Treball de fi de mster

Ttol:

Elaboraci duna unitat didctica sobre la installaci elctrica dun habitatge

Cognoms: Tordera Martn

Nom: Manuel Miguel
Titulaci: Mster en Formaci del Professorat dEducaci Secundria Obligatria i
Batxillerat, Formaci Professional i Ensenyament dIdiomes
Especialitat: Tecnologia

Director/a: Gemma Garca Calatayud

Data de lectura: 27/6/2011

ndex
ndex .............................................................................................................................................. 2
1. Introducci ................................................................................................................................. 3
2. Definici i context del problema ................................................................................................ 3
3. Descripci de la soluci ............................................................................................................. 4
3.1 Objectiu del treball ............................................................................................................... 4
3.2 Installaci elctrica sobre un plnol ................................................................................... 4
3.3 Installaci elctrica sobre una maqueta ............................................................................. 7
3.4 Elements constructius ........................................................................................................ 12
3.4.1 Elements constructius de la installaci elctrica sobre un plnol .............................. 12
3.4.2 Elements constructius de la installaci elctrica sobre una maqueta ....................... 13
3.5 Recursos didctics aplicables............................................................................................ 15
3.6 Programaci de la unitat didctica .................................................................................... 16
3.6.1 Programaci de les sessions teriques ...................................................................... 17
3.6.2 Programaci de la construcci de la installaci elctrica sobre un plnol ................ 21
3.6.3 Programaci de la construcci de la installaci elctrica sobre una maqueta .......... 23
4. Resultats .................................................................................................................................. 25
5. Conclusions ............................................................................................................................. 25
Bibliografia ................................................................................................................................... 26

Elaboraci duna unitat didctica sobre la installaci elctrica d'un habitatge

1. Introducci
Aquest treball presenta la unitat didctica de la installaci elctrica dun habitatge,
corresponent al temari de quart dESO segons el currculum. Per a comprendre millor el
contingut teric daquest tema, de vegades els llibres de text de lassignatura de Tecnologies
proposen realitzar maquetes de cases sobre les que poder fer la seva installaci elctrica.
Per la realitzaci daquestes maquetes necessiten un bon nombre de sessions de taller.
El present treball intenta donar soluci a aquest problema, amb una proposta dactivitat que
permet simular la installaci elctrica dun habitatge en molt poc temps i amb un pressupost
econmic molt redut, a ms de descriure tamb com fer la installaci elctrica sobre la
maqueta duna casa.
Per altra banda, en aquest estudi es tracta la diferncia deficincia energtica entre la
illuminaci amb bombetes incandescents i la illuminaci amb leds.
I finalment, sofereix la possibilitat dincorporar plaques fotovoltaiques com a sistema de
generaci denergia per a la installaci elctrica de maquetes de cases.

2. Definici i context del problema

El temps s un recurs molt valus en lmbit de lensenyament i es fa difcil impartir tot el temari
que es voldria durant el curs escolar. Aix s especialment important en lassignatura de
Tecnologies ja que sha dimpartir el seu temari sobre una vessant terica i tamb sobre una
vessant prctica a travs dactivitats a laula-taller de Tecnologia.
Habitualment una activitat de taller necessita de bastant temps dexecuci i aix fa que calgui
limitar el nombre dactivitats i/o el nombre de sessions de les activitats previstes. Aix darrer
saconsegueix, o b simplificant el seu desenvolupament traient opcions o b substituint
determinades activitats, per daltres que puguin arribar a tractar el mateix tema per amb
menys durada.
Lactivitat que es proposa en el present treball ve a cobrir aquesta necessitat, descrivint lopci
de muntar fsicament la installaci elctrica sobre el plnol de planta dun habitatge. Per al
mateix temps tamb descriu com fer-ho sobre la maqueta duna casa, per tal de tenir la visi
conjunta de com aplicar una installaci elctrica en un cas i en un altre. Daquesta forma es
poden apreciar quines funcionalitats i de quina manera sn aplicables en cada cas.
Per altra banda, el treball tamb proposa i compara, dos sistemes alternatius dilluminaci: les
bombetes incandescents i els leds. I finalment, ofereix la possibilitat dincorporar plaques
fotovoltaiques com a sistema de generaci denergia elctrica per a la casa.
Per altra banda, la prctica ha de servir per mesurar amb un polmetre els valors de les
magnituds elctriques (voltatge, intensitat i resistncia) estudiats de manera terica i poder
comprovar que aquests valors es corresponen als clculs realitzats aplicant les frmules
matemtiques dels circuits elctrics.
Vaig fer la proposta daquest treball al tutor del Institut on he fet les prctiques, perqu valors
si lactivitat seria interessant per a les sessions de taller de tecnologia del Institut. Em va
respondre que li semblava una bona idea i per aix em vaig animar a tirar endavant el projecte
amb idea de construir jo mateix la installaci elctrica sobre plnol i sobre maqueta que
descric en aquest treball. La meva idea era poder tenir a temps les construccions per a poderne fer fotos que pogus adjuntar a aquest document, per no ha pogut ser aix i sols mha estat
possible fer-ne fotos parcials dels diferents elements per poder illustrar una mica les
descripcions textuals.
Respecte de les unitats didctiques de lhabitatge, al Departament de Tecnologies del Institut
es va decidir impartir-les a tercer dESO enlloc de a quart tal i com consta al currculum oficial,
perqu es va considerar un tema important i donat que a quart dESO lassignatura de
Tecnologies s optativa, podria quedar per explicar als alumnes que no lhaguessin escollit. En
Elaboraci duna unitat didctica sobre la installaci elctrica d'un habitatge

alguns llibres de text tamb sopta per fer totes o algunes de les unitats didctiques de
lhabitatge a tercer dESO. A ms, a tercer dESO s quan sha de portar a terme una activitat
de certa importncia per aplicar-hi la metodologia dun projecte tecnolgic i el tema de la
vivenda t vries activitats que shi escauen, com s el cas de construir la maqueta dun
habitatge.

