Treball del Mdul 3

Marina Serrat Roman

Metodologies docents i avaluaci de laprenentatge

Nom del professor: Marina Serrat Roman

Titulaci: Gesti i Administraci Pblica (GAP)
Curs i semestre: 3er curs, 1er semestre.
Assignatura: Gesti Pressupostria I
Nombre dalumnes: Curs 2015-2016 eren 57.
Bloc temtic: 4. La gesti dels Pressupostos pblics, concretament lepgraf 4.1. Les
modificacions pressupostries.
Resultats daprenentatge: Lepgraf 4.1. del pla docent de Gesti Pressupostria I t
com a objectiu transmetre a lalumnat, que prviament haur vist qu s el crdit
pressupostari,

quin

tipus

de

modificacions

establertes

en

la

Llei

General

Pressupostria es poden realitzar sobre aquest crdit inicialment establert en els

Pressupostos pblics aprovats anualment, quines caracterstiques tenen aquestes
modificacions, quan es poden utilitzar i quan no, quines compatibilitats tenen entre s i
sobre quines parts del pressupost es poden aplicar. Per aquest motiu, com a resultat
daprenentatge general al final del mdul, sespera que els alumnes siguin capaos de
conixer i diferenciar els instruments legals emprats per a modificar les unitats de
crdit que composen els pressupostos.
De forma detallada els resultats daprenentatge que es volen aconseguir:

1.- Els relacionats amb els coneixements o habilitats a adquirir en el tema sn:
-

Saber

interpretar

i entendre la normativa relativa

a les

modificacions

pressupostries per tal daplicar-se en les situacions escaients.

- Conixer les excepcions als principis generals dels pressupostos que es manifesten

en les modificacions pressupostries.

- Identificar les diferents caracterstiques de cada modificaci per aplicar-la a cada
cas concret.
2.- Els relacionats amb el domini deines daprenentatge i/o de formaci sn:
- Aprofundir en els mecanismes de modificaci dels pressupostos i la seva tramitaci
a travs de la competncia oral i escrita a travs de la resoluci i exposici dels casos.

3- Els relacionats amb valors o actituds importants en funci del tema i el seu sentit a
lassignatura sn:
-

Els alumnes mitjanant aquest bloc temtic han de mostrar capacitat crtica
sobre la necessitat de modificar una crdit pressupostari.

Han de mostrar una capacitat danlisi i adaptaci a les noves situacions. Un

dels resultat daprenentatge s la integraci de la capacitat transversal
daprenentatge i responsabilitat1.

Continguts: De forma concreta els continguts que es tractaran en aquest bloc temtic
sn
Contingut

Classificaci

Pes

Marc legal
Acords de modificaci pressupostria
Classificaci de les modificacions (segons lrgan

Ampliaci
Ampliaci
Essencial

Baix
Baix
Molt Rellevant

Necessari
Essencial

Rellevant
El ms

competent per autoritzar-les i segons la limitaci al

crdit pressupostari)
Fons de contingncia dexecuci pressupostria
Figures de modificaci crediticia:
-

Transferncies de crdit

Generacions de crdit

Ampliacions de crdit

Crdits extraordinaris i suplements de crdit

Incorporacions de crdit

- Adelantament de tresoreria
Tramitaci
dels
expedients
de

Rellevant

modificaci

Necessari

pressupostria
1 Montserrat Casanelles Chuecos, Pla docent de lAssignatura Gesti Pressupostria I.

Rellevant

Modificaci dels pressupostos dexplotaci i capital

Modificacions pressupostries autonmiques i locals

Ampliaci
Ampliaci

Baix
Baix

El cor del bloc es centra en quines sn les figures de modificaci pressupostria, com
es classifiquen, quines caracterstiques tenen i quan shan daplicar. La resta de
continguts sn complementaris a aquestes modificacions. Aix doncs els casos prctics
es centraran, sobre tot, en aquests dos apartats i de forma complementaria en la
tramitaci dels expedients i en el fons de contingncia.

