You are on page 1of 39

PARLAMENT OB CATALUNYA

Grup Parlamentad de Ciutadans

5 ill. W

Ref.: 255CCT051 01 600002

I [iNTPtADAr
iVi.

"-j-"--"

A LA MESA DEL PARLAMENT


4'2Sk.
Carlos Carrizosa Torres, portaveu del Crup Parlamentari de Ciutadans, d'acord
amb el que estableixen els articles 151 i 152 del Reglament del Parlament,
presenta les segents propostes de resoluci subsegent al Debat sobre
l'orientaci poltica general del Govern (tram. 255-00002/11).

PROPOSTES DE RESOLUCI

Proposta de resoluci 1: Respecte a les nostres lleis democrtiques I al


nostre espai com: Espanya I Europa
1. El Parlament de Catalunya Insta el Govern de la Generalitat a abandonar la
seva via rupturista, participar en aquesta nova etapa poltica, i aprofitar la
nova aritmtica parlamentria I les noves majories poltiques al Congrs dels
Diputats per a impulsar les reformes i les poltiques necessries per a millo
rar la vida de tots els catalans.
2. El Parlament de Catalunya subratlla que les solucions als principals proble
mes dels catalans arriben impulsant reformes estructurals d'Espanya, que
poden culminar en una reforma constitucional, amb l'objectiu de beneficiar
el conjunt dels catalans i no per a dividir-los.
3. Ei Parlament de Catalunya insta a emparar i respectar el dret dels ciutadans
a que els seus smbols estiguin presents a les Institucions I organismes p
blics de Catalunya, tal com garanteixen les lleis democrtiques.
4. El Parlament de Catalunya, com a instituci poltica ms important i com a
mxima expressi de l'autogovern de Catalunya,
a) Recorda que la sobirania nacional resideix en el poble espanyol, del qual
emanen tots els poders de l'Estat, i que tots els poders pblics estan
sotmesos a aquest principi.
b) Es reafirma en el seu Inequvoc comproms amb la democrcia i la legali
tat democrtica i, en conseqncia, manifesta que cap poltic del segle
XXI est per sobre de les lleis democrtiques i dels tribunals, i que han
de complir amb les lleis democrtiques a Tigual que la resta de ciuta
dans de Catalunya.

Model: 255 Proposta de resoluci subsegent al debat general en el Ple

PARLAMENT DE CATALUNYA
Grup Parlamentari de Ciutadans

giliii-!
3 Mi. ZOIB 'L 1I
|:NTBAOAN!V.
i_ ,

|
/11

c) Insta el Govern de la Generalitat a actuar en tot moment amb lleialtat


Institucional i conforme al principi fonamental de legalitat, de conformi
tat amb el que disposa la Constituci, les lleis vigents I la seva jurisdic
ci, garantint aix la seguretat jurdica de tots els catalans i l'exercici de
l'autogovern de Catalunya.
5. En matria d'acci exterior, el Parlament de Catalunya insta ei Govern de la
Generalitat a
a) Centrar la seva acci exterior de manera principal en la internacionalit
zaci i millora de l'economia catalana, el foment de la cultura, la coope
raci al desenvolupament i el respecte dels drets humans, aix com
d'altres matries dins de les competncies estatutries I respectant les
competncies de l'Estat en relacions internacionals.
b) Utilitzar els recursos del servei exterior d'Espanya i coordinar tota
l'acci exterior amb la xarxa diplomtica i consular d'Espanya a fi de
guanyar en eficcia i evitar despeses innecessries. A tal efecte, les acti
vitats proposades es coordinaran amb les ambaixades, delegacions di
plomtiques, consulars, missions comercials i culturals d'Espanya, apro
fitant les sinrgies que la xarxa diplomtica espanyola genera arreu del
mn en tots els mbits i que poden beneficiar el conjunt de la ciutada
nia.
c) Garantir Testabllltat econmica, poltica i social de Catalunya dins
d'Espanya i d'Europa, enfront d'aquelles poltiques rupturistes que su
posen la sortida de la Uni Europea.
d) Garantir polticament i jurdicament que les accions del Govern en la
Uni Europea I en l'mbit exterior es regiran pel principi de neutralitat, a
fl de poder representar a tots els ciutadans de Catalunya. Aquesta exi
gncia s fonamental per garantir la igualtat de drets i llibertats de tota
la ciutadania i la no-discriminacl entre uns i altres en ra de la seva
ideologia poltica, tal com preveu l'Estatut I la Llei 16/2014 d'acci exte
rior i de relacions amb la Uni Europea.
e) Estendre el principis de transparncia i agenda oberta establerts en el
Codi tic de conducta dels alts crrecs aprovat el juny de 2016 a les
actuacions I comunicacions que el Govern mant amb interlocutors eu
ropeus i internacionals.
Proposta de resoluci 2: Una educaci de qualitat I una cultura per a to
thom

Model: 255 Proposta de resoluci subsegent al debat general en el Pie

PARlWt^:

s A C' oI0 " a i

REGISTR^^GENERAL, j
PARLAMENT DE CATALUNYA
Grup Parlamentad de Ciutadans

b OC. 201U
KNTUAOA NlVl

Considerem que l'educaci ha de ser una educaci de qualita


proporcioni les competncies cognitives i no cognitives que calen a una socie
tat moderna I que sigui gratuta i universal a les seves etapes obligatries.
El nostre model es basa en una aposta ms ambiciosa per a l'equitat i la igual
tat d'oportunitats, per tamb per a un major desenvolupament del talent i les
capacitats prpies de cada estudiant per arribar tan lluny com es proposi.
Per aix pensem que cal un sistema ms transparent, amb ms recursos, amb
millor formaci del professorat I que doni ms autonomia als centres educa
tius, amb un retiment de comptes, per tal d'apro^tar els nostres recursos de la
millor forma possible.
Creiem que la cultura s un dels eixos principals sobre els quals se sustenta la
nostra societat. Entenem la cultura ms enll del seu vessant d'entreteniment,
com aquell conjunt de coneixements que permet a la ciutadania desenvolupar
el seu judici crtic.
El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a
1. Garantir el personal de suport necessari perqu tots els alumnes amb ne
cessitats educatives especials puguin gaudir d'excursions i colnies.
2. Mitjanant els departaments d'Ensenyament I de Treball, Afers Socials I Fa
mlies, coordinar-se per garantir el personal de suport adequat per tal que
els alumnes amb necessitats educatives especials puguin accedir a les activi
tats extraescolars.
3. Destinar una partida pressupostria per a la formaci Inicial i permanent del
professorat. Pel que fa a la formaci Inicial, tindr un fort component prc
tic. Es potenciar la formaci permanent del professorat mitjanant cursos
de formaci presencials.
4. Posar els mecanismes necessaris per tal de reduir les tcixes de repetici i
abandonament escolar I millorar Teducaci de la nostra poblaci com a ele
ment ms Important per a vncer les desigualtats i garantir el futur dels
nostres joves.
5. Garantir que tots els centres Impartiran matries no lingstiques en catal,
espanyol I angls i, en el cas de TAran, tamb en arans, llengua que tamb
es proposar que sigui oferta com assignatura optativa en funci de la de
manda existent en els centres d'educaci primria no aranesos.
6. Aprovar una Llei de Mecenatge I un Estatut de l'Artista per promoure el
desenvolupament de les nostres indstries culturals i creatives i per reforar
la protecci social dels nostres artistes, autors i creadors.

Model: 255 Proposta de resoluci subsegent al debat general en el Ple

PARlf ^^ X^Secreiari

r
PARLAMENT DE CATALUNYA
Grup Parlamentari de Ciutadans

b CC. 2016
> NiV).
I ENTRADA
Nivi. ..

7. Fomentar una cultura per a tothom I sense exclusions, quWw'OWgtW'^


voluntat de confrontado ni partidista, sin com a element integrador i que
sigui accessible a tothom independentment de la seva situaci socioecon
mica.
8. En coordinaci amb les institucions pbliques i privades pertinents, reconi
xer, zyudar i fomentar totes les manifestacions culturals independentment
de la llengua oficial en la qual es realitzi, sigui catal, arans o espanyol.
9. Commemorar el 2018 el 130 aniversari del naixement de Clara Campoamor per la seva importncia en la consecuci del vot femen.

Proposta de resoluci 3: Una sanitat eficient, transparent I sense retallades


El Parlament de Catalunya Insta el Govern de la Generalitat a
1. Celebrar en seu parlamentria, abans de finalitzar l'actual perode de sessi
ons, un ple monogrfic sobre el sistema pblic catal de salut, per tal
d'avaluar-ne la situaci actual I proposar mesures concretes per donar co
bertura a totes les necessitats assistencials i sanitries de la poblaci.
Aquest ple extraordinari servir per revisar i valorar el model sanitari que,
en el seu moment, es va establir a Catalunya, aix com tamb analitzar si el
seu desenvolupament i els resultats actuals s'yusten als objectius Inicials de
garantir un sistema sanitari pblic i de qualitat, revisant especialment la
gesti de les llistes d'espera.
2. Garantir la continutat de l'ICS com a entitat ntegrament pblica, subjecte al
control i gesti administratius, dotant-lo del pressupost suficient i necessari
per garantir i mantenir l'activitat assistncia! a qu est legalment obligat
com a servei pblic de salut, i destinar una dotaci pressupostria que per
meti garantir la sostenibilitat d'un sistema catal de salut, ntegrament p
blic i de qualitat, assolint un nivell de despesa per cpita en salut equipara
ble al que tenen els pasos del nostre entorn.
3. A tal fl, el Govern es comprometr a aturar tots els processos que ja ha en
degat amb la finalitat de desmembrar l'ICS amb la intenci d'integrar-lo amb
altres empreses de titularitat pblica o privada, de gesti pblica o privada,
amb o sense afany de lucre, ja sigui en forma de consorcis o de qualsevol al
tre tipus d'ens, fins que aquests projectes no hagin estat debatuts i aprovats
en seu parlamentria.
4. Mantenir i garantir la titularitat i la gesti pblica de tots els recursos radio
lgics, de diagnstic per la imatge I de laboratoris clnics que formen part
de l'ICS 0 d'altres ens pblics, deturant de forma immediata i deixant sense
efecte els acords i els projectes d'integraci d'aquests en altres empreses de
Model: 255 Proposta de resoluci subsegent al debat general en el Ple

Oi.

PARLAMENT DE CATALUNYA

) OCI, %Q16

Grup Parlamentari de Ciutadans

titularitat pblica o privada, de gesti pblica o privada, amb^-is fan^


de lucre.
5. Assegurar una dotaci pressupostria per salut superior a la de l'any 2016,
de forma que, en un termini mxim de dos anys, es reverteixin les injustes
retallades.
6. Revisar els criteris d'adjudicaci, distribuci i retribuci de provisi de ser
veis sanitaris per part del Departament de Salut als centres del SISCAT, prloritzant la utilitzaci dels centres propis de l'ICS, i evitant el tancament
d'equipaments de titularitat publica en benefici de centres gestionats per
entitats privades.
7. Complir i fer complir a totes les empreses del sector pblic sanitari les nor
mes estatals I europees que regulen i impedeixen la competncia deslleial
amb empreses privades.
8. Revisar els criteris i corregir les decisions que s'han pres respecte al tanca
ment de CAPs, centres sanitaris nocturns, aix com tamb respecte de la
disminuci de dotaci d'ambulncies medicalitzades, especialment en aque
lles poblacions on per motius geogrfics, urbanstics o socioeconmics,
aquestes mesures han tingut i tenen un impacte especialment negatiu.
9. Aturar de forma immediata la derivaci de recursos, pacients i serveis dels
hospitals de titularitat pblica que no estiguin al 100% de la seva capacitat i
que tinguin plantes I quirfans tancats, equips de diagnstic per la Imatge
infrautilitzats, o altres mitjans assistencials disponibles, cap a la sanitat pri
vada amb nim de lucre, estigui o no aquesta integrada en el SISCAT.
10. Garantir el pagament al dia a les farmcies, aix com fer una aposta per un
model sanitari de farmcia assistencial.
11. Impedir que s'utilitzin recursos sanitaris pblics, o finanats amb diners
pblics, per desenvolupar activitats privades, quan aquests recursos estan
sent Infrautilitzats o quan el seu s comporta retardar o posposar
'assistncia de pacients del sistema sanitari de cobertura pblica.
12. Establir mesures de control per tal d'impedir que els professionals que pres
ten serveis retributs en els centres pblics i concertats del sector pblic pu
guin desenvolupar, durant la seva jornada laboral, activitats privades en el
mateix o en un altre centre, ja siguin retribudes nominalment o mitjanant
societats de les que formin part o hi participin.

