Freixa Judit - Tesis

Judit Freixa Aymerich
LA VARIACI TERMINOLGICA.
ANLISI DE LA VARIACI DENOMINATIVA EN TEXTOS DE DIFERENT
GRAU DESPECIALITZACI DE LREA DE MEDI AMBIENT
Tesi Doctoral (octubre de 2002)

Dirigida per M. Teresa Cabr
Programa de doctorat: Variaci en el Llenguatge 1991-93
Departament de Filologia Catalana
Universitat de Barcelona
JUDIT FREIXA. (2002). La variaci terminolgica.

____________________________________________________________________________________
AGRAMENTS .............................................................................................................. 7
INTRODUCCI ............................................................................................................ 9
CAPTOL 1. TERMINOLOGIA I VARIACI...................................................... 14
1.1 TERMINOLOGIA I LINGSTICA ............................................................................... 14
1.1.1 Relaci entre terminologia i lingstica des de la terminologia clssica ...... 15
1.1.2 Relaci entre terminologia i lingstica des daltres enfocaments
terminolgics ........................................................................................................... 16
1.1.3 Allunyament teric entre terminologia i lingstica....................................... 17
1.2 LINGSTICA I VARIACI ........................................................................................ 19
1.2.1 La lingstica anterior a lestudi de la variaci............................................. 19
1.2.2 Laparici del variacionisme ......................................................................... 20
1.2.3 Variaci per usos i usuaris............................................................................. 21
1.3 TERMINOLOGIA I VARIACI.................................................................................... 23
1.3.1 La variaci i lestandarditzaci terminolgica.............................................. 23
1.3.1.1 La variaci i la Teoria general de la terminologia .....................................24
1.3.1.2 La variaci i les Escoles sovitica i txeca de terminologia........................27
1.3.2 La variaci i la normalitzaci terminolgica................................................. 30
1.3.3 La variaci i la descripci terminolgica ...................................................... 33
1.3.3.1 La variaci i la Teoria comunicativa de la terminologia ...........................33
1.3.3.2 La variaci i la Socioterminologia .............................................................36
1.3.3.2.1 Orgens i definici de la Socioterminologia ...................................... 36
1.3.3.2.3 La crtica socioterminolgica a la biunivocitat.................................. 41
1.3.3.3 La variaci i altres autors dorientaci descriptiva ....................................42
1.3.3.4 Treballs quantitatius sobre variaci en terminologia .................................48
1.4 VARIACI TERMINOLGICA ................................................................................... 50
1.4.1 De la variaci lingstica a la variaci terminolgica .................................. 50
1.4.2 Alguns conceptes de treball............................................................................ 53
1.4.2.1 Variaci terminolgica...............................................................................53
1.4.2.2 Variaci denominativa ...............................................................................54
1.4.2.3 Variaci conceptual....................................................................................55
1.5 SNTESI I CONCLUSIONS ......................................................................................... 57
CAPTOL 2. NOCI DE SINONMIA ................................................................... 58
2.1 RELACIONS ENTRE DENOMINACI I NOCI ............................................................. 59
2.1.1 Relacions unvoques: monosmia i mononmia ............................................. 59
2.1.2 Relacions no unvoques: polismia i sinonmia ............................................. 61
2.2 REVISI DE LA NOCI DE SINONMIA DES DE LA SEMNTICA .................................. 64
2.2.1 Introducci ..................................................................................................... 64
2.2.2 Definici de sinonmia en semntica.............................................................. 64
2.2.3 Igualtat de significat....................................................................................... 66
2.2.4 Graus de sinonmia......................................................................................... 68
2.2.4.1 Sinonmia absoluta .....................................................................................69
2.2.4.2 Sinonmia parcial i aproximativa ...............................................................70
2.2.5 Sinonmia i intercanviabilitat contextual ....................................................... 72
2.3 REVISI DE LA NOCI DE SINONMIA DES DE LA TERMINOLOGIA ............................ 74
2.3.1 Introducci ..................................................................................................... 74
2

____________________________________________________________________________________
2.3.2 Sobre la definici de sinonmia ...................................................................... 74

2.3.2.1 La definici de sinonmia des de lestandarditzaci terminolgica...........74
2.3.2.2 La definici de sinonmia des de la normalitzaci terminolgica .............76
2.3.2.3 La definici de sinonmia des de la descripci terminolgica ...................78
2.3.2.4 Quadre de resum ........................................................................................79
2.3.3 Condicions per a lexistncia de la sinonmia ............................................... 81
2.3.3.1 Un mateix sistema semitic .......................................................................82
2.3.3.2 Un mateix sistema lingstic ......................................................................83
2.3.3.3 Una mateixa rea temtica .........................................................................85
2.3.4 Desigualtat denominativa............................................................................... 86
2.3.4.1 La noci de denominaci ...........................................................................86
2.3.4.2 Denominaci i designaci ..........................................................................87
2.3.4.3 Sinnims i variants.....................................................................................90
2.3.5 Equivalncia conceptual ................................................................................ 93
2.3.5.1 Concepte, noci i significat........................................................................93
2.3.5.2 Igualtat, identitat i equivalncia .................................................................97
2.3.5.3 Dificultats en lestabliment de lequivalncia conceptual .........................98
2.3.5.4 Mecanismes per a la delimitaci de conceptes ........................................100
2.3.5.5 La sinonmia: relaci formal o semntica? ..............................................102
2.3.6 Graus de sinonmia....................................................................................... 104
2.3.6.1 La proposta de graus de sinonmia de Wster .........................................104
2.3.6.2 Diversitat denominativa quant als graus de sinonmia.............................107
2.3.6.3 La sinonmia absoluta ..............................................................................108
2.3.6.4 La sinonmia relativa................................................................................108
2.3.6.4.1 Per la denotaci................................................................................ 109
2.3.6.4.2 Per la connotaci.............................................................................. 110
2.3.6.5 La falsa sinonmia ....................................................................................111
2.3.6.6 Altres distincions entre tipus de sinnims................................................113
2.3.7 Sinonmia i intercanviabilitat contextual ..................................................... 114
2.3.7.1 Sinonmia de sistema................................................................................116
2.3.7.2 Sinonmia de discurs ................................................................................117
2.4 SNTESI I CONCLUSIONS ....................................................................................... 118
CAPTOL 3. LA SINONMIA: CAUSES I TIPUS .............................................. 123
3.1 CAUSES DE LA SINONMIA .................................................................................... 123
3.1.1 Introducci ................................................................................................... 123
3.1.2 Causes prvies .............................................................................................. 125
3.1.2.1 La redundncia lingstica .......................................................................125
3.1.2.2 Larbitrarietat del signe lingstic ............................................................126
3.1.2.3 Les possibilitats de variaci de la llengua................................................127
3.1.3 Causes dialectals .......................................................................................... 129
3.1.3.1 Variaci geogrfica ..................................................................................129
3.1.3.2 Variaci cronolgica ................................................................................130
3.1.3.3 Variaci social..........................................................................................132
3.1.4 Causes funcionals......................................................................................... 133
3.1.4.1 Parmetres de variaci funcional .............................................................133
3.1.4.2 Adequaci al nivell despecialitzaci ......................................................135
3.1.4.2.1 Des de la terminologia ..................................................................... 135
3.1.4.2.2 Des de lanlisi textual..................................................................... 138
3.1.4.2.3 Des de lanlisi del discurs especialitzat ......................................... 139
3

____________________________________________________________________________________
3.1.4.3 Adequaci al nivell de llengua.................................................................145

3.1.5 Causes discursives........................................................................................ 146
3.1.5.1 Intent devitar la repetici ........................................................................147
3.1.5.2 Economia lingstica................................................................................149
3.1.5.3 Creativitat, mfasi i expressivitat.............................................................150
3.1.6 Causes interlingstiques ............................................................................. 151
3.1.7 Causes cognitives ......................................................................................... 153
3.1.7.1 Imprecisi conceptual ..............................................................................154
3.1.7.2 Distanciaci ideolgica ............................................................................155
3.1.7.3 Diferncies en la conceptualitzaci..........................................................156
3.2 TIPUS DE SINNIMS .............................................................................................. 162
3.2.1 Aspectes previs ............................................................................................. 162
3.2.2 Parmetres de classificaci.......................................................................... 162
3.2.3 Revisi de classificacions ............................................................................. 164
3.2.3.1 Auger (1974) ............................................................................................165
3.2.3.2 Duchacek (1979) ......................................................................................166
3.2.3.3 Duquet-Picard (1986)...............................................................................167
3.2.3.4 Grinev (1993) ...........................................................................................170
3.2.3.5 Faulstich (1998) .......................................................................................172
CAPTOL 4. METODOLOGIA ............................................................................. 176
4.1 SELECCI DELS TEXTOS ....................................................................................... 178
4.1.1 Criteris generals........................................................................................... 178
4.1.2 Textos especialitzats i nivells despecialitzaci ........................................... 179
4.1.2.1 Parmetres interns ....................................................................................179
4.1.2.2 Parmetres externs ...................................................................................180
4.1.3 Descripci dels corpus ................................................................................. 182
4.1.3.1 Corpus divulgatiu .....................................................................................182
4.1.3.2 Corpus especialitzat .................................................................................183
4.1.4 Comparaci dels corpus............................................................................... 185
4.2 LA SELECCI DE LES UNITATS .............................................................................. 187
4.2.1 Criteri de pertinncia temtica .................................................................... 187
4.2.2 Criteri morfosintctic ................................................................................... 188
4.2.3 Criteri formal................................................................................................ 192
4.3. ESTABLIMENT DE LA SINONMIA ......................................................................... 194
4.3.1 Anlisi de les marques de sinonmia ............................................................ 196
4.3.1.1 Proposta de Chukwu i Thoiron (1989).....................................................197
4.3.1.2 Marques tipogrfiques..............................................................................198
4.3.1.3 Expressions metalingstiques .................................................................201
4.3.2 Anlisi de la intercanviabilitat contextual ................................................... 205
4.3.2.1 Intercanviabilitat inequvoca....................................................................206
4.3.2.2 Intercanviabilitat equvoca .......................................................................208
4.3.3 Anlisi de la freqncia conceptual ............................................................. 214
4.4 REPRESENTACI DE LES DADES............................................................................ 216
4.5 EXPLOTACI DE LES DADES ................................................................................. 219
CAPTOL 5. EXPLORACI QUANTITATIVA DE LES DADES ................... 221
5.1 NDEXS DENOMINATIUS........................................................................................ 222
4

____________________________________________________________________________________
5.1.1 ndex de denominaci................................................................................... 222

5.1.2 ndex de polidenominaci............................................................................. 223
5.2 ANLISI DE LA COINCIDNCIA NOCIONAL ............................................................ 226
5.2.1 Coincidncia nocional amb coincidncia denominativa total ..................... 227
5.2.2 Coincidncia nocional amb coincidncia denominativa parcial ................. 229
5.3 EXPLORACI DALTRES VARIABLES ..................................................................... 235
5.3.1 Variaci denominativa i categoria gramatical ............................................ 235
5.3.2 Variaci denominativa i tipus de denominaci ............................................ 237
5.3.2.1 Anlisi a partir del tipus de denominaci.................................................241
5.3.2.2 Anlisi a partir de la variaci denominativa ............................................243
5.3.2.2.1 Nocions monodenominatives i tipus de denominacions.................. 243
5.3.2.2.2 Nocions bidenominatives i tipus de denominacions........................ 245
5.3.2.2.3 Nocions polidenominatives i tipus de denominacions..................... 247
5.3.3 Variaci denominativa i freqncia daparici ........................................... 250
5.3.3.1 Anlisi sobre el total de nocions ..............................................................256
5.3.3.2 Anlisi sobre el nombre docurrncies.....................................................259
5.3.3.3 Anlisi sobre el nombre de denominacions .............................................262
CAPTOL 6. CLASSIFICACI FORMAL I GRAU DESPECIALITZACI 267
6.1 INTRODUCCI ...................................................................................................... 268
6.2 ASPECTES METODOLGICS................................................................................... 269
6.3 DESCRIPCI DE LA PROPOSTA DE CLASSIFICACI FORMAL ................................... 274
6.3.1 Bloc I. Canvis grfics ................................................................................... 275
6.3.2 Bloc II. Canvis morfosintctics .................................................................... 276
6.3.3 Bloc III. Reduccions ..................................................................................... 277
6.3.4 Bloc IV. Canvis lxics................................................................................... 279
6.3.5 Bloc V. Diversos canvis complexos .............................................................. 280
6.3.6 Proposta de classificaci formal completa .................................................. 281
6.4 RESULTATS DE LA CLASSIFICACI........................................................................ 283
6.5 ANLISI DELS RESULTATS .................................................................................... 285
CAPTOL 7. CLASSIFICACI SEMNTICA I GRAU DESPECIALITZACI
...................................................................................................................................... 292
7.1 PROPOSTA DE CLASSIFICACI SEMNTICA ........................................................... 293
7.1.1 Equivalncia conceptual i variaci conceptual ........................................... 293
7.1.2 Graus dequivalncia conceptual................................................................. 295
7.2 ANLISI I CLASSIFICACI DE LES DADES .............................................................. 298
7.2.1 Canvi grfic .................................................................................................. 298
7.2.2 Canvi morfosintctic .................................................................................... 301
7.2.2.1 Manteniment de lestructura ....................................................................302
7.2.2.2 Canvi de lestructura ................................................................................305
7.2.3 Canvi per reducci ....................................................................................... 306
7.2.3.1 Reducci de lextensi .............................................................................309
7.2.3.2 Reducci de la base..................................................................................312
7.2.3.3 Altres reduccions......................................................................................316
7.2.4 Canvi lxic .................................................................................................... 319
7.2.4.1 Canvi lxic en unitats monolxiques........................................................319
7.2.4.2 Canvi lxic en unitats polilxiques ..........................................................325
5

____________________________________________________________________________________
7.2.5 Diversos canvis complexos........................................................................... 342

7.2.5.1 Alternana entre unitat monolxica i unitat polilxica ............................342
7.2.5.2 Alternana entre unitats polilxiques.......................................................346
7.3 RESULTATS DE LA CLASSIFICACI SEMNTICA .................................................... 351
7.3.1 Criteris per a la distinci de graus dequivalncia conceptual ................... 351
7.3.2 Validesa de leix dequivalncia conceptual proposat................................. 353
7.3.3 Contrast segons el grau despecialitzaci.................................................... 354
7.3.4 Causes de la variaci denominativa............................................................. 355
CONCLUSIONS ........................................................................................................ 360
BIBLIOGRAFIA........................................................................................................ 376

____________________________________________________________________________________
AGRAMENTS
Abans dendinsar-me en el treball voldria fer constar el meu agrament a totes les
persones que mhan ajudat a dur-lo a terme.
A Maria Teresa Cabr li vull agrair que accepts de dirigir aquesta tesi i que manims a
trobar el punt dequilibri entre les dues branques de la lingstica que ms
minteressaven: el variacionisme, dall on venia, i la terminologia, all on volia anar. Li
agraeixo que mhagi acompanyat en aquest cam tan llarg i de vegades tan difcil que s
lelaboraci duna tesi.
A diversos professors i professores que fa molts anys em van despertar linters per
lestudi del llenguatge. I als que em van orientar fins i tot quan la tesi encara no tenia
tema ni ttol: em refereixo al professorat del programa de doctorat Variaci en el
Llenguatge (bienni 1991-93) i molt especialment a Carme Muoz, que em va dirigir la
tesina i em va donar confiana en mi mateixa, i a Llus Payrat, que en alguna conversa
em va fer veure que no calia triar entre lestudi de la variaci lingstica i lestudi dels
termes.
Als professors i professores que en el seu pas per lIULA han volgut escoltar les meves
idees i els meus dubtes i que sempre mhan orientat: Pierre Auger, Jean-Claude
Boulanger, Guiomar Ciapuscio, Marcel Diki-Kidiri i Enilde Faulstich.
A collegues professors i professores que han dedicat una part del seu temps a conversar
amb mi i atendre qestions daspectes de la tesi que em plantejaven problemes de
diversos ordres. Vull donar les grcies especialment a Xavier Vila i a Merc Lorente.
Agraeixo tamb el suport de lIULATERM, com a grup, per tamb als individus
particulars que el formen.
Ledici de la tesi hauria estat ms pobra si Jess Carrasco, home pacient i creatiu, no hi
hagus intervingut. Grcies, doncs, i tamb a Ral Araya, per alguns detalls de lltim
moment. I a Antoni Miarro, professor del Departament dEstadstica de la Universitat

____________________________________________________________________________________
de Barcelona, que mha ajudat en les proves estadstiques de lestudi quantitatiu

daquesta tesi.
Tamb vull manifestar un agrament molt sincer als especialistes de lrea de medi
ambient. A tots ells: Imma Casajoana (geloga, especialista en abocadors i tractament de
residus), Manel Turon (assessor en termes de lrea de biologia), Merc Baldi (qumica
industrial, especialista en depuradores), Jordi Picas i Beatriz Snchez (tcnics de la Junta
de Residus de la Generalitat de Catalunya, especialistes en incineradores), per molt
especialment a Xavier Toms, geleg, que em va dedicar molt de temps, i s que no lin
sobrava.
I a la meva famlia, que mhan ajudat en detalls aparentment poc importants. S que eren
importants i, a ms, eren molts. Gaireb sempre han sabut quan havien de preguntar per
la tesi i quan no, i aix t mrit.
He deixat el Manel per al final perqu s a qui li dec ms. s de justcia que li agraeixi
tot el sentit com que mha regalat. Que al llarg de lelaboraci de la tesi hagi anat fent
tots els papers de lauca. I tantes coses ms que ell preferir que no deixi per escrit. En
qualsevol cas, no puc deixar de dir que ha estat una sort tenir-lo al meu costat.

____________________________________________________________________________________
INTRODUCCI
Els usos reals dels termes contradiuen el que molt sovint sha afirmat sobre labsncia de
variaci en terminologia. La teoria terminolgica imperant durant dcades proposa
devitar la sinonmia i la polismia per facilitar lxit comunicatiu, per, malgrat aquest
ideal cientfic, lexistncia daquests fenmens de variaci s un fet fcilment
constatable.
Per aquesta ra, perqu la biunivocitat dels termes no s defensable ni des de lestudi
teric ni des de la prctica, actualment la negaci de la variaci tendeix a reduir-se a
determinades activitats prescriptives i, en canvi, des dun punt de vista descriptiu la
variaci s un fet majoritriament acceptat. Lacceptaci de la variaci terminolgica,
per, parteix de fonaments terics essencials que, fins ara, han anat ms acompanyats de
breus descripcions puntuals que no pas destudis emprics sistemtics. Creiem que aix
ha impedit un desenvolupament satisfactori de lestudi de la variaci terminolgica.
Amb la intenci de contribuir a omplir aquest buit teric i descriptiu, ens proposem de
fer un treball empric sobre la variaci terminolgica, concretament sobre la variaci
denominativa en textos de diferent grau despecialitzaci de lrea de medi ambient.
En aquest treball situem lestudi dels termes en un marc lingstic variacionista i, a
diferncia de lorientaci de treballs precedents (Duquet-Picard, 1986), no pretenem tant
allar les particularitats de la terminologia com fer mfasi en el fet que els termes sn
unitats lingstiques i que la lingstica proporciona recursos terics i metodolgics tils
per a la descripci terminolgica.
Amb aquest treball pretenem tamb contribuir a la revisi de la Teoria General de la
Terminologia: la terminologia s una matria que dalguna manera sha caracteritzat per
no justificar els seus postulats duna manera emprica fins i tot ens atrevirem a
afirmar que lanlisi de dades reals contradiuen de manera sistemtica alguns daquests
postulats, formulats sobre la base de dades ja elaborades. Opcions terminolgiques ms
actuals, dorientaci lingstica i que prenen en consideraci els aspectes discursius,
9

____________________________________________________________________________________
cognitius i socials dels termes, avancen en la revisi daquests postulats. En el nostre

cas, partim dun enfocament comunicatiu de la terminologia (Cabr, 1998b i 1999a) que
combina els aspectes que acabem denumerar i que constitueix, en aquest moment, una
de les alternatives teriques ms slides i desenvolupades a la teoria clssica de la
terminologia.
Part I: Marc teric
Dediquem els tres primers captols daquest treball a la revisi bibliogrfica daspectes
centrals per a lestudi de la variaci. En el primer daquests captols presentem
succintament el tractament que ha rebut la variaci des de la lingstica (lingstica
variacionista) per comparar-lo amb el tractament que ha rebut des de les diferents
orientacions terminolgiques. En aquest captol ens centrem especialment en la variaci
denominativa el ms negat dels diferents fenmens de variaci en terminologia i,
concretament, valorem si ha estat un fenomen acceptat, criticat o rebutjat.
Dediquem el segon captol a la noci de sinonmia, la relaci semntica que mantenen
les unitats denominatives que es troben en variaci. Ens hi acostem primer des de la
semntica i desprs des de la terminologia; si en el captol anterior ens ha interessat
especialment fixar-nos en el nivell dacceptaci del fenomen, en aquest ens centrem en
la manera com ha estat definit i en els parmetres que shan tingut en compte des de les
diferents escoles terminolgiques.
Tanquem el bloc de marc teric amb la revisi bibliogrfica de dos aspectes fonamentals
de lestudi de la variaci: les causes i els tipus. Ens proposem de tendir a lexhaustivitat
en la revisi dels textos de terminologia quant a lanlisi de les causes a qu sha atribut
la variaci denominativa; pel que fa als tipus, analitzem noms les classificacions ms
rellevants de sinnims i variants terminolgics.
Aquests captols de revisi bibliogrfica originen diversos elements de discussi que
presentem en forma didees prvies:
1. Creiem que la concurrncia sinonmica no afecta directament i en la mateixa
proporci en tots els tipus de discurs. Des del moment que sobserva la variaci
lingstica en aquest sentit, es pot pensar que el cost daquesta concurrncia no deu ser
superior als beneficis que se nobt. Per tant, inicialment no estem dacord amb autors
10

____________________________________________________________________________________
que qualifiquen dinconscient i impropi ls de la sinonmia, i ens inclinem a pensar que

evitar ls de formes sinnimes que puguin dificultar lxit comunicatiu s ms
desitjable en unes situacions comunicatives que en daltres.
2. Creiem, doncs, que ms enll del concepte genric de discurs cientfic o especialitzat
cal diferenciar situacions comunicatives especialitzades concretes i, al seu torn, diferents
tipus de textos especialitzats. Considerem que introduint factors com la intenci de
lautor, el tipus de text, el grau despecialitzaci, etc., la noci deficcia comunicativa
no t un valor absolut sin que s relatiu, i igualment relatiu haur de ser el desig o la
necessitat devitar la sinonmia.
3. Pensem que el grau despecialitzaci dels textos s una de les variables que afecten la
quantitat de la sinonmia utilitzada. s probable que el nivell despecialitzaci del text
estigui en relaci inversament proporcional a ls de formes sinnimes: a ms
especialitzaci menys sinonmia, i inversament (Gambier, 1991a:46 i Gaudin, 1993:144
ja es refereixen a aquesta possible relaci entre sinonmia i nivell de divulgaci del text).
4. Pensem que el grau despecialitzaci del text pot ser tamb una variable que afecti la
qualitat de la sinonmia:
- s possible que en els textos ms especialitzats shi doni ms sinonmia
absoluta, i que en els textos menys especialitzats shi puguin trobar sinonmies
ms parcials i, fins i tot, aproximatives;
- s possible que en els textos ms especialitzats hi predominin uns tipus formals
de variaci diferents que en els textos menys especialitzats.
5. Creiem que tots aquests aspectes sn objectivables i quantificables.
Lanlisi bibliogrfica efectuada en el bloc de marc teric ens permet de confirmar que
efectivament el fenomen de la variaci no ha estat, encara, suficientment descrit i, per
tant, considerem que queda justificat linters de fer un treball sobre la variaci
terminolgica; lobjectiu se situa en la relaci entre la variaci vertical i la variaci
denominativa. Partim de la hiptesi genrica que el grau despecialitzaci (GE) dels
textos condiciona quantitativament i qualitativament la variaci denominativa (VD);
11

____________________________________________________________________________________
desglossem aquesta hiptesi de base en diverses hiptesis, unes de carcter quantitatiu i

unes de carcter qualitatiu, que intentem verificar amb un estudi empric.
Hiptesis
Les hiptesis quantitatives sn les segents:
a) la VD s un fenomen ms freqent en els textos menys especialitzats que en
els textos ms especialitzats, en el sentit que en els textos ms especialitzats hi ha
menys
nocions
representades
per
ms
duna
denominaci
(nocions
polidenominatives) que en els textos menys especialitzats;

b) la VD s un fenomen ms freqent en els textos menys especialitzats que en
els textos ms especialitzats, en el sentit que en els textos ms especialitzats les
nocions polidenominatives presenten un nombre inferior de denominacions
diferents que les nocions polidenominatives dels textos menys especialitzats.
Les hiptesis qualitatives sn les segents:
c) els tipus de VD predominants difereixen segons el grau despecialitzaci dels
textos;
d) la VD presenta un grau dequivalncia conceptual diferent segons el grau
despecialitzaci dels textos; en els textos ms especialitzats s superior que en
els textos menys especialitzats.
Part II. Estudi empric
Per verificar o falsar aquestes hiptesis ens plantegem de fer un estudi empric; en el
quart captol presentem la metodologia amb qu realitzem lestudi i fem un mfasi
especial en determinats aspectes metodolgics que ha calgut resoldre perqu no shavien
plantejat amb anterioritat (ja que aquest s, segons les nostres informacions, lnic
treball empric i sistemtic sobre variaci denominativa terminolgica basat en textos
reals.
En els captols 5, 6 i 7 procedim a lextracci i lanlisi de resultats. Primerament
(cinqu captol) ens proposem de donar resposta a les hiptesis quantitatives i, ms enll
12

____________________________________________________________________________________
de les hiptesis previstes, dexplorar si la VD mant alguna relaci amb altres

parmetres que shan allat per a les denominacions recollides en els corpus textuals. A
continuaci ens proposem de confirmar o falsar (quantitativament) la primera hiptesi
qualitativa (sis captol) i, finalment (set captol), la segona hiptesi qualitativa.
Les conclusions finals daquest treball i les vies dinvestigaci que sobren les
presentem en un ltim apartat.
Els objectius que ens proposem amb aquest treball, doncs, sn descriptius. En principi
no es preveu cap aplicaci immediata de la tesi, si b els resultats que sobtinguin poden
contribuir al disseny daplicacions per a la detecci automtica de la variaci
terminolgica, per a la identificaci dinformaci rellevant dun text, per a la
recuperaci dinformaci per al treball documental i tamb per a lensenyament de
redacci de textos especialitzats.
Encara que la nostra visi de la terminologia sigui estrictament lingstica i no haguem
prets fer mfasi en les especificitats terminolgiques, hem reservat ls de la forma
sinonmia per als captols de revisi bibliogrfica perqu aquesta s la forma ms
mpliament utilitzada i hem prioritzat les formes variaci denominativa i equivalncia
conceptual per fer referncia, en la nostra anlisi, a les dues cares de la sinonmia:
desigualtat en la forma i igualtat en el contingut.
La preferncia per la forma variaci denominativa, daltra banda, es justifica per
lacostament variacionista que hem pres i pel fet que la nostra primera observaci de les
dades t a veure amb les diferents possibilitats de les unitats de variar formalment. La
nostra elecci ens permet, a ms, obviar la distinci tradicional entre sinnims i variants
ja que sn tots casos de variaci denominativa.
13

____________________________________________________________________________________
CAPTOL 1. TERMINOLOGIA I VARIACI

Lobjectiu daquest primer captol s centrar i contextualitzar el nostre tema destudi, la
variaci en terminologia. Ats que ens interessem per la terminologia des duna
perspectiva lingstica, en un primer apartat ens referim a la relaci que mantenen
aquestes dues disciplines i ens interroguem pel seu grau dacostament a nivell teric.
En el segon apartat fem una breu presentaci del tractament que ha donat la lingstica a
la variaci, en el tercer analitzem el que li ha donat la terminologia i, finalment, en el
quart i ltim apartat, situem la noci de variaci terminolgica.
1.1 Terminologia i lingstica

Preguntar-se qu s la terminologia suposa interrogar-se sobre el seu objecte destudi,
sobre el seu estatus disciplinar, sobre la relaci que mant amb altres disciplines afins, a
banda daltres aspectes fonamentals per a tota matria cientfica. En aquest apartat ens
centrem en el tercer dels interrogants que acabem desmentar, concretament en la relaci
que mantenen la terminologia i la lingstica, i aquest ens remet ineludiblement als altres
dos (objecte destudi i estatus disciplinar). La manera com els diferents enfocaments
terminolgics1 responen aquests interrogants determina la relaci que sestableix entre
terminologia i lingstica.
Al llarg daquest treball farem diversos esments als diferents corrents terminolgics histricament ms
establerts i utilitzarem les formes Teoria general de la terminologia (TGT) per referir-nos a la teoria
terminolgica desenvolupada per Wster i posteriorment tamb pels seguidors del pensament wsteri;
Teoria clssica de la terminologia, per referir-nos, duna manera ms mplia, al conjunt format pel
pensament terminolgic ms tradicional (bsicament lEscola vienesa, marc de la TGT, lEscola txeca de
terminologia i lEscola sovitica de terminologia); Corrent de traducci, per referir-nos a lenfocament
terminolgic orientat a la traducci, i Corrent de normalitzaci, per referir-nos a la terminologia orientada
a la planificaci lingstica. A ms, quan parlem de Socioterminologia, ens estarem referint al corrent
terminolgic francs dels anys 90 centrat a Rouen i utilitzarem la forma Teoria comunicativa de la
terminologia (TCT) per referir-nos a la proposta de Cabr, expressada en els seus treballs ms recents
(anys 1998 i 1999). Per a ms informaci sobre els corrents de pensament terminolgic es pot consultar
Cabr 1992, Desmet 1996, Duquet-Picard 1986 i Rondeau 1984.
14

____________________________________________________________________________________
1.1.1 Relaci entre terminologia i lingstica des de la terminologia clssica

Wster, per a qui lobjecte destudi de la terminologia eren els conceptes i les relacions
entre conceptes, concebia la terminologia com una matria autnoma, un camp
dintersecci constitut per disciplines com la lingstica, la lgica, lontologia i la
informtica i per les cincies especialitzades. Els seus seguidors van radicalitzar aquesta
concepci en un intent de distanciar la terminologia i la lingstica per tal de defensar el
carcter autnom de la terminologia com a disciplina cientfica. Recentment, aquesta
radicalitzaci ha arribat a un extrem que considerem poc defensable per tal com, duna
banda, la terminologia sembla abarcar finalment el conjunt de totes les disciplines2 i, de
laltra, el lligam amb la lingstica ha perdut vigncia, tal com ho expressa Picht:
A la llum dels progressos que han tingut lloc i el tipus de disciplines compromeses
avui, el lligam unilateral amb la lingstica aplicada sembla menys convenient que abans
(...). Per tal de parafrasejar Snell Hornby (Reiss, 1989, 98) direm que la cincia de la
terminologia davui es considera ella mateixa com una disciplina independent, ms que
no pas una subdivisi duna subdivisi de la lingstica. (Picht, 1996:277)
Alguns autors del cercle viens (Budin; Weissenhofer, 1995, entre daltres) es presenten
actualment com veus de renovaci i de superaci de les idees wsterianes; en els seus
textos, per, continuem observant lmfasi en el fet que terminologia i lingstica sn
disciplines diferents perqu parteixen dobjectes diferents, per b que comparteixen espais.
Segons Grinev (1993a), lestatus disciplinar de la terminologia, i concretament la relaci
amb la lingstica, no va ser una preocupaci terica rellevant de les escoles que es van
anar succeint en els pasos de lantiga Uni Sovitica des dels anys 303. En aquell
moment, la lingstica manifestava poc inters per la terminologia, com assenyala
Grinev:
Unfortunately, at that time linguists exhibited little interest in studying terminological
lexis (this attitude, which persisted until the early 1950s, was mentioned at the first
conference of Soviet terminologists). (Grinev, 1993a:3)
A partir dels anys 60 es produeix un augment remarcable de linters dels lingistes per
la terminologia i als anys 80 la recerca terminolgica sorienta cap als fonaments
2
Cincia de la terminologia: cincia interdisciplinria i transdisciplinria lesfera dactivitats de la qual

s, duna banda, la investigaci de lobjecte, el concepte i les seves formes de representaci i les relacions
entre ells, i, de laltra, la investigaci de la seva representaci sistemtica i la seva aplicaci dins lampli
ventall drees de coneixement. (Picht, 1996:278)
3
Recordem que, com a lEscola vienesa, en els pasos de lantiga Uni Sovitica tamb van ser enginyers
els primers que es van interessar per la terminologia (D. S. Lotte i els seus seguidors).
15

____________________________________________________________________________________
filosfics de la cincia terminolgica i les funcions heurstiques dels termes, i la

perspectiva lingisticocognitiva es considera la ms efectiva i avanada per treballar en
aquests aspectes.
Generalitzant, podem afirmar que la TGT i lEscola sovitica de terminologia mantenen
plantejaments prou diferents quant a la relaci entre terminologia i lingstica, tot i
constituir conjuntament lorientaci clssica de la terminologia.
1.1.2 Relaci entre terminologia i lingstica des daltres enfocaments terminolgics

La reflexi epistemolgica sobre lestatus disciplinar de la terminologia i la relaci amb
altres disciplines no ha estat un dels aspectes centrals dels Corrents de traducci i de
normalitzaci, ni tampoc de la Socioterminologia, per dels seus plantejaments no es
desprn el mateix mfasi per defensar la terminologia com una cincia autnoma,
allunyada de la lingstica; ms aviat, el Corrent de normalitzaci i la Socioterminologia
comparteixen el fet de pretendre acostar la terminologia al terreny lingstic,
especialment al sociolingstic, tant a nivell teric com metodolgic.
Cabr s una autora per a qui lexamen de les bases de la teoria terminolgica ha estat
fonamental per formular una alternativa:
En la revisin de la teora terminolgica, la primera cuestin que debe ser ntidamente
establecida es de qu trata la terminologa, es decir, la definicin misma de la
terminologa como disciplina. Y para hacerlo, hay que empezar preguntndose de qu
quiere dar cuenta la terminologa como disciplina o como campo de conocimiento?
Cual es su objeto de anlisis? (Cabr, 1998b:67-68)
Cabr tamb parteix de la base que la terminologia s una matria interdisciplinria4,

que integra fonaments procedents de les cincies del llenguatge, de les cincies de la
cognici i de les cincies socials. Una de les aportacions ms interessants de Cabr en
aquest sentit s el fet de traslladar lefecte daquesta interdisciplina a la unitat
terminolgica i considerar-la polidrica pel fet de ser una unitat lingstica, cognitiva i
sociocultural. A ms, Cabr relaciona aquesta interdisciplinarietat amb les diferents
aproximacions que es pot fer a la terminologia, aportaci que tamb resulta molt
explicativa:
4
I distingeix el carcter interdisciplinari del transdisciplinari, tamb propi de la terminologia pel fet que
no existeix cap disciplina estructurada que no disposi de terminologia i no es pot expressar ni transferir
coneixement cientfic sense terminologia (Cabr, 1998b:76).
16

____________________________________________________________________________________
Asumimos el hecho de que toda materia interdisciplinar, an siendo un todo integrado,

puede ser analizada priorizando alguno de los ngulos de su multidisciplinariedad. As,
una aproximacin a la terminologa desde la lingstica, aunque analiza el mismo objeto
que si nos aproximamos a ella desde la teora de la comunicacin, no requiere
necesariamente dar cuenta de los mismos aspectos de los trminos. Y no por el hecho de
que una interdisciplina permita diferentes aproximaciones deja de ser una disciplina.
(Cabr, 1998b:61)
1.1.3 Allunyament teric entre terminologia i lingstica

s prou sabut que la terminologia va prendre el seu primer cos teric amb lexperincia
adquirida per Wster en lelaboraci del seu diccionari The Machine Tool5. Aquella
teoria, per tant, va sorgir com a fruit duna reflexi feta a partir duna prctica
determinada en un mbit tcnic, amb uns objectius concrets (bsicament, garantir la
univocitat de la comunicaci professional) i des del marc lingstic que imperava en
aquell moment.
Terminologia i lingstica han mantingut durant dcades un distanciament a nivell
teric6. La manca dinters duna disciplina per laltra no ha estat absoluta, i s que ha
estat mtua: duna banda, lorientaci terminolgica dominant durant ms de 25 anys no
sha interessat pel canvi denfocament que ha experimentat la lingstica des de
qualsevol dels models que shan succet. A partir dels anys seixanta, la lingstica ha
complementat lestudi de lestructura del sistema lingstic amb lanlisi de ls, i sha
situat en una visi ms global, ja que es parteix de la base que s sobretot a travs del
llenguatge que les persones es comuniquen, sexpressen i es socialitzen, que organitzen
el seu pensament, transmeten creences i sidentifiquen. Per tant, descriure el llenguatge
va molt ms enll dintentar donar ra de la competncia del parlant i es pretn explicar
ls que el parlant fa de la llengua en situacions concretes de comunicaci i en el si
duna societat complexa.
Daltra banda, la lingstica tampoc ha desenvolupat un inters teric per la
terminologia, ats el seu carcter eminentment prescriptiu, i tamb pel fet que la
terminologia socupava de sectors del coneixement molt formalitzats i de situacions
5
Durant els anys 30 les preocupacions de Wster van ser de carcter metodolgic, i el compendi de la
seva teoria apareix com a obra pstuma lany 1979.
6
Condamines (1994:31-32) redueix a dos els elements que van separar els treballs sobre la terminologia
de la lingstica: el fet que la terminologia considers els termes com etiquetes dels elements de la realitat
(letiquetatge del referent es fixa fora de discurs i amb carcter permanent) i lexclusi per part de la
lingstica de tot all referit a lenunciaci i a lobservaci del locutor.
17

____________________________________________________________________________________
comunicatives molt restringides (noms entre especialistes). Recentment Cabr ha fet

referncia a aquesta qesti:
Desde la lingstica, se ha rechazado la limitacin impuesta por la TGT de interesarse
nicamente por los aspectos prescriptivos de los trminos y su concepcin como
unidades diferenciadas de las unidades lxicas propias del lenguaje general. Con ello la
terminologa se haba convertido en una materia aplicada para la actuacin en un solo
mbito y se haba rehuido la necesidad de dar cuenta de cmo los trminos forman parte
o pasan a ser parte de la competencia de los hablantes a medida que van adquiriendo
conocimientos especializados y se convierten en especialistas. (Cabr, 1999d:113)
Cabr, que fa un acostament lingstic a la terminologia, no assumeix aquesta

distanciaci en el pla teric entre lingstica i terminologia i defensa (1996, 1998b i
1999a) que lespecificitat lxica de la terminologia sha de poder explicar en un model
lingstic que parteixi duna teoria lxica forta que contempli un component lxic en un
model de gramtica que inclogui, a ms de dades gramaticals, informaci pragmtica i
enciclopdica sobre les unitats de la gramtica, i que posseeixi un mecanisme que doni
compte de la selecci dels trets que fa el parlant en una situaci determinada. Aquest
procs de selecci podria dissenyar-se, segons aquesta autora, com un mecanisme
dactivaci dels trets marcats temticament quan les caracterstiques comunicatives ho
requereixin.
18

____________________________________________________________________________________
1.2 Lingstica i variaci

La lingstica ha adoptat el fenomen de la variaci com una veritat evident, de manera
majoritria, desprs dun llarg cam en qu laparici de la sociolingstica ha jugat un
paper important.
1.2.1 La lingstica anterior a lestudi de la variaci

Podem establir el punt de partida del cam de la lingstica cap a lestudi de la variaci a
principis de segle, amb laparici pstuma del Cours de linguistique gnrale (1916) de
Ferdinand de Saussure, obra que se sol considerar el principi de la lingstica moderna.
A banda de distingir lestudi diacrnic de la llengua (estudi que havia caracteritzat la
lingstica fins aquell moment) de lestudi sincrnic, Saussure aporta una altra distinci
determinant per al desenvolupament de la lingstica: loposici entre llengua, sistema
homogeni de la collectivitat de parlants duna llengua, i parla, cadascuna de les
realitzacions individuals de la llengua.
A partir daquesta segona oposici hauria pogut nixer lestudi de la variaci des duna
lingstica amb base social, per Saussure va abandonar lestudi de la parla per tal com
va considerar-la contaminada pel fenomen de la variaci i es va orientar cap a lestudi de
la llengua a partir de dades de pocs individus i no de la collectivitat, fet que se sol
denominar paradoxa saussuriana:
Saussure es va decantar decididament per lestudi de la llengua ms que no pas per
lanlisi de la parla, una empresa per a la qual hauria pogut adoptar un enfocament
social, entenent per exemple la variaci lingstica com a inherent als sistemes
lingstics. (Boix i Vila, 1998:25)
Gaireb mig segle desprs, laparici del generativisme allunya encara ms la lingstica
de lestudi sistemtic de la variaci lingstica. A partir de la premissa de la competncia
lingstica, capacitat innata dels parlants daprendre i utilitzar la llengua, i amb
lobjectiu dexplicar els processos psicolingstics de producci de la llengua, Chomsky
sent la necessitat dobviar la variaci per tal de centrar la descripci en els fets regulars
de la llengua.
19

____________________________________________________________________________________
1.2.2 Laparici del variacionisme7

Se sol considerar Labov com un dels pares del variacionisme, plantejament lingstic
nascut als anys seixanta que parteix de la base que la variaci s un fenomen essencial
del llenguatge, estructurat, sistematitzable i no aleatori, i que per descriurel cal partir
dun conjunt representatiu de dades empriques.
Una de les nocions fonamentals del variacionisme s la de variable lingstica8, unitat
lingstica que presenta diferents realitzacions en ls; les variables que sn objecte
destudi, sempre lingstiques, sanomenen variables dependents, i laparici duna
variant o una altra est determinada per variables independents, variables que poden ser
de naturalesa lingstica o tamb, i per aix els estudis variacionistes se solen considerar
sociolingstics, de naturalesa extralingstica, concretament social.
Lanlisi de la variaci lingstica9, que t com a objectiu principal lexplicaci de les
causes daquest fenomen i lestabliment de criteris que en permetin la classificaci,
suposa un pas molt important en la comprensi i descripci del funcionament del
llenguatge. Els estudis en aquesta lnia han perms de trobar distribucions socioculturals
i situacionals regulars all on es produa una variaci lliure aparent. Naturalment, i
dacord amb Turell (1997), entendre la llengua com un sistema variable no implica
negar-ne la categoricitat que tamb la caracteritza:
Estudiar la variaci no vol dir deixar de banda lestructura lingstica, el sistema, sin
que, amb la consideraci de la variaci, es qestiona la identificaci entre estructuraci i
homogenetat, i es proposa, en canvi, una heterogenetat estructurada en la lnia de
Weinreich, Labov & Herzog (1968). (Turell, 1997:47)
Utilitzarem la forma genrica variacionisme per referir-nos a lestudi de la variaci lingstica (vegeu
Turell, 1997 per a una presentaci general de la variaci i del variacionisme); formes alternatives sn
lingstica variacionista (o lingstica de la variaci), entenent la lingstica en el sentit ampli de
macrolingstica, i sociolingstica variacionista (sociolingstica de la variaci), si fem mfasi en els
treballs des de lptica sociolingstica.
8
Tamb denominada variable sociolingstica.
9
Actualment comptem amb una gran diversitat de concepcions sobre la variaci lingstica, fet que
dificulta lexpressi duna definici simple i clara daquesta noci (vegeu Payrat 1998b:9-11 per a un
reps de les definicions ms habituals).
20

____________________________________________________________________________________
1.2.3 Variaci per usos i usuaris

Una de les aportacions ms importants del variacionisme s la distinci, comunament
acceptada, entre variaci dialectal, variaci atribuble a diverses caracterstiques que
afecten els parlants, i variaci funcional, variaci atribuble a les situacions en qu susa
la llengua. Aquesta distinci s tradicional i se sol considerar que prov de Halliday,
McIntosh i Strevens (1964), tot i que aquests autors la van establir sobre la base de
diversos antecedents, i sha reformulat en diverses ocasions (Halliday i Hasan, 1976 i
Gregory i Carroll, 1978).
Dins de la variaci dialectal es distingeixen les varietats diatpiques, diastrtiques i
diacrniques, segons si tenen a veure amb les caracterstiques geogrfiques, socials o
histriques dels parlants, i dins de la variaci funcional (tamb denominada variaci
situacional, estilstica o contextual) es tenen en compte diversos parmetres que tenen a
veure amb ls de la llengua (en el sentit de context i situaci de parla) que ens permeten
diferenciar varietats funcionals (tamb denominades registres i, en un sentit ms
ambigu, estils).
A partir de Halliday, McIntosh i Strevens i de Gregory i Carroll es distingeixen tres
factors per a la diferenciaci de registres10: el camp t a veure amb all de qu es parla,
el tema, i representa lessncia i lobjecte de lacte; el mode es refereix al canal de
producci i es t en compte el nivell de preparaci de lacte; el tenor pot ser funcional i
interpersonal i sha proposat de desglossar-lo en dos factors diferents: tenor, que t a
veure amb la finalitat, el propsit, i to, que fa referncia a les relacions establertes entre
els interlocutors, concretament en el nivell de la formalitat.
Cal tenir en compte, per, que els estudis de variaci funcional encara no han establert el
nombre exacte ni els tipus de factors pertinents11, i que els factors esmentats no es
quantifiquen ni categoritzen fcilment:
El camp admet un tall fonamental entre carcter genric i tcnic (especfic), que s a la
base de la distinci entre els registres colloquials i corrents (no especificats
temticament) i els registres especialitzats, cientfics o tcnics (o tecnolectes) (...) el
mode amaga una gran riquesa de varietats darrere el que (noms en aparena) semblava
una clara dicotomia (oral/escrit), i per consegent ha de completar-se la distinci amb la
10
Vegeu Payrat (1998b:16-17) per a un reps dels estudis ms rellevants sobre variaci funcional.
De fet, el nombre exacte i els tipus concrets de factors categoritzadors dels registres que realment sn
pertinents formen part, tal com sexposa ms endavant, del que han desbrinar els estudis sobre variaci
11
21

____________________________________________________________________________________
consideraci del grau de preparaci o despontanetat del procs de producci del text.
Al seu torn, el tenor funcional (o simplement tenor) presenta tants tipus com funcions es
vulgui reconixer al llenguatge (...) pel que fa al quart factor, el to o tenor interpersonal,
la gradaci ms senzilla establiria un pol formal i un dinformal. Una categoritzaci ms
acurada del continu de la formalitat ja esdev, per, una qesti molt complexa, i ha
estat duta a terme de maneres diverses segons els autors. (Payrat, 1998b:22)
funcional. Sense estudis com aquests, que aportin una evidncia emprica suficient, resulta fora arbitrari
discutir la preeminncia duns trets sobre uns altres. (Payrat, 1998b:21)
22

____________________________________________________________________________________
1.3 Terminologia i variaci12

Hem vist que la lingstica, amb lobjectiu fonamental de descriure el llenguatge, ha
hagut de fer front tamb a lestudi de la variaci que el caracteritza; la terminologia, en
canvi, no va nixer amb una ptica descriptiva i lestudi de la variaci no ha estat un
aspecte rellevant, en general, ni tan sols quan la lingstica hi ha fet ms mfasi.
Aix doncs, entenem que cal relacionar linters per lobservaci de la variaci amb el
marc ms general a partir del qual ens acostem a la terminologia i per aix fem un reps
de com sha tractat la variaci des de tres grans orientacions: lestandarditzaci, la
normalitzaci i la descripci.
1.3.1 La variaci i lestandarditzaci terminolgica

Com ja hem dit i s prou sabut, la terminologia neix com a teoria a partir del treball
lexicogrfic especialitzat; als anys trenta entren en joc un conjunt de factors que
demanen la intervenci especialitzada sobre els termes i aix li dna a la terminologia
un origen prescriptiu. Efectivament, durant les primeres dcades del segle XX sorgeix la
necessitat duniformitzar els principis i mtodes de la terminologia i enginyers com
Schlomann, Lotte i Wster juguen un paper fonamental en les activitats terminolgiques
de lISA (International Federation of National Standardizing Associations) i desprs
dISO (International Organization for Standardization) amb seu a Viena.
Lactivitat destandarditzaci terminolgica se centra en la recopilaci de conceptes i
denominacions per a la normalitzaci dels termes amb la finalitat deliminar lambigitat
lingstica i assegurar leficcia de la comunicaci professional en un marc de relacions
internacionals. Els termes, dissenyats des daquesta perspectiva uniformitzadora, han de
tenir unes caracterstiques especfiques entre les quals destaca la biunivocitat entre
denominaci i noci (Wster, 1979/1998)13. I s des daquesta perspectiva que es
12
Com acabem de dir a lapartat 1.2.4, una de les formes fonamentals de la variaci lingstica s la que
es produeix en el nivell lxic, per no s lnica; avancem que en aquest treball, i un cop centrats en el
terreny terminolgic, quan parlem de variaci ens referim a la variaci lxica terminolgica, fenomen
denominat sinonmia de manera gaireb exclusiva en la bibliografia. A lapartat 1.4 presentem unes
precisions denominatives i conceptuals a lentorn de variaci terminolgica, variaci denominativa,
variaci conceptual i sinonmia.
13
Lideal de la biunivocitat terminolgica de la TGT es troba defensat encara actualment en diversos
manuals i treballs de terminologia; es tracta de treballs que, des de punts geogrficament molt dispersos,
segueixen i reprodueixen la doctrina wsteriana, fet que ens informa del ress internacional daquesta
teoria. Aix, per exemple, Fedor de Diego afima en el seu manual de terminologia: La sinonimia, es
23

____________________________________________________________________________________
desenvolupa el que anomenem Teoria clssica de la terminologia, constituda pels

treballs de lEscola de Viena (dels quals resulta la TGT, Teoria general de la
terminologia) i de les Escoles sovitica i txeca.
1.3.1.1 La variaci i la Teoria general de la terminologia

Situada en aquest marc, la TGT considera que la funci principal, si no lnica, de la
terminologia s la representaci i la transferncia del coneixement entre especialistes.
Lestandarditzaci es considera necessria per evitar els perills comunicatius de
lambigitat terminolgica; Wster explica aquesta necessitat i la manera com es porta a
terme lactivitat duniformitzaci en un epgraf dedicat a la normalitzaci dels termes
tcnics:
Depuis quelque temps, nous assistons aux progrs continus dun mal pernicieux quon
pourrait appeler la dsintegration linguistique. Dans tous les pays industrialiss, le
langage technique change, et cette volution nest pas seulement fonction du cours du
temps, mais dpend aussi bien de la rgion gographique ou du milieu social auxquels
appartient celui qui parle ou crit (savant, ingnieur, ouvrier, par ex.), quand ce nest pas
tout bonnement de ses connaissances ou de ses gots personnels. Il est vident que ce
phnomne empche les techniciens et les gens de mtier de se bien comprendre, dj,
mme, lorsquune seule langue est en cause. Cest pourquoi, depuis plusieurs annes,
des associations officielles ou semi-officielles, dans nombre de pays, se proccupent de
rationaliser les notions techniques et leurs appellations (...) Sous les auspices de chacune
de ces Associations, des experts qualifis dune technique donne mnent des travaux en
vue de dterminer quelle dfinition et quelle appellation doivent tre attribues toute
notion appartenant au domaine technique considr. On obtient ainsi, pour chaque
notion, une dfinition normalise et un terme normalis dans chaque langue. Ces termes
et ces dfinitions sont ensuite rassembls pour former soit des simples listes de termes
soit des vocabulaires complets. (Wster, 1968: 2.9-2.11)
En
lobra
pstuma
Einfhrung
in
die
Allgemeine
Terminologielehre
und
Terminologische Lexikographie (Wster, 1979), que Felber va preparar aplegant les

conferncies daquest autor, Wster es refereix als tipus dadscripci lingstica
permanent, i dedica la primera part a la univocitat de ladscripci. Ms endavant, en el
mateix captol, dedica un epgraf a la variaci lingstica:
Se denomina variacin lingstica toda perturbacin de la unidad lingstica. La
variacin lingstica se caracteriza por la aparicin de sinnimos u homnimos de
decir, la asignacin de dos o ms trminos del mismo idioma a un solo concepto, es el fenmeno menos
bien visto en la terminologa, ya que es el que ms problemas de ambigedad puede producir en el
momento de la comunicacin, por cuanto el uso de dos trminos puede insinuar la existencia de dos
conceptos diferentes. (Fedor de Diego, 1995:58)
24

____________________________________________________________________________________
variacin. Una parte de la comunidad lingstica realiza un sinnimo mientras que los
dems utilizan otro sinnimo. (Wster, 1979/1998:150)
En el marc de la TGT, la sinonmia s considerada la ms perillosa de les ambigitats

lingstiques pels problemes que pot comportar en la comunicaci: prdua de claredat i
transparncia, crrega de la memria, per bsicament confusi pel fet dinsinuar
diferents continguts conceptuals14.
Aquesta ltima idea apareix sistemticament en els treballs dels seguidors de Wster,
especialment als manuals de Felber (1984), Felber i Picht (1984), Arntz i Picht (1995).
En reprodum noms un exemple en qu resulta curis observar que Arntz i Picht fan
mfasi en els problemes que genera lambigitat als no especialistes, un collectiu que la
TGT no sol tenir en compte com a participant de la comunicaci especialitzada.
El problema especial de los sinnimos es que las personas no muy familiarizadas con el
rea especializada supondrn, en principio, que a cada uno de los diferentes trminos le
corresponde tambin un contenido conceptual distinto. Por esto, uno de los objetivos
ms importantes de la normalizacin terminolgica consiste en asignar a un concepto,
esto es, a un contenido especfico una sola denominacin, eliminando de este modo la
sinonmia. (Arntz i Picht, 1995:21)
Per tot aix, una de les tasques principals de lestandarditzaci consisteix a assignar una
designaci nica a un concepte establert i delimitat (Felber, 1984; Galinski i Nedobity,
1988; etc.). En nombrosos textos de la TGT sestableixen regles per a la formaci de
termes i normes per a la selecci duna unitat preferent en els casos dexistncia de
diverses denominacions15; lobjectiu de la mononmia implica tamb leliminaci de
variants geogrfiques:
Les carts entre des termes utiliss dans diffrentes rgions dun mme pays ou dans
diffrents pays parlant la mme langue devraient, si possible, tre limins, mme sils
sont dorigine populaire. (Dahlberg, 1981: 271)
Un fet observat s que, en alguns casos, les solucions normalitzades no tenen continutat
en ls. Davant daquesta situaci, i des duna perspectiva prescriptiva com s la de
lestandarditzaci, les obres terminolgiques lexicogrfiques han de recollir la
informaci quant al grau de preferncia dels diversos termes, com el mateix Wster va
14
Por el contrario, en el lenguaje especializado, los sinnimos muchas veces dan la falsa impresin de
que existe ms de un concepto, con la carga intil que esto representa para la memoria. (Wster,
1979/1998:137)
15
Vegeu, per exemple, a Dahlberg, 1981:261 lepgraf sobre regles que regeixen la formaci de termes.
25

____________________________________________________________________________________
fer en el seu vocabulari (Wster, 1968:2.12). Arntz i Picht atribueixen a factors

psicolgics i sociolgics els problemes per regular els usos lingstics:
La normalizacin terminolgica no siempre prospera en la prctica. Esto se debe a que
el uso de la lengua -incluso en el mbito de las especialidades- representa un proceso
complicado y marcado por factores psicolgicos y sociolgicos que no siempre se
pueden regular a voluntad, aunque existan razones de peso en pro de una
regularizacin. (Arntz i Picht, 1995:184)
Si b s cert que el tractament que la TGT dna a la sinonmia s coherent i defensable

en un marc destandarditzaci, on no es pretn descriure sin gestionar les unitats
sinnimes, s important de subratllar que aquest marc va molt ms enll en els seus
plantejaments, ja que sovint safirma que la sinonmia no existeix en terminologia16 (i no
noms que no hauria dexistir) i que la univocitat s una caracterstica fonamental del
terme.
Aquestes afirmacions que contradiuen la realitat de ls sn noms possibles a partir
duna visi idealista i reduccionista de la terminologia com va ser la TGT. Aquest
reduccionisme i idealisme s visible en els tipus de funcions que satribueix a la
terminologia, en els tipus de comunicacions que es tenen en compte i, especialment, en
la comprensi dels conceptes:
Each concept is clearly delimited from neighbouring concepts. The realm of concepts
exists independently of the realm of terms. In the field of linguistics word form and word
meaning are normally seen as one unit. (Felber, 1981:71)
Les afirmacions sobre la negaci terica de lexistncia de la sinonmia en terminologia

com la que acabem de veure sn rellevants i freqents, encara que coexisteixen amb
altres reflexions sobre el carcter poc realista de la biunivocitat en terminologia: En
terminologa, sin embargo, la exigencia de biunivocidad absoluta no es ms que una
ilusin. (Wster, 1979/1998:137)
En qualsevol cas, la falta de biunivocitat dels termes satribueix ms a lexistncia de la
polismia (pel fet que el nombre de conceptes que cal denominar s molt superior al
nombre darrels disponibles) que no pas a la sinonmia17. La polismia, aix, es
16
Wster accepta implcitament la variaci dels termes quan classifica els signes i presenta les distincions
entre abreviaci i terme no abreviat, sigla i terme desenvolupat, etc.
17
Terminology demands that one concept be assigned to one term and vice versa. Therefore, neither
homonymous terms (terms having more than one meaning) nor synonymous terms (different terms having
the same meaning) are desirable. This rule cannot be strictly applied since the number of concepts exceeds
by far (about 1000 times) that of roots. (Felber, 1981:82)
26

____________________________________________________________________________________
converteix en un mal que cal assumir i la sinonmia, en canvi, en un problema que cal
corregir.
1.3.1.2 La variaci i les Escoles sovitica i txeca de terminologia

La investigaci terminolgica en els pasos de lantiga Uni Sovitica va nixer, com a
lEscola de Viena, lligada a lestandarditzaci:
Terminology research in USSR originated with the notion of language planning and
formation, central to linguistic studies in the USSR in the 1920s and 1930s, and which
formed the basis of the practical task of developing writing systems for various
languages and the improvement of existing languages. (...) Hence, in addition to the
elaboration of alphabets and the establishment of grammatical rules, the elaboration of
effective and well-founded scientific and technical terminologies was deemed
expedient. (Grinev18, 1993a:3)
El fet de partir daquesta perspectiva fa que els plantejaments relatius als diversos
fenmens dambigitat en general, i a la sinonmia en particular, tinguin una semblana
de fons amb els que hem vist en la TGT; tant pel fet dentendre que la sinonmia
entorpeix la comunicaci i que, per tant, cal gestionar-la,
La funcin comunicativa del lxico de las terminologas (que constituye una amplia
porcin de la composicin lxica de la lengua general) est llamada a asegurar la
comprensin mutua entre los especialistas en los marcos de las ramas correspondientes
de conocimientos y sus disciplinas afines. Sin embargo, es sabido que esta situacin
ideal no resulta tan caracterstica para las terminologas que se forman naturalmente.
stas, en la prctica tienen muchas insuficiencias entre las cuales la polisemia, la
sinonimia y la imprecisin en particular dificultan que se materialice la funcin
comunicativa a que antes se haca referencia, entorpecindose la comunicacin entre
especialistas. Ello crea problemas para el progreso cientfico-tcnico.(Kulebakin, V. S.;
Klimovitskii, Ya. A., 2001:6119)
com pel fet de defensar que aquesta univocitat s possible en terminologia perqu el
terme, com a signe lingstic vinculat a un concepte determinat dun sistema de
conceptes, s una unitat independent del context.
18
Ats que no ens proposem aqu de presentar lEscola sovitica de terminologia sin noms el tractament
que ha rebut la variaci, remetem al volum Selected Readings in Russian Terminology Research
(TERMNET, 1993), i particularment a larticle de Grinev Terminology Research in the USSR (1993a:313), per a un panorama molt estructurat de les diferents etapes, escoles i especialistes en investigaci
terminolgica dels pasos sovitics.
19
En aquest article sanalitza sobretot els treballs per a lelaboraci de la terminologia cientificotcnica a
lantiga Uni Sovitica i es fa mfasi especial en els treballs de Lotte.
27

____________________________________________________________________________________
s important de destacar, per, que Lotte i una bona part dautors daquesta escola tenen
una actitud realista davant la falta dunivocitat que poden presentar els termes.
Kulebakin i Klimovitskii afirmen que un enfocament realista de la terminologia va
presidir els treballs de Lotte i els daltres autors daquesta escola:
En una de las conclusiones de su trabajo, L. L. Kutina escribe: Las caractersticas
semasiolgicas fundamentales de los trminos (monosemia, ausencia de sinonmia, etc.)
existen slo como la tendencia fundamental en esta clase funcional de palabras pero
nunca se realizan completamente en la prctica. (...) Este enfoque fue caracterstico
tambin para las investigaciones de D. S. Lotte. Se debe tener en cuenta que este
destacado terminlogo sovitico subrayaba que la polisemia de los trminos, en el
contexto de cada rama del conocimiento y de las ramas afines, debe ser completamente
eliminada. Lotte consideraba necesario eliminar la sinonimia de los trminos, pero, al
mismo tiempo planteaba que existen muchas excepciones, e inclusive casos, donde se
pueden aceptar algunos sinnimos. (Kulebakin, V. S.; Klimovitskii, Ya. A., 2001:83)
Aquest realisme prov del fet de tenir en compte no noms a nivell teric sin tamb
real la distinci de diferents usos terminolgics i dentendre leliminaci de la sinonmia
imprescindible noms en la fase destandarditzaci necessria per a alguns dels usos
terminolgics (Danilenko i Skvortsov, 1981; Natanson, 1981a; entre daltres).
En lanlisi de com sha tractat la variaci des de lEscola sovitica cal destacar el
treball de Kurysko Problems of Terminological Synonymy (1993) que cont una
revisi de la posici adoptada davant de la sinonmia pels autors ms rellevants.
Kurysko planteja lexistncia de dues visions diferents; alguns autors, entre els quals
esmenta Favorin i Sapiro, neguen lexistncia daquesta relaci semntica en
terminologia. I daltres, entre els quals Kurysko esmenta, per exemple, Lotte, Danilenko,
Lagutina i Sokolova, nadmeten lexistncia i entenen la sinonmia com un fenomen en
qu es fa visible la connexi amb el lxic general de la llengua:
A. M. Sokolova stresses that synonymy in terminology is a rather natural phenomenon
proving the existence of term asymmetry as of a language sign in its specific function.
The presence of this phenomenon in the sphere of terminology reaffirms the connection
between terminological and LGP vocabulary. (Kurysko20, 1993: 104)
Lenfocament de la variaci que trobem en els textos de lEscola txeca de terminologia

s ms prxim al de lEscola sovitica que al de la TGT; entre els autors txecs, prxims
a la lingstica funcional de lEscola de Praga, destaca la figura de L. Drozd, per al qual
la sinonmia s un aspecte rellevant de la teoria terminolgica: Terminological
28

____________________________________________________________________________________
synonyms exist as an important form of terms; they are a principal subject of the theory
of terminology (Drozd, 1983:87).
Drozd defensa lexistncia de la sinonmia basant-se en la polifuncionalitat de la
comunicaci The natural languages are not formed for the needs of scientific
thinking of logics or any other monofunctional communication. (Drozd, 1983:95) i
en la mobilitat i falta de delimitaci dels conceptes. Aquest autor va molt ms enll en
lacceptaci daquest fenomen i es refereix a les actituds intolerants de la teoria vers la
realitat terminolgica i, especialment, lexistncia de la sinonmia:
In my opinion we should not dramatize and exaggerate the fact that there are too many
terminological homonyms or synonyms in TT. The same or similar problems of
terminology arise in other areas of science. (...) Our terms cannot be more precise than
our concepts. Thus the precision and exactness of the terms of TT is determined by the
precision and exactness of our concepts. The greatest problems arise in defining the socalled basic-terms, in our case terms like term, terminology, concept. (Drozd,
1981: 116-117)21
Aquest plantejament tolerant i descriptiu, per, no est renyit amb la necessitat de

reducci sinonmica en lactivitat destandarditzaci, com assenyala Duchacek:
Nous sommes persuad quil serait utile darriver une normalisation des
terminologies, entre autres, en rservant lemploi des termes actuellement synonymes
la mise en vidence de notions troitement apparentes qui ne sont pas encore
lexicalement distingues et en supprimant les synonymes inutiles. Cet effort de
clarification permettrait dobvier diffrents malentendus et de contribuer rendre les
travaux de toutes les disciplines scientifiques plus facilement comprhensibles, plus
prcis et par consquent plus fructueux. (Duchacek, 1979: 118)
20
El mateix Kurysko accepta lexistncia de la sinonmia des dun punt de vista contextual: Thus, we
consider that in the sphere of terminological vocabulary, there are words that may be substituted for one
another in the context. (Kurysko, 1993:105)
21
I Drozd continua: German terminologists have a joke against the intolerance in terminological
questions. They say a German professor would rather use his colleagues tooth brush than his terms.
Nevertheless, terminologists have to be tolerant. (Drozd, 1981: 116-117)
29

____________________________________________________________________________________
1.3.2 La variaci i la normalitzaci terminolgica

Hem volgut distingir el marc de normalitzaci terminolgica, inserit en un marc ms
ampli de planificaci lingstica en qu es pretn portar una llengua a la normalitat quant
al codi i a ls, del marc destandarditzaci terminolgica, en qu es treballa en la
fixaci de conceptes i denominacions, perqu aquesta diferncia en els objectius fa que
el fenomen de la variaci lingstica hi sigui abordat de manera prou diferent.
Per analitzar la variaci en el marc de la normalitzaci terminolgica ens referirem
exclusivament a lanomenat Corrent de normalitzaci centrat en el procs de
recuperaci de la llengua francesa a Quebec. En aquest context, i especialment durant
els anys vuitanta, destaca un conjunt dautors que tracten des dun punt de vista teric
diferents aspectes terminolgics associats al procs de normalitzaci terminolgica. Un
daquests aspectes s la sinonmia, i la publicaci en aquell context de lnica tesi
doctoral que coneixem sobre la sinonmia terminolgica22 i de les actes de lnic
colloqui que ha tingut lloc especficament sobre aquest mateix tema23 en sn bons
exemples.
Un aspecte en qu podem observar una diferncia important entre el marc de
normalitzaci i el destandarditzaci s en el fet que els autors quebequesos entenen la
sinonmia com un fenomen de variaci lingstica. Aquest canvi de perspectiva sexplica
pel fet que en el Corrent de normalitzaci sn els lingistes els que sinteressen per la
terminologia i, en canvi, en lactivitat destandarditzaci, linters per la terminologia
sorgeix dels propis especialistes. Els lingistes que treballen en la normalitzaci
terminolgica, a ms, adopten necessriament una perspectiva sociolingstica, en la
base de la qual trobem lanlisi de la variaci lingstica.
En aquest context, la gesti de la sinonmia busca un difcil punt dequilibri entre el
respecte pels diferents usos terminolgics i la reducci sinonmica. Aix, per exemple,
Auger (1994b)24 situa la terminologia en un context de variaci lingstica i centra la
seva anlisi en els usos terminolgics de les empreses. Parteix de la base que no s
realista pretendre imposar un model terminolgic nic en aquest context i que cal un
model terminolgic variacionista a partir de la identificaci dels diferents estrats
22
DUQUET-PICARD, D. (1986) La synonymie en langues de spcialit: tude du problme en terminologie.

Quebec: GIRSTERM.
23
DUQUET-PICARD, D. (ed.) (1983) Problmes de la dfinition et de la synonymie en terminologie. Actes du
colloque international de terminologie. Universit Laval (Qubec), 23-27 mai 1982. Quebec: GIRSTERM.
24
En un treball de base variacionista titulat Pour un modle variationniste de limplantation terminologique
dans les entreprises au Qubec.
30

____________________________________________________________________________________
discursius i de les necessitats generades segons els tipus de comunicaci que es

produeixen. En altres treballs, Auger defensa el respecte per la variaci dels termes per
afavorir-ne la implantaci:
Cest dans la gestion de la synonymie et de la polysmie, deux phnomnes considrs
traditionnellement comme nuisibles aux systmes terminologiques, que va se manifester
lacceptation de la variation linguistique. Repoussant lidologie des terminologies
comme ensembles de termes univoques et monorfrentiels, ces phnomnes interfrants
viennent perturber les ides gnralement reues en la matire que confirment
gnralement les normes terminologiques des organismes de normalisation (...). Une
implantation intelligente de termes pour amliorer la langue du travail devrait
comporter une adaptation terminologique respecteuse des acquis langagiers des usagers
dans leur plus grande diversit et variation. (Auger, 1994a:55)
Des de lptica de normalitzaci, lopci majoritriament acceptada per al tractament

que cal donar a la sinonmia no coincideix amb la que ha defensat la TGT, ja que es
considera que gestionar la sinonmia no suposa necessriament eradicar-la; en aquest
sentit, es presenta com una alternativa crtica a la teoria dominant.
La dmarche amnagiste doit tenter de grer le phnomne de la variation
terminologique, sans chercher supprimer celle-ci. Le rle de la normalisation
terminologique consiste tablir des relations entre les diffrents usages et en donner
aux locuteurs le mode demploi. (Rousseau, 1997:2)
Boulanger (1983) es refereix precisament a la dificultat que representa trencar la

dinmica prescriptiva terminolgica i adoptar lenfocament descriptiu lingstic, com
podem veure a la citaci segent:
En lingistique, la synonymie est observe dune manire exterieure, descriptive et sans
intentions dintervention normalisatrice ou rgulatrice (...) En terminologie, au contraire,
lintention de dpart est subjective, prescriptive et pratique. Il sagit de rduire tout
prix les plthores synonymiques (...) Lopration de dgraissage des appelations
multiples pour une notion est si fortement implante dans les travaux de terminologie,
quelle ressemble un combat finir o le seul survivant sera la manifestation de la loi
du plus fort et de la raison dintervenir. (Boulanger, 1983:322)
Aquesta dinmica prescriptiva s present a Duquet-Picard25, que dedica un apartat del

seu treball sobre sinonmia a la relaci amb la normalitzaci i en fa una presentaci poc
allunyada dels plantejaments wsterians:
25
I la trobem tamb, amb ms o menys contundncia, en altres autors: Lopration de normalisation vise
souvent eliminer les synonymes pour se rapprocher de lidal: un terme, une notion. (Dubuc, 1983:201)
31

____________________________________________________________________________________
Quil sagisse de normalisation terminologique spontane ou planifie, caractre

national ou international, une constante se dgage des travaux de normalisation
terminologique: liminer la synonymie. (Duquet-Picard, 1986:248)
Com es pot veure, aquesta autora distingeix diferents tipus de normalitzaci (espontnia
versus planificada, i nacional versus internacional) per sempre sobre la base duna idea
de normalitzaci molt acostada a lestandarditzaci, i noms molt tangencialment es
refereix a lobjectiu de recuperaci lingstica en qu es pot dur a terme la normalitzaci
terminolgica (Duquet-Picard, 1986:249).
Els treballs ms recents del Corrent de normalitzaci han anat adquirint una perspectiva
ms marcadament variacionista i descriptiva, com hem vist a Auger (1994a i b) i com
observem tamb a Rousseau (1997), que proposa que la variaci aparegui recollida i
amb marques que orientin ls de les diferents possibilitats denominatives i assenyala
que, en aquest sentit, la tradici wsteriana s clarament insuficient perqu noms
contempla marques geogrfiques, cronolgiques i normatives.
Tamb en aquesta lnia, i amb un enfocament quantitatiu danlisi de textos, cal destacar
el treball de Boulanger i Lavigne (1994)26. Aquests autors, duna banda constaten la
presncia de sinnims en els textos i les necessitats expressives que cobreixen i, de
laltra, defensen que les necessitats de normalitzaci terminolgica sn evidents i que el
control terminolgic ha danar en la lnia de suprimir les propostes menys adequades
per no deliminar completament la sinonmia.
La prolifration des synonymes caractrise la plupart des vocabulaires thmatiques,
surtout ceux qui sont en formation. Aucun secteur nchappe totalement la synonymie.
Elle correspond un besoin rel dexpression en ce quelle permet de varier
volontairement le choix des termes ou en ce quelle illustre lhsitation des auteurs qui
ne savent pas trop sils doivent recourir telle ou telle forme pour transmettre leur
message. (Boulanger i Lavigne, 1994:32)
Els autors conclouen que aquest objectiu s assolible i que lideal de la univocitat s
perfectament innecessari:
Lamnagement peut saccomplir intelligemment et harmonieusement, et sans que
lradication des synonymes ait pour rsultat une scheresse lexicale qui rpondrait trop
froidement la fameuse quation de lunivocit: un terme <==> une notion. De trop
26
Es tracta dun article elaborat a partir del treball de Lavigne dirigit per Boulanger: LAVIGNE, G. (1992)
Le vocabulaire de lacupuncture: recherche terminographique et analyse linguistique. Mmoire M.A. cole
des gradus, Universit Laval.
32

____________________________________________________________________________________
nombreuses considrations extralinguistiques entrent en jeu pour que la pratique obisse

aveuglment aux rgles de la thorie. (Boulanger i Lavigne, 1994:39)
1.3.3 La variaci i la descripci terminolgica

En els apartats anteriors, en referir-nos a lestandarditzaci i a la normalitzaci, hem
presentat un enfocament prescriptiu de la terminologia, des del qual s legtim de
qestionar si la sinonmia ha dexistir o no, si sha deradicar o de reduir, i de quina
manera. Des dun acostament descriptiu com el que encetem, aquesta qesti deixa de
tenir sentit i, en canvi, sen plantegen daltres a lentorn de la prpia noci i existncia
de la sinonmia en terminologia, i tamb dels tipus i causes del fenomen.
El nombre de treballs que defensen lexistncia de la sinonmia ha anat augmentant
progressivament, de manera que actualment resulta poc rellevant qestionar-se si la
biunivocitat s una caracterstica essencial dels termes, a menys que sigui en el sentit de
restringir la noci mateixa de sinonmia. s obvi, doncs, que els autors o corrents
dautors que analitzen la variaci des de lptica de la descripci representen una crtica
i una alternativa a la doctrina wsteriana, on entenem que es va confondre la descripci i
la prescripci i es va defensar, com hem vist, un comportament biunvoc real dels
termes, a partir duna concepci de la terminologia, dels termes i dels conceptes que ho
permetia.
A continuaci fem un reps de com sha ents la variaci des dun enfocament
descriptiu de la terminologia, i sempre amb una base lingstica. Analitzarem en primer
lloc la proposta de Cabr, amb una perspectiva comunicativa de la terminologia, i
desprs la proposta de la Socioterminologia, amb una perspectiva sociolingstica.
Acabarem aquest reps amb un bloc on recollim comentaris daltres autors de
procedncies diverses.
1.3.3.1 La variaci i la Teoria comunicativa de la terminologia

Cabr s lautora que ha escrit ms sobre la variaci en terminologia; sacosta a la
terminologia des de la lingstica amb uns interessos que combinen lanlisi de models
terics del lxic i la visi aplicada i danlisi de ls.
33

____________________________________________________________________________________
Lany 1999 publica La terminologa: Representacin y comunicacin. Una teora de

base comunicativa y otros artculos, volum on reuneix els seus treballs ms rellevants
dels ltims anys i que representa molt ms que una revisi del panorama de la
terminologia terica ja que ofereix, a ms, una nova proposta terica que ja es coneix
amb el nom de Teoria comunicativa de la terminologia (TCT).
Cabr dedica una part important del seu treball a la revisi de la TGT27 i en la crtica que
fa a aquesta teoria t en compte i sistematitza les insuficincies que ella mateixa i altres
terics de la terminologia han posat de relleu tant des dun vessant social, com lingstic,
com cognitiu28 i subratlla en diverses ocasions que lobjectiu s superar aquestes
insuficincies i no pas invalidar la teoria:
Debemos decir sin embargo (...) que las posiciones crticas ante la TGT no la invalidan
como teora, sino que simplemente subrayan su limitacin conceptual y funcional y su
falta de generalizacin, lo que la hacen devenir insuficiente para explicar las unidades
terminolgicas en toda su amplitud. Estas limitaciones son consecuencia lgica del
hecho de que la TGT fuera formulada a partir de una experiencia aplicada muy
restringida (...). (Cabr, 1999d:114)
Lautora destaca els segents aspectes i mbits com a afectats pel reduccionisme de la
teoria (Cabr, 1998b:67): el fet de considerar que assegurar la univocitat de la
comunicaci professional sigui lnica finalitat de la terminologia; la simplificaci en el
plantejament de la unitat terminolgica; la reducci de les unitats terminolgiques a la
seva condici denominativa; loblit dels aspectes sintctics de les unitats
terminolgiques i la ignorncia dels aspectes comunicatius i discursius de les unitats
terminolgiques. Per al nostre treball resulta especialment rellevant lltim dels aspectes
que Cabr considera afectat pel reduccionisme de la TGT:
El silencio sobre la variacin formal y conceptual de las unidades especializadas,
variacin inherente al lenguaje y a la comunicacin tanto general como especializada, ha
generado un mtodo de trabajo de base prescriptiva presentado como vlido para todo
tipo de investigacin, independientemente del tema de trabajo, de sus finalidades, de los
contextos en que se realiza y de la tipologa lingstica. (Cabr, 1998b:66)
Cabr afirma que el principi de la biunivocitat resulta altament indefensable perqu

lobservaci de ls real que els professionals fan dels termes revelen que una noci pot
ser expressada per diverses denominacions que varien en funci de diversos parmetres.
27
Lany 1996 dirigeix la traducci al catal duna selecci de textos de Wster (Terminologia. Selecci de
textos dE. Wster.)
28
Vegeu Cabr 1998b.
34

____________________________________________________________________________________
La
biunivocitat
noms
defensable, segons Cabr, en una terminologia
fonamentalment representacional que pot ser perfectament artificial i arbitrria.

