CREACI DE LIMATGE SONORA

La importncia que es dna a la veu i a la msica a vegades amaga el paper

important dels efectes en el llenguatge sonor i radiofnic. En un mitj cec,
aquest element ajuda a fer descripcions dels paisatges sonors.
Cal diferenciar entre un soroll i un efecte sonor. El soroll s un senyal aleatori
i no desitjat que s present en el canal de transmissi, en el suport d'udio... El
soroll es pot classificar segons sigui:

Soroll electrnic: el que produeixen els aparells que intervenen en la

cadena de transmissi.
Soroll mecnic: el de baixa freqncia produt per motors i d'altres
sistemes d'arrossegament que utilitzen els motors d'aparells com els
giradiscs, el casset; o sorolls generats pels sistemes de ventilaci dels
ordinadors.
Soroll en els suports: en els discs, les cintes de casset, sorolls produts
per la pols, pel desgast d'aquests suports...
Soroll produt per les persones que intervenen en la producci
radiofnica: cops als micrfons, a les taules, passar fulls, etc.
Soroll ambiental no especfic produt pel tots els elements sonors d'un
ambient no insonoritzat: soroll del trnsit, del vent, del cant dels ocells...

L'efecte sonor, en canvi, s un conjunt de formes sonores que recomponen la

realitat, els objectes i/o altres sons de la realitat. s a dir, un conjunt de formes
sonores representades per sons naturals o artificials, que representen
objectivament o subjectivament la realitat i desencadenen la percepci d'una
imatge auditiva.
Les formes sonores d'un efecte es reconeixen, es capten i s'interpreten, perqu
en la realitat quotidiana van lligades a determinats objectes, animals, espais,
paisatges, fenmens meteorolgics...

Una imatge auditiva s aquella sensaci i/o percepci del mn real o fictici
que teniu a travs d'un conjunt de sons que escolteu durant una emissi
sonora.
s important diferenciar entre qu s una font sonora i un objecte sonor, tenint
en compte que un efecte sonor no evoca un objecte, sin que evoca un altre
so. Tamb cal tenir present que en la descodificaci que l'oient fa dels efectes
hi ha molts factors subjectius determinats per l'experincia i l'entorn de l'oient.
Daltra banda, hi ha efectes que no substitueixen ni evoquen cap realitat, es
tracten simplement de sons recreats, sense significant i que responen moltes
vegades a una convenci, per exemple: els senyals horaris.

Els tipus de sons que podeu usar com efectes sonors poden ser:

Sons naturals: sn aquells sons en estat pur, com a conseqncia de

l'existncia dels ssers vius i de la natura, aliens a qualsevol procs
tcnic. Per exemple, el cant d'un ocell, les onades del mar, un tro...
Sons creats: sn tots aquells que l'acci humana ha introdut en l'espai
acstic. En funci del seu carcter artificial, aquests tipus de sons actuen
amb una intencionalitat, sobretot de reconstrucci sonora. Per exemple,
un aplaudiment.
Sons reconstruts: sn aquells sons naturals que podeu enregistrar i
repetir a voluntat grcies a la tecnologia. Hi ha qui els defineix com
fotografies de l'espai acstic i que -com es denomina en argot radiofnics'enllaunen per reproduir ms endavant. Per exemple, l'enregistrament
del cant d'un ocell, de les onades del mar, d'un tro...
Sons recreats: aquells sons enregistrats en cinta, CD, DVD que tenen
com a finalitat comercialitzar-se. Sn recreacions d'efectes o sorolls,
provinents de l'edici, i normalment tancats, s a dir, no tenen
possibilitats de canvis.

El muntatge sonor: figures, moviment, direccionalitat i pas del temps

Muntar un so equival sovint a mesclar-lo amb altres sons i aplicar-hi efectes.
Els efectes no han de ser mai l'objectiu en si: tenen diversos significats i, en
funci del que voleu expressar, n'haureu d'utilitzar uns o altres.

Les figures del muntatge es generen a la taula de mescles, si b en ocasions

tamb es poden produir al propi estudi. Es poden combinar entre elles. Sn
aquestes:

Fding d'inici: el so apareix gradualment del punt 0 fins al primer pla.

