Llibre - Ciències Naturals SM 2n Trimestre

Estndards daprenentatge
i descriptors / indicadors
1.1. Enumera i explica les diferents etapes de
la vida.
Ordena i descriu les etapes de la vida.
Suggeriments metodolgics
7.1. Utilitza, de manera adequada, el vocabulari

corresponent als blocs de continguts treballats.
Descriu els processos estudiats utilitzant
un vocabulari adequat.
Per a comenar... observem la imatge
Durant el desenvolupament...
1. Comenarem per lobservaci de la imatge abans de

passar a la lectura del text. Per a fer-ho, podem plantejar preguntes del tipus segent:
2. A continuaci, els proposarem una lectura individual

del text de lentrada Quins homenets! per a, desprs,
establir un dileg entre tots per a comentar-la. Els animarem a exposar les seues idees prvies sobre els
espermatozoides i les compararan amb les conclusions dels dos cientfics esmentats.
Qu veiem en la imatge?
Qu creieu que deu pensar el cientfic que porta la
tnica morada?
Quina diferncia hi ha entre un cientfic del segle xvii
i els cientfics actuals?
Com creieu que eren els laboratoris antigament? Devien ser millors o pitjors que els actuals?
De quins instruments disposaven els cientfics antigament i de quins instruments disposen ara per a
poder fer les seues investigacions?
Deixeu volar la vostra imaginaci. Com imagineu
que deuen ser els centres dinvestigaci en el futur?
78
Unitat 3
s important que deixem que els alumnes sexpressen

lliurement i que fem els suggeriments que creguem
oportuns per a orientar el dileg.
3. Pot ser interessant mostrar la primera part de lenlla
web Fecundaci i desenvolupament embrionari
per a enriquir el dileg i oferir una visi actual.
4. Les activitats 2 i 3 de la secci Parlem propicien la relaci dels continguts de la unitat que veurem ms avant
amb coneixements previs dels alumnes que shi relacionen.
5. Abans de fer lactivitat 2 demanarem als alumnes que
expliquen en qu consisteix cada una de les tres funcions vitals que shi esmenten.
Solucions
1
Resposta lliure. Actualment coneixem la forma exacta dels espermatozoides i com es

comporten grcies als microscopis moderns.
Antigament els microscopis eren molt elementals i amb poc daugment, per la qual cosa
els cientfics treballaven extraient conclusions
de les observacions amb els pocs mitjans que
tenien, i sovint no eren encertades.
6. Abans de fer lactivitat 3 podem proposar als alumnes que, per parelles, facen una llista amb exemples
danimals vertebrats, animals invertebrats, ssers
vius de cada un dels cinc regnes, animals ovpars i
animals vivpars. Per a aix, donarem dos minuts
aproximadament. Quan haja passat aquest temps,
compartiran les llistes entre tots i elaboraran una llista nica.
Aprenentatge cooperatiu
Proposarem abordar el suggeriment 6 amb lestruc
tura cooperativa Escriptura per parelles. Vegeu la guia
dAprenentatge cooperatiu.
7. Per a esbrinar els coneixements previs dels alumnes
sobre el tema de la unitat, els proposarem que facen
lactivitat de diagnstic per a la PDI Qu recordem de
la reproducci?
8. Una altra possibilitat per a fer un diagnstic previ s
que els proposem fer lautoavaluaci Qu saps sobre
la reproducci?
La resposta correcta s la C. La paraula espermatozoide est relacionada amb la funci de

reproducci.
La resposta correcta s la C. Els ssers humans

som vertebrats, mamfers i vivpars.
Lordre correcte s: infncia - adolescncia - joventut - maduresa - ancianitat.
Resposta lliure. Durant els primers anys de

vida els ssers humans estan desvalguts i sn
depenents, necessiten moltes atencions. En
lancianitat tamb sn necessries les atencions especials en alguns casos.
Per a acabar...
9. Poden relacionar el contingut de la unitat amb la manera en qu es reprodueixen altres ssers vius. Aix, els
plantejarem preguntes com ara:
Com es reprodueixen les plantes? De manera sexual
per llavors o espores, de manera asexual per esqueixos, rizomes, estolons...
Com es reprodueixen els fongs amb bolets? Per espores.
10. Reflexionem. La necessitat datencions dels ssers
humans no noms depn de letapa de la vida en qu
estem, sin tamb de lestat de salut. Quines atencions requereixen les persones malaltes?
11. Presentaci de la tasca final. La realitzaci de la tasca
requereix un perode previ dinvestigaci. Per aix s
recomanable que els alumnes trien el tema del seu treball i que comencen a recopilar informaci ja al principi
de la unitat. Podem aprofitar per a lliurar-los la rbrica
que emplenaran en acabar la tasca.
Unitat 3
79
1.1. Enumera i explica les diferents etapes de
la vida.
2.1. Classifica i descriu els carcters primaris i
secundaris dels dos sexes.
Descriu i diferencia els carcters sexuals
primaris i secundaris en hmens i dones.
6.1. Busca, selecciona i organitza informaci

concreta i rellevant, lanalitza, nextrau
conclusions, comunica la seua experincia,
reflexiona sobre el procs seguit i ho comunica oralment i per escrit.
Elabora i interpreta taules, grfics i esquemes, i recull la informaci de manera
adequada.
Per a comenar... comparem
1. Abans de comenar a tractar els continguts de la doble

pgina, com a activitat de motivaci els proposarem
que observen el dibuix de llbum fotogrfic dels dos
germans, Ddac i Maria, i els plantejarem preguntes
com:
3. Practiquem junts. Suggerirem que porten a classe fotografies de persones de diferent sexe i edat o retalls
de peridics o revistes en qu saprecien les diferncies dedat (la selecci ha dincloure des de bebs acabats de nixer fins a persones ancianes) i de sexe.
Quines edats creuen que tenen els germans en cada

fotografia? En qu shan fixat per a dir-ho?
Dividirem la classe en grups i les repartirem. s important que les fotografies que reba cada grup siguen
molt variades (de diferents edats i sexes). Desprs,
proposarem que cada grup ordene les fotografies que
ha rebut i les apegue per a fer un mural.
Quines activitats fan en les diferents fotografies?

Sn les mateixes en totes? Es podrien fer totes
aquestes activitats en totes les etapes de la vida?
Com han canviat fsicament al llarg del temps?
Els podem suggerir que inventen una histria sobre la
vida daquests dos germans i que lexposen a classe.
2. Desprs, utilitzarem la presentaci Les etapes de la
vida
per a anticipar als alumnes els continguts que
sabordaran en la doble pgina.
80
Unitat 3
Finalment, per torns, mostraran el treball a la classe i

explicaran en qu shan fixat per a ordenar-les daquella
manera i no duna altra.
4. Desprs dexplicar les diferents etapes de la vida i les
caracterstiques de cada etapa, els proposarem que
reprenguen el mural que havien fet i que el completen
amb la informaci que han aprs.
Solucions
1
Carcters sexuals primaris: els rgans reproductors.

Carcters sexuals secundaris: el pl de les aixelles i del pubis per als dos sexes; en el cas
dels xics, la veu ms greu, els muscles eixamplats, la nou del coll evident, el bigot i barba al
rostre; en el cas de les xiques, el desenvolupament dels pits i leixamplament dels malucs.
Infncia: fotografia dels bebs i fotografia en

qu apareixen els germans amb un tricicle.
Adolescncia: fotografia en qu apareixen

amb un monopat i un patinet.
5. Tamb els podem proposar que porten a classe fotografies seues o dels seus familiars en qu saprecie
com han anat canviant al llarg dels anys.
6. A pesar que les etapes de la vida sn un contingut prou
intutiu, s important que els alumnes reflexionen sobre les caracterstiques de cada etapa: habilitats, aprenentatges, comportaments, activitats que es poden
fer...
7. Seguint amb el mural que ha fet cada grup, els podem
preguntar pel sexe de les persones que hi apareixen.
Els carcters sexuals secundaris sn els que es fan evidents en la pubertat. Malgrat aix, de vegades les diferncies no sn tan evidents. Els carcters sexuals
primaris, que ja estan formats en el naixement, no sn
visibles en les fotografies.
Joventut: fotografia en qu apareixen ells sols

drets.
Maduresa: fotografia en qu apareixen amb un

xiquet i un beb.
Ancianitat: fotografia en qu estan mirant un

lbum fotogrfic.
3

En nixer, els germans es diferencien pels
carcters sexuals primaris, que sn els rgans
reproductors.
En la fotografia en qu apareixen amb el monopat i el patinet.
Per a acabar...
8. Els suggerirem que recreen, mitjanant una redacci,
una exposici oral, un cmic o amb fotografies, la histria de la seua infncia. Poden usar aquest gui:
Vaig nixer a ..., lany .... . Tinc ... germans/germanes.
Vaig comenar a caminar ... i a parlar ... . Vaig anar a
escola ... . Vaig aprendre a llegir i a escriure ... . Els meus
joguets preferits quan era xicotet/a eren ..., i ara sn ... .
Els meus amics/gues sn... . He tingut malalties com... .
9. Els proposarem que representen amb el seu cos les diferents etapes de la vida i que els altres les endevinen.
10. Reflexionem. En quina etapa de la vida estem els
alumnes de 6 de Primria? Reflexionarem sobre els
canvis que suposa larribada prxima de la pubertat.
Aprendre a pensar
Aprenentatge personalitzat
A partir de lactivitat 3, els proposarem que facen un

mapa conceptual sobre els carcters sexuals primaris
i secundaris. Vegeu la guia dAprendre a pensar.
(Treballs assignables en Sabadigital)

