2

10

11

12

13

14

15

16

17

18

PROVA DE GRAU SUPERIOR 27/11/2010

REA DE COMPRENSI

REA D'ESTRUCTURES LlNGSTIQUES

Comprensi lectora
Lexic
i semantica

Morfologia
i sintaxi

N ormativa
ortografica

t1lI mlfl
0m[8l

33

14 0~1fl

34

[8l
0

0 m[8l
~ mllil
0 mt1ll
l8l mllil
0 mt!'l
1:81 mllil
0 m~
0 m:
000llil

35

1:81

36

0
I:!!l

12
13

15
16

5 0mlil
6 0m{lil

18

~mlfl

19

0 fill Ifl
9 0mfill

20

10

l!(J

m Ifl

17

21
22
23

24 ~mllil
25
26
27
28
29
30

0!)(1llil
tii:I mllil
0 mtra
~ m llil
'!ii(I m llil
!)(1m llil

52

37

llil
0l!!1llil
mf.iil
m[8l
mllil
I:!!lllil

71

73

fill

0::1ill

75 ~mlill
76

0m ~
0fillllil
llil
m fill
m llil
tli:1 llil
t1lI llil
m llil
0[8lllil
0mtra
I:8I mllil

mlfl

74 0m~

38

42

72 0~1ill

77

60

83

86
87
88
89
90

018l1ill
!)(I mlill
0 mrg
mti(l
mfi(l

0mfill
filllill
mfi(l
g mlill
0 m~
181 m Iill
tli:1 m Iill
tli:1 m Iill

Per a superar I'examen cal obtindre un mnim del 60%

sobre la puntuaci total. La prova esta divid ida en quatre
arees, i cada una t caracter eliminatori. En les arees de
comprensi, estructures lingstiques i expressi escrita ,
s'exigix una puntuaci mnima del 40% en dos arees
qualssevol i del 30% en I'altra. En I'area d'expressi
interacci oral la puntuaci mnima s del 60%.
Les respostes erronies descompten de les encertades .
Cada resposta correcta es valora amb un punt. En les
preguntes amb tres opcions de resposta (a , b, c), cada
error descompta 0,3 punts i, en el cas de les preguntes
amb noms dos opcions (V/F) , cada error descompta 0,6
punts. Les preguntes no contestad es no descompten .

CONVOCATRIA 2010 / NOVEMBRE

GRAU SUPERIOR

CONVOCATRIA 2010 / NOVEMBRE

GRAU SUPERIOR

Erasmus Mundus

Taxes per als camions

Erasmus Mundus s un programa de la Uni Europea que t

per objectiu millorar la qualitat de lensenyament superior a
Europa i la cooperaci amb altres rees geogrfiques, a fi de
reforar les relacions de les universitats europees amb
institucions similars daltres zones del mn.

Els camioners espanyols veuran encarir-se, a partir de 2012 i

fins a quatre cntims per quilmetre, les taxes que paguen per
circular per les carreteres dels pasos centrals europeus, com
ara Frana, Alemanya o ustria. La proposta de reforma de
lactual normativa, impulsada per la Comissi Europea, va ser
aprovada per majoria qualificada per un escs marge de tres
vots, amb loposici dEspanya, Itlia, Holanda i Portugal.

La primera fase del programa, que es va estendre fins a lany

2008, constava de diverses lnies dacci, centrades en beques
a lalumnat de tercers pasos i en el finanament de msters
integrats dins dels estats associats i dels candidats a ser-ho, a
ms de subvencionar altres actuacions de collaboraci.
Ara ens trobem en la segona fase del programa, 2009-2013.
Les novetats ms interessants sn que les beques tamb van
adreades a lalumnat dels estats membres de la Uni
Europea, i que el finanament tamb inclou els programes de
doctorat integrats. I, a ms de beques a lalumnat, el programa
preveu ajudes de mobilitat al personal acadmic i docent per a
participar en les activitats durant perodes de temps definit.
Les condicions especfiques i concretes sobre les beques i
ajudes sn definides per les regles que es fixen en cada
convocatria que es faa al llarg del perode de vigncia del
programa.

