'estableix a Cornualles

i a Galles.
Funden regnes petits i inestables.
Heptarquia: tres regnes seran saxons: Sussex, Wessex i Essex; tres angles:
Northmbria, nglia Oriental i Mrcia i un de jut: Kent.
Aliances per fer front a les rtzies dels vikings (s. VIII IX) o altres pobles
escandinaus. Cap al s. X s'uneixen sota la primcia del regne Wessex,
formant el regne d'Anglaterra.

LA FUSI SOCIAL
Els germnics eren una minoria (5% de la poblaci)
La fusi amb els pobles autctons romanitzats va ser lenta.
Segregaci racial i jurdica: cada poble es regia per les seves lleis.
Quan es posa per escrit, el dret acaba essent territorial.
Els matrimonis mixtos no van ser autoritzats fins al s. VI.
Complicitats entre nous i vells aristcrates.
La fusi social entre brbars i romans es va aconseguir al s.VII.
L'esglsia no vol perdre el seu poder.
Les lits germniques van acabar convertint-se al catolicisme
L'esglsia va mantenir l'administraci romana.
Entre els francs i visigots, les antigues assablees germniques es van reduir
a un consell ms restringit de nobles i bisbes.
Increment dels vehicles privats de fidelitat entre homes jurdicament lliures
(el rei i els seus fidels).
Els reis i els nobles comencen a augmentar els seus seguicis militars
(clienteles), es produeix una privatitzaci de l'exrcit i dels crrecs. Els
crrecs esdevenen hereditaris, tot gira envers els interessos de la noblesa i
el rei es deslliga de la funci.
Clientelatge: lder al servei d'una persona; altres poden actuar en nom del
lder.

LA CONSOLIDACI DE LES RELIGIONS MONOTESTES

1. Tradici clssica i cristianisme:
1 Procs de cristianitzaci

Tasca evagelitzadora de llarga durada a crrec dels monjos.

Reconduir les creences populars cap a formes cristianes:
-Culte mari (marededus trobades)
-Cristianitzaci d'elements naturals que eren objectes de culte.
-Rituals d'enterrament
-Festes i calendari lligats a tradicions paganes.
Importncia de Gregori el Gran (540-604): ''el missatge ha de er senzill i s'ha
d'intentar mantenir el lloc de creences, calendari, etc..''. Els monjos van
beneir els altars, boscos, fonts... per convertir-los al cristianisme. Aix
permetien les formes d'expressi religiosa, noms havia de reconduir les
creences cap a formes cristianes.
L'abat regula la vida dels monjos al monestir en tots els seus aspectes.
3. ORIGEN I EXPANSI DE L'ISLAM

3.1 Arbia abans de Mahoma

La Pennsula Arbiga del s. VI no era un territori allat.
Mantenien relacions estables amb l'Imperi rom, bizant, persa i el regne
cristi d'Abissnia (Etipia) .
Organitzaci tribal (agrupacions de clans o llinatges), estructura patriarcal.
-Sedentries (agricultura rudimentria i ramaderia).
-Nmades (ramaderia, comer, pillatge).
-Grups enfrontats, iemenis (rabs del sud, ms rics) i els qaysis (rabs del nord,
pastures i trfic de carabanes)
-Ciutats a les rutes comercials: la Meca i Yatrib (Medina).
2 El profeta

El profeta Muhammad o Mahoma (c. 570-632) predica una religi monotesta,

recollida a l'Alcor (precepte de Llei).
Fill pstum d'un membre de la tribu de Qurays de la Meca. Als 20 anys va entrar en
el negoci comercial i caravaner d'una vdua rica, Hadgah, amb qui es va casar i va
viure un matrimoni mongam. Comena a predicar l'any 610.
Revelaci religiosa, Hadgah el va creure i per aix s considerada la primera
musulmana.
Un cop vidu, es casa amb diverses dones (Aixa ser l'ltima).
Respecte per la gent del Llibre [revelat] del mateix Du.

3 Les religions del ''llibre''

L'Islam respecta la gent de la Bblia.

