Histria de la Comunicaci

LA RDIO DURANT LA DICTADURA DE PRIMO DE

RIVERA (1923 1930).

Treball realitzat per Nstor Costa | 1er de Grau en Comun. Audiovisual.

La rdio durant la dictadura de Primo de Rivera

Nstor Costa

NDEX
Introducci ............................................................................................................... 2
La programaci de la radio a Espanya entre 1924 fins 1930. ............................... 2
El finanament de la rdio. ..................................................................................... 4
Reglament de juny de 1924 i aprovaci de les primeres emissores de rdio. .... 4
La primera rdio a Espanya: Radio Ibrica ............................................................ 6
La rdio a Catalunya: Radio Barcelona i Radio Catalana. ..................................... 7
La Unin Radio de Ricardo Urgoiti. ......................................................................10
Bibliografia ............................................................................................................. 11

La rdio durant la dictadura de Primo de Rivera

Nstor Costa

Introducci
A partir dels anys 20 als Estats Units dAmrica i als pasos ms desenvolupats dEuropa es van
comenar a emetre les primeres emissions regulades de radio. La nova telegrafia sense fils,
tamb anomenada en termes anglosaxons broadcasting, comen a ser una gran tendncia
a nivell mundial. Des de la primera emissi per part de la emissora KDKA de Pittsburgh,
propietat de la companyia Westinghouse, fins a linici de la guerra civil espanyola la
radiodifusi va experimentar un fort creixement dintre del nostre pas.
El naixement daquest nou sistema de comunicaci a Espanya es va viure de manera similar a
la resta dels dems pasos: es van crear els primers clubs de radioaficionats i les primeres
revistes radiofniques, com Tele-Radio o Radio Ciencia Popular. A ms, a Catalunya es va crear
la revista mensual Radiosola i pocs mesos desprs, al febrer de 1924, es constitua la
Associaci Nacional de Radiodifusi de Barcelona.
Per la radio a Espanya no naix oficialment fins el comenament de la dictadura del general
Primo de Rivera a 1923, degut que els assajos i les emissions experimentals realitzats
anteriorment a aquest perode no van ser suficients per poder consolidar la radio com a una
vertadera innovaci tecnolgica en els medis de comunicaci al nostre pas.
Desprs de la culminaci del Colp dEstat del 13
de setembre de 1923, s quan en aquesta
mateixa data comencen a iniciar-se dos projectes
radiofnics a Espanya: el projecte de Radio
Ibrica i el projecte de Radio Barcelona. El inici de
la dictadura de Primo de Rivera supos el primer
punt de partida per al comenament dels grans
grups econmics per fer-se amb el control
daquest nou mercat radiofnic al pas. Un dels
personatges ms importants daquest procs de Primo de Rivera en la seua primera allocuci
monopolitzaci de la radio a Espanya s Ricardo radiofnica al seu despatx, 12 dabril de 1924.
Urgoiti, fundador de la cadena Unin Radio, qui tindria el monopoli de la radio espanyola fins
1936. Aquesta poderosa cadena de radio rebria un quantitatiu recolzament per part de
empreses estrangeres com lamericana AT&T, i les alemanyes AEG i Telefunken.

La programaci de la radio a Espanya entre 1924 fins 1930

Als seus inicis durant la Dictadura de Primo de Rivera, la programaci radiofnica a Espanya es
basava en la representaci musical dorquestres o xicotetes cambres de msica en directe als
estudis de les emissores, juntament continuades per la interpretaci i lectura de noticies
culturals i econmiques per els locutors de rdio. A ms, sintroduen en la programaci dels
locutors la lectura dels parts meteorolgics i anuncis oficials i publicitaris, i la presentaci dels
diferents collaboradors de cada emissora. Degut a la escassa qualitat dels primers micrfons
de rdio, el locutor de rdio tenia que collocar-se a una distancia un poc allunyada per tal de
fer front al molest soroll que es produa a les gravacions de veu per culpa dels grans de carb
dels micrfons. Aquesta distancia provocava que el locutor alara el to de veu cap a una
intensitat ms intensa.
2

