Documentació Jurídica I Administrativa PDF

Direcci General de Poltica Lingstica
Documentaci jurdica
i administrativa
Barcelona 2002
BIBLIOTECA DE CATALUNYA. DADES CIP:

Documentaci jurdica i administrativa. (Criteris lingstics ; 5)
A la part superior de la portada: Direcci General de Poltica Lingstica
ISBN 84-393-6001-0
I. Catalunya. Departament de Cultura II. Catalunya. Direcci General de Poltica
Lingstica III. Collecci: Criteris lingstics ; 5
1. Documents jurdics Redacci Catalunya 2. Documents administratius
Redacci Catalunya 3. Catal jurdic 4. Catal administratiu
34/35:804.99
Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Collecci Criteris Lingstics, 5
Primera edici: desembre 2002
Tiratge: 5.000 exemplars
Impressi:
Dipsit legal:
ndex
Presentaci .............................................................................................................. 5
Introducci ............................................................................................................... 7
Documentaci jurdica
La demanda ........................................................................................................... 11
La denncia ........................................................................................................... 18
La querella ............................................................................................................. 22
Lescrit dinterposici de recurs contencis administratiu ...................................... 28
Els escrits de les parts en la fase de desenvolupament ........................................ 33
La provisi ............................................................................................................. 38
La interlocutria ..................................................................................................... 44
La sentncia .......................................................................................................... 51
Documentaci administrativa
Lacta de reuni ..................................................................................................... 61
La carta ................................................................................................................. 66
El certificat ............................................................................................................. 71
La citaci ............................................................................................................... 78
El contracte i el conveni ......................................................................................... 84
La convocatria de reuni ..................................................................................... 93
La invitaci ........................................................................................................... 100
Lofici .................................................................................................................... 105
El recurs .............................................................................................................. 112
El saluda .............................................................................................................. 117
La sollicitud ......................................................................................................... 124
Presentaci
El procs de recuperaci de la llengua catalana en tots els mbits de la vida pblica, iniciat
amb laprovaci de lEstatut dautonomia de Catalunya, que en reconeix loficialitat, exigeix
la implicaci de tota la ciutadania i, tamb, limpuls de les institucions a actuacions dndole
ben diversa que garanteixin ls normal i oficial de la llengua prpia del pas.
El procs t per objectiu que el catal sigui una llengua com les altres. Apta per a totes les
funcions, present en totes les relacions socials, coneguda i valorada per tota la ciutadania.
Per a la consecuci daquests objectius, a banda dactuacions normatives i duna poltica
continuada densenyament del catal a tota la poblaci, de promoci del seu s en els mitjans de comunicaci, en les indstries culturals i a lAdministraci pblica, ha estat necessria, tamb, una tasca de base que consisteix a adaptar la llengua catalana tant de temps
exclosa dels usos administratius, jurdics, cientfics o tcnics i tant de temps desproveda
dinstruments tan fonamentals per a la seva evoluci com lescola, la premsa, la rdio i la
televisi a les exigncies comunicatives de la realitat actual. Aquestes tasques, en aparena marginals quan es fa la valoraci del procs de normalitzaci lingstica, sn, entre
daltres, la recuperaci i implantaci de la toponmia tradicional, lelaboraci, normalitzaci i
difusi, quan escau, de la terminologia catalana o lelaboraci dun llenguatge administratiu
simplificat, modern i correcte.
La posada en funcionament duna administraci que t el catal com a llengua prpia i,
per tant, ds normal i habitual, exigia lestabliment dun model de llenguatge adaptat a la
realitat del temps i del pas, simplificat, senzill i entenedor, que evits les formes de tradici
barroca que histricament han fet del llenguatge administratiu un codi comunicatiu gaireb
estamental, allunyat de la realitat social i, per tant, subliminalment antidemocrtic.
Daquesta darrera tasca, lelaboraci de propostes per a un llenguatge administratiu simplificat i genu, nha tingut cura, duna manera especial, la Direcci General de Poltica Lingstica, en collaboraci amb lEscola dAdministraci Pblica, el TERMCAT, Centre de Terminologia, i els serveis lingstics de tots els departaments de la Generalitat de Catalunya, del
mn local i de les universitats. Des de 1982, per mitj de la correcci de textos, de la soluci de consultes, de lelaboraci de models de documents o de lestabliment de certificats
especfics de llenguatge administratiu i de llenguatge jurdic, la Direcci General de Poltica
Lingstica ha difs propostes que des de fa anys ja configuren un model de llenguatge
administratiu catal plenament aplicat a la nostra Administraci. En collaboraci amb els
serveis lingstics del Departament de Justcia tamb shan fet propostes per tractar la documentaci judicial amb els mateixos criteris.
La publicaci que teniu a les mans cont alguns daquests models de documents judicials
i administratius, potser els ms significatius, amb lobjectiu de difondrels entre els professionals del dret, en especial els de lAdministraci pblica i lAdministraci de justcia. Com a
director general de Poltica Lingstica confio que faciliti ls del catal, dun catal normatiu
i modern, en aquests mbits tan fonamentals per a la vida pblica i oficial del nostre pas.
Llus Jou
Director general de Poltica Lingstica
Introducci
Els models de documents i els criteris de redacci que presentem agrupats en
aquesta obra han estat publicats anteriorment, per separat, a les revistes Llengua i
Administraci (1982-1994) i Llengua i s, i tamb han estat difosos per mitj del web
Llengua Catalana de la Direcci General de Poltica Lingstica.
A Llengua i Administraci, editada per la Direcci General de Poltica Lingstica
en collaboraci amb lEscola dAdministraci Pblica de Catalunya, des del primer
nmero, aparegut el 1982, fins al nmero 49, aparegut el 1983, es van anar publicant
criteris de redacci de documents administratius. Lltim nmero daquesta revista,
el 50, que va aparixer el 1994, cont lndex de tots els articles publicats i anuncia
laparici duna nova publicaci peridica. En aquesta nova revista, Llengua i s, que
sedita des de 1994, shan anat publicant criteris de redacci dels documents jurdics,
especficament els relacionats amb lmbit judicial. En tots dos casos es tracta dels
models de documents que shavien anat elaborant al si de la Comissi Assessora de
Llenguatge Administratiu.
Tots aquests criteris shan actualitzat en diferents aspectes, per sobretot tenint en
compte les modificacions normatives que els afecten, entre les quals cal destacar les
derivades de laprovaci de la Llei 1/2000, de 7 de gener, denjudiciament civil, norma
bsica per a la redacci de la documentaci judicial.
Amb aquesta nova publicaci pretenem facilitar la tasca de consulta daquesta documentaci, especialment ara que disposem del Certificat de coneixements de llenguatge jurdic (J) de la Direcci General de Poltica Lingstica i que Llengua i Administraci i algun nmero de Llengua i s estan exhaurits.
Cal esperar que aquest nou nmero de la collecci Criteris Lingstics sigui til per
a totes les persones que redacten documents jurdics o administratius: el personal
al servei de lAdministraci pblica, inclosa lAdministraci de justcia; els particulars,
els professionals i les entitats que shi relacionen, o les persones que volen obtenir
certificats de coneixements de catal especfics de llenguatge administratiu i de llenguatge jurdic.
Documentaci jurdica
10
La demanda
Definici
La demanda s un escrit presentat davant dun jutjat per iniciar un plet, en el qual
sexerceixen una o diverses accions. Aquesta s la forma ms habitual diniciar un
procs en el cas del procediment civil.
Criteris generals de redacci

En aquest document, com en tots els de carcter jurdic, cal tenir en compte les exigncies generals de contingut establertes per la legislaci vigent i la legislaci especfica aplicable a cada cas concret.
Larticle 399 de la Llei denjudiciament civil estableix els requisits de carcter general
per al cas de la demanda, que sn el fonament per a lestructuraci daquest document. Dacord amb lesmentat article, la demanda ha de contenir:
les dades i les circumstncies didentificaci de la part demandant i de la part
demandada i el domicili o la residncia en qu poden ser citats
el nom i els cognoms del procurador o la procuradora i de ladvocat o ladvocada,
quan hi intervinguin
els fets, numerats i separats
els fonaments de dret, numerats i separats
el que es demana, expressat amb claredat i precisi
Com a principi general, la redacci ha de ser clara, rigorosa i concisa. Els fets, els
fonaments de dret, les peticions de fons i els altresss shan de redactar de manera
ordenada, clara, concisa, en pargrafs independents i numerats amb xifres arbigues.
Pel que fa al tractament personal, recomanem de fer servir la primera persona del
singular per a lemissor (la part demandant) i la tercera del singular per al receptor (el
jutjat o la sala).
Destinaci
Sha dindicar el nom de lrgan jurisdiccional al qual sadrea la demanda.
Dades de la part demandant, del procurador o la procuradora i

de ladvocat o ladvocada
En aquest apartat figuren les dades segents:
nom i cognoms del procurador o la procuradora
nom i dades de la part demandant
nom i cognoms de ladvocat o ladvocada
11
frmula per fer constar que el procurador o la procuradora tenen poders bastants
per representar la part demandant
Lexpressi en nom i representaci de que apareix sovint entre les dades del procurador o de la procuradora i les de la part demandant s reiterativa i, per tant, recomanem de substituir-la per una de les construccions segents:
en nom de
en representaci de
procurador/procuradora de
La frmula lescriptura de poder adjunta, que presento perqu em sigui retornada
desprs de confrontar-la amb la seva cpia, que lliuro annexa perqu sigui inserida
a les actuacions..., es considera necessria, tot i que es tracta duna acci de trmit.
Sovint aquesta informaci es repeteix en ms dun apartat (per exemple, a la frmula
de compareixena i en un altress) i noms hauria daparixer una vegada. Pot figurar
amb les dades del procurador o de la procuradora o en un altress; lavantatge que
presenta situar aquesta informaci en un altress s que individualitza la petici.
Formulaci de la demanda
Sintrodueix amb els verbs manifesto, exposo o formulo i ha dincloure la identificaci
de la part demandada i el motiu pel qual es presenta la demanda. Per identificar la
part demandada, shan dindicar totes les dades que es coneguin i que puguin ser
tils per localitzar-la: nom, domicili, telfon, fax, etc.
Fets
Aquest apartat por tenir com a encapalament les expressions Exposici de fets,
Relaci de fets o, simplement, Fets.
Com ja sha indicat anteriorment, els fets shan dexposar en pargrafs independents
i numerats amb xifres arbigues, redactats de manera ordenada, clara i concisa,
perqu la part demandada els pugui admetre o negar en contestar.
Al final de cada pargraf, amb ordre i claredat, es pot fer referncia als documents
que acrediten o demostren els fets exposats, es poden esmentar els altres mitjans
i instruments que saportin en relaci amb els fets que fonamentin les pretensions
i, finalment, es poden formular valoracions o raonaments sobre aquests si semblen
convenients per al dret del litigant.
Fonaments de dret
Amb lencapalament Fonaments de dret o Fonaments jurdics, sexposen de manera
succinta (no cal transcriure els preceptes que saddueixen) els fonaments jurdics de
la demanda en pargrafs separats i numerats, com en el cas dels fets, amb xifres
arbigues.
12
La Llei denjudiciament civil exigeix un contingut mnim per als fonaments de dret.
Per aix, a ms dels que es refereixen a lafer de fons plantejat, shi han dincloure,
amb la separaci adequada, les allegacions que escaiguin sobre la capacitat de les
parts, la representaci de les parts o del procurador o la procuradora, la jurisdicci,
la competncia i la classe de judici en qu sha de substanciar la demanda, aix com
sobre qualsevol altre fet del qual pugui dependre la validesa del judici i la procedncia
duna sentncia sobre el fons. Si es vol, cada un daquests aspectes pot aparixer
com a ttol del pargraf corresponent.
Ptita
La ptita sinicia amb els verbs demano o sollicito i, a continuaci, es fan constar les
peticions concretes que es plantegen. s convenient redactar-les en pargrafs independents i numerats amb xifres arbigues per facilitar-ne la lectura. Tamb cal fer constar separadament i per ordre les peticions que la part demandant formuli amb carcter
subsidiari, s a dir, per al supsit en qu el tribunal no admeti les peticions principals.
Desprs del verb principal amb qu sexpressa lobjecte de la demanda (demano o sollicito), s optatiu que hi aparegui el destinatari de la sollicitud (al jutjat o a la sala).
A la petici dadmissi de la demanda s habitual fer servir lexpressi Que tingui
per presentat lescrit i ladmeti, per, ats que lacci principal, que les engloba totes
dues, s lexpressada amb el verb admetre, recomanem de reduir la frmula anterior
a Que admeti lescrit.
Altresss
Els altresss sn les peticions de carcter secundari i no sn necessaris a totes les
demandes.
Pel que fa a lestructura daquest apartat, proposem lesquema segent:
ALTRESSS
1. EXPOSO:
DEMANO (o SOLLICITO):
2. EXPOSO:
etc.
Dataci
Cal indicar primer la localitat i, desprs duna coma, la data.
Signatures
En primer lloc, signa ladvocat o ladvocada. A continuaci, signa la persona deman-
13
dant o b el procurador o la procuradora. Ats que el nom i els cognoms daquestes

persones ja figuren a lencapalament del document, no cal repetir-los; per tant, lestructura daquesta signatura s:
rbrica
Advocat/ada
rbrica
Demandant o procurador/a
Enllaos sintctics
La distribuci de la informaci en blocs especfics, homogenis i independents justifica
que no sigui necessari enllaar sintcticament els diferents apartats de la demanda.
Ara b, si es volen enllaar, les formes ms habituals sn les segents:
_______________________________ i EXPOSO: _________________________ ,
dacord amb els fets i els fonaments de dret segents. / Fonamento aquesta demanda
en els fets i fonaments segents.
FETS
________________________________________
FONAMENTS DE DRET
________________________________________
Per aix, / Per la qual cosa,
SOLLICITO:
________________________________________
Per enllaar lapartat de dades de la part demandant amb lapartat de la formulaci
de la demanda es fa servir sovint lexpressi en la forma o de la manera ms procedent en dret, per aquesta expressi s innecessria perqu no aporta cap informaci i recomanem de prescindir-ne.
Un cas semblant s el de les frmules finals de la demanda, Ho demano en justcia o
Aix que demano s de justcia, expressions que shan de considerar optatives per
que sn innecessries i, per tant, recomanem de suprimir-les.
14
Estructura
Destinaci
Dades de la part demandant, del procurador o la procuradora i de ladvocat

o ladvocada
Formulaci de la demanda
Fets
Fonaments de dret
Ptita
Altresss
Dataci
Signatures
15
Exemple
AL JUTJAT...
Jaume Vendrell Raurich, procurador dels tribunals, en nom de lentitat mercantil TRXSA,
domiciliada a Castelldefels, al carrer de la Indstria, 36, la representaci de la qual acredito mitjanant lescriptura de poder adjunta, comparec davant daquest Jutjat, sota la
direcci lletrada de Teresa Prat i Mata.
MANIFESTO: Que, per mitj de la representaci esmentada, formulo demanda de judici
canviari per a la reclamaci de la quantitat de mil set-cents vuitanta-sis euros (1.786 )
contra Mart Martivell Vilavella, representant de la firma BLICRASA, que t el domicili a
Martorell, al carrer dels Almogvers, 324.
FETS
1. Lentitat mercantil TRXSA ven fotocopiadores i altres aparells. Per ra daquesta
activitat, el demandat va adquirir a lactora una fotocopiadora de la marca JJMAX,
model 45035.
Per acreditar aquesta compra adjunto com a document nmero 1 lalbar corresponent.
2. El preu de venda de la fotocopiadora esmentada va ser de ________________.
Adjunto la factura com a document nmero 2.
3. Es van fixar les condicions de pagament segents: un pagament al comptat de
_______________ i el pagament a terminis de la resta mitjanant dues lletres de canvi
________________________.
Adjunto aquestes dues lletres de canvi com a documents nmero 3 i 4.
4. La lletra de data ________________________________________________ no va ser
abonada i ___________________________.
Adjunto el justificant del banc de les despeses de devoluci com a document
nmero 5.
[...]
FONAMENTS DE DRET
1. Capacitat de les parts
Ambds litigants tenen la capacitat processal suficient dacord amb el que disposen els
articles 6 i segents de la Llei denjudiciament civil.
2. Representaci
El meu mandant est representat en aquest procediment pel procurador que subscriu
aquesta demanda, dacord amb larticle 23 de la Llei denjudiciament civil.
3. Jurisdicci
s competent la jurisdicci civil, segons el que disposa larticle 21.1 de la Llei orgnica del
poder judicial.
16
4. Competncia
La part demandada t el seu domicili en aquest partit judicial, per la qual cosa resulta
competent el tribunal al qual sassigni aquesta demanda per torn de repartiment en aquest
partit judicial, de conformitat amb larticle 820 de la Llei denjudiciament civil.
5. Classe de judici
El procs sha dajustar als trmits del judici canviari perqu, en incoar-lo, es presenta una
lletra de canvi que compleix els requisits que estableix la Llei canviria i del xec, dacord
amb els articles 819 i segents de la Llei denjudiciament civil.
6. Fonaments jurdics de fons
Pel que fa a ____________________________________________________________
[...]
7. Costes
A lempara del que estableix larticle 394 de la Llei denjudiciament civil, cal imposar les
costes a la part demandada.
SOLLICITO:
1. Que admeti aquest escrit i les cpies i els documents que hi annexo.
2. Que em doni per comparegut i em consideri part com a representant de lentitat
TRXSA.
3. Que tingui per formulada en nom de TRXSA demanda de _________________________
contra _________________________________.
4. Que requereixi el deutor perqu pagui en el termini de deu dies i ordeni lembargament
preventiu immediat dels bns del deutor per la quantitat que figuri en el ttol executiu,
ms una altra quantitat per a interessos de demora, despeses i costes, per al cas que
no satengui el requeriment de pagament.
5. Que, un cop acomplerts els trmits legals corresponents, dicti sentncia per la qual
________________________________________________.
ALTRESS
EXPOSO: Que adjunto una cpia de lescriptura de poder per inserir-la a les actuacions.
SOLLICITO: Que em retorni lescriptura de poder desprs que lhagi confrontada

amb la cpia.
Martorell, 20 doctubre de 2001

(rbrica)
Advocada
(rbrica)
Procurador
17
La denncia
Definici
La denncia s un acte mitjanant el qual la persona que ha presenciat la perpetraci
dun delicte perseguible dofici o en t coneixement ho notifica a lautoritat judicial
(Gran diccionari de la llengua catalana). Aquesta s una de les formes diniciar un
procs penal; en aquest cas, la persona denunciant no est obligada a provar els fets
denunciats ni a formalitzar una querella.
Dacord amb larticle 265 de la Llei denjudiciament criminal, una denncia es pot fer
per escrit o de paraula. Quan es fa per escrit, el document en qu es fa constar la
denncia sanomena, tamb, denncia.
(Tamb s possible, per a assumptes que siguin competncia de lAdministraci, presentar denncies davant rgans administratius: larticle 69 de la Llei de rgim jurdic
de les administracions pbliques i del procediment administratiu com preveu la iniciaci dofici dun procediment administratiu mitjanant una denncia.)

