Unitat formativa 1

Unitat

El Dret del Treball

En aquesta unitat aprendrem a:

Identificar els conceptes bsics del Dret
del Treball:
Determinar les fonts del Dret Laboral,
precisar-ne el contingut i establir-ne la
jerarquia.
Interpretar els principis especfics que
shan de seguir per a laplicaci correcta
de les normes laborals.
Determinar els drets i deures que es deriven de les relacions laborals.
Distingir els principals organismes que
intervenen en les relacions entre empre-
saris i treballadors.

I hi estudiarem:
El concepte de Dret del Treball:
Les fonts que regulen la relaci laboral
entre treballadors i empresaris.
La jerarquia entre les diverses normes
aplicables a la relaci laboral.
Els principis daplicaci del Dret Laboral.
Els drets i deures duna relaci laboral
entre un empresari i un treballador.

El Dret del Treball

1. Evoluci del Dret del Treball

Sabies que?
La regulaci de les relacions laborals va comenar a tenir una consideraci jurdica especial a partir
de la segona meitat del segle xix.
Les primeres lleis es promulgaren per raons dordre pblic,
poltiques o de justcia social (el
treball infantil, els accidents labo-
rals, etc.), que sacsejaven la conscincia i la sensibilitat social. Al
seu torn, sorgiren els sindicats, que
pressionaven per millorar les condicions de treball.

A la darreria del segle xviii va comenar a Anglaterra lanomenada Revoluci Industrial, que
supos la progressiva substituci dels petits tallers artesanals per grans fbriques amb noves mquines i molts treballadors. El poder dels empresaris enfront dels empleats i la falta
duni daquests provocaven enormes abusos, i els treballadors sofrien durssimes condicions
de vida; per exemple, es comenava a treballar amb sis o vuit anys, les jornades superaven
les quinze hores i a les fbriques les condicions eren insalubres.
El Dret del Treball sorgeix per atendre la necessitat de regular jurdicament la realitat social del treball hum, ordenar les relacions entre treballadors i empresaris
i solucionar els conflictes que es puguin ocasionar com a conseqncia daquestes
relacions.
El 1980 es va promulgar la Llei de lEstatut dels Treballadors, que cont la regulaci bsica
de les relacions laborals a Espanya. El 1995 saprov el Text Refs de la Llei de lEstatut dels
Treballadors (des dara, TRLET), que incorporava les modificacions introdudes en lesmentada
llei i les efectuades en altres disposicions legals. Aquesta llei ha experimentat posteriorment
diversos canvis per adaptar-se a la situaci econmica i social de cada moment.
Tradicionalment, el Dret es divideix en pblic i privat. Les normes del Dret pblic van
dirigides a regular les relacions entre lEstat i els organismes pblics, aix com les seves
relacions amb els particulars quan lEstat i els organismes pblics actuen de forma oficial.
El Dret privat regula les relacions entre particulars, o amb lEstat i els organismes pblics
quan aquests actuen de forma privada. El Dret del Treball ocupa una posici intermdia
entre el pblic i el privat, ja que es tracta dun ordenament jurdic que comprn normes
dambds.

2. El treball i el Dret Laboral

Lactivitat regulada pel Dret del Treball no s qualsevol tasca que puguin realitzar les persones, sin una part concreta del treball que ha de tenir els requisits segents (Fig. 1.1):

Personal

Voluntari

Treball sotms
al Dret Laboral

Per compte ali

Dependent

Retribut

Fig. 1.1. Requisits de lactivitat laboral sotmesa al Dret del Treball.

8

Personal. El treball s de carcter personal,

el treballador s insubstituble.
Voluntarietat. El treballador ha de ser lliure
de posar fi a la relaci laboral en qualsevol
moment.
Per compte ali. Es treballa per a una altra
persona a la qual se cedeix el fruit del treball
cobrant a canvi un salari. Sexclou el tre-
ball per compte propi, el resultat del qual s
per a qui realitza lactivitat laboral.
Dependncia. Lempresari s qui ordena
quan, on i com ha de realitzar-se el treball.
La subordinaci no ha de ser absoluta, ja que
llavors el treball no seria lliure.
Retribuci. Tota activitat laboral ha de ser
remunerada, la qual cosa exclou la realitzada
de forma gratuta. Lempleat rep un salari i
lempresari obt els bns o serveis fruit de la
tasca desenvolupada pel treballador.

El Dret del Treball

Larticle 1 de lEstatut dels Treballadors (des dara, ET) exclou una srie dactivitats de
lmbit del Dret Laboral, b perqu manquen els requisits estudiats en lepgraf anterior o b
perqu aix ho estableix la llei.
Activitats excloses del Dret Laboral
a) El treball excercit pels funcionaris pblics.
b) Les prestacions personals obligatries (per exemple, formar part dun jurat, formar part duna taula
electoral, etc.).
c) Lactivitat de conseller o ser membre dun rgan dadministraci duna societat, sempre que no socupin altres funcions.
d) Els treballs realitzats a ttol damistat, benevolncia o bon venatge.
e) Els treballs familiars fins al segon grau de consanguinitat i afinitat, tret que es demostri la condici
dassalariats.
f) Lactivitat dels comissionistes, sempre que responguin de la bona fi de loperaci.

Sabies que?
Es consideren familiars, sempre
que convisquin amb lempresari,
el cnjuge, els descendents, els
ascendents i altres parents per
consanguinitat o afinitat, fins al
segon grau inclusivament.

Taula 1.1. Activitats excloses del Dret Laboral.

Existeix una srie dactivitats que, encara que sn retribudes i es presten per compte ali,
a causa de les seves caracterstiques especials saparten de les normes comunes del Dret del
Treball i requereixen una regulaci especial, per exemple, en matria de salaris, vacances,
horaris, torns, etc.
Relacions laborals especials
a) Personal dalta direcci.
b) Empleats de servei de la llar familiar.
c) Penats en les institucions penitenciries.
d) Esportistes professionals.
e) Artistes en espectacles pblics.
f) Representants de comer.
g) Minusvlids en centres especials docupaci.
h) Estibadors portuaris (crrega i descrrega de molls) que presten els seus serveis a travs de societats estatals.
i) Qualsevol altre treball que sigui expressament declarat com a relaci laboral de carcter especial per una llei, com en el cas de persones amb discapacitat, residents sanitaris (MIR) i advocats en despatxos professionals.
Taula 1.2. Relacions laborals especials.

Cas Prctic 1
Un tcnic electricista treballa des de fa cinc mesos en el servei
de manteniment dun hospital amb un contracte indefinit. De
quin tipus de relaci laboral es tracta?

