T9 Descriu les caracterstiques bsiques de la poesia actual

Al comenament de la dcada dels 70 es recuper l'obra de J. V. Foix i es publicaren dos

llibres cabdals que superaren el realisme i inclinaren la poesia catalana de les darreres
dcades cap al simbolisme i l'experimentalisme: Els Miralls (1970), de Pere Gimferrer, i
Poesia rasa (1970), de Joan Brossa.
La poesia no-realista, que en pocs anys es convert en hegemnica, present les
caracterstiques segents:
(a) Nous parmetres del codi textual: la pretensi del poeta, d'acord amb els
plantejaments esttics del moment, introdua el lector dins el text o del discurs que
conformava l'escriptura mateixa, la qual no necessriament contenia una ancdota o
un argument.
(b) Prctica rebel: connectant amb prctiques d'escriptura que havien conformat la
histria de la poesia del segle XX el simbolisme, l'avantguardisme, el surrealisme,
etc., la poesia es consider com un discurs autnom, contrari a la lgica del
realisme.
(c) Nous valors de la paraula potica: la paraula potica deix de ser utilitzada per a
narrar i pass a suggerir, a evocar, a ser imaginativa i ambigua.
(d) La poesia, eina d'investigaci: la poesia fou considerada de nou com una eina
d'investigaci de la subjectivitat del poeta, com un cam d'accs al mn de les idees,
que don lloc a mltiples actituds creatives, relacionades amb el mn onric. El
poema deix de ser difan per a ser hermtic.
(e) Nous arguments: els poetes argumentaren des de punts de vista innovadors, com
ara la reivindicaci de la dissidncia, la ruptura amb els valors de la tradici cultural,
familiar i social, el desig de modernitat i l'afany d'universalisme.
L'any 1973 la poesia valenciana, de forma simultnia al que s'esdevenia en la poesia
catalana (1973: Llibres del Mall, Ramon Pinyol i Xavier Bru de Sala) salluny del
realisme precedent. Els nous referents foren Joan Navarro (1974: Grills esmolen
ganivets a trenc de por) i Salvador Jfer (1974: L'esmorteda estela de la platja).
Lantologia dAmadeu Fabregat (1974: Carn fresca) recoll aquest canvi dorientaci.
Durant els anys 80 la poesia continu si fa no fa els mateixos parmetres. Els poetes
elaboraren una visi de la realitat des del jo, a travs de la suma de vivncies
personals, i conceberen la poesia com a expressi de la prpia intimitat i com a
formulaci dexperincies personals. Definitivament s'accept el mestratge de tots els
grans poetes del s. XX: Foix, Brossa, Ferrater, Carner, Espriu, Estells, Pere Quart.
Als anys 90 abandonaren la idea d'actuar com a memria collectiva o com a impulsors
de la transformaci social, tendiren a l'autobiografia i a la intimitat i sovint
manifestaren un acusat escepticisme. Al marge d'altres consideracions, prevalgu la
pretensi de l'obra ben feta. S'hi observ una tendncia al recolliment del discurs, amb
poemes ms breus i menys emftics, ms ntims, ms allusius i menys rotunds.
[460 paraules]

http://www.tv3.cat/videos/207781352/Joan-Brossa-laventura-del-poeta#
http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=689