Propuestas de Resolución de La CUP Debate Política General 2016

Grup Parlamentari de la Candidatura dUnitat Popular - Crida Constituent
Ref.: 255MBB04101600003
A LA MESA DEL PARLAMENT
Mireia Boya e Busquet, presidenta, Anna Gabriel i Sabat, portaveu del Grup
Parlamentari de la Candidatura dUnitat Popular - Crida Constituent, dacord
amb el que estableixen els articles 151 i 152 del Reglament del Parlament,
presenten les segents propostes de resoluci subsegents al Debat sobre
lorientaci poltica general del Govern (tram. 255-00002/11).
EXPOSICI DE MOTIUS
Des de la CUP-CC partim dun enfocament excepcional del Debat de Poltica

General, en el marc duna legislatura que ha de culminar amb lexercici del
dret a lautodeterminaci de Catalunya. Entenem que la ruptura
democrtica amb lEstat espanyol s la porta que obre altres panys:
Independncia, procs constituent i repartiment de la riquesa.
Les propostes de resoluci que presentem han de ser un instrument per a
construir un projecte econmic, social i cultural orientat a la satisfacci de
les necessitats de les majories, i nascut de la voluntat d'aquestes mateixes
majories.
Per tal de visualitzar el projecte de la CUP-CC per la Repblica Catalana,
hem elaborat quatre grans blocs de Propostes de Resoluci:
Ruptura i Unilateralitat: El procs independentista com a eina potencial
per esquinar el rgim del 78 i retornar al poble de Catalunya la capacitat
de decidir sobre la sobirania nacional.
Procs Constituent: El Procs Constituent com a eix central de la
construcci de la Repblica, que sigui el poble de Catalunya qui decideixi
com ha de ser el marc constitucional de la Repblica.
Repartiment de la riquesa: La fiscalitat progressiva com a instrument
potencial de canvi de paradigma, deixem de potenciar els privilegis de les
grans fortunes i els grans capitals per a generar mecanismes que caminin
cap al benestar de les classes populars i la sobirania econmica.
Model: 255 Propostes de resoluci subsegents al debat general en el Ple
Repblica dels drets: La recuperaci dels serveis pblics, la reversi de