Laportaci de Cabr, com hem dit, va ms enll de la crtica de la teoria ms clssica ja
que posa les bases per a una nova proposta terica que superi les limitacions de
lanterior. Una teoria, doncs, que presenti ms amplitud quant a les funcions; lmfasi de
Cabr en la funci o dimensi comunicativa de la terminologia s evident:
As, si la ordenacin del pensamiento y la conceptualizacin representan la dimensin
cognitiva de la terminologa, la transferencia del conocimiento constituye su dimensin
comunicativa: la terminologa es la base de la comunicacin entre profesionales.
(Cabr:1999d:120)
Des daquest enfocament, sentn que la terminologia participa dels mateixos parmetres
de variaci que el llenguatge perqu la terminologia s llenguatge i el llenguatge s
variat:
Partim de la base que la diversitat presideix qualsevol activitat dels ssers humans (...)
En terminologia aquesta diversitat s fcilment observable: es pot detectar en la
diversitat entre llenges, entre maneres dentendre el mn especialitzat, entre
concepcions cientfiques dun mateix fenomen, entre activitats, finalitats (...). En segon
lloc, assumim que cal respectar la diversitat que es produeix de manera natural en
qualsevol mena de comunicaci. (Cabr, 1999b:48)
En el treball que Cabr dedica a la variaci funcional i el discurs especialitzat (1998c)

subratlla, en primer lloc, la variaci a qu estan subjectes els llenguatges despecialitat:
la variaci vertical, que permet produir discursos de diversos nivells despecialitzaci,
de diversos graus de formalitat i amb propsits tamb diversos. Segons Cabr, cada tipus
discursiu produir tipus de textos diferenciats quant al grau de redundncia de la
informaci, el nivell dopacitat de les unitats formals i semntiques, la densitat
terminolgica, la diversificaci formal del contingut i el carcter sinttic o analtic de les
unitats de contingut. (Cabr, 1998c:184).
A continuaci, posa en relaci aquest esquema de variaci dels llenguatges despecialitat
amb les unitats terminolgiques i afirma que les unitats terminolgiques tamb presenten
variaci, tant interlingstica com intralingstica. Aquesta variaci respon als
parmetres que descriuen la variaci discursiva i gramatical, fonamentalment als lligats
a les caracterstiques dels individus (espai, temps i grup socioprofessional) i als propis
de les situacions (tema, nivell despecialitzaci i grau de formalitat). La terminologia,
35

____________________________________________________________________________________
doncs, segons Cabr (1998c:188) admet variants topolectals, cronolectals, sociolectals,

tecnolectals, funcionals i, fins i tot, argtiques.
Cabr basa la seva proposta de Teoria comunicativa de la terminologia en sis principis,
el tercer dels quals s el principi sobre variaci:
Todo proceso de comunicacin comporta inherentemente variacin, explicitada en
formas alternativas de denominacin del mismo significado (sinonimia) o en apertura
significativa de una misma forma (polisemia). Este principio es universal para las
unidades terminolgicas, si bien admite diferentes grados segn las condiciones de cada
tipo de situacin comunicativa. (Cabr, 1998b:72)
Considerem que laportaci que fa Cabr a lestudi de la variaci en terminologia s

particularment rellevant perqu va ms enll de la crtica del principi wsteri de la
biunivocitat terminolgica i de la defensa de lexistncia de la sinonmia en
terminologia. Analitza els parmetres de la variaci tot acostant-ne lanlisi als estudis
variacionistes de la lingstica i intenta situar la variaci terminolgica en un model
lingstic que la pugui explicar i que tingui en compte la inclusi de la competncia
pragmtica o comunicativa, que abarqui la teoria de la comunicaci i que, en general,
inclogui les regles que expliquen ls real del llenguatge i, per tant, la variaci.
1.3.3.2 La variaci i la Socioterminologia
1.3.3.2.1 Orgens i definici de la Socioterminologia

Lany 1982, en el colloqui internacional Problmes de la dfinition et de la synonymie
en terminologie, Boulanger va utilitzar per primera vegada el mot socioterminologia. En
aquell context, socioterminologia significava un acostament de la terminologia a lestudi
de ls lingstic:
Ainsi dans la communication du lexicographe robertien, la terminologie dans son
ensemble doit cder le pas la socioterminologie, lanalyse interne des thories et des
pratiques de la terminologie en tant systme langagier intgr lensemble des systmes
dtudes de la langue. (Boulanger, 1983:321)
Des daleshores, la presncia de la socioterminologia ha anat augmentant i durant la

primera meitat dels anys noranta ha vist la seva esplendor en un grup despecialistes de
la Universitat de Rouen vinculats a la figura de Louis Guespin:
36

____________________________________________________________________________________
Le point de vue de mon groupe de recherche est que lon peut et doit sappuyer sur
cette discipline mre pour dpasser les apories dune terminologie classique qui montre
ses limites. Il est nos yeux temps de reconnatre lexistence dun nouveau courant en
terminologie, un complexe dattitudes pratiques et dlaboration thorique que nous
appelons socioterminologie. (Guespin, 1991:67)
Lany 1991 aquest grup publica un monogrfic de la revista Cahiers de Linguistique

Sociale titulat Terminologie et Sociolinguistique29 en qu es presenta una crtica de la
teoria terminolgica darrel wsteriana i es posen les bases de la Socioterminologia,
presentada com lalternativa necessria. Pocs anys abans Gambier havia publicat un
article a la revista Meta30 en la mateixa lnia, i tant Gaudin com Guespin31 havien assistit
al Second International Congress on Terminology and Knowledge Engineering
Applications que va tenir lloc lany 1990 a la Universitat de Trier, amb treballs de
presentaci de la Socioterminologia. s, per, a partir del monogrfic de 1991 que es
dna a conixer com una nova proposta terminolgica.
En pocs anys (1993 i 1995) apareixen dos monogrfics ms de revistes de diferents
punts de la francofonia dedicats exclusivament a aquesta nova terminologia social32 i
tamb lany 1993 Gaudin publica la seva tesi doctoral Pour une socioterminologie: des
problmes pratiques aux pratiques institutionnelles. En aquesta obra, que constitueix la
presentaci ms sistemtica de la Socioterminologia fins a lactualitat, Gaudin mostra
les grans lnies devoluci histrica de la terminologia moderna, fa una revisi crtica
dels postulats fonamentals de la terminologia tradicional, nofereix una nova orientaci,
i dedica una extensa tercera part del llibre a la presentaci del que ell anomena pistes
per a una socioterminologia, s a dir, les bases dels plantejaments socioterminolgics
amb nocions que provenen de la sociolingstica i de diversos terrenys disciplinars ms
o menys prxims, bsicament de lepistemologia comparada, la sociologia de les
cincies, lanlisi de la interacci verbal, la praxemtica i la glotopoltica.
En el prefaci al llibre de Gaudin, Guespin es refereix al nom socioterminologia i afirma
que aquesta nova terminologia social hauria de portar el nom genric terminologia i que
la terminologia (tradicional) s la que shauria de determinar amb un adjectiu
29
GAUDIN, F.; ASSAL, A. (ed.) (1991) Terminologie et Sociolinguistique. Cahiers de Linguistique Sociale, 18.
GAMBIER, Y. (1987) "Problmes terminologiques des pluies acides: pour une socio-terminologie". Meta, 32,
3, 314-320.
31
GAUDIN, F. (1990) Socioterminology and expert discourses. A: CZAP, H.; NEDOBITY, W. (ed.) (1990),
631-641; GUESPIN, L. (1990) Socioterminology facing problems in standardization. A: CZAP, H.; NEDOBITY,
W. (ed.) (1990), 642-647.
32
GAUDIN, F. (dir.) (1995) Usages sociaux des termes: thories et terrains. Meta, 40, 2.; Le langage et
lhomme (1993), 28 (4) (spcial Socioterminologie).
30
37

____________________________________________________________________________________
(terminologia normalitzadora) ja que representa una restricci de la terminologia

genrica:
On manque de termes pour parler terminologie. Si lon rserve ce nom, le plus simple,
la fille sexagnaire dE. Wster et de la normalisation technologique, comment dsigner
lffort des Qubcois depuis 25 ans, la rflexion historique et sociale mene par Louis
Guilbert sur les vocabulaires techniques, et les travaux de politique linguistique entrepris
dans le monde dans ses dernires dcennies ? Cette terminologie diffrente, soucieuse de
la socit, Franois Gaudin a choisi aprs dautres de lvoquer sous le nom de
socioterminologie. Il est quelque peu regrettable davoir affubler notre pratique de ce
formant qui lalourdit, car aprs tout, toute terminologie devrait tre soucieuse de la
socit, du tissu mme o naissent et schangent concepts et termes. En fait, la pratique
pour laquelle milite lauteur mriterait de sappeler tout simplement terminologie ; cest
la branche wustrienne qui, constituant une pratique restreinte, devrait tre pourvue
dune dtermination ; il sagit en effet dune terminologie normalisatrice. (Guespin,
1993:9)
En qualsevol cas, el nom que sha associat a aquesta proposta terminolgica s

socioterminologia, una proposta que diversos autors han provat de definir (Boulanger,
1991; Guespin, 1991; entre daltres) i que, duna manera molt succinta, Gaudin (1993)
defineix com una terminologia fonamentada en lobservaci del funcionament del
llenguatge i en lestudi de les condicions de circulaci dels termes.
La relaci que la Socioterminologia mant amb el Corrent de normalitzaci sn prou
evidents33 i s un fet explcitament acceptat pels autors francesos i quebequesos. Gaudin,
per exemple, afirma que la terminologia ha obviat la lingstica, que si ha evolucionat
com a teoria ha estat per la pressi de la prctica, i que el treball fet a Quebec s un bon
exemple de com les necessitats socials han obligat a modelar la teoria i fer-la ms
socioterminolgica. El punt de trobada de tots dos corrents s lacostament entre
terminologia i societat, en el fet de prendre en compte la sociolingstica, tant en el
vessant teric com en el metodolgic:
Sur ce point, nous tenterons de montrer comment, dans le mme mouvement qui a
conduit la linguistique structurale la sociolinguistique, une socioterminologie peut
prendre en compte le rel du fonctionnement du langage et restituer toute leur dimension
sociale aux pratiques langagires concernes. Aussi proposerons-nous une vision largie
de la terminologie sur la base dune recherche fondamentale plus diversifie et, de ce
fait, interdisciplinaire. (Gaudin, 1993:16)
33
En aquest sentit, s destacable que Boulanger hagi estat lespecialista a qui sha confiat la introducci
de diverses publicacions sobre Socioterminologia (Boulanger, 1991 i 1995).
38

____________________________________________________________________________________
1.3.3.2.2 La Socioterminologia: crtica a la terminologia tradicional

La Socioterminologia s presentada com la resposta a una necessitat urgent de superar la
terminologia tradicional, excessivament idealista, per no esdevenir una utopia fantstica
deslligada del seu objecte referencial i dels seus subjectes socials34.
A la terminologia wsteriana se li critica la visi positivista i logicista, lorientaci
prescriptiva i lactitud reductora:
Les proccupations de Wster ont t dliminer les ambiguts des communications
scientifiques et techniques. Mais ses positions sur la langue (suite de mots dont le sens
est indpendant de son emploi) et sur le signe ( la fois distension du rapport signifi /
signifiant et figement de ce rapport) ont t imprgnes par sa vision positiviste, et son
approche systmique a t avant tout logiciste (prpondrance du systme de notions):
ds lors, sa vise sest faite normalisatrice, ignorante des fonctionnements sociodiscursifs des termes. Cette attitude rductrice sert peut-tre lheure actuelle lessor des
BT; elle dessert certainement les efforts damnagement terminologique confronts aux
realits socio-linguistiques. (Gambier, 1991a:49)35
Per la crtica essencial de la Socioterminologia s el fet de no haver tingut en compte

ls social real de la terminologia i els parmetres socials del discurs especialitzat.
Aquesta crtica reposa sobre la base terica que la terminologia s una cincia social
perqu respon a necessitats socials, base argumentada per Guespin en diverses ocasions:
Terminology is a social science. It answers for social needs (normalization,
terminography). But if it is social in its functions, it is so neither in its theory nor in its
practice. (...) From a practical point of view, the defect lies in the postulating of a purely
scientific or technical speaker. People never speak in a purely scientific way: the
interferences quoted above are always at work. (Guespin, 1990:642)
34
Les fragments qui suivent sont un plaidoyer pour une socio-terminologie, urgente dfinir devant la
formalisation lie linformatisation et devant lidalisme de la thorie. La problmatique est complexe:
la terminologie doit accompagner une demande sinon elle risque de tomber dans une utopie fantastique,
de rjoindre la comte des langues inventes; bties sur une impeccable rationalit ou prises dans les
dlires de limaginaire. Elle ne peut tre une machine rver o verser fantasmes et nostalgie pour une
langue sotrique, police, totalitaire. Elle ne peut tre non plus machine jouer sans objet rfrentiel ni
sujets sociaux. (Gambier, 1991b:8)
35
Gambier porta molt ms lluny aquesta crtica i afirma que darrere la terminologia sobserva una
concepci totalitria de la llengua, una obsessi normativa, etc.: Derrire ces a priori se profile le rve
duna langue limpide, sexprime un volontarisme idaliste... qui servent parfois le dirigisme, lobsession
normative de certaines organisations terminologiques, intgres aux rouages de ltat. Pousse son
extrme, cette vision dbouche sur une conception totalitaire de la langue et de son fonctionnement,
norme fige, sous contrle unique, aveugle lvolution et linterpntration des savoirs, la rivalit des
coles, des acteurs sociaux, la competition internationale, la place au statut rels des sciences et
techniques dans une socit donne. En outre, les affirmations thoriques de la terminologie, son
rationalisme idaliste, sa mystique objectiviste sont en contradiction avec sa mthodologie, sa pratique qui
doit faire avec les termes en contexte, les ambiguts dfinitionnelles, avec des sources documentaires plus
ou moins fiables, avec le problme pineux de la classification des domaines, etc. (Gambier, 1987:320)
39

____________________________________________________________________________________
A partir daquesta ignorncia del funcionament sociodiscursiu dels termes, les

mancances de la doctrina terminolgica tradicional es presenten en diverses direccions,
des de la perspectiva socioterminolgica. Una de les ms denunciades s la visi
compartimentada del saber que desemboca en la noci de dominis especialitzats, que no
t en compte la complexitat de les interferncies, les xarxes de creadors i usuaris
potencials i que no dna compte dels conflictes, les contradiccions, les tensions, els
consensos provisionals, les coexistncies momentnies i els intercanvis dinmics que
caracteritzen el saber real. Gambier (1991a) no noms afirma que aquesta visi prov
dun determinat posicionament ideolgic, sin tamb que est orientada cap a la defensa
del principi de biunivocitat dels termes.
Des de la Socioterminologia, el saber s ents de manera circular i es descriu el
coneixement a partir de la interacci entre cincia, tcnica i producci. Aquest s, des
del nostre punt de vista, una de les aportacions ms interessants i ms ben argumentades
de la Socioterminologia36:
Nous croyons que la terminologie, avec ses contradictions, dpend dune rflexion plus
large sur la communication entre spcialistes pris entre lhyperspcialisation et
linterdisciplinarit, sur la dynamique des domaines du savoir et de la production
(dialectique de lintgration et de la division); nous croyons aussi quelle se doit de se
transformer durgence en socio-terminologie, pour comprendre la circulation des termes,
les ractions aux nologismes, les rsistances devant les listes terminologiques
officielles, pour permettre de dfinir et dvaluer des politiques damnagement
terminologique... Un terme ne peut pas tre vu seulement par rapport un systme
(adquation de la dsignation, rattachement un rseau de notions...): il est aussi voir
dans son fonctionnement, sur le terrain des contradictions sociales. (Qui utilise quoi? Qui
innove? Comment et par qui les termes se diffusent-ils? Comment soprent les
rajustements terminologiques, les reformulations? etc.). (Gambier, 1987:320)
Il est indispensable de replacer la problmatique de la terminologie dans le circuit rel
de la production et du transfert de la connaissance scientifique et technique. Et ce circuit
na ni la simplicit ni la puret laquelle en sont rests les terminologues
traditionnels (...) Ladquation au rel ne viendra pas de la seule sollicitation des
techniques nouvelles de linformation: il faut dabord rechercher la bonne
comprhension, la bonne analyse et la bonne prise en compte des liens entre science,
technologie et production aujourdhui. (Guespin, 1991:72)
36
Vegeu, especialment, Gaudin, 1991; Guespin, 1991; Gambier, 1991a. Tamb Baudet, 1991 que
desenvolupa la noci deditologia (On pourrait encore dire que la terminologie tudie les structures
prsentes dans le discours scientifique ( lintrieur), quand lditologie tudie celles qui relient entre eux
( lextrieur du discours) les metteurs de ce discours. (Baudet, 1991:86)
40

____________________________________________________________________________________
Molt en relaci amb aquesta crtica en trobem una altra sobre els tipus de discurs en qu
sha basat la terminologia. La Socioterminologia defensa que el panorama discursiu, que
sha diversificat enormement durant les ltimes dcades, ofereix unes complexitats que
la terminologia no t en compte. Guespin (1991) dna diverses raons per no prioritzar un
discurs tan especfic com lescrit cientfic oficial (comunicacions a congressos, articles
de revistes especialitzades, etc.), lnic que Wster prenia en consideraci i tamb lnic
que efectivament tendeix a la biunivocitat. El fet que aquests textos no sn precisament
ni els primers (ja que tot discurs comena en la llengua oral) ni els ms freqents sn
dues de les raons que Guespin aporta en aquest sentit.
1.3.3.2.3 La crtica socioterminolgica a la biunivocitat

El principi relatiu a la biunivocitat dels termes s un dels ms denunciats per la
Socioterminologia. En la citaci segent veiem com Gambier critica aquest principi,
analitza les causes ideolgiques que van portar Wster a defensar-lo, i en posa de relleu
les conseqncies:
Terme, notion, systme notionnel, domaine sont ainsi prsents hors de leur
fonctionnement rel, hors des acteurs sociaux, hors des circuits de communication: la
terminologie soffre comme science fiction, pur mcanisme abstrait. Sa logique formelle
exige par ailleurs la biunivocit (...). Le postulat de biunivocit est intenable, sauf peuttre pour certains secteurs des sciences dites exactes (mathmatiques, chimie...). Il
stabilise, selon une obsession ftichiste, les rapports signifi-signifiant de chaque signe;
il fige les rapports entre les notions (ngation mme du mouvement des connaissances).
Ce formalisme a des allures de fascisme linguistique: le contrle des sens et des
dnominations lague toute tension sur le march des sens, des langues. (Gambier,
1991a:42)
Boulanger, en canvi, limita la interpretaci daquest reduccionisme lxic que nega la

variaci, a una voluntat de simplificaci:
Plutt que de reconnatre la polysmie naturelle et la pertinence de la synonymie, on
cherchait retirer au terme son droit la variation, la fois en ce qui regarde les aspects
smantiques (la polysmie) et en ce qui a trait la variation lexicale (la synonymie).
Bien entendu, ce rductionnisme lexical tait recherch; il est vident que leffort
dunivocisation avait pour objectif de ramener la multiplicit des situations et des
variations de communication une situation singularise et simplifie au possible.
(Boulanger, 1995:195)
41

____________________________________________________________________________________
En relaci amb lactivitat de normalitzaci, la proposta socioterminolgica per al

tractament dels sinnims coincideix amb la del Corrent de normalitzaci de Quebec, ms
orientada cap a la gesti en el sentit de reducci que no pas deliminaci:
As a matter of fact, any new activity experiences a turmoil period that decants and
becomes more precise. This is important to take in consideration. Not compulsarily by
advocating a laissez-faire policy, but by integrating variety as a functional reality instead
of treating it as an anomaly. (Gaudin, 1990:637)
1.3.3.3 La variaci i altres autors dorientaci descriptiva

La majoria despecialistes que han analitzat la variaci en terminologia poden agruparse a lentorn de les escoles o corrents que hem vist; en aquest apartat analitzem
breument les aportacions daltres autors, bsicament lexiclegs que des de diferents
contextos, per sempre amb una orientaci lingstica, ens semblen rellevants en la
reflexi sobre la variaci en terminologia.
Si tenim en compte el parmetre cronolgic, hem de comenar referint-nos a Louis
Guilbert, lexicleg que va dedicar part dels seus estudis a la terminologia. A la seva obra
fonamental, La creativit lexicale (1975), considerada pels socioterminlegs la primera
pedra per a la construcci dun estudi de la terminologia amb base social, Guilbert
planteja la sinonmia com un element central sobre el qual actuen dues forces
lingstiques de carcter antagnic: el principi deconomia, que la rebutja, i el principi
de creativitat, que la necessita.
Quant al vocabulari tecnicocientfic, i en un marc de comunicacions dalta
especialitzaci, Guilbert accepta que la sinonmia pot tenir efectes negatius. Des dun
punt de vista discursiu, en canvi, la variaci en formes ms o menys analtiques t
efectes positius per a la transmissi de nous conceptes:
On a lhabitude de dfinir la synonymie par lquivalence absolue ou approximative
entre plusieurs signifiants phoniques pour dsigner un mme signifi. Or, si telle
ressource est indispensable lexpression des nuances psychologiques de lindividu ou
lexpression littraire, elle savre au contraire nuisible la communication technique ou
scientifique. (...) Par contre, sous laspect discursif de la priphrase et de la paraphrase,
elle est partie intgrante du discours technique ou scientifique, qui procde par
description, par approximations successives, avant den arriver la dnomination, ou
pour expliciter la dnomination. (Guilbert, 1981b:210-211)
42

____________________________________________________________________________________
Tamb en el context francs, Rey sha interessat per la terminologia; en relaci amb la
variaci, Rey (1983) se situa en el punt dequilibri de la gesti de la sinonmia per a la
qual proposa el nom dortonmia. Proposa de tenir en compte les condicions de
producci i de funcionament dels termes, al costat dels factors i finalitats tinguts en
compte clssicament:
Ainsi, lharmonisation des dsignations, la rduction des synonymies et des ambiguts
dsignatives, cet aspect de la normalisation que je propose de nommer ortonhymie doit
non seulement tenir compte des facteurs habituellement envisags et des finalits
classiques (un terme pour une notion, etc.) de la terminologie, mais aussi de la nature des
systmes concerns, de leur production et de leur fonctionnement, trs divers et parfois
oppos. (Rey, 1983:301)
Des del Corrent de traducci, fa vint anys que Sager defensa lexistncia i la necessitat
de la variaci en terminologia. A lobra collectiva English Special Languages:
Principles and Practice in Science and Technology (Sager, Dungworth i McDonald,
1980), els autors mantenen que, atesa la gran diversitat de documents susceptibles de ser
produts en llenguatges despecialitat, la sinonmia s al mateix temps inevitable i
indispensable per assegurar la transmissi dun missatge. Consideren que no s possible
adrear-se amb els mateixos termes a pblics amb diferent grau de coneixement duna
matria i aclareixen que aix dna lloc a sinonmia amb un carcter contextual i, per
tant, sense intercanviabilitat textual.
Deu anys ms tard, Sager (1990) va ms enll de lacceptaci del fenomen de la
variaci; planteja la biunivocitat com un principi idealitzat i presenta diferents criteris
per al tractament de la sinonmia en el processament terminolgic:
The recognition that terms occur in various linguistic contexts and that they have
variants which are frequently context-conditioned shatters the idealised view that there
can or should be only one designation for a concept and vice versa (...). As soon as the
one-to-one correspondence is broken in the other direction, i.e. as soon as we accept that
there can be several synonyms (contextual or other) for one concept, it becomes
necessary to establish criteria for identifying the one regular and proper name for a
concept to which the others are variants, or alternatively to define the context in which
the regular paradigm of the term occurs. (Sager, 1990:58-59)
La contribuci ms important de Sager al tractament de la variaci en terminologia s,

des del nostre punt de vista, el fet de distingir diferents usos terminolgics i saber donar
un espai diferent a la variaci en funci de ls37. Aix, per exemple, Sager s un dels
37
Lany 1982, en el colloqui internacional Problmes de la dfinition et de la synonymie en terminologie,

Sager va fer una intervenci oral en qu defensava aquesta posici (The freedom of synonymic variation
43

____________________________________________________________________________________
primers autors que defensen lobservaci dels usos terminolgics orals i que reflexionen
sobre les causes de la sinonmia plantejada com una estratgia comunicativa:
Observation of usage permits the identification and categorisation of linguistic variants
of terms by text types. It is known that the longest and most complex terms occur in lists
and schedules, where their meaning is not supported by context; it is equally known that
the greatest degree of concentration or abbreviation occurs in heavily situationconditioned texts, where the context makes ambiguity impossible. It has been observed
that the stylistic variation of terms is motivated by and in direct proportion to the density
of terms over a given text segment. (Sager, 1990:213)
En treballs molt recents, veiem com Sager (1998) evoluciona sobre aquest mateix
plantejament de base i defensa la dinamicitat de la terminologia com una caracterstica
evident i necessria per al desenvolupament del coneixement hum, en canvi i moviment
constant, que acompanya i reflecteix.
Des de lestudi terminolgic de les cincies socials, tamb Riggs38 sha ocupat de la
variaci. Destaquem aqu la seva reflexi sobre la possibilitat i la hipottica necessitat
daplicar la terminologia normativa a les cincies socials, una rea a la qual no van
prestar atenci Wster i els seus seguidors. Riggs justifica la innecessarietat del control
normatiu per la resistncia dels cientfics socials a la legislaci sobre ls lingstic:
The possibility of applying normative terminology in the social sciences is quite
limited. Social scientists not only resist neologisms, but they strongly oppose efforts to
legislate when it threatens their freedom of choice in the use of terms. Fortunately, it
appears to be quite unnecessary to attempt to legislate. The normative approach to
terminology, at least for the social sciences, appears to me to be both dysfunctional and
unnecessary. It hampers essential work in conceptology, and screens from view the more
viable terminological paradigms that are analytic and synthetic. (Riggs, 1981:598)
Partint daquest plantejament, s coherent que Riggs accepti la variaci com un fenomen
natural (...) and for every concept there are often, if not always, a set of possible
terms (synonymy). (Riggs, 1993:195) i que orienti la seva reflexi cap a la descripci
daquest fenomen, lanlisi de les causes i la confecci daplicacions dassistncia als
usuaris per als diferents usos dels termes sinnims.
is desirable and even necessary in certain types of discourse, because it helps in clarifying ones thoughts,
in getting nearer to finding the right expression for the phenomenon one wishes to describe, explain or
even name. It is almost like playing with words) i va rebre la resposta automtica de profund desacord de
Felber (If I understood Mr. Sager right he was saying that experts are playing with words. I have never
seen a scientist play with words. They want to have an appropriate tool for science and technology. The
same holds for standardization.). La totalitat de la discussi apareix a les actes del colloqui (DUQUETPICARD, D. (ed.), 1983:354-355).
38
Riggs ha estat un dels membres ms rellevants del Commitee on Conceptual and Terminological
Analysis (COCTA), creat a principis dels anys setanta.
44

____________________________________________________________________________________
Kocourek, autor dorigen txec que ha desenvolupat la seva investigaci al Quebec,

mostra en els seus treballs un enfocament descriptiu, danlisi dels llenguatges
despecialitat, que sallunyen dels plantejaments del Corrent de normalitzaci
terminolgica39. En lanlisi de la sinonmia en terminologia s particularment citat un
fragment daquest autor en qu resumeix les conseqncies negatives de la sinonmia i,
seguidament, en descriu les positives. Tot i que no en fa una valoraci final, el pes que
es dna a les ltimes sembla superior a les primeres:
Constatons, pour conclure, que lexistence des (para)synonymes terminologiques
reprsente, la fois, une complication embarrassante et un tmoignage prcieux: Dune
part, cest une complication parce que la synonymie terminologique est incompatible
avec lidal de la biunivocit terminologique, et en particulier avec lidal de la
dnomination unique. La synonymie terminologique, surtout si elle est involontaire, est
en prsence avec le caractre intellectuel des textes, et elle gne la communication et
largumentation efficaces (...). Dautre part, les (para)synonymes terminologiques
constituent un tmoignage prcieux. Lidal de labsence de synonymie nest pas le seul
principe de la langue technoscientifique. Il y a, galement, lidal de la sauvegarde de la
multiplicit et de la flexibilit des approches, lidal du respect de la pluralit des
fonctions et de la libert de lexprimentation individuelle. Ces idals permettent
dassurer une connaissance technoscientifique un peu plus nuance, plus complte, plus
objective et plus applicable. La dlimitation des notions et de la structuration des
terminologies se doivent de respecter les objectifs dune connaissance facettes
multiples et de ne pas supprimer des nuances pertinentes. (Kocourek, 1983:257-258)
A la seva obra ms coneguda (La langue franaise de la science et de la technique),

Kocourek dedica molta atenci a la variaci i t en compte no noms els parmetres
geogrfics, cronolgics i de nivell de llengua, sin tamb la dimensi cognitiva40.
Afirma que la terminologia est subjecta a la variaci lingstica, histrica i geogrfica
pel fet de ser un subconjunt de la llengua (Kocourek, 1991b:24) i que una major o menor
tendncia a la sinonmia dependr del nivell del discurs:
De mme que lambigut, la synonymie est considrablement limite si lon ne tient
compte que de termes dun domaine donn et sur un niveau dintellectualisation donn.
Plus encore que lambigut, la synonymie est un principe universel des langues: elle
peut tre analyse, amnage, rduite, mais non limine (...). (Kocourek, 1991b:192)
Recentment, Faulstich (1995, 1997, 1998 i 2000), autora brasilera molt lligada al marc
quebequs i, doncs, influda pel Corrent de normalitzaci, defensa una terminologia de
base social que tamb anomena socioterminologia i que defineix com una disciplina que
39
I per aquesta ra hem preferit presentar-lo fora daquell marc.

Vegeu a Kocourek (1991b) els apartats 1.2 Dichotomies et variations linguistiques i 1.3 La
diversification cognitive de la spcialit et la langue (pgs. 25-39).
40
45

____________________________________________________________________________________
sinteressa pel moviment del terme en els llenguatges despecialitat (Faulstich, 2000:95).
En aquest sentit, i partint de lexistncia de la variaci pel carcter polifuncional de les
unitats lxiques A polifuncionalidade da unidade lexical, no discurso cientfico ou no
discurso tcnico, pode produzir mais de um registro ou mais de um conceito para o
mesmo termo. (Faulstich, 1997:1), reclama una interpretaci variacionista de la
terminologia, que tingui en compte les diferents dimensions ds del terme, i les
diferents relacions entre especialistes i usuaris, aspectes que poden ser abordats segons
lautora amb els recursos que ofereix letnografia de la comunicaci:
As variantes terminolgicas asseguram socioterminologia uma das suas principais
tarefas, quando exige desta disciplina uma aplicaao lingstica ao fenmeno da
variaao. Assim a socioterminologia, que encontra seu campo de anlise nas dimensoes
do uso do termo, tem de considerar tambm os nveis de lngua. Por conseguinte,
estando dentro do quadro da terminologia social, as relaoes entre especialistas e
usurios serao melhores resolvidas caso se utilizem os recursos oferecidos pela
etnografia. (Faulstich, 1997:1)
Una de les tasques de la socioterminologia s, del seu punt de vista, la sistematitzaci

daquesta variaci a partir de lanlisi de la diversitat de termes que ocorren en els plans
vertical, horitzontal i temporal de la llengua. En un dels seus ltims treballs, Faulstich
(2000:101-104) posa les bases per a lelaboraci duna teoria de la variaci en
terminologia, a partir dels cinc postulats segents:
a) dissociaci entre estructura terminolgica i homogenetat, univocitat o
monoreferencialitat, i associaci de la noci dheterogenetat ordenada a
lestructura terminolgica;
b) aband de lisomorfisme categric entre terme-concepte-significat;
c) acceptaci del fet que, com que la terminologia s un fet de llengua, cont
elements que varien;
d) acceptaci del fet que la terminologia varia i que aquesta variaci pot indicar
un canvi en curs;
e) anlisi de la terminologia en contextos lingstics i en contextos discursius de
la llengua escrita i de la llengua oral.
46

____________________________________________________________________________________
I proposa la representaci segent del model teric de la variaci:

variaci
variable
variant
concurre
co-
competitiv
variant
sinnim
manlleu
Figura 1. Representaci del model teric de la variaci (Faulstich, 2000).

Com es pot observar, Faulstich estableix tres categories de variants: concurrents, coocurrents i competitives. Les variants concurrents sn aquelles que poden concrrer
entre elles o amb un canvi. Sn variants formals i es troben en distribuci
complementria. Les variants co-ocurrents, en canvi, sn aquelles que posseeixen dues o
ms denominacions per a un mateix referent. Sn variants que presenten compatibilitat
semntica i, segons lautora, formalitzen la sinonmia terminolgica. Finalment, les
variants competitives sn aquelles que posen en relaci els significats entre elements
lxics de llenges diferents.
Des duna perspectiva cognitiva, Temmerman (1997, 2000) proposa una terminologia de
base sociocognitiva en la qual la variaci s considerada un fenomen inherent. Afirma
que la sinonmia i la polismia sn funcionals en el procs de comprensi i que cal
descriure aquests recursos. Lestudi dels textos, partint de la base que la cincia s un
procs intertextual, ha de permetre la descripci del procs de lexicalitzaci i dentendre
la flexibilitat i la diversitat de la categoritzaci.
Textual information contains the proof that it is possible to refer to prototypically
structured categories in different ways, using (near-) synonymy. In many cases (near-)
synonymy can be explained by acknowledging that there can be different perspectives as
we showed in the case of Southern blotting, Southern hybridisation and Southern
transfer (Temmerman, 1998, 200a). (Temmerman, 2000:83)
47

____________________________________________________________________________________
1.3.3.4 Treballs quantitatius sobre variaci en terminologia

Al llarg daquest apartat 1.3 hem vist nombroses i diverses valoracions a lentorn de la
variaci en terminologia. Per a alguns autors, la variaci denominativa s un fenomen
natural en terminologia; per a daltres s un fenomen existent que cal regular o eliminar;
per a daltres s un fenomen inexistent en terminologia.
Aquestes valoracions solen procedir del coneixement adquirit en les tasques
destandarditzaci, de normalitzaci o de descripci terminolgica, segons els casos.
Per normalment no provenen danlisis empriques basades en els usos terminolgics
reals, exclusivament centrades en la variaci i amb resultats quantitatius fiables, ja que
prcticament no comptem amb treballs daquest tipus.
Tot i aix, existeixen treballs que contenen algunes observacions quantitatives sobre la
variaci denominativa (en tots denominada sinonmia) en terminologia; en la taula
segent presentem un resum dalguns treballs de qu disposem en aquesta lnia:
Autor
Auger
De Bess
Galisson
Kearney
Gambier
Meisser
Zolondek
Mart
Lavigne
Alves
Reboul
Rogers
Verlinde
Any
1974
1974
1978
1981
1987
1987
1988
1991
1992
1994
1995
1997
1997
Especialitat
Mineria
Metallrgia
Futbol
Indstria Pur-sang
Pluges cides
Medicina
Telemtica
Taller mecnic
Acupuntura
Intelligncia artificial
Telemtica
Enginyeria gentica
Economia
Corpus
Mixt
Mixt
Text
Text
Mixt
Diccionari
Sense esp.
Text
Text
Mixt
Mixt
Text
Text
Anlisi
Sinonmia
Sinonmia
Diversos aspectes
Sinonmia
Diversos aspectes
Diversos aspectes
Diversos aspectes
Diversos aspectes
Diversos aspectes
Sinonmia
Sinonmia
Sinonmia
Diversos aspectes
Resultats
+
38%
10%
20.5%
+
+
+
14.16%
92.5%
15%
+
+
+
Taula 1. Treballs quantitatius sobre variaci en terminologia.

A la taula hem ordenat els treballs cronolgicament i, desprs de lautor, hem fet constar
les quatre informacions segents: especialitat, camp temtic en qu se situa el treball;
corpus, tipus de document analitzat: text, diccionari, mixt (text i diccionari) o no
especificat; anlisi, fenomen en qu se centra el treball (noms sinonmia o sinonmia
entre diversos aspectes); i resultats, indicaci del percentatge de sinonmia (quan hi
48

____________________________________________________________________________________
consta; el signe + apareix quan el resultat que es dna s positiu per no sespecifica el
percentatge).
La majoria dels treballs citats han estat elaborats des de diferents punts de la francofonia
i fan referncia a la llengua francesa des duna orientaci descriptiva. Observem que el
nombre de treballs en aquesta lnia es va incrementant amb el temps i que s en els anys
90 quan trobem un major nombre de treballs centrats nicament en la sinonmia.
s destacable el fet que les anlisis quantitatives se centrin en rees tcniques (diverses
indstries i enginyeries) i la gran diversificaci en els resultats obtinguts: sempre
positius (en el sentit dexistncia real de la sinonmia) per amb una oscillaci que va
del 10% a gaireb el 100%, tot i que sovint no es dna un percentatge final.
Creiem que aquesta disparitat en els resultats t poc a veure amb lrea temtica i que,
en canvi, est ms determinada pel tipus de corpus analitzat. De totes maneres, creiem
que el parmetre definitiu, en el sentit dincidncia directa en els resultats, s la prpia
noci de sinonmia: amb una comprensi ms oberta daquest fenomen, els resultats
obtinguts sn ms elevats; amb una comprensi molt restringida, el percentatge final pot
ser molt baix. De Bess, per exemple, analitza els casos obtinguts en el seu treball i
conclou que no hi ha sinonmia, perqu noms t en compte la sinonmia absoluta:
Il ny a pas de synonymie vritable, ells est toujours relative, il y a toujours une srie de
nuances situationnelles qui font que la synonymie nest jamais absolue. La synonymie
est donc apparente et, pour peu quon pousse lanalyse, on fait disparatre tout ce qui
tait synonymie. (De Bess, 1974:47)
Aquesta breu presentaci de treballs quantitatius sobre variaci en terminologia ens

serveix no tant per confirmar lexistncia de la sinonmia en terminologia, fenomen
evident, com per detectar una llacuna molt important en aquesta disciplina, que s la
descripci emprica dels termes i, concretament, de la variaci. De tots els treballs
analitzats, noms el de Meisser (1987) t una voluntat descriptiva mplia sobre la
sinonmia (i ha estat elaborat nicament sobre corpus lexicogrfics). La resta, o b la
tracten tangencialment, o b sn treballs breus, introductoris, amb pocs exemples i sense
cap pretensi dexhaustivitat.
49

____________________________________________________________________________________
1.4 Variaci terminolgica

En els apartats anteriors hem vist com, a partir dun moment determinat, la lingstica va
incloure el fenomen de la variaci en els seus objectius descriptius; partim de la idea que
la terminologia ha iniciat un cam semblant, especialment des que tamb se nocupen
especialistes amb orientaci lingstica. En aquest apartat ens proposem de plantejar
com podrien tenir-se en compte en terminologia els principis bsics de la lingstica
variacionista i ens proposem tamb destablir alguns conceptes de treball sobre variaci
terminolgica.
1.4.1 De la variaci lingstica a la variaci terminolgica

Com hem vist, la TGT, lnica teoria terminolgica que ha existit durant dcades, no es
va ocupar de la variaci i continua sense ocupar-sen en les versions ms actualitzades.
En canvi, la resta denfocaments terminolgics, sobretot a partir dels anys 90, han
percebut la falta de realisme que suposa la defensa de la biunivocitat dels termes i han
comenat a integrar el fenomen de la variaci en els treballs terminolgics. Per fer-ho,
shan tingut en compte de manera ms implcita o ms explcita les bases de la
lingstica variacionista i algunes aportacions metodolgiques concretes. Creiem que la
terminologia, com a disciplina terica, pot enriquir la seva capacitat descriptiva i
explicativa amb la integraci sistemtica dels principis variacionistes41, fent un mfasi
especial en la distinci dusos i usuaris i en la diversitat de funcions comunicatives. I
adoptant conceptes fonamentals com el de comunitat de parla, en la qual, segons Turell
(1995), els parlants no noms reflecteixen la seva competncia gramatical sin tamb la
seva participaci en un conjunt de normes ds lingstic compatibles i, per tant, la seva
competncia comunicativa, que inclou, a part de la competncia lingstica, la
competncia sociolingstica, discursiva i estratgica.
La premissa fonamental s que aquesta comunitat de parla s heterognia, i no
homognia, com sha volgut fer creure, s a dir, amb un espectre ampli de variants,
destils, de dialectes i fins i tot llenges en el cas de les comunitats plurilinges. (Turell,
1995:19)
41
Principis o postulats terics que, dacord amb Turell (1995:23), es poden concentrar en tres: a) existeix
una variaci inherent a totes les llenges, en ls lingstic i en el comportament lingstic; b) existeix
variaci lliure; c) la variaci lliure s estructurada perqu hi ha factors lingstics, estilstics i socials que
la restringeixen.
50

____________________________________________________________________________________
En el cas de la terminologia, lafirmaci de Turell resulta especialment pertinent ja que

el fet de partir de la idea dhomogenetat del discurs especialitzat (resultant de la idea
dhomogenetat de la comunitat formada pels especialistes) ha tingut conseqncies
teriques decisives que cal revisar des de lacceptaci de lheterogenetat.
La terminologia hauria de partir, doncs, de principis variacionistes apuntats per alguns
autors, defensats explcitament per daltres, per encara ignorats o negats per molts
daltres. Una idea central de la terminologia ha de ser que el llenguatge s variaci i que
les unitats terminolgiques sn, abans de tot, unitats lingstiques i que, per tant, estan
igualment subjectes a variaci.
Aquesta variaci, analitzable empricament i quantificable, respon a regularitats i a
factors clarament descrits per la lingstica i vlids per a la terminologia, amb algunes
adaptacions. Aix, la distinci entre el que s la variaci dialectal, relacionada amb els
usuaris, i la variaci funcional, relacionada amb els usos, s til per a la descripci de la
variaci lxica terminolgica, encara que, certament, caldria tenir-hi en compte algunes
restriccions.
Pel que fa a la variaci dialectal, s especialment pertinent distingir les diferents
varietats geogrfiques i tamb les cronolgiques i caldria veure, en canvi, si la
diferenciaci de varietats socials s tan important en els discursos especialitzats com ho
seria en els no especialitzats. Quant a la variaci funcional, estem convenuts que els
factors variacionistes tradicionals de distinci de registres poden adaptar-se al discurs
especialitzat i permetre la caracteritzaci i explicaci duna part important de la variaci
terminolgica42.
Duna banda, amb el factor camp es t en compte lexistncia duns registres
colloquials i corrents, en el sentit de no especificats temticament, i duns altres
registres especialitzats, cientfics o tcnics43. En el discurs especialitzat, podria ser til
perfilar aquesta distinci fent mfasi en el fet que un mateix tema pot ser abordat de
manera ms o menys especialitzada i no tant en la hipottica existncia de temes ms
especialitzats i temes menys especialitzats. Dins daquest factor podria ser pertinent de
tenir en compte la distinci de diferents grans rees despecialitzaci, en la lnia
tradicional drees tcniques, cientfiques, humanes i socials.
42
43
Vegeu Cabr (1998a).

Payrat (1998b:22).
51

____________________________________________________________________________________
Quant al mode, en lanlisi del discurs especialitzat podria ser interessant danar ms
enll de la distinci dicotmica entre discurs oral i escrit i tenir en compte altres
aspectes, com per exemple el nivell de preparaci del discurs.
Daltra banda, tant el tenor, s a dir, la presa en consideraci de la funci del text, com
el to, relacionat amb una escala de formalitat44, sn factors que, sense cap mena de
dubte, tenen a veure amb la variaci terminolgica.
Creiem que la terminologia pot incorporar, a banda daquests parmetres, principis i
mtodes de corrents desenvolupats a partir de la lingstica variacionista i de la
sociolingstica. Aix, per exemple, hem vist com Faulstich (1997) defensa una
socioterminologia dorientaci etnogrfica.
Letnografia de la comunicaci se situa en la confluncia de lantropologia i la
lingstica (concretament la pragmtica) i se centra en lestudi del context (Gumperz i
Hymes, 1972), concretament de les normes culturals que regeixen la parla (SavilleTroike, 1982). Letnografia de la comunicaci descriu el comportament comunicatiu a
partir de tres nocions: la situaci comunicativa, lesdeveniment de parla i lacte de parla
(Hymes, 1972) i, per analitzar els esdeveniments de parla, proposa la graella de vuit
elements SPEAKING45.
Laplicaci terminolgica de lenfocament etnogrfic s evident en treballs recents de
diversos autors; Auger (1994b), per exemple, ladopta per a treballs destudi de la
implantaci de les terminologies a les empreses, i tamb Tway (1975) que analitza la
variaci lxica en una fbrica entesa com una comunitat de parla i que conclou:
some aspects of a comparative analysis can be realized and a relationship can be drawn
between language, social characteristics and immediate work environments. (Tway,
1975:180)
La Teoria del disseny de lauditori de Bell (1984) en qu sexplica la variaci en un

mateix parlant com el resultat del disseny que es fa de lauditori, i tamb la Teoria
pragmtica de ladaptaci de Verschueren (1987) en qu es t en compte la negociaci
en la tria lingstica dels parlants amb lobjectiu de satisfer les seves necessitats
44
Cabr (1998a) relaciona tamb el to amb el grau dabstracci a qu es vol transmetre la informaci i
distingeix un to especialitzat i un to divulgatiu.
45
Vegeu Boix i Vila (1998) per a una presentaci de les nocions bsiques de letnografia de la
comunicaci. Els autors adopten per al catal la traducci francesa PARLANTT de lacrstic angls
SPEAKING (participants, actes, raons o resultats, local, agents, normes dinteracci i interpretaci, to i
tipus de discurs).
52

____________________________________________________________________________________
comunicatives sn, per posar noms uns exemples, teories de base lingstica
(sociolingstica i pragmtica) que poden fer aportacions a una terminologia que vulgui
tenir en compte els aspectes socials i comunicatius.
En aquest mateix captol ja ens hem referit al treball de Gaudin (1993), en gran part
dedicat a dibuixar el contorn de la Socioterminologia i, sobretot, a trobar-ne els
fonaments a partir de les experincies de la sociolingstica. Gaudin fa una revisi dels
conceptes de corrents prxims a la sociolingstica que puguin tenir validesa per a la
Socioterminologia. Aix, per exemple, pren algunes nocions de lepistemologia
comparada i de la praxemtica i intenta establir la validesa de determinats conceptes per
analitzar la relaci entre fets lingstics i fets socials:
Lutilisation des concepts de dialogisme, de polyphonie, de pluri-accentuation du signe
nous conduiront retrouver les analyses menes dans le champ de lpistmologie
compare, mais aussi de la sociologie des sciences. (...) Notre propos nous conduira
retrouver ces proccupations constantes que constituent, pour une linguistique socieuse
dtablir la covariance des faits linguistiques et sociaux, les problmes de la norme, de la
nologie, de lindividuation et de la ngociation. Nous chercherons tablir la validit
de concepts comme ceux de couches culturellement hgmoniques, de locuteur
collectif, de structure de sociabilit, de donneur de sens, pour en citer quelques-uns.
(Gaudin, 1993:18)
1.4.2 Alguns conceptes de treball

Ens ha semblat necessari fer unes breus precisions denominatives i conceptuals abans de
concloure aquest captol. Presentem a continuaci el nostre concepte de variaci
terminolgica, de variaci denominativa i de variaci conceptual.
1.4.2.1 Variaci terminolgica

En un article de 1988, Corbeil descriu les grans direccions en qu havia canviat el
panorama terminolgic francs en els darrers anys; els diversos factors que analitza el
porten a parlar de variaci terminolgica:
Ces trois facteurs influencent la dynamique interne des terminologies en langue
franaise. Leur consquence commune est la variation terminologique dans la mme
spcialit. Le rsultat le plus apparent et le plus embarrassant de cette variation est
lincertitude terminologique, soit que plusieurs dnominations semblent correspondre
plus ou moins la mme notion (concurrence terminologique), soit que la mme
53

____________________________________________________________________________________
dnomination semble correspondre des notions diffrents, en tout ou en partie

(polysmie terminologique). (Corbeil, 1988:57)
Aquest s un dels primers usos que trobem del terme variaci terminolgica; a lapartat
1.3 hem pogut veure com altres autors han utilitzat aquesta forma que encara no s ds
generalitzat.
Compartim la idea de variaci terminolgica de Corbeil perqu pel context podem
deduir que lentn com un fenomen ampli, i que la variaci en les denominacions i en les
nocions noms ns el resultat ms vists. Entenem que els textos especialitzats poden
presentar variaci terminolgica a altres nivells: variaci quant a la densitat, quant a les
caracterstiques de les denominacions, quant a diferents aspectes dels conceptes, etc.
En aquest sentit ampli podem definir, doncs, la variaci terminolgica com la variaci
que afecta els termes. En sentit restringit, i fent mfasi noms en aquells dos aspectes
ms vistosos, en canvi, podem definir la variaci terminolgica com la variaci que
afecta les denominacions (variaci denominativa) i els conceptes (variaci
conceptual). Volem aclarir que encara que aquest sentit ms restringit s el que susa
ms explcitament, no podem negar ni perdre de vista que els termes estan subjectes a
altres fenmens de variaci que tamb cal considerar dins la variaci terminolgica.
1.4.2.2 Variaci denominativa

Definim la variaci denominativa (VD) com el fenomen pel qual a una mateixa noci li
corresponen diverses denominacions46. Com hem vist en els apartats anteriors, la
terminologia ha denominat sinonmia aquest fenomen, fent mfasi en la relaci
semntica que mantenen les unitats en variaci, denominades directament sinnims o
termes sinnims47.
En aquest treball preferim utilitzar la nostra proposta variaci denominativa48, per en
els apartats de revisi bibliogrfica tendirem, com ja ho hem fet fins ara, a parlar de
sinonmia perqu s la forma exclusivament utilitzada pels autors dels diferents corrents
terminolgics.
46
La noci de denominaci s, al mateix temps, molt mplia i cal definir-la per a cada treball concret. Per
a aquest treball ho fem en el captol de metodologia.
47
La teoria terminolgica normalment distingeix sinnims i variants (vegeu apartat 2.4).
48
Freixa (1998a)
54

____________________________________________________________________________________
1.4.2.3 Variaci conceptual

Lanlisi de la variaci que afecta els conceptes no es pot abordar des de la terminologia
clssica, ja que parteix duna comprensi del concepte que impedeix lexistncia
mateixa daquest fenomen: si els conceptes preexisteixen, sn universals, allats i
estables, no estan subjectes a variaci. Si, en canvi, partim de la base que els conceptes
tenen (o poden tenir, depenent dels tipus de conceptes) lmits difusos i que poden anar
ocupant espais semntics diferents segons els contextos daparici, aleshores la variaci
conceptual s un fenomen possible, i probable.
Lestudi daquesta variaci es pot tractar a partir danlisis diverses, i en aquest treball
ens hi acostem a partir del reflex denominatiu que t. Aix, variaci conceptual significa
per a nosaltres variaci en un mateix concepte: creiem que en el procs de denominaci,
un mateix concepte pot ser abordat de maneres diferents i que per aquesta ra poden
aparixer denominacions diferents. I, com hem dit, aquestes denominacions per a un
mateix concepte tenen la virtut de permetre observar la part (o les parts) del contingut
conceptual que ha pres ms rellevncia en un context determinat.
Tamb es parla, per, de variaci conceptual en altres sentits. En la citaci segent,
Cabr (1998c) es refereix a la variaci conceptual que prov de diferents
conceptualitzacions i que dna com a resultat conceptes diferents per a un mateix
referent de la realitat.
En aquesta via, la nostra idea de partida s que lontologia no t per qu coincidir amb
la conceptologia, o dit altrament, que la mateixa realitat pot ser percebuda de maneres
molt diferents i, per tant, conceptualitzada de manera diversa. s en aquesta possibilitat
de diferenciaci entre diverses conceptualitzacions on se centra la nostra hiptesi. El
coneixement especialitzat s una de les possibles vies de conceptualitzaci de la realitat.
Per encara ms, des de lptica precisa de les matries despecialitat, una mateixa
realitat pot ser conceptualitzada diferentment, i aquesta diferenciaci pot presentar
diferents graus de realitzaci admetent, per tant, que entre dos conceptes referits a una
mateixa realitat o objecte hi pugui haver una percepci diferent. (Cabr, 1998c:186)
Fixem-nos que Cabr no est tractant el fenomen pel qual es pot abordar de maneres
diferents un nic concepte a linterior duna mateixa especialitzaci, sin que es refereix
a percepcions diferents duna mateixa realitat que van comportant diferents processos de
conceptualitzaci i, per tant, han condut a diferents conceptes, fenomen que es pot
esdevenir entre diferents especialitats o entre una conceptualitzaci especialitzada i una
de no especialitzada.
55

____________________________________________________________________________________
Normalment, per, els autors que tracten la variaci conceptual analitzen, des de
perspectives prou diferents, la variaci dun mateix concepte, denominat amb una
mateixa forma, freqentment amb lestudi semntic de les diferents ocurrncies del
concepte en diferents contextos, o de les diferents definicions que rep. Aix, Condamines
i Rebeyrolle (1997) fan mfasi en la noci de punt de vista, Bowker i Meyer (1993) en la
de multidimensionalitat, que explica que els conceptes es puguin explicar des de les
diferents dimensions que tenen, Ciapuscio (1999), des duna perspectiva textualista,
posa la VC en relaci amb el grau despecialitat49 dels textos i tamb Kostina (en
preparaci) fa una anlisi exhaustiva dels contextos immediats dun mateix concepte per
determinar-ne la variaci de contingut.
49
Ciapuscio utilitza la forma grau despecialitat en el mateix sentit que nosaltres utilitzem grau
despecialitzaci en aquest treball.
56

____________________________________________________________________________________
1.5 Sntesi i conclusions

En aquest captol ens hem situat en un acostament lingstic a la terminologia i hem
destacat que la terminologia ha d'aprofundir en l'estudi de la variaci a partir de les eines
que li ofereix la lingstica variacionista.
La revisi que hem fet del tractament que ha rebut la variaci des de diferents
orientacions terminolgiques ens permet afirmar que justament aquest aspecte s un dels
que permet diferenciar les diverses escoles de pensament de manera ms clara i ens
porta a diverses conclusions.
En primer lloc, pensem que en terminologia hi ha hagut una tendncia a confondre
l'ptica prescriptiva i la descriptiva, en el sentit que sovint s'ha confs la reflexi sobre si
existeix o no la sinonmia en terminologia amb la reflexi sobre si ha dexistir o no.
En segon lloc, creiem que situats en una ptica prescriptiva s imprescindible tenir en
compte les diferents condicions del fenomen, especialment quant a tipologia de
sinonmia, diversitat de situacions comunicatives i de tipus textuals; una tasca
prescriptiva, doncs, ha danar precedida duna tasca descriptiva.
En tercer lloc, considerem que una ptica descriptiva demana una anlisi de l's real en
el discurs, amb dades prou diversificades i representatives i que cal, amb treballs
emprics i objectius, superar les generalitzacions basades en la intuci.
Finalment, volem concloure que el treball empric de descripci de la sinonmia en
terminologia depn de decisions teoricometodolgiques essencials, entre les quals
destaquem la igualtat de significat i labast de la denominaci, aspectes centrals del
captol segent de revisi bibliogrfica sobre la noci de sinonmia.
57
CAPTOL 2. NOCI DE SINONMIA
La synonymie est la relation smantique qui a fait couler le plus

dencre, relation que le sens commun estime claire, mais que les
logiciens ne cessent de proclamer crucifiante. (Tutescu, 1975:108 citat
a Cruse, 1986:291)
En aquest captol presentem una revisi bibliogrfica a lentorn de la noci de sinonmia

amb lobjectiu dallar elements terics i metodolgics que ens permetin la detecci dels
sinnims en els textos seleccionats per a aquest treball. La sinonmia, relaci semntica
que mantenen les unitats denominatives que es troben en variaci, s el centre
seleccionat del nostre estudi sobre variaci terminolgica.
La sinonmia s un fenomen semntic evident per a la intuci per per al qual no resulta
senzill de trobar una definici prou vlida des de tots els punts de vista i que permeti, a
la prctica, establir quines unitats sn sinnimes i quines no ho sn.
Per aquesta ra, i per qu, dacord amb la citaci de Tutescu amb qu hem iniciat
aquesta introducci, el panorama bibliogrfic sobre la noci de sinonmia s molt vast,
no ens proposem de fer una revisi crtica exhaustiva de la bibliografia existent sobre
aquest tema, sin que pretenem centrar i documentar un conjunt didees fonamentals per
a aquest treball.
Naturalment, orientem la revisi cap al terreny terminolgic, per abans fem un reps de
les principals qestions que la noci de sinonmia ha plantejat a la semntica. Iniciem el
captol situant la sinonmia dins de les relacions no unvoques entre denominaci i
noci.

____________________________________________________________________________________
2.1 Relacions entre denominaci i noci

Denominaci i noci, les dues cares del terme, poden mantenir relacions unvoques, com
la monosmia i la mononmia, i no unvoques, com la sinonmia i la polismia. Abans de
centrar-nos en la sinonmia, presentem breument les relacions unvoques.
2.1.1 Relacions unvoques: monosmia i mononmia

En lanlisi de les relacions unvoques s important diferenciar si es t en compte una
direcci de la relaci, o totes dues direccions i, en aquest sentit, sembla imprescindible
distingir la univocitat de la biunivocitat. Fou Wster qui va aplicar a la terminologia
aquests dos termes procedents de la matemtica i que, respectant-ne el significat
original, va establir explcitament que la univocitat s una relaci unidireccional i que en
el cas de la biunivocitat, la relaci s bidireccional, com veiem a la citaci segent:
En terminologa se exige que la adscripcin lingstica permanente sea biunvoca,
empleando un trmino usado en matemticas. Esto significa que, en principio, un
concepto est adscrito a una sola denominacin, y viceversa (...). Por lo tanto, no debera
haber denominaciones ambiguas (homnimos y polisemia), ni denominaciones mltiples
para un mismo concepto (sinnimos). (Wster, 1979/1998:137)
Duna manera genrica definim monosmia com la relaci que es dna quan a una
denominaci li correspon una sola noci, i definim mononmia com la relaci que es
dna quan a una noci li correspon una sola denominaci50.
La monosmia, doncs, implica una relaci unidireccional, i daquesta mateixa manera
sentn majoritriament en lingstica un signifi unique sattache la forme
concerne (Lerat, 1983:21), i no bidireccional com consideren alguns autors un
rapport univoque existant entre un signifiant et un signifi (Picoche, 1977:70 citat a
Bjoint, 1989:406) que integren o confonen en un mateix fenomen la monosmia i la
negaci de la sinonmia, s a dir, la mononmia.
En tant que relaci unidireccional, el terme univocitat pot fer referncia a la monosmia
o a la mononmia. Podem suposar que va ser la mateixa voluntat de precisi
terminolgica que Wster estableix com un dels fonaments de la terminologia, que el va
50
Segons la norma ISO 1087-1990, la monosmia s la relaci entre designaci i noci en la qual una
designaci representa una sola noci, i la mononmia s la relaci entre designaci i noci en la qual la
noci t una sola designaci.
59

____________________________________________________________________________________
portar a distingir la univocitat, aplicada a les denominacions en relaci a les nocions, de

la unicitat, aplicada a les nocions en relaci a les denominacions encara que en digui
unicitat denominativa, i tamb la importncia de distingir el significat en context i
fora de context:
En sentido restringido, un trmino unvoco o monovalente es un trmino que, en un
contexto de discurso determinado, slo tiene un significado actual, aunque pueda ser
polismico. (...) La otra cara de la biunivocidad es la unicidad denominativa, es decir la
situacin en la que un concepto slo tiene una denominacin. (Wster, 1979/1998:140141)
Aquesta precisi conceptual i denominativa aportada inicialment per Wster, per, no ha

tingut continutat i en la majoria dautors observem que la distinci entre biunivocitat i
univocitat sha perdut i, en canvi, sha mantingut la denominaci univocitat en un sentit
ampli, i molt sovint confusionari, per referir-se tant a la biunivocitat com a la univocitat
i a la unicitat denominativa de Wster.
Wster distingeix tamb la monovalncia que, com hem vist a la citaci anterior,
Wster equipara a univocitat en sentit restringit de la monosmia en el sentit que la
monovalncia s contextual i la monosmia no ho s Una denominacin es
monosmica si, fuera de todo contexto, tiene un solo significado. (Wster,
1979/1998:138) i aclareix que en terminologia existeix una exigncia terica referida
a la monovalncia i no a la monosmia:
La distincin entre, por una parte la monosemia, y por otra la monovalencia, o
univocidad, en sentido restringido, permite limitar la exigencia terica de la
monovalencia en terminologa a una nica condicin econmica: que los trminos sean
monovalentes, pero sin ser necesariamente monosmicos. (Wster, 1979/1998:140)
Aquesta distinci entre monovalncia i monosmia s, per a alguns autors, idntica que
la que sestableix entre monoreferencialitat i monosmia51, per tampoc hi ha un acord
generalitzat en el significat de monoreferencialitat. Rondeau (1981), per exemple,
atribueix un sentit especfic a aquest terme pel carcter referencial predominant que
satribueix als termes:
51
il ne me semble pas quon puisse confondre monosmie et monorfrentialit: le rfrent est en

discurs, alors que la monosmie, comme la polysmie, est en langue. (Bjoint, 1989:406)
60

____________________________________________________________________________________
La monorfrentialit, cest--dire le fait quun signifiant terminologique, mme

complexe, reprsente, dans lesprit dun spcialiste du domaine, un ensemble notionnel
unique (...). (Rondeau, 1981:164)
La monosmia, per, s considerada com un ideal que cap llengua ateny i que, en tot
cas, s ms propi de la cincia i de la tcnica que no pas de la llengua general:
Le trait spcifique de la terminologie technique est la recherche de la monosmie par
opposition la polysmie gnralise des termes du lexique gnral de la langue.
(Guilbert, 1975:337)
2.1.2 Relacions no unvoques: polismia i sinonmia

Polismia i sinonmia sn les relacions oposades a monosmia i mononmia,
respectivament. Aquestes relacions representen la no-univocitat plurivocitat, dacord
amb Condamines i Rebeyrolle (1997:174) i plurivalncia, dacord amb Wster
(1979/1998:140). La polismia s un fenomen deconomia lingstica i la sinonmia, en
canvi, t a veure amb la redundncia lingstica, oposici que Yagello illustra amb la
metfora de la cigala i la formiga:
Mais le principe dconomie nest pas le seul regner sur le langage. Celui-ci est la
fois cigale et fourmi puisque la synonymie, qui prsente toutes les apparences du
gaspillage ( un mme signifi correspondent des signifiants diffrents), vient annuler
les conomies ralises grce la polysmie. (Yagello, 1981:179)
La negaci de la polismia i de la sinonmia al mateix temps, com ja hem vist, correspon

al principi de biunivocitat i representa un dels postulats fonamentals de la teoria
terminolgica que parteix de Wster. Com tamb ja hem esmentat52, des daquest
corrent terminolgic la sinonmia es considera ms rebutjable que la polismia,
fenomen, aquest ltim, justificat (Wster, 1979/1998; Felber, 1984; Picht i Draskau,
1985, entre altres) per les limitacions estrictament quantitatives de qualsevol llengua:
Este hecho se debe primordialmente a que, en un campo tcnico determinado, el
nmero de conceptos es aproximadamente mil veces ms elevado que el nmero de
races lxicas. Esta desproporcin se puede reducir parcialmente mediante la
combinacin de morfemas y la transferencia de significado, pero nunca se podr
eliminar. Adems, la transferencia de significado en s ya es una forma de polisemia.
(Wster, 1979/1998:137)
52
Vegeu lapartat 1.3.1.1.
61

____________________________________________________________________________________
La sinonmia i la polismia han estat diferentment considerades des del punt de vista de
la riquesa dexpressi i estil, segons si el marc s la llengua general o el discurs
especialitzat. La sinonmia s habitualment tractada com un dels principals mecanismes
de cohesi lxica53 que permet evitar un bon nombre de repeticions i, contrriament, en
els discursos especialitzats se sol considerar problemtica per a la comunicaci.
Igualment, la polismia ha estat considerada una imperfecci del lxic general de la
llengua i tamb com un recurs fonamental i indispensable (Bjoint, 1989:405); i
semblantment per al lxic especialitzat, com veiem en la segent citaci de Desmet:
Par exemple, Leibniz considrait que le caractre polysmique du vocabulaire gnral
tait une contrainte pour la pense scientifique. En revanche, les linguistes prterminologiques (cest--dire, avant le dveloppement des tudes terminologiques),
tablissent une corrlation entre le dveloppement dune culture et lenrichissement
polysmique des units (M. Bral). (Desmet, 1996:260)
En lextens article que el Gran Larousse de la Langue Franaise (GLLF) dedica a la

sinonmia es planteja aquesta relaci, situaci real i freqent de les llenges naturals,
que nega lideal de la univocitat en qualsevol dels seus sentits:
On peut imaginer une langue idale o chaque mot aurait un seul sens (monosmie),
lensemble des mots se partageant la description du monde rfrentiel sans
chevauchement ni reste (...) il ny aurait pas place pour la synonymie, puisque, de deux
mots recouvrant la mme aire de pense, lun, tant de trop, serait vou la
disapparition. Il nen est pas ainsi; la plupart des mots sont polysmiques, et leurs sens se
chevauchent souvent, plus ou moins largement (...). (GLLF, 1978:5.895)
En terminologia, el rebuig de la sinonmia i la negaci de la seva existncia tenen

l'origen, com hem vist en el captol anterior, en lenfocament teric que reben els termes
des d'una orientaci determinada (especialment en la concepci idealitzada del concepte)
i tamb en les funcions previstes per a aquesta disciplina, ms prescriptives que
descriptives.
Existeix un debat teric a lentorn de la relaci que mant la polismia amb
lhomonmia; Wster va considerar la polismia com un fenomen lexicolgic i
lhomonmia com un fenomen terminolgic:
53
Halliday i Hasan, per exemple, en el captol dedicat a la cohesi lxica de la seva obra Cohesion in
English (1976:274-292), fan mfasi en el fet que ls de sinnims o quasisinnims (o simplement paraules
prximes a nivell semntic) s un mecanisme de reiteraci que afavoreix la cohesi de manera important.
62

____________________________________________________________________________________
La polisemia es un caso de homonimia. La diferencia slo reside en el enfoque. Un

homnimo es un trmino que tiene la misma forma que otro, pero con un significado
diferente (...). Por consiguiente, un homnimo se forma cuando un trmino polismico se
divide en varios trminos individuales con significados distintos. (Wster,
1979/1998:138)
En la prctica terminogrfica, la polismia es resol sistemticament amb la separaci de

les diferents accepcions en diferents entrades dhomnims. Daquesta manera, la
polismia, convertida en homonmia, resulta artificialment una relaci no unvoca poc
problemtica en terminologia:
Cette caractristique (lhomonymie) se fonde sur lappartenance de tout terme un
groupe smantique donn de sorte que, sur le plan du discours, un terme constitue un
couple dnomination-notion clairement identifi par le contexte et qui, sur le plan
logique, trouve sa place dans une structure hirarchique notionnelle lintrieur dun
domaine donn. (Rondeau, 1984:20)54
Polismia i sinonmia comparteixen el fet de ser transgressions a la biunivocitat, per la

relaci que mantenen va ms enll perqu la polismia s una causa freqent de
sinonmia, com veurem en el captol que dediquem ms endavant a les causes de la
sinonmia: a mesura que es van modificant els lmits duna noci55, tendeix a ocupar
lespai, parcialment o totalment, daltres nocions, i a entrar en concurrncia sinonmica
amb les denominacions ja existents per a aquestes nocions.
54
Aquesta comprensi de lhomonmia s discutible des duna aproximaci semasiolgica a la

terminologia, per resulta ms explicativa que daltres basades en la idea indefinida i subjectiva de la
independncia semntica: La homonimia se da cuando un mismo trmino designa dos o ms conceptos
que sn semnticamente independientes uno del otro (Fedor de Diego, 1995:57).
55
Condamines i Rebeyrolle (1997) analitzen com aquest fenomen de la polismia s freqentment
provocat per diferents punts de vista.
63

____________________________________________________________________________________
2.2 Revisi de la noci de sinonmia des de la semntica

Com ja hem dit, abans de centrar-nos en lanlisi de la noci de sinonmia en
terminologia ens proposem de fer un breu reps dalgunes qestions fonamentals que
aquesta noci ha plantejat a la semntica, concretament a la semntica lxica.
Descartem, doncs, una revisi crtica exhaustiva de la bibliografia.
En primer lloc ens referirem a la definici de sinonmia; desprs, a la igualtat de
significat, el nucli de reflexi semntica sobre la sinonmia; en tercer lloc, als graus de
sinonmia; i finalment, a la dicotomia entre sinonmia de sistema i sinonmia de discurs.
2.2.1 Introducci
En la formaci etimolgica de la paraula sinonmia hi interv el mot grec noma, que
significa nom o mot; des duna perspectiva etimolgica, per tant, noms s pertinent
dutilitzar la paraula sinonmia per referir-se a la sinonmia lxica. En aquest treball
utilitzem sempre sinonmia en el sentit etimolgic, s a dir, per significar la sinonmia
lxica, nica sinonmia que estudiem.
A ms, prenem una perspectiva nicament sincrnica. La semntica diacrnica, que
estudia els canvis de sentit en el temps, i que pretn descobrir les condicions necessries
per a la realitzaci daquests canvis i tamb les causes i les conseqncies (lingstiques,
psicolgiques o externes), s un enfocament molt pertinent per a lestudi de la
sinonmia, ja que sovint la igualtat o desigualtat de significats en el pla sincrnic noms
es pot explicar amb el coneixement de lorigen del significat o dels estadis semntics
intermedis56. En aquest treball, per, hem pres un enfocament sincrnic perqu hem
prioritzat lanlisi de les relacions entre realitat, denominacions i significats.
2.2.2 Definici de sinonmia en semntica

Com a disciplina que socupa del llenguatge des del punt de vista del significat, la
semntica ha trobat en la sinonmia un dels seus principals camps destudi. En lgica i
en filosofia, la semntica socupa sobretot de les relacions que les expressions
lingstiques estableixen amb el mn real o possible a qu es refereixen i de les
condicions en qu aquestes expressions poden ser considerades verdaderes o falses. En
56
Recentment, Faulstich (en premsa) sha situat en lestudi diacrnic de la variaci terminolgica.
64

____________________________________________________________________________________
lingstica, en canvi, lmfasi se centra en la manera com el significat sestructura en les

llenges naturals (Prez Saldanya, 1998:292).
Des de la semntica, la sinonmia sha plantejat com un fenomen rarament existent si es
defineix de manera restrictiva:
tant donn limprcision du sens des mots et lintervention de valeurs affectives et
vocatrices, la synonymie parfaite est un tat rare et prcaire. Ne seront tenus pour
synonymes authentiques que les mots qui peuvent se substituer les uns aux autres
nimporte quel contexte, sans quil y ait le moindre changement dans la signification
objective et la nuance affective de lenonc. (Ullmann, 1959:180)
Lyons (1968:447-448) considera un error basar la sinonmia absoluta en lequivalncia

completa i en la intercanviabilitat total, ja que aquests dos criteris no estan
necessriament connectats; i afirma que una vegada saccepta aquesta premissa i
sabandona la idea tradicional segons la qual la sinonmia prov de la identitat de dos
sentits independentment determinats, el problema esdev molt ms simple. Prenent en
consideraci el significat descriptiu, Lyons proposa una nova definici de sinonmia,
dmplia acceptaci:
Our criterion for sameness and difference of sense will be made more directly
dependent upon the descriptive meaning of utterances; two or more expressions will be
defined to have the same sense (i.e. to be synonymous) over a certain range of utterances
if and only if they are substituable in the utterances without affecting their descriptive
meaning. (Lyons, 1977:202)
Des duna ptica cognitiva, Cruse (1986) critica alguns aspectes de la visi tradicional
de les relacions semntiques del lxic, i proposa operar directament en termes de
significat, i analitzar les relacions semntiques entre oracions paralleles en qu les
unitats lxiques estudiades ocupen posicions idntiques a nivell estructural. Segons
aquest autor, les relacions lxiques primries entre unitats sestableixen amb lanlisi de
les condicions de veritat (truth-condition) entre les oracions que les contenen. La
sinonmia plantejada des daquest punt de vista s denominada sinonmia cognitiva i
definida de la manera segent:
X is a cognitive synonym of Y if (i) X and Y are syntactically identical, and (ii) any
grammatical declarative sentence S containing X has equivalent truth-conditions to
another sentence S1, which is identical to S except that X is replaced by Y. (Cruse,
1986:88)
65

____________________________________________________________________________________
2.2.3 Igualtat de significat

Duna manera o una altra, la sinonmia implica la igualtat o identitat, o equivalncia,
o semblana, segons els autors i segons el grau de sinonmia de significat, per la
quantificaci i la caracteritzaci del significat s limitada. La imprecisi del significat,
que apareix expressada en la definici dUllmann que hem vist ms amunt s justament
la dificultat crucial que planteja lestudi de la sinonmia.
Per parlar de la igualtat de significat o igualtat de sentit, o de noci, o de concepte,
tamb segons els autors i lorientaci terica, cal establir prviament qu sentn per
significat, ja que per a alguns autors cal prendre en consideraci noms el significat
denotatiu (en la citaci de Lyons hem vist que es referia al significat descriptiu), i per
a daltres cal incloure-hi tamb la part connotativa (en la citaci dUllmann es fa
referncia explcita a les nuances affectives)57. Davant duna teoria de la significaci,
en qu el significat es desdobla en una part designativa que pot ser comuna amb altres
mots i una part connotativa prpia, i una teoria de la designaci, que estableix les
relacions entre el mn i els signes, alguns autors, com Rey-Debove, sinclinen per una
teoria de la designaci per abordar lestudi de la sinonmia:
La synonymie de mots nest donc envisageable dans une thorie de la signification,
cause des connotations, mme si lon sen tient aux connotations de contenu, ou lies au
contenu (...). On peut au contraire envisager des vrais synonymes dans une thorie de la
dsignation, dans la relation des signes aux choses, telle quelle est reprsente dans le
signifi dsignatif. (Rey-Debove, 1997:97)
La igualtat de significat sexplicaria, amb la imatge binria del signe lingstic de

Saussure, com la igualtat de conceptes, ents, el concepte, com la idea individual
inspirada a partir del referent. Des dOgden i Richards58, el signe es representa amb el
triangle que redistribueix els valors i incorpora el referent:
57
Lyons (1968:448-449) mant, a ms, una posici crtica davant de ls de la categoria afectiu si no t
a veure directament amb el significat que ell anomena descriptiu o cognitiu: A more important point is
the following. The distinction between cognitive and non-cognitive synonymy is drawn in various
ways by different authors. But in all cases it is cognitive synonymy which is defined first. No one ever
talks of words as being emotively, but not cognitively synonymous. This fact of itself would be
sufficient to suggest that emotive or affective, is being used as a catch-all term to refer to a number of
quite distinct factors which may influence the selection of synonyms on particular occasions or in
particular contexts. What is required is an account of these factors in terms appropriate to them. No useful
purpose is served by employing the undoubtedly relevant category of emotive (or affective)
connotations for anything that does not come within the scope of cognitive meaning. (Lyons,
1968:449).
58
The meaning of meaning (1923:11). Sembla que aquest triangle prov de Gomperz (1908) per
actualment se natribueix lautoria als lgics anglesos Ogden i Richards (1923). Posteriorment shan basat
66

____________________________________________________________________________________
THOUGHT OF REFERENCE
*CORRECT
Symbolises
(a causal relation)
*ADEQUATE
Refers to
(other casual relation)
..................................................
SYMBOL
Stands for
(an imputed relation)
*TRUE
REFERENT
Figura 2. Triangle semitic dOgden i Richards (1923).

Partint daquesta representaci del signe s pertinent la distinci entre teories de la
significaci i de la designaci, a propsit del pla en qu es considera que es dna la
sinonmia: relaci entre conceptes (o significats), estrictament entre denominacions, o
amb intervenci del referent.
Actualment59 es considera que la identitat del referent no indica necessriament
lexistncia de sinonmia on peut dsigner la mme persone en disant mon fils ou ce
gamin, pourtant gamin nest pas synonyme de fils (GLLF, 1978:5.895), per en
estudis de la sinonmia centrats en ls contextual, en qu els aspectes anafrics, per
exemple, adquireixen una importncia cabdal, s que es tendeix a considerar que la
igualtat del referent condueix a la sinonmia.
Es tracta, creiem, de distingir diferents tipus de sinonmia. Com a mnim cal fer la
distinci entre sinonmia referencial o sinonmia ontolgica per a la igualtat quant al
referent i quant a la referncia, quant a la relaci semntica entre una expressi
lingstica i lentitat del mn que designa, i sinonmia conceptual per a la igualtat quant
al concepte i la conceptualitzaci.
La igualtat de significat sestableix, des dun enfocament lgic, a partir de les tres
propietats necessries de lequivalncia matemtica: en primer lloc, la simetria (si x s y,
y s x, recprocament), en segon lloc la transitivitat (si x s y i y s z, x s z) i, en tercer
lloc, la reflexivitat (x s x, y s y, s a dir, igualtat a si mateix, univocitat de cada mot).
en el mateix triangle semntic Ullmann (1959), Knobloch (1956) i Baldinger (1959), entre daltres. A
lapartat 2.3.5 veurem com tamb shi basa Wster (1959-60).
67

____________________________________________________________________________________
Per a alguns lingistes, aquesta formulaci constitueix lexplicaci ms rigorosa de la

sinonmia:
En langue spcialise, cest dabord lquivalence mathmatique qui importe: un arbre
nest un arbre cames que si les deux dnominations sont interchangeables salva
veritate. (Lerat, 1995:85)
Linters de les expressions lgiques per a lanlisi de les relacions semntiques, en

aquest cas la sinonmia, resulta evident. Per s igualment cert que laplicaci per a
lestudi de casos concrets de sinnims planteja problemes que condueixen a la mateixa
insatisfacci elemental: com podem afirmar que x s y?
2.2.4 Graus de sinonmia

A Lexical Semantics, Cruse (1986) enceta el captol sobre sinonmia partint del que
anomena dues intucions semntiques robustes en relaci a la sinonmia:
The first is that certain pairs of groups of lexical items bear a special sort of semantic
resemblance to one another. (...) The second intuition is that some pairs of synonyms are
more synonymous than other pairs. (Cruse, 1986:265)
Efectivament, lexistncia de la sinonmia i dels diferents graus s en general tan

intutivament clara com difcilment demostrable. Sembla evident que en lestudi
daquesta relaci semntica, lestabliment de diferents graus i tipus permet avanar ms
en la descripci lingstica que no pas la recerca dun o diversos parmetres terics per
determinar la sinonmia. El punt on cal situar la semblana necessria entre les unitats
estudiades s el que sentn com laspecte crucial en la discussi semntica i filosfica
sobre la sinonmia: en un extrem, la identitat tautolgica, en qu no t sentit considerar
la sinonmia i, en laltre, una semblana tan feble que tampoc t sentit de ser
considerada.
La notion de synonymie vhicule celle didentit de signification. On peut concevoir
lidentit de manire plus ou moins restrictive. Il existe une forme purement tautologique
de lidentit, dans laquelle A est A constitue lexpression mme de lidentit soi.
Cette forme ne saurait concerner la synonymie qui est une relation entre deux
expressions (termes ou phrases) poses comme distinctes lune de lautre et dans laquelle
joue fond la dialectique du mme et de lautre. Aussi ce ne peut tre que dans le cadre
dune conception affaiblie de lidentit que la notion de synonymie peut faire sens. On
pourrait tre tent de parler alors simplement dune similitude ou dune ressemblance
59
Ls que feia Aristtil (Organon, Categories) de ladjectiu sinnim estava situat en la relaci entre els
mots i les coses i ho aplicava inicialment a les coses, tot i que posteriorment va passar a aplicar-ho als
68

____________________________________________________________________________________
plus ou moins vague entre les significations attachs chacune des expressions dites
synonymes, mais ce serait sans doute aller trop loin dans laffaiblissement de la relation
didentit et oublier que dans une relation de synonymie est pose la marque dune
galit. (Rossi, 1997:105)
Una de les classificacions de sinnims ms esteses i completes segons el grau de

sinonmia s la de Lyons (1981:50-51). Estableix una primera distinci entre sinnims
plens (fully synonyms), totals (totally synonyms) i complets (completely synonyms).
Defineix els sinnims plens com aquells que tenen tots els significats idntics; els
sinnims totals com aquells que sn sinnims en tots els contextos i els sinnims
complets com aquells que sn idntics en totes les dimensions rellevants del significat.
A partir daquesta primera distinci, Lyons distingeix els sinnims absoluts (noms
aquells sinnims que sn al mateix temps sinnims plens, totals i complets), els
sinnims parcials (noms compleixen una o dues daquestes condicions) i els sinnims
aproximatius o quasisinnims (els que tenen un significat ms o menys similar per no
idntic). La majoria de les denominacions especfiques en qu Lyons basa les seves
distincions es troben indistintament usades en els autors posteriors60.
2.2.4.1 Sinonmia absoluta

La sinonmia absoluta, tal com lacabem de veure definida per Lyons i com la trobem
definida per altres semantistes61, s prcticament inexistent i aquesta s la conclusi a
qu arriben la majoria dautors:
One thing becomes clear once we begin a serious quest for absolute synonyms, and that
is that if they exist at all, they are extremely uncommon. (Cruse, 1986:270)
Lnica excepci sistemtica a aquesta conclusi s la que fa referncia al fet que en els
llenguatges despecialitat s que s possible una sinonmia absoluta, pel fet que en el
llenguatge especialitat t preponderncia laspecte denotatiu del terme.
Or, dans la plupart des cas, il est impossible daffirmer que deux mots soient
interchangeables tous gards. Seuls des termes techniques clairement dfinis et qui ne
figurent que dans un nombre limit de contextes connaissent une synonymie intgrale
(...). (Ullmann, 1959:180)
noms i no a les coses (Rey-Debove, 1997:91).