Soluci
Aquesta activitat reuneix tots els requisits estudiats duna activitat laboral sotmesa al Dret del Treball. Es tracta dun treball
personal, voluntari, per compte ali, depenent i retribut.
Cas Prctic 2

El fill dun propietari duna empresa darts grfiques ajuda el

seu pare en lelaboraci dun gravat per a una revista perqu t
molta traa amb el dibuix. El seu pare li ha donat cent euros
de regal per lajuda. Indica si lactivitat est regulada o no pel
Dret Laboral.

Soluci
Es tracta duna activitat exclosa del Dret Laboral, ja que s
un treball que el fill realitza per a la seva famlia en qualitat
dajuda i no com a treballador assalariat.
Activitats

1. Indica si les activitats segents estan regulades o no pel

Dret Laboral:
a) Un jove treballa en un servei de venda telefnica amb un
contracte mercantil i cobra una comissi per cada venda
que realitza. El comercial no percep cap retribuci en cas
que no es faci cap venda, i lempresa no cotitza per ell a
la Seguretat Social.

b) Un cap dadministraci dun servei de reparaci de vehicles ha estat promocionat per la seva empresa a la categoria de director financer. Lempresa ha atorgat davant
notari un poder perqu pugui disposar dels comptes bancaris de lentitat, aix com per realitzar compres i pagaments.

El Dret del Treball

El treballador autnom
Sabies que?
El contracte que es realitza
entre una empresa i un TRADE ha
de tenir forma escrita i ha de fer
constar la seva condici de depen-
dent econmicament.
Quan no shi hagi fixat una durada
o un servei determinats, el contracte es considerar pactat per
temps indefinit.

El treball autnom est regulat en lEstatut del Treballador Autnom, que estableix per
primera vegada el seu rgim jurdic i introdueix una nova figura: el Treballador Autnom
Econmicament Depenent (TRADE). Aix doncs, trobem la divisi segent:
a) Treballador autnom s la persona fsica que realitza una activitat econmica o professional a ttol lucratiu, amb o sense treballadors al seu crrec, de forma habitual, personal, directa, per compte propi i fora de lmbit de direcci duna altra persona.
b) TRADE s la persona fsica que realitza una activitat econmica o professional a ttol
lucratiu i de forma habitual, personal, directa i predominant per a una persona fsica o
jurdica, denominada client, del qual depn econmicament ja que en percep, almenys,
el 75% dels seus ingressos per rendiments de treball i dactivitats econmiques o professionals.

3. Les fonts del Dret del Treball

Les fonts del Dret sn lorigen de les normes jurdiques i indiquen quina delles ha
daplicar-se en cada cas concret. Aquestes fonts sn mltiples i poden ser dorigen
intern (nacional) o extern (internacional).
Les normes sordenen de forma jerrquica, daquesta manera sabem quines sn ms importants. El principi de primacia indica que les normes de major rang prevalen sobre les de
menor rang i, al seu torn, que les de menor rang no poden contradir el disposat en una norma
de rang superior.
Lesquema segent mostra la jerarquia de lordenament jurdic espanyol:
Normes de la Uni Europea
Lleis orgniques
Emanades de les Corts
Constituci espanyola

Normes de lOIT i tractats internacionals

Lleis ordinries

Emanades del Govern

(normes amb rang de llei)

Decrets llei
Decrets legislatius

Lleis
Textos articulats

Textos refosos

Reglaments
Govern

Reials decrets

Ministres

Ordres

Convenis collectius

Contractes de treball

Usos i costums de carcter local i professional

Fig. 1.2. Jerarquia de lordenament jurdic espanyol.
10

El Dret del Treball

3.1. Fonts internes

Les fonts del Dret del Treball presenten unes caracterstiques especials respecte a la resta de
lordenament jurdic. Duna banda, hi ha unes fonts comunes amb la resta de les branques del
Dret i, duna altra, unes fonts especials exclusives del Dret del Treball, que sn: els convenis collectius (fruit del reconeixement del dret a la negociaci collectiva), els contractes
de treball i els usos i costums locals i professionals.
En larticle 3 del TRLET sassenyala que els drets i obligacions concernents a la relaci laboral es regulen:
a) Per les disposicions legals i reglamentries de lEstat.
b) Pels convenis collectius.

Important
Les fonts internes del Dret Laboral sn:
La Constituci.
Les lleis i els reglaments (lleis
orgniques i ordinries, decrets
llei, decrets legislatius i reials
decrets).
El conveni collectiu.

c) Per la voluntat de les parts manifestada en el contracte de treball.

El contracte de treball.

d) Pels usos i costums locals i professionals.

El costum.

La jurisprudncia del Tribunal Suprem complementa lordenament jurdic i serveix com a

pauta dinterpretaci en les actuacions dels jutges i tribunals inferiors.

Els principis generals del Dret.

A. La Constituci
La Constituci s la norma suprema i preval sobre la resta de lleis. El sistema de relacions
laborals que estableix la nostra Constituci semmarca dins del model dEstat Social i Democrtic de Dret, que implica que la Constituci reconeix drets de contingut social respecte a
locupaci, al treball i les seves condicions. El contingut laboral de la Constituci es pot classificar en tres grans blocs: drets fonamentals, drets i llibertats dels ciutadans (no tenen
el carcter de fonamentals) i principis econmics i socials que han de seguir les poltiques
dels poders pblics (Fig. 1.3).

Contingut laboral de la Constituci

Drets fonamentals: article 28

Principis rectors de la poltica

econmica i social

Drets i llibertats dels ciutadans

Llibertat per fundar sindicats i dret a

afiliar-se lliurement al sindicat que es
tri.

Dret al treball.

Dret a la promoci a travs del treball.

Dret a la vaga.

Dret a lelecci de professi o dofici.

Dret a no ser discriminat per ra de

sexe, raa, religi, opini o qualsevol
altra circumstncia personal o social.

Dret a la negociaci collectiva.

Dret a un salari adequat.

Dret a la llibertat dempresa.

Mantenir un rgim pblic de Seguretat Social.

Realitzar poltiques orientades a la

plena ocupaci.

Vetllar per la seguretat i la higiene en

el treball.

Garantir el descans necessari mitjanant la limitaci de la jornada laboral

i les vacances retribudes.

Fomentar la formaci i readaptaci

professional.

Fig. 1.3. Classificaci del contingut laboral de la Constituci.

11

El Dret del Treball

B. Disposicions legals i reglamentries

La potestat delaborar i aprovar les lleis li correspon a Espanya a les Corts Generals (Congrs i
Senat). No obstant aix, en determinades circumstncies el Govern pot elaborar normes amb
rang de llei sota el control de les Corts.

