Hacia qu lado se inclina la verdad?

Hacia el lado de los

dems y de su cobarda, o hacia el lado de quienes
han osado mirar cara a cara la locura y la muerte?
Lev Shestov (1866-1938)

1. Introducci
Langoixa i el pessimisme sn dos elements constants en Lhabitaci del nen (2003),
obra teatral de Josep M. Benet i Jornet. De fet, sn dos aspectes en els quals es pot
aprofundir de maneres diverses, cosa que ens ajuda a apreciar la gran riquesa teatral del
dramaturg catal. Aquest fet resulta fins i tot ms evident si, tal com ens proposem fer
amb aquest assaig, relacionem diverses qestions de lobra de carcter angoixant i/o
pessimista amb les teories o concepcions de diversos pensadors i intellectuals, com sn
Arthur Schopenhauer (1788-1860), Sren Kierkegaard (1816-1855) i Sigmund Freud
(1856-1939).

2. Interpretacions del principi de lobra: linici del conflicte

Tractant-se de teatre, que sol presentar-se en peces molt concentrades perqu no es perdi
la tensi del conflicte, s important notar que tots els elements que hi apareixen hi sn
per una ra: tots tenen un significat, i Benet i Jornet s un mestre en aquest mbit.
Endinsant-nos en el text, doncs, no conv passar per alt les primeres paraules de lobra,
dites per una veu que, en principi, ens s desconeguda. Aquestes paraules conformen
una forma popular dacabament de conte infantil: Aix era un gat, aix era un gos, / i
aquest conte ja sha fos1.

Segons Sharon G. Feldman, aquesta frmula ens situaria en un context de carcter

fantstic2. De totes maneres, tamb s possible gratar una mica ms i anar ms enll
remarcant que aquestes paraules no indiquen altra cosa que el final dun conte de fades,
que tamb podria implicar el final de la fantasia o, almenys, duna part daquesta. Tal
vegada all que ens indica aquesta frmula popular s que sha acabat el conte i que, per
consegent, comena una altra realitat que en dista, aquest cop sense finals felios, com
lespectador podr observar a mesura que avana lobra. Aix, dentrada, podria
introduir subtilment el pessimisme en lobra des dun primerssim moment.

BENET I JORNET, Josep M. Lhabitaci del nen. Barcelona: Edicions 62 (2003), pg. 25
FELDMAN, Sharon G., Una mirada fenomenolgica: Josep M. Benet i Jornet, a Sharon G. Feldman, A lull
de lhurac. Teatre catal contemporani. Barcelona: LAven (2011), pg. 160
2

Aquestes dues lnies inicials encara poden esdevenir ms plenes de significat si hi

apliquem el concepte de langoixa segons Kierkegaard. Dentrada, aquest pensador
dans afirma en una de les seves obres principals que langoixa humana s
conseqncia del pecat original3. Tenint en compte que, per una banda, aquest pecat s
tan greu per a la Humanitat que li suposa el final de la ignorncia i de la innocncia i el
comenament duna existncia de penries a causa de ladquisici del coneixement, i
que, per laltra, un dels motius fonamentals en Lhabitaci del nen s, precisament, la
qesti del saber, es pot establir un parallelisme certament interessant. Daquesta
manera, la presncia de lacabament de conte al principi de lobra podria voler dir que
sha acabat la innocncia de la infantesa i que, per tant, comena una vida adulta
damargor, de malestar i, per descomptat, dangoixa. Aquesta ltima apareixeria
encarnada en el personatge de la mare, que participa en el conflicte teatral de lobra en
s, el qual inclou aquest problema del saber derivat del pecat original i de la fi dels mons
de fantasia, fins al punt que ni lespectador mateix sap si el nen s mort, com pensa la
mare, o segueix viu, com creu el pare.
Aquesta concepci de Kierkegaard de langoixa causada per lantic pecat original es
podria contrastar amb el punt de vista psicoanaltic de Freud. Segons aquest neurleg
austrac, langoixa pot sorgir precisament a causa del coneixement: s el saber ms all
que promou langoixa, perqu permet de reconixer el perill a temps4, afirma el
pensador. Per tant, per a Freud la mare tindria angoixa perqu sap, per una part, perqu
s ms protectora amb el fill i a lobra s mostrada com la figura que s ms conscient
dall que li conv ms al nen i, per laltra, perqu, segons diu i creu ella, s
coneixedora del fet que el nen s mort, al contrari del seu home.