60
Per exemple, sinonmia absoluta se sol igualar a sinonmia plena, a sinonmia total o a sinonmia
completa.
61
Vegeu la citaci dUllmann a lapartat 2.2.2.
69

____________________________________________________________________________________
Una de les raons ms importants que explica la inexistncia de la sinonmia absoluta s

el principi deconomia lingstica que guia els parlants i que els porta a considerar que
els mots diferents han de significar coses diferents62.
Le principe dconomie soppose la coexistence de synonymes absolus; quand le
hasard de la gense ou des glissements de sens amne deux mots exprimer
concurremment un mme signifi, lun des deux est condamn disparatre (...), ou se
cantonner dans un certain registre, ou changer de sens. (GLLF, 1978:5.895)
Segons Gauger (1970:150) aquesta idea ja era usual durant el segle passat, com es pot
veure en lssai de smantique de Michel Bral (1897), en qu safirma que la sinonmia
absoluta soposa a la llei de repartici: involuntriament, els parlants es basen en la
concepci que els mots diferents signifiquen coses diferents i per lacci daquest
sentiment intutiu, sobt de manera natural una distribuci diferent dels trets semntics
dels diferents sinnims.
s evident, per, que a banda daquest fenomen de repartici, la sinonmia absoluta
tamb es resol amb la desaparici duna forma a favor duna altra:
Nous avons vu plus haut que la synonymie intgrale rpugne au sentiment linguistique.
On la rsoudra donc en rpartissant entre les synonymes les diverses nuances de leur
signification commune. (...) Il arrive frquemment quun terme se trouve supplant par
un synonyme rival. Lissue du conflit dpendra de diverses circonstances. Chaque fois
que la vitalit smantique dun mot baisse, il risque de seffacer devant des concurrents
plus robustes. (Ullmann, 1959:185-186)
2.2.4.2 Sinonmia parcial i aproximativa

Com hem vist, segons Lyons (1981) la sinonmia esdev parcial quan alguna de les
accepcions de la paraula (en mots polismics) no s idntica, o b quan la
intercanviabilitat no s possible en tots els contextos, o b quan hi ha diferncies en
alguna de les dimensions del significat.
Si tenim en compte que la majoria de paraules sn polismiques i que normalment el
conjunt daccepcions dun mot no coincideixen amb el conjunt daccepcions dun altre
mot, i que s igualment improbable trobar unitats intercanviables en qualsevol context i
que sadiguin en la totalitat de les dimensions del significat inclosos els aspectes de
62
Aquesta hiptesi presumiblement resultaria demostrada amb treballs de carcter diacrnic.
70

____________________________________________________________________________________
connotaci rellevants, hem de concloure que la sinonmia parcial s el grau de

sinonmia ms freqent.
Alguns autors estableixen els graus de sinonmia a partir de menys parmetres, de
manera que la sinonmia absoluta sembla ms probable simplement perqu s menys
definida. Duchacek (1967 citat a GLLF 1978:5.896), per exemple, distingeix noms dos
graus de sinonmia: sinonmia perfecta, quan tots els elements de sentit coincideixen, i
sinonmia aproximativa o quasisinonmia, quan noms hi ha coincidncia duna part dels
elements. I Dubois (1994) estableix els graus de sinonmia noms sobre la base de la
distinci entre connotaci i denotaci: els sinnims complets presenten una coincidncia
en el contingut denotatiu i en el connotatiu, i els sinnims incomplets coincideixen quant
a la denotaci i no quant a la connotaci:
Le concept de synonymie complte est li la distinction quon fait entre le sens
cognitif et le sens affectif. La pratique de la langue met en jeu dun ct lentendement,
de lautre limagination et les motions: les mots de la langue quotidienne, la
diffrence du vocabulaire scientifique et technique, sont chargs dassociations
affectives (connotations) en dehors de leur sens purement dnotatif. (...) Dune manire
gnrale, et pour des raisons pdagogiques, on sintresse une synonymie incomplte,
limite la denotation. On considre comme synonymes des mots de mme sens cognitif
et de valeurs affectives diffrentes. (Dubois, 1994:465)
En relaci a la distinci de sinnims segons el grau de sinonmia, Cruse (1986:265-291)

fa aportacions interessants. Planteja els graus necessriament en forma descala (o de
cercles concntrics) i estableix la necessitat dun punt fix per poder-la dissenyar. Encara
que per raons metodolgiques el punt que sestableix per a aquest tipus descales s el
punt mnim, en lanlisi de la sinonmia aix no sembla possible ja que el punt mnim
sembla ms imprecs encara que el de mxima sinonmia. Per tant, Cruse proposa un
contnuum de sinonmia en qu el punt de partida s la sinonmia absoluta i, per tant,
lescala reflecteix la diferenciaci de sinnims.
En la part ms baixa de lescala trobem el que ell anomena sinnims cognitius (cognitive
synonyms), amb un punt final representat per la sinonmia absoluta, i a la part alta
trobem els plesinims (plesionyms) que acaben en la no-sinonmia. La diferenciaci
entre sinnims cognitius i plesinims reposa sobre les condicions de veritat de les
oracions:
Plesionyms are distinguished from cognitive synonyms by the fact that they yield
sentences with different truth-conditions: two sentences which differ only in respect of
plesionyms in parallel syntactic positions are not mutually entailing, although if the
71

____________________________________________________________________________________
lexical items are in a hyponymous relation there may well be unilateral entailment.
(Cruse, 1986:285)
I la diferenciaci entre plesinims i no-sinnims parteix de la distinci entre els trets

semntics subordinats (subordinate semantic traits) i els trets capitals (capital traits)63:
Cruse adverteix una tendncia en el fet que quan es produeix una diferncia en els trets
subordinats, la probabilitat de trobar plesinims s alta i que quan la diferncia s en els
trets capitals, la situaci s normalment de no-sinonmia. Aix doncs, els plesinims de
Cruse estarien relacionats amb el tercer grau de sinonmia, sinonmia aproximativa o
quasisinonmia, que daltres autors identifiquen sobre la base de la no identitat
denotativa.
Cruse analitza nombrosos exemples per illustrar i justificar la seva proposta descala de
sinonmia, per tamb aporta contraexemples que el porten a concloure la impossibilitat
de determinar les zones intermdies i de trobar criteris taxatius per establir els graus de
sinonmia. No obstant aix, t la virtut dexplorar i proposar nous conceptes i criteris per
analitzar els nivells de sinonmia que van ms enll dels existents.
2.2.5 Sinonmia i intercanviabilitat contextual

La noci dintercanviabilitat contextual (o substitubilitat o permutabilitat, segons els
autors) apareix de manera recurrent com a parmetre per a lestabliment de la igualtat
semntica i, en definitiva, per a la definici de la prpia noci de sinonmia. Hem vist
que segons Ullmann la intercanviabilitat ha de donar-se en qualsevol context, i que
segons Lyons la intercanviabilitat sha de donar en un determinat mbit denunciats (els
sinnims intercanviables en tots els contextos sn un tipus concret de sinnims, que
Lyons denomina sinnims totals). Hem pogut veure que tamb Cruse recorria a la
intercanviabilitat entre oracions paralleles com a factor per a lestabliment de la
sinonmia.
Lanlisi de la sinonmia de discurs (o de parla), que sestableix sobre la base de la
intercanviabilitat en un context determinat, resulta ms fcilment abordable que la
sinonmia de sistema (o de llengua), basada en una hipottica intercanviabilitat en
qualsevol context64. s evident que en el primer cas es poden identificar exemples de
63
Els trets capitals sn, segons aquest autor, els trets semntics centrals i els trets subordinats sn trets
semntics perifrics o menors.
64
Le phnomne de la synonymie nest comprhensible que si lon distingue les synonymes apparaissant
dans des noncs concrets (Sprachusserungen), et les synonymes considers comme des lments non
actualiss de la langue (Sprachbesitz). En dautres termes: il faut mettre la base une distinction
72

____________________________________________________________________________________
sinonmia absoluta i que les afirmacions sobre la inexistncia de la sinonmia absoluta

shan de centrar en la sinonmia de sistema, com observen diversos autors:
La complte identit de contenu est un phnomne de la parole (performance), elle
nest pas un phnomne de la langue (competence). Dans la langue il ny a que la
similitude qui peut tre plus ou moins grande. (Gauger, 1970:158)
La synonymie peut avoir deux acceptions diffrentes: ou bien deux termes sont dits
synonymes quand ils ont la possibilit de se substituer lun lautre dans un seul nonc
isol (...); ou bien deux termes sont dits synonymes (synonymie absolue) quand ils sont
interchangeables dans tous les contextes, et alors il ny a pratiquement plus de vritables
synonymes (...). (Dubois, 1994:465)
Dubois afirma que en lestudi dels sinnims, lanlisi contextual s molt ms pertinent
que en lestudi daltres relacions de sentit com poden ser lantonmia i la hiperonmia,
precisament pel fet que sovint en context es neutralitzen les oposicions entre mots
(Dubois, 1994:465). Tamb arriba a la mateixa conclusi Duquet-Picard desprs
destudiar les possibilitats danlisi dels sinnims fora de context:
Puisque, de par leur caractre polysmique, les mots ont peu de sens (ou en ont trop...)
en dehors dun contexte donn, il nous faut conclure que la notion de contexte, en langue
gnrale, est essentielle lidentification dune relation synonymique entre deux units
lexicales. (Duquet-Picard, 1986:38)
Atesa la dificultat terica, ms que intutiva, de determinar la igualtat de significat, sn

diverses les opcions que se solen proposar per objectivar aquesta avaluaci. Com ja hem
vist, per a lanlisi de la sinonmia en discurs, nica sinonmia analitzable segons alguns
autors, la intercanviabilitat contextual s la via ms factible. Per a la sinonmia del
sistema cal recrrer a lanlisi de trets semntics a partir de les definicions, tenint en
compte, per, que una major presncia de trets semntics comuns no implica
necessriament un grau elevat de sinonmia, ja que s necessari, a ms, que el nivell de
contrast sigui molt baix65 (Cruse, 1986:266). Lopci de lanlisi componencial s una
via que permet caracteritzar els sinnims en la mesura que les unitats contenen els
mateixos trets definitoris; aquesta opci parteix de propostes anteriors com la
descomposici del semema ents com a significat global, en semes, entesos com els
elements individuals del semema (Pottier, citat a GLLF, 1978:5.896). En aquesta idea es
basa tamb Cruse que, com hem vist, diferencia els trets centrals dels perifrics66 i
analogue celle de Saussure entre parole et langue o celle de Chomsky entre performance et
comptence. (Gauger, 1970:151)
65
Cruse es refereix al fet que els hipnims comparteixen un gran nombre de trets semntics i poden diferir
noms en un, en el qual contrasten.
66
I tamb es recupera aquesta distinci en la lingstica cognitiva per a la noci de prototip.
73

____________________________________________________________________________________
trasllada el problema a lestabliment de qu considerarem semblances necessries i

diferncies permeses.
2.3 Revisi de la noci de sinonmia des de la terminologia

Una vegada presentades algunes de les qestions fonamentals sobre la noci de
sinonmia, ens proposem de centrar-nos en lanlisi de la sinonmia en terminologia.
Dediquem una part inicial daquest apartat a la noci de sinonmia a partir de lestudi
dalgunes definicions, una segona part a lexamen de les diferents condicions que es
tenen en compte per a lexistncia de la sinonmia, i una tercera part a la revisi
bibliogrfica sobre els graus de sinonmia en terminologia i sobre lestudi de la
sinonmia en context i fora de context.
2.3.1 Introducci
En la bibliografia existent sobre terminologia i llenguatges despecialitat, la sinonmia
com a fenomen (anlisi de les causes, de les conseqncies, dels graus, dels tipus, etc.)
ha estat ms mpliament estudiada que la prpia noci de sinonmia, per a la qual hem
pogut documentar un conjunt restringit per suficient de definicions explcitament
formulades.
Aix com en el primer captol hem fet un reps del tractament que sha donat a la
variaci en terminologia des de tres grans orientacions (estandarditzaci, normalitzaci i
descripci) i ens hem centrat especialment en el nivell dacceptabilitat del fenomen, a
continuaci volem analitzar com sentn i es defineix la noci de sinonmia des
daquestes tres grans orientacions.
2.3.2 Sobre la definici de sinonmia
2.3.2.1 La definici de sinonmia des de lestandarditzaci terminolgica

Podem afirmar que Wster i els seus seguidors representen lopci ms homognia i
sistemtica quant a la definici de sinonmia ja que es redueix aquest fenomen a la
identitat de concepte. Resulta obvi que per a la TGT, ats el seu carcter estrictament
onomasiolgic i ats que, com hem vist en el primer captol, la sinonmia s considerada
74

____________________________________________________________________________________
la ms perillosa de les ambigitats lingstiques pels problemes que pot comportar en la

comunicaci, aquesta s la definici ms vlida i que ms clarament sinsereix en els
diversos fonaments de la teoria.
Aquesta identitat del concepte, que a Wster67 no trobem expressada en forma de
definici per s en forma de parfrasis del fenomen de la sinonmia, i que, en canvi, ja
apareix en forma de definici en els seus seguidors68, sexigeix explcitament per als
diversos termes sinnims (els subratllats de les citacions segents sn nostres):
2 o ms trminos de la misma lengua que designan exactamente el mismo concepto. La
base es pues la identidad de concepto. (Felber i Picht, 1984:215)69
Ds quil existe, pour une notion unique, au moins deux termes dans une langue, cest-dire ds que tous les caractres de cette notion peuvent tre considers comme
identiques dans les diffrents termes, on parle de termes synonymiques. (Dahlberg,
1981:259)
Felber i Picht (1984), per, formulen altres definicions de sinonmia en la mateixa obra
palabras con significado equivalente (sinnimos) (1984:21) i cuando a un concepto le
corresponden dos o ms denominaciones que, por lo tanto, se pueden intercambiar
arbitrariamente (1984:160). Duna banda, com podem veure, en aquestes definicions es
parla de concepte per tamb de significat, i sel qualifica dequivalent i no pas
didntic, caracterstiques amb les quals els autors sallunyarien de lespecificitat
terminolgica. Daltra banda, sintrodueix tamb la idea de la intercanviabilitat, per
tendim a interpretar-ho, davant del dubte i per coherncia amb les altres definicions de
qu disposem tant de Felber com de Picht, com una intercanviabilitat a nivell de sistema
i no de discurs.
Wster va dedicar una part important de la seva activitat al desenvolupament de normes
internacionals destandarditzaci per a la terminologia a lOrganitzaci Internacional
dEstandarditzaci (ISO); la coincidncia, doncs, de la definici de sinonmia que
67
Por lo tanto, no debera haber denominaciones ambiguas (homnimos y polisemia), ni denominaciones

mltiples para un mismo concepto (sinnimos). (Wster, 1979/1998:137)
68
Synonymy: term - concept assignment, in which two or more different terms are assigned to one
concept. (Felber, 1984:185)
69
Trobem la mateixa definici a la versi anglesa de Picht i Draskau (1985:101): 2 or more terms from
the same language designate exactly the same concept. The essential factor here is the identity of
concept.
75

____________________________________________________________________________________
trobem a la norma ISO 1087-199070 no s casual Relation between designations

representing only one concept in one language .
En els treballs provinents de lanomenada Europa de lEst, tant en els de lantiga Uni
Sovitica com en els de lantiga Txecoslovquia, observem una comprensi del fenomen
de la sinonmia, a partir de com el trobem definit, menys homogeni que el que acabem
de veure per a lEscola Vienesa. Natanson, per exemple, representant del corrent
terminolgic de Moscou, defineix la sinonmia de manera idntica a la que hem vist en
el grup anterior: un phnomne consistant en lattribution de plusieurs termes au mme
concept. (Natanson, 1981a:54). En canvi, Ahmanova, un dels terics ms representatius
del pensament terminolgic de la Uni Sovitica, i tamb del mateix corrent
terminolgic, dna una definici molt ms complexa, en qu shi tenen en compte els
aspectes connotatius i estilstics dels termes:
SYNONYMIE. Concidence en signification essentielle (le plus souvent, avec la
conservation des diffrences quant aux nuances et la caractristique stylistique) des
mots, des morphmes, des locutions, des units phrasologiques, etc. (...)
SYNONYMES. (Les mots de la mme signification) (...) Ce sont les membres du mme
groupe thmatique (...) qui: a) appartiennent une mme catgorie du discours et b) sont
tellement rapprochs au point de vue de leurs significations que leur emploi correct dans
le discurs ncessite la connaissance prcise des nuances smantiques qui les
diffrencient et de leurs proprits stylistiques. (Ahmanova, 1966, citat a Natanson,
1981a:50)
Aquest no s un fet allat; des duna perspectiva ms moderna, Irgl tamb sallunya, en
la definici de sinonmia, de la visi del concepte com una entitat ideal, allada i
universal, i ms aviat el situa dins del context per interpretar-lo. Irgl, a ms, considera la
proximitat, i no pas la identitat, del contingut.
I will mention the well-known three basic characteristic features of lexical synonyms:
1. They are lexical items with the same or nearly the same meaning. 2. They may be
defined (wholly or almost wholly) in the same terms. 3. They may be interchangeable
within limits. (Irgl, 1987:275)
2.3.2.2 La definici de sinonmia des de la normalitzaci terminolgica

Quebec s un dels contextos on ms sha treballat en terminologia, arran del procs de
normalitzaci lingstica i s, en conseqncia, un dels llocs on la sinonmia ha estat
70
Les definicions de sinonmia que trobem en les guies metodolgiques dorganismes de normalitzaci
terminolgica sn deutores daquesta norma: Sentn per termes sinnims aquells que designen
exactament la mateixa noci. (Termcat, 1990:76)
76

____________________________________________________________________________________
objecte duna discussi ms profunda i mplia71; aquest s segurament un dels factors

pels quals la sinonmia s vista de manera ms heterognia. Aix, per exemple, trobem
autors que defineixen la sinonmia des del mateix punt de vista didentitat del concepte
que hem observat des de lestandarditzaci terminolgica:
une mme notion exprime par plus dune dnomination (Duquet-Picard, 1986:131)
La synonymie, rappelons-le, consiste avoir plusieurs termes pour une notion.
(Nakos, 1986:6)
Le terme synonymique est lexistence, pour une notion unique, dau moins deux termes
dans une langue, cest--dire que tous les caractres de cette notion peuvent tre
considrs comme identiques dans les diffrents termes. (Landry, 1983:269)
Observem, per, que la majoria de definicions que trobem en aquest grup se separen del
plantejament de la teoria clssica de la terminologia, i sacosten molt ms a la
lingstica, ja que van ms enll de basar-se en la identitat del concepte i sobren cap a la
noci ms mplia de significat, als aspectes ds i de connotaci.
Corbeil (1983:7) considera indispensable que els termes siguin en s i intercanviables en
el mateix enunciat, i Duquet-Picard i Dion proposen una de les definicions ms
restrictives, en fer explcit un nombre elevat de condicions:
En langue de spcialit, il y a synonymie quand, dans une mme langue et dans un
mme rseau notionnel, une mme notion peut tre dsigne par deux ou plusieurs
dnominations de formes diffrentes interchangeables ou substituables lune lautre
sans modifier le sens de lnonc. (Duquet-Picard i Dion, 1983:230)
Una expressi diferent de la definici de sinonmia dins daquest mateix context s la

que aporta Kocourek, un dels autors que ms ha reflexionat sobre la noci de sinonmia
(196872, 1983 i 1991), quan planteja que els termes sinnims sn intercanviables en la
posici del definit de la mateixa definici.
I have proposed to define synonymous terms roughly as terms interchangeable in the
definiendum position of the same definition (Kocourek, 1968:133)
Els aspectes ds i de conceptualitzaci tamb sn tinguts en compte en obres de

caracterstiques molt diferents per dins el mateix marc de la normalitzaci lingstica;
aix, per exemple, el Vocabulaire systmatique de la terminologie de Boutin-Quesnel
71
La relaci entre sinonmia i normalitzaci terminolgica s particularment estreta perqu la gesti de la

sinonmia s una de les tasques principals de la normalitzaci terminolgica.
77

____________________________________________________________________________________
defineix la sinonmia com Chacun des termes dune langue donne qui dsignent une
mme notion et qui se situent un mme niveau de langue ou un mme niveau de
conceptualisation (...) (Boutin-Quesnel, 1985:21).
2.3.2.3 La definici de sinonmia des de la descripci terminolgica

En aquest ltim apartat revisem les definicions de sinonmia dautors que hem volgut
presentar conjuntament perqu comparteixen una orientaci terminolgica descriptiva,
per com veurem no es tracta ni dun grup homogeni ni especialment rellevant quant a la
definici de la sinonmia.
Lopci de definir la sinonmia a partir de la identitat de concepte s la que trobem
tamb en representants del Corrent de traducci, tant a Gran Bretanya com al Canad: a
set of terms designating a given concept (Sager et al., 1980:82); Synonyms are defined
as two or more terms from the same language representing the same concept (Rogers,
1997:217); plusieurs termes dsignent une mme notion (Dubuc, 1992:81).
En canvi, des de plantejaments terminolgics amb una orientaci ms lingstica,
observem que, a banda del concepte (tamb aqu plantejat duna manera ms mplia,
com el significat de les unitats terminolgiques), es tenen en compte les condicions ds.
En sentit estricte, la terminologia noms considera sinnimes les unitats formals
semnticament equivalents que pertanyen a una mateixa llengua histrica; i, dins
daquesta, a la mateixa varietat formal. Les formes sinnimes de denominaci dun
concepte, per, no sempre responen a patrons de relaci absoluta dequivalncia, sin
que mostren una variada gamma de casos... (Cabr, 1992:201)73
termes qui remplissent deux conditions: celle de lidentit du rfrent dans le cadre
dune identit dindexation plus lidentit des conditions dutilisation. Si les deux termes
nont pas exactement les mmes conditions demploi, lun est la variante de lautre.
(Gouadec, 1990:56)
Encara que tamb podem trobar-ne daltres en qu laspecte determinant s la identitat

del concepte:
(...) pluralit linguistique (lexicale ou syntagmatique) des designations dune mme
notion (dun mme concept) dans un mme systme (Rey, 1983:305)
Indeed, typically synonyms are words with similar, but not identical, meanings. When
two expressions are used to designate exactly the same concept we can then -and only
then- think of them as synonymous terms. (Riggs, 1981:596)
72
Synonymy is used broadly as sameness of sense in different linguistic forms. (Kocourek, 1968:131)
Actualment, i com ja hem vist en el captol anterior, Cabr ha analitzat el fenomen de la variaci amb
una perspectiva ms mplia.
73
78

____________________________________________________________________________________
2.3.2.4 Quadre de resum

A partir de les definicions que acabem de veure hem elaborat un quadre de resum (vegeu
taula 2) que ens pot servir per facilitar la comprensi de les diverses aproximacions a la
noci de sinonmia i per establir quines sn les condicions necessries per poder parlar
de sinonmia, aspecte que analitzem a lapartat 2.3.3.
En la primera columna daquesta taula, hi consten els noms dels autors de les definicions
per ordre alfabtic amb indicaci de lany en qu s formulada la definici, i a
continuaci hem creat cinc caselles referents als diferents continguts de les definicions74:
concepte, intercanviabilitat, connotaci, rea i llengua. Observem que la primera
columna, concepte, s lnica que apareix plena en tots els casos; la igualtat del concepte
(anomenat tamb noci, significat, sentit o referent, segons lautor i lorientaci) s
considerada explcitament imprescindible.
La intercanviabilitat en el context o en els contextos apareix noms en un nombre redut
de casos i sempre es combina amb la identitat de significat. La referncia a la
intercanviabilitat, per, de vegades s ambigua: observem una confusi aparent entre
intercanviabilitat i substitubilitat, una oposici entre la intercanviabilitat en un context o
en tots els contextos i, finalment, lambigitat dalguns enunciats (com a Felber i Picht:
se pueden intercambiar arbitrariamente o Irgl: interchangeable within limits).
Els aspectes de connotaci apareixen en menys de la tercera part de les definicions, i hi
observem una gran heterogenetat quant als tipus de connotacions a qu fa referncia
cada autor: lestil, el nivell de llengua, el nivell de conceptualitzaci, la motivaci, etc. I,
finalment, en pocs casos es fa referncia explcita, en les definicions, al fet de pertnyer
a la mateixa rea temtica i, en canvi, el fet que la sinonmia shagi de donar dins duna
mateixa llengua torna a ser una condici important per a molts autors.
concepte
Ahmanova
(1966)
concidence de
signification
essentielle
intercanviabilitat connotaci
rea
llengua
mme
conservation des
diffrences quant groupe
aux nuances et la thmatique
caractristique
74
A la taula noms shan tingut en compte les informacions que apareixien en ms de dos autors; de la
lectura de les definicions es desprenen encara altres parmetres importants (per menys freqents) per a
lestabliment de la sinonmia: Ahmanova, per exemple, estableix que la sinonmia sha de donar entre
formes de la mateixa categoria gramatical; i Irgl i Kocourek condicionen la sinonmia al fet que els
diferents termes es defineixin de manera igual o prcticament igual.
79

____________________________________________________________________________________
BoutinQuesnel
(1985)
dsignent une
mme notion
Cabr
(1992)
semnticament
equivalents
Corbeil
(1983)
renvoient la
mme notion
Dahlberg
(1981)
notion unique /
tous les
caractres de
cette notion
peuvent tre
considers
comme
identiques
sens
rigoureusement
identiques
une mme notion
De Bess
(1974)
Dubuc
(1992)
DuquetPicard
(1986)
DuquetPicard i
Dion (1983)
Felber
(1984)
Felber i
Picht
(1984)
Gouadec
(1990)
Irgl
(1987)
ISO
(1990)
Kocourek
(1968)
stylistique
mme niveau de
langue, mme
niveau de
conceptualisation
mateixa varietat
formal
exactement
interchangeables
dans le mme
enonc
mateixa
llengua
histrica
mme
code
mme norme,
mme infralecte
dans une
langue
mme situation
langue
technique
une mme notion
mme notion
interchangeables
ou substituables
mme
reseau
notionnel
mme
langue
one concept
identidad de
concepto /
significado
equivalente
identit du
rfrent dans le
cadre didentit
dindexation
same or nearly
the same
meaning
representing only
one concept
sameness of
sense
misma
lengua
se pueden
intercambiar
arbitrariamente
identit des
conditions
dutilisation
interchangeable
within limits
in one
language
terms
interchangeable in
80

____________________________________________________________________________________
the definiendum
position of the
same definition
Landry
(1983)
Nakos
(1986)
Natanson
(1981a)
PichtDraskau
(1985)
Rey
(1983)
notion unique /
tous les
caractres de
cette notion
peuvent tre
considrs
comme
identiques
une notion
dans une
langue
mme concept
exactly the same
concept
mme notion /
mme concept
Riggs
(1983)
exactly the same

concept
Rogers
(1997)
representing the
same concept
Sager et al.
(1980)
Termcat
(1990)
Wster
(1979/1998)
a given concept
dans un
mme
systme
from the
same
language
exactament la
mateixa noci
un mismo
concepto
Taula 2. Definicions de sinonmia en terminologia.
2.3.3 Condicions per a lexistncia de la sinonmia

Les diferncies en les definicions de sinonmia que hem analitzat tenen a veure
especialment amb el nivell de restricci daquesta noci i amb la distncia respecte dels
plantejaments que hem vist per a la semntica. Les definicions que aparentment
presenten un grau menor de restricci (definicions ms acostades a lorientaci de la
terminologia clssica, per a les quals lnica condici s la identitat del concepte), sn
81

____________________________________________________________________________________
en realitat les ms restrictives perqu la resta de condicions estan implcitament o

explcitament negades pel model.
Pensem que la noci de sinonmia es pot plantejar com un contnuum, si sordenen i
quantifiquen els parmetres i sanalitzen les definicions amb tots els seus implcits, per
perqu aquesta anlisi bibliogrfica resulti ms operativa simplifiquem el contnuum i el
segmentem en dos grans blocs segons si sestableixen com a condicions noms
parmetres lingstics o tamb pragmtics, dacord amb Cabr (1992):
Daltres vegades, dues denominacions sinnimes noms ho sn sobre la base exclusiva
de les condicions lingstiques, per no de les pragmtiques. Aix, tenim alguns casos en
qu les dues unitats sinnimes pertanyen a registres diferents duna mateixa llengua.
(Cabr, 1992:202)
Entenem per condicions lingstiques la diversitat en la forma o denominaci i la

igualtat de la denotaci, i entenem per condicions pragmtiques aquelles lligades a ls,
normalment referides a aspectes connotatius, en sentit ampli, del significat. En aquest
apartat, comencem amb la presentaci dunes condicions de carcter previ i desprs ens
centrem en lanlisi de les condicions lingstiques. Desenvolupem lanlisi de les
condicions pragmtiques en lapartat 2.3.6 relatiu als graus de sinonmia en
terminologia.
La sinonmia, entesa com la igualtat de significat, pot produir-se en nivells inferiors a la
paraula (bsicament a nivell de morfemes) i tamb a nivells superiors (entre parfrasis,
frases, pargrafs i encara en unitats superiors de text). En aquest treball, com ja hem dit,
ens centrem en la sinonmia lxica.
2.3.3.1 Un mateix sistema semitic

En els diferents textos analitzats provinents dorientacions ms clssiques de la
terminologia no es considera necessari que dues o ms unitats pertanyin al mateix
sistema semitic per poder-les considerar sinnimes. Ben al contrari, en els textos ms
clssics (Wster, 1979/1998:126; Felber, 1984:186; Felber i Picht, 1984:215; Picht i
Draskau, 1985:101) trobem un exemple de sinonmia que inclou una frmula qumica:
table salt, sodium chloride, NaCl i common salt, fet que sexplica per la tendncia de
lescola wsteriana a veure els termes ms com unitats artificials que no pas com
paraules de la llengua.
82

____________________________________________________________________________________
Des daltres perspectives ms lingstiques, en canvi, es considera que davant la

diferncia de sistema semitic cal parlar dequivalncia i no pas de sinonmia. Lerat
(1995), per exemple, no considera les frmules qumiques com a sinnims de les
respectives denominacions en llenguatge natural pel funcionament lingstic especial de
les frmules:
Une formule comme H2O ne peut tre considere comme synonyme deau mais
seulement comme son appellation chimique, dans les limites de la smiotique propre
cette discipline, car H2O ne comporte pas de morphmes et naccepte pas la
dtermination par un article. (Lerat, 1995:49)
2.3.3.2 Un mateix sistema lingstic

Com hem pogut veure a la taula 2, molts autors afirmen explcitament que la sinonmia
noms existeix dins dun mateix sistema lingstic (Cabr, 1992; Corbeil, 1983;
Dahlberg, 1981; Duquet-Picard i Dion, 1983; Felber i Picht,1984; ISO,1990; Landry,
1983; Rey, 1983). Es considera, doncs, que la sinonmia s un fenomen intralingstic, i
que la relaci digualtat semntica interlingstica s, com acabem de veure tamb per
als diferents sistemes semitics, lequivalncia.
Kocourek (1968:132; 1983:254; 1991b:190) es refereix a la igualtat entre significats
per en sistemes lingstics diferents com un tipus de sinonmia que anomena
interlingstica:
synonymie
interlinguistique,
entre
termes
htroglosses
dits
quivalents terminologiques (=termes quivalents) (Kocourek, 1983:254). Diversos

autors, per, han criticat aquesta denominaci i nhan proposat daltres; la ms habitual
s equivalncia, com ja hem dit, per tamb sha suggerit traducci i isonmia (els
subratllats sn nostres):
Enfin, relativement la synonymie en terminologie compare ou synonymie
interlinguistique, il nous semblerait plus adquat de parler de termes quivalents quand
deux ou plusieurs langues sont mises en parallle; la notion de synonymie ne devrait
sappliquer qu lintrieur dune mme langue. (Duquet-Picard i Dion, 1983:230)
(...) la synonymie na dexistence quau sein dun mme systme linguistique: quand
cette condition nest pas remplie, on ne peut parler que de traduction. (Lerat, 1983:10)
Dans le but dviter toute ambigut entre la synonymie de type intralinguistique et la
synonymie de type interlinguistique, nous proposons de nommer isonymie lexistence
de denominations utilises dans des systmes linguistiques diffrents pour exprimer une
seule et mme notion. (Duquet-Picard, 1986:132-133)
83

____________________________________________________________________________________
Aquesta distinci a partir del fet que la igualtat de les nocions es produeixi o no dins
dun mateix sistema lingstic ja es troba en els seguidors de Wster75. En el marc de la
Teoria general de la terminologia, per, aquesta distinci pren un altre significat perqu
en el fons hi ha una defensa de les xarxes nocionals com a universals, i tamb els
conceptes, deslligats de les llenges naturals. Aquesta defensa constitueix concretament
el primer tret diferenciador de termes i paraules, i sexpressa de la manera segent:
(1) In principle, terminology works starts from concepts, i.e. from definitions not from
terms. Each concept is clearly delimited from neighbouring concepts. The realm of
concepts exists independently of the realm of terms. (Felber, 1981:71)
Aquesta opci terica no ha estat seguida pels plantejaments terminolgics posteriors.

Aix, coincidim amb Duquet-Picard quan critica aquesta opci:
Le reseau notionnel dun domaine donn est-il ncessairement le mme dans deux ou
plusieurs langues? Une rponse affirmative irait lencontre du postulat depuis
longtemps formul et admis en linguistique, selon lequel le dcoupage de la ralit nest
pas forcment identique dun systme lautre (...) La constitution du vocabulaire
propre une discipline technique ou scientifique dans un systme linguistique donn est
tributaire du dveloppement de cette spcialit qui, son tour, et particulirement notre
poque, est souvent tributaire du dveloppement de cette mme spcialit dans un autre
(ou dans plusieurs dautres) systme(s) linguistique(s). (Duquet-Picard, 1986:131)
En conseqncia, s efectivament molt possible que per a determinades disciplines, per

exemple aquelles en qu lelaboraci de la terminologia sha fet dacord amb les
descobertes tant a escala nacional com internacional, existeixi una xarxa nocional
idntica en diversos sistemes lingstics. Per no pensem que es pugui assegurar la
universalitat dun fenomen com aquest i, en canvi, s segurament ms realista afirmar
que existeixen poques xarxes nocionals idntiques en tots els punts i en tots els sistemes
lingstics (Duquet-Picard, 1986:132). Actualment, la socioterminologia tamb sha
orientat en aquest sentit:
Celle-ci, comme rapport de signification associant des termes provenant dorigines
linguistiques diverses est, par nature, diffrente de la synonymie qui, en tant que
phnomne intra-linguistique, est largement conditionne par des facteurs smantiques et
sociolinguistiques relatifs la langue o elle se droule. (Assal, 1993:148)
75
Synonymy and equivalence denote very similar phenomena. The only difference lies in the fact that
synonymy refers to identity of concept designated by different terms in the same language, while
equivalence refers to the same phenomenon expressed in two or more languages (Picht i Draskau,
1985:103).
84

____________________________________________________________________________________
En qualsevol cas, fins i tot si es parts de la base que la noci s universal, i que
existeixen patrons de xarxes nocionals ms o menys universals, no es podria establir
sinonmia interlingstica perqu els microcontextos i els macrocontextos sn propis de
cada llengua i tanquen la noci dins de sistemes diferents76.
2.3.3.3 Una mateixa rea temtica

A la taula 2 es pot observar que sn escassos els exemples que trobem en qu el fet de
pertnyer a una mateixa rea temtica constitueixi una condici necessria per a
lexistncia de la sinonmia. En alguns casos, sobretot per no nicament en les
orientacions ms clssiques, el fet de no fer explcit aquest punt s perqu el terme
(noci + denominaci) sempre s estudiat en funci del sistema nocional en qu
sinscriu:
On ne doit pas isoler un terme pour ltudier et lvaluer, car un terme pris isolment,
ne rpond pas lexigence de concision et de prcision quil possde lorsquil sinsre
dans un rseau de notions. (Lotte, 1981:4)
Duquet-Picard i Dion (1983) consideren que no hi hauria dhacer desacord sobre la

necessitat que els termes sinnims formin part de la mateixa xarxa nocional perqu en
terminologia una noci sempre sestudia a linterior duna mateixa xarxa de nocions.
Ainsi, il ne saurait tre question de qualifier de synonymes les termes qui recouvrent
des notions qui, premire vue, peuvent sembler identiques et qui ont t nommes
diffremment dans des domaines diffrents; (...) Si lon nomme synonymes des termes
de ce genre cest quon na pas admis ou compris que les langues de spcialits diffrent
de la langue commune. (Duquet-Picard i Dion, 1983:231)
En qualsevol cas, les nocions de xarxa nocional, sistema de nocions o igualment la

drea temtica no es defineixen amb claredat; en realitat, es troben en revisi en
models terics terminolgics ms avanats, dacord amb els canvis que ha experimentat
el coneixement, la interpretaci del coneixement i tamb dacord amb la tendncia actual
del saber cap a la interdisciplinarietat.
76
Vegeu Zolondek (1988:79).
85

____________________________________________________________________________________
2.3.4 Desigualtat denominativa

En plus que dune conformit de signification, les synonymes son aussi
lis par leur diffrence formelle. Il faut dcider o se situe la limite,
cest--dire quelle diffrence formelle doit-on considrer comme
suffisante pour pouvoir parler de synonymes. (Kocourek, 1966/1984:61
citat a Duquet-Picard, 1986:78)
Dacord amb la citaci precedent, per poder parlar de sinonmia cal que les unitats
analitzades presentin desigualtat quant a la forma i igualtat quant al contingut. A
continuaci ens centrem en la desigualtat denominativa i desprs, en lapartat 2.3.5, en
lequivalncia conceptual.
2.3.4.1 La noci de denominaci
s sabut que un concepte especialitzat pot estar representat per formes amb
caracterstiques ben diferents: per una unitat lingstica codificada, cas en el qual se sol
parlar prpiament de denominaci; per una forma lingstica ms analtica i normalment
menys fixada, sovint de carcter definitori, que sol rebre el nom de parfrasi; per formes
sinttiques com poden ser les sigles, etc.; per expressions no lingstiques com un
dibuix, una frmula, un smbol, etc.; o per formes igualment artificials per sobre una
base lingstica, com sn les anomenades nomenclatures cientfiques. Un concepte
especialitzat pot estar tamb representat per una definici, per un pargraf, per un text
sencer o per un univers de discurs77.
En el fons de la pregunta sobre qu entenem per denominaci shi troba un problema
teric essencial de la terminologia per al qual no comptem amb una resposta
dacceptaci unnime: com es defineix i es delimita la unitat terminolgica, objecte
destudi de la terminologia? La resposta a aquesta qesti terica sorienta en dues
direccions diferents dacord amb les dues cares indissociables del signe lingstic: duna
banda, la part de contingut de la unitat terminolgica, el concepte i, de laltra, la part
formal, la denominaci. Els interrogants de definici terica i metodolgica que
plantegen el concepte i la denominaci tampoc tenen actualment una resposta que es
pugui considerar majoritriament satisfactria, sin que se nhan formulat diverses, des
de diferents enfocaments descriptius78.
77
A partir de la TCT (Cabr, 1999a) shan denominat UCE (Unitats de Coneixement Especialitzat), les
diferents unitats que vehiculen coneixement especialitzat.
78
Per a una revisi crtica del concepte en la teoria de la terminologia, vegeu Teb (1996).
86

____________________________________________________________________________________
En la tradici terminolgica clssica es va definir terme com Designation of a defined

concept in a special language by a linguistic expression (ISO 1087-1990) i es va fer
mfasi en la distinci entre termes i paraules per tal com aix era un pilar fonamental de
lautonomia de la terminologia com a disciplina cientfica. Des daleshores, loposici
entre termes i paraules ha estat una de les discussions teriques ms recurrents de la
terminologia.
Com ja hem avanat en el captol anterior, lanlisi dels termes en el seu context natural,
els textos especialitzats, ens demostra la inviabilitat de la distinci entre termes i
paraules tal com la defensa lorientaci clssica. I, en canvi, ens fa coincidir amb Cabr
(1999c)79, que tendeix a considerar termes i paraules com unitats lxiques que
determinen el seu valor especialitzat o no especialitzat sobretot en funci de condicions
pragmtiques:
(...) nosotros nos proponemos priorizar el anlisis de sus coincidencias [trminos y
palabras] en un intento de generalizacin terica que conduzca a la presuncin de que la
competencia general y especializada del sujeto hablante, que se encuentran integradas,
incluye unidades lxicas que no son fuera de contexto comunicativo ni palabras ni
trminos, sino slo unidades dotadas de referencia, a las que podemos denominar de una
manera neutra unidades lxicas, cada una asociada estructuralmente a una gran
diversidad de informacin de tipo gramatical, pragmtico y enciclopdico. En esta
concepcin, el carcter de trmino no se da per se, sino en funcin de su uso en un
contexto expresivo y situacional determinados. (Cabr, 1999c:102-103)
2.3.4.2 Denominaci i designaci

La distinci entre denominaci i designaci que trobem a Wster s clara i operativa: la
denominaci s un tipus de designaci, al costat dels smbols i altres varietats de signes.
Designaci s, doncs, un hipernim de denominaci (Wster, 1959-60/1996:42).
Normalment, per, i a partir de Kleiber (1984), la distinci entre denominaci i
designaci sorienta en un altre sentit: la denominaci s el producte dun acte de
denominaci explcit, i no dun costum associatiu amb una font no assignable:
Pour que lon puisse dire dune relation signe <--> chose quil sagit dune relation de
dnomination, il faut au pralable quun lien rfrentiel particulier ait t instaur entre
lobjet x, quel quil soit, et le signe X. Nous parlerons pour cette fixation rfrentielle,
79
I amb altres autors com Bouveret (1998), que critica la inadequaci de la teoria terminolgica quan
separa terme i signe lingstic. Afirma (i aporta nombrosos exemples en aquest sentit) que el terme no pot
ser considerat ni una etiqueta, ni un txon, ni un nom propi. Conclou que el terme s un signe lingstic
amb un funcionament especfic, ms establert.
87

____________________________________________________________________________________
quelle soit le rsultat dun acte de dnomiantion effectif ou celui dune habitude
associative, dacte de dnomination, et postulerons donc quil ny a relation de
dnomination entre x et X que sil y a eu un acte de dnomination pralable. (Kleiber,
1984:79)
La denominaci, doncs, seria la relaci referencial estable, recurrent i que sha de

memoritzar. La designaci no implicaria, segons Kleiber, cap lligam referencial anterior
entre un mot i lobjecte que designa en una ocurrncia determinada i, en canvi, lacte de
denominaci institueix una associaci referencial perdurable entre un objecte i un signe.
Tal com sentn lacte de denominaci en terminologia, no ha de ser fruit dun hbit
associatiu ni dun acte de denominaci afectiu, sin que s el producte dun acte
denominatiu explcit i, sovint, consensuat tamb explcitament. Per la distinci entre
denominaci i designaci (a partir de la distinci entre acte de denominaci i acte de
designaci) ens permet de distingir tipus de sinnims diferents segons si la coocurrncia
es produeix entre unitats igualment referencials i fixades o entre unitats establertes i
altres unitats no establertes, que mantenen amb les primeres una relaci de
coreferencialitat.
Des de lanlisi del discurs especialitzat, Mortureux ha fet una aportaci important amb
la noci de paradigma designatiu (paradigme dsignationnel), de 1993. Basat en la
distinci de Kleiber (1984), afirma que qualsevol segment de la realitat que pertany a
lactivitat especialitzada t un nom i la relaci entre aquest nom i aquest segment s una
relaci denominativa; les denominacions estan inscrites en la memria duna
collectivitat. Si, a ms, sorganitzen dacord amb un sistema distintiu i jerarquitzat que
les relaciona, es consideren terminologia. La designaci, en canvi, s una manera
alternativa de referenciaci, ocasional, que recolza sobre realitzacions lingstiques que
mantenen una relaci aleatria amb la realitat a la qual sassocien. Mortureux descriu
sintticament la seva proposta:
Cette reformulation se traduit, au niveau lexical, par deux phnomnes
complmentaires: dabord, la co-ocurrence, dans un champ discursif donn, de plusieurs
dfinitions, paraphrases, gloses, non identiques (formellement, et parfois mme
smantiquement) pour un mme terme: le paradigme dfinitionnel (Mortureux 1988a);
ensuite, le dploiement dun ensemble de dsignations qui sont approximativement corfrentielles, le paradigme dsignationnel, dont la structure participe crucialement la
saisie, par le profane, du concept labor par les spcialistes (voir, entre autres,
Mortureux 1993). (Mortureux, 1993b:3-4)
No es pot negar linters daquests plantejaments per creiem que, en lanlisi

contextual, la frontera entre all que s denominaci i all que no ho s (designacions,
parfrasis, reformulacions...) es mant indefinida. Mortureux afirma que la distinci
88

____________________________________________________________________________________
entre ambds tipus dunitats s clara; parteix de lexistncia dun terme preferent (nom
propre) que es disol en una multiplicitat de definicions i designacions, lestabliment del
qual es fa evident a partir de les seves propietats semntiques o morfolgiques i, tamb,
perqu el text en selecciona un com a prioritari:
Les estructures mtalinguistiques ne laissent gure dhsitation sur le terme qui doit
servir dorigine au paradigme, cest--dire le terme rformul; quil apparaisse comme
thme dune phrase dfinitionnelle ( verbe de signifier ou dsigner), ou comme prdicat
dune phrase dnominative, le propre de ce mtalangage explicite est de signaler la
relation reformulante, en distinguant reformul et reformulant. (Mortureux, 1993a:125)
Creiem que efectivament s possible fer aquesta distinci amb exemples com els que
aporta Kleiber (1984) del tipus patata / verdura per fer patates fregides, llibreria /
botiga on es venen llibres per en lanlisi textual la situaci real s que normalment ni
la denominaci s tan fixada i, per tant, tan clarament detectable, ni les designacions sn
tan poc fixades i tan allunyades de la denominaci80.
Reboul (1995) ha ampliat lenfocament amb la creaci del paradigma denominatiu, per
als casos en qu efectivament coexisteixen denominacions diferents per a un concepte,
amb el qual complementa el paradigma designatiu de Mortureux i continua loposici de
Kleiber entre acte de denominaci i acte de designaci.
Les paradigmes ci-dessus prsents sont constitus de plusieurs dnominations de
sources diffrentes. Il nexiste donc pas, dans ce cas, une dnomination et plusieurs
dsignations la bi-univocit entre un nouveau concept spcialis et une dnomination
unique nest pas ralise. Cest pourquoi, au-del des paradigmes dsignationnels et
dfinitionnels dfinis pas Marie-Franoise Mortureux, je propose de parler de
paradigme dnominatif. (Reboul, 1995:302)
Diversos autors han posat en relaci laparici en discurs dunitats ms lliures o ms

establertes i el nivell despecialitzaci del discurs:
Un text altament especialitzat sol ser precs, concs i sistemtic; la terminologia tendeix
a la monosmia i a la univocitat. A mesura que disminueix el grau despecialitzaci, el
discurs va adquirint caracterstiques que lacosten al discurs no especialitzat (...); en el
80
De fet, en treballs anteriors i des duna perspectiva sociolingstica sobre la denominaci, Mortureux
havia fet mfasi en la dificultat de diferenciar denominacions i designacions, especialment en els discursos
de divulgaci: Envisage dun point de vue socio-linguistique, la frontire entre dsignation et
dnomination est flottante, lie aux structures sociales. Dans les discours de vulgarisation (entendue dans
un sens proche de celui de diffusion), il arrive le plus souvent que des dsignations multiples et instables
sopposent un unique terme scientifique, dont elles offrent autant dquivalents approximatifs; (...) Au
niveau de lensemble des discours concerns dans le champ nonciatif, le jeu de ces deux noms tablit
une synonymie rfrentielle; mais en langue la relation smantique entre les deux noms nest pas claire.
(Mortureux, 1984:104)
89

____________________________________________________________________________________
pla de lexpressi, un alt ndex de sinonmia, per sobretot un s molt alt de frmules
parafrstiques que expliquen analticament el mateix concepte que en un nivell
especialitzat seria designat inequvocament per un terme . (Cabr, 1998c:192)
Candel, que parteix de lafirmaci de Chukwu i Thoiron (1989:24) segons la qual les
unitats codificades, els termes, responen al criteri dopacitat, i les associacions i els
sintagmes lliures responen al criteri de transparncia, tamb considera que la funci del
discurs s decisiva per a la tria dunitats ms prximes al vocabulari cientfic general o
de termes tecnicocientfics:
Lexpression spcialise est en gnral plus brve et plus concise que le vocable
scientifique gnral, ce qui correspond tout fait aux observations habituelles. (...) Dans
plusieurs cas, la reformulation se fait dun terme vers un autre (...). Un degr de
spcialit diffrent est toujours perceptible dun terme lautre. (...) Les reformulations
sont dues la vise didactique des textes explors. Les syntagmes descriptifs libres
relvent du vocabulaire scientifique gnral, et sont en concurrence avec les termes
technoscientifiques dont ils sont quivalents. (Candel, 1993:43-44)
Normalment es considera que la relaci que sestableix entre la unitat ms fixada i les
menys fixades que apareixen en el discurs s dequivalncia. De fet, la parfrasi s
precisament considerada el tipus de reformulaci que mant una relaci dequivalncia81
entre els elements connectats, a diferncia daltres reformulacions parafrstiques (com
les repeticions) i de les reformulacions no parafrstiques (dissociacions i correccions)82.
Per les designacions en general (incloent-hi tamb les parfrasis) representen
variacions en qu trobem expansions, restriccions i canvis de punt de vista que no sn
presents en la denominaci i, de vegades, la distncia semntica pot ser prou important
com per posar en dubte lexistncia duna relaci dequivalncia estricta. O, com a
mnim, per plantejar-la des dun altre enfocament, com proposa Fuchs (1994:162) amb
la noci de dinmica didentificaci.
2.3.4.3 Sinnims i variants

Els sinnims posseeixen per definici una forma parcialment o completament diferent.
Aquesta diferncia formal pot venir determinada per una gran varietat de raons entre les
quals destacarem, dacord amb Kocourek (1983), la diferncia de motivaci. En
81
Per a una revisi bibliogrfica de la noci dequivalncia en relaci a la reformulaci vegeu Bach
(2001: 95-102).
82
Vegeu Glich i Kotschi (1987) i Ciapuscio (1993).
90

____________________________________________________________________________________
qualsevol cas, segons si les unitats sinnimes estan ms o menys emparentades

formalment es parla de sinnims o variants83.
La frontera entre variants i sinnims, per, no s una frontera ntida i ho demostra, per
exemple, el diferent tractament que reben les diverses possibilitats de denominaci en
les obres lexicogrfiques especialitzades84. Normalment es considera que sn sinnimes
les unitats que es distingeixen per un canvi lxic, s a dir, un canvi de lexema en la base
o en lextensi, si el terme s polilxic; i pel que fa a les variants, sen solen distingir
tres classes principals: a) la variaci dordre sintctic o morfosintctic (variaci de
preposici, de gnere, de nombre, alternana entre absncia i presncia darticle dins
dun sintagma, etc.), b) dordre morfolgic (canvi dalgun element afixal) i c) dordre
grfic (quan es produeix un canvi ortogrfic o tipogrfic).
Un dels punts ms controvertits en la diferenciaci entre sinnims i variants s el
tractament que han de rebre les reduccions, purs escuraments dorigen anafric, i les
formes abreujades com poden ser abreviatures, sigles i acrnims. Els smbols i les
frmules (ja siguin qumics, fsics, matemtics, etc.), com a unitats que en realitat no
formen part del llenguatge natural sin que sn construccions de llenguatge artificial,
tamb plantegen problemes especialment per a opcions ms lingstiques de la
terminologia per, evidentment, no en plantegen per a la TGT, que t especialment en
compte les formes de llenguatges artificials per a la terminologia.
La discussi a lentorn de la frontera entre variants i sinnims t un inters que va ms
enll de la classificaci; sovint sinterpreta que les variants responen a un fenomen
lingstic automtic de desdoblament formal85 que noms es relaciona amb el grau de
fixaci de la unitat terminolgica i sinterpreta tamb que s laparici de sinnims, en
el sentit de canvis de lexema, on es poden analitzar fenmens lingstics interessants.
Lacord, per, a lentorn daquesta idea no s ni molt menys absolut i altres autors
83
Aquesta distinci entre variants i sinnims apareix tamb amb altres propostes denominatives.
Kocourek (1991b:192) parla de couples parronymiques quan els termes estan emparentats formalment, i
couples htromorphes quan no ho estan i Natanson (1981b:16) distingeix els synonymes homognes dels
synonymes htrognes tamb en el mateix sentit.
84
En les obres lexicogrfiques especialitzades es tendeix a separar les variants i els sinnims. Normalment
es consideren variants les sigles, els smbols, les abreviatures i les variants ortogrfiques. En les obres
prescriptives (i tamb generalment en les descriptives) es tendeix a prioritzar una forma i a remetre les
altres a la forma considerada principal. En els sinnims s on podem trobar una varietat de possibilitats de
tractament ms gran, per raons diferents: duna banda, perqu no hi ha criteris estables per determinar si
cal prioritzar un sinnim per sobre dels altres ni per triar la forma prioritria en el cas que es decideixi ferho. Daltra banda, hi ha tipus de sinnims, per exemple els morfosintctics, que a vegades sn considerats
sinnims, daltres vegades variants i daltres vegades simplement no es considera pertinent de recollir-los.
85
Aix, per exemple, Lavigne (1992:158) arriba a considerar que les variants sn les diverses formes sota
les quals pot aparixer una mateixa denominaci, amb la qual cosa fins i tot es nega a les variants lestatus
de denominaci.
91

____________________________________________________________________________________
consideren que el fenomen de la sinonmia abraa tots els canvis possibles de variaci en
la denominaci86.
Natanson (1981a, 1981b) analitza la desigualtat formal en la sinonmia terminolgica i
estableix una distinci important entre morfovariaci lxica i ramificaci dels termes
(1981b:14): en el primer cas, es tracta dun fenomen que es manifesta per la coexistncia
de dos o ms mots formats sobre la mateixa arrel a partir de models diferents o per
modificacions formals dels gneres gramaticals, amb la qual cosa no sestableix cap
distinci datribuci conceptual. La ramificaci comparteix amb la morfovariaci el fet
de donar com a resultat paraules emparentades formalment (formades a partir dun
mateix lexema), per difereix en el fet que no es dna la igualtat nocional. La
morfovariaci s un fenomen de sinonmia i la ramificaci no ho s87.
Des del corrent sovitic de terminologia, lestudi de la variaci formal en els termes
sinnims sha orientat cap a lanlisi dels doblets88, parelles formades per un terme rus i
un terme equivalent format a partir duna base llatina. Alguns autors daquest corrent
(entre ells Evgeneva i Ahmanova) sinclinen a no considerar aquests casos dins el
fenomen de la sinonmia (1970:7 citat a Kurysko, 1993:102):
one cannot consider as synonymous those terminological, particular speciality words,
used only within the limits of some scientific, technical, professional sphere, e.g.
blizorukoct - miopija, dvuhjazycnye - bilingvizm, etc. (Evgeneva, 1970:7 citat a
Kurysko, 1993:102)
Daltres autors (Sapiro, 1955:81; Schippan, 1972:126, citats a Kurysko, 1993:102-103),

sinclinen a considerar-los-hi. Kurysko conclou que no noms cal considerar aquests
casos com a situacions de sinonmia, sin que sn els nics casos en qu es dna
sinonmia absoluta:
If there are complete (absolute) synonyms in a language, they may be possibly called
doublets, because they can be substituted for each other in any context. One may
consider terminological doublets to be terms that name the object (phenomenon), have
the same distribution and may be interchanged without altering the contents of the
expressed notion. (Kurysko, 1993:109)
86
En el captol segent revisem les classificaccions de sinnims de diversos autors i reprenem aquesta
qesti.
87
Citem noms alguns dels exemples que analitza Natanson per al francs: de morfovariaci, totaliseur i
totalisateur, substantivation i substantivisation; de ramificaci, systmique i systmatique, opratoire i
oprationnel.
88
Doblet-terms, en els textos russos traduts a langls.
92

____________________________________________________________________________________
2.3.5 Equivalncia conceptual

A lapartat 2.2.3 ja ens hem referit a la igualtat de significat, aspecte essencial de la
sinonmia, i hem alludit als problemes dordre lingstic, especialment semntics, que
planteja lestabliment de la necessria identitat. En aquest apartat ens centrem en la
revisi de la bibliografia terminolgica, que sovint remet tamb a la lgica i a la
filosofia, per a la definici de conceptes com equivalncia i concepte.
2.3.5.1 Concepte, noci i significat
Alguns autors defensen la necessitat de fer distincions entre noci, concepte i significat
b perqu no tenen el mateix abast semntic, b perqu provenen de diferents tradicions
teriques; per a daltres autors, aquestes distincions sn irrellevants. Boulanger
(1983:312), per exemple, considera que la confusi existent entre aquestes
denominacions prov del fet de voler ser molt precisos per sobretot perqu chacun est
obsd par ses propres vues, ses besoins particuliers i entn que, en realitat, en
terminologia, els termes noci i concepte sn sinnims o gaireb sinnims.
Concepte i noci sn els termes usats ms comunament en terminologia per referir-se al
contingut denominat i, en canvi, significat ho s en lingstica. La norma ISO 1087-1990
defineix noci (en angls concept i en francs notion) com la unitat de pensament
constituda per abstracci a partir de les propietats comunes a un conjunt dobjectes, i
afegeix en una nota que els conceptes no estan lligats a les llenges individuals encara
que s que estan influts pels contextos socioculturals.
Wster89 va utilitzar sistemticament la forma concepte, si b s cert que en el seu model
quadripartit de paraula hi apareix la forma significat, probablement indut pel fet destar
introduint la distinci saussuriana entre significat i significant.
89
Adelstein (1998) analitza els textos de Wster per determinar qu entenia per terme i quin model
proposava per donar-ne compte, i observa una evoluci en diferents versions al llarg de la seva obra. El
model quadripartit de paraula sha considerat la proposta fonamental de Wster quant a la representaci
del signe.
93

____________________________________________________________________________________
Conceptes
(Sistema lingstic)
Signe
Significat
Individus
(Parla)
Figura 3. Model de paraula de quatre camps de Wster (1959-60/199690:79).

Reprodum a continuaci lexplicaci de Wster del seu propi model91:
La meitat superior de la figura correspon al sistema lingstic. En aquesta part un
concepte s a dir, un significat es relaciona de manera permanent amb un altre
concepte (un concepte fontic o un concepte grfic) que fa de signe (designaci) (per tal
de simplificar-ho es prescindeix de sinnims i homnims). Aix, el sistema lingstic
sencer es troba al mn dels conceptes.
La meitat inferior de la figura representa la realitat perceptible. En aquesta part, cada
concepte es correspon amb molts representants individuals (anomenats realitzacions).
Cap daquests s del tot idntic als altres. El concepte de significat hum inclou
actualment milions dhomes concrets. De la mateixa manera, un concepte de signe
determinat (per exemple la forma fontica alemanya Mensch [sser hum] es realitza
en la parla mitjanant variants fontiques i grfiques individuals cada vegada diferents,
que noms es diferencien lleugerament. (Wster, 1959-60/1996:78-79)
El model de Wster efectivament incorpora la distinci entre llengua i parla, i tamb

entre forma oral i forma escrita. Weissenhofer (1995:27-28) amplia la proposta amb un
nou model de quatre camps que supera les mancances que lautor observa en el model de
Wster. Bsicament, incorpora els trets semntics, noci fonamental de la teoria de
Wster que no apareixia representada en el seu model i ofereix una explicaci dels
fenmens de polismia, ambigitat i vaguetat. En essncia, per, es mant la idea de
concepte de Wster.
90
Wster, E. (1959-60) Das worten der Welt, schaubildlich und terminologisch dargestellt. A:
Sprachforum, vol.3, quadern 3/4, pg. 183-204. [Traducci catalana: La denominaci del mn,
representada grficament i terminolgicament. A: Cabr (1996), p. 33-67]
91
Vegeu Adelstein (1998) i Teb (1996) per a una descripci i revisi del model de terme de Wster.
94

____________________________________________________________________________________
Una de les discussions teriques fonamentals en terminologia t precisament a veure

amb la distinci entre concepte i significat. La qesti s determinar si la manera de
significar o de fer referncia de les unitats terminolgiques s diferent de les unitats no
terminolgiques i, per tant, si la distinci entre concepte, associat a les unitats
terminolgiques, i significat, associat a les unitats no terminolgiques, s pertinent.
Segons Wster, el concepte s una categoria lgica i cognitiva diferent del significat, ja
que aquest segon correspon a una categoria lingstica a la qual sassocien les paraules i
no els termes.
Fa ms de vint anys, Sager va establir que la referncia del terme a un concepte s
especial: els termes es refereixen a conceptes i les paraules a nocions (Johnson i Sager,
1980:82-86). Recentment, Sager (2000) ha reprs aquesta distinci i lha revisat a partir
del reps de diverses posicions a lentorn daquesta qesti des de la filosofia, la
psicologia i lantropologia del llenguatge.
En una lnia diferent se situen les aportacions de Lara en lanlisi de la noci de
concepte. Aquest autor demostra en els seus ltims treballs (Lara, 1999 i 2000) la
inadequaci emprica i metodolgica del concepte en la semntica filosfica i en la
terminologia wsteriana. Afirma que el concepte no participa de les caracterstiques que
Wster li atribua:
(...) en primer lugar, que no hay identificaciones de objetos o de experiencias aisladas
que sean iguales al menos para dos individuos, que produzcan conceptos idnticos en la
mente (mucho menos que haya conceptos pre-existentes a la experiencia del individuo,
innatos en su espritu); en segundo lugar, que es muy posible que los conceptos claros y
distintos para hablar como Leibniz no se produzcan en la mente con total
independencia de la experiencia verbal, sino, por el contrario, que sea la lengua misma la
que determina su formacin o su elaboracin. (Lara, 1999:43)
I aix el porta a concloure que el terme especialitzat s un signe amb totes les propietats
dels signes lingstics, i noms diferent dels de la llengua ordinria per un inters
especfic, com per exemple larticulaci de teories cientfiques (Lara, 1999:53).
En la mateixa lnia shan pronunciat Cabr (1999a) i tamb Temmerman (2000); aquesta
segona afirma que el punt de partida de la terminologia no s el concepte, com
assegurava la teoria tradicional, sin el terme, que designa una unitat de comprensi
(unit of understanding) i afirma tamb que el concepte no existeix objectivament sin
que algunes unitats de comprensi poden ser percebudes en la realitat, i que totes les
unitats de comprensi sn concebudes a la ment. (Temmerman, 2000:85).
95

____________________________________________________________________________________
Per a alguns autors, entre els quals destaquem Diki-Kidiri (1999) i Gentilhomme (1994),
la distinci entre significat i concepte s pertinent dins del mateix signe lingstic
especialitzat:
Il est donc ncessaire de rdefinir le signe linguistique comme une unit trois
composantes: le signifiant, le signifi, et le concept. Cette diffrenciation tripartite
permet de cerner les analyses qui portent sur le signifiant (morphologie, rgles de
formation des mots, synonymie, homonymie, etc.), celles qui portent sur le signifi
(polysmie, mtaphore, mtonymie, sens figurs, signification, interprtation, etc.) et
celles qui portent sur le concept (definition, typicalit, reprsentation, cognition, etc.).
(Diki-Kidiri, 1999:29)
Cabr (1998b), que relaciona els vrtexs de la figura amb les diverses cares de la unitat
terminolgica, adverteix les diferents possibilitats de representaci:
En consecuencia, si la lingstica, la cognicin y la comunicacin son tres de los
aspectos ineludibles del estudio de los trminos, los aspectos que constituyen su carcter
polidrico fundamental, analizar la unidad terminolgica, tanto si se representa como
una figura triangular (denominacin-significado-referente), como si se hace como una
figura trapezoidal (denominacin-significado-concepto-referente), supondr integrar las
tres o cuatro caras del poliedro en una unidad que sirva para la comunicacin
especializada. (Cabr, 1998b:71)
El terme sentit, que sovint trobem utilitzat de forma aproximada per fer referncia tant a
significat com a concepte i noci, s que ofereix una distinci semntica ms
generalitzada respecte dels altres termes en concurrncia, ja que sentit es refereix
normalment al significat en un context determinat, opci que situa el significat en el
nivell de llengua i el sentit en el nivell de parla92.
La relaci entre noci i concepte93 s tamb una relaci complexa; a banda de la
distinci que hem vist a Sager, alguns autors defensen que entre noci i concepte hi ha
una distinci pertinent que t a veure amb diferents teories de la significaci. I encara
92
Recordem, per, que devem a Frege (1962/1984) la distinci entre sentit i referncia en qu sentit t
ms a veure amb el significat: Es natural considerar entonces que a un signo (nombre, unin de palabras,
signo escrito), adems de lo designado, que podra llamarse la referencia del signo, va unido lo que yo
quisiera denominar el sentido del signo, en el cual se halla contenido el modo de darse. Segn esto, en
nuestro ejemplo, la referencia de las expresiones el punto de interseccin de a y b y el punto de
interseccin de b y c sera ciertamente la misma, pero no sera el mismo su sentido. La referencia de
lucero vespertino y de lucero matutino sera la misma, pero el sentido no sera el mismo. (Frege,
1962/1984:51). Daqu es desprn la distinci entre designar, expressar i referir-se: Un nombre propio
(palabra, signo, fila de signos o expresin) expresa su sentido, se refiere a su referencia o la designa. Con
un signo expresamos su sentido y designamos su referencia (Frege, 1962/1984:57)
93
Per a ms informaci sobre aquesta distinci es pot consultar Duquet-Picard (1986:15-24); Rey
(1979:29-30); Rondeau (1984:22); i Teb (1996).
96

____________________________________________________________________________________
per a daltres, com A. Rey, el concepte t un carcter ms filosfic i susa especialment

per a construccions rigoroses i precises, per a teories i activitats de coneixement ms
estructurades i organitzades (Rey, 1979:30).
En aquest treball ens sentim ms prxims a considerar el concepte (o la noci, i usarem
aquestes dues denominacions indistintament) en un sentit ampli com hem trobat a Cabr
(1999a) i a Temmerman (2000), i el situarem, tamb dacord amb Lara (1999 i 2000), en
un punt intermedi entre universalitat i cultura, sense negar-li totalment una
referencialitat especfica.
2.3.5.2 Igualtat, identitat i equivalncia

Ls de les formes igualtat, identitat o equivalncia per denominar el tipus de relaci
que existeix entre les nocions o significats dels termes sinnims tampoc s indistint. Si
sentn la sinonmia com un fenomen estrictament formal, el terme preferible seria
identitat: formes diferents per a un sol concepte, un concepte necessriament nic,
universal i invariable, com hem vist majoritriament en les definicions dorientaci
terminolgica ms clssica.
Per si entenem la sinonmia com un fenomen que tamb afecta el pla de la noci i no
noms el de la denominaci, considerarem que la identitat, ja sigui conceptual, nocional
o semntica, no s possible per raons lingstiques, pragmtiques, per tamb
logicofilosfiques94, com hem vist en analitzar la sinonmia en semntica:
Il existe une forme purement tautologique de lidentit, dans laquelle A est A
constitue lexpression mme de lidentit soi. Cette forme ne saurait concerner la
synonymie qui est une relation entre deux expressions (...) poses comme distinctes
lune de lautre et dans laquelle joue fond la dialectique du mme et de lautre. Aussi
ce ne peut tre que dans le cadre dune conception affaiblie de lidentit que la notion de
synonymie peut faire sens. (Rossi:1997,105)
Per a aquest treball, i com es desprn del ttol de lapartat superior (Equivalncia
conceptual), preferirem ls de la forma equivalncia perqu, des del nostre punt de
vista, permet abordar la relaci de sinonmia amb ms relativitat i possibilitat de graus
que no pas igualtat o identitat.
94
Vegeu Rossi (1997) a lapartat 2.2.4.
97

____________________________________________________________________________________
2.3.5.3 Dificultats en lestabliment de lequivalncia conceptual

Notice further that synonymy is not always easy to discover. On the contrary,
in trying to keep sense constant and to state when, for our purpose, sense and
form are and when they are not the same, we shall probably be forced to define
more precisely the concepts of sense and meaning and it will hopefully help us
to sharpen our understanding of what meaning is, how it could possibly be
classified and how it works in language and communication. (Kocourek,
1968:137)
Una de les dificultats en lestabliment de lequivalncia entre conceptes s, com acabem

de veure i com assenyala Kocourek, la indefinici de nocions de carcter tan abstracte
com significat, noci, etc., nocions que, a ms, poden diferir considerablement en funci
de lopci terica presa. Amb una orientaci onomasiolgica pura, segons la qual el
concepte s una entitat clarament delimitada, la dificultat plantejada per aquest problema
dindefinici es redueix considerablement:
En langue de spcialit, on ne peut qualifier de synonymes des dnominations qui ne
recouvrent pas en tous points un mme contenu notionnel. Si une dnomination ne
recouvre pas intgralement une notion donne, il nous faut parler soit dhyperonymie, si
le terme a un contenu notionnel plus vaste, soit dhyponymie si le terme, au contraire, a
un contenu notionnel plus restreint (...). notre avis, en terminologie, il ne peut y avoir
de demi-mesures en matire de synonymie: la notion exprime par deux ou plusieurs
dnominations est la mme ou elle ne lest pas et dans ce dernier cas, il ny a pas de
synonymie. (Duquet-Picard i Dion, 1983:231)
La majoria dautors, per, consideren que la relaci de sinonmia s realment difcil

destablir (la negreta s nostra):
on sait que lidentit de la signification et de la rfrence entre deux termes est
dsesprment difficile tablir au sein dune mme langue et que la signification dans
chaque langue est fixe en partie par la nature de la rfrence, mais en partie aussi par
des fonctionnements sociaux divers. (Assal, 1993:148)
La imprecisi dalguns conceptes s una de les dificultats principals per a lestabliment

de lequivalncia entre conceptes; aquesta caracterstica ja havia estat descrita per
Ullmann (1959:133) quan assegurava que molts mots no tenen un sentit precs, que
tenen contorns fluids i que no tenen una constituci estable ni uniforme. En el terreny
terminolgic, aquest fenomen ha estat assenyalat per diversos autors. Corbeil, per
exemple, trasllada aquesta dificultat al nivell dabstracci en qu se situen les nocions:
Dire que deux termes renvoient la mme notion nest donc pas toujours facile, ni
toujours innocent, cause de la notion mme de notion, qui se situe un niveau
98

____________________________________________________________________________________
dabstraction o sont limines il faut se demander par qui et pourquoi certaines

composantes smiques, les unes smantiques, les autres contextuelles. (Corbeil, 1983:9)
La indefinici dels conceptes ha estat especialment observada en les rees de

coneixement anomenades socials:
It is not easy to document the use of synonyms by social scientists simply because the
concepts involved are so poorly defined. When different words are used as synonyms, it
is often difficult to determine whether they designate the same or slightly different
concepts. (Riggs, 1993:199)
per tamb ho ha estat en rees tcniques,

En terminologie, il faut tout prix essayer dviter ce genre de relchement notionnel
particulirement prsent dans le domaine de la tlmatique. Il faut tout de mme se
rendre lvidence que ce genre de flottement est caus par une mutation notionnelle
laquelle aucun nouveau domaine ne peut chapper. (Zolondek, 1988:93)
No totes les nocions, per, participen daquesta imprecisi de la mateixa manera, i no

sembla que lrea de coneixement presa en consideraci en sigui lnica causa;
Temmerman (1997) estableix tipus de nocions diferents a partir duna distinci de
Geeraerts (1989a:74-79) entre categories cognitives i categories ontolgiques: les
categories ontolgiques presenten un nivell de precisi nocional ms alt que les
categories cognitives, amb un estatus psicolgic ambigu, relacions tpiques associatives,
etc. Existeix, a ms, una relaci entre aquests dos tipus de categories i el fet de tenir o no
tenir estructura prototpica. Els conceptes o categories que no tenen estructura
prototpica tendeixen a la univocitat (la univocitat s funcional) mentre que en les que
tenen estructura prototpica, la univocitat s una desillusi (Temmerman, 1997:58).
Ja anteriorment Corbeil (1974:65-67) shavia referit a lexistncia de dos tipus de
paraules especialitzades: nomenclatures, referents que sn ssers vius, coses ben
identificades, ben distingibles, que constitueixen estructures, etc.; i vocabularis,
referents que sn coses, procediments, operacions, ben identificades per amb dificultat
de segmentar la realitat. Les primeres sn, segons Corbeil, unvoques i no donen lloc a
sinonmia; en les segones, en canvi, la univocitat noms s una tendncia i apareixen
casos de sinonmia. La imprecisi conceptual sassociaria ms a les segones que a les
primeres.
99

____________________________________________________________________________________
2.3.5.4 Mecanismes per a la delimitaci de conceptes

Sovint sha considerat, especialment des de lorientaci clssica de la terminologia, que
lanlisi de la definici s lnic mtode vlid per a la delimitaci de les nocions95:
The opposite is terminological synonymy, based on various angles of definitions,
stating various sides and features of the given thing. Thus the Definition is often the only
way to discover and to distinguish terminological synonyms. (Drozd, 1983:91)
En el mateix terreny situen la diferenciaci de sinnims Felber i Picht (1984:160) quan

assenyalen que el fet que en molts camps no existeixi una terminologia estable, provoca
que no hi hagi definicions fiables dels termes i que, per tant, sigui difcil de comprovar si
les diferents nocions realment representen un mateix concepte o si els continguts
conceptuals sn diferents.
Si b sembla evident que contrastar les definicions dels termes suposadament sinnims
pot ajudar a confirmar o refutar la relaci de sinonmia, sobretot per a aquells casos en
qu els usos contextualitzats no ofereixen la informaci suficient, tamb ho s que no
sempre la definici pot resoldre el problema de la distinci i delimitaci de nocions, ja
que la definici no pot donar compte de tota la informaci semntica duna unitat.
En lanlisi de la relaci existent entre definici i delimitaci de nocions amb lobjectiu
de determinar la sinonmia, Kandelaki (1981) presenta un reps bibliogrfic de lingistes
de lantiga Uni Sovitica que han defensat que els lmits semntics del terme sn
determinats per la seva definici i que, anant ms enll, igualen el sentit del terme a la
seva definici (Burdin, 1952; Kapanadze, 1957; entre altres). Kandelaki manifesta el seu
desacord amb aquest tipus dafirmacions perqu considera que en el moment de la
creaci dun terme existeix necessriament una formulaci oral del contingut daquella
noci, per que desprs, per laplicaci daquell terme i tamb per laparici de noves
nocions, el contingut es redefineix i perd part de la seva precisi. Kandelaki (1981:137)
considera que s per aix que el lloc que correspon a aquell contingut dins un sistema
95
Aquest plantejament, ja present en els textos socrtics, no s exclusiu de la terminologia clssica.

Zolondek (1988), per exemple, explica en lapartat metodolgic del seu treball sobre sinonmia a lrea de
la telemtica que la posada en evidncia dels semes de la definici de cada terme s el que li va permetre
de comparar els trets pertinents de les definicions i destablir les sinonmies. Aix porta lautora a poder
fer afirmacions que neguen la dificultat de lestabliment de les sinonmies, o almenys la redueixen de
manera molt important: cet effet, le contenu dune dfinition ne peut pas beaucoup varier pour une
mme notion puisque la dfinition renvoie au rfrent de la ralit tudie. Cest donc grce la valeur
unique gnre que nous avons pu identifier les synonymes en tlmatique puisquelle relie les dfinitions
dune mme notion dsigne par plus dune dnomination. (Zolondek, 1988:78)
100

____________________________________________________________________________________
nocional i les caracterstiques daquest en el conjunt de significats del terme no sempre

sindiquen de manera precisa. La relaci amb la definici del terme s evident:
Il convient aussi de signaler que ce quon admet dans la pratique comme dfinition
dun terme nest pas toujours effectivement la dfinition exacte de la notion, du point de
vue des rgles logiques de construction des dfinitions ou de la nature du phnomne
lui-mme. Il arrive souvent quon cre des dfinitions pour une notion isole, sans tenir
compte dautres notions plus larges, ni des notions coordonnes ou plus troites, etc.
Cest pourquoi les frontires communes des notions exprimes par les termes sont
souvent, comme nous lavons dj fait remarquer, tout fait imprcises. (Kandelaki,
1981:138)
Aquesta no s una opini allada; Auger (1983), entre daltres, es planteja per qu es pot
definir un terme de maneres diferents i la relaci que hi ha entre les diferents definicions
dun mateix terme. Una de les raons fonamentals per les quals un concepte pot ser
definit de maneres diferents s la mateixa que explica que un concepte pugui ser
denominat de maneres tamb diferents: la necessria per no nica prioritzaci duns
trets semntics per damunt duns altres96.
Lanlisi dels contextos s considerada per alguns autors97 una soluci per a la
delimitaci de nocions i lestabliment dequivalncies conceptuals complementria a
lanlisi de la definici. Per a daltres autors, en canvi, la intercanviabilitat en un sol
context ja s una prova suficient dequivalncia conceptual, sempre que aquest context
sigui apropiat:
La relation de synonymie est purement intuitive, et les intuitions sont dclenches par
la comparaison de paires de sens de mots (...) la comparaison suppose que les diffrents
sens de chaque mot ont t bien spars, alors que de nombreux mots prsentent des
ambiguts dlicates. (...) Ainsi donc, lorsquon est plac dans un contexte appropi, son
sens devient unique. En principe, si dans ce contexte on remplace le mot par un
synonyme, on doit obtenir une expression qui a le mme sens. (Gross, 1997:72-73)
Des duna perspectiva ms clssica de la terminologia, per, lestudi dels contextos no

es considera un mtode fiable per a la delimitaci de nocions, ja que linters se centra
en el lloc que una noci ocupa dins un sistema nocional:
Le contenu notionnel dun terme est dtermin par la notion que ce terme dsigne; la
signification (la forme et la construction syntaxique aussi) ne peut pas dpendre de la
phrase dans laquelle le terme est employ, elle doit tre dtermine par le systme de
96
97
En el captol segent abordem lanlisi de les causes de la sinonmia i desenvolupem aquesta afirmaci.
Nakos (1983) s una de les autores que ha manifestat ms explcitament aquest punt de vista.
101

____________________________________________________________________________________
notions tout entier et par la terminologie de la discipline donne du domaine du savoir en

question. (Lotte, 1981:6-7)
Ms enll de la imprecisi i la indefinici dels conceptes, lestabliment de la sinonmia

s complex pel carcter abstracte de lequivalncia conceptual que, dacord amb Corbeil
(1983), ens remet a qestions filosfiques complexes que provenen de la teoria del
coneixement: quina s la naturalesa del concepte i quina relaci mant a la vegada amb
la realitat i amb la seqncia sonora o escrita que li serveix de significant? Aquestes
reflexions es remunten als orgens del pensament occidental, ja que els primers
pensadors grecs van posar-ne les bases en lintent de comprendre i explicar la relaci del
pensament amb la realitat i el llenguatge.
2.3.5.5 La sinonmia: relaci formal o semntica?
La Teoria general de la terminologia planteja la sinonmia com una relaci estrictament
formal: s el fenomen que es produeix quan un concepte pot ser representat per
denominacions diferents. Aquest fenomen que la TGT no considera habitual en els
textos especialitzats i que sha devitar sempre que sigui possible no afecta el
concepte, que es mant intacte, i afecta noms la part de denominaci del terme.
Per entendre lopci wsteriana cal situar-la en lestructuralisme de Saussure, el marc
lingstic del seu temps. La visi semntica des de la lingstica saussuriana es
caracteritza per considerar que els significats es poden delimitar clarament, per la
prioritzaci de lanlisi del significat denotatiu i literal, i per no tenir en compte el
context, els aspectes diacrnics del significat, etc. Dacord amb Temmerman (1997:5455) es pot afirmar que la terminologia tradicional, ancorada en aquesta visi lingstica,
deliberadament no va explorar ni explotar tot el potencial dels tres elements del triangle
que representa el signe lingstic i que un model ms avanat de la terminologia pot
beneficiar-se de lenriquiment que suposa la diversificaci del marc lingstic actual,
especialment del desenvolupament de la semntica cognitiva. Daquesta manera, les
relacions
que
sestableixen
entre
els
tres
vrtexs
del
triangle
canviarien
considerablement respecte de la terminologia tradicional, com es resumeix en el quadre

segent:
the world and

language
the world and
the mind
language and
traditional Terminology
the world exists objectively and can
be named
the world can be understood by the
human mind thanks to the
classificatory capacity of the mind
the creative potential of language is
socio-cognitive Terminology
language plays in the understanding
of the world
the world is (partly) in the human
mind
the understanding of language can
102

____________________________________________________________________________________
the
mind
disregarded
not be separated from the

understanding of the world
Taula 3. La interpretaci de les relacions entre mn, llengua i ment en la terminologia

tradicional i en la terminologia sociocognitiva (Temmerman, 1997:5).
Observem que des daquesta perspectiva que lautora anomena sociocognitiva, la funci
essencial del llenguatge va ms enll de la pura denominaci de la realitat, ja que el
llenguatge interv en la comprehensi de la realitat, i aquest canvi t efectes immediats
en lideal de la biunivocitat, perqu noms s desitjable des duna visi estrictament
denominativa de la terminologia.
La idea de situar la relaci de sinonmia en la denominaci de la noci ha estat
mantinguda per autors que provenen de tradicions ben diferents. Guilbert (1973, 1981a),
per exemple, considera la manera de significar com una de les especificitats del terme: si
el terme noms denota o denomina, per no connota, i t un fort carcter monosmic, el
terme noms correspon a lacte de denominaci i la sinonmia entre termes noms pot
donar-se en el nivell de la forma:
Le terme scientifique et technique nadmet pas de synonymie autre que rfrentielle.
Sil arrive que plusieurs termes soient employs pour dsigner une mme chose, la
distinction ne porte que sur le signifiant, les lments du contenu de signification tant
exactement calqus sur la chose. La synonymie porte sur la dnotation ou
dnomination. (Guilbert, 1973:11)
Des de perspectives ms actuals i acostades a la lingstica, com acabem de veure a

Temmerman (1997), opcions que tenen en compte lexistncia de fenmens com la
polismia, la sinonmia o la variaci conceptual, les especificitats del terme que destaca
Guilbert es consideren discutibles i, consegentment, s revisable que la sinonmia sigui
una relaci estrictament formal i no pugui afectar els conceptes.
El pensament socioterminolgic ha tendit a allunyar-se explcitament daquesta
concepci no variacionista i ha acceptat lexistncia de diferents maneres devocar el
concepte:
Autrement dit, peut-on dgager les ressemblances et les diffrences entre les termes
synonymes quant la manire dont ils expriment la notion? (...) Manifestement, la
corfrencialit nimplique pas lidentit des termes quant la faon dont ils voquent la
notion: la notion dcrit la rfrence, les termes voquent la notion, lvocation varie en
fonction de la pertinence du smantisme inhrent chaque terme et en fonction des
objectifs cognitifs viss. (Assal, 1993:149-150)
103

____________________________________________________________________________________
2.3.6 Graus de sinonmia

Alguns especialistes critiquen la distinci de graus de sinonmia en terminologia perqu
s una distinci presa de la llengua general que no t sentit des dun punt de vista
terminolgic per la perspectiva onomasiolgica amb qu es treballa (Duquet-Picard,
1986). Aquests autors consideren que en els discursos especialitzats, on la sinonmia s
una relaci que noms afecta les denominacions i que no pot afectar el concepte i on, per
tant, efectivament existeix la sinonmia absoluta, la sinonmia no admet graus:
On distingue la synonymie absolue (ou totale, ou complte) de celle quon qualifie de
relative (ou non-absolue, ou non-totale, ou incomplte). Linterchangeabilit ou la noninterchangeabilit des units lexicales sont les critres de cette distinction. Cela nous
semble justifi seulement pour lanalyse de discours commun et des belles-lettres. Mais
dans le cadre de la terminologie (entendue comme un domaine scientifique) nous
pouvons souligner ici sa spcificit et sa distinction de la linguistique gnerale. Pour les
termes, il ny a pas de synonymie autre que celle qui est dnomne absolue. (Natanson,
1981a:53-54)
Majoritriament, per, en terminologia saccepta lexistncia de diferents graus de

sinonmia. Abans dentrar en la revisi bibliogrfica dacord amb aquests diferents graus
de sinonmia, presentem una complexa proposta que va elaborar Wster i ens referim a
la simplificaci que en van fer els seus seguidors.
2.3.6.1 La proposta de graus de sinonmia de Wster

Malgrat que Wster defensava el carcter biunvoc dels termes i la restricci (o
eliminaci) de la sinonmia en el treball terminogrfic, va establir una de les
classificacions de sinnims ms completes. Wster es basa en dos parmetres: la
denotaci i la connotaci. Per denotaci entn el significat que queda desprs dhaver
prescindit de totes les connotacions; sinnims absoluts sn aquells en qu les
denotacions sn absolutament idntiques, i sinnims relatius sn els sinnims dinclusi
que poden ser, com es pot veure a la figura 4, verticals (subordinaci dun significat
sobre laltre) o de concidncia. Wster anomena sinnims conceptualment matisats
aquells sinnims (normalment sinnims absoluts) que es distingeixen per una
connotaci:
En terminologa es prcticamente imposible suprimir los sinnimos con diferencias de
forma conceptual, como se ha demostrado con el ejemplo de Kochsalz sal de cocina y
Natriumchlorid cloruro sdico. Incluso los sinnimos que surgen a causa de rasgos
ontolgicamente equivalentes pertenecen a esta categora. (Wster, 1979/1998:142)
104

____________________________________________________________________________________
Semi, quasi i pseudnims;

2
2
Homenims ( = a b )
Sinnims ; polionimis;
Denominacions plurivalents
a
Segons la
denotaci
a2
Sinnims relatius
(veg. fig. 2 i 4)
a1
Sinnims absoluts;
II
Sinnims (veg. fig. 1 i 3)
Sinnims
verticals
Abstractiu
Sinnims de
coincidncia
Partitiu
Abstractiu
Partitiu
b
Segons la
connotaci
b1
Sinnims
sense mats
b2
Sinnims conceptualment
matisats
Segons la
connotaci
Segons forma
conceptual
1
Sinnims purs;
Sinnims absoluts
sense mats;
III
Sinnims
1
1
(=a b)
2
Sinnims parcials sense
mats
2
1
(=a b)
Segons grau
dafectivitat
3
Sinnims absoluts
conceptualment
matisats
1
2
(=a b)
Segons
esfera de
significat
4
Sinnims parcials
conceptualment matisats
2
2
(=a b)
Figura 4. Tipus de sinnims segons Wster (1979/1998: 221).

A partir daquesta diferenciaci, Wster estableix una distinci entre sinnims globals,
simultniament absoluts i sense mats conceptual, i sinnims aproximats, que poden ser
o b sinnims relatius i sense mats, o b sinnims relatius i amb mats, o b sinnims
absoluts conceptualment matisats. Wster denomina els sinnims aproximats tamb
105

____________________________________________________________________________________
quasisinnims (i semisinnims, pseudnims i homenims) i assegura que la majoria dels

sinnims no sn ni absoluts ni globals, noms aproximats.
Si b s cert que la classificaci que presenta Wster, que parteix de distincions que la
lingstica havia proposat amb anterioritat, s clara i ha estat parcialment seguida per
molts especialistes en terminologia, tamb ho s que la figura que presenta i que acabem
de reproduir, planteja algun enigma. Observem que les quatre possibilitats resultants de
la combinaci dels dos parmetres estan representades grficament (quadres per a les
denominacions i cercles per als conceptes) de manera discordant amb lexpressi lgica.
Aix, efectivament a lopci 1 ( = a1 b1) li correspon un sol cercle i a lopci 2 ( = a2
b1) les diverses possibilitats dinclusi i intersecci de cercles. A lopci 3 ( = a1 b2),
en canvi, no li haurien de correspondre dos cercles sense cap contacte, a menys que
haguem dentendre que els dos cercles sn iguals per significar que s la mateixa
denotaci per separades perqu les connotacions sn diferents. En qualsevol cas,
lopci 4 ( = a2 b2) no hauria destar representada pel mateix esquema idntic que
lopci 2, en qu no hi ha mats conceptual.
En lobservaci de les obres dels especialistes que representen el desenvolupament
posterior del pensament wsteri, resulta bvia la simplificaci del complex
plantejament de Wster. Aix, per exemple, Felber (1984:185-6) noms distingeix els
sinnims (diferents termes per a un mateix concepte, fenomen provocat pels diferents
orgens dels termes sinnims), dels quasisinnims (si els significats dels sinnims estan
en relaci dinclusi o intersecci) i dels sinnims amb connotaci (si els significats
coincideixen per no els aspectes de connotaci).
Si b s cert que Felber utilitza normalment denominacions diferents de les establertes
per Wster, tamb ho s que, en algun cas, fa servir la mateixa denominaci per a un
grau de sinonmia diferent: per a Wster, els quasisinnims sn el mateix que els
sinnims aproximatius (s a dir, els tres tipus de sinnims que no sn globals perqu
tenen o b una diferncia de connotaci, o b de denotaci, o b totes dues coses alhora),
mentre que per a Felber, els quasisinnims sn noms els que representen una diferncia
en la denotaci. La diferncia ms important en relaci a la proposta de Wster, per,
radica en la prdua dun nombre important de distincions, de manera que aquella
proposta resultava molt ms slida que les dels seus seguidors.
El tractament que en fan Arntz i Picht, en una anlisi encara ms tangencial daquesta
qesti, s molt ms simplificada, ja que noms distingeix entre sinnims i
quasisinnims:
106

____________________________________________________________________________________
Cuasi-sinnimos se dan cuando la comprensin del concepto es slo en parte idntica,

pero no absolutamente, por eso, los cuasi-sinnimos se pueden intercambiar, solamente,
en determinados contextos. (Arntz i Picht, 1995:160)
2.3.6.2 Diversitat denominativa quant als graus de sinonmia

Un dels aspectes que ms contribueix a la disparitat entre les fonts quant als graus de
sinonmia s labundncia de denominacions per a cadascun daquests graus. De fet,
com veurem ms endavant, hi ha autors que noms distingeixen dos graus de sinonmia,
i nhi ha que en distingeixen quatre o ms. La immensa majoria, per, estableixen tres
graus de sinonmia: sinonmia absoluta, sinonmia relativa i falsa sinonmia. Com veiem
a la taula segent, la diversitat de denominacions utilitzades per a cada tipus s
elevada98:
sinonmia absoluta
sinonmia
sinonmia completa
sinonmia global
sinonmia neutra
sinonmia perfecta
sinonmia pura
sinonmia veritable
sinonmia relativa
falsa sinonmia
parasinonmia pseudosinonmia no sinonmia
sinonmia imaginria
quasisinonmia
semisinonmia
sinonmia aproximada
sinonmia aproximativa
sinonmia marcada
sinonmia no absoluta
sinonmia no completa
sinonmia no total
sinonmia parcial
Taula 4. Diversitat denominativa per als diferents graus de sinonmia.

