PROTOCOL PRIMERS AUXILIS Març11 PDF

PROTOCOL DE PRIMERS AUXILIS
I ALTRES PROBLEMES DE SALUT

ALS CENTRES EDUCATIUS
Editat pel Centre dEdicions de la Conselleria dEducaci i Cultura de les Illes Balears
AUTORIA:
Maria Antnia Font Oliver. Gabinet Tcnic de la Gerncia dAtenci Primria de
Mallorca. Servei de Salut de les Illes Balears. Conselleria de Salut i Consum
Francisca Snchez Sans. Direcci General dInnovaci i Formaci del Professorat.
Conselleria dEducaci i Cultura
Clara Vidal Thoms. Gabinet Tcnic de la Gerncia dAtenci Primria de Mallorca.
Servei de Salut de les Illes Balears. Conselleria de Salut i Consum
Gabriel Ferrer Mas. Centre de Salut Xaloc. Gerncia dAtenci Primria de Mallorca.
REVISI:
Amalia Gmez Nadal. Directora mdica. Gerncia dAtenci Primria de Mallorca.
Joan Pou Bordoy. Director assistencial. Servei de Salut de les Illes Balears.
Conselleria de Salut i Consum
Anglica Migulez Chamorro. Directora dInfermeria. Gerncia dAtenci Primria de
Mallorca. Servei de Salut de les Illes Balears. Conselleria de Salut i Consum
Margalida Ordinas Vaquer. Coordinaci Autonmica de la Sida. Direcci General de
Salut Pblica i Participaci. Conselleria de Salut i Consum
Joana Maria Pedrosa Clar. Coordinadora del Centre Coordinador dAtenci Primerenca
i Desenvolupament Infantil. Servei de Salut de les Illes Balears. Conselleria de Salut
i Consum
Ramn Montes Miambres. Coordinador del SUAP Palma. Gerncia dAtenci
Primria de Mallorca. Servei de Salut de les Illes Balears. Conselleria de Salut i
Consum
Eugenia Carandell Jger. Responsable del Gabinet Tcnic. Gerncia dAtenci
Consum
Ernesto Hernndez Migenes. Subdirector mdic 061. Servei de Salut de les Illes
Balears. Conselleria de Salut i Consum
Helena Girauta Reus. Gabinet Tcnic de la Gerncia dAtenci Primria de Mallorca.
Miquel Perell Oliver. Director general dInnovaci i Formaci del Professorat.
Maria Porquer Segu. Direcci General dInnovaci i Formaci del Professorat.
Joana Mora Cerd. Direcci General dInnovaci i Formaci del Professorat.
Protocol de primers auxilis i altres problemes de salut als centres educatius
Margalida Perell Vives. Direcci General dInnovaci i Formaci del Professorat.

Catalina Thoms Planas. Direcci General dInnovaci i Formaci del Professorat.
Marta Rovira Vila. Farmacutica datenci primria del sector Llevant (Mallorca).
Infermera. Gerncia dAtenci Primria de Mallorca. Servei de Salut de les Illes Balears.
Conselleria de Salut i Consum
Maria Caimari Jaume (apartat Diabetis infantil). Hospital Universitari Son Dureta.
Toni Galn Prieto (apartat Diabetis infantil). Centre de Salut es Raiguer. Gerncia
dAtenci Primria de Mallorca. Servei de Salut de les Illes Balears. Conselleria de
Salut i Consum
Mercedes Escarrer Jaume (apartat Asma). Centre de Salut de Sant Agust. Gerncia
dAtenci Primria de Mallorca. Servei de Salut de les Illes Balears. Conselleria de
Salut i Consum
Susana Ranea Arroyo (apartat Allrgia). Especialista en allergologia. Secretaria
del Comit dEducaci Sanitria de la SEICAP (Societat Espanyola dImmunologia
Clnica i Allrgia Peditrica)
Margalida Salv Clar (apartat Allrgia). Centre de Salut Migjorn. Gerncia dAtenci
Consum
David Lpez Mrquez (apartat Picades danimals marins). Centre de Salut Porto
Cristo. Gerncia dAtenci Primria de Mallorca. Servei de Salut de les Illes Balears.
Conselleria de Salut i Consum.
REVISI LINGSTICA:
Bartomeu Riera Rodrguez. Assessor lingstic. Serveis Centrals. Servei de Salut de
les Illes Balears. Conselleria de Salut i Consum
COORDINADORA DE L EDICI: Cristina Bellver Coll
DISSENY GRFIC: Toni Rigo Bellver
I L LUSTRACIONS: Assumpci Gallardo Bonet
COMPOSICI DEL LLIBRE : Esperanza Munar Pou
I MPRESSI: Centre dEdici i Distribuci.
Servei dInnovaci Educativa
Depsit Legal: PM-377-2011
ISBN: 978-84-693-9799-2
Taula de continguts
Presentaci .........................................................................7
Introducci ..........................................................................9
Protocol general dactuaci ............................................ 11
Protocols especfics dactuaci ......................................17
A) Situacions demergncia: la vida perilla ...........
1) Protocol general per aplicar els primers
auxilis ...............................................................
2) Aturada cardiorespiratria ..............................
3) Obstrucci de la via aria, ennuegament ....
4) Xoc anafilctic: reacci allrgica greu ........
5) Crisi convulsiva, estat epilptic .....................
17
19
21
27
30
32
B) Actuacions en cas daccidents escolars i altres

situacions relatives a la salut ............................. 35
1) Lesions traumtiques: contusions,
esquinos, luxacions i fractures .................... 37
2) Ferides ............................................................. 41
3) Hemorrgia nasal o tica............................... 43
4) Accidents i traumatismes oculars ................. 44
5) Insolaci o cop de calor ................................ 46
6) Cremades ........................................................ 48
7) Accident per electrocuci ............................... 50
8) Dolor ................................................................ 51
9) Intoxicacions.................................................... 52
10) Picades dinsectes ......................................... 55
11) Picades danimals marins .............................. 58
12) Traumatisme bucodental ............................... 60
13) Febre ............................................................... 62
C) Problemes de salut crnics ................................ 63

1) Diabetis infantil ............................................... 65
2) Asma ................................................................ 69
3) Celiaquia .......................................................... 71
4) Allrgia alimentria i al ltex ........................ 73
D) La farmaciola ....................................................... 77
Annexos ..................................................................... 83
Annex 1. Fitxa de lalumne/alumna amb alguna
patologia crnica ......................................85
Annex 2. Informe clnic ............................................86
Annex 3. Autoritzaci per al trasllat al centre de
salut ms proper en cas daccident .......87
Annex 4. Autoritzaci de la persona responsable
legal per a ladministraci de
medicaments ............................................88
Annex 5. Lexercici fsic i lasma: informaci per
al professorat............................................89
Annex 6. Informaci general per al menjador
escolar que atn alumnes amb
allrgies ...................................................91
Annex 7. Instruccions per prevenir un brot
dallrgia al ltex .....................................92
Annex 8. Llista de materials possiblement
emprats en el context escolar que poden
contenir ltex ............................................94
Annex 9. Full dinstruccions per administrar
glucag ......................................................95
Annex 10. Telfons dinters per a la farmaciola....97
Bibliografia ........................................................................98
PRESENTACI
Des de ja fa anys la collaboraci entre la Conselleria dEducaci
i Cultura i la Conselleria de Salut i Consum sha manifestat a travs dactuacions concretes que han beneficiat indubtablement
lalumnat dels centres educatius.
Som conscients que treballar pel benestar dels infants i del jovent
forma part de la nostra tasca i que vetllar per la seva salut tamb
ha de ser un objectiu compartit.
Aquest protocol forma part de la tasca que realitzen les persones
dambdues conselleries i que formen part de la Comissi Tcnica
de Promoci i Educaci per a la Salut.
Per tal de donar resposta a la constant demanda del professorat
a lhora datendre lalumnat que sofreix algun tipus daccident o
malaltia crnica, i amb la finalitat que puguin realitzar una primera
atenci, sha editat el protocol de Primers Auxilis als centres
educatius.
En aquest document trobam una srie de conceptes i nocions
bsiques que poden ajudar davant qualsevol situaci de risc que
es presenti, ja que es poden produir un seguit dincidents que
necessitin una rpida intervenci fins que lalumnat pugui rebre el
tractament dun professional de la salut.
Tenim la confiana que aquest protocol es convertir en una eina
habitual ds dins els centres educatius i que ser til per a
latenci de lalumnat de la nostra comunitat autnoma.
Bartomeu Llins Ferr

Conseller dEducaci i Cultura
Vicen Thoms Mulet

Conseller de Salut i Consum
INTRODUCCI
Cada vegada s ms freqent que el personal docent i el no
docent que treballa als centres educatius hagi de fer intervencions
diverses amb lalumnat pels problemes de salut aguts, que
poden ser demergncia o no, i/o crnics que pot presentar al
llarg de la jornada escolar. Aquestes intervencions poden provocar
certa angoixa en les persones que hi intervenguin, tant per la
urgncia de la situaci com pel desconeixement del procediment
que cal seguir per resoldre el problema.
Des de lany 2006 la Conselleria dEducaci i Cultura i la
Conselleria de Salut i Consum treballen conjuntament per coordinar
les actuacions amb infants i joves escolaritzats als quals sha
diagnosticat diabetis mellitus: es duu a terme un conjunt
dactuacions emmarcades en un conveni de collaboraci entre
ambdues conselleries i lAssociaci de Persones amb Diabetis de
les Illes Balears (ADIBA). Aquesta collaboraci ha contribut a
lescolaritzaci normalitzada dels infants i dels joves amb aquest
problema de salut i tamb a la coordinaci dels agents de salut,
deducaci i de les famlies per atendre les situacions que es
presenten en la tasca quotidiana. Aquesta collaboraci i aquesta
coordinaci poden ser un exemple que shagi de seguir amb relaci
a altres problemes de salut. Aix mateix, volem destacar la
collaboraci entre els docents i els professionals sanitaris a lhora
datendre els alumnes que, per motius de salut, han de quedar
hospitalitzats.
Totes les actuacions demostren que s imprescindible una
coordinaci ben planificada dels mbits educatiu i sanitari que
permeti atendre correctament el collectiu destudiants dacord amb
les seves necessitats.
La Comissi Tcnica de Promoci i Educaci per a la Salut de les

Illes Balears ha elaborat aquest document amb la finalitat de
facilitar al personal que treballa als centres educatius que
imparteixen ensenyaments reglats una eina elaborada pel personal
sanitari i educatiu que sigui til per atendre els problemes de salut
que poden afectar lalumnat durant la seva escolaritzaci.
10
PROTOCOL GENERAL DACTUACI
11
12
Actuacions del centre educatiu
ACTUACIONS
DEL CENTRE EDUCATIU QUAN UN ALUMNE
PRESENTA UN PROBLEMA DE SALUT
Saber si pateix algun tipus de malaltia que pugui desembocar en

una incidncia durant lhorari escolar. Aquesta informaci sha de
sollicitar a la persona responsable de lalumne en el moment
dingressar en el centre.
Disposar duna fitxa (vegeu lannex 1, pg. 85) amb informaci sobre la patologia crnica de cada alumne que en pateixi. Cal
mantenir-ne la confidencialitat al mxim; lequip directiu s el responsable de la gesti i la custdia de la fitxa1 i de mantenir
lautonomia de la persona afectada.2 Daquesta fitxa, loriginal ha de
quedar en poder de lequip directiu3 i sha de fer una cpia per al
tutor.
Sollicitar a la famlia un informe clnic en cas que el tractament
impliqui una pauta dactuaci en horari escolar (vegeu lannex 2,
pg. 86). Cal mantenir-ne la confidencialitat al mxim; lequip
directiu s el responsable de la gesti i la custdia daquest
informe.1, 2
Actualitzar tota la documentaci cada curs escolar i sempre que
hi hagi un canvi en les pautes de tractament o dactuaci.
1
2
Llei Orgnica, 15/1999, de 13 de desembre, de Protecci de Dades de Carcter Personal.

