SOBRE LES GRAFIES DE LA ESSA SONORA [Z]

Eugeni Alberola Bisbal

REA DE PROMOCI I
NORMALITZACI LINGSTICA

Universitat Politcnica de Valncia

Objectius
Recordarem i remarcarem algunes qestions
normatives sobre les grafies de la essa sonora:
[z].
Aprendrem a escriure els casos de essa sonora
que poden presentar alguna dificultat.

ndex
1. Les grafies de la essa sonora entre vocals
2. Les grafies de la essa sonora a principi de
sllaba, en posici no intervoclica
3. Les grafies de la essa sonora a final de sllaba

1. Les grafies de la essa sonora entre vocals

Com a norma, sescriu s entre vocals: collisi, crisi,
desar, dosi, entesa, tisi; Eliseu, Isaes...
Conv recordar algunes terminacions amb -s-:
- sufix -esa que expressa qualitats fsiques o morals: certesa,
immediatesa, feblesa...;
- en gentilicis com ara aranesa, holandesa
- en adjectius com ara plujosa, blanquinosa
- en participis com ara atesa, entesa, impresa

(...) 1. Les grafies de la essa sonora entre vocals

Per sescriu z:
-

en manlleus (sobretot, hellenismes

i noms semtics): zim, topazi, Ezequiel;

- i en formants cultes: azo-: azobenz; esquiz(o)-:
esquizofrnia; piezo-: piezoelctric; riz(o)-: rizfag; -zig:
zig; -zoic: paleozoic; -zou: protozou.

(...) 1. Les grafies de la essa sonora entre vocals

Un cas en qu la forma o el so canvien:
Els noms amb la terminaci vocal + si perden la
sllaba -si quan sels adjunta el sufix -itzar: anli(si) >
analitzar
En tots els casos, llevat de -isi, es genera un interfix,
un so -t- que fa de coix fontic:
narcosi > narcotitzar
sntesi > sintetitzar
Per aix, mfasi > emfasitzar o emfatitzar.

2. Les grafies de la essa sonora a principi de sllaba, en

posici no intervoclica
En general, sescriu z: zebra, zinc, zumzeig, zwitteri;
alzina, benz, colze, donzella, enzim, esbarzer, galze,
polze, salze, senzill
Per sescriu s:
En els mots endinsar i enfonsar
En el prefix trans-: transacci, transocenic

3. Les grafies de la essa sonora a final de sllaba

A final de sllaba, loposici sord/sonor deixa dactuar; per

aix pronunciem aquestes consonants segons els trets
articulatoris de les consonants que les segueixen: pesta (essa
sorda), pasdoble (essa sonora).
Aix, pronunciem essa sonora [z] a final de sllaba quan va
seguida duna consonant sonora.

(...) 3. Les grafies de la essa sonora a final de sllaba

En general, sescriu s: abisme, besnt, desdir, esbart, esma,
esvelt, masmorra, prisma, trasbals; Cosme
Per...
Sescriu z: en els manlleus mazdeisme, puzle, uzbek; i en
noms estrangers, com Uzbekistan.
El so sonor [z] s representat per la lletra en els adjectius
que hi terminen quan constitueixen el primer component dels
adverbis acabats en -ment: feliment, fugament.

Resum final
Hem repassat les regles bsiques descriptura
de la essa sonora.
I hem vist els casos que presenten alguna
irregularitat:
La z entre vocals en manlleus i formants cultes.
La essa sonora en el prefix trans+vocal i en
endinsar, enfonsar.
La essa sonora a final de sllaba seguida de
consonant sonora, amb s: esma, trasbals; amb z:
puzle; i amb : feliment.

Bibliografia
ACADMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Gramtica normativa
valenciana. Valncia: Publicacions de lAcadmia
Valenciana de la Llengua, 2006.
INSTITUT DESTUDIS CATALANS. Gramtica de la llengua
catalana [versi provisional en lnia].
<http://www.iecat.net/institucio/seccions/filologica/gra
matica/ > [Consulta: abril de 2013]
FERRANDO, Antoni (coord.). Guia dusos lingstics.
Aspectes gramaticals. Valncia: Institut Interuniversitari
de Filologia Valenciana, Universitat de Valncia, 2002.

MOLTES GRCIES
Eugeni Alberola Bisbal
REA DE PROMOCI I
NORMALITZACI LINGSTICA