En alguns casos, la variaci s noms denominativa i el contingut conceptual s el
mateix. En daltres casos, per, les denominacions tenen significats diferents perqu, tot
i que hi hagi una concidncia en tres graus, els punts on sestableixen les fronteres entre
els graus sn diferents. Les fronteres, al seu torn, depenen dels parmetres a partir dels
quals sestableix la diferenciaci entre graus de sinonmia. Aix, per exemple, la
sinonmia absoluta que hem vist a Wster noms correspondria al primer grup quan no
es produeix tampoc cap diferncia en la connotaci (grup que Wster anomena
sinonmia pura).
98
Les formes triades a la capalera de la figura (sinonmia absoluta, sinonmia relativa, falsa sinonmia)
sn les que hem trobat utilitzades en la bibliografa amb ms freqncia.
107

____________________________________________________________________________________
A continuaci analitzem cadascun daquests blocs per separat i intentem allar-ne els
trets comuns i les divergncies ms destacables.
2.3.6.3 La sinonmia absoluta
El punt ms alt de lescala de sinonmia representa clarament el grau en qu hi ha un
acord ms elevat entre els diferents autors; aquest punt, sovint denominat sinonmia
absoluta, presenta, com veiem, una diversitat denominativa prou important per la
diversitat conceptual s molt menor.
Es considera que la caracterstica essencial de la sinonmia absoluta s la igualtat
nocional o conceptual, encara que, com ja hem vist a Wster, hi ha tamb autors que
exigeixen, a ms, una equivalncia en el terreny de la connotaci; si aquesta
equivalncia no es dna, ja es considera un segon grau99. Dos exemples, noms a nivell
illustratiu, sn els segents:
Vrais synonymes: 1) identit complte entre tous les lments, 2) interchangeables dans
tous les contextes, 3) un seul smme, 4) mme notion, 5) mme position lintrieur
dun rseau notionnel. (Zolondek, 1988:84)
On peut dire que les termes synonymes (= synonymes terminologiques ou termes de la
srie synonymique) sont des termes formellement diffrents qui ont le mme sens. Sil
sagit de laire smantique commune, il y a synonymie terminologique complte.
(Kocourek, 1983:252)
2.3.6.4 La sinonmia relativa

Com s previsible, en el grup intermedi de lescala de sinonmia s on es produeix una
diversitat ms gran, tant a nivell denominatiu, com hem vist a la taula 4, com a nivell de
subgraus i de restriccions previstes. Podem fer una primera distinci, la ms rellevant
des del nostre punt de vista, entre els autors que basen la sinonmia en el contingut
denotatiu, i els que el basen en el contingut denotatiu i connotatiu. Aix, alguns autors
consideren que en aquest grau de sinonmia no absoluta s imprescindible que les
caracterstiques denotatives de la noci es mantinguin idntiques i que la variaci es
produeixi en els aspectes connotatius; i altres autors consideren que la relativitat de la
sinonmia ve precisament donada pel fet que varien alguns trets semntics de la
denotaci de la noci.
99
Recordem que Wster considera la sinonmia absoluta un segon grau, perqu el primer, la sinonmia
global, es dna quan es produeix a ms lequivalncia en la connotaci.
108

____________________________________________________________________________________
2.3.6.4.1 Per la denotaci

Com a exemples dautors que contemplen diferncies en la denotaci dins de la
sinonmia relativa, trobem Gerstenkorn (1993:27) que defensa que es produeix
sinonmia entre termes quan hi ha un sol concepte implicat; aquest autor afirma tamb
que si els conceptes no sn completament idntics sin que hi ha relaci dintersecci
entre conceptes, aleshores cal parlar de quasisinonmia. I en la mateixa lnia, Dahlberg
(1981:260) considera que la sinonmia absoluta, s a dir, aquella en qu els carcters
nocionals han de ser absolutament idntics, s relativament poc freqent i que ms aviat
es troben termes quasisinnims: nocions que no es distingeixen per res ms que per
alguns carcters, els quals poden modificar el contingut de la noci tot donant-li lligams
aspectuals suplementaris.
La diferncia quant als aspectes semntics es considera una de les causes ms tpiques
de sinonmia relativa: el fet que els conceptes implicats no es trobin en situaci
didentitat absoluta, sin dinclusi o dintersecci. Aix ho hem vist a Wster
(1979/1998), i tamb en algun dels seus seguidors (Felber, 1984).
Arntz i Picht (1995:160) shi refereixen de la manera segent: la comprensin del
concepto slo en parte idntica i Corbeil (1983) parla explcitament de diferncies de
trets semntics. Picht i Draskau (1985) tamb es refereixen a aquest tipus de sinnims
que no comparteixen la totalitat de lrea semntica:
quasy-synonymy (partial synonymy): There may be such a high degree of similarity
between the concepts that the terms are frequently confused and even professionals
although alert to the conceptual differences, habitually use terms of this category in
professional communication as though they were in fact synonymous. (Picht i Draskau,
1985:102)
Des dun punt de vista semntic, el grau didentitat de les nocions pot dependre, segons
altres autors, de si els termes implicats sn tots monosmics, de si algun s polismic o
de si tots sn polismics. Segons Kocourek (1983) la sinonmia terminolgica pot
revestir dues formes: completa si les denominacions sinnimes comparteixen una rea
semntica comuna, i parcial si les denominacions sinnimes sn polismiques i noms
tenen en com una accepci. Igualment Duchacek (1979) considera fonamental aquesta
distinci:
Les synonymes peuvent tre rpartis en totaux ou partiels. Nous appelons totaux ceux
dont les contenus smantiques saccordent intgralement. (...) Si lun au moins des
109

____________________________________________________________________________________
synonymes est bismique ou polysmique, il nest que synonyme partiel de lautre (...).
Les synonymes totaux ainsi que partiels, dont les contenus sont absolument identiques,
sont parfaits, les autres sont approximatifs. (Duchacek, 1979:107)
2.3.6.4.2 Per la connotaci

Majoritriament, per, es considera que el contingut de les nocions ha de ser el mateix
per poder parlar de sinonmia, encara que sigui relativa. En aquests casos, la diferncia
respecte de la sinonmia absoluta es trasllada al terreny de la connotaci. Connotaci,
per, ha esdevingut un calaix molt ampli en el qual shi tenen en compte modificacions
relacionades amb ls, amb el significat, amb aspectes lingstics o encara daltres tipus.
Les caracterstiques especfiques ds sn, segons molts autors, diferncies que
provoquen que la sinonmia entre dues nocions idntiques noms sigui relativa. Aix, per
a Duquet-Picard i Dion (1983) les diferncies en lescala ocupacional en seria un
exemple, per tamb diferncies de registre, de nivell de llengua (Boutin-Quesnel, 1985;
Desmet, 1996), de situaci de comunicaci (Boutin-Quesnel, 1985; De Bess, 1974;
Desmet, 1996), de tonalitat o destatut (Nakos, 1983) o tamb en leix geogrfic i
temporal (Reboul, 1995).
Duna manera ms genrica, Assal (1993) es refereix a les diferncies en les condicions
de producci i s i Duquet-Picard i Dion (1983) a les diferents informacions
paranocionals. Tamb considerarem diferncies pragmtiques, per b que a un altre
nivell, la freqncia daparici (Boutin-Quesnel, 1985) i tamb el fet de correspondre a
nivells despecialitzaci diferent (Reboul, 1995).
Sn diversos els autors que shan referit a les diferncies en la conceptualitzaci com un
dels factors que impedeixen la sinonmia absoluta (Boutin-Quesnel, 1985; Desmet,
1996). Alguns shi refereixen com una diferent motivaci o evocaci del concepte
(Assal, 1993).
Aquesta diferncia en la conceptualitzaci pot ser entesa com una diferncia en el
locutor duna manera individual, per tamb ms genrica, quan safirma que des de
teories diferents, la conceptualitzaci tamb varia (Duquet-Picard i Dion, 1983:236).
Duquet-Picard i Dion (1983:233) esmenten les diferncies en els factors metalingstics
com una variable a considerar per a la sinonmia relativa; la resta de referncies a altres
aspectes lingstics, molt recents, tenen relaci amb qestions com les diferncies
110

____________________________________________________________________________________
gramaticals (Bergenholtz, 1995) o de collocacions (Bergenholtz, 1995; Rogers, 1997) i

les relacions sintagmtiques que mantenen les diferents unitats sinnimes (Rogers,
1997).
2.3.6.5 La falsa sinonmia

La falsa sinonmia s certament el grau de sinonmia menys descrit. Probablement aix
respon al fet que un nombre important dautors no la consideren un grau de sinonmia.
Dins de la falsa sinonmia cal distingir dues situacions diferents, que es deriven del que
hem vist per al grau de sinonmia anterior. En lanlisi de la sinonmia relativa hem
distingit dues opinions dels especialistes: una primera, segons la qual els sinnims
relatius noms presenten diferncies en la connotaci, i una altra, segons la qual els
sinnims relatius presenten diferncies en la denotaci.
Dacord amb la primera opci, quan dos sinnims presenten diferncies en el significat,
es consideren falsos sinnims i, dacord amb la segona, la falsa sinonmia es produeix
quan els conceptes ja es consideren diferents. Gerstenkorn (1993) s un exemple
daquesta segona posici:
There is synonymy between different terms, if there is homosemy between the referents
we can assign to them. In the final analysis, this means there is only one concept. (...) If
the concepts are not fully identical but only intersect, there is quasy-synonymy. This
implies that there is complete or partial correspondence of the concepts. If the concepts
do not overlap at all, there is no synonymy. (Gerstenkorn, 1993:27)
I en canvi, Nakos (1983) illustra la primera opci, ja que considera que la falsa
sinonmia s ls com a sinnims de termes diferents:
Les faus synonymes ne prsentent pas tous les mmes lments de signification. Ils ont,
comme on la dj vu, un certain nombre dlments communs, mais ils ont aussi des
lments particuliers. On peut donc parler, dans ce cas, dune non-congruence entre les
termes et la notion reprsente contrairement la quasi-synonymie et la vraie synonymie
que jaborderai un peu plus loin o on contraste une congruence parfaite entre les termes
synonymiques et la notion reprsente. (Nakos, 1983:219)
111

____________________________________________________________________________________
Nakos defensa lescala de la sinonmia en tres graus que resumeix de la manera segent:
FAUSSE SYNONYMIE
(synonymes de champ smantique)
1. mme langue
2. notions diffrentes (lments
de signification partiellement ou
compltement diffrents)
3. non-interchangeabilit dans un
texte rigureux
4. touche des mots et des termes
5. un ou plusieurs niveaux de
langue
QUASI-SYNONYMIE
VRAIE SYNONYMIE
(synonymes de champ notionnel)
mme langue
mme langue
mme notion
mme notion
non-interchangeabilit pour des interchangeabilit

raisons de tonalit ou de statut
touche surtout des termes
touche surtout des termes
niveaux de langue ou usages
un seul niveau de langue
diffrents
Taula 5. Graus de sinonmia segons Nakos (1983:226).

Natanson (1981a) anomena sinonmia imaginria la falsa sinonmia (o tamb nosinonmia), i Picht i Draskau (1985) la denominen pseudosinonmia, denominaci
utilitzada per altres autors per referir-se al grau intermedi, la sinonmia relativa:
pseudo-synonymy: Here we are not concerned with genuine synonyms, but rather with
the equivocal use of terms which the user believes to be synonymous. The reason for this
is a lack of professional training. (Picht i Draskau, 1985:103)
Per ltim, Zolondek (1988) considera que la falsa sinonmia s el mal s que es fa de
nocions ben establertes dins duna rea despecialitzaci:
Nous dirons que la fausse synonymie est identifie l o des termes qui ne sont pas de
vrais synonymes sont utiliss par nombre de spcialistes comme tant de vrais
synonymes. La diffrence dans ce dernier type de synonymie par rapport la vraie et la
para- synonymie rside dans lutilisation particulire de termes par certains auteurs dans
un domaine donn. On appellera faux synonymes deux ou plusieurs termes qui semblent
recouvrir la mme notion mais qui, la suite dune tude plus approfondie des divers
contextes et dfinitions dans lesquels ils apparaissent, recouvrent chacun un contenu
notionnel diffrent. En ce sens, le faux synonyme peut tre un idiolecte, cest--dire un
usage individualis ou encore, son usage peut tre accidentel. Bref, on dira de la fausse
synonymie quelle est cause par lemploi comme (vrais) synonymes de termes pourtant
diffrents. (Zolondek, 1988:98)
112

____________________________________________________________________________________
2.3.6.6 Altres distincions entre tipus de sinnims

Ms enll dels graus de sinonmia, alguns autors proposen altres distincions entre tipus
de sinnims. Duquet-Picard i Dion (1983:234-238), per exemple, prefereixen distingir
noms entre sinonmia neutra i sinonmia marcada. La primera es produeix quan dues o
ms denominacions designen una sola i mateixa noci, sense cap tipus de marca ds (s
a dir, que correspon al que habitualment sanomena sinonmia absoluta o perfecta);
aquests sn, segons Duquet-Picard i Dion, els nics sinnims intercanviables en tots els
contextos i depn dels usuaris de la llengua que uns dels termes sinnims que es troben
en concurrncia desapareguin i els altres es mantinguin. Les autores distingeixen els
segents tipus de sinnims neutres:
denominaci formada amb nom propi o derivat i denominaci motivada
denominaci sintagmtica i simple
denominaci culta i denominaci contempornia
denominacions per descobertes simultnies
denominacions amb unitats sinnimes a la llengua general
denominacions creades amb finalitats publicitries
denominacions en gestaci
La sinonmia marcada, en canvi, es produeix quan dues o ms denominacions designen
una sola i mateixa noci, per vehiculen una informaci paranocional que pot fer
referncia al pla temporal, geogrfic, ocupacional, lingstic o teric (s a dir, el que
habitualment sanomena sinonmia relativa). Duquet-Picard i Dion argumenten que s
preferible no utilitzar les formes ms establertes perqu indueixen a error ja que sembla
que no cobreixen la mateixa noci:
En ralit, la notion est identique, mais la dnomination contient un lment
dinformation sur son usage. Les synonymes marqus ne sont pas interchangeables dans
tous les contextes mme sils sont substituables lun lautre sans modifier le sens de
lenonc. (Duquet-Picard i Dion, 1983:236)
Riggs (1993) planteja una distinci interessant entre sinnims lexicogrfics i sinnims
tcnics que, en realitat, reflecteix tamb els dos graus de sinonmia (absoluta i relativa)
que es consideren ms habitualment, per hi introdueix un aspecte ms que s lintent de
tenir-hi en compte la major o menor proximitat respecte de la llengua general:
types of synonyms: lexicographic synonyms are words having nearly the same
meanings, but a technical synonym is a term that can unambiguously designate the same
113

____________________________________________________________________________________
concepts as another term --even though, of course, the word used may be polysemic so
that, in other contexts it will convey a different meaning (Riggs, 1993:201)
Lltima distinci entre tipus de sinnims dacord amb el grau de sinonmia que
considerem pertinent de retenir s la que estableix Zolondek (1988) entre sinonmia de
terme com i sinonmia de terme propi. En realitat, lautora distingeix entre la sinonmia
veritable (que es caracteritza essencialment per la identitat completa de tots els elements
de la noci) i la parasinonmia (que es produeix quan hi ha algun tipus de variaci
nocional). s en aquest segon grup on distingeix entre terme propi i terme com i, per
tant, les denominacions que proposa sn: parasinnims de terme com i parasinnims
de terme propi.
Les para synonymes de terme commun sont entendus dans notre tude comme tant
plusieurs termes communs qui se distinguent les uns des autres par quelques traits
smiques et dont les notions respectives se trouvent en position dhyperonymie et de cohyponymie; il y a donc, recoupement partiel des notions tudies (...). (Zolondek,
1988:81)
Els parasinnims de terme propi comparteixen amb aquests la variaci nocional i el fet
de ser cohipnims dun mateix hipernim, per aix com els primers, segons Zolondek,
noms descriuen la realitat i no sn intercanviables per ra de trets semntics
tradicionals especificadors, els segons descriuen i identifiquen la realitat i no sn
intercanviables per ra de trets semntics no tradicionals (especialment per tonalitat i
connotaci).
2.3.7 Sinonmia i intercanviabilitat contextual

Si analitzem la intercanviabilitat de dues o ms denominacions en un context determinat,
intercanviabilitat que pot dependre tant del contingut denotatiu com del contingut
connotatiu, estem tractant la sinonmia de discurs. Si, en canvi, analitzem la
intercanviabilitat de dues o ms denominacions en qualsevol context o fora de context,
intercanviabilitat que tamb pot dependre tant del contingut denotatiu com del contingut
connotatiu, estem tractant la sinonmia de sistema.
Normalment, en terminologia sha centrat la sinonmia en lanlisi de sistema, entenentla com un fenomen de llengua, per no han faltat els autors que consideren necessari
traslladar aquesta anlisi al discurs i observar les condicions ds de les denominacions
sinnimes:
114

____________________________________________________________________________________
Ce qui nous amne poser, une fois de plus, la question suivante: la synonymie
lexicale en langues de spcialit peut-elle tre tudie sous le seul aspect notionnel
(synonymie de langue) ou doit faire intervenir la notion dexpression, de communication
(synonymie de discours)? (Auger, 1974)
Molt sovint es relaciona de manera genrica la falta dintercanviabilitat contextual amb

la sinonmia relativa. Desmet (1996:266) afirma que Les termes qui ne sont pas
interchangeables que dans certaines contextes sont appells quasi-synonymes. (Desmet,
1996:266), i tamb des duna orientaci clssica de la terminologia shan fet afirmacions
semblants:
Synonymy: Relation between designations representing only one concept in one
language (...) NOTE. Terms which are interchangeable in all contexts of a subject field
are called synonyms; if they are interchangeable only in some contexts, they are called
quasi-synonyms. (ISO, 1990:5)
Cuasi-sinnimos se dan cuando la comprensin del concepto es slo en parte idntica,
pero no absolutamente, por eso, los cuasi-sinnimos se pueden intercambiar, solamente,
en determinados contextos. (Arntz i Picht, 1995:160)
Creiem, per, que aquest tipus dafirmacions resulten poc explicatives ja que, en realitat,
el que cal s descriure els motius pels quals les unitats no resulten intercanviables i, en
funci daix, determinar els graus de sinonmia. Com hem vist anteriorment, els
sinnims poden ser no-intercanviables per raons pragmtiques, semntiques, etc., per
normalment, per a lanlisi de la intercanviabilitat noms es tenen en compte els
elements de significaci:
La synonymie parfaite, que je nomme vraie synonymie existe bel et bien, notamment
dans les domaines techniques. Elle parat plus rare dans les domaines scientifiques o la
question des niveaux de langue (...) parat importante. La vraie synonymie suppose une
identit complte entre tous les lments de signification de deux ou plusieurs termes, ce
qui rend ces termes interchangeables dans tous contextes (quivalence en contexte).
(Nakos, 1983:224)
Tous les synonymes rpertoris et relatifs une notion ont la mme configuration
smantique. Ce sont donc des synonymes complets ou parfaits puisque chacun propage
exactement le mme signifi et quil se superpose au mme concept; autrement dit, ils
sont interchangeables dans tous les contextes parce quils sont parfaitement conformes
au concept dsign. Seul des facteurs dorigine et de formation les distinguent.
(Boulanger i Lavigne, 1994:23)
Duquet-Picard i Dion aclareixen aquest aspecte amb la distinci entre substitubilitat,

noci lligada a la denotaci, i intercanviabilitat, lligada a la connotaci en sentit genric:
115

____________________________________________________________________________________
Si nous ajoutons la notion de substitution la notion dinterchangeabilit, cest que

nous croyons que des dnominations peuvent ne pas tre interchangeables dans tous les
contextes tout en tant substituables lune lautre sans modifier le sens de lnonc.
(Duquet-Picard i Dion, 1983:233)
2.3.7.1 Sinonmia de sistema

Com ja hem dit ms amunt, lanlisi de la sinonmia en terminologia sha orientat ms
sovint cap al sistema que cap al discurs, de la mateixa manera que lestudi dels termes,
especialment en lorientaci clssica de la terminologia, sha basat en lanlisi fora de
context. De fet, segons aquesta orientaci, un dels principis fonamentals dels termes s
la seva independncia en relaci al context:
Les termes sont des mots et des groupes de mots, et en cette qualit, ils peuvent subir
des changements de leur contenu selon lutilisation quon en fait dans un contexte
donn. Cependant, un tel changement de la signification du terme dans le contexte est
un des plus graves dfauts de la terminologie, dfaut quil ne faut en aucun cas
permettre. Le contenu notionnel dun terme est dtermin par la notion que ce terme
dsigne; la signification (la forme et la construction syntaxique aussi) ne peut pas
dpendre de la phrase dans laquelle le terme est employ, elle doit tre dtermine par le
systme de notions tout entier et par la terminologie de la discipline donn du domaine
du savoir en question. (Lotte, 1981:6-7)
Tot i que majoritriament no sestableix la distinci entre sinonmia de llengua o de

sistema i sinonmia contextual, hi ha autors que, a partir daquesta distinci, defensen
que noms s interessant de considerar la sinonmia que no t en compte el context, de
manera que no sha de confondre la sinonmia amb la intercanviabilitat en el discurs de
formes lingstiques concurrents. La sinonmia, segons aquests autors100, sha destablir
sobre la base de la funci essencial dels termes, que s la designaci duna classe
dobjectes particulars, funci que es realitza fora de context.
En qualsevol cas, s cert que el fet que dues denominacions siguin intercanviables en un
context determinat no implica que hi hagi igualtat nocional i, per tant, considerem que s
100
Per exemple, Lethuiller (1989): Expliquer la synonymie, cest dabord essayer de faire comprendre la
fonction de dsignation de la terminologie. (...) Il y a synonymie lorsque plusieurs formes linguistiques ou
termes servent dsigner ou POINTER concurremment UNE MME CLASSE. Ce phnomne
correspond une certaine redondance de la langue, dans laquelle on peut voir une richesse ou au contraire
des risques de confusion. (Lethuiller, 1989:443) i tamb De Bess (1974): Ce qui peut fausser un peu,
linguistiquement parlant, la perspective de lexpos per llavors ho justifica Le mot scientifique est un
mot rfrentiel dont la fonction essentielle est de dsigner le dnomn et ltude de la signification est
relativement indpendante de la construction syntaxique ou de la rfrence contextuelle. Cest pour cette
raison que linsertion de ces mots scientifiques dans un texte est beaucoup plus secondaire et ltude de
ces mots hors contexte linguistique est par consquent concevable. (De Bess, 1974:36)
116

____________________________________________________________________________________
imprescindible distingir la sinonmia de sistema i de discurs, ja que responen a fenmens

lingstics diferents. I si b s cert que durant dcades es va considerar que lanlisi
discursiva dels termes no tenia inters per a la teoria terminolgica, tamb ho s que
actualment es considera necessria lanlisi dels fenmens contextuals per explicar el
funcionament real dels termes.
2.3.7.2 Sinonmia de discurs

Efectivament, lanlisi de la variaci dels termes noms pot plantejar-se, duna manera
vlida, a partir de lestudi discursiu. I la sinonmia s un dels fenmens de variaci
terminolgica en qu aquest fet resulta ms evident. J. C. Sager ha reivindicat en
diverses ocasions la falta de biunivocitat dels termes i, quant a la sinonmia, defensa que
cal estudiar-la tamb com un fenomen de discurs i tenir en compte la diversitat de
situacions en qu una noci pot ser expressada.
En discurs, la sinonmia apareix en tota la seva amplitud: des de lautntica sinonmia
absoluta, passant per tots els graus possibles de sinonmia relativa, fins arribar a la
sinonmia estrictament contextual, en qu sutilitzen indistintament, especialment en
textos de baix nivell despecialitzaci, unitats terminolgiques amb continguts nocionals
allunyats, que esdevenen falsos sinnims fora de context o en un context diferent.
117

____________________________________________________________________________________

En aquest captol ens havem proposat inicialment de situar la sinonmia en el conjunt de
relacions possibles entre denominaci i noci, i hem pogut comprovar que Wster va fer
una aportaci important de control terminolgic, en el sentit que va distingir, definir i
denominar els diferents tipus de relacions unvoques i no unvoques, fent una atenci
especial a lespecificitat terminolgica. Un reps de la bibliografia, per, ens deixa veure
que aquesta aportaci de Wster ha tingut noms un seguiment parcial tant per part dels
autors daquella mateixa orientaci terica com per part dautors daltres orientacions.
En el segon apartat pretenem identificar algunes de les qestions fonamentals que la
sinonmia ha plantejat a la semntica; ens hem centrat en la dificultat terica que
representa lestabliment de la igualtat de significat i hem pogut observar que algunes
distincions resulten imprescindibles per abordar aquesta qesti: duna banda, els graus
de sinonmia i, duna altra, el fet de tenir en compte o no el context.
Aquest captol, per, ha estat majoritriament dedicat a la revisi bibliogrfica de la
noci de sinonmia en terminologia; considerem que aquesta revisi ens permet
concloure amb la identificaci de les causes principals de la discrepncia que presenten
els diversos autors quant a la noci de sinonmia: la perspectiva, el significat, la finalitat
i la referencialitat.
Perspectiva onomasiolgica versus perspectiva semasiolgica
Lorientaci onomasiolgica, que se centra en les relacions que sestableixen des del
concepte cap a la denominaci, s considerada un dels puntals fonamentals de la teoria
clssica de la terminologia. Lessncia terminolgica s, des daquesta perspectiva, el
concepte, entitat mental universal, allada i delimitada; i la sinonmia sestableix segons
si les diverses denominacions es refereixen o no a aquella unitat conceptual. Amb
lacceptaci daquestes premisses, en terminologia el fenomen de la sinonmia s un
fenomen poc probable, i la sinonmia absoluta s prcticament lnic grau de sinonmia
possible.
La perspectiva semasiolgica, prpia de la lingstica, estudia el significat (o els
significats) duna unitat, partint de la base que pot ser dinmic, inestable i amb lmits
difusos. Des dun enfocament semasiolgic s fcil defensar lexistncia probable de la
118

____________________________________________________________________________________
sinonmia i que la sinonmia absoluta no sigui necessriament el grau de sinonmia ms

freqent.
Des de plantejaments terminolgics actuals amb una perspectiva lingstica, com la que
prenem nosaltres, es defensa una orientaci no exclusivament onomasiolgica ja que es
considera important el fet que lacostament al coneixement es produeix mitjanant
unitats lingstiques. Aix ho expressen Cabr et al. (1998) en referncia a la
metodologia del treball terminolgic:
La orientacin onomasiolgica, nica para el trabajo terminolgico de metodologa
clsica, se considera ahora preponderante pero no exclusiva (...). Nos alejamos, adems,
de la visin estrictamente universalista del concepto y aceptamos la existencia de sesgos
culturales cuando entendemos el concepto ligado a las distintas maneras de entender,
representar y comunicar el conocimiento en cada sociedad. (Cabr et al., 1998)
Daltra banda, i dacord amb el pensament socioterminolgic, aquesta diferncia de

pespectiva t un efecte immediat en la sinonmia, ja que pot arribar a suposar un
replantejament respecte de lexistncia de la sinonmia absoluta en terminologia, ats
que els fenmens descrits des duna perspectiva i des de laltra sn diferents:
La notion de synonymie ne couvre pas dans le cadre des langages de spcialit les
mmes phnomnes quelle dcrit dans le cadre de la langue gnrale. (...) Son
interprtation dpend en fin de compte de la thorie et de la dmarche terminologique
adopte. Ainsi, l o lapproche onomasiologique conclut lexistance dune synonymie
vraie (...), lattitude smasiologique est amene relativiser cette synonymie. (Assal,
1993: 147)
Significat denotatiu versus significat connotatiu

Des de la lingstica, com hem vist, sha negat de manera molt freqent lexistncia de
la sinonmia absoluta i s precisament des daquest marc que sha afirmat que la
sinonmia absoluta t ms possibilitats de produir-se en terminologia ja que no es t en
compte laspecte connotatiu dels termes sin noms laspecte denotatiu.
Aunque hay, sin duda, mucho de verdad en estas afirmaciones, sera errneo negar la
posibilidad de la sinonimia completa. Bastante paradjicamente, la encontramos donde
menos se esperara: en la nomenclaturas tcnicas. El hecho de que los trminos
cientficos estn precisamente delimitados y sean emocionalmente neutros nos permite
hallar, de una manera muy definida, si dos de ellos son completamente intercambiables,
y la sinonimia absoluta no es, en modo alguno, infrecuente. (...) En el lenguaje ordinario,
raramente cabe ser tan positivo acerca de la identidad de significados, ya que el asunto
se complica por la vaguedad, la ambigedad, las tonalidades emotivas y los efectos
evocadores (...). (Ullmann, 1962/1965:159-160)
119

____________________________________________________________________________________
En lapartat 2.2 hem vist com una de les opcions en lingstica s considerar sinnims
complets aquells que presenten coincidncia quant al contingut denotatiu i connotatiu
del significat, i sinnims incomplets quan la coincidncia noms es dna en el contingut
denotatiu i no en el connotatiu; i en lapartat 2.3 hem vist que Wster establia un tipus
concret per als sinnims que presenten distincions en la connotaci (sinnims
conceptualment matisats). Creiem, per, que s important de destacar que encara que
Wster fes aquest plantejament en lelaborada descripci que fa dels graus de sinonmia
(vegeu apartat 2.3.6.1), el cert s que ni Wster, ni els seguidors de la TGT, ni tampoc
daltres opcions terminolgiques acostades a aquella teoria, han tingut en compte el
contingut connotatiu dels termes ja que els consideraven com unitats neutres i aquesta s
precisament una de les especificitats que defensaven per als termes.
Tamb aquest punt concret ha estat, per, discutit des de plantejaments terminolgics
poc prxims a la TGT; ns un exemple101 Rey-Debove (1997:95), la qual afirma que no
existeix la sinonmia total, principalment a causa de les evocacions diferents de cada mot
i que aix s igual per a les terminologies. Compartim totalment aquesta opini.
Finalitat prescriptiva versus finalitat descriptiva
Lobjectiu fonamental de la lingstica s la descripci del llenguatge; amb lestudi de
les diferents llenges naturals sintenta avanar en lexplicaci del funcionament del
llenguatge. Lobjectiu fonamental de la terminologia, en canvi, no ha estat la descripci
dels termes. Com ja hem dit, per les circumstncies dels seus orgens com a disciplina
cientfica, la terminologia sha orientat cap als aspectes destandarditzaci i de
normalitzaci, amb la qual cosa la finalitat prescriptiva ha estat la preponderant fins fa
pocs anys, quan sha donat ms importncia als aspectes comunicatius, lingstics i
socials dels termes.
Al llarg daquest captol (i tamb del captol anterior) hem pogut veure que la finalitat
del treball terminolgic condueix a dues concepcions mpliament divergents del
fenomen de la sinonmia: a una finalitat prescriptiva li correspon una actitud de control o
101
A conclusions semblants arriben diversos autors entre els quals destaquem Lurquin que analitza termes
de lrea de gentica i observa com determinades denominacions han estat canviades per altres denominacions
menys connotades, com per exemple ls del terme gnie gntique, menys connotat, per evitar
manipulations gntiques, ms connotat. Aquest autor afirma que: Pourtant la manire dont on dnomme
une notion, quelle soit celle dun objet ou dune activit intellectuelle et manuelle, correspond parfois
une prise de position lgard de cet objet ou de cette activit. Le partisan utilise pour nommer sa chose
un terme connotation positive tandis que lopposant et le contestataire la connotent ngativement.
(Lurquin, 1981:2)
120

____________________________________________________________________________________
eliminaci de la sinonmia que no li correspon a una activitat descriptiva. A aquesta, en

canvi, li correspon lanlisi de les situacions de sinonmia, dels tipus i de les causes.
En textos no especialitzats es considera, en general, com un senyal del domini retric de
la llengua el fet de no repetir les mateixes paraules i utilitzar, en canvi, altres paraules
ms o menys prximes, en definitiva, ms o menys sinnimes. En els textos
especialitzats, en canvi, en qu s prioritria leficcia comunicativa i el fet devitar al
mxim les possibles ambigitats del llenguatge, la riquesa expressiva passa, per a molts
autors, a un segon pla dimportncia102.
Aix, lactitud dels lingistes cap a la sinonmia s generalment descriptiva i, com hem
vist, en terminologia ha estat principalment prescriptiva i noms recentment alguns
plantejaments terminolgics han posat en crisi aquesta visi. Estem convenuts que per
prescriure cal primer descriure i desprs acomodar la finalitat prescriptiva als diferents
usos i situacions comunicatives.
s en aquest objectiu dassegurar una comunicaci inequvoca on cal situar
lestabliment de la biunivocitat com un dels pilars fonamentals de la Teoria general de la
terminologia. I, com ja hem vist anteriorment, una de les crtiques ms generals a
aquesta teoria se situa precisament en el fet de no haver diferenciat desig i realitat, i no
haver tingut en compte que fins i tot lideal s adequat noms per a un tipus determinat
de comunicacions especialitzades.
Referencialitat especfica versus referencialitat comuna
Alguns autors estableixen una lnia divisria clara entre termes i paraules perqu els
primers es refereixen a conceptes, i les segones a nocions (Johnson i Sager, 1980; Sager,
2000). Ms o menys explcitament, la teoria terminolgica clssica ha defensat la
referencialitat especfica dels termes per la manera com denominen els conceptes.
Implcitament, els autors que defensen una concepci ms lingstica de la terminologia
(Cabr, 1999a; Lara, 2000; Temmerman, 2001; entre daltres) estableixen una distinci
menys ntida entre unitats terminolgiques i unitats no terminolgiques, i la situen en els
factors pragmtics i tamb cognitius. Ms que negar lespecificitat de la referencialitat
dels termes, aquests autors simplement la relativitzen.
102
Reprodum noms un dels nombrosos exemples que trobem en aquesta lnia: En lexicologie, la
synonymie est un lment denrichissement de la langue. En terminologie, la synonymie doit tre limine
au profit de la clart des communications scientifiques ou techniques. (Landry, 1983:269)
121

____________________________________________________________________________________
Les caracterstiques que satribueixen a la referencialitat dels termes resulten rellevants

en lanlisi de la sinonmia perqu la inexistncia de la sinonmia s ms fcilment
defensable si es considera que la manera de significar dels termes s clarament diferent
de la manera de significar de les paraules.
Com ja hem anat exposant, el nostre acostament als termes s lingstic i variacionista i,
per tant, sallunya de les visions ms tradicionals. La noci de sinonmia que adoptem es
deriva daquest acostament als termes i ens plantegem, doncs, una anlisi contextual,
basada en la intercanviabilitat discursiva de les unitats considerades sinnimes. s a
partir daquest fonament que construm el treball i que definim variaci terminolgica,
variaci denominativa i variaci conceptual com ja ho hem fet al final del captol
precedent (vegeu 1.4.2).
122
CAPTOL 3. LA SINONMIA: CAUSES I TIPUS

En aquesta lnia direm que la terminologia, establerta com una varietat
lxica basada fonamentalment en la temtica de la comunicaci, presenta
variaci interna en funci de les caracterstiques geogrfiques i
generacionals dels interlocutors (i aqu hi haurem dafegir, i lafiliaci a
una determinada visi de la matria), i del grau de formalitat i del nivell
dabstracci en qu es produeix la comunicaci. (Cabr, 1995a:10)
En el primer captol hem afirmat que des dun enfocament lingstic de la terminologia
cal tenir en compte les aportacions dels diferents corrents lingstics que shan succet
durant les ltimes dcades, i especialment de la lingstica variacionista, i que una de les
tasques pendents de la terminologia s descriure la variaci terminolgica. Creiem que
descriure la variaci significa allar-ne els parmetres, establir-ne els tipus i identificarne les causes.
En aquest captol ens centrem en lanlisi de les causes i els tipus de la variaci que
afecta les denominacions i que condueix a laparici de la sinonmia.
3.1 Causes de la sinonmia

Comencem amb la revisi bibliogrfica a lentorn de les causes de la sinonmia i la
presentem a partir de la distinci de la lingstica variacionista entre variaci per usos i
usuaris; lespecificitat del discurs especialitzat, per, ens obliga a introduir altres
parmetres per explicar alguns fenmens de variaci denominativa.
3.1.1 Introducci
Podem comenar afirmant que, en general, les causes de la variaci en terminologia han
estat poc analitzades i considerem que aquest fet s normal si tenim en compte que la
terminologia predominant durant dcades va preferir una comprensi biunvoca dels
termes; no calia, doncs, estudiar les causes dun fenomen que noms existia com a
excepci. Malgrat aix, s possible trobar alguns comentaris dispersos sobre les causes
de determinats exemples de sinonmia que apareixen en lanlisi dels textos i, noms
molt recentment, trobem alguns autors que sorienten cap a lanlisi ms profunda de les

____________________________________________________________________________________
causes dalgun tipus de variaci en les denominacions. Gambier (1991a), per exemple,
se centra en la variaci funcional i Cabr (1995a) en la variaci social. La situaci ms
habitual, per, s labsncia de qestionament sobre les causes del fenomen, o la simple
enumeraci dalgunes causes sense analitzar. Auger (1974) i Drozd (1983) sn exemples
dalguns avanos en lestabliment (no estructurat) dalgunes causes de la sinonmia en
terminologia:
1. Les hsitations inhrentes la langue elle-mme (...) 2. La modernisation des
techniques (...) 3. Les niveaux de langue (...). 4. Les contactes avec langlais (...) 5. La
nouveaut du rfrent (...) 6. Les variantes gographiques (...). (Auger, 1974:32-33)
They originate in: - shifts between onomasiological, logical (epistemological) and
onomatological structures, - diversity based on double forms (foreign vs domestic), language factors (historical and genetic factors), - univerbization, - abbreviation
(mechanical vs semantic), nominal phrases vs verbs, - non-terminological vs
terminological variety, - variety of dialects, - spoken vs written language, - milieu and
the diversity of communication spheres, etc. (Drozd, 1983:87)
En la revisi bibliogrfica que presentem a continuaci hem intentat ordenar i classificar

tots els comentaris que dalguna manera es refereixen a les causes de la sinonmia a
lentorn, primer, dun bloc que t a veure amb la variaci dialectal i amb un altre, en
segon lloc, a lentorn de la variaci funcional. Hem agrupat en un tercer bloc de causes
discursives algunes referncies a la variaci per raons expressives. En un quart bloc, fem
constar les causes interlingstiques de la sinonmia i, en lltim, causes cognitives, les
que tenen a veure amb la conceptualitzaci.
En els textos especialitzats hi ha variaci denominativa perqu un mateix parlant o
emissor pot expressar una mateixa idea, o denominar un concepte, de maneres diferents
(autovariaci), i diferents emissors tamb poden expressar una mateixa idea de maneres
diferents entre ells (heterovariaci). Aquesta diferenciaci de partida, que no hem pogut
trobar establerta amb anterioritat per part de cap autor en el tractament de les causes de
la sinonmia, ens sembla fonamental, ja que en un cas i en laltre, les causes concretes de
variaci sn ben diferents.
Aix, per exemple, les causes estilstiques de la variaci denominativa sassocien a la
variaci dins dun mateix emissor: el parlant varia lexpressi especialment per evitar la
repetici i busca tamb formes que resultin ms expressives, econmiques i emftiques.
Un mateix parlant, per, tamb varia la seva prpia expressi per altres motius
comunicatius: adaptaci al nivell despecialitzaci de linterlocutor, adequaci al grau
de formalitat de la situaci, etc.
124

____________________________________________________________________________________
Quan la variaci terminolgica apareix entre emissors diferents i no dins dun mateix
emissor, sol respondre a motius dialectals, tant si tenen a veure amb leix geogrfic, com
amb el cronolgic o amb el social, o a motius relacionats amb la cognici, per una
concurrncia de teories, per conceptualizacions diferents des drees diferents, etc.
Dacord amb aquesta distinci entre autovariacions i heterovariacions, hi ha
denominacions que poden aparixer dins dun mateix context i, en canvi, nhi ha daltres
que no poden aparixer conjuntament, perqu es troben en situaci de distribuci
complementria103.
3.1.2 Causes prvies

Abans dendinsar-nos en les causes de la sinonmia en relaci als blocs que acabem
desmentar volem referir-nos a unes causes prvies, en el sentit de caracterstiques i
funcionaments del llenguatge que possibiliten lexistncia de la sinonmia.
3.1.2.1 La redundncia lingstica

En el captol 2 (vegeu 2.1.2 Relacions no unvoques: polismia i sinonmia) ja ens hem
referit al fet que el llenguatge es troba en un joc de forces contrries, amb la imatge de
Yagello (1981) en qu la formiga representa el principi deconomia la polismia i
lhomonmia, i la cigala, el principi de redundncia la sinonmia. Efectivament, la
possibilitat de denominar una mateixa cosa (idea, concepte, etc.) a partir de diverses
formes lingstiques s una de les redundncies lingstiques ms bvies. Aix no vol
dir, per, que aquesta redundncia sigui gratuta i innecessria, sin ms aviat al contrari
ja que respon a estratgies discursives i cognitives rellevants. s per aquesta ra que
alguns autors prefereixen no considerar la sinonmia com un fenomen de redundncia
lingstica:
Quest-ce quil fait que deux dnominations parviennent exister et fonctionner
comme synonymes? Pour rpondre cette question il faut en poser une autre: que
marque leur diffrence formelle? Des modes distincts dvocation ou de reprsentation
de la signification et de la rfrence qui refltent la diversit qualitative des strtegies
discursives et cognitives des sujets sociaux. La possibilit de nommer diffremment un
mme objet (concret ou abstrait) est un moyen de signifier par la mdiation de
dnominations distinctes, des coupes qualitatives, projetables sur des configurations
103
Vegeu Faulstich (2000:103). Nhem presentat un resum a lapartat 2.3.4.3.
125

____________________________________________________________________________________
lexicales et rfrentielles quelles modulent sans les dfaire (I. Tamba-Mecz, 1988:82)
(...) Le fait quune notion soit dsigne par plusieurs termes nest jamais, ou rarement,
une redondance terminologique. Chaque cas de fonctionnement synonymique a sa raison
dtre. (Assal, 1993:151)
Redundncia o no, la lingstica i la terminologia responen amb dificultats a la pregunta

sobre la causa genrica de la sinonmia. En aquest captol no pretenem aprofundir en
aquesta pregunta de carcter lingisticofilosfic, sin en les causes concretes i
observables daquest fenomen ja que, dacord amb Auger (1974:33) creiem que devient
difficile dexpliquer pourquoi deux formes continuent vivre ct ct pour dsigner
une mme ralit sans vraiment gner le systme de la langue.
3.1.2.2 Larbitrarietat del signe lingstic

La sinonmia s un fenomen que pot aparixer dins del sistema lingstic perqu la part
inferior del triangle semitic s a dir, la que uneix denominaci i referent s, a
diferncia de les altres cares del triangle, una lnia discontnua, una lnia de punts amb la
qual es representa simblicament la idea segons la qual la paraula s una combinaci de
sons vocals que presenten una significaci convencional en relaci a la cosa designada.
Negar la convencionalitat daquesta relaci seria admetre que cada cosa, en tant que
unitat material o conceptual, t un mot indissolublement lligat; i seria negar la
possibilitat de lexistncia de la polismia i la sinonmia. Seria, tamb, rebutjar la
conceptualitzaci i la possibilitat de lhome de dominar i interpretar la realitat a travs
del pensament i el llenguatge.
La dmarche thorique qui precde de ltude de la dnomination prsuppose
lisolement dun lment linguistique comme unit signifiante. Lunit peut tre dfinie
comme un segment phonique prenant sa consistance linguistique dans sa correspondance
un lment signifi. Cest alors la dfinition saussurienne clbre de lunit thorique
essentielle du signifiant phonique et du signifi conceptuel consubstantiellement lis en
un signe linguistique. La contrepartie de cette liaison intime et ncessaire est le lien
dfini comme arbitraire avec la ralit dsigne, ce qui fonde la capacit du signe de
dsigner la fois plusieurs notions (polysmie) et inversement que la notion puisse tre
dsigne concurremment par plusieurs signes (synonymie). (Guilbert, 1981b:202)
Lacceptaci de larbitrarietat del signe lingstic s unitria entre els lingistes i, en

canvi, no es correspon amb el sentiment intutiu dels parlants. Lespecialista, ents com
el parlant duna matria especialitzada t, segons Guilbert (1981b:202-203), una relaci
particular amb el mn real que denomina i el sentiment de no-arbitrarietat s encara ms
important que en els altres parlants.
126

____________________________________________________________________________________
El principi darbitrarietat del signe lingstic, per, no nega lexistncia daltres principis
que afecten les denominacions. Les unitats terminolgiques sn, normalment, unitats
motivades, en el sentit que reprodueixen en la forma denominativa, caracterstiques
dall denominat. Les unitats lxiques, i molt particularment les unitats especialitzades,
intenten resumir el contingut a partir de la forma i aquest fenomen s encara ms evident
en les unitats que no sn simples (unitats compostes i unitats sintagmtiques), en qu les
diferents unitats de sentit acumulen significat i, aix, es parla de composicionalitat del
significat en les unitats terminolgiques.
Daltra banda, lacceptaci del principi darbitrarietat del signe lingstic no pressuposa
que el llenguatge sestructuri arbitrriament: en gran mesura, el llenguatge sestructura a
partir de parmetres de motivaci.
3.1.2.3 Les possibilitats de variaci de la llengua

Amb anterioritat ja ens hem referit al potencial lingstic com una de les causes ms
importants de la variaci denominativa:
Un dels factors de concurrncia denominativa quantitativament ms importants s la
vacillaci prpia del sistema de la llengua, en el sentit que sovint la llengua ofereix
diverses possibilitats formals dexpressar una mateixa idea. Aquesta diversitat es pot
produir a nivells diferents: grfic, tant tipogrfic com ortogrfic, morfolgic,
morfosintctic, quan es produeix una alternana entre un compost i un sintagma, o entre
diferents estructures de sintagma, o entre diferents subestructures de sintagma format per
nom sintagma preposicional i, finalment, lxic, quan es produeixen alternances entre un
terme de la llengua i un manlleu, o entre bases en termes simples, o entre bases en els
sintagmes, o entre complements en els sintagmes, etc. (Freixa, 1998a:5)
Actualment pensem que les possibilitats que ofereix el sistema lingstic no sn noms
un dels factors de concurrncia denominativa quantitativament ms importants sin
que s simplement el que possibilita lexistncia de la variaci. Entenem, doncs, que la
llengua s a la base de tota variaci i no pas un parmetre que calgui tenir en compte al
costat de les altres causes.
Aquestes diferents possibilitats lingstiques, dalguna manera enteses com causes
apriorstiques de la sinonmia, han estat observades des de les opcions ms clssiques de
la terminologia. Aix, per exemple, Felber (1984:185) esmenta ls parallel duna forma
nativa i una forma internacional, duna forma nativa i un manlleu, dun terme i una
forma abreujada, i dun nom comercial i un nom cientfic. I tamb Duchacek (1979:110)
127

____________________________________________________________________________________
i Drozd (1983:87) es fixen en les derivacions morfolgiques dobles i diversos tipus

descuraments.
Des del context quebequs, aquestes diferents possibilitats han estat tamb descrites i
ampliades. Auger (1974:33) fa mfasi en les vacillacions entre dos sufixos i en les
diferents possibilitats de formulaci sintctica i sintagmtica; Duquet-Picard i Dion
(1983:225) tracten la variaci entre denominacions formades amb noms propis o
derivats i denominacions motivades, entre denominacions sintagmtiques i simples,
entre denominacions cultes i denominacions contempornies, etc. Tamb Corbeil es
refereix a la relaci sinonmica existent entre un terme i un sintagma descriptiu, que de
vegades pot ser una parfrasi menys fixada terminolgicament:
Il peut arriver quun mot simple ait comme quivalent synonymique une ou plusieurs
expressions qui sont des paraphrases, des explicitacions du mot simple. Le signifi
semble alors se dfaire en ses lments constitutifs (appels smes), chacun cherchant sa
propre voie dexpression, son propre signifiant. (...) La synonymie des syntagmes est
due ou bien au fait quon choississe des constituants diffrents, ou bien que les mmes
constituants puissent sexprimer par des termes eux-mmes synonymiques. (Corbeil,
1974:60)
Corbeil introdueix en aquesta citaci un aspecte molt interessant que tractarem ms

endavant: lelecci per part dun mateix parlant, o parlants diferents, o escoles de
pensament diferents, de denominacions diferents produda per motivacions diverses a
lhora de referir-se a un concepte.
La variaci denominativa, per, pot venir donada per possibilitats denominatives que
ultrapassen el marc estrictament lingstic, ja que el parlant t el recurs dutilitzar altres
sistemes denominatius que no formen part del llenguatge natural, sin del llenguatge
artificial, com els smbols, les frmules i les nomenclatures cientfiques, entre daltres.
128

____________________________________________________________________________________
3.1.3 Causes dialectals

La variaci denominativa motivada pel fet que els parlants pertanyen a dialectes
diferents s la variaci que ms sha tingut en compte en terminologia. Ja des de la TGT
sentenia que aquesta era una excepci innegable del principi de biunivocitat:
Se puede alegar que existen algunas caractersticas que distinguen los trminos p. ej. de
la aplicacin del trmino en distintas esferas profesionales. Esto no se puede negar ni
dejarlo fuera de consideracin; a esta consideracin se aaden las diferencias regionales
que con trminos distintos designan el mismo concepto, pero cada uno dentro de su
campo geogrfico; p. ej. castellano en los distintos pases de Amrica Latina y el
castellano peninsular (cosa que se refleja hasta en las normas); ocurren cosas anlogas en
ingls y en francs. Otro factor que pone de relieve las distinciones es el tiempo,
considerando una terminologa desde el ngulo diacrnico, surgen diferencias que tienen
su razn de ser. (Felber i Picht, 1984: 215)
Observem, per, que fins i tot per a aquest tipus de variaci tan evident, la teoria
considera que el fet de pertnyer a dialectes diferents permet considerar-los prcticament
com a termes diferents, s a dir, unitats que no sn sinnimes perqu difereixen per
qestions dialectals. Daltra banda, els esforos estandarditzadors i normalitzadors de la
TGT anaven tamb encaminats cap a la superaci daquesta diversitat denominativa.
Com veurem a continuaci, els diferents corrents terminolgics shan referit a la
sinonmia causada pels diferents usos geogrfics, cronolgics i socials, si b s cert que
la variaci que aquests factors provoquen en la llengua general sembla que s molt
superior que en els discursos especialitzats, que participen en menor grau daquests
parmetres de variaci.
3.1.3.1 Variaci geogrfica

La variaci denominativa motivada geogrficament s molt ms prpia de llenges
parlades en diversos pasos, ja que poden presentar una fragmentaci dialectal
important, que pot arribar a manifestar-se en els discursos especialitzats.
A banda de la TGT, que, com acabem de veure, t en compte aquest tipus de sinonmia,
sn diversos els corrents terminolgics que shi han referit: Drozd (1983:87), per
exemple, tracta la varietat de dialectes com una causa de sinonmia; i tamb Auger
(1974:33), des del Corrent de normalitzaci; i des denfocaments lingstics descriptius
129

____________________________________________________________________________________
(Guilbert (1981a:189-190), Hamelin (1983) i, ms recentment, Mdibeh (1994:110) i

Cabr (1995a:10).
Alguns sectors del coneixement estan molt ms lligats que daltres a la variaci dialectal
en general i a la geogrfica en particular. Aix, aquelles rees ms acostades a lactivitat
humana quotidiana tendeixen a presentar variaci denominativa en un major grau. Un
bon exemple el trobem en la gran diversitat denominativa que presenten els noms
danimals i plantes dins duna mateixa llengua. Pardos (1995) analitza la variaci
denominativa dins dels zonims i justifica la multiplicaci de formes per a una mateixa
espcie de la manera segent:
Muchos de estos sinnimos son meras variantes o giros locales (...) Las razones de su
aparicin hay que buscarlas en el relativo aislamiento de las poblaciones humanas y en
su evolucin cultural y, por tanto, lingstica, ms o menos independiente. (Pardos,
1995:76)
3.1.3.2 Variaci cronolgica

Les diferncies cronolgiques o temporals, generacionals i diacrniques, segons els
autors presenten una complexitat particular perqu sovint el canvi denominatiu en
leix temporal est relacionat amb fenmens de variaci conceptual. Aquesta lnia s
actualment investigada per autors com Faulstich (en premsa) i la trobem ja enunciada
per Boulanger als anys vuitanta:
Dans les sciences naturelles o il sagit avant tout de comparer et de classer, la
synonymie semble plutt lie des strates temporelles (...). Une synonymie horizontale
(synchronique) existe galement dans ces sciences. Elle se fait alors de la langue
naturelle la langue pseudonaturelle ou artificielle; des formules, des symboles, des
graphiques sont opposs aux terminologismes qui se droulent linairement dans
lespace. (Boulanger, 1983:324)
La variaci denominativa cronolgica s originriament provocada pel progrs del

coneixement, ja que sovint sen deriva un perode de convivncia entre un terme antic i
un terme ms actual:
Cette remarque suggre quon pourrait observer, dans une science ou une technique,
des vagues successives de terminologie selon le rythme des transformations. Si les
vagues sont trs rapproches dans le temps, ou si elles se manifestent de manire
diffrente selon les rgions ou les tablissements, on pourrait alors observer une
synonymie qui serait lindice de la coexistance de deux vagues terminologiques. Nous
navons pas eu le temps de vrifier cette hypothse. (Corbeil, 1974:64)
130

____________________________________________________________________________________
Boulanger (1983) observa que no tots els camps de coneixement estan lligats de la
mateixa manera a aquesta variaci perqu quan un saber no s gaire divulgat i, per tant,
el nombre dusuaris s limitat, s ms fcil que el consens conceptual i denominatiu
sigui rpid, independentment de la velocitat amb qu avanci aquell saber. Normalment,
per, els vocabularis participen detapes de formaci Guilbert (1973) shi referia com
vocabularis en gestaci. En aquestes etapes, el lxic especialitzat es caracteritza per
un ndex de fixaci poc elevat, fins que determinades formes obtenen un nivell de
prioritat per sobre de les altres104. Galisson, amb paraules de Wexler (1955), es va referir
a aquest fenomen fa ms de vint anys:
Par exemple, P. Wexler constate que, dans le vocabulaire des chemins de fer, le
phnomne de synonymie est all en diminuant au fur et mesure que la technique se
perfectionnait, jusqu disparatre peu prs compltement. Ainsi, au moment o
sachve son tude, il ny a plus que le mot locomotive pour dsigner la machine qui
tire les trains. (Galisson, 1978:362)
Mortureux es refereix tamb a les vacillacions i debats sobre el nom que cal donar a un
nou concepte quan emergeix. Lautora afirma que en aquestes situacions la sinonmia s
efmera i acotada a la fase neolgica de la denominaci (Mortureux, 1997:188) i que
lactivitat tecnocientfica i terminolgica actuen segons una tendncia lingstica de fons
que redueix la sinonmia de dues maneres possibles: dess duna de les unitats (com
acabem de veure apuntat per altres autors) o per lespecialitzaci respectiva de les
denominacions.
Boulanger i Lavigne (1994) destaquen el fet que tamb en aquestes situacions, la
variaci denominativa respon a necessitats expressives dels especialistes que busquen la
millor manera de transmetre el seu missatge:
La prolifration des synonymes caractrise la plupart des vocabulaires thmatiques,
surtout ceux qui sont en formation. Aucun secteur nchappe totalement la synonymie.
Elle correspond un besoin rel dexpression en ce quelle permet de varier
volontairement le choix des termes ou en ce quelle illustre lhsitation des auteurs qui
ne savent pas trop sils doivent recourir telle ou telle forme pour transmettre leur
message (...). (Boulanger i Lavigne, 1994:32)
104
(...) la terminologie est en gestation: - de nombreuses variantes nologiques coexistent; - des

dsignations longues, voire plonastiques, sont parfois utilises comme synonymes de termes simples
dans lespoir de limiter les ambiguts. Une priode de flottement pendant laquelle plusieurs propositions
dquivalence sont avances est un priode gnratrice de synonymies. (Jastrab, 1983:455-6)
131

____________________________________________________________________________________
No s, doncs, noms una causa de diversitat denominativa lexistncia en un mateix

moment duna forma ms antiga i una forma ms moderna, sin tamb la novetat del
referent i la falta destabilitzaci del lxic, com ja havien observat Corbeil (1974) i
tamb Duchacek (1979), i a qu es refereix Gambier a propsit de les pluges cides:
Ces termes voisins sexpliquent en partie parce que le phnomne dcrit est complexe
et en cours dtude (Gambier, 1987:316).
Des de la TGT es defensava que aquest problema era atribuble simplement a la falta de
coordinaci entre els especialistes o els organismes de normalitzaci i, en el pitjor
dels casos, a una normalitzaci fracassada (Felber i Picht, 1984)105.
3.1.3.3 Variaci social

Les diferncies socials entre els parlants poden tenir un reflex denominatiu en els
discursos especialitzats; sembla, per, que aquestes diferncies tenen un marge ms
ampli en les situacions comunicatives no especialitzades i que en les especialitzades
prcticament es redueixen al fet que els especialistes pertanyin a diferents esferes
professionals, tal com hem vist abans en una citaci de Felber i Picht (1984), en
introduir les causes dialectals.
Mdibeh (1994:110) denomina sinnims professionals aquestes unitats sinnimes, i altres
autors, com Desmet (1996:379) i Gmez (1991:144) entre daltres, shan referit a
aquesta causa de variaci. Aquests dos ltims, per, amb comentaris ms genrics i
ambigus (lexistence de plusieurs milieux scientifiques (...), grupos profesionales
eligen vas distintas, respectivament), tant poden fer referncia a denominacions
diferents utilitzades per grups diferents a partir duna mateixa conceptualitzaci, o a
denominacions diferents utilitzades per grups diferents provinents descoles de
pensament tamb diferents i que no parteixen duna mateixa conceptualitzaci
(analitzem aquesta segona situaci en lapartat relatiu a les causes cognitives).
Naturalment, s des del corrent socioterminolgic que la variaci denominativa
motivada per la variaci social s analitzada amb ms profunditat106; la diversitat de
105
Por lo general, hay un gran nmero de sinnimos en los vocabularios de aquellas reas de
especializacin en las que se producen importantes progresos. Dado que al principio se carece de
coordinacin, en distintos lugares se crean diferentes trminos para designar objetos y fenmenos nuevos;
estos trminos suelen competir durante bastante tiempo hasta que finalmente -al menos en el caso ideal- se
llega a una unificacin en su uso. (Arntz i Picht, 1995:160)
106
Tot i que, com en altres ocasions, trobem lorigen daquests plantejaments en autors del Corrent de
normalitzaci de Qubec, per exemple a Boulanger: Dans les terminologies techniques et technologiques
132

____________________________________________________________________________________
formes per a un concepte reflecteix, des daquest corrent, les condicions de producci,
les prctiques socials, les restriccions denunciaci perqu les terminologies en discurs
estan lligades a un objecte, a una histria, a uns parlants, a una divisi del treball, a la
competici comercial, etc. (Gambier, 1991a:47).
3.1.4 Causes funcionals

Parlem de variaci funcional per referir-nos a la variaci en relaci als usos, variaci
mpliament estudiada des de la lingstica per que no ha rebut gaire atenci des de la
terminologia, tot i que se nha apuntat la pertinncia des de diferents vies danlisi, com
veurem en aquest apartat.
A diferncia de la variaci dialectal, la variaci denominativa per causes funcionals es
pot trobar en un mateix parlant (en diferents usos). Creiem que s important fer aquesta
distinci perqu el fet de tenir en compte si les diferents denominacions que existeixen
per a una mateixa noci han estat usades per parlants diferents, per un mateix parlant en
diferents discursos o per un mateix parlant en un mateix discurs pot ser determinant per
a lexplicaci ltima de les causes daquesta variaci.
3.1.4.1 Parmetres de variaci funcional

En el primer captol hem presentat un breu reps de les principals aportacions de la
lingstica variacionista i, en relaci a la variaci funcional, ens hem referit a la
diferenciaci de registres dels factors camp, mode, tenor i to. En aquell apartat107 hem
volgut fer mfasi en el fet que aquests factors poden adaptar-se al discurs especialitzat i
permetre la caracteritzaci duna part de la variaci denominativa dels termes.
I, a ms daquestes varietats dialectals, tot parlant adequa tamb la seva expressi a
situacions de comunicaci especfiques a travs de les distintes varietats funcionals o
registres que li exigeix la situaci comunicativa, registres que, dacord amb Gregory i
Carroll (1978) i simplificant molt el tema, es podrien classificar segons diversos criteris:
a) el canal que susa per transmetre la informaci (oral/escrit, amb tota la gamma de
possibilitats mixtes i hbrides), b) el tema de qu tracta la comunicaci (general /
especialitzat), c) el propsit comunicatiu o tenor funcional (informar / avaluar / influir /
(...) synonymie est la fois verticale et horizontale, cest--dire quelle dpend de la sociohirarchisation des
intervenants et quelle se rpand dans lespace, soit sur un mme territoire, soit sur des territoires diffrents.
chaque niveau, les conditions de la communication changent. On dnomme dabord la notion, puis on la
rednomme ou on la codnomme, etc. On peut en trouver des milliers dexemples dans la terminologie de
lalimentation et dans celle plus rcente de la vido, par exemple. (Boulanger, 1983:324)
133

____________________________________________________________________________________
argumentar), d) el grau de formalitat entre els interlocutors (formal / informal) o el nivell

dabstracci a qu es vol transmetre la informaci (especialitzat / divulgatiu). (Cabr,
1995a:8-9)
En lestudi de la bibliografia que hem realitzat a propsit de les causes de la sinonmia,

no hem trobat cap referncia a algunes daquestes possibilitats que esmenta Cabr a
partir de Gregory i Carroll (1978): ni al canal108, tot i que intum que la variaci
denominativa pot mantenir-hi una relaci que tant podria afectar la quantitat com el
tipus, especialment si es pren en consideraci la variable del nivell de preparaci del
discurs, ni al tenor o propsit comunicatiu, variable que tamb podria aportar dades
interessants.
Possiblement, la variaci funcional presenta en general uns marges menors en els
discursos especialitzats que en els no especialitzats, i creiem que probablement alguns
dels parmetres poden tenir un grau dincidncia major que daltres. Aix, si b s cert
que canal i tenor podrien tenir una relaci menys significativa amb la variaci
denominativa, el tema, no ents en la dicotomia general / especialitzat, sin com a tipus
de sistema de coneixement, podria mantenir-hi un lligam ms estret. Rey (1983:283300) analitza la relaci entre sinonmia i tipus de sistema nocional109 i observa que hi ha
una diversificaci de les causes dins de cada tipus de sistema:
En fait, la situation est trs diffrente selon les domaines terminologiques, ceci en
fonction des types de conceptualisation, de la constitution des systmes de termes, mais
aussi des conditions sociales de la production des discours et du milieu de circulation des
termes. Ce qui peut tre vrai en mathmatiques, on le verra, peut ne pas ltre en histoire
naturelle (...). (Rey, 1983:283)
La revisi bibliogrfica ens porta a creure que el to s el parmetre que pot comportar
efectivament ms variaci en els discursos especialitzats. Dacord amb la citaci de
Cabr que hem reprodut ms amunt, podem desdoblar aquest parmetre en dues escales
diferents, una de formalitat i una despecialitzaci110; analitzem primerament aquesta
segona perqu s on podem identificar fenmens ms interessants en relaci a la variaci
denominativa, i desprs ens referirem ms breument a lescala de formalitat.
107
Vegeu apartat 1.4.1

Noms Drozd (1983:87) es refereix tangencialment a la distinci entre llenguatge escrit i oral com un
possible origen de la sinonmia.
109
Rey estableix cinc tipus de sistemes diferents: sistemes hipottico-deductius, cincies experimentals,
cincies naturals, terminologies tcniques i terminologies discursives.
108
110
En la citaci shi refereix com el nivell dabstracci, confusi generalitzada amb el

nivell despecialitzaci. Ms endavant, a lapartat 3.1.4.2.2 presentem la distinci que fa
Hoffmann daquests dos conceptes.
134

____________________________________________________________________________________
3.1.4.2 Adequaci al nivell despecialitzaci111

Per revisar bibliogrficament la incidncia que ladequaci al nivell despecialitzaci
pot tenir en la variaci denominativa dels termes hem obert la bibliografia cap a lanlisi
textual dels llenguatges despecialitat i cap a lanlisi del discurs especialitzat.
3.1.4.2.1 Des de la terminologia

Ladequaci terminolgica al nivell despecialitzaci del receptor del discurs s una
causa de sinonmia; lespecialista varia de denominacions en funci del receptor, en un
intent per adequar-se al seu nivell de coneixement del tema. Partim, doncs, de la base
que un mateix emissor, en aquest cas un especialista, pot expressar un coneixement
especialitzat de maneres diferents segons els coneixements que pressuposa en el receptor
i ms endavant analitzarem els mecanismes cognitius que entren en joc en aquest procs.
Naturalment, la TGT no es va ocupar de descriure la variaci funcional bsicament
perqu el tipus de comunicaci especialitzada prevista era nica: la comunicaci entre
especialistes per a una finalitat concreta. s ms, autors del cercle viens de
terminologia han fet mfasi en els perills que planteja la comunicaci especialitzada amb
un propsit de popularitzaci112:
Scientific writers will describe complex and difficult facts in a disorted or incorrect way
for the purpose of popularization. It cannot be overstressed that specialized knowledge
can only be communicated correctly and precisely by means of appropriate subjectmatter terminologies (specialized terminologies). Otherwise one would have to resort to
time-consuming explanations and definitions, which would impede and delay the flow of
information considerabily. (Galinski i Nedobity, 1988:5)
Actualment, Budin i Oeser (1995) proposen un mtode denominat Controlled

Conceptual Dynamics per transformar el coneixement cientfic, sense distorsionar-lo ni
falsificar-lo, en coneixement accessible:
This strong trend has been manifesting itself as social fact primarly on the
terminological level: terminologies have been differentiated in subject fields with an
111
Tant amb el Principi de cooperaci de Grice (1975) com amb el Principi de cortesia de Leech (1981),
la pragmtica ofereix bases rellevants per a lanlisi de fenmens com la variaci denominativa provocada
per ladequaci al nivell despecialitat del receptor.
112
Picht i Draskau anomenen pseudosinnims aquestes formes que apareixen, des del seu punt de vista,
per falta de formaci professional: pseudo-synonymy: Here we are not concerned with genuine
synonyms, but rather with the equivocal use of terms which the user believes to be synonymous. The
reason for this is a lack of professional training. (Picht i Draskau, 1985:103)
135

____________________________________________________________________________________
increasing number of conflicting concepts with one and the same term assigned to them,
leading to unnecessary synonyms that cause misunderstandings or misinterpretations in
scientific discourse. (Budin i Oeser, 1995:5)
Segons aquests autors, s possible gestionar lorganitzaci del coneixement i els

problemes comunicatius que resulten del procs de popularitzaci i proposen un mtode
basat en uns patrons especials de resoluci de problemes en la traducci dels
coneixements cientfics. Aquests patrons tenen a veure, duna banda, amb operacions de
documentaci i descripci dels conceptes cientfics i els termes corresponents, definicions,
contextos, etc.; daltra banda, amb operacions per obtenir bases ben documentades per a la
transferncia del coneixement cientfic a no especialistes. Aquest mtode pretn tamb
oferir una varietat destratgies de producci de textos que assegurin que els conceptes
expressats en el text estan clarament definits, inequvocament expressats i ben explicats
dacord amb les necessitats del pblic i la seva formaci.
Des dorientacions terminolgiques ms descriptives, la variaci denominativa produda
per ladaptaci al nivell despecialitzaci del receptor s un fet acceptat. Sager (1980)
assegura que no podem adrear-nos de la mateixa manera a pblics diferents que
coneixen un tema de manera diferent i que aix s font duna sinonmia que no admet
substitucions textuals. Tamb, ms recentment, shi ha referit Desmet (1996):
Ces derniers posent notamment des problmes dadquation du sens, car il faut tenir
compte la fois des impratifs de prcision de linformation, de fidlit aux sources
savantes et dadaptation aux connaissances prsumes du grand public. (Desmet,
1996:361)
En lmbit mdic s fcilment observable la variaci denominativa dels especialistes per

adequar-se al nivell de comprensi dels pacients. Tamb ha estat, per, observada la
intenci contrria, quan lespecialista busca precisament la incomprensi de les seves
paraules per part del receptor:
Puede llegar a comprenderse que en casos como stos algunos mdicos rompan con la
claridad para que el enfermo no logre entenderlos; otras veces, sin embargo, se justifica
ms difcilmente, porque entonces el lenguaje cientfico sirve de escudo protector o es
un signo de pertenencia a un grupo, como si la dificultad de comprensin obedeciera a la
gran dificultad del contenido de los conceptos que contiene el mensaje. (Gutirrez,
1998: 101-102)
136

____________________________________________________________________________________
Sens dubte ha estat Cabr, des de la TCT, qui ms sha referit al fet que els discursos
especialitzats ofereixen diversitat per un conjunt prou variat de parmetres113. Per a
aquesta autora resulta bvia la relaci existent entre la variaci de nivells
despecialitzaci i la variaci denominativa (i conceptual):
El grado de especializacin de la comunicacin condiciona no slo la densidad
terminolgica de un texto, sino tambin la cantidad de variacin expresiva para hacer
referencia a un mismo concepto. Un texto altamente especializado suele ser preciso,
conciso y sistemtico; la terminologa que utiliza tiende a la monosemia y a la
univocidad. A medida que disminuye el grado de especializacin, el discurso va
adquiriendo caractersticas que lo acercan al discurso no especializado: en el plano
semntico, variacin conceptual, redundancia, ambigedad, falta de precisin estricta; en
el plano formal, variacin sinonmica de base lxica, pero sobre todo uso muy elevado
de frmulas parafrsticas que explican analticamente el mismo concepto que en un nivel
especializado se hace sintticamente. (Cabr, 1998b:74)
Lexistncia de diferents nivells despecialitzaci s actualment un fet assumit. Faulstich

(1995) en la seva proposta metodolgica de carcter socioterminolgic considera que s
una idea prvia molt important de tenir en compte la diversitat dusos i de discursos
terminolgics i que cal observar la dimensi discursiva dels termes. Tamb des de la
socioterminologia de Rouen aquest s un fet acceptat (Gambier, 1991a; Gaudin, 1991) i
es considera que la sinonmia i lambigitat semntica dalguns termes s el resultat del
diferent nivell de coneixement que tenen els parlants.
Les individus comme acteurs sociaux agissant dans le cadre dune activit spcialise
donne nont pas toujours la mme matrise de la langue. Et de ce fait, la production
mme des concepts et leur expression dans le langage se trouvent affectes. Les
manifestations les plus concrtes de cet aspect sont la synonymie, et lambigut
smantique de certains termes. (Assal, 1991:137-138)
Des de lanlisi de les cincies socials, Riggs (1993) tamb ha observat la necessitat
dadequaci al nivell despecialitzaci del receptor, i es refereix a la contradicci que
experimenta lespecialista que necessita, duna banda, emprar conceptes precisos i
denominacions no ambiges i, de laltra, ser ents pel pblic no especialitzat:
113
Discursivament, les seves produccions especialitzades poden tenir, fins i tot dins de cada mbit
especialitzat, diversos graus dabstracci o nivells de transmissi de lespecialitat, que duen a establir
diversos estils discursius. Com en el cas de la comunicaci general, en la comunicaci especialitzada es
donen diferents varietats estilstiques, condicionades per les caracterstiques de les situacions de
comunicaci (temtica, destinataris, situacions i finalitats comunicatives). Aquestes caracterstiques
determinen el grau dabstracci en qu es presenta una temtica, les estructures sintctiques i textuals de
les produccions comunicatives, lestil del discurs i fins i tot la materialitat mateixa del text. (Cabr,
1998c:178)
137

____________________________________________________________________________________
Social scientists experience two contradictory requirements when writing their research
reports. First, they need precise concepts that can be designated unambiguously.
However, they also think of themselves as writing about human beings and their
relationships to each other, matters which ought to be explained as much as possible in
familiar everyday language. Moreover, insofar as informed laymen want to read and
understand the work of social scientists because it relates to their own urgent problems,
there is a powerful incentive to report social science research in a style that is widely
accessible to non-specialists. (Riggs, 1993:195)
3.1.4.2.2 Des de lanlisi textual

Hoffmann va treballar en lanlisi de lestratificaci vertical dels llenguatges
despecialitat i va donar quatre criteris per a la classificaci dels textos especialitzats
(Hoffmann, 1987/1998:31):
lmbit comunicatiu i temtic
el nivell despecialitzaci
el canal de la comunicaci
el tipus de tractament del tema
Pel que fa al nivell despecialitzaci, considera que s exactament ladequaci al
receptor i dna lescala segent:
estil cientfic
estil didctic
estil dels manuals
estil enciclopdic
llibres de consulta i guies
estil divulgatiu114
Hoffmann diferencia clarament el nivell despecialitzaci i el nivell dabstracci, que
posteriorment shan confs amb freqncia:
Quan parlem duna estratificaci vertical dels llenguatges despecialitat, no pensem ni
en una estratificaci social del parlant, ni en una valoraci de cada estrat, sin que ms
aviat ens referim a la creixent precisi que experimenta el llenguatge en la comunicaci
especialitzada. La precisi del llenguatge est relacionada amb el seu perfeccionament
continu com a instrument de coneixement i de comunicaci, del concret a labstracte, del
particular al general, de laspecte a lessncia (...). (Hoffmann, 1987/1998:62)
138

____________________________________________________________________________________
Hoffmann fa una proposta destratificaci vertical dels llenguatges despecialitat que t

en compte els criteris segents: nivell dabstracci, forma lingstica externa, entorn i
participants en la comunicaci:
Nivell
dabstracci
A ms elevat
Forma
lingstica
smbols artificials per a
elements i relacions
molt elevat
elevat
smbols artificials per a

elements; llenguatge natural
per a les relacions (sintaxi)
llenguatge natural amb un
elevat nombre de
terminologia especialitzada i
una sintaxi molt controlada
llenguatge natural amb elevat
nombre de terminologia
especialitzada i una sintaxi
relativament lliure
D baix
molt baix
Taula
6.
mbit
cincies
fonamentals
teriques
cincies
cientfic (tcnic) cientfic
experimentals (tcnic)
cincies
aplicades i
tcnica
cientfic (tcnic) directors

cientificotcnics de la
producci material
producci
material
directors cientificotcnics de
la producci material
mestres treballadors
especialitzats
representants del comer
consumidors consumidors
llenguatge natural amb

consum
alguns termes especialitzats i
una sintaxi lliure
Estratificaci
vertical
dels
Participants
en la comunicaci
cientfic cientfic
llenguatges
despecialitat
(Hoffmann,
1987/1998:63).
A la taula podem veure que, segons Hoffmann, a cada nivell dabstracci li correspon
una forma lingstica determinada; a un menor nivell dabstracci li atribueix un menor
control terminolgic. En aquesta lnia, la figura podria suggerir que la presncia de
sinnims i formes ambiges s ms propi dels nivells dabstracci ms baixos i fins i tot,
que el mateix concepte pogus rebre denominacions diferents en els diferents nivells
dabstracci. Hoffmann, per, no entra en aquestes qestions.
3.1.4.2.3 Des de lanlisi del discurs especialitzat
En el captol 2, en parlar de la noci de denominaci115, ja ens hem referit a lanlisi del
discurs especialitzat com una via destudis que est fent aportacions interessants per a la
114
Hoffmann (1987/1998:32) afegeix tamb lestil publicitari i el considera una zona llindar de la prosa
objectiva.
115
Vegeu apartat 2.3.4.1.

139

____________________________________________________________________________________
terminologia. Ens centrem primer de tot en una breu revisi dautors francesos116 que
han treballat en lanlisi del discurs de vulgaritzaci cientfica i, desprs, ens referim als
treballs de Ciapuscio en aquesta lnia.
El fet que els parlants adapten les seves expressions al receptor s un dels punts de
partida de lanlisi del discurs de vulgaritzaci cientfica:
Des scientifiques dune mme spcialit dfinissent certains concepts diffremment. En
outre ils adaptent leur expression la personne laquelle ils saddressent et la matire
et au domaine dont relve leur propos. (Candel, 1984:22)
En funci dels diferents nivells de formaci del receptor, i tamb del nivell de formaci
de lespecialista, sobtenen diferents tipus de discursos que es poden ordenar en una
escala segons el nivell despecialitzaci, variaci que se sol anomenar vertical. Aquesta
escala estaria formada segons Loffler-Laurian (1983), que introdueix altres variables al
costat del nivell despecialitzaci del receptor117, pels segents tipus de discurs als quals
els correspondria un tipus de text determinat:
Discurs cientfic especialitzat: dinvestigador especialista a investigador especialista
Discurs de semivulgaritzaci cientfica: dinvestigador especialista a pblic de nivell
universitari
Discurs de vulgaritzaci cientfica: de periodista a gran pblic
Discurs cientfic pedaggic: densenyant a estudiant en via despecialitzaci
Discurs de tipus memria, tesi, etc.: destudiant esdevingut especialista o
especialista a un jurat, especialista o ensenyant
Discurs cientfic oficial: dinvestigador especialista o administratiu a una instncia
oficial no especialitzada
Lespecialista com a emissor, segons si es troba en el primer o en el segon nivell de
lescala o encara en daltres no previstos en aquesta proposta, com per exemple quan
sadrea a un pblic general, pot variar la seva expressi.
116
Destaquem els segents treballs: Candel (1984, 1993); Jacobi (1986, 1987, 1993); Loffler-Laurian
(1983, 1984, 1990, 1991a, 1991b); Moirand (1993); Mortureux (1984, 1988a, 1988b, 1993a, 1993b,
1994, 1995, 1997); Peytard (1993); Jacobi i Schiele (1988).
117
La typologie ici prsente sera fonde sur des critres de situation de communication, de personnalit de
lmetteur et du Rcepteur et de nature du Support du Message. Lmetteur et le Rcepteur sont caractriss
par leur fonction ou leur niveau de comptence. Tandis que lmetteur est un chercheur ou son porte-parole, le
Rcepteur est diversifi. Les revues consideres vont des plus spcialises aux plus gnrales. (LofflerLaurian, 1983:9)
140

____________________________________________________________________________________
Es considera que la vulgaritzaci s tota prctica discursiva que reformula un discurs

cientfic, i es considera discurs cientfic (Jacobi, 1986:15) tota comunicaci que parteix
dun especialista i que sadrea a altres especialistes.
La vulgarisation scientifique peut tre dfinie comme une modalit particulire de
communication sociale destine assurer la diffusion des connaissances scientifiques
auprs du grand public. (Jacobi, 1986:71)
Jacobi i Schiele (1988) consideren que aquesta traducci del saber especialitzat a saber
divulgat ha de ser feta necessriament per intermediaris no especialistes118, opini que
no compartim, ja que partim de levidncia que hi ha especialistes que sn divulgadors i
considerem precisament que un mateix parlant-especialista pot adequar-se al nivell
despecialitzaci de linterlocutor.
Des de lanlisi del discurs de vulgaritzaci cientfica sovint sha considerat que
efectivament ls dunitats opaques per al pblic en general juga un paper important de
prestigi social i de poder, i que ls de sinnims sol respondre a una necessitat de fer
ms entenedor el lxic al pblic menys especialitzat119.
les spcialistes emploieraient volontairement un jargon obscur ou incomprehnsible par
les tiers seule fin de tenir hors de porte un savoir sur lequel se fondent leur
comptence et leur autorit. (...) le langage est-il le moyen de la domination ou au
contraire la manifestation symbolique de rapports ingaux entre groupes sociaux?
(Jacobi i Schiele, 1988:20-21)
Una de les conclusions ms interessants, des del nostre punt de vista, a qu sarriba en
lanlisi del discurs de vulgaritzaci cientfica s que la sinonmia (en un sentit molt
ampli, que inclou reformulacions, parfrasis, etc.) s un recurs que sutilitza per fer
entendre a un pblic no especialitzat els nous conceptes que es desprenen dels nous
descobriments. Sutilitzen denominacions diferents que ajudin a comprendre els lmits
del concepte, de manera que es produeix una prioritzaci de la difusi dels conceptes per
sobre de lestandarditzaci de les denominacions.
118
Les scientifiques sont incapables de saddresser au grand public; un nouveau rle simpose dans la
socit: celui du mdiateur. (...) Sa fonction consiste assurer une communication optimale au moindre
cot entre crateur de culture et consommateur. Son objectif: offrir au rcepteur la possibilit dintgrer
dans une structure de connaissance le contenu des messages produits. (...) Il se trouve investi dun double
rle de crateur et de mdiateur. (...) Artisan dun dialogue entre crateurs et consommateurs, il remdie
lalination culturelle. (Jacobi i Schiele, 1988:16-17)
119
De fet, molt abans, Auger (1974:28) ja shavia referit a aquest fet i havia afirmat que ls de sinnims
era pour pallier lhermtisme.
141

____________________________________________________________________________________
En lanlisi del discurs de divulgaci cientfica120 sha fet mfasi en la descripci de les
estratgies que comporta aquesta traducci del discurs cientfic especialitzat. Jacobi
(1986) dna ls de figures retriques (especialment metfora, metonmia i hiprbole)
com una de les ms importants al costat de les substitucions sinonmiques i lestabliment
dequivalncies entres termes. Observa que aquests casos de sinonmia solen anar
acompanyats de marques tipogrfiques per alertar el lector121. Ls de formes ms o
menys sinnimes t molt a veure amb necessitats estilstiques. Segons Jacobi (1986), el
fet dhaver de fer entenedor un text especialitzat a un pblic no especialitzat s el que
permet al divulgador dutilitzar formes ms lliures i variades.
Normalment, per, se sol donar el nom de procediments de reformulaci duna manera
mplia al conjunt destratgies utilitzades per fer ms comprensible el lxic especialitzat
en aquest tipus de comunicacions de vulgaritzaci. En aquest sentit, definir la unitat
especialitzada o parafrasejar-la sn tamb mecanismes de reformulaci.
Duna manera restringida, sutilitza reformulaci com a sinnim de co-referncia, i es
defineix com loperaci que fa lespecialista mateix per substituir un terme pivot122 per
un altre terme o un grup nominal.
Pourtant, volont dviter des rptitions ou souci mme pour des pairs de mieux
faire comprendre sa pense, le spcialiste nhsite pas reformuler les termes
scientifiques. On observe alors une corfrence parfaite dans la mesure o plusieurs
termes ou syntagmes (mots associs) dsignent bien un seul et mme rfrent (le rfrent
tant pour un linguiste ce que lon cherche nommer ou dsigner). (Jacobi, 1987:6667)
Mortureux s una de les especialistes que ms ha contribut a lanlisi del discurs de

vulgaritzaci cientfica, especialment de les caracterstiques lxiques. Una aportaci
interessant daquesta autora s la reflexi a lentorn de per qu es considera que els
termes especialitzats sn ms opacs que el lxic general. Contrasta unitats lxiques
especialitzades i no especialitzades i conclou que la precisi de les especialitzades
sembla una causa daquesta opacitat:
120
En aquest treball utilitzem indistintament les denominacions discurs de vulgaritzaci cientfica i

discurs de divulgaci cientfica.
121
La synonymie est trs frquente (...) un paranthse proposera un synonyme du terme scientifique qui
aura t signal par des guillemets pour mettre le lecteur en alerte. (...) Le terme scientifique napparat
qu la fin du paragraphe aprs avoir t en quelque sorte pourvu au pralable de sens par tous les
quivalents que le scripteur en donne. (Jacobi, 1986:39)
122
Jacobi (1987:66) defineix els mots-pivot com els termes clau del discurs cientfic que es reformulen en
el discurs de vulgaritzaci.
142

____________________________________________________________________________________
Concernant le sens des termes scientifiques ou techniques, i faut rappeler en particulier

deux propriets lexicales qui dterminent leur interprtation: Dabord leur monosmie de principe- dans un discours de spcialit, qui les oppose la polysmie de la plupart
des mots de la langue comune des mots de la langue comune; la monosmie va de pair
avec labsence de synonyme -toujours dans un vocabulaire spcialis. De la prcision
des vocabulaires spcialiss, il rsulte que, pour comprendre un terme, il faut connatre
exactement le concept quil exprime, et identifier de mme la classe de ses rfrents;
lapproximation, frquente dans la communication courante, nest gure possible ici.
(Mortureux, 1988a:127)
Com ja hem vist en el captol 2, en parlar de la noci de denominaci, devem a

Mortureux (1993a) la idea del paradigma definidor (paradigme dfinitionnel) que
defineix com el conjunt, en un camp discursiu donat, de definicions, parfrasis, glosses,
no idntiques (formalment i sovint tampoc semnticament) per a un sol terme, i tamb la
idea del paradigma designatiu (paradigme dsignationnel)123. Mortureux arriba a la
conclusi general que el lxic del discurs de divulgaci cientfica es mou en un joc de
simplificaci i complicaci. Simplificaci, en la disminuci del nombre de termes per
fer ms comprensible amb unitats aproximades, neutralitzades que no afectin la veracitat
de la informaci, per que lempobreixen necessriament, perqu provoquen disminuci
de la precisi. I complicaci, per la multiplicaci dunitats, ms o menys generals i ms
o menys prximes semnticament. En aquest sentit, simplificaci i facilitaci no sembla
que signifiquin el mateix: la facilitaci tindria a veure amb tots els procediments
considerats susceptibles de facilitar laccs del receptor al missatge, i la simplificaci es
caracteritzaria per leconomia dalgunes oposicions distintives que estructuren les
terminologies i, doncs, suposaria un empobriment del vocabulari124.
En qualsevol cas, segons Mortureux existeix una relaci entre grau de sinonmia i nivell
despecialitzaci dels textos: Ce quon peut appeler la dispersion lexicale semble
augmenter avec le caractre de moins en moins spcialiste du public vis. (Mortureux,
123
Vegeu lapartat 2.3.4.2. Denominaci i designaci

Mais il convient de distinguer alors facilitation et simplification. Le premier concept (...) peut viser
toute sorte de procd consider comme susceptible de faciliter laccs du rcepteur au message qui lui est
adress. (...) Mais ces phnomnes, et dautres, comme lexistence de paradigmes dfinitionnel et
dsignationnel, ne peuvent apparatre comme uniformment produits et producteurs de simplification. Le
dtail des relations smantiques quils mettent en jeu, et en branle, sy oppose. Massivement, lopration
relverait plutt dune rorientation de linformation sur le rcepteurs. (...) Dans le domaine prcis qui a
t illustr ici, la simplicit du vocabulaire de la VS se caractriserait par lconomie de certaines
oppositions distinctives qui structurent les terminologies. La simplification cumulerait donc un
appauvrissement du vocabulaire par la diminution du nombre des termes prsents dans les discours, et
lintroduction dun certain flou, particulirement sensible dans la multiplication de vocables courants,
trs polysmiques. Ces deux phnomnes complmentaires (effacement de termes, multiplication de
vocables courants) concourent opposer les discours sources et leurs reformulations vulgarisatrices sur
laxe qui va de la prcision lapproximation. (Mortureux, 1994:223-224)
124
143

____________________________________________________________________________________
1997:191). Aquesta relaci t a veure amb la funci prioritria dels textos segons el
nivell despecialitzaci (significar versus comunicar):
Si lobjectif est de signifier le plus distinctivement possible une reprsentation du
monde, la terminologie simpose; si lon cherche dabord transmettre, communiquer
une image, mme approximative mais assimilable par le plus grand nombre possible de
rcepteurs, alors les co-rfrents que fournit le discours spcialis dans sa diversit
savreront plus efficaces. (Mortureux, 1997:192)
Ciapuscio (1993, 1997a, 1997b, 1998) analitza els procediments de tractament

dexpressions amb qu es reformula, modifica o expandeix amb una expressi nova, una
expressi precedent que per alguna ra es considera insatisfactria o inapropiada.
Ciapuscio afirma que la parfrasi del vocabulari cientfic s, al costat de la supressi i la
condensaci dinformaci, un mecanisme de simplificaci i conclou:
En cuanto a las formas que adopta la reformulacin pueden distinguirse por lo menos
tres modalidades: expansin (en los planos cognitivo y emotivo), reduccin por
supresin y por condensacin de informacin, variacin (en la modalidad, en la
performatividad y en el nivel lxico). (Ciapuscio, 1993:113-114)
Des del nostre punt de vista, un dels aspectes ms rellevants del treball daquesta autora
s el fet de basar-se en entrevistes orals amb especialistes, de manera que sobt una
reformulaci no planificada del vocabulari especialitzat, quan lespecialista intenta
adequar el seu missatge al nivell de coneixement de lentrevistador, no especialista en la
matria que es tracta. Analitza el paper dels aspectes interactius i la funci de les
seqncies reformulatives basant-se en Glich i Kotschi (1987) que mostren que les
accions reformulatives serveixen per aconseguir la comprensi i lacceptaci, objectius
superiors dun text (Ciapuscio, 1997:43).
Aquesta anlisi textual de la terminologia de les entrevistes orals entre especialista i no
especialista (que lautora anomena consulta de semidivulgaci) la porta a concloure que
no hay coincidencia en la terminologa que aparece en los textos especializados por un
lado y los divulgativos por otro. (Ciapuscio, 1998:62). Per aix en treballs ms recents
sha centrat en lestudi de la variaci conceptual que comporta la transformaci del
vocabulari cientfic en vocabulari divulgat125. Estableix diferents graus de variaci a
partir de la proposta de Wichter:
125
En els seus treballs, Ciapuscio no es restringeix a les reformulacions estrictament lxiques. La majoria de
les reformulacions estudiades sn perfrasis superiors al nivell lxic i, per tant, no sn casos de variaci
denominativa.
144

