Moviments de

renovaci pedaggica:
Escola Tramuntana

Magisteri UV
Assignatura: Histria de
lescola
Grup: 2nD
Autores:

Arancha Albert Marn

Miriam Cuenca Valero
Thania Gimnez Lozano
Andrea Mart Crespo
Krista Prado Burgos
Eva Sorrius Martnez

NDEX
1. Introducci
1.1.

Transici escola franquista renovaci pedaggica

1.2.

Fundaci escola Tramuntana

2. Contextualitzaci
2.1.

mbit dactuaci

2.2.

Organitzaci

2.3.

Espais

2.4.

Treballadors

2.5.

Persones influents i rellevants en lescola

3. Metodologia
3.1.

Valenci

3.2.

Coeducaci

3.3.

Influncia ideolgica

3.4.

Publicacions: El butllet

4. Conclusions
4.1.

Comparaci amb la funci actual de la instituci

5. Bibliografia

Treball cooperatiu Histria de lescola

Moviments de renovaci pedaggica: Escola Tramuntana

1. Introducci
1.1. Transici escola franquista renovaci pedaggica
Desprs de la guerra civil, el triomf del franquisme comport la desaparici de totes les
innovacions educatives que shavien produt durant letapa republicana. Per tant, en matria
deducaci, entrarem en una etapa de silenci, oblit, condemna i, fins i tot, desaparici fsica
dalguns dels transmissors, dels llocs, dels espais, i dels vehicles daquesta.
Aquest nacionalcatolicisme comporta la tornada als ideals ms conservadors i
tradicionals, condemnant totes les idees i prctiques a les quals havia donat suport la Institucin
Libre de Enseanza, lEscola Nova i, en general, tota la pedagogia que fomentava la crtica, la
participaci, la democratitzaci i la formaci de persones actives i lliures.
Lescola pblica comena una fosca etapa de ms de quaranta anys caracteritzada per
les penries econmiques i la manca dinters per la democratitzaci de leducaci, a ms duna
escandalosa manca dedificis escolars i unes deficients provisions de material didctic i de
mobiliari. Lensenyament privat, per la seua banda, estava en mans dels ordres religiosos,
seguint el principi de subsidiarietat de lEstat a lesglsia.
El franquisme, per, malgrat el seu desig de control total de la societat i del sistema
educatiu, no va poder sostraures a laparici de certes prctiques alternatives que, de manera
menys o ms clandestina, tingueren presncia en cercles reduts des dels primers anys de la
dictadura. Les resistncies dels mestres i les mestres que continuaven, malgrat les prohibicions,
utilitzant materials o metodologies proscrites, que es reunien per tal de compartir prctiques
mnimament actives o que permetien la utilitzaci en el pati o en les aules de les llenges
diferents del castell, considerades illegals, permeteren anar configurant i fonamentant una
pedagogia alternativa que aconseguiria un especial ress a partir de laprovaci de la LGE i les
tmides mesures aperturistes que permetia.
A ms, a causa dels empobridors plans destudis i a la dolenta formaci a les Normals,
un grup de mestres joves amb inquietuds pedaggiques i valencianistes coincidiren en la
necessitat de compartir experincies de treball a lescola, de completar la seua formaci i
dintroduir el valenci a les aules.

Treball cooperatiu Histria de lescola

Moviments de renovaci pedaggica: Escola Tramuntana

Aquests interessos comuns de grups de mestres i estudiants, va fer que buscaren un lloc
on poder desenvolupar les seues aspiracions educatives renovadores i van recrrer, doncs, a la
societat cultural Lo Rat Penat. s per tant, als principis dels anys 60, quan es revitalitza la
Secci de Pedagogia de Lo Rat Penat, agrupant a tot aquest collectiu amb inquietuds per
conformar una escola valenciana.
Ja als cursos segents comencen a publicar el seu butllet Escola, a organitzar Escoles
dEstiu, trobades, estatges, i fins i tot, creen la primera escola en llengua valenciana: la
Tramuntana.