Model: 255 Proposta de resoluci subsegent al debat general en el Ple

PARLAMENT DE CATALUNYA
Grup Parlamentari de Ciutadans

h CCT 201b

I ENTRADA WWM<

13. Elaborar i executar un Pla global de recursos humans


ficacl professional per a tot el sector sanitari de Catalunya, a curt i mitj
termini, que tingui en compte els diversos nivells assistencials, territorials i
de complexitat i especialitat assistencial, i que estigui planificat i acordat
amb els professionals sanitaris del sector.
14. Establir amb carcter d'urgncia un pla de reposici i modernitzaci dels
equips i elements tecnolgics que permeti garantir el manteniment i
l'adequaci de les prestacions sanitries als avanos tcnics i cientfics pro
duts en els darrers anys, dotant-lo de partides pressupostries suficients,
especficament considerades i destinades a inversi pblica, i mantenint la
titularitat I la gesti de les mateixes dins d'aquest mbit pblic.
15. Garantir el cobrament del 100% de la retribuci variable pactada de les DPO
(direcci per objectius) als treballadors a partir de 2017 I garantir el cobra
ment del 100% del sou durant les baixes laborals dels treballadors.
16. Garantir que els objectius dels treballadors seran signats al gener per tal
que siguin realment uns objectius anuals a partir de 2017.
17. Reduir en un 7% el percentatge d'Interins als hospitals de l'ICS de forma que
se situ en valors similars als de 2010, la qual cosa suposa convocar, d'acord
amb la normativa aplicable, una oferta d'ocupaci pblica de 850 places fins
a finals de 2017.
18. Reduir Igualment el nombre d'interins als centres d'atenci primria de
l'Institut Catal de la Salut convocant, d'acord amb la normativa aplicable,
una oferta d'ocupaci pblica d'unes altres 850 places fins a finals de 2017.
19. Contractar personal per atendre amb garanties i equitat d'accs territorial
les necessitats sanitries de tots els catalans.
20. Reconixer el gran esfor I bona feina que fan els professionals sanitaris, I
fer poltiques preventives per prevenir los de les agressions, establint proto
cols, alarmes i reprovant qualsevol acte violent contra els treballadors de!
sistema sanitari.

Proposta de resoluci 4: Un territorio sostenible

En la actualidad, la sostenibilidad econmica y la sostenibilidad medioambien


tal se han convertido en objetivos convergentes. Las infraestructuras tienen

Model: 255 Proposta de resoluci subsegent al debat general en el Ple

PARLAMENT DE CATALUNYA
Grup Parlamentari de Ciutadans

una repercusin fundamental en la competitividad econmlc&^4ai^eldW-so=


clal de un territorio, pero ningn desarrollo econmico resulta rentable socio
econmicamente si no se hace con el mximo respeto a nuestro entorno y es
pacios naturales.
Manteniendo el pilar anterior como prioridad, resulta fundamental reformar la
estrategia de Inversin en infraestructuras de forma que se base en criterios
objetivos que impidan la utilizacin electoralista de las mismas. La priorizacin
de las inversiones segn criterios de rentabilidad socioeconmica, que puede
parecer obvia, no se ha tenido en cuenta en los ltimos anos. De haber sido
as. Infraestructuras tan necesarias como el Corredor Mediterrneo o el canal
Segarra - Garrigues estaran finalizadas, y por ello es clave.
El Parlament de Catalunya Insta al Govem de la Generalitat a
1. Presentar en sede parlamentarla antes de finalizar el presente ao un plan
de inversin para los prximos cinco aos en el que se prioricen las actuaciones segn criterios tcnicos objetivos y no polticos, es decir, que contemple ejecutar primero aquellas que supongan una mejora social y econ
mica ms Inmediata. En este plan debe incluirse una calendarizacin
concreta para las grandes actuaciones pendientes de finalizar como la Lnea
9 del Metro o el canal Segarra-Garrigues.
2. Instar al Gobierno de Espaa a:
a. Apostar decididamente por el desarrollo de las infraestructuras de
transporte del Corredor Mediterrneo, presentando un calendario de
ejecucin viable, con compromiso de puesta en servicio por fases asumible.
b. Recuperar la inversin en mantenimiento de la infraestructura ferroviaria
de cercanas, de forma que no se produzcan ms incidencias a causa de
falta de mantenimiento de las instalaciones.
c. Pactar un nuevo plan de inversin para la infraestructura de cercanas,
adaptado a la situacin y exigencias de servicio actuales y futuras. De
bern priorizarse aquellas actuaciones encaminadas a resolver los cue
llos de botella que en la actualidad hacen que cualquier incidencia tenga
repercusin en toda la red.
d. En relacin a los servicios Avant, fundamentales en la movilidad entre
las cuatro capitales de Catalua, revisar los tiempos de caducidad de los
abonos para que se adapten a las necesidades de las relaciones ms lar
gas (Lleida - Barcelona) y ampliar la tarifa reducida de los 14 a los 16
aos. Adems, contemplar la parada en la estacin del Prat para una me
jor conexin con el aeropuerto mediante la recientemente puesta en
servicio Lnea 9 de metro.

Model: 255 Proposta de resoluci subsegent al debat general en el Pie

PAHIAK&MT

s @ c r @ l r - "a !(

I REGISTnE^GENERAL |
PARLAMENT DE CATALUNYA
Grup ParamentaM de Ciutadans

h r,G. zom
ENTRADA NlVI.

'

e. Desarrollar y aprobar urgentemente una Ley de FinanclLctofrd^^Fmin^


porte Pblico, que evite la arbitrariedad e Imprevlslbllldad actual de sus
aportaciones.
3. Reforzar la Inversin en las actividades de mantenimiento y conservacin de
las Infraestructuras ya existentes, asegurando su sostenibilidad, seguridad y
eficiencia. Incrementar las partidas presupuestarias destinadas a la sealiza
cin y erradicacin de los puntos negros de concentracin de accidentes.
4. Incentivar el uso de los modos de transporte ms sostenible, destinando los
recursos necesarios a la mejora de la movilidad y favoreciendo una mayor
utilizacin del transporte pblico por parte de la ciudadana. En particular,
mientras no se implemente la T-Mobilitat, establecer nuevas tarifas que in
tegren todos los modos de transporte, tengan en cuenta la situacin del
usuario, la recurrencla de uso y otros criterios medioambientales, como la
gratuidad de la utilizacin de aparcamientos disuasorios para los usuarios
de transporte pblico.
5. Establecer una red de carriles ble! que conecten las reas verdes de las ciu
dades entre s, evitando la presencia de tramos con discontinuidades.
6. Impulsar el ecodiseo, la utilizacin de materiales recuperados y la trazabiildad de todo tipo de productos.
7. Prestar especial atencin al desarrollo del medio rural con una poltica que
garantice la utilizacin racional de los recursos naturales en un marco co
mn estable, que permita la creacin de actividad econmica sostenible.
8. Implantar sistemas de riego eficientes, modernizando los riegos ms anti
guos como el del Urgell, y nuevas zonas de regado tanto en el sistema Segarra-Garrigues como en el Xerta-Snia, garantizando en todo momento los
caudales ecolgicos.
9. En relacin al caracol manzana, evaluar las medidas de lucha llevadas a cabo
durante los ltimos aos y en especial en este 2016, para establecer un Plan
de Choque que evite su dispersin y permita su erradicacin, con la partici
pacin de todas las entidades implicadas y los productores de arroz, as
como tomar todas las medidas necesarias para hacerlo efectivo, intensifi
cando la vigilancia.
10. Dar cumplimiento a icis conclusiones del ltimo debate monogr^co en el
Parlament, recogidas en la Resolucin 739/X del Parlament de Catalunya
sobre el mundo agrario.
11. Tener en cuenta especficamente la actividad de venta directa de la propia
produccin agraria, Incluida su actividad complementaria de acondiciona
miento y transformacin de la misma, en la normativa reguladora de las
Model: 255 Proposta de resoluci subsegent al debat general en el Ple

...

':

r ) r; I

nEGlSTf^r/GENERAL |
PARLAMENT DE CATALUNYA
Grup Parlamentari de Ciutadans

L:.,. ,f.uic
"NniAOANW.

actividades comerciales, de acuerdo con sus


mercantiles, de seguridad alimentaria y de suministro directo a las perso
nes consumidoras.

Proposta de resoluci 5: Interior, seguretat i ordre pblic


La seguretat s un dret fonamental en qualsevol ordenament democrtic. La
manca de seguretat posa en risc altres drets fonamentals, com ara la llibertat i
fins I tot la prpia vida. En conseqncia, els poders pblics i els governs de
mocrtics han de garantir a tots els ciutadans un nivell adequat de seguretat,
sempre de conformitat amb les lleis i l'ordenament democrtic vigent.
Hi ha moltes amenaces contra la seguretat i cal disposar dels recursos sufici
ents per enfrontar-les. Uns recursos que han de ser dotats, ordenats i coordi
nats pels responsables de govern, sovint amb la collaboraci lleial dels dife
rents nivells de govern, local, autonmic i nacional. Aconseguir I mantenir els
nivells adequats de seguretat s un objectiu primordial per els poders pblics,
que des del punt de vista de Ciutadans han d'incloure aquest objectiu com una
prioritat en l'acci de govern.
Les diverses formes de crim organitzat, que traspassa fronteres, obliguen a
elaborar estratgies i disposar de mecanismes de coordinaci i collaboraci
que permetin enfrontar les amenaces a la seguretat de forma efica I eficient.
Aquesta cooperaci s Imprescindible, doncs, per combatre les xarxes crimi
nals, la ciberdelinqncla I el terrorisme global. Una lluita que exigeix tamb la
mxima especialitzaci i l'adequada formaci, tanmateix que potenciar les ca
pacitats d'intelligncia i informaci, per tal de conixer I avaluar les amenaces.
En conseqncia amb la nostra proposta programtica i a l'actual situaci en
l'mbit de la seguretat i l'ordre pblic a Catalunya,
El Parlament de Catalunya insta al Govern a:
1. Negociar amb el Govern d'Espanya, si escau en el s del Consell de Poltica
de Seguretat, l'augment de l'actual plantilla del Cos de IVIossos d'Esquadra,
per tal de poder arribar ei ms aviat possible als 19.000 agents en actiu.
2. Convocar la junta de Seguretat prevista en l'article 164.4 de l'Estatut
d'Autonomia de Catalunya, per tai d'assegurar la coordinaci de les polti
ques de seguretat i l'activitat dels diferents cossos policials que desenvolu
pen llurs funcions a Catalunya, establint-hi els mecanismes de bescanvi
d'informaci i revisant els protocols de collaboraci i actuaci coordinada.
3. Establir un sistema permanent de coordinaci entre la Policia de la Generalitat-Mossos d'Esquadra i els diferents cossos i forces de seguretat de l'Estat
que actuen a Catalunya, Incloent-hl les policies locals, per garantir l'eficcia I
la seguretat dels dispositius policials I que permeti adoptar mesures de ra
cionalitzaci de l'estructura de la seguretat a Catalunya i de millora de la
Model; 255 Proposta de resoluci subsegent al debat general en el Ple