____________________________________________________________________________________
Presento a continuacin una sntesis de las relaciones formalizadas, que constituye una
reformulacin de la propuesta de Wichter: 1. la ocupacin idntica (++), 2. la ocupacin
diferente (+D), 3. la no ocupacin (0), 4. la nueva ocupacin (N). + significa: la
categora o valor est ocupado y un concepto o complejo de conocimientos estn
disponibles y coinciden con el esquema de referencia. D significa: la categora o valor
estn ocupados pero de modo diferente que en el esquema de referencia. 0 significa: la
categora o valor no estn ocupados. N significa: nueva categora o valor que no estn
ocupados en el esquema de referencia. (Ciapuscio, 1999:4)
Creiem que els estudis de Ciapuscio aporten idees i dades interessants per a lanlisi de
ladequaci lingstica que fan els especialistes al nivell despecialitzaci dels receptors
en el marc del discurs especialitzat.
3.1.4.3 Adequaci al nivell de llengua

Independentment del nivell despecialitzaci de linterlocutor, un parlant pot variar la
seva expressi dacord amb el grau de formalitat de la situaci comunicativa, grau que
ve determinat especialment pel nivell de relaci que mantenen els parlants i pel tipus
dacte (o de text).
Sn diversos els autors que han considerat aquest aspecte com una causa de sinonmia
en terminologia (Corbeil, 1974; Guilbert, 1981a; Gmez, 1991), i normalment sha fet
en el marc duna pregunta genrica sobre si el parmetre de la formalitat seria tan
determinant en les comunicacions especialitzades com en les no especialitzades.
Malauradament no comptem amb estudis que aportin dades quantitatives sobre aquest
tema, per el coneixement i lobservaci dels textos especialitzats ens permet estar
dacord amb Cabr (1995a) quan afirma que en un context i laltre, la importncia del
nivell de formalitat s diferent:
Quant al grau de formalitat, cal subratllar que en terminologia s menys significatiu
que en el lxic com el fet de disposar dalternatives argtiques per a cada un dels
termes especialitzats, fora de casos excepcionals. (Cabr, 1995a:11).
Que leix de la formalitat tingui una presncia menor en els discursos especialitzats,
per, no nega de cap manera que per a determinats vocabularis especialitzats existeixin
denominacions diferents per a situacions amb nivell de formalitat diferent126.
126
Mortureux (1997:190) apunta diversos exemples que considera sinnims de diferents

registres de llengua: cphale / mal de tte / migraine; sisme / tremblement de terre,
etc.
145

____________________________________________________________________________________
3.1.5 Causes discursives

s ben sabut que en els textos especialitzats es tendeix a ls duna terminologia
essencialment precisa i concisa, que lobjectiu considerat principal per a les
comunicacions especialitzades s leficcia comunicativa i que aix justifica que la
presncia de sinnims i mots polismics hagi de ser menor en aquest tipus de
comunicacions que no pas en les no especialitzades. s cert tamb que aquestes
premisses han estat adoptades i defensades de manera radical per part de determinades
concepcions terminolgiques ens referim bsicament a la TGT per que duna
manera ms relativa s compartida tant per especialistes de les diferents matries com de
la prpia terminologia.
Si b s cert que leficcia comunicativa comporta el fet devitar al mxim lambigitat
en la comprensi duna comunicaci, i en aquest sentit la comunicaci especialitzada es
regeix per uns parmetres propis en lavaluaci de leficcia, tamb ho s que, pel fet de
ser comunicaci, shan de tenir en compte igualment altres parmetres de carcter ms
general per a tot tipus de comunicaci.
Aquests altres parmetres, que mouen els parlants de maneres diferents en moments
diferents, han estat completament oblidats per les teories ms clssiques de la
terminologia, ja que no afegeixen cap particularitat a la comunicaci especialitzada sin
que, ben al contrari, lin resten i demostren que els parlants estan subjectes a parmetres
generals que entren en contradicci amb parmetres particulars de la comunicaci
especialitzada. El resultat daquesta oposici s un equilibri difcil que busca el
manteniment dels parmetres oposats i en el qual, a ms, intervenen la resta de variables
que defineixen cada situaci comunicativa.
Aix, hi ha un conjunt de raons discursives, retriques o estilstiques que provoquen
variaci denominativa: un parlant busca expressions sinnimes per al que ja ha estat dit
duna manera determinada en lintent de no resultar repetitiu, en algunes ocasions; de ser
ms econmic, en daltres; i tamb de ser emftic, creatiu o expressiu, encara en daltres.
En la tria del vocabulari, els parlants tamb busquen la cohesi lxica i la sinonmia s
un dels mecanismes de reiteraci que ms asseguren aquesta cohesi:
Reiteration is a form of lexical cohesion which involves the repetition of a lexical item,
at one end of a scale; the use of a general word to refer back to a lexical item, at the
other end of a scale; and a number of things in between -the use of a synonym, nearsynonym, or superordinate. (Halliday i Hasan, 1976:278)
146

____________________________________________________________________________________
Amb formes sinnimes es reprn el que ja sha dit, la informaci vella, i sintrodueix
informaci nova que, en el segent estadi, sha convertit en informaci vella. Aquesta
informaci que cal anar reprenent pot, o b repetir-se, amb la qual cosa sobt un discurs
ms precs, ms exacte i menys ambigu, per tamb ms tedis i estilsticament menys
ric, o b variar-lo, amb la qual cosa sobt un discurs ms ric i ms am que pot facilitar
la comunicaci, per que tamb pot perjudicar-la pel fet de resultar menys exacta i ms
ambigua. Ser cada parlant, en funci de les diverses variables de la situaci
comunicativa, i especialment segons el nivell despecialitzaci del discurs, qui donar
una soluci diferent en cada cas.
3.1.5.1 Intent devitar la repetici

A diferncia del que succeeix en terminologia, en lingstica sha valorat la fora
estilstica de la sinonmia per evitar la repetici127; en relaci als textos especialitzats
trobem tamb algunes referncies a la sinonmia com un recurs estilstic amb la mateixa
finalitat. En lrea dels esports, Galisson (1978) observa que aquesta voluntat s evident
en els periodistes esportius, que utilitzen una gran quantitat de sinnims en el llenguatge
banalitzat i contraposa aquest fet a la menor variaci utilitzada pels tcnics de lrea
concretament del futbol en comunicacions ms especialitzades:
si les journalistes font appel aux synonymes, cest essentiellement pour des raisons
rhtoriques et stylistiques, que les techniciens du football ne sont pas en droit dinvoquer
dans la mesure o leur langage qui est technique na pas pour objet le bien parler,
mais le parler prcis et univoque (un mot pour une notion), et que ce langage ne
fonctionne pratiquement que sous forme orale, dans des situations qui interdisent la
mise en oeuvre raisone des moyens dexpression (quand le discours est en mme
temps praxis, il emprunte des formes qui laissent peu de place la recherche des effets
de style...). (Galisson, 1978:349)
Parmi les charactristiques du vocabulaire banalis qui tiennent sa nature propre, il
faut noter certaines exigences esthtiques, qui le font tomber sous le coup de
prescriptions rhtoriques auxquelles chape le vocabulaire technique (...) Un vocabulaire
127
Per exemple Rey-Debove: Nous ne pouvons pas traiter ici le point de vue rhtorique, qui a jou un
rle majeur dans lhistoire de la synonymie; il ne sagit plus alors dobserver un mot X dans plusieurs
noncs, mais de reprendre X par Y et Z dans la mme phrase plutt que de rpter X, procd jug
inlgant. (Rey-Debove, 1997:94). En un treball anterior (Freixa, 1998b) vam analitzar la repetici en el
discurs oral i vam partir de la base, comunament acceptada en anlisi conversacional, que la sinonmia s
un tipus de repetici, que presenta variaci en la forma, utilitzada per evitar la repetici exacta. La
repetici com a mecanisme per millorar la comunicaci ha estat tamb estudiada des de la lnia
densenyament de llenges per a usos especfics (vegeu Wilkinson et al., 1994).
147

____________________________________________________________________________________
soumis la rgle de la non-rptition du mme mot dans le mme nonc. (Galisson,

1978:358)
Ms recentment i tamb en lrea dels esports, autors com Mayoral (1997) i tamb Faura
(1998), arriben a conclusions semblants. Mayoral (1997) es refereix a loposici entre el
discurs especialitzat i el de divulgaci i troba la variaci estilstica especialment prpia
dels discursos de divulgaci:
La lengua de los deportes lucha constantemente contra la repeticin, que engendra un
estilo montono. (...) Un rasgo caracterstico de esta lengua es por tanto la fuerza con la
que en l se manifiesta la variacin estilstica. (...) Tenemos que sealar a la variacin
estilstica como una fuerza opuesta a la competencia que tiende a la conservacin del
mximo nmero de trminos para el mismo concepto y que favorece la creacin
neolgica. Esta variacin estilstica se ve impulsada cuando la terminologa se da en
situaciones de comunicacin no especializada (en medios de comunicacin,
conversaciones habituales, discurso de divulgacin). (Mayoral, 1997:216 )
Faura (1998) reflexiona a lentorn del carcter denominatiu i estilstic de les unitats
neolgiques. Parteix de la idea comunament acceptada que la neologia denominativa s
el resultat de la necessitat de donar nom a un concepte nou, mentre que la neologia
estilstica consistiria en la creaci de noves denominacions per a conceptes que ja en
tenen, per un afany de buscar un efecte dexpressivitat. Lautora, per, afirma que el fet
que apareguin noves denominacions per a conceptes que ja en tenen no implica crear
sempre termes expressius en si mateixos o amb crrega estilstica, sin que sovint es
donen simplement com a resultat per part del narrador devitar la repetici del nom de
certs objectes que cal esmentar sovint. (Faura, 1998:172)
Zolondek (1988) observa les raons estilstiques de la sinonmia en textos tcnics de
lrea de la telemtica i es refereix als efectes positius i negatius que comporta:
on rpte lide sans rpter le mot. Cest un procd indispensable pour toutes formes
dexpression quelque peu ambitieuse; mais il comporte aussi des risques srieux. Vu la
raret de la synonymie intgrale, lauditeur sera port supposer quune diffrence de
pense, pour lgre quelle soit, correspond la diffrence des termes. Do la recette
bien connue de Pascal: Quand dans un discours se trouvent des mots rpts et quen
essayant de les corriger, on les trouve si propes quon gterait le discours, il les faut
laisser; cen est la marque. (Zolondek, 1988:193)
Ha estat, per, des de la perspectiva socioterminolgica des don sha analitzat ms

extensament aquesta causa de variaci i des don se nha apreciat ms explcitament els
efectes estilstics. Gaudin (1990), per exemple, aporta exemples dusos sinonmics de
termes de biotecnologia; afirma que sn sinonmies reals i que les recomanacions de les
148

____________________________________________________________________________________
normes oficials (que no solen tenir en compte ni la sinonmia ni la polismia) sallunyen

de la realitat:
The standard edited by AFNOR stresses on the fact that we must distinguish the tank
from the fermenter: which is right in some discourses, false in other. Some authors will
prefer speaking precisely, other will prefer varying the expression, and at this effect,
they will use cuve as an easily understandable metonomy (sic) for fermenteur. (Gaudin,
1990:634)
le contexte permet de reprer les nombreux faits de synonymie stylistique, lie cette
habitude bien franaise de redouter les rptitions dun mme item. (Assal et al.,
1992:412)
Tamb nosaltres creiem, com ja hem exposat en treballs anteriors (Freixa, 1998a:8), que
s en el discurs on entren en joc altres variables que acaben per propiciar la utilitzaci de
denominacions diferents; la creativitat dels especialistes, per exemple, en el moment de
referir-se a un mateix concepte, o tamb la voluntat estilstica devitar la repetici. s en
aquest sentit que, especialment en un discurs de divulgaci, podrem observar com
lespecialista abandona parcialment la prioritat de transmissi exacta de coneixements,
que lobliga a un tractament concs i precs de la terminologia, i pren en consideraci la
forma, lestil en qu transmet la informaci, intentant fer una adaptaci al receptor
tamb en el nivell estilstic, de manera que la importncia de la forma i el contingut
tendeixen a acostar-se.
3.1.5.2 Economia lingstica

Riggs (1981) estableix una distinci entre sinnims en context (STIC) i sinnims fora de
context (STOC) i es pregunta per qu sutilitzen sinnims en context si existeixen
sinnims menys ambigus, els sinnims fora de context. Des del seu punt de vista, la
resposta a aquesta pregunta s la llei del mnim esfor:
The answer is given by the principle of least effort. If a term has to be used very
often, we want to have a short and easy-to-remember word for it (...) Communicating
among themselves, no ambiguity would arise from using the shorter form (...) are by no
means synonyms, but they can be used as synonymous terms. (Riggs, 1981:596)
Efectivament, el principi deconomia explica que determinades unitats terminolgiques

es vegin escurades i utilitzades indistintament com a sinnimes de les mateixes formes
sense escurar. Pensem, per tant, que la voluntat de variar conviu amb la voluntat
deconomitzar. Lavigne (1992) analitza textos dacupuntura, tcnica millenria per
dintroducci recent a Occident, i se sorprn en constatar els escuraments terminolgics
149

____________________________________________________________________________________
que es produeixen en uns termes tan poc establerts. La conclusi sembla evident: la
voluntat estilstica s forta fins i tot en terminologies noves i poc assentades: volont
qui semble reflter chez eux le dsir de varier lexpression (Lavigne, 1992:147).
Desmet (1996), que centra el seu treball en lanlisi de les cincies socials, observa que
els processos de reducci (ellipsi i siglaci) sn una causa important de sinonmia i a
partir daquesta constataci es planteja interrogants terics i metodolgics; concretament
es pregunta si cal considerar aquests casos com sinnims autntics i quines formes
shaurien de consignar en un recull terminolgic, quan el que es fa s escurar
lexpansi del sintagma, i mantenir noms el terme genric. Conclou que aquests casos
sn variants i no pas sinnims, i que la seva ra de ser s estilstica:
Elles ne sont plus que des variantes. Une fois que le spcialiste les a une ou deux fois
utilises dans leur forme tendue, il na pas besoin de se rfrer aux lments superflus.
Ainsi, nous ne considerons pas ces formes comme des synonymes, mais comme des
variantes quil faut connatre, sans plus. (Desmet, 1996:268)
la synonymie est directement lie plusieurs facteurs comme la crativit des
spcialistes, lexistence de plusieurs milieux scientifiques et mme, paradoxalement
lconomie discursive, si lon considre les sigles comme des synonymes. (Desmet,
1996:379)
3.1.5.3 Creativitat, mfasi i expressivitat

Sovint laparici de noves formes denominatives, que entren en concurrncia sinonmica
amb formes ja existents, prov del fet que el parlant pot inventar unitats noves o donar
nous sentits a paraules que tenien un significat diferent.
Naturalment, aquesta creativitat general dels parlants, que pot conduir a la sinonmia, es
manifesta ms habitualment en els textos no especialitzats, per alguns autors tamb
lhan observat en textos especialitzats: la synonymie est directemment lie plusieurs
facteurs comme la crativit des spcialistes (...) (Desmet, 1996:379). En aquests casos,
sovint hi interv tamb una voluntat de trobar una unitat ms adequada que les existents.
Duchacek (1979:119) shi refereix com una causa especial de sinonmia, consistent en
lesfor dels especialistes dinventar termes ms adequats que els que sutilitzen
normalment, i Irgl (1987) shi acosta amb lintent de fer explcits els factors subjectius
que fan que lespecialista tri una forma o una altra. Segons aquest autor, de vegades ls
de formes sinnimes sembla que es pot explicar retricament com lintent de donar
lmfasi adequat:
150

____________________________________________________________________________________
The authors endeavour for accuracy and explicitness may result in the creation of a
new synonym to express a given idea or concept more adequately. The new synonym
need not be a newly coined word. It may be a common expression or an obsolete word
used with a new meaning. (...) The authors tendency to cumulative use of synonyms is
to make the text as intelligible and complete as possible. (...) The synonyms used in the
cumulative way are, however, not always true synonyms. In that case, the endeavour for
intelligibility and completeness is in contradiction to accuracy (...). (Irgl, 1987:278)
La recerca de lexpressivitat i de loriginalitat sn causes discursives i estilstiques de la

variaci denominativa que tamb cal tenir en compte en lanlisi dels discursos
especialitzats:
The authors tendency to colourfulness and diversity, to expressiveness and originality
may result in his using unusual, striking colourful or contrastive expressions which are
practically never true synonyms, even if they may occur in the field of terminology.
(Irgl, 1987-278)
(...) la recherche de lexpressivit, cest--dire le remplacement dune expression ou
dun mot neutre par une forme plus image ou mtaphorique. (Duquet-Picard, 1986:45)
3.1.6 Causes interlingstiques

Els contactes que una llengua mant amb altres llenges s una de les causes de la
sinonmia que ha estat ms descrita; aquest contacte, que no ha de ser necessriament
per contigitat geogrfica, sin que pot ser i de fet s el cas ms habitual, per
contigitat cultural, provoca que sovint els especialistes prefereixin utilitzar una forma
lingstica duna altra llengua. En aquests casos, la motivaci daquesta tria pot ser la
voluntat de prestigi, per tamb leficcia comunicativa, ja que el terme ms fixat sol ser
aquell terme que prov de la llengua que ha creat el concepte o que lha vehiculat en la
comunicaci internacional.
El contacte lingstic s causa tamb de laparici de variants i sinnims en un altre
sentit: les llenges intenten respondre a la necessitat de denominar aquests nous
conceptes daltres llenges amb rapidesa i des de diversos punts de creaci de termes;
aquest fet provoca fcilment la dispersi denominativa dins duna llengua.
Guilbert (1973) interpreta ls de manlleus al costat de formes autctones com un
fenomen de carcter psicosociolingstic i destaca que alguns especialistes creuen que el
terme manllevat s el que aporta la informaci completa i la condici de progrs per a
lespecialitat:
151

____________________________________________________________________________________
Le mode de signification particulier aux termes scientifico-techniques, en raison de la

relation privilegie de la forme signifiante avec le rfrent, conduit, dans les
vocabulaires scientifiques et techniques plus que dans le lexique gnral, ladoption de
termes trangers, vhiculs avec la chose ou le concept import. Les facteurs
psychologiques tels que le prestige de telle culture ou de tel exploit technique, les
facteurs socio-conomiques ou politiques tels que les rapports de dpendance
conomique ou politique viennent souvent corroborer la loi smantique spcifique aux
termes techniques. Mais cest, en dfinitive, le comportement du locuteur, savant ou
technicien, qui dcide de ladoption du terme tranger quand celui-ci est demeur
troitement cantonn dans une spcialit: ou bien le spcialiste considre que la
possession du vocabulaire tranger est la condition de son information complte et la
condition du progrs dans sa spcialit; ou bien la science ou la technique laquelle il
appartient est dans une position dhonorable comptition. (Guilbert, 1973:14-15)
Aquesta situaci de sinonmia ha estat tractada bsicament per autors que provenen de
contextos de bilingisme, com s el Quebec (Corbeil, 1974; Auger, 1974; Boulanger i
Lavigne, 1994) per tamb des de la socioterminologia, des don sha destacat que la
variaci sinonmica reflecteix el contacte desigual que mantenen les llenges (Gambier,
1991a; Assal, 1993).
Pel que fa a la convivncia entre un terme i un manlleu, s important de subratllar el fet
que el manlleu pot complir una funci clarament referencial, com hem esmentat ms
amunt; sovint, el terme en la llengua darribada no est fixat i en canvi s que ho est el
manlleu. Boulanger i Lavigne (1994), per exemple, analitzen textos dacupuntura i
afirmen que els autors prefereixen utilitzar els termes xinesos originals, que circulen
abundantment en la documentaci i en el discurs, abans que substituir-los per una forma
de la qual no estan segurs o crear un neologisme que pot ser rebutjat. Consideren tamb
que els manlleus serveixen de suport per facilitar la comprensi dun terme de la
llengua; els termes es poden posar en parallel per tal destablir ben clarament
lequivalncia entre els dos termes.
Le contact des langues a favoris lincubation dune grande diversit synonymique qui
caracterise le vocabulaire franais de cette discipline (...) Sans contredit, elle est aussi
due aux multiples tentatives de traduction et dadaptation des mots chinois en franais.
(Boulanger i Lavigne, 1994:19)
Gutirrez (1998:98) t una opini clarament negativa de ls de manlleus per part dels
especialistes quan existeixen termes en la llengua prpia. Segons aquesta autora, el
predomini de langls americ com a llengua principal del treball cientfic s la causa
ms important de sinonmia en el llenguatge cientfic i porta associat el desconeixement
de la llengua prpia per part de molts investigadors. El panorama denominatiu es torna
152

____________________________________________________________________________________
ms dispers quan els traductors de textos cientfics opten per traduccions diferents dun
mateix terme angls.
Per substituir els manlleus, els organismes oficials o els mateixos especialistes fan
propostes neolgiques diverses. Normalment, les formes ms adequades sinstallen en
ls i inicien una relaci de sinonmia entre elles (i tamb amb el manlleu). Pot succeir
que en la llengua del manlleu tamb exists una diversitat de denominacions per al
mateix referent, amb la qual cosa es multipliquen encara ms les possibilitats per a la
llengua darribada. Assal (1993) es refereix a aquesta situaci extremament sinonmica:
(...) la synonymie lie au transfert terminologique inter-linguistique nous semble
difficilement vitable. En effet, partir du moment o la synonymie dans la langue
prteuse opre des distinctions cognitives au sein dune notion donne, le transfert et la
dnomination de cette notion dans la langue emprunteuse ncessite soit de trouver le
terme suffisant pour rendre compte de lensemble des proprits quvoquent les termes
synonymes dans la langue source, soit de recourir plusieurs termes susceptibles
doprer plus ou moins les mmes distinctions cognitives que leurs quivalents
trangers. (Assal, 1993:154-5)
Un cas particular s el que descriuen Duchacek (1979:110), Drozd (1983:87) i Natanson

(1981a:56) en referncia a la variaci denominativa que es produeix en les llenges
eslaves perqu, a banda de la convivncia entre els termes eslaus i els termes manllevats,
tamb es produeix la sinonmia entre els termes darrel grecollatina i els darrel eslava.
3.1.7 Causes cognitives

En la revisi de la bibliografia hem observat que alguns autors consideren els diferents
punts de vista o percepcions de la realitat com una de les causes de sinonmia en
terminologia. Es tracta, doncs, de factors que van ms enll de la variaci per causes
estilstiques, dialectals, funcionals o pel contacte de llenges, i que tenen a veure amb la
percepci i la comprensi de la realitat, i tamb amb les diferents maneres dacostarshi.
Naturalment, els autors que es refereixen a aquestes causes (cal dir que normalment es
tracta de referncies poc sistemtiques, breus i que no pretenen aprofundir en lanlisi
daquest fenomen) provenen dorientacions lingstiques de la terminologia. Alguns
autors de lantiga Uni Sovitica, per exemple, es van referir a lexistncia de la
sinonmia provocada per diferents punts de vista i al fet que aix no hauria de
representar un problema per a la teoria terminolgica:
153

____________________________________________________________________________________
The TT (theory of terminology) should acknowledge that the existence of more words
(Terms) for one and the same thing is not contrary to the unit of the world. The existence
of more words (Terms) for one and the same entity corresponds to the various points of
view which may be applied by analyzing and naming the entity. Even scientific
nomenclatures acknowledge the cognitive functions of terminological synonyms.
(Drozd, 1979:130 citat a Duquet-Picard, 1986:58)
En aquest apartat ens referim a les diferents conceptualitzacions provocades per

diferents punts de vista, per abans presentem la imprecisi dels conceptes i la
distanciaci ideolgica voluntria com altres causes cognitives de la sinonmia.
3.1.7.1 Imprecisi conceptual

Diversos autors suggereixen que les diferents denominacions per a un concepte responen
als seus contorns imprecisos128: La synonymie provient aussi du fait que la notion que
lon a exprimer est floue, que les frontires sont loin dtre tranches. (Lurquin,
1987a:17). Drozd, per la seva banda, relativitza la importncia de la imprecisi
denominativa, fet que atribueix en gran mesura a la imprecisi dels conceptes (com ja
hem vist en una citaci que hem reprodut a lapartat 1.3.1.2).
La falta de contorns precisos dels conceptes tamb pot ser provocat per la novetat dun
vocabulari determinat, amb una fixaci denominativa i conceptual baixa. En qualsevol
cas, la falta destabilitat conceptual sol dur associada la inestabilitat denominativa.
Quand on affronte une ralit inconnue, on tche, naturellement, de la dcrire et de la
dnomner, souvent avant de comprendre son essence (...) la soif de dnomination se
ralise par la cration de plusieurs termes diffrents qui forment un groupe de
synonymes. (Natanson, 1981a:55)
Bouveret i Gaudin (1997a) dediquen un treball a la borrositat de les categoritzacions en

lmbit de la bioinformtica. Neguen lequivalncia estricta entre el referent i la noci
precisament perqu la noci s el resultat duna activitat de categoritzaci. Segons
aquests autors, especialistes drees diferents poden creure que comparteixen uns
128
Vaugelas es refereix a aquest fenomen fent un parallelisme entre les diferents denominacions i les
diferents pinzellades que fa un pintor buscant una semblana perfecta: Les paroles estant les images des
penses, il faut que pour bien reprsenter ces penses l on se gouverne comme les peintres, qui ne se
contenten pas souvent dun coup de pinceau pour faire la ressemblance dun trait de visage, mais en
donnent encore un second qui fortifie le premier, et rend la ressemblance parfaite. (Vaugelas,
Remarques, 493-494, citat a GLLF, 1978:5.898).
154

____________________________________________________________________________________
referents, per els conceptes sn diferents perqu shan elaborat sobre diferents punts de
vista:
Ces quelques exemples permettent de montrer combien lactivit de catgorisation est
lie aux spcialits dans lesquelles on se trouve, spcialits qui induisent des points de
vues diffrents car leurs dmarches elles-mmes diffrent. Mais il arrive aussi que lon
rencontre des tmoignages dinscurit linguistique lintrieur mme de la spcialit et que cette
inscurit linguistique soit lie une inscurit cognitive. (Bouveret i Gaudin, 1997a:68)
3.1.7.2 Distanciaci ideolgica

De vegades cal buscar lorigen de la diversitat denominativa en una necessitat de
denominar duna manera particular que es dna en els especialistes en la formaci duna
nova teoria. Perqu la denominaci constitueix una personalitzaci del pensament
(Guilbert, 1975:130), quan es formula una teoria s inevitable la denominaci dels
conceptes formulats i que els diferents autors trobin denominacions particulars.
Aquest fet estaria relacionat amb el que assenyalen altres autors com una voluntat de
canviar el vocabulari existent per desacord amb la concepci amb qu ha estat creat
(Natanson, 1981a)129 o dimposar un vocabulari propi (Desmet, 1996):
Or, nous lavons vu, la pluralit existe bien dans notre domaine (ou nos domaines) (...)
Cest une des faons de cerner plus facilement les cas o des dnominations plurielles
correspondent des dcoupages du rel, des modles, des champs diffrents et ceux o
prolifrent des appellations concurrentes dune ralit conceptuelle unique, pour laquelle
plusieurs groupes essaient dimposer leur vocabulaire. (Desmet, 1996:127)
Lexistncia de diferents escoles de pensament que socupen dun mateix coneixement

comporta amb freqncia que cadascuna daquestes escoles utilitzin les seves prpies
denominacions per referir-se a conceptes idntics o molt prxims130. Normalment,
aquestes diferncies en les denominacions responen a maneres diferents de percebre i
representar-se mentalment la matria i, consegentment, a la manera de designar-la.
Daltres vegades, per, aquesta variaci denominativa respon a una voluntat dun autor,
un corrent o una escola de pensament, de separar-se daltres autors, corrents o escoles
que ja han denominat prviament aquells conceptes.
129
La synonymie conditionne par les contradictions conceptionnelles. Mme si un terme est largement
accept, une cole scientifique, un savant ou nimporte quelle personne peuvent le rejeter raison de leur
dsaccord avec la conception qui a engendr ce terme. (Natanson, 1981a:56)
130
Aquesta font de sinonmia ha estat observada per autors dels diferents corrents terminolgics: des de la
TGT a treballs ms actuals, passant pel Corrent de normalitzaci de Quebec (Felber i Picht, 1984:125;
Fedor de Diego, 1995:58; Corbeil, 1974:61; Jastrab, 1983:455).
155

____________________________________________________________________________________
Les descobertes simultnies, i el fet que els diferents descobridors intentin imposar la
seva denominaci Duquet-Picard i Dion (1983:235) per exemple, aporten el conegut
cas de diagrama de Venn i diagrama dEuler s una causa de sinonmia que se situa a
mig cam de la necessitat conceptual i la voluntat de distinci ideolgica:
La synonymie ne peut rsider que dans la forme du signifiant. Plusieurs noms peuvent
tre attribus un mme concept: cela arrive frquemment, quand plusieurs inventeurs
en viennent formuler le mme concept comportant une mme dfinition: ils marquent
leur cration par une dnomination propre chacun. (Guilbert, 1981a:189-190)
Alguns autors es refereixen a un cas especial de distanciaci ideolgica: ls de noves

denominacions per evitar les formes existents excessivament mal connotades. En
lapartat 2.4 (Significat denotatiu versus significat connotatiu) hem aportat lexemple de
Lurquin (1981) segons el qual el terme gnie gntique apareix com a nova unitat per
substituir manipulations gntiques. Lactivitat quotidiana ens ofereix una gran varietat
dexemples daquest fenomen131.
3.1.7.3 Diferncies en la conceptualitzaci

Com ja hem esmentat en ocasions anteriors, des de la terminologia no sempre sha
acceptat que el coneixement de la realitat no s nic sin divers. Aquesta diversitat
sexplica per les diferents estructures, experincies i objectius amb qu un individu o
una collectivitat sacosten a la comprensi de la realitat. Una diferent segmentaci i
estructuraci de la realitat porta, en el procs de coneixement, cap a categories diferents,
perqu lactivitat de categoritzaci no s nica. Aquestes categoritzacions diferents
poden conduir a diferents representacions mentals daquestes categories i, doncs, a
conceptualitzacions diferents132. Aquest procs cristallitza en conceptes diferents o,
almenys, en conceptes abordables des de diverses perspectives. I aix mateix denominarles, ja que el llenguatge s un instrument i un resultat de la conceptualitzaci i, per tant,
de lexpressi del significat.
131
Gmez de Enterra (2000:79) shi refereix com denominacions atenuades que sn, en realitat,
eufemismes. Aporta els exemples de les formes sobredimensionamiento de la plantilla, plan de ajuste de
la plantilla, duros planes de adelgazamiento, aligeramiento de la plantilla, desvinculacin de empleados,
formacions neolgiques per evitar les formes mal connotades despido i paro. Gutirrez (1998:105) aporta
exemples com segmento de ocio per recreo amb qu es pretn ladhesi a una determinada visi de la
realitat.
132
En aquesta explicaci hem establert un mats de distinci entre categoritzaci i conceptualitzaci en el
sentit que la segona s lelaboraci de conceptes a partir de la primera. Normalment, per, parlem de
conceptualitzaci duna manera mplia, amb el mateix sentit en qu sutilitza categoritzaci en la
lingstica cognitiva (vegeu Cuenca i Hilferty, 1990:31-64).
156

____________________________________________________________________________________
Diki-Kidiri s un dels especialistes que ms ha analitzat i defensat, en el terreny

terminolgic, la diversitat en lobservaci de la realitat i sha centrat en lestudi dels
factors culturals:
La diversit dans lobservation de la ralit sexplique par la diversit des cultures,
laquelle sexplique elle-mme par la diversit des parcours historiques des tres, aussi
bien au niveau individuel (biographie des personnes) quau niveau des collectivits
familiales, locales, rgionales, nationales, continentales, voire internationales. (DikiKidiri, 1999:62)
Alguns autors es refereixen a les diferents conceptualitzacions ocasionades pel fet que
disciplines diferents poden acostar-se als mateixos referents des de perspectives
diferents. Aquesta circumstncia, que pot conduir a una situaci de sinonmia entre les
denominacions resultants de les diferents conceptualitzacions, t a veure amb la
possibilitat que un mateix referent pugui ser abordat des de punts de vista diferents, i
aix s com ho considera Lerat (1995:144) quan afirma que s el punt de vista el que
provoca que existeixin termes diferents per a rees diferents, i tamb Boulanger
(1983:323) que atribueix la sinonmia interterica dalgunes cincies experimentals i
humanes als diversos punts de vista133. El mateix fenomen s observat per Auger (1974)
per descrit de manera diferent ja que aquest autor, en una anlisi de textos tcnics de la
mineria, considera que la diferent percepci de la realitat entre un enginyer i un geleg
t a veure amb els diferents nivells de llengua134:
Il sagit l de synonymes absolus utiliss indiffremment lun pour lautre dans les
crits techniques de mines. Nous ne croyons pas cependant que ces synonymes se
situent de faon absolue des niveaux de langue identiques. Dans dautres cas, plus
rares, cest le domaine de spcialit de lutilisateur qui motive le choix dune forme
plutt quune autre. Ainsi, nous pensons quil existe un cart de vocabulaire entre un
gologue minier et un ingnieur des mines. Il demeure toutefois que les synonymes
relevs sont tous utilisables dans des textes techniques soutenus. (Auger, 1974:26)
Sense que necessriament hi intervinguin disciplines diferents, pot haver-hi diversitat en

denominar un concepte pels diferents pesos que es concedeixen als seus elements
constitutius. Aquest fet, que posa en dubte les caracterstiques destabilitat i universalitat
que la TGT havia atribut al concepte, ha estat especialment observat pels seguidors dels
133
Tamb shi refereix Cabr (1995a:10): lafiliaci a una determinada visi de la matria i Bouveret i
Gaudin (1997b:256): On le voit, les choix lexicaux sont riches dindications sur les objets dtude et les
points de vue selon lesquels les disciplines les envisagent.
134
Considerem que en aquest cas Auger fa un s molt especial de nivell de llengua ja que es refereix a
textos tcnics formals; el que s prioritari s que efectivament existeixen diferents punts de vista des de les
diferents perspectives quan sacosten a uns mateixos referents.
157

____________________________________________________________________________________
corrent socioterminolgic de Rouen. Gaudin (1990) ho atribueix als diferents punts de

vista dins duna mateixa disciplina135 i Assal (1993) fa mfasi en el fet que aquesta
sinonmia s clarament de carcter cognitiu i que cada denominaci posa de relleu un
aspecte cognitiu determinat duna nica noci:
En effet, lanalyse du rapport quentretiennent les termes synonymes avec les notions
quils dsignent nous rvle que, dans chacun de ces cas, les termes synonymes sont l
pour marquer chacun sa manire une diffrence cognitive, pour mettre laccent sur un
aspect particulier de la notion. (...) Sans dsagrger la notion, chaque terme synonyme
met en vidence un aspect notionnel particulier, et opre de la sorte une distinction
cognitive dont il devient le support de surface. Les distinctions quoprent les termes
synonymes au sein dune mme notion sont des clairages complmentaires qui rendent
compte de la complexit de la notion sans altrer son intgrit. (Assal, 1993:152-153)
Lexistncia de diferents punts de vista s, segons la majoria dautors que observen la

diversitat de la conceptualitzaci en terminologia, la causa principal daquest fenomen.
Aix shi referia Drozd en la citaci que hem reprodut a linici daquest apartat sobre
causes cognitives i tamb altres autors de lEscola sovitica.
Ahmanova i Agapova (1974), per exemple, ja comentaven la relaci entre la variaci
denominativa dels termes i els diferents punts de vista, i consideraven un fet natural que
els diferents cientfics denominin diferentment una mateixa realitat perqu shi acosten
individualment de manera diferent:
We must never forget that there is such a thing as the metalanguage and there are also
things as meta-dialects. When different aspects of the same object are viewed by
different scientists it is quite natural for them to use different words to refer to phisically
the same object, looking as they do identical objects from different points of view,
discovering in the physically identical objects different facets. (Ahmanova i Agapova,
1974: 153-154, citats a Duquet-Picard, 1986:52)
En el context francfon trobem tamb estudis sobre la noci de punt de vista en

terminologia. Condamines i Rebeyrolle (1997), per exemple, analitzen aquesta noci per
illustrar la variaci conceptual i la polismia en els discursos especialitzats.
la notion de point de vue peut tre associe un choix individuel (le mme que lon
trouve dans toute actualisation de langue en discours) ou un choix collectif, celui qui
135
Another necessity is to attach importance to synonymy. In order to achieve this, the plurality of
denominations must be linked to to (sic) the aims and determinations of various discourses. The same
activities are called manipulations gntiques (genetic manipulations) or gnie gntique (genetic
engineering), or, (more specific) thrapie gnique, according as we have an interest or we worry about the
future of the human kind. It goes the same way for such termes as pluies acides (acid rains). This is
obvious, but the description of the use cannot be reduced to only one of the options. (Gaudin, 1990:636)
158

____________________________________________________________________________________
fait quun ensemble de locuteurs dcoupent le monde de la mme manire, celle qui
correspond au domaine dans lequel ils voluent. (Condamines i Rebeyrolle, 1997:183)
Ms que diferents punts de vista, altres autors han observat lexistncia de diferents
evocacions o motivacions dels termes. Kocourek (1983) parla de motivaci i shi
refereix com una causa de la diversitat de denominacions per a una noci136.
Recentment, Temmerman (1997) ha tractat les transgressions de la biunivocitat en
terminologia, ha explorat la funcionalitat de la sinonmia i les seves motivacions i afirma
que la sinonmia i la quasisinonmia existeixen pel fet que els mecanismes per
denominar poden provocar diverses lexicalitzacions possibles.
Temmerman aporta exemples com el que reprodum a continuaci i conclou que la
sinonmia apareix cognitivament per divergncies en la motivaci:
Southern blotting
Southern transfer
Southern hybridisation
motivation
the result of the technique is a blot on a filter
the process of transferring the denatured (single stranded) fragments
from a gel to a filter
the principle of the technique: single stranded DNA reanneals with
complementary strands
Taula 7. Motivaci de diferents denominacions sinnimes137 (Temmerman, 1997:78).

Altres autors es refereixen a levocaci, que es pot definir com la manera en qu la
denominaci sacosta al concepte, fenomen que no pressuposa la negaci del carcter
arbitrari138 del signe lingstic, sin que t a veure amb la manera de designar:
Le choix ou la formation des termes jouant le rle dtiquettes ou de pointeurs collectifs
pour des classes dobjets particuliers prsente une part darbitraire, de convention, mais
il nen demeure pas moins que le terme, pour remplir le plus adquatement sa fonction
de dsignation, doit voquer le mieux possible le schma de description ou NOTION
associe la classe, le schma qui est commun tous les objets de la classe. (Lethuiller,
1989:443)
136
La diffrence formelle est donne par la diffrence de motivation (...) ou bien tout simplement
limmotivation de la dnomination arbitraire. Cela veut dire que non seulement la forme, mais encore le
contenu motivationnel (=le motif) de chaque terme est diffrent. (...) Linterfrence du motif peut
entraner de fines distinctions notionnelles entre les termes dune srie synonymique (Kocourek,
1983:253)
137
Southern s el nom propi del biotecnleg que va desenvolupar aquesta tcnica. Les tres denominacions
estan motivades respectivament pel resultat, el procs i el principi (la hibridaci s la tcnica general per
determinar lhomologia).
138
Per s important distingir si el terme s simple o complex: Si el signe s elemental,

s a dir, no est compost delements portadors de significat, la relaci inicial entre signe
i significat s fonamentalment arbitrria (= no motivada). (Wster, 1959-60/1996:41)
159

____________________________________________________________________________________
Veiem que Lethuiller (1989) defensa lexistncia duna sinonmia de forma i una
sinonmia de fons, en funci de si tamb el concepte presenta variaci o no. Aix s
possible perqu considera que la noci s un esquema de descripci i que aquest
esquema s com un esquelet que va envoltat duna substncia que sn els carcters
consecutius:
Dans la synonymie de FOND, les formes linguistiques concurrentes pointent toujours
vers une mme classe dobjets particuliers, mais voquent des caractres diffrents de la
NOTION (...). (Lethuiller, 1989:447)
Semblantment, Drozd i Seibicke (1973:ch.III, citat a Duquet- Picard, 1986:51-2) creuen

que s important diferenciar la sinonmia cognitiva de la sinonmia estrictament formal
(en qu inclouen els manlleus, escuraments, variacions morfosintctiques i diversos
tipus dabreviacions) perqu els primers solen ser causats per diferents percepcions
duna mateixa realitat que no canvia per que no poden ser intercanviables en totes les
situacions de comunicaci en qu calgui denominar aquella realitat.
Igualment, Diki-Kidiri tracta aquests casos com a bons exemples de la distinci que
considera necessria entre concepte i significat: quan hi ha diferents conceptualitzacions,
el concepte es mant nic, per els significats sn diferents:
La distinction du signifi et du concept permet de mieux situer les multiples perceptions
particulires dun mme objet, perceptions culturellement motives, et ce qui constitue la
reprsentation de son unit ontologique indpendamment des visions particulires.
(Diki-Kidiri, 2000:29)
En aquesta lnia, alguns autors manifesten explcitament el seu refs a considerar

sinnims els termes que difereixen per fenmens cognitius com els que hem vist en
aquest apartat. Mortureux (1997:188-189), per exemple, afirma que els conceptes
resultants de diferents processos de conceptualitzaci duna mateixa realitat sn casos de
co-referncia per no de sinonmia perqu aquests conceptes ocupen un lloc diferent en
cada xarxa nocional i estableixen relacions terminolgiques diferents amb els altres
termes.
Aquesta opci troba un bon suport en la lingstica. Corbin i Temple (1994) consideren
que no resulta explicatiu hipotetitzar un mateix sentit en parelles de sinnims com
lectrophone i tourne-disque, i la hiptesi que defensen s lexistncia de sentits
diferents associats a recorreguts referencials diferents que poden conduir a la mateixa
160

____________________________________________________________________________________
situaci. Encara que les dues denominacions assenyalin la mateixa categoria dobjectes,
el sentit duna i altra no circumscriuen la mateixa categoria cognitiva:
Il nen va pas de mme pour lectrophone et tourne-disque: alors que les mots sont
structurellement semblables (...), cest parce que les proprit focalises lors de la
dnomination ne sont pas les mmes que les parcours rfrentiels sont diffrents:
lectrophone dcrit le mode de production du son, tourne-disque le fonctionnement de
lappareil. (Corbin i Temple, 1994:10)
161

____________________________________________________________________________________
3.2 Tipus de sinnims

3.2.1 Aspectes previs
Lanlisi de la sinonmia posa en joc les dues cares del signe lingstic: la forma i el
contingut; normalment les classificacions de sinnims sorienten en un daquests dos
sentits. Des del punt de vista del contingut no se sol parlar tant de classificacions com de
graus de sinonmia. Quan es parla de classificacions de sinnims, se sol donar per ents
que es classifiquen les formes per a un mateix significat.
Segons les llenges que es tenen en compte en les classificacions de sinnims se sol
parlar de sinonmia interlingstica o intralingstica; i segons el nivell lingstic (o els
nivells) que es t en compte, es parla de sinonmia morfolgica, lxica, sintctica o
fraseolgica.
Per la distinci formal ms habitual en parlar de sinonmia en terminologia s entre
sinnims i variants, distinci intutivament molt forta ja que per als primers es perceben
directament termes diferents i per a les segones noms maneres diferents (sovint
mnimament) de representar un mateix terme. A lapartat 2.3.4, en fer la revisi
bibliogrfica a propsit de la desigualtat denominativa, ja ens hem referit a aquesta
distinci, a les bases en qu se sustenta i tamb als problemes que suscita.
3.2.2 Parmetres de classificaci

Sens dubte, una de les aportacions ms interessants pel que fa als parmetres per
classificar sinnims en terminologia s la de De Bess (1974) que, a partir dun corpus
de sinnims de la terminologia de la metallrgia, estableix diferents possibilitats de
classificaci139.
Parmetre
a) aspectes
semntics
b) aspectes
lexicolgics
Tipus
arxilemes
Exemples
sige / chaiser
oposici general / especfic
scorie / laitier
base constant + expansi variable
dispersion accidentelle / dispersion

occasionnelle
139
No es pot tractar aquesta proposta com una classificaci sin com un inventari de parmetres de
classificaci.
162

____________________________________________________________________________________
lexicolgics
base variable + expansi constant
c) aspectes
lexicogrfics
d) aspectes
estilstics
terme / parfrasi sinonmica
e) aspectes
morfolgics
f) aspectes
sociolingstics
g) efectes
normatius
anomalie de fonderie / dfaut de

fonderie
soufflure / inclusion de gaz
metfores
craquelures / gerures
diferncia de percepci
peau / coquille doeuf
nom com / mot culte
retirure / effet Lonard
desaparici de la base
antirouille / moyen antirouille
desaparici de lexpansi
porosit superficielle / porosit
variaci de mitjans gramaticals
aspect de la cassure / aspect dune

cassure
retassure / retassement
variacions morfolgiques: afixos

diferents
variacions geogrfiques
dartre franche / dartre volante
variacions de nivell de llenguatge
laitier / pizza
freqncia ds
tapure / fente
unitats simples
soufflure / inclusion gazeuse
unitats complexes
double peau / repliure de laminage
h) precisi dels
imprecisi en el lxic de partida
dominis ds
i) sinonmia de la
llengua comuna
j) unitats simples
gauchissement / soudage
bombage / convexit
criquage / fissurage / fissuration
Taula 8. Proposta de classificaci de De Bess (1974)140.

La proposta de De Bess consisteix en un conjunt ampli de possibilitats diferents per
classificar la variaci denominativa. Observem, per, que en realitat planteja de forma
lineal un conjunt de possibilitats que sarticulen a lentorn de tres pols de manera que
trobem calaixos en oposici i calaixos en complementaci. Duna banda, amb els
aspectes lexicolgics (b), els aspectes lexicogrfics (c), els aspectes morfolgics (e), i
les unitats simples (j) estableix un bloc que representa una classificaci formal parcial,
en qu distingeix diferents nivells lingstics. De Bess explica aquest ltim tipus (j)
especificant que Ce sont celles qui nentrent pas dans les cadres prcdents et qui nont
140
Tant en aquest cas com en els propers, resumim les propostes i els donem format de taula; a ms,
tradum la proposta de classificaci per no tradum ni adaptem els exemples.
163

____________________________________________________________________________________
pas t tudies parce quelles ne correspondaient pas aux rubriques que nous avons
numres. (De Bess, 1974:46).
Duna altra banda, els aspectes semntics (a), els aspectes estilstics (d) i lapartat
referent a la precisi dels dominis ds (h) tamb conformen un grup que podrem
denominar semanticocognitiu, ja que tots tres casos tenen a veure amb el contingut de
les unitats. En el primer cas, aspectes semntics, s evident; en el segon, tot i que
letiqueta aspectes estilstics sembla indicar un altre fenomen, lorientaci tendeix cap a
loperaci cognitiva i, en el tercer, precisi dels dominis ds, De Bess hi considera les
especificacions de sentit:
On peut croire, pour un certain nombre de mots, quil y a synonymie si lon envisage
lemploi de ces mots lintrieur du lexique de la mtallurgie. Mais, si on procde une
classification pour un domaine demploi dans le lexique des dfauts, on voit apparatre
des emplois spcifiques. (De Bess, 1974:45)
Finalment, els aspectes restants que apunta De Bess tenen a veure amb les causes de la
sinonmia: aix s especialment evident a aspectes sociolingstics (f), i a efectes
normatius (g) per tamb a sinonmia de la llengua comuna (i), ja que ls daquesta
forma de la llengua comuna s per evitar lopacitat de les unitats especialitzades.
Com veurem a continuaci, les classificacions existents sestructuren a lentorn dun o
diversos dels parmetres de linventari de possibilitats que recull De Bess.
3.2.3 Revisi de classificacions

Analitzem a continuaci les classificacions que ens han semblat ms interessants per a
lestudi formal de la sinonmia en terminologia: Auger (1974), Duchacek (1979),
Duquet-Picard (1986), Grinev (1993) i Faulstich (1998). El nombre de propostes de
classificacions de sinnims que hem documentat i revisat s fora ms elevat, per sn
majoritriament molt parcials i creades in situ per a lanlisi dun o pocs tipus de casos;
hem seleccionat les cinc que acabem dapuntar perqu, com veurem, tendeixen ms cap
a lexhaustivitat.
Un dels aspectes que ms destaca a primera vista s la gran heterogenetat que presenten
entre si les diferents propostes: heterogenetat, per exemple, quant al grau de detall en
lanlisi, per sobretot quant als parmetres previstos, ja que sovint han estat orientades
cap a lanlisi de dades de diferents caracterstiques.
164

____________________________________________________________________________________
3.2.3.1 Auger (1974)

Auger presenta la seva proposta en un article titulat Observation de la synonymie dans la
terminologie minire, publicat en el mateix volum que la proposta que acabem de veure
de De Bess.
Tipus
Sinnims
representats per
dos o ms
lexemes en
concurrncia
Sinnims
representats per
un o ms
lexemes i un o
ms sintagmes
en concurrncia
Sinnims
representats per
dos o ms
sintagmes en
concurrncia
Subtipus
sense parentiu formal
Exemples
agglmrat / agrgat
entre un mot francs i un angls
racloir / scraper
entre dues formes amb parentiu

morfolgic
el sintagma s una parfrasi del
lexema
un lexema angls per a un sintagma
francs
un element del mot simple dins del
sintagma
un lexema i un sintagma, amb una
diferncia de percepci
el lexema s la forma abreujada del
sintagma
un lexema i un sintagma sense
parentiu formal
amb una diferncia sintctica
foudroiement / foudroyage
com a mnim un element (pot ser la

base o el complement) del primer
sintagma apareix a laltre
flottation slective / flottation

diffrentielle
culot / fond de trou

jumbo / chariot de perforation
arrtoir / taquet darrt
cuvelage / revtement de puits
coffret interrupteur / interrupteur
fendue / galerie davancement
abbatage en gradin / abattage par
gradins
Taula 9. Proposta de classificaci dAuger (1974).

En aquesta classificaci, bsicament per no exclusivament formal, Auger parteix del
criteri inicial dalternana entre lexemes, sintagmes o entre lexemes i sintagmes; aquest
criteri s til perqu s objectiu i saplica sistemticament, per s poc explicatiu i no es
relaciona amb els criteris posteriors de subdivisi, ra per la qual a linterior de cada
bloc es repeteixen alguns subgrups (alternana amb formes manllevades, absncia o
presncia de parentiu formal, etc.).
165

____________________________________________________________________________________
Considerem que es tracta duna proposta de classificaci ben elaborada, homognia,

encara que presenti algunes interferncies entre criteris diferents (com el quart apartat
del segon bloc Un lexema i un sintagma, amb una diferncia de percepci, en qu es
barreja el criteri formal amb la causa cognitiva), que permet explicar els tipus ms
importants de sinnims en terminologia i que t, a ms, la virtut de permetre fer
parallelismes entre tipus i causes, encara que sigui indirectament. De fet, aquest s
lobjectiu ltim de lautor, com manifesta a les conclusions: En repassant ces
diffrentes listes de synonymes, on peut arriver de faon gnrale dcouvrir les causes
de cette synonymie141. (Auger, 1974:32).
3.2.3.2 Duchacek (1979)
En el 6e Colloque international de terminologie, Duchacek va presentar un treball sobre
sinonmia en terminologia en qu classificava els sinnims primerament des dun punt
de vista semntic (tant en relaci a la denotaci com a la connotaci), desprs a partir de
les causes i, finalment, segons les divergncies formals, que ell anomena
morfosintctiques. Reprodum, a continuaci, aquesta tercera classificaci:
Tipus
Subtipus
Exemples
Sinnims
1. Sinnims mots
cameraman / oprateur
2. Sinnims Amb el
sintagmes determinat
com
S+A
accent affectif / accent motionnel
S + prep + S
langue de culture / langue de

civilisation
S + A / S + prep + S
droits fluviaux / droits de rivire
S + prep + S1 / S + S2 douille vis / douille Edison

Amb el
S + prep + S
determinant
com
S+S
Sense
membre
com
analyse du march / tude du

march
camion cuba / carro cuba
S+A
croissance conomique / expansion

conomique
Prefixoide + S
semi-consonne / semi-voyelle
oscillateur blocage / oscillateur

surcoupl
S + prep + S
puissance de freinage / rendement

des freins
S+A
conducteur principal / motif

caractristique
141
Concretament, apunta les sis causes segents: alternances inherents a la prpia llengua, modernitat de
les tcniques, diferents nivells de llengua, contactes amb langls, novetat del referent i variants
geogrfiques.
166

____________________________________________________________________________________
tapis roulant / transporteur

bandes
casos particulars
3. Sinnims sintagma/mot
flte loignon / mirliton
Variants
1. Diferents prefixos o sufixos
asymtrie / dissymtrie
morfolgiques
2. Francesitzaci de manlleus
oxymoron / oxymore
3. Abreviacions
ptrolochimie / ptrochimie
4. Casos particulars
Taula 10. Proposta de classificaci de Duchacek (1979).

Duchacek i Auger (1974) coincideixen en el criteri de tenir en compte si lalternana es
dna entre unitats polilxiques, entre unitats monolxiques, o entre una unitat
monolxica i una unitat polilxica per, com es pot veure a la taula, Duchacek aplica
abans un criteri per separar sinnims i variants morfolgiques. Pels exemples podem
deduir que els sinnims sn els que presenten un canvi lxic.
Amb aquesta proposta, en qu saprecia immediatament loblit de les reduccions,
Duchacek dna compte dels tipus ms habituals de sinonmia lxica. Observem, per,
que alguns dels exemples no semblen correctament classificats (lalternana entre
oscillateur blocage i oscillateur surcoupl es produeix en el determinant i no en el
determinat).
La variaci morfosintctica, en canvi, queda poc detallada i no cobreix un nombre prou
important de casos, menys freqents, per qualitativament interessants. Cal tenir en
compte que la proposta de Duchacek no s el resultat de la classificaci dun conjunt de
sinnims provinents de lanlisi dun camp despecialitzaci, sin que pretn fer
classificacions genriques que illustra amb exemples que provenen de diferents rees.
Lautor conclou el seu estudi amb un conjunt de criteris per seleccionar la millor
denominaci entre diverses unitats sinnimes ja que La synonymie est dsavantageuse
en terminologie, car elle peut causer diffrents malentendus et confusions. (Duchacek,
1979:117).
3.2.3.3 Duquet-Picard (1986)
Duquet-Picard dedica una part molt important del seu treball (La synonymie en langues
de spcialit: tude du problme en terminologie, tesi doctoral publicada lany 1986) a
la classificaci de la sinonmia terminolgica i, ms concretament, a la distinci entre
sinnims i variants ja que, segons lautora, encara no shan identificat uns criteris que
167

____________________________________________________________________________________
permetin determinar la frontera entre semblana formal (s a dir, variant y duna

denominaci x) i diferncia formal (s a dir, sinnim y de la denominaci x). (DuquetPicard, 1986:153).
Prviament a la classificaci, Duquet-Picard distingeix tres tipus de denominacions:
duna banda, les denominacions primries, que defineix com tota forma grfica
convencional (mot simple o sintagma) utilitzat per expressar una noci tcnica o
cientfica; daltra banda, les denominacions secundries, que defineix com unitat
lxica que resulta de labreviaci duna denominaci primria per processos de
truncaci, siglaci o ellipsi; i, finalment, les denominacions terciries, que defineix
com les unitats braquigrfiques, els noms propis i les formes estrangeres. Aquesta
distinci s important per a la distinci que fa entre variants i sinnims, com veurem a
continuaci.
Tipus
Subtipus
Sinonmia dels sinonmia
termes
neutra
sinonmia
marcada
afixal
Exemples
gallisation / gallisage
analgica
boucle hirarchise / boucle en cascade
aspectual
tte magntique / tte de lecture-escripture
eponmica
chaptalisation / sucrage sec
morfosintctica
got de bton / got en bton
parafrstica
bloqueur / circuit de maintien
culta
gophone / dtecteur de fuite
usual
amlioration des mots / correction des mots
temporal
code symbolique / autocode
geogrfica
puits de surface / puits citerne
ocupacional o de laitier / pizza

nivell
lingstica
observation / monitoring
descoles
Variaci
terminolgica
morfosintctica
afixal
ortogrfica
cnme / phonme
adresse de linstruction / adresse dinstruction
ozoneur / ozoniseur / ozonateur
pokilotherme / poecilotherme
Taula 11. Proposta de classificaci de Duquet-Picard (1986)142.
142
La classificaci de Duquet-Picard t en compte tamb la sinonmia de formants, per no hem reprodut

aquesta part perqu no ens interessa per a aquest treball.
168

____________________________________________________________________________________
En primer lloc, destaquem daquesta proposta la distinci entre sinonmia neutra i

sinonmia marcada; la primera es dna quan dues o ms denominacions diferents que
expressen una sola i mateixa noci es poden utilitzar indiferentment sense que es
produeixi cap alteraci paranocional del context en qu apareixen (Duquet-Picard,
1986:183). Lautora puntualitza que per alteraci paranocional del context entn tota
informaci exterior a la noci prpiament dita, vehiculada per una denominaci
marcada des del punt de vista sociolingstic o lingstic i no des del punt de vista
semntic. La sinonmia es considera marcada, en canvi, quan les diferents
denominacions no sn sempre intercanviables en tots els macrocontextos, ja sigui en el
pla temporal, geogrfic, ocupacional, lingstic o descoles.
Aquesta distinci entre sinonmia neutra i marcada, que s efectivament existent i que
lautora descriu i exemplifica adequadament, suposa clarament una interferncia de
parmetres per a una mateixa classificaci, ja que la sinonmia marcada, que apareix
classificada segons la causa, tamb sha de poder classificar formalment, com la neutra i,
a ms, la mateixa distinci entre marcat i neutre es pot aplicar tamb dins de la variaci
terminolgica, com lautora mateixa admet.
Creiem que s una distinci ms interessant la que fa entre sinonmia i variaci. Com es
pot veure a la taula 11, les denominacions que difereixen per un canvi ortogrfic es
consideren variants terminolgiques, i no sinnims; i les que difereixen per un canvi
afixal, tamb es consideren variants si les denominacions tenen arrel idntica i formant
diferent per del mateix origen (si els formants tenen orgens diferents, es considera
sinonmia afixal, i no variaci terminolgica).
Els canvis morfosintctics sn els que Duquet-Picard tracta amb ms detall. Considera
que els segents canvis condueixen a variants terminolgiques:
absncia / presncia de larticle (adresse de linstruction / adresse dinstruction)
ellipsis no contextuals (mmoire tores de ferrite / mmoire tores)
alternana de nombre en lextensi (dispositif antivibration / dispositif
antivibrations)
alternana de gnere per sexe de la persona (perforateur / perforatrice)
I, en canvi, considera que hi ha sinonmia quan es produeixen els canvis segents:
canvi de categoria gramatical del determinant (galerie dinfiltration / galerie
filtrante)
canvi de preposici (got de bton / got en bton)
169

____________________________________________________________________________________
ellipsis contextuals morfolgiques (caractre sparateur / sparateur)

alternana de gnere en nocions no humanes (perforateur rcapitulateur /
perforatrice rcapitulative)
Desprs de separar la sinonmia neutra de la marcada, com es pot veure a la taula 11,
Duquet-Picard classifica els sinnims en afixals, analgics, aspectuals, eponmics,
morfosintctics, etc. No s una subclassificaci, doncs, a partir dun nic criteri
lingstic, sin que es basa en diversos: un criteri semanticocognitiu, per explicar
lalternana entre dues formes per analogia o per canvi de laspecte semntic destacat;
un criteri formal, per explicar lalternana entre denominacions amb diferents afixos,
amb diferents opcions morfosintctiques; i altres criteris per explicar lalternana entre
una forma ms analtica i una forma parafrstica, entre una forma patronmica i una
forma culta, entre una forma ms especialitzada i una forma de la llengua general, i entre
una forma sobre un nom propi i una forma sobre un nom com.
Aquesta barreja de criteris en un mateix nivell s la crtica ms important que farem a la
classificaci daquesta autora, si b s cert que la seva proposta s juntament amb la de
Grinev que presentem a continuaci, la que ens ha semblat ms satisfactria, per la
quantitat de variacions que recull.
3.2.3.4 Grinev (1993)143

Grinev (1993b) parteix de la base que dues denominacions per a un mateix concepte sn
sinnimes encara que difereixin per un simple canvi ortogrfic. Amb aix, sallunya de
lopini predominant segons la qual cal distingir la sinonmia i la variaci.
Tipus
Subtipus
Exemples
Sinnims variants per criteri variants completes

absoluts
dintegritat variants abreujada
redudes ellptica
composicional
apcope
per criteri
variant grfica
lingstic
variant fnica
paviour / pavior
variant fontica-grfica
centering / centring
variant morfolgica
thesauri / thesauruses
143
Agram a I. Kostina la traducci parcial i els comentaris de loriginal rus. Com es pot veure la taula, no
hem pogut obtenir la traducci de tots els exemples i noms fem constar els exemples traduts.
170

____________________________________________________________________________________
variant sintctica
reclamation of land / land

reclamation
variant
morfosin-
abreujada
motor hotel / motel
ellptica
nuclear reactor / reactor
tctica
composicional key word / keyword
doblets cronolgics
convent / nunnery
regionals
lift / elevator
multilinges amb manlleus
eyelet / grommet
amb termes supletoris

Sinnims sinnims quasisinnims
relatius
sinnims textuals
sinnims multiconceptuals
teeth treatment / dental treatment

hide / skin
aspectuals
common wall / party wall
situacionals
calcium oxide / lime
Taula 12. Proposta de classificaci de Grinev (1993).

Com podem veure, Grinev estableix la seva classificaci a partir dun primer criteri
semntic: duna banda, els sinnims absoluts, que defineix com sinnims amb significat
idntic i que subdivideix a partir de diversos criteris. Daltra banda, els sinnims
relatius, que defineix com sinnims amb significat similar i que poden usar-se com a
sinnims absoluts en situacions determinades. Aquests sinnims relatius no apareixen
classificats formalment, sin dacord amb diversos parmetres: duna banda, el grau
dintercanviabilitat (els quasisinnims es defineixen com sinnims parcials); duna altra,
factors cognitius, ja que considera els sinnims multiconceptuals com a sinnims
denotatius en el sentit que denominen el mateix objecte per que han donat lloc a
conceptes diferents, sigui perqu es tracta de diferents escoles cientfiques,
aproximacions o classificacions diferents, etc., sigui perqu reflecteixen diferncies
funcionals. Labsncia dexemples no ens permet descriure el criteri amb qu es
caracteritzen els sinnims textuals, que lautor parafraseja com termes del discurs.
Grinev separa els sinnims absoluts en variants i doblets, i les variants segons dos
criteris diferents. Podrem dir que gaireb identifica tots els parmetres de variaci
possibles, si b lordenaci que en fa resulta ambigua en diversos casos.
Tot i que no comptem amb elements suficients per afirmar-ho, creiem que Grinev pretn
oferir una classificaci de criteris i no pas una classificaci de sinnims. Resulta massa
evident que doblets i variants poden subdividir-se idnticament i que lautor els ha
volgut separar perqu sn fenmens funcionalment diferents. Igualment, els sinnims
absoluts i els sinnims relatius podrien subdividir-se idnticament per criteris lingstics
171

____________________________________________________________________________________
i dintegritat, per lautor ha preferit indicar els criteris formals i funcionals en el primer
cas, i la causa que pot haver causat la no-intercanviabilitat total, en el segon.
3.2.3.5 Faulstich (1998)

Faulstich se centra en lanlisi de la variaci terminolgica en el portugus del Brasil i
estableix una tipologia basada en els dos grans blocs que podem veure a la taula 12.
Abans, per, fa una distinci entre sinonmia i variaci, segons si el fenomen t a veure
amb la coocurrncia o amb la concurrncia i se situa en la variaci, fenomen de
concurrncia144. Faulstich distingeix entre els dos tipus segents de variants
terminolgiques i adverteix que aquesta divisi no anulla la possibilitat que els tipus de
variants es creuin entre si.
Tipus
Variants
terminolgiques
lingstiques
Variants
terminolgiques
de registre
Subtipus
morfosintctiques
lxiques
fonolgiques
lingstiques
geogrfiques
de discurs
temporals
Exemples
infecao virtica / infecao viral
atentado violento ao pudor / atentado ao pudor
estrupo / estrupro / estupro
plen / polem
macrogameta / gameta feminino
parotidite / junta de descarga
macrogameta / gameta feminino
Taula 13. Proposta de classificaci de Faulstich (1998).

Les variants terminolgiques lingstiques sn, segons lautora, aquelles que resulten
dun procs prpiament lingstic i les variants terminolgiques de registre sn aquelas
cuja variaao decorre do ambiente de concorrncia, no plano horizontal, no plano
vertical, no plano temporal em que se realizam os usos lingsticos dos termos.
(Faulstich, 1998:147). Observem que aquesta distinci no sallunya gaire de la que hem
vist a Duquet-Picard entre sinonmia neutra i sinonmia marcada; el que Faulstich
considera variant terminolgica de discurs, i que defineix com a que decorre da
sintonia comunicativa que se estabelece entre elaborador e usurios de textos cientficos
e tcnicos, podendo ser estes mais ou menos formais es podria assimilar al que DuquetPicard considera sinonmia (marcada) ocupacional o de nivell.
144
En el captol 1 ja ens hem referit a la diferenciaci de Faulstich entre concrrer i co-ocrrer: Les
variants concurrents sn aquelles que es troben en distribuci complementria i les variants co-ocurrents,
en canvi, presenten compatibilitat semntica.
172

____________________________________________________________________________________
Faulstich considera les reduccions com variants terminolgiques lingstiques lxiques;

la resta de canvis lxics serien, segons lautora, casos de variaci terminolgica de
registre o casos de sinonmia.
Com veiem, la proposta daquesta autora pretn ms incidir en la distinci entre
sinonmia i variaci i entre els dos grans blocs de variaci terminolgica, que no pas
aprofundir en cadascun dels grups, ni des dun punt de vista formal ni semntic.
173

____________________________________________________________________________________

Hem iniciat aquest captol afirmant que una de les tasques pendents de la terminologia
s la descripci de la variaci terminolgica, i en la revisi bibliogrfica ens hem
proposat dextreure i organitzar tota la informaci que t a veure amb els aspectes
fonamentals de lanlisi de la variaci: la identificaci de les causes i la diferenciaci
dels tipus.
Causes de la sinonmia
Lanlisi de les causes de la sinonmia en terminologia ens indica que els termes, unitats
lxiques amb lespecificitat de tenir un valor especialitzat, estan sotmesos als mateixos
parmetres de variaci que la globalitat de les unitats lxiques. Els termes poden
presentar, en general i segons es desprn de la revisi bibliogrfica, comportaments
especials que tenen ms a veure amb la importncia relativa de cadascun dels parmetres
de variaci, que no pas amb els parmetres concrets.
No obstant aix, hem pogut constatar que la distinci entre variaci per usos i usuaris
que ens ofereix la lingstica variacionista no ens permet donar compte dalgunes causes
de variaci entre les quals creiem que cal destacar-ne una que t un pes molt important
en terminologia i que va ms enll de la variaci dialectal i funcional. La variaci per
causes cognitives s, des del nostre punt de vista, lorigen duns fenmens especialment
rellevants en terminologia que mereixen una atenci especial.
La distinci entre la sinonmia que afecta un mateix parlant i la sinonmia que afecta
diversos parlants s, tamb des del nostre punt de vista, fonamental per a lanlisi de les
causes de la sinonmia. Cal admetre, per, que aquesta distinci no sha demostrat
igualment vlida per a la classificaci de tots els blocs de causes. Aix, si b s cert que
les causes discursives i les funcionals provoquen sinonmia en un mateix parlant, tamb
ho s que el contacte amb altres llenges i la majoria de causes cognitives, tant poden
afectar un sol parlant com diversos, i que resulta difcil distingir aquestes dues
situacions.
En aquest captol hem pogut constatar per defecte que la Teoria general de la
terminologia presenta un oblit prcticament absolut de les causes que afecten la
sinonmia en un mateix parlant i tamb les que sexpliquen per aspectes cognitius de
fet, podrem dir que la TGT noms preveu la variaci geogrfica com una causa de
174

____________________________________________________________________________________
sinonmia, i aix s perfectament coherent amb la defensa de la biunivocitat que fa

aquesta teoria, amb la idea de concepte de qu parteix i amb la voluntat dacostar la
terminologia als llenguatges artificials ms que descriure-la dins de les llenges naturals.
Des de la socioterminologia, que representa essencialment una crtica a aquesta teoria,
observem un mfasi precisament en les causes oblidades per la TGT. Aix, no falten
reflexions a propsit de les causes estilstiques que guien els parlants en les seves
expressions, de les causes funcionals que tenen en compte la diversitat dusos possibles,
de les causes cognitives que pressuposen la variaci conceptual i de les causes socials,
que situen el lxic especialitzat en les relacions entre llenguatge i societat.
Finalment, observem que les orientacions actuals de carcter ms lingstic i
comunicatiu tamb es troben en la lnia de descriure la sinonmia en terminologia
dacord amb uns parmetres vlids per a qualsevol altre tipus de comunicaci, s a dir,
tot situant les comunicacions especialitzades lligades als mateixos recursos i restriccions
que la resta de comunicacions.
Tipus de sinnims
Una de les crtiques fonamentals que fem a les classificacions existents de sinnims s la
falta dexhaustivitat, s a dir, el fet de servir noms per a determinats tipus de variaci
denominativa i no per a daltres. Considerem que una classificaci formal per a la
variaci denominativa ha daspirar a poder classificar la totalitat de tipus de variacions
possibles en les denominacions.
Una crtica ms rellevant a les propostes existents s la barreja en un mateix nivell de
parmetres dndole molt diversa. Aix, hem comprovat que s habitual la confusi entre
tipus lingstics (canvi morfolgic, canvi lxic, etc.) i causes de la variaci (variaci
geogrfica, diferent percepci, diferent nivell despecialitzaci, contacte amb altres
llenges, etc.). Des del nostre punt de vista, aquesta confusi entre el nivell sintagmtic i
el nivell paradigmtic provoca una prdua important de capacitat explicativa, ja que sen
deriva que un mateix cas es pugui situar en diferents apartats duna mateixa
classificaci.
175

____________________________________________________________________________________
CAPTOL 4. METODOLOGIA
La variaci denominativa en els discursos especialitzats ha estat poc analitzada

empricament, com hem vist en el captol 1, en fer el reps dels treballs quantitatius
existents. Ms aviat, els textos especialitzats shan utilitzat en algunes ocasions com a
font dexemples en les descripcions ms o menys genriques daquest fenomen.
Per tal que les hiptesis de partida a lentorn de la variaci denominativa puguin ser
validades o invalidades amb un corpus real i que les conclusions no siguin una mera
especulaci, hem volgut realitzar un treball empric. Les dades que presentem en aquest
captol, doncs, no constitueixen un conjunt dexemples seleccionats, sin un corpus
dexplotaci i anlisi, encara que de dimensions relativament redudes.
Lestabliment de la representativitat dun corpus no s un aspecte senzill; en els estudis
sobre variaci lingstica se sol considerar que un corpus s representatiu quan les seves
dimensions sn prou grans per representar lheterogenetat, per aplicar-hi mecanismes
estadstics, etc. s evident que per a lestudi de la variaci denominativa un corpus
representatiu hauria de ser ms extens i diversificat (textos de diversos nivells
despecialitzaci, de diferents gneres, de diferents temtiques, etc.) que el que hem
utilitzat, per ats que la creaci dun corpus representatiu no era possible en el marc
daquest treball, ens hem assegurat que fos, almenys, suficient per a lobservaci de
determinats aspectes de la variaci denominativa i per a lextracci de tendncies fins a
un cert punt extrapolables.
Amb lobjectiu de poder establir la certesa o falsedat de les hiptesis plantejades en el
captol dintroducci sha dut a terme un estudi la metodologia del qual descrivim en
aquest captol.
Hem constitut dos corpus textuals de la mateixa temtica i de diferent grau
despecialitzaci. En el primer apartat daquest captol presentem els criteris amb qu
shan seleccionat els textos i tamb una descripci dels corpus que nhan resultat. A
continuaci hem extret les unitats terminolgiques daquests dos corpus textuals i hem
constitut dos fitxers terminolgics independents. En el segon apartat presentem els
criteris dextracci i selecci daquestes unitats terminolgiques. Posteriorment hem unit
176

____________________________________________________________________________________
les diferents denominacions referents a una mateixa noci en una sola fitxa. En el tercer
apartat presentem els criteris metodolgics amb qu shan identificat i establert les
sinonmies. En el quart apartat presentem una breu explicaci de la manera com shan
representat les dades, i al cinqu i ltim apartat plantegem el tractament dels resultats
obtinguts.
177

____________________________________________________________________________________
4.1 Selecci dels textos

En aquest treball ens proposem de descriure un fenomen concret del funcionament dels
termes en discurs i, per aquesta ra, els termes shan extret de textos i no dobres
lexicogrfiques especialitzades. Presentem primerament els criteris generals de selecci;
a continuaci fem una descripci dels dos corpus constituts i, finalment, fem una
comparaci daquests corpus.
4.1.1 Criteris generals

Hem seleccionat textos de lrea de medi ambient; concretament, textos relacionats amb
els sectors de residus i contaminaci. La tria daquesta rea temtica ha estat motivada
per diferents factors: duna banda, s una rea en la qual es pot trobar molta producci
discursiva original en catal, variada tant en leix horitzontal, per la interdisciplinarietat
que la caracteritza, com en leix vertical, perqu, com veurem, resulta fcil trobar
documents de diferent nivell despecialitzaci145. Daltra banda, s una temtica que
desperta un inters general, sobre la qual tenim cada vegada ms informaci i que, per
tant, inicialment no resulta opaca ni allunyada de lexperincia quotidiana. Finalment, el
fet de tenir accs a obres de referncia recents sobre aquest tema i tamb a materials i
professionals especialitzats en aquesta rea, han estat tamb factors que ens han condut
cap a la selecci definitiva de lmbit del medi ambient.
De tot lunivers existent de textos sobre medi ambient en catal, hem establert dos
corpus de textos diferents, que corresponen al que considerem que sn els dos extrems
de lescala vertical; s a dir, hem seleccionat els textos amb un nivell despecialitzaci
ms alt i tamb els textos amb el nivell ms baix, i hem descartat els textos intermedis en
lescala vertical.
Dins de cada corpus de textos hem buscat lhomogenetat pel que fa al nivell
despecialitzaci i, per reduir la possibilitat de biaixos, hem buscat la diversitat en altres
parmetres: quant al nombre de textos, els autors i les fonts.
145
Utilitzem eix horitzontal per referir-nos a leix de variaci per la temtica i eix vertical per referir-nos a
leix de variaci segons el nivell despecialitzaci (vegeu, entre daltres, Cabr 1998c).
178

____________________________________________________________________________________
4.1.2 Textos especialitzats i nivells despecialitzaci

Acabem dafirmar que hem seleccionat dos corpus de textos a partir del nivell
despecialitzaci i creiem oport de justificar els parmetres amb els quals es pot arribar
a situar els textos en una escala vertical, ja que massa sovint nocions com especialitat,
especialitzaci, especialitzat i especialista es defineixen circularment i queden en lobscuritat les raons que permeten considerar un text concret ms especialitzat que un
altre146.
Avancem que en aquest treball ens hem basat en criteris externs, i bsicament en la
relaci entre emissor i receptor, per determinar el nivell despecialitzaci dels textos.
4.1.2.1 Parmetres interns

Duna banda, sembla possible establir una gradaci quant al nivell despecialitzaci dels
textos dacord amb les caracterstiques lingstiques i cognitives que presenten.
Diferents autors147 han suggerit que hi ha un conjunt de recursos que caracteritzen els
textos especialitzats i que els confereixen precisi, concisi, impersonalitat i
sistematicitat; Cabr (1998b), concretament, considera que quantificant la freqncia
daquests recursos es pot avanar cap al disseny de gradacions objectives dels textos
segons el seu nivell despecialitzaci.
La impersonalitat fa referncia a lobjectivitat, a la distncia del que escriu respecte
dall que escriu, i tamb a la falta dexpressivitat, demotivitat i a la recerca de la
neutralitat. Se sol considerar que amb tots aquests elements, que saconsegueixen en
major o menor grau a partir de recursos lxics, sintctics i discursius, el text adquireix
valor cientfic.
Amb la sistematicitat es persegueix la claredat, la lgica, la intelligibilitat, especialment
amb recursos textuals que tenen a veure amb la presentaci de la informaci, per tamb
146
Aquest aspecte constitueix precisament una de les lnies de treball ms rellevants del grup IULATERM
(de lInstitut Universitari de Lingstica Aplicada de la Universitat Pompeu Fabra). Vegeu a la
bibliografia Cabr i Feliu (eds.) (2001b) publicaci resultant del projecte DGES PB96-0293 La
terminologa cientfico-tcnica: reconocimiento, anlisis y extraccin de informacin formal y semntica
del grup IULATERM durant els anys 1998-2000. El projecte actual (Textos especializados y
terminologa: seleccin y recuperacin automticas de la informacin (TEXTERM)) tamb sorienta en
aquest sentit.
147
Cabr (1998b i 1998c), Hoffmann (1979), Kocourek (1991b), Sager et al. (1980), entre daltres.
179

____________________________________________________________________________________
amb recursos sintctics, amb ls de determinades estructures fixades, i en el pla lxic,

amb usos reiteratius de sries denominatives sistemtiques.
La concisi, molt relacionada amb leconomia i la brevetat, intenta evitar la redundncia
sense que hi hagi prdua dels elements essencials o substancials de contingut. s
considerada una caracterstica semntica, de compressi de la informaci, que
saconsegueix amb diverses estratgies discursives, com els recursos auxiliars no
lingstics; sintctiques, amb estructures directes, ordre lgic, etc.; i lxiques, amb
abreviacions, smbols, sigles, etc.
La caracterstica dels textos especialitzats que ms ens interessa en aquest treball, per,
s la precisi, que t a veure amb forma i contingut al mateix temps, ja que la precisi es
desprn de lassociaci inequvoca entre una forma i un contingut. Aquesta caracterstica
tamb sobt amb recursos discursius i sintctics, per destaquem el pla lxic, en el qual
ls dels termes contribueix especialment a la precisi per la seva funci designativa
generalment clara, unvoca i sistemtica.
La variaci denominativa, doncs, pel fet de no contribuir a la univocitat, soposa a la
precisi terminolgica i per aix en aquest treball considerem que el grau
despecialitzaci i el grau de variaci mantenen una relaci inversament proporcional.
4.1.2.2 Parmetres externs

Els textos especialitzats tamb es poden ordenar en una escala vertical a partir
daspectes externs del text; per exemple, es pot posar en relaci ms o menys directa,
segons els casos, els diferents tipus textuals amb els nivells despecialitzaci; tamb shi
pot posar en relaci el tipus de difusi i de circulaci que tenen els textos. Aix, LofflerLaurian (1983) diferencia els textos que es difonen noms per subscripci, dels que es
poden adquirir en llibreries especialitzades, dels que es poden comprar en qualsevol
quiosc, etc. Lanlisi de diferents aspectes de ledici del text i, per exemple, de la
presentaci dinformaci no lingstica com poden ser grfics, taules, diagrames,
fotografies i dibuixos tamb sha posat en relaci amb els nivells despecialitzaci dels
textos.
180

____________________________________________________________________________________
Per sobre de tots aquests parmetres, lanlisi demissor i destinatari s laspecte

pragmtic que ms sha utilitzat per a les classificacions textuals a partir del grau
despecialitzaci del text148.
En el captol anterior (vegeu lapartat 3.1.4.2) ens hem referit al nivell despecialitzaci
del receptor com a causa de sinonmia i hem presentat la tipologia de Loffler-Laurian
(1983) en qu es distingeixen sis tipus de discurs especialitzat. Per al nostre treball ens
interessen els tres primers tipus, que dibuixen una progressi de ms especialitzat a
menys especialitzat, seguint el parmetre emissor / destinatari (discurs cientfic
especialitzat, discurs de semivulgaritzaci cientfica, discurs de vulgaritzaci cientfica).
Loffler-Laurian estableix tres tipus ms de discurs, que giren a lentorn dels pols
oficial-poltic i el pedaggic-pragmtic, seguint un parmetre de propsit
comunicatiu (discurs cientfic pedaggic, discurs de tipus memria, tesi, etc., discursos
cientfics oficials)149. Lautora, doncs, no presenta prpiament una classificaci, ja que
aplica, i no combina, dos parmetres diferents.
Cabr (1998b) considera que, perqu un text sigui especialitzat, lemissor ha de ser
necessriament un especialista quan tracta la seva especialitat de coneixement. Aquesta
especialitzaci sassoleix amb una formaci explcita, amb un aprenentatge conscient i,
normalment, en un marc dinstrucci acadmica o professional i, encara ms important,
lemissor fa un s conscient del seu saber daquest coneixement especialitzat i del seu
llenguatge, dels recursos lingstics disponibles i preferibles per comunicar-lo.
La manera, doncs, com els especialistes han adquirit i interioritzat un saber determinat
s una caracterstica que els uneix, per formen un conjunt clarament heterogeni des
daltres punts de vista. Volem destacar el fet, per exemple, que un especialista pot
trobar-se encara en formaci (com un estudiant universitari), o b ser un professional de
la difusi o de la comunicaci que sha centrat en un coneixement determinat i que,
dalguna manera sidentifica amb aquest especialista quan el destinatari no s un
especialista (en aquest ltim cas, lespecialista rep generalment el nom de divulgador,
difusor o periodista especialitzat).
El destinatari, en canvi, pot ser un especialista, un aprenent despecialista, un pblic
format per no especialitzat o b el pblic general. En qualsevol cas, el destinatari
148
Glser (1993), Loffler-Laurian (1983 i 1991b), Klein (1988), Titov (1991), etc.
En el seu treball de 1991b hi afegeix un tipus de text: textes qui figurent sur les panneaux dexpositions
scientifiques: ce sont les textes de vulgarisation mais leur consommation est fort diffrente: elle est lie un
parcours dans lexposition, elle fonctionne de faon proche du discours publicitaire.
149
181

____________________________________________________________________________________
espera nova informaci, la transmissi dun coneixement especialitzat i normalment

matisat segons el seu nivell despecialitzaci.
Com ja hem avanat, en aquest treball ens hem basat en el parmetre emissor /
destinatari per a lestabliment dels corpus textuals tot i que, com veurem ms endavant,
en la descripci dels corpus, hem utilitzat altres parmetres externs com el tipus textual i
factors dedici per seleccionar els textos ms adequats per a cada corpus.
Dacord amb el nostre objectiu contrastiu de la variaci en textos de diferent grau
despecialitzaci, doncs, hem constitut dos corpus textuals que pretenen ser els dos pols
de lescala vertical a partir de lemissor i el destinatari. En el corpus ms especialitzat,
que hem denominat corpus especialitzat, emissor i destinatari sn especialistes
prpiament dits, i en el corpus de nivell despecialitzaci ms baix, que hem denominat
corpus divulgatiu, lemissor s especialista (divulgador) i el destinatari s el pblic
general.
4.1.3 Descripci dels corpus

A continuaci presentem una descripci dels dos corpus textuals que cont lexposici
dels criteris amb qu hem seleccionat uns textos i nhem descartat uns altres.
4.1.3.1 Corpus divulgatiu

La constituci del corpus de textos menys especialitzats ha precedit la del corpus de
textos ms especialitzats perqu aquest segon oferia unes possibilitats ms mplies i, per
tant, es podia adaptar a les restriccions que apareguessin en lestabliment del primer.
Els textos seleccionats per al corpus divulgatiu sn, com ja sha dit, textos clarament
adreats al pblic sense formaci especfica, i redactats per un especialista o per un
divulgador especialitzat. Sn textos molt homogenis temticament que transmeten duna
manera mximament accessible informaci sobre un tema especialitzat, ja que volen
informar del problema de les deixalles i la contaminaci (com es generen, com es poden
tractar, qu hi poden fer els usuaris, etc.).
La majoria de textos utilitzats per a aquest treball shan localitzat a la Biblioteca del
Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya. Concretament, per al
corpus divulgatiu, shi van documentar trptics, llibrets i fulletons de mxima difusi.
182

____________________________________________________________________________________
Daltres textos shan recollit en publicacions peridiques no especialitzades i a entitats

que treballen per la defensa del medi (concretament el CEPA, entitat que gestiona els
residus a diversos municipis de Catalunya).
Amb els criteris generals de diversitat que hem descrit ms amunt, el conjunt de textos
sha limitat a unes dimensions establertes inicialment a lentorn de les 25.000 paraules
per a cada corpus, fins obtenir el corpus format pels set textos que figuren a la taula
segent (les referncies completes dels dos corpus i els textos enterament reproduts es
poden consultar en lannex 1):
Autor / editor
Any
Ttol del text
Codi del text
UNESCO
1994
Tots 11. Escombraries
tots
Residu Mnim
1996
Clar i net
clar
Tot Sant Cugat
1997
Reciclar: una alternativa de futur
oli
Residu mnim
1996
Recollida selectiva doli usat de cuina
totsc
El Temps
1995
El Temps ambiental
temps
GREENPEACE
1992
Producci neta. Un programa dacci
green
LA VOLA
1990
Els residus urbans, un problema global
vola
Taula 14. Textos del corpus divulgatiu.

