Primers Auxilis Ca PDF

PRIMERS AUXILIS
Dr. Isaac Pons Martn del Campo
Direcci i realitzaci: Dr. Isaac Pons Martn del Campo

Producci: Prevenci Risc Escolar
Figurants: Ramon Buira, Roco Carramiana i Laia Galts
Fotografia: Susanna Gassiot (excepte algunes aportacions a Picades i mossegades)
Illustracions: Oriol Borrut
Disseny i maquetaci: Clara Gassiot
PROHIBIDA LA REPRODUCCI TOTAL O PARCIAL

SENSE LAUTORITZACI DE PREVENCI RISC ESCOLAR, S.L.
NDEX
1. Consideracions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5
2. Prevenci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7
2.1. Al centre/casa de colnies
2.2. Dexcursi
2.3. A lhora del bany
2.4. A la intendncia
3. Fitxa mdica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .12
4. Farmaciola . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .13
5. Valoraci inicial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .16
5.1. Consells generals
5.2. Com actuar
5.3. Exploraci
5.4. Posici Lateral de Seguretat (P.L.S.)
5.5. Posici de Trendelemburg
6. Suport Vital Bsic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .27
7. Obstrucci de la via aria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .31
7.1. Adults
7.2. Nens
8. Cossos estranys . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .36
8.1. Ull
8.2. Nas
8.3. Oda
9. Ferides i contusions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .39
9.1. Ferides
9.2. Contusions
10. Hemorrgies . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .42
10.1. Externes
10.2. Exterioritzades
11. Prdua de conscincia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .47
11.1. Lipotmia
11.2. Xoc
12. Traumatismes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .50
12.1. Esquin
12.2. Luxaci
12.3. Fractura
12.4. Lesi de columna
13. Cremades . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .63
14. Trastorns per excs de calor . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .67
14.1. Rampes
14.2. Insolaci
14.3. Cop de calor
15. Trastorns per excs de fred . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .70
15.1. Hipotrmia
15.2. Congelacions
16. Picades i mossegades . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .73
16.1. Picades dinsectes
16.2. Picades darcnids
16.3. Picades docell
16.4. Mossegades de serp
16.5. Mossegades de mamfers
16.6. Mossegades danimals marins
17. Intoxicacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .82
17.1. Txics per via digestiva
17.2. Txics per via respiratria
18. Malalties crniques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .87
18.1. Atac dasma
18.2. Diabetes Mellitus
18.2. Epilpsia
19. Miscellnia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .93
19.1. Mal de panxa
19.2. Mal de cap
19.3. Febre
19.4. Vmits
19.5. Diarrees
19.6. Restrenyiment
19.7. Hidrocuci
19.8. Torsi testicular
19.9. Crisis dansietat
CONSIDERACIONS
Aquest curs que us proporcionem a continuaci, noms pretn ser una eina de consulta i
d'aclariment de dubtes en aquest mn tan complicat i ple de remeis casolans com sn els
primers auxilis.
En cap cas pretn ser una font de referncia exclusiva amb la veritat absoluta ni tampoc
substituir els cursos presencials d'escoles de formaci contrastades com poden ser la Creu
Roja o la Federaci Espanyola de Socorrisme i Salvament Aqutic.
No oblidem que sn escoles com les abans mencionades, amb continguts terics i prctics,
les que poden oferir titulacions oficials en l'mbit del socorrisme.
Per ltim, s interessant recordar que els primers auxilis estan sotmesos a constants variacions i actualitzacions; ra per la qual s convenient, i fins i tot necessari, seguir informantse o participar en sessions de reciclatge per tal d'anar renovant els nostres coneixements i
habilitats.
Concepte de SALUT
1960 (OMS), defineix la salut com l'estat complet de benestar fsic, mental i social i
no nicament l'absncia de malaltia.
1976 (X Congrs de Biologia), es defineix la salut de l'home com aquella forma de
viure autnoma, solidria i joiosa de la vida. La salut s la plena realitzaci de cada un
en circumstncies favorables o adverses.
PREVENCI
AL CENTRE/CASA DE COLNIES
- Deixar oberts els forats de ventilaci.
- Installar els endolls lluny de les sortides d'aigua.
- No fer servir els electrodomstics quan el terra estigui mullat (projectors, radiocassetes,
calefactors...).
- Desconnectar els electrodomstics desprs de fer-los servir.
- Subjectar b les prestatgeries a la paret.
- Fer servir material no txic (pintures...).
- Assegurar-nos que hi hagi baranes fermes a les escales.
- Muntar els armaris de fcil accs (que no calgui enfilar-se a una cadira).
- Tenir el centre net (cal escombrar-lo i fregar-lo peridicament).
- No utilitzar materials petits amb els nens ms petits.
- No tenir bombetes sense llum, ni llum sense bombeta.
- Posar proteccions a les portes per tal que no es puguin enganxar els dits els nens ms
petits.
- Practicar un pla d'evacuaci en cas d'incendi.
- Tenir els telfons i adreces d'inters a m.
- Tenir les fitxes mdiques dels nens.
Mantenir tancats i fora de l'abast dels nens:

- Farmaciola.
- Productes de neteja o txics.
- Material potencialment perills (cters, llumins, xinxetes, etc.)
Per a cases de colnies tamb:

- Constatar que les lliteres tenen baranes protectores en els llits superiors.
- Constatar que quan la casa s fosca hi queda el llum encs d'emergncia.
PREVENCI
DEXCURSI
- Tenir l'autoritzaci paterna i la fitxa mdica de cada nen.
- Portar la farmaciola (el monitor que va darrera), brixola i mapa.
- Buscar quin s el centre mdic ms proper del lloc on anirem, abans d'haver marxat d'excursi.
- Tenir en compte l'edat i la capacitat dels nens al preparar l'excursi.
- Estudiar el recorregut (fonts, aixoplucs...) abans de sortir.
- No fer sortides en hores de sol mxim (aproximadament entre les 12 i les 16 hores, segons
el lloc i l'poca de l'any).
- No comenar descensos d'un cim ni excursions a partir de les 17 hores (hem de fer tot el
trajecte amb llum solar).
- Cal portar: calat cmode i ben cordat, roba d'abric, mitjons de cot,
capelina/cangur/impermeable, cantimplora plena, lot i menjar (fruits secs, sucs de fruita,
xocolata, galetes, llet condensada, entrepans no molt greixosos...).
- Distribuir-nos correctament les nens.
- Caminar sempre per l'esquerra en filera d'un en carretera.
- Anar sempre tot el grup junt.
- No fer foc.
- No molestar els animals, especialment els insectes.
- No arriscar-nos a beure aigua dels rius (si cal fer-ho que sigui aigua corrent, no estancada).
- No cercar dreceres si no coneixem l'indret, i menys si fosqueja.
- Tornar enrera sense recana davant de qualsevol imprevist (cam equivocat, travessa llarga...) tot vencent la frustraci. Recordem que un monitor mai es perd, senzillament "es despista".
- No refiar-nos ni arriscar-nos (atenci amb els esports d'aventura i qualsevol activitat de
risc).
- Anar sempre acompanyats de gent experta en excursions d'alta muntanya.
PREVENCI
A LHORA DEL BANY

- Evitar el bany quan estiguem molt cansats o en males condicions psquiques.
- Esperem 1 hora i mitja per banyar-nos havent menjat.
- No banyar-nos en llocs perillosos (rius amb turbulncies, mar picat, remolins...).
- Tenir un llistat dels nens que no saben nedar.
- Prendre el sol amb precauci i gradualment per evitar insolacions i cremades.
- Utilitzar cremes amb factor de protecci alt (mnim factor 30) i barrets de color clar.
- Repartir-se correctament: monitors fora i dins de l'aigua, tots vigilant.
A la platja i al riu:
- Delimitar la zona de bany.
- Dur sempre sandlies lligades.
- No aventurar-nos mar endins.
- Intentar situar-nos prop d'una torre de vigilncia i banyar-nos noms si hi ha bandera
verda.
A la piscina:
- Seguir les normes de les piscines municipals (dutxar-se abans d'entrar a l'aigua, etc.).
- No tenir actituds perilloses (jugar a enfonsar-se, fer castells, crrer al voltant de la piscina,
etc.).
10
PREVENCI
A LA INTENDNCIA
- HIGIENE PERSONAL: rentar-se les mans, recollir-se els cabells, treure's les joies.
- HBITS HIGINICS: evitar fumar, menjar, mastegar xiclet, escopir, eixugar-se la suor amb
la m, esternudar o tossir sobre els aliments, pentinar-se, rascar-se, tastar els aliments
amb els dits i manipular diners. Tamb hem d'evitar el contacte dels insectes amb el menjar.
- LA SALUT: cal protegir-se les ferides amb un apsit impermeable que haurem de mantenir
net.
- LA COCCI: coure b els aliments evitant que la carn, la truita... quedin crues. Evitar el contacte entre els aliments crus i els cuinats (netejar les superfcies i estris que s'hagin fet servir amb aliments crus).
- LAIGUA: utilitzar nicament aigua potable per cuinar, per a la preparaci de glaons, per
a la neteja d'estris i installacions, per a la higiene corporal.
- L'EMMAGATZEMATGE: Emmagatzemar els aliments en llocs secs, nets, ventilats i protegits
de la llum solar. No collocar els aliments sobre el terra o en contacte amb les parets.
Ordenar els aliments segons el tipus (carn, peix, lctics, ous, fruites i verdura). Separar els
aliments cuits dels crus. No sobrepassar la capacitat dels frigorfics.
- LA NETEJA: netejar de manera humida (no escombrar mai el terra en sec). Els productes
de neteja i desinfecci s'han de guardar correctament identificats i convenientment separats dels aliments.
PREVENCI
11
- LA PREPARACI CULINRIA:
Verdura i fruita: S'ha de rentar amb aigua a pressi i submergir-la en una soluci d'aigua amb lleixiu (7 gotes del lleixiu per litre d'aigua) durant 5 minuts. Finalment, cal
esbandir-la amb aigua potable a pressi.
Aliments congelats: La fruita i les hortalisses poden cuinar-se sense estar descongelades. La carn, les aus i el peix s'han de descongelar completament abans de cuinarlos (excepte els aliments preparats especialment). Un cop descongelat el producte,
mai no s'ha de tornar a congelar i s'ha de cuinar rpidament.
Conserves: Utilitzar noms conserves industrials (no casolanes). No utilitzar-les si
venen en envasos rovellats, abonyegats i sense etiqueta.
No utilitzar-les si es presenten en envasos bombats o si desprenen gas o mala olor
en obrir-les. Un cop obertes conserveu-les en el frigorfic.
Aliments sensibles:
Maionesa: utilitzar maionesa envasada.
Truita: utilitzar ous frescos amb la closca ntegra i neta (rentar-los amb aigua
just abans d'obrir-los).
Amanida: mantenir-la en el frigorfic, utilitzar ingredients nets i desinfectats;
cal que tots els ingredients estiguin freds abans de barrejar-los; amanir-los amb llimona o vinagre (que proporcionen un medi cid).
Nata: utilitzar nata pasteuritzada i envasada, conservar-la en el frigorfic, no
barrejar nates de dies diferents.
Utilitzar oli d'oliva per a tot.
12
FITXA MDICA
FITXA MDICA
- Confidencial.
- Renovable cada any.
- A m per poder-la consultar quan sigui necessari, fins i tot quan marxem d'excursi.
Mnims indispensables:
- Nom, cognoms, adrea i telfons de contacte en cas
d'urgncia.
- Malalties importants prvies/ingressos hospitalaris.
- Intervencions quirrgiques prvies.
- Allrgies conegudes.
- Malalties actuals i descripci dels tractaments que est
seguint en aquest moment.
- Dieta o rgims especials (diabtics, celacs).
- Enuresi i altres trastorns del son.
- Si sap nedar.
- Alteracions motrius.
- Altres (lents de contacte/ulleres, peus plans, si es cansa
fcilment, si t tendncia a les otitis, si es mareja).
Ha d'anar acompanyada de:

- Targeta de la Seguretat Social.
- Fotocpia del carnet de vacunacions.
- Autoritzaci dels pares o tutors legals.
FARMACIOLA
13
FARMACIOLA
ESPAI ADIENT
- Armari tancat (no amb clau) a 1,20 m. (per evitar l'accs dels nens) en un lloc no massa
humit, ni massa sec, lluny d'una font directa de calor. Lluny de l'accs dels nens (per exemple; penjat a 1,20 metres d'alada).
- Ni el bany ni la cuina sn llocs recomanables per tenir la farmaciola.
- Ronyonera, necesser o similar en cas de marxar d'excursi.
INSTRUMENTAL DE CURES
- Tisores de puntes rodones.
- Pinces sense dents.
- Termmetre.
- Imperdibles (per subjectar cabestrells).
- Lot.
s convenient netejar aquest material desprs de cada s, aix com tenir-lo en un lloc especial dins la farmaciola (per exemple una petita caixa de plstic).
14
FARMACIOLA
MATERIAL FUNGIBLE
Autoprotecci
- Guants de ltex d'un sol s.
- Mscara de protecci facial (en cas d'haver de realitzar un SVB).
- Tovalloletes d'alcohol (per desinfectar les nostres prpies mans abans d'haver de
fer les cures, mai per netejar la ferida).
Per a les cures
- Sab lquid.
- Srum fisiolgic (ampolletes unidosis).
- Antisptic iodat.
- Gases estrils (paquets de 5 unitats).
- Benes.
- Esparadraps (de paper i roba).
- Tiretes.
- Bossa de gel sinttic.
Altres
En funci del lloc, les activitats i caracterstiques del grup.
- Mocador triangular per possibles cabestrells.
- Vaselina per les roadures.
- Crema protectora solar.
- Crema hidratant.
- Repellent d'insectes.
- Compreses, tampons.
- Biodramina, Chiclida pel mareig.
- Hibitane, Lizipaina pel mal de coll (sense oblidar la hidrataci).
- Camamilla i tilla.
- Ventoln per atacs d'asma.
- Punts de paper (Steri-Strip)).
- Linitul gasses.
- Afterbrite.
FARMACIOLA
15
Destacar que la farmaciola no hauria de tenir medicaments.

Cal diferenciar-la del petit dispensari que tenim a casa on haurem de tenir elements com
analgsics/antitrmics, pomades per cremades, pomades per a contusions musculars, antihistamnics per via oral...
En cas que el propi nen/a o els seus pares demanessin que se li dons un determinat frmac, caldria seguir el segent reglament d's, guardant aquest frmac en un lloc diferent a
la farmaciola.
Un cop acabat el tractament, hem de tornar el frmac no consumit a la farmcia per la seva
destrucci o reutilitzaci. Mai l'hem de tirar a l'escombraria.
REGLAMENT D'S
1. Una sola persona s'ocupa de donar els medicaments.
2. Donar el mnim de medicaments.
3. Mirar SEMPRE la fitxa mdica del nen/a (allrgies).
4. Mirar la data de caducitat del medicament.
5. Llegir el prospecte (dosi, via d'administraci, precaucions).
6. Sense un consentiment escrit especfic al respecte, NO donar cap tipus de medicament
per via oral.
ANTI-FARMACIOLA
- Mercromina.
- Cristalmina.
- Alcohol.
- Cot fluix.
- Pomades.
- Antihistamnics.
- Antibitics.
- Antiemtics.
- Antidiarreics.
- Laxants.
- Analgsics/ Antitrmics via oral.
- ...
16
VALORACI INICIAL
CONSELLS GENERALS
Concepte de PRIMERS AUXILIS
"Preguntar molt, tocar poc i mobilitzar noms all que sigui imprescindible."
- s la primera ajuda que es presta a l'accidentat abans de ser ats pel personal sanitari.
- s una acci local.
- Realitzada per la persona que es troba ms a prop de l'accidentat.
- El trasllat s l'ltima etapa dels primers auxilis i no l'nica.
CONSELLS GENERALS
1. Mantenir la calma
No perdre els nervis s bsic per poder actuar de forma correcta, evitant errades.
2. Evitar aglomeracions
No s'ha de permetre que l'accident es transformi en espectacle. Evitant la histria collectiva es facilita l'actuaci del socorrista.
3. Saber imposar-se
s precs fer-se crrec de la situaci i dirigir l'organitzaci de recursos i la posterior evacuaci del ferit.
VALORACI INICIAL
17
4. No moure
Com a norma bsica i elemental no s'ha de moure a ning que hagi patit un accident, fins
estar segurs de que es poden realitzar moviments sense risc d'empitjorar les lesions ja existents.
No obstant, existeixen situacions en les que la mobilitzaci ha de ser immediata: Quan les
condicions ambientals aix ho requereixin o quan s'hagi de realitzar el suport vital bsic..
5. Examinar el ferit
Hem d'efectuar una avaluaci primria, que consistir en determinar aquelles situacions en
que existeixi la possibilitat de la prdua de vida de forma immediata. Posteriorment es procedir a realitzar l'avaluaci secundria o, el que s el mateix, controlar aquelles lesions que
puguin esperar l'arribada dels serveis professionals.
6. Tranquillitzar el ferit
s funci del socorrista oferir confiana i millorar l'estat anmic del lesionat.
7. Mantenir el ferit calent
Quan l'organisme hum rep una agressi, s'activen els mecanismes d'autodefensa, implicant, en moltes ocasions, la prdua de la calor corporal. Aquesta situaci s'accentua quan
existeix la prdua de sang, ja que una de les funcions d'aquesta s la de mantenir la temperatura interna del cos.
8. Avisar el personal sanitari
Aquest consell o recomanaci es tradueix com la necessitat de demanar ajuda, amb rapidesa, a fi i efecte d'establir un tractament mdic el ms preco possible.
9. Trasllat adequat
Segons les lesions que presenti l'accidentat, la posici d'espera variar. s important acabar
amb la prctica habitual de l'evacuaci en cotxe particular, ja que si la lesi s vital, no es
pot traslladar i s'ha d'atendre "in situ" i si la lesi no s vital, vol dir que es pot esperar l'arribada d'un vehicle (ambulncia) degudament condicionat.
10. No medicar
Aquesta s facultat exclusiva del metge.
18
VALORACI INICIAL
COM ACTUAR
REG
REGL A DE
DEL P.A.S.
PREVENIR
Abans de realitzar cap acci cal fer una valoraci acurada
de l'entorn per a detectar possibles riscos que puguin
posar en perill tant la nostra integritat com la de la persona que anem a socrrer: cal prendre mesures d'autoprotecci (posar-se guants, assegurar-se...) i cal prendre
mesures per evitar riscos afegits (dissoldre aglomeracions, tancar el gas, parar el trnsit, desconnectar el
corrent elctric...), aix com senyalitzar el lloc de l'accident.
AVISAR
Cal informar del que ha succet al sistema d'assistncia
sanitria urgent: 112, 061, bombers, ambulncies, policia... s interessant disposar de tot aquests nmeros de
telfon en l'agenda de m, penjats a la cartellera... Ja que
en aquestes situacions s vital perdre el mnim temps
possible. Quan avisem, cal descriure:
- Localitzaci exacta dels fets: Adrea completa, carretera, direcci, altres referncies...
- Nmero de persones afectades i el tipus de lesions i
smptomes que presenten.
- Caracterstiques especials de la vctima (embarassada,
diabtic...) aix com de les caracterstiques de l'accident (explosi, productes txics...).
19
VALORACI INICIAL
Pot avisar qualsevol persona que estigui en el lloc dels

