Treball de Reflexi

Final
La rellevncia i el treball de l'actor
segons Copeau difereix en alguns
aspectes amb la meva prpia
concepci sobre la feina de l'actor i
la seva importncia en el teatre

Paula Muoz
1r Interpretaci / Grup 4
Introducci a les teories de l'espectacle
Professor: Boris Daussa

Reflexi final sobre la importncia que t l'actor en el mn del teatre i la

feina que fa. Comparaci amb l'autor que m'ha acompanyat durant aquest
procs: Jacques Copeau.

Treball de Reflexi FinalIntroducci a les teories de l'espectacle Paula Muoz

L'actor s un element fonamental en el teatre, per no es pot afirmar que s el ms

important perqu hi ha altres factors que tamb influeixen molt, com el director i l'autor.
Segons Copeau, aix no s cert. Per ell, l'element ms important en el teatre s l'actor
(Balts, 38).
Jo no hi estic del tot d'acord. s veritat que l'actor t un pes ms important que els
altres. En una obra, tots els artistes s'uneixen per construir una nica pea que reflecteix
les idees de tots. L'actor s el que t l'encrrec de posar-hi la interpretaci en aquesta
pea, s el responsable d'ensenyar l'obra al pblic i de defensar, aix, les idees dels
artistes. Tot i aix, l'actor no s el factor que ms importncia t, ja que sense el director
o l'autor, una obra mai es podria arribar a crear. Per tant, el treball de l'actor s igual al
dels altres per t un pes ms important, que s fer pblic el treball de tots.
L'actor ideal per Jacques Copeau s un actor que s educat de manera harmoniosa per
aprendre i desenvolupar tots els coneixements del seu art: dansa, msica, improvisaci,
acrobcia, coneixement del cos, etc (Balts, 253).
Per Copeau, el primer que ha d'aprendre un actor s ser conscient de tot el seu cos i
de la utilitat que li pot donar. Desprs, tamb s important que jugui i improvisi amb
l'objectiu de crear, que estigui en bona forma fsica, que aprengui una mica de dansa, de
cant, d'instruments, de cultura... i, per ltim, que desenvolupi la seva capacitat
d'expressar emocions i la seva flexibilitat intellectual (Balts, 240-245).
En un aspecte, estic d'acord amb Copeau: un actor, abans que res, ha de conixer el
seu cos i ser capa de saber tot el que pot fer amb ell. El cos de l'actor s el seu
instrument, per aix s'ha d'estudiar, entendre i conixer.

Treball de Reflexi FinalIntroducci a les teories de l'espectacle Paula Muoz

Ara b, no crec que l'objectiu d'un actor sigui aprendre a fer totes les arts possibles.
S que est b que ho toqui tot, perqu tota nova experimentaci ajuda al seu
aprenentatge i al coneixement del cos, per no s el ms important. Un actor utilitzar el
que spiga fer per a la creaci de la seva obra. Si sap cantar i l'obra ho requereix,
cantar, per si no sap ballar, no ballar.
En la creaci d'una obra, la feina de l'actor no s noms obeir les ordres del director i
seguir les indicacions de l'autor. L'actor parteix d'un text, d'una histria o d'una idea que
proposa l'autor i d'un plantejament que proposa el director. A partir d'aqu, l'actor
comena el seu treball.
El primer que ha de fer l'actor s jugar amb el material que t: estudiar-lo,
improvisar-lo, investigar-lo, retocar-lo, dividir-lo, repassar-lo... Ha de divertir-se i, aix,
entendre el sentit que t i les idees que vol expressar. Quan ha fet aquest treball, l'actor
comparteix amb el director el que ha trobat, i aquest tamb comparteix amb l'actor el
treball que ha fet, per poder posar en com les idees de tots dos. Aix, iniciaran la
creaci de l'obra.
Copeau creu que a partir del joc i de la improvisaci es creen noves idees (Balts,
242, 245), aix que, tant ell com jo, compartim la idea de la creaci a partir d'una
investigaci juganera i divertida, una investigaci que ens portar a descobrir nous
conceptes i nous fonaments.
Quan la creaci ja est feta i acceptada, a l'actor li toca perfeccionar la interpretaci,
s a dir, donar-li sentit a l'acci, netejar els moviments i donar la respiraci adequada en
cada moment. Per aix no vol dir que l'actor deixi de crear. Durant un procs creatiu