Pels jueus la Tanakh (Bblia Hebrea)*. Especialment el Pentateuc, tamb conegut
com la Tor, sn els cinc primers llibres de la Bblia.
La Bblia cristiana, Antic Testament (compartit amb els jueus) + Nou Testament.
Especialment als Evangelis.
*Tor (Llei)
A
Nevim (Profetes)
A
Ketuvim (Escrits)
H
5 Els cinc pilars de l'Islam
Professi de fe: ''No hi ha cap altre Du i Muhammad s el seu enviat.''
L'oraci ritual: cinc vegades al dia mirant cap a la Meca i l'oraci de

divendres es fa a la mesquita.
L'impost alcornic: el seu origen era la prctica d'almona per ajudar als
pobres, per ms tard va esdevenir un impost.
L'abstinncia durant el mes del Ramad.
Pelegrinatge a la Meca (Kaaba: pedra negra).
6 La Meca
A la Meca hi havia un santuari que servia per venerar els dols (fundat pel

patriarca Abraham): Aquest era el centre de pelegrinatge.

Estava controlada pels Qurays, guardians del santuari i beneficiaris de la

xarxa comercial.
Les tribus de l'Arbia pre-islmica eren paganes i politestes, per havien

rebut influncia del judaisme i el cristianisme.

7 L'Hgira
Les conversions foren lentes.
Els musulmans van tenir problemes a les seves comunitats.
El Profeta va marxar amb uns 150 musulmans de la Meca a Yatrib (Medina),

coneixem aquest esdeveniment com l'Hgira i va tenir lloc el 16 de juliol de

l'any 622; aquest s l'inici del calendar islmic (s un calendari lunar).
Van fundar la primera mesquita.
8 La successi de Mahoma
Els quatre primers califes eren parents de Mahoma (632-661): Ab Bakr,

Umar, Utmn, Ali.

Califa: ''successor de l'enviat de Du''. s el cap suprem de l'Islam amb

poder civil i religis.

Neix el xiisme. Els xiites consideren que els califes han de ser descendents

d'Al; estn en contraposici als sunnites, que observen les normes de la

sunna i opinen que els califes han de pertnyer a la tribu dels Quarys.
Califat Omeia (661-750): s parent d'Utmn. Trasllada la capital de Medina a

Damasc. Gran expansi territorial.

*Sunna: recull els costums de l'poca de Mahoma i companys (primers

musulmans). s el text on es recullen les narracions.

9 La successi de Mahoma
Califat Abbassi (750-1258). Trasllada la capital de Damasc a Bagdad. Fi de

la unitat de l'Imperi islmic:

-Omeies a Crdova (756-1031)
-Fatimis al Caire (909-1171)

BLOC 2: L'Europa feudal.

''Capitular de Villis'': Promulgat per Carlemany l'any 796 en forma de

legislatura. Enviat als seus dominis: normes de com governar, i no es

complia, es podia rebre una sanci.
Villis = Viles/dominis. Cura de que tots els aspectes de l'economia estiguin
coberts. Tallers de dones: ordena que treballin en un ambient traqnuil; tamb
especifica les plantes ''bsiques i necessries'' al domini.
La cort es trasllada a Aquisgr de forma permanent el 796.

2. 1 Crisi de la dinastia carolngia

Fill hereu de Carlemany: Llus el Piets, que va morir el 840, la qual cosa provoca
una guerra entre els fills:
Fills amb Ermengarda:
Lotari: es va quedar el tro ms gran
Pipi
Lluis

Fill amb Judit:

Carles el Calb, s'alia amb Llus per enderrocar Lotari i el guanyen, al 843

arriben a un acord recollit al Tractat de Verdun:

Territoris de Lotari: LOTARNGIA (Frsia, Aquisgran (capital) i Austrsia).
Territoris de Llus: FRANA ORIENTAL (Saxnia, Baviera, Ratisbona).
Territoris de Carles el Calb: FRANA OCCIDENTAL (Pars i Burdeos).
2 Duoda

Va nixer i viure a la primera meitat del s. IX. Estava casada amb el nt de Carles
Martell, Bernat Septimria, al 824. Va escriure un llibre manual pel seu fill, Guillem.
En aquest llibre, utilitzat com a ostatge, dna consells de mare a Guillem, ja que
se'l van emportar. Desprs va viure sola a Uss (a prop de Nimas) perqu marit i
fill varen participar al conflicte dels nobles desencadenat pel tema de Llus el
Piets.
3 El sacre Imperi Romanogermnic