les retallades i la fi de les privatitzacions com a banderes de la Repblica
Catalana.
Independncia, Procs Constituent i Repartiment de la riquesa per
consolidar una majoria social que identifiqui el projecte independentista
amb un projecte que vagi ms enll d'un canvi de banderes.
PROPOSTES DE RESOLUCI
Proposta de resoluci 7
Pasos Catalans
a. El Parlament de Catalunya manifesta que el conjunt de territoris dels
Pasos Catalans tenen dret a lautodeterminaci. Catalunya, el Pas Valenci,
les Illes Balears i Pitises, la Catalunya del Nord i les comarques
catalanoparlants de la Franja de Ponent tenen el dret a decidir el seu estatus
poltic.
b. En el procs de guanyar la seva independncia, Catalunya mantindr una
relaci prioritria amb els territoris dels Pasos Catalans amb els quals
comparteix llengua, cultura i altres vincles forjats al llarg de la histria.
c. El Parlament expressa el seu suport als moviments que a les Illes i al Pas
Valenci, reclamen el dret a decidir el seu estatus poltic.
d. A la Franja de Ponent, cal vetllar pel vincle que els seus ciutadans
mantenen amb Catalunya que, ms enll de la llengua, tamb es manifesta
en qestions relatives al patrimoni histric i laccs a la sanitat i leducaci
pbliques.
e. Expressar el suport als moviments que defensen la llengua i la cultura
catalanes a la Catalunya Nord, i en concret a la reivindicaci que el nom
pas catal aparegui en la designaci de la nova regi administrativa de la
Repblica francesa.
f. LAran, com a realitat nacional diferenciada, t dret a lautodeterminaci.
g. El Govern de Catalunya ha de vetllar per la llengua de forma conjunta
amb la resta de governs i institucions de les terres de parla catalana. Amb
tal objectiu, establir poltiques que a travs de la cooperaci estrenyin els
llaos i afavoreixin els intercanvis, amb especial atenci als mitjans de
comunicaci.
Prou poltiques dausteritat
El Parlament de Catalunya insta al Govern de la Generalitat de Catalunya a:
a. Presentar una modificaci de la llei 6/2012 de 17 de maig destabilitat
pressupostria mitjanant la llei de mesures fiscals, administratives,
financeres i del sector pblic 2017 en el sentit de deixar sense efecte els
topalls de dficit i la prioritzaci del pagament del deute per davant de les
poltiques socials.
Per una alternativa a la deutocrcia
a. Per una alternativa a la deutocrcia:
El Parlament de Catalunya, en compliment de la moci 38/XI sobre el deute
de la Generalitat i concretament en relaci als punts 3.a.4 i 3.a.6, insta el
Govern de la Generalitat de Catalunya a desatendre les obligacions de
pagament que tinguin la consideraci de deute illegtim pel seu origen en
corrupci o operacions irregulars dacord amb les resolucions judicials, de la
Sindicatura de Comptes o per prpia declaraci de la Generalitat i el
Parlament en el marc de lauditoria ciutadana i popular sobre el deute pblic
i els altres compromisos financers.
b. Per la sobirania fiscal i la redistribuci de la riquesa (I):
El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a presentar en
el termini de seixanta dies
Un projecte de llei de creaci de limpost sobre grans fortunes que tingui
per objecte la imposici sobre la riquesa de les persones fsiques entesa
aquesta com els bns i drets de contingut econmic de qu siguin titulars.
Un projecte de llei de creaci de limpost sobre rendes del capital que
tingui per objecte la imposici sobre els rendiments dels, fons dinversi, les
SICAV i les entitats de tinena de valors estrangers.
Una modificaci de la Llei 5/2012, del 20 de mar, de mesures fiscals,
financeres i administratives i de creaci de limpost sobre les estades en
establiments turstics per tal de modificar lafectaci de limpost sobre les
estades en establiments turstics, a travs de larticle 101. El Fons que es
generi a travs de limpost anir destinat al foment de les poltiques socials i
a minimitzar limpacte social del turisme als municipis afectats.
Per la sobirania fiscal i la redistribuci de la riquesa (II)
a. Presentar una modificaci de la regulaci de la fiscalitat mitjanant la llei
de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector pblic 2017 en el
segent sentit:
De limpost sobre la renda per a les persones fsiques (IRPF), per tal de ferlo ms progressiu afegint nous trams o modificants els ja existents i llurs
lmits per la banda superior i reduint les deduccions existents.
De limpost de patrimoni (IP), per tal deliminar el mnim exempt.
De limpost sobre successions i donacions (ISD), per tal de retornar a la
regulaci existent lany 2008.
Per unes institucions sense hipocresia del frau
a. El Parlament de Catalunya es compromet a introduir les esmenes
corresponents en la tramitaci de la llei derivada del decret llei 3/2016 de
mesures urgents en matria de contractaci pblica:
Fer efectiu el compliment de la moci 223/X daquest Parlament sobre
externalitzacions, els subcontractes i les privatitzacions dels serveis pblics.
Prohibir la contractaci per part de la Generalitat de Catalunya dempreses
i entitats financeres que tinguin la seu en paradisos fiscals o que tinguin
participacions en empreses o filials que, al seu torn, tinguin la seu en
paradisos fiscals.
Prohibir lentrega de guardons i distincions esportives i culturals a
persones que desenvolupen la majoria de la seva activitat a Catalunya per
que tenen el domicili fiscal a Andorra, Mnaco i altres zones duty free.
Sectors estratgics i territori
a. Sobre les infraestructures de transport:
Revisar el Pla d'infraestructures del transport de Catalunya 2006-2026,
perqu aprofundeixi en la incorporaci de valors com el respecte vers els
recursos naturals i els espais agraris, el foment del transport pblic amb
tarifes intermodals integrades, l'estalvi energtic, la superaci dels

