GRECIA

Origens: Creta Minoica: 3000 aC 1600 aC

Grecia MicenoMinoica: 1600 aC 1200 aC
Grecia feudal: poca obscura: 1200 aC segle IX aC
Grecia Arcaica: S VIII aC VI a C
Grecia classica: V aC 323 aC
Grecia Helenstica.
CRETA MINOICA
Les primeres restes que es varen trobar de la civilitzaci grega es varen trobar a Creta. Es diu Minoica degut
al seu rei Minos. La capital de l'illa de Creta era Cnosos. Era una civilitzaci amb molt de contacte comercial
amb altres civilitzacions d'Asia menor.
Lesa restes trobades sn escrits cunneiformes, en taules de fang, es probable, per, que escriguessin en altres
materials com el papiro per que degut al clima no s'ahn conservat.
L'escriptura que s'ha trobat a les tauletes s del tipus Linnear A. Es probable, per no segur, que existis la
figura de l'escriba. L'escriptura seguia sent una cosa de domini de pocs.
GRECIA MICENOMINOICA
Cap a l'any 1900 aC. Varen comenar a devallar tribus indoeuropees que varen dominar totes les terres de
Grcia, els aqueos. Varen invadir tota la peninsula grega i totes les illes. Varen destruir la dinastia dels Mineus
i varen crear la de MicenicoMinoica. Aquestes tribus estaven menys desenvolupades i varen copiar moltes
coses dels grecs.
Va canviar la capital de lloc ja no estava a la illa de Creta i va passar a les ciutats ms importants de la
pennsula de Grcia. Els Aqueos varen assimilar dels grecs el tipus d'escriptura Linnear A, per nombrantla
Linnear B.
La capital ms important d'aquells moments era Micenes, on es trobava el monarca. Tamb s'hi ha trobat
tauletes de fang d'aquella poca i si que era bastant probable que existis la figura de l'escriba, per tant, si hi
havia escribes tenia que haverhi una formaci especial. Segueix sent poc probable que l'escriptura fos
domini de tot el poble.
Desde aquell moment fins a les segents restes arqueolgiques trobades varen passar uns segles dels quals
casi b no es te cap informaci. L'nic testimoni que es t del que podia haver passat en aquells segles s el
d'Homer. Va escruire dos llibre, La Iliada, i La Odisea. Son dos llibres que els va escriure ja a l'poca Arcaica
per descriuen tota l'poca anterior. Els escrits de n'Homer no poden pertanyer ni a lpoca Micenicominoica
ni a larcaica. El que ell descriu podria haver sigut inventat per descriu fets historics que se sap segur que
varen ocrrer, com la guerra de Troya, de la qual s'han trobat restes que la demostren. Per tant, aquests segles
que noms es coneixen per els escrits d'homer se li donen el nom de:

EPOCA OBSCURA, FEUDAL O HOMERICA

En aquells segles va desaparixer l'escriptura. Va haver un rei que va conquerir territoris i els va repartir entre
els nobles, els quals eren absolutament lleials al rei.
No savien ni llegir no escriure per lo qual no tenim avui en dia cap informaci de l'epoca feudal. La cultura va
anar molt en enreriment. El tipus d'educaci era cavalleresca, era una educaci fsica al 100%, ensenyaven per
la lluita. Existien figures semblants al bufons de les corts de l'epoca mediaval. La poca a la qual pertany
l'escrit de la Iliada pertany a la primera poca feudal.
La Odisea descriu a un rei amenaat per els seus nobles que volen trureli el poder. La odisea ens descriu una
2 poca feudal. La educaci ja no era exclusivament cavalleresca sino que es varen introduir continguts de
poesia, ja hi havia una vasant ms cultural.
A Grecia l'educaci anava sempre adreada a que les persones desenvolupessin la millor virtud humana
conegut com a ARETE. L'aret grega va canviant segons van canviant les poques.
Aret en temps de la Iliada: heroisme
Aret en temps de l'odisea: prudencia i astcia.
Era una virtud que segons ells, no la tenia tothom. A la Grecia classica l'arete el tindran els ciutadans. La
virtud s una cosa que no noms es conseguia mitjanant l'educaci sino que tenia una determinada clase
social i una raa.
Arete a la Grecia classica: equilibri entre cos i ment.
A un moment donat es troben uns escrits de Isiodor en els quals es dona importncia a la justcia social.
POLIS CIUTAT O ESTAT
Hi havia el FEUDO, lloc on vivia el rei, i els LLOGARETS, que eren diferents poblats que depenien
econimicament d'un poblat ms important. Tot formava l'acropolis
Amb els escrits de Isiodor es veu com els antics feudos a travs del comer es van desenvolupant
economicament amb la qual cosa que els permitia independncia i varen comenar a haver unes noves formes
de pensament, una nova clase social a la que la estructura de poder existent no els servia. Va comenar aixi
una nova poca:
EPOCA ARCAICA
Aquestes noves classes socials necessitaven llibertats no volien ser esclaus, necessitaven un sistema poltic
totalment diferent al que tenien. Aquesta nova clase social va acabar sent ms rica, el que necessitaven era una
democracia. L'epoca arcaica s quan es comencen a formar aquestes ciutats estats que s'organitzaven, que
decidien i on tots ells tenien els mateixos drets, b, tots els ciutadans lliures, s a dir ni dones ni esclaus.
L'educaci va comenar a ser per primera vegada per tots els ciutadans, era una educaci democrtica. Cada
polisestat tenia una cultura, una educaci i una ordenaci poltica diferent, lo nic que tenien en com era el
fet de sentirse grecs. No era una qesti de raa o d'idioma sino un sentiment com de pertanyer a un mateix
poble, el poble Hel.lenstic.
El comer comenbava ja a tenir fora per encara no estava totalment desenvolupat.
2