fets (no ha de ser necessriament el socorrista) i cal verificar que la informaci ha estat rebuda de forma completa i correcta, podent ser necessari repetir el missatge. Cal
ser l'ltim a penjar el telfon.
SOCRRER
En primer lloc cal tranquillitzar a la vctima, parlar-li,
explicar-li que l'ajut est en cam i valorar les possibles
lesions existents o els diferents accidentats per establir
una prioritat d'actuaci prenent les precaucions necessries per no empitjorar la situaci. Seran d'atenci preferent les vctimes que presentin aturades cardaques i/o
respiratries, hemorrgies greus o politraumatismes, i
en segon lloc les que presentin fractures obertes, grans
cremades, ferides greus, fractures tancades, etc.. Cal
tenir present que, moltes vegades, la vctima que ms
crida no s la ms greu.
Una variant de la Regla del PAS s la que es coneix com

Seqncia PAVAI
Prevenir - Avisar - Valorar - Actuar - Informar
que separa l'acte de socrrer en Valorar i Actuar i hi afegeix el concepte d'Informar a
les autoritats sanitries un cop s'ha actuat.
20
VALORACI INICIAL
EXPLORACI
EXPLORACI PRIMRIA
Consisteix en identificar una situaci de risc immediat per a la vida mitjanant l'exploraci
dels signes vitals:
1. CONSCINCIA
Cal acostar-se agenollats a la vctima i tot tocant-li amb
una m el trax preguntar-li en veu alta: Qu li passa?,
Es troba b? o preguntes similars.
Si contesta, s evident que conserva les constants vitals
i llavors passarem directament a l'exploraci secundria.
Si no contesta, provarem altres formes d'explorar la
conscincia com demanar-li que ens estrenyi la m o
fent-li un pessic suau.
Si encara aix no hi ha cap tipus de reacci assumirem
que la persona est inconscient i cal avisar immediatament. Acte seguit, sense tocar-lo ni moure'l comprovarem la seva respiraci.
2. RESPIRACI
Per comprovar si la persona respira o no, haurem d'acostar la nostra galta a la boca i el nas de la vctima al temps
que mirem el seu trax. Fent-ho aix podrem notar l'aire
expulsat a la nostra cara i observar els moviments respiratoris torcics i abdominals.
Aix ser possible si la persona est panxa amunt; quan
VALORACI INICIAL
no sigui aix ens limitarem a posar el dors de la m

davant la seva boca sense moure'l intentant notar com
exhala l'aire.
Si respira, no ser necessari seguir explorant les constants vitals i passarem a l'exploraci secundria, comprovant que la respiraci es mant desprs d'haver-la
constatat inicialment. Si no respira, passarem a explorar
el funcionament cardac o a realitzar les maniobres de
Suport Vital Bsic.
3. POLS
Intentarem esbrinar si el funcionament cardac s el
correcte observant si la vctima intenta respirar, tus o es
mou, i noms si es t experincia i formaci com a personal sanitari comprovant el pols.
Actualment es considera que si no es t experincia i/o
formaci com a personal sanitari, la viabilitat de buscar
el pols a la vctima no s adequada tenint en compte les
possibilitats d'error i el temps que es perd intentant-ho.
En cas de tenir experincia i formaci com a personal
sanitari, cal anar a comprovar el pols a l'artria cartida.
Per fer-ho cal situar els dits ndex i cor (mai el polze, ja
que ens podrem confondre amb el pols propi) sobre la
nou d'Adam en posici vertical.
Acte seguit, cal desplaar-los en sentit horitzontal cap a
un costat per desprs tornar a desplaar cap amunt el dit
que hagi quedat en posici ms medial deixant fix l'altre, de forma que ens quedaran recolzats en l'extrem
medial del mscul esternoclidomastodal.
Fent una mica de pressi podrem notar (si s que est
present) el pols a l'artria cartida. En persones amb el
coll molt gruixut i en nadons cal anar a buscar el pols,
sempre que es tingui experincia i formaci com a personal sanitari, a l'artria humeral, a la part mitja-interna
del bra, per sobre de l'hmer i per sota del bceps.
21
22
VALORACI INICIAL
Si hi ha circulaci per no respiraci, estem davant

d'una aturada respiratria i ens disposarem a realitzar la
ventilaci artificial amb alguna de les tcniques explicades en l'apartat de Suport Vital Bsic, segons el cas.
Si no hi ha circulaci, ens trobem davant d'una parada
cardiorrespiratria i cal realitzar immediatament les
maniobres de Suport Vital Bsic.
EXPLORACI SECUNDRIA
Un cop contrastat que la respiraci i la circulaci funcionen de forma espontnia podem
comenar amb l'anomenada exploraci secundria. La millor manera de fer-ho s seguint el
segent ordre d'actuaci:
1. NIVELL DE CONSCINCIA
Classificable en quatre graus:
- Alerta: Persona conscient que respon a tots els estmuls.
- Resposta a estmuls verbals: Persona inconscient que
reacciona a estmuls verbals.
- Resposta a estmuls dolorosos: Persona inconscient
que no respon a estmuls verbals per si a estmuls
dolorosos.
- Inconscient: Persona inconscient que no respon a cap
estmul.
2. PUPILLES
Ens hem de fixar en:
- Grandria: Contretes (miosi) o dilatades (midriasi).
- Reactivitat: Si reaccionen davant la llum (reactives) o
no hi reaccionen (arreactives).
- Simetria: Si sn iguals en grandria (isocria) o diferents (anisocria).
VALORACI INICIAL
3. RESPIRACI
Caldr fixar-se en:
- Freqncia respiratria: En una persona adulta es respira en condicions normals al voltant d'unes 16 vegades
per minut. Si respira d'una forma superficial i molt rpida, superior a 20 vegades per minut, parlarem de
taquipnea. Si respira lentament, amb una freqncia
inferior a 12 vegades per minut, parlarem de bradipnea.
- Ritme respiratori: Valorant si la respiraci s rtmica o
regular quan els intervals entre les respiracions sn
iguals o no rtmica o irregular. En condicions normals la
respiraci s sempre rtmica.
4. POLS
Les artries ms accessibles per fer-ho sn les cartides
(als laterals del coll), les radials (en la cara interna els
canells, a la banda del dit polze) i les pdies (en la part
central del dors dels peus). Els valors normals en una
persona adulta en reps oscillen entre els 60 i 100 pulsacions per minut.
Parlem de taquicrdia quan la freqncia cardaca s
superior a 100 pulsacions per minut. Parlem de bradicrdia quan la freqncia cardaca s inferior a 60 pulsacions per minut. Normalment en aquesta situaci el cor
treballa massa lent i no aporta la suficient sang a la
resta del cos (excepte en esportistes o persones sotmeses a un gran entrenament fsic). Tamb es pot comprovar si el pols s rtmic o no, i dbil o fort.
5. CAP I COLL
Cal buscar:
- Signes de fractura del crani:
- Hemorrgies exterioritzades per l'oda o el nas (tamb
la sortida d'un lquid transparent pel nas).
- Hematomes al voltant dels ulls.
- Ferides i contusions a la cara i el cap.
23
24
VALORACI INICIAL
- Lesions oculars.
- Fractures del nas o dels pmuls.
- Explorar amb molta cura i suavitat el coll buscant punts
de dolor i deformitats.
6. TRAX I ABDOMEN
- Al trax buscarem lesions traumtiques i dolor a nivell
de les costelles i l'estrnum.
- A l'abdomen ens fixarem en lesions traumtiques,
dolor abdominal, rigidesa i smptomes d'hemorrgia
interna.
7. EXTREMITATS
Realitzar una inspecci tot buscant: Punts dolorosos,
ferides, contusions, deformacions, valorar mobilitat i
sensibilitat.
8. ANTECEDENTS
S'han de valorar un cop s'ha finalitzat amb la resta de
l'exploraci i encara no ha arribat el personal sanitari.
Lgicament noms es podr fer en malalts conscients i
en alerta o preguntant als acompanyants o familiars.
Sempre que sigui possible aquestes dades han de constatar-se per escrit.
Preguntes ms importants a fer:

- Qu ha passat?
- Malalties, discapacitats, intervencions quirrgiques prvies de la vctima?
- ltima ingesta de slids o lquids (apuntant tipus i hora)
- Pren alguna mediaci habitualment?
- Pateix alguna allrgia?
25
VALORACI INICIAL
POSICI LATERAL DE SEGURETAT (P.L.S.)

La Posici Lateral de Seguretat s la posici indicada en cas d'haver d'esperar l'arribada del
personal sanitari en persones inconscients d'origen no traumtic i que respirin i tinguin pols
d'una forma regular i estable. Amb aquesta posici evitem que la vctima aspirs el vmit en
cas de vomitar i que la massa muscular de llengua caigui enrera obstruint la via aria.
Per fer-la cal seguir els segents passos un cop comprovada la inconscincia, la respiraci, el pols i l'origen no
traumtic de la vctima:
1. Retirar ulleres, rellotge, elements diversos que pugui
dur a les butxaques per evitar que es lesioni al collocarlo en P.L.S.
2. Cal agafar el bra de la vctima que quedi ms a prop
nostre i aixecar-lo de forma que quedi ben a prop del seu
cap i amb el palmell de la m mirant cap amunt.
3. Amb la m que ens queda lliure, hem d'aixecar el

genoll que ens queda ms lluny fins que acabi recolzant
la planta del seu peu al terra.
4. Cal acostar la m de la mateixa banda cap aquest
genoll per sense estirar el bra, sin portant el genoll
cap el bra.
5. Agafant a la vctima pel genoll i l'espatlla ms llunyana a nosaltres l'hem de fer girar cap a nosaltres fins que
descansi sobre el genoll flexionat.
6. Recollirem el bra que ha girat per sobre per acomodar

millor el cap i donar-li dos punts de recolzament (genoll i
bra).
7. Rectificarem la posici del cap i li obrirem la boca per
mantenir permeable la via aria i evitar l'aspiraci del
vmit.
26
VALORACI INICIAL
8. Ajustarem la posici de la cama superior per tal d'acomodar-la el mxim possible.
9. Taparem a la vctima, comprovarem respiraci i pols i

avisarem al 112 si encara no ho hem fet (a ser possible
que avisi alg altre mentre nosaltres estem pendents de
la vctima).
POSICI DE TRENDELEMBURG
s la posici indicada en cas de que la vctima presenti signes de disminuci del nivell de
conscincia, es trobi en estat de xoc o hagi patit una hemorrgia interna.
1. Cal collocar a la vctima estirada en el terra panxa

amunt, en un ambient tranquil i airejat en cas de lipotmia; i amb una manta que l'alli del terra i tapada, en cas
de xoc o hemorrgia interna.
2. Cal afluixar-li la roba que li oprimeixi el coll o la cintura (cintur, subjectadors, pantal, collars...)
3. Cal aixecar-li les cames recolzant-les sobre una cadira
o amb qualsevol element del que disposem en aquell
moment (en cas de no trobar cap, sempre podem usar
les nostres prpies cames).
27
SUPORT VITAL BSIC
SUPORT VITAL BSIC

Examinar el lloc dels fets, buscant perills, i a la vctima.
EST CONSCIENT?
Que em sents?
Si em sents, agafa'm la m.
"Tcnica" del pessic.
S, est conscient
- Realitzar l'exploraci primria i secundria completa.
- Collocar a la vctima en la posici adequada segons les lesions que presenti.
No, no est conscient
- Sollicitar ajuda
RESPIRA?
- Acostar la galta a la seva boca mirant el trax.
Si aix no se sent la respiraci...
- Collocar a la vctima estirada panxa amunt.
- Comprovar l'existncia d'algun cos estrany (dentadura,...) a la cavitat oral amb un escombratge digital..
- Obrir la via aria amb la maniobra front-ment:
28
SUPORT VITAL BSIC
- Collocar els dits ndex i mig d'una m sota el ment,

tirant-lo cap amunt.
- Al mateix temps, collocar l'altra m en el front, tirantlo cap avall; aconseguint un desplaament de la base
de la llengua, permetent aix el pas de l'aire.
- Mantenir el cap de la vctima en hiperextensi subjectant-la pel front.
- Tornar a acostar la galta a la boca per comprovar si la
vctima respira.
Si, respira
- Buscar altres lesions associades.
- Collocar a la vctima en P.L.S. si les seves lesions ho permeten.
No, no respira
- Demanar ajuda trucant al 112.
- Tapar el nas amb els dits ndex i polze de la m collocada sobre el front.
- Realitzar una inspiraci normal i, encaixant els llavis
amb els de la vctima, espirar lentament durant uns 2
segons; comprovant com s'eleva el trax.
- Apartar-se per deixar sortir l'aire al temps que mantenim la pressi de la m sobre el front de la vctima.
- Tornar a repetir la maniobra completant una segona
insuflaci.
HI HA SIGNES DE CIRCULACI?
(noms comprovar si s's personal sanitari; si no se'n

s, actuar com si no n'hi haguessin)
S, hi ha signes de circulaci
- Continuar amb la respiraci "boca a boca" a un ritme de
12 vegades per minut.
29
SUPORT VITAL BSIC
No, no hi ha signes de circulaci

- La vctima shaur destirar boca amunt, sobre una superfcie dura i els braos estirats.
- Retirar-li qualsevol pea de roba o collaret que pugui lesionar-la a ella o a nosaltres al fer
les maniobres.
- La nostra posici ser agenollats a un costat de la vctima a l'alada de les seves espatlles o clavcules.
- Amb els dits ndex i mitj localitzar el marge inferior de les costelles i seguir-les fins arribar
al punt on s'uneixen amb l'estrnum (l'apfisi xifoides).
- Situar 2 o 3 dits per sobre d'aquest punt d'uni.
- A continuaci d'aquests dits (en el ter inferior de l'estrnum) collocar la base de l'altra
m.
- Posar l'altra m a sobre, entrellaant els dits i evitant que aquests toquin el trax.
- Carregar verticalment el pes del cos sobre els braos, sense doblegar els colzes.
- Comprimir l'estrnum verticalment. En els adults de 4 a 5 centmetres.
- Si la vctima s un nen/a; donat que cal fer menys fora; realitzar les compressions amb
una sola m.
Adult
Nen
30
SUPORT VITAL BSIC
1. - Realitzar 15 compressions.
- s tan important comprimir el cor perqu es buidi de sang com deixar que es
descomprimeixi perqu es pugui tornar a omplir.
- El ritme de les compressions a de ser d'unes 100 per minut; aix s'aconsegueix
fent les compressions a ritme de 1001, 1002, 1003, 1004...
2. -Tornar a realitzar 2 insuflacions "boca a boca" i posteriorment 15 compressions cardaques ms completant aix un nou cicle.
3. -Quan hagi passat 1 minut, comprovar si la vctima a recuperat respiraci i/o
pols; si no s aix, seguir amb les maniobres de Suport Vital Bsic.
- Posteriorment, anar comprovant si la vctima recupera respiraci i/o pols cada
5 minuts.
s molt important haver avisat als serveis sanitaris

abans de comenar les maniobres ja que, un cop s'hagin
iniciat les maniobres de Suport Vital Bsic, noms s'aturaran per tres motius:
- Recuperaci de la vctima (per desgrcia bastant infreqent amb les maniobres de Suport Vital Bsic; que
tenen com a finalitat procurar una mnima oxigenaci i
circulaci de l'organisme de la vctima fins l'arribada
dels serveis sanitaris).
- Esgotament del reanimador/a.
- Arribada del personal sanitari (caldr fer el trasps de
forma gradual, sense interrompre bruscament les
maniobres).
OBSTRUCCI DE LA VIA ARIA