problemes de mobilitat i accidentalitat viria extrema endmics que
suporten algunes parts del territori, aix com la gesti pblica nacional i en
xarxa de les autopistes, ferrocarrils, aeroports i ports de Catalunya;
Completar el desplegament dels Plans de Mobilitat i les Autoritats
Territorials de Mobilitat a tots els mbits territorials de Catalunya.
Mentre no es revisi el Pla d'infraestructures del transport de Catalunya
2006-2026 establir una moratria de tots aquells projectes viaris que tenen
un impacte elevat i no generen consens al territori.
Articular una veritable xarxa d'infraestructures dels Pasos Catalans per
contrarestar els models centralistes de l'Estat espanyol i francs i millorar
les connexions entre el conjunt de territoris dels Pasos Catalans;
Publicar una auditoria sobre el model de finanament de les
infraestructures executades els ltims anys a Catalunya, i de lestat
comptable daquest model;
No renovar les concessions i avanar en la recuperaci de la gesti pblica
de les autopistes de peatge, adoptant de manera urgent les mesures
legislatives necessries per articular l'expropiaci forosa d's temporal
amb indemnitzaci de determinats trams dautopistes amb l'objectiu de
reduir laccidentalitat en vies dun carril per sentit;
Aprovar de manera urgent un Pla de xoc en inversions ferroviries que
posi especial mfasi en la infraestructura, les estacions i el material mbil,
amb lobjectiu daconseguir un sistema ferroviari digne, fiable, cmode i
accessible. Mentre no es produeixi el trasps complert per a la plena
competncia en la gesti integral del sistema ferroviari, adoptar de manera
urgent les mesures legislatives necessries per articular l'expropiaci
forosa d's temporal.
Replantejar el projecte de la T-Mobilitat per tal que se nestableixi una
gesti pblica;
Garantir la gratutat del transport pblic per a persones aturades,
collectius en risc d'exclusi social, pensionistes i estudiants i universitaris
de centres pblics.
b. Sobre el planejament territorial i urbanstic:
Presentar al Parlament de Catalunya, en el termini mxim de tres mesos,
el projecte de Llei de Territori per a la seva tramitaci i debat;
Revisar de tots els Plans Directors Urbanstics aprovats o en trmit,
especialment aquells que no compten amb els necessaris consensos i acord
de les parts implicades i/o entren en contradicci amb altres figures de
planejament territorial i/o urbanstic i/o de protecci ambiental, per tal que
incorporin els criteris especificats a continuaci.
Revisar, i incorporaci dins el projecte de Llei de Territori, dels
procediments de tramitaci dels Plans Directors Urbanstics, per tal que
responguin al b com i garanteixin el respecte a lautonomia municipal i als
Plans Territorials Parcials, i incorporin un aprofundiment en els processos de
participaci i consens ciutad i municipal, aix com lavaluaci ambiental
estratgica amb informe proposta obligatori i vinculant. En el cas de Plans
Directors Urbanstics impulsats pel Govern, portar-los a debat i consens
parlamentari previ a laprovaci definitiva;
c. Sobre el sector agrari:
el projecte de Llei del sl ds agrari per a la seva tramitaci i debat;
Adoptar les mesures necessries per crear un banc de terres de conreu i
ramaderia, on hi participi l'administraci pblica; el teixit local i els sindicats
agraris, amb l'objectiu, primer, de facilitar de manera prioritria l'accs a la
terra als joves, i sobretot les dones joves, que s'incorporen al mn agrari,
per tamb per combatre l'especulaci que s'ha abatut sobre la terra
agrcola com a valor refugi;
Activar un pla de xoc per la salvaguarda del sector agrari tradicional i
arrelat al territori, amb lactivaci de plans de millora accessibles per a la
petita i mitjana pagesia, la promoci del producte local ms enll de la
simple autopropaganda institucional, lestabliment de normatives sanitries
adaptades a la realitat de la producci alimentria artesanal, posar fi a
l'intrusisme i a l'acaparaci de terra per part de les grans societats
agroalimentries, establir solucions urgents pel sector lctic, i recuperar la
xarxa de petits escorxadors municipals vinculats estretament amb la
ramaderia del territori;
Declarar una moratria indefinida de la construcci o ampliaci de
granges de bestiar porc, especialment a les zones que hagin estat
declarades com a vulnerables; i presentar un pla director que garanteixi una
gesti acurada dels purins i posi en funcionament un programa creble i
calendaritzat de regeneraci dels aqfers contaminats;
Prohibir els biocides perillosos per la salut humana i/o el medi ambient, i
establir una moratria de prohibici a ls de transgnics;
d. Sobre lenergia:
En el marc del Pacte Nacional per la transici energtica, actuar per al
tancament de les centrals nuclears a la fi de lactual perode dexplotaci
(2020 per a Vandells II, i 2021 per Asc I i II ) en el marc d'una transici
energtica que permeti assolir l'any 2050 una producci energtica 100%
renovable. Aix mateix, preveure tamb un Pla de transici pels municipis
que actualment tenen installacions nuclears al seu terme;
Elaborar un nou pla de lenergia amb carcter executiu que prioritzi el
conjunt de les energies renovables autctones (vent, aigua, biomassa,
geotrmia,...), la generaci distribuda de gesti comunitria, el foment a les
cooperatives de producci/consum d'energia, aix com leliminaci de les
barreres existents a l'autoproducci d'energia;
e. Sobre laigua:
Garantir que Aiges Ter-Llobregat tornar a ser pblica desprs de la
sentncia del Tribunal Suprem si aquesta mant la nullitat de ladjudicaci; i
no tornar a convocar cap altre concurs i regulant per llei el seu carcter
pblic;
Prohibir la privatitzaci de lAgncia Catalana de lAigua i de totes les
infraestructures de laigua (ACA) que en depenen;
Donar compliment als punts aprovats en la moci sobre la nova cultura de
l'aigua i del territori (tram. 300-00002/11) de 17 de febrer de 2016,
referents a la revisi dels canals Segarra-Garrigues i Xerta-Snia, a la
poltica antitransvassaments, als cabals ecolgics dels rius, al Pla de
Sequera, al pla dacompanyament i recursos per a la municipalitzaci de
laigua (PARMA).
f. Sobre els residus:
Revisar els projectes del Programa general de prevenci i gesti de residus
i recursos de Catalunya (PRECAT20) i el Pla Territorial Sectorial
d'Infraestructures de Gesti de Residus Municipals de Catalunya
(PINFRECAT20), tot prohibint la incineraci de residus, la transferncia de
residus entre mbits territorials, i la construcci i/o ampliaci de
macroabocadors, i que saposti per la recollida porta a porta, la reducci
dels residus en lorigen del cicle (reducci denvasos), el retorn denvasos, i
el reciclatge.
Donar compliment als punts aprovats en la moci sobre la nova cultura de
l'aigua i del territori (tram. 300-00002/11) de 17 de febrer de 2016, en
relaci a la declaraci de sls contaminants a tot el recinte industrial de Flix
i a les responsabilitats amb la salut pblica i el medi ambient de lempresa
Iberpotash.
g. Sobre el patrimoni natural:
Establir una moratria en les noves activitats extractives (especialment

