Certificat Català Prova

CERTIFICAT DE NIVELL
ELEMENTAL DE CATAL (B1)
Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura 25
Certificat de nivell elemental de catal (B1)
Estructura de la prova
EXAMEN EN GRUP
Objectius
Descripci
Valors (%)
Comprensi lectora
4 textos de tipus diferent amb un total de 20 preguntes

(vertader o fals, resposta mltiple i aparellar).
25
Expressi escrita
Escriure una carta personal duna extensi aproximada

de 150 paraules fent referncia a 4 punts concrets.
12,5
Comprensi oral
Part A
Text oral duns 4 minuts de durada amb 15 preguntes
de vertader o fals.
Temps
60 minuts
30 minuts
25
40 minuts
12,5
40 minuts
75
2 hores
i 50 minuts
Part B
5 textos orals breus amb 1 pregunta de resposta
mltiple per a cadascun.
Gramtica i vocabulari
10 preguntes de transformaci.
15 preguntes domplir buits i
15 de vocabulari.
TOTAL
EXAMEN INDIVIDUAL
Objectiu
Descripci
Expressi oral
Part A
Conversa amb 6 preguntes.
Valor (%)
10 minuts
Part B
5 situacions quotidianes.
TOTAL
26 Generalitat de Catalunya. Direcci General de Poltica Lingstica
Temps
5 minuts
25
15 minuts
Les respostes als exercicis les haureu descriure sempre en els fulls de respostes, i no a lexamen.
rea 1. Comprensi lectora

En el primer exercici sha de respondre si les afirmacions sn veritat (S) o no (NO).
En el segon i tercer exercicis sha descollir la resposta adequada (a, b, c o d) a cada pregunta.
En el quart exercici shan de relacionar les situacions descrites a la pgina 12 amb els textos de la pgina
segent.
Temps orientatiu per fer aquesta rea: 60 minuts.
rea 2. Expressi escrita

Consta dun nic exercici que hi ha a la pgina 14. Sha descriure una carta en la qual sha de fer referncia
als quatre punts que es donen a la instrucci. Aquesta carta ha de tenir una extensi aproximada de
150 paraules. Si voleu fer un esborrany del text podeu utilitzar les pgines dels fulls de respostes.
rea 3. Comprensi oral

Aquesta rea consta de 6 exercicis enregistrats en una casset, juntament amb les instruccions per resoldrels.
El primer exercici s el ms extens: s una entrevista en un programa de rdio que dura uns quatre minuts
aproximadament.
Sha de respondre si les afirmacions que hi ha a la pgina 15 sn veritat (S) o no sn veritat (NO) segons
el contingut de lentrevista.
Els altres cinc exercicis consisteixen en cinc textos breus (avisos, notcies) i per a cadascun sha de
respondre una pregunta: sha descollir la resposta correcta dentre quatre opcions.
rea 4. Gramtica i vocabulari

Aquesta rea consta de 3 parts, amb un total de 40 preguntes.
La part A consta de 10 preguntes: per a cada pregunta, heu descriure una frase que tingui el mateix sentit
que la que se us dna.
La part B consta de 15 preguntes: heu de completar cada frase amb lelement o els elements adequats
(pronoms, preposicions, adverbis).
La part C consta de 15 preguntes de lxic: heu de completar cada frase amb la paraula adequada.
Generalitat de Catalunya. Direcci General de Poltica Lingstica 27
Descripci de la prova
Descripci de la prova
rea 5. Expressi oral (es realitza individualment amb dos examinadors)

Aquesta rea consta de dues parts:
Part A: conversa.
Part B: situacions quotidianes.
A la part A, sha de prendre part en una conversa, guiada per lexaminador, sobre un tema dinters
general. En aquesta conversa sha de demostrar la capacitat per comunicar-se en catal. Aquesta primera
part durar aproximadament 10 minuts.
A la part B, es presenten 5 situacions quotidianes i cal respondre-hi oralment de manera adequada i
suficientment correcta. Aquesta part durar aproximadament 5 minuts.
En total, aquesta rea dura aproximadament 15 minuts.
1.
Llegiu detingudament el text segent.
Fets i gent
El sacerdot1 responsable del Santuari de la Vall de Nria, Josep Mas, ha creat un nou sistema universal descriptura,
que ha batejat amb el nom de Sofia. Aquest nou codi consta duna srie de 4.000 smbols que tenen forma de
dibuixos senzills, no tenen traducci i sn entesos per tothom. Hi ha una relaci directa entre la imatge i el concepte
representat, de manera que el significat dels smbols es pot endevinar i, per tant, laprenentatge s fora rpid. Per
exemple, el triangle indica cosa, el cercle, temps, i el quadrat, espai. Tots els smbols sn formes geomtriques.
El nou codi t un funcionament similar al sistema numric. El rector de Nria ha arribat a confeccionar aquest
sistema descriptura desprs dhaver estudiat diverses llenges, com ara lrab, el fenici, el xins o lantic egipci. El
fenici i el sistema numric, per, han estat claus a lhora destructurar el codi Sofia.
Segons el seu creador, aquest projecte t vocaci duniversalitat perqu t com a objectiu superar les dificultats de
comunicaci entre persones que parlen llenges diferents. En una setmana, els aprenents del nou codi poden
elaborar missatges complexos. Ja shan fet algunes proves amb estudiants que han anat al Santuari de Nria i amb
altres de la Universitat de Salamanca, on mossn Mas va fer classes durant un temps. Tanmateix, es preveu que
laprenentatge sigui individual, un cop es disposi del material adequat.
Amb aquest objectiu sest preparant en una impremta de Ripoll ledici dun llibre que explica lestructura bsica
del nou sistema descriptura i que recull 800 smbols. Desprs daquesta primera publicaci si t xit apareixer
al mercat un diccionari complet. Mossn Mas es queixa, per, de les dificultats que ha tingut per trobar alg que
volgus pagar ledici del llibre. De totes les institucions pbliques o entitats privades amb qui va parlar, noms li
va donar suport el Consell Comarcal del Ripolls, que paga la primera edici.
El Punt, 27 de maig de 1997 (text adaptat)
sacerdot: home que sha consagrat al servei duna religi.
Marqueu, en el full de respostes, si les afirmacions segents sn vertaderes o falses segons el text
anterior: si sn veritat, marqueu una X al quadre del S; si no sn veritat, marqueu una X al quadre
del NO.
01
02
03
04
05
06
07
En el nou codi, els conceptes es representen per mitj de formes geomtriques.