ADULTS: Obstrucci Incompleta
Clnica:
- Dificultat per respirar i parlar.
- Sensaci d'ofegament, malestar, agitaci.
- Tos enrgica i continuada.
Actuaci:
- Donar suport moral, estar al costat sense fer res.
- No donar cops a l'esquena, ja que podrem fer variar de
posici el cos estrany dins la via respiratria, provocant
una obstrucci completa.
ADULTS: Obstrucci Completa
Clnica:
- Incapacitat per tossir, respirar i parlar.
- Gran agitaci i malestar.
- Caractersticament la vctima es posa les mans al voltant del coll, com a acte reflex.
- Si l'obstrucci completa es mant durant una certa
estona, la vctima perdr la conscincia caient al terra.
Actuaci:
- Inclinar a la vctima cap endavant i donar 4 o 5 cops
forts amb el palmell de la m a l'esquena, entre els
omplats.
31
32
- Si l'obstrucci persisteix realitzar la maniobra de Heimlich

MANIOBRA DE HEIMLICH
1. Collocar-se darrera la vctima i rodejar-la amb els braos.
2. Tancar una m i recolzar-la a la panxa de la vctima, situant el dit polze uns quatre
dits per sobre de l'alada del melic, en l'anomenada regi epigstrica.
3. Agafar-se el puny amb l'altra m.
4. Realitzar una pressi forta i seca cap endins i amunt.
5. Disminuir la pressi sense perdre la posici.
6. Repetir aquestes contraccions de 6 a 8 vegades.
- Si amb aix no ha expulsat el cos estrany cal tornar a repetir el cicle de cops a l'esquena
i contraccions a l'abdomen tantes vegades com sigui necessari. En cas de persones
embarassades, extremadament obeses o amb antecedents de cirurgia abdominal recent
(per exemple apendicitis), no podrem realitzar les compressions en la regi epigstrica i
ho haurem de fer sobre el trax, pressionant sobre l'estrnum ms o menys a l'alada
dels mugrons.
Si les maniobres anteriors no sn suficients i no aconseguim expulsar el cos estrany la vctima perdr la conscincia.
Arribats a aquest punt hem de:
- Acompanyar la caiguda de la vctima i estirar-la panxa
amunt.
- Girar-li el cap cap a un costat amb la boca oberta.

- Situar-nos agenollats sobre els malucs de la vctima,
amb un genoll a banda i banda.
- Collocar el palmell d'una m per sota de l'estrnum i
per sobre del melic.
- Agafar-se el canell d'aquesta m amb l'altra m.
- Fer una compressi seca i forta cap endins i cap amunt.
- Afluixar la pressi sense perdre la posici.
- Repetir les contraccions unes 6-8 vegades.
- Revisar la boca buscant el cos estrany.
- Intentar dues insuflacions boca-boca, si no entra l'aire,
cal repetir la maniobra.
- Cal repetir la maniobra fins que s'expulsi el cos estrany.
- Un cop s'ha expulsat, i prvia comprovaci de les constants vitals, s'ha de collocar a la vctima en P.L.S. per
evitar l'aspiraci de possibles vmits.
33
34
NENS (1-8 anys): Obstrucci Incompleta

Clnica:
- Dificultat per respirar i parlar.
- Sensaci d'ofegament, malestar, agitaci.
- Tos enrgica i continuada.
Actuaci:
- Donar suport moral, estar al costat sense fer res.
- No donar cops a l'esquena, ja que podrem fer variar de
posici el cos estrany dins la via respiratria, provocant
una obstrucci completa.
NENS (1-8 anys): Obstrucci Incompleta

Clnica:
- Incapacitat per tossir, respirar i parlar.
- Gran agitaci i malestar.
- Caractersticament la vctima es posa les mans al voltant del coll, com a acte reflex.
- Si l'obstrucci completa es mant durant una certa
estona, la vctima perdr la conscincia caient al terra.
Actuaci:
- Inclinar a la vctima cap endavant i donar 4 o 5 cops
forts amb el palmell de la m a l'esquena, entre els
omplats.
- Si l'obstrucci persisteix realitzar la maniobra de
Heimlich adaptada a nens.
35
MANIOBRA DE HEIMLICH (nens)

1. Collocar-se darrera la vctima i rodejar-la amb els braos.
2. Situar un puny sobre la meitat inferior del seu estrnum
3. Agafar-se el puny amb l'altra m i estrnyer de forma enrgica i seca cap endins i
amunt.
5. Repetir aquestes compressions torciques fins a 5 vegades.
- Si l'obstrucci persisteix cal:
6. Rodejar a la vctima a l'alada de l'abdomen.
7. Situar un puny a l'alada del melic (per sota de l'estrnum).
8. Agafar-se el puny amb l'altra m i estrnyer de forma enrgica i seca cap endins i
cap amunt.
10. Repetir aquestes compressions abdominals fins a 5 vegades.
- Si l'obstrucci segueix cal:

1. Anar repetint la seqncia: Cops a l'esquena/
Compressions torciques/Compressions abdominals.
2. Avisar al 112.
- Si malgrat tot la vctima perd la conscincia se l'ha d'ajudar a caure b al terra i iniciar immediatament el
Suport Vital Bsic.
36
COSSOS ESTRANYS
COSSOS ESTRANYS
ULL
Clnica:
- Sensaci d'incomoditat.
- Llagrimeig.
- Envermelliment.
- Dolor intens.
- Impossibilitat d'obrir la parpella.
- Inflamaci de la parpella.
Actuaci:
- Netejar l'ull amb un doll fi d'aigua durant llarga estona
(o en el seu defecte usant ampolles de srum fisiolgic
unidosis) de forma que l'aigua corri des del costat del
nas cap enfora. Per fer-ho, s necessari mantenir l'ull
obert.
- Si les molsties persisteixen, cal girar la parpella a l'inrevs i netejar-la per dins. (Compte!! Noms la parpella,
mai el globus ocular, ja que podrem empitjorar la
situaci).
- Si les molsties segueixen, cal tapar l'ull (i si les circumstncies de trasllat ho permeten o les molsties
sn molt intenses, tots dos), per evitar agreujar possibles lesions oculars i anar cap el metge.
- Mai, sota cap concepte, bufarem, farem servir colliris,
traurem cossos estranys enclavats o intentarem extreure el cos estrany amb pinces o instruments similars.
COSSOS ESTRANYS
- En cas de cremades a l'ull, cal netejar-lo noms amb

aigua durant un temps no inferior a 10-20 minuts.
Excepci: En el cas de que la cremada fos per hidrocarburs, s imprescindible retirar les partcules del producte
de l'ull; ja que en contacte amb l'aigua, aquestes partcules poden agafar temperatures extremadament elevades.
NAS
Clnica:
- Dificultat respiratria.
- Mucositat en una fossa nasal.
- Dolor, intranquillitat.
- En cas de que no causi molsties immediates pot detectar-se de forma diferida com una olor ftida o com
mucositat fosca i pudent d'una de les narius per descomposici del cos estrany.
Actuaci:
- Tapar l'altre forat del nas i fer-li bufar amb fora repetides ocasions.
- Si aix no surt caldr anar al metge.
- Mai intentarem extreure el cos estrany amb pinces o
objectes similars, ja que noms aconseguirem introduir-lo encara ms.
ODA
Clnica:
- Sensaci de molstia, intranquillitat.
- Percepci del so alterada.
- En cas de que sigui un insecte: Brunzit, sensaci de
molstia...
37
38
COSSOS ESTRANYS
Actuaci:
- En cas de que sigui un insecte podem:
- Portar a la persona a una habitaci fosca inclinar-li el
cap amb el costat on t l'insecte a sota i illuminar
amb una lot per sota de forma que l'insecte marxi en
busca de la llum.
- Aplicar unes gotes d'oli o d'aigua tbia per tal d'impregnar a l'insecte i immobilitzar-lo.
- s recomanable portar a la persona desprs al metge.
- Mai farem servir pinces ni objectes similars per intentar
extreure res de dins de l'oda, ja que l'introduirem
encara ms i podrem lesionar el timp.
Mai farem servir pinces ni objectes similars per intentar extreure el cos estrany
dels ulls, el nas o l'oda.
FERIDES I CONTUSIONS
FERIDES
Clnica:
- Dolor: Variable segons la gravetat de la ferida i la sensibilitat de la persona.
- Hemorrgia: Es produeix com a conseqncia de la
lesi dels vasos sanguinis de la zona afectada.
- Separaci dels cantons de la pell: Influenciada pel tipus
de ferida, la forma de l'agent traumtic i l'elasticitat i
retracci dels teixits.
FERIDA LLEU
Actuaci:
- Seleccionar tot el material necessari per a realitzar la
cura i netejar l'instrumental que es far servir (tisores
de punta rodona, pinces sense dents...)
- Netejar-se les mans i adoptar mesures d'autoprotecci
com posar-se els guants de ltex d'un sol s.
- Netejar la ferida sota el doll de l'aixeta amb aigua i
sab, per arrossegar els cossos estranys fora de la
superfcie de la ferida utilitzant gases estrils amb
paquets individuals (de 5 unitats).
- Cal netejar la ferida des del centre cap enfora, per evitar arrossegar els grmens cap endins al tornar a passar la gassa. Una forma de fer-ho s dibuixant els quatre punts cardinals, partint del centre de la ferida cada
vegada, tot utilitzant les diferents puntes de la gasa
39
40
cada cop; o b canviant-la quan aquesta ja estigui

massa feta servir.
- Eixugar la ferida amb molta cura i suavitat fent servir
una gasa nova.
- Retallar restes de pell morta i pls per tal de deixar la
ferida el ms neta possible.
- Aplicar un antisptic iodat, com la povidona iodada,
seguint el mateix protocol que per netejar la ferida, de
dins cap enfora.
- Tapar la ferida amb una gasa estril nova i esparadrap
(Si es disposa, es pot collocar sota la gasa un apsit
gras que mantindr humida afavorint la cicatritzaci i
evitant que la gasa seca s'enganxi a la crosta que es
formar.
- Si els cantons de la ferida estan molt separats es poden
ajuntar mitjanant tires d'esparadrap fines o punts
adhesius, havent de portar al ferit en qesti d'unes 6
hores com a mxim al metge perqu valori si s necessari o no cosir la ferida.
- Cal recomanar a la vctima que es netegi la ferida amb
aigua i sab i canvi la cura un cop al dia, fins que la ferida ja hagi cicatritzat.
- Un cop s'ha finalitzat la cura cal netejar tot el material
de ms d'un d's (tisores, pinces...) i llenar a un lloc
adequat els residus generats (gasses usades, guants...).
FER
U
FERIDA GRE
GREU
Actuaci:
- Controlar l'hemorrgia.
- Si hi ha cossos estranys clavats en la ferida, no s'han
d'extreure. S'han de subjectar amb gases per evitar el
seu moviment ja que podrien empitjorar la situaci.
- Collocar una gasa estril humida molt ms gran que
l'extensi de la ferida.
- Embenar la ferida.
- Avisar al personal sanitari per organitzar un trasllat.
- Controlar les constants vitals del ferit.
CONTUSIONS
Clnica:
- Dolor i inflor, en funci de la localitzaci i la persona.
- Trencament de capillars, provocant un vessament
intern de sang, conegut com equimosi o morat.
- En les de tercer grau s'hi afegeix un aixafament intens
de parts toves i, fins i tot, pot afectar nervis i os. La pell
es torna frgil i pot trencar-se.
Actuaci:
- Aplicar fred local, sense contacte directe amb la pell
durant uns 20 minuts.
- Si la contusi est localitzada en una extremitat, la
mantindrem elevada per sobre del nivell del cor per
ajudar a evitar la formaci d'edema.
- Si ens trobem davant d'una contusi molt forta (3r
grau) l'haurem d'immobilitzar com si es tracts d'una
lesi ssia deixant fred local i avisar al 112 o traslladar
al centre sanitari.
Mai pressionarem ni punxarem els hematomes

buscant rebentar-los.
41
42
HEMORRGIES
HEMORRGIES
EXTERNES
La sang surt a l'exterior per una ferida; segons el seu origen les classifiquem en capillars, venoses i arterials
(ordenades de menys a ms greus).
Actuaci:
- Control de les constants vitals.
- Compressi directa sobre el punt sagnant amb un apsit (gasses estrils).
Si l'hemorrgia s'ha produt en una extremitat farem
compressi un mnim de 10 minuts, al temps que mantenim l'extremitat elevada per sobre del nivell del cor,
per tal de disminuir l'arribada de sang a aquesta zona.
Passat aquest temps s'afluixar la pressi per sense
treure l'apsit.
Si cal posar un altre apsit ho farem sense retirar el primer; ja que si ho fssim ens podrem endur un possible
cogul format, agreujant de nou l'hemorrgia.
- Si amb la compressi directa aturem l'hemorrgia i no
cal posar-hi punts, passarem a tractar-la com si fos una
ferida.
- Si amb la compressi directa no aconseguim parar l'hemorrgia en una extremitat passarem a fer compressi
arterial sense deixar de fer la compressi directa.
HEMORRGIES
- Davant una hemorrgia en l'extremitat superior, comprimirem l'artria humeral en el seu trajecte per sota
del mscul bceps i per sobre de l'hmer.
- Davant una hemorrgia en l'extremitat inferior, comprimirem l'artria femoral a l'alada de l'engonal o la
cara interna de la cuixa. Aquesta compressi ha de
mantenir-se fins l'arribada del personal sanitari.
- El torniquet nicament es reservaria per casos on ni
amb la compressi arterial aconsegussim controlar
l'hemorrgia i hagus risc de perdre la vida, quan la
vctima pats una aturada cardaca com a conseqncia
d'una gran prdua de sang o quan hi haguessin ms
vctimes que socorristes per poder atendre-les.
EXTERIORITZADES
NAS
Conegudes com epistaxis.
Actuaci:
- Inclinar el cap endavant.
- Realitzar compressi directa sobre el forat sagnant contra el env nasal durant un mnim de 5 minuts.
- Si en aquests 5 minuts l'hemorrgia no cedeix, podem
introduir dins el forat sagnant una gasa mullada amb
aigua oxigenada, deixant un tros de gasa fora, i seguint
pressionant el forat sagnant contra l'env nasal.
- Si la hemorrgia no s'atura, cal anar al metge.
- Mai inclinarem el cap amunt, per tal de no aspirar coguls o la prpia sang.
ODA
ODA
43
44
HEMORRGIES
Tot i que normalment solen ser banals i sense gravetat,

quan l'hemorrgia per l'oda (otorrgia) s constant, i hi
ha antecedents de traumatisme cranial, l'origen de l'hemorrgia sol ser una fractura de la base del crani.
Actuaci:
- Protegir l'oda cobrint-la amb un apsit estril (gassa)
per disminuir al mxim el risc d'infecci.
- Avisar als serveis mdics.
- s lnica hemorrgia que mai s'ha d'intentar aturar pel
risc d'hipertensi intracranial que aix comportaria Cal
recordar que, davant la possibilitat de que l'otorrgia
sigui deguda a un traumatisme cranioenceflic, cal
mobilitzar el menys possible a la vctima per tal de no
provocar o agreujar lesions a la medulla ssia.
BOCA
A nivell etiolgic, s interessant destacar que poden
venir de l'aparell respiratori, el que es coneix com
hemoptisis; i de l'aparell digestiu, conegudes com
hematemesis.
Si estem davant d'una hemoptisi ens trobarem amb un
vmit de sang clara, neta, amb aspecte escums en el
context d'un atac de tos.
Si per la contra es tracta d'una hematemesi, ser una
sang pudent amb restes de menjar dins un context de
mal de panxa i nusees.
Si som capaos d'identificar una o altra, la nostra actuaci variar substancialment.
1
45
HEMORRGIES
Actuaci:
Com a norma general en tots dos casos cal fer un control
de les constants vitals.
- No donar res de beure ni de menjar.
- Avisar al personal sanitari.
1- Si hem identificat una hemoptisi, collocarem a la vctima en posici semi-asseguda per facilitar l'expulsi
de la sang.
2- Si el que veiem s una hematemesi, collocarem a la
vctima en Posici Lateral de Seguretat perqu no aspiri el seu propi vmit i la taparem.
VAGINA
Denominades com a metrorrgies.
Actuaci:
Si aquesta hemorrgia s molt important caldr;
- Estirar a la vctima collocant-li un apsit (tovallola neta)
entre les cames.
- Fer-li creuar les cames a l'alada dels peus.
- Avisar per organitzar un correcte trasllat a l'hospital.
No cal dir que aquest tipus d'hemorrgia en una dona
embarassada pot suposar afectaci del fetus; indicant la
necessitat d'assistncia sanitria urgent.
ANU
ANUS
Tan en cas de femta de color negre (melenes) que indicarien un origen digestiu, com en cas de sang vermella
(rectorrgies) que orientarien cap a un origen rectal,
est indicat acudir al metge.
46
HEMORRGIES
INTERNES
Anomenades aix perqu es produeixen en l'interior de

