XIV Coloquio Internacional de Geocrtica

Las utopas y la construccin de la sociedad del futuro

Barcelona, 2-7 de mayo de 2016

LA GEOGRAFIA DISTPICA EN EL GNERE ZOMBI DEL SEGLE

XXI. ESPAI POST-APOCALPTIC A LA SOCIETAT DEL RISC
Andreu Domingo
Universitat Autnoma de Barcelona
adomingo@ced.uab.cat

La geografia distpica en el gnere zombi del segle XXI. Espai post-apocalptic a la

societat del risc (Resum)
El gnere zombi en el segle XXI, ha esdevingut un nou tipus de demodistopia (distpia
sobre la poblaci), explicant la escissi radical que el neoliberalisme ha introdut entre
poblaci redundant (assimilada al zombi) i resilient (identificada amb els supervivents).
Lobjectiu principal del text s lanlisi de la producci de lespai que explica aquesta divisi,
a partir de novelles, films i sries televisives del gnere zombi del nou millenni. Tres sn les
hiptesis considerades: 1) La representaci de lespai en les obres analitzades resumeix
limaginari social, reflectint el discurs neoliberal en la societat del Risc; 2) Els espais de
resilincia expliquen el lmit de la biopoltica en el segle XXI; i, 3) Els espais organitzats per
diferents formes de lideratge, introdueixen a lhora la proposta duna tabula rassa per a tornar
a comenar (propostes anti-utpiques) i la impossibilitat de la Utopia.
Paraules clau: Distopia, Demografia, Espai, Gnere Zombi, Neoliberalisme
The Dystopian Geography of the zombie gender in the XXI century. Post-apocalyptic
space in a vulnerable society (Summary)
The zombie gender in the XXI century has become a new type of demo-dystopia (dystopia of
the population), based on the radical cleavage that neoliberalism has introduced between
redundant (treated as a zombie) and resilient (identified with the survivors) populations. The
main objective of this text is to analyse the production of space that explains this division,
from novels, films and television series of zombie gender in the new millennium. Three
hypotheses has been considered: 1) The representation of space in the works analysed
summarizes the social imaginary, reflecting the neoliberal discourse in a vulnerable society;
2) resilience space explains the limits of bio-politics in the twenty-first century; and 3) spaces
organized by different forms of leadership, introduced at the same time proposing a tabula
rasa to restart (anti-utopian proposals) and the impossibility of Utopia.
Keywords: Dystopia, Demographics, Space, Gender Zombie, Neoliberalism

La geografa distpica en el gnero zombi del siglo XXI. Espacio post-apocalptico en la

sociedad del riesgo (Resumen)
El gnero zombi en el siglo XXI se ha convertido en un nuevo tipo de demodistopa (distopa
sobre la poblacin), partiendo de la escisin radical que el neoliberalismo ha introducido entre
poblacin redundante (asimilada al zombi) y resiliente (identificada con los supervivientes).
El objetivo principal de este texto es el anlisis de la produccin del espacio que explica esta
divisin, a partir de novelas, films i series televisivas del gnero zombi del nuevo milenio.
Tres son las hiptesis consideradas: 1) La representacin del espacio en las obras analizadas
resume el imaginario social, reflejando el discurso neoliberal en la sociedad del Riesgo; 2)
Los espacios de resiliencia explican el lmite de la biopoltica en el siglo XXI; i, 3) Los
espacios organizados por diferentes formas de liderazgo, introducen al mismo tiempo la
propuesta de una tabula rasa para volver a comenzar (propuestas anti-utpicas) y la
imposibilidad de la Utopa.
Palabras clave: Distopa, Demografa, Espacio, Gnero Zombi, Neoliberalismo

Introducci: la catstrofe i lespai distpic

El gnere zombi durant el segle XXI, es pot considerar una demodistopa que dna compte
de la escissi entre poblaci redundant i resilient que acompanya la translaci en la Societat
del Risc, tal i com la va enunciar a mitjans dels anys vuitanta del segle XX el socileg Ulrich
Beck 1, de la prevenci a la resilincia. Translaci i divisi impulsades pel discurs neoliberal
durant el segle XXI2. Des daquesta perspectiva, les darreres produccions del gnere Z es
farien ress de limpacte del neoliberalisme, tal i com lha definit lhistoriador Daniel
Stedman Jones: la ideologia de lliure mercat basada en la llibertat individual i en la limitaci
del govern que relaciona la llibertat humana a les accions racionals, preses en inters propi en
el marc de la competncia del mercat3. Per a ms caldria considerar-les una exploraci en el
model de comportament individual i collectiu (per al total de la poblaci), que aquesta
ideologia proposa: traarien una nova forma de lideratge i, en definitiva, de govern. Si en
aquesta translaci el paper de la poblaci i la divisi entre redundants i resilients,
sexemplifica mitjanant la dualitat zombis versus supervivents, no s menys cert que per a
fer-ho sacompanya de tota una recreaci dels espais post-apocalptics que conformaran el
paisatge distpic.
La geografia de las distopies clssiques del segle XX, adopt dos camins oposats: 1) El de
lanti-utopia, en incidir en els efectes perversos en la producci de lespai deguts a
lacompliment del projecte utpic, creant megalpolis claustrofbiques i una geopoltica
sovint marcada per lexplosi demogrfica; o, 2) Mostrant lesfondrament de la societat,
preferentment mitjanant paisatges post-apocalptics que es popularitzarien desprs de la
Segon Guerra Mundial. Una vegada que la catstrofe ha deixat de ser un risc per a convertirse en una realitat, el paisatge no pot ser un altre que el de la destrucci. El gnere zombi,
malgrat que presenti incursions en la primera direcci complexes militars/laboratoris
subterranis-, ha esdevingut sense dubtes el millor exemple contemporani de la segona. Els
1

Ulrich Beck, 1986.