CORTS
GENERALS
(Poder
legislatiu)

Lleis
orgniques

Regulen les matries relatives al desenvolupament dels drets fonamentals i de les llibertats pbliques, aproven
els Estatuts dAutonomia i la Llei General Electoral.
En lmbit laboral, la Llibertat Sindical i el Dret a la sindicaci han estat regulats mitjanant la Llei Orgnica
de Llibertat Sindical, ja que afecta lexercici dels drets fonamentals i de les llibertats pbliques. Saproven per
majoria absoluta de votaci.

Lleis
ordinries

Regulen aquelles matries no reservades a les lleis orgniques. Per exemple, la Llei dOcupaci, lEstatut dels
Treballadors i la Llei de Prevenci de Riscos Laborals.

Decrets llei

En cas dextraordinria i urgent necessitat, el Govern pot dictar decrets llei, que no podran afectar matries
prpies de les lleis orgniques. Se nexigeix la convalidaci pel Parlament, en el termini de 30 dies, des de la
seva aprovaci.

Decrets
legislatius

Les Corts Generals poden delegar en el Govern la facultat de dictar normes jurdiques amb rang de llei, que
reben el nom de decrets legislatius.
Textos articulats. Desenvolupen unes bases donades per les Corts Generals.
Textos refosos. Reuneixen en un sol text una srie de lleis disperses que regulen la mateixa matria. Per
exemple, el Text Refs de lEstatut dels Treballadors.

Reglaments

Sn normes jurdiques de rang inferior a les lleis, dictades pel Govern, els ministres o altres rgans amb potestat reglamentria, que desenvolupen les lleis i tenen un rang inferior a elles.

GOVERN
(Poder
executiu)

Taula 1.3. Lleis i reglaments.

C. Els convenis collectius

El conveni collectiu s una font especial del Dret Laboral que no existeix en altres
sectors de lordenament jurdic. Es pot definir com un acord escrit, lliurement negociat entre els representants dels treballadors i dels empresaris, per regular les condicions de treball i les normes de convivncia laboral en les empreses.

Sabies que?
Es denomina costum la norma de
conducta nascuda de la reiterada
i constant prctica social i que s
considerada per la comunitat com
a obligatria.

Les condicions establertes en els convenis collectius marquen els mnims que han de ser
respectats en els contractes individuals, els quals no poden establir condicions de treball
menys favorables que les dels convenis.
El dret a la negociaci collectiva est reconegut en la Constituci, la qual proclama que la
llei garantir el dret a la negociaci collectiva laboral entre els representants dels treballadors i empresaris, aix com la fora vinculant dels convenis.

D. El contracte de treball
En el contracte de treball es manifesta la voluntat de les parts (empresari i treballador),
per tenint en compte que cap contracte pot establir condicions menys favorables per al
treballador o contrries a lestablert en les normes jurdiques i en els convenis collectius.
El contracte ha de celebrar-se lliurement amb el mutu acord de les parts que hi intervenen.

E. Els usos i constums locals i professionals

Els usos i costums noms saplicaran en defecte de disposicions legals, convencionals o contractuals, tret que comptin amb una remissi expressa, s a dir, quan la prpia llei es remet
a aquest costum local o professional per precisar labast de les seves prpies disposicions.
La caracterstica local es refereix a una localitat en concret, i no pot ser vlidament allegada
en una altra. La caracterstica professional fa referncia al fet que ha de ser el costum duna
determinada branca de producci, ofici o professi, no un costum local general.
12

El Dret del Treball

3.2. Fonts externes

Important

LEstat espanyol, en la seva relaci amb altres pasos, organismes i institucions inter-
nacionals, assumeix una srie dobligacions com a resultat de les quals sincorporen al dret
espanyol unes fonts dorigen internacional que es caracteritzen per la seva primacia sobre el dret intern. Sn fonts internacionals els tractats internacionals, les disposicions de lOrganitzaci Internacional del Treball (OIT) i les normatives de la Uni
Europea.

A. Els tractats internacionals

Les fonts externes del Dret

Laboral sn:
Tractats o convenis internacionals.
Convenis i recomanacions de
lOIT.
Reglaments, directives i decisions de la Uni Europea.

Els tractats internacionals vlidament celebrats per Espanya passen a formar part de
lordenament jurdic espanyol un cop aprovats en les Corts i publicats en el Butllet Oficial
de lEstat (BOE). Aquests tractats noms sn vlids si se subjecten al disposat en la Constituci.

Uni Europea
Parlament

B. LOrganitzaci Internacional del Treball

LOrganitzaci Internacional del Treball (OIT) s un organisme especialitzat de lOrganitzaci
de les Nacions Unides (ONU). La seva finalitat s promoure accions internacionals per
millorar les condicions de treball i el nivell de vida dels treballadors; aix mateix, lOIT
sencarrega delaborar programes dassistncia i assessorament als pasos que els requereixin.

C. La Uni Europea

Triat pels ciutadans dels Estats membres.

Consell
Representa els governs dels Estats
membres.
Comissi
s lrgan executiu de la Uni, i representa i defensa els interessos de la UE
en el seu conjunt.
Tribunal de Justcia

La Uni Europea (UE) s una organitzaci constituda per diversos Estats europeus democrtics que shan comproms a treballar junts en benefici de la pau i la prosperitat. Aquesta
uni de sobiranies tamb es denomina integraci europea.

Garanteix el compliment de les normes

de la Uni Europea.

La Uni Europea t entre les seves finalitats principals elevar el nivell de vida dels treballadors dels Estats membres i equiparar les condicions laborals dels diferents pasos.

Efectua el control del pressupost de la

Uni Europea.

Per portar a terme aquests objectius, compta amb cinc institucions, cadascuna de les quals
amb una funci especfica (Taula 1.4).

Tribunal de Comptes

Taula 1.4. Institucions de la Uni

Europea.

De persones treballadores. Qualsevol ciutad de la Uni t dret a residir en tot el territori dels Estats
membres i a circular-hi lliurement.

Lliure circulaci

De prestaci de serveis. Els treballadors independents i els artesans poden establir-se en qualsevol pas
de la Uni Europea.
Llibertat destabliment. Tots els ciutadans de la Uni tenen la possibilitat de desenvolupar activitats per
compte propi i de crear i gestionar empreses.

Condicions de treball
harmonitzades

Han estat regulades les matries segents: contractes de treball escrits, protecci de la salut dels treballadors, prohibici de treballar a menors de quinze anys i protecci de la dona embarassada. Aquestes disposicions no exclouen la possibilitat que cada pas pugui establir condicions ms favorables.

Reconeixement
de les qualificacions
professionals

Les professions dobrer i empleat qualificat es poden exercir en un altre pas quan els seus ttols hagin
estat objecte de reconeixement mutu.

Accs a la funci pblica

Les oposicions a la funci pblica han destar obertes a tots els ciutadans dels Estats membres de la Uni,
amb excepci de les ocupacions que impliquen lexercici de poder pblic i de la sobirania nacional, com en
el cas de la policia, lexrcit i lalta Administraci.