Llei 41/2002, de 14 de novembre, bsica reguladora de lautonomia del pacient i de drets i
obligacions en matria dinformaci i documentaci clnica.
En el cas dun infant o adolescent amb VIH/sida (i en altres en qu la famlia ho consideri
adient) no sha de seguir aquest procediment, ja que la realitat s que les persones infectades
o malaltes han dafrontar no solament els problemes causats per la infecci, sin tamb els
derivats de lallament i la discriminaci social a qu sn sotmeses. Per aquest motiu, el centre
educatiu no pot exigir cap tipus de certificat mdic relatiu a aquesta infecci pel VIH. s
desitjable que el tutor i el director del centre educatiu spiguen la situaci clnica, sempre que
hi hagi la certesa que aquesta informaci no pot perjudicar lalumne i sota una estricta
confidencialitat. La prevenci de la infecci per VIH en el medi escolar no requereix mesures
especfiques: s suficient seguir les regles dhigiene bsiques que tot centre educatiu ha
dobservar (vegeu www.gencat.cat/salut/depsalut/html/ca/dir2068/sidacescol.pdf).
13
Sollicitar a totes les famlies en el moment de formalitzar la matrcula una autoritzaci per al trasllat en el cas que es produeixi
un accident lleu durant lhorari escolar i no es pugui localitzar a
un familiar. (Vegeu lannex 3, pg. 87).
ADMINISTRACI
DE MEDICAMENTS
Sempre que sigui possible, sha de demanar a la persona responsable de lalumne que lhorari dadministraci de medicaments no
coincideixi amb lhorari escolar.
El personal del centre educatiu no ha dadministrar als alumnes
cap medicament per iniciativa prpia. Noms els en pot
administrar si t lautoritzaci escrita de la persona responsable
de lalumne (vegeu lannex 4, pg. 88).
Si un alumne presenta smptomes duna patologia, s un deure
del personal que treballa al centre educatiu socrrer-lo (Llei
Orgnica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi Penal).
ABSNCIES
I SMPTOMES DE MALALTIA
Quan un alumne no pugui assistir a classe o desenvolupar una

activitat per algun problema de salut o una malaltia, la persona
responsable ha de signar un justificant.
Quan un alumne presenti smptomes duna patologia, lactuaci
del personal del centre escolar ha de ser informar la persona
responsable daquell i actuar de manera coordinada amb ella.
En cas durgncia, vegeu el protocol de primers auxilis descrit
en aquest document.
14
Per resoldre dubtes relacionats amb aquest

apartat, contactau amb el Servei dAtenci a la
Diversitat de la Direcci General dInnovaci i
Formaci del Professorat de la Conselleria
dEducaci i Cultura
telfon: 971 176 500
fax: 971 177 528
adrea: Passatge de Guillem de Torrella, 1
(els Geranis) 07002 Palma
15
PROTOCOLS ESPECFICS DACTUACI
A)
SITUACIONS D EMERGNCIA : LA VIDA PERILLA
18
Protocol general per aplicar els primers auxilis
1. Protocol general per aplicar els primers auxilis
Qu sn els primers auxilis

Sn les primeres cures (mesures, actuacions...) que shan daplicar
a una persona accidentada o a qui presenti de manera brusca
smptomes durgncia per un procs crnic o agut, sempre al
mateix lloc on sha produt la urgncia i fins que arribi el personal
sanitari especialitzat. Es tracta daccions demergncia per reduir
els efectes de les lesions, i es consideren de compliment obligat
per a tota la ciutadania1.
Actuaci
Aquestes sn les lnies generals dactuaci, en aquest ordre:
1. Protegiu de nous perills tant la vctima com vosaltres mateixos.
2. Donau avs dajuda a qualque membre del centre i simultniament telefonau al servei demergncia (061) i seguiu les
indicacions que us hi donin.
3. Socorreu la vctima aplicant-li les primeres actuacions, en lordre
segent:
Est conscient? Demanau-li com es troba i si sap qu ha
passat. Si no respon i no es mou, gaireb s segur que
est inconscient.
Respira? Intentau sentir, veure i escoltar-ne la respiraci
acostant la vostra galta a la seva boca i al seu nas, alhora
Llei Orgnica, 10/1995, de 23 de novembre, del Cdi Penal.
19
Protocol general per aplicar els primers auxilis
que observau el moviment del trax. Si la vctima est

inconscient per respira, collocau-la en la posici lateral de
seguretat descrita en lapartat segent (pg. 22). Si no respira, vegeu el punt segent, (Aturada cardiorespiratria).
Recomanacions
Si pensau que la vctima ha rebut un cop al cap o a la columna
vertebral, no la mogueu (ni li lleveu el casc en cas daccident de
moto) fins que no arribin els serveis durgncia.
Comprovau que no hi ha res que li obstrueixi la via aria.
No la mogueu de lrea on sha produt laccident llevat que la
seva vida o la vostra estiguin en perill. s molt important que
faceu una valoraci del lloc per evitar nous accidents.
Mai no deixeu la vctima tota sola.
Avisau la seva famlia.
20
Aturada cardiorespiratria
2) Aturada cardiorespiratria
Qu s
s la interrupci brusca, inesperada i potencialment reversible de
la respiraci i de la circulaci espontnia.
La reanimaci cardiovascular pulmonar (RCP) bsica s el conjunt
de maniobres que shan de fer quan shagi identificat que una persona est en la situaci daturada cardiorespiratria. Consisteix a
substituir les funcions respiratria i circulatria quan no es disposa
dequipament especfic fins que la vctima pugui rebre un
tractament ms qualificat.
Signes
Inconscincia: falta de respostes a estmuls verbals i dolorosos.
Absncia de respiraci: es detecta acostant la cara a la boca i
al nas de la vctima, observant els moviments del trax i
escoltant els sorolls respiratoris. Si teniu dificultats per identificar
si la vctima respira, actuau com si la respiraci fos inefica o
inexistent.
Absncia de circulaci: es detecta palpant els polsos centrals
(batec del cor o batec carotidi, al coll).
21
Actuaci
1. Protegiu de nous perills tant la vctima com vosaltres mateixos.
2. Determinau si la vctima reacciona (parlau-li en veu alta,
pessigau-la).
3. Donau avs dajuda a qualque membre del centre i

simultniament telefonau al 061 i seguiu les indicacions que us
hi donin.
4. Si la vctima no respon per respira, collocau-la en la posici
lateral de seguretat seguint aquest seqncia (vegeu tamb les
imatges):
a) Collocau-la ajaguda de panxa enlaire i totalment estirada.
b) Situau-vos al seu costat dret.
c) Estirau-li el bra dret.
22
d) Flexionau-li el bra esquerre sobre el seu cos.

e) Flexionau-li la cama esquerra.
f) Girau-li el cos fent-lo rodar cap a la seva dreta fins que

quedi de costat.
g) Collocau-li la seva m esquerra, pel dors, davall la seva
galta dreta.
h) El cap ha de quedar igualment girat de costat per evitar que
es pugui ofegar en el cas que pateixi un vmit sobtat. La
persona que socorr ha destar al costat dret i estirar la
vctima cap a ella
23
La postura ha de ser estable i cal assegurar-se que el maluc i

els genolls doblegats queden en angle recte. A ms, la postura
de la vctima ha de permetre que la via aria continu oberta per
tal que respiri correctament i que sen pugui comprovar
peridicament la respiraci. Tamb ha de permetre poder
collocar fcilment la vctima de panxa enlaire si s necessari.
Si sospitau un traumatisme
cranioenceflic o de la columna
vertebral, no mogueu la vctima.
5. Continuau demanant ajuda.

6. Reavaluau la situaci de la vctima, s a dir, comprovau si
respira normalment.
7. Si la vctima no respon i no respira, aplicau-li la RCP bsica
mentre arriben els serveis durgncia:
a) Obriu-li la via aria:
Collocau la vctima de panxa enlaire totalment estirada.
24
Obriu-li la via aria fent la maniobra front-ment: amb una

m aixecau-li el ment i empenyeu-li el front lleugerament
cap enrere (si se sospita una lesi cranial o de la columna
vertebral no es pot fer aquesta maniobra):
b) Comprovau la respiraci:
Durant un mxim de deu (10) segons, observau els moviments del trax i de labdomen, escoltau i sentiu si respira.
Si no respira, actuau de la manera segent:
1) Feis-li la respiraci boca a nas si t menys dun any i la
respiraci boca a boca si t ms dun any; la ventilaci
boca a boca es fa pinant el nas amb els dits ndex i
polze de la m que subjecta el cap.
2) Ventilau-hi cinc (5) insuflacions i comprovau que el trax
seleva.
25
Si sou una persona entrenada

o un sanitari, valorau els signes
vitals (tos, respiraci, moviments
i el pols).
8. Si la vctima no presenta signes vitals:

Feis-li un massatge cardac:
1) Collocau-la en un pla dur (p. ex., en terra).
2) Feis-li trenta (30) compressions torciques: es tracta de
fer compressions amb el tal duna m o dambdues
damunt el ter inferior de lestrnum amb una fora que
deprimeixi un ter de la profunditat del trax i amb una
freqncia de 100 per minut.
26
Proporcionau-li dues insuflacions daire.