Com a principi general, la redacci ha de ser clara, rigorosa i concisa. Els fets shan
de redactar de manera ordenada, en pargrafs independents i numerats amb xifres
arbigues.
En aquest document, com en tots els de carcter jurdic, cal tenir en compte les exigncies de contingut establertes per la legislaci vigent. La denncia no requereix
requisits formals especials; noms cal tenir en compte, dacord amb els articles 265
i 266 de la Llei denjudiciament criminal, que la denncia es pot fer personalment o
per mitj dun mandatari o duna mandatria amb un poder especial, i que ha de ser
signada per la persona denunciant o per una altra persona a qui aquesta ho demani,
si no pot fer-ho ella mateixa.
singular per a lemissor (la persona denunciant o mandatria) i la tercera del singular
per al receptor (el jutjat).
Destinaci
Sha dindicar el nom de lrgan jurisdiccional al qual sadrea la denncia.
Dades de la persona denunciant o mandatria

En aquest apartat han de figurar el nom i les dades (DNI, adrea, etc.) de la persona
denunciant, en cas que la denncia es faci personalment.
18
Si la denncia es fa per mitj dun mandatari o duna mandatria, shi han de fer
constar les dades segents:
nom i dades de la persona mandatria
nom i cognoms de la persona denunciant
frmula per fer constar que el mandatari o la mandatria t el poder especial
necessari per presentar la denncia
Formulaci de la denncia
Sintrodueix amb el verb denuncio i ha dincloure la identificaci de la persona o de
les persones, fsiques o jurdiques, denunciades.
Desprs del verb principal, denuncio, que s transitiu, apareix el complement directe;
per tant, cal evitar lerror dintroduir aquest complement amb la preposici a. Aix, per
exemple, hem descriure denuncio el senyor....
Fets
Aquest apartat sintrodueix amb una expressi com ara Baso aquesta denncia en
els fets segents.
Cal descriure amb detall i precisi els fets que sn objecte de la denncia (dia, hora,
lloc, testimonis, conseqncies, etc.) i, tal com sha comentat anteriorment, presentarlos de manera ordenada, clara, concisa, en pargrafs independents i numerats amb
xifres arbigues per facilitar-ne la lectura. Al final de cada pargraf sha de fer referncia
als documents que es presentin per acreditar o demostrar els fets exposats.
Frmula final
En aquest apartat es demana que sadmeti i es tramiti la denncia i es fa constar que
es presenta perqu es considera que els fets exposats poden ser delictius.
Dataci
Signatura
Si signa la denncia la persona que lha presentada (la persona denunciant o la
persona mandatria), amb la rbrica s suficient, ats que el nom i els cognoms
daquesta persona ja figuren a lencapalament del document.
Si la signa una altra persona a sollicitud de la persona denunciant, a ms de la
rbrica, cal fer constar la identificaci de qui signa.
19
Estructura
Destinaci
Dades de la persona denunciant o mandatria
Formulaci de la denncia
Fets
Frmula final
Dataci
Signatura
20
Exemple
AL JUTJAT DE GURDIA
Glria Pau i Creus, amb el DNI 37 805 533 i amb domicili a la baixada del Rosari, 8, 43003
Tarragona,
DENUNCIO:
Per mitj daquest escrit i dacord amb larticle 259 i els segents de la Llei denjudiciament criminal, els representants legals de la companyia Plaf, SA, amb domicili al carrer de
lliga, 1, de Tortosa, i el pilot daquesta companyia, el sbdit angls John Flight, que t la
targeta de residncia nmero X-0890 i que viu a Reus, al carrer de lOcell, 13.
Baso aquesta denncia en els fets segents.
FETS
1. El dia 17 de juny de 2001, a les 11 del mat, un grup de feligresos, que sortien de missa
de la catedral de Tortosa, van ser sorpresos per una pluja de productes insecticides
llanats des d'una de les avionetes de la companyia Plaf, SA, les quals fumiguen regularment els camps de ctrics prxims a la catedral.
2. Sn testimonis del fet anterior els policies locals senyors ________________________
i ________________________________.
3. Com a conseqncia de la pluja de productes insecticides, el senyor
_________________________ i la senyora __________________________ van
haver de ser ingressats el mateix dia a l'Hospital _____________________ per intoxicaci, i el senyor _____________________, per una dermatitis aguda, tal com consta
als informes mdics adjunts.
Considero que aquests fets poden ser constitutius dun delicte i els poso en coneixement
daquest Jutjat, perqu nadmeti la denncia i la tramiti.
Tortosa, 20 de juny de 2001
(rbrica)
21
La querella
Definici
La querella s una acusaci escrita, presentada davant el jutjat contra alg que hom
fa reu dun delicte que la persona agreujada demana que sigui castigat i perseguit.
Aquesta s una de les formes diniciar un procs penal.

En la redacci daquest document cal tenir en compte les exigncies generals de
contingut establertes per la legislaci vigent i la legislaci especfica aplicable a cada
cas concret.
Larticle 277 de la Llei denjudiciament criminal estableix els requisits de carcter
general per al cas de la querella, que sn el fonament per a lestructuraci daquest
document.
Dacord amb lesmentat article, la querella sha de presentar sempre per mitj dun
procurador o una procuradora amb poder bastant i subscrita per un lletrat o una lletrada, i ha de contenir la informaci segent:
1r. El jutge o la jutgessa, o el tribunal davant el qual es presenta.
2n. El nom, els cognoms i el venatge de la persona querellant.
3r. El nom, els cognoms i el venatge de la persona querellada. En el cas que signorin aquestes circumstncies, cal designar la persona querellada per les dades
que millor poguessin donar-la a conixer.
4t. La relaci circumstanciada del fet, amb expressi del lloc, de lany, del mes, del
dia i de lhora en qu va produir-se, si se sabien.
5. Lexpressi de les diligncies que cal practicar per a la comprovaci del fet.
6. La petici que sadmeti la querella, es practiquin les diligncies indicades en el
nmero anterior, es detingui i sempresoni la persona presumptament culpable o
se li exigeixi la fiana de llibertat provisional, i sordeni lembargament dels seus
bns en la quantitat necessria en els casos que sigui procedent.
7. La signatura de la persona querellant o la duna altra persona a petici seva si no
sabs o no pogus signar, quan el procurador o la procuradora no tingui poder
especial per formular la querella.
Com a principi general, la redacci ha de ser clara, rigorosa i concisa. Els fets, els
fonaments de dret, les peticions i els altresss shan de redactar de manera ordenada,
clara i concisa, en pargrafs independents i numerats amb xifres arbigues.
22
singular per a lemissor (la part querellant) i la tercera del singular per al receptor (el
jutjat o la sala).
Destinaci
Dacord amb larticle 272 de la Llei denjudiciament criminal, la querella sha de presentar davant el jutjat dinstrucci competent.
Dades del procurador o la procuradora i de ladvocat o ladvocada

En aquest apartat figuren el nom i els cognoms del procurador o la procuradora i de
ladvocat o ladvocada i una frmula per fer constar que el procurador o la procuradora
tenen poders bastants per representar la part querellant.
Lexpressi en nom i representaci de que apareix sovint amb les dades del procurador o de la procuradora s reiterativa i, per tant, recomanem de substituir-la per una
de les construccions segents:
en nom de
en representaci de
procurador/procuradora de
La frmula lescriptura de poder adjunta, que presento perqu em sigui retornada
desprs de confrontar-la amb la seva cpia, que lliuro annexa perqu sigui inserida a
les actuacions... es considera necessria, tot i que es tracta duna acci de trmit.
Sovint aquesta informaci es repeteix en ms dun apartat i noms hauria daparixer
una vegada. Pot figurar amb les dades del procurador o de la procuradora o en un
altress; lavantatge que t situar aquesta informaci en un altress s que individualitza la petici.
Formulaci de la querella
Sintrodueix amb els verbs formulo, presento o interposo.
Fets
Aquest apartat pot tenir com a encapalament les expressions Exposici de fets,
Relaci de fets o, simplement, Fets.
Com ja sha indicat anteriorment, els fets shan de redactar de manera ordenada,
clara i concisa, en pargrafs independents i numerats amb xifres arbigues.
Fonaments de dret
Amb lencapalament Fonaments de dret o Fonaments jurdics, sexposen de manera
23
succinta (no cal transcriure els preceptes que saddueixen) els fonaments jurdics
de la querella en pargrafs separats i numerats, com en el cas dels fets, amb xifres
arbigues.
Peticions
Sintrodueixen amb els verbs demano o sollicito i s convenient redactar-les en pargrafs independents i numerats amb xifres arbigues per facilitar-ne la lectura.
Desprs del verb principal amb qu sexpressa lobjecte de la querella (demano o
sollicito), s optatiu que hi aparegui el destinatari de la sollicitud (al jutjat).
A la petici dadmissi de la querella s habitual fer servir lexpressi Que tingui per
presentat aquest escrit i admeti aquesta querella; per, ats que lacci principal, que
les engloba totes dues, s lexpressada amb el verb admetre, recomanem de reduir
la frmula anterior a Que admeti aquesta querella.
Altresss
En aquest apartat es detallen les diligncies que es consideren necessries per a la
comprovaci dels fets i se sollicita que es portin a terme.
Shi poden incloure tamb altres peticions, com, per exemple, que sadoptin les
mesures cautelars personals i patrimonials que es considerin procedents o la sollicitud de devoluci del poder del procurador o la procuradora.
Pel que fa a lestructura daquest apartat, proposem lesquema segent:
ALTRESSS
1. EXPOSO:
2. EXPOSO:
etc.
Dataci
Signatures
Han de signar ladvocat o ladvocada i el procurador o la procuradora. En el cas que
el poder del procurador o la procuradora no sigui especial, cal que signi tamb la
persona querellant.
24
Ats que el nom i els cognoms daquestes persones ja figuren en el document, no cal
repetir-los; per tant, lestructura daquestes signatures s:
rbrica
Advocat/ada
rbrica
Procurador/a
25
rbrica
Querellant
Estructura
Destinaci
Dades del procurador o la procuradora i de ladvocat o ladvocada
Formulaci de la querella
Jutjat o tribunal davant el qual es presenta la querella, dades de la part

querellant i dades de la part querellada
Fets
Fonaments de dret
Peticions
Altresss
Dataci
Signatures
26
Exemple
AL JUTJAT...
_____________________________________, procurador dels tribunals, en nom de
_____________________________________, la representaci de la qual acredito mitjanant lescriptura de poder especial que adjunto degudament validada, comparec
davant daquest Jutjat, sota la direcci lletrada de _____________________________,
i formulo querella per _____________________________, que, dacord amb larticle 277
de la Llei denjudiciament criminal, baso en els punts que tot seguit detallo.
1. Formulo aquesta querella davant del Jutjat de ___________________________,
perqu els fets van ocrrer en aquest partit judicial.
2. La querellant s ______________________________________________________,
vena de ______________________, amb domicili a _________________________.
3. Els querellats sn ________________________ i __________________________,
vens de _____________________, amb domicili a __________________________.
FETS
1. El dia ______________________________ a ______________________________ .
2. La meva representada va demanar _______________________________________ .
[...]
FONAMENTS DE DRET
[...]
SOLLICITO:
1. Que admeti aquesta querella per un possible delicte de _______________________.
2. Que prengui les mesures necessries per _________________________________ .
[...]
ALTRESSS
1. EXPOSO: Que, per comprovar els fets objecte daquesta querella, cal que es practiquin
les diligncies segents:
Admissi dels documents ______________________________________________.
Interrogatori de ______________________________________________________.
[...]
SOLLICITO: Que es practiquin les diligncies detallades anteriorment.
2. [...]
(lloc i data)
(rbrica)
Advocada
(rbrica)
Procurador
27
Lescrit dinterposici de recurs contencis

administratiu
Definici
Lescrit dinterposici de recurs contencis administratiu s un document que es presenta davant la jurisdicci contenciosa administrativa per demanar la revisi de lactivitat prvia de lAdministraci o per obtenir justcia davant qualsevol comportament
illcit de lAdministraci.
Es poden distingir quatre modalitats daquest recurs: el tradicional, dirigit contra actes
de lAdministraci, expressos o presumptes, un cop exhaurida la via administrativa; el
que, de manera directa o indirecta, versa sobre la legalitat dalguna disposici general; el recurs contra la inactivitat de lAdministraci, i el que sinterposa contra actuacions materials constitutives de via de fet.

Per redactar aquest document, shan de tenir en compte les exigncies generals de
contingut establertes per la legislaci vigent i la legislaci especfica aplicable a cada
cas concret.
El primer apartat de larticle 45 de la Llei reguladora de la jurisdicci contenciosa
administrativa estableix que el recurs contencis administratiu sinicia amb un escrit
que es redueix a esmentar la disposici, lacte, la inactivitat o lactuaci constitutiva
de via de fet que simpugna i a sollicitar que es consideri interposat el recurs.
El segon apartat daquest mateix article detalla els documents que shan de presentar juntament amb lescrit dinterposici, que sn els segents:
El document que acrediti la representaci de qui compareix, llevat que figuri a les
actuacions dun altre recurs pendent davant del mateix jutjat o tribunal, cas en el qual
es pot sollicitar que sexpedeixi un certificat perqu sinsereixi a les actuacions.
El document o documents que acreditin la legitimaci de lactor o lactora, quan
lexerceixin perqu els lha transms una altra persona per herncia o per qualsevol altre ttol.
La cpia o el trasllat de la disposici o de lacte exprs objecte del recurs, o la indicaci de lexpedient en qu hagi recaigut lacte, o el diari oficial en qu la disposici
shagi publicat. Si lobjecte del recurs s la inactivitat de lAdministraci o una via
de fet, sha desmentar lrgan o la dependncia al qual satribueixi luna o laltra,
lexpedient en el qual tinguin lorigen, o qualsevol dada que serveixi per identificar
lobjecte del recurs.
El document o els documents que acreditin el compliment dels requisits exigits a
28
les persones jurdiques per entaular accions dacord amb les normes o els estatuts
que els siguin aplicables, llevat que ja shagin incorporat o inserit en el cos del
document que acredita la representaci de qui compareix.
La redacci ha de ser clara, rigorosa i concisa, i la relaci de documents que sadjunten a lescrit dinterposici, les peticions i els altresss shan de redactar de manera
ordenada, en pargrafs independents i numerats amb xifres arbigues.
Pel que fa al tractament personal, recomanem dutilitzar la primera persona del singular per a lemissor (la persona que interposa el recurs) i la tercera del singular per
al receptor (el jutjat o la sala).
Destinaci
Cal indicar la denominaci de lrgan jurisdiccional davant del qual sinterposa el
recurs.
Dades de qui presenta el recurs, de ladvocat o ladvocada i del

procurador o la procuradora
Aqu figura la identificaci de la persona o les persones que interposen el recurs i
de ladvocat o ladvocada. Si les persones recurrents actuen representades per un
procurador o una procuradora, hi figuren tamb el nom i els cognoms del procurador
o la procuradora i una frmula per fer constar que t poders bastants per a aquesta
representaci.
Habitualment, se sollicita la devoluci de lescriptura de poder que presenta el procurador o la procuradora; aquesta petici pot aparixer en aquest apartat o en un
altress.
Frmula dinterposici del recurs

Aquest apartat comena amb la frmula interposo (o formulo) recurs contencis
administratiu i ha de contenir la identificaci de la disposici, lacte, la inactivitat o
lactuaci constitutiva de via de fet objecte del recurs.
Documents adjunts
Cal fer una relaci dels documents que es presenten juntament amb lescrit dinterposici del recurs.
Ptita
Sinicia amb els verbs demano o sollicito i, a continuaci, es fan constar les peticions
concretes que es plantegen. s convenient redactar-les en pargrafs independents i
numerats amb xifres arbigues per facilitar-ne la lectura.
29
Altresss
Aquest apartat s optatiu, no s necessari que aparegui a tots els escrits dinterposici de recurs contencis administratiu.
Els altresss sn peticions secundries i es poden plantejar dacord amb lesquema
segent:
ALTRESSS
1. EXPOSO:
2. EXPOSO:
etc.
Dataci
Signatures
Ha de signar, duna banda, ladvocat o ladvocada que assisteixi la persona que presenta el recurs i, daltra banda, el procurador o la procuradora, o b la persona que
interposa el recurs, si compareix per si mateixa.
30
Estructura
Destinaci
Dades de qui presenta el recurs, de ladvocat o ladvocada i del procurador

o la procuradora
Frmula dinterposici del recurs
Documents adjunts
Ptita
Altresss
Dataci
Signatures
31
Exemple
A LA SECCI... DE LA SALA CONTENCIOSA ADMINISTRATIVA DE...
__________________________ , procurador dels tribunals i de _________________,

la representaci del qual acredito mitjanant lescriptura de poder adjunta, comparec,
assistit per la lletrada ________________________________, i
INTERPOSO recurs contencis administratiu contra la resoluci de _____________
___________________ .
Dacord amb larticle 45 de la Llei reguladora de la jurisdicci contenciosa, adjunto a
aquest recurs els documents segents:
1. Una cpia de la resoluci objecte d'aquest recurs.
[...]
SOLLICITO:
1. Que admeti aquest escrit amb els documents adjunts.
2. Que tingui per interposat aquest recurs contencis administratiu contra _________
_____________________________ .
3. Que reclami l'expedient administratiu a __________________ i que mel lliuri per
poder formalitzar la demanda.
[...]
ALTRESSS
1. EXPOSO: Que adjunto una cpia de l'escriptura de poder per inserir-la a les actuacions.
SOLLICITO: Que em torni lescriptura de poder desprs dhaver-la confrontada
amb la cpia.
[...]
(localitat i data)
(rbrica)
Advocada
(rbrica)
Procurador
32
Els escrits de les parts en la fase de desenvolupament

Presentaci
En la tramitaci dels procediments civils, penals i contenciosos administratius es
redacta un nombre important descrits de les parts, amb una notable diversitat funcional per amb fora elements estructurals comuns.
Entre els escrits de la fase de desenvolupament, s a dir, deixant de banda els escrits
inicials, podem esmentar els segents:
lescrit de contestaci a la demanda
els escrits de petici dampliaci de termini, de vista pblica, de notificaci personal, dembargament de bns o de taxaci de costes
lescrit de proposici de prova
lescrit per oposar-se a ladmissi duna prova pericial
lescrit de rebuig de testimonis
lescrit dallegacions prvies
lescrit de conclusions
lescrit de desistiment
els escrits dinterposici de recurs
Lestructura que trobareu a continuaci s general: es basa en la dels escrits inicials i
s vlida per a tots els escrits de les parts en la fase de desenvolupament. Pel que fa
a lexemple, s un document concret: un escrit de proposici de prova.

