68256

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5216 16.9.2008

DEPARTAMENT
DEDUCACI
DECRET
181/2008, de 9 de setembre, pel qual sestableix lordenaci dels ensenyaments del
segon cicle de leducaci infantil.
La Generalitat de Catalunya, dacord amb el que preveu larticle 131 de lEstatut
dautonomia de Catalunya, t competncia en relaci amb els ensenyaments de
leducaci infantil, aix com amb lestabliment dels plans destudi corresponents,
incloent-hi lordenaci curricular.
Leducaci infantil constitueix una etapa educativa amb identitat prpia. Comprn
sis cursos i sorganitza en dos cicles educatius: el primer cicle (0-3 anys) i el segon
cicle (3-6 anys).
Un cop publicat el Decret 282/2006, de 4 de juliol, pel qual es regulen el primer
cicle de leducaci infantil i els requisits dels centres, correspon al Govern de la
Generalitat establir lordenaci dels ensenyaments del segon cicle de leducaci
infantil.
LEstatut dautonomia de Catalunya determina, en larticle 6, que la llengua prpia
de Catalunya s el catal i que s tamb la llengua normalment emprada com a
vehicular i daprenentatge en lensenyament. En el mateix sentit, la Llei 1/1998, de
7 de gener, de poltica lingstica, en larticle 20 deineix la llengua catalana com a
llengua prpia de Catalunya i de lensenyament en tots els seus nivells educatius.
En lestructura del sistema educatiu es deineix leducaci infantil com una etapa
educativa en la qual els infants han danar desenvolupant aquelles capacitats que
els far possible viure relacions afectives segures amb si mateixos i amb els altres;
conixer i interpretar lentorn; anar adquirint uns instruments daprenentatge i un
grau dautonomia que els permetran anar formant part duna societat multiculturalment organitzada i interculturalment viscuda.
Lordenaci que sestableix t en compte lexperincia i lavaluaci de la prctica
educativa daquesta etapa que, a Catalunya, sha signiicat per la seva qualitat i
renovaci pedaggica en el desenvolupament de lacci educativa.
A leducaci infantil aprendre s, per a linfant, construir nous signiicats de la
realitat que lenvolta, els quals enriqueixen els propis coneixements prviament
adquirits i permeten la seva aplicaci a les noves situacions cada vegada ms
complexes.
Lescola s un espai privilegiat per a ladquisici de coneixements, de vivncies
emocionals i de valors tics i democrtics, i el primer espai social de cohesi,
integraci i participaci. Leducaci ha de fomentar la responsabilitat personal i
comunitria i ajudar linfant en la construcci duna imatge positiva dell mateix,
promovent leducaci de lautoestima, la convivncia i lafany de superaci.
La interacci amb lentorn s una condici indispensable per al desenvolupament
de linfant. La famlia, lescola i els altres infants formen part daquest entorn i hi
han de tenir un paper acollidor i estimulador.
Els pares, mares o tutors en el si de la famlia, els docents i el personal de suport
en el centre educatiu, esdevenen peces clau en leducaci de linfant. El mestre o la
mestra ha de tenir presents totes les seves necessitats: les emocionals i afectives,
les intellectuals, les motrius i les de relaci.
Lescola ha de potenciar el desenvolupament i laprenentatge de tots els infants,
oferint-los uns models i unes actituds que els serveixin de punt de referncia per
al respecte i lacceptaci de les diferncies individuals, aix com de la diversitat
sociocultural. El mestre o la mestra adequar la seva intervenci a les diferncies individuals amb una actitud positiva i de coniana en les possibilitats de cadasc.

Disposicions

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5216 16.9.2008

68257

Els mestres i les mestres sn responsables dorganitzar lespai, el temps i les activitats i daplicar les estratgies pertinents a i daconseguir el mxim desenvolupament
de les potencialitats dels infants, dacord amb unes inalitats educatives ixades,
respectant els interessos i les aportacions dels nens i nenes i amb la collaboraci i
participaci de les famlies.
Lacci educativa respectar els principis bsics segents: tenir en compte les
diverses maneres daprendre de lalumnat, adequar lensenyament a les diverses
caracterstiques personals i socials que condicionen els aprenentatges, seleccionar
i organitzar de manera adequada els continguts que es pretn que els nens i nenes
aprenguin, potenciar que lactivitat de classe discorri en les millors condicions
possibles perqu cada alumne i alumna i el grup en conjunt sesforci per aprendre,
raonar i expressar el que sap, per plantejar els dubtes i per reelaborar el coneixement,
per actuar amb autonomia i responsabilitat, aix com establir els mitjans necessaris
perqu cada nen i nena se senti ats, orientat i valorat, quan ho necessiti i sense cap
tipus de discriminaci.
En el currculum, les inalitats de letapa es concreten explicitant les capacitats
que ha dassolir lalumnat. Ms enll de ladquisici de determinats coneixements,
actituds i habilitats, les capacitats impliquen la possibilitat dutilitzar-los de manera
transversal i interactiva en contextos i situacions diferents.
Per al desenvolupament de les capacitats en el segon cicle de leducaci infantil,
es concreten els objectius i els continguts de cada rea que cal treballar en aquest
cicle i sestableixen els criteris que han dorientar lavaluaci de lalumnat.
Aquest Decret sha tramitat segons el que disposa larticle 61 i segents de la Llei
13/1989, de 14 de desembre, dorganitzaci, procediment i rgim jurdic de lAdministraci de la Generalitat de Catalunya i dacord amb el dictamen del Consell
Escolar de Catalunya.
Dacord amb el dictamen de la Comissi Jurdica Assessora, a proposta del
conseller dEducaci i amb la deliberaci prvia del Govern,
DECRETO:
Article 1
Principis generals
1.1 Leducaci infantil s letapa que simparteix als infants de zero a sis anys.
Sorganitza en dos cicles de tres cursos cadascun, primer cicle (0-3 anys) i segon
cicle (3-6 anys). Aquest Decret t per objecte la regulaci del segon cicle de leducaci infantil.
1.2 El segon cicle de leducaci infantil, de carcter gratut, sorganitza dacord
amb els principis deducaci comuna, inclusiva i coeducadora. Es posar una atenci especial a la diversitat de lalumnat, a la detecci i intervenci en les diicultats
daprenentatge tan bon punt es produeixin i a la relaci amb les famlies, proporcionant
situacions educatives que permetin un desenvolupament integral de lalumnat.
1.3 Lacci educativa procurar la integraci de les diverses experincies i
aprenentatges de lalumnat, la motivar i sadaptar als seus ritmes de treball.
1.4 En el segon cicle de leducaci infantil es garantir la coordinaci amb el
primer cicle de leducaci infantil i amb el cicle inicial de leducaci primria, per
tal dassegurar una transici adequada de lalumnat i facilitar la continutat del seu
procs educatiu.
Article 2
Finalitat
La inalitat de leducaci infantil s contribuir al desenvolupament emocional
i afectiu, fsic i motor, social i cognitiu dels infants, proporcionant-los un clima i