Amin, 2012.
3 Stedman Jones, 2012: 2.
2

paisatges post-apocalptics que ens ofereix, sn els de les runes per excellncia: els carrers
deserts, la temptaci de buscar en els dispositius panptics el darrer refugi del supervivent, els
no-llocs descontextualitzats per la prpia presncia dels morts vivents o els espais dislocats,
identificats per edificis i installacions zombis que ha anat replicant lesclat de la bombolla
immobiliria (en el seu reflex literari o cinematogrfic).
El viatge rfic que ens proposen les distopies no disposa dun Virgili que ens faci de guia.
Una de les diferncies bsiques entre la utopia literria i la seva nmesi, la distopia, s que
mentre en la primera el protagonista (i amb ell el lector) arriben desprs dun llarg viatge, i
solen sser guiats en el seu recorregut per la nova societat ideal, en la distopia, el protagonista
(i el lector) es troben de sobte submergits en linfern sense brixola 4. El procs dorientaci,
entranya tot un programa pedaggic, que en les distopies s sempre un procs tant de
revelaci com dapropiaci del coneixement, de despertar de la illusio, o si es vol de
lalienaci, en els termes que utilitza Pierre Bourdieu 5. La distopia ens proposa generalment
una epistemologia elusiva o obertament negativa. Es basa en la definici del que s a partir de
labsncia, la destrucci, o la descripci del que no hauria dhaver estat mai. Aquesta
negativitat resulta especialment clara quant a la relaci de lApocalipsi amb lespai social
produt.
Si la utopia es presenta com la realitzaci del cel en la terra, i en aquest sentit anuncia tamb
el projecte modern de lacitzaci, la distopia, seguint la imagineria cristiana, ha vingut a
presentar-se sovint com linfern 6 . Situar aquesta inversi en la societat del Risc des del
concepte de resilincia significa adoptar la perspectiva post-apocalptica. La catstrofe ja sha
esdevingut, i per tant ja no es tracta de prevenir, sin de reeixir. El principal objectiu daquest
text s traar una cartografia del gnere zombi com a demodistopia al segle XXI, que implica
lanlisi de la representaci geogrfica que emergeix i es repeteix en les produccions
cinematogrfiques i literries del gnere zombi a partir del nou millenni. Ocupar un lloc
central The Walking Dead, tant en la seva versi televisiva 7, com en loriginal de novella
grfica8, per els resultats que aqu es presenten shan extret de lanlisi dun material molt
ms ampli que comprn 24 novelles i 7 films del gnere zombi produts durant el segle XXI,
moltes de les quals seran citades en el present text. Sha procedit a lanlisi hermenutica
daquestes obres, examinant els principals topos entesos com les imatges recurrents-,
directament relacionats amb lespai, classificats en tres grups: en primer lloc, els espais de
redundncia directament relacionats amb els zombis; en segon lloc, els espais de la
resilincia, que habiten els supervivents; i, en tercer lloc, els espais que exploren el lideratge
(majoritriament en la seva versi negativa).
Partim de tres hiptesis: 1) La representaci de lespai en les obres analitzades resumeix
limaginari social contemporani, reflectint el collapse de la modernitat i el nou discurs
neoliberal que prenent el capitalisme financer com a model pretn imposar-se en el creuament
del que Michel Foucault anomenava tecnologia del jo i tecnologia de poder 9; 2) Els espais de
resilincia, de forma especial, expliquen el lmit de la biopoltica en el segle XXI; i, 3) Els
espais organitzats per diferents formes de lideratge, introdueixen a lhora la proposta duna
tabula rassa per a tornar a comenar (propostes anti-utpiques) i la impossibilitat de la Utopia.
4

Baccolini i Moylan, 2003.

Bourdieu, 1995.
6 Amis, 1960.
7 Darabont, 2010-15.
8 Kirkman et al., 2011.
9 Foucault, 1991.
5

Marc teric: Cartografia de linfern post-apocalptic

El naixement de la Utopia com a gnere literari, que inaugura lobra de Toms Moro Utopia,
de 1516, sha relacionat de forma directa amb la creaci dun nou espai que anuncia la
modernitat i que permet lemergncia a limaginari social occidental del concepte Estat-Naci
com a comunitat imaginada10. Sha remarcat com els descobriments geogrfics de lpoca que
van determinar no noms el necessari relativisme cultural que permet a Europa i a cadascun
dels Estats que acabaran composant-la, pensar-se en relaci a la resta del Mn, sin
lespacialitzaci dels continguts poltics i socials de la projecci en el futur de la societat ideal
que implica la Utopia 11 . Aix doncs, des del seu principi, com afirma Fredric Jameson 12 ,
lespai de la Utopia apareix com un enclavament imaginari dins de lespai social real,
resultant que la possibilitat dun espai utpic s ell mateix el resultat duna diferenciaci
social i espacial. Aquesta espacialitzaci, parallela al particular paper destinat a la
temporalitat en el nou gnere literari, sha desplegat principalment en dues direccions: en el
vessant geopoltic internacional (la relaci de la nova Utopia amb la resta dentitats
poltiques); i, en lordenaci territorial de la ciutat ideal, com a contingut intrnsec de la noci
de governabilitat moderna que acabar imposant-se a finals del segle XVIII, que relaciona el
territori amb la poblaci, i que pot reivindicar els seus antecedents en lobra de Plat. Tant ha
sigut aix, que urbanisme i arquitectura han estat peces fonamentals de limpuls utpic de
transformaci de la realitat, mitjanant els quals es preveia la gesti dels fluxos de persones i
la relaci de la poblaci amb el territori (nombre ptim dhabitants, o estratificaci social
associada a la segregaci residencial i laboral, per exemple). El desplaament del concepte de
territori al de poblaci que marcar el pas de la concepci de la sobirania de lAntic Rgim a
la Governabilitat prpia del que Michel Foucault va batejar com a biopoltica 13, no signific
doncs, la desaparici de la consideraci de lespai en la configuraci de les relacions,
mecanismes, clculs i tctiques de poder a Occident, sin la seva completa reformulaci, de la
qual, les utopies, tant pel que respecta al concepte de poblaci com al despai constitueixen un
bon testimoni.
Quan a principis del segle XX neix la distopia com inversi del projecte utpic, fent la
descripci duna societat inexistent emplaada en un temps i en un espai diferents als del seu
lector contemporani, i que pretn presentar-la com molt pitjor de la seva prpia14, sigui per a
criticar les utopies (el que alguns autors anomenen diferenciadament anti-utopies), sigui per
alertar de les tendncies pernicioses observades en la societat present, la vessant geogrfica de
les noves enunciacions, seguir tenint un paper crucial sempre lligat a la gesti de la poblaci.
Tan important arriba a ser aquest fenomen que, dun costat, les distopies acaben per desplaar
gaireb completament a les utopies, al temps que la poblaci convertida en una de les
principals preocupacions de caire internacional a partir de la Segona Guerra Mundial, donaran
lloc a tot un nou subgnere que nosaltres hem anomenat demodistopies 15 . Com hem
avenat, la prdua de funci que comporta el collapse posa en evidncia el paper de la
representaci de lespai social, especialment en larquitectura, essent aquesta el component
ms obvi, teatral, daquesta producci. Per tamb, t la virtut de convertir tots aquests espais
ja dissociats de la reproducci biolgica i social, en smbols i, per tant, en espais de
representaci.
10

Wegner, 2002.
Bloch, 2004.
12 Jameson, 2007.
13 Foucault, 1976; i, 2006.
14 Sargent, 1994.
15 Domingo, 2008.
11

La tesi que aqu es defensa s que el retorn de les demodistopies que sha donat de forma
parallela a les distopes dinspiraci clssica apocalptiques sovint sota la forma de literatura
juvenil-, ha adoptat la forma del gnere zombi, en parallel al desplaament de la centralitat
del zombi al supervivent que aquest ha experimentat al segle XXI. La immensa popularitat
assolida sexplicaria perqu alhora recull les angoixes duna poblaci amenaada per la
redundncia i a la que es proposa un model de conducta basada en la resilincia. La promoci
per part del fonamentalisme de mercat de la figura del resilient, accentuada den la crisis
econmica de 2008, sha acompanyat de la creaci de la poblaci prescindible de forma
massiva juntament amb la definici dun concepte de lideratge derivat del de resilincia 16,
entesa com la capacitat dun individu, poblaci o sistema complex de resistir o tornar a un
nou equilibri desprs de limpacte dun fenomen de carcter catastrfic que el posa a prova,
que apareix com a clau per abordar els possibles riscos als que ens hem denfrontar al nou
millenni. Aquesta fractura de la poblaci resulta tamb visible en la producci despais
redundants i espais de governabilitat lligats a la resilincia. Laplicaci del concepte de
resilincia a la poblaci, transformada pel discurs gerencial, comporta el de poblaci
redundant, que apareix com laltra cara de la moneda. La poblaci redundant ha estat definida
per Zygmunt Bauman17 com aquella incapa dentrar en el mercat de treball o aquella que un
cop expulsada no noms no t perspectives de tornar a entrar si no que no es compta amb ella
ni en forma dexrcit de reserva. La producci daquesta poblaci sobrera hauria dentendres
principalment com a resultat de la contradicci del capital entre producci i realitzaci del
capital assenyalada pel gegraf David Harvey 18, Poblaci a la qual, en el seu extrem, podem
afegir aquella que autors com Arjun Appadurai19, han anomenat ciutadans nus en referncia
al concepte de vida nua encunyat per Giorgio Agamben 20, com els immigrats irregulars, els
refugiats, presoners de guerra, i els que viuen en condicions de treballs forats, com el treball
infantil, la prostituci o lexplotaci en rgim de semiesclavatge.