Fding final: desaparici progressiva del so des del primer pla fins al
punt 0.
Resolt: tot el que est sonant descendeix, de cop, al nivell 0.
Fosa: en el moment en qu est a punt de desaparixer un so, emergeix
l'altre, i es produeix un breu silenci.
Fosa encadenada: tot el que est sonant en primer pla descendeix
progressivament fins al punt 0 i, simultniament, altres sons emergeixen
des del punt 0 fins al primer pla.
Encadenat: consisteix a enllaar els sons un darrera l'altre, per sempre
en el mateix pla.

El moviment i la direcci a travs de l'espai sonor

El moviment i la direcci a la rdio tenen una certa dificultat. El que s cert s
que amb certes figures del muntatge es pot generar en l'oient la illusi que
s'est movent en un determinat espai radiofnic, o b que algun personatge es
mou en relaci amb un punt fix. El moviment sempre est condicionat pel lloc
on representa que teniu a l'oient.
Aquest lloc es pot anomenar punt aqu. Podeu donar la sensaci que els
personatges s'aproximen al punt aqu o b que s'allunyen. Aix ho podeu
aconseguir fent que la veu o el so que el representa augmenti o disminueixi la
intensitat, o b perqu s'allunya o aproxima del micrfon, o b perqu creeu
l'efecte amb la taula de mescles o amb l'Audacity.

Tamb podeu aconseguir que el punt aqu es mogui. Per exemple, deixant una
estaci de tren i entrant a un bar. Si enregistreu una conversa, i en un segon
pla sonor sentiu els sorolls tpics d'una estaci de tren que van baixant
d'intensitat, i simultniament comenceu a sentir els sorolls d'un bar que van
augmentant lentament, fins que uns han desaparegut i els altres s'han fet ms
presents, donareu a l'oient una sensaci de moviment.

La direcci s ms difcil de representar a la rdio. Amb la tecnologia estreo

l'efecte de direccionalitat dreta-esquerra s fcil d'aconseguir; amb la nova
tecnologia digital de so 5.1 es pot aconseguir esquerra-dreta, davant-darrera i
qualsevol de les combinacions associades.
La representaci del temps El ms fcil i convencional a l'hora de treballar el
pas del temps a la rdio s utilitzar algun d'aquests tres recursos: el narrador, el
silenci o la msica (una cortina o rfega).

El narrador noms hauria d'estar present quan sigui impossible

descriure una acci determinada. Cal recrrer a la imaginaci i servir-se
d'algun dels altres dos per fer entendre situacions d'altre manera difcils.
La fosa encadenada s la figura ideal per portar a terme un flash-back o
b un flash-forward.
La fosa, que en realitat equival a un fding final seguit d'un fding
d'inici, resulta ms idnia per recrear translacions espacials i temporals
dins de narracions lineals.
Per les narracions en parallel el ms aconsellable s utilitzar els
encadenats. Mai no s aconsellable una fosa encadenada en una
narraci lineal.

Quan es fan translacions al passat o al futur des del present, per raons
de coherncia narrativa, cal tornar al present de la mateixa manera, amb
les mateixes figures de muntatge.

En una narraci parallela s important definir clarament cadascun dels

espais sonors en qu transcorren les accions de manera que es distingeixin
amb claredat i eviteu confusions.
Moltes vegades el so despullat, tal com l'heu enregistrat, no satisf les vostres
expectatives tal com l'heu enllaunat. Quan enregistreu un so sempre teniu
altres referents: el visual, sobretot, i altres provinents dels sentits i de les
vostres apreciacions subjectives, relacionades amb els vincles que podeu
haver establert amb la font del so.
Quan tots els referents desapareixen i noms escolteu el so, o b quan alg
altre que escolta el vostre so, pot passar que no expressi amb gaire exactitud
quin missatge voleu associar-hi. Els efectes ajuden molt a concretar
determinats aspectes dels missatges.
En el cas dels alumnes, quan descobreixen els efectes tenen tendncia a ferne un abs considerable. s una fase ldica, experimental i necessria a la
qual cal donar temps.
Shhh.... silenci
No sembla gaire lgic parlar de silenci en un mitj on el so s el protagonista.
Per en canvi el silenci t, en el llenguatge sonor i radiofnic, un importncia
narrativa, descriptiva i expressiva molt gran.
El silenci s un dels elements sonors que composen el llenguatge radiofnic.
Habitualment es defineix com l'absncia dels altres, s a dir, la no presncia de
la paraula, els efectes o la msica. Aquesta definici exclou taxativament la
capacitat expressiva que l's del silenci pot tenir a la rdio.
En termes generals, el silenci s'ha considerat un element negatiu en la
transmissi radiofnica. La seva aparici s'entn, sovint, com un problema
tcnic en la transmissi, com la incapacitat d'expressi oral per part del locutor.
Aix, la tendncia general ha estat la d'encadenar paraula darrere paraula,
paraula amb msica, etc. El ms important s evitar Hi ha terics de la
comunicaci que justifiquen aquesta cultura del no silenci com un hbit que
adopta la nostra cultura i societat audiovisual del segle XXI, negant el valor
comunicatiu que t el silenci. En general no estem acostumats ni familiaritzats
amb els seus codis.
El valor noms negatiu del silenci s del tot injustificat. Aquest element del
llenguatge sonor tamb aporta informaci dins del missatge global. Cal
observar-lo com una part de tot el que conforma el llenguatge sonor i no com
un element allat que s'hi pot afegir.