Com es pot observar, els textos provenen majoritriament dorganitzacions (des de
locals a internacionals) que intenten crear conscincia social del problema dels residus.
Tamb es pot veure que tots els textos shan publicat durant els anys 90.
4.1.3.2 Corpus especialitzat

Per a lestabliment del corpus de textos ms especialitzats hem procedit de manera
simtrica a com acabem de veure per als textos de divulgaci; en aquest cas, les obres
han estat totes localitzades a la Biblioteca del Departament de Medi Ambient de la
Generalitat de Catalunya (els textos que es poden obtenir a llibreries i a quioscos van ser
descartats perqu presenten un nivell despecialitzaci inferior al que es buscava, ja que
els destinataris no solen ser especialistes).
El discurs de nivell despecialitzaci ms elevat s el que apareix a la bibliografia
(Loffler-Laurian, 1983 i 1991b, entre daltres) com discurs cientfic especialitzat.
Aquest tipus de discurs es caracteritza, com ja hem dit, pel fet de tractar-se duna
comunicaci estrictament entre especialistes i, per tant, quan es publica t una difusi
183

____________________________________________________________________________________
molt restringida i, normalment, apareix en angls. En catal no hem pogut aconseguir

textos daquest nivell ms alt, per en canvi no ha resultat difcil obtenir altres textos en
qu emissor i destinatari sn especialistes i que mantenen les caracterstiques descrites
per al discurs cientfic especialitzat. Concretament, hem optat per actes de jornades
cientfiques: reculls de ponncies i conferncies en diverses llenges (entre elles el
catal), de carcter informatiu, formals i que presenten aspectes originals, avenos
tcnics o cientfics, etc. Hem desestimat, en canvi, informes, programes, plans, dossiers,
documents de treball, etc. (s a dir, la literatura grisa interna) sobre aspectes de residus
elaborats per organismes oficials (de la Generalitat de Catalunya i de la Diputaci de
Barcelona) com la Junta de Residus, el Departament de Medi Ambient, lrea
Metropolitana de Barcelona-Entitat de Medi Ambient, etc., perqu tot i que sn textos
adreats a especialistes i tenen carcter informatiu, no sn dinvestigaci cientfica.
Tenint en compte aspectes com el tipus dacte concret, els participants (formaci, crrec,
etc.), la difusi, la temtica concreta, etc. hem seleccionat un conjunt dobres. Hem
efectuat la tria final dels textos amb els criteris segents150:
no repetir autors;
representar fonts diferents;
prioritzar els textos no excessivament llargs, per poder-los recollir complets;
descartar els textos que sallunyen del tema central dels residus i la
contaminaci i buscar-los prxims entre ells temticament;
prioritzar els textos ms especialitzats, amb referncies a innovacions, nous
descobriments, etc. i deixar de banda els textos ms didctics i valoratius, i
menys formals;
descartar textos mal escrits, amb problemes evidents dexpressi i de
normativa;
descartar tamb els textos que plantegen problemes greus per al tractament
informtic amb lescner.
El corpus especialitzat est finalment format pels 13 textos segents:
Autor
J.F. Badal (Servei de Residus de
lEntitat del Medi Ambient)
J. Casal (Departament
dEnginyeria Qumica, UPC)
Any
1992
1986
Ttol del text

La gesti dun abocador controlat:
diverses tecnologies.
Incidncia de la corrosi sobre el
medi ambient.
Codi
badalo
casal
150
Aquests criteris de selecci no shan aplicat al corpus divulgatiu perqu el conjunt de textos era molt
menor.
184

____________________________________________________________________________________
A. Coh (GTR Gestin y

Tratamiento de Residuos, S.A.)
J. Corominas (Servei Geolgic de
Catalunya)
1992
J. Domnech et al. (Departament

de Qumica Fsica, UAB)
1986
J. Gallego (Institut Cerd)

X. Irigoyen (Serveis Urbans de
lAjuntament de Barcelona)
Ll. Matia et al.
1992
1992
M. Montaner
1995
M. Sol (RESA Recuperacin de

Energa, S.A.)
1992
M. Soliva (Anlisi Qumica de

lE.S. dAgricultura de Barcelona)
V. Sureda (Servei de Medi
Ambient. Diputaci de Barcelona)
1992
A. Vias (Servei Municipal

dIncineraci de RSU i Ind., S.A.)
1992
1992
1986
1986
Memria de dades tcniques de

labocador controlat de Can Mata.
Criteris de selecci per a
lemplaament dun abocador
controlat.
Descontaminaci daiges
mitjanant laprofitament denergia
solar.
Incineraci de residus hospitalaris.
La recollida de residus slids
urbans a Barcelona.
Sobre la corrosi de les aiges de
provement de la provncia de
Barcelona: algunes dades dinters.
Deshidrataci trmica de fangs
aplicada a minimitzar residus.
Plantes incineradores de residus
amb recuperaci denergia.
Possibilitats per millorar-ne el
rendiment energtic.
Control de la qualitat del compost.
cohi
corominas
domenech
gallego
irigoyen
matia
montaner
sole
soliva
Resultats de les anlisis de SO2

sureda
(acidesa forta) a 17 nuclis urbans de
les comarques de Barcelona (198485)
La planta incineradora de residus
vias
slids urbans de Girona.
Taula 15. Textos del corpus especialitzat.
4.1.4 Comparaci dels corpus

Com es pot veure a les taules 16 i 17, els dos corpus sn gaireb idntics quant al
nombre total de paraules i carcters i, en canvi, difereixen sensiblement quant al nombre
de textos (la diferncia, per, s ms aparent que real perqu dins del codi temps del
corpus de divulgaci hi ha diversos textos, de diversos autors) i tamb quant a la
distribuci interna (de cada corpus) de paraules i carcters.
Aquesta segona s que es pot considerar una diferncia important: en el corpus
divulgatiu hi ha textos molt ms llargs i molt ms curts i en el corpus especialitzat sn
tots ms iguals entre ells. Considerem, per, que aquest fet no produeix cap biaix
important.
185

____________________________________________________________________________________
text
clar
green
oli
temps
totsc
tots
vola
TOTAL
nombre de paraules nombre de carcters

2.610
13.568
2.919
15.571
470
2.261
4.692
25.105
565
3.071
4.827
25.835
8.682
44.651
24.765
130.062
Taula 16. Dimensions del corpus divulgatiu.
text
badalo
casal
cohi
coromina
domenech
gallego
irigoyen
matia
montaner
sole
soliva
sureda
vias
TOTAL
nombre de paraules nombre de carcters

2.761
14.576
1.582
8.476
2.251
12.226
1.937
11.099
1.608
8.234
2.377
13.272
2.264
11.567
1.209
6.975
1.642
8.283
1.378
7.149
3.696
18.829
993
5.414
729
3.969
24.427
130.069
Taula 17. Dimensions del corpus especialitzat.

Els textos dels dos corpus difereixen tamb en aspectes formals; en els textos divulgatius
trobem una quantitat important de fotografies, dibuixos i altres figures que afavoreixen
la comprensi del contingut i lexemplifiquen. En els textos ms especialitzats, en canvi,
el nombre de figures s menor (normalment, noms taules i grfics). Des dun punt de
vista lingstic, els textos dels dos corpus presenten diferncies bvies, especialment a
nivell discursiu amb recursos que condueixen a una major impersonalitat en els textos
ms especialitzats, en qu predomina un tenor informatiu, i a un acostament cap al
destinatari en els textos divulgatius, en qu predomina un tenor persuassiu (amb ls, per
exemple, dun estil molt directe i dimplicaci del destinatari: us animem etc.) i a
nivell lxic, pla lingstic en el qual ens hem centrat.
186

____________________________________________________________________________________
4.2 La selecci de les unitats151

Dels corpus de textos que acabem de descriure hem seleccionat les denominacions
documentades per a conceptes especialitzats i desprs, amb laplicaci de criteris de
pertinncia temtica i morfosintctics, hem establert la nomenclatura definitiva.
La selecci de les unitats terminolgiques condiciona els resultats finals, tant de manera
quantitativa com qualitativa, i s per aquesta ra, i pels problemes terics que sen
deriven, que ens ha semblat pertinent de fer-ne una presentaci suficientment detallada i
exemplificada. En qualsevol cas no pretenem justificar les raons que ens han portat a la
incorporaci o al rebuig de cada unitat dels textos (resultaria excessivament extensa i
pesada la reproducci de tota lanlisi que sha fet per a moltes unitats que presenten
particularitats) i s que pretenem demostrar la validesa dels criteris, cosa que ens ha de
permetre considerar que els resultats finals han estat obtinguts amb una metodologia
objectiva.
4.2.1 Criteri de pertinncia temtica

Hem extret dels textos totes aquelles unitats considerades pertinents temticament.
Aquesta pertinncia temtica no sha establert a partir duna estructuraci conceptual
representada en forma darbre de camp, sin que, partint de la base que els textos sn
temticament pertinents, shan considerat tamb pertinents les unitats especialitzades
que hi apareixen. Noms shan rebutjat aquelles unitats que, o b no corresponen a un
concepte especialitzat, o b no es poden considerar de lrea de residus i contaminaci,
encara que apareguin en els textos.
Per a aquesta selecci hem comptat amb lassessorament dun conjunt despecialistes152.
Dacord amb la seva opini hem eliminat unitats considerades no pertinents perqu no es
refereixen a un concepte especialitzat, i hem incorporat, especialment en el fitxer
divulgatiu, unitats que poden semblar poc especialitzades per que els especialistes han
151
La detecci i lextracci dunitats sha fet manualment perqu les eines informtiques que realitzen
aquestes operacions automticament presenten unes limitacions que ens haurien obligat a modificar
excessivament el plantejament del treball.
152
Xavier Toms i Imma Casajoana (gelegs, especialistes en abocadors i tractament de residus), Manel
Turon (assessor en termes de lrea de biologia), Merc Baldi (qumica industrial, especialista en
depuradores), Jordi Picas i Beatriz Snchez (tcnics de la Junta de Residus de la Generalitat de Catalunya,
especialistes en incineradores).
187

____________________________________________________________________________________
considerat pertinents (aquestes unitats ms generals sovint sutilitzen com a sinnimes

daltres unitats ms especialitzades).
Aix, hem desestimat unitats monolxiques com botiga, controlar, dispositiu, idonetat,
illuminaci i neteja perqu no shan considerat unitats especialitzades en els contextos
en qu apareixen; tamb hem desestimat unitats polilxiques com ampolla buida,
concentraci inicial de Cr (VI), dissoluci 1mM de Hg (II), estructura de labocador i
mostra analitzada perqu no shan considerat sintagmes lexicalitzats; unitats com
generador delectricitat i motor perqu tenen una presncia casual en els textos i no
shan considerat pertinents temticament; unitats com Junta de Residus i Departament
de Medi Ambient perqu no shan tingut en compte els noms propis dorganismes153; etc.
En lextracci de les unitats dels textos sha combinat laccs lingstic a les unitats (a
travs de la forma) i la pertinncia conceptual i, doncs, no sha seguit una metodologia
onomasiolgica pura ni semasiolgica. La metodologia ha estat establerta ad hoc per
poder recollir tota aquella informaci que podia resultar rellevant per als objectius del
treball.
4.2.2 Criteri morfosintctic

En el segon captol (apartat 2.3.4) ens hem referit a la noci de denominaci i hem partit
de la base que la definici i la delimitaci de la cara formal de la unitat terminolgica
constitueix un aspecte controvertit de la teoria terminolgica per al qual no comptem
encara amb una proposta unnimement acceptada. Ens hem referit tamb a la distinci
entre denominaci i designaci que estableixen nombrosos autors i hem defensat que en
lanlisi contextual es desdibuixa la frontera entre all que s una denominaci, en sentit
estricte, i all que no ho s.
Efectivament, lanlisi de les nostres dades ens permet afirmar que noms algunes
vegades en un text es presenta amb claredat un terme prioritzat per sobre daltres
frmules diverses. Sovint ni tan sols apareix el terme que es podria considerar prioritzat
i, si apareix, pot no estar marcat com a preferible, ni ser el ms freqent. La situaci ms
habitual s que en el text trobem formes diverses per a una mateixa noci i que no resulti
possible a partir del propi text diferenciar-les en denominacions i designacions o
parfrasis, i encara menys seleccionar una unitat com a ms fixada per damunt de les
altres.
153
Els nics noms propis que hem recollit sn els noms de les lleis de residus.
188

____________________________________________________________________________________
Ho podem veure en el segent pargraf sobre tipus dincineradores de residus que hem
extret del corpus especialitzat (pg. 37) en el qual hem marcat en lletra negreta rodona
les quatre unitats que es refereixen a la incineradora (de residus normals) i en lletra
negreta cursiva, les cinc formes que es refereixen a la incineradora de residus
hospitalaris:
De fet, l'experincia internacional mostra, sens cap mena de dubte, que l'aplicaci de
lmits d'emissions gasoses cada vegada ms exigents (actualment, i en l'mbit de
l'Europa comunitria, els Estats membres han d'adaptar les seves normatives a la
Directriu del Consell de 8 de juny de 1989 relativa a la prevenci de la contaminaci
atmosfrica procedent de noves installacions d'incineraci de residus municipals), ha
provocat la desaparici accelerada de la gran majoria dels forns intrahospitalaris
existents, davant la impossibilitat de suportar la complexitat i els costos associats als
sistemes de depuraci de gasos que sn necessaris (...). Com a resposta a aquest
problema, als pasos del nostre entorn s'han anat construint installacions centralitzades
(d'mbit regional) especfiques d'incineraci de residus hospitalaris. En aquestes
plantes, l'impacte dels costos de depuraci associats al sistema de depuraci de gasos s
que resulta econmicament suportable.
D'altra banda, tamb s'han desenvolupat solucions basades en lexplotaci de forns
destinats a la incineraci especfica de residus hospitalaris, situats al costat dels grans
forns d'incineraci de residus slids urbans, i compartint el sistema de neteja de
gasos. (...)
Malgrat tot, tamb la viabilitat de les plantes centralitzades especfiques pot quedar
compromesa si, com ja est succeint en alguns pasos del nostre entorn (Pasos Baixos,
Alemanya), es produeix un enduriment de les exigncies previstes a les normatives sobre
emissions gasoses. En la taula 2 es comparen els nivells mxims d'emissions gasoses
que, segons les normatives dAlemanya, els Pasos Baixos i la CE, es poden assolir en
les installacions d'incineraci de residus slids urbans, i, per extensi, en les
installacions d'incineradores de residus hospitalaris.
Finalment, cal fer esment d'un problema que ja ha esdevingut universal, i que s el fet
que les plantes incineradores de residus comporten sempre, en mejor o menor grau,
una oposici pblica que cal tenir molt present. (Gallego, J. Incineraci de residus
hospitalaris.)
s per aix, i tamb perqu lobjectiu ltim del nostre treball s lanlisi de la variaci
denominativa en sentit ampli, que en cap moment hem intentat traar aquesta frontera
inexacta i recollir noms denominacions en el sentit restringit dunitats ms fixades,
lexicalitzades i normalment ms sinttiques, sin que ens han interessat tamb unitats de
carcter ms analtic. En aquest estudi, doncs, hem treballat amb una concepci mplia
de la noci de denominaci i hem incls tamb unitats que per a alguns autors no serien
denominacions, sin parfrasis, designacions o, simplement, unitats de discurs154. Sn
154
Ns un bon exemple el treball Synonymie et vocabulaires spcialiss, on Assal rebutja aquestes

unitats de la manera segent: Pour notre part, nous limitons cette notion aux rapports de signification
189

____________________________________________________________________________________
unitats, doncs, que poden presentar caracterstiques diferents quant al grau de fixaci, la
freqncia daparici, la transparncia semntica i el nivell de sntesi formal. Conscients
que amb aquesta opci sens obria un camp denominatiu inabastable155, hem seleccionat
la nomenclatura a partir dun criteri morfosintctic que presentem a continuaci.
Hem recollit totes les unitats monolxiques de categoria gramatical nominal, i tamb
alguns verbs i adjectius156, sempre que, com ja sha dit, denominessin un concepte
especialitzat. Tamb hem recollit les sigles, smbols i frmules qumiques pertinents
temticament.
Dins de les unitats polilxiques, noms hem tingut en compte aquelles estructures
morfosintctiques ms prototpiques de les unitats terminolgiques, concretament les
unitats nominals (amb bases deverbals o no deverbals) amb les estructures segents:
[N+SP], [N+A], [N+A+SP], [N+A+A] i [N+N]. Lestructura [N+SP] s una estructura
oberta, ja que el sintagma preposicional de lextensi pot donar lloc a moltes
subestructures diferents (i tamb, subsidiriament, [N+A+SP], estructura, per, poc
rendible). A la taula segent podem veure quines sn les possibilitats que trobem dins
daquesta estructura:
ESTRUCTURA
[N+prep(+art)+N]
prep = de
prep = amb
prep = per
prep = sota
prep = en
prep = sobre
prep = a
prep = per a
prep = sens / sense
[N+prep(+art)+N+A]
prep = de
prep = a
prep = per
EXEMPLES
abocament de residus
cobriment amb terres
corrosi per dolls
corrosi sota tensi
partcules en suspensi
norma sobre emissions
recipient a pressi
contenidor per a la recollida
vis sens fi / paper sense clor
absncia doxigen dissolt
sobreescalfador a flama directa
preu per tona recollida
existant entre des units terminologiques individuelles (isoles) donnes comme synonymes. Nous
excluons les rapports de signification que peuvent entretenir un terme et une paraphrase analytique servant
comme nonc dfinitoire. Celle-ci, en tant que dveloppement explicatif, ne saurait tre une unit
terminologique, et plus forte raison un synonyme. (Assal, 1993:147)
155
Ens plantegem com a via posterior lestudi de les unitats de discurs lliures en general que funcionen
com a alternatives per a denominacions fixades.
156
Entre les unitats monolxiques hi comptem unitats simples, derivades i compostos de categoria nom,
verb i adjectiu. Inicialment es va pensar de recollir noms els noms, les unitats referencials amb ms pes
especfic en la transmissi de coneixement especialitzat. Finalment es van incloure tamb alguns verbs i
adjectius que els especialistes van considerar pertinents.
190

____________________________________________________________________________________
[N+prep(+art)+N+prep(+art)+N]
prep = de / prep = de
prep = de / prep = amb
prep = de / prep = a
prep = en / prep = de
[N+de(+art)+N+A+A]
[N+de(+art)+N(sigla,frm,nm...)]
altres [N+SP]
bassa de recollida daiges

cobriment dels residus amb terres
reducci de la contaminaci a lorigen
reducci en origen dels residus
aprofitament de residus slids urbans
compost de RSU / concentraci de SO2 / Llei de 1975
contaminaci del medi ambient / installaci
dincineraci de residus en massa / llei de residus
urbans de 1975 / rea de recepci i serveis / procs
dabsorci per via semihumida / irradiaci amb llum
UV
Taula 18. Tipus de [N+SP].

Un petit conjunt de denominacions marcades amb letiqueta altres ha constitut,
dalguna manera, lexcepci al criteri morfosintctic. Aquestes formes, totes nominals,
responen o b a les mateixes estructures per amb alguna particularitat ([N+A] amb la
partcula no precedint ladjectiu del tipus nitrogen no hidrolitzable o amb un
adjectiu abreujat del tipus acer inox. etc. ), o b a altres estructures que tamb shan
considerat pertinents i que eren molt poc productives (per exemple, [N+Adv+A]
desenvolupament ecolgicament sostenible, pasos menys desenvolupats, o [A+N]
primera matria, o formes amb la conjunci i mobles i trastos, societat urbana i
industrial; contenidor carregat i sense desbordament , etc.). Tamb hi hem recollit, en
el cas del fitxer especialitzat, formes que combinen llenguatge natural i llenguatge
artificial (coeficient U, coeficient U de transmissi de calor, Hg metllic, i Hg (II),
irradiaci UV, llei 42/1975, llei 6/1983, llum UV, relaci C/N, ZnO en suspensi, etc.).
Amb aquesta selecci morfosintctica ha quedat exclosa una quantitat molt important de
referncies a conceptes especialitzats: des dun text sencer, a un pargraf o a una frase i,
en laltre extrem, a un pronom amb una funci anafrica respecte duna denominaci. I,
entremig, han quedat tamb excloses una gran varietat destructures que no responen a
patrons formals terminolgics, entre les quals cal destacar-ne una despecialment
rendible que s la formada per un nom + una oraci de relatiu. Normalment aquesta
estructura coincideix amb una denominaci fixada, formada per un nom coincident i un
adjectiu o sintagma preposicional (de + nom) que est parafrasejat per loraci en
lestructura que hem desestimat perqu hem considerat no lexicalitzada (ni
lexicalitzable) com a unitat terminolgica. A la taula segent noferim alguns exemples:
Forma exclosa
aiges que escorren superficialment
aiges que han servit per rentar els fums
empresa que es dedica a recuperar oli
Forma recollida
aiges superficials
aiges de rentat
empresa recuperadora doli
191

____________________________________________________________________________________
envasos que es podien tornar a omplir

fangs que vnen de la depuradora
societat que idolatra el consum
substncies que es poden degradar
temperatura que hi ha dins els forns
envs reomplenable
fangs de la depuradora
societat de consum
substncies degradables
temperatura dincineraci
Taula 19. Mostra de [N+oraci de relatiu].

No shan recollit com a sinnims dels sintagmes plens les reduccions anafriques en qu
la part elidida est representada per un pronom, normalment demostratiu o possessiu
(aquesta fuita, que es refereix a fuita de gas; el seu tractament, que es refereix a
tractament de residus; llur generaci, que es refereix a generaci de residus, etc.).
Pel que fa a les unitats adjectives i verbals ja hem dit que no shan recollit
sistemticament; a la taula segent presentem uns quants exemples de formes adjectives
i verbals recollides (sempre monolxiques) i daltres dexcloses. Com es pot veure, per a
la majoria de les formes excloses comptem amb una denominaci monolxica ms
fixada:
Formes
adjectives
Formes
verbals
Forma exclosa
adequat ambientalment
ambientalment desitjable
amic -iga de la natura
compatible amb el medi ambient
degradable de manera natural
degradable pels bacteris
ecolgicament sostenible
respectus -osa amb el medi ambient
respectus -osa amb l'entorn
Forma recollida
ambiental
ambiental
ecolgic
ambiental
biodegradable
biodegradable
sostenible
ecolgic
ecolgic
collocar separadament
crear una conscincia
degradar naturalment
degradar-se naturalment
reduir al mnim
transformar en molcules minerals
separar
concienciar [sic]
descompondre
descompondres
minimitzar
mineralitzar
Taula 20. Mostra de formes adjectives i verbals.

4.2.3 Criteri formal
No shan controlat i, per tant, shan comptabilitzat com una mateixa denominaci, les
alternances de majscules i minscules (Terra / terra) i les alternances tipogrfiques del
tipus cursiva, cometes, negreta (gesti de residus / gesti de residus, mostra
192

____________________________________________________________________________________
comercial / mostra comercial, etc.)157. Seguint el criteri lexicogrfic, tampoc shan

controlat les diferents formes de flexi dun lexema (singular i plural dun mateix nom,
forma femenina i masculina dun mateix adjectiu, etc.) com a denominacions diferents.
157
Tot i que s evident que ls daquestes marques tipogrfiques t intencionalitat.
193

____________________________________________________________________________________
4.3. Establiment de la sinonmia

De laplicaci dels criteris que acabem de presentar hem obtingut les dues
nomenclatures definitives (la nomenclatura de textos ms especialitzats i la dels textos
divulgatius). Per convertir aquestes nomenclatures en dos corpus terminolgics on totes
les denominacions relatives a una mateixa noci formin una unitat, ha calgut establir uns
criteris que presentem en aquest apartat.
Lestabliment de la sinonmia, que sha de fonamentar en la igualtat nocional, s un dels
aspectes metodolgics fonamentals daquest treball empric, ja que determina els
resultats i la interpretaci lingstica que sen derivar. Per s tamb laspecte teric
ms complex, com hem vist en el captol dedicat a la noci de sinonmia (vegeu
especialment lapartat 2.3.5 Equivalncia conceptual). En aquell apartat hem afirmat que
si b s cert que podem fcilment definir la sinonmia com la igualtat de significat,
tamb ho s que aquesta relaci semntica tan clara intutivament no ho s a nivell
teric, perqu tampoc s evident qu sentn per significat, noci o concepte, i per
igualtat o equivalncia. Altres problemes terics apareixen per la imprecisi dalgunes
nocions, que tenen contorns fluids i continguts semntics poc estables i uniformes.
Aquesta imprecisi, ms present en alguns camps semntics que en daltres, i tamb ms
present en uns tipus de conceptes que en daltres, provoca que sovint resulti molt difcil
determinar si es dna igualtat en el contingut semntic de dues o diverses unitats
lingstiques.
Aquestes dificultats teriques tenen conseqncies immediates quan, a la prctica,
sintenta establir si diverses denominacions presenten o no equivalncia de significat: la
insuficincia terica ens aboca a una insuficincia prctica que s la inexistncia de
mtodes eficaos per identificar la relaci de sinonmia.
Per a lestabliment de la sinonmia en aquest treball ens hem basat en tots els criteris
aplicables documentats en la revisi bibliogrfica. En el segon apartat del captol 2
dedicat a la noci de sinonmia hem concls que lestabliment de la sinonmia se sol
basar en lanlisi de definicions quan es tracta destudis no contextuals, i en lanlisi de
la intercanviabilitat contextual, quan sestudia la sinonmia en discurs.
En lapartat 2.3 hem analitzat la definici de la noci de sinonmia des de diverses
orientacions terminolgiques i aix ens ha perms allar i classificar les condicions
194

____________________________________________________________________________________
necessries per a lestabliment de la sinonmia. Bsicament, i tenint en compte les

proves previstes per Duquet-Picard (1986), en els casos en qu la relaci de sinonmia
pot plantejar algun dubte cal aplicar els segents recursos de verificaci:
comparaci de les definicions o dels contextos definitoris
verificaci
de
la
intercanviabilitat
denominativa
en
el
nivell
dels
microcontextos
identificaci de lhipernim i dels hipnims immediats
localitzaci en la xarxa nocional de lrea
consulta als especialistes de lrea
Per al nostre treball, centrat en lanlisi de la sinonmia real en el discurs, alguns
daquests recursos han tingut una importncia secundria, ja que sha prioritzat lestudi
del microcontext i noms quan lobservaci de tots els contextos daparici duna unitat
no han perms lestabliment de la sinonmia shan tingut en compte els recursos per a
lanlisi fora de context (definicions i altres informacions sobre el contingut semntic de
les unitats que ofereixen les obres lexicogrfiques i tamb les obres especialitzades no
lexicogrfiques, relacions amb altres conceptes, etc.).
Aix doncs, podem afirmar que la uni de diverses denominacions per a una mateixa noci
sha basat bsicament en lanlisi de contextos, anlisi efectuada amb exhaustivitat158 en
aquells casos en qu la relaci no resultava evident. En lanlisi dels contextos shan
controlat les marques de sinonmia (tipogrfiques o metalingstiques) que es poden trobar
en els textos, aspecte que desenvolupem immediatament, i tamb les possibilitats
dintercanviabilitat contextual, aspecte que desenvolupem en lapartat 4.3.2. Daltra banda,
la consulta als especialistes ha estat sistemtica: han verificat totes les sinonmies i, per als
casos dubtosos, han establert la presncia o labsncia de sinonmia a partir dels contextos.
s important de destacar que si b s cert que tamb per als especialistes lanlisi contextual
resulta ms complexa (i ms subjectiva) que lestabliment de la relaci de sinonmia fora de
context, tamb ho s que tenen un coneixement superior de les extensions semntiques que
prenen alguns termes en discursos menys especialitzats, i determinats fenmens
dintercanviabilitat restringida al tipus de discurs.
Per a lestabliment de la sinonmia contextual ens hem centrat, com ja hem dit, en
lanlisi de les marques de sinonmia identificables en els textos i en diverses pautes per
158
Lanlisi exhaustiva dels contextos, s a dir, de tots els contextos daparici duna unitat determinada
sha fet a partir de leina informtica TACT. Volem destacar que aquesta anlisi sha fet de manera
independent per a cadascun dels dos corpus textuals (en cada corpus terminolgic noms shan tingut en
compte les ocurrncies del corpus textual corresponent).
195

____________________________________________________________________________________
a la intercanviabilitat contextual. Amb els criteris metodolgics que presentem en aquest

captol no pretenem determinar quines unitats sn sinnimes i quines no, sin establir
quines considerem sinnimes i quines no en aquest treball, i per quines raons.
4.3.1 Anlisi de les marques de sinonmia
Les marques de sinonmia ens han servit per detectar lequivalncia semntica dalgunes
unitats dins dun mateix text; cal tenir en compte que aquestes relacions sinonmiques
que estableix un text sovint poden ser falses fora de context ho veiem en el primer
exemple o, si ms no, dubtoses ho veiem en el segon exemple:
Tot i que reciclar s sinnim de recuperar (...). (D4159)
Producci neta o reducci de la contaminaci a l'origen o minimitzaci de residus i
d'emissions contaminants: totes aquestes expressions fan referncia a la gesti empresarial
que, travs de bones prctiques, d'un canvi dels processos de fabricaci o d'un reciclatge
intern, aconsegueix de prevenir la contaminaci del procs productiu, en oposici al
tractament propi de "final de canonada". (D18)
En realitat, per, el ms habitual s variar discursivament les denominacions sense

marcar que la relaci existent entre elles s lequivalncia:
Un llibret, doncs, que esperem que sigui til i que ajudi a divulgar aquesta problemtica de
tan difcil soluci: els residus. Avui ms que mai la nostra societat s'ha de preocupar del
contingut de les seves escombraries i prendre conscincia del futur de les seves deixalles.
Aquest s lobjectiu d'aquest llibret: servir de base de reflexi, que permeti comprendre les
mltiples dificultats que suposa, actualment, la gesti dels residus urbans. (D24)
Per a lanlisi de les marques de sinonmia que apareixen en els nostres corpus ens hem
basat en la proposta de Chukwu i Thoiron (1989)160 que presentem a continuaci.
Aquests autors defineixen la reformulaci com el procs fonamentat sobre la presncia
en discurs de dues formes diferents per a un mateix sentit, i afirmen que tota seqncia
reformulativa s, per tant, sinonmica.
159
Els exemples van acompanyats dun codi que els identifica: D i E signifiquen corpus divulgatiu i
corpus especialitzat respectivament i el nmero indica la pgina. La cursiva dels exemples s nostra.
160
Altra bibliografia que hem tingut en compte: Mortureux (1993), Rodrguez (1999), Thoiron i Bjoint
(1991).
196

____________________________________________________________________________________
4.3.1.1 Proposta de Chukwu i Thoiron (1989)

Chukwu i Thoiron distingeixen tipus diferents de reformulacions segons la relaci que
sestableix entre les unitats que connecta el text. En la taula (que s una elaboraci
nostra a partir del seu treball, amb els exemples traduts), sutilitzen les lletres X i Y per
representar les unitats que es relacionen amb la marca que apareix a la tercera columna;
Chukwu i Thoiron diferencien la relaci entre terme i parfrasi (X, Y) de la relaci entre
termes (X, X):
On partira plutt de deux types dentits fonctionnant, pour les premires, comme des
units codes (BEJOINT 1989), et pour les secondes, comme des assemblages crs en
discours. Il sagit pour les premires (notes X, X, X,...) de termes, pour les secondes
(notes Y, Y, Y, ...) de syntagmes libres. (Chukwu i Thoiron, 1989:25)
Tipus
Reformulacions
construdes
Reformulacions
sinonmiques
(directes i
inverses)
Reformulacions
enumeratives
Subtipus
Copulatives
Metalingstiques
denominatives161
(directes i
inverses)
explicatives
(directes i
inverses)
Apositives (directes i inverses)
Terme i terme amb un morfema
productiu
Terme i mot de la llengua general
Terme simple i terme sintagmtic
Terme i unitat braquigrfica
Per llista exhaustiva (contnua o
discontnua)
Per exemplificaci
Relaci
(X, Y / Y, X)
Marca
verb ser
anomenat
denominat
s a dir, o, ents
(X, X)
, - ()
o
(X, X, X, ...)
,
com ara, p. ex., etc.
Taula 21. Tipus de reformulacions segons Chukwu i Thoiron (1989).

Per fer aquesta distinci entre termes i sintagmes lliures, els autors es basen en quatre
criteris: duna banda, el fet de pertnyer al sistema de denominaci dalmenys una de les
dues unitats posades en relaci (X compleix aquest criteri i Y no); posici relativa dX i
Y en la cadena de discurs (X abans que Y); posici relativa dX i Y en un contnuum
dopacitat - transparncia (X abans que Y) i, finalment, carcter deliberat de la funci
explicativa dX per Y.
161
Apellatives a loriginal en francs.
197

____________________________________________________________________________________
Considerem que, efectivament, aquests criteris, que els autors desenvolupen en el seu
treball, poden ajudar a determinar en alguns casos el carcter ms terminolgic
dalgunes unitats per sobre daltres. Per b que en alguns casos puguin resultar
insuficients, creiem que aquests criteris, que combinen diferents parmetres, permeten
avanar, a partir de lanlisi del discurs, en la distinci entre denominaci i designaci
que hem vist en el segon captol. No obstant aix, creiem que s important no plantejar
aquesta qesti en termes de simplificaci excessiva tot buscant una distinci que en
moltes ocasions pot ser inexistent, i creiem tamb que s interessant fer treballs
terminolgics autnticament descriptius en qu no es plantegi necessriament la
distinci apriorstica entre denominaci i designaci o lexistncia duna forma
prioritria per damunt de les altres.
A continuaci presentem les diverses marques textuals que poden indicar una relaci de
sinonmia detectades en els nostres corpus; primer analitzem les marques tipogrfiques i
desprs les expressions metalingstiques. Dins de cada bloc, establim diferents tipus en
funci de la reformulaci i ho illustrem amb alguns exemples162.
4.3.1.2 Marques tipogrfiques

Cap de les marques tipogrfiques que veurem a continuaci (parntesi, guions i coma163)
que apareixen als textos per introduir relacions de sinonmia o equivalncia serveix
directament per a la identificaci daquesta relaci, ja que tamb tenen una elevada
freqncia per a casos en qu no es pretn establir sinonmia.
Parntesi
El parntesi s la marca ms habitual per assenyalar que el text aporta una altra
denominaci semnticament equivalent, per tamb s una marca molt utilitzada per a
altres relacions que no sn dequivalncia, com hem pogut observar en els textos.
Normalment, el parntesi sutilitza per presentar una enumeraci. Dacord amb la
classificaci de Chukwu i Thoiron, les reformulacions enumeratives poden ser per llista
exhaustiva (primer exemple) o per exemplificaci (exemples segents). Observem en les
exemplificacions laparici dexpressions com etc., ..., com, que indiquen que la llista s
162
Ens plantegem com una via posterior danlisi una descripci quantitativa daquestes marques, amb
corpus textuals ms extensos; en aquest moment ens centrem en les consideracions de carcter qualitatiu.
163
Desestimem altres marques com els dos punts, el signe digualtat i lespai blanc
perqu presenten un conjunt petit de casos i uns usos diversificats.
198

____________________________________________________________________________________
inacabada, i tamb fonamentalment, en particular, que indiquen una selecci

dexemples.
determinades flores bacterianes (bacteris sulfitorreductors i ferrobacteris) (E11)
Moltes aiges subterrnies en contenen per processos de polluci (infiltraci daiges
superficials procedents dactivitats mineres, dabocaments industrials i fenmens dintrusi
marina fonamentalment) (E11)
Els metalls pesants (com el cadmi, el mercuri o el plom) ja existien a la natura, abans que
aparegus l'home? (D31)
demostren l'existncia de concentracions ms altes de contaminants perillosos (en
particular hidrocarburs aromtics i organohalogenats) (E17)
El parntesi tamb sutilitza, segons la terminologia de Chukwu i Thoiron, per a

reformulacions construdes apositives i per a reformulacions sinonmiques. Podem
distingir els grups segents:
a) Parntesi que indica equivalncia entre un terme i una sigla
Aquest s ls ms freqent del parntesi i tamb la marca ms habitual per introduir les
sigles. Els exemples de sigles de noms propis relatius a entitats, organismes, programes,
etc. sn nombrosos:
determinar parmetres com: matria orgnica total (MOT), carboni oxidable (COX), grau
de descomposici (GD), nitrogen orgnic (NORG), nitrogen no hidrolitzable (NNH), etc.
(E25)
Contingut en matria orgnica humidificada: cids hmics i flvics (AH i AF) (E30)
La Fundaci Mundial de Recursos (FMR) es va crear el 1984 a Anglaterra (D5)
La Comissi Oceanogrfica Intergovernamental (COI) de la UNESCO (D6)
Hem documentat algun cas excepcional en qu el terme apareix desprs de la sigla, i

entre parntesis, provocat pel fet que la sigla s ds ms habitual que la denominaci
desenvolupada.
Plstics: PET (polietil teraftalat), PVC (clorur de polivinil) (D3)
b) Parntesi que indica equivalncia entre un terme i una expressi qumica o

matemtica
Aquesta relaci sestableix menys freqentment en els nostres textos i noms en el
corpus de textos especialitzats:
199

____________________________________________________________________________________
formaci de parells electr-forat (e- - f+ ) (E6)

que no estiguin saturades en relaci al carbonat de calci (CaCO3) (E11)
c) Parntesi que indica equivalncia entre un terme i una parfrasi

En alguns casos, els parntesis contenen una denominaci clarament ms analtica
(explicaci, descripci o definici daquest terme) que la unitat prvia a la reformulaci:
donar com a resultat levaporaci del dissolvent (el vehicle aqus dels lixiviats) (E17)
dirigida tant a fomentar-ne el reciclatge (recuperaci dels recursos minerals que contenen),
com a la protecci dels recursos geolgics que poden resultar afectats pels abocaments
incontrolats. (E20)
Al final de la graella, i completada totalment la combusti, les escries (residus
incombustibles que queden) cauen en un recipient ple d'aigua anomenat extractor, on sn
refredades. (E38)
Guionet
El guionet presenta una freqncia ds molt menor que el parntesi, per una funci
idntica, deixant de banda el fet que sigles i frmules sintrodueixen amb el parntesi i
no amb el guionet. Observem en els exemples ls del guionet per expressar
lequivalncia entre un terme i una definici molt parcial; en el primer cas trobem
primer la definici i desprs el terme, i en el segon, a linrevs:
Els composts qumics menys voltils i que no sevaporen es concentren en els residus slids
romanents -llot-, els quals acaben a un abocador terrestre. (D14)
La primera s el compostatge directe per microorganismes aerbics -aquells que treballen
en presncia d'oxigen. (D32)
Igual que el parntesi, el guionet tamb pot introduir enumeracions:

els arbres han hagut de fabricar les seves fulles a partir d'elements simples -de l'aigua, lanhdrid
carbnic i les sals minerals- (D30)
Coma
La coma sutilitza per a les reformulacions apositives; observem en els exemples com
efectivament trobem primer el terme i desprs la parfrasi que (vegeu lltim cas) pot
arribar a definici:
200

____________________________________________________________________________________
La brossa orgnica, separada a casa en un cubell anir a la planta de compostatge on es

transformar en uns mesos en compost, un adob molt valus per a la terra. (D7)
El resultat final s el compost, adob orgnic biolgic, per fertilitzar la terra. (D7)
Aquestes matries lentes de mineralitzar-se no sn pas per aix intils: formen l'humus, la
matriu on arrelen els arbres i on viuen tamb altres ssers vivents del sl. (D31)
La coma serveix tamb per establir una relaci dequivalncia entre ms de dues unitats:
Cada cop hi ha ms productes al mercat que asseguren la seva bondat ambiental, que sn
"ecolgics", verds, amics de la natura... (D9)
4.3.1.3 Expressions metalingstiques

A continuaci presentem els verbs ms productius per a les reformulacions (ser i
anomenar), desprs els usos de la conjunci adversativa o i, finalment, els connectors
del tipus s a dir, en altres paraules, etc.
Deixant de banda la conjunci o, que normalment s adversativa, en tots els altres casos
daquest bloc trobem una majoria de casos dexpressi dequivalncia superior al que
hem vist al bloc anterior, referent a les marques tipogrfiques.
Verbs ser i anomenar
Com hem vist a la taula 21, Chukwu i Thoiron denominen reformulacions copulatives
les que es construeixen amb el verb ser i reformulacions metalingstiques
denominatives les que es construeixen amb el verb anomenar i fan aquesta diferenciaci
a partir del tipus de relaci dequivalncia que sestableix ja que les primeres funcionen
normalment en el pla referencial i les segones fan intervenir un mecanisme de relaci
que fa evident laspecte metalingstic del procs de reformulaci.
Efectivament, en els exemples amb el verb ser trobem primer una denominaci, que sol
coincidir amb un terme establert i desprs una definici; i, en canvi, amb el verb
anomenar es dna la situaci inversa i la denominaci pot ser ms analtica, com es veu
en els exemples segents:
Un abocador s una zona de terreny en la qual es dipositen escombraries tot compactant-les,
a fi que fermetin sense aire i es descomposin. (D2)
Noms cal separar cada tipus de residu i dipositar-lo en el contenidor adequat; s el que
s'anomena recollida selectiva dels residus. (D12)
201

____________________________________________________________________________________
Daltra banda, el verb ser sempre introdueix una relaci clarament dequivalncia i, en
canvi, anomenar sutilitza tamb per a reformulacions enumeratives dexemplificaci:
El problema s complexe en sser diversos els factors motivadors, podem anomenar com
ms importants les condicions de fluxe, la composici de les canonades i les caracterstiques
biolgiques i fsico-qumiques de l'aigua. (E11)
Metalls pesants. Sanomenen aix el cadmi, el mercuri, el plom... (D26)
Tant dun verb com de laltre trobem una presncia ms elevada dexemples en el
corpus de textos de divulgaci, originada per la finalitat didctica daquests textos:
Per dins d'aquesta sitja ben allada hi treballen microorganismes anaerobis que sn els que
treballen sense aire (D29)
El verb ser presenta variants amb doble negaci del tipus no ser altra cosa que, no ser
sin, etc. i tamb sutilitza per introduir ms informaci de ls el terme, com veiem en
els dos ltims exemples de la llista segent:
Una incineradora no s altra cosa que un forn on es cremen les escombraries reduint-ne el
volum i inertitzant-les. (D2)
Una ecoauditoria no s sin un estudi o balan de la factura ambiental de les empreses o,
com en aquest cas, de la gesti d'un ajuntament. (D19)
En primer lloc, es va intentar tractar els lixiviats com el que en realitat sn des del punt de
vista qumic: unes aiges residuals amb concentracions de contaminants superiors en
diversos ordres de magnitud a les habituals. (E16)
els microorganismes no fan altra cosa que desmuntar les grans molcules minerals -s una
mineralitzaci com diuen els bilegs. (D29)
Tamb el verb anomenar pot anar acompanyat daltra informaci ds, amb el terme
marcat tipogrficament o b alternar amb el verb denominar:
La destrucci trmica mitjanant la incineraci s un procs que utilitza la combusti a
altes temperatures (800 C o ms) per convertir el residu hospitalari, tamb anomenat, ms
prpiament, residu biosanitari (RB), en un material no combustible, esterilitzat i de menor
volum. (E34)
La crema indiscriminada de matries plstiques produeix gasos txics, anomenats
genricament PICs (D2)
Al final de la graella, i completada totalment la combusti, les escries (residus
incombustibles que queden) cauen en un recipient ple d'aigua anomenat extractor, on sn
refredades. (E38)
202

____________________________________________________________________________________
La mquina denominada compactadora de pota de cabra s un vehicle automotor articulat

amb motor Diesel, equipat amb cilindres d'acer dotats de ganivetes en lloc de rodes, que
asseguren la trituraci i la compactaci dels residus (E24)
Observem que amb el verb anomenar, la definici es converteix ms aviat en una

perfrasi o simplement en una referncia ms genrica:
i per aix es pot gestionar a partir de recollides especials o articulant rees
d'emmagatzematge com sn les anomenades deixalleries. (D3)
Desprs posem el fang primari i el secundari del fons dels dipsits de decantaci per enviarlos a aquesta espcie de sitja que s'anomena digestor... (D29)
Conjunci o
La conjunci o s adversativa i, per tant, normalment no expressa equivalncia; molt
sovint, per, serveix justament per expressar adversitat formal per a un mateix significat.
Concretament, s el cas tpic per a reformulacions clarament sinonmiques, entre dos
termes fixats:
Tanmateix, es pot concebre la installaci d'un sobreescalfador consumible o de sacrifici i
canviar-lo cada any o perode prctic similar (E33)
A lagricultura ecolgica o biolgica se la pot definir com un sistema de producci agrcola
que respecta el medi ambient perqu no fa servir productes qumics de sntesi, conserva la
fertilitat del sl i la diversitat gentica i utilitza de forma ptima els recursos energtics.
(D21)
Si sabandonen deixalles o residus que poden perjudicar, a ms de lequilibri natural, la
salut de les persones (D22)
Els amos de les botigues proporcionen les dades obligatries sobre els seus assistents
ecolgics o drapaires, que reben a canvi una camisa verda (D4)
Per tamb es pot utilitzar per expressar relaci entre terme i parfrasi, i molt poques
vegades per introduir una definici desprs dun terme:
El lquid txic resultant, o lixiviat, arriba als rierols, rius, llacs, i contamina les pesqueries,
les rees de posta dous i les aiges superficials. (D14)
Abans de pensar a reciclar o reconvertir altra vegada un producte en matria primera t ms
coherncia reparar-lo, reformar-lo i renovar-lo a fi de poder-lo reutilitzar. (D3)
El problema que presenta la conjunci o per a la detecci de la sinonmia s que pot

resultar ambigu determinar si ladversitat expressada fa referncia a la forma o al
contingut:
203

____________________________________________________________________________________
filtres o depuradors que recullen i creen residus txics en estat slid i lquid; (D13)
Incineradores d'aire controlat o piroltiques (E35)
Tanmateix, la reutilitzaci, en el cas de determinats embalatges o contenidors, noms
requereix una actitud positiva sense mandra, per fer el gest de canviar el buit pel ple. (D3)
A Taiwan, Dinamarca, Mxic i Tailndia ms del 80% del paper ja es produeix a base de
pasta de paper vell o utilitzat. (D4)
Connectors s a dir164, en altres paraules, etc.

s a dir s el connector reformulador ms freqent en el nostre corpus. Normalment
introdueix una perfrasi definitria desprs duna denominaci, que sol correspondre a
un terme fixat, per tamb podem trobar primer la perfrasi de definici:
Dues terceres parts de la massa de les vostres deixalles, surt en forma de fums. s a dir sn
transformades en gasos barrejats amb pols. (D25)
Unes dues terceres parts sn materials orgnics naturals. s a dir matries directament o
indirectament produdes per ssers vius: cartr i paper (fabricats a partir de la fusta),
peladures, restes de menjar... (D26)
La depuraci noms s efica en substncies que es poden degradar naturalment, s a dir
sobre les substncies orgniques anomenades biodegradables (D28)
Trobem encara una diversitat important daltres expressions, molt menys fixades i
freqents: ser sinnim de, usar com a substitut de, en altres paraules, en altres termes,
etc. Sn expressions que poden introduir reformulacions sinonmiques:
Per reciclar t altres significats parallels. Potser el ms habitual s el d'usar el mot
reciclatge com a substitut de reutilitzar. Aix, utilitzar el paper de fotocopia defectus i
escriure-hi per l'altra cara s'assimila al concepte de reciclatge. (D3)
Tot i que reciclar s sinnim de recuperar, i per tant d'estalvi, cal pensar que hi ha despeses
de transport, emmagatzematge, tria, etc. i que en definitiva s un mtode de tractament i
revaloritzaci de deixalles. (D4)
La incineraci s pensada com una soluci exclusiva per a la fracci dels residus no
aprofitables, anomenada RFD en la nomenclatura internacional i que es podria traduir per
combustible derivat del residu. (DV17)
per tamb poden introduir reformulacions metalingstiques, directes o inverses:

La idea principal s que per reciclar primer cal fer una recollida selectiva de les deixalles.
En altres paraules, que cal triar les escombraries i collocar-les separadament. (D3)
164
Bach ha treballat aquest connector per al catal (1996, 1997) i ha demostrat que el grau dequivalncia
entre els enunciats units per aquest connector s molt variable.
204

____________________________________________________________________________________
En l'aspecte qumic, aquests organismes "desmunten" les fulles, per tornar a donar aigua,
anhdrid carbnic i sals minerals. En altres termes, s'encarreguen de mineralitzar. (D30)
Noms cal que prenguem conscincia que a la nostra societat, l'aigua s una mena de cami
d'escombraries que tamb transporta deixalles! (D27)
El bosc ignora el concepte d'escombraries, que s un atzucac en el pla econmic. B qui diu
"atzucac" diu "acumulaci"... (D30)
4.3.2 Anlisi de la intercanviabilitat contextual

En lanlisi de les possibilitats dintercanvi que presenten dues o ms unitats en un
context concret cal precisar, dacord amb la bibliografia que hem revisat en captols
anteriors, en quina part del significat es centra lanlisi ja que, del conjunt delements de
sentit, es pot tenir en compte noms la part denotativa o conjuntament la part denotativa
i la part connotativa165.
Si mantenim aquesta distinci entre denotaci i connotaci166, podem afirmar que, en
aquest treball, les unitats considerades sinnimes presenten, quant a la denotaci, una
elevada coincidncia dels elements de sentit, i una presncia mnima delements de
contrast.
A nivell denotatiu, lestabliment de lequivalncia nocional normalment no resulta
problemtic perqu hem treballat nicament amb lanlisi contextual de denominacions
que es refereixen a conceptes especialitzats dins duna xarxa nocional determinada i
aix, per b que amb ms excepcions de les que saccepten des dun enfocament clssic
de la terminologia, fa que lestabliment de la sinonmia sigui ms assumible que en
lanlisi dunitats menys delimitades conceptualment, sense la referncia a una
estructura temtica i sense realitzacions en contextos analitzables.
A nivell connotatiu, les unitats en concurrncia sinonmica que hem documentat no
presenten diferncies rellevants ni des dun punt de vista funcional, ni dialectal ni
gramatical. Les niques diferncies rellevants sn de carcter pragmtic i tenen a veure
amb la freqncia daparici, amb el grau de lexicalitzaci i amb la situaci de
comunicaci.
165
Segons Duquet-Picard i Dion (1983:233), i com ja hem recollit en el segon captol (apartat 2.3.7), cal
parlar de substitubilitat en relaci a la denotaci i dintercanviabilitat en relaci a la connotaci.
166
Des dels actuals plantejaments dorientaci cognitiva es defensa que no s una distinci vlida, per en
aquest treball la mantenim perqu presenta una operativitat prctica inqestionable.
205

____________________________________________________________________________________
Entre la denotaci i la connotaci s on trobem un dels elements de sentit que planteja

ms problemes per a lestabliment de la sinonmia; ens referim als sinnims que
presenten diferncies en la conceptualitzaci167, casos de variaci conceptual que, des
del nostre punt de vista, tenen un inters especialment rellevant i als quals dediquem
atenci especial en el captol de classificaci semntica.
Com ja hem dit, hem establert les sinonmies a partir de lanlisi dels contextos i han
estat verificades (i en molts casos detectades) pels especialistes. La majoria de
sinonmies no han comportat anlisis especfiques perqu presenten intercanviabilitat
inequvoca.
continuaci
(apartat
4.3.2.1)
presentem
diferents
situacions
dintercanviabilitat inequvoca que hem distingit.

Una minoria prou important, per, presenten intercanviabilitat equvoca per diferents
factors. A lapartat 4.3.2.2 presentem alguns dels factors ms rellevants i els criteris que
hem tingut en compte per determinar lexistncia o labsncia de la relaci de sinonmia.
4.3.2.1 Intercanviabilitat inequvoca

Presenten intercanviabilitat inequvoca les unitats que sn simultniament sinnimes a
nivell contextual i extracontextual (fora de context), per tamb s el cas dalgunes
unitats que sn sinnimes a nivell contextual i no extracontextual.
Snonmia contextual i extracontextual
Normalment, la referncia a un mateix significat s inqestionable en el cas de variaci
entre un terme i la forma artificial corresponent168. Aquesta forma alternativa pot ser
totalment artificial i establerta internacionalment, com una frmula qumica o un smbol,
o pot ser menys artificial i fixada (normalment, per no necessriament) per a una
llengua, com les sigles.
Tamb ens trobem davant duna sinonmia simultniament contextual i extracontextual
quan alternen dues formes que difereixen per un canvi molt simple, que pot ser
ortogrfic o morfosintctic. Aquesta lleu variaci pot ser la presncia o labsncia dun
167
Alguns autors shi refereixen com diferncies de motivaci, i daltres, devocaci. Vegeu apartat
3.1.7.3.
168
En aquest primer cas, la intercanviabilitat podria tenir restriccions de carcter pragmtic (usos ms o
menys especialitzats) per no pel que fa al contingut denotatiu.
206

____________________________________________________________________________________
guionet o dun espai blanc, la presncia o labsncia dun article en termes sintagmtics,
lalternana de singular i plural en el complement dun terme sintagmtic, etc169.
Un ltim exemple de referncia inqestionable a un mateix significat ens lofereixen els
sinnims terminolgics, sinnims especfics de lrea que les obres lexicogrfiques
consideren sistemticament equivalents. Sn unitats que tenen un valor especialitzat
semnticament idntic tant des dun punt de vista denotatiu com, normalment,
connotatiu.
Sinonmia noms contextual
En un context determinat podem trobar usades indistintament dues unitats per fer
referncia a una mateixa noci que en altres contextos no resultarien intercanviables per
raons diverses.
Una denominaci sintagmtica i la forma reduda corresponent (ja sigui en la base o en
lextensi del sintagma) en sn un primer exemple. Aquest tipus de sinnims, dorigen i
funcionament anafrics, presenten un grau de substitubilitat contextual total, per fora
de context sn necessriament no sinnims, ja que fora de context el concepte
denominat correspondria al genric170.
Tamb considerem que la sinonmia s noms contextual quan un terme clarament fixat
es troba en concurrncia amb una unitat ms analtica, que parafraseja el sentit del terme
sinttic especialitzat.
En context poden aparixer tamb usats indistintament falsos sinnims lxics, unitats
que serien clarament no sinnimes fora del context o dels contextos analitzats. Es tracta
de termes que no poden ser sinnims perqu denominen conceptes diferents, per que
poden arribar a utilitzar-se indistintament en context perqu sn conceptes molt prxims
semnticament. Normalment mantenen, fora de context, relacions de tipus genric /
especfic, part / tot, etc.
Els falsos sinnims sn freqents, especialment en els textos menys especialitzats. A
continuaci podem observar lalternana entre dues unitats que mantenen una relaci de
meronmia extracontextual. En el conjunt dels textos del corpus de divulgaci, trobem
169
Tant en aquest cas com en lanterior, normalment en terminologia es considera que una de les dues
formes s prpiament la denominaci, i laltra s una variant.
170
En el captol segent veurem que alguns tipus de reduccions no responen

completament a aquest esquema.
207

____________________________________________________________________________________
13 ocurrncies de claveguera i noms una vegada la denominaci daquest concepte es

fa a travs de sistema de clavegueres.
Recordem que loli es recull per evitar que vagi a parar a les clavegueres i contamini les
aiges, i per aprofitar-ho com a matria primera per fer sab. (D8) / Abocar els residus
industrials als rius, als mars, als sistemes de clavegueres, al subsl o a laire amaga els
residus per enverina el medi ambient. (D14)
Per tamb podem trobar exemples de falsos sinnims en els textos ms especialitzats:
Resultats de les anlisis de SO2 (acidesa forta) a 17 nuclis urbans de les comarques de
Barcelona (1984-85). (E4)
Efectivament, el grau dacidesa de laire es determina amb la mesura de la concentraci

del SO2 i el que es busca s detectar si existeix un grau dacidesa excessiu, grau que rep
el nom dacidesa forta. En els textos trobem vuit vegades la denominaci acidesa forta
per denominar aquest grau de concentraci de dixid de sofre per dues vegades es
denomina directament SO2.
4.3.2.2 Intercanviabilitat equvoca

En una minoria de casos, per, lestabliment de la relaci de sinonmia a partir de la
intercanviabilitat contextual esdev problemtic per raons diverses. A continuaci
presentem tres daquestes raons: en les dues primeres hem considerat que la sinonmia s
existent i, en la tercera, hem considerat que la sinonmia s inexistent.
Sinnims amb variaci conceptual
La majoria de sinnims en qu es dna un canvi lxic presenten sinonmia relativa171,
perqu lexistncia dun element lxic diferent sol comportar un canvi de mats
conceptual. De vegades, es pot tractar dun mateix concepte observat de maneres
diferents, o dmfasis en aspectes diferents duna mateixa idea172.
Observem els fragments segents:
171
En una minoria, constituda pels sinnims terminolgics que hem vist ms amunt, el nivell
dequivalncia s ms elevat.
172
En el captol de classificaci semntica (captol 7) analitzem en profunditat aquest fenomen i distingim
diferents graus dequivalncia; aqu ens proposem noms de fer una primera presentaci de la variaci
conceptual per illustrar els criteris amb qu shan establert les sinonmies.
208

____________________________________________________________________________________
El reciclatge t efectes econmics: estalvia matries primeres, aigua i energia. (D2)

Les ltimes activitats de la UNESCO inclouen un taller, el 1992, sobre la protecci dels
recursos daigua davant dels impactes de la construcci, el funcionament i les situacions
demergncia derivades de les centrals nuclears. (D6)
A lagricultura ecolgica o biolgica se la pot definir com un sistema de producci agrcola
que respecta el medi ambient perqu no fa servir productes qumics de sntesi, conserva la
fertilitat del sl i la diversitat gentica i utilitza de forma ptima els recursos energtics.
(D21)
En els textos de medi ambient trobem un nombre elevat docurrncies dels conceptes
aigua i energia com a recursos naturals que cal preservar. Tot i que aigua i energia s la
manera habitual de referir-se a aquests conceptes, trobem tamb una ocurrncia de
recursos daigua i una de recursos energtics, denominaci amb la qual es fa mfasi en
el seu carcter de recurs natural.
Els amos de les botigues proporcionen les dades obligatries sobre els seus assistents
ecolgics o drapaires, que reben a canvi una camisa verda i un carnet identificador, i sels
assigna un itinerari determinat. (...) Aix, les botigues de trastos vells proporcionen cada
mat als ecoassistents uns diners inicials. (D4)
En el fragment anterior veiem lalternana de tres denominacions per a un mateix

concepte. Drapaire s la denominaci ms tradicional i freqent (4 ocurrncies), per
observem que sha produt la necessitat de trobar una nova denominaci ms ben
connotada i que, a ms, respongui a lactualitzaci del significat (les noves funcions
daquest ofici); aix porta laparici dassistent ecolgic (amb una marca tipogrfica que
ens informa de la novetat de la proposta) i, posteriorment, decoassistent, ja sense cap
marca, i amb diverses ocurrncies.
En algun cas, la sinonmia contextual entre falsos sinnims noms ha estat detectada a
partir de lanlisi dels especialistes. Aix, per exemple, inicialment havem separat el
significat de deixalles orgniques (i els sinnims brossa orgnica, fracci orgnica,
matria orgnica, restes orgniques, materials orgnics naturals, residus dorigen
natural, restes dorigen natural i residus urbans dorigen natural) del significat de
residus biodegradables (i els sinnims substncies biodegradables i material
biodegradable)173 ja que fora de context sn conceptes molt prxims per diferents i en
els contextos no hi havia prou informaci per pressuposar-ne un s indistint. Els
especialistes, per, no van dubtar a unir totes aquestes denominacions perqu sn en
173
Un exemple parallel s el de brossa no orgnica, material inorgnic i fracci inorgnica, per una
banda, i substncies no biodegradables i substncies no-biodegradables, per laltra.
209

____________________________________________________________________________________
realitat maneres diferents de referir-se a un sol concepte, que correspondria a residus

compostables, denominaci que no es documenta en els textos.
Sinnims polismics
Un dels factors ms habituals i complexos dimprecisi conceptual s el carcter
polismic dalgunes unitats. Alguns conceptes amb un nivell molt elevat daparici
poden, en un procs cap a la polismia, perdre la delimitaci semntica original i
ampliar-la fins a cobrir, parcialment o totalment, lrea semntica daltres conceptes. Els
conceptes ocupats sn necessriament molt prxims semnticament. En aquests casos,
una forma que inicialment denominava un concepte delimitat i establert passa a cobrir
una rea semntica polismica de contorns poc definits.
Hi ha dos aspectes que contribueixen a dificultar el tractament daquestes unitats: duna
banda, el fet que no es tracti dun procs uniforme i lineal sin que ms aviat el puguem
qualificar dinestable, indefinit i inacabat, ja que la mateixa denominaci pot reaparixer
en qualsevol moment amb el seu significat original, amb un nou significat, amb un
significat intermedi, etc. Daltra banda, el fet tamb habitual que les denominacions
fixades dels conceptes ocupats inicin, com a conseqncia daquest moviment,
processos polismics idntics.
El resultat sol ser que un conjunt de conceptes delimitats i amb una sola denominaci
fixada es converteix en un conjunt de conceptes ms desdibuixats i denominats amb
diverses denominacions cadascun. Aix, per exemple, reciclatge, reutilitzaci i
recuperaci (i tamb els verbs i els adjectius corresponents) sn denominacions fixades
per a conceptes especialment ben delimitats174 per aquest procs polismic, provocat
sobretot pel fet de ser conceptes ds corrent tant en textos ms especialitzats com de
divulgaci, i tant en usos orals com escrits de lrea de tractament residus, ha fet que,
per exemple, reciclatge sutilitzi per al seu sentit original, per a un sentit nou molt ms
174
Sn termes fixats legalment per les lleis de residus i, daltra banda, apareixen definits tant en les obres
lexicogrfiques com terminogrfiques per tal com sn termes bsics de lrea. En el Diccionari de gesti
ambiental (Termcat, 1997) trobem les definicions segents:
Reciclatge: Opci de valoritzaci consistent a reutilitzar un residu en el procs de fabricaci del mateix
producte, o dun producte amb una funci anloga.
Recuperaci: Opci de valoritzaci consistent a aprofitar les substncies o els recursos energtics
valuosos continguts en un residu.
Reutilitzaci: Opci de valoritzaci consistent a utilitzar de nou un residu en la seva

forma original per al mateix o diferent s.
210

____________________________________________________________________________________
global (que correspondria bsicament al concepte ms genric de valoritzaci175) o per

al sentit especfic de reutilitzaci o recuperaci.
El pargraf segent, extret del corpus divulgatiu, s un bon exemple daquest cas de
polismia:
Per reciclar t altres significats parallels. Potser el ms habitual s el d'usar el mot
reciclatge com a substitut de reutilitzar. Aix, utilitzar el paper de fotocopia defectus i
escriure-hi per l'altra cara s'assimila al concepte de reciclatge. (D1)
Si b s cert que lestabliment dels diferents sentits duna unitat polismica resulta
complex, sobretot si aquests sentits sn molt prxims, cal dir que lanlisi de totes les
ocurrncies en tots els contextos ha perms normalment dagrupar les ocurrncies en
grups diferents, que han constitut sentits diferents. Si en algun cas aix no ha estat
possible, sha optat per la soluci que menys biaix pogus produir en els resultats: deixar
de banda aquelles ocurrncies per a les quals no es podia precisar amb rigor el sentit176.
En lestabliment de sinonmies no sha prioritzat cap forma per damunt de les altres
perqu en aquest treball es pretn estudiar el fenomen de la variaci denominativa des
duna orientaci descriptiva i sobre ls real, sense entrar en consideracions sobre la
preferncia duna forma sobre una altra. Daltra banda, tot i que pot resultar
metodolgicament senzill de prioritzar una forma en els casos de sinonmia noms
contextual i, fins i tot, per a la majoria de casos de sinonmia fora de context, la selecci
duna forma per damunt de les altres en els casos de sinonmia relativa planteja
problemes constants i de difcil resoluci.
Sinonmia inexistent
Ats que el criteri bsic per establir les relacions de sinonmia en aquest treball ha estat
que els termes siguin sinnims en context, amb independncia de si ho sn o no ho sn
fora de context, tots els exemples que responen a alguna de les situacions descrites fins
ara shan pres com a sinnims.
La tercera causa que condueix a una situaci de sinonmia contextual equvoca s la falta
dinformaci dalguns contextos. Efectivament, en alguns casos no es pot determinar si
hi ha sinonmia contextual a partir de la informaci que aporten els contextos,
175
Valoritzaci: Conjunt doperacions que tenen per objectiu que un residu torni a ser utilitzat, totalment o
parcialment.
211

____________________________________________________________________________________
especialment quan hi ha poques ocurrncies daparici, o quan els conceptes no estan

prou establerts o, fins i tot, fixats per llei. Ho veiem en el segent fragment extret del
corpus textual especialitzat (pg. 20):
Segons la Llei de residus industrials de 1983 Residu industrial: qualsevol material slid, pasts
o lquid que resulta dun procs de fabricaci, de transformaci, dutilitzaci, de consum o de
neteja, el productor o possedor del qual el destina a labandonament. La diferenciaci entre
residu urb i industrial no est gens clara. Est pendent duna normativa unificadora que
aclareixi els problemes que actualment es produeixen arran de les deficincies que hi ha en la
definici.
Tot i que en lestabliment de la sinonmia generalment no sha tingut en compte si les

unitats mantenen o no una relaci de sinonmia extracontextual177, aquest ha estat un criteri
utilitzat per als casos en qu la informaci contextual era insuficient. Concretament, hem
considerat sinnimes aquelles unitats que ho sn fora de context quan en context la relaci
resultava equvoca, i no hem considerat sinnimes aquelles unitats que tamb fora de
context mantenen una relaci de sinonmia equvoca o inexistent.
Un exemple de sinonmia contextual dubtosa i sinonmia extracontextual inexistent seria
establiment sanitari, unitat documentada en els textos i que presenta una sinonmia
contextual dubtosa amb hospital que tamb hi apareix. Res ens permet afirmar que
apareguin usats indistintament i, a ms, establiment sanitari s, fora de context, un
genric en relaci a hospital. Igualment, aiges subterrnies sembla un sinnim de capa
fretica; sabem que a la capa fretica hi ha les aiges fretiques (que no hem
documentat en els textos) i els diccionaris defineixen aquest terme com les aiges
subterrnies ms prximes a la superfcie. Documentem noms una sola ocurrncia de
cada terme i quan en el text apareix aiges subterrnies, no podem assegurar que es
refereixi noms a les aiges de la capa fretica.
Altres exemples serien central nuclear i installaci nuclear (pot haver-hi installacions
nuclears que no siguin centrals nuclears); i tamb espcie de peixos i espcie aqutica; o
poltica de reciclatge, que estaria continguda dins de poltica ambiental, encara que en
els textos poden semblar termes usats indistintament.
176
Aquest ha estat precisament el cas de reciclatge, ra per la qual finalment no sha fet una distinci de
tots els seus sentits possibles.
177
I, aix, no shan considerat sinnims les unitats sinnimes en lrea temtica de medi ambient per que
en els nostres textos no han aparegut usades indistintament (s a dir, sinnims extracontextuals per no
contextuals).
212

____________________________________________________________________________________
En daltres casos de sinonmia contextual dubtosa no sha pogut establir si, fora de
context, les unitats serien sinnimes o no, perqu de les obres lexicogrfiques no sobt
una resposta en aquest sentit. Aquests casos, en qu s tan probable la relaci de
cohiponmia com la de sinonmia, tamb han estat finalment desestimats.
Aix, per exemple, bscula de plataforma, bscula automtica i bscula pont (amb una
sola ocurrncia daparici) semblen diferents tipus de bscula, per tamb podrien ser
denominacions diferents dun mateix tipus de bscula.
Segurament lexemple ms complex daquesta situaci que descrivim s el que
plantegen les denominacions segents provinents del corpus de divulgaci:
Perillosos / especials
residus perillosos
substncies perilloses
residus especials
productes especials
residus problemtics
productes problemtics
materials problemtics
Txics / indesitjables
residus txics
deixalles txiques
escombraries txiques
productes txics
substncies txiques
elements txics
materials txics
elements contaminants txics
contaminants txics
polluents txics
txics
substncies indesitjables
substncies indesitjables per a
la natura
compostos indesitjables
Contaminants
residus contaminants
materials
contaminants
matries contaminants
elements contaminants
substncies
contaminants
contaminants
Taula 22. Residus txics: sinonmia contextual i extracontextual dubtosa.

Les tres columnes indiquen els tres sentits que finalment shan distingit i que es podrien
considerar tamb diferents fora de context, tot i que no hi ha un acord entre lopini dels
especialistes i tampoc entre les diferents obres (els residus especials poden ser-ho per
ra de la seva toxicitat per tamb pel seu volum o pel fet de ser inflamables, etc.; i els
residus txics, que sn tamb residus contaminants, es distingeixen dels contaminants
pel grau, ja que no tot el que contamina s necessriament txic). En context, per, el
conjunt complet de denominacions presenta un nivell dintercanviabilitat elevat.
213

____________________________________________________________________________________
El nombre dexemples que shan trobat en aquesta situaci doblement dubtosa no s

important des dun punt de vista quantitatiu, per s que ho s des dun punt de vista
qualitatiu; observem-ne noms un ltim cas a partir dels fragments segents:
(...) cal que aquestes activitats no contaminin, que preservin la diversitat natural i
cultural i que garanteixin la capacitat de les generacions futures per cobrir les seves
necessitats. (...) Cal un comproms global per desenvolupar i aplicar, energies netes i
descentralitzades, per consumir assenyadament noms recursos renovables, per substituir
rutinriament el que sextreu i per respectar la diversitat biolgica i les cultures
indgenes. (D13/16)
A lagricultura ecolgica o biolgica se la pot definir com un sistema de producci
agrcola que respecta el medi ambient perqu no fa servir productes qumics de sntesi,
conserva la fertilitat del sl i la diversitat gentica i utilitza de forma ptima els recursos
energtics. (D21)
Diversitat natural i diversitat biolgica, ms genric el primer i ms especfic el segon,

sn termes sinnims contextuals, i tamb biodiversitat, que apareix en altres contextos.
En canvi, diversitat gentica, podria ser tamb un sinnim contextual i no hi ha hagut
acord entre els especialistes sobre si serien sinnims fora de context, per la qual cosa no
sha establert una relaci de sinonmia en aquest cas.
4.3.3 Anlisi de la freqncia conceptual

La variaci denominativa, objecte danlisi daquest treball, noms pot tenir lloc quan
un concepte s denominat ms duna vegada. Per aquesta ra hem optat per aplicar un
criteri de freqncia conceptual178 pel qual shan suprimit totes les unitats conceptuals
que han aparegut noms una vegada en cada corpus i, doncs, shan mantingut aquelles
que apareixen un mnim de dues vegades, ja sigui amb la mateixa denominaci o amb
diverses.
Aix, en els fitxers trobem conceptes representats per una sola denominaci, i aquesta
denominaci apareix com a mnim dues vegades, i conceptes representats per dues o
ms denominacions, i aquestes denominacions apareixen una o ms vegades. No trobem,
178
Aquesta operaci sha realitzat durant la fase de revisi, de manera idntica, i per separat, en els dos
fitxers, desprs dhaver agrupat aquells casos de diferents denominacions referides a un mateix concepte.
214

____________________________________________________________________________________
per, cap concepte representat per una sola denominaci amb una freqncia duna sola
aparici, perqu han estat suprimides per laplicaci daquest criteri bsic179.
179
No hem comptabilitzat el nombre dunitats eliminades pel criteri de la freqncia conceptual per
aproximadament sequipararia al nombre dunitats no eliminades. Cal destacar, per, que amb aquest
criteri shan eliminat moltes ms unitats en el fitxer ms especialitzat.
215

____________________________________________________________________________________
4.4 Representaci de les dades

Amb el gestor de dades terminolgiques Multiterm (Trados) shan constitut dues bases
de dades diferents i independents: ESPEC, per a les unitats procedents dels textos ms
especialitzats, i DIVUL, per a les unitats procedents dels textos menys especialitzats o
divulgatius.
Aquestes dues bases de dades sn idntiques pel que fa a lestructura, que s la
segent180:
Denominaci
Camp en qu consta la denominaci en la seva forma lxica (els noms en singular181, els
verbs en infinitiu i els adjectius en mascul amb la flexi del femen al costat, si en
tenen). Aquest camp pot repetir-se segons el nombre de denominacions diferents que
shan documentat per a una noci, que apareixen, doncs, com a diverses denominacions
i no com a sinnims.
Context
En el fitxer definitiu consta un sol context per a cada denominaci (per durant la seva
constituci sovint sen van recollir diversos). Amb el context es pretn testimoniar que
la denominaci ha estat documentada per bsicament sha utilitzat per a la identificaci
de la noci182, sobretot per a les unitats polismiques, i lestabliment de les relacions de
sinonmia.
Els contextos no shan corregit, de manera que shi reprodueixen, sense cap marca, els
errors (tipogrfics, ortogrfics, etc.) que apareixen en els textos originals. Tots els
contextos van acompanyats de la font; primer, entre parntesi, la pgina del corpus
textual en qu apareix i desprs el codi de lautor del text.
180
Presentem lestructura de la base de dades definitiva, una vegada establertes les sinonmies. Noms
reprodum els camps que ens interessen (deixem de banda els camps de gesti, la numeraci interna de les
fitxes i els camps que finalment no shan utilitzat).
181
Excepte per als casos de pluralia tantum; en els casos de dubte sha optat pel nombre amb qu es
recullen en les obres terminogrfiques (caracterstiques organolptiques, problemes de corrosi, etc.). Els
noms amb possibilitat de doble gnere shan representat noms amb la forma documentada, per al camp
de categoria gramatical sha fet constar aquesta doble possibilitat (productor de fangs, m i f; assistent
ecolgic, m i f; etc.).
182
Tenint en compte el tipus de treball, orientat cap a ls textual real, ens ha interessat basar-nos en el
context i no en la definici.
216

____________________________________________________________________________________
Nota
Aquest camp sha utilitzat finalment en un conjunt molt poc nombrs de fitxes per
indicar que hi ha un problema de normativa en la denominaci i per indicar tamb la
forma que seria correcta (en el camp corresponent, la denominaci sha fet constar tal
com sha documentat i no sha efectuat cap correcci).
Categoria gramatical
Totes les denominacions van acompanyades dun codi que nindica la categoria
gramatical. Sn els segents:
Codi
aj
f
fp
m
mif
mp
vi
vp
vtr
Categoria gramatical
adjectiu
nom femen singular
nom femen plural
nom mascul singular
nom mascul i femen
nom mascul plural
verb intransitiu
verb pronominal
verb transitiu
Taula 23. Codis de les categories gramaticals.

Tipus de denominaci
Totes les denominacions van acompanyades dun codi que nindica lestructura
morfosintctica. Sn els segents:
Codi
[ML]
[N+A]
[N+SP]
[N+A+A]
[N+A+SP]
[N+N]
[FQ]
[Sigla]
[Smbol]
[Altres]
Descripci
Unitat monolxica
Unitat sintagmtica formada per nom i adjectiu
Unitat sintagmtica formada per nom i sintagma preposicional
Unitat sintagmtica formada per nom i dos adjectius
Unitat sintagmtica formada per nom, adjectiu i sintagma
preposicional
Unitat sintagmtica formada per dos noms
Frmula qumica
Sigla
Smbol
Unitat amb una altra estructura morfosintctica
Taula 24. Codis dels tipus de denominaci.

217

____________________________________________________________________________________
Ocurrncies
Totes les denominacions porten la indicaci del nombre de vegades que han aparegut en
els corpus textuals. Els corpus textuals han estat buidats i analitzats independentment;
per tant, el nombre docurrncies fa referncia al corpus textual corresponent i no a la
suma dels dos corpus textuals. El codi indica el nombre exacte de vegades que ha
aparegut aquella denominaci; a partir de vint ocurrncies, el codi utilitzat s +20.
Font de la denominaci
En aquest camp sindiquen els diferents textos del mateix corpus en qu ha aparegut
cada denominaci (vegeu lapartat 4.1.3 per a la descripci dels codis).
A continuaci presentem una fitxa del fitxer ESPEC com a exemple:
Fitxa nm. 661
cid sulfric m [N+A]
Fonts i ocurrncies: soliva (1)
Context i font: Carboni oxidable (COX). s una determinaci de la matria
orgnica per via humida a base d'una barreja de dicromat potssic i cid
sulfric, en la qual l'oxidaci no s total. (soliva, pg. 28)
sulfric m [ML]
Fonts i ocurrncies: domenech (1)
Context i font: Finalment, cal destacar que el Hg metllic pot recuperar-se
tractant el ZnO amb mercuri dipositat amb sulfric dilut. (domenech, pg. 6)
SO4H2 m [FQ]
Fonts i ocurrncies: badalo (1)
Context i font: Presncia de components que donen productes de combusti
agressius (SO2 i NH3, que es converteixen respectivament en SO3H2 o SO4H2
i NO2H o NO3H). (badalo, pg.18)
218

____________________________________________________________________________________
4.5 Explotaci de les dades

Una vegada obtinguts els fitxers definitius, amb les diferents denominacions referides a
un mateix concepte unides en una sola fitxa (en aquells casos en qu efectivament un
concepte apareix denominat de maneres diverses), hem procedit a lextracci i a lanlisi
dels resultats, que presentem en els captols de resultats (cinqu, sis i set).
Els resultats, extrets a partir de les opcions de selecci que ofereix el mateix gestor
Multiterm, sanalitzen per validar o invalidar la nostra hiptesi fonamental (el grau
despecialitzaci dels textos condiciona quantitativament i qualitativament la variaci
denominativa) i, sobretot, les hiptesis que nhem derivat i que ja hem presentat en el
captol dintroducci. Aix, hem desplegat la hiptesi fonamental en diverses hiptesis
sobre la relaci entre la variaci denominativa (VD) i el grau despecialitzaci (GE) dels
textos, que tractem en els captols segents.
219

____________________________________________________________________________________

Lobjectiu inicial daquest captol ha estat presentar les diferents fases que han constitut
la nostra metodologia de treball. La inexistncia de criteris per abordar empricament
lanlisi de la variaci denominativa en el discurs, per, ens ha portat al
desenvolupament de mecanismes que ens permetessin la realitzaci dun treball vlid i
on la subjectivitat queds mximament reduda. Aix doncs, considerem que aquesta part
metodolgica t un valor propi quant a laportaci que representa.
Els treballs per objectivar els criteris per a lestabliment de la relaci de sinonmia ha de
contribuir, des del nostre punt de vista, al desenvolupament deines de detecci
automtica daquesta relaci. Podem concloure que les marques discursives que
apareixen en els textos (tipogrfiques o metalingstiques) han representat un suport
relatiu per a lestabliment de la sinonmia, i que per a la detecci automtica noms es
podr utilitzar en combinaci amb criteris ms slids. Naturalment, els criteris ms
aplicables automticament seran aquells que permeten la detecci de les variacions ms
predictibles, s a dir, les de carcter grfic, morfolgic i morfosintctic. Aquests tipus de
variaci no noms sn els ms predictibles sin tamb els que ofereixen menys
dificultats semntiques per a lestabliment de la sinonmia. s el reconeixement de la
variaci lxica el que ha plantejat ms dificultats semntiques en aquest treball i el que,
sense cap mena de dubte, ha de presentar ms limitacions per a la detecci automtica,
especialment per a les unitats monolxiques i per a les unitats polilxiques sense cap
element en com183.
183
Algunes referncies bibliogrfiques sobre la detecci automtica de variaci denominativa: Basili et al.
(1997), Daille et al. (1996), Freixa (2001), Hamon et al. (1999), Jacquemin (1997) i Jacquemin i
Tzourkermann (1997).
220
CAPTOL 5. EXPLORACI QUANTITATIVA DE LES

DADES
En aquest primer captol de resultats ens proposem de verificar la bondat de les hiptesis
sobre la relaci quantitativa entre la variaci denominativa (VD) i el grau
despecialitzaci (GE) dels textos:
els textos ms especialitzats, en el sentit que en els textos ms especialitzats hi ha
menys
nocions
representades
per
ms
duna
denominaci
(nocions

En la hiptesi a), doncs, suposem que lincrement en el GE dels textos provoca una
reducci en lndex de denominaci (nombre que expressa la relaci entre el nombre de
nocions i de denominacions) i, en la hiptesi b), suposem que lincrement en el GE dels
textos provoca una reducci en lndex de polidenominaci (nombre que expressa la
relaci entre el nombre de nocions i de denominacions, en el conjunt de nocions
polidenominatives).
En aquest captol presentem tamb una anlisi de la coincidncia nocional i
denominativa entre els dos fitxers, i lexploraci daltres variables per avaluar la
incidncia que poden tenir en la VD.

____________________________________________________________________________________
5.1 ndexs denominatius

Amb lanlisi dels ndexs denominatius (ndex de denominaci i ndex de
polidenominaci) pretenem verificar o falsar les hiptesis que acabem de presentar.
5.1.1 ndex de denominaci

Les dades de la taula ens demostren que la relaci entre el nombre de denominacions i
nocions dna un ndex de denominaci superior en el fitxer terminolgic procedent dels
textos menys especialitzats (que anomenem DIVUL), on trobem 2.02 denominacions per
noci, que en el fitxer procedent dels textos ms especialitzats (que anomenem ESPEC),
on trobem 1.58 denominacions per noci184.
Nombre de nocions
Nombre de denominacions
ndex de denominaci
DIVUL ESPEC
452
633
914
1004
2.02
1.58
Taula 25. ndex de denominaci segons el fitxer.

Aquest nombre de nocions i denominacions es reparteix en nocions monodenominatives
i en nocions polidenominatives de la manera segent:
DIVUL
ESPEC
198
43.8%
247
39,03%
254
56.2%
386
60.97%
Nocions monodenominatives
Nocions monodenominatives
Nocions polidenominatives
Nocions polidenominatives
Figura 5. Percentatge de nocions monodenominatives i de nocions polidenominatives

segons el fitxer.
184
Per valorar correctament aquests resultats i tots els resultats del captol en conjunt, cal recordar que les
nocions amb freqncia daparici mnima (una nica ocurrncia) han estat descartades per un criteri
metodolgic que hem presentat i justificat en el captol anterior.
222

____________________________________________________________________________________
Observem que el percentatge de nocions monodenominatives s gaireb un 20% ms

elevat a ESPEC que a DIVUL. Aquests resultats confirmen la primera hiptesi sobre la
relaci quantitativa entre VD i GE ja que, efectivament, en els textos ms especialitzats
la VD s un fenomen menys freqent que en els textos menys especialitzats, en el sentit
que menys nocions estan representades per ms duna denominaci i presenten, per tant,
un ndex de denominaci ms baix.
Daltra banda, aquests resultats deixen veure que els textos ms especialitzats presenten
una densitat conceptual ms elevada, en el sentit que hi ha una major quantitat de
conceptes diferents. En realitat, la diferncia de densitat conceptual s ms important
que la que sobserva a partir daquestes dades, ja que amb laplicaci del criteri
metodolgic de freqncia conceptual es van suprimir moltes ms nocions a ESPEC que
a DIVUL.
5.1.2 ndex de polidenominaci

Ms enll de la distinci entre nocions monodenominatives i nocions polidenominatives,
la taula segent ens permet veure els diferents grups denominatius185 que trobem a cada
fitxer.
1 den
2 den
3 den
4 den
5 den
6 den
7 den
8 den
9 den
10 den
11 den
12 den
13 den
14 den
Total nocions
Total den
DIVUL
ESPEC
casos
%
casos
%
198
43.80
386
60.97
147
32.52
183
28.90
65
14.38
34
5.37
19
4.20
16
2.52
10
2.21
9
1.42
8
1.76
1
0.15
1
0.22
1
0.15
1
0.22
2
0.31
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
2
0.44
1
0.15
0
0
0
0
1
0.22
0
0
452
100
633
100
914
1004
Taula 26. Resultats dels diferents grups denominatius segons el fitxer186.
223

____________________________________________________________________________________
Els grups polidenominatius dESPEC sn bsicament bidenominatius (28.90%), ja que

la resta de grups sumen noms un 10%. En el fitxer DIVUL els grups bidenominatius
sn encara ms importants (32.52%), per la resta de grups polidenominatius arriben a
sumar un 23.68%.
La figura segent illustra el contrast que ofereixen els dos fitxers quant al percentatge
dels diferents grups denominatius (hem ajuntat els grups de ms de 6 denominacions en
un nic grup) que acabem de comentar.
450
400
350
300
250
200
150
100
50
0
D IV U L
ESPEC
1 den
2 den
3 den
4 den
5 den
6 den
> 6 den
Figura 6. Percentatge dels diferents grups denominatius segons el fitxer.

