Methodos 1, 2012

303

La nissaga catalana del mn clssic

Montserrat Tudela i Penya
Revista Auriga
mtudelapenya@gmail.com

Recepci: 19/09/2011
Resum

La nissaga catalana del mn clssic s un volum que cont un recull de 165 semblances
de les persones que, al llarg de la histria del nostre poble, han tingut una ptria
comuna: el mn clssic. s una obra collectiva plantejada com un dileg a travs del
temps entre els qui ja no hi sn i els qui en som hereus i encara habitem en aquesta
ptria comuna a les terres de llengua catalana. s un intent de trobar les interaccions i
les aportacions de les persones des de diverses dimensions i perspectives del mn
clssic, i establir les relacions de mestratge i collaboraci que hi ha entre els
protagonistes.
Paraules clau: Auriga, influncia clssica, intellectuals, Catalunya, biografia.

La nissaga catalana del mn clssic s un volum que cont un recull de 165

semblances de les persones que, al llarg de la histria del nostre poble, han tingut una
ptria comuna: el mn clssic. s una obra collectiva plantejada com un dileg a travs
del temps entre els qui ja no hi sn i els qui en som hereus i encara habitem en aquesta
ptria comuna a les terres de llengua catalana. s un intent de trobar les interaccions i
les aportacions de les persones des de diverses dimensions i perspectives del mn
clssic, i establir les relacions de mestratge i collaboraci que hi ha entre els
protagonistes.
El llibre lhem ents com el projecte delaborar un arbre genealgic de les persones
que, al llarg dels segles, han dedicat latenci al mn clssic,en sentit ampli, incloent-hi
la filologia, larqueologia, la histria, larxivstica, la filosofia, el pensament poltic o la
sociologia arreu de les terres de parla catalana
Des dun primer moment vam voler que fos una obra collectiva, perqu volem
donar una visi de conjunt del que hem estat i del que som, en un intent de contribuir a
saber el que volem ser en aquesta nova era de la globalitzaci en qu les identitats dels
pobles tendeixen a difuminar-se i per tant, cal reforar-les per oferir al mn tota la
riquesa que representen. I nosaltres el que hem volgut fer s deixar escrit lesquelet,
lADN de la nostra identitat com a poble que passa per Grcia i Roma.
I ho hem volgut fer recuperant larbre genealgic de les persones que generaci rere
generaci han treballat en aquest sentit.
Aquesta era la idea inicial que va sorgir el dia 30 de maig de 2008 quan vam
presentar el nmero 50 de la revista Auriga (lnica publicaci peridica en catal
dedicada a la divulgaci del mn clssic) a la seu del Museu dArqueologia de
Catalunya, essent-ne aleshores el director Pere Izquierdo. En acabar lacte, parlant en
Pere Izquierdo arqueleg, Norbert Bilbeny filsof i jo mateixa filloga, el Dr.