Disposicions

68258

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5216 16.9.2008

entorn de coniana on se sentin acollits i amb expectatives daprenentatge. Lacci

educativa ha de permetre un desenvolupament afectiu, un descobriment progressiu
i un creixement personal dels infants; la formaci duna imatge positiva i equilibrada dells mateixos, el descobriment de les possibilitats del seu propi cos, del
moviment i dels hbits de control corporal, actuant cada vegada ms duna manera
ms autnoma; la possibilitat de relacionar-se i comunicar-se amb els altres, infants
i persones adultes, per mitj dels diferents llenguatges, establint vincles i relacions
amb les corresponents pautes elementals de convivncia, de relaci, i de respecte
al principi de no-discriminaci, de manera que famlia i escola comparteixin responsabilitats.
Article 3
Relaci entre centres i famlies
3.1 Els pares, mares o tutors i els centres han de cooperar estretament en
leducaci dels infants, per tal de garantir la continutat educativa entre el centre
i la famlia.
3.2 Cal establir els mecanismes de participaci i collaboraci necessaris que
permetin informar famlies i compartir criteris dintervenci educativa, per afavorir
la participaci en el procs educatiu dels seus ills i illes.
3.3 Per tal de facilitar informaci a les famlies sobre el seguiment i evoluci
educativa de lalumnat, cada centre ha destablir, a comenament de curs, el calendari
de reunions i entrevistes. Shan de garantir, com a mnim, una entrevista individual
a linici de lescolaritat, una altra al llarg del curs i una reuni collectiva a linici
de cadascun dels cursos del cicle, aix com dos informes escrits a les famlies al
llarg del curs.
3.4 Les famlies han de contribuir a leducaci dels seus ills assistint a les
convocatries de reunions o entrevistes que faci el centre. Igualment es faran responsables del seguiment de les orientacions educatives del centre en aspectes com
hbits dhigiene i salut, assistncia al centre, horaris, etc., i de conixer el reglament
del centre i collaborar en la seva aplicaci.
Article 4
Llengua
4.1 El catal, com a llengua prpia de Catalunya, sha dutilitzar normalment
com a llengua vehicular densenyament i aprenentatge i en les activitats internes
i externes de la comunitat educativa: activitats orals i escrites de lalumnat i del
professorat, exposicions del professorat, llibres de text i material didctic, activitats
daprenentatge i davaluaci i comunicacions amb les famlies.
4.2 Larans, variant de la llengua occitana, simparteix a la Vall dAran dacord
amb el que determinin el Consell General de la Vall dAran i el Departament
dEducaci.
4.3 Els nens i les nenes que cursin el segon cicle de leducaci infantil tenen
el dret a rebre lensenyament en catal i a no ser separats en centres ni en grups
classe diferents per ra de la seva llengua habitual. En qualsevol cas es respectaran
els drets lingstics individuals de lalumne o alumna, dacord amb la legislaci
vigent.
4.4 En funci de la realitat sociolingstica de lalumnat, simplementaran
metodologies dimmersi lingstica de la llengua catalana amb la inalitat de
potenciar-ne laprenentatge. Tanmateix, quan sigui possible amb els mitjans de
qu disposi el centre, sarbitraran mesures de traducci en una de les llenges ds
familiar per al perode dacollida de les famlies procedents daltres pasos.
4.5 Com a part del projecte educatiu, els centres han delaborar un projecte
lingstic que estableixi les pautes ds de la llengua catalana per a tots els membres
de la comunitat educativa. Aquestes pautes ds han de possibilitar, alhora, adquirir
eines i recursos per implementar canvis per a ls dun llenguatge no sexista ni
androcntric.

Disposicions

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5216 16.9.2008

68259

4.6 Quan el context sociolingstic escolar ho permeti, siniciar, especialment en el darrer curs del cicle, una primera aproximaci a ls oral duna llengua
estrangera.
Article 5
Elements del currculum
En el currculum del segon cicle de leducaci infantil, deinit en lannex daquest
Decret, sestableixen, a partir de les capacitats de letapa, els objectius, els continguts a desenvolupar en cada rea i els criteris per a lavaluaci dels aprenentatges
de lalumnat.
Article 6
Capacitats
6.1 En aquesta etapa safavorir que els infants desenvolupin les capacitats
que els han de permetre crixer integralment com a persones en el mn davui,
en uns aprenentatges continuats i progressius, que seguiran en letapa deducaci
primria amb ladquisici de les competncies bsiques que ha dassolir lalumnat
en inalitzar leducaci obligatria.
6.2 Els objectius de cicle precisen les capacitats que els infants han dhaver
desenvolupat en acabar el segon cicle de leducaci infantil, en relaci amb els
continguts de les rees i els criteris davaluaci.
6.3 En inalitzar el segon cicle de leducaci infantil linfant haur de ser capa
de:
Progressar en el coneixement i domini del seu cos, en el moviment i la coordinaci, tot adonant-se de les seves possibilitats.
Assolir progressivament seguretat afectiva i emocional i anar-se formant una
imatge positiva dell mateix i dels altres.
Adquirir progressivament hbits bsics dautonomia en accions quotidianes, per
actuar amb seguretat i eiccia.
Pensar, crear, elaborar explicacions i iniciar-se en les habilitats matemtiques
bsiques.
Progressar en la comunicaci i expressi ajustada als diferents contextos i situacions de comunicaci habituals per mitj dels diversos llenguatges.
Observar i explorar lentorn immediat, natural i fsic, amb una actitud de curiositat
i respecte i participar, gradualment, en activitats socials i culturals.
Mostrar iniciativa per afrontar situacions de la vida quotidiana, identiicar-ne els
perills i aprendre a actuar en conseqncia.
Conviure en la diversitat, avanant en la relaci amb els altres i en la resoluci
pacica de conlictes.
Comportar-se dacord amb unes pautes de convivncia que el portin cap a
una autonomia personal, cap a la collaboraci amb el grup i cap a la integraci
social.
Article 7
rees
7.1 Les rees de coneixement i experincia sn:
Descoberta dun mateix i dels altres.
Descoberta de lentorn.
Comunicaci i llenguatges.
7.2 Les rees sinterrelacionen per crear uns espais daprenentatge globalitzats
on es contribueixi al desenvolupament integral dels infants, acostant-los a la interpretaci del mn, donant signiicat i facilitant-ne la participaci activa.
7.3 Laprenentatge dels continguts daquestes rees sha de plantejar mitjanant activitats que tinguin inters i signiicat per als infants. Tant les rees com els
continguts han de tenir un tractament global i interdependent.