1.2. Fundaci escola Tramuntana

L'any 1968 marca una fita histrica en el cam de la renovaci social. Noms uns mesos
desprs del mtic maig francs s quan es va obrir la que seria la primera escola en valenci, la
qual tindria entre els seus trets diferencials (a ms de l'estima pel Pas) la crtica a lautoritat, i
les nsies de llibertat i de felicitat.
L'obertura d'aquesta escola, La Tramuntana, es va produir el 9 de setembre del 1968,
per la seua gestaci venia d'anys endarrere. Fou un projecte conjunt del valencianisme que
desitjava una escola absolutament diferent de la franquista. Volia una mena d'experincia
pedaggica pilot d'escola activa, democrtica i valenciana, que creara, al mateix temps, una
conscincia cvica. Tramuntana, la primera escola en valenci, va ser un preludi de les primeres
escoles destiu; de lescola Comarcal de lHorta Sud; dels moviments pedaggics de la Safor; i
finalment del naixement de les primeres escoles pbliques en valenci.
La intenci de crear una escola privada (en certa mida experimental) no va ser possible,
ja que les circumstncies poltiques del moment no ho permetien. Les autoritats franquistes van
negar el seu reconeixement com a centre privat, cosa que es va intentar solucionar transformant
l'escola (que funcionava com a Societat Limitada) en una cooperativa de pares i mares
anomenada Mistral.
Malgrat el desig inicial de fer una cooperativa mixta, de pares i mestres, els obstacles de
carcter legal, no permetien aquesta iniciativa. Per, arribat el perode de desenvolupament dels
60, amb la promulgaci dels Planes de Desarrollo Econmico, i per efecte de la poltica
tecnocrtica del govern, les cooperatives es veieren afectades, de tal manera que lobsoleta llei
de cooperaci promulgada en els temps de lautarquia de postguerra, fou substituda per una
nova Llei General de Cooperatives (1974) que els reconeix una certa autonomia.

Treball cooperatiu Histria de lescola

Moviments de renovaci pedaggica: Escola Tramuntana

2. Contextualitzaci
2.1. mbit dactuaci
LOctubre del 1968 va nixer al Vedat (Torrent), una poblaci de lhorta Oest de
Valncia, la primera escola en catal del Pas Valenci, la Tramuntana. Per tant lalumnat de
lescola pertanyia a aquesta zona de Valncia. Cal dir que, encara que va nixer a Torrent, la
Tramuntana es va traslladar al poc temps a Masies de Montcada i va passar a anomenar-se
Mistral. Per tampoc es va quedar ac, aquesta nova situaci va durar fins 1975 quan es va
aprovar la nova Llei General de Cooperatives que els reconeix una certa autonomia. Arran
d'aix, pares i mestres comenaren una aventura en com. Desprs de diferents conflictes
interns, el 1975 es dissol aquesta cooperativa de pares i mares, i es transforma en una
cooperativa de mestres, tornant a canviar el nom de l'escola, la qual a lany 1982 passa a cridarse definitivament, escola "La Masia i es trasllada a Museros, on es legalitzava des del punt de
vista educatiu.

2.2. Organitzaci
Lescola es va crear com una cooperativa de mares i pares per quan es trasllad a
Moncada pass a ser una cooperativa de Mestres. Actualment s una escola concertada que
treballa a lhorta Nord de Valencia, a Museros, com havem dit abans.
ABANS
Lescola va comenar amb un grup de 20 xiquets i xiquetes, entre 2 i 14 anys, installats
en un xalet llogat al Vedat de Torrent i que funcionaven com una unitria.. Lequip pedaggic
que estava al seu front estava format per Enric Alcorisa, Adela Costa i Carme Mira.
Tramuntana volia ser un espai democrtic, per aix tenien un organisme de presa de
decisions, lassemblea escolar. No sorganitzaven de manera jerrquica, sintentava que els
xiquets i les xiquetes pogueren participar en la tria i decisi al voltant de les activitats a realitzar.
Aquest forma de organitzaci no autoritria va implicar una manca de formalitzaci dels
continguts i matries a tractar en programes fixes. Tal vegada, aquest s laspecte que
diferenciar ms aquesta experincia de les posteriors, tant des duna perspectiva positiva com
negativa. Com no existia una planificaci prvia estricta, ni hi havia confeccionat programes
que guiaren laprenentatge, cada dia comenaven amb una assemblea per a decidir el que es
treballaria al llarg de la jornada, tenint present que hi havia hores de treball, de temps lliure
creatiu, itineraris destudi i treball, desplai i de menjador. Era una assemblea sobirana, i per tant

Treball cooperatiu Histria de lescola

Moviments de renovaci pedaggica: Escola Tramuntana

implicava la participaci de tots en les activitats que es decidien, sense poder optar per inhibirse delles, s a dir, no es podia decidir de manera individual la no assistncia.