La rdio durant la dictadura de Primo de Rivera

Nstor Costa

Un nou gnere radiofnic naixer durant els anys 1927-1928 a Radio Barcelona; el
radioteatre. Al principi, aquest gnere consistia en la emissi de la lectura de dues veus de
fragments dobres de teatre sense cap adaptaci per dos personatges principals. Al 1928,
Unin Radio emetr en mar una de les primeres tertlies radiofniques, La Pandilla, un dileg
entre 5 personatges creat per lescriptor Ramn Gmez de la Serna. Aquesta experimentaci
del llenguatge radiofnic amb els nous gneres del radioteatre i el radiodrama far que els
futurs directors artstics creen en els anys 30 noves formes de incrementar qualitat al seu so. El
radioteatre o radiodrama van ser els gneres que ms van incentivar la creativitat al discurs
radiofnic. Tant va ser a que al 1928 a Radio Barcelona es va utilitzar per primera vegada un
instrument sonor anomenat el ruidero. Aquest aparell va servir per produir diferents efectes
sonors com el soroll de la pluja, timbres, sirenes, trons, dispars, etc. La incorporaci del
ruidero a la rdio va ser de gran utilitat durant les representacions radioteatrals a lemissora.
Entre la msica i la producci teatral a la rdio, per poder omplir els diferents blocs buits de la
programaci radiofnica van comenar a aparixer els primers programes-concursos. Uns dels
primers programes-concursos va aparixer a Radio Ibrica al 1924 on els radiooients tenien
que endevinar de quina artista es tractava la can que estava sonant a la rdio. Al igual que
les dems programacions, els concursos complien la mateixa funci dentreteniment buscant
en el oient una resposta emotiva dalegria i grcia.
El paper de la dona dintre de la rdio espanyola tingu la seua
importncia al perode de la Dictadura de Primo de Rivera,
degut que el principal oient de la rdio durant aquesta poca
va ser el pblic femen. Al 1930 a Radio Barcelona es crea el
programa Radiofmina de la m de lescriptora Mercedes
Fortuny a mena de peridic on es tractarien de temes com la
moda, literatura, rebosteria, confiteria, passatemps, cuina, etc.
A ms, Radiofmina crear tamb al 1930 el magacn, on es
combinaria laudici musical amb la dramatitzaci, els concursos Mercedes Fortuny a Radio
Barcelona.
i les noticies.
Altre gnere que va sorgir durant aquesta
poca va ser lanomenada radio-beneficiencia,
instaurada al 1925 per part de lemissora Radio
Barcelona. En aquesta programaci el locutor
Rafael del Cao demanava per part dels
radiooients que donaren donatius a la rdio
per poder adquirir aparells de rdio per als que
no es podien permetre lescolta de la emissora
fora de les cases de la Beneficncia de les
ciutats. Aquest format radiofnic va tindre una
importncia caracterstica. No sols va esgotar
Josep Torres Vilata Toresky amb el seu ninot Miliu.
el benefici social que va aportar a les diferents
emissions de la rdio, sin que tamb va marcar un punt important en la histria pels diversos
valors que va inculcar en la societat des del seu primer moment. El seu naixement en Radio
Barcelona va ser clau per a la introducci de la primera estrella radiofnica de lpoca: el
3

La rdio durant la dictadura de Primo de Rivera

Nstor Costa

locutor/actor Josep Torres Vilata, conegut amb el sobrenom deToresky. La trajectria

professional de Torres Vilata en la radio va comprendre des de la emissi de relats de contes
per a xiquets i de la vida quotidiana fins a la producci del seu propi concurs radiofnic. Al
maig de 1926 Toresky va la seua popularitat entre els radiooients quan va ser nomenat locutor
oficial de Radio Barcelona en substituci de labandonament de lemissora de Rafael del Cao.
s en aquest quan apareix el personatge de Miliu, la icona que representaria la labor social
de Radio Barcelona en format simultani de la radio-beneficiencia i la radio infantil.