Espais Zombis
En aquest primer topos agrupem tres diferents categories, totes elles referides directament a la
producci despais que reflecteixen la redundncia i la poblaci redundant: en primer lloc, la
desaparici de lespai pblic i privat; en segon, les runes i els no-llocs; i, en tercer els espais
de redundncia com espais de violncia.

La desaparici de lespai pblic i privat

La desaparici de lEstat, desprs de la catstrofe freqentment una plaga deguda a una
infecci producte de manipulaci gentica-, arrossega amb ella la desaparici de lespai
pblic, com a escenificaci de la solidaritat i fonament de la democrcia. Noms resta lespai
buit o pres per la massa de morts vivents. A la srie de The Walking Deads, la ciutat dAtlanta
encarna el paper emblemtic de la ciutat alhora deserta i ocupada pels zombis. Lespai buit
resultant magnificat per lentorn urb posa de manifest el carcter illusionista, ideolgic de la
concepci de lespai pblic com a espai de negociaci i consens21. Laparent vacutat dels
carrers i places desertes que han deixat de ser espais pblics, fan evidents el vessant de
16

WEF, 2012,
Bauman, 2005.
18 Harvey, 2014.
19 Appadurai, 2015.
20 Agamben, 1998.
21 Delgado, 2011.
17

dominaci, de realitzaci fetitxista. Els carrers presos per la multitud zombi, palesen la por
fonamental a la que sadreava la ideologitzaci de lespai pblic: la impossibilitat de
consens, lespai de la depredaci absoluta. La destrucci de lespai pblic ha estat
assenyalada com un dels efectes de la creaci despais en blanc per part del gnere zombi 22,
prenent com a referncia la teoria dels cossos i les ciutats, segons la qual la ciutat est feta a
semblana del cos hum, i aquest, al seu torn, es veu transformat, urbanitzat com un cos
metropolit23. Les anlisis del gnere zombi anteriors al nou millenni, inevitablement tenien
que centrar-se en el zombi que ocupava i la seva presncia contaminant. Levident
corporalitat del zombi (la visceralitat manifesta) era el centre datenci de la creaci de nollocs per una banda, y de lalteritat per laltra, interpretant al zombi com a metfora de les
alteritats ciutadanes, que acabaven per contagiar als espais, de la seva disfuncionalitat,
representant-se com a edificis zombis, o/i espais disfuncionals que esdevenen el topos de la
violncia i la marginalitat. Semblava just que la ciutat, lurb, com espai per excellncia de la
utopia esdevingus primer en topos de la distopia, i de la distopia zombi ms endavant. Per
amb el nou millenni al desplaar-se el focus cap al resilient, aquesta interpretaci i producci
de lespai, canvia radicalment de sentit, sense per que desaparegui per complet la simbologia
anterior. La desaparici de lespai pblic accentua, la creaci dun espai amenaador, marcat
per la por al desconegut, en el que es converteix en el fora oposat al dintre que ens dna
refugi, definit com espai de confinament.
Juntament amb lespai pblic per, tamb desapareix lespai privat, si lentenem com lespai
de la reproducci biolgica i social de la famlia i per extensi de la unitat domstica. Ja
lobra de Georges Romero, Night of the living Dead al 1968, podia llegir-se com un allegat
sobre lerosi de la famlia nuclear, convertint en estat de setge, en una plasmaci de la
claustrofbia a la que els supervivents es veuen condemnats pels llaos convencionals.
Lhabitatge sin perqu, com exemple de lespai privat un cop desaparegut lespai pblic,
podria presentar-se com el lloc propi de la resistncia contra lassolador panorama del caos
escampat per lApocalipsi, per ja molt abans de la metamorfosi del gnere durant el nou
millenni, saferma com una trampa. Lespai privat doncs, desapareix perqu desapareix la
famlia, vctima de les seves tensions internes el patriarcat, la divisi del treball corresponent
al gnere, i el racisme, en estendre el concepte domstic a la histria dels Estats Units-. A les
produccions del nou millenni, els domicilis familiars no sn llocs segurs (a la temporada 1 de
The Walking Dead, les casetes unifamiliars del protagonista la famlia Grimes, o la dels vens
la Casa de Fred i Cindy Drake; o, lapartament de Morgan). En cada nou episodi, lentrada a
una llar es fa insofrible no noms pels records del que ha desaparegut i no tornar a ser la
prpia unitat familiar-, sabem que guarda la sorpresa del zombi ocult sota el llit o dins
larmari, o de la insuportable visi del cadver de linfant al bressol, o de lvia al gronxador,
del matrimoni jacent al llit de matrimoni. La violncia domstica exercida en nom de la pietat,
perqu si alguna cosa ensenyen les noves produccions zombis s que per a sobreviure haurs
daprendre a deixar enrere als teus familiars un cop shan contaminat, o encara millor, els
haurs dexecutar tu mateix abans de permetre que es transformin en part de la massa
condemnada a vagar eternament. Recordem que la redundncia (la pobresa i la por al descens
en lescala social) sn contagioses. Els habitatges familiars, sostrets del seu sentit reproductiu
queden com a marcadors de classe: el pis dels immigrats brasilers a World War Z24, on els
pares de la famlia trobaran la mort per negar-se a abandonar la suposada seguretat de la llar,
o els suburbis benestants presents a la srie, exposats a la seva completa banalitat, com per
exemple Wiltshare States. Noms les granges exemplificada a The Walking Dead per la
22

May, 2012.
Grosz, 1998.
24 Forster, 2013.
23

Granja Greene-, enllaant amb el folklore nord-americ, serviran efmerament per alimentar
lanacrnica utopia rural de lautarquia, de salvar-se tornant als orgens de la naci encarnada
en els valors familiars (i religiosos) dels pioners. De forma encara ms evident que en les
anteriors metfores de la famlia, loposici entre la casa principal i el graner on soculten
familiars i vens infectats, posa en evidncia la dissoluci dels llaos familiars, la
impossibilitat duna cura davant de la infecci: la redundncia no noms resulta contagiosa si
no que no hi ha tractament ni cura possible. Els esforos per salvar la famlia simbolitzats
per lespai de producci domstic i familiar, fracassaran un cop i un altre, sobrepassats per
lepidmia, cremaran, es desfaran els llaos familiars.

