Fonts D'energia

6
Producci i consum
denergia
1. Fonts i recursos energtics

2. Centrals productores
convencionals
3. Energies renovables
4. Estalvi energtic
CLAU DEL TEMA

Les persones necessitem menjar i beure
per viure; les mquines, corrent elctric
per funcionar; els cotxes i les motos, gasolina per moures... Res no succeeix sense
energia. s la responsable de molts fenmens que sesdevenen en la nostra vida
diria, s clau per al funcionament de
molts sistemes del planeta i s essencial
per al manteniment i desenvolupament
de qualsevol societat, tant des dun punt
de vista social com econmic. s al nostre
voltant i es manifesta de maneres molt
diverses, encara que no sempre s fcil
didenticar.
Amb tot, saps don sobt lenergia que
consumim? Sabries identificar-ne uns
quants tipus? Qu son les energies renovables? On es produeix lenergia elctrica
que utilitzem?
06_LA_ESO2_tecno_cat.indd 126
23/1/08 11:02:00
OBJECTIUS
v Identificar les diverses formes
denergia que fem servir habitualment.
v Descriure les caracterstiques de
les diferents classes de centrals
productores denergia.
v Conixer les energies renovables
ms importants en lactualitat.
v Valorar la importncia de lestalvi
energtic i la relaci que t amb el
medi ambient, aix com el paper
de lenergia en la vida quotidiana.
127
23/1/08 11:02:06
PRODUCCI I CONSUM DENERGIA
1.
Fonts i recursos energtics
Ja has estudiat el concepte denergia i la seva necessitat per fer funcionar qualsevol dispositiu, particularment lenergia elctrica i algunes de les seves aplicacions,
en tractar-se duna de les manifestacions denergia ms importants i utilitzades.
Aix mateix, a la unitat 4 daquest llibre sobre lestudi de mquines has pogut tornar a comprovar-ne la importncia i has vist la relaci existent entre les magnituds denergia, treball i potncia.
Cada cop hi ha ms necessitat denergia. Nhi ha una demanda en constant creixement que no satura. En els darrers quaranta anys, el consum denergia arreu del
mn sha triplicat. La disponibilitat denergia s un factor clau per al desenvolupament dels pasos, ats que permet el funcionament dindstries, mquines, aparells, mitjans de transport, etc.
Lenergia, juntament amb els materials, s imprescindible en qualsevol procs
tecnolgic destinat a lobtenci de productes acabats.
Aigua
Energia
Blanquejants
Aigua
at
is
Prod.
qumics
xu
MESCLAT
de PASTES
Ei
TRONCS
dels arbres
ge
ga
Pr t
em
sa
t
Coles
PASTA
MECNICA
Ta
m
En la fabricaci del paper,

des de lobtenci de la matria fins a la finalitzaci
del procs, lenergia s necessria en totes les etapes. s imprescindible per
fer funcionar les mquines
que elaboren les pastes,
efectuen el mesclat, etc.
PAPER
Energia
Energia
PASTA
QUMICA
Energia
Don sobt lenergia?

Una preocupaci de la humanitat des de temps prehistrics ha estat el descobriment de nous recursos i mtodes per aconseguir lenergia necessria per al seu
desenvolupament i progrs.
Inicialment, els pobles primitius feien servir lenergia muscular i aprotaven lenergia del Sol i la fora del vent. Ms endavant, aprengueren a aprotar la fora dels
animals i descobriren el foc, que va representar la primera revoluci energtica.
Quan lsser hum, al segle XIX, va necessitar grans quantitats denergia per a les
mquines de les indstries, va recrrer a limpuls de laigua i a lescalfor del foc.
Aquestes tres fonts denergia tradicional (foc, aigua i vent) sn considerades les
primeres fonts importants denergia que lenginy hum va adaptar a les seves
necessitats.
Els elements que hi ha a la natura i que poden ser transformats en energia, com
ara laigua, el vent, el carb, el petroli, el gas, etc., els anomenem fonts denergia.
Roda hidrulica del 1650, antecedent de la turbina Pelton.
Les fonts denergia sn els recursos dels quals pot obtenir-se energia per
produir calor, llum, moviment, etc.
128
23/1/08 11:02:07
A la Terra, gaireb tota lenergia que utilitzem t el seu origen en el Sol. No s noms la font denergia ms important i ms potent perqu ens subministra llum i
calor amb la seva radiaci electromagntica, sin que sen deriven altres tipus
denergia, com el vent, la pluja, les onades, etc.
Per mitj de processos tecnolgics, lsser hum ha aconseguit aprotar les diferents fonts denergia (Sol, aigua, vent, foc, etc.), per obtenir-ne diverses formes i
manifestacions i, aix, produir treball o transformaci entre si. Les formes denergia ms importants sn: energia mecnica, trmica, elctrica, nuclear, qumica,
sonora i radiant.
Aix, per exemple, una bombeta transforma energia elctrica en energia radiant
lluminosa i trmica. Una mquina de vapor transforma energia trmica en mecnica. Els combustibles, en cremar-los, transformen lenergia qumica en energia
trmica. Un motor duna rentadora transforma energia elctrica en energia mecnica. Els focs articials, quan esclaten, transformen la seva energia qumica en
energia trmica, lluminosa, sonora i energia de moviment o cintica.
Segons la seva naturalesa, les fonts denergia es poden classicar en:
v Primries. Sn les que es troben a la natura: vent, aigua, Sol, llenya, carb, petroli, etc.
v S
ecundries. Sn les que sobtenen a partir de les fonts primries: electricitat,
gasolina, etc.
Fonts denergia
Tendncia
Carb
Petroli
Gas
natural
Renovables
Urani
Elica 1,3%
Hidrulica 1,6%
Biomassa 2, 9%
Biogs 0,2%
Solar fotovoltaica 0,03%
Solar trmica 0,05%
Geotrmica 0,01%
Biocarburants 0,4%
R.S.U. 0,3%
129
23/1/08 11:02:09
Aix mateix, les energies es classiquen, segons les reserves disponibles de les
fonts denergia i de la capacitat de regeneraci que tenen, en:
v R
enovables. Sn les que provenen de fonts energtiques que es renoven en
un perode prou curt i de les quals hi ha reserves illimitades, com ara les que
provenen del Sol, del vent, de laigua del mar, dels rius... Sn fonts denergia
renovable: solar, hidrulica, elica, biomassa, geotrmica i mareomotriu i energia de les ones del mar.
v No renovables. Son les que provenen de fonts denergia que trobem a la Terra
en quantitat limitada i, per tant, sn exhauribles. Sn fonts denergia no renovable dorigen fssil: el petroli, el gas natural i el carb. I dorigen mineral, lurani.
ESQUEMA DE CLASSIFICACI DE LES FIBRES TXTILS
renovables
Energies
no renovables
solar trmica: prov de la transformaci de la llum solar en calor

solar fotovoltaica: transforma la llum solar en electricitat
hidrulica: prov de laigua
elica: prov del vent
biomassa i residus: prov de la crema de llenya i de residus
geotrmica: prov de lenergia interna de la Terra
mareomotriu: prov del moviment de les marees dels oceans
de les ones: prov de les ones dels mars
dorigen fssil: prov del petroli, el carb i el gas natural

dorigen nuclear: prov de materials radioactius com lurani,
el plutoni...
activitats proposades
1. Quines es consideren les tres primeres fonts importants denergia que la humanitat va adaptar a les
seves necessitats?
2. Les set formes o manifestacions denergia ms importants sn:

1)
3)
5)
7)
Bombeta
Escalfador daigua
Tren
la transformaci denergies que es produeix a cada

aparell.
Aparell
Transformaci denergies
Motor de la rentadora Energia elctrica en mecnica
2)
4)
6)
3. Completa la taula segent:

Objecte
5. Omple la taula segent, en la qual sha de detallar
Font denergia
Efecte que produeix
Electricitat
Llum i calor
Reproductor dMP3
en
Escalfador daigua
en
Estufa elctrica
en
Llanterna
en
Dinamo de la bicicleta
en
6. Comenta tres situacions de la vida diria en qu
apareguin formes denergia diferents. Per exemple:

lenergia elctrica fa funcionar la rentadora.
Animal
Vaixell de vela
So
4. Classifica en primries i secundries les fonts
denergia segents:
aigua, carb, electricitat, petroli, gasolina, vent, gas
natural, gas but, Sol i gasoil.
7. De la relaci de fonts i tipus denergia segent, concreta si sn renovables o no renovables:

petroli, elica, geotrmica, urani, solar trmica, solar
fotovoltaica, carb, gas natural, mareomotriu, hidrulica i biomassa.
130
23/1/08 11:02:13
2.
Centrals productores
convencionals
Lelectricitat s una energia secundria o nal que no es troba disponible directament en la natura. s el resultat duna srie de transformacions a partir daltres
fonts energtiques primries. Aix, pot provenir de lenergia hidrulica, de lenergia nuclear, del gas natural, del carb, etc.
La necessitat de disposar denergia en grans quantitats i de manera immediata fa
indispensable lexistncia dinstallacions productores denergia, anomenades
centrals elctriques, que transformen lenergia primria en energia elctrica.
Una central elctrica s essencialment una installaci capa de produir
energia elctrica en grans quantitats a partir duna font denergia primria.
Del carb sen pot obtenir

electricitat.
Les centrals elctriques reben el nom genric de lenergia primria que utilitzen:
centrals trmiques de carb, petroli o de gas natural, centrals nuclears, centrals
hidroelctriques, centrals eliques, centrals solars, centrals geotrmiques, centrals mareomotrius, etc. Ara estudiarem ms detalladament els tres tipus de centrals elctriques convencionals ms importants, dacord amb la seva capacitat de
producci denergia.
Centrals hidroelctriques
Laigua, a ms de ser lelement essencial i caracterstic del nostre planeta, s tamb una font denergia renovable amb un
enorme potencial daprotament.
A les centrals hidroelctriques es genera electricitat a partir
de lenergia de laigua associada al seu moviment en els rius o
en circular, foradament, a travs de canonades.
Components duna central hidroelctrica

Els components ms caracterstics duna central hidroelctrica
sn els segents:
v L
a presa o embassament. s una construcci, normalment
de formig, sobre la llera del riu que t com a nalitat retenir
laigua, per formar un embassament o llac articial. Daquesta aigua sen desvia una part, que a travs dun canal o una
canonada es porta a la sala de mquines. Les preses solen
ser el component essencial de les grans centrals.
v E
ls conductes daigua. Sn els encarregats de canalitzar i
transportar laigua des de la presa ns a la turbina. La conducci daigua que va directament ns a la turbina sanomena especcament canonada forada.
Vista aria de la presa de la central hidroelctrica

de Mequinensa.
v L
a casa o sala de mquines. s on estan situats, principalment, la turbina, el
generador elctric o alternador, els automatismes i altres elements auxiliars. La
turbina hidrulica, com ja saps, s una mquina destinada a transformar
131
23/1/08 11:02:17
lenergia de laigua en energia mecnica, s a dir, en un moviment de rotaci

que es transmet a lalternador. Lalternador o generador elctric s una mquina comuna en la majoria de centrals, que rep lenergia mecnica de la turbina i la transforma en energia elctrica.
Bmufsobeps
Uvscjob
Bjhvb
v Els transformadors. El corrent elctric obtingut en lalternador, dalta intensitat i

tensi mitjana, es modica per mitj dels transformadors elevadors (seleva
la tensi i es disminueix la intensitat), per facilitar-ne el transport en lnies dalta
tensi, les quals permeten utilitzar cables ms prims i reduir-ne les prdues.
Abans darribar a casa nostra, altres transformadors, els reductors, la convertiran
en baixa tensi (220 V), que s la que fem servir per a usos domstics.
v E
l parc de distribuci s el lloc on la central es connecta a la xarxa de transport i distribuci.
Qsftb
Bjhvb
Usbotgpsnbepst
Ybsyb!ef
usbotqpsu
Dbopobeb
gpsbeb
Bmufsobeps
Uvscjob
Funcionament duna central hidroelctrica

El funcionament duna central hidroelctrica consisteix, en primer lloc, en la captaci daigua dun riu (amb embassament o sense), que s conduda cap a la turbina a travs de la canonada forada i aprotant laltitud del desnivell. Lenergia
de laigua, en baixar per la canonada, posa en moviment la turbina i la fa girar. Al
132
23/1/08 11:02:18
seu torn, la turbina fa girar lalternador, que s lelement que nalment produeix
lelectricitat. Laigua que surt de la turbina s retornada al riu a travs dun canal.
La potncia elctrica que subministra una central hidroelctrica s proporcional a
lalada del salt i al cabal que passa per la turbina. Segons la potncia es poden
distingir, bsicament, dos tipus de centrals: les grans centrals hidroelctriques (>
5000 kW) i les minicentrals hidroelctriques (anomenades, tamb, centrals minihidruliques), que sn de petita potncia (entre 250 i 5000 kW).
Ats que les centrals hidruliques shan dinstallar en zones on hi hagi cabals daigua i desnivells considerables, a Catalunya es troben preferentment a les valls
dels Pirineus i a les conques dels rius Llobregat, Ter, Segre, Noguera Pallaresa i
Noguera Ribagorana.
Energia de laigua
Presa
Energia mecnica
Turbina
Impacte ambiental de les centrals hidroelctriques