Divisi interna de l'antic Imperi Franc

Invasions (normandes i magiars)
Resorgiment dels principats territorials.
Resorgiment dels principals territorials.
L'any 919 s elegit a Germnia un rei no carolingi, escollit pels ducs de

Germnia.
El rei Ot I de Germnia lidera un moviment unificador: rei d'Itlia, protector
del Papa, es fa coronar emperador l'any 962.
Intervenci imperial en elecci papal
El seu nt Ot III (983-1002) t grans idees, per mor molt jove:
- Volia reconstruir l'imperi de Constant i Carlemany.
- Eleva el papat a Gerber d'Aurillac (Silvestre II), un monjo benedict format a
Vic i Ripoll, a travs d'ell es difon la numeraci arbica.
Concepci de l'Imperi com a federaci de regnes:
DUCATS DE GERMNIA: Saxnia, Subia, Turngia, Baviera, Franconia.
Trontolla la dinastia carolngia. A la mort de Lotari, no hi ha emperador. Ser
un descendent, Ot I, qui unifiqui l'Imperi.
Comena la dinastia dels otnides i s'inicia el sacro Imperi romanogermnic
(relaci papa-emperador) d'origen germnic, per hereus de Roma.
4 La societat feudal

El feudalisme: ''Rgim social que es basava en la confiscaci regular i amb

freqncia brutal, dels beneficis (de l'excedent) de treball pags i que garantia,
mitjanant un sistema ms o menys complex de xarxes de dependncia
(vassallatge) i de gratificacions (feus), la seva redistribuci en el s de la classe
dominant (s a dir, l'aristocrcia feudal).'' Pierre Bonnassie.
Sistema socioeconmic que es basa en una economia majoritriament agrcola
organitzada al voltant de senyories territorials posedes per senyors amb poder
econmic, jurdic i militar, que exercien sobre els pagesos que habitaven les
'senyories'. L'aristocrcia feudal es relacionava entre s mitjanant el vassallatge.

5 El Feu

s la base econmica del sistema.

Es tracta majoritriament de grans propietats territorials.
Conjunt de tenes agrcoles on viuen i treballen els pagesos.
Tericament autosuficients.
''Senyoria territorial''.

BLOC 3. Els canvis Baixmedievals.

1 Formaci de les ciutats

Arreu apareixen burgs, associats a les urbs, castells, monestirs...

Protecci per realitzar activitats mercantils prop dels nuclis antics, monestirs,
castells, ports i camins.
Es desenvolupen poblacions publinuclears, formades per diversos nuclis que
s'engloben desprs dins d'una muralla: Reims, Roma, Barcelona, Segovia,
Pavia...
Tamb es construeixen recintes amurallats amplis amb terres buides que es
van urbanitzant, com per exemple passa a Pars.
2

Les urbs i els burgs de Barcelona

Burgs: nuclis urbans formats al voltant de ciutats emmurallades, d'edificis

religiosos o castells.
Arcs i mercadal (s. X). Rec. Sta. Mara de Arenes, del Pi S. Pere (s.XI)
Els nuclis van creixent tant que Jaume I construeix una altra muralla: les
noves muralles i el Raval.
3 Ciutats en els camins

Sn: fusiformes, allargades, el cam passa pel mig, amb una porta a cada
cap. Exemple: Vitria-Gasteiz.
4 Gran empenta constructora

Nous burgs i noves ciutats

Noves muralles: la muralla i la porta sn un punt de conjunci entre dos
mns, dins/fora, ciutat/camp, llibertat/submissi.
Catedrals gtiques.
Palaus comunals.
Cases burgeses
Urbanitzaci de places
Torres: l'impuls vertical de les ciutats medievals sobresurten en el camp, aix
donen a entendre que dominen en sentit real i simblic damunt un pas
aplanat.
Siena.
5 Els senyors i la societat urbana

S. XI: poder a les ciutats = senyors feudals tradicionals (reis, prnceps,

nobles, bisbes, abats).
El bisbe comparteix el poder: propietari d'amplis dominis, responsable de
l'administraci pblica i de la justcia.
Influncia de l'aristocrcia a les ciutats.
Quan s'incrementa la circulaci mercantil, xoquen dos interessos i dues
mentalitats diferents: el clergat i els comerciants habitants dels burgs. Aix
porta a una situaci incmoda per la nova classe social emergent: la
burgesia:
Aspiren a alliberar-se d'impostos i crregues.
Volen ms llibertat de moviment.