304

Methodos 1, 2012

Montserrat Tudela i Penya

Bilbeny ens va proposar de fer a lAuriga un pster darbre genealgic dels clssics
catalans per tal de repartir als centres densenyament i de cultura.
Parlant, parlant, vam decidir de dedicar un nmero de la revista a aix. I vam
comenar a elaborar la llista dels membres de la nissaga catalana del mn clssic. Vam
veure que una revista no era suficient. I vam treure el nmero 52 dAuriga com a petit
tast del que seria aquest llibre. I en vista de la bona acollida del nmero 52 ens vam
posar a treballar ja en ledici daquest llibre.
Per a la inclusi dels personatges van seguir aquest criteri: havien dhaver format
part de la histria de la nostra naci amb la voluntat expressa de beure del mn clssic:
per aix s la nissaga catalana. Es dna la paradoxa que alguns dels personatges no
han escrit una sola lnia en catal, sobretot els antics, que escrivien en llat. Per tots han
deixat la seva petjada en la cultura catalana. Per tant, si detecten alguna absncia de
persones que, tot i viure i treballar als territoris de parla catalana, no hi sn, pensin si us
plau si van ser ells mateixos els que es van excloure de formar part de la cultura
catalana. Si ells es van excloure, no serem nosaltres qui els inclourem, i ms quan ja no
els ho podem preguntar. Tampoc no hem incls totes les persones que han recollit la
tradici clssica en la seva vida i obra, simplement, perqu serem tots els catalans.
Hem volgut fer un llibre que fos un dileg dunes persones que donen veu a les
altres. Cada personatge i cada autor dialoguen a travs del temps i hi reconeixen la
vivncia de laltre.
Quan anvem avanant en lobra, ens vam adonar de diverses coses, que no estaven
en les nostres intencions inicials:
En primer lloc ens vam adonar, ja en lelaboraci de les llistes, que hi ha tota una
generaci que ens pertoca a nosaltres aqu presents recuperar-la de loblit histric i
trobar-los el lloc en la memria collectiva, sobretot aquella generaci destil
noucentista que van viure en un dels perodes ms grisos i perillosos de la nostra
histria com va ser la darrera llarga dictadura que vam patir. Per exemple, el mateix
terme noucentisme hem perms massa sovint que en alguns ambients fins i tot en
alguns intellectualment potents sigui emprat com un terme negatiu que subratlla
noms lactitud duns poques figures i, en canvi, no reconeix la tasca immensa de
construcci nacional que ens van deixar i de la qual sens cap mena de dubte vivim
encara.
En segon lloc vam veure que lobra pot esdevenir un modest primer gra per a la
histria encara no escrita dels estudis clssics a Catalunya des de les diferents
perspectives.
I en tercer lloc, ens vam adonar de la gran incidncia i les grans aportacions que
han tingut els protagonistes de la nissaga al llarg de la histria en les institucions
poltiques i culturals catalanes.
De fet, tenem la intenci dincloure una llista dinstitucions com a apndix del
llibre: en sortien 424, des de lInstitut dEstudis Catalans fins a institucions tan diverses
com la Biblioteca de Catalunya, tots els museus nacionals o que haurien de ser-ho (el
Museu dArqueologia de Catalunya, el Museu Nacional dArt de Catalunya), o lefmer
Banc de Catalunya, les histriques Corts Catalanes, abadies, arxius, ateneus i centres
excursionistes que tanta feina de recuperaci de la nostra dignitat histrica van fer en
temps difcils del segle XX, partits poltics, la Generalitat de Catalunya, el Parlament
de Catalunya, totes les universitats catalanes amb els seus precedents dels Estudis
Generals I algunes tan llunyanes com el senat de la Repblica Veneciana o lInstitut
Arqueolgic Imperial de Berln. En totes elles els membres de la nissaga catalana del
mn clssic han fet grans aportacions.

La nissaga catalana del mn clssic

Methodos 1, 2012

305

Per vam decidir deixar-ho per a una segona part daquesta obra: trigarem uns anys,
per tamb farem una histria de les institucions catalanes que tinguin lhumanisme
com a fil conductor.
I no volem acabar sense donar una recomanaci de lectura i que s la manera en
qu ens vam plantejar lobra: llegir el llibre de la primera a la darrera pgina, no saltant
per anar a buscar les semblances que ens criden latenci per alguna cosa. Noms llegint
el llibre full rere full es poden reconixer lADN que ens va imprimir Grcia i Roma i
que passa per lEuropa carolngia, el nacionalisme no imperialista sin el que posa al
centre lindividu, i la constant obsessi per la cultura, el saber, la formaci i la llibertat
dels que ens han precedit i ens han configurat com a poble i a qui dediquem aquest
llibre.

Bibliografia
Montserrat TUDELA I PENYA; Pere IZQUIERDO I TUGAS (eds.) (2011), La nissaga
catalana del mn clssic, Barcelona, Auriga.

Curriculum
Montserrat Tudela i Penya s llicenciada en Filologia Grega per la UB. Mster en Papirologia
per la Universitat Rovira i Virgili. Estudis de cincia poltica al Centre dEstudis i
Documentaci Internacionals de Barcelona (CIDOB) i, tamb, de la Uni Europea al Patronat
Catalunya Mn. Desprs dexercir uns anys la docncia a lensenyament secundari, actualment
dirigeix la revista Auriga.

306

Methodos 1, 2012