PARLAMENT DE CATALUNYA
Grup Parlamentari de Ciutadans

!;> Gl, %0#


ENTRADA NM

coordinaci operativa, la transferencia d'informaci i la cMabofc entre


cossos policials.
4. IVlillorar el funcionament de la UPIOSP (Unitat Permanent d'Interlocuci Ope
rativa de Seguretat Privada) com a mecanisme de collaboraci i Informaci
entre els cossos policials que tenen al seu crrec la seguretat pblica i les
empreses privades que vetllen per la seguretat en les condicions establertes
per la normativa vigent.
5. Informar en seu parlamentria sobre la situaci actual del programa de for
maci continua aprovat pel Ple del Parlament el passat 21 d'abril, i que sota
la supervisi de l'Institut de Seguretat Pblica de Catalunya, s'ha de desen
volupar en cadascuna de les rees Bsiques Policials de forma descentralit
zada i dins d'horari laboral o amb compensaci de les hores que s'hi dedl
quin, que inclogui un reciclatge de la normativa aplicable a les Unitats de
Seguretat Ciutadana, tcniques de defensa I detenci, I tcniques i estrat
gies de prevenci i detecci del radicalisme i del terrorisme glhadista amb
ms detall I profunditat que s'ha fet fins ara, per tal d'aconseguir una millor
capacitat de resposta i un millor coneixement de l'abast i de les caractersti
ques d'aquesta amenaa global.
6. Millorar la dotaci d'equips i mitjans materials al cos de Bombers i als
equips de protecci civil, incloent-hl la uniformitat adequada a cada poca
de l'any, per tal que puguin desenvolupar eficament llurs tasques.
7. Augmentar l'actual plantilla del Cos de Bombers, potenciar la collaboraci
amb els Agents Rurals i millorar el model de prevenci d'incendis.
8. Reforar la gesti de protecci civil i l'acci coordinada dels cossos opera
tius que intervenen per tal de millorar la prevenci I la capacitat de resposta,
palliant tant com sigui possible la gravetat de les conseqncies de les si
tuacions catastrfiques de qualsevol mena que puguin produir-se.
9. Posar en marxa campanyes Informatives i formatives sobre seguretat vial,
potenciant aquestes activitats des del Servei Catal de Trnsit, per tal de re
duir la sinlstralitat a les vies pbliques, el nombre de vctimes I la gravetat
dels accidents de trnsit.
10. Iniciar la tramitaci de la Llei de la segona activitat del Cos de Bombers,
Cos de Mossos d'Esquadra i de les Policies Locals, per tal que cap funcio
nari no sigui discriminat per ra de la seva discapacitat, essent d'aplicaci
directa la Convenci de les Nacions Unides sobre els Drets de les Persones
amb Discapacitat.
11. Adoptar totes les mesures necessries per tal d'assegurar que cap membre
de la Policia de Catalunya-Mossos d'Esquadra, en situaci d'activitat, faci
cap mena de manifestaci pblica, ni a ttol individual ni collectiu, que
atempti contra l'Estat de Dret o contra l'ordenament democrtic vigent.
Molt especialment ha de vetllar per evitar manifestacions pbliques de

Model: 255 Proposta de resoluci subsegent al debat general en el Ple

10

ag#g-":
PARLAMENT DE CATALUNYA
Grup Parlamentari de Ciutadans

^ QC, 2 0 #

' ,

qualsevol mena que atemptin o menyspren la Constituci Es^nyol I/o


l'Estatut d'Autonomia de Catalunya.

Proposta de resoluci 6: Una justcia gil, eficiente y despolitizada


Para garantizar el funcionamiento del Estado de derecho es fundamental que la
justicia funcione y est despolitizada.
Hoy en da, persisten sistemas de participacin de los poderes polticos en el
nombramiento de miembros de rganos judiciales, que adems son precisa
mente los que tienen la competencia para juzgar eventuales delitos que pue
den haber sido cometidos precisamente por los polticos que han participado
en su nombramiento. Ello no concuerda con el principio bsico de una justicia
no solo efectivamente independiente, sino con plena apariencia de independencia.
Por otra parte, la justicia es uno de los servicios pblicos esenciales para los
ciudadanos. Y no tenemos, hoy por hoy, una justicia en Catalua que pueda
considerarse ni gil, ni eficaz, ni mucho menos eficiente.
La realidad diaria del personal al servicio de la Administracin de justicia, que
es quien tiene encomendado el encargo del funcionamiento normal de los juz
gados, los registros, los centros penitenciarios, en definitiva los rganos que
conforman la administracin "real" de justicia, est marcada por graves caren
cias tanto de medios materiales como humanos. Y el problema es que esas
deficiencias se trasladan a los ciudadanos e impiden que funcione como debie
ra ese servicio pblico esencial y que, en muchos casos, afecta de manera es
pecial a los colectivos ms desfavorecidos como vctimas de delitos, en espe
cial los de violencia de gnero, y personas que se ven afectadas por
procedimientos de desahucio y no encuentran alternativas.
Se percibe una justicia cara, lenta, inaccesible en la mayora de ios casos, y
muy saturada, que no resuelve problemas, siendo esa su principal ^nalidad.
Una justicia lenta, no es justicia. Por ello, no debemos conformarnos con los
actuales plazos normales de sealamientos de pleitos para procedimientos que
son de uso comn por los ciudadanos, como ocurre, por ejemplo, en la juris
diccin Social o en la Contencloso-Administrativo o en la ^ecucln Civil y Pe
nal.
Adems, con la aprobacin de la nueva Ley de Enjuiciamiento Criminal, que
obliga a instruir en el plazo mximo de entre 6 y los 18 meses, muchos proce
dimientos instados por delitos de gran repercusin social y de compleja Inves
tigacin, como son entre otros los de corrupcin poltica, corren el riesgo de
archivo por insuficiencia de medios materiales y humanos.
Por ltimo, es preocupante el aumento que se ha producido ltimamente de
conflictivldad en los centros penitenciarios, poniendo en peligro la integridad
Model: 255 Proposta de resoluci subsegent al debat general en el Ple

11

PARLAMENT DE CATALUNYA
Grup Parlamentari de Ciutadans

tanto fsica como moral de Internos y funcionarios, por lo quei^^ace nj^sa^__^


ra la correcta dotacin tanto material como humana para alcaz^FTs ratlos
mnimas de personal de prisiones.
El Parlament de Catalunya Insta al Govern de la Generalitat a
1. Asumir un compromiso claro en cuanto a la despolitizacin de la justicia,
comprometindose a promover la supresin de la participacin del Parla
ment en el nombramiento de magistrados del Tribunal Superior de justicia
de Catalunya.
2. Garantizar la implantacin progresiva de la oficina judicial en la Administra
cin de justicia, as como priorizar la dotacin de medios materiales y hu
manos con vocacin de estabilidad como va para garantizar la independen
cia, la eficacia y la descongestin, implantando un modelo de
especializacin funcionarla! por materias.
3. Solventar las deficiencias existentes actualmente en el modelo de digltalizacin al objeto de cumplir las previsiones legales, contribuyendo a la armoni
zacin de las medidas de gestin digital en los juzgados y tribunales de to
do el territorio nacional, de forma tal que se hallen coordinados y no
provoquen disfunclones que alarguen o entorpezcan los procedimientos. En
consecuencia, se deber dotar de los medios y recursos Imprescindibles, as
como realizar la formacin adecuada a funcionarios para llevarlo a efecto.
4. Establecer medidas de coordinacin y colaboracin de la Administracin de
justicia con el resto de administraciones pblicas, tanto locales como auto
nmicas y estatales, para que los afectados por procedimientos de desahu
cio y oteros que comporten riesgo de exclusin social dispongan de la nece
saria informacin sobre vas de defensa judicial, as como posibles
alternativas y ayudas en aras a evitar estas situaciones.
5. implementar programas y proyectos de trabejo con las vctimas, especial
mente las de violencia de gnero y domstica, especializando y formando a
los funcionarios de la Administracin de justicia en estos casos de tal forma
que se establezca un seguimiento exhaustivo de los asuntos.
6. Cubrir las plazas vacantes de funcionarios de prisiones para garantizar las
ratios mnimas que permitan el correcto funcionamiento de los centros peni
tenciarios, cubrir todas las bajas laborales en los centros penitenciarios ca
talanes, y garantizar los medios necesarios para evitar incidentes entre in
ternos y entre internos y funcionarios que puedan poner en peligro la
integridad tanto moral como fsica de unos y otros.

Proposta de resoluci 7: Primero las personas: Infancia, juventud, gente


mayor y dependientes
Vivimos en una situacin en que miles de ciudadanos sufren severas dificulta
des que condicionan su desarrollo personal y su capacidad de Inclusin dentro
de la sociedad. Adems, muchas de estas familias y colectivos se ven totalmenModel: 255 Proposta de resoluci subsegent al debat general en ei Ple

12

Ob CAT,'.'.i/:.YA
; At::aiST^'
PARLAMENT DE CATALUNYA
Grup Parlamentari de Ciutadans

ENTPADA\NUW

te desprotegidos ante su situacin, faltos de coberturas sociales y asistenciales


debidos, principalmente, a la mala gestin poltica de los ltimos aos y de la
crisis econmica que seguimos arrastrando.
Para garantizar la igualdad de nuestros ciudadanos y solucionar los problemas
derivados de la pobreza es imprescindible modernizar nuestro Estado del Bie
nestar en esta nueva etapa. El Estado de Bienestar debe ser un instrumento
fundamental para corregir la actual situacin.
Es prioritaria una mejora de la calidad de los servicios que presta nuestra Ad
ministracin, facilitando que esta sea ms cercana, eficiente y que contemple
las mejores alternativas de servicio para la mejora de nuestro Estado de Bienes
tar. Con unas polticas sociales responsables y solidarlas que consigan crear
una sociedad ms Integrada, inclusiva y dinmica, que debern estar impulsa
das por una administracin moderna que sea capaz de colaborar en su labor
conjuntamente con entidades del tercer sector, reconocidas hoy en da por par
te de la sociedad como un agente importante dentro de la sociedad por su
buena praxis y funcionamiento.
El Parlament de Catalunya Insta al Govern de la Generalitat a
1. Actualizar la Carfera
de la L/e/ 72/2007 de jg/ve/j joc/ak, ajustar
la ratio de personal de los servicios sociales a las nuevas realidades demo
grficas, junto con una memoria econmica para el ejercicio 2017 garanti
zando los servicios y prestaciones de los servicios sociales.
2. Priorizar en los presupuestos de 2017 de la Generalitat el presupuesto des
tinado a Dependencia garantizando la financiacin necesaria, para dar co
bertura a todas aquellas personas que necesitan estos servicios o prestacio
nes.
3. Reducir de los plazos de proceso de valoracin de la dependencia, redaccin
del Plan Individual de Atencin, el cobro de la prestacin y/o acceso de ser
vicios de la dependencia garantizando un plazo mximo de 3 meses.
4. Dar cumplimiento a la Woc/ 28/)(/
Par/amgMf f^g Cafa/wn/a so?rg
^wgs soc/afs, presentando, dentro de la presente legislatura, un proyecto de
ley de autonoma personal y dependencia garantizando la participacin de
los actores sociales Implicados.
5. Dar cumplimiento a la Woc/ 28/X/ /g/ Par/amgM afg Cafa/wmyf? Jo6rg
<?wg^
haciendo efectiva la revisin del importe del denominado 'di
nero de bolsillo' para las personas con discapacidad beneficiarlas de un ser
vicio no gratuito.
6. Aumentar en los presupuestos de la Generalitat para el 2017 la partida CgMf/gj Esf)gc/G/j afg TreW/ para asegurar:
Model: 255 Proposta de resoluci subsegent al debat general en el Ple

13

,"

PARLAMENT DE CATALUNYA
Grup Parlamentari de Ciutadans

a. El mantenimiento de los actuales puestos de trabajo y de 'as UnidddTdiT'


Apoyo a la Actividad Profesional (USAPS).
b. La creacin de nuevos puestos de trbelo en los CEE.
c. Garantizar la financiacin de los Servicios de Integracin Laboral (SIL).
d. Garantizar el pago a 30 das a los CEE con intereses de demora si la Ad
ministracin incumple el plazo estipulado.
7. Aprobar un Plan de promocin e inclusin de las personas con discapacidad
residentes en el mundo rural, que recoja sistematizadamente acciones y
medidas de desarrollo humano e inclusin social en favor de este sector de
la poblacin con discapacidad.
8. Presentar un estudio detallado de los impagados de la Generalitat, a fecha
30 de septiembre de 2016, establecer un calendarlo de pagos, habilitar el
acceso a las lneas de crdito del Instituto Cataln de Finanzas y hacer efec
tivo el pago de los intereses de demora por el impago de la Generalitat de
Catalua con:
a. Entidades del Tercer Sector Social
b. Residencias y geritricos
c. Centros Especiales de Empleo.
9. Habilitar en los presupuestos de la Generalitat para el 2017 una partida des
tinada a cubrir los gastos derivados de la Renta Garantizada de Ciudadana
que sea abierta, ampliable y que cubra todas las necesidades bsicas.
10. Desplegar en su totalidad la L/e/ 74/2070 /g /refj / oporfwn/faK /g /a m/MC/a 7 7Wo7g^cgMc7o, de la 17g/ 76/2003 afg jwporf a /g^ /am/Z/gj, presen
tando su reglamento antes de acabar el actual perodo de sesiones.
11. Tomar las medidas legislativas y reglamentarlas necesarias para modificar
la disposicin sptima de la Ug/ 74/2070 fg drgf^ 7 of?orfwM7faK fg /a /n/Mc/e / /Wo/gjcgMc7g y, por lo tanto, de la Instruccin 1/2012 de 24 de
febrero sobre la afectacin de las prestaciones de las cuales son beneficia
rios los nios y adolescentes tutelados por la Generalitat de Catalua, ase
gurando que la proteccin y la tutela de estos menores se lleve a cabo de
forma gratuita y universal, y devolver a las personas que han sido ex tute
ladas durante el periodo de vigencia de la Instruccin las cantidades perci
bidas por la DGAIA en concepto de prestacin de orfandad y prestacin por
hijo a cargo de las cuales han sido beneficiarios durante el tiempo de tute
la.