3. Descripci de la soluci
3.1 Objectiu del treball
Lobjectiu del treball s oferir dues propostes per a la posada en prctica, a petita escala, de la
installaci elctrica dun habitatge.
En la primera proposta es descriu com fer la installaci elctrica directament sobre un plnol,
que s la que es considera com a ms rpida de dur a terme, i en la segona es detalla com fer
la installaci elctrica sobre una maqueta, activitat que t un cost de temps molt superior.
Dins de cada proposta hi ha tot un seguit delements que formen part de la construcci (tipus
de portalmpades, tipus dunions elctriques, etc...) que tenen vries opcions a escollir.
Aquesta relaci dopcions dels elements constructius sespecifiquen en en dues graelles a
lapartat 3.4 Elements constructius.
En les propostes concretes que es detallen a continuaci shan escollit unes determinades
opcions com a exemple. Precisament lobjectiu despecificar algunes de les possibilitats dels
diferents elements constructius s poder tenir un ventall de possibilitats suficients per a donar
resposta a tres qestions: ladaptaci al temps disponible per a fer lactivitat, atendre a la
diversitat de lalumnat i, per qu no, adaptar-ho al gust tant de lalumnat com del professor.

3.2 Installaci elctrica sobre un plnol

Aquesta installaci s molt senzilla de realitzar. Es tracta dutilitzar un plnol que el professor
dna fet als alumnes, on hi ha dibuixat (veure figura 1)Error! No se encuentra el origen de la
referencia. les parets, el mobiliari, els electrodomstics, els sanitaris i lesquema elctric.
Lesquema elctric es pot indicar amb smbols normalitzats, o directament, amb el dibuix real
de les peces que simularan els elements a la maqueta, com per exemple, els clips doficina que
faran dinterruptors, que poden anar dibuixats amb la forma de clip o com una tira de metall
doblegada (per si es prefereix utilitzar aquest sistema alternatiu al clip).
El plnol estar elaborat a travs dun programa dedici de plnols com lAutosketch i tindr la
mida dun DIN A3. Si no es disposa dimpressora de DIN A3 es pot obtenir amb una fotocpia
ampliada dun original en DIN A4. El paper ha danar fixat a sobre duna base de cartr
coarrugat de 4 mm de gruix. Els alumnes hauran de pintar els diferents elements abans de
collocar-hi els elements elctrics a sobre del plnol. Tamb es pot disposar dels elements que
hi ha a la figura 16.

Elaboraci duna unitat didctica sobre la installaci elctrica d'un habitatge

figura 1

Al damunt del paper shi muntar la installaci fsica del circuit elctric de lhabitatge. el qual es
compondr de lmpades, interruptor simples, interruptors commutats, derivacions elctriques,
cablejat i les fixacions necessries de tots aquests elements a la base de cartr.
Les lmpades previstes sn bombetes petites d3,5 V unides amb rosca a un portalmpades
com el de la figura 2. Els interruptors estaran fets amb clips (figures 4, 5 i 6) o b amb tires
metlliques, plegades en un extrem per poder agafar-les (figura 3) A la figura 6 el interruptor
obre el circuit i a la figura 5 el tanca.

figura 2

figura 3

En ambds casos sutilitzen clavilles denquadernaci per fer de contactes amb els cables del
circuit elctric. Per fer la connexi duna clavilla amb un cable, shi far passar el cable entremig
de les dues potes de clavilla i seguidament es doblegar el cable al voltant de la clavilla, tal
com es mostra a la figura 8.

Elaboraci duna unitat didctica sobre la installaci elctrica d'un habitatge

Seguidament es foradar el cartr, per exemple amb un tornavs petit, i es far passar la
clavilla denquadernaci pel forat. A sota del cartr sobriran les potes de la clavilla per tal de
fixar-la (figura 7).

figura 6
figura 5
figura 4

Els interruptors vistos a les figures anteriors sn interruptors simples i que, en el nostre
exemple, serveixen per encendre o apagar una lmpada solament a travs daquest interruptor.
En canvi hi ha una altra mena dinterruptors anomenats commutats, que permeten encendre o
apagar la lmpada des de dos punts (figura 4)

figura 8

figura 7

Per a fer les derivacions elctriques, s a dir, les unions de diferents cables entre s,
sutilitzaran tamb les clavilles denquadernaci.
El cables haurien de ser de tres colors diferents. Un color pels cables que porten el pol positiu
del corrent elctric (per exemple el vermell), un altre color pels que porten el pol negatiu (per
exemple el blanc) i un tercer color pels que uneixen els interruptors entre s o els interruptor
amb les lmpades (per exemple el taronja).