Disposicions

68260

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5216 16.9.2008

Article 8
Horari
8.1 Es considerar educatiu tot el temps que linfant romangui en el centre.
8.2 Els centres organitzaran la distribuci horria del segon cicle de leducaci
infantil en funci del nombre dinfants, despais i de recursos, i atenent la seva
planiicaci curricular.
8.3 Lesbarjo es considera una activitat educativa integrada en lhorari lectiu
de lalumnat i, per tant, els centres han de vetllar perqu shi respectin els principis
del projecte educatiu propi.
Article 9
Avaluaci
9.1 En aquest cicle lavaluaci sha dentendre com el procs dobservaci i
anlisi sistemtica del procs densenyament i aprenentatge per tal de veriicarne la coherncia i el grau deiccia. Ha de possibilitar el coneixement de les
condicions inicials individuals de cada infant, el coneixement dels progressos
que ha efectuat en el seu desenvolupament i el grau dassoliment dels objectius
establerts.
9.2 Lavaluaci dels processos daprenentatge de lalumnat ser contnua i global i haur de complir les funcions de veriicar el grau dassoliment dels objectius
i dadaptar lajut pedaggic a les caracterstiques individuals dels infants. Tamb
haur de permetre als docents revisar i millorar les maneres densenyar i les programacions elaborades.
9.3 Per a lavaluaci del procs daprenentatge dels infants es prendran com a
referncia el desenvolupament dels objectius de cicle i els criteris davaluaci.
9.4 En el supsit que el progrs de lalumne no sigui lesperat, sestabliran mesures de suport per facilitar-li ladquisici dels aprenentatges bsics i imprescindibles
per poder seguir el procs educatiu.
9.5 En acabar letapa selaborar un informe global individualitzat del procs
seguit per lalumnat i del nivell dadquisici dels aprenentatges i de les capacitats. Es
garantir la conidencialitat de les dades obtingudes. Aquest document es trametr
als mestres tutors o tutores de lalumnat de letapa segent.
Article 10
Autonomia pedaggica i organitzativa
10.1 Cada centre educatiu, dacord amb la seva autonomia pedaggica i organitzativa, ha de concretar en el seu projecte educatiu els principis pedaggics
i organitzatius propis del centre i el projecte lingstic, en el qual sexpliciten les
accions educatives per aconseguir la normalitzaci en ls de la llengua catalana
en totes les actuacions docents i administratives i el tractament de les diferents
llenges en el centre.
10.2 Pel que fa al segon cicle de leducaci infantil, el projecte educatiu de
centre ha dincloure:
Els criteris per al desplegament del currculum.
La concreci dels criteris metodolgics, organitzatius i davaluaci.
Lorganitzaci de lhorari escolar.
Les mesures per a lacolliment i ladaptaci dels infants.
Les mesures datenci a la diversitat.
Les estratgies per afavorir el treball autnom de lalumnat.
Els mecanismes per organitzar el refor dels aprenentatges.
La concreci de la collaboraci famlia/escola.
10.3 Els criteris per al desplegament del currculum han de ser elaborats i avaluats per lequip de mestres del cicle. Lequip directiu ha de coordinar lorganitzaci
del procs, vetllar per la coherncia i progressi de les concrecions amb leducaci
primria, facilitar la seva aplicaci a la prctica docent i difondre el projecte a la
comunitat escolar.

Disposicions

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5216 16.9.2008

68261

10.4 Lequip de mestres del cicle ha delaborar i avaluar les programacions didctiques en coherncia amb el currculum establert en aquest Decret i els criteris
acordats en el projecte educatiu del centre. En les programacions didctiques del
segon cicle de leducaci infantil, tant les rees com els continguts han de tenir un
tractament globalitzat i en lorganitzaci de les activitats shan de tenir presents els
ritmes de joc, treball i descans dels infants.
10.5 Els materials didctics que sutilitzin han de respectar els principis, valors, drets i deures constitucionals i estatutaris i shan dadequar al que estableix
aquest Decret i a les prescripcions que efectu el Departament dEducaci per a
la seva aplicaci. En particular, les joguines han de fomentar hbits saludables i
comportaments no sexistes.
10.6 Els centres han de dur a terme processos davaluaci per valorar ladequaci de la seva organitzaci i dels processos densenyament i aprenentatge de
lalumnat. Les conclusions que es deriven de lavaluaci han de ser el punt de partida
per a la formulaci de propostes que afavoreixin la qualitat i la millora contnua
del centre.
10.7 Lequip directiu del centre ha de garantir la coordinaci sistemtica entre
el professorat deducaci infantil i el deducaci primria, aix com lintercanvi
dinformaci entre tutors, per tal de facilitar lacolliment dels infants en la nova
etapa. Igualment es vetllar per establir mecanismes de coordinaci amb les llars
dinfants de la zona.
10.8 El Departament dEducaci ha dafavorir lautonomia pedaggica i organitzativa dels centres i facilitar orientacions, assessorament, recursos especics i
activitats de formaci.
Article 11
Tutoria
11.1 Cada grup dinfants t un tutor o tutora que ha de fer el seguiment, tant
individual com de grup, del procs daprenentatge de tot lalumnat, i afavorir que
se sentin segurs i acollits.
11.2 El tutor o tutora ha de coordinar lacci del conjunt de mestres que interv
en el grup dalumnes, vehicular la informaci a les famlies i, si escau, coordinar-se
amb els serveis externs que intervenen en alumnes del grup.
Article 12
Actuacions de lequip docent de cicle
12.1 En relaci amb el desenvolupament del currculum i el procs evolutiu del
seu alumnat, lequip de cicle ser responsable del seguiment de lalumnat del grup
i establir les mesures necessries per a la millora de laprenentatge, dacord amb
el projecte educatiu del centre.
12.2 Lequip de cicle collaborar per prevenir les diicultats daprenentatge
que puguin presentar-se i compartir tota la informaci que calgui per treballar de
manera coordinada en el compliment de les seves funcions.
Article 13
Atenci a la diversitat
13.1 Els projectes educatius que elaborin els centres han de ser prou lexibles
per permetre concrecions individuals ajustades a les caracterstiques, els ritmes
daprenentatge i les singularitats de cada alumne/a per tal que es pugui donar compliment al principi datenci a la diversitat.
13.2 El centre aplicar les mesures necessries perqu lalumnat amb necessitats
especiques tingui els suports necessaris per assolir el mxim desenvolupament
de les seves capacitats personals i els objectius del currculum.
13.3 Es tindr especialment en compte la detecci de les diicultats de lalumnat
en el moment en qu es produeixin, a i i efecte de prendre les mesures necessries
per continuar el seu procs daprenentatge.

Disposicions

68262

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5216 16.9.2008

13.4 Lalumnat podr romandre excepcionalment un any ms en el segon cicle

de leducaci infantil, a proposta de lequip de cicle, que haur danar acompanyada
de linforme elaborat pels serveis educatius i lacord de la famlia, i amb laprovaci
del director o directora del centre. Caldr comunicar la decisi al director/a dels
serveis territorials corresponents.
Article 14
Alumnat nouvingut
14.1 La incorporaci a qualsevol dels cursos que integren el segon cicle de
leducaci infantil dalumnes procedents de sistemes educatius estrangers sha de
fer tenint com a referent la seva edat.
14.2 Els centres han delaborar un pla dacollida que reculli el conjunt dactuacions que es duran a terme per atendre adequadament aquest alumnat dins lentorn
escolar i, en la mesura de les seves possibilitats, facilitar-li la integraci a lentorn
social. Les actuacions han de seguir les directrius marcades en el projecte educatiu
de centre i en els altres documents de gesti que el despleguen.
14.3 A i de procurar la ms rpida integraci possible de lalumnat estranger
que sincorpora al sistema educatiu de Catalunya, els centres han de dedicar una
atenci preferent a laprenentatge de la llengua catalana, vehicle dexpressi normal
en les activitats educatives de les escoles.
DISPOSICI DEROGATRIA
Sens perjudici del que estableix la disposici inal primera en relaci amb el calendari daplicaci de la nova ordenaci dels ensenyaments de leducaci infantil,
queden derogats el Decret 75/1992, de 9 de mar, pel qual sestableix lordenaci
general dels ensenyaments de leducaci infantil, leducaci primria i leducaci
secundria a Catalunya, en el que es refereix al segon cicle de leducaci infantil,
i el Decret 94/1992, de 28 dabril, pel qual sestableix lordenaci curricular de
leducaci infantil; aix com qualsevol altra norma de rang igual o inferior en el
que soposi al que sestableix en aquest Decret.
DISPOSICIONS FINALS
1 En el curs acadmic 2008-2009 shan dimplantar, amb carcter general, els
tres cursos de la nova ordenaci del segon cicle de leducaci infantil.
2 Sautoritza el Departament dEducaci a dictar les disposicions que calgui
per a laplicaci del que disposa aquest Decret.
3 Aquest Decret entra en vigor lendem de la seva publicaci al DOGC.
Barcelona, 9 de setembre de 2008
JOS MONTILLA I AGUILERA
President de la Generalitat de Catalunya
ERNEST MARAGALL I MIRA
Conseller dEducaci
ANNEX
CURRCULUM DEL SEGON CICLE DE LEDUCACI INFANTIL