Crrega de treball per a lalumnat: 2 hores i mitja presencials dividides en una sessi
de 2 hores i la primera mitja hora de la segona sessi. 1h (mxim de treball no
presencial).
-

La primera sessi: El treball ser dirigit durant la segona hora.

La segona sessi: no hi haur treball dirigit ni autnom, ja que es dedicar al

feedback.

Hores de treball autnom: Un cop donat el feedback de forma voluntria els

alumnes que vulguin podran millorar, cosa que els pot portar mxim una/dues
hores de treball autnom per a refer totes les suggerncies.

Modalitat: Presencial.

Metodologia: La metodologia utilitzada en aquest bloc temtic s la del mtode del

cas o estudi de casos, que consistir en aprendre la teoria mitjanant exemples reals
de manera que com diuen Piqu Simn i Fors Miravalles La utilizacin de la
metodologa del estudio de casos en la enseanza universitaria implica la participacin
activa de los estudiantes en su proceso de aprendizaje mediante el intercambio, la
resolucin colaborativa de problemas y la construccin colectiva de conocimientos. Al
mismo tiempo supone para el profesorado una oportunidad de llevar a cabo un trabajo
colaborativo que le permite compartir situaciones reales del mundo laboral con
profesionales en activo a partir del establecimiento del trabajo en red 2.

2 Piqu, B. y Fors, A. (2012). Propuestas metodolgicas para la educacin superior. Barcelona:

Universitat de Barcelona. Dipsit Digital http://hdl.handle.net/2445/30702, p.89.

Lestudi de casos s una estratgia didctica especialment adequada per a afavorir

laprenentatge de competncies i constitueix una excellent estratgia per a
desenvolupar la comprensi i lanlisi crtic.
El mtode del cas ha dincloure els segents components:
-

Transmissi dels coneixements per part del professor

o

Presentaci de la matria mitjanant una classe magistral.

Presentaci de lenunciat del cas a resoldre per part dels alumnes.

Treball grupal per a resoldre el cas amb les eines donades

Exposici de les resolucions

Feedback per part del professor

El mtode del cas avalua tant ladquisici dels coneixements com la capacitat de
resoldre problemes. Es tracta duna metodologia daprenentatge activa 3, ja que els
alumnes prenen el protagonisme en la resoluci del cas i citant textualment a Andreu,
M ., Gonzlez, J.A. Labrador, M J. Quintanilla, I. Ruiz, T.
Segn Reynolds (1990:20) existen cinco razones fundamentales que avalan la
eficacia del mtodo del caso:
1) Los estudiantes desarrollan mejor sus capacidades mentales evaluando situaciones
reales y aplicando conceptos que aprendiendo esos mismos conceptos simplemente a
partir de ejemplos tericos.
2) Los alumnos estarn mejor preparados para el desarrollo de su actividad
profesional que aquellos que hayan aprendido frmulas tericas con poca prctica.
3) Las ideas y conceptos se asimilan mejor cuando se analizan en situaciones que han
surgido de la realidad.
4) El trabajo en grupo y la interaccin con otros estudiantes constituyen una
preparacin eficaz en los aspectos humanos de gestin.
5) Los alumnos dedican voluntariamente ms tiempo a trabajar ya que consideran ms
interesante trabajar con casos que las lecciones puramente tericas.4

3 Vargas Basserot, C., (2009) El mtodo del caso en la enseanza del Derecho: experiencia piloto de un
piloto novel, Revista de Formacin e Innovacin Educativa Universitaria.

4 Andreu, M ., Gonzlez, J.A. Labrador, M J. Quintanilla, I. Ruiz, T. (2004) Mtodo del caso Ficha
descriptiva y de necesidades, p. 4 http://www.upv.es/nume/descargas/fichamdc.pdf

El mtode del cas permet als alumnes reflexionar sobre problemes reals que es
trobaran en el seu dia a dia de professi. s una manera daprendre a resoldre
aquests problemes amb les mateixes eines de les que disposaran.