Elaboraci duna unitat didctica sobre la installaci elctrica d'un habitatge

Per fixar els diferents elements a la base de cartr, sutilitzaran grapes pels cables i clavilles
denquadernaci per a la resta delements. Les regletes estaran fixades indirectament a travs
posar grapes a sobre els cables que shi connectin (figura 11).
Com a font dalimentaci sutilitzar una pila de petaca de 4,5 V (figura 10), o b una seva
versi amb una carcassa de plstic amb la forma i contactes de la pila de petaca i que cont
tres piles d1,5 V (tipus AA) muntades en srie i que per tant equival als 4,5 V duna pila de
petaca convencional. Aquesta versi t lavantatge que es poden utilitzar piles recarregables
d1,5 V (tipus AA) amb el que suposa destalvi econmic i de protecci del medi ambient(figura
9).

figura 10

figura 9

3.3 Installaci elctrica sobre una maqueta

Aquesta maqueta incorpora parets fetes amb cartr coarrugat de 4 mm igual que en la base del
paviment, i un teulat extrable, tamb fet amb aquest material. Shi faran els forats de les portes
i finestres per sense haver de construir-les. Tan sols es posar paper de cellofana a les
finestres. Per a millorar laspecte de la maqueta es pot encolar sobre la base, papers simulant
els diferents terres que es poden trobar en una vivenda, en funci del tipus destana.
Per a fer el mobiliari, els electrodomstics i els sanitaris sutilitzaran dibuixos, que podran ser de
la plantilla que hi ha a la Error! No se encuentra el origen de la referencia., o els que
lalumne prefereixi. En aquest aspecte, sn especialment tils els dibuixos del programa
Autoscketh ja que nhi ha de tots els elements i de molts tipus. El dibuix de cada element haur
danar encolat damunt dun tros de cartr (coarrugat de 4 mm) retallat amb la forma del dibuix.
Daquesta manera els dibuixos tindran una mica de volum. Si es vol fixar-los al paviment es pot
utilitzar cinta adhesiva de doble cara o una miqueta de massilla adhesiva (noms comercials:
blue-tack, fixtop...).
En aquesta maqueta la installaci elctrica ja podr anar muntada a les parets, com en els
habitatges reals. A ms sintentar seguir els mateixos mtodes que habitualment sutilitzen a
la realitat, com per exemple, fer passar els cables de corrent del circuit elctric principal a prop
del sostre i derivant les lnies verticalment en els moments que es necessiti. Per a fer les
derivacions elctriques, s a dir, les unions de diferents cables entre s, sutilitzaran regletes
(Error! No se encuentra el origen de la referencia.) tal i com es fa en una installaci
elctrica dun habitatge real, per lgicament amb regletes ms grans.
Per fixar els diferents elements al cartr, sutilitzaran grapes pels cables i clavilles
denquadernaci per a la resta delements. Les regletes estaran fixades indirectament a travs
posar grapes a sobre els cables que shi connectin (Error! No se encuentra el origen de la
referencia.).

Elaboraci duna unitat didctica sobre la installaci elctrica d'un habitatge

Les lmpades podran ser de dues menes: o b bombetes incandescents de 3,5 V (les que
habitualment sutilitzen per funcionar amb piles de 4,5 V) o b leds de 0,6 V. En funci de les
lmpades utilitzades, el sistema dalimentaci elctrica ser sensiblement diferent, com veurem
ms endavant. Per a les bombetes incandescents es muntar un portalmpades ms escaient
per a la paret que el utilitzat a la installaci sobre un plnol. A ms, en aquest portalmpades
de paret s recomanable assegurar la connexi amb soldadura, la qual cosa permetr a
lalumnat practicar aquesta tcnica, aprofitant que lactivitat s de llarga durada, no com en el
cas de la installaci elctrica sobre plnol.
A la Error! No se encuentra el origen de la referencia. es pot veure muntat aquest tipus de
portalmpades. A la fotografia tamb es pot observar un exemple del que seria un circuit
elctric en aquesta maqueta. El cable vermell representa el positiu i el blanc el negatiu. Als
alumnes sels ha dexplicar que al corrent altern de les seves vivendes, el positiu equival al que
sanomena fase (cable de color marr, negre o gris) i el negatiu al neutre (cable de color blau
clar).

figura 11

A la figura 12 es pot veure un led, que en aquest cas s vermell, per nhi ha de molts colors,
entre ells, el blanc. Per a poder fixar-lo a la paret es pot seguir el procediment que sexplica a
continuaci.
Es dobleguen les potes del led en forma de U. Amb un tornavs mitj, o un altre estri similar,
es fa un forat al cartr perqu hi passi el cap del led i amb un tornavs de rellotger (figura 15) es
fan un parell de foradets perqu hi puguin passar les dues potes del led. A la figura 14 es pot
veure el cap del led amb les dues potes, a les quals shi hauran de soldar els cables a
connectar, i a la figura 13 es poden observar les dues potes doblegades del led a la cara del
darrere del cartr.
Aquest mateix procediment es pot utilitzar en el cas que es vulgui utilitzar leds en la installaci
elctrica sobre un plnol per fixar un led a la base de cartr del plnol. Lopci de poder
installar-hi leds en aquest tipus dinstallaci est contemplat a la graella de lapartat 3.4.1
Elements constructius de la installaci elctrica sobre un plnol, per aquesta opci no sha
triat en lexemple proposat en el treball, perqu en aquesta proposta es cerca la mxima
simplicitat.
Elaboraci duna unitat didctica sobre la installaci elctrica d'un habitatge