Treball en equip
Activitat interactiva. Mural

sobre les etapes de la vida.
Unitat 3
81
3.1. Classifica els rgans sexuals segons el sexe
i descriu la seua organitzaci i funcionament.
Classifica els rgans sexuals en funci del
sexe al qual pertanyen, i en descriu
lorganitzaci.
9.1. Usa lordinador per al desenvolupament

de lrea de Cincies de la naturalesa.
Treballa correctament utilitzant les TIC
com a eina daprenentatge i autoavaluaci.
Per a comenar... observem
1. En aquesta doble pgina saborda fonamentalment

lanatomia dels aparells reproductors mascul i femen.
Per aix proposarem que es treballe des dun punt de
vista visual.
3. Amb la finalitat de presentar els continguts de la doble

pgina, proposarem utilitzar lactivitat grupal Parts
dels aparells reproductors.
2. Comenarem donant temps als alumnes per a observar

les imatges dels esquemes dels aparells reproductors
de la doble pgina.
A continuaci, els plantejarem que tanquen el llibre i
que anoten totes les paraules relacionades amb els rgans reproductors que recorden i, si s possible, que
les associen amb el xic o amb la xica de la doble pgina
segons corresponguen a laparell reproductor mascul
o al femen.
Proposarem complementar el suggeriment 2 amb
lestructura cooperativa 1-2-4. Vegeu la guia
dAprenentatge cooperatiu.
82
Unitat 3
4. Practiquem junts. Per a seguir treballant lanatomia

dels aparells reproductors podem utilitzar el mural interactiu La reproducci. Quan estiguen revisats els rgans reproductors, pegarem la volta al mural i demanarem a algun alumne que complete les cartelles
buides amb els noms que falten.
Treball manipulatiu
Treballarem els rgans dels aparells reproductors
mitjanant el mural interactiu La reproducci. Vegeu la Guia de treball manipulatiu, pg. 9.
5. Podem dividir la classe en diferents equips que jugaran
entre si a un joc de preguntes i respostes. Un membre
dun dels equips dir un rgan i laltre equip, en el menor temps que siga possible, indicar laparell reproductor a qu pertany (mascul o femen).
Solucions
5
6. Practiquem junts. Desprs de lestudi de lanatomia,

farem un pas ms i seguirem estudiant la fisiologia
dels aparells reproductors. Per a aix, proposarem dibuixar en la pissarra dues taules i, entre tots, anotar els
rgans dels aparells reproductors i completar-la amb
la funci de cada un. Per exemple:
Aparell reproductor Femen
RGAN
FUNCI
Ovaris
Produeixen vuls
Aparell reproductor mascul

RGAN
Testicles
FUNCI
Produeixen espermatozoides
7. Poden jugar a una variant del joc de preguntes I respostes en qu, a ms dindicar laparell reproductor a
qu pertany lrgan esmentat, han dafegir la funci
que t.
La uretra comunica laparell reproductor mascul amb lexterior. La vagina comunica laparell
reproductor femen amb lexterior.
El penis i la vulva sn els rgans externs dels
aparells reproductors mascul i femen, respectivament.
Practica. Activitat per a reforar el coneixement

dels rgans que formen els aparells reproductors humans.
Aparell reproductor mascul: testicles, penis.

Aparell reproductor femen: ovaris, ter, vulva.
Per a acabar...
8. Per a acabar, proposarem utilitzar el panell vertical
amb targetes dels rgans dels aparells reproductors i
les targetes del puzle daquests aparells.
Treball manipulatiu
Repassarem els aparells reproductors mitjanant
el panell vertical i les targetes. Vegeu la Guia de
treball manipulatiu, pg. 10 i 11.
9. Treball individual. Per a reforar els continguts, els
proposarem que facen la fitxa de Refor Els aparells
reproductors.
Per a comprendre
i reforar
Document. Refor. Els aparells

reproductors.
Unitat 3
83
4.1. Identifica les caracterstiques i les peculiaritats de les cllules sexuals masculina i
femenina.
Assenyala les parts de lvul i lespermato
zoide, i explica les diferncies entre aquestes cllules.
4.2. Descriu el procs de fecundaci.
Descriu el procs de fecundaci, i identifica
el paper de lter en aquest procs.

Per a comenar... recordem
1. Comenarem la sessi recordant conceptes relacionats amb la reproducci que els alumnes ja coneixen.
Per aix podem plantejar-los en grup gran preguntes
com les segents:
2. Quan hagen comprs que la reproducci sexual necessita dues cllules reproductores, una que prov del
pare i laltra de la mare, podem centrar-nos en les
imatges per a observar i diferenciar les caracterstiques
dels vuls i dels espermatozoides: forma, grandria i
capacitat de moviment.
Quines sn les tres funcions vitals dels ssers vius?

Quina finalitat t la reproducci?
Quins tipus de reproducci recordeu? Sexual, asexual,
vivpara, ovpara...
Com s el tipus de reproducci en lespcie humana?
Quines sn les caracterstiques de la reproducci sexual?
Qu s una cllula? Quins tipus de cllules coneixeu?
3. Per a complementar lexposici sobre les caracterstiques

dels vuls i dels espermatozoides i remarcar les diferncies entre els dos tipus de cllules sexuals, podem utilitzar la presentaci vuls i espermatozoides.
4. A continuaci els proposarem que facen lactivitat 9
per a seguir treballant les caracterstiques de cada un
de les gmetes.
Aprendre a pensar
Se suggereix que facen lactivitat 9 mitjanant
lestratgia de pensament Compara i contrasta. Vegeu la guia dAprendre a pensar.
84
Unitat 3
Solucions
8
Comprn. Activitat per a conixer el procs de

la fecundaci en lespcie humana.
Lvul s la cllula reproductora femenina i

lespermatozoide, la masculina.
Lvul t forma arredonida i no t capacitat de

moviment. Lespermatozoide t tres parts:
cap, coll i cua o flagel, que el permet moures.
La grandria de lvul s molt major que la de

lespermatozoide. Lespermatozoide s molt
xicotet.
10 La
5. La fotografia de la pgina 55 en qu es veu un vul envoltat despermatozoides en el microscopi, pot ser

dutilitat perqu els alumnes perceben la diferncia de
grandria que hi ha entre les dues cllules sexuals.
6. Per a abordar la fecundaci podem projectar la imatge
de laparell reproductor femen de la pgina 55 o utilitzar el mural interactiu La reproducci. s recomanable
primer que els recordem el nom dels rgans de laparell
reproductor femen.
Quan els hagen recordat, sobre la imatge faran el recorregut dels espermatozoides i dels vuls fins que es
troben i t lloc la fecundaci. Desprs, poden continuar
fent el recorregut de lvul fecundat o zigot fins que es
converteix en embri i simplanta a lter.
Treball manipulatiu
Treballar la fecundaci mitjanant el mural interactiu La reproducci. Vegeu la Guia de treball
manipulatiu, pg. 9.
maduraci de lvul t lloc a lovari.
La uni dun vul i un espermatozoide es produeix a les trompes de Fallopi.
La implantaci del zigot ocorre a lter.
Per a acabar...
7. Practiquem junts. Com a resum, per grups, els demanarem que facen un mural en qu hi haja les cllules
reproductores masculina i femenina i el procs de fecundaci. En el mural hauran de posar tota la informaci que recorden.
8. Reflexionem. Com a anticipaci de lactivitat Observa i
dedueix: Bessons idntics o fraterns? del final de la
unitat, els preguntarem: Qu ocorre en la fecundaci
quan naixen dos xiquets en un mateix part? Per qu
alguns daquests germans sn quasi idntics i daltres
no sassemblen quasi?
Proposta dactivitats per a casa. Els demanarem que, per
a la sessi segent, porten a classe ecografies dells mateixos o de germans o familiars abans de nixer. s interessant que les ecografies que porten a classe siguen de
diferents fases de lembars.
Unitat 3
85
5.1. Identifica i descriu els diferents moments
del procs dembars i els principals elements.
Descriu el procs de lembars, les caracterstiques de les seues fases i les funcions
dels seus elements.
5.2. Explica les etapes del part.
Descriu les etapes i les caracterstiques
del procs de part.

Per a comenar... ordenem
1. Desprs de recordar amb els alumnes quin ha sigut el

procs de fecundaci i de formaci de lembri, podrem iniciar la sessi amb una activitat prvia per a
motivar i anticipar els continguts que treballaran.
3. Abans de comenar la doble pgina, els proposarem

que, per parelles, lligen els diferents apartats de
lepgraf i que elaboren un resum senzill de cada un. s
convenient que escriguen una llista amb les paraules
que consideren ms importants i amb els conceptes
que els resulten ms complexos.
En grup gran o per equips, lliurarem als alumnes ecografies de fetus en diferents graus de desenvolupament i els
demanarem que, desprs dobservar-les i danalitzar-les
durant un temps, les ordenen en un eix cronolgic.
2. Desprs els plantejarem preguntes del tipus segent:
Qu s una ecografia? Qu hi aprecieu?
Qu heu tingut en compte a lhora dordenar-les
cronolgicament? En qu vos heu fixat? Qu vos ha
cridat ms latenci?
Treball manipulatiu
Podem aprofundir en les ecografies mitjanant
Cincia sorprenent. Ecografia en 3D. Vegeu la
Guia de treball manipulatiu, pg. 12.
86
Unitat 3
Suggerirem desenvolupar el suggeriment 3 amb
lestructura cooperativa Cooperaci guiada o estructurada. Vegeu la guia dAprenentatge cooperatiu.
4. A continuaci, posarem en com la llista de vocabulari
de tots els grups i comentarem entre tots els dubtes
que hagen pogut sorgir.
5. Guiarem lexposici dels continguts relacionats amb
les primeres fases del desenvolupament embrionari
amb la presentaci La placenta i levoluci de lembri.
Solucions
11
Comprn. Activitat en qu es refora el coneixement del procs de formaci i desenvolupament

del futur beb al ventre matern.
12 La placenta s un teixit que es crea a la paret de
lter durant les primeres fases del desenvolupament de lembri. La seua funci s captar
loxigen i els nutrients de la sang de la mare
que el beb necessita per a crixer i desenvolupar-se. Els nutrients i loxigen arriben al beb
des de la placenta, grcies al cord umbilical.
13
En el segon trimestre el fetus ja pot sentir.
14 Durant
els nou mesos que dura lembars,