Continuau fent aquestes maniobres de compressi i
ventilaci boca a boca amb una relaci de 30/2 fins que la
vctima recuperi la respiraci i/o els signes vitals i/o fins que
arribin els serveis durgncia.
En el cas que la vctima recuperi la funci respiratria i els
signes vitals, continuau insuflant-li aire entre 12 i 20
insuflacions per minut.
Aplicau totes aquestes recomanacions

de la manera ms rpida, seqencial i
metdica possible.
27
Obstrucci de la via aria, ennugament
3) Obstrucci de la via aria, ennuagament

Qu s
s locupaci de la boca, el nas, la faringe o la laringe per objectes
que dificulten o impedeixen totalment la ventilaci. Pot ser una
obstrucci parcial o total.
Signes i smptomes
Dificultat o incapacitat per respirar i parlar.

Coloraci blavosa de la cara, dels llavis, de les ungles...
Tos persistent.
Prdua de conscincia.
Actuaci
Si la vctima est conscient:
Animau-la a tossir, ja que s el mecanisme ms efica per
expulsar un cos estrany.
Si el cos estrany s dins el nas,
intentau que lexpulsi tapant-li la fossa
nasal lliure i demanant-li que soni fort.
Si els procediments anteriors no sn

efectius, pegau-li cinc cops a lesquena:
Collocau-vos a un costat lleugerament per darrere de la vctima.
28
Subjectau-la pel pit, inclinau-la lleugerament cap

endavant i collocau-li el tal de la vostra m entre els
dos omplats.
Pegau-hi cinc cops forts amb el tal de la m.
Si la maniobra anterior no s efectiva, heu de fer la maniobra

de Heimlich:
Situau-vos dret darrere la vctima i subjectau-la passant els
vostres braos per davall de les aixelles per envoltar-li el
trax.
Collocau les vostres mans davall de lestrnum (zona
abdominal) i feis cinc (5) compressions cap amunt i cap
enrere.
Repetiu els cinc cops i les cinc compressions fins que
expulsi el cos estrany.
29
Avisau el 061 si no aconseguiu que

expulsi el cos estrany, i mai no
deixeu la vctima tota sola.
Si la vctima est inconscient:

Examinau-li la boca i extreis-ne el cos estrany si s visible i
accessible.
Aplicau-li la reanimaci cardiopulmonar bsica i seguiu el
protocol per a les aturades cardiorespiratries (captol 2, pg. 21).
30
Xocanafilctic: reacci allrgica greu
4) Xoc anafilctic: reacci allrgica greu

Qu s
s una reacci allrgica que es pot presentar a causa de
determinats estmuls (aliments, frmacs, picades dinsectes, etc.),
daparici sobtada (entre 5 i 10 minuts desprs que shagi produt
la interacci o el contacte) i generalitzada (afecta ms dun sistema
del cos), que evoluciona rpidament cap al broncospasme, la
hipotensi i el collapse cardiovascular.
Signes i smptomes (no cal que es presentin tots alhora)
En la respiraci:
Dificultat per respirar i sensaci dinflamaci a la gargamella i
als llavis.
Irritaci nasal intensa.
Sons respiratoris anormals.
Tos persistent i irritativa.
Es pot arribar a produir asfxia per inflamaci de la gargamella.
A la pell:
Pell vermella amb erupcions i picor intensa.
Pot arribar a ser de color blavs (cianosi) a conseqncia de la
manca doxigenaci i de manera prvia a lasfixia.
A laparell digestiu:
Dolor abdominal.
Vmits i diarrees.
31
Xocanafilctic: reacci allrgica greu
Al sistema nervis:
Confusi.
Mala articulaci mentre parla.
Mareig, vertigen, prdua de la conscincia.
Actuaci
Si la vctima presenta smptomes respiratoris, cutanis o gastrointestinals lleus:
Collocau-la en posici semiasseguda.
Alertau immediatament els serveis demergncia (061), seguiu
les indicacions que us hi donin.
Si presenta una reacci ms generalitzada, com ara hipotensi,
desmai, sncope (prdua sobtada i transitria de la conscincia):
Avisau el 061 i seguiu les indicacions que us hi donin, que
poden incloure ladministraci dadrenalina.
En el cas dun alumne que tengui antecedents dallrgies per
al qual estigui indicada ladministraci dadrenalina i es disposi
de lautoritzaci familiar, administrau-lin segons les pautes
descrites en linforme clnic i/o les indicacions del 061.
32
Crisi convulsiva, estat epilptic
5) Crisi convulsiva, estat epilptic

Qu s
s una contracci involuntria i patolgica dels msculs manifestada per moviments irregulars localitzats en un grup muscular o en
diversos, o b generalitzats per tot el cos. Normalment comencen
sobtadament i duren poc temps. Les causes ms freqents sn els
atacs epilptics i els estats febrils, sobretot en infants petits.
Signes i smptomes
Convulsions i rigidesa corporal, que poden anar precedides per
canvis dhumor, mal de cap, irritabilitat i mirada fixa.
Caiguda sobtada sense cap motiu aparent.
Prdua del control dels esfnters.
Salivaci excessiva.
Suor, nusees, pallidesa.
Febre (en les crisis que sn conseqncia destats febrils).
Falta de to muscular.
Prdua de la conscincia.
Prdua transitria de la memria.
Actuaci
Durant la crisi:
Ajeis la vctima en terra i protegiu-la de danys addicionals (p. ex.,
posau-li un coix davall el cap i no li poseu cap objecte a la
boca entre les dents). Preservau la seva intimitat de les
persones que estiguin mirant. Creau un ambient tranquil.
33
Crisi convulsiva, estat epilptic
Afluixau-li la roba i retirau-li els objectes que puguin comprimir-li el

coll (cadenetes, botons ajustats...).
Avisau el 061 i seguiu les indicacions que us hi donin.
Si en el cas dun infant coincideix amb febre, intentau abaixar-li la
temperatura llevant-li la roba.
Si a la vctima se li ha diagnosticat prviament crisi febril o
epilpsia, pot tenir prescrita ladministraci de diazepam per la
via rectal. Administrau-lhi en forma de micronema segons la
pauta descrita en linforme clnic i/o les indicacions del 061.
Esperau que acabi de patir les convulsions.
Una vegada superada la crisi:
Valorau lestat de conscincia de la vctima.
Collocau-la en la posici lateral de seguretat. Assegurau-li la via
aria i tranquillitzau-la.
Evitau que sadormi.
Aplicau el protocol de primers auxilis si no recupera la
conscincia.
Avisau la seva famlia si t antecedents.
Avisau el 061 si no t antecedents.
34
B)
ACTUACIONS EN CAS D ACCIDENTS ESCOLARS I

ALTRES SITUACIONS RELATIVES A LA SALUT
35
36
Lesions traumtiques: contusions, esquinos, luxacions i fractures
1) Lesions traumtiques: contusions, esquinos, luxacions

i fractures
Contusi
Qu s
Tamb anomenada cop, s una lesi que sha produt sobre la pell
per un impacte, sense arribar a rompre-la.
Signes i smptomes
Dolor, inflamaci, hematoma (embassament de sang a linterior
dels teixits o en una cavitat orgnica) i edema (acumulaci
excessiva de lquid en un lloc no habitual del cos).
Actuaci
Aplicau-hi fred local sense contacte directe amb la pell (gel
embolicat amb un tros de tela).
Evitau mobilitzar la zona afectada.
Aixecau la zona afectada (en el cas de les extremitats), sempre
que aix millori el dolor.
37
Esquin
Qu s
s una distensi violenta duna articulaci, amb possible ruptura
dalgun lligament o de fibres musculars al voltant duna articulaci.
Signes i smptomes
Dolor en una zona articular concreta, que pot anar acompanyat
dinflamaci.
Actuaci
No mobilitzeu ni forceu la zona.
Si es produeix en algun membre inferior, aixecau-lo.
Si la lesi sembla alarmant, avisau el 061 i seguiu les
Avisau la famlia de la vctima.
38
Luxaci
Qu s
s el desplaament permanent dun os fora de la seva articulaci.
Signes i smptomes
Sobserva una deformaci de larticulaci, dolor i impossibilitat de
mobilitzar la zona afectada.
Actuaci
No mobilitzeu ni forceu la zona afectada.
Si es produeix en algun membre inferior, aixecau-lo.
39
Fractura
Qu s
s la soluci de continutat (ruptura total o parcial) dun os o ms,
generalment com a conseqncia dun traumatisme. s oberta si
hi ha ruptura de la pell i tancada si no nhi ha.
Signes i smptomes
Sn els mateixos smptomes duna contusi; a ms, pot haver-hi
deformaci del membre afectat i impossibilitat de fer moviments o
daguantar crregues.
Actuaci
Si hi ha ferida, protegiu-la amb gases o compreses netes o
estrils banyades en srum fisiolgic per evitar que saferrin a
la ferida.
Immobilitzau lextremitat de manera que no faci mal.
Si la lesi sembla alarmant, avisau el 061 i seguiu les
Si el traumatisme s al cap o a la columna

vertebral, no mogueu la vctima i avisau el
061. Si calgus moure-la, sha de fer en bloc
i evitant vinclar-li lesquena.
40
Ferides
2) Ferides
Qu sn
Sn lesions dels teixits blans del cos, ms sovint a la pell o a les
mucoses accessibles des de lexterior (boca, nas, orelles, ulls...),
produdes generalment per cops, talls, etc. Quan hi ha prdua de
sang a conseqncia duna ferida, es diu que hi ha una hemorrgia, que s externa si la sang s visible i interna si no ho s.
Signes i smptomes
Dolor.
Pot haver-hi prdua de sensibilitat.
Poden sagnar de manera intensa o no.
Actuaci
Posau-vos guants dun sol s i netejau la ferida des del centre
cap a lexterior amb una gasa estril i aigua i sab o srum
fisiolgic.
Valorau si cal aplicar-hi un antisptic, com ara clorhexidina.
Evitau emprar-hi povidona iodada, aigua oxigenada, alcohol i
derivats mercurials.
Treis els cossos estranys visibles (estelles, arena...) amb aigua
abundant.
Protegiu la ferida amb un apsit, una tireta o un embenatge. No
hi empreu cot.
Si continua sagnant per de manera lleu, pressionau damunt la
ferida. Si s en una extremitat, aixecau-la.
41
Ferides
Si la ferida s penetrant:
Tapau-la amb un apsit.
Collocau la vctima en posici semiasseguda, llevat que
la ferida sigui a labdomen; en aquest cas, heu
dajaure-la i posar-li les extremitats inferiors lleugerament
doblegades.
Si les lesions semblen alarmants, avisau el 061 i seguiu
Si la ferida ha estat produda per un objecte punxant, mai
no el tragueu de la ferida.
Rentau-vos les mans abans i desprs de fer

la cura i protegiu-vos-les amb guants.
Si la vctima ha perdut la conscincia o
presenta signes alarmants, aplicau el
protocol general de primers auxilis.
42
Hemorrgia nasal o tica
3) Hemorrgia nasal o tica