figura 15

figura 14

figura 13

figura 12

La illuminaci per leds representa un nou paradigma en el sistema de produir llum artificial.
Leficincia energtica respecte del sistema de llum incandescent (bombetes tradicionals) i de
fluorescncia (fluorescents i bombetes de baix consum) s molt important. Lestalvi energtic
dels leds enfront a les bombetes tradicionals pot arribar a ser de fins un 80% a ms de poder
tenir una vida til de ms de 50.000 hores. Els nous models de bombetes fabricats amb leds
sn encara cars, per est previst que els preus baixin rpidament com s habitual en les
noves tecnologies.
La construcci daquesta maqueta segons que el sistema dilluminaci es faci amb bombetes
incandescent o leds, pot ser una bona oportunitat didctica perqu lalumnat pugui comprovar
de manera prctica, les diferncies de consum entre un sistema i un altre. Per es podria donar
la circumstncia que tots els alumnes volguessin construir la maqueta proveda de leds, donat
que, com veurem ms endavant, aquesta opci inclou muntar un sistema fotovoltaic, sense un
cost de temps addicional apreciable per als alumnes.
En aquest cas, possiblement el professor hauria de triar a latzar a un grup dalumnes perqu
fessin la maqueta amb el sistema de bombetes tradicionals. De tota manera, el millor seria
disposar duna maqueta dalgun alumne de cursos anteriors o realitzada pel propi professor.
Daltra banda, sempre resultaria interessant disposar al taller duna maqueta de cada sistema
per poder fer les comparatives energtiques en aquells cursos en que, per les circumstncies
que fossin, no es fes lactivitat de construcci de la maqueta. Tamb hi hauria la possibilitat de
muntar una installaci elctrica sobre un plnol amb bombetes incandescents per poder fer les
comparacions amb les maquetes amb leds.
La manera de poder comparar leficincia energtica entre la maqueta proveda de bombetes
incandescents i la que disposa de leds ser utilitzant un polmetre, que permet mesurar les
magnituds elctriques de voltatge, intensitat i resistncia. A travs del polmetre, el professor
hauria de proposar uns quants exercicis per calcular les diferncies de consum entre les dues
maquetes.
Per a poder fer les comparacions, el professor haur dinformar als alumnes del nombre de
lmens (quantitat de llum) emesa per cada tipus de llum (bombeta incandescent i led) per
saber-ne el rendiment energtic respecte de la producci de llum.
A partir daquests mesuraments es poden realitzar un bon nombre de procediments de clcul,
sobretot cercant la seva transcendncia mediambiental. Per una banda, caldr transportar els
mesuraments a escala de la maqueta a ms grans escales, com la del consum de la casa dels

Elaboraci duna unitat didctica sobre la installaci elctrica d'un habitatge

propis alumnes si es substitussin les bombetes incandescents o de baix consum per bombetes
de leds que generessin la mateixa quantitat de llum.
Caldria aleshores cercar per Internet dades de consum energtic per a generar llum, a nivell de
ciutat, pas, planeta... i anar traient conclusions a nivell mediambiental com el nombre de tones
de CO2 que sevitaria llenar a latmosfera, o la quantitat de recursos finits que sestalviarien
per produir energia i que podria tenir altres usos no energtics com s cas del petroli (per
exemple per a la producci de plstics).
En aquest punt del discurs, el professor tindria la possibilitat de fer esment de les
conseqncies econmiques i de conflictes bllics provocades pel control de zones amb
riquesa de fonts denergia no renovable. Daquesta manera, podria exemplificar les importants
conseqncies que hi pot haver darrere de lelecci entre diverses opcions de consum
energtic, tant en el cas de la illuminaci com en altres tipus de consums en que en bastants
casos lelecci est en mans dels consumidors.
Com ja shavia avanat una mica ms amunt, les maquetes amb illuminaci per leds
disposaran dun sistema fotovoltaic per generar electricitat. Les plaques fotovoltaiques sn
relativament cares pel pressupost duna maqueta escolar i per tant cal estalviar la seva
potncia. La ra de muntar-ho solament a la casa proveda de leds serveix tamb per
exemplificar davant dels alumnes la diferncia deficincia lumnica entre els dos sistemes
dilluminaci ja que no s casualitat que una bombeta incandescent petita necessiti una pila de
4,5 V per a fer un nivell acceptable de llum per a una maqueta. En canvi els leds necessiten
bastant menys voltatge per a fer una llum equivalent. s per aquest petit consum i poc voltatge
que s convenient utilitzar la illuminaci per leds amb les plaques solars.
Cada mdul de panell fotovoltaic per a maquetes acostuma a generar electricitat a 0,5 V. Per
tant per poder alimentar lequivalent a una pila de 4,5 V caldria utilitzar 9 mduls fotovoltaics.
Per a fer una llum similar seria suficient amb dos leds de 0,6 V, s a dir amb dos mduls
fotovoltaics quasi seria suficient. Per hi ha varis tipus de leds i el seu consum varia tamb en
funci del color que han demetre.
La missi de les plaques fotovoltaiques s alimentar una pila recarregable d1,5 V (o vries en
parallel si es necessita ms capacitat demmagatzematge) i aquesta pila estar alhora
connectada a la installaci elctrica de la vivenda, a la qual li proporcionar lenergia que
haur acumulat grcies a la placa solar.
De tota manera, tal i com passa habitualment en les vivendes reals, les plaques solars no
sempre sn suficients per a generar tota lelectricitat necessria per a la vivenda i el seu servei
s ajudar a estalviar el consum denergia que prov, o b de la xarxa general o b de grups
electrgens que funcionen amb combustibles. Per tant, no sha dentendre com un problema
que la pila shagi de carregar de tant en tant a travs dun carregador de piles endollat a la
xarxa elctrica.
A part de la installaci elctrica, es pot aprofitar el fet de disposar de la maqueta duna
vivenda, per poder visualitzar duna manera senzilla altres installacions de la vivenda, com sn
les installacions daigua sanitria, daigua de desgus, de calefacci i de gas. Una manera de
fer-ho s dibuixar en un paper de ceba per a cada installaci, el seu esquema dins de cada
estana de la casa. Daquesta manera es poden anar superposant els esquemes que ens
interessi visualitzar a cada moment. Seria interessant utilitzar un color diferent en el dibuix de
cada esquema, per aconseguir aix una major distinci entre les diferents installacions.