Per elaborar el nou codi, el seu autor sha basat en lestructura de lrab i del xins.
El codi permet comunicar-se oralment i per escrit.
Per utilitzar aquest sistema descriptura cal molta prctica.
Per tal de comprovar lefectivitat del nou codi, prximament es faran proves amb estudiants.
La primera publicaci del nou codi ser un diccionari complet.
Diverses editorials i institucions estan interessades en la difusi del nou sistema descriptura.
2.
La ciutat de Matar
Matar s una ciutat petita a trenta quilmetres al nord de Barcelona. s una ciutat discreta, amb pocs monuments
dinters, que no atrau gaires visitants. Per s una ciutat per viure-hi i per viure-hi b.
Els seus habitants, els mataronins, no shan dedicat a aixecar aquelles construccions admirables que resisteixen el
pas del temps, sin que han creat una ciutat prctica de la qual estan orgullosos.
La gent de Matar ha triat una vida tranquilla. En general, es desplaa poc durant el dia perqu t la feina, lescola
i el mercat a dins mateix de la ciutat. Els caps de setmana, els joves amb ganes de ballar i descoltar msica surten
al carrer, omplen els locals nocturns i van a dormir tard; els altres dies, en canvi, els carrers sn buits a partir de les
nou del vespre: els mataronins shan de llevar dhora per anar a treballar.
La tradicional activitat econmica de la ciutat, la indstria txtil, ha sofert crisis molt fortes que lhan debilitat. De
les grans fbriques de teixits i roba que hi havia hagut a la zona industrial, avui no en queda cap, i dels seus
propietaris, persones amb un cert pes poltic i social aleshores, no se nha sabut res ms. Ara la indstria txtil est
repartida en dotzenes de petits tallers familiars que, situats al costat o als baixos de les cases, sn dirigits pels fills
dels treballadors de les antigues empreses.
El nucli antic de la ciutat s una srie montona de cases de cinc metres de faana, amb un garatge o una botiga a
baix i un o dos pisos a sobre. Dins, hi pot viure des de la famlia amb ms bona posici econmica fins a la que
simplement va fent. Per saber quina s la casa dels uns i la dels altres shi hauria dentrar, perqu laspecte uniforme de lexterior no ens diu res sobre els seus propietaris. Per aix sorprn la casa que va construir larquitecte
mataron Puig i Cadafalch, la faana de la qual s duna gran riquesa decorativa. s lexcepci enmig duna arquitectura ciutadana sense cap espectacularitat externa.
De moment, Matar no s un dels llocs on vulguin anar a viure les persones que fugen del soroll de la gran ciutat de
Barcelona. Matar no creix, o creix poc. Aix als mataronins ja els est b. Creuen que viuen en un parads: disposa
de mar, muntanya i t tots els avantatges de la ciutat petita. Els possibles inconvenients daquests tipus de ciutat
queden resolts per la proximitat de Barcelona. Amb la ciutat gran a tocar, tenen a la seva disposici la gran banca,
els grans monuments, els teatres i els equipaments, tot all, en definitiva, que no han hagut de construir a la seva
ciutat. I quan estan cansats de la gran capital, els mataronins poden agafar el tren i amb vint minuts sn a casa.
En resum, la gent de Matar ha sabut fer una ciutat poc monumental, per amb els avantatges de les ciutats petites.
Emmanuel Cuys. Descobrir Catalunya, 22 de juny de 1999 (text adaptat)
Marqueu amb una X, en el full de respostes, la resposta correcta (a, b, c o d) a cada pregunta.
Noms hi ha una resposta correcta per a cada enunciat.
08
Els habitants de Matar

a) volen fer una ciutat atractiva per als turistes.
b) viuen lluny del lloc on treballen.
c) surten de nit sovint.
d) estan contents de la seva ciutat.
09
Actualment, la indstria txtil

a) es basa en la petita empresa.
b) est dirigida per persones amb gran influncia a la ciutat.
c) es concentra a la zona industrial de la ciutat.
d) ha aconseguit recuperar-se de les diverses crisis.
10
Les cases on viuen els habitants de Matar

a) sn conegudes per loriginalitat de la seva arquitectura.
b) sn construccions de planta baixa.
c) sassemblen molt vistes des de fora.
d) destaquen per la decoraci de la faana.
11
Els mataronins creuen que a Matar

a) hi va a viure massa gent de Barcelona.
b) shi viu millor que a Barcelona.
c) tenen el que necessiten per no haver danar a Barcelona.
d) hi ha mala comunicaci amb Barcelona.
3.
Una mina de possibilitats