Qu s
s la prdua de sang pel teixit que recobreix el nas o el conducte
auditiu.
Actuaci en cas dhemorrgia nasal
Posau-vos guants dun sol s.
Comprimiu la fossa nasal per on sagna la vctima (durant 10
minuts, aproximadament) i inclinau-li el cap lleugerament cap
endavant per evitar que es pugui empassar sang.
Aplicau-li frescor a la part posterior del coll.
Si continua sagnant, taponau la fossa nasal amb una gasa
petita lleugerament humitejada amb srum fisiolgic.
En el cas que lhemorrgia no saturi, telefonau al 061 i seguiu
Actuaci en cas dhemorrgia tica (a les orelles)
Tranquillitzau la vctima i intentau aconseguir que collabori si
est conscient.
Collocau-la en la posici lateral de seguretat amb lorella que
sagna cap al terra.
Telefonau al 061 i seguiu les indicacions que us hi donin. Avisau
la seva famlia.
43
Accidents i traumatismes oculars
4) Accidents i traumatismes oculars

Qu sn
Sn accidents que es produeixen a causa de la introducci dun
cos estrany o a causa dun cop, duna cremada... tant dins el
globus ocular com a les estructures perifriques.
Signes i smptomes
Que suggereixen una patologia ocular greu:
Visi borrosa
Dolor ocular
Fotofbia
Menys greus:
Secreci o exsudaci
Sensaci dardor
Picor
Diplopia (visi doble)
Llagrimeig
Fotpsies (veure espurnes lluminoses o veure tot el camp
visual dun sol color)
Actuaci
Rentau-vos les mans abans de manipular els ulls de la vctima.
Heu de valorar les circumstncies segents:
Si lull ha rebut un cop, tapau-lo i aplicau-hi fred.
44
Accidents i traumatismes oculars
Si la vctima sha cremat un ull, rentau-lo amb molta daigua i

tapau-lo amb una gasa estril humitejada amb aigua o srum
fisiolgic.
Si hi ha un cos estrany:
En primer lloc, estirau-li la parpella inferior, ja que s on se
solen allotjar els cossos estranys. Si lobservau, retirau-lo
amb lajuda duna gasa estril.
Si s davall de la parpella superior, aixecau-la per
visualitzar el globus ocular i intentau retirar-ne el cos
estrany amb una gasa estril.
Si no heu pogut retirar-ne el cos estrany, podeu fer un
rentat de lull afectat amb molta quantitat daigua freda o
de srum fisiolgic.
Finalment tapau lull amb una gasa sense fer-hi pressi.
Impediu-li que es grati lull afectat.
Avisau al 061 si sospitau una lesi greu. Sempre heu davisar
la famlia de la vctima.
45
Insolaci o cop de calor
5) Insolaci o cop de calor

Qu s
La insolaci s la resposta de lorganisme a lacci directa i
prolongada al sol. s freqent quan es fa exercici fsic al sol durant
molta estona i quan el temps s molt calors.
Signes i smptomes
Esgotament, debilitat
Mareigs, nusees, vmits
Enrampades
Augment de la temperatura corporal (40C 41C)
Cara congestionada
Pell seca, calenta i vermella (al comenament es pot presentar
molta sudoraci)
Mal de cap intens i confusi
Respiraci rpida i superficial
Pols accelerat i dbil
Convulsions i prdua del coneixement
Actuaci
Situau la vctima en un lloc fresc i ventilat.
Collocau-la semiincorporada per disminuir la irrigaci sangunia
al cervell.
Afluixau-li la roba que loprimeixi i treis-li la que no faci falta.
Aplicau-li compreses daigua freda a la cara, al cap, al clotell i
al pit.
46
Insolaci o cop de calor
Mai no la banyeu dins aigua freda, ja que una disminuci

sobtada de la temperatura corporal pot ser perjudicial.
Si est conscient i no vomita, donau-li aigua freda o una beguda
amb sal o isotnica (una culleradeta de sal per cada litre
daigua).
Si no est conscient, actuau seguint el protocol de primers
auxilis.
Encara que la vctima es recuperi, s important traslladar-la a
un centre sanitari perqu li facin una valoraci mdica. Avisau
la seva famlia.
No deixeu la vctima
exposada al sol ni li
colloqueu el cap ms
baix que els peus.
47
Cremades
6) Cremades
Qu sn
Les cremades sn nafres o lesions produdes al cos per lexposici
a un agent fsic o qumic com ara el sol, una font de calor, el fred,
lelectricitat, substncies corrosives (sosa custica, cids...). La
gravetat duna cremada est determinada per quatre factors:
extensi, profunditat, localitzaci i causa.
Signes i smptomes
Cremades de primer grau: afecten lepidermis i generalment es
curen b sense necessitar assistncia sanitria. La pell est
vermella i lleugerament inflamada. El dolor s moderat.
Cremades de segon grau: afecten les capes ms profundes de
lepidermis. La pell est vermella i inflamada i hi apareixen
bfegues, tot i que no sempre immediatament, ja que poden
sortir al cap dunes hores dhaver-se produt la cremada. Sn
ms doloroses.
Cremades de tercer grau: afecten els teixits de la dermis i els
rgans interns. Poden causar la mort depenent de lextensi. La
pell est blanquinosa o negra. Shi observa carn viva.
Si la cremada es produeix a la via aria per inhalaci de gasos
txics, els smptomes sn sutge a la boca o al nas, veu ronca i
dificultat respiratria. Pot desembocar en una aturada respiratria.
Si la causa s elctrica, els smptomes poden ser prdua de la
conscincia, xoc, convulsions i aturada cardiorespiratria (vegeu el
punt segent, Accidents per electrocuci).
48
Cremades
Actuaci
Cremades de primer grau:
Aplicau-hi aigua freda.
Protegiu la pell amb gases humides i amb un embenatge suau.
Cremades de segon i tercer grau:
Netejau-les amb aigua freda, si pot ser mantenint la zona afectada davall laixeta durant deu minuts.
Retirau les joies, la bijuteria i altres ornaments propers a la zona
afectada i/o la roba si no hi est aferrada.
Tapau sempre la zona afectada amb gases estrils humitejades
amb aigua.
7) Accident p
e
-No apliqueu a les cremades cap crema ni oli

ni cap altre producte, ja que dificulten la
valoraci i el tractament a crrec del
personal sanitari.
-Si la causa de les cremades s un cid
(sulfric o ntric), no hi apliqueu aigua.
Seguiu les indicacions del 061.
49
Accident per electrocuci
7) Accident per electrocuci

Qu s
s una lesi a lorganisme que es produeix per contacte amb una
font delectricitat. La gravetat de la lesi depn de la quantitat
delectricitat que recorri el cos i de la durada de lelectrocuci.
Generalment sobserva un orifici dentrada del corrent elctric i un
altre de sortida.
Signes i smptomes
Ordenats de lleus a greus, sn els segents:
Sensaci de formigueig.
Cremades a la pell en els punts dentrada i sortida.
Violentes contraccions musculars involuntries.
Prdua o alteraci de la conscincia.
Aturada respiratria i/o cardaca.
Actuaci
Tallau el corrent elctric abans de tocar la vctima.
Intentau separar-la del corrent amb lajuda dun objecte de goma
o de fusta si no heu pogut tallar el corrent.
Valorau lestat de conscincia de la vctima i aplicau el protocol
de primers auxilis.
En cas delectrocuci, sempre heu davisar el 061,

encara que els smptomes semblin de poca gravetat.
50
Dolor
8) Dolor
Qu s
El dolor s un fet subjectiu que consisteix en una percepci sensorial ms o menys desplaent acompanyada duna reacci
psicoemocional del mateix caire. Les causes sn diverses i es pot
manifestar a diferents parts del cos.
Actuaci
Investigau la possible causa del dolor i actuau segons el que hi
pertoqui dacord amb els protocols adients.
Si el dolor s al cap, duis la persona afectada a un lloc tranquil.
Si no remet, avisau la seva famlia.
Si el dolor s al trax o a labdomen, no le deixeu menjar ni
beure i avisau la seva famlia.
Si no sabeu la causa del dolor, avisau la seva famlia.
No li administreu cap tipus de

medicaci si no est autoritzada per la
persona responsable de lalumne o no es
disposa dun informe clnic.
Si el dolor s molt intens i/o si hi
observau signes que semblin alarmants,
aplicau-hi el protocol de primers auxilis
fins que arribin els serveis durgncia o
la famlia.
51
Intoxicacions
9) Intoxicacions
Qu sn
Sn la ingesti, la inhalaci o lexposici de manera accidental,
voluntria i/o iatrognica (resultant duna intervenci mdica) dun
agent extern que s capa de produir un desequilibri orgnic.
Les causes ms freqents de les intoxicacions sn aquestes: dosi
excessiva de medicament o drogues, emmagatzemament
inapropiat de medicaments o verins, s inadequat dinsecticides,
inhalaci de gasos txics, consum daliments en descomposici o
caducats, manipulaci de plantes verinoses i ingesti de begudes
alcohliques (adulterades o no).
Signes i smptomes
Dolor abdominal
Mal estar general
Vmits i/o diarrea
Dificultat per respirar
Cremades a la pell o envoltant la boca o la llengua
Pupiles dilatades o contretes
Trastorn de la visi
Disminuci de lestat de conscincia

Actuaci
Manteniu els productes txics (de neteja, medicaments,

insecticides, etc.) en un lloc fora de labast de lalumnat.
Aplicau el protocol de primers auxilis si la vctima presenta

disminuci de lestat de conscincia.
52
Intoxicacions
Es determinen altres actuacions depenent de la gravetat de lestat

de la vctima i de la via dentrada de la intoxicaci:
Quan la via dentrada s respiratria:
Tancau la font dintoxicaci i decantau-ne la vctima.
Obriu les finestres i les portes per orejar lhabitacle.

Llevau-li la roba si est impregnada amb algun agent txic.
Evitau encendre foc.
Valorau lestat de conscincia de la vctima i aplicau el
protocol de primers auxilis.
Quan la via dentrada s cutnia:

Rentau la zona afectada amb molta daigua.
Retirau la roba contaminada, per emprau guants per manipular-la.
Quan la via dentrada s digestiva:
a) Si la vctima ha ingerit alguna substncia no corrosiva:
Valorau el trasllat de la vctima a un centre sanitari o
avisau el 061 i seguiu les indicacions que us hi donin.
b) Si la vctima ha ingerit alguna substncia corrosiva:
No li provoqueu mai el vmit.
Feis que begui glopades daigua freda o de llet si est
conscient.
Posau-la en la posici lateral de seguretat (vegeu el
protocol Aturada cardiorespiratria, captol 2, pg. 21).
53
Intoxicacions
En tots els casos dintoxicaci per la via

digestiva, esbrinau quina ha estat la
substncia txica, la quantitat ingerida i el
temps transcorregut des de la ingesti.
Telefonau al Centre Nacional de Toxicologia
(91 562 04 20) i/o al 061 i seguiu les
54
Picades dInsectes
10) Picades dinsectes

Qu sn
Els insectes que ms sovint provoquen picades sn les abelles, les
vespes, les paparres i les formigues. Les picades poden desencadenar reaccions allrgiques, que excepcionalment podrien provocar la mort.
Signes i smptomes
De lleus a moderats:
Pruja, urticria, eritema generalitzat i/o edema vascular.
Greus:
Dificultat respiratria, edema de laringe i/o broncospasme.