l'organisme, sense que la sang surti a l'exterior.
Clnica:
- Antecedents d'un impacte violent, preferentment
abdominal.
- Pallidesa de pell i mucoses.
- Signes i smptomes de xoc: Pols rpid i dbil, alteraci
de la conscincia, respiraci rpida i superficial, suor
freda. No tenen perqu donar-se de forma immediata.
s el que es coneix com conscincia de borratxo, respiraci de gos i pell de granota.
Actuaci:
- Anar controlant les constants vitals.
- Estirar la vctima al terra degudament adequat.
- Afluixar les peces de roba, cinturons, penjolls, polseres
per tal de facilitar al mxim la circulaci sangunia.
- Situar les cames ms elevades que el cap (posici de
Trendelemburg).
- Evitar la prdua de calor tapant a la vctima.
- Trucar al 112 explicant el que ha succet.
PRDUA DE CONSCINCIA
PRDUA DE CONSCINCIA
LIPOTMIA
Coneguda tamb com a desmai, es tracta d'una disminuci del nivell de conscincia de curta durada, conservant la respiraci i el pols.
Est causada per una disminuci de l'arribada de sang,
oxigen o nutrients a les cllules del cervell: estar molta
estona dret sense moure les cames, ambient amb excs
de temperatura o un canvi brusc d'aquesta, variacions
brusques de la pressi arterial, baixada de sucre, exercici realitzat de forma brusca i extenuant, situacions d'estrs o por, alimentaci insuficient...
Clnica:
- La persona veu que no es troba b i que, si segueix
aix, es desmaiar.
- Sensaci d'inestabilitat, de mareig.
- Pallidesa de pell.
- Pols rpid i dbil.
- Respiraci rpida i superficial.
- Suor freda.
- Allucinacions visuals i auditives (veure punts lluminosos o sentir brunzits)
Actuaci:
- Apartar a la vctima de l'ambient que ha provocat la
47
48
PRDUA DE CONSCINCIA
situaci: Portar-la a l'ombra, evitar aglomeracions al

seu voltant...
Trendelemburg).
- Quan la persona es trobi millor i vulgui aixecar-se, fer-ho
sempre de forma gradual, lentament, assentant-se primer.
XOC
Conjunt de signes i smptomes produts per una disminuci brusca, general i perllongada de l'oxigenaci del teixits. Si aquest estat es mant durant massa temps, la
persona pot arribar a morir.
Mdicament es classifica el xoc segons quina s la seva
causa; i aix podem parlar de xoc cardac, xoc hipovolmic, xocs normovolmics com el sptic, el neurogen, l'anafillctic... La clnica seria la descrita en l'hemorrgia
interna, que no s ms que un tipus de xoc hipovolmic.
Clnica:
- Pallidesa de pell i mucoses que pot evolucionar a cianosi (coloraci blavosa).
- Malestar general, irritabilitat, intranquillitat que aniran
evolucionant cap a una disminuci del nivell de conscincia fins arribar al coma.
- Pols rpid i dbil.
- Suor freda.
s el que es coneix com conscincia de borratxo, respiraci de gos i pell de granota.
PRDUA DE CONSCINCIA
Actuaci:
- Control de les constants vitals.
- Si en presenta, aturar les hemorrgies externes o exterioritzades.
- Tractar les ferides o fractures que pugui presentar.
Trendelemburg).
- Evitar la prdua de calor tapant a la vctima.
- Avisar al 112.
49
50
TRAUMATISMES
TRAUMATISMES
Un traumatisme a nivell de les extremitats pot ser causa
d'un ampli espectre de lesions que englobarien des del
dolor provocat pel cop fins a la fractura, passant per l'esquin o la luxaci.
Si nicament hi ha el dolor provocat pel cop; aix no
deixa de ser una contusi i, per tant, la tractarem com a
tal. Si ens trobem davant d'un esquin, luxaci o fractura s quan ens hem de plantejar la necessitat d'immobilitzar la zona afectada per tal de disminuir el dolor i evitar possibles lesions als vasos i nervis que passin per la
zona lesionada.
Com a regla general per a qualsevol tipus de traumatismes, no aplicarem pomades ni analgsics en el moment
agut; ja que podrien emmascarar els smptomes en una
exploraci mdica realitzada a posteriori. Deixarem que
sigui el metge el que determini la necessitat o no d'utilitzar aquest tipus de frmacs.
En principi, si l'assistncia sanitria ha d'arribar en
poca estona, la lesi sembla estable i la vctima no refereix un dolor excessiu, haurem d'optar per aplicar fred
local i no fer una immobilitzaci massa "definitiva" i deixar que fos el personal sanitari qui s'encarregus d'aquesta immobilitzaci ms ferma.
Aix podria consistir, per exemple, en subjectar i sostenir per damunt i per sota de la fractura en la posici ms
cmoda possible.
TRAUMATISMES
Posteriorment collocarem tovalloles o coixins al voltant

de la fractura, per tal d'acomodar la posici, i seguirem
subjectant.
Si hi hagus una ferida per sortida de l'os, l'haurem de
tapar amb un apsit estril o un drap net i embenar-los
perqu aquesta cobertura no es mogus d'all.
Llavors, noms queda esperar l'arribada del personal
sanitari.
En canvi, si l'assistncia trigar molt en arribar, el
dolor s insuportable (havent-hi risc de xoc neurogen), o
b hem de ser nosaltres qui realitzem el trasllat, haurem
de realitzar una immobilitzaci ms consistent amb el
material que tinguem a m: Mocadors, fulards, jerseis,
paraiges, revistes...
Sempre s interessant confirmar al 112 si s necessria
la realitzaci d'aquests tipus d'immobilitzacions. Les que
veurem a continuaci s'han escollit per ser les ms freqents, i sn noms un exemple de les possibles situacions en les que ens podem trobar, tot aportant maneres de resoldre-les. Cada cas en el que ens trobem tindr les seves peculiaritats, i requerir unes determinades adaptacions, a partir dels conceptes bsics de les
immobilitzacions.
ESQUIN
Es tracta de la separaci durant uns instants de dues
superfcies articulars, cosa que provoca un estirament, o
fins i tot, trencament dels lligaments.
Es sol produir per un moviment forat de l'articulaci en
un sentit determinat (el ms freqent seria l'esquin de
turmell en el seu lligament lateral). Aquesta estrebada
del lligament pot acompanyar-se de l'arrencament d'un
fragment de l'os, demostrable noms per radiografia;
ra per la qual caldr portar a la persona al metge.
51
52
TRAUMATISMES
Clnica:
- Dolor localitzat en el lloc de la lesi que s'exacerba al
repetir el moviment causant de l'esquin.
- Inflamaci de la zona.
- Impotncia funcional ms o menys marcada (incapacitat de seguir fent moviments amb aquella articulaci).
Actuaci:
- Fer estirar o seure a la vctima.
- Retirarem amb molta cura el calat i el mitj del peu
lesionat.
- Si la lesi acaba de produir-se, aplicarem fred local
(bossa de gel sinttic sense contacte directe amb la
pell) per disminuir tots els signes i smptomes.
- Mantindrem l'extremitat afectada en una postura
cmoda i elevada.
- Buscarem el material que ens ser til per realitzar la
immobilitzaci (per exemple, un jersei o una manta i un
parell de mocadors grans).
- Quan ho tinguem, embolicarem el turmell lesionat amb
el jersei o manta en forma d"U"; de tal manera que
tant els costats del turmell com la planta del peu quedin coberts.
- Farem servir els dos mocador enrotllats per subjectar el
muntatge; lligant un d'ells en la superfcie lateral de la
zona (per sobre del punt lesionat), i l'altre a nivell de la
planta del peu. La pressi que hem de fer amb aquests
nusos ha de ser la suficient com per mantenir l'estructura muntada, per sense passar-nos a l'hora d'apretar.
- Un cop realitzada, i mentre s'espera el trasllat, seguirem mantenint l'extremitat en alt i continuarem aplicant fred local.
- Conv ressaltar que aquest tipus d'immobilitzacions s
vlida per qualsevol tipus de traumatisme sobre el turmell; sent tamb la tcnica d'elecci en cas d'haver
d'immobilitzar fractures de turmell.
TRAUMATISMES
LUXACI
Consisteix en la separaci mantinguda de dues superfcies articulars, perdent la funcionalitat de forma completa. Es poden produir tant per mecanisme directe (cop,
caiguda) com indirecte (rotaci o estirament forat). La
que es veu amb ms freqncia s la luxaci d'espatlla
(a l'articulaci entre omplat i hmer).
Clnica:
- Dolor intens ja que tant els lligaments com les fibres
musculars estan sotmeses a una tensi constant.
- Inflamaci de la zona afectada.
- Deformitat de l'articulaci afecta, comparant-la amb
l'altra articulaci.
- Incapacitat de realitzar qualsevol moviment amb
aquesta articulaci, ja que ha quedat "desmuntada".
Actuaci:
- Tranquillitzar i fer seure a la vctima.
- Si s'ha produt en aquell moment, aplicar fred local
sense contacte directe amb la pell.
- Immobilitzarem l'articulaci, i per tant, l'extremitat tal
i com estigui; mai intentarem reduir-la o collocar-la de
nou al seu lloc, per l'alt risc de lesionar els vasos i els
nervis que passen per la zona.
- Per fer-ho, podem fer servir un mocador triangular
gran, que collocarem entre el bra i el trax amb una
punta mirant l'espatlla sana i l'altra mirant cap el terra.
- Si entre el bra i el trax veiem espais buits, ho omplirem amb suavitat amb peces de roba per l'interior de
l'embenat.
- Llavors, pujarem la punta del mocador que mira al terra
per la banda lesionada i anirem a buscar per darrera el
coll l'altra punta; lligant-les totes dues fent un cabestrell que subjecti el bra, alleugerint el pes que ha de
suportar l'articulaci.
53
54
TRAUMATISMES
- Podem tamb subjectar la punta del mocador que es

troba a l'alada del colze amb un imperdible per tal
d'assegurar la subjecci del bra.
- Tant en luxacions com en fractures, hem d'evitar que la
vctima mengi, begui o fumi, perqu potser caldr anestesiar-la per posar l'os al seu lloc i fixar-lo.
- Un cop immobilitzat ja podem esperar l'arribada del
personal sanitari aplicant fred local o b iniciar un trasllat amb la vctima asseguda.
FRACTURA
Es produeix quan deixa d'haver-hi continutat en un os;
quan es trenca. Es poden classificar en completes (quan
afecta a la totalitat del gruix de l'os, quan queda dividit
en dos) i incompletes (quan el trencament no afecta a la
totalitat del gruix de l'os). Tamb sn classificables en
tancades (quan la pell que recobreix el punt de fractura
est intacta), i obertes (quan la pell que el recobreix
tamb es trenca).
Les fractures obertes tenen un risc afegit d'infeccions,
hemorrgies i lesions dels teixits i estructures prximes.
Una fractura oberta pot produir-se de dins a fora quan
els propis fragments d'os trenquen la pell. En aquest cas,
la ferida sol ser petita i relativament neta. Tamb pot
donar-se de fora a dins; quan l'agent que trenca l'os
tamb trenca la pell. Trobarem una ferida extensa, irregular i ms bruta.
Les fractures poden donar-se de forma directa o indirecta desprs d'un impacte; per arrencament, quan al realitzar un esfor la musculatura arrenca un tros d'os; o b de
forma espontnia en ossos "malalts" (desnutrici, osteoporosi, cncer...).
TRAUMATISMES
Clnica:
- Dolor intens que augmenta a lintentar moure l'extremitat.
- Inflamaci i envermelliment, en un inici localitzats, i que
posteriorment es van expandint.
- Deformitat de l'extremitat (escurament) de grau variable.
- Impotncia funcional, tamb variable, en funci de l'os
fracturat.
Actuaci:
- Davant una sospita de fractura haurem d'acordar una
forma de trasllat per a la vctima.
- Mentre aquest no es produeix cal calmar el dolor que es
produeix per la mobilitzaci del focus de fractura; s a
dir, cal immobilitzar la fractura.
Per fer-ho cal:
- Preguntar a la vctima que ha passat. Deixar que parli,
per intentar esbrinar si hi ha hagut fractura. En cas de
dubtes; actuarem com si hi fos.
- No moure a la vctima.
- Retirar objectes com rellotges, anells, polseres... que
puguin dificultar la circulaci sangunia quan la zona
s'inflami.
- Treure tota la roba de la zona afecta sense moure-la.
Si cal, retallarem pantalons i mnigues de jersei que
d'una altra forma no podrem treure.
- Palparem la zona lesionada sense moure-la comenant
per la zona ms propera al cos i arribant fins al final,
buscant punts dolorosos i crepitacions.
- Comprovarem l'existncia de pols en la part distal de la
zona afectada (pols radial o pedi). La seva absncia
empitjorar el pronstic.
- Aplicarem fred local sense contacte directe amb la pell.
- Posteriorment, immobilitzarem el punt de fractura des
55
56
TRAUMATISMES
d'una articulaci per sobre fins una altra per sota d'aquest punt de fractura; i, com en les luxacions, no
intentarem posar els ossos al seu lloc.
- Un cop la fractura ha estat immobilitzada, es pot procedir amb el trasllat (si aquest s recomanable per la
situaci), evitant moviments bruscos.
- Si ens trobssim davant d'una fractura oberta, mai
intentarem tornar a posar l'os endins, sin que recobrirem la ferida amb gases estrils i humides. El principal objectiu s evitar que la brutcia penetri cap a l'interior, cosa que elevaria al mxim el risc d'infecci.
A continuaci exposarem casos de fractura de clavcula,

extremitat superior i extremitat inferior; aix com una
possible forma d'immobilitzar-les.
FRACTU
RA DE
FRACTURA
DE CL
CL AVCU
VCUL A
La clavcula actua de suport entre els omplats i l'estrnum, ajudant a subjectar els braos. Solen ser fractures
indirectes com per exemple caure a terra amb el bra
estirat. Donat que la fractura no es accessible per ser
immobilitzada, haurem d'immobilitzar tot el bra; ja que
si el bra no es mou, la clavcula no treballar.
Clnica:
- Dolor en la zona fracturada, que augmenta amb el
moviment.
- Inflamaci i deformitat a l'espatlla.
- La vctima intenta relaxar els msculs de lespatlla per
alleugerir el dolor. Aix es tradueix en agafar-se el bra
pel colze, inclinar el cap al costat lesionat o apropar el
bra recolzant-lo sobre la panxa.
TRAUMATISMES
Actuaci:
- Tranquillitzar a la vctima i fer-la seure en la postura
que li sigui ms cmoda (generalment amb el bra
enganxat al cos i lleugerament inclinat cap amunt o
recolzat sobre les cames).
- Si a lhaver fet el cabestrell veiem que queden espais
buits entre els bra i el cos, podem omplir-ho amb
retalls de roba. Fent un cabestrell, immobilitzem l'extremitat i alleugerim la tensi dels msculs de l'espatlla
en el sentit vertical.
- Per fer-lo podem seguir el mtode explicat en la luxaci
d'espatlla, o b, si la vctima va vestida amb una camisa podem descordar-li els botons de baix i cordar-li
amb algun dels forats dels botons superiors de la camisa.
- Ens podem ajudar amb imperdibles per subjectar
aquest punt de subjecci i tamb per acomodar el
cabestrell en al zona de colze per tal de que realitzi el
mxim de subjecci i aguanti el major pes del bra possible, relaxant aix la musculatura de l'espatlla.
- Amb una contraxarpa buscarem immobilitzar l'extremitat i alleugerir la tensi dels msculs de l'espatlla en
sentit horitzontal.
- Amb un mocador ample, cobrirem la major part possible de l'hmer del bra del costat lesionat i l'unirem al
pit, fent-lo passar per sobre el cabestrell i lligant-lo ms
o menys a nivell de l'aixella de la banda sana.
- En aquest tipus d'immobilitzacions s important que la
m quedi ms amunt que el colze i els dits quedin descoberts i siguin fcilment accessibles.
- Quan la immobilitzaci ja s'ha realitzat s moment d'esperar l'arribada del personal sanitari o iniciar, amb
molta cura, el trasllat.
- Aquest trasllat ha de ser sempre, en la mesura del possible, en posici asseguda.
57
58
TRAUMATISMES
FRACTU
RA DE
FRACTURA
DE LEXTREM
LEXTREMITA
ITAT SU
SUPERIOR
IOR
La vctima per tal d'alleugerir el dolor que sent es presentar amb el bra recolzat sobre el seu cos.
Per tal d'immobilitzar aquesta extremitat realitzarem un
cabestrell (tamb anomenat xarpa) per immobilitzar l'avantbra i una contraxarpa o alguna immobilitzaci per
evitar el moviment del bra.
Clnica:
- Deformitat sobre el lloc de fractura.
Actuaci:
- Cal tranquillitzar i fer seure a la vctima.
- Retirarem del bra lesionat, qualsevol rellotge, anell o
polsera que pugui comprimir en excs si l'extremitat
s'inflama.
- Usarem materials que tinguem a m per poder realitzar
la immobilitzaci: Jerseis, samarretes, mocadors,
fulards, un paraiges...
- Per immobilitzar l'extremitat superior podem fer servir
un cabestrell (o xarpa) i una contraxarpa, explicada en
la luxaci d'espatlla o tamb un altre tipus d'immobilitzaci que inclou un cabestrell i una frula a l'hmer.
- Per fer-la, en primer lloc passarem, amb molta cura, dos
mocadors enrotllats entre el trax i el bra lesionat a
diferents alades.
- Posarem dos mocadors ms grans per darrera de la vctima.
- Ara ja podem realitzar un cabestrell seguint la mateixa
tcnica descrita en apartats anteriors.
- Un cop hem acabat el cabestrell, agafarem el paraiges
plegat i l'embolicarem amb alguna pea de roba per tal
TRAUMATISMES
de suavitzar les seves formes i poder-lo fer servir com