Elaboraci duna unitat didctica sobre la installaci elctrica d'un habitatge

10

figura 16

Elaboraci duna unitat didctica sobre la installaci elctrica d'un habitatge

11

3.4 Elements constructius

La llista dopcions no pretn ser exhaustiva sin solament ser una guia de referncia sobre la
qual cada docent pugui incorporar les seves prpies opcions.

3.4.1 Elements constructius de la installaci elctrica sobre un plnol

Tipus delement

Opcions

Plnol

Fet pel professor

Fet per lalumne

Base de cartr ondulat de 4 mm

Paper sobre la base de la casa amb plnol dibuixat
Amb paper imitant un tipus de paviment (parquet, rajola)
1
Impossibilitat esquemes amb paper de ceba

Dibuixat sobre el plnol

Retallat
Retallat i pintat
Retallat (amb o sense pintar) i encolat sobre un cartr de la
mateixa forma

Pila de petaca o bateria de 3 piles recarregables (1,5 V cada

una) en srie
Una pila recarregable (1,5 V)
Panells solars que alimenten una pila recarregable d1,5 V

Paviment

Mobiliari,
electrodomstics i
sanitaris

Alimentaci
elctrica

Lmpades i
portalmpades

Bombetes incandescents amb portalmpades de tipus pont

(Error! No se encuentra el origen de la referencia.)
Leds

Soldadures

Sense soldadures, solament clavilles

Soldadures amb estany (per les unions dels cables amb els
leds)

Conexions de
distribuci

Amb clavilles denquadernaci

Amb regletes

Tot i que seria molt interessant poder posar una capa de paper de ceba amb lesquema de cada installaci de
lhabitatge (electricitat, aigua i gas), en la installaci sobre un plnol no s possible ja que els elements elctrics fsics
(bombetes, clips, ) ho impedeixen. Fins i tot si es posessin els papers de ceba abans dinstal.lar els elements
elctrics, la seva manipulaci, especialment dels clips que fan dinterruptors, malmetrien aviat els papers de ceba.

Elaboraci duna unitat didctica sobre la installaci elctrica d'un habitatge

12

3.4.2 Elements constructius de la installaci elctrica sobre una maqueta

Tipus delement

Opcions

Plnols

Fets pel professor

Fets per lalumne

Paviment

Base de cartr ondulat de 4 mm

Sense paper sobre la base
Amb paper imitant un tipus de paviment (parquet, rajola)
Una capa de paper de ceba amb lesquema de cada
installaci de lhabitatge (electricitat, aigua i gas): cada
instal.dibuixada amb un color diferent.

Parets i sostre

Amb paret simple

Amb doble paret
Amb sostre desmuntable

Forats de les portes i les finestres. A les finestres shi pot

posar paper de cellofana
Amb portes i finestres que es puguin obrir i tancar

Portes i finestres
-

Mobiliari,
electrodomstics i
sanitaris

Dibuixat en un paper collocat sobre el paviment

Retallat
Retallat i pintat
Retallat (amb o sense pintar) i encolat sobre un cartr de la
mateixa forma

Acabats

Sense
Pintat de parets exteriors
Pintat de parets exteriors i, pintat o empaperat de les parets
interiors

Pila de petaca o bateria de 3 piles recarregables (1,5 V cada

una) en srie
Una pila recarregable (1,5 V)
Panells solars que alimenten una pila recarregable d1,5 V

Alimentaci
elctrica

Bombetes i
portalmpades

Bombetes incandescents amb portalmpades de tipus paret

(Error! No se encuentra el origen de la referencia.)
Leds

Elaboraci duna unitat didctica sobre la installaci elctrica d'un habitatge

13

Soldadures

Soldadures amb estany (per les unions dels cables amb un el

portalmpades de paret (Error! No se encuentra el origen
de la referencia.) o pels leds)