lembri, i posteriorment el fetus, va evolucionant, creixent i desenvolupant-se. Per aix necessita els nutrients i loxigen que rep de sa
mare des de la placenta a travs del cord umbilical. En el moment del part, la persona que
latn talla el cord umbilical. Aquest cord, que
ha unit durant lembars el beb amb sa mare,
deixa una cicatriu a labdomen, s el melic.
15
6. Per a explicar les fases de lembars s convenient que

ens ajudem de les imatges de la pgina o del mural interactiu La reproducci.
Treball manipulatiu
Visualitzarem les fases de lembars mitjanant el
mural interactiu La reproducci. Vegeu la Guia de
treball manipulatiu, pg. 9.
Per a acabar...
7. Proposarem als alumnes un treball de sntesi en qu
dibuixen, en el quadern, les diferents fases de
lembars i del part.
8. Treball individual. Per a refermar els coneixements
sobre el desenvolupament de lembri, del fetus i de
les fases del part, els proposarem que facen la fitxa de
Refor Lembars i el part.
9. Reflexionem. Tots els acabats de nixer mesuren i pesen el mateix? En quina fase de lembars el creixement
Resposta lliure. Les dones embarassades han

de seguir una dieta variada i equilibrada que
aporte al fetus tots els nutrients que necessita
per al desenvolupament ptim dels teixits i
dels rgans. Una alimentaci inadequada, pobra en algun nutrient essencial, pot provocar
un mal desenvolupament del futur beb, anmia, infeccions...
del fetus s major? Qu ocorre quan un beb naix abans

dels nou mesos que dura aproximadament lembars?
Per a aprofundir en aquests temes, podem plantejarlos un senzill treball de recerca en grup o la realitzaci
de les fitxes dAmpliaci El desenvolupament del fetus
i Bebs prematurs.
Per a comprendre
i reforar
Document. Refor. Lembars i

el part.
Per a aprofundir
Document. Ampliaci. El
desenvolupament del fetus.
Document. Ampliaci. Bebs
prematurs.
Proposta dactivitats per a casa. Per a ampliar el coneixement sobre les fases del part els proposarem fer la Webquest. El part.
Unitat 3
87
3.1. Classifica els rgans sexuals segons el sexe
i descriu la seua organitzaci i funcionament.
Identifica i enumera els rgans de laparell
reproductor mascul i femen utilitzant esquemes i imatges.
Descriu el procs de fecundaci i identifica
el paper de lter en aquest procs.
Elabora i interpreta taules, grfics i esquemes, i recull la informaci de manera
adequada.

corresponent als blocs de continguts treballats.
Descriu els processos estudiats utilitzant
un vocabulari adequat.
1. Es recomana treballar sobre aquest tipus de representacions

per a aprendre a aprendre. Per aix utilitzarem el Mapa conceptual
del llibre de text interactiu.
2. Suggerirem que facen una lectura ordenada del mapa conceptual per a plantejar-los desprs preguntes i que les contesten
a partir de la informaci que aporta el mapa. Per exemple:
Quina diferncia hi ha entre carcters sexuals primaris i
carcters sexuals secundaris?
Com sanomenen les cllules sexuals masculina i femenina? On es produeixen?
Quin recorregut fan els espermatozoides des del lloc on es
formen fins a lexterior?
Quins rgans recorre lvul des dels ovaris fins a lter?
3. Pot ser interessant que recalquem a classe que, per a ajudar
a organitzar i recordar els continguts de la unitat, el mapa
conceptual proporciona una visi en parallel dels aparells reproductors mascul i femen i de les cllules reproductores
corresponents.
88
Unitat 3
Solucions
16 Resposta
model:
El sac amnitic t com a funci protegir el fetus durant el perode de gestaci.

El cord umbilical permet que el fetus reba els
nutrients i loxigen que necessita per al seu
desenvolupament.
La placenta capta els nutrients i loxigen de la
sang de la mare perqu puguen arribar al fetus
a travs del cord umbilical.
17
Tant laparell reproductor femen com laparell

reproductor mascul sn els carcters sexuals
primaris. Cada 28 dies aproximadament, lovari
allibera un vul (cllula reproductora femenina), que s arrossegat a travs de les trompes
de Fallopi cap a lter. Si durant aquest recorregut lvul troba un espermatozoide (cllula
reproductora masculina), pot produir-se la fecundaci.
18
Comprovarem
que els alumnes fan correctament els dibuixos i que hi assenyalen cada
part.
19 Cord
umbilical: Part.
Barba: Carcters sexuals secundaris masculins.

Zigot: Fecundaci

Desenvolupament dels pits: Carcters sexuals

secundaris femenins.
Fetus: Embars.

Endevina endevinalla: Lsser hum.
4. Seguint amb el reps, a continuaci els proposarem que amplien

el mapa conceptual amb altres conceptes o processos vistos en
la unitat. Poden ampliar-los amb text, amb dibuixos o amb text i
dibuixos.
En quin lloc de lesquema situareu la menstruaci?
Incloeu en lesquema el nom de les parts de lespermatozoide.
Incloeu en lesquema les fases de lembars.
Incloeu en lesquema les fases del part.
Incloeu en lesquema exemples de carcters sexuals secundaris de lhome i de la dona.
5. Si en algun moment de la unitat els alumnes han elaborat una
llista amb vocabulari especfic, aquest pot ser un bon moment
perqu nexpliquen el significat amb paraules seues.
Unitat 3
89
Solucions
20 Els
personatges de la imatge es troben en

ladolescncia.
Els carcters sexuals que els diferencien en la

imatge sn els secundaris. Els xics tenen muscles ms amples, probablement bigot i barba
incipients, veu ms greu i la nou del coll ms
evident. Les xiques tenen els pits ms desenvolupats i els malucs ms amples.
21 Resposta
22 A.
lliure.
Falsa
En el moment del naixement als ovaris hi ha un

gran nombre dvuls immadurs que maduraran
a partir de la pubertat, i els espermatozoides
comencen a produir-se als testicles a partir de
la pubertat.
D. Falsa

Els testicles produeixen espermatozoides que

passen als conductes deferents i, daquests, a
la uretra.
23 a) Espermatozoide.
A. Cap.
B. Coll.
C. Cua o flagel.
b) vul.
24 a) s
el procs de la fecundaci. Lvul ha sigut alliberat dun ovari i, en el cam per les
trompes de Fallopi, ha sigut fecundat per
un espermatozoide. Llavors es forma el zigot, que comena a dividir-se i forma
lembri, que simplanta a lter.
b)
A les trompes de Fallopi.
c)
Zigot.
d) Quan el zigot comena a dividir-se rep el
nom dembri.
e) La implantaci s el procs en qu lembri
arriba a lter i es fixa a les parets per a seguir
creixent i desenvolupant-se.
25 Durant
les primeres fases del desenvolupament de lembri es crea un teixit a la paret de

lter i de la placenta, la missi de la qual s
captar loxigen i els nutrients de la sang de la
mare. Tamb es formen el cord umbilical,
que uneix la placenta al futur beb perqu
puga rebre els nutrients i loxigen de la mare, i
el sac amnitic, que t en linterior el lquid
amnitic, que envolta i protegeix lembri.
90
Unitat 3
26 La
placenta s el teixit que es crea a les parets de lter a partir de la

implantaci i que fa possible que lembri capte els nutrients i loxigen
de la sang de la mare.
El cord umbilical uneix la placenta amb el futur beb perqu, a travs

daquest, li arriben els nutrients i loxigen, que permetran que es desenvolupe.
27 b) Dilataci.
s la primera fase del part. La zona que uneix lter i la

vagina es dilata a poc a poc fins a aconseguir vora 10 centmetres de
dimetre. Al mateix temps es produeixen contraccions rtmiques
que espenten el fetus cap a la vagina.
c) Expulsi. s leixida del fetus a lexterior a travs de la vagina. La

persona que atn el part talla el cord umbilical i en passar uns segons el beb inspira aire per primera vegada i plora.
a) Deslliurament. s lltima fase del part. Es produeix leixida de la

placenta a lexterior.
Solucions
28 a)

Aquests processos destirada no tenen
una edat concreta, cada xic o xica t un ritme
diferent de desenvolupament personal.
Normalment en les xiques aquests canvis es
comencen a fer notar a partir dels 11 anys i
en els xics un poc ms tard, al voltant dels 13
anys.
b) Letapa del creixement s ms llarga en els

xics.
c) En les xiques pot comenar a aparixer el pl

pbic al voltant dels 9 anys i en els xics un poc
ms tard, entre els 10 i els 11 anys.
d) En les xiques, els vuls comencen a madurar

al voltant dels 11 o 12 anys. Per no hi ha una
edat fixa.
e) Els genitals dels xics comencen a desenvolupar-se al voltant dels 10 anys, per, igual
que en les xiques, en cada xic pot donar-se a
diferents edats.
29 Resposta lliure. Les ecografies durant lembars
sn un recurs per a fer un seguiment del desenvolupament ptim del fetus. En ocasions sn
molt tils per a planificar actuacions en el part,
plantejar protocols dun tractament futur per al
beb... Les ecografies en 3D permeten tindre
una imatge amb volum i aix poden apreciar-se
millor els detalls que en les ecografies convencionals.
Utilitzarem la ruleta de la unitat 3 per a esbrinar qu han aprs

els alumnes en la unitat. Vegeu la Guia de treball manipulatiu,
pg. 2 i 3.
Per a preparar
lexamen
Document. Reps. La reproducci.

Document. Avaluaci. Unitat 3.
Per a avaluar
Document. Avaluaci. Unitats 1-3.