Cardona s una poblaci de Catalunya on hi ha un castell medieval i una muntanya de sal de 150 metres. La histria
del poble est relacionada amb la sal: antigament ja sextreia sal de la superfcie de la muntanya i a principis
daquest segle es van construir mines per extreuren de linterior. Lany 1990, per, les mines es van haver de tancar
i molta gent del poble es va quedar sense feina, fet que va provocar una greu crisi econmica. Com que desprs del
tancament no shi van installar noves indstries, el principal sector productiu ha tornat a ser noms lextracci de
la sal de lexterior de la muntanya. Per aix lAjuntament ha buscat noves alternatives i ha dissenyat un pla de
dinamitzaci turstica amb el qual avui un nombre petit, per creixent de persones, ja treballa en empreses i
establiments de serveis.
El pla turstic de lAjuntament pretn donar prou serveis perqu Cardona es converteixi en una destinaci turstica,
per sense arribar a una oferta tan mplia que comporti un excs de visitants. El projecte combina la promoci de
la muntanya de sal amb recorreguts pel nucli antic i el castell medieval, que justifiquin estades dalguns dies al
poble. Aix permetria rendibilitzar1 els atractius turstics i crear riquesa i nous llocs de treball. Perqu el projecte
funcioni, cal, per, millorar les carreteres daccs, que avui provoquen problemes de trnsit, i arribar a controlar
els canvis daspecte de linterior de la mina, causats per filtracions daigua dorigen desconegut ara per ara.
De moment, en els darrers cinc anys, ja sha condicionat una galeria de la mina perqu pugui ser visitada i shan
netejat els camins i la maquinria dels pous miners inactius. La visita, en grups de vint persones, es complementa
amb un audiovisual i una explicaci de la histria i les caracterstiques geolgiques2 de la muntanya de sal. Daqu
a lany 2000 es preveu installar-hi un espectacle de llum i so, un museu de la mineria i una botiga de sal, on es
podran adquirir objectes fets amb sal de la muntanya.
La galeria reoberta la van poder visitar primer els cardonins i la inauguraci pblica es va fer ara fa tres mesos; des
daleshores 4.000 persones han visitat la mina, ja hagi estat individualment o en grups. Si la tendncia continua, se
superaran les previsions de 30.000 visitants anuals. Els grups descolars i els jubilats sn els visitants majoritaris els
dies feiners, mentre que els caps de setmana acostumen a anar-hi famlies de tot Catalunya. Fins i tot algunes
agncies de viatge ja tenen excursions amb autocar acordades per a lestiu. Tot plegat convida, doncs, a loptimisme.
rendibilitzar: treure benefici duna situaci, un fet
geolgiques: sobre lestructura, la composici i ledat de la muntanya
Marqueu amb una X, en el full de respostes, la resposta correcta (a, b, c o d) a cada pregunta.
Noms hi ha una resposta correcta per a cada enunciat.
12
Actualment el poble de Cardona

a) pateix els efectes duna crisi econmica.
b) pretn reobrir lexplotaci minera de sal.
c) promou un pla dinstallaci dindstries.
d) viu majoritriament del sector turstic.
13
Lobjectiu principal de lAjuntament s

a) reconvertir Cardona en un gran centre turstic.
b) controlar els canvis daspecte de la mina.
c) ampliar lactivitat econmica del poble.
d) millorar els accessos al poble.
14
La gent que ara visita la mina pot

a) comprar objectes fets amb sal de la muntanya.
b) conixer com sha extret la sal al llarg de la histria.
c) gaudir dun espectacle de llum i so.
d) veure en funcionament les mquines dels pous miners.
15
Dacord amb el text

a) les visites a la mina shan dacordar amb les agncies de viatge.
b) les visites es fan noms per a grups.
c) el tipus de visitant s diferent segons els dies de la setmana.
d) el nombre de visitants ja supera la previsi feta per a tot lany.
4.
Aquest curs heu destudiar/treballar a la Universitat Autnoma de Barcelona (UAB), situada a

20 km de la ciutat. Busqueu un lloc per viure que sajusti a les vostres necessitats.
Marqueu, en el full de respostes, la lletra de lanunci ms adequat per a cada situaci.
Condicions de lexercici:
a cada situaci li correspon noms un anunci.
un anunci noms pot correspondre a una situaci.
16
Has estat seleccionada per al curs que ve com a professora de la UAB. Busques casa o apartament
ampli a prop de la universitat, per a tu i la teva famlia (marit i filla), amb una plaa de prquing i, si s
possible, amb una mica de jard.
17
Sou dues amigues que heu obtingut una beca Scrates per venir a estudiar a Barcelona, a la UAB.
Voleu compartir pis amb altra gent, prop de la universitat, amb habitacions individuals i dret a cuina.
No voleu compartir pis amb fumadors.
18
Tu i la teva parella voleu llogar una habitaci doble en una casa o apartament. No us importa compartir
la cuina amb la resta de la gent, per, sobretot, voleu tenir bany propi i accs a una sala destar amb
televisi. Sou fumadors.
19
Ets un professor que busques una habitaci doble a prop de la universitat, per a aquest curs. Tagradaria
compartir el pis amb altres professors o amb estudiants de cursos avanats. Vols tenir-hi el gat i
poder-hi fumar.
20
Ets un estudiant que vols compartir pis cntric amb gent catalana, per poder aprendre catal. Fumes
i no tagraden els animals.
a)
Es lloguen dues habitacions individuals per a noies a Barcelona (barri de Sants); es demana no fumar. Preu
habitaci: 120 euros al mes (esmorzar incls).
No es disposa de cuina
Tel. 581 34 56
b)
ES LLOGA caseta de dues habitacions, amb estudi, cuina i bany, a Barcelona (barri de Grcia). Disposa de
zona ajardinada comunitria. Tel. 203 45 67
c)
Dos estudiants de postgrau lloguem una habitaci doble prop de la zona universitria. Bany, sala destar i
cuina a compartir. Benvinguts els animals domstics i els fumadors! Tel. 583 45 89
d)
SOM DOS ESTUDIANTS CATALANS. Lloguem dues habitacions en un apartament a prop de la universitat. Dret
a cuina, per res de fum! Truqueu-nos al 581 46 89
e)
Lloguem dues habitacions (una individual i una amb llit doble) en apartament cntric i ben comunicat amb la
universitat.
Bany individual a cada habitaci.
Dret a cuina i sala de TV comuna.
S als animals petits i als fumadors!
Tel. 482 56 63
f)
ES LLOGA CASA de tres habitacions, situada a la urbanitzaci Quatre Vents, a prop del campus universitari.
Disposa de garatge i jard.
Ideal per a famlia amb fills.
A cinc minuts del centre comercial.
PREU MOLT ASSEQUIBLE! Tel 581 25 67
g)
BARCELONA. Barri antic.