Introducci
La inalitat de leducaci infantil en els centres s contribuir al desenvolupament
emocional i afectiu, fsic i motor, social i cognitiu dels infants en collaboraci amb

Disposicions

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5216 16.9.2008

68263

les seves famlies, proporcionant-los un clima i entorn de coniana on se sentin

acollits i amb expectatives daprenentatge.
Els infants, ja a linici de letapa de leducaci infantil, comencen a experimentar
la connexi entre les seves famlies i lentorn. Un entorn que seixampla de manera
progressiva i que a partir dels referents familiars que tenen com a propis, integraran
altres persones, objectes, llocs, experincies, emocions, valors, llenguatges, imatges,
gustos, sons, olors, entre altres, fet que desencadena aprenentatge.
En la convivncia familiar sinicia leducaci dels infants i es fan els primers
aprenentatges. Quan posteriorment els infants entren en el mn escolar la responsabilitat es comparteix; per aix cal un lligam entre escola i famlia, per tal que les
nenes i els nens tinguin ple suport i un acompanyament coherent i eica en el seu
desenvolupament personal i social.
En aquesta etapa s imprescindible que les nenes i els nens sentin que tenen un lloc
en el seu entorn i que hi conien; per aix cal acollir-los i acceptar-los ntegrament
amb estima, conixer-los i comprendrels des del respecte i lafectivitat, i assegurar
les relacions de coniana i la creaci de vincles amb les persones adultes i els companys i companyes propers. Les rutines, els hbits i el coneixement dels lmits i les
conductes que sn acceptades els faran sentir confortables i els permetran preveure
els esdeveniments, aix com les conseqncies de les seves accions.
La intenci educativa daprendre a viure i a conviure reclama als infants un
desenvolupament personal que promogui lautoregulaci, la motivaci i el fet de
sentir-se ms coniats i responsables dels seus propis actes.
Cal tamb que se sentin actius i siguin capaos danar desenvolupant eines i
recursos per conixer el mn que els envolta, iniciant-se en ls destratgies per
fer una exploraci activa, viscuda, pensant i raonant per elaborar explicacions que
hi donin sentit i que ho puguin fer amb la coniana que seran reconeguts, valorats
i ajudats en aquest cam.
Els companys i companyes i les persones adultes de lentorn proper sn part
essencial daquest procs. Lintercanvi amb ells, la comunicaci, lempatia i la representaci donen informaci i ofereixen altres punts de vista que permeten ampliar
i ajustar el propi raonament i construir de manera conjunta un coneixement ms
adaptat al context: aprendre compartint amb els altres.
Lexperincia dels infants amb lentorn ha dajudar-los a ser conscients de la
seva autonomia i a prendre conscincia del seu paper en el grup i a valorar la seva
aportaci.
Les nenes i els nens han de percebre i sentir que sn capaos daprendre i de tenir
nous interessos. Shan de sentir respectats en aquests interessos, en el seu ritme de
treball, en les opinions i en els propis processos daprenentatge per anar guanyant
coniana i seguretat, participant duna manera activa en el desenvolupament de
les activitats i projectes de treball.
Els mestres i les mestres actuaran com a facilitadors dun entorn on es cren
expectatives per a lalumnat, a travs dactivitats que tinguin inters i signiicat i
els proporcionin les mateixes oportunitats daprendre independentment del gnere,
lhabilitat, ledat, lorigen sociocultural i els coneixements previs.
Es presenten tres rees de coneixement i experincia: lrea de descoberta dun
mateix i dels altres, lrea de descoberta de lentorn i lrea de comunicaci i
llenguatges. Aquesta estructura pot ajudar a sistematitzar i planiicar lactivitat
docent, per no ha de suposar presentar la realitat parcellada, sin que cal crear
uns espais daprenentatge globalitzats, establint relacions entre els continguts de
les diferents rees, a i que es contribueixi al desenvolupament de les nenes i els
nens, acostant-los a la interpretaci del mn, donant-hi signiicat i facilitant-los la
participaci activa.
Els infants sinicien i avancen en la descoberta dun mateix a partir de les relacions
que estableixen amb els altres. Daquesta interconnexi entre el jo i laltre en sorgeix el sentit de promoure el benestar amb un mateix i amb els altres, en el si duna
societat que cada dia esdev ms complexa. La intenci de fomentar els valors i el

Disposicions

68264

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5216 16.9.2008

sentit de la democrcia, de la pluralitat i de la justcia, les competncies associades

a la relaci intrapersonal i la relaci interpersonal, encapalen el desplegament de
lrea de descoberta dun mateix i dels altres, els continguts de la qual es dirigiran
a impulsar uns aspectes, ntimament lligats entre si: lautoconcepte i lautoestima,
la formaci socioemocional, el moviment i lacci i lautonomia.
La descoberta dun mateix, doncs, no es pot entendre sense la descoberta de
laltre: ambds aspectes es troben en el procs de construir-se integralment. Per
aix, aquesta rea ha de promoure les relacions i exploraci del jo i dels altres, descobrint i desenvolupant possibilitats emocionals, sensorials, dacci, dexpressi,
dafectivitat, de relaci i de regulaci, referides al moviment, a les emocions i als
sentiments, i als hbits.
Caldr donar al cos la importncia que es mereix, i promoure el joc com a activitat natural de linfant daquesta etapa, que li permetr integrar espontniament
lacci amb les emocions i el pensament, afavorint el seu desenvolupament personal
i social.
Ja abans diniciar el segon cicle de leducaci infantil els infants elaboren, duna
manera informal, intucions sobre el mn que els envolta. Lescola ha de connectar amb els interessos i les actituds que manifesten aproitant la seva curiositat i
entusiasme per fer crixer aquest coneixement viscut duna manera cada vegada
ms estructurada.
Lrea de descoberta de lentorn ha dajudar els infants a elaborar explicacions
sobre els objectes i les situacions que els interessen i els preocupen en cada moment
i procurar, alhora, que es formin una idea dells mateixos com a persones amb
capacitat daprendre i amb recursos per emprendre reptes.
Aix mateix, la matemtica esdev una eina per conixer lentorn: quantiicant,
mesurant, localitzant; permet que se superi el simple coneixement fsic i avanci ins
a predir, comprovar, generalitzar, fer models, que s una manera dabstreure.
Laprenentatge depn en gran mesura de la quantitat i de la qualitat docasions que
hagin tingut per dur-lo a la prctica. Les situacions de vida diria en proporcionen
moltes, per cal que lescola asseguri per a tots els infants experincies prou riques
i que els acompanyi en els aprenentatges, impulsant el plantejament dinterrogants,
encaminant la resposta a les seves preguntes, oferint materials, recursos i estratgies
que ajudin a travs dels llenguatges a connectar i fer conscients les experincies
viscudes.
En lrea de comunicaci i llenguatges les nenes i els nens experimentaran els
diferents usos i funcions dels llenguatges, en un ambient amb condicions favorables que ho faciliti i on es desenvolupi la comunicaci tant verbal com no verbal.
Per aix ser imprescindible establir una relaci afectiva positiva entre linfant i
la persona adulta, i entre els mateixos infants, aix com una comunicaci intensa,
luida i agradable entre tots els membres de la comunitat educativa.
Per mitj de la llengua oral linfant podr relatar fets i vivncies, explorar coneixements, expressar i comunicar idees i sentiments, verbalitzar el que est imaginant,
regular la prpia conducta i la dels altres, participar en la soluci de conlictes,
reconixer i gaudir de les formes literries i percebre, doncs, que la llengua s un
instrument daprenentatge, de representaci, de comunicaci i de gaudi.
Els llenguatges plstic, musical, corporal i matemtic han de facilitar als
infants els mitjans per desenvolupar les seves possibilitats dexpressi. La
persona adulta sha de mostrar atenta per escoltar linfant i observar-lo des del
respecte, seguint el desenvolupament de les seves capacitats. Ha dacompanyar
el nen i la nena en el procs creatiu, conduint-los del dubte a lexperimentaci, a
gaudir del gest, del moviment, de la mirada, dels sons, de la veu, tot motivant,
estimulant i donant suport; potenciant tamb la satisfacci de fer els seus propis
descobriments.
A la nostra societat, lentorn immediat de linfant s ple de lletra impresa. Linfant t curiositat i inters per descobrir per a qu serveix i com funciona. Es tracta
dencaminar aquest inters perqu sinici i simpliqui en el procs de descoberta