3. Angoixa i pessimisme en els personatges de Lhabitaci del nen: la mare

A continuaci, centrant-nos en lmbit concret dels personatges, que sn un matrimoni
amb un fill, es pot dir que langoixa i el pessimisme apareixen reflectits sobretot, i com
ja hem pogut intuir, en la figura de la mare. Ja a la primera part, per exemple, enmig
duna conversa amb el fill sobre el meteorit, la dona pensa en les connotacions
3
4

KIERKEGAARD, Sren. El concepto de la angustia. Madrid: Coleccin Austral (1940), pg. 53

FREUD, Sigmund. Langoixa. Barcelona: Edicions 62 (1995), pg. 7

negatives i catastrfiques que podria tenir un daquests cossos si fos de grans

magnituds5. A ms a ms, es queixa al seu marit quan aquest vol obrir el balc, ja que
no vol que el nen es posi malalt i, a ms, ens dna la sensaci que intueix un perill que
es confirmar al final de la primera part, A. Aquest tipus de sentiment dangoixa
sembla correspondre a la definici dall que Freud entn com angoixa real, aix s,
aquella que sens apareix com a quelcom molt racional i entenedor [...] s una reacci a
la percepci dun perill extern, s a dir, a un dany expectat i previst6.
De totes maneres, on langoixa i el pessimisme poden ser examinades amb ms riquesa
s a partir de la segona part, Be, ja que el fet terrible i desencadenant del conflicte, la
caiguda del nen, ja ha tingut lloc. Schopenhauer va comenar a plantejar-se les seves
qestions ms filosfiques a partir duna experincia vital intensa en veure un nombre
gran de presoners patint i, tal com li passa a Schopenhauer, la mare i el pare tamb
viuen un fet traumtic, la caiguda, que els far pensar i, alhora, far plantejar-se als
espectadors la qesti del saber7. No debades, segons Schopenhauer s la mort mateixa
all que incita lsser hum a filosofar, a pensar, a conixer, ja que la mort s la finalitat
ltima de la vida8. En una vida sin dolor ante la experiencia del mal y sin la aterradora
certeza de la muerte, no habra filosofa, diu Schopenhauer amb paraules de Spierling9,
cosa que precisament crea el conflicte, sense el qual no existiria un teatre reeixit. Tal
vegada la suposada mort del nen, sigui real en la histria o no, essent tan prematura, tan
primerenca, encara dna ms peu a pensar, daqu el gran debat que sarriba a originar
entre pare i mare, que esdev clau en tota lobra i podria ser resumit amb la cita de
Shestov que encapala aquest assaig10.

Aix doncs, aquesta caiguda pel balc ser aquella que originar els dos monlegs que
entraran en discussi durant la resta de lobra: el de la mare, pessimista, que mostra amb
fredor i cinisme i est convenuda que el nen s mort, i el del pare, ms optimista, que

BENET I JORNET, Josep M. (2003), pg. 52-53

FREUD, Sigmund (1995), pg. 7
7
SPIERLING, Volker. El pesimismo en Schopenhauer, a Enrahonar: quaderns de filosofia, nm. 17 [en
lnia]. Barcelona: Universitat Autnoma de Barcelona (1991) [http://www.raco.cat/index.php/enrahonar/
article/viewFile/42783/90829], pg. 44
8
SPIERLING, Volker (1991), pg. 43
9
Ibid.
10
SHESTOV, Lev, citat dins MALDONADO ORTEGA, Rubn. Kierkegaard y la filosofa existencial, a
Psicologa desde el Caribe, nm 7 [en lnia]. Barranquilla: Universidad del Norte (2001)
[http://rcientificas.uninorte. edu.co/index.php/psicologia/article/viewFile/778/434], pg. 105
6