Estudiants de primer dEconmiques LLOGUEN dues habitacions individuals per al curs que ve. Dret a cuina
i sala de televisi per compartir. PREFERIM alg amb ganes de passar-sho b, fer molts amics i que no sigui
daqu: volem ampliar les nostres fronteres! ABSTENIU-VOS-EN els no fumadors.
Tel. 237 68 92
Teniu un amic que estudia catal al seu pas. Sabeu que li agradaria venir una temporada a Catalunya
per poder practicar la llengua i ampliar els seus estudis. Decidiu convidar-lo.
Feu referncia als punts segents:
a)
b)
expliqueu-li el motiu de la carta.

feu-li una proposta: allotjament, temps destada, tipus dactivitats que podreu fer
Escriviu aquest text en forma de carta, amb tots els elements que li sn propis.
Si voleu fer un esborrany podeu utilitzar les pgines 7 i 8 dels fulls de respostes.
Escriviu el text definitiu de la carta a les pgines 2 i 3 dels fulls de respostes.
(Aproximadament 150 paraules.)
rea 2. Expressi escrita
Part A
Sentireu una entrevista realitzada a la rdio. La sentireu dues vegades. La primera vegada, la sentireu
sencera i tindreu dos minuts per llegir les frases de la 1 a la 15. Desprs tornareu a sentir-la dividida
en 3 fragments i haureu de marcar en el full de respostes si les afirmacions sn veritat o no. Si sn
veritat, marqueu una X en el quadre del S. Si no sn veritat, marqueu una X en el quadre del NO.
Nota: les transcripcions dels textos orals les trobareu al final de lexamen.
1r fragment
01
El nou llibre va ser preparat en poques setmanes.
02
Lautor, en el llibre, explica els seus records sobre els ssos del Pirineu.
03
Els avis del Pirineu recorden ls amb nostlgia.
04
Abans hi havia ssos al Pirineu.
05
Els ssos eren perseguits principalment perqu atacaven les ovelles.
2n fragment
06
El greix de ls sutilitzava en medicina.
07
Mart Bringu era conegut perqu una vegada va caar un s.
08
Grcies a la protecci de la llei, els ssos van sobreviure ms temps.
09
Els ssos del programa Life sn originaris dels Pirineus.
10
Se sap que els ssos en llibertat ja shan reprodut.
3r fragment
11
Francesos i catalans han participat conjuntament en el programa Life.
12
Lautor diu que, en general, a la banda catalana sest en contra de la reintroducci de ls.
13
s impossible controlar en quin lloc es troben els ssos alliberats.
14
Lexistncia dels ssos en llibertat garanteix una millor protecci del medi natural.
15
Els qui no coneixen ls creuen que s un animal inofensiu.
Part B
A continuaci sentireu cinc textos diferents. Cadascun el sentireu dues vegades i tindreu temps de
respondre les preguntes corresponents. Escolteu primer el text i desprs llegiu-ne la pregunta.
Quan torneu a sentir el text per segona vegada, marqueu amb una X la soluci correcta en el full de
respostes. Noms hi ha una resposta correcta per a cada enunciat.
Nota: les transcripcions dels textos orals les trobareu al final de lexamen.
1.
Escolteu una notcia que anuncia la celebraci dun mercat medieval.
16
La finalitat daquest mercat s donar a conixer

a)
la collecci dart romnic del Museu.
b)
la histria i les llegendes medievals.
c)
la gastronomia medieval.
d)
la msica i dansa del Llibre Vermell de Montserrat.
2.
Escolteu per la rdio una campanya publicitria dun diari que vol captar nous subscriptors.
17
Els subscriptors del Punt Diari poden

a)
rebre dues entrades per a Marineland trucant per telfon.
b)
entrar gratutament a Marineland cada dia.
c)
rebre dues entrades del Tibidabo per als festius.
d)
entrar al parc del Tibidabo amb la targeta de subscriptor.
3.
Sou a lestaci central de trens de Barcelona. Sentiu un avs pels altaveus.
18
El nou tren
a)
circular sempre, a partir dara.
b)
sortir cada hora i trenta minuts.
c)
sortir de la via 4.
d)
sortir ms sovint que el tren regular.
4.
Escolteu un missatge al contestador automtic.
19
La Isabel diu que

a)
aniran al Pipa Club.
b)
no li agrada anar a ballar.
c)
podrien anar a escoltar jazz.
d)
podrien anar al cine.
5.
Escolteu els consells dun locutor per evitar robatoris.
20
Segons lanunci, en el cas duna llarga absncia del domicili es recomana

a)
deixar el contestador automtic del telfon desconnectat.
b)
encarregar a alg que reculli sovint la correspondncia.
c)
tancar b totes les portes, les finestres i les persianes.
d)
portar una cpia de la clau de casa al servei de lAjuntament.
Part A
Transformeu les frases que teniu a continuaci en una altra frase que tingui el mateix sentit. Escriviu
la resposta en el full de respostes.
Exemple:
Ms impossible venir a casa teva avui.
Jo
no puc venir
a casa teva avui.
01
Va venir a Barcelona lany 1995.