Taula 1.5. Actuacions de la Uni Europea en matria laboral.

13

El Dret del Treball

3.3. Estatut de Catalunya

Tot i que la majoria de normativa laboral de Catalunya est lligada amb les lleis estatals, hi
ha una part que ha estat traspassada a la Generalitat de Catalunya. Aquests traspassos estan
regulats a partir de lEstatut dautonomia de Catalunya.
Pel que fa al Dret del Treball els articles que en fan referncia sn:
Article 25. Drets en lambit laboral
1. Els treballadors tenen dret a formar-se i promoures professionalment i a accedir de manera gratuta als serveis pblics docupaci.
2. Les persones excloses del mercat de treball perqu no han pogut accedir-hi o reinserirshi i que no disposen de mitjans de subsistncia propis tenen dret a percebre prestacions
i recursos no contributius de carcter palliatiu, en els termes que estableixen les lleis.
3. Tots els treballadors tenen dret a acomplir les tasques laborals i professionals en condicions de garantia per a la salut, la seguretat i la dignitat de les persones.
4. Els treballadors, o llurs representants, tenen dret a la informaci, la consulta i la participaci en les empreses.
5. Les organitzacions sindicals i empresarials tenen dret a complir llurs funcions en els
mbits de la concertaci social, la participaci i la collaboraci social.
Article 170. Treball i relacions laborals
1. Correspon a la Generalitat la competncia executiva en matria de treball i relacions
laborals, que inclou en tot cas:
1. Les relacions laborals i les condicions de treball.
2. Les poltiques actives docupaci, que inclouen la formaci dels demandants
docupaci i dels treballadors en actiu, i tamb la gesti de les subvencions corresponents. La Generalitat participa en els plans o les activitats de formaci que superin
lmbit territorial de Catalunya.
3. Les qualificacions professionals a Catalunya.
4. La intermediaci laboral, que inclou la regulaci, lautoritzaci i el control de les
agncies de collocaci amb seu a Catalunya.
5. La negociaci collectiva i el registre dels convenis collectius de treball.
Activitats
2. La Merc ja ha acabat els
seus estudis i vol trobar
feina per posar-se a treballar. Sha informat i li
han dit que es pot apuntar a una oficina del Servei
dOcupaci de Catalunya
(SOC), per no sap si li valdr diners ni quina quantitat haur dabonar.
Assenyala quin import hau-
r de pagar la Merc per
inscriures al SOC. Raona la
resposta i indica en quin
article de lEstatut et bases.
14

6. Els procediments de regulaci docupaci i dactuaci administrativa en matria de

trasllats collectius entre centres de treball situats a Catalunya.
7. La prevenci de riscs laborals i la seguretat i la salut en el treball.
8. La potestat sancionadora de les infraccions de lordre social, en lmbit de les seves
competncies.
9. Determinaci dels serveis mnims de les vagues que tinguin lloc a Catalunya.
10. El control de legalitat i, si escau, el registre posterior dels convenis collectius de
treball de les empreses que acompleixen llur activitat exclusivament a Catalunya.
11. Els instruments de conciliaci, mediaci i arbitratge laborals.
12. Lelaboraci del calendari de dies festius que ha de regir a tot el territori de Cata-
lunya.
2. Correspon a la Generalitat la competncia executiva sobre la funci pblica inspectora
en tot all que regula aquest article. A aquest efecte, els funcionaris dels cossos que
acompleixen aquesta funci depenen orgnicament i funcionalment de la Generalitat.
Per mitj dels mecanismes de cooperaci que determina el ttol V, shan destablir les
frmules de garantia de lexercici efica de la funci inspectora en lmbit social.

El Dret del Treball

4. Principis per a laplicaci

de les normes laborals
Les normes jurdiques sapliquen i sinterpreten dacord amb el principi de jerarquia, que
estableix que les normes de rang inferior no poden contradir les de rang superior.
Una altra de les peculiaritats del Dret del Treball s que, a lhora daplicar i interpretar cor-
rectament les normes de carcter laboral, shan de tenir en compte uns principis especfics
propis del Dret del Treball: principi de norma mnima, principi de norma ms favorable,
principi dirrenunciabilitat de drets, principi de condici ms beneficiosa i principi in
dubio pro operario (Taula 1.6).

Principi de norma
mnima
Principi de norma
ms favorable
Principi
dirrenunciabilitat
de drets
Principi de condici
ms beneficiosa
Principi in dubio pro
operario

El principi de norma mnima significa que les normes de rang superior determinen el contingut mnim de la norma que
la segueix, establint unes condicions de treball inderogables en perjudici del treballador. Per tant, les normes laborals
dinferior rang poden establir millors condicions de treball que la norma de superior rang, per mai empitjorar-les.
Per exemple, en un conveni collectiu no es pot establir condicions laborals pitjors que les que dicten les lleis, ni els
contractes de treball individuals poden establir condicions menys favorables que les dels convenis.
Quan existeixin dues o ms normes, qualsevol que sigui el seu rang, aplicables a un cas concret, prevaldr la que,
apreciada en el seu conjunt, sigui ms favorable per al treballador.
La norma en qesti saplicar en la seva totalitat, s a dir, no es pot prendre el favorable i rebutjar ladvers.
Els treballadors no poden renunciar als drets que tinguin reconeguts en les normes legals i en els convenis collectius;
per exemple, no poden renunciar a les vacances retribudes, al salari, ni als perodes de descans.
Les condicions laborals que siguin ms beneficioses pactades entre empresari i treballador o concedides unilateralment
per lempresari es mantindran enfront dels canvis normatius que puguin produir-se.
Els tribunals, en cas de dubte sobre laplicaci de la norma, la interpretaran de la forma que resulti ms beneficiosa per
al treballador.

Taula 1.6. Principis per a laplicaci de les normes laborals.