sembla estar segur que el nen s viu i tant sa com sempre11. s a causa daquests
dilegs, espai i temps ms expressionistes que podem analitzar alguns aspectes de
manera ms filosfica12. De fet, es podria dir que s precisament lenfrontament, fruit
daquestes visions oposades de la realitat, que transmet tristesa i, alhora, crea una
atmosfera de pessimisme.
Podem dir que la mare mant una actitud pessimista perqu, entre daltres coses, s
incapa de veure de manera positiva ladveniment duna nova vida, que hauria de ser
motiu de felicitat tot i les circumstncies en qu es troba. A ms de langoixa real que
hem anomenat, Freud tamb reconeix una altra angoixa, langoixa neurtica, tamb
coneguda com angoixa dexpectaci o expectaci angoixosa13. Es tracta duna angoixa
constant i, fixant-nos en el personatge de la mare a partir de la segona part, no seria pas
descabellat pensar que la dona pateix aquest tipus dangoixa, ja que sembla estar sumida
en un mn totalment negre i inestable. Encara sembla ms clar amb la segent cita, en la
qual Freud fins i tot relaciona angoixa amb pessimisme:
Les persones turmentades per aquesta mena dangoixa preveuen sempre la ms
horrible de totes les possibilitats, interpreten cada casualitat com a avs dun estrall,
i exploten qualsevol inseguretat en el sentit ms fatal. La propensi a aquestes
esperances de calamitat s un tret de carcter en moltes persones que normalment
[...] sn tractades dhiperangoixades o pessimistes.14

s freqent en Freud la relaci de problemes psicolgics duna persona amb els

conflictes interns de tipus sexual daquesta mateixa. De fet, en la primera part, la mare i
el pare semblen gaudir dunes relacions ntimes satisfactries, per a la segona part s
mencionat en un dels dilegs entre ambds que han deixat de practicar lacte sexual des
de la nit abans que el nen caigus del balc, i fins i tot hi ha un intent de realitzar-ho just
desprs, per aquest s frustrat per una trucada de telfon i, tamb en part, per langoixa
i el patiment constant de la mare15. Freud veuria sentit en aquest fet, ja que, segons ell,
hi pot haver moments en qu la libido desapareix i aquesta s substituda per
langoixa16. Per tant, una relaci entre langoixa i la situaci sexual podria ser aplicable
en la mare segons la psicoanlisi freudiana. A ms a ms, podrem afirmar que
11

FELDMAN, Sharon G. (2011), pg. 161

Ibid.
13
FREUD, Sigmund (1995), pg. 11
14
Ibid.
15
BENET I JORNET, Josep M. (2003), pg. 80-82
16
FREUD, Sigmund (1995), pg. 17
12

langoixa de la mare no noms condiciona les relacions sexuals, sin tamb les afectives
en general. Ho podem veure si ens fixem en lactitud de la mare envers el pare en tot el
conflicte, i tamb envers el nen quan el pare insisteix que aquesta el miri cap al final de
la segona part, Da17, ja que, com diu Freud, langoixa s la moneda corrent per la
qual es canvien o poden sser permutats tots els impulsos dafecte quan el contingut de
representacions corresponents s venut per part de la repressi18.
s tamb al final de la part Da que es produeix un altre dels fets que marquen lobra,
s a dir, el sucidi de la mare amb el cter, ja present en diversos moments al llarg de
tota la representaci, com un mal presagi. Aquesta acci, tan cabdal, tampoc no est pas
exempta de sentit filosfic. Segons Schopenhauer, el sucidi de la mare probablement
seria una conseqncia del pessimisme, ja que ella no troba cap altra soluci ni consol.
Aquesta comparaci ens resulta encara ms evident si tenim en compte que el ttol dun
dels assajos del filsof alemany s, de fet, Filosofar s aprendre a morir19.

Segons Freud, tamb li podrem trobar una explicaci al sucidi de la mare. Per al
psicoanalista, langoixa s capa de fer que el malalt es decideixi a prendre les decisions
ms terribles20. Aix doncs, la mare, que podria ser qualificada de malalta segons Freud,
adopta la mesura de la seva prpia mort, que alhora pot ser vista com una fugida duta a
terme desprs de comparar, valorant-les fredament, les prpies forces i la magnitud de
lamenaa que li suposen la prdua del seu fill21.

