DE LA SORRA A LES PLATGES

INFORME

Estudi de caracteritzaci de les mostres rebudes :

VA-16/0107
VA-16/0129

Febrer 2016

PLATGES

1.

ANTECEDENTS

El Laboratori ha rebut en dates diferents dues mostres una slida i un lquid per a ser
analitzades i per identificar possibles components txics o perillosos per a la salut
Referncia

Data de
recepci

Descripci

VA16/00107

sal groga

10-02-2016

Slid cristal.li fcilment granulable

VA16/00126

AKASHA

23-02-2016

Lquid en un goter

Figura I- Recipients amb les mostres sal groga i lquid AKASHA

2.

PLA DE TEBALL

Per poder analitzar el slid sha pesat 1 gram de mostra i s'ha portat a 100 ml. El slid s'ha
dissolt totalment sense que quedi residu insoluble apreciable, pel que sha procedit a fer
lanlisi de la dissoluci 1:100. La mostra lquida sha pogut analitzar directament.

Pg. 2 - 7

En primer lloc sha fet lanlisi dels anions per Cromatografia inica i un escombrat de tots els
metalls per ICP-Masses. Una vegada identificats els principals compostos sha procedit a fer
lanlisi quantitativa. En el slid, els resultats quantitatius sha expressat en mg/kg o en %
(equivalent a mg/kg dividit per 10000)
Sha vist que calia mirar altres cations, pel que sha procedit a determinar el contingut en
Amoni per destil.laci i valoraci amb indicaci fotomtrica del punt final
Els resultats obtinguts es presenten a linforme analtic identificat amb el nmero de registre
de cada mostra: VA16-00107 i VA106-00126, els quals sadjunten. La mostra Lquida va ser
registrada com a aigua de consum hum i per aix els resultats es contrasten
automticament amb la seva reglamentaci. Sha de tenir present que no s aigua de consum.
Per comprovar els resultats i avaluar si shan determinat tots els principals anions i cations,
sha fet el balan inic per a cada mostra, els quals es presenten en aquest informe addicional

3.

4.

EQUIPS UTILITZATS

Cromatgraf Inic Dionex DX-120

ICP-MS Perquin Elmer Nexion 300X

Destil.lador BUCHI K-370

RESULTATS OBTINGUTS

En lanlisi de la mostra slida, tal i com es mostra a linforme VA16-00107, es va observar que el

component clarament majoritari eren els Nitrats.

De lescombrat per ICP-MS es va observar que tots els metalls pesants estaven en
concentracions molt baixes o per sota del lmit de detecci. Si que es va detectar la presncia
dels alcalinoterris, per en concentracions baixes en comparaci amb el contingut de nitrats.
Aleshores es va procedir a avaluar la presncia daltres cations, comenant per lAmoni, els
qual si que es va trobar en concentracions altes.
A la Taula I es mostra el balan inic , on els resultats obtinguts en mg/Kg shan transformat a
microequivalents /Kg per fer poder fer el sumatori de Cations i el dAnions. Es pot deduir que shan
quantificat tots els principals anions i cations

Pg. 3

VA1600107

N Reg.
Data presa de
mostres
Punt de mostreig
Referncia

10/02/2016
slid cristal.li
sal groga

Ca++
++

mg kg-1

8832

eq kg-1

440719

-1

Mg

mg kg-1

767

eq kg

63102

Na+

mg kg-1

1604

eq kg-1

69769

K+

mg kg-1

9134

eq kg-1

233606

NH4+

mg kg-1

195047

eq kg-1

10835944

Cl-

mg kg-1

eq kg-1

-1

11455000

-1

189583

-1

-1

NO3SO4=
CO3 2-

mg

kg-1

mg

kg-1

mg kg-1

687300
9100
0

eq kg
eq kg
eq kg

HCO3-

mg kg-1

eq kg

PO4---

mg kg-1

eq kg-1

Balanos de control de qualitat de

les analtiques realitzades
Sum

Anions

eq L-1

11644583

Ratio

Cat/Ani

1.00

Sum

Cations

eq L-1

11643140

Balan

Ionic

ok

sC - sA

Ions

Diff. %

Taula I.- Balan inic dels principals cations i anions quantificats a la mostra slid groc

En lanlisi de la mostra liquida, sha seguit el mateix procediment. En aquest cas sha determinat a
ms el pH i la Conductivitat per poder fer el balan inic i el balan de la fora inica tal i com es mostra
a la Taula II.
Lescombrat de metalls pesants, detecta la presncia dalgun metalls per en concentracions baixes a
efectes de balan inic. Els ions majoritaris son tamb Nitrats i Amoni.