Conexions de
distribuci

Amb clavilles denquadernaci

Amb regletes

Elaboraci duna unitat didctica sobre la installaci elctrica d'un habitatge

14

3.5 Recursos didctics aplicables

Respecte del contingut teric de la unitat didctica es proposen alguns recursos didctics que
es podrien aplicar per tal de millorar el procs densenyament / aprenentatge.
Primer de tot, una qesti sobre la qual hi ha diversitat dopinions s la necessitat de prendre
sempre apunts o no. Hi ha alumnes que valoren positivament que la majoria del contingut que
explica el professor no shagi dapuntar i aix poder estar ms pendents de lexplicaci i no
perdre informaci mentre sest escrivint. Aix s especialment problemtic a la Universitat on
no acostuma a haver un llibre de text, de tal manera que les fotocpies duns possibles apunts
del professor sn molt valorades pels alumnes.
A la secundria sacostuma a disposar dun material escrit per a lalumne, ja sigui realitzat per
una editorial o b confeccionat pel propi professor, per de tota manera, els alumnes han
danar copiant els esquemes i definicions que el professor escriu a la pissarra. Possiblement el
temps invertit pel professor en anar escrivint a la pissarra i el dels alumnes per anar-ho copiant,
fa que el temps de la sessi es consumeixi molt rpidament i que per tant la quantitat de
contingut a poder explicar sigui menor, a ms de la menor atenci dels alumnes mentre sestan
prenent les notes.
s per aix que en aquest treball es proposa utilitzar la presentaci a travs de powerpoint com
a eina bsica per acompanyar les explicacions del professor, i on els alumnes tindrien les
diapositives de la presentaci impreses. A ms, lalumnat disposaria del material imprs, creat
pel professor.
Per anant una mica ms enll, en la present unitat didctica es suggereix la idea de fer el
mxim de buidatge del contingut teric de la unitat en format de mapa conceptual
exclusivament. Si a aquests mapes conceptuals shi afegs les illustracions necessries es
podria disposar de la mateixa informaci que en altres sistemes ms convencionals per duna
manera ms esquemtica.
Que el material de lalumne tingus el mateix contingut que les presentacions del professor en
format de mapa conceptual, incorpora lavantatge que, el que els alumnes haurien destudiar
seria all que havien vist mentre el professor en feia lexplicaci, la qual cosa pot ajudar a
recordar millor els conceptes, grcies al lligam mental entre all explicat i lesquema sobre el
que sha fet.

Elaboraci duna unitat didctica sobre la installaci elctrica d'un habitatge

15

3.6 Programaci de la unitat didctica

Competncies bsiques
Es relacionen aqu les vuit competncies bsiques amb unes sigles assignades que
facin fcil la seva identificaci
Tipus de competncia
Competncies comunicatives

Competncies metodolgiques
Competncies personals
Competncies especfiques per
conviure i habitar el mn

Sigles

Competncies

com
art
dig
mat
apr
aut
fis

Competncia comunicativa, lingstica i audiovisual

Competncia artstica i cultural
Tractament de la informaci i competncia digital
Competncia matemtica
Competncia daprendre a aprendre
Competncia dautonomia i iniciativa personal
Competncia en el coneixement i la interacci amb
el mn fsic
Competncia social i ciutadana

soc

3.6.1 Programaci de les sessions teriques

GRUP CLASSE
DURADA
Tercer dESO
5 hores
MATRIES
Tecnologies
OBJECTIUS DAPRENENTATGE
Identificar els elements que componen la installaci
delectricitat

Comprendre la representaci grfica de la installaci

delectricitat
Interpretar les dades dels rebuts de lelectricitat

PERODE
CURS ESCOLAR
PROFESSOR/A
2on. trimestre
Manel Tordera
TTOL
Installacions de lhabitatge
COMPETNCIES
CRITERIS D'AVALUACI
BSIQUES
com, fis, soc
1
Identificar qualsevol element bsic de la installaci
delectricitat i explicar la seva funci
2
Identificar el nom i la funci dels diferents interruptors del
quadre de comandament i control
3
Explicar el funcionament de la presa de terra
4
Calcular si el consum conjunt de diferents electrodomstics
en far saltar el interruptor general
5
Comparar el consum dels diferents tipus de bombetes
(incandescents, de baix consum, de led...)
com, mat
6
Interpretar la representaci grfica duna installaci
elctrica
com, mat
7
Interpretar les dades dels rebuts de lelectricitat i calcular el
import a facturar a partir dun determinat consum
com, fis
8
Comprendre les normes ds i seguretat dels elements de la
installaci delectricitat

Descriure les normes ds i seguretat dels elements de la

installaci delectricitat
CONTINGUTS
- Identificaci dels diferents elements de la installaci delectricitat: el comptador, el quadre de comandament i protecci, la potncia contractada, el circuit
de la presa de terra, els conductors, les canonades, les connexions, els comandaments i els electrodomstics
- Identificaci dels diferents conceptes que intervenen dins del rebut de lelectricitat i comprendre com es realitzen els clculs de la facturaci
- Representaci grfica de les installacions elctriques
- Comprensi de les normes ds i de com cal realitzar la conservaci i el manteniment de la installacions delectricitat

METODOLOGIA I SEQNCIA DIDCTICA

DESCRIPCI DE LES ACTIVITATS
INICIALS

Ses.1

ORG.
SOCIAL
Tot el grup

TEMPS

Tot el grup

48

Dun
alumne a
tot el grup

Pissarra

Tot el grup

Dictar un exercici de clcul numric i mentre els

alumnes el fan, anotar els alumnes que han fet o no
les activitats de casa encarregades a la classe
anterior
Respondre entre tots/es les activitats fetes a casa i
lacabada de fer a classe