Nusees i/o vmits.
Hipotensi i/o coma.
Aturada cardiorespiratria.
Actuaci
Rentau la zona afectada amb molta daigua.
Desinfectau-la amb un antisptic del tipus clorhexidina i tapaula amb un apsit.
Podeu utilitzar productes que contenen amonac o vinagre a fi
de millorar els smptomes.
55
Picades dInsectes
Valorau laparici dels signes i dels smptomes greus que hem

descrit.
Avisau la famlia de la vctima. Si el cas s greu o si ha patit
moltes picades, avisau tamb el 061 i seguiu les indicacions que
us hi donin.
No fregueu ni grateu la zona afectada.
No hi apliqueu escalfor local.
No hi poseu pomades ni ungents.
Si la vctima pateix una reacci allrgica

greu a una picada (vegeu lapartat Xoc
anafilctic, pg. 31).
Mesures per evitar i/o disminuir el risc de patir picades

dinsectes
No apropar-se als ruscos dabelles ni als nius de vespes.
Evitar acostar-se a cmuls de deixalles al carrer o a flors o
fruites emmagatzemades a laire lliure.
Si durant els mesos destiu es pren alguna beguda ensucrada,
cal assegurar-se que no hi hagi cap insecte a prop del tass.
No utilitzar cosmtics, perfums, sabons o qualsevol altre
producte dolor intensa en sortir al camp.
Quan es facin treballs a laire lliure, sobretot de jardineria, cal
emprar calons llargs, mniga llarga i guants.
56
Picades dInsectes
Utilitzar repellents dinsectes ambientals i/o personals (tenint en

compte les recomanacions del producte).
Mesures especfiques amb relaci a les picades ms freqents
a les Illes Balears
Abella:
No intenteu llevar el fibl sense mitjans ni sense saber
com fer-ho.
Aplicau-hi gel, aigua freda, vinagre o amonac dilut.
Si la picada s a la boca, la vctima ha de xuclar gel.
Avisau el 061.
Paparra:
Avisau la famlia de la vctima. Valorau amb la famlia el
trasllat a un centre de salut o avisau el 061 i seguiu les
Processionria del pi:
Retirau els pls de leruga que quedin a la
pell aferrant-hi esparadrap directament damunt i
desferrant-lo immediatament.
No sha de gratar la zona afectada.
Avisau la famlia de la vctima. Valorau amb la famlia el
trasllat a un centre de salut o avisau el 061 i seguiu les
57
Picades danimals marins
11) Picades danimals marins

Qu sn
Sn lesions produdes pels mecanismes de defensa o de caa de
determinats animals que habiten a la mar que envolta les Illes
Balears.
Signes i smptomes
Dolor intens que va augmentant durant les primeres hores
posteriors a la picada.
Enrogiment, escalfament i inflamaci de la zona afectada.
Mal de cap, angoixa.
Mesures especfiques amb relaci a les picades ms freqents
a les Illes Balears
Grumer:
Rentau la ferida amb srum fisiolgic o submergiu-la a
laigua de la mar. No la netegeu mai amb aigua dola.
Per desactivar el ver, aplicau-hi vinagre dilut al 50 %.
Observau la lesi i comprovau si hi ha quedat cap
filament. Si nhi ha, retirau-lo amb unes pinces (sn difcils
de veure i a vegades fa falta una lupa).
No sha de gratar la zona afectada (ni amb arena ni amb
una tovallola).
Per reduir el dolor, aplicau-hi fred local, sense contacte
directe del gel amb la pell, en intervals de 5-15 minuts.
58
Picades danimals marins
Si detectau un banc de grumers, avisau el socorrista, si

nhi ha, o directament al telfon demergncies (112).
Aranya (peix): la picada de laranya (Trachinus sp) mai no es
produeix per un atac daquest animal, sin que se sol donar en
trepitjar-lo accidentalment perqu sol romandre mig enterrat en
els fons arenosos. Tamb es dna el cas de picades a
pescadors durant la manipulaci que fan de la pea desprs
dhaver-la capturada. Cal tenir en compte que el ver pot
perdurar en el peix durant hores o dies desprs de mort i fins i
tot congelat. Generalment, la picada s molt dolorosa, per la
qual cosa cal traslladar la vctima a un centre sanitari i/o avisar
el 061; tanmateix, a continuaci descrivim les primeres cures:
Netejau la ferida amb srum sal calent o amb aigua
calenta (entre 45 C i 60 C) per arrossegar les restes dels
agullons.
No faceu gens de pressi damunt la picada.
Submergiu el membre afectat (generalment un peu) dins
aigua calenta (45 C) entre 30 i 90 minuts, ja que les
toxines solen ser termolbils (perden propietats en variar
la temperatura) i es desactiven amb la calor, i a la vegada
aquesta disminueix el dolor.
Manteniu el membre afectat en reps i una mica aixecat.
Si la vctima pateix una reacci

allrgica greu a una picada (vegeu
lapartat Xoc anafilctic, pg. 31).
59
Traumatisme bucodental
12) Traumatisme bucodental

Qu sn
Sn lesions a les parts blanes de la boca o a les dents produdes
per un traumatisme.
Actuaci
Netejau suaument amb aigua la boca de la vctima.
Aplicau-hi frescor local si observau que hi ha inflamaci.
Si hi ha un traumatisme dental en la dentici permanent, s
important localitzar el fragment de la dent o la dent sencera, ja
que hi ha la possibilitat de reimplantar-la; a ms, hi ha el risc
daspirar-la, dempassar-se-la o que sincrusti a les parts blanes:
Agafau la dent per la corona i evitau tocar-ne larrel.
Si s necessari, netejau-la amb srum fisiolgic amb poca
pressi.
Conservau la dent submergida en llet, srum fisiolgic o
fins i tot la saliva mateixa.
Si la dent sha desplaat per no sha desprs, no la manipuleu.
Si presenta signes o smptomes alarmants com traumatisme
dental (total o parcial), hemorrgia que no satura o talls, avisau
al 061 i seguiu les indicacions que us hi donin.
60
Traumatisme bucodental
important
acudir
amb
urgncia
odontologia si la dent es pot reimplantar;

lxit depn del temps transcorregut des del
traumatisme (la primera hora s la ms
important).
61
Febre
13) Febre
Qu s
s laugment de la temperatura corporal per damunt de 37,5 C
quan es pren a laixella o de 38 C quan es pren al recte.
Actuaci
Manteniu lalumne afectat de febre poc abrigat i allunyat de
qualsevol font de calor.
Donau-li aigua o altres lquids per mantenir-lo hidratat.
62
C)
PROBLEMES DE SALUT CRNICS
63
64
Diabetis infantil
1) Diabetis infantil
Qu s
Es tracta duna malaltia crnica que en els infants i en els joves
sorigina per la manca de producci dinsulina en el pncrees.
Aquesta hormona s essencial perqu el menjar pugui ser aprofitat
com a font denergia. Si no sen produeix, se nha dadministrar per
la via parenteral.
La diabetis es pot controlar amb lalimentaci i lexercici fsic
adequats i amb el tractament amb insulina.
s important no fer sentir especial lalumnat

amb diabtis ni tenir-lo al marge de les
activitats que fa el centre educatiu.
Tot el personal del centre ha destar
informat de quins alumnes pateixen diabetis
i ha de saber les pautes dactuaci i
disposar del material necessari per
atendrels sollicitant-lo a la famlia o al
centre de salut corresponent.
Les complicacions agudes de la diabetis sn la hiperglucmia

(elevaci del nivell de glucosa a la sang per damunt de les xifres
normals) i la hipoglucmia (concentraci anormalment baixa de
glucosa a la sang). La hipoglucmia s una situaci demergncia,
per la hiperglucmia pot no ser-ho.
65
Diabetis infantil
Signes i smptomes de la hiperglucmia

Poliria: miccions freqents i abundants.
Polidpsia: set constant.
Gana inusual.
Astnia: cansament no relacionat amb lactivitat fsica.
Nusees, vmits, dolor abdominal.
Pell i llengua seques; picor i irritacions de la pell.
Les hiperglucmies agudes que requereixen

una actuaci immediata poden presentar, a
ms, smptomes ms alarmants, com ara
confusi, desorientaci, etc.
Actuaci
Acomodau la vctima i no la deixeu tota sola.
Mesurau-li la glucmia per confirmar que es tracta duna
hiperglucmia.
Si es confirma la hiperglucmia, donau-li lquids no ensucrats.
Avisau el 061 si observau signes o smptomes alarmants.
66
Diabetis infantil
Signes i smptomes de la hipoglucmia

Canvis d humor sobtats i/o comportament diferent de lhabitual.
Suor freda i pallidesa.
Tremolor fina i/o nerviosisme.
Palpitacions.
Sensaci de gana, mareig i/o nusees.
Smptomes neuroglucognics: mal de cap, confusi, alteracions
de la vista, sensaci dacalorament, alteracions del comportament, descoordinaci, convulsions, coma, entre daltres.
Actuaci
Acomodau la vctima i no la deixeu tota sola.
Mesurau-li la glucmia per confirmar que es tracta duna
hipoglucmia.
Si es confirma la hipoglucmia:
Cal corregir la descompensaci administrant-li glucosa (un
sobre de sucre, una beguda ensucrada...) si pot
empassar-se aliments. No li doneu cap altre tipus
daliment, ja que pot provocar que labsorci de glucosa sigui ms lenta.
Si la vctima est inconscient:
No li administreu res per la boca.
Administrau-li
glucag
per
la
via
intramuscular
subcutnia (es determina la dosi segons ledat).