La reforma permetr als estats que apliquen esta taxa afegir

els costos de la contaminaci i del soroll en el clcul de la
tarifa, que fins ara noms es basava en els costos de
construcci i manteniment dinfraestructures. La mesura
saplica als camions de ms de 3,5 tones. Actualment les
taxes se situen entre 15 i 25 cntims de mitjana per
quilmetre en funci del tipus de cami i dinfraestructura. La
reforma de la directiva permetr un increment destes taxes de
prop dun 20 o 30%.
Lassociaci internacional de transport per carretera ha
qualificat com a molt negativa la decisi, ja que perjudica
especialment els transportistes dels pasos perifrics de la UE
que sn els que han de recrrer distncies ms llargues,
perqu s una crrega addicional excessiva en una situaci de
crisi econmica.

CONVOCATRIA 2010 / NOVEMBRE

GRAU SUPERIOR

CONVOCATRIA 2010 / NOVEMBRE

GRAU SUPERIOR

Valenbisi

Remeis casolans per al mal de gola

Qu ens impedix usar un mitj de transport que oferix

llibertat, rapidesa, que s econmic, ecolgic, divertit, i que, a
ms, millora la salut fsica i mental i ens ajuda a eliminar
lestrs? Valenbisi s un nou concepte del transport urb
individualitzat, disponible les 24 hores del dia els 365 dies de
lany.

La mel s probablement la soluci ms tradicional i efectiva

per a combatre la tos i el mal de gola. Els cataplasmes sn un
altre remei molt popular. Per a elaborar-los, es barregen
llavors dherbes i aigua freda fins a obtindre una pasta
consistent. Sescalfa a foc lent i saplica sobre un drap o una
gasa tamb calenta, mai directament sobre la pell. Les
grgares amb fulles deucaliptus i aigua calenta tamb ajuden
a frenar la infecci, la irritaci i la inflamaci de les
amgdales. De fet, consumir al llarg del dia caramels
deucaliptus i de mel s una altra soluci prctica perqu es
refaa la gola.

Cada vegada hi ha ms ciutats que oferixen als ciutadans la

possibilitat de fer desplaaments urbans amb bicicleta. Des de
fa poc de temps, Valncia tamb ha incorporat esta moderna
iniciativa i ha posat a disposici dels ciutadans i visitants un
total de 2.750 bicicletes, distribudes en 275 estacions
ubicades en diferents punts de la ciutat.
Per a fer s duna bicicleta, noms cal aproximar al terminal
daccs (Mobilis) la targeta dabonament de llarga duraci o
la targeta associada al sistema, introduir el codi PIN i retirar
la bicicleta triada. Per a abonats de curta duraci, una vegada
obtingut labonament en els terminals habilitats, tan sols cal
teclejar el codi numric assignat, seleccionar la bicicleta que
volem i comenar a fer-ne s. Per seguretat, i per a no trobarse en una situaci compromesa, es disposa de seixanta segons
per a poder desenganxar el vehicle del sistema.

Encara que la tendncia a prendre herbes medicinals s cada

vegada ms gran, es desaconsella ls de lequincia porpra,
planta a la qual satribux laugment de les defenses de
lorganisme. No obstant aix, segons un estudi recent,
lequincia no redux ni la intensitat ni la durada dels
smptomes de la malaltia.
Sha de destacar que els remeis naturals contra el mal de gola
sn molt demanats en les farmcies. Un bon exemple sn els
esprais de prpolis, una substncia que les abelles prenen de
les gemmes dalguns arbres i que processen en el rusc, i a la
qual satribuxen propietats antisptiques i antibitiques.

DICTAT
NOVEMBRE 2010

Sona la msica. Una orquestra daficionats

recorre els pobles quan arriba el bon temps.
Guanyen quatre duros. Porten camises de
coloraines, els cabells lluents i un bronzejat
que s signe de lestiu. La plaa est plena a
vessar de gent que es belluga. En el cel, hi ha
una oscillaci de paperines blanques, que
sadiu amb els humans que hi ha en
lempedrat.
Els dos ballen. No sadonen de lenrenou que
els envolta, de la cridria dels altres, de les
seues presncies. Giravolten en lespai breu
dun parell de rajoles, en qu lunivers queda
redut a un tros de mn que pot encabir-se en
la mesura de les mans esteses. Dos pams
per dos pams, els cossos prxims. No calen
camins llargs sota les estreles.