FRANCISCO SNCHEZ DE LAS BROZAS I PORT ROYAL

La reforma de la gramtica llatina i el mtode racionalista

Ana Martnez Gea
Franciscus Sanctius Brocensis (1523-1600)

Es centra en la forma sistemtica i racional de sistema lingstic.

DADES BIOGRFIQUES
- Es va formar a vora, Lisboa i Salamanca.
- Va obtenir la ctedra de retrica en aquesta universitat
el 1573, i la de grec en 1576.
- La seua vida com a professor va quedar marcada pels
tres processos que va patir amb la Inquisici ja que
creia en la ra com a arma per a comprendre el mn.

OBRES
Arte para saber latn (1595),
Grammaticae graecae compendium (1581)
Verae brevesque latinae institutiones (1587)
Minerva sive de causis linguae latinae (1587)
A ms:
-

IDEES PEDAGGIQUES
- La primera causa de corrupci de
lensenyament i de la cultura s el fet de
creure les afirmacions dels mestres sense
comprovaci.
- Noms hem de creure all que es desprenga
duna explicaci racional.
- Les seues classes eren obertes, fomentava el
debat i la llibertat de pensament

Obres retriques: De arte dicendi, amb finalitats didctiques.

Obres filosfiques: De nonnullis Porphyrii erroribus, que li va
valdre la persecuci de la Inquisici.
Obres filolgiques de gran erudici, fonamentalment edicions,
comentaris i traduccions de Virgili, Horaci, Persi, Ovidi, Alciato
i Poliziano. Tamb va estudiar Juan de Mena i Garcilaso de la
Vega.

LES GRAMTIQUES DESCRIPTIVES

Verae brevesque Grammatices Latinae institutiones:
molt completa.
Arte para en breve saber latn: servir dinspiraci a
la gramtica maiansiana.
De Grammaticae partibus libellus: es centra sobretot
en les parts de loraci.
Grammatica Graeca:segueix els principis descriptius
de les Institutiones llatines.

LA MINERVA (1587) Minerva sive de causis linguae

Latinae
-

Dna ra dels mecanismes lingstics interpretats de

manera lgica, no dacord amb lusus scribendi dels
autors.
T en consideraci les obres dApoloni Dscol, Prisci i
dobres contempornies, com ara De emendata structura,
de Tomasso Linacro (1524) i De causis linguae Latinae
(1540) de Giulio Cesare Scaligero.
ORIGINALITAT: distinci entre el nivell gramatical
duna llengua i el nivell ds.
ESTRUCTURA: Estudi de les parts de loraci. Del nom.
Del verb. De les figures.

LA GRAMTICA GENERAL
LA GRAMTICA GENERAL
-

La doctrina semntica del Brocense parteix de

lafirmaci que la primera llengua va tenir
significats unvocs i perfectes.
Les estructures subjacents es transformen en la
seua realitzaci final per omissi, addici i
elipsi. I aquesta busca la connexi entre
lestructura profunda i lestructura superficial.

Es proposa enunciar els principis comuns a qu

responen totes les llenges.
Grammaire gnrale et raisonne contenant les
fondemens de l'art de parler, expliqus d'une manire
claire et naturelle (1660) publicada per Antoine
Arnauld i Claude Lancelot, coneguda com Gramtica de
Port-Royal : obra ms coneguda daquesta tendncia
durant el s. XVII.
La caracterstica de Port Royal s posar en marxa un
dispositiu lgic que reporta les estructures de la llengua
a les estructures del pensament.
Lancelot, a partir dac, propugna una reforma de
lensenyament de llenges: Cal fer menys atenci a les
formes i usos de la llegua, i ms als principis generals
que la governen.
La comunicaci es realitza a travs de la paraula.
El llenguatge s la representaci del pensament lgic,
com que la lgica s universal, cal que hi haja uns
principis universals que governen les llenges.
Els principis del raonament de Descartes han guiat els
autors de la Gramtica general i els seus successors.