Si calculem els percentatges dels diferents grups polidenominatius sobre el total de
grups polidenominatius, i no sobre el total de grups denominatius (com acabem de fer a
la taula 26), obtenim la figura segent:
100
90
80
2 den
3 den
4 den
5 den
6 den
+ 6 den
70
60
50
40
30
20
10
DIVUL
57.87%
25.59%
7.48%
3.93%
3.14%
1.96%
ESPEC
74.08%
13.76%
6.47%
3.64%
0.40%
1.61%
0
2 den
3 den
4 den
5 den
6 den
>6 den
Figura 7. Percentatges de grups denominatius sobre el total de grups polidenominatius

segons el fitxer.
Aquesta figura ens deixa veure que, efectivament, quan ESPEC presenta diverses
denominacions per a una mateixa noci, normalment en presenta dues (74.08%), i que el
mateix sesdev a DIVUL, per amb un percentatge fora menor (58.87%) que deixa
185
Per grup denominatiu entenem el conjunt de denominacions per a una mateixa noci.
Hem aplicat la prova estadstica T Student a aquestes dues mostres i el resultat, molt inferior a lndex
de probabilitat estndard del 0,05 (exactament s 3,33569E-08), ens indica que el contrast que presenten
s estadsticament significatiu.
186
224

____________________________________________________________________________________
lloc per a uns percentatges ms alts per als grups de 3 denominacions (25.59%). A partir
de 4 denominacions, per, els percentatges sn molt baixos en tots dos fitxers.
Aquest salt percentual entre els grups bidenominatius i tridenominatius, que s molt ms
important a ESPEC que a DIVUL, es percep igualment si observem els resultats sobre el
total de grups denominatius de la taula 26, ja que a DIVUL descendim del 32.52% al
14.38% i a ESPEC del 28.9% al 5.37%.
A la mateixa taula saprecia que tots dos fitxers presenten grups escadussers de 7 i 8
denominacions (a ESPEC, els resultats residuals ja comencen als grups de 6
denominacions) i, curiosament, no en presenten de 9, 10 i 11 denominacions; i ms
curiosament encara, en tots dos fitxers hi ha exemples (dos a DIVUL i un a ESPEC) de
12 denominacions. El nombre dexemples s massa baix per extreuren tendncies, per
almenys ens deixa veure que en els textos ms especialitzats tamb podem trobar
nocions representades per un conjunt molt elevat de denominacions.
Lobtenci de lndex de polidenominaci s immediata a partir dels resultats de la taula
26:
Nombre de denominacions en nocions polidenominatives
Nombre de nocions polidenominatives
ndex de polidenominaci
DIVUL
716
254
2.81
ESPEC
618
274
2.50
Taula 27. ndex de polidenominaci segons el fitxer.

Observem que la segona hiptesi quantitativa que hem plantejat a linici daquest captol
es confirma: en els textos ms especialitzats les nocions polidenominatives presenten un
nombre inferior de denominacions diferents que en les nocions polidenominatives dels
textos menys especialitzats, ja que el nombre de denominacions per a cada noci
polidenominativa s de 2.81 en el fitxer DIVUL i de 2.25 en el fitxer ESPEC.
225

____________________________________________________________________________________
5.2 Anlisi de la coincidncia nocional

Com ja hem vist, el fitxer terminolgic menys especialitzat cont 452 nocions diferents i
el fitxer ms especialitzat en cont 633. Si tenim en compte que els dos corpus textuals
don shan extret els termes sn gaireb idntics quant al nombre de paraules, podem
afirmar que en el fitxer DIVUL el nivell de redundncia s major, per hem de tenir en
compte la diferent incidncia que poden haver tingut en els dos corpus els criteris de
selecci dels termes.
Noms un total de 120 nocions sn comunes a DIVUL i ESPEC, xifra que representa el
26.54% a DIVUL (sobre un total de 452 nocions), el 18.95% a ESPEC (sobre un total de
633 nocions), i el 12.43% del total de nocions:
900
800
700
600
500
400
300
200
100
0
D IV U L
ESPE C
TO TA L
N ocions diferents
N ocions com unes
Figura 8. Convergncia i divergncia nocional entre fitxers.

Certament, la convergncia nocional s ms baixa del que potser es podria esperar quan
safirma que els corpus textuals don provenen els corpus terminolgics comparteixen la
temtica. Creiem que aquesta elevada divergncia sexplica per tres raons diferents: la
primera, i principal, s que els textos comparteixen la temtica per no la perspectiva
amb qu s abordada, ja que en el corpus divulgatiu els textos sn ms genrics i
pretenen informar i conscienciar els receptors del problema dels residus i, en canvi, els
textos del corpus especialitzat se centren en aspectes ms concrets tractats de manera
ms aprofundida, generalment ms analtica i no valorativa, i des de lptica
professional i especialitzada (ja sigui qumica, geolgica, etc.).
En segon lloc, hem de tenir en compte que el buidatge daquests textos sha fet amb uns
criteris metodolgics que poden haver incrementat aquesta divergncia (ens referim
bsicament al criteri de freqncia conceptual). Una tercera ra que podria explicar
lelevat grau de divergncia s que en el contrast nocional dels dos fitxers efectuat per
obtenir els resultats de la figura 8 noms hem considerat casos de convergncia aquells
226

____________________________________________________________________________________
en qu la coincidncia nocional s mxima i shan desestimat tots aquells casos de

coincidncies relatives originades pel fet de tractar-se de textos diferents quant al grau
despecialitzaci.
Creiem que s interessant haver identificat aquesta baixa coincidncia nocional i que cal
considerar-la com un factor a tenir en compte en lanlisi dels resultats, en el sentit que
qualsevol conclusi seria ms determinant si els dos corpus terminolgics haguessin
estat nocionalment ms coincidents.
Si centrem lanlisi en la coincidncia nocional observem que del total de 120 nocions
coincidents, 42 presenten coincidncia denominativa total en els dos fitxers, i 78
presenten coincidncia denominativa parcial. En cap cas, doncs, hi ha divergncia
denominativa total entre nocions coincidents.
Coincidncia nocional amb coincidncia denominativa total
42 (35%)
Coincidncia nocional amb coincidncia denominativa parcial
78 (65%)
Total de coincidncia nocional
120 (100%)
Taula 28. Percentatge de casos amb coincidncia denominativa total i parcial sobre el
total de casos amb coincidncia nocional.
A continuaci analitzem els casos de coincidncia nocional i coincidncia denominativa
total i, desprs, els casos de coincidncia nocional amb coincidncia denominativa
parcial.
5.2.1 Coincidncia nocional amb coincidncia denominativa total

Una tercera part de les nocions coincidents, doncs, coincideixen tamb totalment a nivell
denominatiu. La majoria daquestes nocions (33 sobre 42) estan representades per una
nica denominaci (nocions monodenominatives), i noms una minoria (9 sobre 42) ho
estan per dues denominacions. En cap noci representada per ms de dues
denominacions trobem coincidncia denominativa total en els dos fitxers.
Creiem que era previsible que la coincidncia denominativa total es dons en aquells
casos que presenten poca dispersi denominativa i tamb que es dons preferentment en
nocions representades per denominacions monolxiques.
227

____________________________________________________________________________________
Coincidncia nocional amb coincidncia denominativa total

Nocions
a) Unitats monolxiques (29 casos = 69.04%)
monodenominatives
agricultura, anlisi, biogs, compactar, consum, consumir, depurar,
destillaci, dioxina, dissenyar, eliminar, energia, envs, evaporaci,
funcionament, impermeable, llauna, metall, mineralitzaci, reciclatge,
restauraci, txic -a, toxicitat, tractar, transformar, transportar,
vegetaci, vent, xemeneia
b) Unitats polilxiques (4 casos = 9.52%)
central nuclear, gas natural, indstria qumica, residus industrials
Nocions
polidenominatives
c) Dues unitats monolxiques (4 casos = 9.52%)

augmentar / incrementar
contaminaci / polluci
cremar / incinerar
disoluci / dissoluci
d) Unitat monolxica / polilxica (4 casos = 9.52%)
procs de combusti / combusti
procs de fabricaci / fabricaci
compost qumic / compost
transport de residus / transport
e) Dues unitats polilxiques (1 cas = 2.38%)
qualitat de laigua / qualitat de les aiges
Taula 29. Casos de coincidncia nocional amb coincidncia denominativa total.

A la taula podem observar que dins de les nocions monodenominatives destaquen
quantitativament les unitats monolxiques (casos a)), unitats amb un elevat nivell de
fixaci. Trobem pocs casos dunitats sintagmtiques (casos b)), totes elles molt fixades i
sempre amb estructura [N+A]. Entre les escasses nocions polidenominatives coincidents
trobem exemples de parelles de sinnims monolxics altament intercanviables (casos
c)), casos de reduccions sintagmtiques discursives (casos d)) i un sol cas de variaci
entre dues unitats sintagmtiques (cas e)).
228

____________________________________________________________________________________
5.2.2 Coincidncia nocional amb coincidncia denominativa parcial

En canvi, dues terceres parts de les nocions coincidents (78 exemples) no presenten
coincidncia denominativa total. Lanlisi daquests exemples ens ha perms distingir
quatre tipus de casos diferents de coincidncia denominativa parcial:
Cas 1. Totes les denominacions dESPEC sn contingudes a DIVUL. En aquest cas,
les nocions estan representades a DIVUL per la mateixa o les mateixes
denominacions que a ESPEC per nincorpora daltres, a ms a ms.
Cas 2. Totes les denominacions de DIVUL sn contingudes a ESPEC. En aquest cas
shi troben les nocions amb la situaci inversa a les del cas 1.
Cas 3. No hi ha cap denominaci comuna. Casos en qu a cada fitxer trobem una o
diverses denominacions per a una mateixa noci i cap daquestes denominacions s
compartida pels dos fitxers.
Cas 4. Altres possibilitats. En aquest cas hi trobem una diversitat de situacions de
coincidncies denominatives parcials.
Els 78 exemples registrats de coincidncia nocional amb coincidncia denominativa
parcial es reparteixen de la segent manera en la tipologia que acabem de presentar:
Cas 1
Cas 2
Cas 3
Cas 4
Total
28 (35.89%)
9 (11.53%)
17 (21.79%)
24 (30.76%)
78 (100%)
Taula 30. Resultats de la tipologia de casos de coincidncia nocional amb coincidncia

denominativa parcial.
A continuaci analitzem succintament els diferents casos daquesta tipologia:
Cas 1. Totes les denominacions dESPEC sn contingudes a DIVUL
Tenint en compte la hiptesi fonamental segons la qual es relaciona de manera
inversament proporcional el grau despecialitzaci dels textos amb la quantitat de
variaci denominativa, seria lgic esperar que les denominacions de DIVUL
continguessin les dESPEC i sumessin altres possibilitats denominatives.
229

____________________________________________________________________________________
Com podem veure a la taula 30, aquesta s, efectivament, la situaci ms freqent, per
noms shi identifiquen poc ms dun ter del total. En aquest cas, en el fitxer ESPEC
trobem una noci monodenominativa (25 dels 28 casos) i en el fitxer DIVUL hi
corresponen dues denominacions (10 casos), tres (8 casos) o ms de tres (7 casos).
Noms en tres ocasions trobem diverses denominacions a ESPEC.
La taula segent recull les 28 nocions coincidents que responen al primer cas.
DIVUL
aiges / aiges de les clavegueres / aiges residuals / aiges de la
claveguera / aiges residuals urbanes / aiges brutes
aire / atmosfera
anhdrid carbnic / dixid de carboni / carboni / CO2 / gas carbnic
ESPEC
aiges residuals
aire
187
anhdric carbnic / CO2
/ gas carbnic
bossa
bossa / bossa d'escombraries / sac d'escombraries
brossa / deixalles / escombraries / residu / residu generat / producte residus
residual artificial
fracci orgnica
brossa orgnica / fracci orgnica / matria orgnica / restes
orgniques / deixalles orgniques / materials orgnics naturals /
residus d'origen natural / restes d'origen natural / residus urbans
d'origen natural / residus biodegradables / substncies
biodegradables / material biodegradable
cendra
cendra / cendra de la incineraci
contaminant / substncies contaminants / materials contaminants / contaminant
residus contaminants / elements contaminants / matries
contaminants
generar
crear / generar / produir
digestor
descomponedor / digestor / microorganisme
dissolvent
dissolvent / solvent
ecolgic -a / net -a
ecolgic -a / verd -a / net -a
embalatge / embolcall
embalatge / embolicat / embolcall / empaquetament
ferralla
ferralla / metall frric
incendi
foc / incendi forestal / incendi
forn
forn / forn d'incineraci / forn de la incineradora
fracci / fracci de les escombraries / fracci de deixalles separades fracci
/ tipus de residu
gas txic
gas txic / PIC
plstic
material plstic / matria plstica / plstic
metall pesant
metall pesant / metall pesant txic
microorganisme
microorganisme / micro-organisme / organisme microscpic
minimitzaci / reducci d'escombraries / reducci dels residus /
minimitzaci de residus
reducci de residus / reducci / minimitzaci de residus
paper
paper / paper vell / paper utilitzat / paper usat
reutilitzaci
reciclatge / reutilitzaci
sl
sl / terra
viabilitat
sostenibilitat / viabilitat
187
Ho hem comptabilitzat com a denominaci coincident tot i que hi ha una diferncia produda per un
error (anhdric / anhdrid).
230

____________________________________________________________________________________
subproducte
vidre
subproducte / sub-producte
vidre / vidre reciclable / vidre retornable
Taula 31. Coincidncia nocional amb coincidncia denominativa parcial: cas 1.

Cas 2. Totes les denominacions de DIVUL sn contingudes a ESPEC
Aquest cas, que representa la situaci inversa del cas 1, est relacionat, com podem
veure a la taula 26, amb el fet que a ESPEC alternen la denominaci lingstica i la
denominaci qumica per als elements i compostos qumics i a DIVUL apareix noms la
denominaci lingstica. Trobem tamb algunes reduccions i encara altres alternances.
DIVUL
cid clorhdric
aigua
cartr
combustible
compostatge / procs de compostatge
ferro
mercuri
nitrogen
incineraci / incineraci de residus
ESPEC
cid clorhdric / HCl
aigua / H2O
cart / cartr
combustible / material combustible
compostatge / procs de compostatge / procs
Fe / ferro
Hg / mercuri
N / nitrogen
incineraci / incineraci de residus / incineraci de les
deixalles

Cas 3. No hi ha cap denominaci comuna
En 17 exemples no trobem cap denominaci comuna en els dos fitxers; si observem la
taula 33, per, veiem que les denominacions sn molt prximes lingsticament, ja que
normalment es diferencien per canvis grfics, morfosintctics o per reduccions, i noms
en dos casos per canvis lxics.
DIVUL
alternativa
cadmi
calor de combusti / calor generat
composici
concentraci
deixalles / residus domstics / escombraries /
deixalles domstiques / residus
digesti anaerbia / digesti per
microorganismes anaerobis / digesti sense
ESPEC
alternativa de tractament
Cd
calor
composici de les escombraries / composici
dels residus urbans
concentraci de contaminants
escombraries domiciliries
digesti anaerbica / fermentaci anaerbica
231

____________________________________________________________________________________
oxigen / procs de la digesti

emmagatzematge
filtrar-se
fuga
gas / gas d'abocadors
matria en suspensi / slid en suspensi
mobles i trastos / trastos grossos / volumins
plom
planta de compostatge / planta de compostatge
de la brossa orgnica
separaci / tria / triatge
temperatura / temperatura dincineraci
emmagatzemament / emmagatzematge de les

escombraries / emmagatzemament dels residus
infiltrar-se / percolar
fuita
gas d'abocador / gas de l'abocador
partcules en suspensi
mobles i trastos vells
Pb
planta
selecci dels residus / tria dels residus
temperatura de combusti

Si a la taula anterior hem vist casos dalternana en qu a ESPEC trobvem la
denominaci lingstica i la denominaci qumica, ara podem veure que, en daltres
casos, no hi ha denominaci comuna perqu a DIVUL trobem la denominaci lingstica
i a ESPEC ja noms trobem la denominaci qumica (cadmi / Cd, plom / Pb).
En qualsevol cas, el patr que es continua complint, encara que amb excepcions, t a
veure amb el fet que a DIVUL trobem ms denominacions que a ESPEC per a la
mateixa noci, tant si hi ha denominacions comunes com si no nhi ha.
Cas 4. Altres possibilitats
Gaireb un ter dels exemples de coincidncia nocional anb coincidncia denominativa
parcial no responen a cap dels tres tipus anteriors. Majoritriament hi trobem una
dispersi denominativa superior i aix provoca diferents situacions, amb la base comuna
de compartir almenys una denominaci. Observem que, tot i que a DIVUL continuem
trobant ms denominacions que a ESPEC, la diferncia s menor (en 6 casos hi ha igual
nombre de denominacions; en 8 casos el nombre de denominacions dESPEC s superior
al de DIVUL; i en 10 casos trobem ms denominacions a DIVUL que a ESPEC).
DIVUL
abocador / abocador terrestre / abocament
terrestre / descrrega en superfcie /
abocador controlat / dipsit de residus
abocament / abocament de residus /
deposici
afecci ambiental / impacte / impacte al
medi / impacte mediambiental / efecte
ecolgic / efecte ambiental / dany al medi
ESPEC
abocador / abocador controlat / dipsit de residus
/ dipsit
abocament / abocament de residus / deposici dels
residus / abocament antropognic
impacte / impacte ambiental / incidncia ambiental
/ incidncia sobre el medi ambient / repercusi
sobre el medi ambient / impacte negatiu / impacte
232

____________________________________________________________________________________
ambient / dany sobre el medi ambient / dany

/ efecte / impacte ambiental / efecte residual
aigua de la pluja / aigua de pluja / pluja
fluid txic / lixiviat / lquid txic resultant
aliment / producte alimentari
ambient / medi / medi ambient / entorn /
natura
aprofitament / revaloritzaci / valoritzaci
degradaci / descomposici biolgica /
descomposici / procs de descomposici /
procs de degradaci / procs natural de
degradaci
deixalles / residus domstics / escombraries
/ deixalles domstiques / residus
cami / cami de les escombraries / cami
d'escombraries
contaminaci / contaminaci de l'aire /
contaminaci atmosfrica
contaminaci de l'aigua / contaminaci de
les aiges
contenidor / contenidor d'escombraries
depuradora / estaci de depuraci / planta
depuradora
emanaci gasosa / emissi
escria / escria de la incineradora
fang / fang de depuraci / fang de la
depuradora / llot / residu slid romanent
incineradora / incineradora de residus /
incineradora de residus urbans /
incineradora de residus municipals
ambiental negatiu
aiges de pluja / aiges pluvials
aiges de lixiviaci / lixiviats
aliment / producte d'alimentaci
ambient / medi ambient / medi / medi natural
aprofitament / aprofitament de residus slids
urbans / valoritzaci de residus
biodegradaci / descomposici / descomposici
dels residus / degradaci de la matria orgnica
deixalles / residus urbans / escombraries urbanes /
residus slids urbans / RSU / residus municipals /
escombraries / residus
cami / cami de recollida
contaminaci atmosfrica / contaminaci del medi
ambient / contaminaci de l'aire
contaminaci de les aiges / contaminaci hdrica
contenidor / contenidor per a la recollida
depuradora / installaci de depuraci /
installaci depuradora d'aiges / estaci
depuradora d'aiges / estaci depuradora
industrial d'aiges
emissi / emissi gasosa / emissi de gasos
escria / escria del forn
fang / llot / fang de depuradora
forn d'incineraci de residus slids urbans / planta

incineradora de residus slids urbans / planta /
planta d'incineraci de residus urbans / planta
incineradora de residus / planta d'incineraci /
incineradora / installaci d'incineraci de residus
slids urbans / installaci d'incineraci /
installaci d'incineraci de residus en massa /
planta incineradora / installaci d'incineraci de
residus municipals
matria / matria primera / primera matria matria prima / primera matria
recollida / recollida especial
recollecci / recollida / recollida de les deixalles /
recollida de residus slids urbans / recollida
d'escombraries / recollida de les escombraries
recollida municipal / recollida selectiva /
recollida selectiva / recollida selectiva de residus /
recollida selectiva de les deixalles /
recollida selectiva en l'origen
recollida selectiva dels residus / recollida
segregada / replega selectiva
tractament / tractament dels residus urbans / tractament / tractament de les deixalles i els
tractament dels residus
residus / tractament de residus / tractament dels
residus
volum de deixalles / volum de residus /
volum / volum del residu / volum de deixalles /
volum d'escombraries / volum de la brossa / volum de les deixalles
233

____________________________________________________________________________________
volum dels residus

La distncia denominativa i conceptual que trobem en els diferents exemples s variable;
aix, per exemple, direm que s baixa en un conjunt important de casos com aliment i
producte alimentari (DIVUL) contra aliment i producte dalimentaci (ESPEC), o
contaminaci de laigua i contaminaci de les aiges (DIVUL) contra contaminaci de
les aiges i contaminaci hdrica (ESPEC), o tractament i tractament dels residus i
tractament dels residus urbans (DIVUL) contra tractament i tractament de residus i
tractament dels residus i tractament de les deixalles i els residus (ESPEC). En canvi,
detectem una distncia denominativa i conceptual major en casos com cami, en qu
trobem lexplicitaci de diferents trets semntics en els dos fitxers (cami de les
escombraries a DIVUL i cami de recollida a ESPEC) o com a contenidor (contenidor
descombraries a DIVUL i contenidor per a la recollida a ESPEC) i encara en daltres.
Podrem concloure aquest apartat afirmant que la coincidncia nocional entre els dos
fitxers s ms baixa del que haurem esperat i que dins dels casos nocionalment
coincidents, la distncia denominativa no s elevada ja que sempre hi ha coincidncia
denominativa, ja sigui parcial o total.
234

____________________________________________________________________________________
5.3 Exploraci daltres variables

Ms enll de les hiptesis previstes, i com ja sha dit, s tamb un objectiu daquest
treball allar parmetres que puguin tenir incidncia en la VD en els textos especialitzats.
Concretament, pretenem explorar tres variables (dues de lingstiques i una
dextralingstica) que shan controlat per a cadascuna de les denominacions en el pas
del corpus textual al corpus terminolgic: la categoria gramatical, el tipus de
denominaci (lestructura morfosintctica) i la freqncia daparici.
5.3.1 Variaci denominativa i categoria gramatical

A la figura es poden veure els percentatges relatius a les categories gramaticals obtinguts
per a cada fitxer; shan obviat les informacions subcategorials perqu en el cas dunitats
nominals predomina molt majoritriament el tipus mascul singular i en el cas dels
verbs, el conjunt s numricament massa baix per fer-ne una anlisi tan detallada.
DIVUL
ESPEC
nom (84.95%)
nom (91.78%)
verb (11.28%)
verb (4.89%)
adjectiu (3.76%)
adjectiu (3.31%)
Figura 9. Resultats de les categories gramaticals segons el fitxer.

Observem que hi ha una previsible majoria dunitats nominals (84.95% a DIVUL i
91.78% a ESPEC). Els percentatges obtinguts per als verbs sn ms alts que els
obtinguts per als adjectius; i aquesta diferncia s molt ms marcada a DIVUL que a
ESPEC.
Una explicaci possible per a la diferncia numrica global entre verbs i adjectius s que
els especialistes, durant la selecci final de les unitats, han percebut com a ms
pertinents terminolgicament els verbs que els adjectius; pel que fa a la diferncia entre
els resultats obtinguts per als verbs en els dos fitxers, pensem que sexplica per una
235

____________________________________________________________________________________
tendncia ms clara a la nominalitzaci en els textos ms especialitzats que en els textos

menys especialitzats, on es busquen maneres alternatives de designar un concepte.
Definitivament, per, les dades noms ens permeten suggerir aquesta tendncia i no
presentar-la com un fet evident.
Si posem en relaci la VD i la categoria gramatical obtenim la taula segent que ens
mostra que efectivament les categories verb i adjectiu presenten menys VD que els
noms. Aquest fet, per, no s rellevant atesa la quantitat total de casos, tamb molt
menor de verbs i adjectius que de noms.
Les tres columnes de la taula segent presenten els resultats per a cada categoria
gramatical segons el fitxer (DIVUL i ESPEC). Les files presenten els resultats de la VD,
ja que fan referncia als grups denominatius ordenats de menys (1 den es refereix a
nocions monodenominatives) a ms (14 den es refereix a les nocions polidenominatives
representades pel nombre mxim de denominacions).
1 den
2 den
3 den
4 den
5 den
6 den
7 den
8 den
9 den
10den
11den
12den
13den
14den
Total
NOM
VERB
DIVUL
ESPEC
DIVUL
ESPEC
151 (39.32%) 339 (58.44%) 36 (70.58%) 27 (84.32%)
130 (33.85%) 177 (30.51%) 12 (23.52%)
5 (15.62%)
62 (16.14%)
34 (5.86%)
2 (3.92%)
0
18 (4.68%)
16 (2.75%)
1 (1.96%)
0
10 (2.60%)
9 (1.55%)
0
0
8 (2.08%)
1 (0.17%)
0
0
1 (0.26%)
1 (0.17%)
0
0
1 (0.26%)
2 (0.34%)
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
2 (052%)
1 (0.17%)
0
0
0
0
0
0
1 (0.26%)
0
0
0
384 (100%)
580 (100%) 51 (100%)
32 (100%)
ADJECTIU
DIVUL
ESPEC
11 (67.40%) 20 (95.23%)
5 (29.41%)
1 (4.76%)
1 (5.88%)
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
17 (100%)
21 (100%)
Taula 35. VD i categoria gramatical segons el fitxer.

Observem que en el fitxer DIVUL hi ha, per a totes les categories, una quantitat
perceptiblement major de VD que a ESPEC, independentment de si el nombre total de
casos daquella categoria s superior (com s el cas dels verbs, en qu trobem 51 casos a
DIVUL i 32 a ESPEC) o inferior (com s el cas dels adjectius i els noms).
236

____________________________________________________________________________________
Les diferncies ms interessants entre tots dos fitxers poden observar-se a la categoria
nom, on es reprodueixen gaireb totalment els contrastos entre nombre de
denominacions i de nocions, independentment de la categoria gramatical, que hem vist
en els apartats anteriors.
Podem concloure que el creuament dels resultats obtinguts per a les diferents categories
gramaticals amb els resultats relatius a la quantitat de VD no ens porta a cap resultat
particularment interessant bsicament pel fet que gaireb el 90% de les unitats
corresponen a la mateixa categoria, que s la nominal.
5.3.2 Variaci denominativa i tipus de denominaci

La figura 10 ens ofereix, primer de tot, una caracteritzaci morfosintctica general del
lxic del medi ambient en catal, ja que abans de procedir al contrast entre els dos
fitxers, oferim els resultats globals dels tipus de denominacions.
Altres = 2.13%
[N+A+A] = 1.25%
[N+A+SP] = 2.13%
Sigles = 1.09%
Smbols = 0.88%
Frmules = 1.09%
[N+N] = 0.78%
ML = 37.69%
[N+SP] = 29.35%
[N+A] = 23.56%
Figura 10. Percentatges dels tipus de denominaci sobre el total de denominacions dels
dos fitxers.
Les unitats monolxiques sn les ms freqents, amb un 37.69% del total. Aquest tipus
dunitats no apareixen subdividides en els corpus terminolgics (totes estan marcades
com a [ML]). Si les subdividim en formes simples, derivades i compostes, els resultats
que sobtenen sn els segents:
237

____________________________________________________________________________________
400
350
300
250
Simples
Derivades
Compostes
Total
200
150
100
DIVUL
193 (50.26%)
159 (41.40%)
32 (8.33%)
384 (100%)
ESPEC
167 (49.26%)
142 (41.88%)
30 (8.84%)
339 (100%)
TOTAL
360 (49.79%)
301 (41.63%)
62 (8.57%)
723 (100%)
50
0
Simples
Derivades
Compostes
Figura 11. Tipus dunitats monolxiques segons el fitxer.

Observem que per al conjunt dels dos fitxers la meitat de les unitats monolxiques
(49.79%) sn simples, que les unitats formades per derivaci arriben gaireb al 42% i
que noms un 8.57% de les denominacions sha format a partir del recurs de
composici. Observem tamb que els percentatges dels dos fitxers sn gaireb idntics.
A la figura 10 hem vist que les estructures [N+SP] i [N+A] sn, desprs de les unitats
monolxiques, i per aquest ordre, les estructures ms rendibles. Altres estructures, com
[N+A+A], [N+A+SP] i [N+N], sumen conjuntament noms un 4.16%; el grup altres
previst per a diverses estructures poc rendibles suma un 2.13%, i les sigles sumen,
conjuntament amb les formes artificials, un 3.06%. La taula segent ens permet
contrastar els resultats entre els dos fitxers i la desviaci que presenten respecte del valor
mitj que acabem de presentar.
450
ESPEC
400
DIVUL
350
TOTAL
casos
300
casos
250
200
150
100
50
[N+N]
Frmules
Smbols
Sigles
Altres
[N+A+A]
[N+A+SP]
[N+SP]
[N+A]
Monolx.
Monolx.
[N+A]
[N+SP]
[N+A+SP]
[N+A+A]
Altres
Sigles
Smbols
Frmules
[N+N]
Total
casos
384 42.01
240 26.25
233 25.49
20 2.18
14 1.53
13 1.42
6 0.65
0
0
1 0.10
3 0.32
914
100
339 33.76
212 21.11
330 32.86
21 2.09
10 0.99
28 2.78
15 1.49
17 1.69
20 1.99
12 1.19
1004
100
723 37.69
452 23.56
563 29.35
41 2.13
24 1.25
41 2.13
21 1.09
17 0.88
21 1.09
15 0.78
1918
100
Figura 12. Resultats dels tipus de denominaci segons el fitxer.
238

____________________________________________________________________________________
Observem, en primer lloc, que el percentatge dunitats monolxiques s ms elevat a

DIVUL que a ESPEC (42.01% vs. 33.76%), diferncia que podrem interpretar ms
endavant, quan creuem aquest resultat amb altres variables.
Els resultats obtinguts per a les estructures [N+A] i [N+SP] sn prcticament idntics a
DIVUL (26.25% i 25.49% respectivament) per a ESPEC, en canvi, la quantitat de
[N+SP] (32.86%) s fora ms elevada que la de [N+A] (21.11%). Tenint en compte que
lestructura [N+A] es considera la ms lexicalitzada i prototpicament terminolgica, i
que lestructura [N+SP] pot ser ms analtica i menys fixada, haurem pogut esperar que
en el fitxer ESPEC, pel fet de provenir de textos ms especialitzats, trobssim una
proporci major de denominacions amb lestructura [N+A] que amb [N+SP], i que en el
fitxer DIVUL es dons la situaci contrria. Els resultats que acabem de presentar ens
indiquen, per, que aquesta hiptesi no es correspon amb les dades obtingudes en el
nostre estudi. Per intentar establir-ne les causes hem analitzat ms detalladament les
denominacions amb lestructura [N+SP] dels dos fitxers.
[N+de+N]
[N+de+art+N]
[N+prep188+N]
[N+prep+art+N]
[N+de+N+A]
[N+de+art+N+A]
altres estructures sense article
altres estructures amb article
Total sense article
Total amb article
Total [N+SP]
DIVUL
101 (43.34%)
51 (21.88%)
10 (4.29%)
3 (1.28%)
25 (10.72%)
9 (3.86%)
25 (10.72%)
9 (3.86%)
161 (69.09%)
72 (30.90%)
233
ESPEC
152 (46.06%)
72 (21.81%)
14 (4.24%)
3 (0.90%)
23 (6.96%)
6 (1.81%)
47 (14.24%)
13 (3.93%)
236 (71.51%)
94 (28.48%)
330
TOTAL
253 (44.93%)
123 (21.84%)
24 (4.26%)
6 (1.06%)
48 (8.52%)
15 (2.66%)
72 (12.78%)
22 (3.9%)
397 (70.51%)
166 (29.48%)
563
Taula 36. Tipus de [N+SP] segons el fitxer.

Observem que els resultats de les diferents subestructures sn molt semblants en els dos
fitxers per, efectivament, la taula ens mostra un resultat interessant: si hagussim
aplicat un criteri morfosintctic ms restrictiu i noms hagussim recollit les unitats amb
lestructura [N+de+N], la ms fixada terminolgicament, el nombre dunitats amb
lestructura [N+SP] seria molt inferior que el dunitats amb lestructura [N+A].
188
Altra preposici que de.
239

____________________________________________________________________________________
La taula 36 demostra tamb que, globalment, els sintagmes sense article, que podem
considerar ms lexicalitzats, sumen ms del doble que els sintagmes amb article i que
aquesta diferncia s ms important a ESPEC que no a DIVUL.
Per finalitzar el contrast entre els dos fitxers quant al tipus de denominacions (figura 12)
ens hem de referir als resultats relatius a les sigles, els smbols i les frmules qumiques.
En aquest cas s que es compleix el que s previsible, ja que a DIVUL noms trobem set
casos daquest tipus de denominaci, que sumen un 0.75% del total de denominacions
daquest fitxer (6 sigles i 1 frmula qumica); i a ESPEC en trobem 40 casos, que sumen
un 5.17% del total i que es reparteixen de manera equilibrada entre els tres tipus (15
sigles, 17 smbols i 20 frmules qumiques).
Fins aqu hem presentat els percentatges relatius als diferents tipus de denominacions
que apareixen en els corpus i hem fet un contrast dels resultats obtinguts en els dos
fitxers terminolgics. Ens plantegem a continuaci danalitzar els resultats per descobrir
si existeix alguna relaci entre la variable tipus de denominaci i la variable grau de
variaci denominativa. Naturalment, pretenem tamb veure si aquesta relaci s
diferent en els dos fitxers i, per tant, si la variable grau despecialitzaci shi
correlaciona.
Ens proposem, doncs, lanlisi de tres variables i, ats que per a dues daquestes
variables hem previst un conjunt de categories elevat i que aix provoca una dispersi
excessiva dels resultats, hem decidit reduir aquestes possibilitats a les segents: quant a
la variaci denominativa noms distingim nocions monodenominatives, bidenominatives
i polidenominatives; i quant al tipus de denominacions distingim noms les cinc
categories segents: unitats monolxiques, unitats amb lestructura [N+A], unitats amb
lestructura [N+SP], variants (incloem els smbols, les sigles i les frmules qumiques) i
altres (per a tota la resta destructures previstes).
Aquesta anlisi a tres bandes es pot plantejar de maneres diferents. Per tal que els
resultats siguin ms fcilment interpretables plantegem en primer lloc lanlisi a partir
del tipus de denominaci (apartat 5.3.2.1) i desprs la plantejarem a partir del tipus de
noci i, doncs, des del punt de vista de la variaci denominativa que presenten les
nocions (apartat 5.3.2.2). En totes dues anlisis controlarem el grau despecialitzaci
dels textos.
240

____________________________________________________________________________________
5.3.2.1 Anlisi a partir del tipus de denominaci

Comencem, doncs, amb lanlisi que pren com a punt de partida el tipus de denominaci
i, per tant, els percentatges tenen a veure amb el total de denominacions (914 a DIVUL i
1004 a ESPEC).
La figura segent ens deixa veure com es reparteixen els diferents tipus de
denominacions segons si les nocions sn monodenominatives, bidenominatives o
polidenominatives. I tamb ens deixa veure el contrast que presenta aquesta relaci en
els dos fitxers.
ESPEC
DIVUL
200
180
140
160
120
140
100
120
100
80
80
60
60
40
40
20
0
20
0
Monoden.
Monolx.
Monolx.
[N+SP]
[N+A]
Variants
Altres
Total
Biden.
[N+SP]
Monoden.
Poliden.
[N+A]
Variants
Monoden.
ESPEC
DIVUL
137
181
(35.67%) (53.39%)
19
88
(8.15%) (26.66%)
42
94
(17.5%) (44.33%)
0
10
(19.23%)
0
14
(19.71%)
198
387
(100%)
(100%)
Altres
Monolx.
Biden.
[N+SP]
Biden.
Poliden.
DIVUL
ESPEC
DIVUL
118
98
129
(30.72%) (28.90%) (33.59%)
85
129
129
(36.48%) (39.09%) (55.36%)
73
81
125
(30.41%) (38.20%) (52.08%)
2
29
5
(28.57%) (55.76%) (71.42%)
12
25
38
(24%) (35.21%)
(76%)
290
362
426
(100%)
(100%)
(100%)
Poliden.
[N+A]
Variants
Altres
Total
ESPEC DIVUL
ESPEC
60
384
339
(17.69%) (42.01%) (33.76%)
113
233
330
(34.24%) (25.49%) (32.86%)
37
240
212
(17.45%) (26.25%) (21.11%)
13
7
52
(25%)
(5.17%)
(0.76%)
32
50
71
(45.07%)
(7.07%)
(5.47%)
255
914
1004
(100%)
(100%)
(100%)
Figura 13. Tipus de nocions i denominacions segons el fitxer.
241

____________________________________________________________________________________
Observem que en el fitxer DIVUL les denominacions monolxiques es reparteixen molt

regularment en els tres tipus de nocions i que en el fitxer ESPEC, en canvi, es
reparteixen de manera molt menys regular. Si tenim en compte el percentatge que
representa cada tipus de noci en cada fitxer (figura 14), podem afirmar que les unitats
monolxiques no sassocien especialment a cap tipus de noci en el fitxer ESPEC ja que
el perfil que obtenim dels resultats relatius a les unitats monolxiques en cada tipus de
noci reprodueix el que obtenim per al tipus de noci en general. En el fitxer DIVUL, en
canvi, el perfil de les unitats monolxiques no reprodueix el dels tipus de noci perqu
les nocions polidenominatives tenen un increment dunitats monolxiques.
386
400
350
300
250
200
198
DIVUL
183
ESPEC
147
150
107
100
64
50
0
Monoden.
Biden.
Poliden.
Figura 14. Tipus de nocions segons el fitxer.

Les denominacions amb lestructura [N+SP] ofereixen uns resultats que indiquen una
alta preferncia de nocions no monodenominatives en els dos fitxers (per molt
especialment en el fitxer DIVUL) ja que trobem els percentatges ms baixos en les
nocions monodenominatives, grup on, proporcionalment, esperarem els resultats ms
elevats. En lapartat segent interpretarem aquests resultats i aportarem exemples.
La comparaci dels resultats relatius a lestructura [N+A] en els dos fitxers ens ofereix
el contrast ms important: en el fitxer DIVUL el percentatge dunitats amb aquesta
estructura va creixent a mesura que creix el nombre de denominacions per a una noci i
en el fitxer ESPEC, en canvi, va decreixent. Aix indica que les denominacions [N+A]
tendeixen a concrrer amb altres denominacions en els textos menys especialitzats i que
en els textos ms especialitzats tendeixen a no fer-ho. En lapartat segent analitzarem
aquest fenomen amb ms detall.
242

____________________________________________________________________________________
Les taules demostren que, com era desperar, les sigles, els smbols i les frmules
qumiques, unitats que hem presentat conjuntament com a variants, funcionen
bsicament com a denominaci alternativa, i noms espordicament apareixen com a
denominaci nica (10 casos a ESPEC i cap a DIVUL) i sempre per a casos molt fixats.
El baix nombre de casos a DIVUL no ens permet dextreure altres tendncies i en el
fitxer ESPEC, la preferncia per nocions bidenominatives sexplica perqu el nombre de
nocions bidenominatives s molt superior al de nocions polidenominatives.
La resta destructures, que representen noms un 5.47% de les denominacions en el
fitxer DIVUL i un 7.07% en el fitxer ESPEC, tamb ofereixen un resultats esperables:
ats que es tracta destructures menys fixades i ms analtiques, tendeixen a aparixer en
nocions no monodenominatives, com a alternativa a denominacions ms fixades.
Aquesta tendncia sobserva b en el fitxer ESPEC per en el fitxer DIVUL s totalment
evident (el 76% de denominacions amb aquestes estructures apareixen en nocions
polidenominatives, grup on es concentren noms un 23.68% de les nocions).
5.3.2.2 Anlisi a partir de la variaci denominativa

Creiem que les tendncies que acabem dapuntar es poden complementar si analitzem
separadament
les
nocions
monodenominatives,
les
bidenominatives
les
polidenominatives.
5.3.2.2.1 Nocions monodenominatives i tipus de denominacions

La taula segent indica el diferent percentatge que representa cada tipus de denominaci
respecte del conjunt de les denominacions de nocions monodenominatives (primer
percentatge) i respecte del conjunt total de denominacions de cada fitxer (percentatge
ombrejat). El contrast dels dos percentatges ens ha de permetre observar si algun tipus
de denominaci sassocia preferentment a un tipus de noci segons la VD que presenta.
Monolx.
[N+SP]
[N+A]
Variants
DIVUL
137 69.19%
42.01%
19
9.59%
25.49%
42 21.21%
26.25%
0
0%
ESPEC
181 46.63%
33.76%
88 22.79%
32.86%
94 24.35%
21.11%
10
2.59%
243

____________________________________________________________________________________
Altres
Total
0
198
0.76%
0%
5.47%
100%
100%
14
386
5.17%
3.62%
7.07%
100%
100%
Taula 37. Nocions monodenominatives i tipus de denominacions.

s evident que en els grups monodenominatius, el percentatge dunitats monolxiques s
fora superior que en el conjunt de les denominacions, i que la diferncia s ms elevada
a DIVUL, on trobem una diferncia del 27.18% entre els dos percentatges, que a
ESPEC, on trobem el 12.87%. Cal tenir en compte, per, que ls dunitats
monolxiques com a nica possibilitat denominativa s ms important a ESPEC (181
unitats) que a DIVUL (137 unitats), encara que el percentatge sobre els totals sigui
major a DIVUL, simplement perqu hi ha menys nocions monodenominatives.
En tots dos fitxers, les unitats monolxiques presenten diversitat quant al grau
despecialitzaci conceptual, per en el fitxer ESPEC saprecia ms una tendncia
general a ls dunitats opaques semnticament i exclusives de lrea del medi ambient
(exemples: acidificaci, alluvial, autocombusti, calcria, colorimtric -a, entalpia,
galvanitzat -ada) que no pas en el fitxer DIVUL (exemples: composici, dispersi,
escombriaire, espcie, estalvi, ferro, geolgic -a).
El tipus denominatiu [N+SP] suposa el cas invers, ja que el percentatge que trobem
dunitats amb aquesta estructura s fora ms elevada en el conjunt de nocions que no
pas en els grups monodenominatius i, com abans, aquesta diferncia s superior en el
fitxer DIVUL (15.9%) que en el fitxer ESPEC (10.07%). Abans ja ens hem referit a
lassociaci entre aquesta estructura i les nocions no monodenominatives, ja que trobem
els percentatges ms baixos en el grup nocional ms gran, que s el de nocions
monodenominatives. Creiem que aix es justifica pel fet que quan una noci es
denomina amb una estructura sintagmtica daquest tipus, la possibilitat de variar-la
denominativament s ms important que en daltres tipus de denominacions, ja que s
susceptible de concrrer amb unitats escurades, amb altres unitats sintagmtiques del
tipus [N+SP] per amb variacions morfosintctiques o lxiques, amb altres tipus
dunitats sintagmtiques, amb sigles, etc.
Creiem tamb que aix mateix justifica que en el fitxer DIVUL el percentatge total
dunitats
amb
lestructura
[N+A]
(26.25%)
disminueixi
en
les
nocions
244

____________________________________________________________________________________
monodenominatives (21.21%), per que la disminuci sigui menor perqu aquesta

estructura presenta menys possibilitats de variaci denominativa.
El contrast entre fitxers dunitats amb lestructura [N+A] ofereix un resultat rellevant ja
que s lnic tipus denominatiu en qu els dos fitxers presenten tendncies oposades: a
ESPEC trobem un percentatge dunitats amb lestructura [N+A] lleugerament superior
en nocions monodenominatives que en el total.
Pel que fa als resultats obtinguts en sigles, smbols i frmules qumiques, el contrast dels
percentatges deixa veure clarament que aquestes unitats, com a variants denominatives que
se solen considerar, normalment apareixen en concurrncia amb altres denominacions i no
com a denominacions niques per a cada noci. En el fitxer ESPEC trobem noms deu
exemples de variants usades sense alternar amb cap altra denominaci (Cd, K, N2, Na, Ni,
Cr, Pb, SO2, ZnO i Zn) i en el fitxer DIVUL no nhem documentat cap cas.
Finalment, la resta destructures ([N+N], [N+A+A], [N+A+SP] i altres) que hem
presentat conjuntament a la taula, es dibuixen clarament, i com era esperable ats que
majoritriament sn estructures ms analtiques, com denominacions alternatives, que
tendeixen a aparixer especialment en concurrncia amb altres denominacions,
tendncia que saprecia ms clarament a DIVUL que a ESPEC.
5.3.2.2.2 Nocions bidenominatives i tipus de denominacions

Les nocions bidenominatives representen el 32.52% del total de les nocions de DIVUL i
el 28.9% del total de nocions dESPEC. A la taula segent podem veure els resultats
relatius a les combinacions denominatives ms freqents que presenten els grups
bidenominatius.
[N+SP] / [N+SP]
[N+A] / [N+A]
Monolx. / Monolx.
[N+SP] / Monolx.
[N+A] / Monolx.
[N+A] / [N+SP]
Altres combinacions
Total
DIVUL
25 (17%)
16 (10.88%)
38 (25.85%)
24 (16.32%)
21 (14.28%)
12 (8.16%)
11 (7.48%)
147
ESPEC
43 (23.49%)
17 (9.28%)
19 (10.38%)
32 (17.48%)
17 (9.28%)
8 (4.37%)
47 (25.68%)
183
Taula 38. Nocions bidenominatives i tipus de denominacions.
245

____________________________________________________________________________________
Tenint en compte que en aquest treball hem diferenciat deu tipus de denominacions
segons lestructura morfosintctica, el nombre de combinacions de dos elements
possibles s de 55. s interessant observar que el 92.52% dels grups bidenominatius de
DIVUL i el 74.32% dESPEC responen noms a sis combinacions; el percentatge restant
respon a una varietat de combinacions que hem agrupat en el bloc altres
combinacions. En el fitxer DIVUL el percentatge de casos daquest bloc s el ms baix
de tots (7.48%) i noms hi trobem cinc combinacions diferents (per ordre de freqncia:
[N+A+SP] / [N+A+SP]; [N+A+A] / [N+A]; [N+A] / sigla; [N+A+SP] / [N+A]; [N+A] /
altres).
A ESPEC el grup daltres combinacions s el ms important percentualment (25.68%) i
presenta una gran diversitat de combinacions (les ms freqents sn: Monolx. / smbol;
[N+A] / sigla; [N+A] / frmula qumica; [N+SP] / [N+A+SP]; Monolx. / frmula
qumica; [N+SP] / sigla, etc.). La causa principal daquest contrast entre fitxers s que a
DIVUL noms trobem dues nocions bidenominatives en qu hi intervingui una variant,
ja sigui smbol, sigla o frmula qumica189 i a ESPEC, en canvi, en trobem 29190.
En el fitxer DIVUL, la combinaci amb una major freqncia daparici s la de dues
denominacions monolxiques (25.85%), combinaci que a ESPEC representa un
percentatge comparativament molt menor (10.38%). Atribum aquest fet, com hem fet
abans, al percentatge global major dunitats monolxiques que trobem a DIVUL.
El percentatge dalternances entre una unitat monolxica i una unitat amb lestructura
[N+SP] s elevat i prcticament idntic en els dos fitxers (16.32% a DIVUL i 17.48% a
ESPEC) i, en canvi, la combinaci [N+A] / Monolx. presenta un percentatge superior a
DIVUL que a ESPEC (14.28% a DIVUL i 9.28% a ESPEC). Aquestes dues
combinacions poden analitzar-se conjuntament, ja que responen bsicament al mateix
fenomen de reducci sintagmtica (gas d'abocadors / gas; temperatura d'incineraci /
temperatura; cid sulfhdric / sulfhdric; / cal lquida / cal; cremador Venturi /
Venturi), tot i que podem trobar casos, sobretot a DIVUL, en qu la forma sintagmtica
s una especificaci o una perfrasi ms transparent duna forma monolxica (fabricaci
/ procs de fabricaci; rea d'emmagatzematge / deixalleria).
189
Gas txic / PIC; PET / polietil teraftalat.

Monolx. / smbol; cal / Ca; coure / Cu; ferro / Fe; nitrogen / N; mercuri / Hg. [N+A] / sigla; cid
fluorhdric / HF; nitrogen orgnic / NORG; metil isocianat / MIC. [N+A] / frmula qumica; dicromat
potssic / K2Cr2O7; gas carbnic / CO2; aigua oxigenada / H2O2; Monolx. / frmula qumica; amonac /
NH3; sulfat / SO42- [N+SP] / sigla: capacitat d'intercanvi catinic / CIC; etc.
190
246

____________________________________________________________________________________
Tamb podem analitzar conjuntament els casos dalternana entre dues unitats amb
lestructura [N+SP] (ms freqent a ESPEC que a DIVUL) o amb lestructura [N+A]
(amb resultats gaireb idntics en els dos fitxers), ja que responen normalment a canvis
lxics en unitats sintagmtiques. A ms, lalternana [N+SP] / [N+SP], ms freqent a
ESPEC que a DIVUL, tamb correspon en una quantitat important de casos a una
reducci duna unitat sintagmtica a una unitat sintagmtica ms curta (en el fitxer
DIVUL trobem per exemple estalvi de recursos naturals / estalvi de recursos; planta de
compostatge de la brossa orgnica / planta de compostatge i a ESPEC, temps de
residncia del gas / temps de residncia; xarxa de distribuci d'aigua potable / xarxa de
distribuci; absncia d'oxigen dissolt / absncia d'oxigen; aiges de provement pblic /
aiges de provement).
Lalternana [N+A] / [N+SP] representa un percentatge baix en tots dos fitxers, per
especialment a ESPEC; aquesta combinaci normalment respon a lalternana dun
adjectiu relatiu a un nom que s el que trobem en el sintagma preposicional en la
denominaci que t lestructura [N+SP] (alguns exemples de DIVUL: sector comercial /
sector del comer; residus de la mineria / residus miners; alguns exemples dESPEC:
consum d'electricitat / consum elctric; contaminaci de les aiges / contaminaci
hdrica; aiges de pluja / aiges pluvials).
5.3.2.2.3 Nocions polidenominatives i tipus de denominacions

Les nocions polidenominatives sumen exactament un 23.68% del total de nocions a
DIVUL i un 10.13% del total a ESPEC. Per abordar lanlisi dels tipus de
denominacions que intervenen en els grups polidenominatius hem redut a tres els tipus
denominatius: unitats monolxiques, unitats polilxiques i variants.
3 den
Combinaci de denominacions
3 Monolx.
3 Polilx.
2 Monolx. / 1 Polilx.
2 Polilx. / 1 Monolx.
2 Polilx. / 1 variant
2 variants / 1 Polilx.
1 Polilx. / 1 Monolx. / 1 variant
Total
DIVUL
6
22
12
22
2
0
1
65
ESPEC
0
11
2
17
2
1
1
34
247

____________________________________________________________________________________
4 den
5 den
6 den
7 den
8 den
12 den
14 den
4 Monolx.
4 Polilx.
3 Polilx. / 1 variant
2 Polilx. / 1 Monolx. / 1 variant
2 variants / 1 Monolx. / 1 Polilx.
Total
5 Polilx.
3 Polilx. / 1 variant / 1 Monolx
2 Polilx. / 2 variants / 1 Monolx.
Total
6 Polilx.
Total
7 Polilx.
Total
8 Polilx.
7 Polilx. / 2 variants
3 Monolx. / 4 Polilx. / 1 variant
Total
12 Polilx.
Total
Total
0
2
0
6
1
5
1
1
16
3
3
0
1
1
0
1
3
4
3
6
0
2
0
1
19
5
1
1
1
1
1
0
10
9
1
4
1
2
8
1
0
1
0
1
0
1
1
0
1
2
1
1
0
0
0
1
1
0
1
1
1
0
1
2
0
1
0
1
0
0
Taula 39. Nocions polidenominatives i tipus de denominacions.

A la taula podem veure que tot i la reducci realitzada dels tipus denominatius, el
nombre de possibilitats combinatries s elevat i, com que el nombre de casos s baix,
els resultats queden dispersos i no s possible extreure tendncies equiparables a les dels
apartats anteriors.
De totes maneres, resulta evident que en el fitxer DIVUL sn proporcionalment ms
freqents les nocions representades per un conjunt dunitats monolxiques que en el
248

____________________________________________________________________________________
fitxer ESPEC (vegeu la primera fila dexemples de la taula segent) i que, en general,
quan una noci est representada per diverses denominacions, el nombre dunitats
polilxiques augmenta considerablement. Aix, trobem grups representats noms per
denominacions polilxiques (vegeu la segona fila dexemples), nocions representades
per diverses unitats polilxiques en alternncia amb una o diverses unitats monolxiques
(tercera fila dexemples) i nocions representades per diverses unitats polilxiques i una o
diverses variants (ltima fila). Aquesta ltima possibilitat, naturalment, s ms freqent
a ESPEC que a DIVUL.
DIVUL
ecolgic -a, net -a, verd -a

contaminar, enverinar,
embrutar, infectar
abocador de residus txics,
abocador de txics, abocador
especial,
degradaci de la capa d'oz,
minva de la capa d'oz,
reducci de la capa d'oz,
destrucci de la capa d'oz
gesti de les deixalles, gesti
dels residus, gesti de les
escombraries, gesti de
residus, gesti dels residus
urbans
ESPEC
compactadora de pota de cabra,

compactador de pota de cabra, mquina
compactadora, mquina estenedoracompactadora amb pota de cabra
escapament de gasos, fuita de gas,
escapament del gas
normativa legal, normativa oficial,
normativa vigent
acumulaci, amuntegament de
deixalles, acumulaci de
residus,
aigua de la pluja, aigua de
pluja, pluja
abocament, abocament de residus,

deposici dels residus, abocament
antropognic
aigua evaporada, vapor, vapor d'aigua
clorur de plivinil, PVC,

policlorur de vinil
anhdric carbnic, gas carbnic, CO2
Taula 40. Exemples de nocions polidenominatives.
249

____________________________________________________________________________________
5.3.3 Variaci denominativa i freqncia daparici

En el procs de buidatge dels corpus textuals es va controlar la freqncia daparici de
les denominacions191; aix ens permet en aquest moment plantejar-nos aspectes de
densitat terminolgica en textos de diferent nivell despecialitzaci.
A la taula segent podem veure el nombre total docurrncies en cadascun dels fitxers i
tamb en el conjunt. Podem veure, a ms, com es reparteixen les denominacions segons
la freqncia daparici que mesurem segons el nombre docurrncies: en el fitxer
DIVUL hi ha 410 denominacions que han aparegut una sola vegada (xifra que representa
el 44.85% del total de denominacions daquest fitxer) i en el fitxer ESPEC nhi ha 344
(xifra que representa el 34.26% del total de denominacions daquest fitxer), etc.
1600
1400
1200
1000
800
600
400
200
0
1oc 2oc 3oc 4oc 5oc 6oc 7oc 8oc 9oc 10oc 11oc 12oc 13oc 14oc 15oc 16oc 17oc 18oc 19oc 20oc
DIVUL
1oc
2oc
3oc
4oc
5oc
6oc
7oc
8oc
9oc
10oc
DIVUL
410 (44.85%)
223 (24.39%)
84 (9.19%)
36 (3.93%)
40 (4.37%)
18 (1.96%)
17 (1.85%)
14 (1.53%)
9 (0.98%)
8 (0.87%)
ESPEC
344 (34.26%)
335 (33.36%)
112 (11.15%)
74 (7.37%)
39 (3.88%)
29 (2.88%)
8 (0.79%)
9 (0.89%)
10 (0.99%)
4 (0.39%)
ESPEC
TOTAL
TOTAL
754 (39.31%)
558 (29.09%)
196 (10.21%)
110 (5.73%)
79 (4.11%)
47 (2.45%)
25 (1.30%)
23 (1.19%)
19 (0.99%)
12 (0.62%)
191
Recordem que en els corpus terminolgics les denominacions porten la indicaci de la freqncia
daparici en el corpus textual corresponent. Concretament, sindica amb el nombre, de l1 al 20. Un total
de 28 denominacions tenen una freqncia superior a 20 i apareixen amb el codi +20, amb independncia
del nombre real exacte, que en alguns casos no coneixem. Per al clcul de freqncies que farem en aquest
apartat hem optat per computar aquest +20 com el nombre natural 20.
250

____________________________________________________________________________________
11oc
12oc
13oc
14oc
15oc
16oc
17oc
18oc
19oc
20oc
9 (0.98%)
8 (0.87%)
5 (0.54%)
3 (0.32%)
2 (0.21%)
4 (0.43%)
4 (0.43%)
3 (0.32%)
2 (0.21%)
15 (1.64%)
914 (100%)
3 (0.29%)
1 (0.09%)
5 (0.49%)
6 (0.59%)
5 (0.49%)
2 (0.19%)
1 (0.09%)
3 (0.29%)
1 (0.09%)
13 (1.29%)
1004 (100%)
12 (0.62%)
9 (0.46%)
10 (0.52%)
9 (0.46%)
7 (0.36%)
6 (0.31%)
5 (0.26%)
6 (0.31%)
3 (0.15%)
28 (1.45%)
1918 (100%)
Figura 15. Nombre de denominacions segons el nombre docurrncies i segons el fitxer.

Observem que, de manera gaireb idntica en els dos fitxers, el 70% de les
denominacions tenen noms 1 o 2 ocurrncies (exactament, el 69.24% a DIVUL i el
67.62% a ESPEC) i que, tamb amb resultats molt similars en els dos fitxers, el 30%
restant es reparteix gradualment i de manera decreixent a mesura que augmenta la
freqncia daparici (s a dir, el nombre docurrncies). En corpus ms grans
probablement haurem trobat ms denominacions diferents i ms ocurrncies en general.
Es produeix, per, un contrast interessant entre els dos fitxers en el repartiment daquest
70% de les denominacions que tenen 1 o 2 ocurrncies ja que en el fitxer ESPEC trobem
un resultat molt semblant de casos d1 ocurrncia i de 2 (34.26% vs. 33.36%) i en el
fitxer DIVUL trobem un percentatge de denominacions d1 ocurrncia molt superior al
de 2 (44.85% vs 24.39%). Creiem que aquest resultat sexplica pel recurs, ms propi en
els textos menys especialitzats, de variar denominativament amb la incorporaci
freqent de formes menys fixades.
El contrast que acabem de veure sha efectuat sobre el nombre total de denominacions. A
continuaci presentem un contrast complementari tenint en compte el nombre total de
nocions, observant, doncs, com es reparteixen les nocions segons el nombre docurrncies.
251

____________________________________________________________________________________
9o
c
10
oc
11
oc
12
oc
13
oc
14
oc
15
oc
16
oc
17
oc
18
oc
19
oc
20
oc
8o
c
7o
c
6o
c
5o
c
4o
c
3o
c
2o
c
1o
c
900
800
700
600
500
400
300
200
100
0
DIVUL
DIVUL
1oc
2oc
3oc
4oc
5oc
6oc
7oc
8oc
9oc
10oc
11oc
12oc
13oc
14oc
15oc
16oc
17oc
18oc
19oc
20oc
131 (28.98%)
75 (16.59%)
44 (9.73%)
35 (7.74%)
23 (5.08%)
20 (4.42%)
19 (4.2%)
14 (3.09%)
8 (1.76%)
13 (2.87%)
6 (1.32%)
9 (1.99%)
7 (1.54%)
6 (1.32%)
5 (1.1%)
1 (0.22%)
0
3 (0.66%)
33 (7.3%)
452 (100%)
ESPEC
270 (42.65%)
112 (17.69%)
67 (10.58%)
42 (6.63%)
38 (6%)
15 (2.36%)
13 (2.05%)
10 (1.57%)
6 (0.94%)
6 (0.94%)
4 (0.63%)
6 (0.94%)
6 (0.94%)
3 (0.47%)
5 (0.78%)
4 (0.63%)
2 (0.31%)
2 (0.31%)
22 (3.47%)
633 (100%)
ESPEC
TOTAL
TOTAL
401 (36.95%)
187 (17.23%)
111 (10.23%)
77 (7.09)
61 (5.62%)
35 (3.22%)
32 (2.94%)
24 (2.21%)
14 (1.29%)
19 (1.75%)
10 (0.92%)
15 (1.38%)
13 (1.19%)
9 (0.82%)
10 (0.92%)
5 (0.46%)
2 (0.18%)
5 (0.46%)
55 (5.06%)
1085 (100%)
Figura 16. Nombre de nocions segons el nombre docurrncies i segons el fitxer.

Naturalment, el nombre de nocions d1 ocurrncia s zero pel criteri metodolgic de
freqncia conceptual aplicat durant el buidatge. A partir de 2 ocurrncies, situaci en
qu tots dos fitxers tenen el resultat ms alt, els percentatges van disminuint
progressivament fins arribar a 20 ocurrncies, on el percentatge s ms elevat perqu hi
conflueixen diverses possibilitats: casos en qu la suma de les diverses ocurrncies de
les diverses denominacions dna realment 20, casos en qu una de les denominacions ja
252

____________________________________________________________________________________
tenia 20 o ms de 20 ocurrncies, i tamb casos de nocions amb diverses denominacions

de 20 o ms de 20 ocurrncies cada denominaci.
Dels resultats obtinguts cal destacar el percentatge de nocions de 2 ocurrncies, que no
arriba al 30% al fitxer DIVUL i que supera el 40% a ESPEC. Una noci amb 2
ocurrncies pot correspondre a una noci monodenominativa de 2 ocurrncies o a una
noci bidenominativa (dues denominacions duna sola ocurrncia). Si sumem el
percentatge de nocions amb dues i tres ocurrncies, observem que a DIVUL el
percentatge arriba al 45.57% i a ESPEC al 60.34%. Creiem que aquesta diferncia
percentual illustra, com abans, el fet que en els textos ms especialitzats hi ha una
preferncia per fixar ms les denominacions que en els textos menys especialitzats.
Si partim horitzontalment la taula en dues meitats, d1 a 10 ocurrncies i d11 a 20
ocurrncies, veiem que a DIVUL el percentatge de casos d11 ocurrncies a 20
ocurrncies duplica el dESPEC (18.32% a DIVUL vs. 9.42% a ESPEC). s a dir, que el
nombre de nocions amb elevada freqncia daparici s superior a DIVUL que a
ESPEC. I ms concretament, podem observar un salt important a ESPEC del 6% de 6
ocurrncies al 2.3% de 5 ocurrncies i, en canvi, a DIVUL el descens s progressiu:
7.74%, 5.08%, 4.42%, 4.2%, 3.09%...
Laccent en aquesta diferncia de percentatge es produeix tamb per lelevat nombre de
casos amb 20 ocurrncies que a DIVUL arriba al 7.3% (a ESPEC noms representa el
3.47%), percentatge gaireb igual al 7.74% de casos de 5 ocurrncies en el mateix fitxer.
La relaci que mantenen en els dos fitxers el nombre de denominacions, de nocions i
docurrncies apareix resumida a la taula segent:
DIVUL
nocions
denominacions
ocurrncies
452
914
2808
ESPEC
633
1004
2924
Taula 41. Resultats de denominacions, nocions i ocurrncies en els dos fitxers.

Els resultats daquesta taula sn rellevants perqu, vista la semblana del nombre total
docurrncies, podem afirmar que la densitat conceptual dels dos corpus textuals s
tamb molt semblant, si mesurem la densitat conceptual pel nombre de conceptes (amb
repeticions) que apareix en un corpus. Si, en canvi, mesurem la densitat conceptual pel
nombre de conceptes diferents, s evident que el corpus textual ms especialitzat t una
253

____________________________________________________________________________________
densitat major que el corpus menys especialitzat, ja que t un 40% ms de nocions (633
vs. 452)192. Si, finalment, mesurem la densitat a partir del nombre de termes diferents
(densitat terminolgica), arribem a la conclusi que el corpus especialitzat s ms dens
que el corpus divulgatiu, per la diferncia de densitat no supera el 10%.
Fins aqu hem presentat els resultats relatius al nombre docurrncies en relaci als
fitxers. Ens plantegem a continuaci de determinar lexistncia dalgun tipus de relaci
entre la freqncia daparici de les nocions extretes dels dos corpus textuals i el grau de
variaci denominativa que presenten. Partim de la hiptesi de treball segons la qual a un
major nombre docurrncies li hauria de correspondre un major grau de variaci
denominativa, hiptesi que reposa sobre raonaments de diverses naturaleses
(discursives, cognitives, lingstiques i pragmtiques) per tamb en el fet que com ms
vegades sha de denominar una noci, ms fcil s que aparegui la variaci
denominativa.
Per confirmar o falsar aquesta hiptesi hem elaborat la taula segent que posa en relaci
el nombre docurrncies amb la quantitat de denominacions utilitzades per a una mateixa
noci. La taula recull en nombres absoluts la quantitat de nocions (sobre un total de 452
nocions a DIVUL i 633 a ESPEC) que apareixen a cadascun dels dos fitxers per a cada
relaci possible entre nombre docurrncies i nombre de denominacions (la primera xifra
fa referncia al fitxer DIVUL i la segona al fitxer ESPEC).
1 den
1 oc
2 oc
3 oc
4 oc
5 oc
6 oc
7 oc
8 oc
9 oc
10 oc
11 oc
12 oc
13 oc
14 oc
15 oc
16 oc
17 oc
85 / 206
34 / 68
17 / 43
15 / 21
7 / 16
6/4
6/3
5/7
3/1
5/3
2/1
4/2
1/3
1/1
2/1
0/1
2 den
46 / 64
27 / 38
19 / 17
12 / 14
7 / 13
3/8
9/2
3/3
1/5
3/3
2/0
3/2
3/3
1/0
2/3
1/0
3 den
14 / 6
5/5
5/5
8/4
9/0
2/5
3/0
3/0
3/0
1/1
1/1
2/0
3/0
1/1
0/1
4 den
3/2
2/1
1/4
1/1
1/1
1/0
2/0
0/1
5 den
1/1
0/1
1/2
1/2
1/0
1/0
0/1
6 den 7 den 8 den 12 den
14 den
1/0
1/0
1/0
0/1
1/0
1/1
0/1
0/1
0/1
192
En fer aquesta afirmaci hem de recordar una vegada ms que pel criteri de freqncia conceptual
noms es van mantenir les nocions amb freqncia superior a 1 i que amb aquest criteri es va desestimar
un nombre superior de nocions a ESPEC que a DIVUL.
254

____________________________________________________________________________________
0/2
18 oc
1/0
0/1
0/1
19 oc
4/3
5/7
5/4
7/4
20 oc
Total 198 / 386 147/183 65 / 34 19 / 16
1/0
4/1
10 / 9
5/1
8/1
0/1
1/1
1/1
1/2
1/0
1/0
2/1
1/0
1/0
Taula 42193. Nombres absoluts docurrncies per als diversos grups denominatius en els
dos fitxers.
Les caselles ombrejades sn caselles impossibles perqu el nombre docurrncies ha de
ser igual o superior al nombre de denominacions (per a quatre ocurrncies, per exemple,
no podem tenir mai cinc denominacions), i perqu la casella duna ocurrncia / una
denominaci ha destar necessriament buida pel criteri de freqncia conceptual.
A partir daquesta taula, en qu s difcil percebre resultats i conclusions, hem elaborat
altres taules parcials que permeten focalitzar els resultats segons el total de nocions
(apartat 5.3.3.1), segons el nombre docurrncies (apartat 5.3.3.2) i segons el nombre de
denominacions (apartat 5.3.3.3).
193
Els grups de 9, 10, 11 i 13 denominacions no apareixen a la taula perqu no nhem documentat cap cas.
255

____________________________________________________________________________________
5.3.3.1 Anlisi sobre el total de nocions

Una primera observaci de la taula anterior deixa entreveure resultats suggeridors: duna
banda, es fa evident una concentraci molt important dtems en les caselles
corresponents a poques ocurrncies i poques denominacions; de fet, si de les 147
caselles possibles de la taula seleccionem les 14 caselles (amb un ombrejat ms fosc)
corresponents als grups d1, 2 o 3 denominacions i noms fins a sis ocurrncies, veiem
que ja shan distribut el 66.59% de les nocions de DIVUL i el 82.14% de les dESPEC.
Daltra banda, sobserven diferncies numricament importants en els dos fitxers. En
lanlisi daquestes xifres, per, cal tenir en compte que el nombre de nocions dambds
fitxers s fora desigual. La taula segent t en compte tamb aquesta variable (tots els
percentatges shan calculat sobre el total de nocions de cada fitxer; la columna de
lesquerra, en negreta, ens dna la suma de cada fila).
2 oc
D: 28.97%
E: 42.65%
3 oc
D: 16.58%
E: 17.64%
4 oc
D: 9.72%
E: 10.56%
5 oc
D: 7.72%
E: 6.6%
6 oc
D: 5.06%
E: 5.98%
7 oc
D: 4.41%
E: 2.35%
8 oc
D: 4.19%
E: 2.02%
9 oc
D: 2.75%
E: 1.57%
10 oc
D: 1.76%
E: 0.93%
11 oc
D: 2.86%
E: 0.94%
12 oc
D: 1.32%
E: 0.6%
13 oc
D: 1.98%
E: 0.92%
14 oc
D: 1.54%
1 den
2 den
3 den
4 den
5 den
18.8%
32.54%
10.17%
10.11%
7.52%
10.70%
5.97%
6%
3.09%
0.94%
3.76%
6.79%
4.2%
2.68%
1.10%
0.78%
0.66%
0.31%
3.31%
3.31%
2.65%
2.21%
1.10%
0.78%
0.44%
0.15%
0.22%
0.15%
1.54%
2.52%
1.54%
2.05%
1.76%
0.63%
0.22%
0.63%
0.15%
1.32%
0.63%
0.66%
1.26%
1.99%
0.22%
0.15%
0.22%
0.31%
1.32%
0.47%
1.99%
0.31%
0.44%
0.78%
0.22%
0.15%
0.22%
0.31%
1.10%
1.10%
0.66%
0.47%
0.66%
0.22%
0.22%
0.66%
0.15%
0.22%
0.78%
0.66%
1.10%
0.47%
0.66%
0.47%
0.66%
0.44%
0.44%
0.15%
0.44%
0.22%
0.15%
0.15%
0.88%
0.31%
0.66%
0.31%
0.22%
0.15%
0.22%
0.66%
0.44%
6 den
7 den
8 den
12 den
14 den
0.22%
0.22%
0.22%
0.15%
0.22%
0.15%
0.22%
256

____________________________________________________________________________________
E: 0.94%
15 oc
D: 1.32%
E: 0.45%
16 oc
D: 1.1%
E: 0.77%
17 oc
D: 0.22%
E: 0.6%
18 oc
D:
E: 0.31%
19 oc
D: 0.66%
E: 0.30%
20 oc
D: 7.26%
E: 3.43%
Totals
D: 100%
E: 100%
0.47%
0.47%
0.22%
0.15%
0.22%
0.44%
0.15%
0.44%
0.47%
0.66%
0.22%
0.15%
0.15%
0.22%
0.15%
0.22%
0.15%
0.15%
0.15%
0.15%
0.31%
0.22%
0.22%
0.22%
0.15%
0.15%
0.88%
0.47%
1.10%
1.10%
1.10%
0.63%
1.54%
0.63%
0.88%
0.15%
1.10%
0.15%
0.22%
0.15%
0.22%
0.22%
0.15%
43.51%
60.84%
32.46%
28.84%
14.32% 4.18%
5.29% 2.47%
2.2%
1.37%
1.76%
0.15%
0.22%
0.15%
0.22%
0.30%
0.44%
0.15%
0.22%
Taula 43. Percentatges de nocions segons el nombre docurrncies, el nombre de

denominacions i el fitxer.
Volem comenar lanlisi de les dades de la taula destacant lelevat nombre de caselles
en blanc, s a dir, combinacions docurrncies i denominacions que no shan donat, a
banda dels casos impossibles que apareixen ombrejats. Aquests casos en blanc
augmenten a mesura que ens aproximem a les caselles impossibles, si b noms s una
tendncia. Sn una excepci a aquesta tendncia els resultats relatius a la freqncia
mxima (20 ocurrncies), perqu hi concorren, com ja hem explicat, ms combinacions
possibles en relaci al nombre docurrncies.
La relaci entre el grau de variaci denominativa i el nombre docurrncies s evident i
necessria en un sentit: noms podem trobar un nombre elevat de denominacions si hi ha
un nombre igual o superior docurrncies. La taula anterior illustra a primera vista com,
efectivament, es dibuixa una lnia diagonal descendent ja que les caselles de nocions
amb ms denominacions es va omplint a mesura que descendim en la taula, s a dir, a
mesura que sincrementa el nombre docurrncies. Aquesta tendncia s clara fins a la
fila de les sis ocurrncies i es desdibuixa a partir daquest nivell a causa de lelevat
nombre de possibilitats i el baix nombre de casos. Creiem que lanlisi de la relaci
entre les tres variables corresponents al grau de variaci denominativa, la freqncia
daparici i el grau despecialitzaci seria especialment rellevant en corpus de
dimensions molt superiors als nostres. En la nostra anlisi pretenem noms arribar a
reconixer tendncies.
257

____________________________________________________________________________________
La part inferior de la taula ens ofereix alguns exemples que ens portarien a confirmar
lexistncia duna relaci entre la freqncia daparici de les nocions i el grau de VD
que presenten, per sempre matisant que aquesta relaci no s necessria. A la taula
segent hem recollit les diferents nocions amb 19 ocurrncies del fitxer DIVUL i les
diferents nocions amb 17 ocurrncies del fitxer ESPEC194. Observem que, efectivament,
a un nombre elevat docurrncies li pot correspondre un nombre elevat de
denominacions (fins a 12 denominacions en tots dos fitxers) per tamb pot
correspondre-li un nombre mnim de denominacions. A ms, en tots dos fitxers trobem
situacions intermdies quant al grau de variaci denominativa i aix demostra que a un
nombre elevat docurrncies no li ha de correspondre necessriament un nombre elevat
de denominacions i que, per tant, la relaci entre freqncia daparici i grau de VD no
s directa.
DIVUL
ESPEC
1 denominaci
econmic -a, 19
1 denominaci
aire, 17
5 denominacions
gesti de residus, 10
gesti dels residus, 3
gesti de les escombraries, 3
gesti dels residus urbans, 2
gesti de les deixalles, 1
3 denominacions
incineraci, 14
incineraci de residus, 2
incineraci de les deixalles, 1
12 denominacions
impacte ambiental, 5
impacte, 3
efecte, 2
afecci ambiental, 1
impacte al medi, 1
impacte mediambiental, 1
efecte ecolgic, 1
efecte ambiental, 1
dany al medi ambient, 1
dany sobre el medi ambient, 1
dany, 1
efecte residual, 1
4 denominacions
abocament, 14
abocament de residus, 1
deposici dels residus, 1
abocament antropognic, 1
12 denominacions
planta, 4
planta incineradora de residus, 2
planta incineradora, 2
forn d'incineraci de residus slids urbans, 1
planta incineradora de residus slids urbans, 1
planta d'incineraci de residus urbans, 1
planta d'incineraci, 1
incineradora, 1
installaci d'incineraci de residus slids urbans, 1
installaci d'incineraci, 1
installaci d'incineraci de residus en massa, 1
installaci d'incineraci de residus municipals, 1
Taula 44. Exemples de nocions amb elevada freqncia daparici.