Model: 255 Proposta de resoluci subsegent al debat general en el Ple

14

retalia!

PARLAMENT DE CATALUNYA
Gmp PaMamenlari de Ciutadans

b Oui. Um

12. Dotar de transparencia los centros tutelares con la oblIgaclth!


gestora de los centros residenciales de accin educativa y de educacin In
tensiva, de rendir cuentas de las aportaciones pblicas recibidas. Inclu
yendo anualmente una memoria econmica y de actividades realizadas, as
como de los planes de contingencia, las retribuciones de cada uno de los
profesionales del centro en relacin a su categora profesional, los gastos
anuales de funcionamiento del centro desglosados por conceptos, el gasto
en reforma, ampliacin y mejora de los espacios del centro, si se produje
ran, as como el gasto en higiene, alimentacin y vestimenta de los meno
res. La publicacin de la memoria de 2016 deber presentarse durante el
primer trimestre de 2017 y as sucesivamente los aos posteriores. Esta
publicacin ser de carcter preceptivo.
13. Realizar cursos de formacin especficos sobre prevencin, deteccin e
intervencin contra el acoso escolar dirigidos a los equipos psicopedaggicos de los centros, para el personal docente y no docente de los centros
educativos catalanes de modo presencial y preceptivo, abordando medidas
prcticas.
14. Facilitar de la forma ms eficiente formacin especfica sobre prevencin,
deteccin e Intervencin contra el acoso escolar para las familias de los
alumnos, abordando medidas prcticas.
15. En los ltimos meses est llegando a Catalua un creciente nmero de
menores refugiados no acompaados a consecuencia de la crisis migrato
ria. Teniendo en cuenta la especial vulnerabilidad de este colectivo, insta
mos a la Generalitat de Catalua a adoptar todas las medidas necesarias
para garantizar la proteccin efectiva mediante la prevencin especfica an
te riesgos tales como la trata de seres humanos e iniciar ios trmites ne
cesarios ante las administraciones competentes para alcanzar el pleno re
conocimiento de sus derechos, en especial sus derechos a permanecer y
residir.
16. Aumentar la dotacin de las partidas presupuestarias correspondientes en
el ejercicio presupuestario 2017 para hacer frente a ios gastos sociales
existentes.
17. Proveer los fondos necesarios para resolver las situaciones de falta de
acceso a los suministros energticos bsicos de la vivienda, gestionando
eficazmente el Fondo de Pobreza Energtica para lograr su mximo apro
vechamiento, corrigiendo as el b^o nivel de uso que se le ha dado hasta
el momento.

Model: 255 Proposta de resoluci subsegent ai debat general en ei Ple

15

PARLAMENT DE CATALUNYA

Grup Parlamentari de Ciutadans

r \

f 34^5

18. Creacin de un Observatorio sobre las personas sin hogai^4#^e*cta^^


residencial con la participacin de los agentes sociales, los entes locales y
organismos con competencias relevantes en este fenmeno.
19. Crear un sistema estadstico para definir y estudiar anualmente la evolu
cin y las caractersticas del sinhogarismo y la exclusin residencial en Ca
talua y monitorizar las polticas pblicas relacionadas.
20. instar al Gobierno de la Generalidad a poner en marcha a partir del ejerci
cio 2017 un bono de impacto social para el desarrollo y la implantacin de
la metodologa Howj/mg F/rjf en Catalua que contenga las siguientes me
didas:
a. Impulsar, en coordinacin con el resto de administraciones pblicas, la
figura del bono de impacto social como frmula para el escalado de
proyectos de innovacin social y la generacin de una metodologa de
evaluacin de la eficiencia y los resultados de las entidades para facilitar
la toma de decisiones sobre su incorporacin al sistema de polticas p
blicas de la comunidad.
b. Puesta en marcha de un proyecto Housing First en el marco de una es
trategia autonmica para la atencin de personas sin hogar que con
temple la puesta a disposicin del programa de, al menos, 400 vivien
das durante el periodo 2017-2019 y que sirva como experiencia piloto
para el desarrollo de un programa a mayor escala financiado mediante
bonos de impacto social.
c. Elaborar una propuesta metodolgica para la implantacin de bonos de
impacto social como frmula de financiacin de proyectos sociales, in
cluyendo un modelo de evaluacin del impacto social y econmico de
las iniciativas.

21. Dar cumplimiento a la Woc/ 25/)C/


pecial en aquello referente a

/gj

f/g _/oygMfwf, en es

a. El impulso de la modificacin de la normativa relativa al retorno de los


catalanes que residen en el extranjero, con el objetivo de tener en cuen
ta el reciente fenmeno de jvenes talentos que se han visto obligados a
marcharse al extranjero.
b. La adopcin de medidas necesarias para mejorar las competencias lin
gsticas en ingls del alumnado y reforzar la formacin inicial y conti
nua del profesorado en esta materia, con el objetivo de que los alumnos
adquieran un nivel de ingls suficiente para afrontar los nuevos retos
profesionales.

Model: 255 Proposta de resoluci subsegent al debat general en el Ple

16

PARLAMENT DE CATALUNYA
Grup Parlamentari de Ciutadans

c. La ampliacin de las funciones del Institut Catal de Finances al estable


cimiento de lneas de financiacin para los jvenes que creen su propia
empresa y a la creacin de fondos pblicos de inversin de coflnanciacin o
para sectores estratgicos, equiparables a los dis
ponibles en otros pases de referencia.

Proposta de resoluci 8: Lluita contra la violncia de gnere


Tot i que en els darrers anys s'han posat en marxa programes I mesures per
intentar eradicar la xacra social que suposa la violncia de gnere, les estads
tiques demostren que no s'est assolint l'xit esperat.
Per combatre la violncia de gnere no s'han d'escatimar esforos per a la seva
total eradicaci. s preocupant que moltes de les vctimes, desprs d'haver
denunciat l'agressor, tornin amb ell motivades per la precarietat econmica, i
s en molts d'aquests casos on es produeixen agressions amb resultat de
mort. Dotar de pressupost la prevenci i assistncia s essencial, ja que sense
diners, amb menys personal i privatitzant serveis, no s possible lluitar contra
aquesta xacra. Les vctimes de maltractaments no podran escapar d'aquesta
situaci i tenir una veritable llibertat sense Independncia econmica d'aquell
marit o parella que les maltracta.
En aquest qesti s'han d'impulsar acords entre els partits poltics i deixar les
diferncies Ideolgiques de costat.
El Parlament de Catalunya insta el Govern a
1. Garantir la dotaci pressupostria necessria per combatre la violncia de
gnere a tots els nivells institucionals, que cobreixi l'augment de places en
centres d'acollida amb una atenci Integral d'assistncia sanitria, terapu
tica, psicolgica i d'inserci sociolaboral.
2. Augmentar el nombre d'agents de Mossos d'Esquadra destinats a casos de
maltractaments.
3. Augmentar els programes d'atenci i tractament a famlies vctimes de vio
lncia domstica i maltractaments a menors vetllant per l'efectiva tutela de
la Generalitat, incrementant els recursos i potenciant la collaboraci amb
associacions.
4. Reforar la formaci especialitzada als professionals i funcionaris afectats
per la Llei 5/2008 del dret de les dones a eradicar la violncia masclista.
5. Crear un protocol d'actuaci per a les persones que siguin testimoni de vio
lncia de gnere i/o Intrafamillar.

Model: 255 Proposta de resoluci subsegent al debat general en el Ple

17

PARLAMENT DE CATALUNYA
Grup Parlamentari de Ciutadans

6. Establir protocols especfics per a l'atenci integral perW^ Wg^M&^^^q^


han retirat la denncia per violncia de gnere, o estan en situacions de risc,
assegurant la garantia habitacional no supeditada a la denncia en casos de
risc.
7. Impulsar mesures que garanteixin l'accs prioritari i continu dels serveis
pblics I apostar per la intervenci rpida i individualitzada amb plans espe
cfics per a cada cas.
8. Reforar les campanyes de sensibilitzaci contra la violncia de gnere I enfortir la detecci i el suport a les vctimes i els seus fills menors, i totes
aquelles vctimes conegudes com a "vctimes invisibles" de la violncia de
gnere.
Proposta de resoluci 9: Convocatria de places per a l'Administraci de Jus
tcia
A Catalunya, la situaci de l'Administraci de Justcia s especialment compli
cada, atesa l'elevada taxa de congesti I l'elevat nmero d'assumptes pen
dents de resoluci, i en especial perqu s la Comunitat Autnoma amb major
nombre de places vacants no cobertes per personal titular, on gaireb el 35%
de la plantilla s Interina.
No obstant aix, el Departament de Justcia va renunciar a les 503 places que li
corresponien de l'oferta pblica convocada pel Ministeri de Justcia per a en
guany.
Amb aquesta decisi, el Govern de ia Generalitat, que t la competncia trans
ferida en matria de personal, novament perjudica a la plantilla, provocant que
el seu lloc de treball continu essent precari i poc estable, i agreujant ms en
cara la seva situaci. Recordem que el personal de l'Administraci de Justcia a
Catalunya s el pitjor remunerat en comparaci amb altres comunitats aut
nomes i que, a ms, s el que majors retallades ha sofert, com per exemple va
ocrrer amb les pagues extres de 2012, 2013 i 2014.
Perjudica tamb la Generalitat als opositors, que portaven mesos preparant-se i
esperant aquesta convocatria i, el que s plijor, la Generalitat perjudica tamb
a tots els ciutadans, que veuen com la resoluci dels seus assumptes
s'eternitza, amb tots els problemes que aix comporta.
El Parlament de Catalunya Insta ei Govern de la Generalitat a

Model: 255 Proposta de resoluci subsegent al debat general en el Ple

18

PARLAMENT DE CATALUNYA
Grup Parlamentari de Ciutadans

11
T. Prendre les mesures necessries per
TAdmlnlstraci de justcia a Catalunya.

estabilitzar

la' plSnta

2. Dotar amb personal suficient rAdmInistraci de Justcia a Catalunya, sense


renunciara les places convocades pel Ministeri de Justcia.
3. Sollicitar ai Ministeri de Justcia una nova convocatria de places per a Catalunya.
4. Prendre les mesures necessries per permetre la carrera professional dins
de Catalunya dels funcionaris titulars.