Disposicions

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5216 16.9.2008

68265

i comprensi del funcionament del codi escrit. Les situacions de comunicaci

real en qu intervenen la lectura i lescriptura sn les ms idnies per a aquest
aprenentatge.
Ls funcional i signiicatiu de la lectura i de lescriptura ha de portar, doncs, amb
la intervenci educativa pertinent, a linici del coneixement i caracterstiques del
text escrit, adquisici a qu sarribar en el cicle inicial de leducaci primria.
Atesa la importncia del llenguatge audiovisual i les tecnologies de la informaci
i la comunicaci, caldr fer present en els processos densenyament i aprenentatge
la comprensi i lexpressi de missatges audiovisuals i el seu s en les diverses
tasques escolars.
Tamb caldr desenvolupar actituds positives vers la prpia llengua i la dels
altres, despertant sensibilitat i curiositat per conixer-ne daltres, aix com una
primera aproximaci, especialment en el darrer curs del cicle, a ls oral duna
llengua estrangera. Els recursos comunicatius i lingstics seran claus per al seu
desenvolupament personal i per a ladquisici de nous coneixements.
Capacitats
Leducaci infantil afavorir el desenvolupament de les capacitats i la seva interrelaci, que ha de permetre als nens i a les nenes crixer integralment com a persones
en el mn actual, amb uns aprenentatges continuats i progressius, que seguiran en
letapa deducaci primria amb ladquisici de les competncies bsiques que ha
dassolir lalumnat en inalitzar leducaci obligatria.
Els objectius de cicle precisen les capacitats que els infants han dhaver desenvolupat en acabar el segon cicle de leducaci infantil, en relaci amb continguts
de les rees i els criteris davaluaci.
El desenvolupament de les capacitats s el resultat del que saprn. Aix, doncs,
al llarg de letapa de leducaci infantil els infants hauran danar desenvolupant les
capacitats a lentorn dels eixos segents:
1. Aprendre a ser i actuar duna manera cada vegada ms autnoma.
Lautoconeixement, la construcci i lacceptaci de la prpia identitat, lautoestima, leducaci de les emocions, lautoexigncia i el desenvolupament destratgies
daprenentatge, del pensament crtic i dhbits responsables sn essencials per
aprendre a ser i actuar de manera autnoma.
Linfant haur de ser capa de:
Progressar en el coneixement i domini del seu cos, en el moviment i la coordinaci, tot adonant-se de les seves possibilitats.
Assolir progressivament seguretat afectiva i emocional i anar-se formant una
imatge positiva dell mateix i dels altres.
Adquirir progressivament hbits bsics dautonomia en accions quotidianes, per
actuar amb seguretat i eiccia.
2. Aprendre a pensar i a comunicar.
Organitzar i exposar les prpies vivncies; cercar i gestionar informaci provinent
de diferents fonts i suports; emprar diferents tipus de llenguatges (verbal, escrit,
visual, corporal, matemtic, digital), en la comunicaci dinformacions, sentiments
i coneixements; treballar de manera cooperativa i ser conscients dels aprenentatges propis, avanar en la construcci del coneixement i el desenvolupament del
pensament propi.
Linfant haur de ser capa de:
Pensar, crear, elaborar explicacions i iniciar-se en les habilitats matemtiques
bsiques.
Progressar en la comunicaci i expressi ajustada als diferents contextos i situacions de comunicaci habituals per mitj dels diversos llenguatges.
3. Aprendre a descobrir i tenir iniciativa.
Explorar, experimentar, formular preguntes i veriicar hiptesis, planiicar i desenvolupar projectes i cercar alternatives esdevenen elements clau en els processos
de formaci de lalumnat.

Disposicions

68266

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5216 16.9.2008

Linfant haur de ser capa de:

Observar i explorar lentorn immediat, natural i fsic, amb una actitud de curiositat
i respecte i participar, gradualment, en activitats socials i culturals.
Mostrar iniciativa per afrontar situacions de la vida quotidiana, identiicar-ne els
perills i aprendre a actuar-hi en conseqncia.
4. Aprendre a conviure i habitar el mn.
La conscienciaci de la pertinena social i comunitria, el respecte per la diversitat, el desenvolupament dhabilitats socials, el funcionament participatiu de la
instituci escolar, el treball en equip, lempatia vers els altres, la gesti positiva dels
conlictes, el desenvolupament de projectes en com, etc., afavoreixen la cohesi
social i la formaci de persones compromeses i solidries.
Linfant haur de ser capa de:
Conviure en la diversitat, avanant en la relaci amb els altres i en la resoluci
pacica de conlictes.
Comportar-se dacord amb unes pautes de convivncia que el portin cap a una
autonomia personal, cap a la collaboraci amb el grup i cap a la integraci social.
Objectius
El segon cicle de leducaci infantil contribueix a desenvolupar en lalumne/a
les capacitats segents:
1. Identiicar-se com a persona tot sentint seguretat i benestar emocional, coneixent el propi cos, les seves necessitats i possibilitats, els hbits de salut, i guanyar
coniana en la regulaci dun mateix.
2. Ser i actuar duna manera cada vegada ms autnoma, resolent situacions
quotidianes amb actitud positiva i superant les diicultats.
3. Sentir que pertany a grups socials diversos, participant-hi activament i utilitzant
els hbits, actituds, rutines i normes prpies.
4. Aprendre amb i a travs dels altres, gaudir de la relaci i integrar-se en el grup
tot establint relacions afectives positives amb actituds dempatia i collaboraci i
intentant resoldre conlictes de manera pacica.
5. Observar i experimentar en lentorn proper amb curiositat i inters, interpretant-lo i fent-se preguntes que impulsin la comprensi del mn natural, social,
fsic i material.
6. Conixer experincies, histries i smbols de la cultura prpia del pas i de la
daltres companys i companyes, generant actituds de coniana i respecte per les
diferncies i valorant les relacions socials i afectives que shi estableixin.
7. Representar i evocar aspectes de la realitat viscuda, coneguda o imaginada i
expressar-los mitjanant les possibilitats simbliques que els ofereix el joc i altres
formes de representaci.
8. Comprendre les intencions comunicatives daltres infants i persones adultes
i expressar-se mitjanant la paraula, el gest i el joc.
9. Desenvolupar habilitats de comunicaci, expressi, comprensi i representaci per mitj dels llenguatges corporal, verbal, gric, musical, audiovisual
i plstic; iniciar el procs daprenentatge de la lectura i de lescriptura, de les
habilitats matemtiques bsiques i de ls de les tecnologies de la informaci i
la comunicaci.
10. Aprendre i gaudir de l aprenentatge, pensar i crear, qestionar-se coses,
fer-les ben fetes, plantejar i acceptar la crtica i fer crixer el coneixement duna
manera cada vegada ms estructurada.