ACTUALMENT
Lescola compta amb una plantilla de 35 professionals, dels quals 22 sn
cooperativistes. El nombre dalumnes s major a 340.
Actualment s molt important per a lescola tenir un equip de treball cohesionat.
Aquesta cohesi s ha de projectar a les famlies, en les quals busquem la collaboraci i
complicitat amb el projecte per tamb amb el poble en el qual es troba lescola en el cas actual
Museros i aix poder tindre bones relacions amb totes les institucions.

2.3. Espais
Malgrat els esforos de la Tramuntana, a comenament dels anys 70 el franquisme
continuava sense autoritzar lescola, fet que transcendia en la possibilitat de reconixer
legalment els estudis. Per tant, amb aquesta finalitat, en 1972, per tal de dotar-se duna
cobertura legal, els pares i mares decideixen associar-se constituint una Junta Rectora
Provisional cap a la legalitzaci de la cooperativa de pares i mares Mistral, en un intent de
continuar viva lexperincia.
Mistral es constitueix l'any 1973 amb bona part dels pares i mares i de lequip
pedaggic de Tramuntana, sota la figura jurdica de cooperativa de pares i es mantindria fins a
1975, malgrat que el desitjat reconeixement legal no arribaria mai. Aquesta nova situaci va
durar fins a 1975, any en qu es va produir una ruptura al si de lescola que va provocar la
dissoluci de la cooperativa de pares
El canvi de rgim organitzatiu legal i de nom es veu acompanyat pel augment de
lalumnat i

de cursos impartits, el que implica que es traslladen del Vedat a Masies de

Montcada i per tal que els xiquets pogueren validar els estudis, connectaren amb lescola de
Montcada que els tenia inscrits com si assistiren all a classe.
A causa del constant creixement de l'alumnat, la ja renomenada com escola Mistral es
va veure obligada a separar en diferents edificis el parvulari i l'EGB, i no va ser fins el 1983,
quan l'escola va tornar a canviar de nom i de localitzaci, que es va produir lltim trasllat i la
reunificaci de tots els alumnes en un mateix edifici, ubicat a Museros i que destaca per
l'amplitud de les seues aules (60 metres), les installacions esportives i, fins i tot, un petit hort.

Treball cooperatiu Histria de lescola

Moviments de renovaci pedaggica: Escola Tramuntana

2.4. Treballadors
Lequip pedaggic estava format per Enric Alcorisa, el mestre fundador daquesta
escola, Adela Costa i Carme Mira. Tots tres tenien una estreta relaci amb el Grup de Lo Rat
Penat i el moviment de lACIES.
Lequip de La Tramuntana es completava amb una cuinera, Maria Luisa, i un xofer
dautobs que realitzava el trajecte des dels domicilis propis al Vedat. Enric resumeix lescola:
sempre dic que La Tramuntana neren tres mestres, 25 xiquets, una cuinera, un autobs i un
gos.
Ja en el curs 1972-73 lequip de mestres seria ampliat i rest constitut per Enric
Alcorissa, Adela Costa, Teresa Morant, Roser Martnez, Conxa Romero, Vicenta Carrin i
Merxe Banyuls.

2.5. Persones influents i rellevants en lescola

En el grup impulsor podem distingir aquells que donaren suport econmic com Joaquin
Maldonado Almenar, la Fundaci Huguet de Castell, Joan Fuster, Adolf Pizcueta, Vicent
Ventura... i el grup de pares i mares que decidiren matricular als seus fills en aquest projecte:
Valeri Miralles, Manuel Girona, Doro Balaguer, Josep Llus Blasco i Adela Costa, Emrit
Bono, Csar Sainz i Lourdes Paris, Vicent Diego i Conxa Romero, Ferran Zurriaga i Pepa Llid,
Pepe Galn, Presentacin Sez i Manolo Sanmartin, Ernest Lluch, Ernest Mira, Josep Vicent
Marqus, Enric Trrega... El motor daquest grup nera el periodista Vicent Ventura.
Ara b, no podem oblidar-se dels Mestres que van fer possible que la Tramuntana anara
endavant. Com ja hem dit, lequip pedaggic de lescola estava format per Enric Alcorisa,
Adela Costa i Carme Mira, per destacarem a Enric Alcorisa, ja que va ser el mestre fundador
daquesta escola. L'any 2013, Enric va fer 45 anys de docent a aquesta escola. Ell afirma que hi
ha moltes coses que han canviat des del 1968 per que tamb hi ha altres que no ho han fet i que
espera que ho facen, els fonaments. Alguns daquests fonaments sn lamor als infants i la
concepci d'una escola no maximalista, no dogmtica i una escola laica.