Per a aquests documents, com per a tots els documents jurdics, cal tenir en compte
la legislaci aplicable a cada cas concret.
La redacci ha de ser clara, rigorosa i concisa, i els diferents apartats de qu consti
el document shan de redactar de manera ordenada i, si sn complexos, organitzats
en pargrafs independents i numerats amb xifres arbigues.
Pel que fa al tractament personal, recomanem dutilitzar la primera persona del singular per a lemissor i la tercera del singular per al receptor (el jutjat o la sala).
Destinaci
Cal indicar la denominaci de lrgan jurisdiccional davant del qual es presenta lescrit.
33
Identificaci del procurador o la procuradora, de ladvocat o

ladvocada, del judici i de les parts
En aquest apartat figuren el nom i els cognoms del procurador o la procuradora, el
nom i els cognoms de la persona o les persones que representa, una frmula per fer
constar que t poders bastants per a aquesta representaci, el nom i els cognoms de
ladvocat o ladvocada, les dades de la part contrria i la identificaci del judici.
Pel que fa a la frmula relativa als poders de representaci, en els escrits no inicials
no s imprescindible i, si hi apareix, es redueix a una remissi a les actuacions, ats
que lescriptura de poder ja ha estat presentada anteriorment.
Cos
Aquest apartat s especfic per a cada tipus de document i, com a norma general, es
redueix a una exposici dels fets o dels motius pels quals es presenta lescrit.
En general, es prescindeix de la distinci entre lexposici de fets i els fonaments
de dret, encara que aquests apartats poden distingir-se en alguns documents (per
exemple, en la contestaci a la demanda o en els escrits de rplica i de dplica).
Ptita
Sinicia amb els verbs demano o sollicito i, a continuaci, es fa constar la petici
concreta que es planteja.
Altresss
Aquest apartat apareix noms en els escrits en qu es formulen peticions de carcter
secundari.
Dataci
34
Estructura
Destinaci
Identificaci del procurador o la procuradora, de ladvocat o ladvocada, del judici

i de les parts
Cos
Ptita
Altresss
Dataci
Signatures
35
Exemple de lescrit de proposici de prova

AL JUTJAT...
___________________________, procuradora de ___________________________,
amb lassistncia del lletrat ____________________________, tal com consta (o he
acreditat anteriorment) en les actuacions del judici de _________________________
_________________________, seguides a instncia del meu representat contra
_________________________, comparec i proposo els mitjans de prova segents:
1. CONFESSI EN JUDICI de la part demandada, que haur de comparixer el dia i
a l'hora que s'assenyalin per absoldre, sota jurament indecisori, les posicions que
formular i que siguin declarades pertinents.
2. DOCUMENTAL, consistent a:
a) Tenir per reproduda la cpia autntica de l'escriptura de __________________
atorgada el dia ______________ davant del notari _______________________,
que vaig adjuntar a la demanda.
b) Trametre un manament al Banc ________________________________ perqu
lliuri un cer tificat de l'extracte del compte ______________________ a nom de
_________________________, corresponent al perode _______________.
3. TESTIFICAL, consistent en la declaraci, d'acord amb l'interrogatori adjunt, dels
testimonis inclosos en la llista annexa, els quals caldr citar judicialment.
4. PERICIAL, perqu un nic prit comptable valori els documents _______________
i dictamini sobre __________________________________ .
5. RECONEIXEMENT JUDICIAL, consistent en el fet que el jutge es traslladi a l'empresa _______________________________________________ per determinar
_______________________________ .
SOLLICITO:
1. Que admeti aquest escrit i els documents que hi annexo.
2. Que admeti les proves proposades i que adopti les decisions necessries per
practicar-les.
(localitat i data)
(rbrica)
Advocat
(rbrica)
Procuradora
36
Fraseologia de lescrit de proposici de prova

escrit de proposici de prova o escrit de proposici de proves
La forma aprovada s escrit de proposici de prova, dacord amb els arguments
segents:
a) En un procs judicial, la prova s nica encara que tingui subapartats i la paraula
prova inclou el sentit de diversos mitjans de prova.
b) Hi ha altres termes formats amb la paraula prova en singular, com per exemple,
perode de prova.
c) La forma escrit de proposici de prova s la que sutilitza habitualment i est lexicalitzada.
subapartats de lescrit de proposici de prova

Habitualment, els diferents subapartats daquest document comencen amb adjectius
com ara documental o pericial calligrfica, que poden tenir com a antecedent tant
proves com mitjans de prova.
Es considera que aquestes formes sn possibles i que es poden interpretar com a
adjectius substantivats amb una elisi del substantiu prova.
documental
En un escrit de proposici de prova, sn habituals els subapartats documental
pblica i documental privada, i tamb un subapartat anomenat ms documental, que
hi apareix quan se solliciten o es presenten noves proves documentals.
Pel que fa a lexpressi ms documental, s recomanable que se substitueixi per
altres expressions, com documental complementria o documental addicional.
37
La provisi
Definici
En dret processal hi ha tres tipus de resolucions judicials, que es distingeixen per la
forma i el contingut: provisions, interlocutries i sentncies.
La provisi s una resoluci dictada per un jutge o una jutgessa, o per un tribunal,
que decideix sobre qestions de trmit o sobre peticions secundries o accidentals.
Dacord amb larticle 206 de la Llei denjudiciament civil, es dicta una provisi quan la
resoluci no es limita a laplicaci de normes dimpuls processal, sin que es refereix
a qestions processals que requereixen una decisi judicial, perqu ho estableix la
llei, perqu sen deriven crregues o perqu afecta drets processals de les parts,
sempre que en aquests casos no sexigeixi expressament la forma dinterlocutria.
Pel que fa al terme per designar aquest document, la Resoluci de 3 dabril de 1991,
per la qual es publiquen acords sobre llenguatge administratiu (DOGC nm. 1438, de
3 de maig de 1991), estableix la forma provisi (en castell, providencia).

Per a la redacci daquest document cal tenir en compte els requisits establerts per
la legislaci vigent:
articles 245 i 248 de la Llei orgnica del poder judicial
articles 206 i 208 de la Llei denjudiciament civil
article 141 de la Llei denjudiciament criminal
El fonament per a lestructuraci daquest document s larticle 208 de la Llei denjudiciament civil i larticle 248 de la Llei orgnica del poder judicial. Dacord amb
aquests articles, la provisi ha de contenir les dades segents:
decisi que sadopta

tribunal que adopta la decisi
lloc i data
signatura
motivaci, quan ho disposi la llei o es consideri convenient
A ms, com a principi general aplicable a tots els documents jurdics, cal tenir en
compte que la redacci ha de ser ordenada, clara, rigorosa i concisa.
Dades del jutjat o del tribunal

En aquest apartat es fa constar la identificaci del jutjat o el tribunal que dicta la
resoluci.
38
Identificaci del procediment

En aquest apartat es fa constar la referncia de les actuacions.
Ttol
La provisi porta un ttol; per exemple: Provisi.
Tamb s possible fer una descripci breu del contingut de la provisi, precedida per
la paraula assumpte; per exemple: Assumpte: admissi de demanda.
Tamb es pot incloure en aquest apartat la identificaci de les parts litigants.
Nom del jutge, la jutgessa o els magistrats i del ponent

Sha dindicar el nom del jutge, la jutgessa o els magistrats que integren el tribunal i,
quan sigui collegiat, el nom del ponent.
Es pot fer servir la frmula segent: Jutge: Sr. Manel Comas i Rius.
Dataci
Cos del document

En aquest apartat, que s el cos de la provisi, es recull la resoluci dictada pel jutge,
la jutgessa o el tribunal.
Shi pot fer servir la segona persona del plural (registreu..., notifiqueu...), o b, tenint
en compte que pot contenir diverses decisions que afectin persones diferents, shi
poden utilitzar formes impersonals (sha de registrar..., sha de notificar...). Tamb hi
pot aparixer la primera persona (referida al jutge, la jutgessa o el tribunal), si es fa
servir un verb principal (resolc o resolem).
No s necessari fer servir cap frmula inicial equivalent a lhabitual en castell (Dada
cuenta). Aquesta referncia a lanomenada daci de compte, s a dir, a la funci
informativa que, dacord amb els articles 283-287 de la Llei orgnica del poder judicial
i larticle 178 de la Llei denjudiciament civil, ha complert el secretari o la secretria de
manera prvia a la resoluci judicial, no s indispensable i, tot i que podrem fer servir
una frmula com ara Havent-se-men donat compte, s preferible suprimir aquesta
construcci.
Frmula final i signatures

Larticle 204 de la Llei denjudiciament civil estableix que el jutge, la jutgessa o els
magistrats han de signar les resolucions judicials, i que shan dautoritzar o publicar
39
mitjanant la signatura del secretari o la secretria judicial. En el cas de les provisions

dictades per sales de justcia, dacord amb larticle 208 de la Llei denjudiciament civil,
nhi ha prou amb la signatura del ponent.
En castell, s habitual que la frmula final que precedeix les signatures es redacti en
primera persona referida al secretari o la secretria (Lo manda y firma S. S.a , doy fe),
per no s coherent lingsticament que el nucli del document tingui com a emissor
el responsable de la provisi (el jutge o la jutgessa) i que lltim pargraf, no allat de
la resta, tingui com a emissor el secretari o la secretria.
Per evitar aquesta incoherncia, proposem de reduir aquesta frmula a En dono fe.
(o Davant meu,) i situar-la davant la signatura del secretari o la secretria.
Tot i que no s necessari, la signatura de lemissor de la provisi (jutge, jutgessa o
ponent), que signa abans del secretari o la secretria, pot anar precedida per una de
les frmules segents:
Aix ho disposo i ho signo.
Aix ho disposo, ho mano i ho signo.
Aix ho manem i ho signem.
A sobre de les rbriques del jutge, la jutgessa, el ponent o la ponent i del secretari o
la secretria, shi consignen els crrecs.
Diligncia
El fet que hi aparegui aquest apartat depn del contingut de la resoluci. La diligncia
s una nota que serveix per acreditar que sha executat el que sha acordat o decidit
en la provisi.
40
Estructura
Dades del jutjat o del tribunal
Ttol
Nom del jutge, la jutgessa o els magistrats i del ponent
Dataci
Cos del document
Frmula final
Signatura del secretari

o la secretria
Signatura del jutge, la jutgessa,

el ponent o la ponent
Diligncia
41
Exemple 1
Jutjat de Primera Instncia i Instrucci 5
de Tossa de Mar
Judici de faltes 33/2002
PROVISI
Jutgessa: Marina Cruells Jansana
Tossa de Mar, 6 dabril de 2002
Ladvocada Rosa Comes Puig, en representaci del denunciant, Pol Quer Lpez,
ha interposat, dins el termini establert i en la forma escaient, un recurs dapellaci
contra la Sentncia de data 3 dabril de 2002, dictada en aquest procediment.
Tinc per presentat el recurs i ladmeto a trmit a ambds efectes. Uniu-lo a les actuacions.
Dacord amb larticle 787.3 de la Llei denjudiciament criminal, lliureu una cpia del
recurs al fiscal i a les parts personades, perqu en el termini de deu dies alleguin
per escrit el que considerin convenient i presentin els documents que justifiquen les
seves pretension.
Un cop transcorregut el termini, trameteu les actuacions originals a lAudincia Provincial de Barcelona a fi que resolgui el recurs.
Aix ho mano i ho signo.
En dono fe.
La jutgessa
El secretari judicial
(rbrica)
(rbrica)
DILIGNCIA. Seguidament, es compleix el que ha ordenat la jutgessa. En dono fe.

(rbrica)
42
Exemple 2
Jutjat Penal nm. ___________ de Barcelona
Procediment _________________
PROVISI
Magistrada jutgessa: __________________________________________________
Barcelona, __________________________________________________________
Rebudes les actuacions corresponents a les diligncies prvies nm. ________ del
Jutjat dInstrucci nm. _____ d__________ , resolc que es registrin aquestes actuacions, que sinco el procediment que pertoqui i que es notifiqui a les parts que lexpedient s en aquest Jutjat.
Davant meu,
La magistrada jutgessa
El secretari
(rbrica)
(rbrica)
DILIGNCIA. Tot seguit es compleix el que sha ordenat. La causa es registra amb el
nm. _____ en el llibre de registre de procediments abreujats (LO 7/88). En dono fe.
(rbrica)
43
La interlocutria
Definici
La interlocutria s una resoluci judicial motivada que decideix una incidncia en un
procs i no les qestions de fons, que han dsser resoltes per mitj de sentncia.
Dacord amb larticle 206 de la Llei denjudiciament civil, les interlocutries decideixen
sobre recursos contra provisions, ladmissi o la inadmissi de la demanda, la reconvenci, lacumulaci daccions, pressupsits processals, ladmissi o la inadmissi de
la prova, laprovaci judicial de transaccions i convenis, anotacions i inscripcions del
registre, mesures cautelars, nullitat o validesa de les actuacions o qualssevol qestions incidentals o que posen fi a les actuacions duna instncia o un recurs abans
que en conclogui la tramitaci ordinria.
Pel que fa al terme per designar aquest document, la Resoluci de 3 dabril de 1991,
per la qual es publiquen acords sobre llenguatge administratiu (DOGC nm. 1438, de
3 de maig de 1991), estableix la forma interlocutria (en castell, auto).

Per a la redacci daquest document cal tenir en compte els requisits establerts per
la legislaci vigent:
articles 206 i 208 de la Llei denjudiciament civil
article 141 de la Llei denjudiciament criminal
Segons larticle 208 de la Llei denjudiciament civil i larticle 248 de la Llei orgnica
del poder judicial, les interlocutries sempre han de ser motivades i han de contenir,
en pargrafs separats i numerats, els fets i els fonaments de dret en qu es basi la
part dispositiva o la decisi subsegent. Tamb han dincloure el lloc i la data en qu
sadopten i la indicaci del tribunal que les dicta.
A ms, com a principi general aplicable a tots els documents jurdics, cal tenir en
compte que la redacci ha de ser ordenada, clara, rigorosa i concisa.
Pel que fa al tractament personal de lemissor, ha de ser el de primera persona del
singular o del plural, segons que es tracti dun jutge o una jutgessa, o dun tribunal.
Identificaci del jutjat o del tribunal

En aquest apartat es fa constar la identificaci del jutjat o el tribunal que emet el
document.
44

En aquest apartat es fa constar el tipus de procediment i la referncia de les actuacions.
.
Identificaci de les parts litigants o de les persones interessades

Cal fer constar la identificaci de les parts litigants o de les persones interessades en
el procediment, i els noms dels procuradors, si escau.
Aquesta informaci tamb pot aparixer a lapartat Fets.
Ttol
Serveix per fer constar que el document s una interlocutria.
Nom del jutge o la jutgessa, o dels membres del tribunal

Sha dindicar el nom del jutge, la jutgessa o els magistrats que integren el tribunal i,
quan sigui collegiat, el nom del ponent o la ponent.
Es pot fer servir la frmula segent: Jutgessa: Sra. Joana Puig i Mirta.
Dataci
Fets
Aquest apartat pot tenir com a encapalament Relaci de fets o, simplement, Fets.
En pargrafs separats i numerats, shan de consignar les pretensions de les parts i
els fets en qu les fonamenten, que han dhaver estat allegats oportunament i han
destar enllaats amb les qestions que cal resoldre.
En el cas que noms shi hagi de fer constar un fet, es pot introduir amb lexpressi
nic.
Fonaments de dret
Amb lencapalament Fonaments de dret, Fonaments jurdics o Raonaments jurdics,
shan de donar les raons i fonaments legals que sestimin procedents per a la decisi
que shagi de dictar i shan de citar les lleis o doctrines que es considerin aplicables
al cas.
45
Aquest apartat sha de redactar en pargrafs separats i numerats. En el cas que

noms hi hagi un fonament de dret, es pot introduir amb lexpressi nic.
Part dispositiva
s la part resolutria del document. Si la decisi afecta ms duna qesti, s convenient utilitzar pargrafs independents i numerats.
Aquest apartat sencapala amb lexpressi Part dispositiva o amb una forma conjugada del verb disposar, per exemple,
PART DISPOSITIVA
Convoqueu els senyors...
DISPOSO:
Desestimar...
DISPOSEM:
1. Denegar la sollicitud...
2. Notificar aquesta resoluci a...
En la redacci de la part dispositiva es pot utilitzar la primera persona (referida al
jutge, la jutgessa o el tribunal), en pargrafs introduts amb verbs com ara resolc,
ordeno, acordem o autoritzem; per exemple: resolc que es convoqui..., ordeno que es
comuniqui..., acordem trametre... o autoritzem el trasllat...
Pel que fa a les persones que han dacomplir el que sha decidit, sutilitza la segona
persona del plural (Disposo: Que registreu..., Disposem: Que notifiqueu...), o b,
tenint en compte que poden aparixer decisions que afectin subjectes diferents, es
poden fer servir formes impersonals com ara Disposem: Que es comuniqui...
Frmula final i signatures