Les classes privilegiades (clergues i nobles) van haver de reconixer

llibertats i privilegis econmics, aix com tamb franqucies jurdiques i certes
parcelles de poder i dignitat social als ciutadans i ciutadanes.
Des de Gran Bretanya a la Pennsula Ibrica i Itlia, des de Frana fins a les
fronteres dels pasos eslaus, les ciutats adquireixen furs, privilegis i llibertats.
Revoltes (revoltes comunals als segles XII i XIII)
Negociacions de forma pacfica.
6 Ciutat i mn feudal

Rebellions contra els senyors, bisbes i abats.

A Colnia (s. XI) l'arquebisbe mana requisar una nau mercantil i fa tirar les
mercaderies al Rin: a causa d'aix va haver-hi un alament urb.
L'abat de Deutz (Colnia. 1128) deia: 'Can fund la primera ciutat [Gnesi 1,
17]. Abraham, Isaac i Jacob vivien en tendes..'.
Els nobles critiquen els burgesos de Colnia ''de combatre no en volen
sentir a parlar, almenys fins que no han venut les mercaderies, llavors parlen
de guerra durant els dinars.''
7 Municipi

Des de finals del segle XII es parla de comunitats urbanes amb personalitat
jurdica: el municipi.
Pressuposa:
- Un grup hum amb conscincia associativa.
- Reconeixement de la personalitat jurdica per part de l'autoritat que cedeix
els drets.
El municipi representa l'expressi jurdico-pblica del complex d'interessos i
necessitats comuns generades per la comunitat venal.
El rgim municipal representa l'estructuraci d'uns rgans i d'unes normes
adequades per a la seva ordenada regulaci.
Per definir una ciutat o vila com a municipi s necessari:
- Una aglomeraci d'habitants formant una comunitat local.
- Certes normes d'organitzaci.
- Certa capacitat per regir-se, autonomia.
El moviment comunal no s un moviment enfrontat al feudalisme, neix dins
del sistema feudal.
Els burgesos del s. XI XII cercaven acomodar-se dins el sistema feudal, no
destruir-lo o substituir-lo.
8 Ciutadans i no ciutadans

A la ciutat hi vivien membres de les classes privilegiades: nobles i clergues,

no eren ciutadans.
Ciutadans: dividits en tres o quatre estaments o mans.
Habitants: vens no ciutadans.
Al marge: jueus, esclaus, lliberts, vagabunds.
9 Classes socials urbanes

Ciutadans: dividits en tres o quatre estaments o mans:

M major (burgesos, que viuen de rendes)

M mitjana (mercaders, artistes, professionals liberals)

M menor (menestrals)
Mercaders: segons Eiximenis, miren pel desenvolupament de les ciutats i
contribueixen al creixement de les almones.
10 Comer

L'excedent econmic i demogrfic del camp impulsa el creixcement de les

ciutats (mercats locals).
Comer a gran escala:

Objectes de luxe: seda, espcies, pells.

Teixits.
Productes alimentaris i matries primeres: cereals, sal, ferro, alumini.
Esclaus (servei domstic).
Es segueixen les vies fluvials.
Es renoven els transports terrestres: carretes.
Els martims: la brixola (c. 1200), el tim (ja que augmenta la mida de les
naus): el tim de Codast.
Augmenta el trfic, l's de la moneda, etc...
11 La venda al detall

1403: Barcelona. Preg sobre el frau en la qualitat i el pes.