Cas Prctic 3
Aplicaci de normes laborals:
a) Norma mnima. Un conveni collectiu estableix que els
treballadors inclosos dins del seu mbit daplicaci gaudiran de 25 dies naturals de vacances a lany. Assenyala si
aix s possible.
b) Norma ms favorable. Un treballador realitza una jornada de vuit hores diries segons lestablert en el seu contracte. El conveni collectiu daplicaci en el seu sector
fixa una jornada de set hores. Quina jornada hauria de
realitzar aquest treballador?
c) Irrenunciabilitat de drets. Una empresa proposa a un
treballador un augment de sou en canvi que renunci a
un dels dos dies de descans setmanal que li corresponen segons conveni. El treballador accedeix. s correcta
lactuaci del treballador?
d) Condici ms beneficiosa. Els auxiliars geritrics dun
centre de dia venien gaudint duna pausa per a lentrep
de vint minuts, no recuperables, dins de la seva jornada,
concedida unilateralment per lempresari. Amb el canvi de
direcci se suprimeix aquest dret. Es conservaria el dret a
la pausa per a lentrep com a part de la jornada laboral?
e) In dubio pro operario. Un empleat va sofrir un infart de
miocardi en el seu lloc de treball. No obstant aix, la

mtua daccidents de treball va considerar que no era un

accident de treball en no quedar clara la relaci de causalitat entre el treball i linfart. Qu dictar el Jutjat Social
quant a aix?
Soluci
a) No seria possible, ja que el principi de norma mnima estableix que les normes de rang superior dicten els mnims
inderogables per a les de rang inferior. Tindr dret als 30
dies naturals que estableix lET.
b) Saplicaria la jornada de set hores que estableix el conveni
collectiu, en ser la ms favorable per al treballador.
c) No s correcta, perqu el principi dirrenunciabilitat de
drets assenyala que els treballadors no poden renunciar
a drets que estiguin reconeguts en les normes legals i en
els convenis collectius.
d) La pausa per a lentrep com a part de la jornada laboral
es considera una condici ms beneficiosa per als treballadors, per la qual cosa sha de seguir mantenint.
e) El Jutjat Social dictaminar que locorregut durant la jornada laboral i en el lloc de treball es considera com a accident laboral tamb en els casos en els quals no es pugui
demostrar la falta de relaci entre treball i infart.
15

El Dret del Treball

5. Drets i deures dels treballadors

Els principals drets i deures dels treballadors estan recollits en la Constituci i en lEstatut
dels Treballadors. Els resumim en la Taula 1.7:

Drets bsics

Drets en relaci
amb el treball

Obligacions
del treballador
en la relaci
laboral

Treball i lliure elecci de la professi.

El treballador no pot ser forat a desenvolupar un treball o professi que no

hagi triat.

Lliure sindicaci.

El treballador t la llibertat dafiliar-se o no a un sindicat.

Negociaci collectiva.

Els representants dels treballadors i lempresari o els seus representants establiran a travs de la negociaci collectiva les condicions de treball.

Adopci de mesures de conflicte collectiu.

Per defensar els seus interessos, els treballadors poden adoptar mesures de
conflicte collectiu (manifestacions, tancaments, etc.).

Reuni.

Els treballadors poden reunir-se en assemblea.

Vaga.

s la suspensi de la prestaci laboral per a la defensa dels seus interessos.

Informaci, participaci i consulta en

lempresa.

Es realitza a travs dels seus representants (comit dempresa i delegat de

personal); per exemple, en els acomiadaments collectius.

Ocupaci efectiva del lloc de treball.

El treballador desenvolupar les seves funcions dacord amb els termes pactats
i amb els mitjans necessaris per fer-les.

Promoci i formaci professional en el lloc

de treball.

s el dret a lascens, dacord amb el conveni collectiu o normes de lempresa,

i ladaptaci i la prioritat de la jornada per assistir a cursos i els permisos per
realitzar exmens.

Integritat fsica i poltica de protecci adequada en matria de seguretat i higiene.

Lempresari vetllar per la salut i la integritat dels treballadors adoptant les

mesures de seguretat oportunes.

Respecte a la intimitat i a la consideraci

deguda a la dignitat, i protecci enfront de
les ofenses verbals, fsiques o sexuals.

No es permeten intromissions de lempresari en la vida privada del treballador.

Aquest dret comprn la protecci enfront dofenses verbals i sexuals, i constitueix un lmit al poder de vigilncia i control per part de lempresari.

Percepci puntual del salari.

El salari pactat es percebr amb la periodicitat acordada (diria, setmanal o

mensual).

Exercici individual de les accions derivades

del contracte de treball.

El treballador podr reclamar judicialment els drets derivats del seu contracte
de treball.

Igualtat i no-discriminaci (directament

o indirecta per a locupaci o un cop
empleats).

Els treballadors no poden ser discriminats per ra dedat, sexe, estat civil,
raa, condici social, idees religioses i poltiques, afiliaci a un sindicat o per
parlar alguna de les llenges de lEstat.

Altres drets que es derivin del contracte de

treball.

Dret al descans diari, setmanal i anual, a la jornada de treball pactada i als

complements salarials establerts en funci del tipus de treball.

Complir les obligacions del lloc de treball de

conformitat amb les regles de la bona fe i
diligncia.

El treballador haur de complir les tasques del lloc per al qual ha estat contractat, posant la cura i latenci exigides a un professional.

Observar les mesures de seguretat i higiene.

El treballador ha de vetllar per la seva seguretat i la seva salut en el treball

mitjanant el compliment de les mesures de prevenci.

Complir les ordres i les instruccions de

lempresari.

El treballador ha de complir les ordres de lempresari, ja que es tracta dun

treball subordinat, llevat daquells casos en els quals se li reconegui el dret a
la resistncia.

Contribuir a la millora de la productivitat en

lempresa.

El treballador est obligat a collaborar amb lempresa perqu el seu treball

resulti tan productiu com sigui possible.

No competir amb lactivitat de lempresa.

Es prohibeix la competncia deslleial amb lempresa, lacceptaci de suborns i

la divulgaci de secrets.

Les que es derivin del contracte laboral.

Ha dacceptar els canvis en el lloc, les tasques o la ubicaci de treball quan la

llei, el conveni o el contracte ho permetin.
Complir amb els pactes establerts (permanncia, dedicaci exclusiva, etc.).

Taula 1.7. Principals drets i deures derivats de les relacions laborals.

16

El Dret del Treball

5.1. El poder de direcci

Es coneix com a poder de direcci la facultat que t lempresari de disposar lorganitzaci
del treball, i com a poder disciplinari la facultat que t lempresari de sancionar el
treballador per les faltes comeses.
La jurisprudncia ha adoptat el criteri que les ordres de lempresari es presumeixen legtimes,
i el treballador ha de complir-les sens perjudici que, posteriorment, les impugni si no hi est
dacord.
Els treballadors poden desobeir les ordres de lempresari de manera justificada en els casos
segents:
Quan les ordres afectin la seva vida privada.
Si sn perilloses i suposen un risc greu per a la salut.
En aquells casos en els quals atemptin contra la dignitat personal.
Quan siguin illegals.
Abans daplicar una sanci cal comprovar que la falta no ha prescrit. En la Taula 1.8 es poden
observar els diferents tipus de faltes i el termini per a la seva sanci, que s tamb el de
prescripci.
Terminis per sancionar
Classes de faltes

Dies naturals

Termini de prescripci

Lleus

10 dies

Greus

20 dies

Des del moment que

lempresari va tenir coneixement
de la falta.

Molt greus

60 dies

En qualsevol cas, als sis mesos

dhaver estat comesa.