a frula.
- Acte seguit posarem el paraiges en contacte amb l'hmer, mai en contacte directe amb el focus de fractura,
i el fixarem al bra lesionat fent servir els mocadors
petits que em passat anteriorment.
- Lligarem aquests mocadors unint fermament el bra
lesionat i el paraiges. Per lligar-los farem un nus pla
que farem sobre la frula.
- En primer lloc lligarem el mocador que estigui ms lluny del cap, el que es trobi ms avall, per tal d'afavorir
el retorn vens.
- Amb el cabestrell i la frula fixada, ens disposarem a
fixar el bra lesionat al tronc de la vctima.
- Per fer-ho farem servir els dos mocadors llargs que havem posat a l'esquena de la vctima; lligant-los amb
fora amb un nus pla sobre la frula, de forma que subjectin el bra lesionat al tronc de la vctima a alades
diferents; evitant aix el moviment abducci del bra.
- Amb la immobilitzaci finalitzada, noms en resta esperar l'arribada del personal sanitari o comenar, amb
molta cura i amb la vctima preferentment asseguda,
el trasllat.
FRACTU
RA DE
FRACTURA
DE LEXTREM
LEXTREMITA
ITAT IN
INFER
FERIOR
IOR
Clnica:
- Deformitat sobre el lloc de fractura.
- La vctima estar estirada o asseguda; amb l'extremitat en posici alineada; s aix com l'haurem d'immobilitzar per reduir al mxim el risc de lesions vasculars o
nervioses.
59
60
TRAUMATISMES
Actuaci:
- Cal tranquillitzar a la vctima.
- Retirarem de la cama lesionada la roba, el calat i qualsevol objecte, que pugui comprimir en excs si l'extremitat s'inflama. Per fer-ho, si cal, retallarem les peces
de roba intentant moure el menys possible l'extremitat
afectada.
- Usarem materials que tinguem a m per poder realitzar
la immobilitzaci: Jerseis, samarretes, mocadors,
fulards, un paraiges...
- Si la fractura s a tbia o peron, immobilitzarem des del
genoll fins als peus. Si l'os fracturat s el fmur ho
farem des dels malucs fins als peus.
- En el cas de fractura de tbia o peron; en primer lloc
collocarem quatre peces de roba (com a mnim) tils
per fer lligadures: Una primera (fent un vuit) a l'alada
dels turmells, dues ms per sota i per sobre del punt de
fractura, i la quarta per sobre dels genolls.
- Un cop situades les lligadures; omplirem l'espai anatmic que queda entre les dues cames amb alguna pea
de roba gran.
- Posteriorment lligarem la primera lligadura a l'alada
dels turmells fent un vuit, de tal forma que ens permetr tibar-la i fer el nus a la planta dels peus.
- Un cop aix, embolcallarem amb roba l'utensili que
farem servir com a frula i el situarem al cant lateral
de l'extremitat lesionada.
- A continuaci, procedirem a lligar les diferents lligadures
collocades anteriorment.
Al lligar-les:
1. Ho farem en sentit ascendent (comenant per les de
ms avall) per tal d'afavorir el retorn vens.
2. Fent un nus pla.
3. Deixant sempre el nus a la cara lateral, per sobre de
la frula; evitant aix excessives molsties sobre la
pell.
TRAUMATISMES
LESI DE
DE CO
COLUMNA
Sospitarem una possible lesi de columna en qualsevol
vctima inconscient on no haguem presenciat el mecanisme de lesi o b davant de traumatismes externs
sobre l'esquena i el coll; especialment si la vctima es
queixa de problemes de mobilitat o sensibilitat. Si el traumatisme ha provocat flexi brusca (endavant o enrera)
o girs de la columna, encara tindrem ms indicis per sospitar lesi de la columna.
La complicaci ms seriosa associada s la lesi de la
medulla espinal, que pot provocar alteracions de la
fora i de la sensibilitat, prdua de control de l'esfnter
anal i urinari, dificultats respiratries, coma i mort.
Causes ms freqents:
- Cop contra el fons al saltar en aiges poc profundes.
- Caigudes descontrolades des d'una motocicleta o un
cavall, en exercicis de gimnstica o salts de trampol.
- Frenada sobtada d'un vehicle de motor (fueteig cervical).
- Impacte d'un objecte pesat a l'esquena.
- Precipitacions des d'altures considerables.
- Persones aixafades en aglomeracions humanes.
Actuaci:
- Observar l'entorn intentant detectar perill per a la vctima o per a un mateix.
- Si la vctima est conscient, tranquillitzar-la i demanarli que no es mogui mentre avisem al 112.
- Controlar els signes vitals (respiraci i pols radial).
- En un principi; noms un personal expert i entrenat pot
realitzar una correcta alineaci de cap, coll i columna.
61
62
TRAUMATISMES
Aix que, tot i que aquesta s la posici menys perjudicial en aquests tipus de fractures, si la vctima est
conscient o mant les constants vitals (respira i t
pols), no la mourem de la posici en la que ens l'haguem trobat; immobilitzant el cap i el coll amb molta
cura.
- Per fer-ho; utilitzarem peces de roba que collocarem al
voltant del cap i el coll.
- Un cop fet, podem reforar aquesta immobilitzaci per
les dues bandes amb material que pesi ms (maletes,
sacs de farina...).
- Aquests reforos els acostarem molt a poc a poc, amb
molta cura i els dos alhora fins que veiem que comencen a comprimir la roba del voltant del cap; moment en
que pararem.
- Amb el cap immobilitzat d'aquesta forma superficial,
noms resta estar al costat de la vctima, tranquillitzant-la i controlant-li les constants vitals mentre esperem l'arribada del personal sanitari.
- Si al comprovar les constants vitals constatssim que la
vctima no respira, haurem d'alinear cap, coll i columna agenollant-los darrere la vctima i subjectant fermament els dos costats del cap amb les mans sobre les
orelles; comenant llavors les maniobres de suport vital
bsic.
CREMADES
63
CREMADES
Clnica:
1r grau
grau
- Aparici duna taca de color vermell (eritema) en el lloc de la cremada.
- Dolor i sensaci de picor.
- Afecten noms a l'epidermis i solen curar-se en una setmana.
Causes: Exposici als raigs ultraviolats del sol i contacte molt breu amb una flama.
2n grau
grau
SUPERFICIALS
- Aparici de les butllofes o flictenes (per separaci de lepidermis i la dermis, que s'omple
de plasma).
- Ms doloroses que les de primer grau.
- Afecten a l'epidermis i a la part superficial de la dermis i, si no apareixen complicacions,
curen abans de 3 setmanes.
- Si les butllofes sn molt grans, es pot trencar la capa epidrmica, moment en que la dermis queda ms exposada al risc d'infeccions i es perd ms quantitat de lquid.
Causes: Per exemple les produdes per escaldadures.
PROFUNDES
- Lesions de color blanc-marrons, enfonsades; presenten una textura crostosa, cerosa.
- Sn molt poc doloroses (les terminacions nervioses s'han destrut).
- Afecten a tota l'epidermis i la dermis; no curen per si soles i necessiten tractament quirrgic preco.
Causes: Les cremades per flama directa o explosions.
64
CREMADES
3r grau
grau
- Crostes marrons fosques enfonsades i seques (escares).
- Si noms hi ha cremades de 3r grau, no provoquen dolor.
- Afecten epidermis, dermis i, fins i tot, teixits prxims com el teixit subcutani, msculs,
ossos... no curen per si soles i requeriran tamb tractament quirrgic preco.
Causes: Per exemple les cremades elctriques.
AGENTS CAUSALS I VARIANTS DACTUACI

- Lquids i slids calents, potser les ms freqents, caldr aplicar el protocol descrit a l'apartat d'actuaci.
- Flama directa; per contacte directe amb el foc o amb roba que s'est cremant:
Podem sufocar el foc amb una manta (no acrlica), fent rodolar per terra a la persona en flames, usar un extintor sobre les flames (no sobre la persona) o tirant
aigua sobre les flames (no a pressi).
- Calor radiant, normalment produdes pel sol a la neu o a la platja; com a prevenci s fonamental l's de crema protectora solar.
- Lquids inflamables; una de les poques cremades on no es pot aplicar aigua, ja
que el lquid encs s'escamparia a altres parts del cos; caldr fer servir una manta
(no acrlica), fent rodolar per terra a la persona en flames, usar un extintor adequat per aquest tipus de lquids.
- Lquids custics; ser necessari aplicar quantitats molt abundants d'aigua sobre
la pell per arrossegar el custic que hagi quedat adherit, ja que els custics segueixen actuant mentre segueixen en contacte amb la pell, s a dir, fins que no sn
eliminats.
- Electricitat; com a prevenci ser necessari tallar el corrent elctric o separar a la
vctima de la font d'electricitat, i tenir una atenci especial ja que, encara que la
cremada externa pugui ser petita, pot haver-hi una greu afectaci d'estructures
profundes.
CREMADES
Actuaci:
- Protegir-nos a nosaltres mateixos de l'agent causant
de la cremada i allunyar a la vctima d'aquest mateix
agent.
- Refredar la zona de la cremada abocant-hi aigua freda
durant almenys 10 minuts (no directament sobre el
focus de la cremada). Si no disposem d'aigua corrent,
submergirem la zona de la lesi en un recipient amb
aigua freda que caldr anar canviant peridicament.
- Un cop refredada, caldr retirar la roba de la zona lesionada, excepte la que hagi quedat adherida, aix com
tots els objectes que puguin comprimir les extremitats:
anells, rellotges, braalets...
En les cremades lleus, entenent per lleus de 1r grau

inferiors al 30% de la superfcie corporal total i de 2n
grau superficial inferiors a un 10%, sempre que no afectin a zones d'alt risc:
- En cremades per exposici solar o calor radiant, podem
hidratar abundantment a la vctima per compensar la
prdua de lquids corporals.
- Per disminuir el dolor local podem aplicar sobre la lesi
gases vaselinades, crema hidratant, vaselina...
- Si s' han format butllofes, no s'han de petar; cal intentar mantenir la capa epidrmica per disminuir la prdua
de lquids corporals i el risc d'infecci. Cal aplicar-hi un
antisptic iodat i cobrir la butllofa amb gases estrils,
seques o vaselinades per disminuir la fricci i evitar que
les butllofes es trenquin.
- Si hi apliquem embenatges per subjectar les gases, cal
que no comprimeixin les butllofes.
- Si les butllofes han rebentat, cal tractar-les com una
ferida normal i corrent.
65
66
CREMADES
Si la cremada s greu (superior a un 30% de la superfcie corporal total en les de 1r grau i superiors al 10% en
les de 2n grau superficial, que afecta a zones d'alt risc, o
de 3r o 2n grau profund), desprs d'haver refrescat la
zona amb aigua abundant i d'haver retirat roba i d'altres
objectes no adherits caldr:
- Si afecten dits de mans i peus, collocar gases humides
entre els dits per separar-los i evitar que s'adhereixin
les zones cremades.
- Elevar mans i peus per disminuir la formaci d'edemes.
- Cobrir la cremada amb gases humides i traslladar a la
vctima a un centre hospitalari, o b avisar al sistema
d'urgncia sanitria si la cremada s important.
- Si la cremada ha de ser vista per un metge, conv no
aplicar-hi cap ungent o pomada que cobreixi totalment la ferida, ja que per explorar-la s'haurien de retirar, i al ser de composici greixosa, pot ser difcil i dolors.
Existeixen una srie de factors que cal tenir en compte, ja que poden agreujar la gravetat d'una cremada:
- Profunditat: A major profunditat (3r grau) ms gravetat.
- Extensi: A major extensi, ms prdua de lquids i de barrera pels microorganismes, augmentant el risc de xoc hipovolmic i d'infeccions (quantificable per la regla
dels nous o de Wallace).
- Localitzaci: Sn considerades zones d'alt risc les segents: la cara, pel risc d'afectaci respiratria, ocular o esttica; les mans i els peus, pel risc de prdua de moviment dels dits; els genitals i perin, per la possible alteraci de la funci sexual i del
control dels esfnters.
Les articulacions i zones de flexi (pel risc de compressi vascular o nerviosa) aix
com les cremades circumferencials pel mateix motiu.
- Edat: Major risc en les edats extremes (infants i vells).
- Altres factors com l'estat de salut previ o l'estat nutricional.
TRASTORNS PER EXCS DE CALOR
67

Quan estem sotmesos a temperatures ambientals elevades, el nostre cos posa en marxa
dos mecanismes fisiolgics per tal de mantenir constant la temperatura corporal.
Aquest mecanismes sn:
- La vasodilataci perifrica, que permet que els vasos ms propers a la pell rebin aquest
augment de temperatura i el distribueixin per tota la resta de l'organisme, evitant que es
concentri noms en la perifria del nostre cos.
- La sudoraci, que s'encarrega de refredar la nostra pell per tal d'aturar el procs abans
descrit quan la temperatura del nostre organisme ja s l'adequada i no conv escalfar-lo
ms.
Quan aquesta situaci es perllonga massa en el temps, o la calor s massa elevada es produeix una excessiva prdua de lquids i sals minerals que provoca una deshidrataci produint
trastorns de diferent gravetat.
RAMPES
s el trastorn per excs de calor ms lleu i sol ser el primer en manifestar-se. Al suar perdem grans quantitats
de lquids i sals minerals; cosa que comporta que s'alteri
la capacitat de recuperaci dels nostres msculs quan
fem exercici.
Clnica:
- Contractures doloroses, sobretot en cames, panxa i
espatlla.
68
Actuaci:
- Portar a la persona a fer reps a l'ombra.
- Donar de beure aigua fresca o begudes edulcorades o
isotniques.
- Fer suaus massatges i estiraments sobre el mscul per
afavorir la recuperaci.
- Quan les molsties hagin finalitzat, caldr moderar l'esfor en l'activitat fsica i seguir bevent lquids de forma
abundant
INSOLACI
Provocada per un exercici molt intens en un ambient
calors o per una exposici perllongada al sol. s un
esgotament per deshidrataci severa, que afecta a tot
l'organisme i no noms a algun mscul.
Clnica:
- Esgotament.
- Sudoraci molt abundant.
- Pell calenta, vermella, humida.
- Augment de la temperatura corporal.
- Mal de cap.
- Nusees.
- Visi borrosa.
Actuaci:
- Portar a la persona a un lloc fresc i a l'ombra.
- Refrescar el cos aplicant compreses mullades amb aigua
freda en les zones del cos on els vasos sanguinis circulen ms prxims a la pell, propiciant aix un refredament major de la temperatura corporal (coll, pit, aixelles i engonals).
- Si no t la conscincia alterada, donar de beure abundant aigua fresca.
- Si no millora o va empitjorant, avisar al servei d'urgncia sanitria.
COP DE CALOR
La situaci menys freqent per ms greu. s una urgncia mdica provocada per una insolaci perllongada o
alteracions brusques de temperatura.
Clnica:
- Disminuci del nivell de conscincia.
- Pell calenta, seca i vermella.
- Pols rpid i dbil.
- Possibilitat de convulsionar.
Actuaci:
- La mateixa que la descrita en la insolaci; amb la diferncia que aqu caldr avisar sempre al servei d'emergncia sanitria (112).
- Si convulsiona, caldr seguir el procediment explicat en
el cas d'epilpsia.
Com a prevenci s interessant tenir present:
- A l'hora de preparar una activitat, programar-la amb
les pauses necessries per permetre una bona recuperaci i hidrataci.
- Beure lquids de forma constant per compensar les prdues provocades per la sudoraci.
- Evitar, en la mesura del possible, les activitats fsiques
en dies extremadament calorosos.
- Tenir especial cura en nens, vells, persones obeses o
poc acostumades a l'exercici.
- En cas de que alg pateixi esgotament o rampes, evitar que segueixi amb l'activitat, deixar-lo descansar,
per tal d'evitar l'agreujament del trastorn per excs de
calor.
69
70
TRASTORNS PER EXCS DE FRED