Ladministraci de glucag no implica cap risc (vegeu
lannex 9, pg. 95).
67
Diabetis infantil
Repetiu ladministraci de glucag si al cap de 10 o 15

minuts no ha recuperat la conscincia.
Si recupera la conscincia, proporcionau-li glucosa per la
boca per evitar una recaiguda.
Recomanacions generals
A lhora de fer exercici fsic:
Lactivitat fsica regular de carcter aerbic, lalimentaci
adequada i la medicaci adient sn els aspectes que
contribueixen a mantenir un bon control de la diabetis.
Lalumne no ha de presentar smptomes de la malaltia a
lhora de fer exercici fsic.
Sha dinjectar la insulina en zones allunyades dels grups
musculars que han de treballar ms. Cal que lalumne
amb diabetis spiga el programa que es far a la sessi
deducaci fsica per poder triar el lloc de punci de la
insulina depenent de la previsi dexercici fsic.
Per evitar riscs, sha devitar lactivitat fsica si no es fa un
bon control de la diabetis.
Si lalumne amb diabetis manifesta necessitat de menjar, se li ha
de permetre fer-ho.
El centre educatiu ha dassegurar les condicions de conservaci
de la medicaci (el glucag sha de conservar refrigerat entre
2 C i 8 C).
Informaci ampliada sobre la diabetis:
http://www.caib.es/govern/sacfitxa.do?estua=216294&lang=ca&codi
=417839&coduo=216294
http://weib.caib.es/Recursos/diabetis_escola/guia.htm
68
Asma
2) Asma
Qu s
Lasma s una malaltia provocada per una resposta exagerada dels
bronquis a determinats desencadenants que fa que aquells es
tanquin de manera sobtada (broncoconstricci), la qual cosa provoca dificultat per respirar, tos, opressi al pit i xiulets. Hi ha un
10 % dinfants o joves que poden patir asma.
Signes i smptomes
Previs a una crisi dasma:
Augment de la tos.
Fatiga.
Ennuegament o dificultat per respirar.
Sibilacions (la respiraci fa xiulets).
Pitjor tolerncia a lexercici.
Durgncia extrema:
Cianosi (pell de color blau); pot ser ms visible als llavis
i davall les ungles.
Dispnea: dificultat per respirar que no permet parlar i/o
caminar.
Confusi mental o prdua de conscincia.
Actuaci
Si presenta smptomes previs a la crisi:
Aturau lexercici si la vctima nestava fent i facilitau-li que
pugui respirar b, en calma i asseguda cmodament
(vegeu lannex 5, Lexercici fsic i lasma, pg. 89).
69
Asma
Iniciau al ms aviat possible el tractament prescrit en la

seva fitxa de salut segons linforme clnic i les instruccions
prvies de la famlia.
Segons la situaci de la vctima, podeu fer les accions segents:
Donau-li la medicaci prescrita i, segons com evolucioni,
avisau la seva famlia (per exemple, si al cap de 20
minuts no ha millorat).
Avisau el 061 si presenta smptomes dalarma o si al cap
de 20 minuts dhaver-li administrar la medicaci la situaci
ha empitjorat. En aquest cas, avisau sempre la seva
famlia.
Si presenta smptomes durgncia extrema:
No perdeu temps: avisau el 061 i seguiu les indicacions
que us hi donin.
Aplicau el protocol de primers auxilis si la vctima perd la
conscincia.
70
Celiaquia
3) Celiaquia
Qu s
La malaltia celaca s una intolerncia permanent al gluten present
en determinats cereals (blat, ordi, sgol i civada). Produeix una
atrfia de les vellositats de lintest prim, fet que provoca una mala
absorci dels nutrients dels aliments (protenes, greixos, hidrats de
carboni, sals minerals i vitamines).
Signes i smptomes
Prdua de gana i de pes

Diarrea crnica
Distensi abdominal
Alteracions del carcter
Retard en el creixement
Actuaci
Cal tenir una cura especial amb els aliments que les persones
amb celiaquia ingereixen:
Poden menjar aliments frescs i naturals: llet, carn, peix,
ous, fruita, verdura, hortalisses, llegums i cereals sense
gluten (arrs i blat de moro), i tamb soia.
Shan devitar els productes manufacturats i els aliments
precuinats, ja que el gluten s present en el 80 %
daquests productes perqu shi utilitza com a colorant,
espessant, aroma, additiu, etc.
71
Celiaquia
Lalumnat amb celiaquia no ha de consumir productes si

en desconeixen lorigen dels ingredients.
Es recomana que els berenars es facin a laula per
assegurar que no es transgredeix la dieta, sobretot la dels
infants petits que encara no estan adaptats a la malaltia.
El servei de menjador ha dassegurar per a lalumnat amb
celiaquia una dieta sense gluten i ha dextremar la
vigilncia perqu no es mesclin els aliments de la dieta
celaca amb els de les altres dietes. Sha de procurar que
la dieta sigui el ms semblant a la resta, per sense
gluten.
Sha de facilitar la participaci en les celebracions que
organitza el centre educatiu amb aliments semblants als
que consumeixen els altres alumnes, per sense gluten.
El centre educatiu tamb els ha dassegurar una dieta
sense gluten en les sortides escolars, i que aquestes no
impliquin visites a llocs com ara fbriques de productes
elaborats amb gluten.
72
Allrgia alimentria i al ltex
4) Allrgia alimentria i al ltex

Qu s
Lallrgia s una reacci anmala del sistema immunitari a
substncies que sn inofensives per a la majoria de les persones
(aliments, ltex, pols, pls danimals, pollen), ja sigui per
ingesti, contacte o inhalaci. Aleshores, cada vegada que el cos
torna a entrar en contacte amb lallergen es desencadena la
reacci allrgica.
Signes i smptomes
Els smptomes poden aparixer al cap de pocs segons per
tamb al cap dunes quantes hores desprs de la ingesti, del
contacte o de la inhalaci de lallergen, tot i que en la majoria dels
casos apareixen durant la primera hora. Pel que fa als smptomes
que es presenten, cada persona s diferent. Les manifestacions
clniques que poden aparixer sn les segents:
A la pell: urticria, envermelliment, picor, conjuntivitis i edema
(inflamaci) dels llavis, de les parpelles o en altres localitzacions.
A laparell digestiu: picor a la boca i/o a la faringe, nusees,
vmits, diarrea i dolors abdominals.
A laparell respiratori: rinitis (inflamaci de la mucosa nasal),
edema laringi (canvi de veu, ronquera, dificultat per respirar),
obstrucci bronquial (respiraci rpida i amb xiulets).
Al sistema cardiovascular: taquicrdia, hipotensi, arrtmies,
prdua de la conscincia.
73
Actuaci general
La famlia de lalumnat amb allrgia ha dinformar el tutor o la
tutora sobre els smptomes i les reaccions que pateixen.
Totes les persones amb qui un alumne amb allrgia est durant
la jornada escolar han destar assabentades del seu problema,
de les caracterstiques, de la gravetat i de les pautes que han
de seguir si pateix una reacci al centre educatiu.
s important que la resta de lalumnat tamb conegui el problema i el perqu de les mesures que shan dadoptar.
Si un alumne amb allrgia rebutja un aliment, no heu dinsistir
mai que el prengui, encara que sapigueu segur que en pot
menjar.
Si un alumne amb allrgia fa s del menjador escolar, s
important que la persona responsable legal sentrevisti amb
lencarregada del menjador i/o de la cuina (vegeu lannex 6,
Informaci general per al menjador escolar que atn alumnes
amb allrgies, pg. 91).
Actuaci especfica en cas dallrgia al ltex
Evitau manipular els aliments i totes les superfcies amb guants
de ltex, a causa del possible risc de contaminaci creuada.
Impediu el contacte de lalumne implicat amb material que
contengui ltex, perqu les reaccions allrgiques a aquesta
substncia poden ser per contacte, ingesta o inhalaci (vegeu
lannex 7, pg. 92, Instruccions per prevenir lallrgia al ltex
i lannex 8, pg. 94, La llista dels materials que poden contenir
ltex).
74
Actuacions en cas de reacci allrgica

Reacci de carcter lleu, amb smptomes cutanis i/o gastro
intestinals:
No deixeu mai la vctima tota sola.
Avisau la seva famlia perqu vngui a recollir-la i prengui
les mesures oportunes.
Si no es pot contactar amb la famlia o no pot venir a
recollir-la, telefonau al 061 i seguiu les indicacions que us
hi donin.
Reacci de carcter greu, amb smptomes respiratoris:
Alertau immediatament el 061 i seguiu les indicacions que
us hi donin. Indicau al 061 que es tracta duna persona
amb aquest tipus dallrgia perqu utilitzin material
adequat.
Emergncia per una reacci sistmica (hipotensi, desmai,
sncope):
Si disposau dadrenalina, administrau-lin la dosi que us
indiqui el 061 o que consti en linforme clnic. s important
disposar de lautoritzaci prvia de la famlia (vegeu
lannex 4, pg. 88).
Aplicau el protocol general de primers auxilis.
75
D)
LA FARMACIOLA
78
La farmaciola
La farmaciola
s el lloc on es guarda el material necessari per poder fer les
primeres cures quan sesdev algun problema de salut. Pot ser un
armariet, una caixa o un calaix que es puguin tancar.
On ha de ser
La farmaciola ha de ser en algun lloc visible i que tothom conegui.
Ha destar protegida de la llum, la calor i la humitat, i tancada (per
no amb clau). Preferentment ha de ser en un lloc alt o difcil
daccedir per als infants ms petits i, si s possible, proper a un
punt daigua. A banda del material propi, ha de contenir un
document que reculli els telfons dinters: 061, centre de salut de
referncia, Centre Nacional de Toxicologia, bombers, policia local
(vegeu lannex 10, pg. 97).
Tamb sha de disposar duna farmaciola per dur a les excursions,
als viatges, a les sortides, etc., amb el mateix contingut que la
farmaciola del centre, per amb menys quantitat.
Qui sen responsabilitza del manteniment
Sha de designar una persona responsable de revisar
peridicament el material per tal de reposar el que sacabi i retirar
el que estigui caducat.
Contingut:
Antisptic ds extern del tipus clorhexidina
Benes de diferents mides de cot i de crep
79
La farmaciola
Bossa de fred
Cot, tiretes i apsits
Esparadrap antiallrgic de paper
Gases estrils
Guants dun sol s

Medicaments
Pinces
Srum fisiolgic
Termmetre
Tisores dacer inoxidable i punta rodona
Un producte per alleugerar la cossor de les picades dinsectes
(p. ex., llapis damonac...)
El material que cont la farmaciola no ha de

ser de ltex, especialment en els centres
educatius que tenen persones amb allrgia
a aquesta substncia.
Recomanacions
Utilitzau sempre guants dun sol s.