Les runes post-apocalptiques i no-llocs

s en el buit omnipresent que la prpia ciutat com a constructe, sens ofereix com a vestigi de
la utopia modernista. Com el pare de la cincia ficci ciberpunk, William Gibson, ens
adverteix en el seu conte The Gernsback Continuum25, el projecte del modernisme ha omplert
el nostre present de tots aquells futurs somiats que no van reeixir, de forma evident en
larquitectura i el disseny, que sens poden aparixer com a fantasmes semitics, en la forma
de runa. La potica de la runa que trobem des del naixement de la prpia disciplina
arqueolgica al Renaixement, ha tingut la capacitat devocar la fragilitat de la grandesa dels
imperis, esdevenint rpidament una mena de decorat del teatre de la catstrofe26. Metfora
que es convertir en un topos del romanticisme, tradici de la que salimenten en aquest punt
les distpies i demoditopies clssiques. Les runes del gnere zombi no sn per, els vestigis
de la civilitzaci fallida recuperats per la Natura, com encara es pot interpretar en lesmentat
Planeta dels simis, ni tant sols les resultants de lholocaust de la guerra nuclear. Se semblen
molt ms al suposat paisatge desprs de la guerra de les gallxies i ls darmes de destrucci
massiva que la propaganda reaganista augurava que havien de respectar els immobles,
durant els anys vuitanta, just abans de lesfondrament de la Uni sovitica, i encara ms als
edificis abandonats pel desastre nuclear de Txernbil al 1986, donant lloc al que alguns
corrents artstics anomenen precisament espais zombis.
Complementries a les runes carregades de nostlgia, saturades de passat, podem afegir
doncs el que sha definit com a espais zombis, que comprenen construccions o suburbis
complets situats en espais dislocats, on labandonament indica la seva prpia disfuncionalitat.
Aquestes imatges es nodreixen ms de la producci de redundncia en lespai, que en el cas
dels Estats Units tindria el seu antecendent paradigmtic en la decadncia de Detroit, o
lespeculaci en Nova Orleans desprs de la catstrofe del Katrina, fins i tot abans de lesclat
de la crisi immobiliria. Les tipologies urbanstiques corresponen en la majoria dels casos al
model nord-americ, amb sobreabundncia de barris suburbials (com Wiltshare States, a The
Walking Dead), gratacels en la ciutat central i distictes bursaris. No s casualitat que el gnere
zombi, tot i la seva universalitat, shagi considerat com a producte genu del folklore i la
histria nord-americans, des dels seus orgens en el zombi vud -interpretat com un exercici
dinversi que tradueix la por a la revenja de lesclau i a la revolta del natiu contra el
colonialisme occidental, en els mateixos moments de la intervenci dels USA a Hait, al
1915-, fins al seu renaixement a partir del nou millenni -en el que alguns han volgut veure la
resposta al clima de terror propagat desprs dels atemptats de l11 de setembre-, investint
dun altre sentit a les imatges de mort i destrucci que des daleshores han colonitzat els

25
26

Gibson, 2003.
Lafargue, 2012.

mitjans de comunicaci 27 , reflectint amb el pas del temps la creixent inseguretat que
transforma el somni americ en un malson 28. Dins aquest mateix captol trobem els nollocs, tal i com els va definir lantropleg Marc Aug 29, amb una presncia destacada per als
grans centres comercials on ja George A. Romero, va situar el seu Down of the Dead (1978),
en la seva punyent crtica del consumisme, i que sestendr en el segle XXI a les tanques
publicitries o llums de ne de locals nocturns o motels abandonats, exposats a la seva prpia
absurditat (un cop han desaparegut els consumidors), desemmascarades de la seva funci
publicitria en el sentit dincentivadora de la reproducci ideolgica i material del sistema. A
aquests no-llocs emblemtics es podrien afegir, des doficines de ladministraci, escoles,
hospitals, supermercats i centres comercials, o comissaries de policia fins a aeroports o camps
esportius.
Les vies de comunicaci, com lespai pblic, perden la seva funci. Hom ha de fugir de les
autopistes collapsades tant com dels carrers de las grans ciutats, de fet formen part del teixit
urb en la seva prpia connectivitat, s per aquesta ra que es demostren com vies de fuga
fallides. Un cas especial: las vies del tren. Aquest retorn als orgens de la industrialitzaci que,
com a molles de pa, ens marca un cam vorejat pel bosc, en el que dipositem lesperana de
trobar aquest campament definitiu on es refugien els altres supervivents. La via del tren que
travessa la quarta temporada de The Walking Dead, s alhora el cam transitat en el passat (de
la mateixa manera que lautopista 85 utilitzada en la primera temporada), i en aquest sentit pot
considerar-se una runa ms de la comunicaci-, i una reactualitzaci en tant en quant
promet un punt darribada (que resultar ser una trampa) on es troba la resistncia organitzada
dels supervivents, lanomenada estaci Terminus, anomenada el santuari. Senyals de
camins vers la utopia, negaci del mn altre, del no-lloc, on amagar-se de la plaga. Un cop
Terminus es revela com un malson, les vies prenen el seu real significat: en desprs de
lapocalipsi zombi, totes les vies sn mortes: no duen enlloc, reblant la negror de la distpia.

Els paisatges de la redundncia

Abans de res, haurem de tenir present que els paisatges de la redundncia sn els paisatges
sacrificials de la violncia. Lomnipresncia de la violncia en el gnere zombi, sigui quin
sigui el seu format (cmic, film, novella), fins al punt en que apareix com a consubstancial i
compta amb lempatia del lector hauria de relacionar-se amb la por a la minoritzaci que ha
fet crixer la incertesa que acompanya el procs de globalitzaci, en la lnia interpretativa
defensada per lantropleg Arjun Appadurai 30 , Davant dels nostres ulls es desplega la
violncia extrema contra laltre mutilacions de tota mena, recreaci en lextermini individual
i collectiu-, legitimada per la supervivncia, per la reproducci del grup que tem ser
minoritzat (fsicament devorat per laltre, i no ho oblidem per la pobresa). Violncia exercida
contra els que feia ben poc (abans de la infecci) podien ser familiars, camarades, vens.
Extramurs, els boscos envolten les vies del tren i les autopistes abandonades. Com ja hem
afirmat, el retorn a la naturalesa s hobbesiana, degut a la competncia dels diferents grups de
supervivents per recursos escassos, escassetat provocada per laugment de la inseguretat i
lesfondrament de la producci. Ens trobem a les antpodes de la lectura roussoniana. El
paissatge no est ja compost per les nostlgiques runes del projecte modernista: s el paisatge
desprs de la batalla. El paisatge zombi s un eco de la redundncia: les escombraries, les
muntanyes dobjectes que la desaparici de la humanitat ha convertit a la vegada en
Bishop, 2010.
Cantor, 2013.
29 Aug, 1993.
30 Appadurai, 2015.
27
28

abocadors i recurs degut a la seva escassetat, munts de cossos mutilats, de vegades cremats i
retorats, evocaci del holocaust.
Els zombis que des dels marges sotgen el primer campament als voltants dAtlanta a la
primera temporada de The Walking Dead, la Granja (Greene) a la segona, o envaeixen les vies
i obstrueixen el cam a la quarta, podrien ser considerats com un bosc animat, un bosc en
moviment que envaeix la darrera esperana de la humanitat. La recuperaci del bosc
omnipresent a la srie, ens remet a la cosmogonia medieval. Res del buclic refugi cortes,
decorat de la pastoral barroca y neoclssica. La Naturalesa que, seguint Henri Lefebvre,
apareix com a mite, com a anti-utopia en relaci a la ciutat, esdev lespai de linadmissible.
s el bosc sinistre i perills, projecci del subconscient. Selva arquetpica assetjada pels
monstres necrfags, concreta lobscenitat oposada a lescenificaci prpia de la representaci
de lespai.