Taula 1.8. Classes de faltes i termini de prescripci.

No es podran imposar sancions que consisteixin en la reducci de la durada de les vacances o

cap altra minoraci dels drets al descans, ni multa en concepte de sanci, tot i que s es per-
met la suspensi docupaci i sou, constituint lacomiadament la mxima sanci.
Cas Prctic 4
Un conductor de camions duna empresa de transport es va negar a realitzar un trajecte
amb un cami amb el qual havia tingut problemes amb el sistema de frenat i que posteriorment no havia estat revisat.
El conductor pot ser sancionat per negar-se a desobeir lordre?
Soluci
No, ja que es tracta duna ordre que posa en perill la seva vida i la daltres conductors
o vianants en no haver-se revisat el sistema de frens.
Activitats
3. Un treballador va cometre una falta molt greu el dia 7 de
gener. Lempresari no va tenir-ne coneixement fins al dia 7
de juny del mateix any.

Ha prescrit la falta o lempresari encara pot sancionar el

treballador? Raona la resposta.

17

El Dret del Treball

5.2. El poder de vigilncia de lempresari

i el dret a la intimitat
Sabies que?
El Tribunal Constitucional ha entrat
a valorar en diverses sentncies
les mesures de control i vigilncia
realitzades per lempresari.

Com a conseqncia del contracte de treball i en virtut del seu poder de direcci i organitzaci de lempresa, lempresari pot adoptar les mesures que jutgi oportunes per vigilar
i controlar el compliment de les obligacions del treballador, per sempre respectant la
consideraci deguda a la dignitat i intimitat de les persones i la legalitat vigent en cada
moment.

Videovigilncia

No es permet la installaci de cmeres de

vdeo en aquelles zones excloses per se (com
vestuaris, serveis, menjadors, zones de descans, etc.). A ms, no autoritza tampoc la
installaci dun sistema dudio en zones de
treball, ja que entn que resulta una mesura
desproporcionada: els micrfons installats
per lempresa podrien captar comentaris indiscriminats i totalment aliens al seu inters,
i entrarien de ple en lmbit de la intimitat
personal. Lempresa haur dinformar els representants dels treballadors.

Registres

Existeix la possibilitat que lempresari efectu

registres sobre la persona del treballador, la
seva taquilla o efectes particulars com ara les
bosses que pugui portar amb ell, la seva bossa
de m, el seu vehicle o la seva taula de treball.
Noms es podr realitzar quan lempresari tingui la seguretat o la sospita, acompanyada de
proves, que sest atemptant contra la propietat privada, tant de lempresa com dels companys de treball.

Correu electrnic i s dordinadors

Els sistemes informtics de lempresa sn un

instrument de treball sotms a les facultats
de control de lempresari. No obstant aix, ha de
tenir-se en compte que existeix un hbit social generalitzat de tolerncia amb certs usos
moderats dels mitjans informtics i de comunicaci facilitats per lempresa al treballador. Lempresari ha destablir unes pautes sobre ls dels mitjans informtics i advertir de
lexistncia de controls.

Malaltia

Lempresari podr verificar lestat de malaltia

o accident que el treballador hagi allegat per
a les seves faltes dassistncia al treball mitjanant reconeixements a crrec de personal
mdic designat per lempresa. Aix no implica
que substitueixi el personal de la Seguretat
Social o de la mtua a lefecte de la concessi daltes i baixes. En el cas que simpedeixi
aquest dret de lempresa, lempresari podr denunciar la situaci via inspecci sanitria.
18

El Dret del Treball

6. Organismes pblics en matria

laboral
Els principals organismes pblics que intervenen en lelaboraci i aplicaci de la normativa
laboral, aix com en la resoluci dels conflictes que sen derivin, sn els segents:

6.1. Els tribunals laborals

Sabies que?
Es reconeix el dret a lassistncia
jurdica gratuta als treballadors
i als beneficiaris de prestacions
de la Seguretat Social.

Web

Per resoldre els conflictes que sorgeixen en matria laboral i de Seguretat Social, shaur
dacudir a uns tribunals amb jurisdicci especfica en lmbit sociolaboral.
Abans caldr realitzar una conciliaci prvia en els casos que sigui obligatria. Els tribunals laborals estan ordenats jerrquicament de menor a major rang de la forma segent
(Fig. 1.4):

A la pgina de la Generalitat de
Catalunya, http://www.gencat.cat/
temes/cat/justicia.htm podrs ampliar els teus coneixements sobre
la justcia catalana.

Tribunal Suprem

Coneix dels recursos de cassaci contra les sentncies de la Sala Social del Tribunal
Superior de Justcia de Catalunya i de la Sala Social de lAudincia Nacional,
aix com per a unificaci de doctrina.

Tribunal Superior de Justcia

de Catalunya

Coneix dels processos en matria sindical i collectiva quan el seu mbit excedeix
el duna autonomia.

Audincia Nacional

El Tribunal Superior de Justcia de Catalunya s lrgan jurisdiccional en qu culmina

lorganitzaci judicial a Catalunya.

Jutjats Socials

Sn rgans unipersonals. Lmbit territorial daquests rgans s el de la provncia, o b,

quan la llei aix ho estableix, el dun o ms partits judicials de la mateixa provncia.

Tribunal Suprem

Audincia Nacional

Tribunal Superior de Justcia

de Catalunya

Jutjats Socials

Fig. 1.4. Estructura dels tribunals laborals.

19

El Dret del Treball

Cas Prctic 5
Un tcnic de manteniment va ser acomiadat i, desprs de realitzar els trmits oportuns,
present una demanda en el Jutjat Social. Posteriorment, aquest jutjat va dictar sentncia desfavorable al treballador. Indica:
a) A quin jutjat haur de dirigir-se per recrrer la sentncia amb la qual no est dacord?
b) Quin tipus de recurs ha de plantejar-se contra les resolucions dels Jutjats Socials?
c) En lhipottic cas que el recurs fos desestimat de nou, davant quin rgan hauria de
recrrer?
Soluci
a) El recurs haur de dirigir-se a la Sala Social del Tribunal Superior de Justcia de
Catalunya.
b) El tipus de recurs que ha de realitzar s el de suplicaci.
c) Es podria plantejar un recurs de cassaci per a unificaci de doctrina, per noms
en el cas que una altra sentncia del Tribunal Suprem, davant idntiques circumstncies, hagus resolt de manera distinta.