Pissarra

Tot el grup

Pissarra

Tot el grup

Explicar la installaci elctrica: el circuit de la presa

de terra, elements de la installaci elctrica, els
electrodomstics

Presentaci
powerpoint
apunts

Tot el grup

43

Dun

Presentar la unitat didctica i el explicar el sistema

didctic que es seguir
Explicar la installaci elctrica: el comptador, el
quadre de comandament i protecci i la potncia
contractada
Joc de mmica: un alumne representa amb mmica
algun concepte o objecte del temari explicat, que li
diu el professor a cau dorella i la resta de la classe
intenta endevinar-ho. Qui ho endevina fa de mim
segent
Comunicar les activitats a fer pel proper dia

Ses.2

MATERIALS
RECURSOS
Presentaci
powerpoint
apunts
Presentaci
powerpoint
apunts

CRIT.
AVAL.

Per altes cap.: act.

opc. Per NEE:
menys exigncia
resultats

1-2

Joc de mmica

Elaboraci duna unitat didctica sobre la installaci elctrica d'un habitatge

ATENCI
DIVERSITAT

18

Ses.3

Comunicar les activitats a fer pel proper dia

Pissarra

alumne a
tot el grup
Tot el grup

Dictar un exercici de clcul numric i mentre els

alumnes el fan, anotar els alumnes que han fet o no
les activitats de casa encarregades a la classe
anterior
Respondre entre tots/es les activitats fetes a casa i
lacabada de fer a classe

Pissarra

Tot el grup

Pissarra

Tot el grup

Explicar la installaci elctrica: el rebut de

lelectricitat,
representaci
grfica
de
les
installacions elctriques, normes ds, conservaci
i seguretat de la installaci elctrica

Presentaci
powerpoint
apunts

Tot el grup

43

SNTESI

Comunicar les activitats a fer pel proper dia

Pissarra

Dun
alumne a
tot el grup
Tot el grup

Dictar un exercici de clcul numric i mentre els

alumnes el fan, anotar els alumnes que han fet o no
les activitats de casa encarregades a la classe
anterior
Respondre entre tots/es les activitats fetes a casa i
lacabada de fer a classe

Pissarra

Tot el grup

Pissarra

Tot el grup

Fer un joc de preguntes sobre tot el temari de la

Targetes amb les

Tot el grup

50

Elaboraci duna unitat didctica sobre la installaci elctrica d'un habitatge

Per altes cap.: act.

opc. Per NEE:
menys exigncia
resultats

3-5

Per altes cap.: act.

opc. Per NEE:
menys exigncia
resultats

6-8

Joc de mmica

Ses.4

19

unitat didctica

Ses.5

preguntes
i
respostes
(i
pissarra per anotar
els punts de cada
equip)

60

Prova escrita sobre tota la unitat didctica

Elaboraci duna unitat didctica sobre la installaci elctrica d'un habitatge

per
competici
entre
grups de 78 alumnes

20

1-23

3.6.2 Programaci de la construcci de la installaci elctrica sobre un plnol

GRUP CLASSE
DURADA
Tercer dESO
2 hores
MATRIES
Tecnologies
OBJECTIUS DAPRENENTATGE
Identificar els elements que componen la installaci
delectricitat

PERODE
CURS ESCOLAR
PROFESSOR/A
2on. trimestre
2010-2011
Manel Tordera
TTOL
Installacions de lhabitatge
COMPETNCIES
CRITERIS D'AVALUACI
BSIQUES
com, fis, soc
1
Identificar qualsevol element bsic de la installaci
delectricitat i explicar la seva funci
2
Comparar el consum dels diferents tipus de bombetes
(incandescents, de baix consum, de led...)
com
3
Interpretar la representaci grfica duna installaci
elctrica
com, fis
4
Construir correctament els circuits elctrics proposats pel
professor sobre el plnol dun habitatge

Comprendre la representaci grfica de la installaci

delectricitat
Comprendre el funcionament dels interruptors simples i dels
commutats
CONTINGUTS
- Identificaci dels diferents elements de la installaci delectricitat
- Representaci grfica de les installacions elctriques
- Funcionament dels interruptors simples i els commutats

METODOLOGIA I SEQNCIA DIDCTICA

DESCRIPCI DE LES ACTIVITATS
INICIALS

DESENVOLUPAMENT

SNTESI

A partir del plnol dexemple en DIN A3 fer fotocpies

ampliades a DIN A3

Explicar lactivitat als alumnes per part del professor

3
4

Cada alumne retalla un cartr amb la mida dun DIN

A3
Encolar o grapar el plnol a sobre del cartr

Fer la installaci elctrica damunt del plnol

Comentar amb els alumnes com ha funcionat lactivitat

Elaboraci duna unitat didctica sobre la installaci elctrica d'un habitatge

MATERIALS
RECURSOS
Plnol
dexemple,
fotocopiador
a en DIN A3

Definit a
lactivitat
Definit a
lactivitat
Definit a
lactivitat

22

ORG.
SOCIAL
Sols
professor

DUR.