El finanament de la rdio
Pel que al finanament de les primeres rdios nascudes a Madrid i Barcelona, es tenia
lesperana de que els radiooients o agrupacions de radioaficionats sinscriviren en
associacions de radiooients abonant una quota mensual per contribuir al finanament de
lemissora. A Madrid, tant Radio Ibrica com Unin Radio es mantingueren a la espera duna
regulaci jurdica semblant al model britnic, mentre que a Barcelona, Radio Catalunya i Radio
Barcelona van estar en contra de qualsevol tipus de publicitat, que tan sols acceptarien en
lltim moment per continuar amb la viabilitat de lemissora. Fins al perode republic la
publicitat no sinstaurar com a forma de patrocini duna emissora. Encara que als anys 20 la
rdio practicar la publicitat dels anuncis per paraules, basada en la reducci del lxic i lmfasi
principal sobre el verb i el substantiu.
Al 1930 simposar a Espanya el impost o recaptaci obligatori de lEstat per als radiooients,
que desprs seria distribut a les emissores de rdio per al seu finanament. Per abans de tot
Primo de Rivera fixaria una tassa per a ls i pertinncia dun aparell receptor de rdio, o per la
installaci duna antena receptora del senyal radioelctric. Encara que aquest reglament no va
ser molt estricte en la seua recaptaci, la Reial Ordre del 6 de desembre de 1929 reformaria el
impost per pertinncia daparells receptors mitjanant la imposici duna rgida poltica de
sancions.
Unin Radio des del primer moment va buscar una alternativa diferent al sistema de
finanament de lpoca. Unin radio va fixar una mena de sistema de contribuci per el qual
les cases de venedores daparells receptors de rdio abonaren a lemissora l1,5% de la seua
recaptaci com a contribuci per el increment dels seus guanys al vendre els aparells
radiofnics. La necessitat de la publicitat va constituir un canvi important en les emissions de
les estacions radiofniques. Les emissores a ms doferir els seus productes dentreteniment
als radiooients van passar a ser verdaderes agncies comercials de qualsevol tipus de
producte. A les plantilles de les emissores, a ms dels collaboradors habituals, periodistes,
guionistes i dems artistes de la rdio, es van comenar a introduir agents comercials que
buscaven a les emissores els anunciants necessaris per a la venda dels seus productes.

Reglament de juny de 1924 i aprovaci de les primeres emissores

de rdio
Una vegada en el poder, Miguel Primo de Rivera es convertir en el president del Directori
Militar durant el primer semestre que governar a Espanya. Es ac on pel que fa a les
regulacions de les telecomunicacions mantindr el negoci de la radiotelegrafia en mans de la
4

La rdio durant la dictadura de Primo de Rivera

Nstor Costa

companyia britnica de Marconi, atorgar a la multinacional nord-americana ITT la exclusiva

de les comunicacions telefniques, i crear un frum de discussi, lanomenada Conferncia
Nacional de Telegrafia Sense Fils on es podran escoltar les diverses propostes que oferiran les
empreses radioelctriques estrangeres i els tcnics del Cos de Telgrafs i la Federaci Nacional
de Radioaficionats per a la regulaci de la radiodifusi.
Es ac quan el govern de la Dictadura ha de decidir que s el que ms li conv segons els seus
interessos: o b crea un servei nacional de radio amb seu a Madrid i amb algunes emissores
ms a les grans ciutats, fent que aquest nou servei fora explotat per lEstat o per altra empresa
estrangera; o b per al contrari, crear un servei descentralitzat on emissores locals competiren
entre s a les poblacions lliures de cap assistncia entre les empreses al lliure mercat.
Entre els radioaficionats espanyols es van alar grans expectatives lanunciat Projecte de
Reglament que es redactaria a la Conferncia de Madrid. Les opinions del periodista Salvador
Raurich en la seua secci Radiotelefonia al diari Las Noticias seran significatives en aquest
perode ja que representaran els desitjos de gran part dels radioaficionats i concordaran
perfectament amb els ideals que defendr a la Conferencia lenginyer Jos M. Guillem-Garca,
el primer director de Radio Barcelona. Lopini de Raurich sobre adaptar o apropar el model
radiofnic britnic a Espanya quedar projectada en lopini pblica en general. Com b va dir
Raurich al diari Las Noticias Debera formarse en Espaa una compaa para el broadcasting
semejante a la britnica; en esa compaa tendrn cabida las entidades ms solventes que
aspiran a desarrollar el proyecto (Raurich, 1923:4). Aquest model que va proposar Raurich
mai arrib a veure la llum.
Desprs de la finalitzaci de la Conferncia Nacional de Telegrafia Sense Fils el 6 de maig de
1924 quedar redactat el Projecte de Reglament de Radiodifusi aprovat mitjanant la Reial
Ordre del 14 de juny de 1924. Amb aquest Reglament les emissores de rdio a Espanya
quedaran controlades pel Govern mitjanant concessions renovables peridicament, a ms de
poder ser apropiades per lEstat si la seua programaci es considere un perill per a la defensa
nacional o lordre pblic. Tamb aquest Reglament imposar la figura del Inspector, membre
del Cos de Telgrafs, que revisar tcnicament el funcionament de lemissora i el compliment
de les condicions per les quals ha sigut concedida la llicencia. El Reglament, a ms, classificar
les diferents emissores en 5 tipus o categories: el primer tipus per a les emissores destinades
als centres docents oficials; la segona per a les emissores en experimentaci a crrec de
persones o empreses nacionals; la tercera per a les emissores de comunicaci punt a punt
que pertanyen a una mateixa persona o entitat; la quarta per a les emissores demissi al
pblic, particulars o oficials, dona mitjana, distingides per lindicatiu EAJ; i la cinquena per a les
estacions de radioaficionats dona curta amb el distingiu EAR. A ms, el Reglament orientava la
programaci de les emissores de radio al servei pblic en el seu contingut, oferint un Butllet
Oficial de Noticies, el Butllet Meteorolgic, la cotitzaci oficial en la Borsa, conferncies
dinters social o educatiu, concerts musicals, entre altres.
En conclusi, el Reglament va afavorir lexplotaci de la rdio i el seu desenvolupament per
part de les xicotetes empreses per condicionades a que si la cosa no funcionava podien ser
expropiades per part de lEstat. Les primeres concessions resultants daquest nou Reglament
durant lestiu de 1924 vas ser Radio Barcelona (EAJ-1), Radio Espaa de Madrid (EAJ-2), Radio
5