Dacord amb larticle 204 de la Llei denjudiciament civil, les resolucions judicials les
signa el jutge o la jutgessa o tots els magistrats i shan dautoritzar o publicar mitjanant la signatura del secretari o la secretria judicial.
En castell, s habitual que la frmula final que precedeix les signatures es redacti
en primera persona referida al secretari o la secretria (Lo manda y firma S. S.a,
doy fe), per no s coherent lingsticament que el nucli del document tingui com a
emissor el responsable de la interlocutria (el jutge, la jutgessa o el tribunal) i que
lltim pargraf, no allat de la resta, tingui com a emissor el secretari o la secretria.
Per evitar aquesta incoherncia, proposem de reduir aquesta frmula a En dono fe.
(o Davant meu,), i situar-la davant la signatura del secretari o la secretria.
Tot i que no s necessari, la signatura dels emissors de la interlocutria (el jutge, la
46
jutgessa o els membres del tribunal), que signen abans del secretari o la secretria,
pot anar precedida per una de les frmules segents:
Aix ho disposo, ho mano i ho signo.
Aix ho manem i ho signem.
A sobre de les rbriques del jutge, la jutgessa o els membres del tribunal i del secretari o la secretria, shi consignen els crrecs.
Diligncia
El fet que hi aparegui aquest apartat depn del contingut de la resoluci. La diligncia s una nota que serveix per acreditar que sha executat el que sha decidit en la
interlocutria.
Tamb serveix per notificar la resoluci i, dacord amb larticle 208 de la Llei denjudiciament civil, per indicar si la resoluci s ferma o si shi pot presentar algun recurs
en contra, amb expressi, en aquest ltim cas, del recurs que sigui procedent, de
lrgan davant el qual sha dinterposar i del termini per recrrer-hi.
47
Estructura
Identificaci del jutjat o del tribunal
Identificaci de les parts litigants o de les persones interessades
Ttol
Nom del jutge o la jutgessa, o dels membres del tribunal
Dataci
Fets
Fonaments de dret
Part dispositiva
Frmula final
Signatura del jutge o la jutgessa,

o dels membres del tribunal

o la secretria
Diligncia
48
Exemple
Jutjat de Primera Instncia i Instrucci nm. 1 de Berga
Passeig de la Pau, 8
Berga
Procediment: Suspensi de pagaments 25/2001

Part demandant: Sr. Modest Soler i Gifreu
Procuradora: Sra. Rosa Roig i Colomer
Part demandada: Sr. Carles Clar i Ferreny
Procurador: Sr. Llus Puig i Torner
INTERLOCUTRIA
Jutgessa: Sra. Joana Puig i Mirta
Berga, 22 de desembre de 2001
FETS
1. La resoluci daquest Jutjat de data 20 de juny de 2001 declar Carles Clar i Ferreny en estat legal de suspensi de pagaments i dinsolvncia definitiva, i li conced
un termini de quinze dies per consignar o fianar limport del deute que hi havia.
2. Un cop transcorregut el termini de quinze dies sense que hagus consignat o fianat limport del deute que hi havia, es decid mantenir la qualificaci dinsolvncia
definitiva i sorden esperar el transcurs del termini a qu fa referncia larticle 10
de la Llei de suspensi de pagaments, termini que ha transcorregut sense que el
susps o els creditors hagin sollicitat el sobresement de lexpedient o la declaraci
de fallida.
FONAMENTS DE DRET
1. Dacord amb larticle 8 de la Llei de suspensi de pagaments, s procedent formar
la pea de qualificaci per a la determinaci i lefectivitat de les responsabilitats en
les quals hagi pogut incrrer la part demandada, ats que ha transcorregut el termini
legal i no sha consignat ni fianat limport del deute esmentat.
2. Dacord amb larticle 10 de la Llei de suspensi de pagaments, s procedent convocar la junta general de creditors, ats que ha transcorregut el termini de cinc dies i
no sha sollicitat el sobresement de lexpedient o la declaraci de fallida.
PART DISPOSITIVA
1. Formeu la pea de qualificaci per a la determinaci i lefectivitat de les responsa49
bilitats en qu pugui haver incorregut el senyor Clar i doneu-men compte per decidir
el que escaigui a aquesta pea separada, que sha de formar amb el testimoniatge
de linforme de linterventor.
2. Convoqueu, mitjanant carta certificada amb justificant de recepci, la junta general de creditors, per al dia 1 de febrer de 2002, a les 10 hores, a la sala daudincies
daquest Jutjat.
3. Comuniqueu aquesta resoluci als jutjats que foren informats de la sollicitud de
suspensi de pagaments i feu-ne publicitat mitjanant un edicte en el Butllet Oficial
de la Provncia i lexposici al pblic dun exemplar en el tauler danuncis daquest
Jutjat.
Contra aquesta resoluci es pot interposar recurs de reposici per escrit en aquest
Jutjat, en el termini de tres dies, comptadors des de la data de la notificaci.
En dono fe.
La jutgessa
El secretari
(rbrica)
(rbrica)
50
La sentncia
Definici
Dacord amb larticle 206 de la Llei denjudiciament civil, les sentncies sn les resolucions judicials que posen fi al procs, en primera o segona instncia, una vegada
ha concls la tramitaci ordinria prevista legalment. Tamb es resolen mitjanant
sentncia els recursos extraordinaris i els procediments per a la revisi de sentncies
fermes.
Els articles 207 i 210 de la Llei denjudiciament civil i larticle 245 de la Llei orgnica
del poder judicial estableixen altres caracterstiques de les sentncies:
Les sentncies es poden dictar oralment quan ho autoritza la llei.
Sn sentncies fermes aquelles contra les quals no es pot interposar cap recurs,
llevat dels extraordinaris que estableixi la llei.
El document pblic i solemne en qu es consigna una sentncia ferma sanomena
executria. Les executries sencapalen en nom del rei.
Pel que fa a la terminologia relacionada amb aquest document, el mot sentncia no
provoca dubtes ni vacillacions. En canvi, pot presentar dificultats la designaci de la
part dispositiva de la sentncia; per a aquest concepte, la Resoluci de 2 de novembre de 1987, per la qual es publiquen acords sobre llenguatge administratiu (DOGC
nm. 914, de 13 de novembre de 1987), fixa el terme decisi (en castell, fallo).

Per a la redacci de la sentncia, cal tenir en compte els requisits exigits per la legislaci vigent:
articles 206 a 222 de la Llei denjudiciament civil
articles 141 i 142 de la Llei denjudiciament criminal
Tradicionalment, les sentncies dels rgans judicials adoptaven una estructura formal
imposada per larticle 372 de lantiga Llei denjudiciament civil i el 142 de la Llei denjudiciament criminal. Dacord amb aquests articles, la sentncia havia de constar dun
encapalament, de resultants (en pargrafs separats), de considerants (tamb en
pargrafs separats) i de la decisi. Des del punt de vista lingstic, aquest marc legal,
que obligava a fer servir expressament i explcitament unes determinades paraules
que havien diniciar cada un dels pargrafs, exigia que la sentncia sestructurs com
una llarga oraci, com un llarg discurs que havia de respondre a un raonament lgic
per arribar finalment a la decisi.
Larticle 248.3 de la Llei orgnica del poder judicial va fixar la nova estructura formal
daquest document: Les sentncies shan de formular expressant, desprs dun
51
encapalament, en pargrafs separats i numerats, els antecedents de fet; els fets provats, si escau; els fonaments de dret i, a lltim, la decisi.. Larticle 208 de la Llei denjudiciament civil, que t una redacci semblant, segueix aquesta tendncia i larticle
209 de la mateixa Llei detalla quina ha de ser la forma i el contingut de les sentncies.
Dacord amb aquest marc legal, de carcter fora obert, la sentncia no ha de tenir
lestructura rgida i carregosa que comportaven els resultants i els considerants, sin
que podem redactar-la amb una estructura molt ms flexible, fent servir pargrafs
independents, que permeten que la redacci sigui ms clara i fluida.
Respecte als criteris de redacci, larticle 218 de la Llei denjudiciament civil estableix
que les sentncies han de ser clares, precises i congruents amb les demandes i
amb les altres pretensions de les parts dedudes oportunament en el plet, han de fer
les declaracions que aquestes exigeixin, condemnar o absoldre la part demandada i
decidir tots els punts litigiosos que hagin estat objecte del debat, i shan de motivar
expressant els raonaments fctics i jurdics que condueixen a lapreciaci i la valoraci de les proves, aix com a laplicaci i la interpretaci del dret.
Pel que fa al tractament personal de lemissor, ha de ser el de primera persona del
singular o del plural, segons que es tracti dun jutge o una jutgessa, o dun tribunal.
A continuaci comentem el contingut de les sentncies en la jurisdicci civil, dacord
amb larticle 209 de la Llei denjudiciament civil. Per a les sentncies de la jurisdicci
penal, que presenten bsicament la mateixa estructura, cal tenir en compte larticle
142 de la Llei denjudiciament criminal.
Encapalament
Lencapalament de les sentncies ha dincloure les dades segents:
el lloc
la data
el tribunal que les dicta, amb expressi del jutge, la jutgessa o els magistrats que
lintegren, i quan sigui collegiat, la indicaci del nom del magistrat o la magistrada
ponent
els noms de les parts i, quan sigui necessari, la legitimaci i la representaci en
virtut de les quals actuen
els noms dels advocats i els procuradors
lobjecte del judici
En aquest apartat tamb es fan constar la identificaci del procediment i el nmero
de la sentncia.
La sentncia sol comenar amb una de les frmules segents:
Nom del jutge o la jutgessa, o dels membres del tribunal + he/hem vist les actuacions [...]
Vistes les actuacions del judici [...]
52
Per exemple:
SENTNCIA
Mrius Mola i Mas, jutge, he vist les actuacions relatives a aquest judici, tramitades per Pau Pons i Sunyer, domiciliat a la plaa de Catalunya, 5, de Berga, de
professi comerciant, part demandant, representat per la procuradora Rosa Roig
i Colomer i assistit per la lletrada Anna ngel i Sol, contra Carles Clar i Ferreny,
part demandada, declarat en rebellia.
Tamb s possible que lencapalament tingui una estructura esquemtica com
aquesta:
Part demandant: Pau Pons i Sunyer
Procuradora: Rosa Roig i Colomer
Lletrada: Anna ngel i Sol
Part demandada: Carles Clar i Ferreny, declarat en rebellia
SENTNCIA
Jutge: Mrius Mola i Mas
He vist aquestes actuacions sobre reclamaci de quantitat.
Fets
En aquest apartat, amb lencapalament Fets o Relaci de fets, shan de consignar,
amb la mxima claredat i concisi possibles, les pretensions de les parts o de les
persones interessades, els fets en qu les fonamenten (que han dhaver estat allegats oportunament i tenir relaci amb les qestions que cal resoldre), les proves
que shagin proposat i practicat i els fets provats, si sescau.
Aquest apartat sha de redactar en pargrafs separats i numerats. Si a lencapalament sha fet servir una estructura esquemtica, els fets es poden numerar amb
xifres arbigues; si lencapalament t una estructura tradicional, amb un nic pargraf, els fets es poden numerar amb ordinals escrits en lletres.
Fonaments de dret
Aquest apartat es pot encapalar amb les expressions Fonaments de dret, Fonaments jurdics o Fonaments legals.
Shan dexpressar els punts de fet i de dret fixats per les parts i els que ofereixin les
qestions controvertides, shan de donar les raons i els fonaments legals de la decisi
que shagi de dictar i shan de citar les normes jurdiques aplicables al cas.
53
Els fonaments de dret shan de redactar en pargrafs separats i numerats amb el

mateix sistema que shagi utilitzat per als fets.
Decisi
s la part resolutria de la sentncia. Ha de contenir, numerats i separats, els pronunciaments corresponents a les pretensions de les parts, encara que lestimaci o la
desestimaci de totes o dalgunes de les pretensions es pugui deduir dels fonaments
jurdics, aix com el pronunciament sobre les costes i, si escau, ha de determinar la
quantitat objecte de la condemna.
Sencapala amb lexpressi Decisi o sintrodueix amb un verb conjugat (Decideixo
o Decidim, Sentencio o Sentenciem).
Frmula final
Abans de la signatura acostuma a aparixer alguna de les frmules segents:
Aix ho disposem i ho signem.
Aix ho pronuncio, mano i signo.
Aix ho pronunciem, manem i signem.
Aquesta s la meva sentncia, que pronuncio, mano i signo.
Aquesta s la nostra sentncia, que pronunciem, manem i signem.
Signatura
La sentncia ha de ser signada pel jutge, la jutgessa o els magistrats que la dictin.
Diligncia de publicaci
En aquest apartat, que redacta i signa el secretari o la secretria, es fa constar que
sha fet pblica la sentncia.
54
Estructura
Encapalament
Fets
Fonaments de dret
Decisi
Frmula final
Signatura
Diligncia de publicaci
55
Exemple
Jutjat de Primera Instncia i Instrucci nm. 4 dOlot
Judici ordinari 129/2001
Sentncia 97/2001
Procediment: terceria de millor dret.
SENTNCIA
Olot, 13 de novembre de 2001
Pere Vilar Olivera, jutge, he vist les actuacions relatives a aquest judici, tramitades
per lentitat mercantil Castells Sunyer, SL, part demandant, representada per la procuradora Anna Roig Pellicer i assistida pel lletrat Mart Roca Requena, contra lentitat
mercantil Construccions Camps, part demandada, representada pel procurador Rafael
Balcells Pons i assistida pel lletrat Enric Rovira Estrada, i contra Josep Sol Mercader,
part demandada, que es troba en parador ignorat i ha estat declarat en rebellia.
FETS
1. El dia 9 de setembre de 2001 aquest Jutjat va rebre pel torn de repartiment una
demanda de terceria de millor dret instada per la procuradora Anna Roig Pellicer,
en representaci de lentitat mercantil Castells Sunyer, SL. En el seu escrit inicial,
desprs dallegar els fets i els fonaments que convenien als seus interessos, sollicitava que es declars el dret de lentitat actora a cobrar el crdit derivat del
judici executiu 27/2001, tramitat al Jutjat de Primera Instncia i Instrucci nm.
2 dOlot, davant del crdit derivat de les actuacions del judici executiu 86/2001,
tramitades en aquest Jutjat a instncia de lentitat mercantil Construccions Camps
contra Josep Sol Mercader.
2. La demanda es va admetre a trmit mitjanant una interlocutria de data 16 de
setembre de 2001, i es va citar a termini la demandada Construccions Camps, per
mitj del seu procurador, i laltre demandat, Josep Sol Mercader, amb un edicte
publicat al BOP de 5 doctubre de 2001.
3. Amb un escrit de data 30 de setembre de 2001, la representaci de Construccions
Camps va assentir al que se sollicitava a la demanda i el dia 11 doctubre de 2001
es va dictar una provisi per mitj de la qual es tenien per fetes les manifestacions
de qui assentia. El dia 29 doctubre es declarava la rebellia de laltre codemandat.
Finalment, les actuacions van passar al jutge perqu dicts sentncia.
FONAMENTS DE DRET
1. Larticle 619 de la Llei denjudiciament civil estableix que, tant en el supsit dassentiment com en el de rebellia, el jutge, sense cap ms trmit, ha de dur les
56
actuacions a la vista amb citaci de les parts i ha de dictar sentncia per ordenar
que lexecuci segueixi endavant per satisfer, en primer lloc, el tercerista, amb la
condici que no es pot lliurar cap quantitat sense que abans shagin satisfet a
lexecutant les tres cinquenes parts de les costes i les despeses originades per les
actuacions dutes a terme a instncia seva fins a la notificaci de la demanda.
2. Pel que fa a les costes, de conformitat amb larticle 394 de la Llei denjudiciament
civil, no simposen a Construccions Camps, per s que simposen al codemandat
rebel.
DECISI
Estimo la demanda presentada per la procuradora Anna Roig Pellicer, en nom de
lentitat Castells Sunyer, SL, i declaro el millor dret i, per tant, la seva preferncia
per al cobrament del crdit derivat del judici executiu 27/2001, tramitat al Jutjat de
Primera Instncia i Instrucci nm. 2 dOlot, davant del crdit derivat de les actuacions del judici executiu 86/2001, tramitades en aquest Jutjat a instncia de lentitat
mercantil Construccions Camps contra Josep Sol Mercader. Ordeno que no es lliuri
cap quantitat a la part demandada mentre no es cancelli el deute anterior.
Condemno a les costes el codemandat rebel. Pel que fa a les costes de lassentiment, cada part sha de fer crrec de les seves i de la meitat de les comunes.
Contra aquesta sentncia les parts poden interposar un recurs dapellaci davant la
Sala Civil de lAudincia Provincial de Girona, que sha de presentar en aquest Jutjat
en un termini de cinc dies des de la data de la notificaci.
Sha dexpedir una testimoniana daquesta resoluci per unir-la a les actuacions
principals i dur loriginal al llibre de sentncies daquest Jutjat.
(rbrica)
PUBLICACI
La resoluci anterior ha estat llegida i publicada pel jutge que la subscriu, en audincia pblica, el dia 13 de novembre de 2001. En dono fe.
La secretria
(rbrica)
57
58
Documentaci administrativa
60
Lacta de reuni
Definici
Lacta s un document formal que constata un fet, una convenci, una obligaci, una
deliberaci, un acord o una manifestaci de voluntat, a fi que nhi hagi constncia
(Diccionari de la llengua catalana).