Lelectricitat dorigen hidrulic s una energia renovable no contaminant que, en
el cas de les minicentrals, t un impacte ambiental mnim, sempre que es tingui
cura de la protecci de lentorn on sha dinstallar. No obstant aix, les grans centrals hidroelctriques s que provoquen un impacte sobre el medi ambient, per
culpa de la construcci de preses i embassaments. Cal, per tant, estudiar i valorar
els avantatges i inconvenients que generen.
Energia elctrica
Alternador
Avantatges
v N
o emeten partcules contaminants a latmosfera ni generen residus directes.
v L a regulaci del cabal del riu que fa la presa pot evitar inundacions en cas de
crescudes importants sobtades causades per pluges intenses.
v S assegura un cabal mnim i constant daigua del riu en cas de sequera.
Inconvenients
v M
odicaci de lecosistema (vegetaci, fauna i clima) per la construcci de les
preses.
v P
rdua de terrenys frtils i de poblacions, ja que queden coberts per les aiges
dels embassaments.
v A
lteraci del cabal dels rius i problemes derosi.
Centrals trmiques
La major part de lenergia elctrica que consumim s produda a les centrals trmiques. Bsicament, nhi ha de dos tipus: les trmiques convencionals i les nuclears. Aquestes ltimes, ateses les seves peculiaritats, se solen tractar a part.
Les centrals trmiques o centrals termoelctriques convencionals generen
electricitat a partir de lenergia trmica produda per una combusti. Normalment
shi usen combustibles fssils derivats del petroli, del gas natural, del carb, etc.
Components duna central trmica

Les centrals trmiques solen estar formades pels elements segents:
v L
a caldera. T la funci de produir vapor daigua a molta pressi i elevada temperatura. Est formada per un cremador i un conjunt de tubs dacer per on circula aigua que es transforma en vapor a conseqncia de lescalfor que li subministren els gasos calents procedents de les toberes del cremador.
Torre de refrigeraci i xemeneia duna central trmica.
133
23/1/08 11:02:21
v L
a turbina de vapor. Igual que en les centrals hidroelctriques, la turbina s
una mquina encarregada de transformar lenergia del vapor daigua procedent de la caldera en un moviment de rotaci. Constructivament sn diferents
de les turbines hidruliques.
v L
alternador o generador elctric. Com en les hidroelctriques, s accionat
per la turbina per produir lelectricitat.
v E
l condensador. s una installaci que serveix per refredar i condensar el vapor debilitat a la sortida de la turbina abans de ser retornat novament a la caldera. El condensador es refrigera a travs dun circuit daigua independent
provinent del mar o dun riu.
v L
a bomba. Impulsa laigua que surt del condensador cap a la caldera per tornar a comenar el cicle.
v L
a torre de refrigeraci. s una installaci que serveix per refredar laigua del
circuit de refrigeraci del condensador abans de retornar-la al mar o als rius.
v L
a xemeneia. T la funci dexpulsar a latmosfera els fums i gasos que es desprenen en la combusti i procedents de la caldera.
Funcionament duna central trmica

Energia trmica
Energia mecnica
Caldera
Turbina
Totes les centrals trmiques convencionals funcionen de manera semblant, encara que la utilitzaci dun tipus determinat de combustible en modiqui lleugerament el disseny. El combustible emmagatzemat es crema al cremador i subministra lescalfor o energia trmica a la caldera per obtenir vapor daigua; aquest vapor
daigua a pressi acciona una turbina de vapor (energia mecnica), la qual fa girar
lalternador per produir energia elctrica. Al parc de transformaci i distribuci,
lenergia elctrica passa per un transformador que sencarrega dadequar la intensitat i la tensi per poder-la transportar ns a les estacions transformadores properes a les poblacions.
Les centrals trmiques ms importants de Catalunya sn la de Sant Adri de Bess (Barcelons), Cubelles (Garraf ) i Cercs (Bergued).
Energia elctrica
Alternador
Fofshjb!fmdusjdb
Wbqps
Uvscjob
Yfnfofjb
Dbmefsb
Bjhvb!ef
sjv!p!ef!nbs
Bjsf
Dpoefotbeps
Wfoujmbeps
Cpncb Dsfnbeps
Bm!nbs!p!bm!sjv
Upssf!ef
sfgsjhfsbdj
134
23/1/08 11:02:21
Impacte ambiental de les centrals trmiques

Aquest tipus de centrals causen un fort impacte mediambiental, principalment, per
lemissi de partcules i fums procedents de la combusti (CO2, gasos sulfurosos,
xids de sofre i nitrogen, etc.), que originen la pluja cida i lefecte dhivernacle.
La pluja cida provoca un augment de lacidesa dels llacs, dels rius i dels torrents
daigua, i en alguns casos, ns i tot, dels sls, la qual cosa afecta greument la vegetaci
de les zones on la pluja cida cau amb regularitat. Aquest fenomen s conseqncia
de lemissi a latmosfera de contaminants perillosos (xids de sofre i nitrogen, principalment) que, en reaccionar qumicament amb el vapor daigua de latmosfera, generen cid sulfric i cid ntric, els quals acidifiquen laigua de la pluja.
Lefecte dhivernacle s provocat pel CO2 i altres gasos que salliberen a lespai en
ls de diferents combustibles. Aquests gasos creen una capa que actua com un
vidre, i que fa que la radiaci solar que reecteix la superfcie terrestre no pugui
sortir de latmosfera, la qual cosa provoca una elevaci de temperatura del planeta que pot tenir greus efectes climtics.
Els boscos centreeuropeus i

la tundra siberiana pateixen
els efectes de la pluja cida,
de la qual trigaran molt de
temps a recuperar-se.
Fgfduf!eijwfsobdmf
Sbejbdj
sfcveb
Sbejbdj
qfseveb
Wjesf
Tvqfsgjdjf!sfdfqupsb
Tvqfsgjdjf!sfdfqupsb
A ms, aquestes centrals tamb provoquen altres efectes negatius des del punt de
vista mediambiental, com ara la contaminaci trmica i qumica de les aiges de
refrigeraci i residuals, i la contaminaci acstica, ats que generen molt soroll.
Centrals nuclears
Les centrals nuclears es diferencien de les centrals trmiques convencionals en el fet que utilitzen la calor alliberada en una reacci
nuclear per produir el vapor daigua.
Una central nuclear s una central termoelctrica en qu la font
denergia trmica sobt duna reacci nuclear provinent dun material radioactiu, com ara lurani o el plutoni.
Una reacci nuclear s un fenomen fsic que consisteix en la ruptura
dun nucli atmic en dos nous nuclis per limpacte dun neutr, amb
lalliberament daltres neutrons i una gran quantitat denergia que es
manifesta en forma de calor. Els neutrons emesos poden provocar
nous impactes i noves ruptures i aix produir una reacci en cadena.
Ofvus
Ofvus
Ovdmj
Ofvus
Aquesta reacci es produeix en el nucli del reactor de la central, i

serveix per escalfar un lquid que circula per uns conductes que
actuen com una caldera on es genera el vapor a pressi per accionar la turbina.
Finalment, lalternador acoblat mecnicament a la turbina genera lelectricitat.
Esquema duna reacci nuclear en cadena.
El reactor nuclear s lelement ms caracterstic daquest tipus de centrals. s la

part de la installaci que permet produir reaccions nuclears en cadena de mane-
135
23/1/08 11:02:28
Energia nuclear
Reactor
ra controlada per aprotar lenergia trmica que shi genera. Ledici que el cont
est fet de parets de formig armat, planxes dacer i de plom molt gruixudes per
tal de minvar la radiaci.
La tecnologia necessria a les centrals nuclears s complexa i els sistemes de seguretat han de ser molt superiors a qualsevol altre tipus de central, per evitar que
es produeixin fuites radioactives a lexterior.
Energia mecnica
Turbina
Ovdmj!efm!sfbdups
Uvscjob
Fofshjb!fmdusjdb
Cbssft!ef!dpouspm
Energia elctrica
Alternador
Dpoefotbeps
Cpncb
Cpncb
A Catalunya hi ha tres centrals nuclears en funcionament: Vandells II (Baix