Mostassaf = funcionari que s'ocupa dels mercats.
Canvi, crdit i inversi
La gran varietat de monedes propcia operacions de canvi.
Mercaders especialitzats en els canvis -> ''banquerius'' a Gnova des de

1180.
Lletres de canvi.

El crdit i la usura: els jueus i monestirs presten a crdit, per la usura

estava prohibida, tot i que es feia una ''venda de diners''.
12 La Hansa

La Lliga Hansetica o Hansa va ser una federaci de ciutats del Nord

d'Alemanya i de comunitaris de comerciants alemanys en el mar Bltic,
Pasos Baixos, Pasos escandinaus, Anglaterra, Polnia...
El centre va ser Lbeck: forma aliana el 1241 amb Hamburg i Tractats
comercials amb Flandes; Bruges, la principal ciutat flamenca, entra a la Lliga
Hansitica. Tamb negocien amb Anglaterra, amb sucursal a Londres.
Altres ciutats firmen aliana amb Lbeck per emprendre accions comunes

contra bandolers i pirates. Van incloure unes 90 ciutats.

La desintegraci s'inicia a finals del s. XV amb la consolidaci dels estats
europeus, el descobriment d'Amrica i desprs el predomini martim
holands i angls.
13 Les Fires

Les ms importants amb paper internacional eren les de Xampanya des de

finals del segle XII.
Intercanvi de productes comercials i regulaci d'operacions de canvi i crdit.
Privilegis que donen seguretat als mercaders i mercaderies. Hi ha una
legislaci especial que regeix la fira i hi ha una seguretat de pau i treva.
14 Menestrals

Estaments del mn de treball:

Mestres
Oficials
Aprenents

Artesanat i corporacions d'oficis:

Confraries: Associacions de persones laiques, per sota un patronatge

religis, unides per un fi piets o d'ajuda mtua dins d'un mateix ofici o
professi.
Gremis: Associacions de persones d'un mateix ofici, subjectes a certes

ordinacions. Controls de qualitat, limitaci de la producci, preus..

15 Desequilibris socials

A les ciutats medievals s'hi podia trobar una quantitat de marginats: vagabunds,
pobres, captaires, desvagats...
La pobresa:
Pobres vergonyats o de solemnitat (els mantenien les entitats o institucions).
Pobres captaires: de naixement, rebutjats per la societat.

Minories:
Jueus
Conversos

Esclaus i lliberts.
Leprosos
La prostituci.
16 Pobres i beneficincia

Mai no es va intentar erradicar la pobresa.

Deia Eiximenis que els pobres eren posats a la terra, perqu els rics
pogussin salvar la seva nima per mitj de l'almona.
Es van crear institucions benfiques: els hospitals.
17 La crisi baixmedieval

La crisi demogrfica
Segles XIV i XV: depressi econmica.
Fams, epidmies, guerres, fiscalitat, inseguretat, pobresa, despoblament.
Crisi essencialment demogrfica:
Finals del s. XIII: superpoblaci
A mitjans del s. XV: falta de poblament, pobles abandonats, terres ermes..
Crisi de la societat feudal.

La fam: crisis alimentries peridiques

Causes:

Superpoblaci
Poltica dels senyors feudals: blat, boscos, servitud.
Problemes climtics: ''la petita edat glacial''.
Males collites: Nord-Est d'Europa: 1314-1317; Mediterrani: 1333-1337.

Conseqncies:

Primeres fams de tota una srie posterior.

Es frena el creixement demogrfic.
Els pagesos s'empobreixen, els senyors disminueixen les rendes.
La poblaci mal alimentada s ms propensa a les malalties.

Les epidmies: la pesta negra.

Es calcula que una tercera part de la poblaci d'Europa va morir a l'inici del

brot, 1347-1350.
Episodis intermitents de fam i pesta.
Transmissi d'Orient (1347) que afecta a tota Europa.
Rebrota cclicament.
El bacil de la pesta no es va descobrir fins al segle XIX.
La virulncia, la rapidesa dels contagis , la mort sobtada i la ignorncia de la
causa provoquen pnic.
Es busquen causes divines i humanes.
'' Pestilncia s mudament contra natura de l'aire en les seves qualitats i la
seva substncia, per lo qual tots els ssers vivents tenen corrupcions i morts
sobtades. '' [Jaume d'Agramunt].

Cultura macabra

Ars moriendi (tractats de l'art de morir)

Enterraments teatrals
Tombes espectaculars
Danses de la mort
'' Testament de Guillem Barenys, mercader '' (1391)

Crisi de la societat feudal

Crisi social i econmica.

Procs de canvi, afecta a les relacions de poder.
Guerres i revoltes socials.
Es passa del feudalisme al capitalisme.
De l'estat feudal a l'estat modern absolutista.