Espais dels supervivents

Si deixem a part els espais buits i abandonats o ocupats per morts vivents, juntament amb les
runes, el segon topos evocat pel gnere zombi s, sens cap mena de dubte, el de lEstat de
setge (Estat dexcepci) i el constitut pels espais de confinament que actuen com a refugis
per als supervivents: espais tan variats com lesmentada caseta unifamiliar en el primer film
George A. Romero en Night of the living Dead (1968) fins a les muralles de lEstat dIsrael
com ens proposa Marc Forster World War Z (2013), en la seva traducci flmica de la
novella homnima de Max Brooks31. Passant pels inevitables bnquers secrets, com els dEl
rusc a Resident Evil, o les bases militars subterrnies com a la trilogia de Len Barnhart The
Reign of the Dead32 o Autumn: Purification, de David Moody33, on encara es pot ensumar la
petja de la Guerra Freda.
Com succea anteriorment aquests topos sn hereus duna llarga tradici. Dun costat de les
demodistopies de plagues, alimentades des de finals del segle XX per lextensi de pandmies
degudes a malalties infeccioses com la SIDA, i replicades com a eco de les pors que aquesta
va despertar, en les crisis provocades per la Grip Aviar de 2004 i 2005 o ms recentment pels
brots dbola de 2011 a 2014. De laltre, daquelles on directament la sobrepoblaci fa
declarar lEstat dExcepci. En aquestes el concepte de quarantena s fonamental. La
separaci entre els zombis malalts i la gent sana, els resilients, entre els que lEstat combatr i
els que intentar salvar. El setge per, no s el mateix que lEstat excepci, tot i que en pugui
ser la causa, malgrat que tendeixen a barrejar-se el concepte de setge i la conseqent
declaraci de la Llei marcial que, seguint Giorgio Agamben 34 , podem definir com una
prctica de govern que converteix lexcepci en regla. No preludia doncs, el retorn a lestat
natural de la competncia generalitzada, sin a un ordre nou, una estructura permanent del
que lesmentat autor ha anomenat deslocalitzaci i dislocaci del poder.

Bnquers i refugis anti-nuclears

El bnquer es presenta com una doble lectura: lloc de resistncia, hereu de lEstat i en aquest
sentit pot considerar-se encara com una geografia anti-utpica. Per sobretot el bnquer deu
31

Brooks, 2006.
Barnhart, 2001, 2003 i 2008.
33 Moody, 2011.
34 Agamben, 1998.
32

la seva iconografia a la guerra freda i lamenaa nuclear. Refugis secrets sepultats com El
rusc a Resident Evil, o bases militares subterrnies com a The Reign of the Dead35 o Autumn:
Purification 36 , hereus de la Guerra freda, en cert sentit tamb El Centre de Control de
malalties de la srie The Walking Dead, s a dir el laboratori on si no sorigina la tragdia, es
descobreix la naturalesa artificial de la pandmia, o la prpia flota nordamericana a World
War Z 37 . El refugi militaritzat, representa la subsistncia dun centre de poder, on tamb
podem trobar els cientfics responsables del desgavell zombi. Presidint el bnquer, en els
panells de control, ja intils, la representaci grfica del mn: el Mapamundi, amb els
principals punts dinfecci, marcant lepicentre, sovint les megalpolis dels Estats Units.
Iconografia evanescent heretada de lholocaust nuclear. Evanescent quant immediatament
centre i perifria desapareixen sota lefecte de la mundialitzaci dels estralls nuclears.
Aquesta fusi es completa a World War Z. Incapaos de determinar un focus, vagament
referenciat en els confins de la ndia. De fet, la troballa de lorigen esdev banal. Com defensa
Hicham-Stpphane Afeissa 38 , la imaginaci geogrfica compresa en la representaci
cartogrfica del mapamundi revela que, amb la mundialitzaci, el planeta esdev una
dimensi de la histria, no el seu decorat, encara que noms sigui en aquest captol epigonal
que significa lapocalipsi zombi.
Juntament amb el bnquer, seguint la genealogia de la temtica de la destrucci nuclear,
trobem el refugi anti-nuclerar. Aqu lEstat ha desaparegut. El refugi evoca el moviment
survivalista, que sens dubte ha inspirat en part la redefinici tica del supervivent ms
entroncada amb lextrema dreta nord-americana pensem en lobra de Jerry Ahern, que entre
1981 i 1993 va publicar vint-i-set volums de la novella The Survival, protagonitzada per un
agent de la CIA que ha de batres contra lhorror post-apocalptic provocat per lholocaust
nuclear a la recerca de la seva famlia. La ironia del gnere per, sol convertir el refugi en un
espai buit, en un rebost, per a completar la imatge de futilitat de del survivalisme contra la
destrucci absoluta: el dintre ja no t sentit quan fora tot ha desaparegut, quan la renovatio
que implicava fins aleshores lapocalipsi, tamb s denegada.

Centres penitenciaris i arquitectura panptica

Sens dubte, els formidables murs dun centre penitenciari, es poden considerar com el
smbol ms acabat de les fortaleses com a The Walking Dead. La Pres, lInstitut
correccional de lOest de Gergia, ocupa un lloc central durant les temporades 3 i 4. La
pres com a basti panptic i disciplinar, assetjat pels ambulants que sapilonen a les tanques
de seguretat fins al punt destar constantment posant-les a prova, aconsegueix sintetitzar la
idea de la construcci emblemtica de lexercici del poder amb la de la inversi: sn els de
dintre els innocents, minoritzats, que sallen dels de fora, la majoria criminal. La torre de
vigilncia, serveix per a escrutar el perill exterior, no per a controlar linterior. A aquest
respecte, Max Brooks en The Zombie Survival Guide 39 ens explica com els centres
penitenciaris han de ser antics, malgrat que puguin conjugar la slida construcci de les
vetustes presons de planta Benthamiana40, amb els moderns aparells de vdeo-vigilncia. No
obstant, ens adverteix, hem dassegurar-nos de que no queden reclusos en el seu interior.
Dexistir presoners resilients com s el cas de cinc reclusos atrinxerats en la cafeteria de La
35

Barnhart, 2001.
Moody, 2011.
37 Brooks, 2006.
38 Afeissa, 2014.
39 Brooks, 2003.
40 Foucault, 1978.
36