Camp) i Asc I i Asc II (Ribera dEbre).
Bmufsobeps
Bjhvb!sfgsjhfsbou
Les centrals nuclears presenten un risc potencial de contaminaci radioactiva

provocada per les emissions i la gesti de residus. Precisament, lemmagatzematge dels residus radioactius que shi generen, alguns dels quals tenen milers danys
de vida, s un dels inconvenients ms greus daquestes centrals.
La seguretat en les mateixes centrals, i la gesti dels residus sn els dos grans reptes que presenta ls de lenergia nuclear. El Consell de Seguretat Nuclear (CSN) i
lEmpresa Nacional de Residus Radioactius (ENRESA) sn els organismes encarregats de vetllar per aquestes qestions.
8.
Explica breument el funcionament duna central

hidroelctrica.
9.
Quina s la funci de la turbina en una central hidroelctrica? I en una central trmica?
10. Quina s la mquina comuna a totes les centrals
que transforma lenergia mecnica o moviment de

rotaci en energia elctrica?
11. Quina s la tasca de la caldera en una central trmica? I la del condensador?
12. Quina s la funci del parc de transformaci i distribuci a les centrals elctriques?
13. Elabora dos diagrames de blocs en qu es vegin
les transformacions energtiques que es produeixen, respectivament, a les centrals hidroelctriques i a les trmiques.
14. Quines sn les diferncies ms notables entre les centrals trmiques convencionals i les centrals nuclears?
15 Segons el teu criteri, digues quina central t un
impacte mediambiental ms negatiu: una central

hidroelctrica, una central trmica de carb o una
nuclear. Justica la teva resposta.
16. Qu s la pluja cida? I lefecte dhivernacle?

17. Digues si sn vertaderes (V) o falses (F) les armacions segents:
a) Les centrals hidroelctriques estan ubicades a
prop de les grans ciutats.
b) A les centrals hidroelctriques es transforma
energia trmica en energia elctrica
c) La caldera s un element caracterstic de les
centrals trmiques.
d) Una turbina transforma lenergia de laigua o
del vapor en energia mecnica en forma de
moviment de rotaci.
e) Un alternador transforma energia elctrica en
energia mecnica.
136
23/1/08 11:02:32
f) La central trmica ms important de Catalunya

s Vandells II.
g) Lurani s un combustible de les centrals nuclears.
h) El reactor s lelement caracterstic de les centrals nuclears.
18. Completa les frases segents:

a) Una
3.
s una central termoelc-
trica en qu la font denergia sobt dun material radioactiu, com ara lurani o el plutoni.
b) Una
genera electricitat a
partir de lenergia calorfica produda per la
crema de combustibles fssils.
c) Una
es basa en laprotament
de lenergia de laigua.
Energies renovables
Les energies renovables sn les que provenen de fonts energtiques

que es renoven de manera continuada, s a dir, que no sesgoten, al contrari del que succeeix amb els combustibles fssils. Tenen, a ms, la qualitat de no ser contaminants.
Les energies renovables tenen el soriginen en el Sol, ja que la seva radiaci s la causant dels diferents cicles naturals que originen aquestes
fonts energtiques: lescalfor del Sol, el vent, les onades, les marees, els
corrents daigua dels rius, la llenya dels arbres, etc.
Els avantatges ms importants de les energies renovables respecte de
les convencionals sn els segents:
v A
sseguren la protecci de lentorn natural. La majoria daquestes
fonts denergia tenen un impacte ambiental menor.
v L s denergies renovables redueix les emissions de CO2 a latmosfera.
v P
ermeten una menor dependncia de recursos energtics limitats i
esgotables, com ara els combustibles fssils.
Tanmateix, aquest tipus denergies tenen linconvenient, en la majoria
dels casos, que les inversions necessries sn elevades en relaci amb
els resultats energtics obtinguts. Per aix, encara sutilitzen poc.
Per per altra banda, cada cop hi ha ms inters social i institucional a
impulsar ls daquestes energies pels avantatges que presenten. La
inversi en recerca i desenvolupament de tecnologies que facin rendible laprofitament daquestes energies afavorir la implantaci Els rajos solars i el corrent de laigua dels rius
sn dues fonts denergia renovable.
daquests sistemes.
Les energies renovables ms utilitzades sn: solar trmica, solar fotovoltaica, hidrulica, elica, biomassa i residus, geotrmica i mareomotriu.
Pintura negra mat

Vidre o plstic
transparent
Energia solar: trmica i fotovoltaica

De les diverses fonts denergia renovables, la radiaci solar s la principal i la ms abundant. En lactualitat, disposem de dos sistemes daprotament de lenergia solar: un que transforma la radiaci solar en energia trmica (producci daigua calenta per a s domstic i industrial) i
un altre que la transforma directament en energia elctrica, mitjanant
lanomenada tecnologia fotovoltaica.
Sortida
daigua
freda
Caixa metllica
Entrada
daigua
freda
137
23/1/08 11:02:36
Energia solar trmica

Lenergia solar trmica sutilitza, principalment, per a la producci daigua calenta
sanitria (dutxes, cuines, etc.) i per a la calefacci dhabitatges i piscines. Una
installaci solar trmica consisteix, bsicament, en un captador solar (tamb anomenat panell solar) que capta la radiaci solar, un dipsit acumulador que emmagatzema lenergia trmica obtinguda i uns elements auxiliars (canonades,
bombes, vlvules, etc.) que sencarreguen de la distribuci de la calor ns als llocs
de consum.
El captador solar trmic pla de coberta vidrada s un dels tipus ms populars i
utilitzats. Els elements que el formen sn: coberta transparent, tubs de circulaci,
superfcie absorbent i material allant.
Forn solar installat a Font-Romeu (Alta Cerdanya). Un conjunt de miralls plans reflecteixen els raigs del Sol sobre un
mirall parablic gegant que
els concentra en el focus, on
es troba el gresol del forn i on
sassoleixen temperatures de
3 800 C.
El seu funcionament es basa en lefecte dhivernacle: la radiaci solar que travessa

la coberta transparent s captada per la superfcie absorbent, i s transmesa en
forma de calor al uid que hi circula.
El vidre o plstic de la coberta impedeixen que la radiaci surti a lexterior, la qual
cosa provoca laugment de la temperatura a linterior de la caixa.
El forn solar s una aplicaci dels sistemes solars dalta temperatura. El ms gran
del mn, installat a Odeillo (Font-Romeu, Alta Cerdanya), t una potncia de
1 000 kW, que es pot concentrar en un dimetre de 40 cm, i pot assolir temperatures de ns a 4 000 C.
Energia solar fotovoltaica