Activitats interactives dAvaluaci.
Per a comprendre
i reforar
Per a aprofundir
Activitats interactives de Refor.
Treball manipulatiu
30
a) El cap de lespermatozoide, que s on es localitza el nucli i cont la informaci gentica.
b) La membrana impedeix que entren altres

espermatozoides. A ms, protegir lembri
i lajudar a implantar-se a lter.
31 a) La primera dada, de longitud i pes, es fa el

dia del naixement. En el grfic apareix la
seua ltima dada abans de complir els 5
anys, als 4 anys i mig.

b) La zona groga del grfic representa els valors

que es consideren normals per a determinades edats. Sn els percentils que serveixen
per a valorar el creixement del beb segons
ledat. Com que les dades del beb sempre
estan en aquesta zona, el seu desenvolupament est sent lhabitual per a la seua edat.
c) El pediatre fa les anotacions peridiques per

a fer un seguiment del creixement del xiquet.
Si el pediatre considera que les mesures de
pes i dalada estan fora dels valors ms habituals, decidir quines actuacions sn necessries perqu es desenvolupe b i donar
les indicacions oportunes a la famlia.
Activitats interactives dAprofundiment.
Unitat 3
91
Descriu el procs de fecundaci, i identifica el paper de lter en aquest procs.
5.2. Explica les etapes del part.

Descriu el procs de lembars, les caracterstiques de les seues fases i les funcions
dels seus elements.
92
Observa i dedueix. Bessons idntics o fraterns?

Lactivitat pretn que els alumnes comparen les possibilitats de fecundaci que hi ha en embarassos dobles i les
conseqncies que tenen a lhora de compartir caracterstiques entre germans. Podem utilitzar-ho per a aprofundir en els coneixements adquirits en la unitat quant a la
fecundaci, lembars i el part.
En el cas dels bessons fraterns, lovari allibera dos

vuls, que sn fecundats cada un per un espermatozoide. En aquest cas, cada embri t el seu amnitic, la
seua prpia placenta i, com en el cas dels bessons
idntics, cada un t el seu cord umbilical.
2
En el primer cas, embars de bessons idntics, es produeix per la uni dun vul amb un espermatozoide. En
el segon cas, bessons fraterns, hi intervenen dos vuls
i dos espermatozoides.
a) Bessones idntiques. Sn prcticament idntiques

perqu comparteixen la mateixa crrega gentica.
Solucions
1
En un embars de bessons idntics, un sol vul s fecundat per un espermatozoide, per tant, els dos germans tindran la mateixa informaci gentica. Pot ser
interessant que comentem que poden donar-se diferents casos: que cada embri es desenvolupe dins del
seu sac amnitic i que tinga la seua prpia placenta,
que cada embri tinga el seu sac amnitic i que compartisquen la mateixa placenta o que tots dos compartisquen sac amnitic i placenta. En tots els casos hi ha
dos cordons umbilicals.
Unitat 3
b)
Bessons fraterns. Sassemblen fsicament, tenen
trets comuns, com els tenen els germans, per no
tenen la mateixa crrega gentica ja que procedeixen de cllules diferents.
i descriptors/indicadors
1.1. Enumera i explica les diferents etapes de la
vida.
Selecciona la informaci rellevant i lordena
per a elaborar textos coherents i estructurats.
8.1. Recopila informaci sobre les atencions
dels xiquets acabats de nixer.
Obt i analitza informaci sobre les cures i
levoluci dels bebs en els primers anys
de la seua vida.
8.2. Sintetitza informaci i fa un informe utilitzant suports grfics i textos breus per a
comunicar els resultats de forma oral i escrita, manifestant inters pel seu treball.
Elabora un mural, un cartell o un cmic en
el qual mostra les conclusions del seu treball.
Llig i comprn. Interprete una notcia
Tasca final. Les atencions del beb
Amb aquesta activitat es pretn que els alumnes siguen conscients de la labor que exerceixen les ONG en
pasos en vies de desenvolupament i la importncia de
la creativitat a lhora de buscar solucions.
Podem comentar que per a tranquillitzar els bebs se solen cantar canons de bressol. Els proposarem que
ninventen una i que la canten a classe o que canten alguna can de bressol que recorden de quan eren xicotets.
Desprs de triar el tema del treball i de recopilar la informaci, la posaran en com amb els companys i acordaran
de quina manera plasmaran tot el que han investigat.
s recomanable que, abans de plasmar els resultats, els
alumnes elaboren un gui senzill i que es distribusquen el
treball. s important que els alumnes siguen capaos
delaborar el treball en grup i que navaluen no noms el
resultat final, sin tamb el procs que han seguit.
Solucions
1
Les incubadores sn molt necessries per al desenvolupament dels bebs prematurs, per utilitzen una
tecnologia de cost alt. Aquesta opci dincubadores,
fabricades amb peces reutilitzades, fa possible que
arriben a pasos que no tenen recursos suficients per a
dotar els seus hospitals de tecnologia capdavantera.
Grcies a aquest enginy, podran salvar la vida de molts
xiquets que naixen amb dificultats i que necessiten
certes condicions per a desenvolupar-se en els primers
dies de vida.
Un beb s prematur quan naix abans dacabar el

temps normal dembars.
Resposta lliure.
Aprendre a pensar
En acabar la unitat es poden plantejar preguntes del tipus
Com thas sentit quan has descobert que...?, Qu sabies
abans sobre...? mitjanant lestratgia de pensament
Diari de pensar. Vegeu la guia dAprendre a pensar.
Unitat 3
93
1.1. Descriu la vida saludable com el resultat
de diversos factors que influeixen en les
condicions de vida de les persones.
Identifica les condicions bsiques de la salut, i distingeix la importncia de la responsabilitat personal en la cura del propi cos.
2.1. Identifica les causes de diverses malalties.
Descriu les caracterstiques de diverses
malalties, agents causants, smptomes i
maneres de curar.
3.1. Identifica i justifica estils i hbits de vida

saludables i els seus efectes sobre la cura
del cos.
Enumera, analitza i descriu hbits de vida
saludable, el seu efecte sobre la nostra salut, i nanalitza formes de millora.
Per a comenar... observem

1. Els suggerirem que observen la imatge i desprs els
plantejarem les preguntes segents:
Qu es veu en la imatge?
s una imatge del vostre entorn?
Qu fan les persones que hi apareixen?
Quines diferncies shi aprecien respecte al que vos
envolta a vosaltres?
2. Tamb es poden projectar diferents imatges en qu
aparega aigua, com una piscina amb esportistes nadant,
un got daigua, xiquets llavant-se les dents, escenes de
platja amb persones jugant, un agricultor o un jardiner
regant, escenes daiges marines amb peixos, costes o
rius on saprecie la contaminaci de laigua...
Els alumnes expressaran la seua opini sobre aquestes
situacions i les relacionaran amb diversos usos de laigua:
esport, higiene, alimentaci...
100
Unitat 4
3. Aprofitant les aportacions dels alumnes, els suggerirem anar construint en la pissarra un esquema que incloga:
Importncia de laigua en la naturalesa.
Relaci entre laigua i la vida.
s domstic de laigua (higiene, alimentaci...).
Relaci entre laigua i la salut.
4. A continuaci debatrem sobre el ttol de la unitat: La
salut, un b com. Qu s la salut? Per qu creieu que
el ttol esmenta que s un b com? Realment totes les
persones del planeta tenen la mateixa possibilitat
destar sanes?
5. Finalment, els suggerirem que facen lactivitat de
diagnstic per a PDI Qu recordem de la salut?
per
a esbrinar les idees prvies dels alumnes sobre el
tema de la unitat o lautoavaluaci Qu saps sobre la
salut?
Solucions
1
Unicef. United Nations International Childrens

Emergency Fund. Tamb sanomena Fons de
Nacions Unides per a la Infncia. Unicef treballa per a protegir el dret dels xiquets a la salut,
leducaci, la protecci... Promou diversos programes encaminats a millorar les condicions
de vida de milions de xiquets al mn i interv
donant resposta a emergncies humanitries.
Resposta model. Portar una alimentaci equilibrada, menjar cinc vegades al dia, fer exercici
fsic regularment o dormir prou perqu el nostre cos descanse.
A i C.
Resposta model. Gastroenteritis: falta de gana,

ganes de vomitar, mal de panxa... Constipat o
catarro: mal de gola, malestar, mal de cap, congesti nasal, esternuts, mocs...
Resposta model. La investigaci mdica estudia les causes, el desenvolupament i els efectes
de diverses malalties per a intentar previndreles o controlar-ne els smptomes i aconseguir la
millora o la curaci total. Avanos: antibitics,
vacunes, radiografies, estudis gentics, trasplantaments...
Resposta model. Lesperana de vida s diferent a causa que les condicions de vida no sn
les mateixes. Influeixen factors com lalimen
taci, la higiene, les condicions dels habitatges,
les epidmies, latenci mdica i hospitalria,
les guerres...
6. Com a activitat prvia a la lectura del text Est a les
teues mans, visualitzarem el vdeo Ens llavem les
mans.
7. Desprs de la lectura, demanarem als alumnes que expliquen per qu llavar-se les mans ajuda a estar sans.
Desprs, els demanarem que reflexionen sobre si ells
duen a terme aquest hbit saludable.
8. Practiquem junts. A partir de lactivitat 2, i per a valorar el coneixement dels alumnes sobre els hbits saludables, els anirem mostrant les targetes del panell
vertical i, entre tots, les classificaran en hbits saludables i en mals hbits.
En aquesta ocasi no corregirem les propostes dels
alumnes. Reservarem el panell vertical fins a la sessi
Una vida saludable: com podem cuidar el nostre cos.
En acabar aquesta sessi, entre tots comprovarem la
classificaci que vam fer a linici de la unitat i la corregirem si hi haguera algun error.
Treball manipulatiu
Panell vertical i targetes dhbits. Vegeu la Guia de
treball manipulatiu, pg. 14.
Per a acabar...
9. Reflexionem. Per qu en alguns pasos lesperana de
vida s menor que en daltres?
Aprendre a pensar
Lactivitat 6 pot portar-se a terme amb lestratgia
de pensament Ishikawa.
Vegeu la guia dAprendre a pensar.
10. Presentaci de la tasca final. Al final de la unitat els
proposarem elaborar un trptic sobre malalties infeccioses a lfrica i prevenci. Pot ser interessant que els
demanem que investiguen sobre ONG que treballen
en lmbit de la salut.
Per a informar-los sobre el que sespera dells en
aquesta tasca, els proporcionarem amb antelaci la
rbrica de la tasca per a lalumne.
Unitat 4
101
Descriu diversos hbits saludables i els relaciona amb el concepte de salut.
maneres de curar.