La rdio durant la dictadura de Primo de Rivera

Nstor Costa

Cdiz (EAJ-3), Radio Castilla (EAJ-4), Radio Club Sevillano (EAJ-5), Radio Ibrica (EAJ-6) i Unin
Radio (EAJ-7).

La primera rdio a Espanya: Radio Ibrica

A finals de 1923 i a principis de 1924 una emissora espanyola anomenada Radio Ibrica,
producte de la fusi de Compaa Ibrica de Telecomunicacin i la Sociedad de radiotelefonia
espaola, comen a emetre amb bastant freqncia regularitzant les seues emissions a partir
de maig de 1924. La seua programaci es basava en la reproducci de msica, conferencies
cientfiques i/o culturals i la informaci meteorolgica i previsi del temps. A mesura que va
anar passant lany 1924 la seua programaci comen a variar on sincloen retransmissions de
concerts de jazz, programacions infantils i fins i tot els primers concursos radiofnics.
Encara que Radio Ibrica va ser la primera emissora en emetre, no va ser la primera en rebre la
seua llicencia. La primera llicencia que es va concedir va ser per a Radio Barcelona al juliol de
1924 amb el indicatiu de EAJ-1. Radio Ibrica no rebr la seua llicencia fins a finals de 1924,
rebent el indicatiu de EAJ-6. Radio Ibrica sinaugurar oficialment el 5 de novembre de 1924,
sent la radio nmero 6 fins la seua desaparici del mercat al 1927 al ser comprada per Unin
Radio i posteriorment tancada.
Encara que aquesta radio contava amb unes installacions tcniques amb una gran potencia i
qualitat, i una direcci tcnica important de la m dels germans De la Riva, la falta dunitat de
criteri empresarial i la falta de finanament i inters van impedir que Radio Ibrica es
convertir en la radio nmero un del pas. Les emissores de la famlia Orbe, principals
presidents de la Compaia Ibrica de Telecomunicaciones acabaran sent absorbides o tancades
per Unin Radio abans de finals de la dcada.
La fundaci de Radio Ibrica forma una part important dintre de
la histria de la radio espanyola gracies al inters i la
competncia del gran equip de professionals tcnics que el
constituen. En un primer moment al enginyer Antonio Castilla i
ms endavant als germans De la Riva, Jorge i Adolfo, pioners en la
radiodifusi a Espanya. Per lentusiasme i la capacitat
professional dels germans De la Riva no va ser suficient per al
primer trimestre de 1924 per poder finanar els gestos per part
de la retransmissi de concerts, el pagament dorquestres, etc.,
pel que van decidir fer en ms duna vegada tancaments
provisionals. Els tancaments provisionals de Radio Ibrica
acabaran en maig de 1924 quan la emissora aconsegueix un
nombre major de recolzament financer per part dalguns comeros dedicats als aparells
radioelctrics a Madrid, pertanyents a la societat de Radio Madrid. La programaci de Radio
Ibrica passar a tindre una emissi de quatre hores diries, de 6 a 7 de la vesprada i de 9 a 12
de la nit. Aix si, el indicatiu de Radio Ibrica desapareixeria temporalment passant a ser Radio
Madrid. Les emissions de Radio Madrid acabaran a lestiu de 1924 quan el diari La Libertad
organitzar dintre daquesta companyia la seua prpia programaci. Aquest diari va ser un dels

Antonio Castilla, enginyer de Radio

Ibrica.