Un altre sistema daprotament de lenergia solar s la conversi fotovoltaica,
que consisteix a transformar directament la radiaci lluminosa del Sol en energia
elctrica. Per dur a terme aquesta conversi es fan servir unes cllules solars o
fotovoltaiques.
Les cllules fotovoltaiques sn el principal component duna installaci solar
fotovoltaica i estan constitudes per una lmina de material semiconductor, normalment de silici, que t la propietat de produir electricitat quan hi incideix la
llum. Aquest fenomen es coneix amb el nom defecte fotovoltaic.
Cllules fotovoltaiques.
Una cllula individual normal t una superfcie de 75 cm2 i una potncia aproximada d1 W per a una radiaci de 1 000 W/m2. Sol subministrar una tensi de 0,5 V
i un corrent continu duns 2 A. Per obtenir potncies superiors, suneixen un determinat nombre de cllules, formant un panell fotovoltaic. Per exemple, unint
entre 24 i 48 cllules, podem produir corrent continu de 12 o 24 V.
Panell fotovoltaic
Radiaci solar
Cllula
fotovoltaica
138
23/1/08 11:02:45
A ms de les cllules fotovoltaiques, formen

part duna installaci solar fotovoltaica, com a
components habituals, els elements segents:
v B
ateria o acumulador. Es fa servir en installacions autnomes no connectades a la xarxa
elctrica per emmagatzemar energia elctrica.
v I nversor. T la funci de transformar el corrent continu generat per la installaci solar
fotovoltaica en corrent altern, per aix poder
utilitzar aparells de consum ms habituals, de
230 V en corrent altern, o b per poder lliurar
lenergia a la xarxa elctrica.
v R
egulador de crrega. En installacions autnomes, t la funci de protegir els acumuladors contra la sobrecrrega i la descrrega excessiva.
Les aplicacions daquest tipus dinstallacions solars es poden classicar en dos
grans grups:
v I nstallacions autnomes o allades de la xarxa elctrica: aplicacions agrcoles, senyalitzaci i comunicacions, electricaci dhabitatges rurals, sistemes de
depuraci daiges, enllumenat pblic, etc.
Sbejbdj
Qspevddj
Sfhvmbeps
Joufssvqups!hfofsbmqspufddj!nbhofupusnjdb
ejgfsfodjbmt///
Darrerament ha adquirit
molta rellevncia larquitectura bioclimtica, que
t com a nalitat aprotar
al mxim lenergia solar en
la construcci dedicis. En
les fotograes pots veure
com sha aprotat el sostre
de la casa i el de la benzinera per installar-hi plaques solars.
Bdvnvmbeps
Nevm
gpupwpmubjd
Jowfstps
331W!dB
v I nstallacions connectades a la xarxa elctrica: centrals fotovoltaiques i sistemes integrats en edicis.

Sbejbdj
Joufssvqups!hfofsbmqspufddj!nbhofupusnjdb
ejgfsfodjbmt///
Qspevddj
331W!dB
Jowfstps
Nevm
gpupwpmubjd
Tjtufnb!ef!dpoofyj
b!mb!ybsyb!fmdusjdb
j!dpnubepst
Ybsyb
fmdusjdb
139
23/1/08 11:02:51
19. Explica el funcionament duna installaci solar trmica i assenyala els elements principals que la componen.
20. Quines aplicacions t lenergia solar trmica?

21. El
s una aplicaci solar dalta temperatura. El ms gran del mn

es troba installat a
i pot assolir temperatures de ns a
C.
22. En qu consisteix lefecte fotovoltaic?

23. Creus que una installaci solar fotovoltaica podria subministrar-nos tota
lenergia elctrica de casa nostra durant tot el dia? Quins avantatges i inconvenients presentaria aquest sistema?
24. Fes una proposta viable sobre el que caldria fer per potenciar les installacions
solars trmiques i fotovoltaiques. Comenteu i valoreu a classe les diverses
propostes que heu fet i seleccioneu les ms factibles de dur a la prctica.
Energia elica
En unitats anteriors ja has estudiat que lenergia del vent ha estat una de les energies renovables ms utilitzades, que ha perms tant la navegaci martima com la
mlta de cereals o lextracci daigua. No s ns al segle XX quan es comena a
aprotar tamb per generar electricitat.
Aeromotor.
Lenergia elica es basa en laprotament del moviment i la fora del vent

per realitzar un treball o per generar electricitat.
Una mquina elica produeix normalment energia mecnica de rotaci. Consta,

principalment, dun element mbil de captaci de lenergia del vent (anomenat
rotor), acoblat a un eix que es connecta, segons ls que sen vol fer, a una bomba
o a un generador elctric.
Les mquines eliques que transformen lenergia cintica del vent en energia mecnica sanomenen tamb aeroturbines. En podem distingir, bsicament, dos tipus:
v A
eromotors. Sn mquines lentes, actualment gaireb en dess, caracteritzades per un rotor (part giratria) format de nombroses pales, normalment entre
12 i 24. Proporcionen poca potncia i sutilitzen sobretot per al bombejament
daigua dels pous.
v A
erogeneradors. Sn mquines rpides deix horitzontal, de perl semblant a
les hlixs dun avi, el rotor de les quals es caracteritza per tenir poques pales
(2 o 3). Sutilitzen per produir electricitat, acoblant un generador elctric al rotor. Poden subministrar potncies elevades.
Els components ms rellevants dun aerogenerador per produir electricitat sn la
torre, el rotor, les pales, el generador elctric i la gndola.
La torre s el suport sobre el qual es fa el muntatge de tot el sistema i el mant a
una determinada altura de terra, sobre els 5 m els generadors de 850 W i ns a 50
m els generadors superiors a 600 kW.
Aerogeneradors.
El rotor s la part mbil de la mquina que gira per lacci del vent i que transforma lenergia elica en energia mecnica.
140
23/1/08 11:02:54
Les pales sn els elements encarregats de captar lenergia del vent. Solen estar
fabricades de vidre i polister. Augmentant el dimetre de les pales podem augmentar la potncia subministrada per la mquina.
El generador elctric transforma lenergia mecnica, obtinguda a leix del rotor,
en electricitat.
Qbmft
Hoepmb
La gndola, situada damunt de la torre, s lelement estructural, i est format pel