HIPOTRMIA
Quan la temperatura exterior s baixa, el nostre organisme redueix l'arribada de sang a la capa ms externa, per
tal de mantenir la temperatura dels rgans vitals.
En aquesta situaci, els msculs fan servir un mecanisme
reflex en forma de petites contraccions involuntries (el
tremolor), per tal de produir calor amb aquest moviment.
Quan s'esgota l'energia necessria per realitzar aquestes contraccions, comena a refredar-se tamb la part
ms interna.
Quan s'arriba a una temperatura corporal inferior als
34C, s'aturen les contraccions, es va perdent la conscincia i s'altera la respiraci i el pols.
Clnica:
- Disminuci del nivell de conscincia, actitud distreta,
manca de respostes a preguntes, alteraci del dileg,
dificultat per articular paraules, canvis en el comportament...
- Pas lent i inestable, amb rigidesa dels membres i caigudes freqents.
- Pell en un inici envermellida; a mesura que augmenta la
gravetat la pell i les mucoses es tornen pllides, amb
zones blavoses (ciantiques).
- Respiraci en un inici rpida; per a lagreujar-se el problema esdev irregular, lenta i fins i tot, pot aturar-se.
- Pols accelerat en un inici, encara que acabar sent lent,
dbil i irregular, arribant a aturar-se.
Actuaci:
- Portar a la vctima a un lloc calent i sec.
- Canviar la roba mullada o humida per una altra seca.
- Cal aportar calor extern, comenant per la part externa del cos: La millor manera s donar-li un bany amb
aigua tbia. En cas de no disposar-ne caldr utilitzar
mantes trmiques o; fins i tot, la nostra prpia calor
corporal.
Aquest calor s'ha d'aportar de forma gradual, ja que si
es fa de forma brusca es vasodilatarien massa rpidament els vasos sanguinis que porten sang als msculs
i la pell que, com que encara estaran freds, provocarien
un major descens de la temperatura corporal, empitjorant encara ms la situaci.
- Donar a beure lquids calents amb sucre si la persona
est conscient i no tremola. Per mai alcohol pel seu
efecte vasodilatador.
- Avisar a les autoritats sanitries o organitzar un trasllat
al metge.
CONGELACIONS
Clnica:
S'afecten principalment les parts distals del cos: Mans,
peus, nas, orelles...
1r grau
- Pallidesa de la pell, rigidesa de les articulacions afectes.
- Si la situaci es perllonga en el temps, pot aparixer
una sensaci com de punxades a la zona congelada.
2n grau
- Pell insensible.
- Formaci de butllofes de tonalitats negres o morades
amb inflamaci de la zona afecta i, fins i tot, de tota
l'extremitat.
71
72
3r grau
- Pell anestesiada, rgida.
- Aparici d'esquerdes a la pell.
- La pell es desprn si es fricciona.
- Es lesionen capes ms profundes.
- Posteriorment, ja que gran part dels teixits de la zona
han mort, s possible la prdua de la zona o extremitat
afecta.
Actuaci:
- Portar a la vctima a un lloc calent i sec.
- Canviar la roba mullada o humida per una altra seca.
- Fer estar en reps a la vctima.
- Mai friccionar les parts congelades (mans, peus, nas,
orelles...) pel risc de desprendiment.
- Donar a beure lquids calents amb sucre si la persona
est conscient... Per mai alcohol pel seu efecte vasodilatador.
- Anar a un centre sanitari.
- Si la congelaci s de 2n o 3r grau, no les escalfarem
mai per evitar el dolor que apareixeria al fer-ho; iniciant
llavors el trasllat al centre sanitari.
PICADES I MOSSEGADES
PICADES DINSECTES
Majoritriament per mosquits (femelles) i tabnids, que
s'alimenten de sang dels mamfers; i per abelles i vespes, que piquen com a mecanisme de defensa.
Com a curiositat, s pot dir que les abelles moren un cop
han picat (perqu el fibl queda clavat a la pell arrancant-se l'abdomen) mentre que les vespes poden fer-ho
mltiples vegades.
Clnica:
- Dolor, inflor i picor ms o menys marcats en funci de
la persona.
- En el cas de les abelles, pot quedar el fibl clavat a la
pell.
Actuaci:
- Netejar la picada com si fos una ferida, que s el que
realment s (aigua amb sab i antisptic iodat).
- Aplicar sobre la picada compreses fredes per disminuir
tots els smptomes.
- Si la picada s d'abella, cal retirar el fibl amb cura per
no trencar-lo. Cal fer-ho amb pinces i estirant per la
part dura del fibl.
- Si la picada ha sigut a dins la boca, hi ha el perill de que
es produeixi una inflamaci de la mucosa oral o la gola,
provocant una obstrucci de la via aria. Per prevenirho, s convenient donar un got d'aigua freda o un
73
74
gla perqu el llepi a la vctima. Si malgrat aix hi ha

inflamaci, no perdrem el temps i trucarem al 112.
- En cas de que la persona sigui allrgica al ver de la
picada, patir un xoc anafilctic.
XOC ANAFILCTIC
Clnica:
- Pell envermellida i amb taques.
- Inflamaci de llengua, gola i al voltant dels ulls.
- Ansietat.
- Signes de xoc: Conscincia de borratxo i respiraci de gos.
Actuaci:
- Avisar al 112.
- Comprovar i preguntar a la vctima si porta una xeringa o un autoinjector d'adrenalina. Si cal, ajudar a usar-lo.
- Collocar a la vctima en la posici que li sigui ms cmoda per a respirar.
- Anar controlant les constants vitals mentre esperem l'arribada d'ajuda.
Com a prevenci de les picades d'insectes podem:
- Usar els diferents productes repellents aix com mosquiteres a la nit per prevenir les picades de mosquit.
- Romandre quiet i no espantar-les amb moviments bruscos quan s'acosten, s la millor mesura de prevenci
per evitar les picades d'abella o de vespa.
PICADES DARCNIDS
PICADE
ARRA
ICADES DE
DE PAP
PAPARRA
S'alimenten de sang dels mamfers, introduint part del
seu cos dins les capes de la pell quan xuclen la sang.
Clnica:
- Dolor, inflor i envermelliment de la zona.
- Es pot veure a la paparra enganxada a la pell.
Actuaci:
- Arrencar-les un cop mortes fent servir en primer lloc els
productes insecticides adequats, i desprs unes pinces
o els dits protegits amb guants, estirant del cos de la
paparra sense trencar-lo.
- Netejar i desinfectar la ferida.
Com a prevenci podem:
- Evitar excursions a la primavera en zones d'herba alta
on hi pasturi el ramat.
PICADE
ORP
ICADES DESC
DESCO
Ataquen quan se'ls molesta o es veuen amenaats.
Solen picar a nivell de les extremitats (sobretot peus i
mans). A diferncia d'altres indrets del mn; en general,
la picada d'escorp a Catalunya, i a la resta de l'estat
espanyol, no s mortal.
Clnica:
- Dolor, inflor i envermelliment de la zona.
Actuaci:
- Netejar la ferida i desinfectar-la.
- Aplicar compreses fredes a la zona de la picada.
- Mantenir en reps l'extremitat o zona afectada.
- Elevar, si es pot, l'extremitat afectada.
- Trucar al 112
Com a prevenci cal:
- Vigilar molt a la muntanya, quan es mouen o s'aixequen pedres.
- Si estem en zones on habiten escorpins; al vestir-nos,
caldr sacsejar la roba i el calat, girant-lo boca avall
agafat per la sola.
PICADE
ICADES DARANYA
DARANYA
Les aranyes autctones catalanes i espanyoles no sn
verinoses i la seva picada (excepte en cas d'allrgia) no
provoca molsties massa greus.
75
76
PICADES DOCELL
Les aus domstiques sn font de nombrosos contagis
mitjanant ferides que provoquen amb el seu bec (s tpica la picada d'un lloro a l'orella).
Actuaci:
- Un cop la ferida estigui neta i desinfectada consultarem
amb un especialista per valorar la possibilitat de fer un
tractament preventiu.
MOSSEGADES DE SERP
L'nica espcie potencialment mortal a la pennsula ibrica s l'escur (vbora) localitzada principalment en
zones de muntanya com els Pirineus.
Generalment la serp s un animal que no busca problemes i fuig al sentir algun soroll; noms ataca quan es veu
amenaada o alg la destorba en el seu territori.
Un escur, a diferncia de la majoria de serps autctones no verinoses, t un cap triangular que permet diferenciar fcilment on comena el cos; t un dibuix en
forma de zig-zag en el dors, els seus colors sn com de
camuflatge i les pupilles en sentit vertical.
Clnica:
- Dolor, inflamaci local i les marques deixades per la
mossegada.
- Si hi ha hagut inoculaci de ver, aquest pot produir:
- Signes i smptomes de xoc.
- Nusees, vmits, alteraci de la visi, augment de la
salivaci i sudoraci, convulsions, respiraci dificultosa.
- Coma.
Actuaci:
- Ser de gran importncia calmar a la vctima i evitar que
es mogui (fer-la estirar o seure) per evitar un augment
de la circulaci sangunia que provocaria un augment

de l'absorci del ver.
- Trucar al 112.
- Netejar la ferida suaument amb aigua, o ampolles de
srum unidosis, i sab. Recordem que no hem de fer
moure a la vctima.
- Aplicar una compresa freda o gel, sense contacte directe amb a la pell, a la ferida.
- s interessant mantenir la zona on la serp ha mossegat
a una alada ms baixa que el cor, per evitar al mxim
la difusi del ver.
- Pot estar indicat fer un suau embenatge a la zona de la
ferida per tal de bloquejar la circulaci limftica de la
zona... Aquest embenatge mai ha de ser fort amb la
idea de fer un torniquet.
- Si la mossegada s'ha produt en una extremitat ser
convenient immobilitzar-la, tal i com s'explica en l'apartat d'immobilitzacions, a fi i efecte d'evitar que la
vctima mogui el menys possible aquesta extremitat,
evitant aix al mxim la distribuci del ver.
- Caldr traslladar la persona al metge perqu es valori
la necessitat de fer servir srum antiofdic.
Actuacions que NO s'han de fer:
- No intentarem fer ms gran la ferida amb una navalla o
similar.
- No farem mai cap torniquet.
- No xuclarem mai el ver de la ferida.
- No perdrem el temps intentant caar la serp que, a
part, ens pot acabar mossegant tamb a nosaltres.
Com a prevenci cal:
- Quan aixequem una pedra caldr mirar abans que hi ha
a sota.
- En cas de trobar-nos amb una serp, mai molestar-la ja
que aquests animals noms ataquen quan es veuen
amenaats.
77
78
MOSSEGADES DE MAMFERS
MOS
MOSSEGADE
GADES DE
DE GO
GOS
Les ms freqents de totes les mossegades. Solen ser
en nens inferiors als 10 anys, a les extremitats i, en la
majoria dels casos, perqu el gos ha sigut molestat.
Clnica:
- Des d'una simple rascada fins un arrencament de teixits.
- Dolor i hemorrgia variables en funci de la ferida.
- Risc d'infecci, superior com ms bruta i profunda
sigui la mossegada, de rbia i ttanus.
Actuaci:
- Netejar la ferida amb aigua i sab.
- Aplicar-hi un antisptic com la povidona iodada.
- Si l'amo del gos est present, preguntar-li si l'animal
est vacunat contra la rbia.
- Anar al metge portant la fotocpia del carnet vacunacional de la vctima.
- En cas de mossegades greus ens disposarem a aturar
l'hemorrgia i a dirigir-nos rpidament cap a un centre
sanitari.
Com a prevenci:
- Si el gos s nostre cal tenir-lo correctament vacunat, i
treure'l a passejar amb corretja i morri, en funci de la
seva raa.
- Si el gos no s nostre, hem d'evitar anar a molestar-lo
o tocar-lo.
MOS
MOSSEGADE
GADES DE
DE GAT
GAT
Menys freqents que les de gos; el seu principal perill
resideix en la profunditat de la mossegada, comportant
un alt risc d'infecci.
Actuaci:
- Netejar la ferida amb aigua i sab.
- Aplicar-hi un antisptic com la povidona iodada.
- Consultar al centre sanitari ms prxim.
MOSSEGADES DANIMALS MARINS

PICADE
S)
ICADES DE
DE CN
CNIDARIS
ARIS (URTICAN
(URTICANS)
Sn invertebrats marins, de consistncia gelatinosa,
com les meduses i les anmones de mar, que en la seva
capa ms externa, sobretot en els tentacles, tenen un
seguit de cllules amb una mena de ganxo que alliberen
substncies qumiques dissenyades per atrapar i paralitzar a les seves vctimes.
Clnica:
- Dolor intens, inflamaci i sensaci de calor local, pell
envermellida.
- La lesi pot tenir la forma dels tentacles marcada sobre
la pell.
- Poden haver quedat restes de tentacles adherides a la
pell.
- Risc de xoc anafiltic.
Actuaci:
- Calmar l'angoixa de la vctima evitant que es toqui la
zona de la picada.
- Netejar la zona lesionada amb vinagre o suc de llimona, ja que els cids febles inactiven les cllules urticants que hagin pogut quedar adherides a la pell
sense haver vessat el seu contingut.
- Rentar la pell amb aigua salada o srum sal (no fisiolgic) sense tocar la lesi per tal d'arrossegar les restes
ja inactivades que quedin a la pell.
- Davant lesions extenses, en articulacions, prximes a
orificis naturals o si es produeix dificultat respiratria,
cal anar a un centre sanitari.
Referent a la prevenci:
- Informar-se de la seva presncia preguntant als socorristes o fixant-se en la bandera.
- Mai tocar un animal d'aquestes caracterstiques encara
que estigui mort sobre la sorra.
79
80
PICADE
ICADES DE
DE PE
PEIXO
IXOS
Principalment de la famlia dels traqunids, com el peix
aranya, o de la famlia dels raids, com la rajada; tot i que
tamb nhi ha daltres, com lescrpora.
Sn peixos que viuen mig enterrats en la sorra prxima a
les zones costeres i tenen unes espines verinoses en el
seu dors, les aletes i els opercles.
Clnica:
- Dolor intens, inflamaci i sensaci de calor local.
- Es solen veure d'una a tres petites ferides, incises, poc
sagnants; envoltades d'un petit hematoma.
- Impotncia per moure l'extremitat on s'ha produt la
picada.
Actuaci:
- Tranquillitzar a la vctima.
- Treure les restes d'espines que puguin haver-hi, de
forma superficial, a la ferida.
- Submergir la zona de la picada en aigua tbia i afegir-hi
gradualment aigua calenta, fins arribar al lmit de la
tolerncia de la persona. Aix es fa perqu la toxina
que inocula el peix amb la picada, s'inactiva a temperatures elevades.
- Un cop calmat el dolor, es poden aplicar compreses fredes per evitar disminuir la inflamaci.
- Curar les ferides.
- Anar a un centre mdic perqu extreguin les espines
ms profundes, curin de nou les ferides i valorin la
necessitat de tractament preventiu per possibles infeccions.
La prevenci en aquest cas ser:
- Preguntar al socorrista o informar-se prviament de la
seva presncia en la platja on ens trobem.
- Fer servir xancletes o calat similar en zones on abundin
aquests peixos.
PICADE
ICADES DE
DE GARO
GAROTA (ER
(ERI DE
DE MAR)
Aquest equinoderm t un esquelet extern en forma de
nombroses espines calcries.
Viuen en grans colnies, enganxats a les roques.
Clnica:
- Al trepitjar-los causen lesions poc greus per molt
molestes, relativament extenses i que es poden infectar amb facilitat.
- Moltes de les punxes, es queden clavades a la ferida, i
es trenquen amb facilitat al intentar treure-les.
Actuaci:
- Retirar les espines que no estiguin totalment clavades.
- Dirigir-se al punt de socors o centre sanitari ms proper, sense recolzar el peu a terra on faran una primera
cura.
- Valorar si s necessari anar a un centre mdic per fer
tractament preventiu donat el risc d'infecci i extreure
les punxes clavades ms profundament.
Com a prevenci per no trepitjar garotes podem:
- No passar per les zones de roques o, com a mnim, ferho amb calat i guants, aquests ltims quan ens dediquem a agafar musclos.
- Si desprs de les cures, queden punxes clavades, netejar i desinfectar contnuament la pell, ja que s un
focus potencial d'infecci.
81
82
INTOXICACIONS
INTOXICACIONS
Un txic s una substncia que, un cop introduda en el nostre organisme, s capa de provocar-li lesions de forma immediata o a llarg termini.
De fet, en funci de les dosis, prcticament la totalitat de les substncies sn potencialment txiques.
Actuaci general:
- Observaci de l'entorn, per descobrir possibles agents lesius, tant per la vctima, com per
nosaltres mateixos; al mateix temps que busquem els txics causants (capses de medicaments, restes de menjar, ampolles d'alcohol, senyals de venopunci...)
- Interrogar a la vctima o als acompanyants sobre el que ha passat:
1. Qu ha pres?
2. Quanta quantitat n'ha pres?
3. Quan fa que ho ha pres?
4. Ha pres alguna cosa ms?
5. Ha vomitat?
6. Alg ms s'ho ha pres?
- Comprovar les constants vitals de la vctima, aix com realitzar una primera exploraci.
- Si s possible recollir una mostra del txic.
- Davant de qualsevol dubte, demanar informaci al Centre Nacional d'Informaci
Toxicolgica (915620420), en funcionament les 24 hores del dia.
- Avisar als serveis sanitaris o traslladar a la vctima a l'hospital.
TXICS PER VIA DIGESTIVA