En el discurs verbal s'utilitza de diferents formes:

Com una ellipsi, en qu s'eliminen un o ms elements de la frase que

no sn importants i en el seu lloc s'hi posa un silenci. El sentit de la frase
es completa pel context.
Com un zeugma, figura retrica que consisteix a substituir per un silenci
un verb o adjectiu quan ja s'ha repetit anteriorment.
Com un element de reticncia, en qu es deixa una frase inacabada,
amb un silenci.

El silenci es pot utilitzar en moltes situacions, tant en el discurs verbal com en

altres situacions. Hi ha situacions on el silenci tamb es pot traduir en un so
concret; per exemple, quan sona una campana en un minut de silenci, quan el
silenci d'un paisatge es representa amb un efecte de vent...
El silenci tamb pot representar una acci o una persona; pot tenir una forta
crrega emocional, fins i tot pot estimular la reflexi.
Per tant, cal deduir que el silenci t unes determinades funcions en el
llenguatge sonor i radiofnic:

Funcions del silenci

El silenci expressiu: es pot representar amb una frase. Pot ser retric
quan, per exemple, es vol representar el silenci de la nit amb el cant
repetitiu d'un grill o un animal nocturn. Pot expressar estats emocionals
i/o estimular les imatges auditives.
El silenci narratiu: pot tenir una funci narrativa quan, elaborant una
producci radiofnica, l'utilitzeu com a ellipsi, s a dir, substituint una
cortina o inserci musical, separant diferents seccions o diferents
seqncies. Tamb es pot usar en la construcci del temps radiofnic,
facilitant els salts en el temps, cap endavant (flash forward) o cap enrere
(flash back).
El silenci interactiu: s aquell que es produeix davant d'una pregunta,
una reflexi... Pot haver-hi una provocaci o que es generi de forma
espontnia.

El silenci i les pauses

En el llenguatge sonor la diferncia entre les pauses i els silencis s subtil, tot i
que hi ha diferncies significatives com:

La pausa sorgeix del treball del ritme en la veu, mentre que el silenci pot
estar exercint una de les seves funcions.

Normalment la durada de la pausa s menor que la del silenci, malgrat que

a vegades una pausa pot durar el mateix que un silenci. De tota manera, el
context en facilita la comprensi. el buit.

Aneu d'un lloc a l'altre amb tots els components del llenguatge sonor
En aquesta prctica reproduireu el recorregut que fa el protagonista d'una
histria una mica intrigant. Intentareu crear una atmosfera de misteri a travs
de paraules, efectes, msica adequada a la situaci i silenci.
El recorregut s poc habitual, fin i tot, el podreu qualificar de surrealista. El
vostre protagonista sortir d'un espectacle i s'equivocar de porta i far un
recorregut on haur d'anar obrint una porta darrere l'altra. S'ha equivocat i no
sap qu li espera darrere de cada porta. Es trobar amb un passads molt llarg,
una cambra plena d'instruments cientfics que fan bombolles, una habitaci
amb la finestra oberta orientada al mar, una altra habitaci amb un nad plorant
i, per fi, una darrera habitaci amb gent rient.
En la primera fase elaborareu la histria noms amb efectes i msica. En la
segona, enregistrareu la vostra veu per completar la histria.