_________________________ anys, ____________________________ a Barcelona.
02
Cada vegada veig les coses ms clares.

Abans no ___________________________________________________________ ara.
03
Tots dos cotxes magraden.

Tant ________________________________________________________ magraden.
04
Primer desconnecta el corrent. Desprs desmunta lendoll.

Quan _________________________________________________________________ .
05
Venint cap aqu, mhe trobat el Ramon.

Laltre dia, quan _______________________________________________ el Ramon.
06
Aquest llibre minteressa molt.

El __________________________________________________________ aquest llibre.
07
No puc comprar-me una moto perqu no tinc diners.

Si ______________________ diners, _______________________________ una moto.
08
La setmana que ve podem anar a ballar.

Qu et ________________________ si ____________________________________ ?
09
Els treballadors no han fet cap manifestaci de protesta.

s mentida que ________________________________________________________ .
10
Est prohibida la venda dalcohol a menors de 16 anys.

No __________________________________________________ a menors de 16 anys.
Part B
Escriviu en el full de respostes la paraula o paraules adequades (pronoms, adverbis, conjuncions,
preposicions) per a cadascuna de les frases segents.
Exemple:
Fa estona que no sento els nens. Vs a veure
qu
fan.
11
Si vnen els meus companys, ____________________________________donareu aix?
12
Aquests gelats es desfaran. Hem de posar __________________ a la nevera de seguida.
13
Ara es porten molt les camises _______________________________________ quadres.
14
s un innocent: es creu tot _________________________________ que diuen els poltics.
15
Estic cansat avui __________________________________ he treballat fins a la matinada.
16
La noia __________________________________________ vaig compartir pis sha casat.
17
Mha explicat tota la histria de laccident; ja __________________ explicar tot ms tard.
18
Volia fer un pasts de poma, per no tinc _______________________________ de sucre.
19
Que encara ______________________________________ la Marta? No, ja se nha anat.
20
____________________________________________________ dia ms bonic que fa!
21
Sort que ho has dit! Ja no ____________________________________________ pensava!
22
Si ve la Carme, digueu ___________________________________ que em vingui a veure.
23
Tothom era fora. No quedava __________________________________________ a casa.
24
El poble _________________________________ vaig nixer, ha canviat molt ltimament.
25
Saps qu? ____________________________________ torno cap a casa; no em trobo b.
Part C
Escriviu en el full de respostes la paraula que considereu ms adequada per a cadascuna de les
frases segents. Cada buit lheu domplir noms amb una paraula.
Exemple:
Per Pasqua anir de
vacances
a Florncia.
26
El mercat era un dia s i un dia no: dilluns, ____________________________ , i divendres.
27
Sisplau, ________________________ les capses del mig del passads o ens hi farem mal.
28
Per a la secci de joves, baixi dos pisos ms __________________ , s a la planta baixa.
29
Mhe de ______________________________________ aquest medicament cada 8 hores.
30
Vigila, que el caf s molt ______________________________________ i et pots cremar.
31
No macabo de decidir. No ho ________________________________ clar. No s qu fer.
32
Jo, en el teu lloc, no ho faria. Aquest s el meu _________________________________ .
33
El paisatge era tot blanc, ple de neu. A la TV van dir que havia estat una de les ________
ms importants dels ltims anys.
34
Ei, no pots girar a la dreta! Que no has vist el ___________________________de trnsit?
35
Mhe quedat sense foc. Tens un _____________________________________________ ?
36
Si no estudies ms, ho __________________________________________________ tot.
37
Pensa que si arribes tard no et __________________________________________ entrar.
38
Atenci! Si el got et cau de les mans es pot ____________________________________ .
39
En Pere no pot viatjar en avi. Li fa molta __________________________________ volar.
40
Hauries de netejar el cotxe, est molt ________________________________________ .
Part A: Conversa
Viatges i aprenentatge de llenges
01
Tagrada viatjar? Per qu, qu busques en un viatge?
02
Has viatjat gaire?

S: On has estat? Quin pas tha agradat ms? Per qu?
No: Quin pas tagradaria conixer? Per qu?
03
Hi ha molts prejudicis i tpics sobre els diferents pobles i cultures. Per exemple, es diu que als catalans no ens agrada gastar-nos els diners. Quins tpics es diuen de la gent del teu pas? Creus que
sajusten a la realitat? Per qu?
04
Deixant de banda els tpics, si haguessis danar a viure un any a un (altre) pas europeu*, per estudis
o per feina, qu escolliries: una ciutat dels pasos del nord, de lest o ms aviat mediterrnia? Per qu?
*(si es creu convenient, aquesta pregunta, en comptes de restringir-la a un pas europeu, es pot fer
en relaci als diversos continents)
05
El fet de no conixer la llengua dun pas et representa un obstacle, una dificultat gran per decidir-te a
anar-hi una temporada? Per qu?
06
A part del catal i de la teva llengua, en coneixes daltres? Segons la teva experincia, qu em recomanaries: que aprengus una llengua molt b, o que naprengus unes quantes encara que no gaire
b?
rea 5. Expressi oral
rea 5. Expressi oral
Part B: Situacions de comunicaci

01
Ahir era laniversari duna bona amiga teva i ten vas oblidar. Saps que per a ella s important i et
sap greu. Li truques.
Felicita-la i excusat pel teu oblit.
02
Uns amics i tu heu quedat per sopar. Ells volen anar a un restaurant que a tu no tagrada gaire.
Explicals per qu no tagrada i fes una altra proposta.
03
Una amiga et suggereix de sortir juntes dissabte al vespre, per a tu no et va b.