10

pres a The Walking Dead (temporada 3), la primera pregunta que sens planeja s de
carcter moral: s que la resilincia no pot considerar-se per ella mateixa una qualitat moral?
Aquest s el transfons escandals de la qesti: admetre que el resilient ha trencat el vincle
sagrat amb la predestinaci, tal i com Max Weber havia assenyalat en la relaci del
capitalisme amb ltica protestant. La segona qesti, es dtica aplicada: Com distingir
entre el criminal impertrrit i el rehabilitat? s possible la rehabilitaci? La resposta que dna
la srie cau en la lnia de lantropologia negativa. No noms s negativa en la majoria dels
casos sin que fora a actituds que porten a trencar el codi tic dels supervivents. La Pres
opera com una matriushka, ja que si be sha donat la inversi alludida entre exterior i
interior, dins de la pres sencabiran zones reconvertides en espais de confinament dins el
gran espai representat per la prpia penitenciaria: respecte als antics reclusos (aix succeeix
amb lanomenat Bloc D, seguint a The Walking Dead, on sels permet viure als nics
reclusos perdonats), o respecte als infectats tancats al Block A.
En aquesta microsocietat invertida, un cop assolida certa seguretat, els serveis disposats per
als reclusos, la llibreria, el pati exterior reconvertit en hort (i marginalment en cementiri), la
sala dadministraci, ens ajudaran a sobreviure. Noms haurem darribar a omplir aquest
insofrible temps mort amb activitats de consum cultural. Ens tornarem a enfrontar amb el
problema que Zygmunt Bauman41 va caracteritzar com a essncia de la modernitat: De quina
manera haurem destablir noves rutines? La utopia dun ordre social perdurable, escullera
contra la marea dun mn lquid anunciat per les miasmes de la putrefacci emanades pels
infectats o ressuscitats es revela com una utopia retardatria, en el sentit que planteja tornar
enrere en la prctica del poder, on regles i jerarquies en aparena semblaven clares. Ni tant
sols ens queda aquesta esperana, tard o dhora els murs de la pres sucumbiran, perqu ja no
sn hermtics. La imagineria del mur de contenci ens emociona en la seva futilitat. Sabem
que no resistir. La vella idea del (bio) poder, malgrat la seva aparena, est plena
desquerdes per les que sescolen els zombis (a la srie La zona enrunada de la pres),
sembrada de punts morts per als sistemes de vigilncia ms sofisticats, les mateixes
catacumbes al servei de lopacitat del exercici del poder vuitcentista (aquesta ra dEstat la
infame expressi arquitectnica de la qual sn les clavegueres), sha convertit en via de
penetraci de limparable enemic. Aquests espais ocults i perillosos, a la srie de The Walking
Dead sn: les anomenades tombes, els corredors que comuniquen els diferents blocs, la
bugaderia, la sala de generadors, la sala de les calderes, en tots ells es produeixen les morts o
assassinats de personatges carismtics fins aleshores de la srie.

Espais de lideratge
Les ciutats anti-utpiques
Si les ciutats ideals resumien el projecte utpic, les petites comunitats organitzades de
sobrevivents sens presenten com anti-utopies, com a espacialitzacions dels mals lideratges.
Com ja hem advertit, el gnere zombi del nou millenni explora la figura del nou lideratge a
partir de la resilincia, per ho fa tamb inquirint el seu vessant negatiu. Al cmic i la srie
The Walking Dead, diversos personatges encarnen el mal lder, i els poblats que aquests
organitzen sn lexpressi espacial daquest mal govern que implica formes dorganitzaci i
economies alternatives, de vegades semblant a un programa ontognic, on cal tornar a assajar
modes de producci pre-capitalistes fins a reinvertar-lo de nou. La tornada a lordre s, abans
41

Bauman, 2002.

11

que res, una forma dassegurar leconomia. No oblidem que la imatge que sintetitza el caos s
la del saqueig. Noms hi ha un temor comparable al que ens posseeix davant lassetjament: la
por a la fam, motor de lorganitzaci social. Simposa doncs, la construcci duna economia
poltica post-apocalptica, s a dir dorganitzar el sosteniment material de la humanitat,
entenguem-nos, del grup resilient. Comenar de zero comporta assajar formes que haurien de
basar-se en la confiana que fa possible lintercanvi.
El cas ms evident de lespacialitzaci del mal govern s el poble de Woodbury a Gergia a la
srie The Walking Dead, su del poder del Governador (en el paper del tir psicpata) al
que tot seguit dedicarem ms atenci, per tamb existeixen la Zona segura dAlexandria,
illa de cases reforada prop de Washington D.C. de lex-congressista Douglas Monroe (mal
cap per la seva flaca per les dones) que es dedica a recuperar solars per fer-ne camps de
conreu, o lanomenada Colnia de la colina amb el seu lder Gregory, tamb prop de
Washington, exemple negatiu de lideratge per la seva vanitat i feblesa, disposat a acceptar la
submissi imposada pels extorsionadors nmades, El Regne, un antic campus dinstitut on
governa Ezequiel en una comunitat dartesans amb regust medieval, lantiga fbrica El
Santuari des don Els Salvadors i el seu cap Negan controlen el territori com a cavallers
feudals dedicats al pillatge sobre la resta de colnies, o lestaci Terminus, a la que ens
referem en el proper subapartat, i que sinsinua com a utopia. El com denominador de tots
els enclavaments sn les muralles que els defensen de lexterior i lestat dexcepci imperant
en ells. Larquitectura Post-apocalptica tant o ms que defensiva, s una constncia de la
divisi (de la poblaci) i la dislocaci que provoca en lespai: tots els espais sn reutilitzats
ms que no pas construts, sels canvia de sentit.
El cas de Woodbury s revelador, laparena dordre en laurea mediocritas duna vila del
sud dels Estats Units, que en canvi amaga lhorror de la demncia que caracteritza el tir, i la
poltica del Pa i el circ. Com les altres ciutats lelement urbanstic central s la tanca que
divideix la prpia ciutat, entre la zona ocupada pels caminants i locupada pels supervivents.
La referncia al mode de producci esclavista est simbolitzada per lexistncia dun
magatzem central de distribuci de queviures dun costat, i per a un estadi que fa de circ de
laltre, per a un grup que no vol saber i que gaudeix de lenfrontament entre els zombis i els
nous gladiadors representats sigui per homes de confiana del dictador (els seus campions)
sigui per enemics destinats al paper de vctimes propiciatries de lanti-utopia totalitria. Tot i
que les referncies a lesclavisme es poden entendre tamb per lesfor de domesticar els
morts vivents, per a utilitzar-los com a m dobra. Referncies en les que sencreuen les
allusions al mn clssic tant com el passat esclavista del Sud dels Estats Units. Enmig del
poble, el palau del governador simbolitza el poder. Ms tard, lArcdia feixista ser
reconvertida en camp militar per atacar la Pres on resisteix la representaci positiva del lder.
Linteressant s que el desplegament especialitzat del poder del lder implica un discurs tamb
sobre el bon i el mal lideratge (lactitud servil i voluntriament alienada dels habitants de
Woodbury).

Les falses esperances utpiques

Lesperana de trobar un nucli de supervivents ms ampli sovint les restes de lEstat, ms
freqentment encara una nova societat iniciada i purificada per la resilincia-, es presenta a
les produccions Z, com el motor del nomadisme que la caracteritza. En la seva majoria sn
falses esperances sense fonament, utopies fallides, o, el que s pitjor, un malson distpic dins
de la distpia post-apocalptica. Aix, no ens ha destranyar, que les primeres comunitats,
siguin mbils, i que el ms semblant a la casa unifamiliar sigui de bon comenament la
12

caravana, com a la primera temporada de The Walking Dead. La mobilitat i la reproducci de