4. Interpretacions del final de lobra: el pare

Lescena final Ri, equivalent a la tercera part, est tamb carregada de connotacions
filosfiques, que aquest cop estarien ms centrades en la situaci del pare i el fill. Es
podria dir que el pare no s pessimista com la mare perqu, com diu Feldman, se situa a
un no-lloc sense espai ni temps on, per tant, fuig de la idea de racionalitat (per aix la

17

BENET I JORNET, Josep M. (2003), pg. 108-110

FREUD, Sigmund (1995), pg. 5
19
SPIERLING, Volker (1991), pg. 43
20
FREUD, Sigmund (1995), pg. 5
21
FREUD, Sigmund (1995), pg. 7
18

idea de les tretze de la nit, una hora que, en principi, no existeix al mn real)22. Aix tal
vegada implicaria una no-existncia del mn tal com el veu la mare o, almenys, la
presncia de diferents mons, que alhora desperten ladmiraci del pare i la inquietud
encuriosida del nen. Segons Schopenhauer, la admiracin sobre la enigmtica
facticidad del mundo lleva al hombre a preguntar si no sera posible que este mundo no
existiera en absoluto23, i aquest s precisament el dubte que pot sorgir en lespectador o
lector en veure quina s la realitat per al pare.
Daquesta manera, el pare seria vist com un fantasis per a Schopenhauer, que
segurament es posaria del costat de la mare, qui no ofereix altra resposta que el
pessimisme, culminat amb la seva prpia mort, a la pregunta por el origen del mal,
incalculable y sin nombre, del tremendo dolor que desgarra el mundo que es fa el
mateix filsof i que podria relacionar-se amb latzar, el qual ha causat la mort injusta,
primerenca, per alhora irremeiable, del nen24. En canvi, laferrissada convicci del
pare que el nen s viu es podria associar amb el concepte de fe de Kierkegaard, que
aquest filsof veu tamb segons el context de la histria bblica del sacrifici dIsaac: a
Lhabitaci del nen s la fe, la creena en els mons de fantasia que apareixen als contes
que el pare sinventa per al seu fill, all que precisament li retorna el nen al pare, tal
com la fe que Abraham demostr a Du va fer que aquest sser omnipotent li torns el
seu fill Isaac desprs dintentar sacrificar-lo25.

5. Conclusi

Ja per acabar, i amb totes les implicacions filosfiques que, com hem pogut veure, pot
arribar a tenir aquesta obra tan aparentment breu i senzilla de Josep M. Benet i Jornet,
podem confirmar que les dues postures del debat que dna sentit i tensi a lobra poden
ser justificades per diferents corrents filosfics i, fins i tot, del mn de la psicologia. Per
tant, podem concloure que, amb una gran riquesa filosfica implcita i amb un s
adequat de diversos recursos teatrals i literaris, Benet i Jornet planteja amb una
majestuositat notable un conflicte dramtic que, en molts casos, va ms enll del text i
22

FELDMAN, Sharon G. (2011), pg. 163

SPIERLING, Volker (1991), pg. 44
24
SPIERLING, Volker (1991), pg. 45
25
MALDONADO ORTEGA, Rubn (2001), pg. 104
23

de la representaci i, de manera gaireb mgica i punyent, aconsegueix penetrar en els

debats ms existencials despectadors i lectors com som nosaltres mateixos.

Bibliografia
BENET I JORNET, Josep M. Lhabitaci del nen. Barcelona: Edicions 62, 2003.
FELDMAN, Sharon G., Una mirada fenomenolgica: Josep M. Benet i Jornet, a Sharon G.
Feldman, A lull de lhurac. Teatre catal contemporani. Barcelona: LAven,
2011, pg. 111-172.
FREUD, Sigmund. Langoixa. Barcelona: Edicions 62, 1995.

KIERKEGAARD, Sren. El concepto de la angustia. Madrid: Coleccin Austral, 1940.

MALDONADO ORTEGA, Rubn. Kierkegaard y la filosofa existencial, a Psicologa
desde el Caribe, nm 7 [en lnia]. Barranquilla: Universidad del Norte, 2001.
Data de consulta: 27-11-2015 [http://rcientificas.uninorte.edu.co/index.php/
psicologa/article/viewFile/778/434], pg. 103-108.
SPIERLING, Volker. El pesimismo en Schopenhauer, a Enrahonar: quaderns de
filosofia, nm. 17 [en lnia]. Barcelona: Universitat Autnoma de Barcelona,
1991. Data de consulta: 27-11-2015 [http://www.raco.cat/index.php/enrahonar/
article/viewFile/42783/90829], pg. 43-51.

10