REES

Descoberta dun mateix i dels altres

Autoconeixement i gesti de les emocions
Exploraci i reconeixement de caracterstiques bsiques del propi cos: parts,

Disposicions

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5216 16.9.2008

68267

canvis fsics, creixement, necessitats bsiques. Integraci de les descobertes en un

esquema i una imatge corporals de bases slides i lexibles.
Exploraci i reconeixement de les prpies possibilitats a travs del cos: emocionals, sensorials i perceptives, motrius, afectives i relacionals, expressives i
cognoscitives.
Acceptaci positiva de les prpies caracterstiques, tant capacitats com limitacions personals.
Actitud optimista, esfor i iniciativa per anar resolent situacions de diicultat:
fsiques, emocionals, relacionals i intellectuals; comptant amb lajut de les persones
adultes o els iguals.
Identiicaci de les emocions bsiques: amor, alegria, tristesa, enuig i por a partir
de les prpies vivncies. Associaci amb causes i conseqncies. Relaci entre
coneixement i acci.
Expressi de les prpies emocions per mitj dels diferents llenguatges: corporal, plstic, musical i verbal. Adquisici progressiva del vocabulari referit a les
emocions.
Coniana i seguretat en els progressos propis. Autoregulaci progressiva democions per aconseguir un creixement personal i relacional satisfactori.
Joc i moviment
Gust i valoraci del joc, lexploraci sensorial i psicomotriu com a mitj de gaudi
personal i de relaci amb si mateix, amb els altres i amb els objectes.
Exploraci de moviments en relaci amb un mateix, els altres, els objectes, i la
situaci espaciotemporal, tot avanant en les possibilitats expressives del propi
cos.
Expressi, a partir de lactivitat espontnia, de la vida afectiva i relacional mitjanant el llenguatge corporal.
Domini progressiu de les habilitats motrius bsiques: coordinaci, to muscular,
equilibri, postures diverses i respiraci.
Organitzaci progressiva de la lateralitat.
Experimentaci i interpretaci de sensacions i signiicats referits a lespai: dintrefora, davant-darrere, segur-perills, entre altres, i referits al temps: ritme, ordre,
durada, simultanetat, espera.
Creixement personal en el desenvolupament de diversos jocs: de maternitat, de
contrastos, exploratoris, sensoriomotors, simblics.
Comprensi i valoraci progressiva de la necessitat de normes en alguns jocs
Prudncia davant algunes situacions de risc o perill.
Relacions afectives i comunicatives
Exploraci, acceptaci, respecte i valoraci positiva dels trets caracterstics dels
altres, sense prejudicis ni estereotips que diiculten la convivncia.
Inters i coniana per acostar-se afectivament a les emocions de les altres persones.
Sensibilitat i percepci de les necessitats i els desitjos dels altres amb progressiva
actitud dajuda i de collaboraci.
Sentiment de pertnyer al grup i comproms de participar en projectes compartits.
Relexi sobre les relacions que sestableixen en els grups i participaci en la
concreci de normes per afavorir la convivncia.
Disposici a la resoluci de conlictes mitjanant el dileg, a lassumpci de
responsabilitats i a la lexibilitzaci dactituds personals per trobar punts de coincidncia amb els altres i arribar a acords.
Autonomia personal i relacional
Autoregulaci progressiva dhbits dautonomia i rutines referits a la cura del
cos: higiene, descans, alimentaci, seguretat.
Aplicaci dhbits dautonomia i rutines en la vida escolar, mostrant iniciativa i
esfor per trobar personalment solucions a situacions i diicultats superables, sabent
demanar ajuda quan faci falta i acceptar-la quan calgui.

Disposicions

68268

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5216 16.9.2008

Exercitaci progressiva dhbits que afavoreixin la relaci amb els altres: cura,
atenci, escolta, dileg i respecte.
Participaci en la cura i manteniment dels objectes i espais collectius.
Incorporaci progressiva dhbits beneiciosos per a la salut com a benestar
personal i interpersonal.
Iniciativa per fer propostes, comunicar experincies i participar activament en
la presa de decisions.
Desig dautonomia i iniciativa prpia.
Seguretat i coniana en les prpies possibilitats daprenentatge i satisfacci pels
progressos assolits.
Descoberta de lentorn
Exploraci de lentorn
Observaci i identiicaci de diferents elements de lentorn: materials, objectes,
animals, plantes, paisatges.
Observaci i identiicaci de qualitats delements de lentorn.
Observaci i identiicaci de fenmens naturals: dia, nit, sol, pluja, nvols, vent,
entre altres, i valoraci de la seva incidncia en la vida quotidiana.
Identiicaci de igures tridimensionals: esfera, cilindre i prisma, i planes: triangle,
quadrilter i cercle, que formen part delements de lentorn.
Observaci i identiicaci de lentorn social: lescola, el carrer, el barri, el poble
o ciutat. Reconeixement de pertinena a la famlia, a lescola, al grup classe, i les
relacions que shi estableixen.
Observaci de la diversitat de costums, maneres dinterpretar la realitat, procedncies, llenges familiars, entre un mateix i els companys i companyes de classe
i acceptaci daquesta realitat com una manera daprendre.
Identiicaci de festes, tradicions, histries o llegendes de lentorn proper i de
Catalunya. Inters per participar en activitats socials i culturals i per conixer manifestacions prpies de les cultures de companys i companyes de classe.
Identiicaci de diferents ocupacions i serveis que desenvolupen les persones
adultes de lentorn.
s de diferents recursos grics per recollir i comunicar les observacions com el
dibuix o la cmera fotogrica, entre altres.
Valoraci de les normes que regeixen la convivncia en els grups socials,
tot establint relacions de respecte i collaboraci amb les persones de lentorn
proper.
Respecte pels elements de lentorn natural i social i participaci en actuacions
per a la conservaci del medi.
Experimentaci i interpretaci
Observaci i reconeixement de semblances i diferncies en organismes, objectes
i materials: color, grandria, mida, plasticitat, utilitat, sensacions i altres propietats.
Experimentaci daccions que provoquen canvis en objectes i materials, fent
anticipacions i comparant els resultats.
s dinstruments dobservaci directa i indirecta per a la realitzaci dexploracions i dexperincies, tant analgics com digitals: lupes, balances i sensors per a
la recollida i posterior anlisi de dades. Iniciaci en ls de les tecnologies de la
informaci i la comunicaci.
Mesurament dobjectes manipulables per conixer-ne les caracterstiques i comparar-los. s destratgies de mesurament de longitud, capacitat, massa, temps,
temperatura, fent estimacions i prediccions i usant unitats no convencionals.
Observaci de caracterstiques i comportaments dalguns animals i plantes en
contextos diversos: com sn, com salimenten, on viuen, com es relacionen.
Reconeixement dels canvis que es produeixen en animals i plantes en el decurs
del seu desenvolupament, interpretant les primeres nocions dsser viu i cicle.