6.2. LAdministraci laboral

LAdministraci laboral t com a principals funcions desenvolupar la poltica laboral per
mitj dels rgans del Ministeri de Treball i la conselleria de les comunitats autnomes i vetllar
pel compliment de la normativa laboral mitjanant la Inspecci de Treball (Taula 1.9).
Ministeri de Treball
i Immigraci
Catalunya

Inspecci de Treball

La intervenci de lEstat en lmbit de les relacions laborals s realitzada pel Govern a travs del Ministeri de Treball i Immigraci, el mxim responsable poltic i administratiu del qual s el ministre.
Catalunya pot dictar disposicions legals i reglamentries per al desenvolupament, dintre del seu mbit territorial, de
la matria regulada, per sempre respectant les bases fixades per a tot el territori estatal.
La Inspecci de Treball s un rgan de lAdministraci de lEstat que t la finalitat de vigilar el compliment de la
legislaci laboral.
Els inspectors poden entrar lliurement en els centres de treball, investigar, revisar els llibres i la documentaci relativa a la Seguretat Social, suspendre els treballs que es realitzin sense complir les normes de seguretat i
higiene i, si escau, aixecar actes dinfracci, liquidaci i obstrucci.

Taula 1.9. Organismes relacionats amb lAdministraci laboral.

www.mtas.es/itss
Des de la secci dAtenci al Ciutad del web de la Inspecci de Treball i
Seguretat Social (ITSS), pots descarregar-te els models de diversos formularis, incls el de denncia. Cal tenir en compte que a travs de la ITSS no
es tramiten denncies annimes, ats que s necessari que el denunciant
sidentifiqui.
No obstant aix, els inspectors i subinspectors estan obligats a no revelar la
identitat dels denunciants a les empreses objecte dinspecci.

20

El Dret del Treball

Snt es i
Personal

T una finalitat protectora

Sorgeix per raons dordre pblic

i de justcia social

Voluntari
Per compte
ali
Dependent

Dret del Treball

Regula

El treball

No regula

Altres formes
de treball no
recollides en el TRET

Recull

Els drets i deures

dempresaris
i treballadors

Retribut

Relacions laborals excloses

Relacions laborals especials

Sn drets
fonamentals:
La vaga
La llibertat sindical
La no-discriminaci

Fonts internes
Fonts del Dret del Treball

Es regeixen pel principi

de jerarquia normativa
Fonts externes

Norma mnima
Principis daplicacions
de les normes laborals

Matisen el principi
de jerarquia normativa
Norma ms favorable

Tribunals Laborals

Organismes pblics
relacionats amb
el Dret Laboral

Irrenunciabilitat
de drets

Ministeri de Treball
i Immigraci

Condici ms beneficiosa

Inspecci de Treball

In dubio pro operario

21

El Dret del Treball

Tes t de rep s
1. Dels drets segents, assenyala quins sn considerats
per la Constituci espanyola de 1978 com a drets fonamentals:
a) Dret al treball.
b) Dret a la vaga.
c) Dret a un salari just.
d) Llibertat per fundar sindicats i dret a afiliar-se lliurement al sindicat que es tri.
e) Dret a la negociaci collectiva.
f) Dret a la promoci a travs del treball.
g) Dret a no ser discriminat per ra de sexe.
h) Dret a la llibertat dempresa.
2. En cas de conflicte de normes sobre un mateix aspecte
laboral, quina de les segents prevaldr?

e) El dret a la negociaci collectiva.

6. El principi de condici ms beneficiosa implica:
a) Que saplicar la norma ms favorable per al treballador.
b) Que el treballador pot renunciar als drets que vulgui.
c) Que els drets adquirits pel treballador per contracte de
treball no es perden encara que canvin les lleis.
d) Que la norma de rang inferior pot modificar la de rang
superior per millorar-la.
7. En el cas que existeixin dues o ms normes aplicables a
un cas concret, saplicar:
a) La de major rang.
b) La ms antiga.

a) Un tractat internacional de lOIT.

c) El conveni collectiu.

b) Una Llei ordinria.

d) La ms favorable al treballador.

c) Cap de les dues en no entrar en conflicte.

d) Saplicarien les dues per tenir el mateix rang.
3. En virtut de quin principi els contractes de treball no
poden empitjorar les condicions establertes en els convenis collectius?
a) Principi de norma mnima.
b) Principi de norma ms favorable.
c) Principi de condici ms beneficiosa.
d) Principi dirrenunciabilitat de drets.
4. Pot renunciar un treballador als drets reconeguts en el
seu conveni collectiu?

8. Assenyala quines de les activitats segents sn excloses del Dret Laboral:

a) Un esportista professional.
b) El treball realitzat per un funcionari.
c) Una collaboraci amb una ONG.
d) El treball fet per un empleat de la llar.
9. Quines de les relacions segents no reuneixen els
requisits perqu es considerin regulades pel Dret Laboral?
a) La relaci duna perruquera amb la seva cap, que s la
propietria de lempresa.

a) S, sempre, perqu sn drets personals.

b) El treball fet per una empleada de la llar.

b) De vegades, sempre que es tracti de drets econmics.

c) El treball dun autnom per a un client.

c) No, pel principi dirrenunciabilitat de drets.

d) El servei prestat per un ciutad que s membre dun

jurat popular.

d) S, per a canvi de diners.

5. Quins daquests aspectes no estan regulats per lEstatut de Catalunya, ja que estan regulats per les lleis
estatals:

22

d) El dret a la percepci de recursos palliatius en cas

dexclusi laboral.

10. Dels fets segents, indica quins serien jutjats en

lmbit dels tribunals laborals:
a) Robatori dun treballador a la seva empresa.

a) El dret de tota persona treballadora a formar-se.

b) Acomiadament disciplinari dun treballador.

b) El dret de participar en lempresa.

c) Expedient disciplinari dun funcionari.

c) El dret de fer vaga.

d) Frau en les retencions de lIRPF dels treballadors.

El Dret del Treball

Comprov a el t eu aprenent a t g e
Identificar els conceptes bsics del Dret del Treball
1. Enumera les caracterstiques que ha de tenir una activitat
laboral per considerar-se regulada pel Dret del Treball.
2. Identifica quins requisits no compleixen les activitats
segents perqu no es considerin relacions laborals i, per
tant, no regulades pel Dret del Treball:
Treballador per compte propi.
Alumne dun cicle de Grau Superior que realitza el
mdul de Formaci en Centre de Treball.
Voluntari duna ONG.
Membre duna mesa electoral.
3. De les activitats segents, indica quines sn relacions
laborals especials i quines estan excloses del Dret del Treball:
Activitats

Relaci especial

Excloses

Treball desenvolupat
per a un ajuntament en un cas
demergncia.
Treball en el domicili familiar.