La ciutat amb ms poder i ms important del moment era ESPARTA

Tenia una ordenaci poltica amb assamblees, govern democrtic, era una ciutat amb un desenvolupament
cultural important a nivell de msica i poesia que servia d'exemple a altres polis dels voltants. Era la ciutat
ms brillant ja que era la metropolis ms avanada.
Tenia un important comer, tenia molta vida i cultura, musica, poesia i educaci fsica, entre totes les ciutats
es celebraven les olimpiades i els espartans eren els que feien un millor paper.
En el segle VII aC varen iniciar una guerra contra Mecnica, una plis propera. Varen guanyar els espartans
per al llarg del temps aix els va suposar l'inici de la seva decadncia. Desde la guerra fins a la decadncia
Esparta es va convertir en una ciutat forta militarment. Tots els mecenis que no havien pogut escapar varen ser
convertits en esclaus per als espartans fins al punt que va haver ms esclaus que no pas ciutadans lliures. La
minoria d'espartans dominadors es dedicaven a controlar la poblaci domninada. Varen deixar de banda la
cultura, el culte al cos, el comer.. noms els interessava formarse com a guerrers. Va comenar la
decadncia malgrat sigues un poble fort, ja que els pobles que no produeixen cultura desapareixen
rpidament.
Esparta va passar a ser una ordenaci social molt tancada de la qual no se sap com estava governada, per
sembla que el govern era ms tiranic. Classes socials que existien:
Els ciutadans lliures
Periecos: No eren espartans per estaven instalats a Esparta. Eren ciutadans lliures per sotmesos al govern
espart.
Esclaus: mecnics esclavitzats.
Les sublevacions d'esclaus, la perdua de la cultura i el fet que Esparta comences a iniciar una poltica de
conquestes i de guerres varen fer que el poble espart hagues de ser un poble militar, per tant els espartans el
tipus d'educaci que rebien era militar, necessitaven un exercit poderos al servei de la ptria durant quasi tota
la vida.
El nins quan neixen pertanyien a l'estat, hi havia un consell d'homes majors que decidien si el nin havia de
viure o de morir. Necessitaven homes forts i sans per tant mataven a tots aquells nins que neixine amb algun
tipus de deficincia, els que no servirien per anar a la guerra.
La importancia de les dones era nomes perque podien tenir fills, era la seva funci donar a la ptria nous
guerrers. La dona espartana tenia una formaci fsica molt important perque pogues tnir fills forts, la qual cosa
li donava una mica ms de llibertat, ja que no tenia que e4star tot el dia a casa i inclus tenia llibertat sexual,
sempre i quan procrees.
El nin que sobrevivia al consell d'homes tenia una vida:
Fins als 7 anys estava a casa
Als 7 anys passava en mans de l'estat i comenava la seva educaci militar fins que tingus 30 anys.
En aquell perode de temps sel's obligava a dormir en llits de

canya que es tenien que fer ells mateixos. No duien sabates ni casi b roba, sobretot a l'hivern perque aix es
feien resoistents al fred. Sel's ensenyava tot tipus de lluita desde pugilat fins a tot tipus d'armes. Se'ls
entrenava per saber lluitar, per soportar el mal temp0s, per ser vius en trobar alimentsa, els feien passar molta
fam. Si robaven aliments era b sempre i quan no els trobessin, si eren descoberts els castigaven. De tant en
tant sel's permitia matar esclaus. Es casaven als 20 anys, les unions no eren per amor, per com que tenien que
3

estar en el quarter fins als 30 anys no veien a la dona fins que sortyien. Es donava lloc a molta homosexualitat,
era perms i incls s'induia a ella. Amb les dones els espartans estaven per procrear, amb els homes per plaer.
Educativament la nica cosa que importava era l'enduriment fsic, si sels donava algun tipus de contingut era
de poesia patritica. Lbjectiu de l'educaci era crear bons guerrers.
L'aret espart era el PATRIOTISME (el dels homes) El de les dones era la FERTILITAT.
L'educaci s una ena al servei de l'estat, per tant el tipus d'educaci que es dongui va d'acord amb el tipus de
govern d'aquell estat.
Esparta es va convertir amb una ciutat turstica amb espectacles pattics on ells mateixos morien.
Mentre Esparta decau es comena a desenvolupar una altra ciutat, ATENES:
Va comenar a desenvolupar un sistema poltic democratic que donava llibertat per pensar i opinar, s a dir,
per desenvolupar el coneixement. Es varen convertir en la civilitzaci que ms desenvoluparen coneixement,
ja que tenien tots els elements necessaris per desenvoluparlo, temps, llibertat i llibertat religiosa.
Era la ciutat estat ms important de tota la humanitat, s on es va desenvolupar el sistema educatiu totalment
diferent als que havia hagut fins aquell moment, es va desenvolupar un sistema educatiu a,mb diferents nivell.
101100
En el segle XVIII aC els aristcrates varen canviar el poder monrquic per una espcie de Republica de
Nobles. Es va crear una assamblea i un Consell executiu que ser el que decidir a nivell poltic. Atenes tenia
un economia fonamentalment agrria i un petit taller d'artesania sobretot de jerreria. La clase camperola i la
dels nobles eren molt diferenciades. El poble camperol no tenia gaires drets.
Dos segles ms tard, sent el cap del governador el magistrat, en Solon, per arreglar la situaci d'inestabilitat
social va establir reformes, una de les quals es fonamental, la de permetre que els camperols, juntament amb
els nobles decidissin quins havien de ser els 400 memebres del Consell Executiu. El poble havia de comenar
a prendre part a les eleccions, per tant tenia que ser un poble que sapigues escriure i llegir.
Despres del govern de Soln es va imposar un govern absolut, de tirania que va durar ms de 50 anys. Va ser
el que va empenyer a que les desigualtats socials fossin altre cop ms fortes la qual cosa ve fer que bona part
de la societat es subleves liderats per Clistenes, que va fer caure la tirania i va fer que s'instaurs per primer
cop la democrcia a Atenes.
La poesia i l'escriptura que s'ensenyaven, era un tipus d'ensenyament tcnic.
La democrcia atenenca, S Va.c coincideix amb el perode de la grcia classica.
L'educaci era fonamentalment musical i fsica i tb l'escriputra i literatura, per no eren les parts ms
importants. L'aret de la Atenes clssica era l'equilibri entre la bellesa corporal, la qual la proporcionava
l'educaci fisica, i la bondat de l'nima, s a dir, equilibri de cos i nima. Era una virtud assequible per a tots
els ciutadans. L'aret de la dona era la bellessa i la fertilitat. Les dones no sortien de casa.
Kalokagatia, era el nom rebut a la uni entre la bellessa del cos i la noblesa de l'nima mitjanant el cult de
les practiques educatives i artistiques.
Euclisteres va ser elegit magistrat de l'assamblea i va comenar una poca democrata.. Atenes era una ciutat
4

prspera, pcifica, ja que no tenia objectius guerrers sino ms cavallerscs.