Explica-li per quin motiu no et va b i proposa-li de quedar un altre dia.
04
Arribes a Barcelona, on vols quedar-te uns quants dies. Necessites trobar allotjament. Vas a una
oficina dinformaci turstica.
Explica quin tipus dallotjament vols, com el vols i per quants dies.
05
Un amic teu catal tha escrit per convidar-te a anar aquest estiu a casa seva. Tu has pensat que
podries aprofitar locasi per fer un curs destiu de llengua catalana. Li telefones.
Agraeix-li la linvitaci, digues-li quan hi penses anar i demana-li informaci sobre els curs.
Part A (pausa 3")

Sentireu una entrevista realitzada a la rdio. La sentireu dues vegades. La primera vegada, la sentireu
sencera i tindreu dos minuts per llegir les frases de la 1 a la 15. Desprs tornareu a sentir-la dividida
en 3 fragments i haureu de marcar en el full de respostes si les afirmacions sn veritat o no. Si sn
veritat, marqueu una X en el quadre del S. Si no sn veritat, marqueu una X en el quadre del NO.
(pausa 3")
Ara escolteu amb molta atenci.
(1r fragment)
LOCUTORA:
Avui ens acompanya Eugeni Casanova, llicenciat en Cincies de la Informaci i ara tamb
escriptor. Acaba de presentar el seu primer llibre, titulat Ls del Pirineu: crnica dun extermini.
Bon dia, Eugeni. Per comenar, ens pots explicar de qu tracta el teu llibre?
EUGENI CASANOVA:
Hola. Bon dia. Mira, et dir que hi vaig comenar a treballar fa dos anys i que des
de llavors, he viatjat pels Pirineus buscant persones que haguessin conviscut amb els ssos. Durant aquest
temps he aconseguit que prop de 500 persones que encara viuen a les mateixes terres on hi havia ssos,
i que hi van estar en contacte, mexpliquessin els seus records i les seves experincies.
L.: Quina mena dexperincies?
E.C.:
Molt diverses. Als Pirineus, en el passat, tant a la banda espanyola com a la francesa, sempre hi
havia hagut ssos i, per tant, lhome sempre hi havia conviscut. El que mha interessat, a mi, s conixer les
experincies i els records explicats per la gent que els va viure. De primera m.
L.:
Quines sn les persones ms grans que than explicat histries sobre ls al Pirineu?
E.C.:
La ms gran s un avi que ara t 97 anys i que va participar en lltima cacera oficial de ls a la Vall
dAran, lany 1927. Vaig conixen un altre, de 94 anys, que viu a la banda francesa, que em va confessar
que havia matat set ssos. Reconeixia que ls havia estat lamo de les muntanyes i que ara lenyorava. En
general, ls es troba a faltar; s un animal enyorat.
L.: Nhi havia hagut molts, dssos
E.C.:
S. Ls havia estat un animal corrent a les muntanyes, per a causa de la presncia de lhome al
territori i de lacci directa dels caadors, a poc a poc, va anar desapareixent dels nostres boscos.
L.: Per qu els mataven, els ssos?
E.C.:
Aqu es barregen moltes coses. Ls, alguna vegada, atacava les ovelles. Per no per aix els
caaven sistemticament. La ra ms important s que caar un s donava prestigi al caador: es feia