com a eina daprenentatge i avaluaci.
Per a comenar... recordem

1. Abans de comenar el desenvolupament daquests
continguts conv que recordem entre tots alguns conceptes vistos en la unitat 1, com sn: microorganisme,
sser viu microscpic, bacteri, protozou, fong, virus...
Per a aix els podem proposar que elaboren unes fitxes
en qu expliquen amb les seues paraules el significat
daquests conceptes i que acompanyen lexplicaci
amb una frase que incloga la paraula i un dibuix.
Desprs, per parelles, els alumnes sintercanviaran les
fitxes que han fet per a revisar-les, corregir-les, matisar-les o enriquir-les.
Treballarem el suggeriment 1 amb lestructura
cooperativa Escriptura per parelles.
Vegeu la guia dAprenentatge cooperatiu.
102
Unitat 4
2. Amb el mateix objectiu, podem utilitzar lactivitat gruo b la

pal Caracterstiques dels microorganismes
podem reservar perqu la facen en tractar les malalties infeccioses.
3. Els demanarem que recorden alguna vegada que hagen estat malalts: qu els passava, com se sentien, si
se senten igual ara o quines diferncies troben.
Daquesta manera afavorirem la reflexi sobre la diferncia entre salut i malaltia.
4. Desprs dabordar els factors de qu depn la salut,
elaboraran un mural de fotografies entre tots. Per a
aix, penjarem un paper continu o una cartolina gran
en la paret, el dividirem en quatre parts i titularem
cada una amb el nom dels factors dels que depn la
salut.
A continuaci, demanarem als alumnes que busquen
fotografies que puguen identificar amb cada factor i
que les apeguen en el lloc corresponent del mural.
Solucions
Resposta model. Els hbits saludables afavoreixen que el nostre organisme funcione duna
manera ms equilibrada, reduint els riscos
daccidents i malalties.
Juga i aprn. Activitat per a reforar el coneixement sobre els bacteris i les malalties que
causen.
Resposta model:
a) Gastroenteritis: falta dapetit, ganes de vomitar, mal de panxa, diarrea... Grip: malestar
general, mal de cap, debilitat, cansament,
congesti nasal, febre alta... Esquin: dolor,
dificultat en el moviment, inflamaci, blau...
b) Gastroenteritis: malaltia infecciosa causada

per microorganismes que poden estar en
laigua, els aliments o transmetres duna
persona a una altra. Alguns dels virus que
originen la gastroenteritis sn els rotavirus.
Grip: malaltia infecciosa. El virus de la grip,
virus influena, es pot transmetre per contacte amb un malalt, per les partcules que
salliberen en esternudar o en tossir. Esquin: origen no infeccis, pot ser a causa
dun colp, un moviment brusc com una torsi...
c) Prendre analgsics per a millorar el malestar
general, antitrmics per a reduir la febre,
menjar adequadament per a tractar els
smptomes de diarrea, antiinflamatoris, reps...
5. s important que recalquem la diferncia entre smptoma duna malaltia i signe duna malaltia, ja que sn
conceptes que poden presentar certa dificultat per als
alumnes.
9. Practiquem junts. Els suggerirem que, per grups, elaboren un esquema parcial amb els continguts que han
aprs en la sessi. Poden utilitzar com a base aquesta
proposta:
Factors dels que depn la salut.
6. Per a explicar les malalties infeccioses i no infeccioses els

suggerirem utilitzar la presentaci Tipus de malalties.
7. Pot ser interessant que els comentem que les malalties infeccioses es poden subdividir, al seu torn, en dos
grups: malalties infeccioses no contagioses i malalties
infeccioses contagioses. Com a exemple de malaltia
infecciosa no contagiosa, s a dir, que no es contrau en
estar en contacte amb una persona malalta, podem
anomenar el ttanus i, com a exemple de malaltia infecciosa contagiosa, s a dir, que es pot contraure en
estar en contacte amb una persona malalta, podem
esmentar la grip.
Per a acabar...
La malaltia:

- Com la reconeixem.
- Tipus de malalties.
10. Reflexionem. Heu aprs alguna cosa nova sobre la salut i la malaltia? Podreu explicar el significat de ms
val previndre que curar? Hi esteu dacord? Per qu?
Per a comprendre
i reforar
Refor. La salut i la malaltia
8. Treball individual. Per a reforar els continguts els podem proposar que facen la fitxa de Refor La salut i la
malaltia.
Unitat 4
103
del cos.
saludable, el seu efecte sobre la nostra
salut, i nanalitza formes de millora.
3.2. Descriu formes de prevenci de malalties.
Explica en qu consisteix la cartilla de vacunaci i nanalitza el contingut.

Per a comenar... reflexionem
1. Abans diniciar aquesta sessi els demanarem que elaboren una llista amb hbits que consideren que ajuden a
estar sans. Desprs, comentarem les diferents llistes
entre tots i elaborarem una llista conjunta en la pissarra.
3. Per a complementar lexposici dels continguts, utilitzarem la presentaci Hbits saludables.
Abordarem el suggeriment 1 amb lestructura
cooperativa 1-2-4.
2. A continuaci, per a reflexionar sobre els hbits quotidians els plantejarem preguntes com:
Per qu creieu que aquests hbits sn saludables?
Quins hbits no saludables coneixeu?
Quins hbits saludables teniu en compte en la vostra
vida diria?
104
Unitat 4
Probablement els alumnes no hauran incls en la llista

de linici de la sessi hbits relacionats amb les relacions socials. s important que remarquem que la salut t dos components, un de fsic i un altre democional
i que les relacions amb els amics i amb els familiars influeixen en lestat dnim de manera que repercuteixen en el nostre estat de salut.
4. Si duem a terme el suggeriment sobre la utilitzaci del
panell vertical i les targetes dhbits proposada a linici
de la unitat per a sondejar els coneixements previs, pot
ser un bon moment per a reprendre la classificaci i
comparar-la entre tots amb els coneixements que han
adquirit fins al moment.
5. Si no els vam utilitzar a linici de la unitat, podem usar
el panell vertical i les targetes per a consolidar els continguts i diferenciar hbits saludables i mals hbits.
Solucions
Treball manipulatiu
Treballarem els hbits mitjanant el panell vertical
i les targetes dhbits saludables i mals hbits.
Vegeu la Guia de treball manipulatiu, pg. 14.
Resposta model. Menjar cinc vegades al dia,

dormir entre huit i deu hores, llavar-me les
dents desprs de cada menjada, fer esport
amb freqncia, llavar-me les mans.
Resposta lliure.
Resposta lliure.
10. Posteriorment poden fer la fitxa dAmpliaci Les vacunes.
Para acabar...
6. A continuaci, els proposarem la realitzaci de les activitats 4 i 5 per a propiciar la reflexi personal sobre els
hbits.
11. Reflexionem. Com podem previndre les malalties?

Plantejarem un dileg sobre les repercussions dels hbits personals sobre la salut i sobre la responsabilitat
de cada un sobre la seua prpia salut.
7. Treball individual. Per a reforar els continguts relacionats amb els hbits que ens ajuden a estar sans, els
proposarem fer la fitxa de Refor Una vida saludable.
8. Lanimaci Cuidem el nostre cos podem emprar-la

prviament al desenvolupament dels continguts relacionats amb la prevenci de les malalties o com a
resum, quan hgem acabat lexplicaci.
9. Seria interessant que portrem a classe un calendari
de vacunacions. Els comentarem que aquests calendaris depenen de la comunitat autnoma, s a dir, que
cada comunitat estableix un calendari de vacunacions
propi que pot ser diferent al daltres.

Per a comprendre Document. Refor. Una vida saludable
i reforar
Per a aprofundir
Document. Ampliaci. Les vacunes
Proposta dactivitats per a casa. Els podem suggerir que

facen a casa lactivitat 6 sobre les vacunes.
Unitat 4
105
4.1. Explica els efectes sobre la vida quotidiana
daddiccions com el tabac, lalcohol o les
noves tecnologies.
Explica qu s el concepte daddicci, i
justifica arguments contra el consum de
tabac, dalcohol o labs de les noves tecnologies.

106
Per a comenar... reflexionem
1. Abans que presentem els conceptes principals daquesta

doble pgina, addicci i substncia addictiva, pot ser interessant que plantegem una pregunta inicial: Com s
possible que algunes persones consumisquen determinades substncies tot i saber que sn perjudicials per a
la salut? Ho faries tu?
3. La doble pgina de continguts la podem plantejar mitjanant dos itineraris:
En aquest cas, a causa del tema que tractarem, s especialment important que afavorim un clima obert i de
dileg que facilite que els alumnes opinen lliurement
sobre el tema.
2. Segons les estadstiques, es considera que el primer
contacte amb lalcohol i amb el tabac es produeix
aproximadament als 13 anys. La proximitat a aquesta
edat dels alumnes de 6 EP fa que siga recomanable
tractar el tema amb el deteniment necessari. Daquesta
manera afavorirem que els alumnes siguen conscients
de les repercussions negatives de qualsevol tipus
daddicci (fins i tot a les noves tecnologies, tan prximes en aquesta etapa de la vida) i despertarem en ells
una actitud crtica davant del consum de drogues.
Unitat 4
De manera lineal, s a dir, primer presentar els continguts sobre les drogues i labs de les noves tecnologies i desprs utilitzar lesquema Efecte de les
addiccions sobre lorganisme, amb lanimaci Efectes de les addiccions com a resum o complement.
Comenar per lobservaci i lanlisi de lesquema
Efecte de les addiccions sobre lorganisme, continuar amb lanimaci Efectes de les addiccions i acabar amb lexplicaci terica de la pgina 70.
4. En qualsevol dels dos itineraris possibles s important
que els preguntem per les imatges que acompanyen
els textos sobre el tabac i lalcohol:
Per qu shan representat amb un cercle roig i una
lnia que el travessa? Qu creieu que significa?
Solucions
7
Resposta model. Una persona es fa addicta a

una substncia quan necessita prendre-la per
a sentir-se b i no s capa de controlar-ne el
consum.
Resposta model. El tabac cont compostos

txics que poden provocar malalties greus, com
el cncer. El fum del tabac danya tant els fumadors actius com els passius, s a dir, les persones no fumadores que respiren el fum del tabac
dels fumadors. Altres efectes negatius del tabac sn lenvelliment de la pell i el mal al.
B i C.
10 Resposta
11
5. Visualitzarem vdeos de campanyes del Ministeri de