quan afectin a terres frtils), i compliment dels projectes de restauraci
acurada dels terrenys en explotaci actualment.
el projecte de Llei del patrimoni natural i la biodiversitat, per a la seva
tramitaci i debat;
Aprovar lEstratgia catalana de conservaci i s sostenible de la
diversitat biolgica i geolgica.
Recuperar amb urgncia els recursos destinats a les poltiques de
conservaci del patrimoni natural, aix com completar el sistema d'espais
naturals protegits de Catalunya.
Sanitat
a
En relaci a lactivitat privada en els centres sanitaris pblics:
Deixar sense efecte de manera definitiva la instrucci 5/2015 de

CATSALUT i qualsevol altre instrucci o resoluci de la que sen derivi la
possibilitat de realitzar activitat privada en els centres sanitaris pblics.
Laturada definitiva, o retirada definitiva, de la voluntat de fer activitat
sanitria privada en els centres pblics.
Engegar tots els procediments necessaris per tal de prohibir de manera
expressa realitzar activitat privada als centres sanitaris pblics.
b
En relaci al transport sanitari:
Donar compliment a la Resoluci 285/XI que establia la reversi del la

implantaci del nou model del Sistema dEmergncies Mdiques i avanar
cap a un model de gesti, titularitat i provisi pblica.
Mentre aix no sigui possible, no realitzar cap actuaci que representi una
ampliaci dun concurs ja clos per la porta del darrera, sense un procs de
debat real amb les professionals que es dediquen a les urgncies i les
emergncies i les usuries per determinar les necessitats i peculiaritats dels
diferents territoris i comarques.
Habitatge

