Professional Documents
Culture Documents
Comparación Teatro de Jacques Copeau
Comparación Teatro de Jacques Copeau
Final
La rellevncia i el treball de l'actor
segons Copeau difereix en alguns
aspectes amb la meva prpia
concepci sobre la feina de l'actor i
la seva importncia en el teatre
Paula Muoz
1r Interpretaci / Grup 4
Introducci a les teories de l'espectacle
Professor: Boris Daussa
Ara b, no crec que l'objectiu d'un actor sigui aprendre a fer totes les arts possibles.
S que est b que ho toqui tot, perqu tota nova experimentaci ajuda al seu
aprenentatge i al coneixement del cos, per no s el ms important. Un actor utilitzar el
que spiga fer per a la creaci de la seva obra. Si sap cantar i l'obra ho requereix,
cantar, per si no sap ballar, no ballar.
En la creaci d'una obra, la feina de l'actor no s noms obeir les ordres del director i
seguir les indicacions de l'autor. L'actor parteix d'un text, d'una histria o d'una idea que
proposa l'autor i d'un plantejament que proposa el director. A partir d'aqu, l'actor
comena el seu treball.
El primer que ha de fer l'actor s jugar amb el material que t: estudiar-lo,
improvisar-lo, investigar-lo, retocar-lo, dividir-lo, repassar-lo... Ha de divertir-se i, aix,
entendre el sentit que t i les idees que vol expressar. Quan ha fet aquest treball, l'actor
comparteix amb el director el que ha trobat, i aquest tamb comparteix amb l'actor el
treball que ha fet, per poder posar en com les idees de tots dos. Aix, iniciaran la
creaci de l'obra.
Copeau creu que a partir del joc i de la improvisaci es creen noves idees (Balts,
242, 245), aix que, tant ell com jo, compartim la idea de la creaci a partir d'una
investigaci juganera i divertida, una investigaci que ens portar a descobrir nous
conceptes i nous fonaments.
Quan la creaci ja est feta i acceptada, a l'actor li toca perfeccionar la interpretaci,
s a dir, donar-li sentit a l'acci, netejar els moviments i donar la respiraci adequada en
cada moment. Per aix no vol dir que l'actor deixi de crear. Durant un procs creatiu
sempre sorgeixen noves idees, mai es deixa de crear, mai deixen de nixer noves
propostes, les quals es poden utilitzar o no.
Tots els moviments i pensaments de l'actor han de tenir un sentit. L'actor ha de saber
el que fa i perqu ho fa en cada moment. Si hi ha moviments, paraules o accions que no
aporten res de nou, vol dir que no sn necessries. Amb l'ajuda del director, l'actor ha de
saber rebutjar tot all que no sigui prioritari.
Copeau expressa aquesta mateixa idea plantejada d'una forma diferent: els actors no
han d'imitar. Si l'nic que fa l'actor s copiar els moviments que veu al seu exterior,
l'actor no s gens conscient del que fa i no li pot treure cap sentit. Per aix, el que
defensa Copeau s que l'actor ha d'experimentar personalment cada emoci que vol
expressar, per aix, desprs, entendre els moviments que sn essencials i el perqu de
cada moviment (Balts, 286).
Jo crec que est b que un actor experimenti l'emoci que vol expressar, per no s
del tot necessari. Si l'actor hagus de passar per cada emoci de les que vol expressar, el
teatre seria com una mena de terpia. El que ha de fer un actor, des del meu punt de
vista, s, simplement, entendre aquella emoci.
No vull negar la idea defensada per Copeau que, si una cosa no l'has viscuda, et ser
ms difcil interpretar-la. El que vull dir s que en aix consisteix la feina de l'actor, en
investigar i trobar coses diferents, que no hagi vist o experimentat, en adonar-se de les
emocions que pot arribar a sentir en situacions que no ha viscut i ser capa d'entendreles i interpretar-les.
Un cop totes les accions i els moviments tenen un sentit, s molt important que cada
acci tingui el ritme que necessita. El ritme d'una escena neix de l'ordenaci dels
pensaments del personatge i de la respiraci.
L'actor ha de ser conscient, a part dels moviments que fa, de tots els pensaments del
personatge, s a dir, el seu monleg interior. Aquests pensaments, que l'actor ha de
clarificar i ordenar per tal que s'entenguin, seran els que provoquin els moviments.
I un cop ordenats els pensaments, s completament primordial que l'actor respiri.
Amb aix, vull dir que no es precipiti, que es prengui el temps necessari en cada
moment. Una respiraci adequada donar les eines necessries a l'actor per portar
correctament el ritme d'una escena.
Una idea de Copeau que reflecteix el tema de la respiraci s la idea del silenci, de la
immobilitat. Ell entn aquesta immobilitat com el temps de preparaci interna que
necessita el personatge abans de respondre una rplica (Balts, 289). Tots dos estem
d'acord en el fet que aquest silenci, aquest temps preparatiu no s inexpressiu, tot el
contrari, s que li dna el sentit a l'acci que ve desprs.
Un altre tema important s l'escolta. Si hi ha ms d'un actor a escena, han d'escoltarse: desprs de la rplica d'un intrpret, la resposta de l'actor no pot ser mecnica i
premeditada, sin que ha de nixer de la rplica de l'altre, s a dir, ha d'adoptar la seva
respiraci, el seu ritme.
BIBLIOGRAFIA
Balts, Blanca, 2002. "Hay que rehacerlo todo" Escritos sobre el teatro de
Jacques Copeau. Madrid: Publicaciones de la Asociacin de Directores de
Escena de Espaa.
Ruiz, Borja, 2008. El arte del actor en el siglo XX. Bilbao: S.L. Artezblai.