lespai nmada sn intrnseques al gnere: el nomadisme sense rumb dels morts vivents, i el
nomadisme dels supervivents, sigui fugint de lhorror, sigui cercant aquesta darrera esperana.
Per s el moviment, el que es converteix en lespai propi de la resilincia. Aix ens ho
repeteixen a la majoria de productes, des de Resilient Evil: Extintion de 2007, que comena
amb la taxativa afirmaci que el nomadisme es lnica forma de sobreviure, fins a World
War Z estrenada al 2013, on el personatge encarnat per Bradd Pitt, ex-consultor de Nacions
Unides, ens adverteix: tinc experincia, les societats que es mouen sn les que sobreviuen
quan intenta debades convncer la famlia immigrant que es mogui un cop ms (quan creu
que ha aconseguit el somni americ), i que a partir daqu marcar el ritme de la pellcula
amb un constant: Move, move, move!!!.
El liberalisme no va nixer com una utopia, de fet es va afermar en la crtica de les utopies
socials tant al segle XIX, com ho va fer ms tard al segle XX el neoliberalisme. Com va
assenyalar Michel Foucault42, el liberalisme neix com un a forma de reflexi sobre la prctica
de la governamentalitat anterior, recolzada en la teoria econmica o referida al sistema
jurdic, que desembocar en la crtica de lexcs de govern. Un cop i un altre la falsa
promesa duna societat utpica es transforma en una utopia fallida, on es cova lhorror de la
desconfiana envers la societat. Com exemple daquestes noves comunitats on es refugien els
supervivents, depositries de la darrera esperana per a la humanitat, que ja han comenat a
organitzar una nova societat, podem esmentar, per una banda Arcadia, que situada a Alaska
(seguint el Model de la mtica Tule del Nord) apareix a Resident Evil: Afterlife de 2010:
significativament descobrirem que es tracta dun vaixell, definici que encarna el nomadisme
(com lesmentada Flota Nord-Americana a World War Z), i en canvi s desvela com una
illusi, de nou una trampa.
En el pitjor dels casos trobem lantropofgia. En el pla imaginari, les histries de zombis
permeten apuntar al canibalisme no com una forma de reconixer la continutat humana,
dhuc en la de laltre ms radical, lenemic que al cap i a la fi s el que va interpretar LeviStrauss de la seva prctica a les societats primitives 43-, sin com el malson que ens amenaa
en un sistema caracteritzat per la producci de redundncia: que seria la culminaci de la
societat moderna, segons lantropleg francs a lantropomia, s a dir, a la contnua
producci de segregaci, al vmit constant que se situaria a els antpodes de lantropofgia.
Aqu doncs tancarem el centre. s el que descobrim a la citada Estaci Terminus, que
resulta ser una colnia dantropfags que sorganitza alimentant-se dels incauts que cerquen
vanes utopies. Ja no es tracta de la crtica de Romero al consumisme, en el que el zombi era el
canbal, es tracta que el capitalisme tard ens convida a consumir laltre per a sobreviure o a
ser consumits. Lespai de la utopia, la ciutat ideal, ha estat substituda per lescorxador.

Conclusions: thanatopoltica i producci de lespai

Labandonament de lespai pblic i del privat -dels edificis, les carreteres, el paisatge-, o la
seva descontextualitzaci per locupaci de mort vivents, imposa una mirada arqueolgica al
present. Fa llegible el que abans romania en el camp de la illusio, amb la paradoxa que abans
de la catstrofe resultava invisible (imperceptible) per la seva prpia visibilitat. Ens referim a
les relacions socials que conformen lespai, a la producci per tamb la reproducci de
lespai social, en els termes encunyats per Henri Lefebvre. El desencantament del mn actua
42
43

Foucault, 1979.
Levi-Strauss, 1955.

13

com una descontextualitzaci en lespai: aquest considerem que s la clau de la zombificaci

de lespai. Ms enll lepistemologia negativa, segueix marcant el que ja no pot ser: la fallida
de la poltica panptica, de la vigilncia com a sistema articulador del poder i de lefectivitat
del confinament, per tamb la construcci de noves utopies sobre la planta de les velles
ciutats. Noms les tanques, les barricades, les barreres defensives i lestat de setge continuat
poden mantenir circumstancialment la comunitat, sempre amenaada. La geografia distpica
del gnere zombi es revela com una Thanatogeografia: la producci dun espai heterotpic44,
que reflecteix el desplaament de la biopoltica a la Thanatopoltica.
La similitud entre el cos social i el cos individual troba el seu paradigma en lamputaci com
a nica forma efectiva daturar la infecci, i per tant de sobreviure. Lextermini i la violncia
extrema exercides contra laltre, per tamb la idea de sacrifici de poblacions i individus com
a condici de la resilincia daltres, ens porta a preguntar-nos si el gnere zombi no est
reflectint la reestructuraci duna Thanatopoltica, complementria a la biopoltica que
explica lordenaci governamental dels ltims dos segles. Alguns autors arriben a la idea de
Thanatopoltica a travs del smil establert entre el zombi, com a smbol de la zona
dindefinici entre la vida i la mort, i el concepte de bare life encunyat per Giorgio
Agamben45. Centren la seva reflexi en els cossos sense mort, e prendre com a objecte
destudi lobra original de Romero. Des daquest perspectiva la thanatopoltica reverteix en la
poltica que actua contra la vida, en la poltica del genocidi i de lextinci massiva, pensant en
les escenes on els supervivents descarreguen la seva ira destructora contra els zombis (com a
smbol de la poblaci redundant). Basada en la representaci del zombi, sarriba a la
conclusi, com diu Tyson E. Lewis, que la thanatopoltica46 s la producci en srie de
cossos sense mort, dacord amb una decisi sobirana. Aquesta genealogia centrada en la
producci de redundncia porta a pensar en termes de representaci poltica dels desplaats, i
en la nova topologia de la revoluci, en una acci poltica situada ms enll de la conscincia
i subjectivitzaci de l liberalisme multicultural, en el messinic no-temps de la Ztopia.
Si ens fixem per en la producci del segle XXI, on el focus sha desplaat a les condicions
de la supervivncia, s a dir a la resilincia, la thanatopoltica, pren un sentit ms ampli i
inquietant: no noms s la producci de redundncia, sin que compren la decisi de qui sha
de salvar i qui no. Seguint les tesis de la politloga Wendy Brown 47 la transformaci que
opera el neoliberalisme en lhomo aeconomicus, concebut ell mateix com a capital hum en el
context del capital financer lligat al risc, fa que el nucli de la prpia intellecci del subjecte
es desplaci de linters al sacrifici el sacrifici compartit que ens reclama la poltica de
lausteritat-, en nom del creixement macroeconmic o lincrement del crdit com nica
manera de reeixir. Des daquesta perspectiva, cobra sentit la pregunta clau de la governabilitat
lligada a la resilincia que sens planteja en les distpies de zombis: A quina poblaci cal
salvar i a quina sacrificar? En lindividu, la resilincia s la convicci que el futur depn de
lhabilitat per a invertir en el propi capital (hum), daquest en depn una seguretat que sabem
amenaada constantment per uns riscos que ja no podem controlar, per tamb en lacceptaci
del sacrifici, la tolerncia de la privaci, de la inseguretat constant i de la vulnerabilitat en
nom de mantenir la competitivitat o el crdit, individual, de lempresa o de la naci. Tornem a
la idea que el lideratge comporta una nova forma dacceptar la governabilitat (el ser liderats)
que assumeix aquests costos sobre la incertesa prpia i del grup.

44

Foucault, 2010.
Agamben, 1998.
46 Lewis, 2011: 93.
47 Brown, 2015.
45

14

Aquest nou tombant explica que els esforos en la inversi en recerca bio-mdica, puguin
plantejar-se en els termes de qui ha de ser salvat i qui no, tamb en termes de productivitat i
resilincia, prenent la demografia com a coartada (insostenibilitat de lestat de benestar i el
sistema de pensions degut a les estructures sobreenvellides). A largumentaci que els
elevadssims costos de recerca en el manteniment de la vida a edats avanades, han de ser
abandonats, en favor de la inversi en esbrinar molt abans la condici de la resilincia
gentica dels individus. Dels efectes que aquest canvi de perspectiva comporten en termes de
consideraci tica sobre la vida, i poltica de com organitzar-se o de qu s el dret a la salut
fan que la utopia neoliberal, ens aparegui en la seva aplicaci com una distpia, per sobretot
ens fan pensar, en termes dacceptabilitat: no noms la pregunta s com hem pogut arribar a
aix? Sin com estem acceptant arribar a aix.