Va haver una invasi per part dels perses, les nomenades Guerres Mdiques on grecia amb altres polis varen
tenir que lluitar. Passades unes dcades, on se suposa que jas'ahvien expulsats els perses ja hi havia pau i es
comena a desenvolupar el raonament. Atenes s una ciutat prspera , els fills dels ciutadans tindrn accs a
una ensenyana, per que no era ni obligatria ni reglamentada.
La gent tindr dret a una defensa, a un judici pblic on cada un a de les persones es defensa a s mateixa,
llavors, en aquell moment tindrn que saberse defensar i ferse creure. Aix s'aconsegueix mitjanant
exericis de retrica, on els Sofistes ensenyaven a escrure, a parlar b... Era un tipus de ciutat educdora. Les
converses a les places eren molt freqents, per eren reunions noms d'homes, excepte de dones prostitutes. El
teatre era un altre lement educatiu.
Havia personatges com Socrates que feia la feina d'un sofista per que mai cobrava i mai cercaba deixebles,
els homes eren qui el cridaven per discutir diferents temes.
Aqu va nixer la filosofia, el raonament, el pensar sobre el cosmos. Es deien i s'escribien coses que encara
avui en dia podrn ser discutides, per no superades.
Quan Atenes estava en el seu punt ms lgid s quan entra amb guerra contra Esparta, Esparta va vncer., era
la guerra del Pelopons.
Esparta tenia guerrers per no tenia una estructura slida com per conquerir territoris ni com per imposarse a
Atenes. Per aix Atenes va entrar en una crisis i entren en un moment de replantetjament de moltes coses com
el tipus d'educaci que tenien.
Quan es varen retirar els Espartans es va instaur a Atenes una poca de tirania amb lluites entre el que volien
la democrcia. En aquell moment es va comdenar a Scrates per haver pervertit als joves.8finals del S VC)
A partir d'aquell moment de crisi, els deixebles de Socrates, entre els quals hi figurava Plat, varen comenar
a desenvolupar la filosofia que em herretat. Al Nord de la Peninsula Grega s'anava fent cada vegada ms
poders un estat amb un tipus d'organitzacio feudal, del qual el rei era en Filippos, era el regne de Macednia
i varen ser els que varen aprofitar l'poca de feblesa atenenca per conquerirhi tot el territori. Varen assimilar
moltes coses dels atenencs entre les qual hi figura l'educaci. El fill de Fiippo era Aleandre gne, el qual va
rebre una educaci del tipus atenenc amb un mestre macednic, Aristtil, principal deixeble de Plat.
171100
A principis de segle V aC, existien dos tipus d'educaci a Atenes:
La tradicional n's una, s individualitzada, s la dels nobles, l'aristocrcia. Tenen un mestre exclusivament
per ells que els eduquen dins els ideals homricsde la cavalleria. Creuen que l'aret s l'ideal cavalleresc
juntament amb el cultiu del cos. Creuen que l'aret s una cosa nomes dels nobles, s a dir, hereditria.
L'educacio es basava en curses de cavalls, formaci del cos i esperit tenint en compte que ja predisposaven un
aret per desenvolupar aquestes virtuds.
Per els ciutadans voldrien tenir els mateixos drets d'educaci quan comencessin a donar als seus fills aquesta
educaci sorgir una espcie d'escola, ja que la gent d'escola no podien pagar als professors particulars. Els
nins havien de pagar l'escola al mestre, no era obligatori anar a l'escola, i poc a poc l'estat s'hi va fer crreg.
Malgrat no fos oligatori
Hi anava gairab tothom ja que hi havia necessitat d'educaci.
5

Kalokagatia s l'aret de l'Atenes clssica, l'ideal de virtud que haura de tenir un bon ciutad d'Atenes, vol dir
que la persona ms ideal es la que te la bellesa fisica i corporal i tamb la intel.lectual.
El llocs on es formaven aquests ciutadans son:
el gimns: la Pelestra, on aprenien lluita, nataci... Aferratas a aquests gimnasos varen sortir les primeres
escoles de filosofia
La formaci espiritual es dona a travs de la formaci musical. Aquesta formaci es dona a casa del professor
de msica, la casa del CITARISTA, on s'aprn cant, dana, tocar instruments...
Per desenvoluparse a la vida social i pblica hi havi un tercer mestre el grammatistes, que es el que
ensenyava la lectura. L'escriptura, l'alfabet, algunes nocions d'aritmtica. No era el ms important.
A finals del segle , l'`poca de Scrates, a Atenes s'admirava a una persona que era molt lletja fisicament,
Socrtaes, pero qie havia desenvolupat molt l'intel.lecte, per tant va ser un moment on va guanyar la bellesa de
l'intel.lecta a la besllesa fsica, per tant va ser el nou ideal.
EDUCACIO DEL CIUTADA A L'ATENES CLASSICA
Naixement: Examen fisic realitzat pels pares.
Fins als 6 anys l'educacio era amb la mare o be per les esclaves.
A partir dels 6 anys: formacio del ciutad, era masculina.
El pedagog acompanyava al nin fins a casa del mestre. No se sap si era obligatoria pero si era
habitual. Era una ensenyana privada per que es feia en edificis pblics, inters estatal.
Camps de coneixement que es desenvolupaven:
Educacio musical
Educacio fisica
Educacio bsica: grammatistes.
Els grecs ja havien adquirit l'alfabet i tenien una forma d'aprendre i de llegir i a escriure que s'ha superat fa
molt poc temps. La forma era primer aprendre les lletres, desprs les sl.labes i ms tard les frases.
Als 18 anys el nin passava a ser un Ephebo i servia a l'exrcit durant dos anys.
El primer anys s'entrenava a la ephebia
El segon a la frontera.
A partir de ser ephebo ja podia tramitar la seva ciutadania i participar en la vida pblica.
Tothom podia participar a la vida pblica. Feia falta alg amb facilitat de paraula. La necessitat guanya a la
tradici per tant aquesta gent necessitava un formaci ms intel.lectual que no pas fsica. En aquells moments
les persones brillaven per la seva elocuncia.
Sofistes: Eren els mestres que ensenyaven l'art de la paraula. Ensenyaven a raonar, no a filosofar,. Per primera
vegada hi ha una conscincia de que s'est educant. Amb els sofistes s'estava ensenyant a raonar i a
convencer.
Els sofistes mai es varen agrupar i no varen crear escola. Existien tres tipus de Sofistes:
ESCEPTICS: Consideraven impossible conixer la veritat de les coses, l'esncia, llavors no es tenia que
intentar. Consideraven important que la gent tingus tcniques de persuaci, era el que ensenyaven.
RETORICS: Varen arribar a elaborar manuals de retrica. No eren escptics per tampoc tenien un execiu
6