La rdio durant la dictadura de Primo de Rivera

Nstor Costa

que ms va recolzar el projecte de Radio Ibrica mitjanant articles i noticies sobre la

radiodifusi a les seues pgines.
El 12 de mar de 1925, mesos abans de les primeres emissions de Union Radio, La Libertad
passa poc a poc a ser propietat de Juan March Ordinas, un dels financers amb ms privilegis en
la dictadura de Primo de Rivera. Propietari daquest diari a ms daltre com va ser el diari
conservador Informaciones, es va enfrontar als diaris editats per Nicolas de Urgoiti, pare de
Ricardo de Urgoiti director general de Unin Radio. Al 19 doctubre de 1925, mentre
continuava la lluita entre Radio ibrica i Unin Radio per el mercat publicitari, es va inaugurar
una nova emissora de radio madrilenya, Radio Castilla. Aquesta emissora tenia una potencia
de 8kw que permetia ser escoltada per diferents llocs del pas. Es ac quan Unin Radio va a
acusar a Radio Castilla de ser una emissora de recolzament per a Radio Ibrica, ja que estaven
prohibides les emissions simultnies de dues emissores diferents. Aquesta lluita entre Unin
Radio i Radio Ibrica va provocar tamb el que es nomena fuga de personal. Un cas s del
astrnom Enrique Gastardi, qui es va incorporar a la programaci de Unin Radio desprs
dhaver sigut director de Radio Ibrica, a ms del primer locutor de Radio Ibrica, Antonio G.
Pavn, qui ser el nou locutor a Unin Radio.
Desprs del seu tancament provisional per trobar i remodelar la seua nova seu, Radio Ibrica
renaix de nou en antena millorant la seua senyal i potencia davant la competncia de Unin
Radio. Per degut als baixos ingressos i a la venta de la propietat de Radio Ibrica a Unin
Radio per part de lentitat bancaria que possea el seu capital, Radio Ibrica es tancada al mar
de 1927. Amb el tancament de Radio Ibrica, a ms del tancament daltres emissores com
Radio Castilla i la escassa activitat de Radio Espanya, a la primavera de 1927 Unin Radio es
convertiria en lnica emissora activa de Madrid.

La rdio a Catalunya: Radio Barcelona i Radio Catalana

El model radiofnic de Radio Barcelona durant la seua primera etapa va fracassar degut al poc
finanament que va rebre de les elits culturals per a les quals va nixer. s per aquesta ra
que es va formar la societat financera Associaci Nacional de Radiodifusi per tal de gestionar
la recaptaci de les quotes dels radiooients. La fusi de Radio Barcelona amb Unin Radio en
1926 va provocar la dimissi del seu director, Jose M. Guilln-Garca, per lenginyer Joaqun
Snchez Cordovs i el Director del Departament de Publicitat Eduardo Gaztambide. Radio
Barcelona ser a partir dara la segona emissora principal de la cadena Unin Radio, dirigida
per Ricardo Urgoiti amb una visi empresarial ms contempornia i sensata amb el canvi social
que experiment el pas a partir de 1929.
La fundaci de la Associaci Nacional de Radiodifusi va ser essencial per a les primeres
retransmissions radiofniques a Espanya al setembre de 1923, grcies a la promoci per part
de lenginyer Jose M. Guilln-Garca i el periodista Eduardo Sol. Jose M. Guillem-Garca
Gmez realitz diversos viatges cap a emissores europees durant els primers mesos de 1924
amb lobjectiu de replegar dades i informaci per dur a terme el seu projecte de posar en
marxa Radio Barcelona. Eduardo Sol va comenar les seues activitats com a periodista en
1902, a ms de fundar i presidir el Club de Tenis La Salud. Des daquesta plataforma, Sol
realitz bons contactes amb la comunitat britnica de Barcelona i amb les empreses
7

