AUTORS I PELLCULES DESTACADES DEL

CINEMA ESPANYOL
AUTORS/DIRECTORS

Luis Garca Berlanga

Fou un guionista i director de cinema valenci. Va nixer el 12 de Juny del 1921 a
Valncia i va morir el 13 de novembre de 2010.
Durant la seva joventut es va unir a la Divisin Azul per evitar repressions poltiques
pel crrec de governador civil que el seu pare havia exercit a Valncia durant
la Repblica espanyola. Va debutar com a director de cinema en 1951, en ple
franquisme, en els anys ms durs, amb la pellcula Esa pareja feliz, en la qual
collaborava amb Juan Antonio Bardem, i amb ell tamb lany 1953 fa Bienvenido Mr
Marshall. Se li considera un dels renovadors del cinema espanyol de postguerra. La
seva pellcula Plcido va ser nominada per a l'Oscar a la millor pellcula de parla no
anglesa el 1961, tot i que no li van concedir. I en el 1993 el Premi Goya al millor
director i millor pel per la seva pellcula Todos a la crcel.

Juan Antonio Bardem

Fou un director de cinema espanyol i militant del PCE. I va nixer a Madrid, el 2 de juny
de 1922 i va morir el 30 d'octubre de 2002. En el 1951, juntament amb Luis Garca
Berlango fan la pellcula Esa pareja feliz, i amb ell tamb lany 1953 fa Bienvenido Mr
Marshall, tot i que Bardem tan sols es guionista. El 1953 comena a dirigir les seves
prpies pellcules, de les que destaquen Muerte de un ciclista i Calle Mayor. Malgrat
aquests xits internacionals (en el 1958 rep la nominaci de lOscar a la millor
pellcula de parla no anglesa per La venganza), Bardem va tenir problemes a Espanya
amb la censura, a causa de la seva militncia en el PCE, i en els anys 1960 i 1970 tot
just pot desenvolupar el seu treball cinematogrfic al pas.Les segents pellcules no
reben bones crtiques a accepci de El Puente (1976).En el 2002, va rebre el Goya
dhonor.

Vctor Erice
s un director de cinema basc que va nixer a Carranza (Biscaia) el 30 de juny del
1940. En els seus inicis va participar com a crtic a la revista Nuestro Cine. El 1969, va
codirigir junt amb Jos Lus Egea i Claudio Guerin Los desafos. Quatre anys desprs va
realitzar la seva primera pellcula, El espritu de la colmena, que va tenir un important
xit de crtica i taquilla. Els deu anys segents es va dedicar a la pubicitat i en el 1983
va rodar El Sur. I en el 1992, roda un documental anomenat El sol del membrillo

Pedro Almodvar
s un director de cinema i guionista espanyol, que el 25 de setembre de 1949 va nixer
a Calzada de Calatrava (Ciudad Real).El 1980 va aconseguir rodar la primera pellcula:
Pepi, Luci, Bom y otras chicas del montn. Grcies a l'xit de les seves primeres
pellcules l'any 1985 va fundar, juntament amb el seu germ Agustn Almodvar, la
productora cinematogrfica El Deseo (actualment vigent). En el 88, dirigeix Mujeres al
borde de un ataque de nervis, que li fan guanyar dos Premis Goya (Millor Pellcula i
Millor Gui Original) i una nominaci als Oscar com a Millor pellcula de parla no
anglesa. En el 1999, roda Todo dobre mi madre i amb ella guanya un Goya a Millor
director, un a Millor Pellcula, i un Oscar a Millor pellcula de parla no anglesa. En el

2003, guanya un altre Oscar a Millor gui original per Hable con ella. En els segents
anys es nominat en els Premis Goya per La Mala Educacin (2004), Volver (2006),Los
abrazos rotos (2009), La piel que habito (2011).

lex de la Iglesia
s un director, productor i guionista basc de cinema espanyol. Va nixer a Bilbao
(Biscaia, Pas Basc) el 4 de desembre de 1965.
El seu primer curtmetratge, Mirindas asesinas (1991) va aconseguir cridar l'atenci de
Pedro Almodvar, la productora del qual, El Deseo Films, va collaborar en el seu
primer llargmetratge, Accin mutante (1993). Tot seguit va estrenar la pellcula que va
consagrar-lo com un dels directors ms rellevants del cinema espanyol: El dia de la
Bstia (1995). Va aconseguir guanyar sis Premis Goya, un dels quals va ser el premi al
millor director. Ha fet diverses pellcules ms les mes destacades sn: Perdita Durango
(1997), Muertos de risa (1999), 800 balas (2002), Balada triste de trompeta (2010), Las
brujas de Zugarramurdi (2012)