Aigua contaminada, aliments en mal estat (peix, salses, ous...), bolets, insecticides, medicaments en sobredosi o caducats, productes de neteja d's domstic, l'alcohol (amb la seva
clnica neurolgica predominant).
INTOXICACIONS
Clnica:
- Fase digestiva: Dolor o molsties abdominals; nusees,
vmits i diarrees.
- Fase sangunea: Afectaci de l'estat general, augment
de la temperatura corporal, sudoraci important, erupci cutnia.
- Fase neurolgica: Alteraci de la conscincia, convulsions, visi borrosa.
Actuaci:
- Una forma d'evitar l'absorci, noms vlida per determinats txics, s provocar el vmit; cosa que s'haur
de fer entre les 2 i les 3 hores posteriors a la ingesta
del txic. Per fer-ho el ms senzill s introduir els dits
dins la boca de la vctima.
- Provocarem el vmit davant d'intoxicacions per aliments en mal estat, alcohol, bolets i frmacs, sempre
que no hi hagi disminuci del nivell de conscincia.
- Si es disposa, una forma ms neta de provocar el vmit
s fer servir el xarop d'ipecacuana (mai el donarem a
embarassades i a nens/es menors de 6 mesos).
- Una opci per retardar l'absorci del txic s administrar carb activat (si en disposem).
- Sense ms demora, acudirem a l'hospital o esperarem
als serveis sanitaris avisats.
- Si la vctima t el nivell de conscincia disminut, MAI
provocarem el vmit, ja que hi hauria risc de passar el
contingut alimentari cap el pulm.
- Amb la vctima amb baix nivell de conscincia, la nostra
actuaci es limitar a avisar als serveis sanitaris, controlar les constants vitals i collocar-la En P.L.S.
Contraindicacions:
- Est contraindicat l's de lquids neutralitzadors com el
vinagre, ja que a nivell local provocarem un augment
de la temperatura i de la lesi.
- Tampoc donarem MAI qualsevol tipus de lquid (llet,
83
84
INTOXICACIONS
caf...) per diluir el txic; excepte aigua albuminosa o

aigua sola si el malalt pot deglutir... Per tal de no provocar el vmit.
- Lnica acci que nosaltres podem fer; sobretot si l'arribada a l'hospital es retardar de forma considerable,
s administrar aigua albuminosa. Per preparar-la barrejarem sis clares d'ou en un litre d'aigua (o aigua sola si
no disposem d'ous).
Noms ho farem si la vctima est conscient, no convulsiona i pot ingerir (no t un excs de saliva o tos).
Li donarem a petits glops de forma contnua, i en cas
de nusees pararem i no li en donarem ms.
PRODUCTES DE NETEJA
Intoxicacions causades per sabons o rentavaixelles per
rentar a m, suavitzants... provocaran (en principi)
noms manifestacions gastrointestinals: Dolor abdominal, nusees, vmits i diarrees.
Si s provocada per rentavaixelles per mquina, pastilles pel WC, enceradors... La intoxicaci ser ms greu
podent provocar debilitat, agitaci, confusi, dificultat
respiratria fins parada respiratria.
MAI provocarem el vmit en intoxicacions per productes
de neteja custics (per regla general qualsevol producte
de neteja) aix com dissolvents i derivats del petroli.
Si ho fssim, al pujar, el vmit tornaria a cremar l'esfag
i la boca en el cas dels custics; i hi hauria gran risc de
que ans cap els pulmons en el cas de substncies voltils com els dissolvents.
En el cas de la ingesta de custics; a ms de la clnica
general, l'intoxicat tamb pot presentar:
- Dolor d'aparici brusca per darrere l'estrnum.
- Salivaci abundant i dificultat per deglutir.
Evitar la presncia de l'envs i de l'olor del txic al costat de la vctima.
INTOXICACIONS
85
Actuaci:
- Avisar rpidament als serveis sanitaris.
- Retirar la roba que hagi entrat en contacte amb el txic amb cura de no lesionar-nos nosaltres mateixos.
- Si el txic ha entrat en contacte amb la pell o els ulls, irrigar la zona amb aigua abundant
no menys de 15 minuts.
- Tornem a recordar que NO provocarem el vmit.
- Com a molt, i noms en les circumstncies abans esmentades, administrarem aigua albuminosa per retardar l'absorci del txic.
- Controlar les constants vitals.
BOLETS
Distingim, bsicament, dos tipus d'intoxicacions:
- Les de smptomes d'aparici rpida (30 minuts a 2 hores desprs de la ingesta): Cursen
amb nusees, vmits, salivaci, suor, baixada de la tensi... O b amb visi borrosa, alteraci de la conscincia i taquicrdia sense manifestacions gastrointestinals; segons
el tipus de bolet ingerit.
- Les de smptomes d'aparici tardana (ms de 5 hores desprs): Que tenen un pronstic
ms greu donat que el txic ja ha estat absorbit. En aquest cas haurem d'aconseguir el
trasllat de l'afectat a un centre sanitari mentre li controlem les constants vitals.
TXICS PER LA VIA RESPIRATRIA

La inhalaci de determinats gasos o de fum pot resultar mortal. El monxid de carboni s un
gas txic produt per una mala combusti d'estufes de but, cremadors, escalfadors,
motors de cotxes, etc. Petites quantitats d'aquest gas en exposicions perllongades, sobretot en llocs tancats, poden resultar mortals.
Conv recordar que el monxid de carboni no t sabor ni olor, aix que davant la sospita
d'escapament, haurem d'anar amb molta cura.
Clnica:
- Una exposici perllongada a nivells baixos provocar mal de cap, confusi, visi borrosa,
manca de fora i reflexes... Fins arribar a la inconscincia i la parada cardiorrespiratria.
- Una exposici curta a nivells alts causar una rpida prdua de conscincia precedida de
signes de manca d'oxigen com la pell blavosa o una respiraci rpida i superficial.
86
INTOXICACIONS
- En cas d'estar exposada al fum; la vctima respirar

rpid i tossir, presentar cremades aix com restes de
cendra a la boca i al nas i, si la situaci s'allarga en el
temps, prdua de conscincia.
Actuaci:
- Avisar als bombers si hi ha fum o foc i intentar controlar l'incendi sense exposar-nos. Recordem que si ventilem un lloc noms avivarem ms el foc al proporcionarli ms oxigen.
- MAI intentarem rescatar a ning si al fer-ho posem en
perill la nostra vida. Els gasos acumulats en un recinte
tancat afectaran rpidament a qualsevol que no porti
la protecci adequada i passarem a ser una vctima
ms.
Una forma til de protegir-se del fum (inefica contra el
gasos) s tapar-se la boca amb un mocador mullat i lligar-se una corda a la cintura per poder ser arrossegat
cap a l'exterior si ens succes alguna cosa.
- Apagarem la font intoxicant: Escalfadors, cremadors,
estufes, cotxe... Tancant totes les claus de pas i controlant el lloc.
- Ventilarem el lloc i/o traslladarem a la vctima a un lloc
ben airejat i tranquil.
- Si en aquests ambients hi ha fum dens, caminarem ajupits o arrossegant-nos, donat que l'aire arran de terra
est menys contaminat.
- Avisarem els serveis sanitaris per tal de coordinar ajuda
mdica i el trasllat a l'hospital.
- Quan el lloc sigui segur, o haguem arribat a un lloc
segur, valorarem els signes vitals de la vctima i actuarem en conseqncia.
MALALTIES CRNIQUES
MALALTIES CRNIQUES
ATAC DASMA
DASMA
L'asma s un trastorn crnic de les vies aries consistent en una inflamaci de les parets dels bronquis i una
hiperreactivitat bronquial; una resposta exagerada de la
paret muscular dels bronquis principals que es contrauen
davant d'estmuls externs que en una persona no asmtica no tindrien cap efecte.
Aquestes caracterstiques provoquen una obstrucci
reversible de la via aria per una disminuci temporal del
dimetre de les vies respiratries.
Factors desencadenants d'una crisi asmtica:
- Allergens: Com els cars de la pols, el pl de diferents
animals o el pollen d'algunes plantes.
- Infeccions respiratries.
- Exercici fsic: A l'hiperventilar entra aire fred que refreda les vies aries. Disminuirem aquest efecte si respirem pel nas; on l'aire inspirat es calenta ms que si respirem directament per la boca.
- Frmacs: cid acetil-salicdic...
- Ambientals: Polluci, productes qumics ambientals...
Clnica:
- Dificultat respiratria amb un perode d'espiraci molt
allargat.
- Xiulets (sibilncies) respiratries, principalment a l'espirar.
87
88
MALALTIES CRNIQUES
- s de la musculatura accessria per intentar respirar

millor: msculs intercostals, abdominals i del coll.
- Ansietat i malestar.
- Tos no productiva.
- s tpica la posici d'espatlles aixecades i les mans
sobre les cuixes.
En fases ms avanades poden aparixer:
- Signes d'hipxia: coloraci blavosa de les parts distals
dels cos.
- Esgotament de la musculatura: inconscincia i parada
respiratria.
Actuaci:
- Pot ser d'utilitat fer-la seure en una cadira girada amb
els braos recolzats sobre de la mateixa i el cap lleugerament inclinat cap endavant.
- Ajudar a buscar l'inhalador prescrit en cas de crisi asmtica (solen ser els de color verd o blau).
- Per fer-los servir, la vctima a de collocar-se l'inhalador
a la boca al final d'una espiraci i quan comenci a inspirar pitjar el "bot"; intentant aspirar el mxim de
contingut
- Si la vctima disposa d'un difusor per l'inhalador
colloquil tamb.
- Si no el tenim, i el malalt est massa ansis com per fer
servir correctament l'inhalador en podem improvisar un
amb un got de plstic foradat per sota on hi encaixarem l'inhalador.
- Si l'atac no remet passats 2-3 minuts, podem facilitar-li
una nova dosi d'inhalador (controlant pols i respiraci)
Avisarem al 112 quan:
- Davant d'un primer atac.
- L'inhalador no fa efecte desprs de 5 minuts.
- La vctima cada cop es troba pitjor: li manqui l'al, li
costi parlar, comenci a sentir-se esgotada...
MALALTIES CRNIQUES
89
DIABETE
S ME
IABETES
MELLITUS
ITUS
La Diabetes Mellitus s una malaltia crnica que consisteix en una deficincia de les cllules
de l'organisme per poder utilitzar la glucosa (el principal sucre que ens aporta l'alimentaci)
de manera que aix provoca que s'acumuli en excs en la sang.
La insulina s una hormona sintetitzada al pncrees que s'encarrega de fer entrar la glucosa a a l'interior de la cllula. Quan la insulina falla apareix la Diabetes Mellitus.
Aix pot succeir principalment per:
- Destrucci de les cllules que fabriquen insulina (tipus I) que requereix tractament amb
insulina.
- Disminuci de la sntesi d'insulina amb una insensibilitat de les cllules a la insulina (tipus
II) que normalment pot ser tractada amb antidiabtics orals i dieta.
El tractament de la Diabetes Mellitus engloba diferents rees com poden ser la dieta, exercici fsic, tractament farmacolgic (amb insulina o antidiabtics orals) i educaci sanitria.
Tot aix s necessari per tal de que la persona diabtica dugui un bon control del seus nivells
de sucre en sang i evitar les complicacions que es poden derivar d'un mal control metablic.
Aquestes complicacions poden ser a llarg termini, com aterosclerosi de les diferents artries
del cos (incloent les coronries), afectaci del rony, del ulls i dels nervis sensitius.
Com a complicacions a curt termini tenim la possibilitat de tenir un excs de sucre en la sang
(hiperglicmia) o un dficit de sucre en la sang (hipoglicmia).
HIPERGLICMIA
Per terme general no s una situaci de risc immediat tot i que haurem de consultar al
metge d'una forma no tan urgent. Per exemple, hi ha malalts que es regulen la dosi d'insulina en funci de les xifres de glucosa en sang.
Davant d'una hiperglicmia demostrada per un medidor de glucosa:
- Cal administrar-se la dosi correcta d'insulina o d'antidiabtics orals.
- Assegurar un correcte compliment de la dieta.
- Cal tenir present que determinades situacions com una infecci, situacions d'estrs, o
alguns frmacs poden augmentar els nivells de glucosa en sang.
HIPOGLICMIA
Causada la majoria dels casos per haver fet una ingesta menor a la normal, un excs d'exercici o haver-se administrat una dosi massa alta d'insulina.
90
MALALTIES CRNIQUES
Clnica:
- Normalment una persona diabtica pot reconixer que
es tracta d'una hipoglicmia.
- Debilitat. Mareig, gana.
- Palpitacions, pols accelerat i tremolors.
- Pell suosa i freda.
- Confusi o somnolncia.
Actuaci:
- Fer seure o estirar-se a la vctima.
- Si la persona el porta a sobre, haurem de comprovar els
nivells de glucosa amb el seu medidor.
- Si la persona es troba plenament conscient haurem de
facilitar-li begudes ensucrades, sucs de fruita, xocolata
o llaminadures.
- Si la persona es troba amb el nivell de conscincia disminut no donarem res per via oral (pel risc d'ennuegarse) i buscarem ajuda sanitria urgent.
- Si la persona respon b a la ingesta de sucres, li aportarem ms i la deixarem descansar fins que es trobi del
tot recuperada; recomanant-li que desprs acudeixi al
seu metge.
EPILPSIA
LPSIA
Del llat, parada imprevista, s una malaltia del sistema
nervis central que pot manifestar-se com desconnexions temporals de la conscincia (no percebre cap mena
d'estmul de l'entorn) en els ms petits. El que es coneix
popularment com el petit mal, o b com les ms conegudes en forma d'atacs de convulsions, localitzades o
generalitzades, amb prdua, o no, de la conscincia.
En una crisi epilptica tpica, la coneguda com crisi tnico-clnica hi podem distingir les segents fases:
MALALTIES CRNIQUES
- Fase inicial: La vctima cau al terra de sobte, sense

donar-se compte per una prdua brusca de la conscincia. En aquesta fase, la vctima pot emetre un crit caracterstic com a conseqncia d'una espasme larngic.
- Fase tnica: Caracteritzada per una rigidesa o contracci, de predomini extensor, de tota la musculatura,
inclosa tamb la respiratria, provocant una manca de
respiraci en aquesta fase. Pot durar entre 10 i 20
segons.
- Fase clnica: Marcada per l'aparici de convulsions
(contraccions i relaxacions dels diferents grups musculars) breus i generalitzades, amb increment de la salivaci, respiraci sorollosa i prdua del control dels esfnters (pot orinar-se i defecar-se a sobre). Pot durar en
termes generals entre 2 i 5 minuts.
s en aquesta fase on la vctima pot mossegar-se la
llengua, majoritriament pels seus cantons laterals.
- Fase de recuperaci: Un cop finalitzades les convulsions, apareix un estat de somnolncia o coma, degut
a l'esgotament provocat per aquestes convulsions; del
que la vctima es desperta progressivament, confusa i
desorientada, sense recordar res del que li ha passat.
Aquesta fase pot tenir una duraci molt variable,
oscillant entre els 10 i els 30 minuts.
Actuaci:
- Introduir un objecte tou dins la boca (mocador, paquet
de mocadors de paper...), per evitar que es mossegui la
llengua. No introduir-hi mai objectes durs com bolgrafs
o coberts per menjar, que podrien trencar-se, o trencar
les dents al mossegar-los.
- Adequar l'entorn al mxim possible per evitar que la
vctima es lesioni durant la fase de convulsions:
91
92
MALALTIES CRNIQUES
Apartar cadires, posar un jersei sota el cap, cobrir amb