fams a tota la zona.
Transcripci dels textos orals
(2n fragment)
L.: Caar un s, a ms de fama, tamb proporcionava diners, s clar
E.C.: S, fama i diners. Un cop mort, tot saprofitava: sen venia la pell es pagava sempre molt b sen
venia el greix, especialment per a productes mdics i, en alguns llocs, es menjava la carn.
L.:
Aix s el que es veu a la portada del teu llibre, oi?
E.C.: S. A la portada es veu una fotografia de 1948 on un caador, Mart Bringu, mostra un s acabat de
caar. Bringu explica que aquell s lhauria dhaver caat una persona molt coneguda de Barcelona, per
que ell, que noms era el guarda del bosc, se li va avanar. I aix el va fer fams a la zona
L.:
Quan van desaparixer els ssos del Pirineu de Catalunya?
E.C.: Mira, fa cinquanta anys encara sorganitzaven expedicions per caar ssos. No els va servir de
gran cosa ser animals protegits per la llei. Amb el temps van anar desapareixent. Se sap que al comenament dels anys noranta encara en quedava algun, per eren casos allats. I aqu es van acabar. Es van
extingir.
L.:
Ara hi torna a haver ssos, al Pirineu. Explicans com ha estat aix.
E.C.: S, aquests animals vivien a les muntanyes dEslovnia, quasi a laltra punta dEuropa. A travs dun
programa de la Uni Europea, el programa Life, les autoritats franceses en van portar tres cap aqu i,
desprs dun perode dadaptaci al Pirineu, lany 1996 els van deixar anar. En aquesta primera fase es van
alliberar dos animals. Al cap dun any, van deixar-ne anar un altre, el tercer. I ara, a ms a ms, ja hi ha
hagut els primers naixements: una de les dues sses ja ha tingut dos ssets a la muntanya, en llibertat.
(3r fragment)
L.: Tot aix que expliques s molt interessant. Per la reintroducci dssos al Pirineu ha provocat
protestes de la gent que hi viu. Com s aix?
E.C.: S que s veritat. De fet, el programa Life, com he dit, el va promoure lEstat francs. Mentre que als
francesos els van explicar en qu consistia el projecte, la gent de la banda catalana es va trobar de cop
amb la notcia que hi havia ssos dintre els seus boscos, sense que ning els hagus avisat. Perqu s
clar, els ssos, que no saben res de fronteres, passen dun estat a laltre.
L.:
Es pot dir, doncs, que la gent de la banda catalana del Pirineu est en contra dels ssos?
E.C.: Home, jo potser no ho diria aix. Entre els habitants del Pirineu catal hi ha molta gent que est a
favor dels ssos. El que passa s que fins ara shan sentit ms les veus dels grupets que hi estan en contra.
Shan organitzat, han protestat i sels ha escoltat ms. s evident que no hi ha cap risc imprevisible i que els
ssos que hi ha en llibertat han fet una vida normal, que s seguida pels responsables del projecte, grcies
a uns radiotransmissors que duen incorporats. Ahir, per exemple, un dels ssos es trobava en un bosc
situat a 1.280 metres i molt a prop dun ramat dovelles. I no va passar res.
L.:
Qui est en contra dels ssos actualment?
E.C.: Cal tenir en compte que, a partir del moment en qu una zona passa a ser habitada per ssos, se li
apliquen una srie de normes protectores especfiques: es vigila ms el bosc i hi ha ms control de la
natura. Es veu que les protestes van sorgir dalguns grups de caadors i pescadors que creuen que aquestes mesures podrien afectar els seus interessos.
L.:
Tots els caadors estan en contra de la reintroducci de ls?
E.C.: Depn. A la presentaci del llibre, a Viella, hi havia membres dassociacions de caadors i em van
assegurar que tots no hi estan en contra. Amb les entrevistes que he fet per escriure el llibre he pogut
comprovar que les persones que realment coneixen ls no li tenen por, perqu saben que s un animal
inofensiu.
L:
EC:
Molt b. Moltes grcies Eugeni Casanova per haver vingut.

Grcies a vosaltres.
Ara llegiu les preguntes de la 1 a la 15.

(Pausa 2 min. i msica de fons)
Primer fragment
(REPRODUCCI DEL PRIMER FRAGMENT)
Marqueu en el full de respostes la soluci correcta.
Segon fragment
(REPRODUCCI DEL SEGON FRAGMENT)
Tercer fragment
(REPRODUCCI DEL TERCER FRAGMENT)
Part B (pausa 3")

A continuaci sentireu cinc textos diferents. Cadascun el sentireu dues vegades i tindreu temps per
respondre les preguntes corresponents. Escolteu primer el text i desprs llegiu-ne la pregunta.
Quan torneu a sentir el text per segona vegada, marqueu amb una X la soluci correcta en el full de
respostes. Noms hi ha una resposta correcta per a cada enunciat.
Exercici 1
Escolteu una notcia que anuncia la celebraci dun mercat medieval.
La Fundaci Castells Medievals de Catalunya ha organitzat per al cap de setmana que ve un mercat
medieval al Palau de Montjuc, seu del Museu Nacional de Catalunya, per promocionar la collecci permanent
dart romnic que hi ha al Museu Nacional, la ms completa dEuropa.
El president de la Fundaci ha explicat que lespectacle recrea la histria i les llegendes medievals per mitj
de canons, danses, contes, jocs i malabarismes.
Lespectacle tamb comptar amb la collaboraci de 70 artesans que mostraran lelaboraci de xocolata,
mel, codonyat, embotits, pa integral i pastissos i sorganitzaran banquets com els que es feien a les corts de
lpoca.
Les activitats daquests dos dies es completaran amb un espectacle de msica i dansa basat en el Llibre
Vermell de Montserrat, manuscrit medieval en llat i catal.
Llegiu la pregunta 16, abans de tornar a escoltar el text. (pausa de 30" i msica de fons)
[2a REPRODUCCI DEL TEXT des de La Fundaci Castells Medievals de Catalunya]
Marqueu en el full de respostes la soluci correcta. (pausa 12" i msica de fons)
Exercici 2
Escolteu per la rdio una campanya publicitria dun diari que vol captar nous subscriptors.
Ja ets subscriptor del Punt Diari? No? Doncs, qu esperes?
Perqu si nets subscriptor, tindrs entrades de franc per anar al parc aqutic Marineland, de dilluns a
divendres. Noms et caldr presentar la targeta de subscriptor a lentrada del recinte i podrs passar-tho
dall ms b a les piscines i tobogans del parc i contemplar lespectacle de dofins i lleons marins.
O, si ho prefereixes, trucant al 902 22 10 10 podrs aconseguir dues entrades de franc per anar al Tibidabo
els caps de setmana i festius i tenir accs a totes les atraccions daquest parc.
Fes-te subscriptor del Punt Diari i diverteix-te, que ve lestiu!
Llegiu la pregunta 17 abans de tornar a escoltar el text. (pausa 30" i msica de fons)
[2a REPRODUCCI DEL TEXT des de Ja ets subscriptor del Punt Diari?]
Exercici 3
Sou a lestaci central de trens de Barcelona. Sentiu un avs pels altaveus.
Avs per als viatgers de les lnies Barcelona-Girona (bis).
Amb motiu de la celebraci de les festes de Girona, sha ampliat el servei daquesta lnia amb un tren cada
trenta minuts, via 1. El tren regular circular amb normalitat cada hora i trenta minuts, via 4.
Llegiu la pregunta 18, abans de tornar a escoltar el text. (pausa 30" i msica de fons)
[2a REPRODUCCI DEL TEXT des de Avs per als viatgers]
Exercici 4
Sentiu un missatge en un contestador automtic.
Us parla el contestador automtic del 309 26 47. Si voleu deixar algun missatge, feu-ho desprs de sentir
el senyal. Piiip.
Hola Pep,
Sc la Isabel. Mira, et truco pel sopar daquesta nit. Al final hem quedat a les nou, al capdamunt de la
Rambla, a la sortida del metro. Diem danar a sopar a Can Culleretes i desprs fer alguna cosa. No ho s,
tens alguna idea? Estaria b danar a un club de jazz, nhi ha un de nou molt bo. Qu et sembla? Perqu si
anem a una discoteca en Joan i en Pere no els agrada ballar i si anem al cine els meus amics anglesos
no entendran res. Tamb podrem anar a la plaa Reial, all al Pipa Club No ho s, vs-hi pensant i ja en
parlarem tot sopant. Vinga, fins desprs.
[2a REPRODUCCI DEL TEXT des de Us parla el contestador]
Exercici 5
Escolteu els consells dun locutor per evitar robatoris.
I ara, donarem unes quantes recomanacions per a tots aquells que penseu sortir de vacances, perqu
quan torneu us trobeu la casa tal i com la vau deixar.
Assegureu-vos que heu tancat tots els sistemes daigua, gas i electricitat.
Tanqueu totes les portes i les finestres per deixeu les persianes una mica obertes.
Deixeu la clau de casa a un amic o ve de confiana, perqu de tant en tant vagi a comprovar que tot est b.
Demaneu-li tamb que us reculli tota la correspondncia de la bstia.
I si el vostre telfon t contestador automtic, no hi graveu cap missatge dient que esteu de vacances.
Us recordem tamb que lAjuntament t un servei on podeu deixar un nmero de telfon perqu en el cas
dincidncia us puguin avisar.
[2a REPRODUCCI DEL TEXT des de I ara, donarem unes quantes]
50 Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Certificat Català Prova