Fernando Len de Aranoa

s un director de cinema i guionista espanyol, que neix a Madrid el 26 de maig de
1968. El seu debut desprs de la cmera es va produir en 1994 amb el curtmetratge
Sirenes, que va ser premiat en diversos festivals nacionals. El seu primer llargmetratge
va ser Famlia (1996), el gui de la qual tamb va escriure, com s habitual. En
reconeixement per aquesta pellcula li va ser atorgat el Premi Goya a la millor direcci
novell. Tot seguit en el 1998, roda Barrio i guanya els Goya Millor director i Millor gui
original. En el 2002, roda Los Lunes al sol que li fa guanyar el Goya a Millor director.
Altres films sn: Caminantes (2001) Princesas (2005) i Amador (2010)

Jaume Balaguer (Paco Plaza)

s un director catal de cinema especialitzat en pellcules de terror. Va nixer a Lleida
el 2 de novembre de 1968. El 1994, es el seu rimer contacte amb la direcci
professional i fa el curtmetratge de Alicia. En 1999 va dirigir el seu primer
llargmetratge, Els sense nom. Tot i fer diverses pellcules com Darkness (2002), Frgils
(2005) o Mientras duermes (2010), Jaume Balaguer es conegut per la saga de [REC]
(abstenint-se de dirigir la tercera).

Pablo Berger
s un cineasta espanyol que va nixer el 1963 a Bilbao. En el 1988, va dirigir el seu
primer curtmetratge, Mam. A partir de llavors, va comenar una carrera parallela
com a publicista i realitzador de videoclips, que va culminar en 2003 amb el rodatge de
la seva pellcula Torremolinos 73. En 2012, Blancanieves, que va guanyar 10 Premis
Goya, entre els quals el de millor pellcula i millor gui original.

PELLCULES
Los lunes al sol (Fernando Len de Aranoa, 2002)
Un grup d'homes recorre cada dia els carrers d'una ciutat costanera,
buscant-li a la vida les sortides d'emergncia. En el bar es barregen els
records i els projectes, es comparteixen les frustracions i les
esperances. Com un fantasma, el tancament de la drassana planeja
sobre ells. Al seu calendari tots els dies sn festius, per en tots hi ha
motiu per a la desesperaci. Aquesta s la histria dels quals viuen la
vida en diumenge, dels quals passen els dilluns al sol.
https://www.youtube.com/watch?v=EW4LmdSlzJw

[REC] (Jaume Balaguer, Paco Plaza, 2007)

Cada nit, ngela (Manuela Velasco), una jove reportera d'una
televisi local, segueix amb la seva cmera a un grup professional
diferent. Aquesta nit li toca entrevistar als bombers i t la secreta
esperana de poder assistir en directe a un impactant incendi.
Per la nit transcorre tranquillament. I quan, per fi, reben la
trucada d'una anciana que s'ha quedat tancada a la seva casa, no li
queda un altre remei que seguir-los durant la missi de rescat. A
l'edifici on viu l'anciana, els vens estan molt espantats. La dona,
tancada en el seu pis, llana uns crits esquinadors... Els bombers
derroquen la porta i, seguits per ngela i el cmera, troben a
l'anciana seminconscient, envoltada per desenes de gats. De sobte,
la dona es llana sobre un bomber i li mossega salvatgement. s
noms el comenament d'un llarg malson i d'un dramtic
reportatge nic al mn: quan els bombers es porten al ferit,
descobreixen que l'nica sortida de l'edifici est bloquejada per ordre de les autoritats: l'edifici
ha estat posat en quarantena i sembla que un estrany virus s'ha propagat en el seu interior.
https://www.youtube.com/watch?v=dgJ4xeDUhMk

Blancanieves (Pablo Berger, 2012)

Versi lliure, de carcter gtic, del popular conte dels
germans Grimm, que ha estat ambientada a Espanya
durant els anys 20. Blancaneus s Carmen, una bella jove
amb una infncia turmentada per la seva terrible
madrastra Encarna. Fugint del seu passat, Carmen
emprendr un apassionant viatge acompanyada pels seus
nous amics: una tropa de Nans Torers.

https://www.youtube.com/watch?v=XzSUJJC_DHA