roba la superfcie de terra on doni cops amb les seves
extremitats...
- Afluixar les peces de roba que pugin causar una especial compressi: Cintur, corbata, subjectadors...
- Mai s'ha d'intentar subjectar a la vctima, intentant
controlar les convulsions.
- En la fase de recuperaci, comprovar que la via aria
roman oberta, i collocar-lo en Posici Lateral de
Seguretat per evitar que s'empasses els seu propis
vmits.
- Tamb en aquesta fase, cal anar controlant les constants vitals.
s aconsellable la revisi de la vctima en un centre sanitari (especialment si s el primer cop), per valorar les crisis i les possibles lesions internes.
Per aquesta ra s precs anotar els segents punts:
- L'hora en que ha succet l'atac.
- El nivell de conscincia durant la crisi.
- Tipus de contraccions.
- Estat dels ulls durant la crisi.
- Duraci de la crisi.
- Si s'ha produt relaxaci dels esfnters.
MISCELLNIA
93
MISCELLNIA
MAL DE
DE PANX
PANX A
Generalment de causa lleu, en relaci a algun menjar, un restrenyiment perllongat, un traumatisme banal o situacions d'angoixa.
No hem d'oblidar que en determinades ocasions ens podem trobar davant de causes ms
greus que afectin els rgans abdominals.
Entre aquestes causes de ms gravetat hi podem trobar l'oclusi intestinal, un quadre consistent en dolor abdominal de tipus clic (que ve i va, i no es modifica amb els moviments),
tenir la panxa inflada, vmits i intolerncia alimentria.
La inflamaci de l'apndix (apendicitis) s una causa de dolor abdominal urgent bastant
comuna en les dues primeres dcades de la vida: Ens trobarem amb dolor (principalment a
la part baixa de la banda dreta de la panxa i que augmenti amb la descompressi), una
panxa ms o menys dura, nusees, vmits i febre.
El principal risc d'aquestes patologies, s que si no es tracten amb relativa urgncia, es pot
produir una perforaci de l'intest que buidar part del seu contingut dins la cavitat abdominal provocant l'anomenada peritonitis, consistent en mal de panxa, un abdomen dur (en
taula), nusees, vmits i febre.
Actuaci:
- Seran de gran utilitat les explicacions de la vctima descrivint aquest dolor i en quin context ens trobem, aix com preguntar quant temps fa que no va de ventre o el que ha menjat avui; per tal de poder diferenciar si ens trobem davant d'una situaci ms banal o si caldr actuar amb ms urgncia.
- Aconsellarem a la vctima que no mengi res i li recomanarem que vagi al lavabo.
- Acomodarem a la vctima, fent-la seure en la posici que ms cmoda es trobi.
94
MISCELLNIA
- Aplicarem calor local sobre la panxa (com una bossa d'aigua calenta, o una ampolla amb
aigua calenta embolicada amb una tovallola).
- Davant d'un dolor abdominal intens, que s'acompanyi de febre o vmits, trucarem al
metge o acudirem a urgncies, sense donar a la vctima cap tipus de medicament, menjar
o beguda, per si fos necessria una intervenci quirrgica.
- Una situaci especial s quan es produeix un cop brusc a la part alta de la panxa, que provoca que el diafragma pugi bruscament i la vctima es quedi sense aire.
Per tractar-la, cal tranquillitzar a la vctima, fer-la seure i afluixar qualsevol pea de roba
del pit i la cintura; tot esperant la rpida recuperaci d'aquest quadre.
MAL DE
DE CAP
Amb mltiples causes possibles, la immensa majoria de les vegades ens trobarem amb mals
de caps de poca intensitat i sense excessiva necessitat d'urgncia o atenci mdica.
Entre les possibles causes podem trobar situacions de nerviosisme o angoixa; canvis de
ritme del son, soroll ambiental o cansament; febre; sinusitis; exposici perllongada al sol...
La migranya s el mal de cap recidivant ms freqent. Sn crisis de mal de cap acompanyades d'altres manifestacions com la fotofbia. Aquests mals de caps solen ser desencadenats per determinats estmuls que variaran segons la persona (formatge, xocolata, exercici...) i poden anar precedits d'alguna simptomatologia, predominantment visual o de formigueig a mans o peus (s el que es coneix com l'aura).
Com a norma general, si un mal de cap s'acompanya de rigidesa de nuca, va amb vmits o
febre, s molt intens, s d'inici brusc, apareix en relaci amb un traumatisme cranial o t
associada una disminuci del nivell de conscincia... s convenient que sigui valorat per un
metge el ms aviat possible.
FEB
FEBRE
La temperatura normal del nostre organisme, mesurada a l'aixella, oscilla entre els 36 i
37C. La nostra temperatura es mant estable tot i les variacions ambientals grcies a tot
un seguit de mecanismes regulats pel nostre sistema nervis.
MISCELLNIA
95
Entre aquests mecanismes destaquen:

- Calfreds, tremolors, castanyeig de les dents, taquicrdia... Per tal d'augmentar la temperatura corporal.
- Augment de la circulaci sangunia cutnia i sudoraci per tal de disminuir la temperatura
corporal.
Clnica general:
- Calfreds i suor.
- Pell pllida a l'inici per desprs passar a un envermelliment de la cara.
- Malestar general amb cansament, dolors generalitzats i mal de cap.
- Orina escassa i fosca, perqu es perd l'aigua corporal en forma de suor.
- Davant febres molt altes en nens petits (menors de 6 anys) podem trobar convulsions.
Clnica segons l'origen de la febre:
- Tos i expectoraci en infeccions d'origen respiratori com la faringitis (la ms freqent), la
bronquitis o la pneumnia.
- Dolor lumbar o cossor i molsties a l'orinar, en infeccions d'origen urinari.
- Mal d'orella en les otitis.
- Vmits i dolor en el costat dret de l'abdomen, amb una coloraci groguenca de pell i mucoses fan pensar en una infecci d'origen biliar.
- Molt mal de panxa i un abdomen dur ens orientaran cap a una apendicitis o
obstrucci/perforaci intestinal.
- Mal de cap intents, rigidesa de nuca, vmits o l'aparici de petites taques vermelles per
tot el cos ens faran sospitar una meningitis.
Actuaci:
- Portarem al malalt rpidament a urgncies davant la sospita de patologia greu abdominal
o meningitis.
- Si sospitem altres causes i la febre s superior a 38C:
- Administrar antitrmics.
- Refrescar el cos aplicant compreses mullades amb aigua freda en les zones del cos on els
vasos sanguinis circulen ms prxims a la pell, propiciant aix un refredament major de la
temperatura corporal (coll, pit, aixelles i engonals).
- No tapar en excs al malalt.
- Si la febre no cedeix amb aquestes maniobres caldr banyar a la vctima amb aigua tbia
que anirem refredant poc a poc.
96
MISCELLNIA
- Donar de beure de forma abundant a la vctima (aigua, sucs de fruita...) per evitar la deshidrataci.
- Explorar al malalt i preguntar sobre signes que ens puguin orientar sobre l'origen d'aquesta febre (tos, mal d'orella...).
- Prendre la temperatura de forma peridica per controlar l'evoluci.
- Davant d'una convulsi febril, refredarem rpidament a la vctima tal i com s'ha explicat
abans i seguirem els consells descrits en l'apartat d'epilpsia.
- Acudir al metge.
VMITS
VMITS
Generalment deguts a una irritaci de l'aparell digestiu (mala digesti d'un aliment, ingesta
d'aliments en mal estat, reacci adversa a un medicament,...).
Altres causes molt freqents sn el mareig provocat per un viatge en cotxe o autocar, l'esgotament fsic o una situaci d'angoixa o estrs.
Actuaci:
- Tranquillitzar a la vctima i fer-la reposar, sense que mengi res durant unes 6 hores.
- Si ho tolera, anar donant petits glops d'aigua amb sucre per evitar la deshidrataci.
- Iniciar una dieta suau progressiva quan hagin cedit els vmits.
- Ens dirigirem cap un centre sanitari de forma urgent quan:
El vmit vagi acompanyat de sang o b sigui molt negre (sang digerida).
Hi hagi l'antecedent d'un cop al cap o el vmit es presenti de cop sense nusees prvies.
Els vmits no cedeixin en 24 hores.
DIARREE
IARREES
Augment del nombre de deposicions i disminuci de la seva consistncia.
Principalment degudes a irritacions i infeccions digestives, aix com situacions d'angoixa o
estrs.
Clnica:
- Diarrees.
MISCELLNIA
97
Pot presentar-se tamb:

- Dolor abdominal
- Gasos
- Vmits
- Febre...
Actuaci:
- Fer reposar a la vctima, sense que mengi res durant unes 12 hores.
- Anar donant abundants lquids per evitar la deshidrataci.
- Iniciar una dieta suau progressiva quan hagin cedit les diarrees.
- Acudirem al metge quan:
- Les diarrees no cedeixin tot i haver seguit els punts abans indicats.
- El malalt tingui febre.
- Amb les femtes hi trobem sang, moc o pus.
- Sense prescripci mdica, no donarem cap tipus de frmac antidiarreic.
RESTRE
NYIIMENT
RESTRENY
Ocasionant una dificultat o impossibilitat per defecar sol donar-se per:
- Dieta pobre en fibra.
- Canvis en l'alimentaci o en la beguda.
- Installaci sanitria no adequada per garantir uns mnims d'intimitat i higiene.
- En les persones grans pot ser provocat per la impactaci de la massa fecal al budell creant
un tap que evita una defecaci adequada (s el que es coneix com fecalomes).
Actuaci:
- Recomanar o proporcionar una dieta rica en fibra i una bona hidrataci.
- Realitzar un suau massatge abdominal.
- Vetllar per unes installacions sanitries adequades en quant a higiene i intimitat.
- En els ms petits, portar un control de l'hbit deposicional.
- Si tot l'anterior no s efectiu, administrar un supositori de glicerina.
- Si aquest restrenyiment s molt perllongat en el temps, molt molest, o causa dolor abdominal, acudirem al metge.
- Mai utilitzarem laxants sense prescripci mdica.
98
MISCELLNIA
HIDROC
UCI
DROCU
Popularment conegut com tall de digesti, pot ser una causa freqent d'ofegament.
La digesti, principalment de determinats tipus d'aliments, com poden ser els greixos, i de
menjars abundants s un procs lent que requereix gran aport de sang cap al sistema digestiu. Al desplaar-se la sang majoritriament cap al sistema digestiu, hi arriba menys al cervell i als msculs. s per aix que desprs de menjar ens trobem cansats i amb ganes de fer
la migdiada.
Realitzar exercici intens o una entrada brusca a l'aigua, sobretot si aquesta s freda, desprs d'haver menjat pot necessitar una redistribuci d'aquesta sang concentrada en l'aparell digestiu cap als msculs, en cas de fer exercici, o a la pell per escalfar-la, en cas d'entrar
bruscament a l'aigua freda.A part, aix tamb influir a disminuir encara ms la quantitat de
sang que arribi al cervell.
Tot aix pot provocar una situaci de malestar general, vmits, disminuci de la pressi arterial i una lleugera disminuci del nivell de conscincia; que, dins de l'aigua, poden portar a
l'ofegament.
Actuaci:
- Activar els serveis de rescat i emergncia. D'aix pot encarregar-se una tercera persona a
la que haurem avisat; que al mateix temps pot controlar l'evoluci del rescat que intentarem dur a terme.
- Intentar treure a la vctima de l'aigua, sempre que no hi hagi cap risc per nosaltres.
- Realitzar una exploraci primria de la vctima; i si no hi ha respiraci, iniciar la respiraci
artificial dins de l'aigua, tan bon punt toquem fons amb els peus.
- Un cop a terra ferma, completar l'exploraci; i, si es confirma l'aturada cardiorrespiratria, iniciar les maniobres de Suport Vital Bsic.
Com a prevenci pot ser interessant:
- Esperar, com a mnim, una hora i mitja per banyar-nos desprs d'haver menjat.
- No realitzar exercicis massa bruscos dins l'aigua desprs de menjars abundants o d'haver
estat durant molta estona exposats al sol.
- Entrar progressivament a l'aigua, mullar-se les zones de la pell amb ms irrigaci sangunia
(front, clatell, aixelles, pit i engonals) abans de submergir-se, dutxar-se abans del bany;
per tal d'acostumar al cos de forma gradual a aquest canvi de temperatura.
MISCELLNIA
99
TORSI TESTIC
UL AR
TESTICU
Es tracta d'una estrangulaci per un gir del cord espermtic, on es troben els vasos que irriguen el testicle; motiu pel qual s'interromp l'arribada de sang fins que no es resol la torsi,
mitjanant una intervenci quirrgica.
Si abans de 6 hores no s'ha restablert l'aport sanguini al testicle, aquest perdr la seva viabilitat de forma definitiva.
La principal causa sol ser un traumatisme directe; encara que tamb es pot produir durant
l'exercici fsic o en reps per un mal gest.
Clnica:
- Dolor intens d'aparici brusca a la zona testicular que augmenta amb l'elevaci del testicle afecte.
- Inflor i vermellor del testicle.
Actuaci:
- Traslladar-la rpidament a un centre hospitalari.
- Mantenir a la vctima en dej; ja que, si es confirma la nostra sospita, caldr intervenir-la
quirrgicament.
CRISI
ISI DANS
DANSIETA
ETAT
Episodi brusc i limitat en el temps (de 15 a 30 minuts) d'angoixa o pnic extrem.
Poden produir-se sense cap motiu aparent, sobretot els primers episodis, o veure's facilitades per situacions estressants (privaci de la son, consum de txics, febre...)
Clnica:
- Palpitacions i malestar torcic.
- Tremolor generalitzat.
- Sensaci d'ofec o falta d'aire, que provoquen que la vctima hiperventili.
- Sensaci de formigueig a les extremitats, com a conseqncia de la disminuci del dixid
de carboni en sang a causa de la hiperventilaci.
- Calfreds o fogots.
100
MISCELLNIA
- Inestabilitat i mareig.
- Malestar abdominal.
- Por a perdre el control, tornar-se boig o morir.
- Despersonalitzaci (sensaci d'estar separat d'un mateix) o desrealitzaci (sensaci d'irrealitat).
Actuaci:
- Si la causa s evident, tractar d'eliminar-la.
- Portarem a la vctima a un lloc allat i tranquil, intentarem calmar-la, parlant-li amb suavitat, explicant-li que es tracta d'una crisi d'ansietat.
- Insistirem en que respiri amb calma.
- Si encara aix segueix hiperventilant, farem respirar a la vctima dins una bossa de plstic
o paper per tal de contrarrestar la baixada de dixid de carboni.
- Romandrem al seu costat fins que es recuperi.
- L'aconsellarem que visiti el seu metge.

Primers Auxilis Ca PDF

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Primers Auxilis Ca PDF

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

PRIMERS AUXILIS

Dr. Isaac Pons Martn del Campo

Direcci i realitzaci: Dr. Isaac Pons Martn del Campo

PROHIBIDA LA REPRODUCCI TOTAL O PARCIAL

Mantenir tancats i fora de l'abast dels nens:

Per a cases de colnies tamb:

A LHORA DEL BANY

Ha d'anar acompanyada de:

Destacar que la farmaciola no hauria de tenir medicaments.

Pot avisar qualsevol persona que estigui en el lloc dels

Una variant de la Regla del PAS s la que es coneix com

no sigui aix ens limitarem a posar el dors de la m

Si hi ha circulaci per no respiraci, estem davant

Preguntes ms importants a fer:

POSICI LATERAL DE SEGURETAT (P.L.S.)

3. Amb la m que ens queda lliure, hem d'aixecar el

6. Recollirem el bra que ha girat per sobre per acomodar

8. Ajustarem la posici de la cama superior per tal d'acomodar-la el mxim possible.

9. Taparem a la vctima, comprovarem respiraci i pols i

1. Cal collocar a la vctima estirada en el terra panxa

SUPORT VITAL BSIC

SUPORT VITAL BSIC

"Tcnica" del pessic.

SUPORT VITAL BSIC

- Collocar els dits ndex i mig d'una m sota el ment,

(noms comprovar si s's personal sanitari; si no se'n

SUPORT VITAL BSIC

No, no hi ha signes de circulaci

SUPORT VITAL BSIC

s molt important haver avisat als serveis sanitaris

OBSTRUCCI DE LA VIA ARIA

OBSTRUCCI DE LA VIA ARIA

OBSTRUCCI DE LA VIA ARIA

- Si l'obstrucci persisteix realitzar la maniobra de Heimlich

OBSTRUCCI DE LA VIA ARIA

- Girar-li el cap cap a un costat amb la boca oberta.

OBSTRUCCI DE LA VIA ARIA

NENS (1-8 anys): Obstrucci Incompleta

NENS (1-8 anys): Obstrucci Incompleta

OBSTRUCCI DE LA VIA ARIA

MANIOBRA DE HEIMLICH (nens)

- Si l'obstrucci segueix cal:

- En cas de cremades a l'ull, cal netejar-lo noms amb

cada cop; o b canviant-la quan aquesta ja estigui

Mai pressionarem ni punxarem els hematomes

Tot i que normalment solen ser banals i sense gravetat,

Anomenades aix perqu es produeixen en l'interior de

situaci: Portar-la a l'ombra, evitar aglomeracions al

Posteriorment collocarem tovalloles o coixins al voltant

- Podem tamb subjectar la punta del mocador que es

A continuaci exposarem casos de fractura de clavcula,

de suavitzar les seves formes i poder-lo fer servir com

AGENTS CAUSALS I VARIANTS DACTUACI

En les cremades lleus, entenent per lleus de 1r grau

TRASTORNS PER EXCS DE CALOR

TRASTORNS PER EXCS DE CALOR

TRASTORNS PER EXCS DE CALOR

TRASTORNS PER EXCS DE CALOR

TRASTORNS PER EXCS DE FRED

TRASTORNS PER EXCS DE FRED

TRASTORNS PER EXCS DE FRED

TRASTORNS PER EXCS DE FRED

gla perqu el llepi a la vctima. Si malgrat aix hi ha