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Certificat Català Prova

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

CERTIFICAT DE NIVELL

ELEMENTAL DE CATAL (B1)

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura 25

Certificat de nivell elemental de catal (B1)

4 textos de tipus diferent amb un total de 20 preguntes

Escriure una carta personal duna extensi aproximada

26 Generalitat de Catalunya. Direcci General de Poltica Lingstica

rea 1. Comprensi lectora

rea 2. Expressi escrita

rea 3. Comprensi oral

rea 4. Gramtica i vocabulari

Generalitat de Catalunya. Direcci General de Poltica Lingstica 27

Certificat de nivell elemental de catal (B1)

Certificat de nivell elemental de catal (B1)

rea 5. Expressi oral (es realitza individualment amb dos examinadors)

28 Generalitat de Catalunya. Direcci General de Poltica Lingstica

Llegiu detingudament el text segent.

El Punt, 27 de maig de 1997 (text adaptat)

sacerdot: home que sha consagrat al servei duna religi.

Generalitat de Catalunya. Direcci General de Poltica Lingstica 29

Certificat de nivell elemental de catal (B1)

rea 1. Comprensi lectora

Certificat de nivell elemental de catal (B1)

rea 1. Comprensi lectora

En el nou codi, els conceptes es representen per mitj de formes geomtriques.

30 Generalitat de Catalunya. Direcci General de Poltica Lingstica

Llegiu detingudament el text segent.

Generalitat de Catalunya. Direcci General de Poltica Lingstica 31

Certificat de nivell elemental de catal (B1)

rea 1. Comprensi lectora

Certificat de nivell elemental de catal (B1)

rea 1. Comprensi lectora

Els habitants de Matar

Actualment, la indstria txtil

Les cases on viuen els habitants de Matar

Els mataronins creuen que a Matar

32 Generalitat de Catalunya. Direcci General de Poltica Lingstica

Llegiu detingudament el text segent.

Una mina de possibilitats

rendibilitzar: treure benefici duna situaci, un fet

geolgiques: sobre lestructura, la composici i ledat de la muntanya

Generalitat de Catalunya. Direcci General de Poltica Lingstica 33

Certificat de nivell elemental de catal (B1)

rea 1. Comprensi lectora

Certificat de nivell elemental de catal (B1)

rea 1. Comprensi lectora

Actualment el poble de Cardona

Lobjectiu principal de lAjuntament s

La gent que ara visita la mina pot

Dacord amb el text

34 Generalitat de Catalunya. Direcci General de Poltica Lingstica

Aquest curs heu destudiar/treballar a la Universitat Autnoma de Barcelona (UAB), situada a

Generalitat de Catalunya. Direcci General de Poltica Lingstica 35

Certificat de nivell elemental de catal (B1)

rea 1. Comprensi lectora

Certificat de nivell elemental de catal (B1)

rea 1. Comprensi lectora

BARCELONA. Barri antic.

36 Generalitat de Catalunya. Direcci General de Poltica Lingstica

expliqueu-li el motiu de la carta.

Generalitat de Catalunya. Direcci General de Poltica Lingstica 37

Certificat de nivell elemental de catal (B1)

rea 2. Expressi escrita

Certificat de nivell elemental de catal (B1)