Roterg 1 El grup nominal El grup nominal 3 un conjunt de paraules agrupaces al vottant d'un substantiu que funciona corn a nueli. A més del nucli, el grup nerinal pot estar format per paraules que funcionen com @ determinants o com a complements. 4, Subratlla els grups nominals que trobes en el text segiient i encercla el nucli de cada un. Un ordinador now Ximo she comprat un ordinador porttil, Sa more & professora dinstitut tots els cursos han de traslladar-se a una ciutat nova. La familia de Ximo ha apré a viure amb les coses necessaries, perque ein només han de carreger uns pocs mobles i uns pocs trastos quan shan de traslladar L'ordinador portitil de Ximo és més Facil de transportar que el seu ordinador vell, amb aquella pantalla enorme, el teclat grogis i aquell ratolf tan voluminés 2, Analitza aquests grups nominals: indica’n el nueli, els determinants i els complements. determinants nudli complements Les meues vacances preferides. Ung quants jacs de taula Algunes pistes equivecades. Els comandaments de la Wii 3. Copia les oracions substituint els substantius destacats pel grup nominal adequat. la capital valenciana —_)( la gata persa JC tru ae ta cutat (oS) la meua amiga de classe) | aqueets germans bessone (LEG TENS BITIES 08 Ha88 8 J | Sausels ebivans pessons ) + Miriam va aprovar l'assignetura, Empar Llopis i Josep Liopis viuen a Valencia Bolra ha aparegut vora el Xdquer.Refore 2 L'ds de les majliscules S'escriu en majdseula Is |letra inicia| d'una paraula quan va al principi dun text; després dels signes que tanquen oracions; en els noms propis dé perscnes, animals, \locs, etz., | en els titels de llibres, pellicules, abies tgetvals, cangons, et. 1. Copia el text segient i escriu en majtiscules les paraules que calga. Compromis amb el medi ambient josep rastoll és bidleg. encara que teballa a la universitet Pslacant, serapre que pot col labora amb el voluntariat mediambiental de_ guardamar, el seu poble. aquest voluntariat es dedica sobretot a tindre cura de les dunes que hi ha a le desembocadura del riu segura 2, Thas de renovar el document d'identitat. Ompll les dades personals de la fitxa parant molta atencié a les majtiscules. Nom: Cognarns va naixer a Pais Fila de ide Adrega 3, Eseriu una oracié amb cada una de les paraules segiients. “Barcelona > + Hewules Tirant to Blanc + PenyagolosaReforg 3 Paraules primitives i paraules derivades Hi ha paraules que s‘han format. a gartir d’altres, com per exerngle saborcs, formada afegint el sufix 68 a la psraula sabor. Les paraules que provenen dalires ¢'anomenen paraules derivades i les que no provenen de eap mot, anterior, paraules primitives. Classifica aquestes paraules segons que siguen primitives 0 derivades. porta dester joa esuany tenista —timidesa emmarcer retallar — camisa_—supermemat = sopa neu PRIMITIVES DERIVADES i Escriu la parauia primitiva a partir de la qual s'ha format cada una de les paraules derivades anteriors. 2. Escriu tres paraules derivades a partir de les paraules primitives segiients. + tera sel hm omar > Busca en la caixa |a paraula primitiva de cada una d'aquestes paraules derivades. + engieixar gros gruixut —greix + lusticla > ajust injust just + claredat clarclarejar claret a Gul utiltat_—_utintari ports) port porta —_portarReforg 5 Els demostratius + Els demostratius stn les parsules que assenyalen éssers o objectes |indiquen |a distancia que hi ha entre aquests i la persons que parle + Els demostratius es classitiquen en tres guns, segons que exoressen Proximitat, distancia mitjana c llunyania. 1. Classifica les oracions segons que els demostratius expressen distancia temporal © espacial. Aquell estiu varn visitar América del Sud uina faida vols, aquesta o aquella de l'aparadar? En aquest moment la situacid mediambiental del Segura és molt delicada Aquenxa persona Ta cara d’haver-se perdut Aquest matfno em padia algar det lit! Aquell home diu que et conex. Aquestes sdn les coses que no m'agraden Lany aguell va ser terrible per a Is familia: saree oe [ Distancia temporal J Distancia espacial 2. Encercla els demostratius d'aquesta conversa que expressen proximitat espacial, | copia el text substituint-los per d'altres que indiquen Ilunyania. =No wull viatiara aquesta ciutat mai més! —Perd si aquesta és la primera vegada que hi viatges! —Tu has vist quin aspecte tenen aquests carvers? Em faria por haver dleixir de casa ung nit com aquesta, Ninn, em fa efecte que no et fan por aguests carters, siné una altra cosa -86, lens 1a6, 8m fa por aquesta civtal perqué cal agafar l'avi6lRetorg 6 Repas d’accentuacié + Les paraules agudes son aquelles en qué la sib leba ton ica és [ultima Staccentuen quan acaben en vocal, vocal +0 en, -in + Les paraules planes s6n aquelies en qué la sillabe tonica és la penditima Staccentuen quan acaben en diftong | en consonant (llevat de les Temminacions -as, -€s, -Is, -os, us, -en, in} + Les paraules esdriixoles sén aquelles en qué la sil-laba tinica és lantependitima, $'accentuen totes. 4. Accentua, si cal, les paraules segbents. * perdua * toniea + dificil + Maria + anes = quadem + pelicula * ploura + enten Il Ara classifica-les segons que siguen agudes, planes i esdrtiixoles. fi agudes 1 planes ( esdrilxoles ) Accentua les paraules que calga | explica per qué han de dur accent o no. Te Berlin > Moscou bm Paris Londres Valencia >