Com a criteri general, la redacci administrativa ha de ser clara, rigorosa i concisa.
Aix, per aconseguir aquests propsits cal partir duna estructuraci lgica del text
en qu per mitj de pargrafs o blocs dinformaci breus, separats i homogenis es
puguin distingir amb facilitat els diferents apartats dun document. En el cas de lacta
de reuni els diferents blocs dinformaci, que cal definir per mitj dencapalaments
o ttols, sn els segents:
identificaci de la reuni
assistncia
ordre del dia
desenvolupament de la sessi i resum del torn obert de paraules
acords, desacords i resum de les votacions
temes pendents
frmula final
annexos
Aquesta estructura que us presentem preveu, en sentit ampli, els diferents apartats
que hi pot haver en una acta de reuni. Per hi ha apartats opcionals o que no
es donen sempre i que, per tant, no formen part de lestructura bsica de lacta de
reuni. Aquests sn els segents:
ordre del dia
temes pendents
annexos
A ms de lestructura formal del document conv tenir en compte els criteris de
redacci segents:
Cal mantenir lordre lgic de la frase (subjecte-verb-complements), cal usar els
termes precisos i adequats i cal fer frases curtes.
Pel que fa al temps verbal, es recomana ls del present, encara que la persona que
redacti lacta ho faci desprs de la reuni, a partir de les notes preses durant la sessi
o de la transcripci de lenregistrament.
Pel que fa al tractament personal del secretari o de la secretria, sha de fer servir la
tercera persona del singular en la redacci de lacta i la primera persona del singular
en la frmula final.
61
Identificaci de la reuni
Les dades que es fan constar en aquest apartat sn les segents:
nom de lorganisme
nmero de la sessi
data
horari
lloc
Assistncia
En un primer bloc se situen el nom i els cognoms de les persones que hi han assistit,
seguits del crrec en el cas de qui presideixi i de qui faci de secretari o secretria. En
el cas de persones que hi assisteixen com a representants dalgun organisme, tamb
shi pot fer constar el nom daquest darrer.
En un segon bloc shi consignen els absents.
Ordre del dia

Com a recordatori dels punts que sha previst de tractar en la reuni, es pot reproduir
a lacta lordre del dia que es detallava a la convocatria de la reuni.
Desenvolupament de la sessi
Si es decideix diferenciar clarament els acords presos de la resta dinformaci sobre
el contingut duna sessi, en aquest epgraf noms es fa constar levoluci de la
reuni: obertura de la sessi, presentaci de documentaci, intervencions, etc.
Acords
En aquest apartat es detallen els acords presos i el resum de les votacions, si cal.
Conv que cada acord quedi individualitzat en un pargraf a part i que lordre de
presentaci dels acords es correspongui amb el de lordre del dia.
Pel que fa als rgans collegiats sotmesos a la Llei de rgim jurdic de les administracions pbliques i del procediment administratiu com, cal tenir en compte el captol
segon del ttol segon daquesta Llei.
Temes pendents
Com hem dit, aquest apartat s opcional. Els temes pendents poden quedar pendents perqu aix ho hagin acordat els membres de lorganisme per manca dinformaci, per exemple, o perqu no hi ha hagut prou temps. En el primer cas, formen
62
part dels acords presos i en el segon, si no shi detallen expressament, es poden

deduir de lordre del dia de la convocatria. Altrament, nhi ha prou amb una breu
enumeraci.
Frmula final
Les frmules acostumen a ser estructures fixades que presenten poques variacions.
En aquest cas la frase final que sutilitza s la segent: El president aixeca la sessi,
de la qual, com a secretria, estenc aquesta acta.
Annexos
En aquest apartat sinclou la documentaci que sannexa a lacta dacord amb la
numeraci que sindica en la remissi expressada a lacta.
63
Estructura
Capalera
Assistncia
Ordre del dia
Acords
Frmula final

o la secretria
Vistiplau del president

o la presidenta
64
Exemple
Capalera
Acta de la reuni de la Comissi dAvaluaci de Projectes

Nm. de la sessi: 21
Data: 30.11.01
Horari: de 12 h a 14 h
Lloc: sala de juntes
Hi assisteixen:
Teresa Roca Garca, presidenta
Josep Martnez Sunyer, vocal
Pere Duran Codina, vocal
Anna Fernndez Civit, vocal
Joan Murtra Paltr, secretari
Shan excusat dassistir-hi:
Albert Vidal Abril
Iolanda Veiga Espona
Aleix Navarro Comes
Ordre del dia
1. Lectura i aprovaci de lacta de la sessi anterior.
2. Examen de la documentaci sobre el nou sistema dinformaci a lusuari.
3. []
1. La presidenta obre la sessi i demana al secretari que llegeixi lesborrany de lacta
de la sessi anterior.
2. La presidenta demana a Joan Murtra que presenti la documentaci del nou sistema dinformaci a lusuari, sobre la qual sinicia un debat en qu es fan, duna
banda, intervencions favorables a la proposta A, i de laltra, intervencions favorables a la proposta B.
3. []
Acords
1. Lacta de la sessi saprova per unanimitat dels assistents en votaci ordinria.
2. Saprova el document sobre la proposta A del sistema dinformaci a lusuari, que
sincorpora a lacta com a annex 1, per quatre vots a favor i una abstenci.
3. []
La presidenta aixeca la sessi, de la qual, com a secretari, estenc aquesta acta.
El secretari
Vist i plau
La presidenta
65
La carta
Definici
La carta s una comunicaci escrita de carcter interpersonal de contingut general,
no prevista en la tramitaci dun procediment administratiu.

Com hem vist a la definici, la carta pot tractar de ms dun tema, i aquests poden ser
molt variats segon si es tracta de relacions personals, comercials o administratives.
Les breus explicacions que tot seguit us exposarem afecten principalment, per no
exclusivament, les cartes prpies de la relaci administrativa.
Com a principi general, la redacci administrativa ha de ser clara, rigorosa i concisa.
Aix, per aconseguir aquests propsits cal partir duna estructuraci lgica del text en
qu, per mitj de pargrafs breus i separats, es distingeixen els tres grans blocs dinformaci: presentaci, desenvolupament i conclusi. Aix vol dir, doncs, que abans
de comenar a redactar una carta, cal seleccionar la informaci que ha dincloure.
Un cop seleccionada la informaci i organitzada en blocs homogenis, cal triar aquells
recursos de la llengua que faciliten la simplificaci i la precisi de la redacci. Aix,
sempre que sigui possible, cal mantenir lordre lgic de la frase (subjecte-verb-complements), cal usar els mots o els termes adequats al nivell de precisi i cal fer frases
curtes i ben puntuades.
Destinaci
Els destinataris duna carta tant poden ser particulars com institucions o organitzacions. Aquests destinataris es poden identificar de manera completa o reduda. Quan
els destinataris sidentifiquen de manera completa, la informaci s la mateixa que
apareix en una adrea dun sobre i s convenient que ocupi 5 lnies com a mxim;
si sutilitzen sobres amb finestra, es pot situar al marge esquerre o al marge dret,
dacord amb la situaci de la finestra. Quan per qesti despai la informaci es redueix al mnim que ens permet identificar amb facilitat la persona destinatria, noms
shi fan constar el nom i el crrec o el nom i la localitat, normalment al marge superior
esquerre de la carta.
Salutaci
Cal ajustar la frmula de salutaci al to de la relaci que sexpressi en el cos de la
carta. Les frmules ms habituals sn les segents:
Distingit senyor, distingida senyora. s adequada per a comunicacions solemnes i de
mxima consideraci.
66
Senyor, senyora. s la ms general i a la vegada s respectuosa i atenta.

Benvolgut amic, benvolguda amiga. s una salutaci adequada per a situacions de
franquesa i cordialitat.
Cos
A part dels criteris generals de redacci expressats i com a tret que afecta tot el text
de la carta, conv recordar que des del primer moment cal definir el to de relaci
entre els comunicants. Aquest to, que sempre sha de moure en un nivell de formalitat, pot ser solemne, respectus o cordial.
Pel que fa als tractaments personals, cal distingir lemissor del receptor. Per a lemissor podem triar entre la primera persona del singular o la del plural. Si el to ha de ser
ms directe i personal, cal escriure en primera persona del singular.
Pel que fa al receptor, la forma preferent s el tractament de vs. El tractament de tu
noms s adequat en casos de gran amistat i confiana mtua.
Comiat
El comiat, com la frmula de salutaci, tamb presenta un seguit de variants. Cal
que hi hagi, per, una correlaci entre la frmula de salutaci i la de comiat, que a la
vegada han de ser adequades al to general del document.
Entre les possibles frmules de comiat, us detallem les segents, ordenades de
mxima a mnima cortesia, que duen al final el signe de puntuaci que sindica:
Us saludo/em amb respecte.
Aprofito/em aquesta avinentesa per saludar-vos ben atentament.
Atentament,
Ben atentament,
Cordialment,
Una salutaci cordial,
Ben cordialment,
Signatura
Lestructura ms habitual de la signatura daquest document s la segent:
rbrica
nom i cognoms
crrec
A diferncia de lofici, la carta, com que s un document interpersonal, dna preferncia a la persona i el crrec se situa en aposici, en darrer lloc, i, per tant, no sha
dintroduir per mitj de larticle determinat.
67
Dataci
Si el paper de carta du impresa ladrea i la localitat ja hi figura, sen pot prescindir i la
dataci es pot reduir a expressar el dia, el mes i lany. Si no s aix, cal indicar primer
la localitat i desprs duna coma, la data.
Igual que lofici, la carta t un sistema de dataci doble pel que fa a lemissi. Des
dun punt de vista formal, per, la data que cal tenir en compte s la del registre de
sortida.
Informaci ocasional
Fora del cos de la carta tamb hi ha la possibilitat dafegir al peu de lescrit informacions addicionals, com poden ser les referncies a documents, annexos, etc. Normalment aquestes informacions sintrodueixen per mitj de les sigles PD (post data: desprs de la data) o PS (post scriptum: desprs de lescrit).
En aquest apartat, tamb hi podem trobar les inicials de qui redacta (en majscules)
separades per una barra inclinada de les inicials de qui transcriu el text (en minscules), per exemple: CD/mc.
Identificaci de lorganisme
Pel que fa a la resta delements que configuren el disseny grfic de la carta (amplada
de marges, situaci del logotip i de ladrea, etc.), ats que afecta tota la documentaci dun organisme, cal seguir les normes o els programes de cada instituci. Aix, en
el cas de la Generalitat de Catalunya, cal seguir el Programa didentificaci visual.
68
Estructura
Capalera
Destinaci
Salutaci
Cos
Comiat
Signatura
Dataci
Informaci ocasional
69
Exemple
Capalera
Sr. Andreu Cervera i Puig

C. Seplveda, 57, 3r 2a
08015 Barcelona
Senyor,
En resposta a la vostra carta del 17 de febrer, en primer lloc, em plau felicitar-vos per
linters que demostreu per la llengua catalana.
Pel que fa a obres de consulta sobre ls de les majscules i les minscules, us
recomanem lopuscle Majscules i minscules, editat pel Departament de Cultura
de la Generalitat de Catalunya, que podeu adquirir a la Llibreria de la Generalitat,
Rambla dels Estudis, 118, telfon 933 026 462. Sobre aquesta qesti, tamb podeu
consultar el web de la llengua catalana, apartat Assessorament lingstic, a ladrea
dInternet http://cultura.gencat.net/llengcat.
Espero que pugueu resoldre els vostres dubtes i aprofito locasi per saludar-vos
atentament.
Maria Codina Valls

Cap de lrea de Documentaci
Barcelona, 28 de febrer de 2002
70
El certificat
Definici
El certificat s un document expedit per un funcionari pblic competent (secretaris,
interventors, caps de secci, gerents) o per una persona autoritzada legalment
(metges, empresaris) que dna fe dun fet, del contingut dun document o de les circumstncies que consten en arxius, registres, llibres dactes, etc.

La claredat, el rigor i la concisi sn principis bsics de la redacci administrativa.
Aquests principis es basen tant en la redacci acurada de la informaci que shi
expressa com en lestructuraci lgica i en blocs homogenis de la informaci. La
documentaci administrativa parteix, gaireb sempre, destructures prefixades i deixa
poc espai a la creativitat.
Laspecte formal dels textos s fonamental per a la comunicaci. El certificat, com
molts altres documents, segueix una estructura fora constant pel que fa als elements que lintegren i a la seva disposici.
Els diferents blocs dinformaci del certificat sn els segents:
dades de qui signa el certificat
certificaci
frmula de certificaci
dataci
signatura
Tamb hi ha altres informacions que segons el tipus de certificat shi poden fer constar, com sn ara:
dades del centre que lliura el certificat
tipus de certificat de qu es tracta, a tall de ttol
vistiplau dun crrec superior
Pel que fa als criteris de redacci, recordem que cal mantenir un to formal. Els tractaments que sutilitzen en la redacci dels certificats sn el de primera persona del
singular per a lemissor, tot i que tamb s possible fer servir la tercera persona del
singular. Ara b, s preferible fer servir la primera persona del singular ja que, seguint
els usos internacionals, respon a un estil ms directe de la redacci administrativa.
Pel que fa al receptor, en general es fan servir frmules impersonals, com s ara: I
perqu consti..., perqu la destinaci final daquest document no acostuma a ser explcita i la persona que el sollicita no ns la destinatria ltima. Tamb es pot fer servir
tot i que no s tan usual en aquest document el tractament de vs, que noms es
manifesta en construccions com: I, perqu en prengueu coneixement, signo...
71
Dades de lemissor
Encapalen el certificat les dades de la persona que el lliura, que es limiten al nom,
als cognoms i al crrec que ocupa. Un cop expressats el nom i els cognoms, el crrec
que va en aposici pot aparixer directament desprs de la coma, o b precedit
per locucions com sn ara com a o en qualitat de:
Albert Martnez i Pla, cap de la Secci de...
Albert Martnez i Pla, com a cap de la Secci de...
Certificaci
Aquesta part, que s el nucli del certificat, sintrodueix amb la forma Certifico, seguida
de dos punts i allada de la resta del text. Aquesta forma se sol destacar o b en
majscules o b en negreta.
Desprs dels dos punts sexpressa la certificaci precedida de la conjunci Que (amb
majscula inicial) si la frase presenta una forma verbal conjugada. Si hi ha ms dun
fet o duna circumstncia, s convenient separar-los en punts independents.
Frmula de certificaci
Com hem dit, la frmula de certificaci o frmula final acostuma a ser impersonal. Es
tracta duna frmula fixa, que a partir duna estructura bsica, pot presentar algunes
variacions:
I, perqu aix consti, signo aquest certificat.
I perqu consti signo aquest certificat.
I, perqu consti i a petici de..., signo aquest certificat.
I, perqu es pugui acreditar...
I, perqu consti aix i a lefecte de..., signo aquest certificat, amb el vistiplau de...
Dataci
La dataci apareix allada abans de la signatura com a mesura de protecci daquesta
dada, ja que el certificat s un document que no es registra. La constataci en el
registre de la tramesa dun certificat es fa per mitj de lofici que lacompanya.
Signatura
Tenint en compte que el nom i el crrec de qui signa apareixen en el primer bloc
dinformaci, noms cal signar i prou.
Pel que fa al vistiplau, si nhi ha, cal expressar el crrec desprs dels dos verbs coordinats (Vist i plau), signar i consignar-hi el nom i els cognoms, si el crrec no apareix
a la frmula de certificaci. Altrament, amb la rbrica desprs de la frmula Vist i plau
s suficient.
72
Pel que fa a la resta delements que configuren el disseny grfic del certificat
(amplada dels marges, situaci del logotip, etc.), ats que no sn exclusius del certificat i que afecten tota la documentaci dun organisme, cal seguir les normes o els
programes de cada instituci.
73
Estructura 1
Capalera
Dades de qui signa el certificat
Certifico:
Certificaci
Dataci
Signatura
74
Exemple 1
Capalera
David Roca i Ferrer, cap del Servei de Formaci del Departament de Cultura de la
Generalitat de Catalunya,
Certifico:
Que el senyor Enric Pous i Bonet ha seguit amb aprofitament el Curs de gesti dels
documents administratius, de 30 hores, impartit a Lleida durant els mesos de maig i
juny de 2001.
I, perqu aix consti, signo aquest certificat.
Barcelona, 1 de setembre de 2001
(rbrica)
75
Estructura 2
Capalera
Dades de qui signa el certificat
CERTIFICO:
Certificaci
Dataci
Signatura
Vist i plau
(crrec)
(rbrica)
(nom i cognoms)
76
Exemple 2
Capalera
Marta Codina i Grau, cap de la Secci dOnomstica de la Direcci General de Poltica Lingstica del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya,
CERTIFICO: Que, d'acord amb el Decret 208/1998, de 30 de juliol, pel qual es
regula l'acreditaci de la correcci lingstica dels noms i cognoms
(DOGC 2698), i d'acord amb la normativa ortogrfica de l'Institut d'Estudis Catalans, el cognom catal Estaol sha descriure Estanyol.
I, perqu consti, signo aquest certificat a petici de Maria Estanyol i Castells.
Barcelona, 13 de desembre de 2001
(rbrica)
77
La citaci
Definici
La citaci forma part del grup de documents que podem aplegar sota el terme convocatria.
Aix, doncs, la citaci s una convocatria per mitj de la qual es demana la presncia dalg en un lloc a fi de realitzar un trmit administratiu.
La citaci es pot fer per a un dia i una hora determinats, en aquest cas es tracta
duna citaci a dia cert (castell: citacin a comparecencia); o b es pot fer de manera
que la persona citada disposi dun termini per comparixer o presentar-se davant
de lAdministraci. En aquest segon cas, es tracta duna citaci a termini (castell:
emplazamiento).