Sanitat, Serveis socials i Igualtat emeses en les cadenes de televisi sobre les conseqncies del consum
de drogues, inclosos el tabac i lalcohol, i les comentarem entre tots.
6. Desprs de lobservaci de la imatge de lesquema
Efecte de les addiccions sobre lorganisme, podem reflexionar amb els alumnes sobre el tipus dimatge que
shi ha triat:
lliure.
Resposta model. Amb el consum dalcohol i

tabac les possibilitats de contraure malalties
augmenta. Lalcohol i les substncies txiques
que cont el tabac arriben a la sang i sn transportades a diferents parts del cos que es veuen
afectades, com el cor, el fetge, el pncrees,
lestmac, els pulmons o el cervell.
7. Practiquem junts. Proposarem als alumnes que facen

una enquesta entre els companys o els amics daltres
cursos. El tema del sondeig ser: Els jocs relacionats
amb les noves tecnologies i el temps que hi dediquen.
Desprs exposaran els resultats en un grfic i argumentaran per qu abusar de ls de les noves tecnologies s una conducta contrria a la salut.
Per a acabar...
Per qu creieu que es representa lsser hum com

una marioneta moguda per fils?
8. Reflexionem. Plantejarem un debat. Per qu les addiccions perjudiquen la nostra salut?
Quina relaci tenen el tabac, lalcohol i les noves tecnologies amb aquesta manera de representaci?
Aprendre a pensar
Abordarem lactivitat 11 amb lestratgia de pensament
Conseqncies i resultats. Vegeu la guia dAprendre a
pensar.

Treball en equip
Activitat interactiva. Frum de

debat sobre els efectes perjudicials de les addiccions.
Unitat 4
107
5.1. Descriu tcniques de primers auxilis, en situacions teriques i en supsits prctics.
Descriu precaucions bsiques a adoptar
per a la prevenci daccidents.
Explica diverses actuacions bsiques davant de possibles accidents lleus de la
vida quotidiana.

Per a comenar... parlem

1. Comenarem la sessi conversant amb els alumnes
sobre accidents domstics o escolars que hagen patit.
Qu et va ocrrer? On et trobaves?
Qui et va atendre en un primer moment? Com ho va
fer?
2. Entre tots poden afegir alguns detalls dinters, com
ara on est la infermeria de lescola, si nhi ha, o a qui
han dacudir en cas de patir un accident en el pati. s
interessant que els alumnes coneguen els protocols
del centre escolar per a atendre accidents.
3. A continuaci, observarem amb deteniment la imatge
amb els accidents lleus ms freqents i les actuacions
bsiques que shan de dur a terme en cas de patir-los.
Per a aix podem utilitzar el llibre de lalumne, projectar el llibre interactiu en la PDI o utilitzar el mural interactiu Primers auxilis.
Treball manipulatiu
Utilitzarem el mural interactiu Primers auxilis per
a treballar els continguts daquest apartat. Vegeu la
Guia de treball manipulatiu, pg. 13.
4. Treball individual. Per a aprofundir en les actuacions
bsiques que shan de fer en cas daccidents lleus, els
alumnes poden fer lactivitat interactiva Primers auxilis.
5. Practiquem junts. Proposarem que, en grups reduts,
elaboren un fitxer de primers auxilis per a collocar en
la farmaciola escolar.
Les fitxes podem fer-les de grandria A5 i arxivar-les
en una carpeta, o podem fer-les ms grans i collocarles en la paret de la infermeria.
108
Unitat 4
Solucions
12 Si
es tracta dun colp o esquin saplicar fred i

simmobilitzar larticulaci danyada. Abans
de fer un embenat cal llavar i assecar b la zona
afectada que es cobrir amb la bena. Es triar
la grandria de bena adequada a la part del cos
que sembenar. Sempre hem dacudir a un
centre de salut o centre mdic perqu valore el
dany produt.
13
Si lembenat fra massa estret, afectaria i dificultaria la circulaci sangunia.
14 Juga
i aprn. Activitat per a aprendre nocions

de primers auxilis bsiques mitjanant un joc.
15
Resposta model. Utilitzar casc i altres accessoris de protecci que, en el cas dels patinadors
serien canelleres, colzeres i genolleres. Utilitzar roba reflectora per a fer-se ms visible.
Circular pels carrils habilitats o pels llocs disposats per al patinatge, extremar la precauci
si hi ha ms vehicles...
16 Si
fra possible, el portaria al centre de salut

ms proper perqu valoraren els danys i hi actuaren. La ferida sha de llavar amb aigua
abundant i sab i retirar la brutcia des del centre cap a fora. Desprs, sha de cobrir amb una
gasa neta o amb una tireta. Immobilitzarem el
canell, li aplicarem fred i, posteriorment, lem
benarem.
17
Resposta lliure.
18 Al
telfon demergncies 112.
6. Si s possible, a lhora del pati podem fer un reportatge en qu arrepleguem testimonis o fotografies
daccidents poc greus i les atencions que es fan
diriament a lescola al llarg duna setmana.
8. Els primers auxilis sn importants per ms important

s la prevenci. Per aix els suggerirem una altra alternativa de tasca relacionada amb el tema: Un pati sense
accidents.
7. Practiquem junts. Les activitats daquest apartat i el

Taller de cincies donen raons per a fer representacions senzilles sobre diferents actuacions bsiques
que es poden dur a terme en cas daccident.
Els alumnes hauran de recrrer amb sentit crtic els espais habituals de joc i esmentar els riscos que nhi ha.
Desprs, elaboraran cartells xicotets que recorden
quin ha de ser el comportament en cada lloc per a
aconseguir entre tots jugar de manera segura.
Per a aix proposarem dividir la classe en grups de

dos o tres alumnes, cada un dels quals triar un accident lleu i el representar, juntament amb els primers auxilis que li correspondrien.
Tant els accidents com les mesures de primers auxilis
que representen els alumnes poden ser els que hi ha
en el llibre o daltres que els grups hagen investigat i
proposen.
Per a acabar...
9. Reflexionem. Conixer unes normes senzilles per a actuar desprs dun accident pot millorar sensiblement
lestat de la persona accidentada fins a larribada del
personal tcnic i, en molts casos, afavorir-ne la recuperaci. Per qu s important no perdre la serenitat i actuar amb tranquillitat en cas daccident?
Unitat 4
109
9.1. Fa cerques dinformaci, la selecciona i
elabora un material en qu mostra la sntesi del seu treball.
Proporciona raons coherents per a explicar els resultats obtinguts en els seus
treballs.

Per a comenar... interpretem

1. Abans de llegir el text del Taller de cincies els proposarem que observen amb deteniment el grfic.
Quins elements hi detectes? Qu creus que indica
cada un? Shi observen dos eixos, un de vertical i un
dhoritzontal. El vertical inclou lesperana de vida, en
anys, i lhoritzontal, els anys. Una fletxa roja ascendent indica la tendncia de lesperana de vida. Una
lnia roja i una verda informen de levoluci de les
perana de vida dels hmens i de les dones. Sabem el
significat daquestes lnies grcies a la llegenda de la
part inferior. Dues fletxes puntejades blaves assenyalen dos punts.
2. A continuaci, podem llegir el text explicatiu. s important que els alumnes siguen conscients que aquest
grfic t dos tipus de lectures. Una de ms general
(marcada per la fletxa roja), que indica que lesperana
de vida ha augmentant amb el pas del temps, i laltra
ms detallada, que informa sobre quina era lesperana
de vida en cada any. Les activitats 19 i 20 serveixen per
a consolidar aquest coneixement.
110
Unitat 4
3. Analitzarem amb els alumnes les grans diferncies entre el principi i el final del segle xx. Quan analitzem el
grfic comentarem que shi aprecia que lesperana de
vida va descendir cap a 1920 i 1940. El primer descens es
relaciona amb una greu epidmia de grip que va afectar
el pas i la segona est associada amb la Guerra Civil.
4. Plantejarem lactivitat 19 de manera oral i farem una llista en la pissarra amb les causes de laugment de
lesperana de vida que esmenten els alumnes. Partirem
daquesta llista per a desenvolupar la resta de continguts que tracten sobre com els avanos en lalimentaci
i en la medicina han influt en aquesta millora.
5. Tenint en compte la importncia de laigua en la salut,
treballarem amb la imatge de la depuradora i analitzarem el procs des de lembassament a la distribuci.
6. Treball individual. Per a ampliar lexplicaci sobre les
diferents fases del procs de potabilitzaci de laigua
suggerirem als alumnes que vegen lanimaci Potabilitzaci de laigua.
Solucions
19 Resposta
model. Lesperana de vida no s

ledat mxima a qu arriben les persones, sin
ledat mitjana que pot aconseguir una poblaci. A principis del segle xx la mortalitat infantil
era molt elevada; aix condiciona les dades
desperana de vida. A Espanya sha produt
una gran evoluci en lesperana de vida i les
causes nhan sigut mltiples: els avanos en
higiene dels aliments, el procs de potabilitzaci i distribuci de laigua; els avanos en
lmbit de la medicina, els antibitics, les vacunes, les tcniques diagnstiques, les medicines, les tcniques quirrgiques... han fet possible previndre malalties, diagnosticar-les
primerencament i tractar-les amb eficcia.
20 Lany
1900 lesperana de vida se situava al