La rdio durant la dictadura de Primo de Rivera

Nstor Costa

radiofniques per tal de atraure la societat gestora de Radio Barcelona a tres persones
principals: Royston St. Noble, Pablo Llorens Gispert i Eduard Rif Anglada.
Royston St. Noble va participar en la fundaci de Radio Barcelona com a propietari de la
empresa Anglo Espanyola de Electricitat, S.A. St. Noble va ser el primer vicepresident de la
Junta Directiva de la ANR on va assumir el finanament dels gastos de la installaci de la
emissora Radio Barcelona en el sis pis i terrat del Hotel Coln de Barcelona. Pablo Llorens
Gispert va ser el president de la ANR durant tota letapa en la que aquesta Associaci va estar
vinculada a Radio Barcelona. Junt a Eduard Rif Anglada com a Tresorer o Vocal Comptable de
la Associaci, Llorens va promoure a finals de 1929 la ruptura de la ANR amb Radio Barcelona i
fund una nova emissora, Rdio Associaci de Catalunya. Eduard Rif Anglada va ser el
principal responsable de les gestions per a
ladquisici a la Western Electric del
xicotet equip emissor de 100 watts que
sinstallaria al terrat del Hotel Coln a
Barcelona. La profunda moral religiosa de
Rif influir en les emissions de Radio
Barcelona un codi tic estricte, com ens
recorda al seu article La tradici catlica
fomentada per la rdio a la revista Rdio
Lot: La norma de la Radio Barcelona
desde su fundacin ha sido y es la de no
permitir ninguna emisin que pueda
parecer moralment resbaladiza. (Rif, 1926). Des de la inauguraci de les emissions de Radio
Barcelona la part tcnica de lemissora va estar a crrec de del tcnic Urbano Fando Ricci,
considerat com al principal operador mecnic de la emissora als anys 20, ajudat posteriorment
per la primera dona tcnic de radiodifusi del pas M ngeles Fernndez Garca.

Hotel Coln de Barcelona amb linstalaci de lemissor de

Radio Barcelona, 1924.

Lentusiasme de Jose M. Guillem-Garca i Eduardo Sol per ser els primers en ficar en marxa
una emissora d rdio, segons el rgim de concessions del Reglament del 14 de juny de 1924, es
va veure afectat per la desconfiana i cautela dels fundadors de la ANS que no desitjaven
assumir el risc econmic innecessari sense el vist i plau de les autoritats. Els fundadors de
Radio Barcelona coneixien perfectament el rgim anticatalanista de Primo de Rivera que
reprimia amb extrema violncia el successos separatistes de l11 de setembre.
Pel que pertany a la paternitat del primer locutor de
Radio Barcelona no es sap cert de qui es va tractar amb
exactitud. Una de les versions ms populars satribueix
a una de les primeres empleades de la emissora, Maria
Sabat, com a la primera locutora de Radio Barcelona.
Encara que molts aposten per aquesta teoria, en un
disc editat en novembre de 1974 on es recollia la veu
Maria Sabat com a locutora en Radio
Barcelona.