Laspecte formal dels textos s fonamental per a la comunicaci. La citaci, com la
convocatria de reuni i altres documents, segueix una estructura fora constant, pel
que fa als elements que la integren.
Els diferents blocs dinformaci de la citaci sn els segents:
nom de lentitat que cita (sovint apareix a la capalera)
dia, hora i lloc / termini, horari i lloc
objecte de la citaci
signatura de qui convoca
destinatari o destinatria
Tamb hi ha altres informacions que shi poden fer constar, com sn ara:
informaci sobre les conseqncies de la no compareixena de la persona citada
detall de la documentaci que cal presentar (si la documentaci s complexa, se
li pot dedicar un apartat especfic)
nom de la disposici en virtut de la qual es fa la citaci
Pel que fa als criteris de redacci, recordem que cal mantenir un to formal. Els tractaments que sutilitzen en la redacci de les citacions sn el de primera persona del
singular per a lemissor i el de vs per a la persona a qui sadrea la citaci.
78
Nucli de la citaci
Aquest apartat aplega la informaci sobre quan cal comparixer davant de lorganisme indicat (dia i hora o termini i horari), ladrea daquest i lassumpte objecte de
la citaci.
La informaci complementria figura, quan hi apareix, tot just desprs de la informaci bsica.
Salutaci i comiat
La citaci no ha de portar ni frmula de salutaci ni frmula de comiat.
Signatura
Lestructura de la signatura daquest document s la segent:
crrec
rbrica
nom i cognoms
La denominaci del crrec ha danar introduda per larticle determinat corresponent,
ats que figura en primer lloc i el nom va en aposici.
Dataci
La citaci s un document de dataci doble pel que fa a lemissi. A ms de la data
habitual, duu la del registre de sortida, que s la data que cal tenir en compte des
dun punt de vista de tramitaci formal.
Destinaci
Aquesta informaci pot aparixer al final o al comenament del document. Si se situa
al final del full, pot reduir-se a la indicaci del nom i els cognoms de la persona destinatria. Si apareix al comenament del document, pot ajustar-se a lespai corresponent a la finestreta del sobre i sol incloure el nom i els cognoms i ladrea de la
persona destinatria.
Pel que fa a la resta delements que configuren el disseny grfic de la citaci
(amplada dels marges, situaci del logotip, etc.), ats que no sn exclusius de la
citaci i que afecten tota la documentaci dun organisme, cal seguir les normes o els
programes de cada instituci.
79
Estructura 1
Capalera
Nucli de la citaci
Signatura
Dataci
Destinaci
80
Exemple 1
Capalera
Dacord amb larticle ________ de ______________________________________,

(disposici normativa)
us cito perqu ______________________________________________________.
(objecte)
Dia:
Hora:
Lloc:
Documentaci que cal presentar:
La incompareixena comportar ________________________________________,

(conseqncies)
dacord amb ________________________________________________________.
El cap del Servei de Personal
Jordi Duran i Vela
Tarragona, 11 de novembre de 2001
Sr. Joan Carreres i Costa
81
Estructura 2
Capalera
Destinaci
Nucli de la citaci
Signatura
Dataci
82
Exemple 2
Capalera
Sra. Maite Veiga i Abril

Avinguda del Segre, 5
25007 Lleida
Dacord amb larticle ________ de ______________________________________ ,

us cito perqu comparegueu en aquest __________________________________ ,
(organisme)
situat a ______________________________ , abans del dia _________________ ,
(adrea)
de les ______ h a les ______ h, per _____________________________________
__________________________________________________________________ .
(motiu)
La incompareixena comportar _______________________________________ ,
(conseqncies)
dacord amb _______________________________________________________ .
La cap del Servei de Personal
Anna Abril i Paltr
Lleida, 11 de novembre de 2001
83
El contracte i el conveni
Definici
Un contracte s un acord de voluntats entre dues o ms persones, que sobliguen
a donar, a fer o a no fer alguna cosa. Tamb sanomena contracte el document que
recull aquest acord.
El Codi civil distingeix, pel que fa als contractes, els documents pblics dels documents privats. Els documents pblics han de ser autoritzats per un notari o un funcionari pblic, dacord amb les formalitats que la llei exigeix (art. 1216 del Codi civil).
En els privats noms cal que hi intervinguin les parts contractants.
Un conveni s un document per mitj del qual sestableixen uns acords entre institucions, organismes o persones per dur a terme un objectiu dinters com.
Tot i que els termes conveni i contracte no sn exactament sinnims, la prctica habitual els usa indistintament per al mateix tipus de document. De fet, per, lAdministraci aplica el terme contracte als contractes administratius com sn ara els dobres,
subministraments i gesti de serveis pblics, i el terme conveni per als acords de collaboraci amb institucions.

La claredat, el rigor i la concisi sn principis bsics de la redacci administrativa i
jurdica. Aquests principis es basen tant en lestructuraci lgica i en blocs homogenis com en la redacci acurada de la informaci que shi expressa. La documentaci
administrativa i jurdica parteix gaireb sempre destructures prefixades i deixa poc
espai a la creativitat.
Laspecte formal dels textos s fonamental per a la comunicaci. El contracte i el conveni segueixen una estructura fora constant pel que fa als elements que els integren i
a la seva disposici. Hi ha, per, diferents estructures de redacci, que podem agrupar
en tres tipus: la tradicional, ms retrica, en qu el text es basa en una frase principal
i moltes de subordinades; una altra, ms esquemtica, en qu el text sestructura en
apartats independents, i una altra, amb format dimprs, amb els diferents apartats
identificats amb epgrafs. La majoria de models esquemtics sn impresos de lAdministraci i la resta de contractes i convenis presenten una gran variaci temtica.
Els blocs dinformaci del contracte i del conveni shan dajustar al que disposi la
normativa aplicable i, si escau, el plec de clusules administratives generals o particulars. La normativa bsica sobre contractes s el llibre IV del Codi civil i, pel que fa
a les administracions pbliques, el Reial decret legislatiu 2/2000, de 16 de juny, pel
qual saprova el text refs de la llei de contractes de les administracions pbliques.
Els diferents blocs de la informaci bsica dels contractes i els convenis sn els
segents:
84
dades de les parts contractants

finalitat
pactes
lloc i data
signatures
A ms, tamb poden incloure la informaci segent:
ttol
dades de qui dna fe pblica
frmula final
Pel que fa als criteris de redacci, cal mantenir un to formal, adequat a la situaci comunicativa. Els tractaments que sutilitzen en el contracte pblic, atesa la intervenci duna
tercera persona que dna fe de lacord, sn els de tercera persona del plural (exposen,
manifesten, atorguen, pacten, acorden, etc.). En el cas dels contractes privats, per,
no cal usar la tercera persona del plural, perqu noms signen les parts contractants.
Per tant, es pot usar la primera persona del plural (exposem, manifestem, atorguem,
pactem, acordem, etc.), que respon a un estil ms directe de redacci.
Dades de les parts contractants

En aquest apartat apareixen el nom i els cognoms, el document nacional didentitat i el
domicili de les persones o entitats que subscriuen el contracte o el conveni i la referncia a la condici amb qu actuen, s a dir, si actuen en representaci duna altra persona o duna entitat, o en nom propi. Si actuen com a representants duna altra persona
o duna entitat, shi fa constar la normativa que els atribueix aquesta representaci.
Finalitat
En aquest punt es detalla el motiu o objectiu del contracte o del conveni: adjudicaci
duna obra pblica, adjudicaci dun subministrament, constituci duna societat civil,
formalitzaci duna compra, lloguer dun habitatge, contractaci dun treballador,
edici duna obra literria, acord de collaboraci, per exemple.
Pactes
Aquest apartat presenta els diferents pactes o les clusules que sestipulen o atorguen. Pot comenar amb una de les expressions segents: Acorden, Pacten, Acordem, Pactem, Acords, Clusules, Pactes.
Cal que la redacci dels pactes es faci a partir de frases curtes i precises i en pargrafs independents i numerats.
Dataci
Si es fa servir lestructura tradicional, menys esquemtica, lexpressi de la data i el
lloc apareix a linici del document.
85
En els contractes i els convenis esquemtics, el lloc i la data se situen abans de les
signatures.
Signatures
Tot i que els noms i cognoms de les parts contractants ja apareixen al principi del
document, tenint en compte que les rbriques no sn sempre intelligibles, a sobre
o a sota de la rbrica sidentifiquen novament els signants. Si els signants actuen en
nom propi, amb el nom i els cognoms s suficient. Si les parts contractants actuen
en representaci duna entitat, per exemple, la identificaci es pot fer per mitj de
lexpressi Per (nom de lentitat), abans de la rbrica.
En els casos en qu el document ocupa ms duna pgina, sacostuma a signar
tamb als marges de cada pgina.
Ttol
El document es pot identificar amb un ttol, que ha de ser descriptiu de lobjectiu del
conveni o el contracte. Cal destacar-lo grficament de la resta del text. Els contractes
pblics tamb se solen identificar amb una numeraci; els contractes administratius
sidentifiquen amb un nmero dexpedient.
Dades de qui dna fe pblica

Aquest apartat, que apareix en el cas de contractes pblics, presenta el nom, els
cognoms i el crrec del notari o del funcionari que interv en el contracte. En el model
de contracte tradicional, aquestes dades apareixen al principi, desprs de la data,
introdudes per lexpressi:
Davant meu, Anna Martorell Prez, notria de...
En el cas dun contracte ms esquemtic, aquestes dades poden aparixer a la signatura.
Frmula final
No s necessari acabar la redacci dun contracte o un conveni amb una frmula
final. Ara b, si es vol incloure una frmula daquest tipus, conv que sigui breu i
senzilla, com per exemple:
I com a prova de conformitat amb el contingut daquest contracte, el signem per
duplicat.
I com a prova de conformitat amb el contingut daquest conveni, el signen en tres
exemplars.
86
Estructura 1
Nm. dexpedient
Finalitat
Pactes:
1.
2.
3.
4.
[...]
Dataci
Signatures
87
Estructura 2
Ttol
Dataci
Dades de qui dna fe pblica
Finalitat
Pactes
Frmula final
Signatures de les parts contractants
Signatura de qui dna fe pblica
88
Exemple de contracte
Contracte de compravenda
REUNITS
Duna banda, el senyor Josep Urgell Plana, amb el DNI 23 457 890, domiciliat al
carrer de Siclia, 53, 08950 Esplugues de Llobregat, com a part venedora.
I de laltra, la senyora Isabel Rovira Valldaura, amb el DNI 32 749 225, domiciliada a
la plaa de Catalunya, 32, 4t 1a, 08760 Martorell, com a part compradora.
Les dues parts actuen en nom propi i es reconeixen recprocament la capacitat legal
necessria per contractar.
MANIFESTEN
1. Que el senyor Josep Urgell Plana s propietari de lhabitatge corresponent a la
porta tercera del pis segon de ledifici situat al nmero 57 del carrer del Rossell de
Martorell, que va adquirir per compravenda, segons consta en lescriptura pblica
nmero 560/82 autoritzada pel notari de Martorell senyor Carles Andreu Sol, el
dia 23 de maig de 1982, inscrita en el Registre de la Propietat de Martorell, tom
146, llibre 32, foli 48, finca nmero 6210, inscripci 4. A lhabitatge esmentat li
correspon un coeficient de l1,4% en la comunitat de propietat horitzontal i t la
descripci registral segent: entitat nmero dotze, pis segon porta tercera de ledifici situat al nmero 57 del carrer del Rossell de Martorell, amb una superfcie til
de 123 m2, que confronta, a la dreta, amb el carrer del Rossell; a lesquerra, amb
un celobert i lentitat nmero onze; al davant, amb lescala de ledifici, i al darrere,
amb la finca propietat de la Immobiliria Bilbao, S. A.
2. Que lhabitatge descrit est lliure de crregues i darrendaments.
3. Que el senyor Urgell vol vendre lhabitatge esmentat i la senyora Rovira vol comprar-lo, per la qual cosa formalitzen aquest contracte de compravenda, que es
regeix pels pactes segents.
PACTES
1. El senyor Urgell ven lhabitatge descrit a la senyora Rovira i aquesta el compra.
2. El preu daquesta compravenda s de setanta-dos mil (72.000) euros, que es
paguen dacord amb les especificacions segents:
a) Dotze mil (12.000) euros ja han estat pagats per la compradora com a paga i
senyal, el dia 15 de novembre de 2001.
89
b) Dotze mil (12.000) euros els lliura la compradora al venedor en el moment de

signar aquest contracte.
c) Els quaranta-vuit mil (48.000) euros restants els pagar la compradora en
lacte de signatura de lescriptura pblica de compravenda.
3. El senyor Urgell es compromet a transmetre la possessi de lhabitatge, lliure
de crregues, arrendataris i ocupants, en la data de la signatura de lescriptura
pblica.
4. Les despeses derivades de la signatura daquest contracte, de latorgament de
lescriptura pblica i de la inscripci en el Registre de la Propietat, i limpost sobre
transmissions patrimonials, seran a crrec de la compradora.
5. El venedor es far crrec de limpost de plusvlua.
6. Les parts estableixen un termini de seixanta dies des de la signatura daquest contracte per a latorgament de lescriptura pblica de compravenda, que es far el dia
que fixi el venedor, davant el notari de Martorell senyor Carles Andreu Sol.
7. Les parts se sotmeten a la jurisdicci dels jutjats de Martorell per resoldre qualsevol divergncia o litigi sobre la interpretaci daquest contracte.
I, com a prova de conformitat amb el contingut daquest contracte, les dues parts el
signen en dos exemplars.
Martorell, 16 de gener de 2002

El venedor
La compradora
90
Exemple de conveni
Conveni entre el Consorci per a la Normalitzaci Lingstica, la Uni Empresarial de lAnoia i la Delegaci dmnium Cultural de lAnoia per a la promoci de
ls de la llengua catalana en lmbit socioeconmic
REUNITS
Duna banda, el senyor __________________________, president del Consorci per
a la Normalitzaci Lingstica (CPNL).
Duna altra, la senyora __________________________, presidenta de la Uni
Empresarial de lAnoia (UEA).
I duna altra, el senyor __________________________, president de la Delegaci
dmnium Cultural de lAnoia.
ACTUEN
El primer, en representaci del CPNL, a lempara de les facultats que li confereix larticle 14 dels Estatuts del CPNL, aprovats pel Govern de la Generalitat de Catalunya
els dies 3 i 11 doctubre de 1988.
La segona, en representaci de la UEA, en virtut del seu crrec de presidenta.
El tercer, en representaci de la Delegaci dmnium Cultural de lAnoia, en virtut del
seu crrec de president.
MANIFESTEN
1. Que les parts comparteixen la voluntat i la necessitat de promoure ls social del
catal com a llengua prpia i oficial de Catalunya i de contribuir a laplicaci de la
Llei 1/1998, de 7 de gener, de poltica lingstica.
2. Que les parts, dacord amb la voluntat expressada, proposen de formalitzar un
conveni de collaboraci que permeti incidir positivament en ls de la llengua catalana en lmbit socioeconmic.
3. Que el CPNL s un organisme amb personalitat jurdica prpia que t per finalitat
fomentar el coneixement, ls i la difusi de la llengua catalana, per a la qual cosa
collabora amb les empreses i organitzacions que ho solliciten en la tasca dadequaci a la Llei de poltica lingstica; en aquest cas, amb la UEA.
4. Que mnium Cultural, mitjanant la seva delegaci a lAnoia, com a entitat histricament vinculada a la promoci de la llengua i la cultura catalanes, ha impulsat
la signatura daquest conveni i el subscriu amb la voluntat de contribuir eficament
91
al seu compliment amb totes les actuacions que les altres parts considerin convenients.
5. Que les parts es comprometen a esmerar els mitjans necessaris per dur a terme
accions de normalitzaci lingstica per aconseguir la plena adaptaci de la UEA i
de les empreses associades als preceptes de la Llei de poltica lingstica.
Per tot aix, subscriuen aquest conveni, que es regeix pels segents
PACTES
1. La UEA es compromet a:
a) Utilitzar preferentment el catal en totes les seves comunicacions orals i escrites.
b) Difondre informaci dels cursos de catal per a adults que organitza el Centre
de Normalitzaci Lingstica (CNL) Montserrat.
c) Informar les empreses associades dels serveis que ofereixen el Servei Comarcal de Catal (SCC) de lAnoia i el Servei Local de Catal (SLC) dIgualada.
d) Seguir les directrius que marqui el CNL Montserrat en la redacci dels textos de
la UEA i en ls deines informtiques.
e) Informar les empreses associades de la signatura daquest conveni i promouren la plena adaptaci a la Llei de poltica lingstica.
2. El CNL Montserrat es compromet a:
a) Posar a disposici de la UEA i dels seus associats els serveis dassessorament
lingstic i de consultes que ofereixen el SCC de lAnoia i el SLC dIgualada.
b) Revisar el material que editi la UEA en catal, per garantir-ne la qualitat lingstica.
c) Proporcionar a la UEA lassessorament i la formaci necessaris pel que fa a
qestions lingstiques i eines informtiques.
3. Per a la coordinaci i el seguiment daquest projecte es designar una comissi
formada per un representant de cadascuna de les parts.
4. Aquest conveni t una durada de dos anys a partir de la data de la signatura.
Transcorregut aquest termini es prorrogar automticament per perodes dun any
si cap de les parts no el denuncia amb una antelaci mnima de dos mesos.
I, com a prova de conformitat amb el contingut daquest conveni, el signen per quadruplicat.
Igualada, 24 dabril de 2001
(noms i rbriques)
92
La convocatria de reuni
Definici
Des dun punt de vista terminolgic la forma convocatria s un terme genric que fa
referncia a ms dun document administratiu. De fet, una convocatria, entesa com
a document, s un escrit per mitj del qual es demana a alg que es presenti en un
lloc, en una data determinada. Aix, podrem dir que tant la convocatria de reuni
com la citaci, la invitaci i les convocatries pbliques sn convocatries, tot i que
sn documents ben diferents.
Un cop fetes aquestes breus consideracions, passem a precisar la definici de la
convocatria de reuni: Document per mitj del qual es demana la presncia dalg
en algun lloc, en una data i a una hora determinats, perqu participi en una reuni.