inters per saber la veritat de les coses.

LOGOGRAFS:Ensenyaven a joves a redactar discursos poltics. Formaven a un tipus de gent que feien feina
pels poltics perque aquests ho poguessin lletgir.
Tots ells ensenyaven de diferents maneres, amb diferents tcniques, hi havia una serie de materies i disciplines
que s'agrupaven en tres pilars fonamentals:
Gramtica: llenguatge
Retorica: expressi
Dialctica: pensament
exemples de sofistes importants varen ser: Protagores, Gorgies i Socrates.
PROTAGORES:
Era un sofista acnstic, no negava l'existncia dels deus per deia que mai ho podriem demostrar. Noms
podem demostrar all que podem veure i l'home seria sempre la mesura de totes les coses, tot dependr de la
persona que ho miri. No podem conixer les veritats absolutes, lo nic que es pot fer s assimilar uns valors
socials depenent de la civilitzaci. Crear unes normes i ensenyar uns valors. No filosofa, nomes ensenyava a
fdefensar les coses com a valors socials.
El mtode que usaba en Protagores era el de mantenir tesis oposades.
GORGIES
No volia ensenyar virtuds, veritats absolutes perque deia que la veritat absoluta no existeix i si existis seriai
mpossible que l'home la conegus i si la pogues conixer no podrien entendrela. Ensenyava tcniques de
retrica pero convencer. La metodologia que utilitzaba consistia en ensenyar a memoritzar bateries de
preguntes sobre temesi mportants . A vegades representava judicis. El seu mtode era empollarse un poc tot
el procs judicial per tenir sempre recursos defenses el que defenses.
SOCRATES
No era un sofista amb el sentit estricte de la paraula, era sofista per tamb impartia les seves ensenyances als
joves del moment, ensenyava la dialectica per mai va cobrar per les seves clases, mai va anar a cercar
alumnes com feien els demes, sino que els alumnes anaven a ell. No va deixar res escrit el que sabem d'ell s a
travs dels seus deixebles sobretot de Plat que va escriure l'obra de Dialogos Socrticos sobre Socrates
Socrates estaba en contra dels sofistes perque ell creia que l'home ha d'intentar cercar la veirtat absoluta de les
coses. Creia que els sofistes cauen en l'error de defensar i d'acusar sense intentar cercar la veritat.
Va ser comndenat a mort per haver criticat la democrcia atenenca perque havia caiguto molt en la
demagogia. La seva mort va ser condemnantlo a veure cicuta, s a dir, el varen obligar a enverinarse a ell
mateix.
Estava en contra de que la gent convencs els dems aprofitantse de la gent amb menor capacitat
intel.lectual. Va defensar l'art de fer creixer en cadasq un criteri personal.
11200
METODE SOCRATIC
7

Ojectiu: Arrivar a la veritat de les coses.

Procs:
1: Socrates es declara ignorant sobre el tema
EXHORTACIO 2: Aconsegueix que el seu interlocutor es declari ignorant sobre el tema mitjanant
reflexions i preguntes
INDAGACIO
IRONIA 3: Interrogacions perque l'interlocutor descobreixi la veritat pewr si mateix. El mestre sols ajuda a
trobar aquesta veritat. DIALECTICA: reflexio i raonament.
MAIEUTICA: 4: l'interlocutor arriva a formular una resolucio inductiva
Procs de neixer d'una mateix la veritat.
Socrates criticava tota la frmagogia per aix estava en contra de la democrcia perque aquesta estava
vinculada a la demagogia. A socrates se'l va acisar d'haver induit als seus deixebles durant l'poca de tirania.
Principl deixeble se Socrates: PLATO
Plat amb el seu llibre del Mite de la caverna deia que el que nosaltres veiem s l'ombra de la veritat. Si que
existeix un mn ideal del qual nosaltres noms n'hem vist una petita part, aix ha desmbocat en el
cristianisme, s la idea de que existeixen dos mons, un que es el que coneixem i un que s el mn ideal, en el
cristinamise cl i i terra. El cristianisme va sorgir de laq religio jueva i del que avui en dia es Israel.
Plat va neixer a l'any 428 aC, era de clase aristocrtica, es va poderr permetre uns estudis superiors, estudis
filosofics. Plat vaser qui va escriure tota la defensa de Socrates quan el varen condemanr. Laseva mort el va
marcar molt i se'n va anar durant un temps, desprs va tornar a Atenes i es va convert en mestre seguint la
linia de trobar la vertaderra veritat de les coses. Impartia les seves llions a un local que estava enganxat al
gimns academo. Degut aix l'escola de Plat es va conixer amb el nom dAcademia i funcionava com una
espcie de cofradia
Les obres de Plat es poden dividir en tres perodes diferents:
1: obres com Apologia, Dialegs Socratics.
2: Obres de maduresa
3: Obres de lleis a les quals reflecteix com hauria de ser un estat ideal.
Segons Plat esl estat han der ser basats en l'aristocrcia, per ell es el millor sistema que hi pot haver ja que
creu que l'aret s una virtud que s'ah d'educar i que tamb s innata. Per tant qui ha de governar s qui t
aquesta virtud.
Desps, en segon lloc, considera com a ideal d'estat un govern timocrtic, que s un govern per als mes
ambiciosos.
Despres una oligarquia, que es el govern del poderosos.