Pg. 4 - 7

VA1600129
23/02/201
6
goter

N Reg.
Data presa de mostres
Punt de mostreig
Referncia

AKASHA

pH

u pH

6.8

eq L-1

0.16

25C

S cm-1

56200

mS cm-1

56.20

Ca++

mg L-1

643

eq L-1

32086

++

mg

L-1

199

eq L

-1

16372

mg

L-1

eq L

-1

20531

-1

Mg

Na

K
NH4+
Cl

NO3SO4=

472
867
9907

eq L
eq L-1

22174
550389

mg L-1

eq L-1

mg L-1

35000

eq L-1

583333

mg L-1
mg

L-1

mg L-1

3900

eq L

-1

81250

-1

0
0

CO3 2-

mg L-2

eq L

HCO3-

mg L-3

eq L-1

PO4---

L-1

eq L

-1

mg

0.00

Balanos de control de qualitat de les

analtiques realitzades
Sum

Anions

eq L-1

664583

Ratio

Cat/Ani

0.97

Sum

Cations

eq L-1

641551

Balan

Ionic

ok

sC - sA

Ions

Diff. %

-4

Conductivitat

mostra

S cm-1

56200.0

cm-1

94040

53706

S cm-1

56200

Fora

calc corregida
Cond.Cond.H+
inica

cm-1

mol L-1

0.71792

Ratio

kcalc/Kexp

0.96

Factor

activitat

dels ions

0.7557

Balan

Conductivita
t

ok

Conductivitat
Conductivitat

calc (no cor)

Taula II.- Balan inic i de Conductivitat dels cations i anions quantificats a la mostra lquida

Pg. 5

Tot seguit sha procedit a comparar les dues mostres. Per poder tenir concentracions similars, sha
suposat una dissoluci 1:20, pel que els microequivalents de cada i corresponents al slid shan
dividit per 20 :

Ca++
Mg++
Na+
K+
NH4+
ClNO3SO4=

Slid 1:20
22036
3155
3488
11680
541667
0
572750
9479

Lquid
32086
16372
20531
22174
550389
0
583333
81250

La representaci grfica daquests valors es presenta a la Figura II. Sobserva que els perfils son molt
similars. En ambds casos i en proporcions similars, els majoritaris son Nitrat i Amoni, amb un lleuger
increment del Nitrat. Donat que els ions es combinen equivalent a equivalent en aquest cas el
compost predominant seria Nitrat Amnic amb algunes impureses de sals de Calci, Potassi, Sodi i
Magnesi en forma de Sulfat i Nitrat

700000
600000

uequiv/L

500000
400000
300000
200000
100000
0
Ca++

Mg++

Na+
Slid 1:20

K+

NH4+

Cl-

NO3-

SO4=

Lquid

Figura II- Comparaci de la concentraci danions i cations expressada en microequivalents /L tant a

la mostra slida en diluci 1:20 i la mostra lquida.

Pg. 6 - 7

5.

CONCLUSIONS

El slid cont un 68.7% de Nitrat, un 19.5% d'Amoni. Am una concentraci al voltant

del 1% cont Sulfat, Calci, Potassi i en menor quantitat Sodi i Magnesi. Considerant els
compostos majoritaris expressats en equivalents, son 572mequiv/kg de NO3- i 542
mequiv/kg de NH4.+ . Tot indica que el slid s Nitrat amnic que te com impureses
diverses sals en forma de Nitrat (30 mequiv/Kg) i de Sulfat (9 mequiv/kg), de Calci,
Potassi, Sodi i Magnesi, amb diversos graus d'hidrataci.

A partir del contingut en amoni es dedueix que la sal groga es Nitrat Amnic (NH4NO3)
en un 87% , amb impureses daltres sals inferior al 5% . La resta s Humitat.

El lquid te un perfil similar danions i cations . El contingut en Nitrat amnic seria de

44g/L, que vindria ser aproximadament el resultat de fer una diluci 1:20 del slid grog.
Tamb cont altres sals en forma de Nitrat (33 mequiv/Kg) i de Sulfat (81 mequiv/kg) de

Calci, Potassi, Sodi i Magnesi. Si es comparen proporcionalment aquests resultats amb els
que sobtindrien amb la diluci 1;20 del slid, aquesta mostra est lleugerament enriquida
amb sulfats.

El Nitrat Amnic s un compost utilitzat com a fertilitzant pel seu alt contingut en
Nitrogen i tamb en la fabricaci d'explosius, per ser altament comburent, ja que
explosiona en contacte amb material combustible i/o amb temperatures elevades.
Sadjunta Full de seguretat dexemple a lAnnex.

Dacord amb el Full de seguretat del Nitrat amnic en estat slid, shan de tenir moltes
precaucions en el magatzematge, que ha de ser en un lloc ben ventilat, lluny de
qualsevol font de calor i tamb de allat de substncies combustibles, agents
reductors, cids, lcalis, metalls i qualsevol compost susceptible de ser oxidat.

Hi ha poca informaci sobre els efectes toxicolgics. Les vies principals dexposici del
Nitrat Amnic en pols serien la inhalaci i la ingesti. Sha trobat que pot ser irritant
per inhalaci de la pols. La ingesti de petites quantitats s improbable que causi
efectes de toxicitat aguda. Sobre efectes duna exposici crnica, sha definit que en
alguns casos pot produir debilitat en el sistema nervis central i mal de cap. Tamb
sha trobat descrit que lexposici a quantitats molt elevades, pot produir acidosis i
hemoglobina anormal.

Pg. 7