voltant dels 35 anys. Lany 2000, en el cas dels
hmens sacostava als 80 anys i en el cas de les
dones superava aquesta edat, ja que tenien
una esperana de vida propera als 85 anys.
21 Observa
i aprn. Activitat per a aprendre ms

sobre el procs de potabilitzaci de laigua.
7. Perqu els alumnes visualitzen els diferents mtodes

de conservaci dels aliments, els proposarem aportar
imatges de diferents tipus daliments: abadejo en saladura, cogombrets en vinagre, salsitxes envasades al
buit, bossa de peix ultracongelat...
Els comentarem que la llet o els sucs tamb sn tractats perqu es conserven ms temps en bon estat. La
pasteuritzaci, la uperitzaci (UHT) i lesterilitzaci
sn tres mtodes de conservaci que es diferencien
per la temperatura i el temps a qu se sotmeten els
aliments durant el tractament.
8. Per a ajudar-nos amb lexplicaci sobre com ha influt
la medicina en la millora de lesperana de vida, podem
veure la presentaci Avanos en la medicina.
9. Comentarem que en les revisions mdiques es fan proves mdiques per a conixer lestat de salut i ajudar a
detectar malalties de manera primerenca.
Treball manipulatiu
Utilitzarem la proposta del Taller de cincies. Fes-te
una revisi. Vegeu la Guia de treball manipulatiu, pg. 15.
Per a acabar
10. Elaborarem un mapa conceptual entre tots com a resum dels continguts de la doble pgina. Per exemple:
Esperana de vida
est influda per
Avanos en lalimentaci
- Conservaci
daliments
- Potabilitzaci
de laigua
Avanos en la medicina
- Vacunes
- Tcniques de diagnstic
- Medicines
- Tcniques quirrgiques
Per a aprofundir
Document. Ampliaci. Proves

diagnstiques.
Proposta dactivitats per a casa. Els suggerirem que facen

a casa un treball de recerca sobre la cadena del fred i la importncia que t en la conservaci dels aliments congelats.
Unitat 4
111
Descriu diversos hbits saludables i els relaciona amb el concepte de salut.
maneres de curar.
del cos.
saludable, el seu efecte sobre la nostra
salut i nanalitza formes de millora.
6.1. Coneix i explica avanos de la cincia que

milloren la salut.
Explica com afecten la salut els avanos
cientfics.
1. s recomanable que treballem aquest tipus de representacions per a aprendre a aprendre. Per aix utilitzarem el
Mapa conceptual
del llibre de text interactiu. Podem
fer un recorregut pel mapa per a facilitar-ne la lectura i
repassar la unitat alhora que preguntem:
De quins factors depn la salut?
Quines mesures ajuden a estar sans?
Quins factors negatius afecten la salut?
Quins tipus de malalties hi ha?
2. Practiquem junts. Adjudicarem a cada grup dalumnes
una de les branques del mapa conceptual. Els deixarem temps perqu revisen els continguts de la unitat
relacionats i, desprs, explicaran oralment als companys aquests continguts.
Durant lexposici oral, la resta dels grups haur de parar atenci per a poder plantejar, a la fi, preguntes amb
els dubtes que els hagen pogut sorgir.
112
Unitat 4
3. Treball individual. Els demanarem que completen diferents parts del mapa conceptual en el quadern. Per
exemple:
Poden afegir dibuixos o fotografies dels diferents tipus dhbits saludables que hi apareixen.
Poden incloure-hi el nom de diferents malalties infeccioses i no infeccioses.
Poden incloure-hi exemples dactuacions bsiques
de primers auxilis.
Poden incloure-hi avanos cientfics que afecten la
salut.
4. Practiquem junts. Una altra possibilitat per a seguir
repassant s que projectem el mapa conceptual en la
PDI i esmentem en veu alta conceptes de la unitat. Els
alumnes hauran de respondre en quina part del mapa
conceptual els inclourien.
Podem fer lactivitat partint del mapa conceptual complet o tenint com a base cada branca del mapa per separat.
Solucions
22 Resposta
model:
s important controlar des dedats primerenques laddicci als videojocs.

Practicar hbits saludables s invertir en la
nostra salut.
23 Resposta
model: Els factors que influeixen en

la salut sn lentorn, lestil de vida, les caracterstiques personals i laccs a lassistncia sanitria. La salut depn de factors mltiples. El
nostre estil de vida s fonamental, per aix
hem de seguir uns hbits saludables en relaci
a lalimentaci i a lactivitat fsica i a la higiene i
la neteja. A ms, s important relacionar-nos
amb els altres, acudir a revisions mdiques peridicament, complir el calendari de vacunacions establit, tindre accs a una assistncia
sanitria que tracte les nostres malalties, previndre accidents i evitar els factors de risc i les
addiccions.
24 Resposta
model. Les relacions socials sn fonamentals a qualsevol edat. Tindre amics, conservar-los, acceptar-nos com som i conviure
amb els que ens envolten ens fa sentir b i afavoreix la nostra salut.
25 Causants
de malalties infeccioses.
26 Resposta
Alguns exemples de preguntes poden ser:

On collocareu menjar fruita? En hbits saludables - Alimentaci equilibrada.
model. Las vacunes han servit per a

eradicar malalties i prevenen nombroses malalties infeccioses. Les tcniques diagnstiques,
com les anlisis clniques, les radiografies, les
ecografies o els escners, permeten diagnosticar malalties per a poder tractar-les amb eficcia. Les medicines, com els antibitics o els antitrmics, ajuden a curar o a alleujar els smptomes
de moltes malalties. Les tcniques quirrgiques, com lanestsia, la cirurgia amb lser, els
trasplantaments o els implants, han suposat un
gran avan en el tractament dalgunes malalties, etc.
On collocareu llavar-se les dents? En hbits saludables - Higiene i neteja.

On collocareu grip? En malalties - Infeccioses.
Endevina, endevinalla: virus.2322
On collocareu problemes pulmonars? En factors de risc - Drogues - Tabac.

Podem fer aquesta activitat podem en grup gran, dirigida per
nosaltres; dividint la classe en grups, de manera que un grup
pregunte a un altre, o per parelles.
5. Podem proposar als alumnes que inventen altres endevinalles
relacionades amb els continguts que han vist en la unitat.
Unitat 4
113
Solucions
27 Resposta
model. Una persona sana est descansada, alegre, s capa de relacionar-se amb
els altres, el seu organisme funciona correctament, s capa de concentrar-se i estudiar o
de fer el seu treball.
28 Resposta
model. Lestil de vida: tindre hbits

saludables, evitar contraure malalties contagioses, evitar factors de risc relacionats amb
les addiccions o ser caut per a evitar accidents.
29 A.
es que naixem hem de seguir una dieta

D
equilibrada per a mantindrens sans.
B. Lexercici fsic s bo a qualsevol edat, ja que

fa que el nostre cos estiga en forma, per
sempre cal tractar de seguir pautes de seguretat per a evitar lesions.
C. Dormir entre 8 i 10 hores s fonamental
perqu el nostre cos es recupere fsicament
i mentalment de les activitats del dia.
30 Beneficioses:
fibra-aparell digestiu; aiguarenyons; fruites-aparell digestiu. Perjudicials:

alcohol-cervell, fetge, pncrees, aparell circulatori; tabac-aparell respiratori.
31
El termmetre.
32 Sn
aquelles persones no fumadores que respiren el fum del tabac dels fumadors.
Evitar romandre en espais en qu hi ha persones fumant i demanar als fumadors que no fumen en aquells llocs on no est perms fer-ho.
cartilla de vacunaci s un document oficial
elaborat i aprovat per les autoritats sanitries,
que t un calendari en qu sindiquen ledat i el
tipus de vacuna que els xiquets han de rebre.
34 Posar-lo
en un lloc fresc i en posici mig incorporada, afluixar-li la roba si loprimeix, refrescar-li la cara i el cap amb aigua freda, donar-li
de beure aigua o una beguda isotnica.
35 a)
114
limentaci: mastega b els aliments i eviA

ta menjar moltes llepolies. Higiene: llava
les fruites i les verdures abans de cuinar-les
i consumir-les. Activitat fsica: usa les escales i no lascensor; calfa els msculs abans
de fer esport. Relacions socials: queda amb
els amics en lloc de jugar tot el temps sol a
la consola. Prevenci de riscos: usa amb
prudncia els aparells elctrics, si texposes
al sol, usa crema solar; visita el dentista una
vegada cada any i no prengues begudes alcohliques.
b) Resposta lliure.
Unitat 4
33 La
1. Com que hem acabat ja la part terica de la unitat, aquest sol

ser un moment ms dists i podem aprofitar per a fer el sug
geriment 7 de lapartat 4 Els primers auxilis si no el vam fer
en tractar aquests continguts. Les representacions breus en
grup o per parelles sobre les actuacions en cas daccidents
lleus es poden fer a partir de lactivitat 34.
2. Podem enriquir lactivitat 35 proposant als alumnes que afigen ms consells per a estar sans.
Abordarem lactivitat 35 amb lestructura cooperativa Full
giratori.
3. A partir de lactivitat 36 podem proposar als alumnes que, per
grups, inventen un rap sobre les conseqncies que tenen els
diferents tipus daddiccions sobre la salut.
Solucions
36
S,
Llus danya la seua salut, ja que dedica molt
de temps a jugar amb els videojocs, cosa que
no li permet relacionar-se directament amb
amics, gaudir dactivitats a laire lliure o fer
exercici fsic.
37 a) Resposta model. Alika pot ser que no tinga

la possibilitat de fer cinc menjades al dia,
potser la seua dieta no s equilibrada si no
pot ingerir aliments de tots els grups nutricionals, tindr dificultats per a mantindre
unes condicions dhigiene i neteja que eviten
lentrada dagents infecciosos al seu organisme, probablement no puga seguir unes
revisions mdiques peridiques ni complir
un calendari de vacunacions.
b) Resposta model. En el seu entorn hi ha escassetat daigua i probablement daliments.