En quart lloc la democrcia, que es el govern de les masses i no tothom neix amb l'aret per tant no tothom pot
governar.
En darrer lloc es troba la tirania.
Segons Plat cada persona t instints o capacitats humanes que poden resumirse en tres grans grups, cada
persona te predonminncia d'un que d'un altre:
Apetitos: sn aquells instints molt simples.
Valentia, nim
Ra
Aquestes capacitats venen a traves dels gens, son hereditries, innates, no s'adquireixen per l'educaci.
El sistema educatiu que proposa Plat consistir en el desenvolupament d'aquiestes capacitats de manera
cronolgica.
El mite del Carro alat proposava quin seria l'estat ideal per ell, el mite explicava la histria d'un carro que
tenia dos cavalls un blanc i un negre, un condusctor, auriga. El carro seria l'home, l'essencia de l'home, el
cavall negre representa els obresrs, la clase ms simple que se'l haur de donar un tipus de educaci que els
condueixi a la templana, el cavall blanc sn els guerrers i militars que sel's ha d'educar amb la fortalesa. El
conductor, auriga, representa el governent, s aquell col.lectiu de persones que tenen com a mxima capacitat
la de raonament. Amb un pensament aristocrtic que rebran una educaci molt llarga fins a convertirse en
filsofs.
Segons Plat tots els elements sn ecessris perque l'estat sigui equilibrat, un estat ideal que mai va existir.
ETAPES QUE HAURIA DE TENIR LA EDUCACIO PER PLATO:
1Educaci elemental: Es l'educaci que haurien de tenir tots els cuitadans. Seria una educaci que ajudaria
a desenvolupara la primera capacitat humana, la ms simple, l'apetitos, l'ensenyament s el cos ms l'esperit i
el valor tic que s'inculcaria s la templana, comprendria varies edats:
36 anys es basaria en el joc, en la moral i en inicis de musica per cultivar l'esperit
713 anys: s'ensenyaria educaci fsica, hia huria formacio intel.lectual i gramtica
16 anys: es donarien continguts de gramatica, de matematiques (aritmtica, geometria, astronomia i
acstica) musica i cant.
La gomnstica ha de ser la formaci per la lluita, un dels esports que han de practicar els ciutadans s
l'equitaci, l'educaci elemental hauria de ser tant per homes com per dones.
2Formaci militar:
Els continguts que es donaven en aquesta etapa eren practicament militars, la capacitat humana que s'hi
desenvolupa s el coratge, nima, el valor tic s la fortalesa.
Awquesta fromaci militar la rebien elm nins durant els 17 fins als 20 anys, s'ensenyava gimnstica militar i
musica. Ja no accedien en qauesta etapa tots els sectors de la societat que com a virtud tenen la bsica, els
apetitos, es quedarien noms amb la formaci primaria, segueix sent important el cultiu de l'esperit.
3Educacio superior:

En aquest tipus d'ensenyana nomes hi accedirien els aristcrates i s una etapa que dura molts d'anys.
a)2030: ES donen ensenyaments de matematiques, geometria, aritmtica, astronomia, la capacitat humana
que s'adquireix s la ra i el valor tic la sabiduria.
b)3035: Tamb hia ha com a capacitat humana i com a valor la ra i la sabiduria, els continguts sn de
dialctica, s el raonament pur, el que ja feia en Socrates sense caure en el perill de possibles demagogies de
no trobar la veritat. El que arrivin en aquest nivell serien els futurs governants perque ja tenen l'experincia,
son els FILOSOFS GOVERNANTS.
El deixeble de Plat va ser ARISTOTIL, nascut a Macednia que tamb va crear la seva prpia escola de
filososfia el LLICEU. Aristotil va ser mestre de Alexandre Magne.
151200
Aristotil era macedonic, macedonia eren totes les terres de l'Orient mitj. Va anar a l'academia amb Plat per
despres ell va crear el lliceu. L'educaci que proposava Aristtil era per un tipus d'estat, per ell l'estat ideal era
la democrcia pero per damunt de tot es troba l'aristocrcia. Comsiderava injust amltres formes de govern com
sn la tirania.
Les etapes de l'educaci que proposa sn les mateixes per tots els ciutadans, exercicis gimnstics a partir dels
7 anys i fins a l'adolescpencia, els joves han de combinar l'educaci musical i la del cos, con i esperit, amb uns
exercicis de gimnstica.
Aristotil considera que els nins petits no tenien que estar en contacte amb els esclaus i que s'ahuria d'evitar tot
el que es una educai negativa, no sel's hauria de dur a les obres satriques i comiques ja que els petits no
poden entendreho.
Criticava tot tipus d'aconteixements culturals, s a dir, que els nins no hi vagin perque no hi hagi una
degraaci del llenguatge.
Als 21 anys els joves ja sn adults i t que conbinarse el tipus d'educaci, te que haver continguts de
gimnsia, de poesis, musica i educaci de l'intel.lecte, que consist3eix en els coneiements matemtics.
Quan ja tenien 21 anys ja sel's ha de preparar per ser adults en 4 mbits:
ciencia fisica
perfeccionamet matematic
estudis de metafisica, de tipus mes filosofic
estudis d'etica, que sera ticacivica, encaminada a fer bons ciutadans.
L'educaci que Aristotil proposa es del tipus social.
Alexandre Magne es va educar din tot el que s la tradici grega, es va convertir en el rei de Macedonia quan
ja va tenir conquerides les terres del Pelopones. Malgrat hagus conquerit Grcia, no va destruir les coses ni la
cultura d'aquesta terra, noms els va suposar, als grags, un canvi de poder. Va haver gracs que estaven d'acord
amb aquesta conquesta atenenca i va haver que no.
Alexandre Magne va regnar molt poc de temps, del 336 aC al 323 aC. Tot era un imperi i no un regne, i ell
era emperador i com a tal va fer construirse una ciutat, Alexandria, una ciutat amb arquitectura clssica
atenenca, amb molta cultura. Va ser el lloc ms important de recopilaci i copiaci d'obres escrites. Atenes va
ser durant molts anys domini d'Alexandre Magne, i ja no era Grecia classica sino que va comenar un nou
10