La guerra dels Cent Anys

La guerra dels Cent Anys entre Frana i Anglaterra (1337-1453).
Causes dinstiques, feudals i econmiques.
Extinci de la lnia directa dels capets a Frana el 1327: els Valois i el rei

d'Anglaterra ( a la mort de Carles V ) i Eduard III, fill d'una princesa francesa.

Els reis anglesos esdevenen vassalls dels francesos per les possessions a

Aquitnia.
Causa de fons: la crisi de la renda feudal (causa econmica: la lluita pel

control de les rutes comercials martimes). La crisi d'aquesta renda feudal

fou la causa del descens de la producci i va afectar als nobles.
La guerra i la fiscalitat

Fams i epidmies redueixen la producci.

Caiguda de la renda feudal.
Reacci senyorial: fora damunt els pagesos i guerres (bot).
Per pagar la guerra, retorna a la fiscalitat de l'Estat. Aquesta fiscalitat
beneficiava la noblesa, ja que aquesta combatia les guerres.

Revoltes camperoles
Causes:

El vandalisme senyorial.
Les guerres.
Els nous impostos.
Les servituds.
El desnivell de preus: caiguda de preus agrcoles; puja de salaris i de
producte manufacturats; desequilibri camp-ciutat.

Conflictes socials al camp

Les revoltes camperoles: la segona meitat del s. XIV i durant el s. XV.
Jaqueries a Frana (1358)
Revolta anglesa (1381)

Segle XV:
Remences a Catalunya, per abolir els mals usos.
Hirmandios a Galcia.

 Husites a Bohmia. Component reformista religis , poble aixecat contra la

jerarquia eclesistica.
Conflictes socials urbans
Any 1300, les ciutats d'Europa estven plenes.
Desprs: fams, epidmies i guerres. Les ciutats queden desprovedes per

les males collites.

Revoltes per fam: ''Mal any primer'', 1333, Barcelona.
Problemes de provement.
Els reis, necessitats de diners, devaluen la moneda.
La fiscalitat repercuteix molt a la ciutat.
Crisi urbana (1350-1450), per resisteix millor que el camp.

Revoltes urbanes
Primera onada (principis del s. XIV): revoltes a Pars, Barcelona i Roma.
Segona onada:
1378: a Florncia, els Ciampi (cargadors de llana), no representats al gremi,
s'alcen contra el control del gremi l'Arte della lana. S'identifiquen amb ells
altres treballadors humils de la ciutat.
Aixecaments semblants de les classes populars, que demanen millors
condicions de vida:
Els teixidors flamencs, els treballadors anglesos.
Tercera onada: els progoms contra els jueus, 1391.
Al segle XV:
Hussites a Bohmia (implicaci camp i ciutat).
A Barcelona, la Revolta de la Busca (1453): facci que representava els
petits menestrals i aspirava a reformes poltiques que donessin ms veu a
aquests sectors en institucions municipals.
Disturbis que l'esglsia i els nobles els qualifiquen de contraris a l'ordre
natural de Du.
Dimensi poltica
Les revoltes populars van fracassar. Conseqncies de les guerres entre estats
feudals:
Els poderosos recuperen les rendes perdudes amb la crisi.
Moviment involucionista, prdua de petits guanys aconseguits aconseguits
pel poble.
S'inicia el cam vers les monarquies absolutes.
Creix el sentiment nacional.
Bandositats entre les oligarquies per fer-se amb el poder.
Dimensi econmica
Regressi en la producci agrria.
Descens de les rendes i augment de la pressi senyorial.
S'abandonen els equipaments costosos: molins.
El control de la terra per part dels senyors afecta negativament als
camperols.
Decreixement i recuperaci

Clara recuperaci a finals del segle XV: dins la crisi es prepara la recuperaci
futura.
Els supervivents van veure augmentar les terres i pujar els salaris.
S'inicia molt lentament la recuperaci demogrfica.
Universitats
Centre d'ensenyament, institucions educatives formades per una corporaci de
professors i estudiants. Antigament anomenades Estudi General.
Entre 1200 i 1400 van ser fundades, a Europa, 52 universitats. Entre les ms
antigues i prestigioses: Bolnia (1088) i Oxford (1096).