Proposta de resoluci O: Gratuidad en autopistas


Para la construccin de gran parte de las vas de alta capacidad de Catalua se
utilizaron frmulas de colaboracin pblico-privada. A menudo, entre las for
mas de pago a la concesionaria se incluye el abono de peches por parte de los
usuarios. Este hecho supone un agravio comparativo, ya que quienes circulan
por estas vas deben costear la Inversin, mientras que quienes circulan por
otras vas igualmente de alta capacidad pero para cuya construccin la admi
nistracin eligi frmulas de financiacin pblica directa pueden circular gra
tuitamente.
Que Catalua es la comunidad autnoma en la que se han construido ms ki
lmetros de autopistas de pecye de toda Espaa es un hecho. Pero lo realmente
inaceptable es que esta situacin se haya visto agravada por renovaciones opa
cas de las concesiones iniciales, que han dado lugar a que casi 50 aos des
pus de la construccin de las primeras autopistas de peaje an deba pagarse
por su uso. Se produce as un agravio comparativo an peor hacia los usuarios
de estas vas, que deben pagar en este caso por el mantenimiento y la opera
cin de las mismas en rgimen de concesin mientras el mantenimiento de
otras vas similares se hace con cargo a los presupuestos pblicos.
Esta situacin Inadmisible, y ninguna concesin ms debe prorrogarse innece
sariamente perpetuando una situacin que no es equitativa ni justa.
Ei Parlament de Catalunya insta al Govern de la Generalitat a elaborar:
1. De cara a garantizar que ninguna de las concesiones de las autopistas de
peaje titularidad de la Generalitat de Catalua ser prorrogada ni ampliado
su plcizo, publicar y remitir a todos los grupos parlamentarios en el plazo de
tres meses de un informe en el que se detalle para las autopistas C-1G, C-32
y C-33:
a. La fecha de la adjudicacin inicial, la fecha formalizacln de las prrro
gas concedidas, las contrapartidas exigidas para la concesin de dichas
prrrogas y los plazos finales actuales de concesin de las autopistas.
Model; 255 Proposta de resoluci subsegent al debat general en el Pie

19

PW.W61.'' WT|^
PARLAMENT DE CATALUNYA
Gmp ParlamentaH de Ciutadans

(' f: r

uCl 2016

b. El balance econmico de cada una de las concesiones a 31 de diciembre


de 2015, detallando las inversiones efectuadas por las empresas conce
sionarias, y los gastos e ingresos de las mismas.
c. Una previsin del balance econmico a fecha de finalizacin de cada una
de las concesiones, en el que se tengan en cuenta tanto las inversiones
realizadas como las inversiones que est previsto encargar hasta esa fe
cha, y en el que se refleje claramente una estimacin de cualquier coste
que pueda tener que asumir la administracin para hacer efectiva dicha
liquidacin.
2. De cara a garantizar que las concesiones de las autopistas de peye titulari
dad del Gobierno de Espaa en Catalua no sern prorrogadas ni ampliado
su plazo, solicitar al Gobierno de Espaa publicar y remitir a todos los gru
pos parlamentarlos en el plazo de tres meses de un Informe en el que se de
talle esta misma informacin para las autopistas AP 2 y AP-7.
3. De cara a implementar la gratuidad de manera inmediata, elaborar o solici
tar al Gobierno de Espaa (segn corresponda), publicar y remitir a todos
los grupos parlamentarios antes de tres meses un anlisis de la repercusin
econmica y la viabilidad de la gratuidad de los siguientes tramos:
a. AUTOPISTA C-32: Entre Sitges y El Vendrell, dando cumplimiento a la re
solucin 712/X, para facilitar la movilidad interna entre las poblaciones
de la costa del Baix Peneds y el Garraf, dado que no existen vas alterna
tivas adecuadas y la fecha de fin de concesin es muy lejana (2039)
b. AUTOPISTA C-32: Entre Barcelona y Matar, en cumplimiento de la resolu
cin 29/XI.
c. AUTOPISTA AP-7: Entre Vinars y L'Hospitalet de L'Infant y entre Torre
dembarra y El Vendrell, para resolver los problemas de congestin y accidentabilidad de la N-340, mientras las vas alternativas no cuenten con
los requisitos de capacidad y seguridad necesarios

Proposta de resoluci
rrupcin

Proteccin de los denunciantes de casos de co

La insatisfaccin con la poltica es e! segundo problema de los catalanes segn


los sucesivos y recientes estudios del Centro de Estudios de Opinin y es indu
dable que uno de ios principales factores de esa insatisfaccin es la corrupcin
poltica.

Model: 255 Proposta de resoluci subsegent al debat general en el Ple

20

aII0

u'

su

oE CATALUNYA
P A R L A M E N Tr D

2Q10

Grup Parlamentari de Ciutadans

^ ,
Lo extendido de las prcticas fraudulentas en el seno de los'-p@ftldQ^TOf^
y de las administraciones y organismos pblicos ha generado el rechazo de los
ciudadanos y ha contribuido al desprestigio de nuestras instituciones y de la
propia Poltica.
La corrupcin es un gravsimo problema que no solo causa un enorme perjui
cio a las arcas pblicas, afecta tambin al corazn de la democracia. Una de
mocracia fuerte y sana exige instituciones limpias y polticos fuera de toda
sospecha. La actividad pblica no es una actividad cualquiera, y debe llevar
aparejada una exigencia de integridad y proceder tico singular.
Combatir y atyar la corrupcin es posible, pero necesita de la implantacin de
polticas efectivas que promuevan la participacin de la sociedad. Entre esas
polticas, una muy importante es la proteccin de los denunciantes o alertadores dispuestos a ayudar proveyendo informacin en la lucha contra la corrup
cin. Es preciso que aquellas personas que disponen de la Informacin necesa
ria para denunciar los casos de corrupcin sean protegidas de forma efectiva.
El Parlament de Catalunya Insta al Govern de la Generalitat a elaborar un pro
yecto de ley Integral de lucha contra la corrupcin y de proteccin de los de
nunciantes que
1. Reconozca los derechos que asisten a los denunciantes, estableciendo un
marco de proteccin integral para su tutela y garanta.
2. Garantice el secreto de la Identidad de los denunciantes.
3. Conceda a los denunciantes de delitos de corrupcin la condicin de testi
gos protegidos si estos as lo solicitan.
4. Establezca en toda Administracin (o institucin privada con un cierto n
mero de empleados) unidades independientes de Investigacin y represin
de la corrupcin, en las que los ciudadanos y/o los empleados pblicos
puedan denunciar annimamente las irregularidades de que tengan noticia.
SI consideran que la denuncia es verosmil, estas unidades Independientes
debern dar traslado de la misma al organismo competente, asumiendo di
rectamente la posicin del denunciante en la va administrativa o judicial sin
necesidad de que el ciudadano lo haga si no lo desea.
5. Establezca Incentivos de carcter positivo para los denunciantes de la co
rrupcin, una vez que se compruebe la existencia de la infraccin o delito
denunciado.
6. Tipifique expresamente como delito las conductas de acoso o mobbing que
se lleven a cabo en el empleo pblico (o privado) contra una persona que
hubiera denunciado un caso de corrupcin relacionado con su trab^o.
Model: 255 Proposta de resoluci subsegent al debat general en el Ple

21

/11

PARLAMENT DE CATALUNYA

. . . . .

Grup Parlamentan de Ciutadans

:
j

- BGi. 20i6

I rNTHAI )/\ NUM

. ..

7. Tipifique expresamente como delito las conductas de los gestores pblicos


(o privados) tendentes a desvelar la identidad del denunciante de la corrup
cin.
8. Impida la utilizacin de fondos pblicos por parte del gestor pblico para
realizar actuaciones contra el denunciante de la corrupcin, particularmente
en los procedimientos judiciales. Se aplicar tambin en aquellos supuestos
en que el gestor pblico sea demandado por el denunciante de la corrupcin
(por ejemplo, por mobbing). En ningn caso se considerar que los denun
ciantes incumplen con su deber de sigilo en el ejercicio de sus funciones.
9. El denunciante reciba informacin acerca de la situacin administrativa de
su denuncia y notificacin sobre los trmites realizados y sobre las resolu
ciones acordadas respecto de la misma.
10. El denunciante tendr derecho a que la denuncia que presente finalice me
diante resolucin expresa y motivada en los trminos y plaizos previstos en
la presente Ley.
11. El denunciante tendr derecho a la asesora legal gratuita en relacin con
la denuncia presentada.
12. El denunciante tendr derecho a la indemnidad laboral, sin que pueda su
frir ningn gnero de perjuicio o menoscabo en su estatuto personal y ca
rrera profesional como consecuencia de la denuncia presentada. Se consi
derarn nulos de pleno derecho los acuerdos, resoluciones y decisiones
que atenten contra la indemnidad laboral del denunciante, salvo que la au
toridad o superior jerrquico que los hubiese emitido demuestre que no
tienen relacin ni traen causa alguna de la denuncia presentada.

Proposta de resoluci 12: Recuperaci : millora dels drets dels treballa


dors pblics
Durant aquests anys, les poltiques de retallades aplicades sistemticament pel
Govern de la Generalitat han degradat profundament la funci pblica. Aquesta
ha vist reduts els seus drets econmics i socials, transformant-se en una eina
de finanament de l'Administraci de la Generalitat. A ms ha vist com el n
mero d'interins creixia desmesuradament fins arribar als actuals 46.195 in
terins, quan el 2012 la xifra era de 34.529, un increment d'un 33%. De fet, el
que han fet els governs de la Generalitat ha sigut no crear noves places de fun-

Model: 255 Proposta de resoluci subsegent al debat general en el Ple

22

PARLAMENT DE CATALUNYA
Grup Parlamentari de Ciutadans

'

^ BOT, 20m

LNTAUlANlii',:!.
ci pblica I cobrir aquestes amb places d'interins fins arribW-t^ici^
poralitat a tots els ens de la Generalitat d'un 22%.
Aquest s, a ms, un fet rellevant si tenim en compte l'ltima sentncia de la
Uni Europea que equipara la indemnitzaci dels contractes temporals i indefi
nits i que tindr un fort impacte a la nostra administraci. IVIentrestant, l'actual
Govern de la Generalitat ha augmentat el nmero d'alts crrecs respecte del
Govern anterior. Creiem, doncs, que arriba el moment en qu el Govern de la
Generalitat retorni a la funci pblica a la seva situaci prvia a les retallades i
de caminar cap a millores en alguns elements essencials com s la conciliaci.
El Parlament de Catalunya Insta el Govern de la Generalitat a
1. Reduir el nmero d'alts crrecs en un 10% en els prxims pressupostos de
2017.
2. Convocar la Mesa de la Funci Pblica per tractar el retorn de tots els drets
econmics, laborals i socials suspesos des de 2012. El Govern es compro
met a aprovar, abans de 2017, un pla de recuperaci de les pagues extres
de 2013 i 2014 i de tots els drets laborals, socials i econmics no retornats.
3. Convocar la Mesa de la Funci Pblica per tractar les conseqncies de
l'ultima sentncia de la Uni Europea que equipara les indemnitzacions dels
contractes temporals I indefinits a l'Administraci de la Generalitat.
4. Iniciar els treballs de modificaci del marc laboral necessari, conjuntament
amb els agents socials, amb l'objectiu d'incrementar, i igualar per a tots els
treballadors de la funci pblica, el perms de paternitat i maternitat a 8
setmanes, amb 10 setmanes ms que podr utilitzar un progenitor o l'altre.

Proposta de resoluci 13: Reducci de taxes universitries I augnment de


beques

A Espanya, fer una mateixa carrera a una universitat pblica pot suposar dife
rncies de gaireb el triple al preu de la matrcula. Els diferents governs auto
nmics fixen els preus dins d'una forquilla definida a la Conferncia General
de Poltica Universitria.
Aix, cursar medicina a Barcelona costa 2.371 euros mentre que fer els matei
xos estudis a Santiago de Compostela costa 835 euros. Catalunya s la C.A. on
surt ms car cursar estudis universitaris I aix t com a conseqncia que
moits alumnes no poden optar a estudis universitaris per qestions econmi
ques I d'altres opten per matricular-se a altres CCAA com ara l'Arag on els
Model: 255 Proposta de resoluci subsegent al debat general en el Ple

23

PARLAMENT DE CATALUNYA
Grup Parlamentari de Ciutadans

OGT. 2018
EN'i RADA f

preus per crdit sn d'entre 13,77 I 25,83 euros mentre que tfy b!^^^^^
cil Ien entre 25,27 I 39,53 euros.
El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a
1. Reduir les tcixes universitries del curs 2017-18 fins arribar al cost proporci
onal de les taxes per alumne de les universitats de tot Espanya.
2. Augmentar la partida pressupostria per a beques per tal de garantir que
cap alumne es quedi sense cursar estudis universitaris per qestions eco
nmiques.
3. Recuperar el finanament de les universitats pbliques catalanes als pr
xims dos exercicis pressupostaris Mns arribar a superar en un 10% el pres
supost de les universitats catalanes de 2011, implementant el 40% d'aquest
objectiu en el primer exercici I el 60% restant en el segent.
4. Revisar el programa de beques Equitat per incloure:
a. Un programa de divulgaci que arribi al 100% dels estudiants que s'hl
matriculin I que s'inclogui al mateix procs de matriculaci.
b. Incrementar el nmero de trams de renda utilitzats per calcular la beca
Equitat.
c. Introduir un programa similar al programa Equitat en el primer any de
mster, afegint variables d'excellncia de l'alumnat que hi vulgui acce
dir i incrementant a travs d'aquests parmetres la quantia de la beca
sobre les beques Equitat de graus.
d. Aplicar les beques Equitat a segones titulacions
5. Ampliar el programa FINAN fins a un 10% ms del 100% de la matrcula, per
despeses associades amb la mobilitat.
6. Treballar amb el mn universitari per aprofundir en l'autonomia de les uni
versitats pbliques com a base del model universitari del futur.