perode:
GRECIA HEL.LENISTICA
Durant aquesta etapa varen seguir funcionant les escoles que havien creat els filosofs, desprs de la mort de
Plat va continuar lAcademia, per pasades unes dcades va decaure i ja ning viatjava a Atenes noms pel
fet d'estudiar a l'escola de Plat.
El lliceu d'Aristotil encara va ser ms decadent. Aristotil havia deixat els seus llibres com a herncia a un
familiar seu i per tant varen trigar molt en trobarse aquestes obres, els textes d'Aristotil es varen anar
transmetent de manera oral, per tant, varen perdre molt.
Alexandria va agafar fora cultural, per tant, durant l'poca hel.lenistica, la ciutat ms important es
Alexandria.
Quan va morir Alexandre Magne l'imperi es va dividir en dos parts, l'occidental i l'oriental, la de Ptolomeos i
la de Selucidas:
Ptolomeos Selucidas
Alexandria estava a Egipte, era una ciutat que finalment va quedar destruida. Grcia es va independitzar i va
quedar dividida en dos lligues: Atenes i Esparta, fins que varen ser invadides per l'exrcit rom.
Ptolomeo Sotel: Va construir una srie d'edificis a Alexandria que seran el simbol de la cultura occidental,
tots eres creats amb una arquitectura clssica.
Els grgs no eren ni vistosos ni espectaculars, eren sobretot, perfectes. El museu D'Alexandria va esdevenir el
lloc ms important de totl'occident d' aquella poca, hi havia una gran biblioteca, que era per estudiar, per
transcriure textes i que a ms tenia habitacions com a residncies, ja que hi anaven persones a estudiar, a
invstigar. Va ser el centre on es varen reunir tots els textes clssics gregs, s'hi va recopilar la major biblioteca
de la historria, la visitaven erudits de totes les terres. Es varen recupear les obres de Pla i d'Aristotil i es varen
rproduir, s'arrivaren a taduir al greg. Tamb es varen traduir per primera vegada algrac els 5 llibres de'n
Moiiss, La Torah.
Les tasques principals dels departaments de reproducci de textes eren:
Copiar obres perque no es perdessin.
Ferne recensions, estudis i autentificaci dels textes que hi anaven arrivant.
A partir d'aqu es varen intentar fer biblioteques mes importants con la de Pergamo, que va arrivar a rivalitzar
amb Alexandria. Eeen aqustes biblioteques era on es moia tot el saber, on es construia el coneixement. La
biblioteca d'Alexandria va tallar el sumistr de papiro a Pargamo i aquesta va tenir que escriure sobre pells,
d'aqu va sorgir el pergami.
En aquells moments no hi havia edicions de llibres, si algu en volia llegir un tenia que anar fins al a biblioteca
a la que el pogus trobar.
A nivell educatiu tamb es va imposar tot el que s l'educaci Atenenca, es van formant sistemes seguint el
model de l'educaci D'Alexandre Magne i es va imposar de manera ms o menys oficial el sistema educatiu
que s'havia dut a terme a Atenesi va segtuir sent el sistema educatiu inclus quen hi varen arrivar els romans.
Aquest model reb el nom de ENCIKLICOS PAIDEIA. Va ser el model que es va mantenir per tot i ha sigut
el model que hem retratat en el mn occidental. ES basaba en:
11

0 7 anys l'educaci familiar.

Escriptura
7 14 anys, escola primria Lectura
Gimnstica
Musica
14 18: Escola secundria Gramtica
o gramatical retorica
logica
matemtiques pures: sobretot geometria euclidiana
La primaria i la secundria bes basaven sobretot en materies per al desenvolupament de la creativitat. De cada
vegada s'anava ms cap a una ensenyana intel.lectual, tot el que era desenvolupament d'esperit anava perdent
inters.
18 20 servei militar
+ de 20, era un esenyana superior basada en els estudis de retrica i filosofia
La retoria es donava a escoles ms generalitzades, era la oratoria, era una ensenyana tel tipus ms
til.
La filosofia noms l'aprenien una lit de families ben acomodades, era una ensenyana poc til, i es
donava a escoles hebrees de la grcia clsica.
Tot el que habia estat fins aquell moment la lluita per consegui l'equilibri entre cos i esperit havia tombat ja
cap el desenvolupament de l'intel.lecte.
1201.01
A totes les regions on s'aplicava el mtode de l'enciklicos paideia tenien una escola elemental, que anava
desde els 7 als 14 anys per no silia ser una ensenyana pblica. A la primria s'ensenyava la lectura,
l'escriptura i el clcul, tamb la gimnsia, competicions esportives, tot el que era el cultiu del cos. El professor
era anomenat Didaskalos. A l'escola secundria o gramatical era una escola preparatria, s'ensenyaven
materies com la gramtica, la lgica, geometria, i es feien alguns preliminars de retrica. El professor era en
Grammatikos, era el professor amb ms prestigi. Aqu, els continguts de gimnstica, de musica..ja perden
molta fora degut al tipus de vida que hi havia en aquells moments. De l'escola sec. Es passava a una
ensenyana superior, que ja era en un pl ms acadmic.
Roma est a la pennsula itlica, va ser en els moments de la grcia homrica quan la pennsula itlica tenia
tribus etrusques i tribus gregues que eren emigrants de Grcia. Entre uns i uns altres, el mitg hi havia unes
tribus, les romanes que comenaren a dominar a etruscs i grecs. ES varen topar amb una cultura molt diferent
a la seva, ells eren un poble amb molta fora militar, amb llengua prpia pero no esrita, eren molt familiars i
no tenien cap mitologia ni cap histria.
L'evoluc hel.lenstica a Roma va desde l'odi fins a la integraci absoluta. A Roma es podien diferenciar dues
12