Netejau i/o desinfectau els estris utilitzats.
Guardau tots els productes dins lenvs original.
Comprovau peridicament les dates de caducitat. Els medicaments caducats, igual que el material sanitari, shan de dur a un
punt SIGRE, que trobareu a qualsevol farmcia.
Exposau aquest document a labast vora la farmaciola.
80
La farmaciola
Els medicaments especfics de lalumnat amb

qualque patologia shan de tenir dins la
farmaciola identificats correctament i amb
la documentaci necessria per poder
administrar-los.
81
ANNEXOS
84
ANNEX 1.
Fitxa de lalumne/alumna amb alguna patologia crnica
Fitxa de lalumne/alumna amb alguna patologia crnica

Nom i llinatges de lalumne/alumna: ............................
Fotografia
(opcional)
........................................................................................
Nom i llinatges del pare / de la mare o del tutor / de la
tutora legal: ....................................................................
Adrea completa (nom de la via, nmero i pis): ...................................
..................................................................................................................
Localitat (i municipi): ...............................................................................
Telfons de contacte: ..............................................................................
Curs: .........................................................................................................
Nom i llinatges del tutor / de la tutora del curs: ....................................
..................................................................................................................
Centre de salut de referncia del centre educatiu: ..............................
Equip sanitari de referncia i telfons de contacte: .............................
..................................................................................................................
Problema de salut: ..................................................................................
..................................................................................................................
Aquesta fitxa s confidencial.

85
Annex 2
ANNEX 2.
Informe clnic (emplenar sols en cas que el tractament impliqui una pauta
dactuaci en lhorari escolar)
Es pot emprar com a informe de salut el format vigent en el Servei de Salut
emplenat pel metge o per la metgessa que tracta lalumne/alumna. Tamb es pot
utilitzar el model segent.
Informe clnic
Nom i llinatges del metge / de la metgessa ........................................
..................................................................................................................
Nmero de collegiaci: ..........................................................................
INFORM:
1. Que lalumne/alumna ........................................................................ ,
de ........ anys dedat, pateix actualment ............................................
..............................................................................................................
2. Que rep el tractament segent: ........................................................
..............................................................................................................
..............................................................................................................
3. Que, en cas durgncia, necessita rebre latenci segent:
..............................................................................................................
..............................................................................................................
..............................................................................................................
................................... , .......... d ................................... de 20 ......
[rbrica]
[segell]
Aquest informe s confidencial.
86
Annex 3
ANNEX 3. Autoritzaci per al trasllat al centre de salut ms

proper en cas daccident lleu
Autoritzaci per traslladar un alumne / una alumna

en cas daccident durant el curs 20....../20......
Nom i llinatges de lalumne/alumna: .....................................................
..................................................................................................................
Centre educatiu: ......................................................................................
Curs: ..............................
Nom i llinatges del pare / de la mare o del tutor / de la tutora legal:
..................................................................................................................
Nm. del document didentitat: ..........................................
Com a pare / mare / tutor / tutora legal,
AUTORITZ
el trasllat de lalumne/
alumna en qesti a un centre sanitari amb lacompanyament dun

membre del centre educatiu en el cas dun accident lleu.
................................. , .......... d ................................ de 20 .....
[rbrica]
87
Annex 4
ANNEX 4. Autoritzaci de la persona responsable legal per a

ladministraci de medicaments
Autoritzaci per a ladministraci de medicaments

Nom i llinatges de lalumne/alumna: ......................................................
...................................................................................................................
Centre educatiu: .......................................................................................
Curs: .............................
Nom i llinatges del pare o de la mare o del tutor / de la tutora legal:
...................................................................................................................
Nm. del document didentitat: ..........................................
Com a pare / mare / tutor / tutora legal, AUTORITZ els professionals del
centre educatiu a administrar a lalumne/alumna en qesti el
medicament segent segons la pauta prescrita:
Nom del medicament: ..............................................................................
Dies en qu sha dadministrar: ..............................................................
Dosi: ..............................
Pel que fa als medicaments que requereixen prescripci facultativa,
aquesta autoritzaci ha danar acompanyada de lautoritzaci mdica
corresponent (recepta mdica, informe clnic o informe dalta
hospitalria).
Es demana a la persona responsable de lalumne/alumna que, si s
possible, lhorari dadministraci dels medicaments no coincideixi amb
lhorari escolar.
.................................., ........ d ........................... de 20.......

[rbrica]
88
Annex 5
ANNEX 5.
Lexercici fsic i lasma: informaci per al professorat
Lasma indut per lesfor s una broncoconstricci aguda que
apareix durant un exercici dintensitat i durada variable, per
sobretot desprs dhaver-lo fet. Generalment, lexercici ha de ser
intens i prolongat en el temps perqu apareguin els smptomes de
lasma. Aix doncs, activitats intenses per curtes (de dos minuts
de durada) provoquen menys problemes que les que representen
un perode desfor ms llarg.
Els smptomes de la crisi dasma provocada per lexercici sn els
mateixos que els de qualsevol altra crisi ocasionada per un altre
estmul i noms ocasionalment es manifesta amb tos com a nic
smptoma. I rarament s tan greu que faci falta hospitalitzar la
vctima.
El professorat deducaci fsica ha de saber les normes que, abans
de fer exercici, un alumne amb asma ha de complir segons les
indicacions dels professionals sanitaris:
Ha devitar fer qualsevol activitat fsica quan lasma no est controlada o quan lalumne presenta sibilaci (xiulets) o tos intensa
o b pateix una infecci respiratria.
Cal que prengui la medicaci (si est prescrita) quinze minuts
abans de fer lactivitat fsica.
s necessari que faci un escalfament prolongat i progressiu.
Ha devitar els exercicis prolongats o de molta intensitat si no ha
assolit una bona condici fsica. El ms recomanable s fer
exercicis per intervals.
s important que respiri pel nas.
89
Annex 5
Recomanacions durant les sortides escolars

Els alumnes amb asma poden fer totes les activitats extraescolars
igual que la resta de lalumnat, amb la precauci de dur sempre la
medicaci corresponent, la seva fitxa i una cpia de linforme clnic.
En el cas dalumnes amb asma i tamb allrgia al pollen o a
lepiteli danimals, cal valorar les sortides a zones on la crrega
dallrgens sigui excessiva (visites al camp o a granges danimals).
90
Annex 6
ANNEX 6. Informaci general per al menjador escolar que atn

alumnes amb allrgies
Per preparar el menjar de lalumnat amb allrgia al menjador
escolar s fonamental que el personal de cuina spiga com
manipular els aliments i que estigui ben informat sobre els diferents
ingredients i les denominacions que poden tenir els allrgens.
Dentrada, lexclusi dels aliments que puguin provocar allrgies
pot parixer senzilla, per en la prctica no ho s tant perqu
poden aparixer de manera emmascarada en la composici
daltres aliments. A ms, tot i que la normativa sobre letiquetatge
ha millorat molt, s possible que alguns components no apareguin
a letiqueta dalguns productes; tanmateix, s important aprendre
a interpretar les etiquetes i evitar els productes que no hi exposin
clarament els seus components.
s ms segur que els alumnes amb allrgia

als aliments i/o al ltex no consumeixin
productes envasats.
Tamb s molt important manipular correctament els estris de

cuina, perqu hi ha el risc de contaminar-los. Els alumnes amb
allrgies han de tenir els seus propis estris a fi devitar riscs. Aix
mateix, no han de compartir loli, laigua per bullir, etc., en
lelaboraci o la preparaci daliments.
91
Annex 7
ANNEX 7.
Instruccions per prevenir un brot dallrgia al ltex
El ltex s una substncia que actualment s present en molts
objectes. Fins a 40.000 productes, segons algunes publicacions,
poden ser de ltex o contenir-ne en la composici (vegeu exemples
de productes que poden contenir ltex a lannex 8, pg. 92). Per
tant, la principal mesura de prevenci s evitar lexposici al ltex,
s a dir, crear per a lalumne amb aquesta allrgia un entorn sense
ltex, el ms segur possible. A ms, la seva famlia ha dinformar el
professorat sobre els smptomes i les reaccions que pateix.
Per una banda, totes les persones del centre educatiu,
especialment les que tenen contacte directe amb lalumne afectat,
han de conixer el problema i les seves caracterstiques, la
gravetat que comporta i les pautes que han de seguir si es
produeix una reacci allrgica a lescola.
Per la seva part, la famlia hauria de repassar amb el professorat
de lalumne el material escolar que ha dutilitzar a laula i aportar,
si fa falta, una llista dels productes que cal evitar i donar les
recomanacions que shan de tenir en compte. Tamb s important
que la resta de lalumnat conegui el problema i el perqu de les
mesures que shan dadoptar en el recinte escolar.
Per tot aix s imprescindible tenir sempre en un lloc visible la
informaci i els telfons de contacte per als casos durgncia.
Si lalumne amb allrgia rebutja un aliment no sha dinsistir mai
que el prengui, encara que leducador estigui segur que en pot
menjar (vegeu lannex 5 sobre informaci general per al menjador
escolar que atn alumnes amb allrgies, pg. 89).
92
Annex 7
s important que lalumnat amb allrgia participi a totes les

activitats de laula. Cal assegurar-se que sintegri en el medi
escolar, per adoptant sempre les mesures de protecci
adequades i necessries per evitar qualsevol situaci de risc.
Cap persona dins el centre educatiu no ha

dutilitzar guants ni utensilis que contenen
ltex per a la neteja del centre.
93
Annex 8
ANNEX 8. Llista de materials possiblement emprats en el

context escolar que poden contenir ltex
Accessoris de piscina (ulleres, gorres, calcetins de piscina)