Disposicions

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5216 16.9.2008

68269

Curiositat i iniciativa per la descoberta, per fer-se preguntes, cercar informaci

de diferents fonts, compartir-la amb els companys i companyes de classe, i organitzar-la en els diferents models.
Verbalitzaci dels processos i dels resultats, evocant lexperincia realitzada i
valorant les aportacions dels altres.
Representaci grica del procs seguit en lexperimentaci i de la interpretaci
dels resultats.
Reconeixement i interpretaci de diferents rols observables en entorns propers
i quotidians.
Raonament i representaci
Comparaci, ordenaci i classiicaci dobjectes i material, establint relacions
qualitatives i quantitatives, per reconixer patrons, verbalitzar regularitats i fer
anticipacions.
Construcci de la noci de quantitat i inici de la seva representaci.
Reconeixement i representaci de nombres en situacions diverses, adonant-se
que sn presents en situacions quotidianes i per a qu es fan servir: quantitat, identiicaci, ordre i situaci.
Reconeixement de seqncies i ordenaci temporal de fets i activitats de la vida
quotidiana. Identiicaci de sries i predicci de la seva continutat.
Aplicaci destratgies de clcul per afegir, treure, repartir i agrupar reconeixent
la modiicaci de les quantitats i fent estimacions de resultats.
Situaci dels objectes en lespai, reconeixent la posici que ocupen i la distncia
respecte dun punt determinat. Orientaci en espais habituals de lhabitatge, lescola
i dentorns coneguts, fent s de la memria espacial.
s destratgies per resoldre situacions que requereixin coneixements matemtics.
Verbalitzaci dels processos i valoraci dels resultats.
Adquisici progressiva de lautonomia cognitiva que genera el treball basat en
lexperimentaci i el raonament, amb la comprovaci, el contrast i la justiicaci
com a manera habitual de conixer i delaborar explicacions.
Identiicaci dalguns canvis en la vida quotidiana i els costums en el pas del temps
i en situacions properes. Conscincia del pas del temps, els dies, les setmanes, els
mesos i les estacions. s del calendari.
Identiicaci de canvis que es produeixen en lentorn i en el temps, establint
relacions causa-efecte.
s del dibuix com a mitj de representaci: observaci de la realitat, processos,
canvis.
Elaboraci i interpretaci de representacions griques senzilles sobre dades de
la vida quotidiana.
Identiicaci dinformacions proporcionades pels diferents mitjans de comunicaci, i expressi de la prpia opini.
Comunicaci i llenguatges
Observar, escoltar i experimentar
Sensibilitat i inters per lescolta, lobservaci i lexploraci de les possibilitats
sonores, simbliques, cintiques i plstiques delements de lentorn.
Participaci i escolta activa en situacions habituals de comunicaci, com ara
converses, contextos de joc, activitats de la vida quotidiana i activitats relacionades
amb la cultura.
s destratgies per comprendre els altres quan sexpressen verbalment, adoptant
una actitud positiva i de respecte envers les llenges.
Comprensi del llenguatge no verbal com a expressi de les emocions.
Curiositat, inters i gaudi davant les creacions musicals, visuals, literries, audiovisuals, plstiques, obres escniques, usant estratgies per escoltar, mirar i llegir.
Escolta i comprensi de narracions, contes, canons, llegendes, poesies, endevinalles i dites, tradicionals i contempornies, com a font de plaer i daprenentatge.

Disposicions

68270

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5216 16.9.2008

Escolta activa de creacions musicals per a la discriminaci, identiicaci i captaci

de la pulsaci i ritmes, estructures, qualitats dels sons, melodies i harmonies.
Experimentaci amb tcniques plstiques i audiovisuals bsiques: dibuix, pintura,
collage, modelatge, estampaci, edici grica amb ordinador i imatge, treballant
lalfabet visual: punt, lnia, taca, color, textura, volum, enquadrament, punts de
vista i llum.
Exercitaci de destreses manuals: retallar, esquinar, arrugar, punxar i plegar,
adquirint coordinaci oculomanual.
Exploraci de diferents instruments: llapis, retoladors, pinzells, ratol i teclat
dordinador, i tampons, per produir missatges escrits o grics.
Experimentaci amb el gest i el moviment, dansant, jugant a crear diferents moviments amb el cos, per saber trobar la prpia capacitat expressiva i les emocions
que comporta.
Progressi en el domini i ls de la veu, a partir de jocs i de la can, aix com en
les habilitats i actituds necessries per a ls dels instruments musicals.
Iniciaci als usos socials de la lectura i lescriptura. Exploraci de materials de
lentorn, com etiquetes, cartells, llibres i revistes, en suport de paper o digital, que
contenen text escrit.
Satisfacci per les descobertes i els progressos individuals i de grup en les habilitats lingstiques i expressives.
Parlar, expressar i comunicar
Inters per compartir interpretacions, sensacions i emocions provocades per les
produccions artstiques: literries, musicals, teatrals, plstiques i audiovisuals.
s i valoraci progressiva de la llengua oral per evocar i relatar fets, per expressar
i comunicar idees, desigs i sentiments, com a forma daclarir, organitzar i accedir
al propi pensament, per regular la prpia conducta i la dels altres.
s de recursos expressius del propi cos i de suports visuals en la comunicaci
oral.
Expressi i comunicaci de fets, sentiments i emocions, vivncies o fantasies a
travs del dibuix i de produccions artstiques: musicals, plstiques, escniques i
audiovisuals.
Utilitzaci destratgies per fer-se comprendre i per comprendre els altres, amb
imitaci de models i amb un s de la llengua cada vegada ms acurat: pronunciaci
clara, estructura gramatical correcta, lxic precs i variat, entonaci i to de veu
apropiats.
Gust per participar en les converses amb ls progressiu de les normes que regeixen
els intercanvis lingstics: torns de parla, atenci, manteniment i canvi de tema,
adequaci al context, i de les formes establertes socialment per iniciar, mantenir i
inalitzar les converses.
Participaci en converses sobre diferents temes, tot compartint les descobertes,
hiptesis, desitjos, sentiments i emocions, aprenent a contrastar i a incorporar les
aportacions dels altres.
s de la llengua per mostrar acords i desacords i resoldre conlictes de manera
apropiada i assertiva.
Utilitzaci dinstruments tecnolgics (TIC) i del llenguatge audiovisual com a
mitj de comunicaci, per enregistrar, escoltar i parlar.
Comunicaci a travs del codi matemtic en situacions de la vida quotidiana.
Interpretar, representar i crear
s dels llenguatges verbal, musical, plstic, matemtic, audiovisual i corporal
com a objectes de diversi, de creaci i daprenentatge a travs de jocs lingstics i
expressius. Apreciaci de lesttica de les formes literries -ritme i rima- i artstiques,
i de les sensacions i emocions que provoquen.
Descoberta i coneixement progressiu de les relacions entre el text oral i lescrit.
s destratgies per aproximar-se a la lectura, com sn ara identiicaci de
paraules signiicatives i usuals, s del context i de la forma de lescrit, reconeixe-