Laspecte formal dels textos s fonamental per a la comunicaci. Aix, doncs, la convocatria de reuni, com els altres documents administratius, segueix una estructura fora constant pel que fa als elements que la integren. En aquesta breu descripci ens centrarem bsicament en la convocatria dels rgans collegiats constituts
formalment. Els diferents blocs dinformaci de la convocatria de reuni sn els
segents:
nom de lentitat o organisme que convoca (sovint apareix a la capalera)
identificaci de lrgan collegiat i, si escau, del carcter de la sessi (ordinari,
extraordinari)
dia, hora i lloc de la reuni
ordre del dia
signatura de qui convoca
dataci del document
destinatari o destinatria
Hi ha altres informacions que tamb shi poden fer constar, com sn ara:
autoritat, disposici o acord que fixa la convocatria

frmula de salutaci
frmula de comiat
nota
informaci suplementria sobre les normes de procediment aplicables
93
Pel que fa als criteris de redacci, recordem que en la convocatria de reuni cal
mantenir un to formal. Els tractaments que shi han dutilitzar sn el de primera persona del singular, preferentment, o b el de primera persona del plural per a lemissor, i el de vs per a la persona a qui sadrea la convocatria.
Les dades que apareixen en aquest apartat sn el nom de lrgan collegiat que es
reuneix; la indicaci, si escau dacord amb la normativa, del carcter ordinari o extraordinari de la reuni, i la data, lhora i el lloc de la reuni.
Si com hem dit abans, shi vol fer constar lautoritat de qui fixa la reuni, aquest pargraf pot comenar amb una frase com: Per encrrec (o indicaci) del president (o la
presidenta), us convoco... si s el secretari o la secretria qui fa la convocatria.
Ordre del dia

Aquest apartat, llevat de les sessions constitutives, sinicia amb el punt Lectura i aprovaci de lacta de la reuni anterior. El darrer punt de lordre del dia s el Torn obert
de paraules, que s el perode obert dintervencions a la fi duna sessi dun rgan
collegiat.
Pel que fa a les corporacions locals, tenint en compte el que disposa el Reglament
dorganitzaci, funcionament i rgim jurdic de les corporacions locals sobre els diferents tipus dintervencions, cal fer servir la forma Precs i preguntes. Un prec, dacord
amb la legislaci citada, s la formulaci duna proposta dactuaci adreada oralment o per escrit a algun dels rgans de govern municipal. Els precs formulats en un
ple poden ser objecte de debat, per no poden ser sotmesos a votaci. Una pregunta
s qualsevol intervenci plantejada als rgans de govern en un ple, per escrit o oralment.
Salutaci i comiat
Els apartats dedicats a la salutaci i al comiat sn optatius. Les frmules que sutilitzen habitualment en aquest document sn senyor o senyora per a la salutaci i ben
atentament o atentament per al comiat.
Signatura
Lestructura de la signatura daquest document s la segent:
crrec
rbrica
nom i cognoms
La persona que convoca ha dindicar el crrec que exerceix com a convocant
94
(president/a o secretari/ria), prescindint del crrec que tingui en altres circumstncies.

La denominaci del crrec ha danar introduda per larticle determinat corresponent,
ats que figura en primer lloc i el nom va en aposici.
Dataci
La convocatria de reuni tamb s un document de dataci doble pel que fa a
lemissi. A ms de la data habitual, duu la del registre de sortida, que s la data que
cal tenir en compte des dun punt de vista de tramitaci formal.
Informaci ocasional
En aquest espai podem trobar a tall de nota la indicaci duna segona convocatria,
dacord amb les previsions de la normativa vigent que correspongui a lrgan, o la
referncia de documents annexos.
Destinaci
Si la persona convocada assisteix a la reuni pel crrec que t, cal fer-hi constar el
crrec. Altrament, cal posar-hi el nom i els cognoms amb el tractament de senyor o
senyora.
Pel que fa a la resta delements que configuren el disseny grfic de la convocatria
(amplada dels marges, situaci del logotip, etc.), ats que no sn exclusius de la convocatria i que afecten tota la documentaci dun organisme, cal seguir les normes o
els programes de cada instituci.
95
Estructura 1
Capalera
Ordre del dia
Signatura
Dataci
Informaci ocacional
Destinaci
96
Exemple 1
Capalera
Per indicaci del president, us convoco a la reuni ordinria de la Comissi dEstudis

i Projectes.
Dia: 12.09.01
Hora: 12
Lloc: sala de reunions de la Direcci General
Ordre del dia:
1. Lectura i aprovaci de lacta de la reuni anterior.
2. Presentaci i aprovaci, si escau, del pla dactuacions per al 2002.
3. Valoraci de linforme sobre la proposta de construcci de nous locals per a la
Direcci General.
4. Torn obert de paraules.
El secretari de la Comissi
Adolf Lacreu i Bodoque

SRA. CAP DEL SERVEI DE GESTI ECONMICA
97
Estructura 2
Capalera
Destinaci
Salutaci
Ordre del dia
Comiat
Signatura
Dataci
Informaci ocasional
98
Exemple 2
Capalera
Sr. Anselm Conca

C/ Major, 17
08008 BARCELONA
Senyor,
Us convoco a la reuni ordinria de la Comissi dEstudis i Projectes, que tindr lloc
el proper dia 12 de setembre, a les 12 del migdia, a la sala de reunions de la Direcci
General.
Ordre del dia:
1. Lectura i aprovaci de lacta de la reuni anterior.
2. Presentaci i aprovaci, si escau, del pla dactuacions per al 2002.
3. Valoraci de linforme sobre la proposta de construcci de nous locals per a la
Direcci General.
4. Torn obert de paraules.
Atentament,
El president de la Comissi
Joan Vives i Molins
99
La invitaci
Definici
La invitaci pertany, juntament amb la convocatria de reuni i la citaci, al grup de
documents que podem aplegar sota el terme convocatria. Aix, doncs, la invitaci s
una convocatria per mitj de la qual es convida alg a un acte pblic.

Laspecte formal dels textos s fonamental per a la comunicaci. La invitaci, com
molts altres documents, segueix una estructura fora constant pel que fa als elements que la integren.
Els diferents blocs dinformaci de la invitaci sn els segents:
identificaci de qui invita o convida
nucli, que inclou les dades de lacte pblic (nom, dia, hora i lloc)
dataci
Tamb shi poden fer constar daltres informacions, com sn ara:
persona destinatria
petici de confirmaci dassistncia
personalitats que presidiran lacte o hi assistiran
necessitat de presentar la invitaci
Pel que fa als criteris generals de redacci, cal tenir en compte que els tractaments
que sutilitzen en la redacci dinvitacions sn la tercera persona del singular per a
qui convida i per a la persona destinatria. Ara b, si no sesmenta el destinatari o la
destinatria, sutilitza el tractament de vs en aquest segon cas.
Identificaci de qui convida

La identificaci de qui convida, a part de la capalera, pot tenir una de les estructures
segents:
crrec (lentitat ja surt a la capalera)
entitat
crrec i entitat que invita
tractament protocollari, nom i cognoms i crrec
100
Pel que fa a ls o no dels tractaments protocollaris, en general s aconsellable de

prescindir-ne, tot i que en un document protocollari com s ara la invitaci tamb es
considera adequat que hi aparegui el tractament.
Nucli de la invitaci
Aquest apartat, desprs del verb principal (invita o convida), aplega la informaci
sobre la persona destinatria, lacte de qu es tracta i el dia, lhora i el lloc en qu es
dur a terme. Tamb s lespai adequat per indicar, si cal, qui ha de presidir lacte o
quines personalitats hi assistiran.
Salutaci, comiat i signatura

La invitaci no ha de portar ni frmula de salutaci ni frmula de comiat. Tampoc no
ha de portar signatura.
Dataci
La invitaci s un document que no sha de registrar. Per tant, noms duu una nica
data, que sestructura com segueix: poblaci, nom del mes escrit en lletres i any escrit
en xifres.
Informaci complementria
Segons en quins actes cal confirmar lassistncia. El lloc adequat per indicar-ho s
desprs de la data del document.
En general tothom qui s convidat acostuma a dur la invitaci a lacte. Hi ha ocasions
en qu el control de lentrada s ms rigors i conv recordar que s imprescindible
presentar la targeta. Sovint aquest control va lligat al fet que les invitacions estiguin
personalitzades. Aquesta indicaci, com lanterior, figura desprs de la dataci.
Pel que fa a la resta delements que configuren el disseny grfic de la invitaci
(marges, situaci del logotip, tipus de paper o cartolina, etc.), ats que no sn exclusius daquest document i que afecten tota la documentaci dun organisme, cal seguir
les normes o els programes de cada instituci.
101
Estructura 1
Capalera
Dataci
Exemple 1
Capalera
EL CONSELL DADMINISTRACI DEL CONSORCI CATAL DE COMUNICACIONS

es complau a convidar-vos a lacte dinauguraci del seu nou Centre de Documentaci, que tindr lloc a la seu del Consorci, carrer de lAlmirall, 23, el dia 28 de mar a
les 19h. Ser presidit pel conseller dUniversitats, Recerca i Societat de la Informaci,
i hi assistir lalcalde de Tarragona.
Tarragona, febrer de 2002
Confirmeu, si us plau, lassistncia.

Tel. 977 245 050
102
Estructura 2
Capalera
Adrea
Dataci
Exemple 2
Capalera
Rambla del Pi, 7

25002 LLEIDA
Tel. 973 221 100
Cal presentar la invitaci.
El president de lAssociaci Lleidatana de Premsa

convida la senyora _________________________
a la presentaci de lobra La premsa digital a
Catalunya, que es far a la seu de lAssociaci, el
dia 3 de maig a les 8 del vespre.
Lleida, abril de 2002
103
Estructura 3
Capalera
Dataci
Exemple 3
Capalera
LA PRESIDENTA
DE LASSOCIACI INTERNACIONAL
DE JOVES COMPOSITORS
es complau a convidar-vos a lacte dinauguraci
dels nous locals de lAssociaci.
Dia: 23 dabril de 2002
Hora: 8 del vespre
Lloc: plaa del Mestre Estalella, 7
Reus, abril de 2002
104
Lofici
Definici
s una comunicaci escrita emesa per un organisme oficial i integrada en la tramitaci dun procediment administratiu.
Es considera ofici de carcter intern ladreat a un altre rgan administratiu o a un
funcionari o una funcionria, i ofici de carcter extern ladreat a particulars.
s un document monotemtic, tracta dun sol tema.

La concisi i la claredat sn els elements bsics que han de guiar la redacci administrativa en general. Aix, dacord amb larticle 2.1 de lOrdre de lEstat, de 7 de juliol
de 1986, en lelaboraci material de les comunicacions i els documents administratius, en especial dels que shagin dadrear als particulars, cal disposar el text de
manera clara i concisa, per mitj de pargrafs breus i separats i evitant laparici
dapartats lextensi o la complexitat dels quals dificultin innecessriament la interpretaci del contingut.
Seguint la mateixa Ordre citada i tenint en compte que cal facilitar la comprensi,
quan calgui usar abreviatures o sigles en el text dels documents, la primera vegada
que apareguin s convenient que vagin acompanyades de la denominaci completa
corresponent.
Pel que fa a la referncia a disposicions administratives, lOrdre de lEstat, de 7 de
juliol de 1986, disposa que en les comunicacions adreades a lexterior es faci de la
manera segent: expressant, la primera vegada que se citen, el nmero, la denominaci i la data, com a mnim, quan es tracta de disposicions amb rang de llei, i incloent en tots els altres casos la indicaci expressa del butllet oficial en qu apareixen
publicades.
Per acabar aquestes breus consideracions generals, noms cal recordar que lofici
s un document fora tancat i poc creatiu pel que fa a la redacci, ja que sovint shi
transcriuen els mateixos preceptes i les mateixes estructures i frmules.
Destinaci
Pel que fa a la distribuci en lespai daquesta informaci, sol anar o b al quadre
on hi ha les referncies, o b al final del full. A aquestes dues situacions cal afegir
que el nom i ladrea del receptor tamb es poden ajustar a lespai corresponent a la
finestreta dels sobres que en portin.
Els destinataris dun ofici poden ser particulars, crrecs i institucions. Aix, en els
105
oficis interns, cal adrear-se al crrec de lrgan administratiu, no a la persona que

locupa, o b directament a lorganisme. En aquest darrer cas se simplifica la informaci que sha de conixer. Cal saber a quin organisme ens adrecem, per no cal
conixer necessriament lestructura orgnica i la distribuci de funcions de les diferents administracions.
Salutaci i comiat
Les frmules de salutaci i comiat no formen part dels apartats bsics dun ofici.
En els oficis de carcter intern, generalment someten les salutacions i els comiats.
En els de carcter extern, sutilitza la frmula de salutaci Senyor/a, sense cap ms
afegit, i un comiat formal com s ara Atentament.
Cos
Els criteris generals de redacci que hem exposat abans afecten bsicament aquest
bloc dinformaci. A ms de la claredat i concisi a qu hem fet referncia, cal tenir en
compte que la redacci daquest document monotemtic ha de ser ordenada, lgica
i impersonal.
Pel que fa als tractaments personals de lofici, en general susa la primera persona
del singular (jo) per a lemissor i el tractament de vs per al receptor.
Signatura
Lestructura que cal seguir per a la signatura s la segent:
crrec
rbrica
nom i cognoms
Ats que qui signa un ofici ho fa en virtut del crrec que ocupa, se situa en primer
lloc la designaci del crrec, acte seguit se signa i el nom i els cognoms apareixen
en darrer lloc, en aposici. Tenint en compte aquesta estructura, doncs, cal introduir
la designaci del crrec per mitj de larticle determinat corresponent.
Dataci
Sovint, quan la dataci figura al quadre on apareixen les referncies, lafer i la destinaci, el paper dofici tamb duu impresa ladrea de lorganisme emissor; aleshores,
la dataci es pot reduir a expressar el dia, el mes i lany i no cal repetir la localitat.
Si no s aix, cal indicar primer la localitat i desprs duna coma, la data.
Lofici s un document de dataci doble pel que fa a lemissi, ja que cal registrar-ne
la sortida. En realitat, la data que cal tenir en compte des dun punt de vista de tramitaci formal s la del registre de sortida.
106
Informaci ocasional
En aquest apartat podem trobar el detall dels documents que sannexen a lofici.
Tamb hi poden figurar, si no apareixen a lapartat de les referncies, les inicials (en
majscules) de qui redacta lofici separades per una barra inclinada de les inicials (en
minscules) de qui mecanografia o transcriu el text (MR/ms, per exemple).
Pel que fa a la resta delements que configuren el disseny grfic de lofici (amplada
dels marges, situaci del logotip, etc.), ats que no sn exclusius daquest document
i que afecten tota la documentaci dun organisme, cal seguir les normes o els programes de cada instituci.
107
Estructura 1
Capalera
Dataci, referncies,
afer i destinaci
Salutaci
Cos
Comiat
Signatura
Informaci ocasional
108
Exemple 1
Capalera
Data: 21 de desembre de 2001

R/n: 236/A2001
R/v: 14/MRF
Afer: Divisi de parcella

Destinaci: Servei de Planificaci
Dacord amb el que disposa larticle 951 de la Llei del sl, no es poden dividir les
parcelles que el Pla general municipal dordenaci ha fixat com a mnimes. Per tant,
no es pot autoritzar la divisi en finques independents de la parcella inscrita amb el
nmero 1603 al Registre de la Propietat Urbana.
El cap de lrea
Aleix Comes i Mas
109
Estructura 2
Capalera
Salutaci
Cos
Comiat
Signatura
Dataci
Destinaci
110
Exemple 2
Capalera
Senyor,
Dacord amb els criteris de distribuci gratuta de les nostres publicacions, us envio
3 exemplars de lobra Recursos digitals per als centres de documentaci, perqu els
vostres serveis de consulta en puguin disposar.
Atentament,
La cap de lrea
Anna Vilar i Puig

Tarragona, 16 de juliol de 2001
Sr. Pere Garcs i Rius

Biblioteca Municipal de Vilafranca del Peneds
111
El recurs
Definici
Document per mitj del qual la persona interessada demana a lAdministraci que
anulli o modifiqui una resoluci o un acte administratiu, perqu el considera perjudicial per als seus drets.
La Llei 4/1999, de 13 de gener, de modificaci de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de rgim jurdic de les administracions pbliques i del procediment administratiu
com, preveu dos tipus de recurs: el dalada i el de reposici. El recurs dalada s
procedent per recrrer contra les resolucions i els actes que no exhaureixen la via
administrativa i es pot interposar davant lrgan que els va dictar o davant lrgan
competent per resoldre el recurs, que s el superior jerrquic. Contra les resolucions
i els actes que exhaureixen la via administrativa es pot interposar, potestativament,
un recurs de reposici davant lrgan que els va dictar o, directament, un recurs contencis administratiu.