Bibliografia
AGAMBEN, G. Homo Sacer. Sovereign Power and Bare Life. Stanford: Stanford University
Press, 1998, 199 pp.
AFEISSA, H. S. La fin du monde et de lhumanit. Essai de gnalogie du discurs
ecolgiques. Paris: Presses Universitaires de France, 2014, 396 pp.
AMIN, A. Tierra de extraos. Barcelona: Galaxia Gutemberg, 2012, 245 pp..
AMIS, Kingsley. New Maps of Hell. New York: Ballantine Books, 1960, 141 pp.
APPADURAI, A. El futuro como hecho cultural. Ensayos sobre la condicin global. Buenos
Aires: Fondo de Cultura Econmica, 2015, 433 pp.
AUG, M. Los no lugares. Espacios del anonimato. Una antropologia de la
sobremodernidad. Barcelona: Gedisa, 1993, 125 pp.
BACCOLINI, R. i MOYLAN, T. Dark Horizons. Science Fiction and the Dystopian
Imagination. New York and London: Routledge, 2003, 264 pp.
BARNHART, L. El reino de los zombies. [2004], El final del desastre. Madrid: La Factora
de ideas, 2011 [2003], 314 pp.
BARNHART, L. El reino de los zombies. El final del desastre. Madrid: La Factora de ideas,
2011 [2004]. 308 pp.
BARNHART, L. The Reign of the Dead: Outbreak. New York: iUniverse Star, 2008, 286 pp.
BAUMAN, Z. Society under Siege. Cambridge: Polity Press, 2002, 256 pp.
BAUMAN, Z. Vidas desperdiciadas. La modernidad y sus parias. Barcelona: Paids, 2005,
171 pp.
BECK, U.. La sociedad del riesgo: hacia una nueva modernidad. Barcelona: Paids, 1998
[1986], 383 pp.
15

BISHOP, K. W. American Zombie Gothic. The Rise and Fall (and Rice) of the Walking Dead
in Popular Culture. Jefferson, North Carolina, and London: McFarland & Company, 2010,
239 pp.
BLOCH, E. El principio esperanza. Vol I. Madrid, Editorial Trotta, 2004, 515 pp.
BOURDIEU, P. Las reglas del arte. Gnesis y estructura del campo literario. Barcelona,
Anagrama, 1995, 520 pp.
BROOKS, M. Guerra Mundial. Una historia oral de la guerra zombi. Barcelona: Almuzara,
2009, [2006], 475 pp.
BROWN, W. Undoing the Demos. Neoliberalisms Stealth Revolution. New York, Zone
Books, 2015, 292 pp.
CANTOR, P. A. The Apocalyptic Strain in Popular Culture: The American Nightmare
Becomes the American Dream. The Hedgehog Review, 2013, 15 (2). Http://www.iascculture. Org/THR/THR_article_2013_Summer_Cantor.php.
DARABONT, F. The Walking Dead, Serie televisiva, 2010-2015.
DELGADO, M. El espacio pblico como ideologa. Madrid: Libros de la cataracta, 2011, 109
pp.
DOMINGO, A. Descenso literario a los infiernos demogrficos. Distopa y poblacin.
Barcelona: Anagrama, 2008, 392 pp.
FOUCAULT, M. Bio-historie et bio-politique. FOUCAULT, Michel. Dits et crits II, 19541988. Paris: Quarto, Gallimard, 2001, pp. 95-96.
FOUCAULT, M. vigilar y castigar. Madrid: Siglo XXI, 1978, 337 pp.
FOUCAULT, M. Naissance de la biopolitique. FOUCAULT, M. (2001) Dits et crits II,
1954-1988. Paris, Quarto, Gallimard, 1979, pp. 818-826.
FOUCAULT, M. Tecnologas del yo. Y otros textos afines. Barcelona: Paids/I.C.EU.A.B.,1991, 150 pp.
FOUCAULT, M. Seguridad, territorio, poblacin. Buenos Aires, Fondo de Cultura
Econmica, pp. 15-44, 2006, 488 pp.
FOUCAULT, M. El cuerpo utpico. Las heterotopas. Buenos Aires: Ediciones nueva visin,
2010, 111 pp.
GIBSON, W. The Gernsback Continuum. GIBSON, William. Burning Chrome, New York:
HarperCollins Publisher, 2003, pp. 24-36.
GROSZ, E. Bodies-cities. NAST, H., i PILE, S. (Eds.) Places through the body. London,
Routledge, 1998, pp. 41-51.

16

HARVEY, D. (2014) Diecisiete contradicciones y el fin del capitalismo. Quito, Madrid:

IAEN, Instituto de Altos Estudios Nacionales del Ecuador, Traficantes de sueos, 296 pp.
JAMESON, F. Archaeologies of the Future. The Desire Called Utopia and Other Science
Fictions. London, New York: 2007, 480 pp.
KIRKMAN, R., MOORE, T., ADLARD, Ch., i RATHBURN, C. Los muertos vivientes.
Libro 1. Barcelona: Planeta de Agostini, 2011, 535 pp.
KIRKMAN, R., ADLARD, Ch., i RATHBURN, C. Los muertos vivientes. Libro 2.
Barcelona: Planeta de Agostini, 2011, 553 pp.
KIRKMAN, R., ADLARD, Ch., i RATHBURN, C. Los muertos vivientes. Libro 3.
Barcelona: Planeta de Agostini, 2011, 551 pp.
KIRKMAN, R., ADLARD, Ch., i RATHBURN, C. Los muertos vivientes. Libro 4.
Barcelona; Planeta de Agostini, 2011, 550 pp.
KIRKMAN, R., ADLARD, Ch., i RATHBURN, C. Los muertos vivientes. Libro 5.
Barcelona: Planeta de Agostini, 2011, 542 pp.
LAFARGUE, J. N. Les fins du Monde de lAntiquit nos jours. Pars: Franois Burin, 2012,
312 pp.
LEFEBVRE, H. La produccin del espacio. Madrid: Capitn Swing, 2013, 485 pp.
LVI-STRAUSS, C. Tristos trpics. Barcelona: Anagrama, 1969, [1955], 438 pp.
LEWIS, T. E. Ztopia: Lessons in Post-Vital Politics in George Romeros Zombis Films.
BOLUK, S. i LENZ, W. (Ed.) Generation Zombie. Essays on the Living Dead in Modern
Culture. Jefferson, North Carolina, and London: McFarland & Company, 2011, pp. 90-100.
MATHESON, R. Soy leyenda, Barcelona: Editorial Planeta, 2011, [1954], 180 pp.
MAY, J. Zombie geographies and the undead city. Social & Cultural Geography, 2010, 11:3,
285-298.
McCARTHY, C. The Road. New York: Alfred A. Knoff, 2006, 241 pp.
MOODY, D. Autumn New York: Thomas Dunne Books, 1970, 390 pp.
SARGENT, L. Tower The Three Faces of Utopianism Revisited. Utopian Studies, nm. 5,
1994, pp. 1-37.
STEDMAN JONES, D. Masters of the Univers. Hayek, Friedman, and the birth of Beoliberal
Politics. Princenton: Princenton University Press, 2012, 432 pp.
WEGNER, Ph. E. Imaginary Communities. Utopia, the Nation and the Spatial Histories of
Modernity. Berkeley: University California Press, 2002, 297 pp.

17

WORLD ECONOMIC FORUM Global Risks, 2012. Geneva: World Economic Forum, 2012.

18