La falta daigua potable far difcil mantindre unes condicions adequades dhigiene, la
qual cosa afavoreix laparici de malalties
infeccioses i depidmies, i la falta daccs a
centres de salut o a hospitals tamb condicionar la seua salut.
c) Resposta model. Probablement latenci

sanitria que reba Alika siga escassa. On viu
no hi deuen estar establides campanyes de
prevenci, i quasi segur que no hi deu haver
control de vacunaci.
d) Resposta lliure.
38
Ttanus:
bacteris
Diftria: bacteris
Tuberculosi: bacteris
Grip: virus
Rbia: virus
Treball manipulatiu
Sida: virus
Utilitzarem la ruleta de la unitat 4 per a repassar el que han aprs

els alumnes en aquesta unitat.
Vegeu la Guia de treball manipulatiu, pg. 2 i 3.
Varicella: virus
Galteres: virus
b) Resposta lliure.
c) Seguir les indicacions de primers auxilis sobre cremades, picades dinsectes, colps
i esquinos que sindiquen en la pgina
72 daquesta unitat didctica.

Per a preparar
lexamen
Document. Reps. La salut, un b com.
39 a)
Es podrien haver evitat tots.
Document. Avaluaci. Unitat 4.

Per a avaluar
Document. Avaluaci. Unitats 1-4.

Activitats interactives dAvaluaci.
Per a comprendre
i reforar
Activitats interactives de Refor.
Per a aprofundir
Activitats interactives dAprofundiment.
Unitat 4
115
del cos.
saludable, el seu efecte sobre la nostra salut, i nanalitza formes de millora.
7.1. Selecciona i organitza informaci rellevant,
lanalitza, extrau i comunica conclusions,
Crea una taula i recopila les dades correctament.
Realitza una enquesta, ordena la informaci i mostra les dades de manera organitzada i metdica, i fa la valoraci de les
dades obtingudes amb rigor.

corresponent a cada un dels blocs de continguts.
Descriu les conclusions de la seua recerca utilitzant un vocabulari adequat i desenvolupa la seua exposici de manera
ordenada.
Fes una enquesta. Cuides la teua salut?

Les enquestes sn un bon mecanisme per a conixer la
realitat que ens envolta i per a ampliar el nostre punt de
vista amb dades.
1. R
especte als hbits saludables, convidarem els alumnes a extraure conclusions sobre els costums dels seus
familiars, amics o vens, diferenciant-ne ledat.
Els alumnes hauran denquestar almenys 15 persones,
5 en cada tram dedat.
Hauran de comptabilitzar els punts en el moment, comunicar la puntuaci a lenquestat i anotar-la en els
seus registres per a la valoraci final.
2. E
n la valoraci final poden presentar dos tipus de
conclusions: tindre en compte els trams dedat (ms
interessant) o fer una valoraci en conjunt. En exposar els resultats, els compararan amb els dels
companys per a valorar possibles coincidncies.
Probablement les dades arreplegades sobre hbits saludables siguen semblants en cada grup dedat.
116
Unitat 4
3. Com a conclusi final, reflectiran els resultats en un

grfic.
Aprendre a pensar
Desprs de la realitzaci de les activitats daquest
apartat utilitzarem lestratgia de pensament Transferncia.
Vegeu la guia dAprendre a pensar.
Solucions
1
Resposta lliure.
Resposta lliure.
Resposta lliure.
Llig i comprn. Laigua potable

Lobjectiu daquesta activitat s fer reflexionar els alumnes
sobre el privilegi que suposa tindre accs a aigua potable i
el que aix implica. Tamb que per no tindren moren
diriament moltes persones.
3.2. Descriu formes de prevenci de malalties.
Elabora un trptic sobre la prevenci de
malalties.
6.1. Coneix i explica avanos de la cincia que
milloren la salut.
Explica com afecten la salut els avanos
cientfics.
9.1. Fa cerques dinformaci, la selecciona i elabora un material en qu mostra la sntesi
del seu treball.
Elabora un trptic informatiu basant-se en
imatges i en breus textos escrits.
10.1. Usa lordinador per al desenvolupament de
lrea de Cincies de la naturalesa.
Treballa correctament utilitzant les TIC com
a eina daprenentatge i autoavaluaci.
Solucions
1
Vacunes, radiografies, ecografies, trasplantaments

drgans, implants artificials, microcirurgia de gran
precisi.
LONU (Organitzaci de les Nacions Unides) s organisme internacional daigua: NO
Aproximadament 1 de cada 10 habitants del planeta no
t accs a laigua potable: S
La falta daigua afavoreix el desenvolupament de moltes malalties: S
Resposta lliure.
Tasca final. Un trptic informatiu

En aquest treball s imprescindible fer correctament la
fase prvia, s a dir, la recerca dinformaci per a saber
tant de malalties com dONG.
Respecte a temes sobre salut consultarem la pgina web
de Metges sense Fronteres, Creu Roja Espanyola, Unicef...
Desprs de recollir la informaci, els demanarem que per

a plasmar-la utilitzen una cartolina, fulls o que dissenyen
una plantilla amb lordinador.
Cada cos del fullet el dedicarem a reflectir informaci relacionada amb malalties causades per virus, per fongs, per
bacteris i per protozous.
s convenient que, abans de redactar, planifiquen i establisquen una estructura, per exemple, malalties, vies de
transmissi, smptomes, precaucions per a evitar el contagi, tipus de tractament a seguir per a la seua curaci,
vacunaci... Poden incloure-hi imatges relacionades.
El trptic, similar als que poden trobar en les consultes mdiques, haur de tindre en la portada o solapa el ttol que
hagen triat, el nom imaginari de lONG..., tamb poden
completar la solapa interna i el dors o contraportada amb
altres dades com webs relacionades amb organismes sanitaris, telfons dinters sanitari, calendari de vacunaci...
Per a completar el treball els proposarem que facen la
Webquest. Tractament de les infeccions.
Unitat 4
117

Llibre - Ciències Naturals SM 2n Trimestre

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Llibre - Ciències Naturals SM 2n Trimestre

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Estndards daprenentatge

7.1. Utilitza, de manera adequada, el vocabulari

Per a comenar... observem la imatge

1. Comenarem per lobservaci de la imatge abans de

2. A continuaci, els proposarem una lectura individual

s important que deixem que els alumnes sexpressen

Resposta lliure. Actualment coneixem la forma exacta dels espermatozoides i com es

La resposta correcta s la C. La paraula espermatozoide est relacionada amb la funci de

La resposta correcta s la C. Els ssers humans

Lordre correcte s: infncia - adolescncia - joventut - maduresa - ancianitat.

Resposta lliure. Durant els primers anys de

6.1. Busca, selecciona i organitza informaci

Per a comenar... comparem

1. Abans de comenar a tractar els continguts de la doble

Quines edats creuen que tenen els germans en cada

Quines activitats fan en les diferents fotografies?

Finalment, per torns, mostraran el treball a la classe i

Carcters sexuals primaris: els rgans reproductors.

Infncia: fotografia dels bebs i fotografia en

Adolescncia: fotografia en qu apareixen

Joventut: fotografia en qu apareixen ells sols

Maduresa: fotografia en qu apareixen amb un

Ancianitat: fotografia en qu estan mirant un

En la fotografia en qu apareixen amb el monopat i el patinet.

A partir de lactivitat 3, els proposarem que facen un

(Treballs assignables en Sabadigital)

Activitat interactiva. Mural

9.1. Usa lordinador per al desenvolupament

Per a comenar... observem

1. En aquesta doble pgina saborda fonamentalment

3. Amb la finalitat de presentar els continguts de la doble

2. Comenarem donant temps als alumnes per a observar

4. Practiquem junts. Per a seguir treballant lanatomia

6. Practiquem junts. Desprs de lestudi de lanatomia,

Aparell reproductor mascul

Practica. Activitat per a reforar el coneixement

Aparell reproductor mascul: testicles, penis.

Document. Refor. Els aparells

9.1. Usa lordinador per al desenvolupament

Per a comenar... recordem

Quines sn les tres funcions vitals dels ssers vius?

3. Per a complementar lexposici sobre les caracterstiques

Comprn. Activitat per a conixer el procs de

Lvul s la cllula reproductora femenina i

Lvul t forma arredonida i no t capacitat de

La grandria de lvul s molt major que la de

5. La fotografia de la pgina 55 en qu es veu un vul envoltat despermatozoides en el microscopi, pot ser

maduraci de lvul t lloc a lovari.

La uni dun vul i un espermatozoide es produeix a les trompes de Fallopi.

La implantaci del zigot ocorre a lter.

9.1. Usa lordinador per al desenvolupament

Per a comenar... ordenem

1. Desprs de recordar amb els alumnes quin ha sigut el

3. Abans de comenar la doble pgina, els proposarem

Comprn. Activitat en qu es refora el coneixement del procs de formaci i desenvolupament

12 La placenta s un teixit que es crea a la paret de

En el segon trimestre el fetus ja pot sentir.

els nou mesos que dura lembars,

6. Per a explicar les fases de lembars s convenient que

Resposta lliure. Les dones embarassades han

del fetus s major? Qu ocorre quan un beb naix abans

Document. Refor. Lembars i

7.1. Utilitza, de manera adequada, el vocabulari

c) Expulsi. s leixida del fetus a lexterior a travs de la vagina. La

a) Deslliurament. s lltima fase del part. Es produeix leixida de la

b) Letapa del creixement s ms llarga en els

c) En les xiques pot comenar a aparixer el pl

d) En les xiques, els vuls comencen a madurar

a) El cap de lespermatozoide, que s on es localitza el nucli i cont la informaci gentica.

b) La membrana impedeix que entren altres

31 a) La primera dada, de longitud i pes, es fa el

b) La zona groga del grfic representa els valors

c) El pediatre fa les anotacions peridiques per

a) Bessones idntiques. Sn prcticament idntiques

b) Gastroenteritis: malaltia infecciosa causada