a. Incorporar la definici de Gran Tenidor, en l'Avantprojecte de llei de
mesures de protecci del dret a l'habitatge de les persones que es troben en
risc d'exclusi residencial.
b. Oferir obligatriament un lloguer social per part dels Grans Tenidors
abans que aquests adquireixin un habitatge resultant de lassoliment
dacords de compensaci o daci en pagament de prstecs o crdits
hipotecaris sobre l'habitatge habitual, o abans de la signatura de la
compravenda dun habitatge que tingui com a causa de la venda la
impossibilitat per part del prestatari de retornar el prstec hipotecari.
c. Recuperar de la Llei 24/2015 les eines per a la cancellaci del deute.
d. La cessi obligatria de dhabitatge buit amb lobjectiu de mobilitzar parc
buit establerta en l'article 7 de la llei 24/2015 com a mecanisme gil i
efectiu.
e. A prendre les mesures necessries encaminades a determinar la legalitat
de Desokupa, la publicitat d'aquesta empresa i les accions dutes a terme en
nom seu.
Educaci
El Parlament de Catalunya insta al Govern de la Generalitat de Catalunya:
a. Tancament de lnies i rtios
Portar a terme, en el segon cicle de letapa deducaci infantil i a la
primria, les reduccions de les rtios dalumnes per unitat que calguin en
cada localitat per a garantir la continutat de totes les lnies actuals, amb la
finalitat de millorar latenci als alumnes i, per tant, la qualitat educativa.
A aquest efecte, modificar el Decret 75/2007, del 27 de mar, pel qual
sestableix el procediment dadmissi de lalumnat als centres
densenyaments sufragats amb fons pblics, adequant la rtio per inters
general a la demanda de cada municipi amb un mxim de vint-i-cinc a
primria i de vint a P3 i mantenint totes les lnies de lensenyament pblic
en loferta per la preinscripci
Disminuir les rtios en letapa de secundria, obrir totes les lnies
necessries per a atendre lactual increment de la demanda, reduir la
massificaci de les aules i millorar, aix, la qualitat educativa dels centres
pblics.
b. Doble xarxa
Comenar els estudis i trmits necessaris per a incorporar els centres

concertats que ho vulguin i aix ho manifestin dins la xarxa pblica per a
tots els efectes.
Iniciar la supressi dels concerts a les escoles delit i que segreguen per
sexe.
c. Gesti democrtica
Derogaci del Decret de plantilles i provisi de llocs de treball (Decret

39/2014)
d. Gratutat
Establir els mecanismes de participaci necessaris per permetre un nou
Acord Marc pels menjadors escolars que,
entre altres models, permeti que el centre mateix el gestioni, directament
o per mitj de lAMPA o lentitat creada a aquest efecte, dacord amb el Pla
de funcionament del servei de menjador escolar.
permeti a les famlies dels centres que puguin participar en la presa de
decisions respecte al model de gesti del menjador.
pel que fa a les licitacions i els plecs per a la contrac taci pblica, els
responsables de la contractaci no incloguin en els plecs de licitaci criteris
excloents, com ara el volum de negoci o els mens servits, per tal de
garantir a totes les empreses la lliure concurrncia als concursos pblics en
igualtat doportunitats.
Garantir beques de transport escolar per a tots els alumnes de cicles
formatius que cursin cicles que no simparteixin a les poblacions on sn
empadronats.
Garantir que les beques menjador siguin del 100% de l'pat a tots els
alumnes que viuen en llars sota l'ndex de pobresa publicats per IDESCAT
(ndex AROPE).
Dotar dun finanament a les escoles bressol de Catalunya que cobreixi,
com a mnim, un mdul econmic de 1.600 per plaa/any, i
comprometres a augmentar-lo progressivament fins als 1.800 plaa/any,
acordats amb els ajuntaments de Catalunya.
e. Llei de la FP
Adscriure lAgncia Pblica de Formaci i Qualificaci Professionals al
Departament dEnsenyament.
f. Drets
10
Incorporar la cobertura de totes les baixes de personal des del primer dia i
des de l1 de setembre a totes els centres escolars pblics de Catalunya.
g. Drets interins
Donada la precarietat i inestabilitat del collectiu dinterins i substituts
dintre del sistema pblic densenyament proposem:
-
Retorn a la mitja i jornada sencera. Eliminaci dels teros de jornada.
Paralitzaci i supressi del sistema de selecci de substituts per part