Proposta de resoluci M: Gratutat dels llibres de text, beques menjador I


paralitzaci de l'aplicaci de la LOMCE

L'accs a l'educaci de qualitat i en condicions d'igualtat s un objectiu pri


mordial dels poders pblics. Per aix, necessitem que tots els alumnes de Ca
talunya tinguin garantides unes installacions de qualitat. D'altra banda, la difi
cultat a l'accs dels llibres de text necessaris per desenvolupar els programes
Model: 255 Proposta de resoluci subsegent al debat general en et Ple

24

PARLAMENT DE CATALUNYA
Grup Parlamentari de Ciutadans

educatius erosiona la igualtat i la qualitat en l'accs a re(iwt0&^#


des de l'esclat de la crisi, sn molts els menors que tenen com a principal font
d'alimentaci l'pat que mengen a l'escola que noms poden pagar mitjanant
les beques de menjador, el que es coneix habitualment com a beques de men
jador no obligatries. Segons l'indicador de renda de suficincia de Catalunya
(IRSC), criteri aplicat des del curs 2014-2015, no es cobrien les necessitats de
fins al 28% dels menors que es trobaven sota el llindar de pobresa, segons les
dades de la plataforma DIAE (Drets de la Infncia en l'mbit Educatiu).
El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a
1. Fer efectiu a la mcyor brevetat possible i en el termini mxim de quatre anys
un pla per l'eliminaci dels barracots detallant i concretant cada cas i terri
torialment que asseguri que quedaran eliminats i noms es faran servir com
a mesura extraordinria en situacions excepcionals.
2. Garantir la gratutat dels llibres de text a tots els centres docents d'educaci
primria i secundria obligatria de la xarxa pblica.
3. Impulsar l'augment del nombre de places en Educaci Infantil de 0 a 3 anys
tot garantint la seva gratutat en funci del nivell de renda familiar facilitant
aix la conciliaci de ia vida laboral I familiar I la Igualtat d'oportunitats.
4. Comprometre's que la partida pressupostria destinada a les beques de
menjador no obligatries tingui la dotaci suficient per cobrir totes les peti
cions, de tal manera que cap alumne quedi sense atenci. Igualment, garan
tir que els alumnes de secundria tinguin accs als menjadors escolars i no
hagin de fer els pats als menjadors socials.
5. Augmentar les partides pressupostries destinades a les beques de trans
port escolar, per tal que cap alumne susceptible de rebre aquesta beca es
quedi sense rebre-la, independentment de la seva situaci socioeconmica.
6. Instar al Govern d'Espanya a Impulsar un Pacte Nacional per l'Educaci que
compti amb el consens de les forces poltiques, de la comunitat educativa i
dels collectius socials, i tingui com a objectius aconseguir una educaci de
qualitat, garantir la igualtat d'oportunitats i que l'educaci no depengui del
partit poltic que estigui al Govern. Fins que s'aconsegueixi un Pacte Nacio
nal per l'Educaci, es paralitzar el calendari d'Implantaci de la LOMCE en
tots aquells aspectes que encara no han estat implantats, aix com derogar
el Real Decreto 310/2016, de 29 de juliol, pel qual es regulen les avaluaci
ons finals d'Educaci Secundria Obligatria I Batxillerat.
7. Augmentar progressivament la partida pressupostria destinada a Ensenya
ment fins arribar a la mitjana de l'OCDE.
Model: 255 Proposta de resoluci subsegent al debat general en el Ple

OE

Pitera

PARLAMENT DE CATALUNYA
Grup Parlamentad de Ciutadans

Proposta de resoluci 15: Apoyo a los autnomos y PYMES y proteccin al


trab^ador
El tejido empresarial de Catalua est formado casi en su totalidad por peque
as y medianas empresas y autnomos. La relacin de ambos con la adminis
tracin no es lo fluida ni lo eficiente que debiera ser, ms teniendo en cuenta
que forman el grueso de estructuras creadoras de empleo estable en Catalua
y las nicas capaces de reactivar la economa.
Adems, la administracin debe darles el apoyo necesario para que las peque
as y medianas empresas que lo deseen crezcan, que sobre todo las del sector
industrial accedan a la innovacin, que todas ellas se abran mercado tambin a
nivel internacional si lo creen conveniente, para as ser ms competitivas. Para
ello la administracin debe acompaarles en el crecimiento para que Catalua
pueda reactivarse econmicamente de forma eficaz y no poner trabas innece
sarias que no hacen ms que desgastar al pequeo y mediano empresario. Ha
ce falta explorar otras opciones de productividad de la pequea y mediana
empresa, la conciliacin de los horarios laborales y personales, haciendo espe
cial esfuerzo para que las PYMES y los autnomos puedan permitirse los cam
bios correspondientes para una adaptacin a unos horarios ms saludables.
Asimismo, el Govern debera tener entre sus prioridades la creacin de empleo
y, por lo tanto, fortalecer todas aquellas estructuras que generan puestos de
trabcyo estable para poder as disminuir la tasa de desempleo en Catalua.
Una de las fuentes de creacin de empleo son los autnomos. Es importante
desarrollar una serle de medidas encaminadas a facilitarles tanto la constitu
cin como una prspera consolidacin. La mayora de autnomos que empieza
su andadura trabeyando por cuenta propia no ha conseguido en los ltimos
aos superar la barrera de los 18 meses de actividad. El Gobierno de Espaa
ofrece actualmente mediante una tarifa plana durante los primeros 6 meses de
actividad, una subvencin que sufraga parte de la cuota que el contribuyente
debe abonar a la Seguridad Social dado de alta en el Rgimen Especial de Trabgyadores Autnomos (RETA). Gobiernos autonmicos como el de la Comuni
dad de Madrid o el de Cantabria, por su parte, han optado por subvencionar
durante 12 meses adicionales la cuota que el autnomo debe abonar a la Segu
ridad Social de manera que la tarifa plana se hace extensible para los primeros
18 meses de actividad.
Entre otros gastos, los autnomos que sean subcontratados y/o con trabajado
res a cargo tienen que asumir los gastos en concepto de riesgos laborales. En
Model: 255 Proposta de resoluci subsegent al debat general en el Ple

26

! f.

Adems, el tratamiento que da actualmente la administracin a los emprende


dores no est a la altura de sus necesidades, muchas de las cuales son pro
blemas de establecimiento y consolidacin. Para esto, el /cmow Aow de empre
sas ya consolidadas puede resultar de gran ayuda para el acompaamiento de
estas
que justo empiezan su andadura en el mundo empresarial.
El Parlament de Catalunya Insta al Govern de la Generalitat a
1. Implementar un programa de ayudas en el pago de las cuotas por parte de
los autnomos que se acojan o se hayan acogido a los incentivos y medidas
estatales del trabajo autnomo, con la intencin de complementar y alargar
un ao adicional la tarifa plana que otorga el Gobierno de Espaa. As, las
ayudas para el pago de las cuotas a la Seguridad Social en Rgimen Especial
del Trabajo Autnomo (RETA) pasaran de los 6 meses actuales a los 18.
2. Realizar una revisin por parte de los servicios jurdicos de la Generalitat de
Catalua del Decreto 18/2010 con el objetivo de clarificar y facilitar de for
ma concreta y especfica el procedimiento para la constitucin del Consell
Catal del Treball Autnom antes de que finalice el presente perodo de se
siones.
3. Dar cumplimiento al artculo 8 de la Ley 20/2007 del Estatuto del trabcyo
autnomo, donde se pide a las administraciones pblicas asumir un papel
activo en relacin con la prevencin de riesgos laborales de los trabcyadores
autnomos, por medio de actividades de promocin de la prevencin, asesoramiento tcnico, vigilancia y control del cumplimiento por los trabajado
res autnomos de la normativa de prevencin de riesgos laborales.
4. Promover una formacin, tambin en formato no presencial, en materia de
prevencin de riesgos laborales, especfica y adaptada a las peculiaridades
de ios trabyadores autnomos, prioritariamente de los sectores de mayor
siniestralidad como la construccin, el transporte o la agricultura, as como
los autnomos que trabyen en contacto con sustancias txicas.
5. Crear una red de colaboracin mediante una base de datos de empresas
censadas, donde empresas ya consolidadas pudieran ofrecer un espacio en
sus instalaciones para el establecimiento de
clasificadas por secto
res que busquen un lugar donde instalarse, con el fin de promover el
Model: 255 Proposta de resoluci subsegent al debat general en el Ple

27

PARLAMENT DE CATALUNYA
Grup Parlamentari de Ciutadans

OCI Z016

t N RADN v;
I N.'. ..

Y::

entre las nuevas ideas y el conocimiento del sector y el crecimiento


de ambas compaas.
6. Cumplir con la normativa de lucha contra la morosidad en las operaciones
comerciales en la que se establece la obligacin de la Administracin Pblica
de pagar las deudas con empresas y emprendedores en un plazo mximo de
30 das.
7. Elaborar, adoptar y publicar un marco de actuacin aplicable en caso de in
cumplimiento de los plazos de pago por parte de la Generalitat de Catalua.
Dicho marco contemplar, como mnimo, las siguientes medidas contra la
morosidad:
a. Pago inmediato y voluntario de los intereses de demora devengados (por
defecto ser el resultado de sumar el tipo de inters aplicado por el Banco
Central Europeo ms ocho puntos porcentuales) por el incumplimiento
del pago en el plazo mximo establecido sin necesidad de aviso o recla
macin por el proveedor.
b. Pago inmediato y voluntario de los costes de reclamacin y cobro debi
damente acreditados por el proveedor.
c. Pago inmediato y voluntarlo junto con los intereses de demora de la can
tidad mnima legalmente exigible correspondiente a costes de reclama
cin que no precisan de acreditacin por parte del proveedor.
d. Evaluar el cumplimiento del marco de actuacin y publicar peridicamen
te el resultado de dicha evaluacin.
8. Aplicar estas medidas a todos los contratos pblicos o convenios firmados
entre la Generalitat de Catalua, el conjunto de administraciones locales y
cualquier entidad o sociedad de carcter privado con objeto de proveer de
cualquier bien o servicio a la Administracin.
9.

Desarrollar la Ley 16/2015 de simplificacin de la actividad administrativa


de la Administracin de la Generalitat de Catalua y de los gobiernos loca
les y de impulso de la actividad econmica, excepto los artculos suspen
didos por el Tribunal Constitucional, reglamentando en su totalidad la
mencionada ley antes de que finalice el presente perodo de sesiones.

10. Elaborar un Informe sobre los costes que supondra adaptar a todas las
administraciones autonmicas, locales y comarcales la mejora de la trans
parencia de sus concursos pblicos, incluidos los contratos menores de

Model: 255 Proposta de resoluci subsegent ai debat general en el Ple

28

: ; i: hi r I a
i (? r n i

S OGl\ 9niR
PARLAMENT DE CATALUNYA

I ENTRADAA Ni
NUM.