Estratgies i activitats densenyament aprenentatge:

Seguint el funcionament del mtode del cas dins de laula lestratgia que es
desenvolupar seguir els segents passos:
1.- La classe es desenvolupar a partir duna classe magistral on sexposaran els
continguts que shan descrit abans. Ja que part de la metodologia del cas comena
sempre amb una exposici terica del que es treballar en el cas real.
En aquesta fase el professor presentar els objectius de la sessi i com es
desenvolupar. Es donar la classe sobre les modificacions pressupostries de forma
general, els conceptes principals5. Un cop acabada la primera hora de classe, es
repartiran els casos prctics que shauran de resoldre en grup durant la segent hora.
2.- Seguidament els alumnes sorganitzaran per grups de 4-6 persones per a treballar
els casos durant la segona hora de classe. Els casos es poden resoldre tant amb la
informaci donada a classe com amb el manual de lassignatura (Pascual Garca, J.,
(2014) Rgimen jurdico del gasto pblico: presupuestacin, ejecucin y control,
BOE.). Durant aquesta sessi els alumnes podran utilitzar laccs a internet per a
buscar informaci a les webs referenciades (http://www.minhap.gob.es/es-ES/Areas
%20Tematicas/Presupuestos%20Generales%20del
%20Estado/Paginas/Presupuestos.aspx ) i per a accedir als materials (Llei General
Pressupostria, Llei de Pressupostos de lEstat). Durant aquesta hora el professor
anir grup per grup per a donar orientacions i supervisar el treball dels alumnes.
3.- Acabada la hora de classe els alumnes hauran de dipositar a una carpeta dentrega
habilitada al campus els casos resolts. El professor els portar corregits per a propera
sessi.

5 Com diu Imbernon F. A mesura que es transmetin els coneixements a classe magistral, el professor
anir fent un interrogatori mltiple (Imbernon, F., Estratgies de treball a laula universitria Material,
Mster en Docncia Universitria per a Professorat Novell, pp. 20-22).

4.- La segona sessi siniciar fent un reps de la teoria que es va fer a la sessi
anterior, per a comenar. Desprs es posaran en com els casos prctics que els
alumnes han entregat a la sessi anterior. s a dir, mitjanant un power point
sexposar individualment cada cas sobre el que hi haur un debat segons les
respostes que cada grup creu convenient.
- Cada grup tindr un portaveu que donar la soluci a la que han arribat amb
el grup i el perqu.
- Com a estratgia sutilitzar el debat per a estimular laprenentatge reflexiu6.
5.- Finalment, desprs de la discussi de cada cas es donar la resposta correcte i
sentregar els treballs als alumnes amb el corresponent feedback.
6.- Com a estratgia daprenentatge el temari es tancar amb la realitzaci dun kahoot
per a repassar tots els conceptes tractats tant a la sessi terica, com treballats
mitjanant la resoluci dels casos.
7.- Finalment, fora de laula, lalumne, de forma voluntria, haur de treballar sobre el
feedback que se li ha proporcionat.
De forma resumida, les estratgies concretes que sutilitzaran dins de laula son: els
casos, el treball collaboratiu per a resoldrels i el debat final per a posar en com les
diferents visions dels grups de treballs. Finalment sutilitzar el kahoot com a estratgia
per a culminar i fer un ltim reps a aquest bloc temtic.

Material o recursos:
Els materials que sutilitzaran son els segents:
Power point: El recurs principal utilitzat ser el power point per a explicar la sessi
terica i els anunciats dels casos prctics.

6 Per aix, les activitats densenyament-aprenentatge hauran destructurar-se entorn del dileg reflexiu,
el debat i la deliberaci. Metodolgicament, aquest dileg reflexiu es desenvolupa escoltant duna manera
activa, trobant-se els participants, professors i alumnes, compromesos en la cerca de la subjectivitat de
laltre i oberts a la qesti del sentit (Medina Moya, J.L., Jarauta Borrasca, B., Imbernon Muoz, F.,
(2010) Lensenyament reflexiu a leducaci superior, Quaderns de Docncia Universitria nm 17, ICE i
Ediciones Octaedro, S.L. p. 19.)