clases socials, els patricis i els plebeus, els patricis eren els nobles, la classe dominant que va intentar crear un
cos legislatiu, i els plebeus el poble. L'organitzaci social dins Roma era un pacte entre els patricis i els
plebeus. Varen crear les 12 taules, es varen centrar en un cos legislatiu que influia molt en l'educaci.
S III aC, les tribus romanes havien conqwuerit prcticament tota la peninsula itlicaTenien un tipus
d'organitzaci social basada en la familia, el pare era el cap de la familia i tenia els seus prpis drets.
A Roma es distingeigen dues poques diferents:
1: S III aC 45 aC: Roma Republica, varen ser tres anys de desenvolupament cultural amb un sistema
legislatiu diferent al greg.
2: 45 aC: Roma Imperi: Comenbcen tota una serie de conquestes militars fora de la peninsula itlica. No els
hi servia la organitzacio politica que havia hagut durant la republica doncs s'havien exts tant que era
impossible controlar totes les terres i Roma es va convertir en un Imperi. Cultural i educativament l'Imperi va
significar la decadncia.
Jesucrist va nixer a terres jueves amb de tradici hel.lenstica per de domini rom.
En els 300 anys de la Repblica romana va haver una progressiva hel.lenitzaci que pot dividirse en tres
perodes caracteritzats per 3 pensadors romans:
Cat: representa l'poca d'odi anvers a tot el que era grec.
Varr: comena un inici d'assimilaci de les coses gregues.
Cicer: representa el moment en que ja s'ha adquirit la cultura grega.
L'EDUCACI A ROMA DURANT LA REPUBLICA.
Humanitas = aret grec.
PRIMERA EPOCA:
Es comena a organitzar la Repblica, es creen les lleis romanes i s quan ms importancia tenen les tribus
romanes, costums antigues. ES molt important la familia.
La tradici, la fgamilia, la ciutadanis, el sentit prctic. L'estat es considerat pels romans com una gran familia.
El romans es caracteritzen pel seu sentit prctic, cosa que els gregs no eren, amb aquest sentit es diferenciaven
molt els uns i els altres, per als romans el fet de filosofar, el cultiu del cos,.. eren com perdre el temps.
El que els romans no van adquirir mai de la cultura grega va ser el tema de la pedrastia.Mai ho varen acceptar,
doncs eren un poble molt familiar.
Aquesta poca es caracteritza pel rebutg de tot all que sigui greg, varen inventar els seus prpis mites per
demostrar que tenien els seus prpis origens. Cat s'oposava a la paideia grega, s'oposava a que els esclaus
eduquessin als fills, l'educador, segons ell, havia ser el pare de la familia. L'educaci era molt arcaica i
tradicional.
L'humanitas s l'essencia, l'ideal que s'havia d'adquirir per aarivar a ser un ciutad, en aquells moments
l'umanitas era el PIETAS, que era la familia + du + ptria, s a dir, respecte al pare, respecte a la ptria i el
temor a les forces superiors, aixi havia de ser un bon ciutad de Roma.

13

Les caracteristiwues que havia de tenir un home eren la tendresa, la dignitat i la virilitat.
SEGONA EPOCA:
En aquesta poca ja comena a haver una progressiva influncia grega, es varen comenar a crear escoles a
partir de l'any 200 aC, la figura del mestre, LITTERATOR (que solia ser un esclau greg) era equivalent al
grammatistes greg. ES va configurar una instrucci elemental, bsica i va comenar a haver una srie
d'influncies gregues respecte al que era l'ensenyana superior, retorica i oratoria.
L'humanitas d'aquesta segona poca era el ROMANITAS, s a dir, l'humanitzaci del ciutad rom.
Va hever una conciliaci entre la influncia hel.lenstica i la herncia romana arcaica.
Existia un fort sentiment patritic.
Varr, 17627, a C, va ser l'autor de ms de 70 obres de les quals la ms important va ser Disciplinarium
Libri IX, els nou llibres de les disciplines, on va ordenar les disciplines per matries d'estudi, gramtica,
retrica, astronomia, fisica, medicina i arquitectura, va ordenar les 7 arts lliberals.
Va intentar romanitzar la influncia grega.
TERCERA EPOCA:
Roma va comenar a iniciar les campanyes militars conquerint Europa, nord d'Africa i l'Orient mitj.
Va comenar en aquests moments la decadncia de la Republica i va comenar a agafar ms fora un Imperi.
Ja hi havia una plena acceptaci de la influncia cultural hel.lenistica.
L'humanitas era el coneixement (la sabiduria), la moral (virtud + intel.lecte) i la poltica.
En aquest tercer perode de la republica l'autor ms destacat es en Cicer, 106 43 aC, la seva obra es De
Oratore, com s'educa un orador, i Republica.
Accepta bona part del model greg del coneixemnt i educaci, (rebitja el gymnasion, la pedrastia i la inversi
sexual), per conservant l'essencia romana.
Oratoria Ciceroniana: Factors que influeixen:
Erudici: ensenyana elemetal
arts lliberls
coneixement dels drets civils, la historia, la poltica, la literatura grega i la llatina, la filosofia.
Formaci moral
Formacio filosofica i retrica
Aptituds naturals.
Un orador s qui t el grau ms alt dels estudis. L'obra de Cicer tenia molta influncia grega, defensava
14