Treball de Reflexi FinalIntroducci a les teories de l'espectacle Paula Muoz

sempre sorgeixen noves idees, mai es deixa de crear, mai deixen de nixer noves
propostes, les quals es poden utilitzar o no.
Tots els moviments i pensaments de l'actor han de tenir un sentit. L'actor ha de saber
el que fa i perqu ho fa en cada moment. Si hi ha moviments, paraules o accions que no
aporten res de nou, vol dir que no sn necessries. Amb l'ajuda del director, l'actor ha de
saber rebutjar tot all que no sigui prioritari.
Copeau expressa aquesta mateixa idea plantejada d'una forma diferent: els actors no
han d'imitar. Si l'nic que fa l'actor s copiar els moviments que veu al seu exterior,
l'actor no s gens conscient del que fa i no li pot treure cap sentit. Per aix, el que
defensa Copeau s que l'actor ha d'experimentar personalment cada emoci que vol
expressar, per aix, desprs, entendre els moviments que sn essencials i el perqu de
cada moviment (Balts, 286).
Jo crec que est b que un actor experimenti l'emoci que vol expressar, per no s
del tot necessari. Si l'actor hagus de passar per cada emoci de les que vol expressar, el
teatre seria com una mena de terpia. El que ha de fer un actor, des del meu punt de
vista, s, simplement, entendre aquella emoci.
No vull negar la idea defensada per Copeau que, si una cosa no l'has viscuda, et ser
ms difcil interpretar-la. El que vull dir s que en aix consisteix la feina de l'actor, en
investigar i trobar coses diferents, que no hagi vist o experimentat, en adonar-se de les
emocions que pot arribar a sentir en situacions que no ha viscut i ser capa d'entendreles i interpretar-les.

Treball de Reflexi FinalIntroducci a les teories de l'espectacle Paula Muoz

Un cop totes les accions i els moviments tenen un sentit, s molt important que cada
acci tingui el ritme que necessita. El ritme d'una escena neix de l'ordenaci dels
pensaments del personatge i de la respiraci.
L'actor ha de ser conscient, a part dels moviments que fa, de tots els pensaments del
personatge, s a dir, el seu monleg interior. Aquests pensaments, que l'actor ha de
clarificar i ordenar per tal que s'entenguin, seran els que provoquin els moviments.
I un cop ordenats els pensaments, s completament primordial que l'actor respiri.
Amb aix, vull dir que no es precipiti, que es prengui el temps necessari en cada
moment. Una respiraci adequada donar les eines necessries a l'actor per portar
correctament el ritme d'una escena.
Una idea de Copeau que reflecteix el tema de la respiraci s la idea del silenci, de la
immobilitat. Ell entn aquesta immobilitat com el temps de preparaci interna que
necessita el personatge abans de respondre una rplica (Balts, 289). Tots dos estem
d'acord en el fet que aquest silenci, aquest temps preparatiu no s inexpressiu, tot el
contrari, s que li dna el sentit a l'acci que ve desprs.
Un altre tema important s l'escolta. Si hi ha ms d'un actor a escena, han d'escoltarse: desprs de la rplica d'un intrpret, la resposta de l'actor no pot ser mecnica i
premeditada, sin que ha de nixer de la rplica de l'altre, s a dir, ha d'adoptar la seva
respiraci, el seu ritme.

Treball de Reflexi FinalIntroducci a les teories de l'espectacle Paula Muoz

Finalment, per Jacques Copeau, el treball de l'actor no s un simple ofici on s'aprn

la tcnica i l'esperit de la professi, sin que, a ms, l'actor s'entrega completament al
teatre i treballa l'ofici des de les seves emocions (Balts, 254).
Per mi, en canvi, no s del tot aix. Jo defenso que el teatre s un art que s'ha de
gaudir al mxim, on les emocions i els sentiments sempre floreixen i sn experincies
que t'ajuden com a persona, per no crec que les nostres emocions estiguin al servei del
teatre, sin que nosaltres les descobrim grcies al teatre, i desprs, fem la nostra prpia
reflexi.
Per concloure el treball, puc afirmar que les idees de Copeau sobre el treball d'un
actor i les meves s'assemblen, per no acabem de coincidir del tot en alguns aspectes. I
la importncia que t l'actor per Copeau, jo, la comparteixo, encara que no afirmo que
sigui el ms primordial, perqu llavors estaria desvalorant el treball dels altres artistes,
el qual tamb s fonamental en una obra de teatre.

BIBLIOGRAFIA
Balts, Blanca, 2002. "Hay que rehacerlo todo" Escritos sobre el teatro de
Jacques Copeau. Madrid: Publicaciones de la Asociacin de Directores de
Escena de Espaa.
Ruiz, Borja, 2008. El arte del actor en el siglo XX. Bilbao: S.L. Artezblai.