Disposicions

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5216 16.9.2008

68271

ment de lletres, s de les illustracions, grics i altres imatges que acompanyen

els textos.
Iniciativa i inters per produir textos escrits en contextos signiicatius amb diferents funcions i amb aproximaci progressiva a lescriptura convencional.
Utilitzaci de la intuci, la improvisaci, la fantasia i la creativitat tant en lobservaci i lescolta com en els processos creatius artstics.
s de materials i tcniques plstiques per fer representacions de manera creativa.
Creaci individual i collectiva de diferents tipus de textos, com sn ara contes,
relats, rodolins i endevinalles, gaudint del plaer de la creaci de mns imaginaris
a travs de les paraules i les imatges.
Interpretaci de canons i danses tradicionals catalanes i darreu del mn, i
representaci de personatges, fets i jocs dexpressi corporal.
Adquisici dactituds i habilitats necessries per posicionar-se com a intrpret,
oient, compositor o director: escoltar, observar, interpretar i crear.
s de llibres, tamb en format multimdia, per imaginar, informar-se, divertirse, estar b.
Utilitzaci dinstruments tecnolgics en els processos creatius per al treball amb
la fotograia, el vdeo i lordinador a travs dels programes oberts dedici de textos,
grics, presentacions. Expressi audiovisual per crear histries, dibuixar i pintar
amb editors grics i multimdia.
Iniciaci en les habilitats per a lanlisi de la llengua, correspondncia so-graia,
segmentaci sillbica, amb s de vocabulari especic per referir-se a alguns dels
seus elements bsics: paraula, lletra, so, ttol. Gust per provar, reformular i relexionar sobre la llengua.
Reconeixement i s de llenguatge matemtic amb nombres, smbols i codis que
poden ser llegits pels altres i que tenen signiicats compartits per la societat en
contextos reals i situacions progressivament ms complexes.
s de procediments, com ara preguntar, negociar, predir, planiicar, raonar,
simular.
Construcci de la noci de quantitat i inici de la seva representaci.
Valoraci i respecte per les produccions orals, griques i escrites prpies i dels
companys i companyes.
Criteris davaluaci
1. Saber explorar i reconixer les parts, les possibilitats i caracterstiques del
seu propi cos. Expressar-se amb les prpies emocions i iniciar-se en la seva identiicaci.
2. Participar en el joc, a travs del moviment, assimilant sensacions referides a lespai i al temps i amb una comprensi progressiva de la necessitat dunes normes.
3. Tenir inters i coniana en els altres i sentir-se part del grup, establint relacions
afectives positives mtues.
4. Fer de manera autnoma, progressivament, activitats habituals referents a la
prpia cura, a les tasques escolars i en la relaci amb els altres.
5. Identiicar caracterstiques i regularitats en lentorn natural, social i cultural,
i utilitzar els recursos grics per recollir i comunicar les observacions.
6. Fer anticipacions i comparacions dels resultats de les experimentacions,
emprant les mesures adequades i la seva representaci grica.
7. Aplicar estratgies de clcul, comparar, ordenar, classiicar, reconixer patrons
i verbalitzar-ho.
8. Usar la llengua oral, el gest i les imatges per expressar idees, desitjos, sentiments i emocions; escoltar i participar de manera activa en situacions habituals de
conversa i daprenentatge amb ls dun llenguatge no discriminatori, i amb actitud
de respecte vers altres cultures i diferents llenges.
9. Mostrar inters per la descoberta progressiva de les relacions entre el text oral
i lescrit, iniciar-se en ls funcional de la lectura i lescriptura. Crear de manera
individual i collectiva petits textos i dibuixos.

Disposicions

68272

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5216 16.9.2008

10. Manifestar les habilitats necessries per poder escoltar, observar, interpretar
i crear en els diferents llenguatges: verbal, corporal, plstic, musical, matemtic i
audiovisual, i incorporar la iniciaci als instruments tecnolgics (TIC).
(08.247.053)

Disposicions

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5216 16.9.2008

68273

DEPARTAMENT
DE CULTURA I MITJANS
DE COMUNICACI
DECRET
183/2008, de 9 de setembre, del procediment per a la restituci a les persones
fsiques o jurdiques de carcter privat dels documents coniscats amb motiu de
la Guerra Civil.
La Llei de lEstat 21/2005, de 17 de novembre, t per objecte la restituci a la
Generalitat de Catalunya dels documents coniscats amb motiu de la Guerra Civil
i custodiats a lArxiu General de la Guerra Civil Espanyola. La Llei distingeix
entre la restituci a la Generalitat de Catalunya, que es produeix ope legis, i la
restituci a les persones naturals i jurdiques privades, que requereix la instrucci
dun procediment previ destinat a acreditar, per part de les persones interessades,
lexistncia dun inters legtim en la devoluci dels documents.
Larticle 5.2 de la Llei 21/2005 disposa que les peticions i sollicituds que es
formulin shan de tramitar i resoldre pel procediment que estableixi la Generalitat
de Catalunya en exercici de les seves competncies. Larticle 5.3 de la mateixa Llei
estableix els requisits que shan de complir en el procediment esmentat.
Lobjecte daquest Decret s establir el procediment per a la restituci als particulars dels documents coniscats. El retorn de la documentaci a les persones titulars
que en siguin legtimes propietries suposa acabar amb una situaci dinjustcia
histrica en restablir situacions jurdiques illegtimament extingides a causa de
lespoli de documentaci dut a terme pel rgim franquista. Sha tingut en compte
el procs dexili de molts ciutadans i ciutadanes, per la qual cosa es far difusi
dels actes didentiicaci dels documents que no es puguin notiicar a les persones
que en siguin legtimes titulars a travs dels casals catalans darreu del mn i del
web del departament competent en matria de cultura.
Dacord amb el dictamen de la Comissi Jurdica Assessora, a proposta del conseller de Cultura i Mitjans de Comunicaci i dacord amb el Govern,
DECRETO:
Article 1
Objecte
1.1 Lobjecte daquest Decret s regular el procediment per a la restituci a
persones fsiques o jurdiques de carcter privat dels documents, fons documentals
i altres efectes que van ser coniscats a Catalunya per la Delegaci de lEstat per a
la Recuperaci de Documents, creada en virtut del Decret de 26 dabril de 1938;
tot aix dacord amb la Llei de lEstat 21/2005, de 17 de novembre, de restituci a la
Generalitat de Catalunya dels documents coniscats amb motiu de la Guerra Civil
custodiats a lArxiu General de la Guerra Civil Espanyola i de creaci del Centre
Documental de la Memria Histrica.
1.2 El dret de restituci dels documents o altres efectes requereix el reconeixement de lacreditaci dominical en el moment de la coniscaci i comporta el
lliurament, sens perjudici que les persones titulars puguin acordar-ne amb lArxiu
Nacional de Catalunya o un altre arxiu pblic el dipsit, dacord amb larticle 14 de
la Llei 10/2001, de 13 de juliol, darxius i documents.
Article 2
Acte didentiicaci
2.1 Lacte didentiicaci ha de contenir, com a mnim, els aspectes segents:
a) Denominaci del document, fons documental o altre efecte.
b) Nom de la persona productora.
c) Data o dates extremes.
d) Contingut sumari.

Disposicions