l'ensenyament elemental. Com a ensenyana superior defensa la retrica com a nica via per arrivar a
l'oratoria.
* fotocopia del sistema educatiu durant la republica romana.
Durant la republica els militars varen comenar a conquistar territoris, grans militars que han passat al historia
son en Julio Csar, en Pompeyo, el qual va conquerir tota la part Oriental, en Cesar va dur a terme la
conquesta de la part occidental. Al cap d'uns anys en Csar i en Pomeyo es varen enfrontar, Cesar tenia ms
poder militar i va conquerir ms territoris de la part oriental, entre ells, Egipte.
A nivell pedaggic i cultural, quan aquesta Republica era tant gran que no s'aguantava com a tal i va pasar a
ser un Imperi, es varen comenar a cremar llibres. La gent que vivia a l'Imperi, el patricis vivien molt b,
estaven en un estat de benestar i aix va fer que perdessin molt de valors de la tica grega.
L'ensenyana va agafar bastanata importncia, el mestre va agafar un cert prestigi i es varen arribar a establir
pagues oficials per aquests mestres. Un d'aquests mestres pagats per l'imperi va se en Marcus Fabius
Quntilianus, mestre bascut a mitjans dels anys 3035 dC a Calahorra, era fill d'un retric i va dedicarse
sempre a l'ensenyana. No nicament va fer feina com a mestre sino que tamb va escriure uns llibres de
pedagogia, Instituto Oratoria, una col.lecci de 12 llibres de pedagogia on es parla del que s la oratoria i tres
llibres que es dediquen a la teoria de l'educaci. Quintili reconeixia la importncia que t el mestre com a
mediador o possibilitador en tot el que s el proces d'ensenyament aprenentatge. Els medis que ha de tenir el
mestre son:
Conixer la naturalesa de l'alumne, conixer al nin.
El nin neix b per naturalesa, el que l'influir durant la seva vida sn totes les circumnstncies de
l'entorn (Quintili ja va senyalar un derls grans debats que han tingut lloc durant molts de segles a la
historia de la pedagogia)
Com ms rpid s'ensenyen les coses ms rpid les retindr el nin, ser millor per el nin (segles mes
tard aquest punt va ser de gran discusi entre el psicolegs Piaget i Vigotsky)
Estava en contra dels cstics corporals, creia que s'ah de cstigar reforant les conductes bones dels
infants.
Ensenyana de diferents temtiques simultnies.
L'imperi roma estava ests, cada una de les provncies conquerides tenien una histria ms anitga que no era
la romana.
ORIGENS DEL POBLE HEBREU:
El poble hebreu va sorgir de l'antiga Mesopotmia, actual Irak, una tribu d'aquelles terres va sortir i es varen
asentar un poc mes a l'Oest, a la regi del Canahan, actual Israel. Aaquest poble se li v donar el nom del poble
hebreu, anys ms tard els egipcis varen conquerir les terres del Canhan i varen esclavitzar el poble hebreu
enduentse'ls cap a Egipte com a m d'obra. Segles ms tard, els descendents dels esclaus hebreus, que
coneixien la seva prpia histria, varen decidir desferse dels egipcis i tornar a ocupar les seves terres, el
capdavanter de condur tot al poble hebreu va ser en Moiss, i creen el regne del jud. Es va arribar a dividir
en dos, Jerusalem i Samaria. David i Salomon en foren els reis. V sofrir diferentes invasions durant els segles
VI,V aC.
El poble hebreu conserva les seves tradicions i religi. Durantl'poca de n'Alerxandre Magne es quan ms es
varen rebelar. ES varen veure amb la necessitat de crear el seu propi sistema educatiu.
Quan varen ser dominats pels romans, varen seguir amb la seva religi i costums, als rokmans no el
importava, fin que va comenar a sorgir el cristianisme. Avans i desprs del naixement de Jesus, els hebreus
15

es sublevaven contra els romans i varen fer una serie de revoltes que varen ser sofocades pels exrcits romans.
Va hever una sublevaci molt gran en el 70 dC. Per part dels jueus en temps de l'emperador Adri. Aquest
emperador estava cansat dels problemes i va decidir expulsar a tot el poble hebreu i obligarlos a abandonar
les terres del Canahan, aixi es varen escampar per tot el mn. Es varen situar per diversos llocs d'Europa i
Africa, per seguien conservant la seva religi i els seus costums.
Va se un opble molt perseguit i anaven formant els seus guetos, era un poble escampat pel tot el mn i que no
tenia la seva terra. La persecuci dels jueus dura fins al segle XX, fins al 2 guerra mundial, on varen perdre
els alemanys, l'economia va anr malament, i es vareb culpar als jueus i s'ehalta un fort nacionalisme a
Alemanya, el poble hebreu es va aixecar i varen demanar als guanyadors de la guerra el seu territori, i sel's hi
va tornar a donar les terres del Canahan despres de 2000 anys.
Jesus era jueu per tant va neixer i es va criar amb costums jueves. Va neixer en un moment en que el poble
jueu estava molt dominat i presionat. El cristianisme comena com una secta, no es una doctrina politeista, s
un religi que dou que tots els himes sn iguals davant Deu, era un forma de salvaci personal en uns
moments en que tot el poble hebreu estava presionat. Va ser una secta que es va anar fent ms gran ja que la
gent estava reprimida. Jesus va viure pocs anys, va ser executat per els seus seguidors varen seguir la seva
tasca i varen seguir predicant. Com ms va anar creixent ms gent es va veure amb la necessitat d'escriureho.
El grans pares de l'esglsia cristiana varen intentar escriure totes les seves prediccions.
El primers cristians es varen eduicar segons l'Enciclikos Paideia, aixi que tenien una cultura de procedncia
hel.lenistica, d'aqu que el cristianisme tingui tantes semblances amb Plat.
261001
ISRAEL
L'educaci jueva al princip era estrictament militar i la religi era sencilla fins que la invasi d'altres cultures
va posarho en perill. L'esglesia jueva es va convertir en el centre dels hebreus i alla varen estudiar el llibre
sagrat de La Torah.
Va haber moltes disciplines organitzades en aquesta comunitat, no varen donar molta informaci sobre
l'ensenyament que donaven a la Sinagoga (lloc on ensenyaven els jueus), que es va convertir en ecenre
d'ensenyament
En moments de major crispaci del domini dels romans a Israel (del imperi rom) es quan es va dir que hi
havia sectors d'aquesta comunitat que recriinen als altres i els ms fantics sn les que han derivat a ser
cristians.
Jesus no va escriure res, va viure pocs anys i les persones que el varen seguir varen ser perseguits de per vida.
Un missatge de salvaci de que ells tenien la veritat de les coses va ser una cosa que es va extendre fcilment.
Eren gentes dominades per el Imperi. Va haver evangelistes que varen extendre aquestes doctrines per cap
els va conixer. Jesus adems parlava de manera metafrica i les seves interpretacions variaven segons la
zona.
Quan va comenar a tenir xit aquesta religi s quan es va acabar la represi i al prpi emperador se'l va
convert en Cristi. No hi ha jerarquia, ni educaci prpia per als crstians, per s tenien una educaci per
batre's amb la catequesis. Tenien que estudiar coses noves i ho feien en esglsies on donaven aquesta educaci
i varen comenar a fer per escrit tota la teoria cristiana. L'educaci del catecimen l'ensenyaba l'antic testament.
(tradici jueva). Extenguentse en llocs de fora d'Israel, tenien que conixer les arrels d'aquetsta religi i
aquestes eren arels jueves.
16

17