de les direccions conegut com a PDI i que actualment est funcionant
a quatre serveis territorials
Eliminaci del perode de prova del personal inter
Oposicions amb oferta de places suficient amb un sistema daccs

que garanteixi lentrada del personal que ja hi est treballant i un
pacte destabilitat que garanteixi el treball pel personal que no les
superi.
Cobrament del mes de Juliol.
Desobedincia a la LOMCE
a. Eliminar les proves diagnstiques de primria.
b. Crear del Cos dInspectors dEducaci de la Generalitat de Catalunya per
tal dafavorir la consolidaci de la situaci administrativa dels inspectors
que exerceixen la funci inspectora en comissi de serveis.
c. Fer que els representants de les administracions estiguin presents als
consells escolars dels centres de les escoles concertades.
d. Modificar del decret de direccions per tal que els representants de l
administraci, famlies i docents sigui paritari (3+3+3) en la comissi de la
selecci de directors tal com era abans de laplicaci de la LOMCE.
e. Garantir que els consells escolars tinguin les potestats que recull la
legislaci catalana.
f. Que s'aturi l'externalitzaci del personal de suport educatiu que suposa la
figura dels vetlladors. El personal de suport educatiu dels centres pblics
s'ha de cobrir amb el personal laboral del Departament d'Ensenyament. En
un moment en que tothom assisteix a escola sigui quina sigui la seva
casustica, cal revisar l'esquema de personal. Actualment tamb ens trobem
11
amb necessitats sanitries, psicolgiques, de mobilitat, etc. que requereixen

del personal adientment format.
Drets i Llibertats
a. El Parlament de Catalunya insta al govern a garantir lexercici dels drets i
llibertats poltiques dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya en la seva
actuaci en matria de seguretat ciutadana per part del cos de Mossos
dEsquadra, interpretant la legislaci en el sentit de protegir el dret a la
dissidncia com a fonament dun sistema que es pretengui democrtic
incloent-hi locupaci de lespai pblic, tot aix per sobre de visions
autoritries de lordre pblic i el concepte de seguretat.
Feminismes i protocols de prevenci de la violncia masclista
a. Dur a terme una campanya institucional de sensibilitzaci contra les
agressions sexuals i els assetjaments masclistes. Aquesta campanya,
treballada de forma conjunta amb representaci d entitats i grups
feministes, tindria lobjectiu deradicar la violncia i lassetjament en espais
pblics i doci, i alhora, lobjectiu de sensibilitzar la poblaci jove entorn les
relacions abusives.
b. Desenvolupar protocols de resposta institucional a les agressions sexistes
i els assetjaments entesos com a formes de violncia masclista - als
centres educatius i a espais pblics i doci.
c. Dur a terme una campanya institucional dinformaci sobre el dret a
lavortament.
Aquesta campanya, treballada de forma conjunta amb
representaci d entitats i grups feministes, tindria lobjectiu dinformar
sobre drets sexuals i reproductius de les dones catalanes, i alhora, lobjectiu
de sensibilitzar a la poblaci jove de forma especfica com a poblaci
potencialment desinformada segons els resultats de lestudi de l'Associaci
de Planificaci Familiar de Catalunya i Balears.
12
Ajuntaments i deute: Calendaritzar plans de pagament