Treball cooperatiu Histria de lescola

Moviments de renovaci pedaggica: Escola Tramuntana

3. Metodologia
3.1. Valenci
El valenci era l'nica llengua vehicular de l'escola, en la que s'aprenia a llegir i escriure
i s'impartien totes les matries. Entre els alumnes hi havia alguns castellano-parlants, per al ser
una minoria, aix no resultava un problema. A ms, aquestes famlies eren molt conscients dels
objectius i fonaments de l'escola i valoraven i acceptaven la valencianitzaci, facilitant aix la
tasca educativa. Per altra banda, a la Tramuntana es parlava sempre de Pas Valenci, sense
qestionar en cap moment la catalanitat i unitat de la llengua.
En l'actualitat, la prpia escola es descriu de la segent manera:
Ens definim com a Escola Valenciana a amb tot el que implica de pertinena a
lmbit cultural catal, evidenciant la conscincia de poble amb identitat prpia i aix,
des de la nostra particularitat, poder arribar a valorar i respectar la riquesa dels altres
pobles i les seues cultures, condici indispensable per dur a terme una educaci per la
pau. Considerem molt important que el nostre alumnat entenga amb profunditat la
indefinici de la nostra histria, el fals conflicte lingstic i la consegent desvertebraci
del nostre pas

3.2. Coeducaci
L'escola defenia firmament i posava en prctica la idea de la coeducaci, ja que
considerava que solament en un ambient de total igualtat era possible el creixement equilibrat de
xiquets i xiquetes. A ms, els alumnes tenien un programa d'educaci sexual adaptat a la seua
edat, on es mostraven fotografies i imatges per a explicar la sexualitat, segent pioners en
utilitzar aquests materials al Pas Valenci.

3.3. Influncia ideolgica

Fonamentalment l'escola era freinetista, tot i que seguia altres tendncies pedaggiques,
com les de Ferrer i Gurdia o les experincies educatives de Summerhill i Barbiana. El mateix
any de la seua creaci, l'escola Tramuntana va publicar uns fulls on declaraven la seua
intencionalitat de crear una autntica escola, que responga a les caracterstiques culturals del
nostre poble amb un esperit nou densenyana que afavorisca la desclosa progressiva de les
aptituds individuals de linfant." Per a aconseguir aix es van fixar els segents principis, que
regirien el funcionament del centre:

Treball cooperatiu Histria de lescola

Moviments de renovaci pedaggica: Escola Tramuntana

1. Tindre en compte lesclat progressiu de linfant.

2. Fer de lescola una veritable comunitat i fomentar la collaboraci dels infants
amb la societat.
3. Introduir lescola en la vida: el medi natural de linfant, la llengua viva, la seua
prpia cultura deu ser el punt de partida de la seua educaci.
4. Ser una escola de treball: unir a les activitats manuals els treballs de lesperit
acostant linfant, per mitj de lobservaci i de la seua prpia activitat al treball,
considerat com a creaci de valors materials.
5. Reemplaar la disciplina exterior per una disciplina interior lliurement
consentida.
6. Els mestres treballaran en equip considerant-se lescola com una comunitat de
treball.
7. En la mesura que ho permeteix lactual legislaci escolar es realitzar assaigs de
coeducaci. 1
Seguidors dels plantejaments de pedagogia activa de Freinet, no utilitzaven llibres de
text, encara que s de consulta. La lecto-escriptura saprenia relacionant imatge i paraula. A ms
s'utilitzava la coca de gelatina per a produir i reproduir els propis materials escolars. Una altra
activitat relacionada era el diari de classe, on cada dia un alumne escrivia les experincies que
es realitzaven.
La metodologia de Freinet tamb estava present en la manca de cstigs i sancions, els
quals eren substituts pel pensar, explicar, reflexionar... A l'hora de lesplai cada xiquet i xiqueta
decidia el que volia fer, encara que aix suposara embrutar-se la roba i pelar-se els genolls
pujant als arbres o jugant amb la sorra, algunes de les activitats preferides dels alumnes.
Es tractava, per tant, duna escola amb una metodologia realment activa, on
saprofundia molt en els valors, entre els quals es poden destacar la felicitat, la companyia o la
igualtat entre professors i xiquets.