Existeix algun tipus de relaci laboral entre aquesta treballadora i lempresa a la qual presta els seus serveis? Raona
la resposta.
Determinar les fonts del Dret Laboral, precisar el seu contingut i establir la seva jerarquia
6. Ordena les fonts del Dret del Treball segents en funci de
la jerarquia normativa: conveni collectiu, directiva de la
Uni Europea, contracte de treball, Constituci espanyola,
Text Refs de lEstatut dels Treballadors i Reial Decret
(Reglament) del Ministeri de Treball.
7. Relaciona les fonts del Dret segents amb els rgans de
les quals procedeixen:
Norma jurdica

rgan

Conveni collectiu

Corts Generals

Llei orgnica

Govern

Reglament

Empresari i treballador

Contracte de treball

Empresari i treballador

Decret llei

Ministre

Artistes.
Funcionaris.
Representants de
comer.
Recollida
dolives per a una
vena.
Esportistes professionals.

4. En un taller de xapa i pintura treballen el propietari, el

cap del taller (que t contracte indefinit), un oficial de
tercera que t un contracte temporal i un estudiant que
est realitzant les prctiques corresponents al mdul de
Formaci en Centre de Treball del cicle de Grau Superior
dAutomoci.
Indica en quins dels supsits plantejats es donen les
caracterstiques perqu existeixi activitat regulada pel
Dret del Treball.
5. Una jove treballa com a administradora de sistemes informtics. Desenvolupa el seu treball al seu domicili i est
donada dalta en el rgim especial de treballadors autnoms. La treballadora presta els seus serveis a una nica
empresa per a la qual porta treballant els ltims cinc anys.

8. Indica quins dels drets segents seran regulats per una

Llei orgnica: dret a la lliure sindicaci, dret al treball,
dret a la vaga, dret a un salari just i dret a la no-discriminaci.
9. Assenyala si en el supsit segent es compleixen els requisits perqu es consideri el costum com a font del Dret
Laboral:
En el municipi de Gualba, des de fa 35 anys, els treballadors
de la construcci tenen un dia festiu addicional i remunerat per compensar lesfor que realitzen al treballar a lestiu
exposats a altes temperatures. En el municipi limtrof els
treballadors del mateix sector no tenen aquest dret.
10. Una treballadora de Palams lhan fet fora de la feina
sense una causa justificada. Quin s el primer jutjat on
hauria danar?
I en cas que la sentncia no la convencs, on shauria de
dirigir?
11. Un estudiant que acaba de finalitzar els seus estudis del
cicle de Tcnic Superior en Animaci dActivitats Fsiques i
Esportives treballa com a animador en el complex esportiu
dun hotel.
Assenyala per quines normes shaur de regir la seva relaci laboral.
23

El Dret del Treball

Comprov a el t eu aprenent a t g e
12. Al cap dun any de treball, el treballador del cas anterior
vol saber quantes vacances li corresponen.
Les normes que regulen aquest perode de descans sn les
segents:
El conveni 132 de lOIT estableix que les vacances no
seran en cap cas inferiors a tres setmanes laborables
per un any de serveis.
El conveni collectiu de la seva empresa estableix el
dret a 30 dies hbils de vacances.
LEstatut dels Treballadors reconeix el dret a 30 dies
naturals, com a mnim, de vacances.
a) Classifica aquestes normes segons la seva jerarquia.
b) Quants dies de vacances li corresponen? Raona la resposta.
c) Podria establir-se en aquest conveni collectiu un
perode de vacances inferior al que determina lEstatut
dels Treballadors? Raona la resposta.
13. Un ciutad comunitari, de nacionalitat italiana per resident a Espanya, es planteja la possibilitat de presentar-se
a unes oposicions de professor ditali per a les Escoles
Oficials dIdiomes.
a) Pot concrrer un ciutad comunitari a unes oposicions
per ser funcionari a Espanya?
b) A quin tipus doposicions no es pot presentar?
14. Un jove que ha obtingut el ttol de Desenvolupament de la
Fabricaci Mecnica a Espanya ha estat contractat per dos
mesos a Alemanya per desenvolupar un projecte en una
empresa de motlles.
El treballador espanyol precisar algun tipus de perms per
treballar a Alemanya?
Interpretar els principis especfics que shan de seguir per
a la correcta aplicaci de les normes laborals
15. Un animador sociocultural duna residncia disposa de tres
dies dassumptes propis a lany segons el seu contracte. El
conveni collectiu del sector no estableix la possibilitat de
gaudir daquest tipus de perms. Quina norma saplicar i
en virtut de quin principi?
16. Els treballadors duna empresa de productes lactis, com
a contraprestaci per treballar alguns diumenges, venien
percebent un plus econmic que shavia pactat en un
acord entre els representants dels treballadors i lempresa.
El conveni collectiu del sector va establir la supressi
de la retribuci econmica addicional per dies festius. Es
podr aplicar en aquest supsit el principi de condici ms
beneficiosa? Raona la resposta.
17. Un treballador va negociar un contracte en el qual
sestablia el dret a percebre tres pagues extraordinries.
24

El director de Recursos Humans lha citat per negociar la

possibilitat de suprimir una daquestes pagues a causa que
la situaci econmica de lempresa ha empitjorat en els
ltims anys.
a) Pot renunciar el treballador a una daquestes pagues?
Raona la resposta.
b) En el cas que en el seu conveni collectiu li reconegus
el dret a percebre tres pagues extraordinries, podria
renunciar a una delles?
Determinar els drets i deures que es deriven de les relacions laborals
18. Un pe empleat en la construcci dun poliesportiu municipal es nega a utilitzar el casc de seguretat, desoint contnuament els requeriments de lencarregat de lobra.
a) Estaria aquest treballador incomplint algun deure?
b) De quin termini disposa lempresa per sancionar-lo, en
el cas que comets alguna falta?
19. Una empleada duna empresa, que treballa en el departament dadministraci, es va negar a emetre una factura
falsa que el seu cap lobligava a realitzar. Com a conseqncia de la negativa a obeir aquesta ordre va ser acomiadada.
Aquesta treballadora pot ser sancionada per negar-se a
complir les ordres del seu superior?
20. En una empresa es registren els efectes personals dels treballadors (bosses, motxilles, etc.) a la sortida del centre
de treball.
Assenyala en quines condicions pot una empresa fer registres en els efectes personals dels seus treballadors.
21. Una treballadora va signar un pacte pel qual es comprometia a no afiliar-se a cap sindicat durant la vigncia del seu
contracte; en cas dincompliment, seria sancionada amb
lacomiadament.
s vlida la clusula esmentada?
Distingir els principals organismes que intervenen en les
relacions entre empresaris i treballadors
22. A quin rgan de lAdministraci laboral es pot acudir en
cas que sestigui produint un incompliment de la normativa laboral per part dun empresari?
23. Una treballadora duna escola infantil no est dacord amb
el canvi de funcions que lempresa li ha comunicat per
escrit.
Quines accions pot emprendre, i davant quin rgan, un treballador que no est dacord amb el canvi de funcions que
li ha assignat el seu cap en considerar que no es corresponen amb la seva categoria professional?