Grup PaMamentaM de Ciutadans

6.000 euros, publicando los presupuestos finalistas y su memoria sucinta


con el fin de controlar con mayor eficacia posibles fraccionamientos.
11. Hacer pblicas las estadsticas de contratacin de hombres y mujeres en
todos los niveles de contratacin y en todos los niveles jerrquicos de la
administracin pblica y promover activamente que las empresas incluyan
en sus informes anuales estas estadsticas para favorecer una cultura de
transparencia en los procesos de seleccin e identificar posibles situacio
nes de discriminacin.
12. Realizar un estudio sobre los horarios reales en los diferentes sectores
productivos, el grado actual de conciliacin y la posible problemtica.
13. Redefinir la estrategia RIS3CAT para facilitar el acceso a los fondos euro
peos a PYMES y autnomos.
14. Establecer objetivos de capllaridad en la transferencia tecnolgica entre
PYMES y autnomos, para Eurecat y la Red Cerca, que puedan ser pblicos
y cuantlficables semestralmente.
15. Garantizar una dotacin presupuestaria suficiente para reforzar los pro
gramas dirigidos a la mejora de la ocupabllidad de las personas en situa
cin de desempleo, dando respuesta a las diferentes necesidades de los di
ferentes colectivos.
16. Incentivar el uso de la jornada continua poniendo especial nfasis en la
reduccin de los tiempos dentro de la jornada laboral destinados a comi
das y descansos.
17. Informar dentro de! marco de la negociacin colectiva sobre la creacin de
bancos de tiempo con el objetivo de que las empresas puedan tener la ca
pacidad de ofrecer a sus empleados la flexibilidad que permita alcanzar
una mejor conciliacin entre el tiempo laboral y personal.
18. Proporcin de ayudas y una poltica fiscal orientada a que las empresas
puedan disponer de las herramientas necesarias tales como software,
hardware, para desarrollar estructuras innovadoras como el teletrabyo.
19. Para luchar contra la siniestralidad laboral,
a. Crear un Observatorio Permanente de la Siniestralidad Labora! en los Au
tnomos, con la participacin de las organizaciones de autnomos ms
representativas y mutuas donde, junto a la Administracin, se analicen
todas las variables y causas de los accidentes laborales en el colectivo y,
Model: 255 Proposta de resoluci subsegent al debat general en el Ple

29

MllM
PARLAMENT OE CATALUNYA
Grup Parlamentan de ciutadans

f 1 I i fi I
,ni

UL
;

^ (iuL ?nm
KNTAAnANOlv;

por lo tanto, ofrecer propuestas de mejora, as como eWMtar.un m


me anual de siniestralidad especfico para el colectivo de trabcyadores
autnomos en Catalua.
b. Recuperar la campaa de alta siniestralidad. Esta campaa debe ir ms
all de un simple envo de informacin, y debe centrarse en visitas espe
cficas realizadas desde la Inspecci de Treball de la Generalitat.
c. Recuperar los efectivos del Institut Catal de Seguretat i Salut, ya que
sus efectivos y los recursos tcnicos disponibles son esenciales para el
correcto desarrollo de las funciones de la inspecci de Treball de la Ge
neralitat.
d. Incrementar los efectivos de la Inspecci de Treball, con el objetivo de
reducir la duracin media de los procesos de inspeccin desde la pre
sentacin de la denuncia a la mitad del actual, que supera los cinco meses.

Proposta de resoluci 16: Reducci de llistes d'espera i millora del trans


port sanitari
Les llargues llistes d'espera per accedir a l'atenci sanitria a Catalunya sn
totalment Inadmissibles. La salut de les persones s un pilar bsic irrenuncia
ble amb el qual garantir una societat ms justa i ms unida, i per aix s cab
dal prioritzar les necessitats comunes per davant dels interessos individuals.
Els ciutadans catalans han d'esperar mesos per accedir a algunes consultes
especialitzades, per rebre certs tractaments especfics com els quirrgics o
realitzar-se algunes de les proves ms comuns. A ms a ms, constatem que hi
ha certs col - lectius per als quals cal garantir l'equitat territorial. Sabem que els
Infants sn un dels col lectius ms vulnerables davant d'actuacions sanitries
especfiques.
La convenci sobre els drets de l'Infant, conjuntament amb tota la normativa
dirigida a aquest col - lectiu, estableix el dret de l'infant a gaudir del nivell ms
alt de salut possible. Sn conegudes les mancances sobre infants amb proble
mes de salut que estan en llista d'espera per a consultes externes amb especi
alistes, proves diagnstiques i intervencions quirrgiques, i que tenen la rtio
d'intervenci molt ms alta del que pertoca segons la normativa vigent.
El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a:
1. Homogenetzar els protocols per a la determinaci de les llistes d'espera de
tots els centres del SiSCAT, proporcionant als pacients la data aproximada
d'intervenci o nmero d'ordre dins la llista d'espera, tant per als proced-

Model: 255 Proposta de resoluci subsegent al debat general en el Ple

30

PARLAMENT OE CATALUNYA
Grup Parlamentari de Ciutadans

/Ii

ments quirrgics com per als diagnstics, com a expressi de transparncia,


tal I com ha proposat ja el Sndic de Greuges.
2. Establir criteris clars i objectius de prioritzaci per gravetat i el procs de
seguiment i Inspecci del seu compliment, creant un portal de transparncia
en la gesti de les llistes d'espera.
3. Definir! aplicar un temps mxim d'espera garantit per a ser ats en les ur
gncies d'un hospital, aix com un temps mxim d'espera en un box
d'urgncies per a ser ingressat a planta, que no superi les 24 hores d'estada
a les urgncies hospitalries, d'acord amb el que ja va ser aprovat a la Moci
23/Xi sobre el millorament de l'atenci sanitria.
4. Garantir que tot pacient intervingut no haur de prorrogar la seva estada al
quirfan per motiu de manca de llits disponibles en la unitat de cures
postoperatries o en la unitat d'hospitalitzaci que correspongui, I que cap
pacient haur de perllongar tampoc la seva estada a la unitat de cures
postoperatries per motiu de manca de llits d'hospitalitzaci.
5. Garantir la prestaci assistencial als pacients en el centre ms proper al seu
domicili per, alhora, respectar el dret d'opci d'aquells pacients que, per
les raons que sigui, prefereixen ser atesos en altres centres del sector p
blic.
6. Garantir de forma efectiva el dret dels ciutadans a obtenir una cpia comple
ta de la seva historia clnica, en qu es continguin els informes, els resultats
i les imatges de les proves analtiques i de diagnstic i/o tractament que els
hagin estat realitzades. L'obtenci d'aquesta cpia ser gratuta quan
s'exerceixi amb la finalitat de rebre una segona opini, sigui o no dins del
sistema pblic catal de salut i, en qualsevol cas, noms es podr exigir
contraprestaci quan estigui previst en una taxa pblica i sempre limitat pel
preu de cost real dels materials de suport.
7. Tenir en compte als Infants com a collectiu vulnerable de la nostra societat
a l'hora d'accedir a les prestacions sanitries.
8. Elaborar un informe sobre els terminis actuals en les llistes d'espera dels
infants per a consultes externes amb especialistes, proves diagnstiques i
intervencions quirrgiques amb l'objectiu d'establir i millorar la rtio que hi
ha en l'actualitat. Cal fer un esfor en temes de medicina pal Ilativa amb cri
teris d'equitat territorial, aix com donar a conixer els resultats i les con
clusions d'aquest informe als professionals sanitaris i en seu parlamentria.

Model: 255 Proposta de resoluci subsegent al debat general en el Ple

31

PARLAMENT OE CATALUNYA
Grup Parlamentaii de Ciutadans

5 DCI. 2018

9. Donar compliment a la Moci 17/XI del Parlament de Ctinyay


transport sanitari i l'atenci de les urgncies i emergncies mediques per
evitar els grans problemes assistencials que hi ha en aquest mbit.
10. Donar compliment a la Moci 39/XI del Parlament de Catalunya, sobre ma
tria odontolgica, per potenciar la poltica de prevenci de la sanitat
odontolgica pblica, per garantir l'accs a l'atenci odontolgica especia
litzada en casos peditrics o amb situacions odontolgiques complexes,
per millorar la detecci preco del cncer oral a Catalunya i per convocar
ms places d'odontlegs.

Proposta de resoluci 17: Sistema de finanament, baixada de i'IRPF, lluita


contra el frau reforma de radministraci
El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a:
]. Instar el Govern d'Espanya a dur a terme una reforma del sistema de finan
ament autonmic en el marc de la Ley Orgn/ca de F/nanc/ac/m /g
Comitjanant un acord multilateral entre el Go
vern d'Espanya i el conjunt de les comunitats autnomes de rgim com en
el si del Consell de Poltica Fiscal i Financera. Aquesta reforma ha de fonamentar-se en els principis d'Igualtat, autonomia i suficincia financera,
coresponsabilitat fiscal i transparncia.
2. Impulsar una reforma fiscal per tal de reactivar l'economia, el consum i
l'activitat d'empreses i autnoms I, a tal efecte, incloure en la llei de mesu
res fiscals, financeres i administratives de l'any 2017 les mesures fiscals se
gents:
&. Al tram autonmic de l'IRPF, establir una reducci que afavoreixi les
rendes mitjanes i baixes, aix com una reducci del tipus marginal que
afavoreixi la captaci de talent i faci ms competitiva la nostra econo
mia. Aquesta mesura pretn afavorir l'increment de la renda disponible
dels ciutadans I famlies, i que per tant pugui afavorir un major dina
misme del consum intern.
b. Bonificar el 100% de l'impost d'actes jurdics documentats perqu les
empreses que vulguin re^nanar els seus deutes, modificant el tipus
d'inters o els terminis dels seus crdits hipotecaris, no hagin de pagar
res per aquest tribut.
c. Bonificar el 100% de l'impost d'actes jurdics documentats per als joves
emprenedors, amb l'objectiu d'eliminar el cost fiscal dels prstecs I cr
dits que necessitin per a l'adquisici de les seves seus o locals empresa
rials.
dr Promoure incentius fiscals pels projectes de R+D+i amb una nova de
ducci del 10% al tram autonmic de l'IRPF per donatius a universitats i
organismes pblics de recerca.
Model: 255 Proposta de resoluci subsegent al debat general en el Ple

32

PAIWt-'f!'

i 01?. CATAU.' Yt
PARLAMENT DE CATALUNYA
Grup Parlamentari de Ciutadans

, 1

'

U H I

GENERA!
5 ccr L IR

-j!"' l
3. Reduir un 50% la dotaci pressupostria que recolliran els prssupoStdS de
la Generalitat per l'any 2017 les partides destinades a les subvencions de la
Generalitat. Aquesta reducci no afectar a les subvencions dedicades a dur
a terme poltiques socials, educatives, sanitries, d'ocupaci i formaci.
4. Estudiar la possible implantaci de mesures Impositives de carcter ambien
tal I presentar un informe sobre la seva afectaci a les empreses i els con
sumidors.
5. Potenciar la lluita contra el frau, augmentant la coordinaci amb els dife
rents organismes tributaris.
6. Coordinar-se amb l'Agncia Estatal d'Administraci Tributria i els cossos
d'inspecci tributria de l'Estat.
7. Reformar, reduir i racionalitzar l'administraci pblica catalana, amb la fina
litat de disminuir les estructures poltiques i administratives innecessries i
la burocrcia, facilitar els trmits I fer-la ms gil, efica, participativa I pro
pera a la ciutadania.
8. Evitar duplicitats d'estructures poltiques i administrat eliminar les entitats
poltiques I administratives suprflues, prioritzant les inversions pbliques
que garanteixin els serveis essencials i destinant l'estalvi resultant a la pres
taci de serveis socials bsics pels ciutadans.
9. Implementar un pla de fusi I supressi d'ajuntaments, amb l'objectiu de
racionalitzar les entitats locals a Catalunya.
Proposta de resoluci 18: Vivienda pblica para evitar la burbuja inmobi
liaria

Las polticas de vivienda llevadas a cabo por el Govern de la Generalitat no han


sido efectivas para cubrir los objetivos sociales en esta materia, como pone de
manifiesto que se haya tenido que redactar una ley para atender situaciones de
emergencia habitacionai que jams debieron producirse y que todava no estn
siendo suficientemente atendidas.
Las carencias en materia de vivienda pblica se deben, en buena medida, a que
las administraciones pblicas, dirigidas b^o unas polticas cortoplacistas que
antepusieron el inters partidista inmediato al Inters general, optaron por
vender los terrenos calificados para uso protegido de vivienda a empresas de
dicadas a la promocin pblica de vivienda que las destinaban a la venta, con
la consiguiente prdida de patrimonio pblico. I_as decisiones polticas en ma
teria de vivienda no slo no sirvieron para prevenir la especulacin InmoblliaModel: 255 Proposta de resoluci subsegent al debat general en el Pie

33

/n

SJUcB

'< Al

c r * a r i n
-

O.T.LU.Y.
Grup Parlamentari de Ciutadans

, .