Un projecte. Escola Experimental Tramuntana. Imp. Fermar. Valncia. 1968. En FERRE, Xavier
(2000) No tot era Levante feliz. Nacionalistas valencians (1950-1960). Biblioteca Llengua i Pas.
Ed.
Alambor. Benicarl, Pp- 241-242

Treball cooperatiu Histria de lescola

Moviments de renovaci pedaggica: Escola Tramuntana

3.4. Publicacions: El butllet

Al curs 1964-1965, Lo Rat Penat publica el primer nmero del seu butllet, Escola, amb
lajuda econmica de la Fundaci Huguet de Castell. Els membres del Consell de redacci
neren Adela Costa, Carme Miquel, Joan Tortajada, i Ferran Zurriaga, i es definien com una
comunitat Pedaggica de Treball de Mestres Valencians. Aquesta definici i el fet de
recuperar la tcnica de la reproducci amb limgraf, ens apropa a la metodologia que el grup
defensava, molt semblant a la de Celestin Freinet.
Encara que no es tracta duna creaci prpia de la Tramuntana, no podem oblidar la
uni que hi havia entre les diferents associacions i cooperatives, i per aix aquestos butlletins
eren de gran utilitat com a vehicle de comunicaci i difusi de les noves idees.
Hi van haver tot tipus de butlletins on es parlaven didees sobre la igualtat de sexes o la
defensa de la nostra llengua entre altres. A ms a ms, en la majoria daquestos butlletins
participaven activament tamb els mateixos alumnes.

Treball cooperatiu Histria de lescola

Moviments de renovaci pedaggica: Escola Tramuntana

4. Conclusi
4.1. Comparaci amb la funci actual de la instituci
En l'actualitat, el centre s concertat des d'Infantil fins a Secundria, el seu mbit
d'actuaci s l'Horta Nord i la llengua vehicular s el catal. El collegi compta amb una
plantilla formada per 35 professionals dels quals 22 sn cooperativistes i el nombre d'alumnes
matriculats ascendeix a 340. La Escola La Masia, desprs de gaireb 46 anys d'histria, es
regeix pels mateixos valors: escola laica, catalanoparlant, participativa, crtica, democrtica,
cientfica, experimental integradora i coeducativa, entre altres qualificatius
Un dels objectius de l'escola s que estigui en contacte amb el poble on est situada, en
aquest cas, amb Museros, i que mantingui bones relacions amb totes les institucions de la
localitat i amb els collegis de la zona amb els quals comparteixen jornades esportives.
Entre els serveis que ofereix el centre als seus alumnes est el de menjador. El collegi
disposa de servei de guarderia de 8.00 a 9.00 hores i de 17.00 a 18.00 hores separa-dues en dos
grups segons la seva edat i atesos per monitors especialitzats. Els escolars poden triar entre una
mplia oferta d'activitats que engloba l'acadmia d'angls, teatre, coral, jquey sobre patins,
pilota valenciana, tabal i dolaina, patinatge i expressi corporal.
Per als estudiants amb dificultats d'aprenentatge TDAH, sndrome de Down,
autisme..., lEscola La Masia compta amb un aula d'integraci atesa per una professora experta
en pedagogia teraputica.

10

Treball cooperatiu Histria de lescola

Moviments de renovaci pedaggica: Escola Tramuntana

5. Bibliografia
Agull Daz, M., & Pay Rico, A. (2008). LES COOPERATIVES DENSENYAMENT AL PAS
VALENCI I LA RENOVACI PEDAGGICA I SOCIAL (1968-1976). Papers EURAM.
Cooperativa escola La Masia. (s.f.). Escola La Masia. Obtenido de http://lamasia.org/
Fullana, G. (s.f.). Escola valenciana:fets per la llengua. 9-12.
Gmez i Garca, D. (1996). Moviments socials i llengua. Temps d'educaci, 259-265.
Jimeno, G. (2014). Escola La Masia ejerce de correa de transmisin entre padres y alumnos. Les
nostres cooperatives, 68-69.
Lpez Martn, R. (2012/2013). HISTORIA DE LA ESCUELA Y CULTURA ESCOLAR:DOS DCADAS
DE FRUCTFERAS RELACIONES. LA EMERGENTE IMPORTANCIA DEL ESTUDIO SOBRE EL
PATRIMONIO ESCOLAR. Cuestiones pedaggicas, 17-42.

11

Treball cooperatiu Histria de lescola

Moviments de renovaci pedaggica: Escola Tramuntana