de Sabat en una lectura del que van ser les seues

primeres paraules en la inauguraci oficial del 14 de

La rdio durant la dictadura de Primo de Rivera

Nstor Costa

novembre de 1924, es pot observar que el seu timbre de veu correspondria a una dona de
dna de edat avanada en compte de una xica de 20 anys com els que tenia ella en 1924.
El protagonisme de Radio Barcelona en mercat catal entrar en crisi a partir de juny de 1925
amb el naixement duna nova emissora de rdio a Barcelona: Radio Catalana. A ms, en aquest
mateix perode comenar a posar-se en marxa lemissora de Unin Radio a Madrid.
El principal producte que oferia la programaci de Radio Barcelona fins al moment van ser les
retransmissions de les peres representades al Gran Teatro del Liceo de Barcelona, encara que
aquestes no podien ser escoltades totalment degut als enfrontaments amb la Societat General
dAutors per limpagament de drets dautor. Altres problemes financers que patia Radio
Barcelona van ser derivats del manteniment de les lnies telefniques que unien lestudi de
Radio Barcelona amb diversos punts de la ciutat de Barcelona on es produen esdeveniments
culturals, musicals o poltics. Els successius intents de aconseguir ms radiooient per a que
sadscriviren com a socis protectors a la ARN per una quota mnima de 3 pessetes mensuals
van fracassar. Una vegada concedida la llicencia a Radio Catalana en gener de 1925 i advertits
els primers moviments de la competncia per installar una emissora a la ciutat, Radio
Barcelona va tramitar el ms aviat possible la adquisici dun nou equip emissor amb ms
potencia per poder garantir la cobertura de lemissi a tota Catalunya.
La competncia amb Radio Catalana va accelerar el procs de modernitzaci de Radio
Barcelona, encara que tamb el seu declivi financer. Per si fora poc, Ricardo Urgoiti incorpor
en novembre de 1926 lemissora del carrer Caspe a la cadena de Union Radio, primerament
mitjanant un conveni de fusi amb intercanvi daccions i posteriorment en 1929, desprs de
lenfrontament amb la ANR per el control de les quotes dels radiooients, com a emissora
dnic propietari. La perfecci tcnica de les emissions de Radio Catalana va superar la qualitat
de les emissions de Radio Barcelona, amb un disseny de programaci semblant: msica a
crrec dorquestres en directe, conferncies, lectures poltiques i dramatitzades, serveis
religiosos... A ms, Radio Catalana incorpor una estructura publicitria inicialment ms
moderna que la de Radio Barcelona, orientant la contractaci publicitria a travs de la
agncia Sociedad General de Publicidad, S.A., installada al centre de la capital catalana.
Lacord de fusi de Radio Barcelona amb Unin Radio es va establir en novembre de 1926.
Laproximaci efectiva de Radio Barcelona a Unin Radio es va produir nou mesos abans. La
confrontaci de Radio Barcelona amb Radio Catalana canviar de parixer a la primavera de
1927, quan Unin Radio compra i tanca les emissores de Radio Ibrica i Radio Castilla a
Madrid. Radio Catalana, dirigida pel fundador de Radio Ibrica, Carlos De la Riva, resistir fins a
maig de 1929 on es formalitzar la venda de lemissora a Unin Radio per la quantitat de
500.000 pessetes.
El desenvolupament del projecte comunicatiu de Radio Barcelona, en la troba dun model de
programaci de prestigi i autosuficincia financera entropessar en el perode de 1926-1930
amb la imminent idea del monopoli radiofnic. Snchez Cordovs ser nombrat en 1929
director en propietat de Radio Barcelona, passant tamb a dirigir Radio Catalana que
prepar el seu tancament definitiu en octubre-novembre de 1930. Carlos De la Riva finalitzar
en 1930, al front duna dbil Radio Catalana, la seua labor a la radio espanyola.

La rdio durant la dictadura de Primo de Rivera

Nstor Costa

La Unin Radio de Ricardo Urgoiti

Unin Radio com a emissora va nixer a partir de la prpia empresa
amb mateix nom el 17 de juny de 1925 a Madrid, tenint com a cap
dirigent a Ricardo Urgoiti, fill del fundador del diari El Sol Nicols M.
Urgoiti. Aquesta rdio comen amb el recolzament financer de grans
empreses de la comunicaci com van ser RCA, ITT, Marconi, AEG,
Ericsson i la francesa Radiola. Aquesta emissora es convertiria ms
endavant en el principal monopoli radiofnic a Espanya fins al 1936.
Unin Radio com a emissora es va inaugurar amb el distingiu EAJ-7 el
17 de juny de 1925, amb la presencia extraordinria del rei Alfons XIII,
qui va recolzar duna manera indirecta el projecte de Unin Radio. El
dia de la inauguraci es va trobar a faltar, per raons de salut, al pare de Ricardo Urgoiti, director general
de Unin Radio.
Ricardo Urgoiti, Nicolas M. Urgoiti, pare del director general de
lemissora.
Dintre de la junta directiva de lemissora trobarem com a directiu general a Ricardo Urgoiti,
junt a Valentn Ruiz Senn a la seua presidncia. Com a vicepresidents de Unin Radio estaran
Lus Snchez Cuervo, com a representant de la Societat Ibrica de Construccin Elctriques, i a
Francisco Setuan, de la Companyia Nacional de Telegrafia Sense Fils. Pedro Gonzlez Bueno,
tamb representant de la Societat Ibrica de Construccin Elctriques, sencarregar de la
secretaria del Consell dAdministraci de lempresa juntament amb les vocalies de dems
membres de les grans companyies radioelctriques de ITT, RCA o Marconi. Amb aquestes
anotacions volem aclarir que Unin Radio va estar molt influenciada per les grans companyies
elctriques del panorama de lpoca. La junta directiva de Unin Radio va quedar completada
amb els enginyers Joaqun Ruiz Golluri i Virgilio Oate, aquest ltim pertanyent a la empresa
de Telfonos Bell.
Fins a la data al mercat radiofnic del pas es trobaven dues emissores que feien la
competncia amb Unin Radio a Madrid: Radio Ibrica, i ms endavant Radio Castilla. Radio
Espaa havia deixat de funcionar activament a labril de 1925 fins que no torna a ressorgir a
lagost de 1927. Les emissores radiofniques que podem trobar durant lestiu/tardor de 1925
sn les segents:
-