') UG;.

ra, sino que la consolidaron y promocionaron al establecers^,^6f'Y('^^os


precios mximos a la vivienda de venta protegida que, una v^^jgiTg^cIdo el.
estallido de la burbuja, en algunos casos superan los precios del mercado libre
de vivienda. Deberan, por tanto, reconocerse los errores cometidos para poner
remedio a esa falta de planificacin a largo plazo en materia de vivienda, y es
tablecer los mecanismos necesarios para aumentar y consolidar el parque de
vivienda pblica de alquiler.
Porque slo con un parque de vivienda pblica de alquiler es posible atender
de forma estructural las necesidades sociales en materia de vivienda y, al mis
mo tiempo -y junto con otras medidas de carcter fiscal e hipotecario- servir
como elemento contenedor de precios ante las fluctuaciones del mercado de
vivienda libre.
Lamentablemente, a fecha de hoy las administraciones pblicas catalanas pa
recen seguir optando por el mismo modelo, como se puede constatar al obser
var que las promociones anunciadas para 2016 por la Agencia de la Vivienda
de Catalua son viviendas para la venta con precio concertado. Es la misma
frmula de siempre, la que no permite consolidar un parque de vivienda de
titularidad pblica que sirva para construir y garantizar una sociedad de bie
nestar que proporcione Igualdad de oportunidades y cohesin social.
Resulta preocupante que, tras la experiencia de la crisis inmobiliaria, no se
perciba un aprendizaje y una correccin de una poltica fracasada en materia
de vivienda pblica por parte del Govern. No disponer de un parque pblico de
vivienda supone no disponer de un Instrumento eficaz para garantizar el dere
cho a la vivienda e impedir la especulacin.
El Parlament de Catalunya Insta al Govern de la Generalitat a
1. Impulsar las medidas legislativas, presupuestarlas y de financiacin necesa
rias para que los nuevos desarrollos de vivienda en suelo pblico se ejecu
ten para de darles uso en rgimen de alquiler, garantizando, a perpetuidad,
la titularidad pblica de la propiedad y su funcin social.
2. Presentar un plan plurianual de vivienda que tenga como objetivos la crea
cin de un parque pblico de vivienda destinado al alquiler que suponga el
15% del parque total de vivienda, y contribuya a la contencin de precios del
mercado de vivienda libre que evite nuevas burbujas. Los objetivos del plan
deben servir para cubrir de manera estructural las necesidades sociales de
vivienda y evitar la especulacin, para lo que el Govern deber proponer las
reformas legislativas necesarias de acuerdo con su marco competencia! en
materia de planificacin territorial, urbanstica, fiscal y financiacin.
Dicho plan ser sometido a un periodo de informacin pblica y deber ad
juntar un calendario pblico de objetivos e inversiones cuantlficables, con

Model: 255 Proposta de resoluci subsegent al debat general en el Ple

34

/ti

PARLAMENT DE OATALUNYA

Grup PaMamentad de Ciutadans

'

U I.

KNTAADANiv;. .4rH?4.. .

un mapa de la oferta, de manera que los grupos poltico^-W ntfdadeiF""


puedan hacer evaluar su grado de cumplimiento.
3. Simultneamente a la elaboracin de dicho plan:
a. Aumentar la dotacin presupuestaria para cubrir la necesidad de vivien
da de las personas y familias que no puedan hacer frente al pago del al
quiler o hipoteca, coordinando a los distintos niveles de la administra
cin pblica en Catalua para prevenir y dar solucin a los desahucios
de la vivienda habitual.
b. Promover las modificaciones legislativas necesarias para introducir la
dacin en pago y el establecimiento de procedimientos de segunda
oportunidad.
c. Promover las modificaciones legislativas y tributarias necesarias para
prevenir la subida especulativa de precios en el alquiler o venta de vi
viendas.

Proposta de resoluci 19: Igualdad efectiva


La Igualdad es uno de los pilares bsicos de una sociedad avanzada, una so
ciedad que busca el mximo desarrollo de sus Individuos para que, de esta
manera, puedan aportar lo mximo posible al bienestar comn.

El principio de Igualdad de oportunidades, capacidad y mrito es una de las


mejores herramientas para combatir la discriminacin entre las personas. Las
desigualdades merman las posibilidades de desarrollo, crecimiento y bienestar
de las sociedades y es por ello que la lucha contra la desigualdad debe ser una
prioridad.

La democracia es, fundamentalmente, un sistema de valores polticos y normas


de convivencia que sirven a la libertad de las personas. Una libertad que slo
es posible cuando la comunidad poltica se dota de justicia, de tolerancia y de
equidad social, con las cuales protege, a su vez, la diversidad y la igualdad de
oportunidades a todos. Estos valores polticos fueron recogidos de forma ex
presa y en forma de derechos en la Declaracin Universal de Derechos Huma
nos, en la Constitucin Espaola y en el Estatuto de Autonoma y sus desarro
llos. Pese a existir esta legislacin que define nuestros derechos
fundamentales y las normas de convivencia, hay personas que padecen discri
minacin, abusos, desigualdades o violencia por razn de sexo, color de piel,
religin, origen, condiciones econmicas, condiciones fsicas o psquicas, idea-

Model: 255 Proposta de resoluci subsegent al debat general en el Ple

35

ymAKL: '

S e c !- c-1 n ' I I

i DE CATA liK/A iOW ') =) n a f * l_ ,

PARLAMENT DE CATALUNYA

Grup PaMamentarI de Ciutadans

'

'

1 ,u'Y ?mA
^

^ ^

EN RADa NUivi

ro, cultura u orientacin sexual, o cualquier otra condicin o circunstancia


personal o social.

Desde el Parlament de Catalunya se ha trabEjado intensamente en la elabora


cin de leyes para erradicar estas desigualdades, sin embargo toda esta legis
lacin no sirve de nada si no se implementa y se dota presupuestariamente.

El Parlament de Catalunya insta al Govern de la Generalitat a


1. Desarrollar campanas publicitarias destinadas principalmente a nios y j
venes que potencien el rechazo a quienes utilizan lengucje sexista o tienen
comportamientos de desigualdad o desconsideracin hacia los dems, con
el objetivo de prevenir el acoso y la estigmatizacin por motivos de raza,
sexo, religin, orientacin sexual o cualquier otra condicin o circunstancia
personal o social.
2. Dar cumplimiento a la Resolucin 166/Xi del Parlament de Catalunya, sobre
el desarrollo reglamentarlo de la Ug/ / 7/2075
g/scf/i/a /g /omg^ /
Aomg^.
3. Dotar presupuestariamente y hacer efectivo el desarrollo de la L/g/ / 7/20/4
pgf garamf/r gk /rgfj /g /g^h/a^gj, ga/j, ib/jgxwa/^, fraw^ggMgrg^ / mfgrjgxwak pgr grac/fcar
/a
f /a fraM^/o6/a, y en especial:
a) Elaboracin de un protocolo sobre el artculo 11 de dicha ley, que hace
referencia ai deber de Intervencin.
b) Dar cumplimiento al artculo 16.3 de la ley, despatologizando la transexualidad.
c) Dar cumplimiento al artculo 9, garantizando la atencin integral a las
personas que hayan sido objeto de discriminacin o estn en riesgo, do
tando de personal, dando cobertura territorial y horaria para proporcionar
esta atencin.
d) Dar cumplimiento al artculo I O, desarrollando formacin especializada
de los profesionales y funcionarios afectados por la normativa.
e) Dar cumplimiento al artculo 12, garantizando que la educacin fomente
la igualdad de oportunidades, la diversidad y no discriminacin por razn
sexual, y ia plena aplicacin de los protocolos de
en las es
cuelas.

Model: 255 Proposta de resoluci subsegent al debat general en el Pie

36

PARLAMENT DE CATALUNYA
Grup Parlamentari de Ciutadans

! ENIHAOANUM.

I j|<j Y
4. Excluir de subvenciones pblicas y concesiones adminlifMi#K^ qe^
"
asociaciones o colectivos que fomenten la discriminacin por razn de sexo.
Proposta de resoluci 20: Regeneracin democrtica y iucha efectiva con

Lamentablemente en los ltimos aos los ciudadanos hemos venido sufriendo


infinitos casos de corrupcin y actuaciones desleales por parte de personas
con responsabilidades pblicas y polticas en las diferentes administraciones
pblicas. Muchos de estos casos de corrupcin han sido especialmente bo
chornosos y dainos para la integridad, legitimidad y efectividad de muchas de
las instituciones pblicas perjudicadas.
Desgraciadamente, muchas de las Instituciones pblicas de Catalua han sido
un claro ejemplo de esta cronificacin de la corrupcin. Desde hace ya dema
siados aos los ciudadanos de Catalua han venido presenciando de manera
continuada como se suceden casos en los que personas encargadas de prestar
les servicios, en ocasiones tan bsicos como la sanidad, defraudan la confianza
depositada en ellas.
Si al dao ocasionado por la corrupcin se aaden los considerables recortes
presupuestarlos en servicios pblicos bsicos y esenciales como sanidad y
educacin, es comprensible la indignacin y preocupacin de los catalanes por
el estado actual de esos servicios y por la facilidad con la que ha parecido
campar por sus anchas la corrupcin. No es de extraar que la corrupcin sea
una las principales preocupaciones de los ciudadanos.
Por ello, es Indispensable acometer de manera urgente un conjunto de refor
mas estructurales para eliminar esas causas o remediar los problemas que
ocasionan.
Para este cometido es Indispensable que el Govern de la Generalitat determine
que la lucha contra la corrupcin y la regeneracin democrtica son uno de los
objetivos ms prioritarios e inmediatos de su accin.
Por todo ello, el Parlament de Catalunya:
1. Insta al Govern de la Generalitat a:
1. Garantizar una justicia despoetizada: promoviendo las reformas nece
sarias para evitar la injerencia de cualquier Institucin poltica en el pro
cedimiento de nombramiento de jueces, especialmente de los magistra
dos del Tribunal Superior de justicia de Catalunya.

Model: 255 Proposta de resoluci subsegent al debat general en el Ple

37

PAMIAK.:'.'
Di CAI/

'

S e c r e !oI I a i
? 'I e' a t

PARLAMENT DE CATALUNYA
Grup Parlamentari de Ciutadans

EN HAUA N'JiV)

2. Premiar el mrito y el talento frente al enchufisntrprpnd y


nombrando en todos los organismos y entes pblicos a personas que se
hayan destacado por su trayectoria profesional en el sector pblico o
privado por su capacidad para liderar, aportar conocimientos especficos
a su gestin y que cuenten con un amplio apoyo en torno a su eleccin.
3. Detectar y perseguir la corrupcin: incentivando las denuncias de ma
las prcticas, fraudes y conductas ilcitas y garantizando la confidencia
lidad y la indemnidad de los denunciantes.
4. Luchar contra las puertas giratorias: estableciendo mecanismos de
prevencin y gestin de las situaciones de conflicto de inters en las
que puedan incurrir las personas con especial responsabilidad pblica.
5. Recuperar el dinero de la corrupcin: instaurando y aplicando meca
nismos de recuperacin de remuneraciones y ganancias ilcitas de las
personas que con especial responsabilidad pblica hayan participado en
casos de corrupcin.
6. Acabar con los aforamientos polticos: comprometindose a eliminar
privilegios injusti^cados para altos cargos y personas de especial res
ponsabilidad pblica.
7. Acabar con los salarios desproporcionados de altos cargos: estable
ciendo un sistema de retribuciones para todos los cargos pblicos que
asegure que son retribuidos en funcin de sus responsabilidades segn
una tabla de sueldos del sector pblico predefinida.
El Parlament declara la necesidad de:
2, Acabar con los Indultos polticos: reafirmando la necesidad de adoptar
un compromiso poltico de todas las fuerzas polticas para acabar con los
indultos polticos por corrupcin, segn el cual ningn poltico o persona
que ocupe un cargo o funcin pblica en Catalua solicitar indulto alguno
ante sentencias firmes por casos de corrupcin.
3. Aprobar una ley electoral justa y proporcional. En este sentido, subraya
la conveniencia de reabrir la ponencia parlamentaria relativa a la ley electo
ral de Catalua, en la que se traten temas como las listas abiertas y des
bloqueadas de las diferentes candidaturas, la mayor representatividad de
los ciudadanos para conseguir que el voto de todos los ciudadanos valga
lo mismo, la proporcionalidad, el rgimen electoral garantice de una mane
ra ms efectiva e Igualitaria la representatividad de cada uno de los ciuda
danos de Catalua en las instituciones representativas.
Model: 255 Proposta de resoluci subsegent al debat general en el Ple

38

e c r e t a r) a

PARLAMENT DE CATALUNYA

^ (! L ;

Grup Parlamentad de Ciutadans

/.'U

I ENTRADA NUrv:.

Palau del Parlament, 5 d'octubre de 2016

Carlos Carrizosa Torres


Portaveu del GP C's

Model: 255 Proposta de resoluci subsegent al debat general en el Ple

39

You might also like