Adhesius (coles, cinta adhesiva, gomets)
Botons de les calculadores
Calces i pantis
Calculadores
Canyetes de refrescs
Caretes de carnaval
Elstics de la roba interior
Elstics i roba esportiva elstica
Embenatges elstics
Estores (la part de baix, antilliscant)
Etiquetes engomades
Globus
Gorres de piscina, calcetins de piscina
Guants (sanitaris o de treball)
Impermeables
Joguines, pilotes, pepes de goma
Mnecs de raquetes
Manillars de bicicletes
Matalassos elstics
Material de farmaciola (tiretes, esparadrap, benes elstiques)
Paviments (als centres esportius, a les rampes daccs)
Pintures, bolgrafs, retoladors, gomes desborrar
Proteccions per no llenegar a les escales
Ratolins dordinador
Rodes
Soles de sabates
Taps de lavabos i de banyeres
Ventoses
Visors de prismtics i cmeres
Xiclets
94
Annex 9
ANNEX 9.
Full dinstruccions per administrar glucag
El glucag, principi actiu de GlucaGen, s una hormona natural que t
lefecte contrari al de la insulina en lorganisme hum. Tot seguit sexplica
com emprar GlucaGen Hypokit 1 mg, plvores i dissolvent per a soluci
injectable.
Preparaci de la soluci per a la injecci
Seguiu aquestes instruccions llevat que el metge us nhagi donat unes
altres de diferents.
1. Llevau el caputx de plstic de color taronja del
vial. Treis el protector de lagulla de la xeringa.
Introduu lagulla en el disc de goma del vial que
cont GlucaGen i injectau tot el lquid de la
xeringa en el vial.
2. Sense retirar lagulla del vial, sacsejau-lo
suaument fins que GlucaGen estigui completament dissolt i la soluci quedi clara.
3. Assegurau-vos que lmbol est completament

posat. Mentre manteniu lagulla dins el lquid,
extreis lentament tota la soluci cap a la xeringa.
Anau amb compte que lmbol no surti fora de la
xeringa. Retirau qualsevol bombolla daire que hi
hagi a la xeringa de la manera segent: Subjectau
la xeringa amb els dits i dirigiu lagulla cap a dalt.
Eliminau amb compte qualsevol bombolla daire
que hagi quedat a la part superior de la xeringa.
4. Injectau la dosi davall de la pell (via subcutnia) o

al mscul, segons les instruccions indicades pel
metge o la infermera.
95
Annex 9
Dosificaci
Dosi per a adults: administrau-los tota la soluci (1 ml).
Dosis per a infants: administrau tota la soluci (1 ml) als infants que
pesin ms de 25 kg o als majors de 6-8 anys, i noms la meitat de
la soluci (0,5 ml) als infants que pesin menys de 25 kg o tenguin
menys de 6-8 anys, dampolla per a menors de 2 anys.
Trobareu ms informaci a la pgina web
<https://sinaem4.agemed.es/consaem/ especialidad.do? metodo=verFichaWordPdf
&codigo =59327 &formato=pdf&formulario=PROSPECTOS>.
96
Annex 10
ANNEX 10.
Telfons dinters per a la farmaciola
Servei dajuda
Servei durgncia
Telfon
061
Centre de salut
Bombers
085
Policia local
Centre Nacional de Toxicologia 91 562 04 20
(comprovau-lo peridicament)
97
Bibliografia
Bibliografia
Monografies impreses
JIMNEZ MURILLO, L.; MONTERO PREZ, F. J. Medicina de urgencias
y emergencias: gua diagnstica y protocolos de actuacin (4a
ed.). Madrid: Elsevier, 2009.
Monografies en lnia
ASSOCIACI DAL LRGICS ALIMENTARIS I AL LTEX DE C ATALUNYA .
Allrgies alimentries i al ltex: guia per a lescola. Disponible
en: <www.immunitasvera.org> [Consulta: 22 juliol 2010].
C OMUNIDAD DE M ADRID. Asma y escuela. Disponible en:
<www.madrid.org/cs/Satellite?cid=1162289264107&language
= e s & pa g e n a m e = P o r ta l S a l u d % 2 F P a g e % 2 F P T S A _ p i n ta r
ContenidoFinal&vest=1156329914017> [Consulta: 22 juliol 2010].
CONSEJO ESPAOL DE RESUCITACIN CARDIOPULMONAR. Recomendaciones 2005 en resucitacin cardiopulmonar del European
Resucitation Council. Disponible en: <www.seslap.com/seslap/
html/fcontinuada/pdf/nr_rcp.pdf> [Consulta: 22 de juliol 2010].
C REU ROJA. Picades i mossegades danimals. Disponible en:
<www.creurojamataro.org/apunts/24.pdf> [consulta: 22 de juliol
2010].
FISTERRA SALUD. Alergia al ltex. Disponible en: <www.fisterra.com/
salud/1infoconse/alergia_latex.asp> [Consulta: 22 juliol 2010].
GENERALITAT DE CATALUNYA. La farmaciola escolar. Disponible en:
<www20.gencat.cat/docs/Educacio/Home/Serveis%20Territorials/
Barcelona%20II-Comarques/Documents/Arxius/farmaciola.pdf >
[Consulta: 22 juliol 2010].
98
Bibliografia
GENERALITAT
DE
CATALUNYA. Protocol per lalumnat amb allrgies
alimentries i/o al ltex. Disponible en: <www.xtec.es/innovacio/

salut> [Consulta: 22 juliol 2010].
GENERALITAT
a
DE
CATALUNYA. Sida i comunitat escolar: informaci per
professionals
de
lmbit
educatiu.
Disponible
en:
<www.gencat.cat/salut/depsalut/html/ca/dir2068/sidacescol.pdf>
[Consulta: 22 juliol 2010].
GOVERN DE LES ILLES BALEARS . La diabetis infantil a lescola:
orientacions per al professorat. Disponible en: <http://
weib.caib.es/recursos/diabetis_escola/guia.htm> [Consulta: 22
juliol 2010].
H OSPITAL V ALL DH EBRON. Picades dinsectes. Disponible en:
<www.vhebron.net/bn/revista/rev25/vhrev2.htm> [Consulta: 22
juliol 2010].
JUNTA DE ANDALUCA. Protocolos de actuacin ante emergencias sanitarias en centros educativos y deportivos andaluces. Disponible
en:<www.juntadeandalucia.es/educacion/portal/com/bin/salud/
contenidos/PrimerosAuxilios/PrimerosAuxilios/1227516803290_
protocolo-de-actuacion.pdf> [Consulta: 22 juliol 2010].
MEDLINEPLUS. Alergia al ltex. Disponible en: <www.nlm.nih.gov/
medlineplus/spanish/latexallergy.html> [Consulta: 22 juliol 2010].
M EDLINEP LUS . Diabetes tipo 1. Disponible en:<http:www.nlm.nih.
gov/medlineplus/spanish/ency/article/000305.htm> [Consulta: 22
juliol 2010].
MEDLINEPLUS. Hemorragia nasal. Disponible en: <www.nlm.nih.gov/
medlineplus/spanish/ency/article/003106.htm> [Consulta: 22 juliol
2010].
99
Bibliografia
MINISTERIO
DE
SALUD. Gua clnica: trauma ocular grave. Santiago:
Minsal, 2007. Disponible en: <www.redsalud.gov.cl/archivos/

guiasges/traumaocular.pdf> [Consulta: 22 juliol 2010].
REGIN
DE
MURCIA. Protocolo de actuacin ante situaciones que
impliquen alteraciones del estado de salud del alumnado.

Disponible en: <www.carm.es/neweb2/servlet/integra.servlets.
ControlPublico?IDCONTENIDO=5093&IDTIPO=100&RASTRO
=c797$m3921,4492> [Consulta: 22 juliol 2010].
Articles de revistes
Calvo Macas C, Manrique Martnez I, Rodrguez Nez A,
Lpez-Herce Cid J. Reanimacin cardiopulmonar bsica en
pediatra. Anales de Pediatra. 2006; 65: 241-251.
Altres recursos
AGENCIA ESPAOLA DE MEDICAMENTOS Y PRODUCTOS SANITARIOS. Altellus
0,15/0,30. Disponible en: <https://sinaem4.agemed.es/consaem>
ASOCIACIN ESPAOLA DE ALRGICOS
<www.aepnaa.org>.
A SOCIACIN E SPAOLA DE A LRGICOS
<www.alergialatex.com>.
100
ALIMENTOS
AL
LTEX (AEPNAA).
L TEX.
101

PROTOCOL PRIMERS AUXILIS Març11 PDF

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

PROTOCOL PRIMERS AUXILIS Març11 PDF

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

PROTOCOL DE PRIMERS AUXILIS

I ALTRES PROBLEMES DE SALUT

Protocol de primers auxilis i altres problemes de salut als centres educatius

Margalida Perell Vives. Direcci General dInnovaci i Formaci del Professorat.

Protocol de primers auxilis i altres problemes de salut als centres educatius

Protocol de primers auxilis i altres problemes de salut als centres educatius

B) Actuacions en cas daccidents escolars i altres

C) Problemes de salut crnics ................................ 63

Protocol de primers auxilis i altres problemes de salut als centres educatius

Bartomeu Llins Ferr

Vicen Thoms Mulet

Protocol de primers auxilis i altres problemes de salut als centres educatius

La Comissi Tcnica de Promoci i Educaci per a la Salut de les

Protocol de primers auxilis i altres problemes de salut als centres educatius

PROTOCOL GENERAL DACTUACI

Protocol de primers auxilis i altres problemes de salut als centres educatius

Protocol de primers auxilis i altres problemes de salut als centres educatius

Actuacions del centre educatiu

DEL CENTRE EDUCATIU QUAN UN ALUMNE

PRESENTA UN PROBLEMA DE SALUT

Saber si pateix algun tipus de malaltia que pugui desembocar en

Llei Orgnica, 15/1999, de 13 de desembre, de Protecci de Dades de Carcter Personal.

Protocol de primers auxilis i altres problemes de salut als centres educatius

Actuacions del centre educatiu

Quan un alumne no pugui assistir a classe o desenvolupar una

Protocol de primers auxilis i altres problemes de salut als centres educatius

Actuacions del centre educatiu

Per resoldre dubtes relacionats amb aquest

Protocol de primers auxilis i altres problemes de salut als centres educatius

PROTOCOLS ESPECFICS DACTUACI

SITUACIONS D EMERGNCIA : LA VIDA PERILLA

Protocol de primers auxilis i altres problemes de salut als centres educatius

Protocol general per aplicar els primers auxilis

1. Protocol general per aplicar els primers auxilis

Qu sn els primers auxilis

Llei Orgnica, 10/1995, de 23 de novembre, del Cdi Penal.

Protocol de primers auxilis i altres problemes de salut als centres educatius

Protocol general per aplicar els primers auxilis

que observau el moviment del trax. Si la vctima est

Protocol de primers auxilis i altres problemes de salut als centres educatius

Protocol de primers auxilis i altres problemes de salut als centres educatius

3. Donau avs dajuda a qualque membre del centre i

Protocol de primers auxilis i altres problemes de salut als centres educatius

d) Flexionau-li el bra esquerre sobre el seu cos.

f) Girau-li el cos fent-lo rodar cap a la seva dreta fins que

Protocol de primers auxilis i altres problemes de salut als centres educatius

La postura ha de ser estable i cal assegurar-se que el maluc i

5. Continuau demanant ajuda.

Protocol de primers auxilis i altres problemes de salut als centres educatius

Obriu-li la via aria fent la maniobra front-ment: amb una

Protocol de primers auxilis i altres problemes de salut als centres educatius

Si sou una persona entrenada

8. Si la vctima no presenta signes vitals:

Protocol de primers auxilis i altres problemes de salut als centres educatius

Proporcionau-li dues insuflacions daire.

Aplicau totes aquestes recomanacions

Protocol de primers auxilis i altres problemes de salut als centres educatius

Obstrucci de la via aria, ennugament

3) Obstrucci de la via aria, ennuagament

Dificultat o incapacitat per respirar i parlar.

Si els procediments anteriors no sn

Protocol de primers auxilis i altres problemes de salut als centres educatius

Obstrucci de la via aria, ennugament