a. Garantir que cap ajuntament de Catalunya pugui tenir drets reconeguts
de pagaments pendents de la Generalitat per sobre el 50% del seu
pressupost d'ingressos corrents liquidats en l'ltim exercici.
b. Garantir que tot ajuntament que tingui drets reconeguts de pagaments
pendents de la Generalitat per sobre el 75% del seu pressupost d'ingressos
corrents liquidat a l'exercici 2015, t un termini de 30 dies per presentar la
seva petici de cobrament a la Direcci General d'administraci local que,
un cop verificada, la trametr al Departament d'Hisenda en un termini no
superior a 30 dies ms.
c. Que el Departament d'Hisenda es comprometi a saldar els deutes amb
aquests ajuntaments abans del 31 de desembre de 2016 per arribar complir
el comproms expressat al primer punt.
d. Garantir que tot ajuntament que tingui drets reconeguts de pagaments
pendents de la Generalitat entre el 50% i el 75% pel seu pressupost
d'ingressos corrents liquidat a l'exercici 2015, t un termini de 60 dies per
presentar la seva petici de cobrament a la Direcci General d'administraci
local que, un cop verificada, la trametr al Departament d'Hisenda en un
termini no superior a 60 dies ms.
e. Que el Departament d'Hisenda es comprometi a saldar els deutes amb
aquests ajuntaments abans del 30 de juny de 2017 per arribar complir el
comproms expressat al primer punt.
f. Garantir que aquest criteri de pagament als ajuntaments passar per
sobre qualsevol altre criteri establert per la normativa vigent.
Palau del Parlament, 4 doctubre de 2016
Mireia Boya e Busquet

Presidenta del GP CUP-CC
Anna Gabriel i Sabat

Portaveu del GP CUP-CC
13

Propuestas de Resolución de La CUP Debate Política General 2016

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Propuestas de Resolución de La CUP Debate Política General 2016

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Grup Parlamentari de la Candidatura dUnitat Popular - Crida Constituent

A LA MESA DEL PARLAMENT

Des de la CUP-CC partim dun enfocament excepcional del Debat de Poltica

Model: 255 Propostes de resoluci subsegents al debat general en el Ple

Grup Parlamentari de la Candidatura dUnitat Popular - Crida Constituent

Repblica dels drets: La recuperaci dels serveis pblics, la reversi de

Model: 255 Propostes de resoluci subsegents al debat general en el Ple

Grup Parlamentari de la Candidatura dUnitat Popular - Crida Constituent

Model: 255 Propostes de resoluci subsegents al debat general en el Ple

Grup Parlamentari de la Candidatura dUnitat Popular - Crida Constituent

Grup Parlamentari de la Candidatura dUnitat Popular - Crida Constituent

tarifes intermodals integrades, l'estalvi energtic, la superaci dels

Grup Parlamentari de la Candidatura dUnitat Popular - Crida Constituent

Grup Parlamentari de la Candidatura dUnitat Popular - Crida Constituent

Model: 255 Propostes de resoluci subsegents al debat general en el Ple

Grup Parlamentari de la Candidatura dUnitat Popular - Crida Constituent

Establir una moratria en les noves activitats extractives (especialment

En relaci a lactivitat privada en els centres sanitaris pblics:

Deixar sense efecte de manera definitiva la instrucci 5/2015 de

En relaci al transport sanitari:

Donar compliment a la Resoluci 285/XI que establia la reversi del la

Grup Parlamentari de la Candidatura dUnitat Popular - Crida Constituent

El Parlament de Catalunya insta al Govern de la Generalitat de Catalunya a:

Grup Parlamentari de la Candidatura dUnitat Popular - Crida Constituent

Comenar els estudis i trmits necessaris per a incorporar els centres

Derogaci del Decret de plantilles i provisi de llocs de treball (Decret

Grup Parlamentari de la Candidatura dUnitat Popular - Crida Constituent

Retorn a la mitja i jornada sencera. Eliminaci dels teros de jornada.

Paralitzaci i supressi del sistema de selecci de substituts per part

Eliminaci del perode de prova del personal inter

Oposicions amb oferta de places suficient amb un sistema daccs

Cobrament del mes de Juliol.

Grup Parlamentari de la Candidatura dUnitat Popular - Crida Constituent

amb necessitats sanitries, psicolgiques, de mobilitat, etc. que requereixen

Grup Parlamentari de la Candidatura dUnitat Popular - Crida Constituent

Ajuntaments i deute: Calendaritzar plans de pagament

Palau del Parlament, 4 doctubre de 2016

Mireia Boya e Busquet

Anna Gabriel i Sabat

Model: 255 Propostes de resoluci subsegents al debat general en el Ple

You might also like