Radio Barcelona (EAJ-1)

Radio Cdiz (EAJ-3)
Radio Castilla (EAJ-4)
Radio Club Sevillano (EAJ-5)
Radio Ibrica (EAJ-6)
Unin Radio (EAJ-7)
Radio San Sebastin (EAJ-8)
Radio Club de Vizcaya (EAJ-9)

Radio Vizcaya (EAJ-11)

Radio Catalana (EAJ-13)
Radio Valencia (EAJ-14)
Radio-Espaola de Madrid (EAJ-15)
Radio Cartagena (EAJ-16)
Radio Sevilla (EAJ-17)
Radio Levante (EAJ-24)
Radio Mlaga (EAJ-25)

El nombre demissores de rdio anir variant durant els segents anys, ja que poc a poc aniran
sorgint noves emissores de rdio, a banda del tancament dalgunes de les existents per culpa
de la inviabilitat dels seus projectes econmics. Lascens de Union Radio cap al monopoli de la
radiodifusi a Espanya fins abans de la Repblica va estar condicionat grcies a la seva forta
10

La rdio durant la dictadura de Primo de Rivera

Nstor Costa

estructura financera i professional. La visi moderna de Ricardo Urgoiti va ser fonamental per
a la consolidaci de la seua potent gesti en Unin radio. Urgoiti va defendre, com a part de la
seua visi moderna, el finanament de la rdio per mitj de la publicitat, inspirat amb el
model nord-americ existent de lpoca.
Urgoiti es va plantejar la rdio com, com b va dir ell amb les seues paraules, un problema
artstic i cultural. El seu concepte cultural de modernitat es podria definir de dues maneres.
Primerament com a una programaci musical on sintegren gneres musicals cultes com
lpera i la msica clssica, gneres populars com la sarsuela, i gneres moderns com el jazz i
el foxtrot. Desprs la programaci de paraula, on es busca el inters del radiooients
mitjanant la representaci de les creacions literries contempornies, com les distintes
avantguardes i tendncies de lpoca. Unin Radio en ningun moment va exercir com a una
mena de portaveu de les avantguardes artstiques del moment ja que en tot moment la posici
de Urgoiti de sentit comercial estava per davant de les seues inquietuds intellectuals. Encara
que desprs del perode del Directori Militar de Primo de Rivera, al 1926, Unin Radio
comen a incloure en la seua programaci duna manera molt subtil emissions de parla amb
carcter divulgatiu i informatiu de noticies, crtic literria i xerrades educatives. El repertori de
gneres radiofnics es va ampliar al 1927 quan es va comenar a especialitzar lestructura
temtica de la plantilla de periodistes i comentaristes de lemissora. Es ac quan comencen a
apreciar nou programes radiofnics, com emissions variades de poesia en directe, programes
de cuina, revistes cinematogrfiques, informaci esportiva i divulgacions histriques.
Un dels personatges ms importants dintre de la histria de Union
Radio durant el seu perode en la dictadura de Primo de Rivera va ser
lescriptor noucentista Ramn Gmez de la Serna. Amb larribada de
Gmez de la Serna a Unin Radio comena la seua participaci a
lemissora com a comentarista en la tertlia radiofnica de La Pandilla,
a ms de en diverses emissions humorstiques de Unin Radio. Gmez
de la Serna arribar a ser un personatge fonamental en la cadena
radiofnica fins arribar al punt de installar al seu propi despatx en
1930 un micrfon amb enlla directe amb Unin Radio on podia fer les
seues crniques i reportatges des de sa casa. s ms, en 1930 Ramn
Lescriptor Ramn Gmez
Gmez de la Serna t el privilegi de poder inaugurar les primeres
de la Serna.
gravacions discogrfiques en la rdio espanyola grcies a laparell de
gravaci en disc que va adquirir Urgoiti per a lestudi de Unin Radio. La presencia de Gmez
de la Serna en el ltim perode de la Dictadura va ser fonamental per a les emissions de Unin
Radio, ja que va coincidir en la major etapa dactivitat de la rdio al pas.

Bibliografia
lvarez J. T. y otros. (1989). Historia de los medios de comunicacin en Espaa. Periodismo,
imagen y publicidad (1900-1990). Ediciones Ariel.
Balsebre, A. (2001). Historia de la radio en Espaa, I (1874 1939). Madrid: Ctedra.

11