bastidor i la carcassa. El bastidor s la pea sobre la qual sacoblen els elements
mecnics principals.
Les installacions eliques productores denergia elctrica, igual que les solars fotovoltaiques, poden connectar-se a la xarxa elctrica o b funcionar de manera
allada.
Upssf
Les installacions allades, no connectades a la xarxa elctrica, sutilitzen per a aplicacions com ara electricacions rurals, aplicacions agrcoles, senyalitzaci, repetidors de comunicacions, bombejament daigua, etc. Fan servir, en la majoria dels
casos, aerogeneradors de petita potncia, i han de disposar dun sistema dacumulaci (bateries) per assegurar el subministrament elctric, atesa la intermitncia de la font denergia.
Els parcs elics sn installacions, normalment connectades a la xarxa elctrica, formades per un conjunt
daerogeneradors que produeixen energia elctrica de
manera conjunta, treballant en parallel. Els aerogeneradors acostumen a ser iguals i de potncies elevades.
Els parcs elics que generen importants quantitats
denergia elctrica, amb potncies superiors a 1 MW,
tamb reben el nom de centrals eliques.
Per poder installar un parc elic cal un emplaament
on bu el vent amb unes determinades caracterstiques, com la velocitat (superior a 6 m/s), la continutat i
lestabilitat.
Els parcs elics ms importants de Catalunya es troben
a Roses (Alt Empord), Tortosa i el Perell (Baix Ebre), i a
Pradell de la Teixeta (Priorat).
Parc elic.
Energia geotrmica
La Terra s una font denergia que irradia calor de manera contnua cap a latmosfera,
ats que el seu nucli s format per roques foses a altes temperatures. Des de temps
remots es coneix aquesta calor interna del nostre planeta, la qual es manifesta en fenmens com ara erupcions volcniques, guisers, aiges termals, o en lincrement de
temperatura que sobserva en perforacions realitzades en mines i pous.
Lenergia geotrmica s la que prov de lenergia de linterior de la Terra i

que es manifesta en forma de calor.
Aquesta font denergia sutilitza, fonamentalment, aprotant la calor de les aiges

subterrnies mitjanant bescanviadors de calor. Laprotament geotrmic com a
recurs energtic est molt ests en pasos del nord dEuropa, on les fonts de calor
subterrnies sn ms nombroses.
141
23/1/08 11:02:57
Catalunya i lEstat espanyol sn unes de les zones europees amb ms perspectives geotrmiques. No obstant aix, els aprotaments actuals, tots a baixa temperatura, sn molt escassos (inferiors al 0,1% de lenergia primria total).
Els guisers i els volcans sn

dues manifestacions molt
vistoses de lenergia que prov de linterior de la Terra.
A les centrals geotrmiques, aquesta energia es fa servir com a font primria per
produir electricitat. La primera central geotrmica es va construir a Lardarello
(Itlia), lany 1913. La central ms gran del mn s a Geisers (Califrnia, EUA), amb
una potncia installada que sapropa als 2 000 MW.
Esquema duna central geotrmica.
142
23/1/08 11:03:01
Energia mareomotriu
Els mars i els oceans constitueixen un recurs energtic inesgotable. A causa de latracci gravitatria del Sol i la Lluna,
grans masses daigua dels mars i oceans pugen i baixen el
seu nivell amb regularitat i originen el fenomen de les marees. Aquesta font denergia, que aprota el moviment dun
gran ux daigua durant les marees, es coneix amb el nom
denergia mareomotriu.
La primera central mareomotriu del mn, que continua sent
la ms gran, es troba a Saint Malo (Frana), a lestuari del riu
Rance, i es va posar en funcionament lany 1966. Els seus 24
grups generadors delectricitat poden subministrar una potncia total de 240 MW.
De les ones del mar tamb sen pot obtenir energia.
Per impulsar turbines que accionin alternadors i produeixin electricitat, les centrals mareomotrius generadores delectricitat shan demplaar en llocs (cales,
badies, etc.) on lamplitud de la marees superin els 5 m, per crear, amb lajuda de
dics, grans embassaments que retinguin les aiges de plenamar (nivell mxim de
la marea). Quan baixa el nivell de la marea i la diferncia daltura s considerable,
sobren unes comportes que canalitzen laigua per uns conductes ns a les turbines, les quals accionen els alternadors que generen lenergia elctrica.
Nbsfb
Marea
qvkbou
pujant
Hfofsbdj
Nbsfb
Marea
cbjyb
baixa
Generaci
Hfofsbdj
Els grans inconvenients de les installacions mareomotrius, a banda de limpacte que

puguin tenir en la ora i la fauna marines, s que sn escasses i estan poc desenvolupades, que la seva installaci representa una gran despesa econmica, que el
funcionament de la font denergia utilitzada s discontinu i que la mxima producci
delectricitat es genera durant la nit, que s quan el consum energtic s mnim.
Un altre aprotament dels mars i oceans com a recurs energtic per produir electricitat rau en la fora de les onades. Aquest procediment consisteix a extreuren energia
en el moment en qu es trenquen a la costa o en les proximitats. I tamb en lenergia trmica dels oceans, que es basa en la diferncia de temperatura existent entre
la superfcie i les capes profundes dels oceans, especialment a les zones tropicals.
143
23/1/08 11:03:05
La biomassa
Sentn per biomassa la massa total de la matria viva existent en un moment
determinat a la Terra. Des del punt de vista energtic, per, es considera biomassa
la matria orgnica dorigen vegetal o animal, obtinguda de manera natural o
procedent de les seves transformacions articials, de la qual es pot extreure energia til.
Segons el seu origen, la biomassa es pot classicar en: residus agrcoles (purins,
restes dels conreus i de neteges del camp), residus forestals (podes darbres, neteges del bosc, etc.), cultius energtics (conreus de plantes de creixement rpid
destinades exclusivament a lobtenci denergia) i residus slids urbans o RSU
(deixalles domstiques).
La biomassa es pot convertir en energia mitjanant les tcniques daprotament
segents:
v P
rocessos fsics. Per poder utilitzar la biomassa directament com a combustible o com a matria primera per a processos posteriors, cal fer uns tractaments
fsics previs, com ara lhomogenetzaci, que consisteix a transformar-la en
unes condicions de mida, humitat i composici per mitj de la trituraci, lestellat, lassecat, etc.; o com la densicaci, que consisteix a millorar les propietats
de la biomassa i fer-la ms compacta, obtenint briquetes i pllets, que sn uns
combustibles excellents.
Pllets.
v P
rocessos termoqumics. Sn els que sotmeten la biomassa a diverses transformacions en determinades condicions de pressi i temperatura, per obtenir
combustibles slids, lquids i gasosos.
v P
rocessos bioqumics. Sn aquells en qu la biomassa se sotmet a processos
de fermentaci, mitjanant lactivitat de microorganismes, a dobtenir biogs
i bioalcohol, que poden ser usats com a combustible.
Les aplicacions dels productes obtinguts en els processos de
transformaci de la biomassa i els RSU sn mltiples: calor, fora
motriu, electricitat, vapor, combustible dautomoci, etc.
Leliminaci dels residus slids urbans sha convertit en un
greu problema mediambiental. La millor estratgia de gesti i
eliminaci de RSU consisteix a combinar processos de recollida selectiva amb reciclatge i compostatge, i a limitar labocament i la incineraci, ja que provoquen un impacte ambiental
important.
Planta de tractament de biomassa.
Processos fsics
Primera matria
(biomassa)
Processos
termoqumics
Processos
bioqumics
Briquetes i pllets
Combustibles
lquids i gasosos
MESCLAT
de PASTES
Biogs i bioalcohol
144
23/1/08 11:03:10
25. Enumera els components ms rellevants dun ae-
rogenerador i explica breument el funcionament

de cadascun.
26. Completa la taula segent:

Tipus denergia renovable
Font
Aplicacions
Vent
Aiges termals
Onades del mar
Energia mareomotriu
Combustible
automoci
27. Posa uns quants exemples de tipus de matria orgnica que sigui considerada biomassa.
28. Quins tractaments previs ha de rebre la biomassa

abans de poder ser utilitzada com a combustible?
4.
29. Contesta veritat (V) o fals (F) al costat de cada armaci:
a) Els aerogeneradors sn mquines eliques lentes que susen principalment per al bombejament daigua dels pous.
b) Lenergia geotrmica aprota la calor interna de
la Terra.
c) Lenergia mareomotriu s un recurs energtic que
aprota lenergia de les ones dels mars i oceans.
d) Dels residus slids urbans sen pot extreure
energia til.
e) Un parc elic s una installaci formada per un
conjunt daerogeneradors.
30. Quines aplicacions tenen les installacions eliques allades no connectades a la xarxa elctrica?
31. Esmenta almenys cinc aplicacions que poden tenir

els productes obtinguts en els processos de transformaci de la biomassa i els RSU.
Estalvi energtic
La generaci, la transformaci i ls de qualsevol tipus denergia suposa, en major

o menor grau, un impacte negatiu sobre el medi ambient. El ms preocupant s,
sens dubte, lefecte dhivernacle que ja hem comentat anteriorment.
Cal, per tant, un creixement sostenible que satisfaci la demanda energtica i permeti el progrs continuat de la humanitat, per que, en canvi, impedeixi un augment desmesurat del consum denergia, minimitzi limpacte ambiental i eviti
lexhauriment de les reserves denergia, com el petroli.
Laplicaci de mesures per reduir el consum denergia i afavorir la utilitzaci de tecnologies i aparells ms ecients pot representar un gran estalvi denergia que pot
repercutir en totes les fases del cicle energtic.
Una bona part de lenergia que consumim a les
nostres llars sescapa a travs de les parets i nestres, o b es malbarata pel consum excessiu de la
calefacci, dels electrodomstics o dels sistemes
dilluminaci poc ecients. La calefacci i laigua
calenta sanitria representen aproximadament el
60% del consum domstic denergia.
Pgina dinici del web de lICAE.
145
23/1/08 11:03:11
Consells prctics per estalviar energia

Calefacci i climatitzaci
v R
eforar els allaments trmics o collocar-ne de nous per disminuir les prdues
de calor.
v F er un bon manteniment dels aparells calefactors i ajustar el nivell de calor subministrada per no consumir en excs. A lhivern nhi ha prou amb 19 o 20 C per gaudir dun confort adient. A lestiu, amb una temperatura de 25 C estareu prou b.
v Triar installacions i aparells dalt rendiment.
Allament trmic.
v A
protar la calor del sol aixecant les persianes durant les hores dassolellada. A la
nit, en canvi, abaixar-les i crrer les cortines per ajudar a mantenir la temperatura.
v A
bans dadquirir un aparell daire condicionat s recomanable estudiar les possibilitats de refrigeraci natural de lhabitatge.
v C
onsiderar la possibilitat dinstallar captadors solars a casa vostra. Sn una
bona soluci per obtenir aigua calenta i calefacci.
Illuminaci
v S empre que sigui possible, aprotar la llum natural. s millor per a la vista i sestalvia energia.
v U
tilitzar lmpades electrniques de baix consum. Consumeixen menys i duren
molt ms.
v No deixar llums encesos en habitacions buides.
Lmpada de baix consum.
Electrodomstics
v E scollir electrodomstics de baix consum i dalta ecincia energtica, preferentment de classe A.
v S ituar els frigorcs i congeladors tan lluny com sigui possible de les zones de
calor, i mirar de no obrir-ne la porta constantment.
v U
tilitzar la rentadora i el rentaplats a plena crrega i amb programes econmics. Rentar els plats a m consumeix menys de la meitat denergia que fer-ho
amb rentaplats.
v A
la cuina, adaptar els recipients a la dimensi del cremador de gas o a la placa
elctrica.
Molt alt nivell deficincia; un consum
denergia inferior al 55 % de la mitjana
Els ms
eficients
Entre el 55 % i el 75 %
Els que
presenten
un consum
mitj
Alt consum
eenergia
Superior al 125 %
146
23/1/08 11:03:14
Laigua
v F er un s racional de laigua, ats que es tracta dun b essencial i escs en
molts llocs. La dutxa gasta quatre vegades menys que el bany.
v N
o deixar laixeta oberta sense emprar-la. Per exemple, quan ens rentem les
dents, quan ens ensabonem a la dutxa, etc.
v R
eparar les aixetes que degoten. Una gota cada segon suposa un consum
mensual de 1000 L.
v E scollir cisternes de vter que permetin no haver-la de buidar completament
cada cop que es fa servir.
v P
er a la dutxa o el bany, regular la temperatura de laigua per evitar que superi
els 40 C.
Webs interessants sobre energia

Institut Catal dEnergia
http://www.icaen.net
Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya
http://mediambient.gencat.net/cat/
Instituto para la diversicacin y ahorro de energa
http://www.idae.es/
Arquitectura i energies renovables (Collegi dArquitectes de Catalunya)

Recursos educatius del Departament de Medi ambient
de la Generalitat de Catalunya
Energia elica (associaci danesa de la indstria elica)
http://www.coac.net/mediambient/renovables
http://mediambient.gencat.net/cat/ciutadans/educacio_
ambiental/recursosed/escolar/
http://www.windpower.org
Energia nuclear (frum de la indstria nuclear espanyola)
http://www.foronuclear.org
Portal denergies renovables

Web en castell on, a travs dactivitats interactives, sexpliquen
els elements i el funcionament dun aerogenerador i dun parc elic
Informaci sobre una central solar (castell)
http://www.energias-renovables.com/
Centrals elctriques i esquemes de funcionament (castell)

Forn solar dOdeillo (web en francs)
http://www.windpower.org/es/kids/index.htm?d=1
http://www.portalplanetasedna.com.ar/central_solar.htm
http://thales.cica.es/rd/Recursos/rd99/ed99-0226-01/
paginaprincipal.html
http://histoireduroussillon.free.fr/Thematiques/Batiments/
Histoire/FourOdeillo.php
32. Per qu s important lestalvi energtic?
33. Quin s limpacte ambiental ms preocupant, des del punt de vista mediambiental, causat per la producci i la utilitzaci de lenergia?
34. Comenta unes quantes estratgies destalvi energtic, senzilles de portar a la

prctica, que es podrien dur a terme a casa teva o a lescola.
35. Qu entens per creixement sostenible?