Casos prctics, manual i Internet: Per a portar a terme la resoluci dels casos els
alumnes disposaran dels casos i els manuals recomanats pel professor per a resoldre
els casos i tamb accs a internet per a accedir a les webs referenciades i per acabar
de complementar la informaci que necessitin.
Kahoot: La sessi sacabar amb un kahoot per fer un reps general de la matria que
tracta modificacions pressupostries.

Avaluaci dels aprenentatges:

Activitats que savaluaran: Els casos prctics resolts durant la classe.

Criteris per a avaluar: Donat que els criteris davaluaci han de servir per a casar els
resultats de laprenentatge amb lavaluaci. Per tant, han de ser el pont conector, per
aix s necessari especificar-los7. Els criteris que es seguiran per a avaluar els casos
sn els segents:
1.- Lalumne distingeix els mecanismes de modificacions pressupostries ? S / amb
dificultats /No
2.- Lalumne raona amb els mecanismes jurdics perqu en una situaci concreta
saplica un mecanisme i no un altre? S / Amb dificultats/ No
3.- Lalumne justifica els passos a seguir per a aplicar una modificaci pressupostria?
S / amb dificultats / No.
Aquests tres criteris cacen perfectament amb els objectius daprenentatge que es
pretn que els alumnes assimilin dins daquest bloc temtic8. Aquests tres punts
responen a les preguntes qu han de saber els estudiants com a resultat
daprenentatge.

7 Gibbs, G., Simpson, C., (2009) Condicions per a una avaluaci continuada que afavoreixi
laprenentatge, ICE i Editorial Octaedro, p.10.

8 Amador Campos, J.A., Cano Garca, E.,(2016) La evaluacin de los aprendizajes Mster en docncia
universitaria per a professorat novell.

Instruments davaluaci: Rbrica para la avaluaci del cas i feedback para que los
alumnes que vulguin puguin millorar la nota inicial que sels ha donat en base a la
rbrica.
Terminis de lliurament: Al final de la classe (al acabar la segona hora) els alumnes
hauran dentregar els casos treballats en grup. Daquesta manera, al disposar duna
hora de temps, hauran de centrar-se en el cas. Lacotament del temps a lestona que
resta dins laula far que es concentrin
Retroacci: A la segent classe el professor portar corregits els casos. Primer es far
un debat pblic perqu cada grup exposi la soluci a la que ha arribat. En segon lloc,
un cop donades totes les respostes i generat el debat el professor donar la resposta
correcta. Aix es far cas per cas. Finalment, el professor entregar els casos corregits
amb un feedback per a cada grup i una nota. Aix doncs, els alumnes que aix ho
desitgin podran refer els casos i presentar-los de nou per a millorar nota.

Bibliografia:
-

Amador Campos, J.A., Cano Garca, E.,(2016)

La evaluacin de los

aprendizajes Mster en docncia universitaria per a professorat novell.

-

Andreu, M ., Gonzlez, J.A. Labrador, M J. Quintanilla, I. Ruiz, T. (2004)

Mtodo

del

caso

Ficha

descriptiva

de

necesidades,

p.

http://www.upv.es/nume/descargas/fichamdc.pdf
-

Casanelles Chuecos, M., (2016) Pla docent de lAssignatura Gesti

Pressupostria I.

Gibbs, G., Simpson, C., (2009) Condicions per a una avaluaci continuada que
afavoreixi laprenentatge, ICE i Editorial Octaedro

Imbernon, F., Estratgies de treball a laula universitria Material, Mster en

Docncia Universitria per a Professorat Novell, pp. 20-22.

Medina Moya, J.L., Jarauta Borrasca, B., Imbernon Muoz, F., (2010)
Lensenyament reflexiu a leducaci superior, Quaderns de Docncia
Universitria nm 17, ICE i Ediciones Octaedro, S.L. p. 19.)

Piqu, B. y Fors, A. (2012). Propuestas metodolgicas para la educacin

superior.

Barcelona:

Universitat

de

Barcelona.

Dipsit

Digital

http://hdl.handle.net/2445/30702, p.89.
-

Vargas Basserot, C., (2009) El mtodo del caso en la enseanza del Derecho:
experiencia piloto de un piloto novel, Revista de Formacin e Innovacin
Educativa Universitaria.