Mig
grup
Mig
grup
Mig
grup
Mig
grup
Mig
grup

10

ATENCI
DIVERSITAT

CRIT.
AVAL.

Ajuda per part del

professor

1-4

10

5
5
90
10

3.6.3 Programaci de la construcci de la installaci elctrica sobre una maqueta

GRUP CLASSE
DURADA
Tercer dESO
12 hores
MATRIES
Tecnologies
OBJECTIUS DAPRENENTATGE
Identificar els elements que componen la installaci
delectricitat

Comprendre la representaci grfica de la installaci

delectricitat
Comprendre el funcionament dels interruptors simples i dels
commutats
Construir correctament un objecte amb cartr coarrugat

PERODE
CURS ESCOLAR
PROFESSOR/A
2on. trimestre
2010-2011
Manel Tordera
TTOL
Installacions de lhabitatge
COMPETNCIES
CRITERIS D'AVALUACI
BSIQUES
fis, soc
1
Identificar qualsevol element bsic de la installaci
delectricitat i explicar la seva funci
2
Comparar el consum dels diferents tipus de bombetes
(incandescents, de baix consum, de led...)
com
3
Interpretar la representaci grfica duna installaci
elctrica
com, fis
4
Construir correctament els circuits elctrics proposats pel
professor sobre el plnol dun habitatge
fis
5
Construir correctament la maqueta duna casa amb cartr
coarrugat

CONTINGUTS
- Identificaci dels diferents elements de la installaci delectricitat
- Representaci grfica de les installacions elctriques
- Funcionament dels interruptors simples i els commutats

Elaboraci duna unitat didctica sobre la installaci elctrica d'un habitatge

23

METODOLOGIA I SEQNCIA DIDCTICA

DESCRIPCI DE LES ACTIVITATS
INICIALS
DESENVOLUPAMENT

SNTESI

Ses. 1

MATERIALS
RECURSOS

ORG.
SOCIAL

Explicar lactivitat als alumnes per part del

professor

ATENCI
DIVERSITAT

CRIT.
AVAL.

Ajuda per part del

professor

1-5

10

Cada alumne dissenya els plnols de la seva

maqueta a travs del programa informtic
Autosketch
Comentar entre tot el grup com ha funcionat
lactivitat

Elaboraci duna unitat didctica sobre la installaci elctrica d'un habitatge

DUR.

24

Mig
grup

1h50

Mig
grup

10

4. Resultats
El que sespera daquesta unitat didctica dinstallaci elctrica dun habitatge amb les
activitats de taller que t previstes s aconseguir impartir aquest tema amb la possibilitat de fer
alguna activitat de taller per poder comprovar en la prctica el que sha aprs tericament.
Per evitar que es pugui deixar de fer lactivitat dinstallaci elctrica, sespera que la proposta
dactivitat de installaci elctrica directament damunt dun plnol pugui solucionar aquest
problema.
Per altra banda, en aquest estudi sha intentat fer palesa la diferncia deficincia energtica
entre la illuminaci amb bombetes incandescents i la illuminaci amb leds i les seves
conseqncies mediambientals. En aquest mateix sentit tamb sha volgut contribuir a aquest
objectiu a travs doferir la possibilitat dincorporar plaques fotovoltaiques com a sistema de
generaci denergia per a la installaci elctrica de maquetes de cases.

5. Conclusions
Les propostes del present treball semblen fora viables i atractives pels alumnes, per tal de fer
ms entenedora aquesta temtica, de vegades una mica abstracta per a ells i aprofitar per
sensibilitzar-los respecte als problemes de lenergia i la sostenibilitat.

Bibliografia
Varis autors, Tecnologia. Llibre de text de lassignatura de Tecnologia de 3er dESO. Editorial
Edeb (1995).
Varis autors, Tecnologa. Llibre de text de lassignatura de Tecnologia de 3er dESO. Editorial
Teide (1998).
Varis autors, Tecnologia. Llibre de text de lassignatura de Tecnologia de 3er dESO. Editorial
Brixola (2002).
Varis autors, Tecnologia. Llibre de text de lassignatura de Tecnologia de 4rt dESO. Editorial
Castellnou (2009).
Varis autors, Tecnologia. Llibre de text de lassignatura de Tecnologia de 3er dESO. Editorial
Crulla (1995).
Varis autors, Tecnologia. Llibre de text de lassignatura de Tecnologia de 4rt dESO. Editorial
Santillana (2008).
Varis autors, Tecnologia. Guia didctica del llibre de text de lassignatura de Tecnologia de 4rt
dESO. Editorial McGraw-Hill (2008).
Varis autors, Tecnologia. Solucionari del llibre de text de lassignatura de Tecnologia de 4rt
dESO. Editorial McGraw-Hill (2008).
Varis autors, Tecnologia. Llibre de text de lassignatura de Tecnologia de 3er dESO. Editorial
Barcanova (2002).
Varis autors, Tecnologia. Llibre de text de lassignatura de Tecnologia de 3er dESO. Srie
astrolabi. Editorial McGraw-Hill (2002).
Bombillas de bajo consumo. [en lnia]
<http://www.bombillasbajoconsumo.com/iluminacion_bajoconsumo/lamparas_led/comparativa_l
ed.html >. [Consulta: 12 juny 2011]

Elaboraci duna unitat didctica sobre la installaci elctrica d'un habitatge

26