36. Ordena les paraules de les expressions segents per obtenir frases que corresponguin a consells prctics per estalviar energia:
a) rendiment aparells i triar dalt installacions.
b) llums buides deixar encesos en no habitacions.
c) emprar-la oberta no sense laixeta deixar.
d) consum electrodomstics baix utilitzar de.
147
23/1/08 11:03:16
[ PRCTICA ]
1. Visita la web http://www.unesa.es i entra a lapartat

Funcionamiento de las centrales elctricas. Seguint les instruccions del teu professor/a, redacta
un breu informe sobre el funcionament dalguna de
les centrals estudiades.
Activitats a laula
4. Sobre el mapa de Catalunya, situa les centrals elctriques convencionals (hidroelctriques, trmiques
i nuclears) ms importants, tot indicant la poblaci
i el tipus de central
2. Fes un mural, individualment o en grup, sobre energies renovables. Illustral amb fotograes o imatges
de revistes, catlegs, dinternet, enciclopdies electrniques, etc.
3. Si disposeu dalguna cllula solar fotovoltaica a la
vostra escola o institut, comproveu que el corrent
que subministra depn de la quantitat de llum que
rep. Connecteu-la a una resistncia de carboni (per
exemple, de 100 ohms), a un motor solar o simplement comproveu amb un voltmetre la tensi que
subministra a diferents nivells de lluminositat. Si en
teniu ms duna, connecteu-les en srie i comproveu que les tensions de cadascuna se sumen, tal
com succeeix amb les piles o les bateries.
5. Sobre lanterior mapa o en un altre de nou, assenyala

tamb els parcs elics ms importants de Catalunya.
6. Visita el web www.edu3.cat. en lapartat de Tecnologia i cerqueu els temes relacionats amb lenergia de
la srie de TV3 Ququicom sobre el canvi climtic.
Reprodueix qualsevol dels documentals (Energies
netes, Lera dels hidrocarburs, etc.) que hi trobars, i redacta un informe tot remarcant les idees que creguis ms interessants sobre la relaci entre consum
denergia, els combustibles i el canvi climtic.
148
23/1/08 11:03:17
Activitats finals
Activitats
1. Fes un quadre o esquema en qu classiquis les
diferents fonts denergia segons que siguin o no
renovables.
Energies renovables
5. Relaciona mitjanant etxes els elements de cada

columna:
energia
renovable
Energies n o renovables
energia
no renovable
2. Completa la taula segent sobre centrals elctriques i tipus denergia primria que utilitzen:
Tipus de central elctrica
petroli
elica
oceans
nuclear
aigua
solar
material radioactiu
fssils
Sol
hidrulica
residus urbans
geotrmica
vent
mareomotriu
petroli
biomassa
6. Digues si sn vertaderes (V) o falses (F) les armacions segents:

a) La primera energia que utilitzaren els pobles
primitius va ser la dels animals.
Font denergia primria
Aigua dels rius

o embassaments
b) Els pasos ms desenvolupats sn els que consumeixen ms energia.
Gas natural
c) El vent, laigua i el foc sn fonts denergia tradicionals.
Solar fotovoltaica
Vent
Nuclear
d) Lenergia ms important a la Terra s la procedent del Sol.
Mareomotriu
e) El carb, la llenya i el gas sn fonts denergia.

7. Explica breument el funcionament duna central
trmica.
3. Localitza el nom de 12 fonts denergia:

G
4. Quines sn les millors estratgies per eliminar els

residus slids urbans (RSU)?
8. Quin tipus de central trmica convencional t un

impacte ambiental menor?
9. Explica en qu consisteix lefecte dhivernacle.
10. Explica els avantatges i els inconvenients de tenir a casa, solament, una installaci solar trmica
per escalfar laigua calenta. Disposaries sempre
daigua calenta per dutxar-te?
11. Explica les diferncies ms notables entre lenergia solar trmica i la solar fotovoltaica.
12. Quina diferncia hi ha entre una installaci (elica, solar, etc.) generadora denergia elctrica que
funciona de manera allada i una altra de connectada a la xarxa elctrica?
13. Esmenta cinc consells prctics per estalviar
energia.
149
23/1/08 11:03:18

Fonts D'energia

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Fonts D'energia

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

6

1. Fonts i recursos energtics

CLAU DEL TEMA

PRODUCCI I CONSUM DENERGIA

Fonts i recursos energtics

En la fabricaci del paper,

Don sobt lenergia?

Roda hidrulica del 1650, antecedent de la turbina Pelton.

PRODUCCI I CONSUM DENERGIA

PRODUCCI I CONSUM DENERGIA

solar trmica: prov de la transformaci de la llum solar en calor

dorigen fssil: prov del petroli, el carb i el gas natural

2. Les set formes o manifestacions denergia ms importants sn:

la transformaci denergies que es produeix a cada

Motor de la rentadora Energia elctrica en mecnica

3. Completa la taula segent:

5. Omple la taula segent, en la qual sha de detallar

Efecte que produeix

6. Comenta tres situacions de la vida diria en qu

apareguin formes denergia diferents. Per exemple:

4. Classifica en primries i secundries les fonts

7. De la relaci de fonts i tipus denergia segent, concreta si sn renovables o no renovables:

PRODUCCI I CONSUM DENERGIA

Del carb sen pot obtenir

Components duna central hidroelctrica

Vista aria de la presa de la central hidroelctrica

PRODUCCI I CONSUM DENERGIA

lenergia de laigua en energia mecnica, s a dir, en un moviment de rotaci

v Els transformadors. El corrent elctric obtingut en lalternador, dalta intensitat i

Funcionament duna central hidroelctrica

PRODUCCI I CONSUM DENERGIA

Impacte ambiental de les centrals hidroelctriques

Components duna central trmica

Torre de refrigeraci i xemeneia duna central trmica.

PRODUCCI I CONSUM DENERGIA

Funcionament duna central trmica

PRODUCCI I CONSUM DENERGIA

Impacte ambiental de les centrals trmiques

Els boscos centreeuropeus i

Aquesta reacci es produeix en el nucli del reactor de la central, i

Esquema duna reacci nuclear en cadena.

El reactor nuclear s lelement ms caracterstic daquest tipus de centrals. s la

PRODUCCI I CONSUM DENERGIA

A Catalunya hi ha tres centrals nuclears en funcionament: Vandells II (Baix

Les centrals nuclears presenten un risc potencial de contaminaci radioactiva

Explica breument el funcionament duna central

Quina s la funci de la turbina en una central hidroelctrica? I en una central trmica?

10. Quina s la mquina comuna a totes les centrals

que transforma lenergia mecnica o moviment de

11. Quina s la tasca de la caldera en una central trmica? I la del condensador?

13. Elabora dos diagrames de blocs en qu es vegin

15 Segons el teu criteri, digues quina central t un

impacte mediambiental ms negatiu: una central

16. Qu s la pluja cida? I lefecte dhivernacle?

PRODUCCI I CONSUM DENERGIA

f) La central trmica ms important de Catalunya

18. Completa les frases segents:

s una central termoelc-

Les energies renovables sn les que provenen de fonts energtiques

Pintura negra mat

Energia solar: trmica i fotovoltaica

PRODUCCI I CONSUM DENERGIA

Energia solar trmica