Aquests principis es concreten tant en lestructuraci lgica i en blocs homogenis de
la informaci com en la redacci acurada de la informaci que sexpressa. La documentaci administrativa parteix gaireb sempre destructures prefixades i deixa poc
espai a la creativitat.
Laspecte formal dels textos s fonamental per a la comunicaci. El recurs segueix
una estructura fora constant pel que fa als elements que lintegren i a la seva disposici. Dacord amb la Llei 30/1992, els diferents blocs de la informaci bsica daquest
document sn els segents:
dades personals
acte objecte de recurs
ra de la impugnaci
sollicitud
lloc i data
signatura
destinaci
En la redacci cal mantenir un to formal i adequat a la situaci comunicativa.
Pel que fa als tractaments, es recomana que sutilitzi la primera persona del singular
per a qui escriu (formulo recurs, sollicito), que respon a un estil ms directe de la
redacci administrativa i identifica clarament el redactor.
No s necessari identificar amb cap tractament personal el receptor (Sollicito: Que
es dicti resoluci per revocar...). Si se li vol donar un tractament, cal tenir en compte
112
que el tractament habitual del receptor en la redacci administrativa catalana s el de

vs (Sollicito: Que dicteu resoluci per revocar...). Com podeu observar, desprs de
Sollicito:, cal introduir la frase amb la conjunci Que si el verb s conjugat.
Dades personals
En aquest apartat han daparixer les dades segents de la persona que interposa
el recurs, tamb anomenada recurrent: el nom i els cognoms i el domicili o la identificaci del lloc i del mitj que es prefereixin per a les notificacions. A ms daquesta
informaci bsica, aquest apartat recull les dades opcionals que es considerin pertinents, com ara el nmero de document nacional didentitat i el telfon.
Formulaci del recurs

Aquest apartat identifica lacte objecte de recurs. Aquesta identificaci especifica qui
va dictar la resoluci, en quina data, sobre quin expedient i la data de la notificaci.
Habitualment tamb inclou la referncia de larticle que regula el recurs.
Allegacions
En aquest punt sexposen els fonaments de dret i els motius en qu es basa la interposici del recurs. Tamb shi fan constar els documents que sadjunten. Pel que fa
a la redacci, conv que sigui clara i succinta i cal presentar en pargrafs separats
cada allegaci.
Sollicitud
En aquest apartat cal indicar la petici concreta, s a dir, si es demana la revocaci
de la resoluci objecte de recurs o si es demana que es modifiqui en un sentit determinat. Cal que la redacci sigui clara i senzilla.
Aquest apartat tamb pot incloure remissions a les allegacions a fi devitar repeticions. Sintrodueix per mitj de les formes Sollicito: o Sollicitud:.
Dataci
La dataci inclou lexpressi del lloc i la data. Pot anar abans o desprs de la signatura.
Signatura
Ats que el nom i els cognoms de qui presenta el recurs ja figuren a lencapalament
del document, noms cal signar i prou. La Llei 30/1992 noms indica que cal fer
113
constar al recurs la identificaci personal del recurrent o la recurrent. La forma ms

habitual de fer-la-hi constar s per mitj de la signatura.
Destinaci
El recurs sadrea a lrgan, al centre o a la unitat administrativa competent.
Disseny grfic
Els diferents elements que configuren la imatge grfica daquest document (usos
de la negreta, cursiva, caixa alta o majscules, marges, interlineats, etc.) presenten
variacions. Cal tenir en compte que el redacta una persona particular i que la tria
daquests elements tamb queda condicionada pels mitjans de qu disposa, excepte
en el cas que lAdministraci faciliti un imprs unificat per a la interposici de recursos. El que s bsic, per, s presentar els diferents blocs dinformaci separats i ben
identificats amb el ttol corresponent.
114
Estructura
Dades personals
Formulaci del recurs
Allegacions
Sollicitud
Dataci
Signatura
Destinaci
115
Exemple
Albert Cases Prez, amb el DNI 23 321 234, domiciliat a Arnes, carrer de Santa
Anna, 19, CP 43597, telfon 977 435 325,
FORMULO RECURS DALADA

Dacord amb els articles 107, 110, 114 i 115 de la Llei 30/1992, de rgim jurdic de les
administracions pbliques i el procediment administratiu com, contra la resoluci de
23 doctubre de 2001, per la qual es fan pblics els resultats de la primera prova del
procs selectiu corresponent a la convocatria 12/01 per a laccs a lescala administrativa del cos administratiu de la Generalitat de Catalunya.
ALLEGACIONS
1. El dia 15 de setembre de 2001, a les 10 hores, vaig realitzar la primera prova del
procs selectiu esmentat, a laula 32 de la Facultat de Dret de la Universitat de
Barcelona, tal com consta a la fotocpia que presento annexa.
2. A les llistes de resultats fetes pbliques el 23 doctubre de 2001, el meu nom figura
a la relaci de no presentats.
3. Ms imprescindible conixer la qualificaci de la prova esmentada per poder continuar aquest procs selectiu i presentar-me a la prova segent, que tindr lloc el
dia 12 de novembre de 2001.
SOLLICITO:
Que es modifiqui la resoluci objecte daquest recurs i que em sigui notificada la qualificaci obtinguda.
Arnes, 25 doctubre de 2001
(rbrica)
SECRETARIA DADMINISTRACI I FUNCI PBLICA
116
El saluda
Definici
El saluda s un document de carcter protocollari, usat per a comunicacions breus
que no han de tenir registre, com sn ara les notes dagrament, les felicitacions, etc.

Laspecte formal dels textos s fonamental per a la comunicaci. El saluda, com molts
altres documents, segueix una estructura fora constant pel que fa als elements que
lintegren i a la seva disposici.
Els diferents blocs dinformaci del saluda sn els segents:
identificaci de qui saluda
salutaci
nucli de la salutaci
signatura
comiat
dataci
Pel que fa als criteris generals de redacci, cal tenir en compte que la forma del verb
principal, saluda, fa que calgui usar el tractament de tercera persona del singular tant
per a qui saluda com per a la persona destinatria. Aquesta particularitat, al costat
de la recomanaci general de fer servir en la redacci administrativa el tractament de
vs, fa que en alguns casos encara ens trobem amb redaccions incoherents, que de
manera errnia alternen el tractament de tercera persona singular (emissor/a) amb
el de vs (destinatari/ria).
Un altre aspecte que conv comentar en aquest apartat s el fet que el saluda s
un document parcialment imprs. Aix, la informaci segent ja apareix impresa en el
saluda, que es caracteritza pel fet de ser de format A5:
el crrec de la persona emissora
la paraula saluda
el nom i els cognoms de la persona emissora
la frmula de comiat
la poblaci
117
Identificaci de qui saluda

La identificaci de qui saluda, a part de la capalera, pot tenir una de les estructures
segents:
crrec (lentitat ja surt a la capalera)
crrec i entitat
tractament protocollari, nom i cognoms i crrec
Pel que fa a ls dels tractaments protocollaris, en general s aconsellable de prescindir-ne, tot i que en un document protocollari com s ara el saluda tamb hi poden
aparixer.
Salutaci
La frmula de salutaci es redueix a la paraula Saluda impresa de manera que destaqui en una lnia independent.
Nucli de la salutaci
En aquest apartat es fan constar el nom i els cognoms del destinatari o la destinatria
i la informaci sobre el motiu de la salutaci (agrament, felicitaci, etc.), per mitj
dun text ben breu.
Com veiem, doncs, just desprs del verb principal, saluda, que s transitiu, hi apareix el complement directe, en aquest cas representat pel nom de la persona a
qui sadrea el document. Per tant, cal evitar lerror dintroduir aquest complement
amb la preposici a. Aix escriurem: La directora de... / Saluda / el senyor... o la
senyora....
Hem assenyalat que el text ha de ser ben breu, perqu la informaci que es transmet
per mitj del saluda apareix com una frase subordinada i no conv que sallargui
gaire.
Signatura
De fet aquest document no duu signatura tal com la duen la majoria dels documents
administratius. En aquest cas es redueix a la rbrica, que se situa sota el nom ja
imprs de la persona que emet el saluda.
Comiat
Per al comiat susa una de les frmules segents, que de fet presenten poca variaci:
es complau a expressar-li el testimoni de la seva consideraci.
118
aprofita lavinentesa per testimoniar-li la seva consideraci.

es complau a expressar-li el testimoniatge de la seva consideraci.
Dataci
El saluda s un document que no sha de registrar. Per tant, noms duu una nica
data, que sestructura com segueix: poblaci (ja impresa), nom del mes escrit en lletres i any escrit en xifres.
Pel que fa a la resta delements que configuren el disseny grfic de la invitaci
(marges, situaci del logotip, tipus de paper o cartolina, etc.), ats que no sn exclusius daquest document i que afecten tota la documentaci dun organisme, cal seguir
les normes o els programes de cada instituci.
119
Estructura 1
Capalera
Salutaci
Signatura
Comiat
Dataci
120
Exemple 1
Capalera
El president de la Comissi Universal
Saluda
la senyora Carla Riera i Puiggener i li agraeix sincerament la tramesa del llibre Diccionari de gesti empresarial, i la felicita cordialment per aquest excellent treball.
Llibert Ferrer i Sunyol
es complau a expressar-li
el testimoniatge de la seva consideraci.
Barcelona, juliol de 2001
121
Estructura 2
Capalera
Salutaci
Signatura
Comiat
Dataci
122
Exemple 2
Capalera
El president de la Comissi Universal
Saluda
la senyora Carla Riera i Puiggener i li agraeix sincerament la tramesa del llibre

Diccionari de gesti empresarial, i la felicita cordialment per aquest excellent treball.
Llibert Ferrer i Sunyol
es complau a expressar-li
el testimoniatge de la seva consideraci.
Barcelona, juliol de 2001
123
La sollicitud
Definici
Document per mitj del qual la persona interessada inicia un procediment administratiu.
Fa uns anys, quan ens referem a aquest tipus de document, ho fiem gaireb
sempre a partir del terme instncia. La Llei 30/1992, de 26 de novembre, de rgim
jurdic de les administracions pbliques i del procediment administratiu com (BOE
nm. 285 de 27.11.92), a diferncia de la Llei de procediment administratiu anterior
(17.07.58), quan parla de la iniciaci dun procediment (art. 68-70), shi refereix sistemticament per mitj del terme sollicitud. De fet, el Diccionari jurdic catal (Collegi dAdvocats de Barcelona, 1986) recull aquests dos termes com a sinnims, si b
considera principal la forma instncia i secundria la forma sollicitud.
Aix, doncs, dacord amb la Llei 30/1992, la relaci jerrquica daquests termes s la
segent: sollicitud s el terme preferent i instncia, la forma secundria. Aix tamb
afecta les locucions a sollicitud de i a instncia de, de les quals, tot i que sn sinnimes, cal considerar preferent la primera.

Aquests principis es concreten tant en lestructuraci lgica i en blocs homogenis
com en la redacci acurada de la informaci que shi expressa. La documentaci
administrativa parteix gaireb sempre destructures prefixades i deixa poc espai a la
creativitat.
Laspecte formal dels textos s fonamental per a la comunicaci. La sollicitud segueix
una estructura fora constant pel que fa als elements que la integren i a la seva disposici. Dacord amb larticle 70.1 de la Llei 30/1992, els diferents blocs de la informaci
bsica daquest document sn els segents:
dades personals
exposici de fets
sollicitud
lloc i data
signatura
destinaci
En la redacci cal mantenir un to formal i adequat a la situaci comunicativa.
Pel que fa als tractaments, cal tenir en compte que no hi ha una nica soluci, si b
es recomana que sutilitzi la primera persona del singular per a qui escriu (exposo,
sollicito), que respon a un estil ms directe de la redacci administrativa i identifica
clarament el redactor.
124
La primera persona del plural noms es fa servir quan es tracta duna sollicitud formulada per un grup de persones, dacord amb el que preveu larticle 70.2 de la Llei
esmentada.
Pel que fa a la tercera persona del singular referida a qui redacta, cal valorar que
marca una distncia excessiva entre qui escriu i la destinaci. Aquesta soluci noms
s preferible si es tracta de presentar una versi nica per a tot el domini lingstic, ja
que la primera persona presenta variacions dialectals (exps, exposo, expose) i la tercera no (exposa, exposa, exposa). De totes maneres, en aquests casos s millor adoptar un model esquemtic de sollicitud, en qu tant els fets com la sollicitud sn introduts per ttols seguits denumeracions (Exposici de fets: 1., 2., etc.; Sollicitud:...).
No s necessari identificar amb cap tractament personal el receptor (Sollicito: Que
em sigui concedit.../ La concessi de...). Si se li vol donar un tractament, cal tenir en
compte que el tractament habitual del receptor en la redacci administrativa catalana
s el de vs (Sollicito: Que em concediu...). Com podeu observar, desprs de Sollicito: i tamb desprs dExposo:, cal introduir la frase o les frases amb la conjunci
Que si porten un verb conjugat.
Tornant-nos a centrar en el tractament personal del receptor, ats que les sollicituds
shan dadrear a lorganisme o a lentitat competents, tamb s possible que el
redactor en lloc de referir-se a les persones que han de tramitar i resoldre la sollicitud, sadreci a la unitat administrativa en el cos de lescrit. En aquest cas sadopta
la tercera persona del singular (Sollicito: Que la Direcci General de Poltica Lingstica em concedeixi...).
Dades personals
En aquest apartat apareixen les dades segents de la persona interessada o de qui
la representi: el nom i els cognoms, el document nacional didentitat i el domicili o
la identificaci del lloc i del mitj que es prefereixin per a les notificacions. A ms
daquesta informaci bsica, aquest apartat recull les dades opcionals que es considerin pertinents: lloc i data de naixement, professi, telfon, etc.
Exposici de fets
En aquest punt sexposen els motius i els fets que justifiquen la sollicitud, per mitj
duna redacci clara i senzilla: frases breus, independents, destructura homognia,
etc. Aquest apartat sintrodueix amb la forma Exposo: o el ttol Exposici de fets:.
Com a frmula denlla entre aquest punt i la sollicitud prpiament dita, podem utilitzar opcionalment una frmula com ara Per aix, [canvi de lnia] Sollicito:.
Sollicitud
Aquest apartat presenta la sollicitud prpiament dita, s el nucli del document. Com
en lapartat anterior, cal que la redacci sigui clara i senzilla. Sintrodueix per mitj de
les formes Sollicito: o Sollicitud:.
125
Dataci
La dataci inclou lexpressi del lloc i la data, que pot anar abans o desprs de la
signatura. En les sollicituds redactades per particulars, la situaci de la data la tria la
persona que redacta. En els models de sollicitud elaborats per un organisme o una
entitat, cal seguir el criteri adoptat per lorganisme o lentitat en concret.
Signatura
Ats que el nom i els cognoms de qui fa la sollicitud ja figuren a lencapalament
del document, noms cal signar i prou. La Llei 30/1992 tamb preveu la possibilitat
dacreditar, per un altre mitj diferent de la signatura, lautenticitat de la voluntat
expressada, encara que no detalla les diferents formes possibles dacreditaci.
Destinaci
Les sollicituds sadrecen a lrgan, centre o unitat administrativa competent en la
matria reglada que cal tramitar.
Disseny grfic
Els diferents elements que configuren la imatge grfica daquest document (usos
de la negreta, cursiva, caixa alta o majscules, marges, interlineats, etc.) presenten
variacions. Dentrada, cal tenir en compte que sovint el redacta una persona particular i que, per tant, la tria daquests elements queda condicionada pels mitjans de qu
disposa. El que s bsic, per, s presentar els diferents blocs dinformaci separats
i les frmules Exposo i Sollicito allades grficament del nucli de lexposici i del de
la sollicitud.
Pel als models de sollicitud que, dacord amb el que preveu la Llei 30/1992, article
70.4., hagi delaborar lAdministraci, cal seguir els criteris dimatge grfica de lorganisme encarregat de normalitzar-ne el model.
126
Estructura 1
Dades personals
Exposici de fets
1.
2.
3.
Sollicitud
Signatura
Dataci
Destinaci
127
Exemple 1
Sollicitud dinscripci a cursos de formaci
Dades personals
Cognoms i nom
DNI
Domicili
Telfon
Municipi
Codi postal
Categoria administrativa
Destinaci
Exposici de fets
1.
2.
3.
Sollicitud
Signatura
Localitat i data
ESCOLA DADMINISTRACI PBLICA DE CATALUNYA

128
Estructura 2
Dades personals
EXPOSO:
Exposici de fets
DEMANO:
Sollicitud
Dataci
Signatura
Destinaci
129
Exemple 2
Rosa Herms i Capellas, funcionria del cos superior de la Generalitat de Catalunya,

amb DNI 38 367 123 i amb domicili al carrer de la Pujada, 7, 08870 Sitges, telfon
769 00 34.
EXPOSO:
Que sc la responsable de la Secci dActuaci Administrativa de la

Direcci General de Poltica Lingstica del Departament de Cultura, i
que una de les feines bsiques assignades a la Secci s el seguiment
i el control de la despesa.
Per aix,
SOLLICITO: Que madmeteu al curs Planificaci i gesti econmica que es dur a

terme al mes de juny, de 9 h a 13.30 h, a Barcelona, a lavinguda de
Sant Antoni M. Claret, 171.
Sitges, 19 de febrer de 2002
(rbrica)
UNIVERSITAT AUTNOMA DE BARCELONA. INSTITUT DE CINCIES DE

LEDUCACI
130

Documentació Jurídica I Administrativa PDF

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Documentació Jurídica I Administrativa PDF

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Direcci General de Poltica Lingstica

BIBLIOTECA DE CATALUNYA. DADES CIP:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Criteris generals de redacci

Dades de la part demandant, del procurador o la procuradora i

dant o b el procurador o la procuradora. Ats que el nom i els cognoms daquestes

Dades de la part demandant, del procurador o la procuradora i de ladvocat

SOLLICITO: Que em retorni lescriptura de poder desprs que lhagi confrontada

Martorell, 20 doctubre de 2001

Criteris generals de redacci

Dades de la persona denunciant o mandatria

Dades de la persona denunciant o mandatria

Criteris generals de redacci

Dades del procurador o la procuradora i de ladvocat o ladvocada

Dades del procurador o la procuradora i de ladvocat o ladvocada

Jutjat o tribunal davant el qual es presenta la querella, dades de la part

Lescrit dinterposici de recurs contencis

Criteris generals de redacci

Dades de qui presenta el recurs, de ladvocat o ladvocada i del

Frmula dinterposici del recurs

Dades de qui presenta el recurs, de ladvocat o ladvocada i del procurador

Frmula dinterposici del recurs

__________________________ , procurador dels tribunals i de _________________,

Els escrits de les parts en la fase de desenvolupament

Criteris generals de redacci

Identificaci del procurador o la procuradora, de ladvocat o

Identificaci del procurador o la procuradora, de ladvocat o ladvocada, del judici

Exemple de lescrit de proposici de prova

Fraseologia de lescrit de proposici de prova

subapartats de lescrit de proposici de prova

Criteris generals de redacci

decisi que sadopta

Dades del jutjat o del tribunal

Identificaci del procediment

Nom del jutge, la jutgessa o els magistrats i del ponent

Cos del document

Frmula final i signatures

mitjanant la signatura del secretari o la secretria judicial. En el cas de les provisions

Identificaci del procediment

Nom del jutge, la jutgessa o els magistrats i del ponent

Cos del document

Signatura del secretari

Signatura del jutge, la jutgessa,

DILIGNCIA. Seguidament, es compleix el que ha ordenat la jutgessa. En dono fe.

Criteris generals de redacci

Identificaci del jutjat o del tribunal

Identificaci del procediment

Identificaci de les parts litigants o de les persones interessades

Nom del jutge o la jutgessa, o dels membres del tribunal

Aquest apartat sha de redactar en pargrafs separats i numerats. En el cas que

Frmula final i signatures

Identificaci del procediment

Identificaci de les parts litigants o de les persones interessades

Nom del jutge o la jutgessa, o dels membres del tribunal

Signatura del jutge o la jutgessa,

Signatura del secretari

Procediment: Suspensi de pagaments 25/2001

Criteris generals de redacci

Els fonaments de dret shan de redactar en pargrafs separats i numerats amb el

Procediment: terceria de millor dret.

Criteris generals de redacci

Ordre del dia

part dels acords presos i en el segon, si no shi detallen expressament, es poden

__________ , procurador dels tribunals i de _,

Dacord amb larticle de ______________________________,

Dacord amb larticle de ______________________________ ,