Fets politics 2Republica.

Bienni reformista 31-11: En les

eleccions 12 abril van guanyar els partits republicans. Es va
exilia AlfonsXlll. Formaci dun govern provisional (partits
republicans+PSOE) i proclamaci de la 2Rep.Espa. A Catalunya
Maci a BCN proclama la repblica catalana dins la federaci
Ibrica. El desembre del 31 saprova la nova constituci,
objectius: creaci repub democrtica, eleccions lliures, vot de
les dones, govern parlamentari, separaci de lestat i lesglsia.
Del 31-33 es va intentar una profunda reforma de lestat:
supressi de privilegis de lesglsia, ensenyament laic i pblic,
matrimoni civil, llei de divorci, reducci i especialitzaci exercit,
reforma agrria, millores salarials i laborals. La repub es va
proclamar en un moment greu de crisi mundial, iniciada al 29
a NY, (crack). Amb un dficit de la borsa. Durant el perode de
govern de Maci es va produir un cert rbol al poble,
desconfiansa a aquest. Va causar una fallida de bancs i
augment de latur. Partits desquerra i sindicats van adoptar un
caracter revolucionari amb diverses vagues. 32: aixecament
anarquista en Lalt llobregat i intent de cop destat del jeneral
Sanjurjo. 33: UGT i PCE es van sumar a les protestes
revolucionaries de la CNT. Del 32-22 Agitacions camp Andalus.
11 gener 33: eixacament camperol al poble de Casas Viejas,
van assaltar una caverna de La guardia Civil. Azaa mal
informat de com van anar els fets va defensar lactitud de la
Guardia civil, i al saber la veritat va decidir dimitir.
Bienni Conservador: 33-36: Eleccions del 33 favorables a les
candidatures de dreta i de centre, va suposar na derrota per els
parits desquerra. 2 partits guanyadors: CEDA (Gil Robles) i
Partit radical (Lerroux). A Catalunya guanya la coalici
encapalada per la Lliga. Desembre 33 es va formar govern
presidit per Lerroux. Va tenir suport de CEDA i va comenar a
rectificar la legislaci republicana dels anys anteriors. Factors
que van ajudar en la victria de dretes: mala economia,
conflictivitat social, oposici empresaris, propietaris agrcoles,
esglsia a les reformes del bienni reformista, la fragmentaci
de les forces politiques desquerra i la unitat de la dreta. Bienni
conservador format per CEDA i partit radical. Va eliminar la
major part de les mesures reformistes progressistes de la
constituci i de la legislaci laboral. Govern Lerroux: paralitza
reforma agrria, dona poder a lesglsia i amnistia per les
persones que havien participat a Sanjurjo. Aquestes mesures
van provocar la radicalitzaci de les postures desquerra, i va
tamb fer augmentar la violncia de les dretes. Durant el bienni
conservador es va produir la revoluci dAstries impulsada per
la UGT. El 6 doctubre, Companys proclam lEstat catal a
Barcelona i convid loposici desquerres a formar un govern
provisional de la Repblica; el govern central decret lestat de
guerra i lexrcit esclaf en poques hores una revolta que va
tenir un mnim suport social; lautonomia catalana va ser
suspesa, mentre Companys i el seu govern eren empresonats.
El 1934, milers de presos poltics omplien les presons. El
1935, les divisions dins la coalici governamental i una
successi descndols financers van provocar el descrdit del
govern i la convocatria deleccions legislatives anticipades. El
Front Popular (coalici dels republicans desquerra, catalanistes,
PSOE i extrema esquerra) va guanyar les eleccions del 16 de
febrer de 1936, enfront dun bloc electoral de dretes. Azaa
va formar un nou govern, integrat nicament per republicans,
amb el suport parlamentari del PSOE. El nou executiu va
accelerar la reforma agrria i va restaurar lautonomia
catalana. El maig, Azaa substitu Alcal Zamora a la
presidncia de la Repblica. Durant aquests mesos, van
esclatar nombrosos conflictes socials i poltics: agitaci
socialista i anarcosindicalista (vagues i ocupacions illegals de
terres), conspiraci oberta dels oficials antirepublicans de
lexrcit, enfrontaments armats al carrer entre lextrema dreta
(falangistes i carlins) i lesquerra revolucionria (socialistes,
comunistes i anarquistes), assassinats poltics. El 17 de juliol,
la insurrecci de la guarnici militar de Melilla, i de bona part de
lexrcit el dia segent, va provocar linici de la Guerra Civil.

Perque fraca? Republica La Repblica va fracassar per

diversos motius: el programa excessivament ambicis de la
coalici republicanosocialista, que va intentar dur a terme
nombroses reformes simultnies, en poc temps i amb un
pressupost insuficient; la forta implantaci entre els
treballadors de una ideologia revolucionria hostil al sistema