194
Pretenem observar els exemples de 19 ocurrncies en tots dos fitxers, per en el fitxer ESPEC noms
hi ha dos casos (i de 18 no nhi ha cap). Per aquesta ra hem pres els exemples de 17 ocurrncies per al
fitxer ESPEC.
258

____________________________________________________________________________________
Com es pot veure a la taula, en qu hem fet constar el nombre docurrncies de cada
denominaci, la situaci s duna gran heterogenetat: a ESPEC trobem que per a les
nocions de tres i quatre denominacions hi ha una denominaci que apareix amb una
freqncia molt destacada (en un cas, 14 ocurrncies dabocament i, en laltre,
dincineraci) i, en canvi, lexemple de 12 denominacions ofereix una gran varietat de
denominacions poc freqents (la denominaci ms freqent, lescurament discursiu
planta, apareix noms quatre vegades). Aquest ltim exemple indica que no hi ha una
denominaci fixada per a aquesta noci o que, si hi s, no hi ha cap necessitat o inters
per utilitzar-la preferentment. Els exemples de DIVUL ofereixen una situaci semblant
per amb uns marges ms moderats.
5.3.3.2 Anlisi sobre el nombre docurrncies
Presentem a continuaci dues taules parcials que ens permetran una interpretaci ms
acurada dels resultats. En les taules 45 i 46 fem constar, per a cada fitxer, el nombre de
nocions per a cada relaci entre ocurrncies i denominacions. En aquestes dues taules,
els percentatges shan calculat sobre el nombre docurrncies i la lectura sha de fer
horitzontalment: aix podem veure, per exemple, que a DIVUL, el 45.3% de les nocions
que hem documentat tres vegades en els textos apareix amb una sola denominaci; el
36% amb dues i la resta, el 18.6%, amb tres denominacions. Amb aix, podem, duna
banda, comparar dins de cada fitxer les distribucions percentuals entre els diferents
nombres docurrncies i, de laltra, fer comparacions entre les dades del mateix nombre
docurrncies dels dos fitxers.
2 oc
3 oc
4 oc
5 oc
6 oc
7 oc
8 oc
9 oc
10 oc
11 oc
12 oc
13 oc
1den
85
(64.8%)
34
(45.3%)
17
(38.6%)
15
(42.8%)
7
(30.4%)
6
(30%)
6
(31.5%)
5
(35.7%)
3
(37.5%)
5
(38.4%)
2
(33.3%)
4
2 den
46
(35.1%)
27
(36%)
19
(43.1%)
12
(34.2%)
7
(30.4%)
3
(15%)
9
(47.3%)
3
(21.4%)
1
(12.5%)
3
(23%)
2
(33.3%)
3
3 den
14
(18.6%)
5
(11.3%)
5
(14.2%)
8
(34.7%)
9
(45%)
2
(10.5%)
3
(21.4%)
3
(37.5%)
3
(23%)
1
(16.6%)
1
4 den
3
(6.8%)
2
(5.7%)
1
(4.3%)
1
(5%)
1
(5.2%)
1
(7.1%)
5 den
6 den
7 den
8 den
12 den
14 den
1
(2.8%)
1
(5%)
1
(5.2%)
1
(7.1%)
1
(12.5%)
1
(7.1%)
2
(15.3%)
1
(16.6%)
1
259

____________________________________________________________________________________
(44.4%)
14 oc 1
(14.2%)
15 oc 1
(16.6%)
16 oc 2
(40%)
17 oc
18 oc
19 oc 1
(33.3%)
20 oc 4
(12.1%)
(33.3%)
3
(42.8%)
1
(16.6%)
2
(40%)
1
(100%)
5
(15.1%)
(11.1%)
2
(28.7%)
3
(50%)
1
(20%)
5
(15.1%)
(11.1%)
1
(14.2%)
1
(16.6%)
7
(21.2%)
1
(33.3%)
4
(12.1%)
5
(15.1%)
1
(3%)
1
(33.3%)
1
(3%)
1
(3%)
Taula 45. Fitxer DIVUL: nombre de nocions per a cada relaci entre ocurrncies i
denominacions i percentatges sobre el nombre de casos amb el mateix nombre docurrncies.
2 oc
3 oc
4 oc
5 oc
6 oc
7 oc
8 oc
9 oc
10 oc
11 oc
12 oc
13 oc
14 oc
15 oc
16 oc
17 oc
18 oc
1 den
206
(76.3%)
68
(60.7%)
43
(64.2%)
21
(50%)
16
(42.1%)
4
(86.6%)
3
(23%)
7
(70%)
1
(16.6%)
3
(50%)
1
(25%)
2
(33.3%)
3
(50%)
1
(33.3%)
1
(20%)
1
(25%)
2
(100%)
19 oc
20 oc 3
(13.6%)
2 den
64
(23.7%)
38
(33.9%)
17
(25.3%)
14
(33.3%)
13
(34.2%)
8
(53.3%)
2
(15.3%)
3
(30%)
5
(83.3%)
3
(50%)
2
(33.3%)
3
(50%)
3 den
6
(5.3%)
5
(7.4%)
5
(11.9%)
4
(10.5%)
5
(38.4%)
1
(25%)
1
(16.6%)
4 den
5 den
2
(2.9%)
1
(2.4%)
4
(10.5%)
1
(6.6%)
1
(7.7%)
1
(2.4%)
1
(2.6%)
2
(13.3%)
2
(15.3%)
1
(25%)
1
(25%)
1
(50%)
7
(31.8%)
7 den
8 den
12 den
1
(16.6%)
1
(33.3%)
3
(60%)
6 den
1
(20%)
1
(25%)
1
(25%)
1
(50%)
4
(18.1%)
4
(18.1%)
1
(33.3%)
1
(25%)
1
(4.5%)
1
(4.5%)
1
(4.5%)
1
(4.5%)
Taula 46. Fitxer ESPEC: nombre de nocions per a cada relaci entre ocurrncies i
denominacions i percentatges sobre el nombre de casos amb el mateix nombre docurrncies.
260

____________________________________________________________________________________
Cal tenir molt en compte que les afirmacions que puguem exposar amb lanlisi
daquestes taules sn relatives perqu a partir dun nmero docurrncies determinat
(que podrem establir en 9 ocurrncies en el fitxer DIVUL i en 7 en el fitxer ESPEC), les
quantitats sn molt baixes, tant en percentatges com en xifres absolutes. En ambds
casos, les nocions recollides a partir daquest nombre docurrncies no representen mai
el 3% dels totals. Pensem, per, que aix no invalida els comentaris segents.
Hem partit de la hiptesi que a mesura que augmenta el nombre docurrncies duna
noci hauria daugmentar tamb el nombre de denominacions utilitzades per referir-se a
aquell concepte. Si aquesta relaci entre nombre docurrncies i nombre de
denominacions fos directament proporcional caldria esperar dos resultats associats: el
primer, una disminuci progressiva del percentatge de nocions duna sola denominaci a
mesura que augmenta el nombre docurrncies; el segon, un augment considerable dels
percentatges de tres o ms denominacions quan el nombre docurrncies sigui alt.
Observem a la taula 45 que en la columna duna sola denominaci del fitxer DIVUL no
es compleix el que espervem. S que es redueix el percentatge duna manera
remarcable, gaireb en 20 punts, quan passem de dues a tres ocurrncies. Per aquesta
disminuci no s progressiva a partir daqu. Els valors percentuals daquest primera
columna oscillen per a cada nombre docurrncies entre el 30 i el 45% amb dues
niques excepcions (14 i 15 ocurrncies, quan, en valors absoluts i percentuals sobre el
total, ja representen porcions molt poc significatives). En les columnes de quatre o ms
denominacions tampoc es pot advertir un creixement del nombre de nocions a mesura
que augmenta el nombre docurrncies. Els resultats de les columnes de dues i tres
denominacions sn les ms difcils dexplicar. Duna banda, sn percentualment
importants (no baixen mai de representar el 10% en qualsevol nombre docurrncies) i,
de laltra, tampoc observem que segueixin cap distribuci determinada.
En el fitxer ESPEC (taula 46), els resultats no coincideixen totalment amb el que acabem
de veure en el fitxer DIVUL. A la columna duna sola denominaci sadverteix que el
percentatge que representen sobre el total de cada fila, s a dir la distribuci en funci
del nombre de denominacions, va minvant a mesura que augmenta el nombre
docurrncies (amb excepcions). En el cas de les altres columnes, per exemple la de tres
denominacions, tamb sadverteix ms fcilment que en el fitxer DIVUL una tendncia
a representar un percentatge cada cop ms important com ms ocurrncies hi ha. En
qualsevol cas per, estem parlant de xifres molt petites: en alguns casos, un sol tem pot
representar el 25, el 33 o el 50% del total de la fila.
261

____________________________________________________________________________________
Els exemples de 20 ocurrncies ofereixen uns resultats que no podem obviar. Com ja
hem dit, en aquest bloc hi convergeixen diferents situacions (tant casos en qu la suma
de les diverses ocurrncies de les diverses denominacions dna realment 20, com casos
en qu una de les denominacions ja tenia 20 o ms de 20 ocurrncies, com casos de
nocions amb diverses denominacions de 20 o ms de 20 ocurrncies cada denominaci)
ra per la qual t aquesta importncia numrica.
Observem en el fitxer DIVUL que hi ha una dispersi fora homognia de nocions entre
1 i 6 denominacions. s a dir, quan una noci t una elevada freqncia daparici la
forma de referir-shi ha estat bastant regularment distribuda entre una sola denominaci
com amb dues, tres, quatre, cinc o sis. En el fitxer ESPEC podem trobar un resultat
similar per ms curt a nivell de denominacions utilitzades. A partir de les 5
denominacions ja considerem que es tracta de casos particulars. Una vegada ms,
lanlisi de les dades ens porta a la conclusi que en el fitxer ESPEC hi ha una major
concentraci de les nocions en poques denominacions.
Els resultats obtinguts en aquesta fila de 20 ocurrncies ens permet suggerir una
correcci a la hiptesi de partida daquest apartat: la hiptesi segons la qual a un major
nombre docurrncies li correspon un major grau de variaci denominativa s defensable
noms per a nocions que presenten una freqncia daparici suficientment elevada.
5.3.3.3 Anlisi sobre el nombre de denominacions

Amb les dades que hem presentat en les taules anteriors podem analitzar com es
distribueixen les denominacions per a cada nombre concret docurrncies. Amb el
cmput vertical dels percentatges obtenim la distribuci docurrncies per a cada
nombre concret de denominacions, com podem veure a les taules segents:
2 oc
3 oc
4 oc
5 oc
6 oc
7 oc
8 oc
1den
85
(42.9%)
34
(17.1%)
17
(8.5%)
15
(7.5%)
7
(3.5%)
6
(3%)
6
2 den
46
(31.2%)
27
(18.3%)
19
(12.9%)
12
(8.1%)
7
(4.7%)
3
(2%)
9
3 den
4 den
14
(21.5%)
5
(7.6%)
5
(7.6%)
8
(12.3%)
9
(13.8%)
2
3
(15.7%)
2
(10.5%)
1
(5.2%)
1
(5.2%)
1
5 den
6 den
7 den
8 den
12 den
14 den
1
(10%)
1
(10%)
1
262

____________________________________________________________________________________
9 oc
10 oc
11 oc
12 oc
13 oc
14 oc
15 oc
16 oc
(3%)
5
(2.5%)
3
(1.5%)
5
(2.5%)
2
(1%)
4
(2%)
1
(0.5%)
1
(0.5%)
2
(1%)
17 oc
18 oc
19 oc 1
(0.5%)
20 oc 4
(2%)
(6.1%)
3
(2%)
1
(0.6%)
3
(2%)
2
(1.3%)
3
(2%)
3
(2%)
1
(0.6%)
2
(1.3%)
1
(0.6%)
5
(3.4%)
(3%)
3
(4.6%)
3
(4.6%)
3
(4.6%)
1
(1.5%)
1
(1.5%)
2
(3%)
3
(4.6%)
1
(1.5%)
5
(7.6%)
(5.2%)
1
(5.2%)
(10%)
1
(10%)
1
(10%)
1
(12.5%)
2
(10.5%)
1
(12.5%)
1
(12.5%)
1
(100%)
1
(5.2%)
7
(36.8%)
1
(10%)
4
(40%)
1
(50%)
1
1
(100%) (50%)
5
(62.5%)
1
(100%)
Taula 47. Fitxer DIVUL: nombre de nocions per a cada relaci entre ocurrncies i
denominacions i percentatge sobre el nombre de casos amb el mateix nombre de denominacions.
2 oc
3 oc
4 oc
5 oc
6 oc
7 oc
8 oc
9 oc
10 oc
11 oc
12 oc
13 oc
14 oc
15 oc
16 oc
17 oc
1 den
206
(53.3%)
68
(17.6%)
43
(11.1%)
21
(5.4%)
16
(4.1%)
4
(1%)
3
(0.7%)
7
(1.8%)
1
(0.2%)
3
(0.7%)
1
(0.2%)
2
(0.5%)
3
(0.7%)
1
(0.2%)
1
(0.2%)
1
(0.2%)
2 den
64
(34.9%)
38
(20.7%)
17
(9.2%)
14
(7.6%)
13
(7.1%)
8
(4.3%)
2
(1.1%)
3
(1.6%)
5
(2.7%)
3
(1.6%)
2
(1.1%)
3
(1.6%)
3 den
6
(17.6%)
5
(14.7%)
5
(14.7%)
4
(11.7%)
5
(14.7%)
1
(2.9%)
1 (2.9%)
4 den
5 den
2
(12.5%)
1
(6.25%)
4
(25%)
1
(6.25%)
1
(6.25%)
1
(11.1%)
1
(11.1%)
2
(22.2%)
2
(22.2%)
1
(6.25%)
1
(11.1%)
1
(2.9%)
1
(2.9%)
7 den
8 den
12 den
1
(50%)
1
(6.25%)
3
(1.6%)
6 den
1
(6.25%)
1
(11.1%)
1
(100%)
263

____________________________________________________________________________________
18 oc 2
(0.5%)
19 oc
20 oc 3
(0.7%)
1
(0.5%)
7
(3.8%)
1 (2.9%)
4
(11.7%)
4
(25%)
1
(11.1%)
1
(100%)
1
(100%)
1
(50%)
Taula 48. Fitxer ESPEC: nombre de nocions per a cada relaci entre ocurrncies i
denominacions i percentatge sobre el nombre de casos amb el mateix nombre de denominacions.
Malgrat que, com abans, hi ha fora caselles que es desvien duna norma general, podem
fer algunes observacions interessants a partir de totes dues taules. Si ens situem en el
fitxer DIVUL (taula 47) podem perfilar lobservaci ja esmentada sobre la concentraci
dtems en les caselles de poques ocurrncies i poques denominacions. A les primeres
columnes, duna a tres denominacions, els percentatges de les primeres files (s a dir,
poques ocurrncies) sn molt superiors que a les ltimes (moltes ocurrncies). A mesura
que augmenten les denominacions, la distribuci s ms homognia. Sn pocs casos i,
per tant, menys significatius, per a les columnes de quatre, cinc i sis denominacions la
mxima concentraci de nocions es dna en la fila de 20 ocurrncies, i la resta queda
repartit molt ms homogniament. s interessant destacar que el percentatge de nocions
que trobem en la fila de 20 ocurrncies o ms no deixa daugmentar a mesura que shan
utilitzat ms denominacions per referir-shi. Dit duna altra manera; com s lgic, a
mesura que augmenta el nombre de denominacions utilitzades, el percentatge que
representen les nocions de 20 ocurrncies o ms s ms important.
Tamb es pot mirar la importncia relativa que tenen, dins de cada columna, les caselles
que representen la combinaci mnima docurrncies i denominacions (1 denominaci /
2 ocurrncies, 2 denominacions / 2 ocurrncies, 3 denominacions / 3 ocurrncies, etc.).
En ambds fitxers, els valors percentuals daquestes caselles dins de la seves columnes
cada cop s menor.
Una cosa molt semblant observem en el fitxer ESPEC: si b aquesta mxima
concentraci dtems en la fila de 20 ocurrncies no s tan pronunciada (encara que
representi percentatges cada cop ms importants a mesura que anem augmentant el
nombre de denominacions utilitzades per a una noci determinada) s que sobserva una
distribuci ms homognia dtems a les columnes de quatre i cinc denominacions. Si
fem aquesta comparaci entre fitxers cal recordar que en xifres absolutes s ms difcil
observar aquestes diferncies per que a la taula 42 hem vist que percentualment sobre
el global de nocions recollides a un i altre fitxer, s molt ms important la porci de
nocions representades per tres o ms denominacions a DIVUL que a ESPEC.
264

____________________________________________________________________________________

En aquest captol shan confirmat les dues hiptesis de partida. Efectivament, lanlisi
de les dades demostra que en els textos ms especialitzats la VD s un fenomen menys
freqent que en els textos especialitzats, tant perqu hi ha un nombre menor de nocions
representades per ms duna denominaci, com perqu els grups polidenominatius
presenten un nombre inferior de denominacions diferents.
En el segon bloc daquest captol hem comprovat que la coincidncia nocional entre els
dos fitxers s molt baixa i que, quan es dna, la coincidncia denominativa s elevada,
encara que la coincidncia sigui parcial. Hem observat que la coincidncia denominativa
absoluta entre fitxers noms apareix quan la variaci denominativa s poc important (s
a dir, en casos duna sola denominaci o de dues com a mxim) i que, en canvi, la
coincidncia denominativa parcial s molt ms freqent: sovint coincideixen noms
algunes formes denominatives per a una noci (majoritriament, les denominacions de
DIVUL recullen les dESPEC i nincorporen daltres).
Hem observat tamb que les variables relatives al tipus de denominaci i a la freqncia
daparici influeixen en la VD i presenten contrastos en els dos fitxers. Quant al tipus de
denominaci, hem vist que les unitats polilxiques tendeixen ms a la variaci, perqu
en els sintagmes hi ha una diversitat de canvis parcials molt ms elevada que en les
unitats monolxiques: reduccions, siglacions, canvis lxics noms en la base o noms en
lextensi del sintagma, etc. s possible tamb que en les unitats monolxiques hi hagi
una necessitat menor de variaci que en les polilxiques. El resultat s que,
proporcionalment, les unitats monolxiques tenen una major presncia en les nocions
monodenominatives que no pas en les nocions polidenominatives.
Lanlisi de la freqncia daparici de les unitats denominatives ens ha demostrat que
els textos ms especialitzats sn ms densos conceptualment que els textos menys
especialitzats. I lanlisi de les tres variables (grau de variaci denominativa, freqncia
daparici i grau despecialitzaci) ens ha perms veure que destaquen en tots dos fitxers
els percentatges daquelles nocions que shan documentat poques vegades i,
evidentment, amb poques denominacions. En el corpus de textos ms especialitzats,
aquesta concentraci en poques ocurrncies i poques denominacions s ms acusat que
en el corpus de textos menys especialitzats. El percentatge de nocions que han estat
recollides 20 vegades o ms a DIVUL duplica el percentatge dESPEC.
265

____________________________________________________________________________________
Encara que treballem amb xifres absolutes baixes a partir dun nombre docurrncies i
denominacions determinats, estem en condicions de defensar, com a mnim, que a
mesura que shan utilitzat ms denominacions per a les nocions, hi ha una dispersi ms
homognia del nombre docurrncies. La relaci inversa, que constitua una hiptesi de
partida (a major nombre docurrncies, ms denominacions), s ms difcil de defensar,
per tamb de negar. Les dades obtingudes a les taules per a les files de 20 ocurrncies
ens suggereixen que si moltes nocions haguessin estat ms freqents en els textos,
trobarem uns percentatges importants de moltes denominacions, per sempre dins duns
lmits.
266

____________________________________________________________________________________
CAPTOL 6. CLASSIFICACI FORMAL I GRAU

DESPECIALITZACI
En aquest segon captol de resultats ens proposem de verificar la bondat de la primera
hiptesi qualitativa sobre la variaci denominativa i el grau despecialitzaci dels textos:
els tipus de variaci denominativa predominants difereixen segons el grau
despecialitzaci dels textos.
Per abordar aquesta hiptesi s necessria una classificaci dels diferents tipus de VD;
presentem la nostra prpia proposta de classificaci i analitzem els resultats obtinguts en
els apartats 6.3, 6.4 i 6.5. Abans, en lapartat 6.2, presentem alguns aspectes
metodolgics rellevants.
267

____________________________________________________________________________________
6.1 Introducci
Una classificaci s una eina metodolgica que resulta determinant per a lanlisi dun
fenomen. Com a eines metodolgiques, les classificacions no sn niques sin que es
poden plantejar de maneres diverses, segons lobjectiu que es persegueix. En aquest
sentit, lelaboraci duna eina daquest tipus ja t, per se, un valor metodolgic que
augmenta a mesura que sincrementa la seva capacitat explicativa i danlisi.
Abans de dissenyar la nostra prpia classificaci hem revisat les classificacions de
sinnims existents en terminologia (vegeu el captol 3) i nhem seleccionat els aspectes
que ens han semblat ms interessants. Totes ens han servit, per cap de les diferents
classificacions revisades s del tot satisfactria per a les dades que analitzem en aquest
treball, i tampoc per als objectius proposats: classificar exhaustivament tots els casos de
VD des dun punt de vista formal i desprs des dun punt de vista semntic, evitant
sempre la confusi daquests dos parmetres. Aix doncs, a continuaci presentem i
apliquem la nostra prpia proposta de classificaci. Abans, per, fem constar els criteris
metodolgics amb qu lhem elaborat.
268

____________________________________________________________________________________
6.2 Aspectes metodolgics

Per poder classificar les divergncies formals que presenten les diferents denominacions
per a una mateixa noci ens ha calgut reduir tots els grups denominatius a parelles.
Aquesta decisi metodolgica sha pres desprs dassajar altres possibilitats, com
estudiar els grups en forma de xarxes, intentant establir patrons destructures
denominatives. Aquesta alternativa suposava en molts casos prioritzar una o diverses
denominacions per damunt de les altres i aix es contradiu amb els plantejaments terics
daquest treball. El tractament per parelles denominatives ens ha semblat el ms adequat
per als objectius del treball.
Noms els grups bidenominatius, que representen un 57.87% de les nocions
representades per ms duna denominaci del fitxer DIVUL i un 74.08% del fitxer
ESPEC es classifiquen directament ja que sn parelles i noms cal establir el canvi o els
canvis formals que separen una denominaci i laltra.
Per fer la reducci dels grups polidenominatius a parelles hi ha diferents opcions
metodolgiques:
opci 1: fer parelles a partir duna forma prioritzada (amb criteris com la
freqncia, les obres especialitzades, lopini dels especialistes, entre daltres) i
totes les altres denominacions respecte daquesta primera;
opci 2: establir totes les parelles possibles contrastant totes les denominacions
entre elles;
opci 3: fer parelles amb criteris especfics per a cada grup denominatiu, segons
les caracterstiques de les diferents denominacions;
opci 4: posar totes les denominacions dun grup en relaci directa o indirecta
amb el nombre mnim de parelles dins de cada grup i establir les parelles que
sexpliquen a partir de menys canvis formals.
Hem descartat lopci 1 perqu resulta poc explicativa, ja que implica, duna banda, unir
sistemticament denominacions que poden no tenir cap punt en contacte (ni formalment,
ni semnticament, ni pragmticament) i, de laltra, prioritzar, tamb sistemticament,
una denominaci respecte de les altres a partir de criteris aliens a ls (ja que el criteri de
freqncia normalment s insuficient).
269

____________________________________________________________________________________
Lopci 2, definitivament la ms senzilla i objectiva daplicar, resulta encara menys

explicativa que lopci anterior, ja que ens obliga a explicar el canvi formal entre unitats
que sovint no mantenen cap relaci, ra per la qual tamb es descarta.
Lopci 3 s la ms explicativa ja que s la que permet donar compte de les relacions
amb ms flexibilitat, sense criteris rgids i sense nombres mnims ni mxims de parelles
per a cada grup. Es descarta, per, perqu la flexibilitat se situa, en aquest cas, massa
prxima a la subjectivitat.
Hem seleccionat lopci 4 perqu s una opci explicativa (tot i que no s la ms
explicativa de les opcions que hem vist), sistemtica i econmica al mateix temps. Per
posar en relaci directa o indirecta totes les denominacions dun mateix grup hem
establert el nombre exacte de parelles necessries en cada situaci: els grups de dues
denominacions es relacionen automticament amb una sola parella; en els grups de tres
denominacions cal establir, de les tres combinacions possibles, dues parelles per
relacionar els tres elements; en els grups de quatre denominacions cal establir, de les sis
combinacions possibles, tres parelles per relacionar directament o indirectament tots els
elements, i aix successivament.
Un centenar dels grups polidenominatius tenen tres denominacions (65 a DIVUL i 34 a
ESPEC). A la taula segent oferim uns quants exemples de lestabliment de parelles: a la
columna de lesquerra hi consten les denominacions de partida i a la dreta les parelles
establertes i, entre parntesis, la parella desestimada. Com es pot veure, la parella que
sha deixat de banda presenta una distncia denominativa superior a les parelles
establertes, ja que presenta menys lexemes comuns i/o ms lexemes diferents.
Grup denominatiu
abocament controlat
abocament controlat de residus
rebliment controlat
acer inox.
acer inoxidable
inoxidable
cid sulfric
sulfric
SO4H2
emissi
emissi gasosa
emissi de gasos
compostatge
procs
Parelles
abocament controlat de residus, abocament controlat
abocament controlat, rebliment controlat
(abocament controlat de residus, rebliment controlat)
acer inox., acer inoxidable
acer inoxidable, inoxidable
(acer inox., inoxidable)
cid sulfric, sulfric
cid sulfric, SO4H2
(sulfric, SO4H2 )
emissi, emissi gasosa
emissi gasosa, emissi de gasos
(emissi, emissi de gasos)
compostatge, procs de compostatge
procs, procs de compostatge
270

____________________________________________________________________________________
procs de compostatge
acumulaci
acumulaci de residus
amuntegament de deixalles
aprofitar
reaprofitar
revaloritzar
assistent ecolgic
drapaire
ecoassitent
(procs, compostatge)
acumulaci, acumulaci de residus
acumulaci de residus, amuntegament de deixalles
(acumulaci, amuntegament de deixalles)
aprofitar, reaprofitar
revaloritzar, reaprofitar
(revaloritzar, aprofitar)
assistent ecolgic, ecoassitent
drapaire, ecoassitent
(assistent ecolgic, drapaire)
Taula 49. Exemples de lestabliment de parelles en els grups de tres denominacions.

Els exemples de la taula illustren els criteris metodolgics seguits per a la selecci de
les parelles de denominacions:
les formes artificials i les abreviatures sassocien nicament amb la unitat
corresponent
(forma
del
llenguatge
natural
forma
no
abreviada,
respectivament);
les reduccions sassocien amb les unitats no redudes;
quan hi ha una reducci i una reducci de la reducci, sassocien les unitats amb
menys distncia formal;
en els casos en qu hi ha una reducci i dues formes de les quals pot provenir la
forma reduda sexplica primer el canvi entre les dues formes no escurades
(emissi gasosa, emissi de gasos) i desprs la reducci respecte de la forma ms
freqent (emissi, emissi gasosa) i, si sn iguals de freqents, es tria la unitat
que est ms lexicalitzada (preferncia pel sintagma sense article, el que
prioritzen o documenten les obres lexicogrfiques, etc.);
els criteris de freqncia i la consulta a les obres especialitzades i als
especialistes tamb shan tingut en compte per als casos de canvi lxic en qu no
es pot aplicar cap dels criteris anteriors.
En els grups polidenominatius de ms de tres denominacions (42 casos a DIVUL i 30 a
ESPEC) lestabliment de parelles resulta ms complex. Aix com en els grups de tres
denominacions noms es desestima una parella per obtenir les dues parelles mnimes
que relacionin les tres denominacions, en els grups de quatre denominacions cal
seleccionar les tres parelles mnimes sobre les sis parelles possibles, en els grups de cinc
denominacions cal seleccionar-ne quatre sobre les deu possibles, etc.
Els criteris metodolgics aplicats han estat els mateixos que acabem de presentar, per
en alguns casos, les parelles desestimades presenten una distncia formal gaireb
271

____________________________________________________________________________________
equiparable a les parelles seleccionades. En cap cas, per, una parella desestimada
presenta una distncia inferior a una parella seleccionada. A la taula segent en
presentem alguns exemples (a la part superior de cada fila hi consten les parelles
establertes i a la part inferior les desestimades):
Grup denominatiu
avantatge ambiental
avantatge ecolgica
benefici ambiental
efecte ecolgic
assecament
assecatge
assecatge de fang
deshidrataci de fangs
deshidrataci trmica de fangs
aiges
aiges brutes
aiges de la claveguera
aiges de les clavegueres
aiges residuals
aiges residuals urbanes
Parelles establertes i desestimades

avantatge ambiental, avantatge ecolgica
avantatge ambiental, benefici ambiental
efecte ecolgic, avantatge ecolgica
avantatge ambiental, efecte ecolgic
avantatge ecolgica, benefici ambiental
benefici ambiental, efecte ecolgic
assecatge, assecatge de fang
deshidrataci de fangs, assecatge de fang
assecatge, assecament
deshidrataci de fangs, deshidrataci trmica de fangs
deshidrataci de fangs, assecatge
assecatge, deshidrataci trmica de fangs
assecatge de fang, deshidrataci trmica de fangs
assecament, assecatge de fang
deshidrataci trmica de fangs, assecament
deshidrataci de fangs, assecament
aiges, aiges residuals
aiges brutes, aiges residuals
aiges de la claveguera, a.de les clavegueres
aiges residuals, a. residuals urbanes
aiges residuals, aiges de la claveguera
aiges residuals, aiges de les clavegueres
aiges, aiges brutes
aiges, aiges de la claveguera
aiges, aiges de les clavegueres
aiges, aiges residuals urbanes
aiges brutes, aiges de la claveguera
aiges brutes, aiges de les clavegueres
aiges brutes, aiges residuals urbanes
aiges residuals urbanes, aiges de la claveguera
aiges residuals urbanes, aiges de les clavegueres
Taula 50. Exemples de lestabliment de parelles en els grups de ms de tres

denominacions.
El resultat de laplicaci dels criteris s lobtenci final dun conjunt de parelles per a la
classificaci que no inclou altres parelles que tamb haurien estat possibles i que, en
alguns casos, tamb hauria estat interessant destablir i analitzar. Hem preferit, per, el
manteniment de la sistematicitat per sobre de la correcci daquestes mancances i sha
aplicat a tots els grups, independentment del nombre de denominacions.
272

____________________________________________________________________________________
A continuaci presentem un dels grups amb ms denominacions del fitxer DIVUL amb
lobjectiu dillustrar la mecnica en lestabliment de parelles en els casos ms
complexos. El grup est representat per les dotze denominacions que podem veure a la
taula segent, on tamb fem constar les onze parelles mnimes que hem establert:
Denominacions
afecci ambiental
dany
dany sobre el medi ambient
dany al medi ambient
efecte
efecte ambiental
efecte ecolgic
efecte residual
impacte
impacte al medi
impacte ambiental
impacte mediambiental
Parelles
impacte ambiental -- impacte al medi
impacte ambiental -- impacte mediambiental

impacte ambiental -- impacte
impacte ambiental -- dany al medi ambient
dany al medi ambient -- dany sobre el medi ambient

dany al medi ambient -- dany
impacte ambiental -- efecte ambiental
efecte ambiental -- efecte ecolgic
efecte ambiental -- efecte residual
efecte ambiental -- efecte
impacte ambiental -- afecci ambiental
Taula 51. Exemple de lestabliment de parelles en un grup de dotze denominacions.

Per establir les parelles hem partit dimpacte ambiental, la denominaci ms freqent i
ms fixada, i hem relacionat amb aquesta totes les denominacions que comparteixen o
b la base (impacte, impacte al medi i impacte mediambiental), o b lextensi (afecci
ambiental i efecte ambiental). Hem relacionat amb efecte ambiental totes les
denominacions que comparteixen aquesta base sintagmtica (efecte ecolgic, efecte
residual i efecte) que queden, per tant, indirectament relacionades amb la primera
denominaci (impacte ambiental), amb la qual no comparteixen cap lexema. En
absncia de la denominaci dany ambiental, hem relacionat amb impacte ambiental la
forma ms fixada de totes les formades amb dany (dany al medi ambient) i les altres
dues (dany sobre el medi ambient i dany) amb aquesta.
En lannex 3.1 presenten la llista completa de les parelles que shan obtingut per a cada
fitxer (462 a DIVUL i 371 a ESPEC) i que constitueixen la base de la classificaci i de
lanlisi formal i semntica que desenvolupem en aquest captol.
273

____________________________________________________________________________________
6.3 Descripci de la proposta de classificaci formal

La classificaci formal que presentem sestructura en blocs segons el tipus de canvi
lingstic que es produeix:
Bloc I:
Bloc II:
Bloc III:
Bloc IV:
Bloc V:
Canvis grfics
Canvis morfosintctics
Reduccions
Canvis lxics
Diversos canvis complexos
Lltim bloc (Diversos canvis complexos) sexplica per un criteri metodolgic aplicat
per a la classificaci: hem distingit duna banda les parelles que sexpliquen per un sol
canvi, que sn la majoria dels casos i, de laltra, les que sexpliquen per diversos canvis.
Per a laplicaci final daquest criteri hem tingut en compte diversos aspectes que ens
han portat a distingir dos tipus de canvis: canvis simples, els que corresponen al nivell
grfic i morfosintctic, i canvis complexos, els que corresponen al nivell lxic i les reduccions.
Hem classificat les parelles que sexpliquen per un nic canvi simple (reducci de
residus / reducci dels residus) o complex (volum de deixalles / volum de residus), les
que sexpliquen per diversos canvis simples (control dentrades de residus / control
dentrada dels residus) i les que sexpliquen per un canvi complex i un o diversos canvis
simples195 (abocament de residus / deposici dels residus). Aix doncs, les parelles que
divergeixen per ms dun canvi complex han constitut un bloc a part en la classificaci
que hem denominat diversos canvis complexos.
Aix explica, per tant, que el nombre de canvis classificats sigui superior al nombre de
parelles que shavien de classificar inicialment: a DIVUL hem passat de 462 parelles a
476 canvis, i a ESPEC hem passat de 371 parelles a 388 canvis.
1 canvi (simple o complex)

2 canvis
3 canvis
Diversos canvis complexos
Total
DIVUL
casos
%
368
77.31
20
4.20
6
1.26
82
17.22
476
100
ESPEC
casos
%
315
81.18
26
6.70
6
1.54
41
10.56
388
100
Taula 52. Nombre de canvis classificats a cada fitxer.

195
Aquestes parelles apareixen a la classificaci precedides dun 2 o un 3, en funci del nombre de canvis
que shan establert.
274

____________________________________________________________________________________
Els resultats daquesta taula demostren de manera clara que, efectivament, la majoria de
parelles sexpliquen per un sol canvi i que noms una cinquena part sexpliquen per ms
dun canvi. Considerem que el percentatge de parelles que sexpliquen per diversos
canvis complexos s suficient per crear un bloc a part.
A continuaci comentem, exemplifiquem i subdividim els cinc blocs que constitueixen
la nostra proposta de classificaci.
6.3.1 Bloc I. Canvis grfics

En la bibliografia revisada (vegeu el captol 3), la variaci produda per canvis grfics
noms apareix prevista en aquelles classificacions de sinnims que inclouen les variants
denominatives. A Grinev (1993), les variants grfiques, fniques, etc. apareixen
considerades com a variants per criteri lingstic i sn considerades formes amb
sinonmia absoluta. Tamb Faulstich (1998) i Duquet-Picard (1986) recullen la variaci
ortogrfica, i Duchacek (1979) noms la que prov de ladaptaci de manlleus.
Ms enll dels canvis ortogrfics, nosaltres proposem dincloure en el bloc de canvis
grfics altres casos de variaci no prevista en les classificacions analitzades: variaci
entre una unitat i una forma artificial o una abreviaci.
Tipus
1. Terme i forma
artificial
Subtipus
a) Terme i smbol
b) Terme i frmula qumica
c) Terme i altra forma artificial
2. Terme i
d) Terme i sigla
abreviaci
e) Terme i abreviatura
3. Canvi ortogrfic
Exemples
coure / Cu
amonac / NH3
llei de residus industrials de 1983 / llei
6/1983
clorofluorocarboni / CFC
acer inoxidable / acer inox.
esprai / spray
Taula 53. Classificaci: bloc de canvis grfics.

En el grup terme i forma artificial hem recollit la variaci denominativa entre unitats
terminolgiques prpiament dites, del llenguatge natural, i altres unitats formades
normalment per consens i amb recursos aliens al llenguatge natural. Sempre, per, shan
fet parelles entre la unitat artificial i la unitat terminolgica corresponent (amonac /
NH3). En canvi, casos com C / matria orgnica total o b acidesa forta / SO2, en qu la
forma artificial no es correspon amb el terme encara que puguin aparixer usats com a
275

____________________________________________________________________________________
sinnims contextuals, shan considerat en el bloc de diversos canvis. Tamb hem

considerat dins daquest grup els casos en qu lalternana apareix a linterior duna
unitat sintagmtica (concentraci de dixid de sofre, concentraci de SO2). En el grup
terme i abreviaci sha procedit dacord amb aquest mateix criteri196 (matria orgnica
total i MOT).
En lltim grup trobem casos heterogenis que hem agrupat amb letiqueta de canvis
ortogrfics: alternances de presncia i absncia de guionet (micro-organisme i
microorganisme), de presncia i absncia daccent (atmosfera i atmsfera), de s i ss
(dissoluci i disoluci), de presncia i absncia dun espai (tetra brik i tetrabrik), da i e
per representar la vocal neutra (claveguera i clavaguera), i daltres casos de canvis
ortogrfics. Sobretot, doncs, alternen formes normatives i formes no normatives, per
tamb hi ha casos dalternana entre dues formes igualment normatives (com cartr i
cart).
Tamb en aquest mateix grup hem considerat casos dalternana entre presncia i
absncia dun pseudoafix, vocals de suport, etc. que es justifiquen per raons diverses
(errors per interferncia lingstica i per analogia, especialment), com per exemple
acondicionar i condicionar; bioacumulatiu -iva i biocumulatiu -iva; microorganisme
aerobi i microorganisme aerbic.
6.3.2 Bloc II. Canvis morfosintctics

Tampoc aquest tipus de variaci denominativa menor apareix, des del nostre punt de
vista, suficientment descrit i classificat a la bibliografia revisada. Noms Auger (1974) i
Duquet-Picard (1986) recullen casos de variaci morfosintctica (variaci sintctica,
segons Auger) per canvi de nombre o de preposici en lextensi del sintagma, i per
lalternana entre presncia i absncia de larticle. Tots dos autors es refereixen tamb a
lalternana entre una unitat monolxica i una unitat polilxica que s una parfrasi de la
primera.
Com es pot veure a la taula segent, nosaltres proposem de classificar els canvis
morfosintctics primerament segons si es produeix manteniment o canvi de lestructura
morfosintctica, i desprs segons lestructura morfosintctica de les unitats.
196
En aquest grup shi han considerat tamb dues parelles molt menys evidents: fracci dels residus no
aprofitables / RFD, en qu la sigla correspon al terme (no documentat) en una altra llengua, i normativa
francesa / AFNOR en qu la relaci terme / sigla tampoc s directa.
276

____________________________________________________________________________________
Tipus
Subtipus
Exemples
1. Manteniment a) Absncia / presncia darticle gesti de residus / gesti dels residus
de lestructura b) Canvi de nombre
contaminaci de laigua / contaminaci de les
aiges
c) Canvi de preposici
condicions del condensador / condicions en el
condensador
d) Canvi de gnere
mxima absoluta / mxim absolut
2. Canvi de
e) [N+A] / [N+SP]
residus miners / residus de la mineria
lestructura
f) Monolxic / polilxic
producte ecolgic / ecoproducte
g) Altres canvis destructura
matria primera / primera matria
Taula 54. Classificaci: bloc de canvis morfosintctics.

Dins del primer grup trobem nombrosos casos dalternana entre absncia i presncia
darticle (gesti de residus / gesti dels residus; aigua de rentat / aigua del rentat;
depuraci de gasos / depuraci dels gasos) i tamb alternances en el nombre del nom de
lextensi sintagmtica (contaminaci de laigua / contaminaci de les aiges; cobriment
amb terra / cobriment amb terres; producci de gas / producci de gasos) i tamb del gnere
(mxima absoluta / mxim absolut). Hi trobem tamb casos residuals de canvi de preposici
en lestructura [N+SP] (condicions del condensador / condicions en el condensador).
En el grup dexemples de canvi morfosintctic sense manteniment de lestructura
trobem, en primer lloc, lalternana entre lestructura [N+A] i [N+SP] (residus miners /
residus de la mineria; aiges pluvials / aiges de pluja; contaminaci hdrica /
contaminaci de les aiges) en qu sovint ladjectiu pren la forma culta; en segon lloc
trobem lalternana entre lestructura [N+A]197 i una unitat monolxica en qu ladjectiu
de la unitat sintagmtica est representat per un prefix o forma prefixada en la
monolxica (tractament previ / pre-tractament; producte ecolgic / ecoproducte)198.
6.3.3 Bloc III. Reduccions199

En les classificacions revisades hem pogut observar loblit prcticament sistemtic de la
variaci provocada per la reducci denominativa dun o de diversos elements. S que
197
En un sol cas, lalternana es dna entre lestructura [N+SP] i la forma monolxica (corrosi sota
tensi / tensocorrosi).
198
En un ltim grup hem classificat tres casos residuals daltres canvis destructura (cami amb cisterna /
cami cisterna; consum de matries primeres / consum de primeres matries; matria primera / primera
matria).
199
Alguns autors utilitzen les formes escurament i elisi per denominar el mateix fenomen.
277

____________________________________________________________________________________
apareix esmentada, en alguns autors, la variaci per reducci quan no s un fenomen

estrictament anafric discursiu. Auger (1974) aporta exemples com (coffret interrupteur
/ interrupteur) en qu el lexema s la forma abreujada del sintagma, i tant Duquet-Picard
(1986) com Grinev (1993) preveuen casos dellipsis contextuals.
Hem classificat els casos de reducci a partir de diversos criteris: en primer lloc, segons
la part de la unitat en qu es produeix la reducci (a lextensi o a la base); en segon
lloc, segons el nombre delements reduts i, en tercer lloc, segons lestructura del
sintagma.
Tipus
Subtipus
1.
a) Tipus [N+X] = [N]
Reduccions
[N+A]= [N]
de lextensi
[N+SP] = [N]
[N1+N2]= [N1]
b) Tipus [N+X+Y] = [N+X]
[N+SP+A] = [N+SP]
[N+A+SP] = [N+A]
[N+A1+A2] = [N+A1]
[N+SP1+SP2] = [N+SP1]
c) Altres reduccions de
lextensi
2.
d) [N+A]= [A]N
Reduccions e) [N1+N2] = [N2]
de la base
f) [N1+SP (de+N2)] = [N2]
3. Altres
reduccions
Exemples
aiges residuals / aiges
cicle de vida / cicle
semiconductor-electrlit / semiconductor
estalvi de recursos naturals / estalvi de recursos
recollida selectiva dels residus / recollida selectiva
metall pesant txic /metall pesant
temps de residncia del gas / temps de residncia
filtre de control de contaminaci / filtre
planta depuradora / depuradora
gas CFC / CFC
escuma de poliestir / poliestir
emissi de compostos qumics txics / emissi
txica
Taula 55. Classificaci: bloc de reduccions.

El bloc de reduccions s heterogeni. Com veurem ms endavant en parlar de les
caracterstiques semntiques, les reduccions sn majoritriament anafriques per hem
documentat casos de reduccions lxiques amb independncia contextual i, tamb, casos en
qu caldria parlar dun fenomen dallargament de la denominaci, ms que no pas duna
reducci.
Les reduccions de lextensi sn les ms freqents i ofereixen poques particularitats
(abocador controlat / abocador; cicle de vida / cicle). En els casos b), en qu selideix un
sintagma preposicional o un adjectiu, trobem diverses subestructures. Aix, per exemple,
ladjectiu elidit en el primer tipus de b) ([N+SP+A] = [N+SP]) normalment qualifica el
nom del sintagma preposicional (estalvi de recursos naturals / estalvi de recursos) per
tamb pot qualificar el nom de la base del sintagma (ampolla de plstic buida / ampolla de
278

____________________________________________________________________________________
plstic). A c) (Altres reduccions de lextensi) hi ha una gran varietat destructures, per

trobem majoritriament reduccions de ms dun element (adob orgnic biolgic / adob;
planta compostatge de la brossa orgnica / planta de compostatge, etc.).
Les reduccions de la base del sintagma, que hem subdividit segons lestructura
morfosintctica del sintagma, presenten caracterstiques especials que analitzarem en el
captol segent.
Finalment, en el tercer grup (Altres reduccions) trobem casos de diversos tipus de
reduccions de parts internes del sintagma, especialment de ladjectiu que qualifica la
base (captaci daigua superficial / captaci superficial; procs natural de degradaci /
procs de degradaci, entre daltres).
6.3.4 Bloc IV. Canvis lxics

La variaci produda per canvis lxics s la que apareix ms ben descrita a la
bibliografia, perqu se sol considerar que s on prpiament cal parlar de sinonmia. Com
hem pogut veure en les classificacions revisades, els criteris per subdividir els canvis
lxics difereixen entre els autors. Totes les propostes ens han servit per a lanlisi
concreta dalgun tipus de canvi lxic, per ens han interessat especialment les propostes
dAuger (1974) i de Duchacek (1979). Auger fa una primera divisi formal segons si
lalternana es dna entre dues unitats monolxiques, entre dues unitats polilxiques o
entre una unitat polilxica i una unitat monolxica, i una segona divisi a partir de
diversos criteris. Duchacek fa una primera divisi idntica i se centra en lanlisi de la
variaci lxica entre dues unitats polilxiques: distingeix els sinnims amb el determinat
com, els sinnims amb determinant com, i els sinnims sense cap membre com.
Dacord amb aquestes propostes, hem classificat en aquest quart bloc els casos dun sol
canvi lxic i els hem agrupat en primer lloc segons si aquest canvi lxic representa
lalternana entre dues formes monolxiques o entre dues formes polilxiques. En aquest
segon grup, hem subdividit els exemples segons la part del sintagma on es produeix el
canvi lxic (base o extensi) i, en tercer lloc, segons el tipus destructura morfosintctica
del sintagma.
279

____________________________________________________________________________________
Tipus
Subtipus
1. Unitats
monolxiques
2. Unitats
a) Canvi de base
polilxiques
[N+SP (prep + art + N)]
[N+A]
altres canvis de base
b) Canvi dextensi
[N+SP (pre + art + N)]
[N+A]
altres canvis dextensi
Exemples
b de consum / producte de consum

adob qumic / fertilitzant qumic
destrucci de la capa doz / degradaci de la capa doz
dipsit dassentament / dipsit de decantaci
agricultura ecolgica / agricultura biolgica
aiges residuals / aiges de la claveguera
Taula 56. Classificaci: bloc de canvis lxics.

Tant en el cas de canvi de base com en el de canvi dextensi, hem previst un apartat per
als casos diferents de les estructures [N+SP] i [N+A]; majoritriament es tracta dunitats
en qu el sintagma preposicional s diferent de lestructura [prep + art + N] (risc
dimpacte ambiental / potencial dimpacte ambiental) o b casos en qu hi ha un canvi
destructura (abocament antropognic / abocament de residus).
6.3.5 Bloc V. Diversos canvis complexos

Com ja hem explicat i justificat, en aquest ltim bloc hem classificat totes les parelles
que divergeixen per ms dun canvi complex. Com es pot veure a la taula, hem agrupat
les parelles segons si mantenen parentiu formal o no en mantenen i, desprs, en funci
de si lalternana es dna entre una unitat monolxica i una unitat polilxica o entre dues
unitats polilxiques, aspecte que resultar essencial en lanlisi semntica daquestes
alternances.
Tipus
1. Amb parentiu
formal
2. Sense parentiu
formal
Subtipus
a) monolxic / polilxic
b) polilxic / polilxic
c) monolxic / polilxic
d) polilxic / polilxic
Exemples
fang digerit / residu de digesti
abocador / dipsit de residus
pesticida de sntesi / plaguicida qumic
Taula 57. Classificaci: bloc de diversos canvis complexos.

La decisi de separar en un bloc els sinnims que difereixen per diversos canvis
complexos allunya considerablement la nostra proposta de la resta de classificacions
revisades, ja que els canvis lxics es tracten sempre conjuntament, amb independncia
280

____________________________________________________________________________________
del nombre de canvis. De totes maneres, alguns aspectes dAuger (1974) i de Duchacek
(1979) ens han resultat dutilitat per al disseny de la nostra proposta, especialment la
distinci dAuger entre unitats que tenen parentiu formal i unitats que no en tenen, i la
subdivisi de Duchacek de sinnims sense cap membre com.
6.3.6 Proposta de classificaci formal completa

La classificaci formal completa que proposem s la que obtenim ajuntant els blocs que
hem presentat separadament:
I. Canvis grfics
Tipus
1. Terme i forma artificial
2. Terme i abreviaci
II. Canvis
morfosintctics
3. Canvi ortogrfic
1. Manteniment de lestructura
2. Canvi de lestructura
III. Reduccions
1. Reduccions de lextensi
2. Reduccions de la base
IV. Canvis lxics
3. Altres reduccions
1. Unitats monolxiques
2. Unitats polilxiques
Subtipus
a) Terme i smbol
d) Terme i sigla
a) Absncia / presncia darticle
b) Canvi de nombre
d) Canvi de gnere
e) [N+A] / [N+SP]
[N+A]= [N]
[N+SP] = [N]
[N1+N2]= [N1]
[N+SP+A] = [N+SP]
[N+A+SP] = [N+A]
[N+A1+A2] = [N+A1]
[N+SP1+SP2] = [N+SP1]
c) Altres reduccions de lextensi
d) [N+A]= [A]N
e) [N1+N2] = [N2]
f) [N1+SP (de+N2)] = [N2]
a) Canvi de base
[N+A]
281

____________________________________________________________________________________
b) Canvi dextensi
[N+A]
1. Amb parentiu formal
V. Diversos
canvis complexos
2. Sense parentiu formal
Taula 58. Proposta de classificaci formal completa.

Creiem que aquesta proposta de classificaci formal supera les classificacions existents
des de diversos punts de vista i que s, sobretot, una proposta satisfactria per a les
nostres dades. Evidentment, per, no hem subdividit fins al mateix nivell tots els tipus
de canvis: els tipus ms representats en els nostres corpus textuals apareixen amb un
nivell de distincions ms desenvolupat que aquells menys representats.
282

____________________________________________________________________________________
6.4 Resultats de la classificaci

A la taula segent apareixen els resultats numrics obtinguts per a cadascun dels canvis
previstos i els percentatges de cada bloc sobre el total dels casos (per als dos fitxers
separadament). En lannex 3.2 es pot consultar la classificaci de tots els exemples.
Tipus i subtipus
I. Canvis
grfics
a) Terme i smbol
d) Terme i sigla
3. Canvi ortogrfic
Total canvis grfics
II. Canvis
morfosintctics a) Absncia / presncia darticle
b) Canvi de nombre
d) Canvi de gnere
e) [N+A] / [N+SP]
Total canvis morfosintctics
III. Reduccions 1. Reduccions de lextensi
[N+A]= [N]
[N+SP] = [N]
[N1+N2]= [N1]
[N+SP+A] = [N+SP]
[N+A+SP] = [N+A]
[N+A1+A2] = [N+A1]
[N+SP1+SP2] = [N+SP1]
d) [N+A]= [A]N
e) [N1+N2] = [N2]
f) [N1+SP (de+N2)] = [N2]
Total reduccions
DIVUL
1
0
1
0
6
6
0
13
20 (4.20%)
35
21
11
3
0
11
5
4
2
46 (9.66%)
92
64
33
31
0
17
8
2
4
3
11
19
6
1
12
12
123 (25.85%)
ESPEC
26
10
14
2
19
18
1
7
52 (13.40%)
43
26
11
4
2
12
7
4
1
55 (14.17%)
96
64
19
44
1
19
7
6
1
5
13
25
10
4
11
22
143 (36.85%)
283

____________________________________________________________________________________
IV. Canvis
lxics
V. Diversos
canvis
complexos
TOTAL
a) Canvi de base
[N+A]
b) Canvi dextensi
[N+A]
Total canvis lxics
Total diversos canvis complexos
67
138
71
16
48
7
19
78
39
14
17
8
39
67
14
12
10
30
15
25
205 (43.06%)
97 (25%)
54
36
21
9
33
27
28
5
16
5
12
0
82 (17.22%)
41 (10.56%)
476 (100%)
388 (100%)
Taula 59. Resultats totals de la classificaci formal completa.
284

____________________________________________________________________________________
6.5 Anlisi dels resultats

Dediquem aquest apartat a lanlisi dels resultats de la classificaci formal. Les dades
que oferim provenen en tots els casos de la taula que acabem de presentar (taula 59). En
primer lloc centrem latenci en els resultats que es desprenen de la comparaci dels
diferents blocs a partir de la suma dels resultats dels dos fitxers i observem que alguns
canvis sn molt ms freqents que daltres.
Tipus de canvi
I. Canvis grfics
II. Canvis
morfosintctics
III. Reduccions
IV. Canvis lxics
V. Diversos canvis
complexos
Resultat
3. Canvi ortogrfic
Total
Total
Total
1. Termes monolxics
2. Termes polilxics
Total
Total
Total
27 (3.12%)
25 (2.89%)
20 (2.31%)
72 (8.33%)
78 (9.02%)
23 (2.66%)
101 (11.68%)
188 (21.75%)
44 (5.09%)
34 (3.93%)
266 (30.78%)
86 (9.95%)
216 (25%)
302 (34.95%)
90 (10.41%)
33 (3.81%)
123 (14.23%)
864 (100%)
Taula 60. Resultats segons els cinc blocs de canvis.

Efectivament, els canvis lxics i les reduccions acumulen la major part de canvis
classificats (sumen un 65.73%). Per dins daquests dos blocs destaca algun grup per
sobre dels altres, ja que les reduccions de lextensi sumen un 21.75% (percentatge molt
superior al 5.09% i el 3.93% de les reduccions de la base i altres reduccions) i el canvis
lxics entre unitats polilxiques arriben al 25% (percentatge tamb molt superior al
9.95% dels canvis lxics en unitats monolxiques).
Els tres blocs restants tenen uns percentatges molt menors i amb diferents nivells
dheterogenetat interna; aix, el percentatge de diversos canvis s del 14.23%, per s
molt superior per als casos que mantenen parentiu formal (10.41%) que per als que no
285

____________________________________________________________________________________
en mantenen (3.81%). Els canvis morfosintctics (11.68%) tamb presenten una

desproporci important segons si hi ha manteniment de lestructura (9.02%) o no nhi ha
(2.66%) i, finalment, dins dels canvis grfics (8.33%) trobem percentatges ms baixos i
similars entre els diferents tipus (3.12%, 2.89%, 2.26%).
Aquests resultats, per, es distribueixen de manera diferent en els dos fitxers, com
podem veure a la taula segent:
I. Canvis grfics
II. Canvis morfosintctics
III. Reduccions
IV. Canvis lxics
V. Diversos canvis complexos
DIVUL
20 (4.20%)
46 (9.66%)
123 (25.84%)
205 (43.06%)
82 (17.22%)
ESPEC
52 (13.40%)
55 (14.17%)
143 (36.85%)
97 (25%)
41 (10.56%)
TOTAL
72 (8.33%)
101 (11.68%)
266 (30.78%)
302 (34.95%)
123 (14.23%)
Taula 61. Contrast dels resultats dels cinc blocs en els dos fitxers.
Efectivament, els blocs de canvis lxics i reduccions continuen sent els blocs
quantitativament ms importants dins de cada fitxer, per aquesta s prcticament
lnica semblana que es desprn de la comparaci dels dos fitxers.
Si deixem de banda momentniament els casos de reducci, fenomen que t un
funcionament anafric que distingeix aquest bloc dels altres, i sumem duna banda els
canvis complexos (els tipus IV i V) i de laltra els canvis simples (els tipus I i II),
obtenim uns resultats considerablement diferents per als dos fitxers.
Canvis simples (I i II)

Canvis complexos (IV i V)
DIVUL ESPEC
13.86% 27.57%
60.28% 35.56%
Taula 62. Contrast de canvis simples i canvis complexos en els dos fitxers.
Els resultats indiquen una tendncia molt ms important al canvi complex que al canvi
simple en el fitxer DIVUL; a ESPEC els canvis es reparteixen de manera molt ms
homognia, si b s cert que el percentatge de canvis complexos tamb s ms important
que el de canvis simples.
Si contrastem els percentatges tenint en compte el primer nivell de subclassificaci de
cada bloc, obtenim diferncies interessants entre els dos fitxers:
286

____________________________________________________________________________________
Tipus de canvi
I. Canvis grfics

3. Canvi ortogrfic
Total
II. Canvis
morfosintctics 2. Canvi de lestructura
Total
III. Reduccions 1. Reduccions de lextensi
Total
IV. Canvis lxics 1. Termes monolxics
2. Termes polilxics
Total
V. Diversos
canvis complexos 2. Sense parentiu formal
Total
DIVUL
ESPEC
0.21%
1.26%
2.73%
4.20%
7.35%
2.31%
9.66%
19.32%
3.99%
2.52%
25.84%
14.07%
28.99%
43.06%
11.34%
5.88%
17.22%
6.70%
4.89%
1.80%
13.40%
11.08%
3.09%
14.17%
24.74%
6.44%
5.67%
36.85%
4.89%
20.10%
25%
9.27%
1.28%
10.56%
Taula 63. Contrast dels resultats a linterior dels cinc blocs de canvis.
En el fitxer ESPEC el bloc de canvis grfics s molt ms important que a DIVUL (el
percentatge dESPEC triplica el de DIVUL), per si observem els diferents grups
daquest bloc constatem que:
el nombre de canvis ortogrfics s superior a DIVUL que a ESPEC (perqu hi ha un
nombre ms alt derrors ortogrfics i de vacillacions);
el nombre dabreviacions s quatre vegades superior a ESPEC que a DIVUL
(sobretot perqu ls de sigles augmenta a mesura que sincrementa el grau
despecialitzaci dels textos);
el nombre de casos de formes artificials s prcticament inexistent a DIVUL (una
sola frmula: dixid de carboni / CO2) mentre que a ESPEC s fora rendible
(sobretot smbols i frmules qumiques) i arriba gaireb al 7%.
En els canvis morfosintctics observem que els subgrups interns mantenen la
desproporci de manera semblant en els dos fitxers (un canvi morfosintctic amb canvi
destructura per cada tres amb manteniment de lestructura) i si mirem les diferents
possibilitats dins de cada grup veiem que es mant la semblana.
Deixant de banda que, com ja hem dit, el percentatge de reduccions s ms important a
ESPEC que a DIVUL (36.85% / 25.84%), destaquem que dins daquest bloc els
287

____________________________________________________________________________________
diferents subgrups i possibilitats dins dels subgrups tamb sn molt similars entre els
dos fitxers. Una diferncia s que dins de les reduccions de lextensi (Tipus [N+X]=
[N]), per a les quals obtenim uns resultats numrics idntics (64 en tots dos casos), per
no percentualment idntics (13.44% a DIVUL i 16.49% a ESPEC), s que hi ha una
diferncia interessant de repartiment que segurament sexplica pel fet que lestructura
[N+SP] s ms freqent a ESPEC que a DIVUL. Una diferncia menys significativa s
que a ESPEC hi ha un percentatge ms elevat del grup 3 (altres reduccions).
Les reduccions sn el tipus de canvi ms freqent en el fitxer ESPEC i a DIVUL
representa el segon bloc en importncia numrica i aix contrasta amb el fet que s un
tipus de fenomen relativament poc estudiat en terminologia. La importncia de les
reduccions en la variaci denominativa resulta quantitativament evident i tamb
qualitativa, com veurem en el segent apartat daquest captol.
A la taula segent podem veure els percentatges dels diferents tipus de reduccions sobre
el total de reduccions (primer percentatge) i sobre el total de canvis (segon percentatge).
s evident que la reducci de lextensi s el fenomen de variaci per reducci ms
productiu, ja que concentra el 74.79% de les reduccions de DIVUL i el 67.13% a
ESPEC, especialment el tipus [N+X]= [N], on trobem gaireb la meitat de totes les
reduccions.
d) [N+A]= [A]N
e) [N1+N2] = [N2]
f) [N1+SP (de+N2)] = [N2]
TOTAL
DIVUL
ESPEC
92 (74.79% / 19.32%)
96 (67.13%/ 24.74%)
64 (52.03% / 13.44%)
64 (44.75% / 16.49%)
17 (13.82% / 3.57%)
19 (13.28% / 4.89%)
11 (8.94% / 2.31%)
13 (9.09% / 3.35%)
19 (15.44% / 3.99%)
25 (17.48% / 6.44%)
6 (4.87% / 1.26%)
10 (6.99% / 2.57%)
1 (0.81% / 0.21%)
4 (2.79% / 1.03%)
12 (9.75% / 2.52%)
11 (7.69% / 2.83%)
12 (9.75% / 2.52%)
22 (15.38% / 5.67%)
123 (100% / 25.84%)
143 (100% / 36.85%)
Taula 64. Percentatges de reduccions sobre el total de reduccions i sobre el total de

canvis.
En el bloc de canvis lxics s on sobserven diferncies quantitativament ms
importants (a banda del fet que representen el 43.06% dels canvis a DIVUL i noms el
25% a ESPEC). El canvi lxic entre unitats monolxiques representa a DIVUL un ter
del total de canvis lxics i a ESPEC representa una cinquena part, fenomen que cal
288

____________________________________________________________________________________
relacionar amb el fet que a DIVUL el percentatge total dunitats monolxiques s

superior que a ESPEC (la majoria dunitats monolxiques dESPEC de nocions no
monodenominatives sn reduccions dunitats polilxiques, i a DIVUL, no).
a) canvi de base
[N+A]
b) canvi en lextensi
[N+A]
altres canvis en lextensi
TOTAL
DIVUL
ESPEC
67 (14.07%)
19 (4.89%)
138 (28.99%)
78 (20.10%)
39 (10.05%)
71 (14.91%)
14
16
17
48
8
7
39 (10.05%)
67 (14.07%)
14
12
10
30
15
25
205 (43.06%)
97 (25%)
Taula 65. Percentatges de canvis lxics sobre el total de canvis.

Si ens fixem en els diferents subgrups de canvi lxic en unitats polilxiques veiem que
es van mantenint les proporcions. En canvi, les proporcions no es mantenen en les
diferents possibilitats dins dels subgrups perqu a DIVUL, de manera similar al que hem
vist a les reduccions, hi ha molts ms casos de canvi a lestructura [N+A] que a [N+SP] i
a ESPEC els resultats sn molt ms homogenis (recordem que a ESPEC hi ha un nombre
ms elevat de [N+SP] que a DIVUL).
Finalment, a banda de recordar que el bloc diversos canvis complexos representa un
conjunt quantitativament ms important a DIVUL (17.22%) que a ESPEC (10.59%), cal
destacar que les distribucions internes sn prou diferents:

TOTAL
DIVUL
54 (11.34%)
21 (4.41%)
33 (6.93%)
28 (5.88%)
16 (3.36%)
12 (2.52%)
82 (17.22%)
ESPEC
36 (9.27%)
9 (2.31%)
27 (6.95%)
5 (1.28%)
5 (1.28%)
0
41 (10.56%)
Taula 66. Percentatges del bloc de diversos canvis complexos sobre el total de canvis.
289

____________________________________________________________________________________
Observem el predomini de casos amb parentiu formal a tots dos fitxers, per molt ms
important a ESPEC que a DIVUL, resultat que ens permet de confirmar una vegada ms
la preferncia, clarament ms marcada a ESPEC que a DIVUL, dels canvis menys
complexos (en aquest cas considerarem que el canvi s superior quan no hi ha parentiu
formal que no pas quan s que nhi ha). A ms, dues terceres parts dels casos dESPEC
es concentren en un sol subgrup (diversos canvis entre unitats polilxiques amb parentiu
formal), mentre que a ESPEC els casos es reparteixen ms proporcionadament.
Creiem que lanlisi realitzada ens ha confirmat la hiptesi amb qu hem comenat el
captol; efectivament, en els textos ms especialitzats predominen uns tipus de VD
diferents que en els textos menys especialitzats, ja que a ESPEC trobem un predomini de
reduccions i a DIVUL trobem un predomini de canvi lxic. I els contrastos van ms
enll: hem vist que el percentatge de canvis simples dESPEC duplica el de DIVUL.
290

____________________________________________________________________________________

En aquest captol ens hem proposat dos objectius: duna banda, elaborar i aplicar una
proposta de classificaci formal que supers les classificacions formals existents; de
laltra, confirmar o refutar la hiptesi amb qu hem encetat el captol: en els textos ms
especialitzats predominen uns tipus de variaci denominativa diferents que en els textos
menys especialitzats.
En relaci al primer objectiu considerem que hem fet una aportaci metodolgica
important tant en lelaboraci duna classificaci formal que permet donar compte dels
canvis denominatius en un grau superior a les classificacions revisades, duna manera
ms homognia i sistemtica (encara que, naturalment, caldria ampliar-la amb altres
tipus de canvis denominatius diferents dels que ens han aparegut en els corpus), com en
la resoluci de problemes metodolgics que no havem trobat analitzats ni resolts en
altres treballs existents.
En relaci al segon objectiu, hem pogut confirmar la hiptesi de partida. En els dos
fitxers hem trobat els mateixos tipus de canvis formals per, efectivament, en els textos
ms especialitzats predominen uns tipus (les reduccions, amb un 36.85%) i en els menys
especialitzats uns altres (els canvis lxics, amb un 43.06%). Lanlisi dels diferents
grups dins de cada tipus de variaci formal ens ha perms de descriure amb ms detall
les diferncies de predomini de tipus de canvi en els dos fitxers.
Tamb hem observat que en el fitxer ESPEC trobem ms canvis simples i a DIVUL ms
canvis complexos (els canvis grfics i morfosintctics sumen a ESPEC un 27.70% i a
DIVUL un 13.86%; els canvis lxics i els casos de diversos canvis sumen a DIVUL un
60.28% i a ESPEC un 35.13%).
291

____________________________________________________________________________________
CAPTOL 7. CLASSIFICACI SEMNTICA I GRAU

DESPECIALITZACI
En aquest tercer i ltim captol danlisi de resultats ens proposem de verificar la bondat
de la segona hiptesi qualitativa sobre la variaci denominativa i el grau
despecialitzaci dels textos:
la variaci denominativa presenta un grau dequivalncia conceptual diferent
segons el grau despecialitzaci dels textos; en els textos ms especialitzats
s superior que en els textos menys especialitzats.
En cap moment posem en dubte lequivalncia contextual de les denominacions. En el
captol 4 hem explicitat els criteris amb qu hem determinat lexistncia de la relaci de
sinonmia i, per tant, totes les parelles que classifiquem en aquest captol han estat
considerades parelles de sinnims contextuals. En alguns casos, la intercanviabilitat
contextual era inequvoca i, en daltres, potser equvoca, per en tots els casos s
plausible i defensable des dels criteris utilitzats.
El sentit de la hiptesi que volem validar, doncs, s que es poden distingir diferents
graus dequivalncia contextual de les denominacions si tenim en compte les seves
possibilitats dintercanvi en altres contextos (sempre dins del mateix camp temtic).
Per abordar aquesta hiptesi, presentem en primer lloc una proposta de classificaci
semntica i, desprs, classifiquem les parelles de cada corpus, de manera parallela a
com ho hem fet per a la classificaci formal.
292

____________________________________________________________________________________
7.1 Proposta de classificaci semntica

En el segon captol, en fer la revisi bibliogrfica sobre la noci de sinonmia, hem
dedicat atenci als graus de sinonmia, partint de la base que lexistncia de la sinonmia
i dels diferents graus s en general tan intutivament clara com difcilment demostrable
(Cruse, 1986).
En aquell captol, i tant quan hem analitzat els graus de sinonmia des de la semntica
lxica (apartat 2.2.4), com quan els hem analitzat des de la terminologia (apartat 2.3.6),
hem comprovat que la distinci ms habitual estableix tres graus diferents: sinonmia
absoluta, relativa i falsa, i que aquesta distinci es basa en els aspectes denotatius i
connotatius del significat.
Tamb nosaltres proposem de classificar els sinnims dels nostres corpus en diversos
graus dequivalncia i amb aquest objectiu presentem a continuaci un apartat sobre
lequivalncia conceptual i un altre sobre els graus dequivalncia conceptual.
7.1.1 Equivalncia conceptual i variaci conceptual

La nostra proposta de classificaci semntica es basa, doncs, en la noci dequivalncia
conceptual (EC)200; com hem vist en captols precedents, tradicionalment la
terminologia ha tendit a considerar que lequivalncia entre unitats sinnimes era o b
total o b inexistent perqu el concepte era considerat universal, i no condicionat per les
llenges naturals, allat, en el sentit de ben delimitat respecte dels altres conceptes, i
esttic, en el sentit de no estar subjecte als parmetres de canvi que afecten
contnuament les paraules de la llengua en general.
Des daquesta comprensi del concepte, que no admet cap tipus de variaci, no t sentit
parlar de graus dEC ja que, efectivament, les unitats sn totalment equivalents o no sn
equivalents. Per si entenem el concepte dacord amb enfocaments ms actuals i des
duna perspectiva lingstica que incorpori plantejaments cognitius (Cabr, 1999a),
analitzar el grau dEC que presenten les unitats esdev pertinent perqu el concepte es
converteix en un significat afectat pels parmetres de variaci que li havien estat negats.
Aix, es considera que el concepte no preexisteix ni s immanent, sin que s el fruit
duna conceptualitzaci que pot variar duna llengua a una altra, dun moment a un altre,
293

____________________________________________________________________________________
dun collectiu a un altre, etc. Entenem, doncs, que el concepte no s universal, ni allat,
ni esttic, sin que sovint presenta contorns poc delimitats i que es mou en un entorn de
dinamicitat. Aquesta s, des del nostre punt de vista, la conseqncia ms important de
lanlisi dels termes en context, ja que els termes demostren una gran dependncia dels
contextos en qu apareixen.
Oster (2001), que planteja un enfocament cognitiu-comunicatiu a partir de Cabr (1999)
i Roelcke (1999), presenta la idea de contaminaci dels conceptes de GerzymischArbogast (1996), segons la qual els conceptes sn type i les seves realitzacions sn
token, ms o menys allunyades del type.
El trmino contextualizado puede aparecer en la forma pura del concepto (= relacin
ideal TYPE-token) o como mezcla de varios conceptos (= contaminaciones) si existe una
relacin conceptual en el nivel del sistema (...) Gerzymisch-Arbogast describe distintos
tipos de contaminacin que nos limitaremos a enumerar. Desde el punto de vista de la
denominacin son las contaminaciones por similitud, inclusin (superordinacin o
subordinacin), interseccin o metonimia y desde el punto de vista del concepto son la
aspectivizacin, la terminologizacin, la polivalencia terminolgica as como el uso
idiosincrtico de un autor determinado. (Oster, 2001:91)
Tot i que no compartim la valoraci subjacent en ls de la forma contaminaci (en el

sentit que el concepte realitzat sallunyi negativament del concepte pur), creiem til la
distinci entre unes realitzacions token dun concepte type que hauria de recollir totes les
possibilitats de realitzacions concretes (s a dir, tot el conjunt de trets que saniran
realitzant parcialment en els diferents token) o b recollir noms el que podrem
denominar la base comuna, la plantilla mnima o marc a partir del qual es pot construir
la varietat de token.
Aquest plantejament presenta una coherncia profunda amb lacceptaci del fet que el
significat es construeix en el discurs i estaria avalat per un acostament cognitiu de la
lingstica, des del qual safirma que el significat no existeix independentment de la
cognici. Sha defensat lexistncia de prototips i perifries en les categories cognitives i
shan presentat nocions com perfil i base que, des del nostre punt de vista, podrien ser de
gran utilitat per a lanlisi contextual dels conceptes especialitzats.
Desde el punto de vista de la gramtica cognitiva, la estructura semntica se entiende
como una estructura conceptual convencionalizada, cuyo contenido es asimtrico, en la
medida en que est implicada una preeminencia cognitiva relativa. Segn Langacker
(1987: 5.1; 1990a: cap. 5; 1991: cap. 5), una expresin, cualquiera que sea su
200
En el marc teric (vegeu lapartat 2.3.5) hem justificat lelecci de la forma equivalncia conceptual
per a aquest treball.
294

____________________________________________________________________________________
complejidad, adquiere su significado imponiendo un perfil a una base. La base se puede

definir como la matriz subyacente de dominios cognitivos relevantes que se requiere o se
evoca para comprender una expresin determinada. El perfil, por su lado, es la
subestructura destacada sobre la base que la expresin en cuestin designa
conceptualmente. (Cuenca i Hilferty, 1999:76)
Lenfocament lingisticocognitiu ens permet tamb lanlisi i lexplicaci de la variaci

conceptual (VC), fenomen a qu ja ens hem referit en el captol 1 (apartat 1.4.2.3). Si els
conceptes depenen de la cognici201, i un mateix objecte pot ser conceptualitzat de
maneres diferents, podem considerar que el resultat sn conceptes diferents, encara que
la sinonmia referencial o ontolgica sigui inqestionable, o b considerar que es tracta
dun mateix concepte que presenta variaci. Dacord amb el que hem presentat
anteriorment ens inclinem per aquesta segona opci i entenem com un fenomen de
variaci conceptual el fet que diferents denominacions reflecteixin una conceptualitzaci
determinada, o una selecci concreta de trets del conjunt complex de trets semntics de
diferents nivells que constitueixen un concepte.
Aix, i tenint en compte que, com hem vist en els captols de revisi bibliogrfica,
compartim la idea dels autors que consideren que les unitats terminolgiques no noms
denominen sin que tamb signifiquen, en aquest captol analitzem els resultats partint
de la base que diverses denominacions poden presentar VC respecte del concepte que
denominen.
Aquesta variaci pot representar un canvi conceptual menor, en el sentit que noms
afecti aspectes secundaris del perfil, o un canvi conceptual major, que pugui afectar trets
ms rellevants del concepte i que condueixin a un plantejament conceptual diferent. En
aquest treball, hem reservat el nom de variaci conceptual per als canvis conceptuals
majors202.
7.1.2 Graus dequivalncia conceptual

Per abordar lanlisi dels graus dequivalncia conceptual, en aquest treball partim de les
segents premisses i propostes:
1. Entenem la relaci dequivalncia conceptual entre dues denominacions com un
contnuum que va de lEC mxima a lEC mnima.
201
Lestudi de la metfora en terminologia (vegeu Assal, 1994) posa de manifest el pes de la motivaci, i
de lexistncia de diferents motivacions, en la conceptualitzaci.
202
Vegeu, en el primer captol del marc teric, lapartat 1.4.2.3.
295

____________________________________________________________________________________
2. Creiem que s til, i metodolgicament possible, fragmentar aquest contnuum en

diversos segments dEC.
3. Ms enll de la distinci habitual en tres graus, proposem distingir una quantitat
major de segments dEC que ens permeti classificar la diversitat de fenmens
semntics que hem percebut en una primera observaci de les dades. Proposem el
segent esquema per representar leix dEC:
EC mxima
EC positiva
EC relativa
EC mnima
++
|-------------|-------------|-------------|-------------|-------------|------------|
++/+
+/~
~/-
Figura 17. Proposta de segmentaci de leix dEC.

A la banda superior de leix hi representem quatre graus dEC: EC mxima,
positiva, relativa i mnima, i a la banda inferior de leix hi representem zones
frontereres entre aquests quatre graus superiors.
4. Partim de la base que lEC total no existeix (excepte en la identitat tautolgica A
= A) perqu creiem que qualsevol canvi en la forma de la denominaci suposa un
canvi, que pot ser ms o menys important, en les seves possibilitats
dintercanviabilitat. Aix doncs, lextrem dEC superior, que hem denominat EC
mxima, simplement es refereix a lEC ms elevada.
5. Defensem que no tots els canvis denominatius tenen la mateixa incidncia en el
contingut conceptual; alguns canvis afecten de manera important el contingut
denotatiu del concepte i daltres no lafecten o lafecten en un grau molt menor.
6. Tamb partim de la base que no existeixen uns criteris apriorstics que ens
permetin determinar amb precisi quines parelles denominatives es troben en cada
segment dEC, i postulem que el tipus de canvi formal que afecta les
denominacions per a un mateix concepte ha de ser un criteri til per abordar la
classificaci semntica i distingir els diferents segments de leix dEC.
Aix doncs, en aquest captol pretenem provar la validesa de leix dEC que proposem a
partir de lanlisi de les nostres dades. Com que partim de la base que el tipus de canvi
formal ha de ser til per a lanlisi semntica, abordem lanlisi de lEC de les nostres
296

____________________________________________________________________________________
dades segons els blocs de canvis formals que hem establert en el captol anterior.
Pretenem identificar, dins de cada bloc formal, pistes semntiques que ens permetin
establir criteris per caracteritzar i diferenciar els segments dEC que hem proposat de
distingir.
Creiem que lobservaci de diverses circumstncies de la VD pot contribuir a la
identificaci daquestes pistes semntiques. Per aix en lanlisi tamb tenim en compte
factors extralingstics com el nombre docurrncies de les diferents denominacions,
lordre en qu apareixen dins del text, si la variaci es produeix en una mateixa font o
entre diverses i, en definitiva, la causa evident o aparent de la variaci.
297

____________________________________________________________________________________
7.2 Anlisi i classificaci de les dades
7.2.1 Canvi grfic

Recordem que dins daquest bloc hem considerat els tipus de canvis formals segents:
1. Terme i forma artificial:
- terme i smbol
- terme i frmula qumica
- terme i altra forma artificial
2. Terme i abreviaci:
- terme i sigla
- terme i abreviatura
3. Canvi ortogrfic
En el grup de parelles formades per una unitat lingstica i una forma artificial (com un
smbol o una frmula qumica) o per sintagmes que es diferencien per aquest tipus de
canvi, lEC es pot considerar mxima perqu en tots els casos es tracta de conceptes ben
delimitats i clarament especialitzats i les diferents denominacions, una de lingstica i
una de no lingstica, no aporten cap diferncia conceptual. La diferncia denominativa
es relaciona amb diferents graus dinternacionalitzaci i, en la majoria de casos,
diferents graus de freqncia daparici.
En alguns casos, la causa daquesta variaci s textual: dins de text trobem la forma
lingstica i en dibuixos, esquemes i taules trobem les formes artificials, molt ms breus
(s el cas de CO2 a DIVUL, que apareix una sola vegada, en un dibuix, i de diversos
exemples dESPEC com HCl per cid clorhdric, HF per cid fluorhdric, etc.).
En el fitxer ESPEC, i depenent del text i de lautor, la forma lingstica i la forma
artificial presenten tamb alternana dins del text i, fins i tot, trobem exemples en qu la
forma artificial s ms freqent que la lingstica. De vegades, com en lexemple
segent203, un mateix autor varia denominativament en un mateix text i en una mateixa
pgina, en un intent, creiem, devitar una repetici:
Finalment, cal destacar que el Hg metllic pot recuperar-se tractant el ZnO amb
mercuri dipositat amb sulfric dilut. (domenech, pg. 6)
203
La lletra negreta de les unitats en aquest i els exemples successius s nostra.
298

____________________________________________________________________________________
Quan s'irradia amb llum UV una dissoluci dispersa de ZnO que cont ions Hg (II),
s'observa la formaci d'un dipsit gris que correspon a mercuri metllic, degut a la
reducci dels ions Hg (II) (procs 2). (domenech, pg. 6)
Daltres vegades, lalternana no es produeix en un mateix autor i s que es produeix

entre autors diferents, que han seleccionat diferentment la denominaci per a un mateix
concepte:
Carboni oxidable (COX). s una determinaci de la matria orgnica per via humida
a base d'una barreja de dicromat potssic i cid sulfric, en la qual l'oxidaci no s
total. (soliva, pg. 28)
Presncia de components que donen productes de combusti agressius (SO2 i NH3,
que es converteixen respectivament en SO3H2 o SO4H2 i NO2H o NO3H). (badalo,
pg. 18)
En aquest exemple, lelecci de la frmula qumica sembla especialment pertinent

perqu es troba dins duna enumeraci i perqu sillustra el canvi qumic de SO2 a
SO3H2 i a SO4H2.
Igualment, considerem que lEC de les parelles formades per una unitat i una forma
abreujada, ja sigui sigla o abreviatura, tamb correspon a lextrem dEC ms elevada.
Labreviaci s una forma consensuada, com els smbols i frmules, per lingstica.
Com en el cas anterior, aquest tipus de variaci s molt ms freqent en els textos
especialitzats que en els textos menys especialitzats. A DIVUL, doncs, trobem noms
cinc exemples de sigles (i cap abreviatura) i cal destacar que algunes daquestes sigles
(com PVC i CFC) apareixen ms freqentment que les unitats desenvolupades
respectives (policlorur de vinil o clorur de polivinil i clorofluorocarboni) perqu sn
ms conegudes pel pblic en general.
La causa daquest tipus de variaci t a veure amb leconomia lingstica que representa
ls de formes ms curtes, causa que es combina amb lintent dun autor devitar la
repetici en un mateix text. Lexemple que presentem a continuaci s el ms habitual:
la forma desenvolupada metil isocianat (1 ocurrncia) apareix una primera vegada
acompanyada de la sigla MIC i a partir daquest moment ja noms apareix la sigla (8
ocurrncies).
L'accident tingu lloc en un dipsit (enterrat, disposava de protecci catdica per a
impedir la corrosi externa; construit [sic] en acer inox. 304, segons el codi ASME
per a servei amb productes letals) que contenia uns 40000 kg de metil isocianat
299

____________________________________________________________________________________
(MIC), en el qual hi entraren 700/1400 kg de cloroform, degut a la mala destillaci,

i 450/900 kg d'aigua, de forma desconeguda. (casal, pg. 10)
Per trobem tamb exemples de la situaci contrria: residus hospitalaris apareix

acompanyat de la sigla (RH) per desprs continua apareixent la forma desenvolupada
(fins a 20 ocurrncies) i la sigla apareix noms una sola vegada ms.
Taula comparativa de les composicions aproximades dels residus hospitalaris (RH)
i dels residus slids urbans (RSU). (gallego, pg. 34)
Finalment, tamb considerem mxima lEC que presenten les denominacions que
divergeixen per un canvi ortogrfic, s a dir, un canvi basat en diferents possibilitats de
representaci ortogrfica que ofereix el sistema o basat en una representaci ortogrfica
prcticament idntica a una altra, per amb algun tipus derror (daccentuaci, de
representaci de la vocal neutra, etc.).
De manera molt majoritria, aquest tipus de variaci apareix entre autors diferents i
quan, excepcionalment, apareix en un mateix autor, sembla que es tracta dun error:
claveguera apareix correctament escrit en 13 contextos de diferents autors del fitxer
DIVUL, i trobem una sola ocurrncia de clavaguera en un daquests autors; igualment,
atmosfera i una ocurrncia datmsfera en el fitxer ESPEC204.
Normalment, doncs, la variaci ortogrfica apareix perqu diferents autors han fet
diferents seleccions de representaci ortogrfica i, per tant, la causa no s estilstica en el
sentit que un autor opta per variar estilsticament entre dues o ms formes possibles, sin
que cada autor es mant invariable en la seva tria i el que provoca la variaci s la suma
de les diferents eleccions que fan els autors dins de les diferents possibilitats de la
llengua. En els exemples segents veiem diversos graus dadaptaci dun manlleu i
diferncies en ls del guionet:
Els productes especialment contaminants (esprais, pintures, coles, insecticides,
fluorescents, etc). (clar, pg. 7)
Es troben en els productes de manteniment dels metalls, en els detergents en sec, en
els sprays i insecticides. (vola, pg. 27)
La planta de triatge permet recuperar els materials reciclables de la brossa sense
haver d'omplir el carrer de contenidors per llaunes, per tetrabriks, etc. (clar, pg. 7)
204
Trobem tamb lalternana, atpica en un mateix autor, de cartr (4 ocurrncies) i cart (1 ocurrncia).
300

____________________________________________________________________________________
Als contenidors de paper i cartr no s'hi han de llenar ni els cartrons de tetra brik
buits, ni els papers plastificats ni metallitzats, ni tampoc els papers tacats amb
greixos o coles. (totsc, pg. 12)
Aix invitava a fer la deshidrataci en moviment combinant-la amb el transport
giratori clssic del vis-sens-fi. (montaner, pg.1)
Aquestes cendres s'envien per uns vis sens fi hermtics a l'extractor del forn on
s'ajunten amb les escries. (vias, pg.38)
Per tamb es pot tractar derrors de normativa (dels autors mateixos o dels revisors dels
textos):
D'altra banda pot canviar la qualitat de l'aigua en relaci a la finalitat a qu s
destinada (mal gust, slids en suspensi, color, etc.) per alteraci de les
caracterstiques organolptiques de la mateixa, existint, dhuc, el risc de posar en
disoluci, depenent de les caracterstiques de les canonades, metalls pesants alguns
dels quals poden ser no desitjables o txics (Fe, Cu, Zn, Cd, Pb, etc...) (4). (matia,
pg.11)
La irradiaci d'una suspensi de semiconductor amb llum d'energia suficientment
energtica, dna lloc a la formaci de parells electr-forat (e- - f+) en el
semiconductor els quals poden migrar vers la superfcie de la partcula i reaccionar
amb les espcies redox en dissoluci (...). (domenech, pg.6)
Aquest lquid corrosiu, juntament amb el flux turbulent, origin un rpid procs de
corrosi-erosi; aiges avall del refrigerant, en canvi, la condensaci de l'aigua i la
neutralitzaci amb l'amonac eliminava totalment la corrosi. (4). (casal, pg.9)
El problema s complexe en sser diversos els factors motivadors, podem anomenar
com ms importants les condicions de fluxe, la composici de les canonades i les
caracterstiques biolgiques i fsico-qumiques de l'aigua. (matia, pg.11)
7.2.2 Canvi morfosintctic

Lanlisi de les unitats que difereixen per un canvi morfosintctic ens ha portat a
considerar que, globalment, lEC que mantenen no s la mxima, perqu alguns canvis
morfosintctics comporten diferncies de mats conceptual, per s molt elevada perqu
sn matisos prcticament irrellevants, com veurem a continuaci.
Creiem que, globalment, cal atribuir un grau dEC ++/+, la zona fronterera entre EC
mxima i positiva, a les parelles que difereixen per un canvi morfosintctic.
Recordem que dins daquest bloc hem considerat els tipus de canvis formals segents:
301

____________________________________________________________________________________
1. Manteniment de lestructura:
- absncia / presncia darticle
- canvi de nombre
- canvi de preposici
- canvi de gnere
2. Canvi de lestructura:
- [N+A] / [N+SP]
- monolxic / polilxic
- altres canvis destructura
7.2.2.1 Manteniment de lestructura

Els canvis morfosintctics amb manteniment de lestructura representen noms un
7.35% al fitxer DIVUL i un 11.08% al fitxer ESPEC. El canvi morfosintctic ms
freqent dins daquest subgrup t a veure amb la presncia o absncia de larticle
(sempre larticle determinat) en lextensi dun sintagma (i en tota mena destructures
sintagmtiques), alternana que es relaciona amb el grau de lexicalitzaci de les unitats.
Quan aquesta variaci es produeix en un mateix autor, la causa daquest canvi pot ser
una voluntat estilstica dintroduir una variaci denominativa menor sense fer un canvi
rellevant, per ens atrevim a afirmar que la causa primordial s que el procs de
lexicalitzaci de la unitat encara s obert, ja que aquesta alternana apareix especialment
en unitats descriptives i sovint llargues (com podem veure en el primer exemple), encara
que tamb trobem lalternana en lestructura [N+SP] (com podem veure en els
exemples segon i tercer):
El sistema s ms efica, menys costs, ms cmode pels ciutadans i assegura la
recuperaci mxima de materials. (clar, pg. 7) [1 ocurrncia]
Davant d'aquesta situaci el Vice-rectorat de Campus - Qualitat Ambiental de la
UAB, ha considerat prioritari aplicar un model de gesti de residus preventiu i
alternatiu, que possibiliti una reducci dels residus, amb la recuperaci mxima
dels materials i una efectiva recollida selectiva dels productes especials i
problemtics. (clar, pg. 9) [1 ocurrncia]
Es construren collocant verticalment en la massa d'abocament tubs metllics de
600 mm de dimetre i farcint-los de material drenant. (cohi, pg. 23) [4 ocurrncies]
Aquesta xarxa condueix cap a un sol punt les aiges de lixiviaci produdes per la
massa de l'abocament fins a arribar a la bassa de lixiviats. (cohi, pg. 23) [2
ocurrncies]
302

____________________________________________________________________________________
Aquestes dades corresponen als primers anys de funcionament d'una planta; desprs,
(...) els pH de sortida de digestor han anat disminuint, com tamb ho han fet els de
les mostres comercials. (soliva, pg. 27) [1 ocurrncia]
A continuaci podem veure unes dades de mostres de dues plantes de Catalunya en
les quals s'observa continguts iguals de N a la sortida del digestor, per molt
diferents en la mostra final (...). (soliva, pg. 29) [9 ocurrncies]
En el segon exemple, observem que massa dabocament, la forma ms lexicalitzada,

sense article, s ms freqent, i el tercer, en canvi, illustra la situaci inversa; sn
exemples, doncs, de diferents estadis del procs de lexicalitzaci de les unitats
sintagmtiques.
En daltres casos, veiem que aquesta variaci es produeix entre diferents autors per no
dins dun mateix autor (per exemple a cost de tractament / cost del tractament ) o entre
diversos autors i tamb en un mateix autor. Sn casos menys freqents i, per tant, resulta
arriscat extreuren altres conclusions que vagin ms enll datribuir la causa daquestes
variacions al procs gradual de lexicalitzaci. No obstant aix, creiem que s important
constatar el canvi de mats conceptual que representa la determinaci o la
indeterminaci de lextensi. Creiem que es tracta dun mats conceptual menor,
semblant al que existeix en lalternana de nombre en lextensi dun sintagma, que ve
determinada pel fet que normalment el singular indica un genric, un collectiu que
tamb pot expressar-se en plural, sense que el canvi de nombre es pugui considerar
distintiu. Com podem veure en els exemples segents, aquesta variaci es produeix en
un mateix autor o entre diversos, i independentment de si una forma s ms o menys
freqent que laltra:
D'altra banda pot canviar la qualitat de l'aigua en relaci a la finalitat a qu s
destinada (mal gust, slids en suspensi, color, etc.) per alteraci de les
caracterstiques organolptiques de la mateixa, existint, dhuc, el risc de posar en
disoluci, depenent de les caracterstiques de les canonades, metalls pesants alguns
dels quals poden ser no desitjables o txics (Fe, Cu, Zn, Cd, Pb, etc...) (4). (matia,
pg. 11) [3 ocurrncies, 1 font]
L'elevada mineralitzaci de les aiges superficials circulants, deguda
majoritriament a les activitats mineres en explotaci a la capalera de la conca
(Cardona, Sria i Sallent), incideix en la qualitat de les aiges tant superficials com
subterrnies, afectades sovint per la recrrega directa als rius. (matia, pg. 12) [3
ocurrncies, 2 fonts]
Posteriorment, es va assajar la digesti anaerbica, que produeix un biogs com a
subproducte i que en principi podia servir com a combustible per mantenir la
303

____________________________________________________________________________________
temperatura necessria per a l'actuaci dels microorganismes responsables de la

descomposici, per la producci de gas no era suficient ni per a aix, i les
variacions en la qualitat dels lixiviats, com tamb la presncia en ells de biotxics,
distorsionaven greument el procs. (badalo, pg. 16) [2 ocurrncies, 1 font]
Depenent com depn del mateix factor que ells - la fermentaci -, la minimitzaci de
la producci de gasos s'aconsegueix juntament i pels mateixos procediments que la
dels lixiviats. (badalo, pg. 17) [1 ocurrncia, 1 font]
En molt pocs casos la diferncia morfosintctica consisteix en un canvi de preposici;

com en el cas anterior, sn exemples que illustren diferents estadis del procs de
lexicalitzaci, ja que normalment es tracta de lalternana entre la preposici de, la
preposici considerada ms terminolgica perqu s la ms buida semnticament i la
que ms freqentment sutilitza per a la construcci de sintagmes terminolgics, amb
altres preposicions (en, per a, per):
Per sobre dels 40 bars, l'entalpia del vapor disminueix i baixa el rendiment global del
cicle termodinmic (sempre que es mantinguin tant la temperatura del vapor com les
condicions del condensador i la humitat del vapor d'escapament de la turbina).
(sole, pg. 32) [1 ocurrncia]
Les condicions en el condensador depenen del fluid de refrigeraci disponible, s a
dir, de la temperatura de la font freda. (sole, pg. 32) [1 ocurrncia]
En la parella dany al medi ambient / dany sobre el medi ambient del fitxer DIVUL,
lalternana que es produeix entre les preposicions a i sobre ms aviat t a veure amb
dos plantejaments denominatius diferents que trobem en dos textos diferents, en el sentit
que amb la selecci duna preposici o una altra sapunta de manera diferent la manera
com el dany afecta el medi ambient.
Finalment, creiem que les unitats que presenten un canvi de gnere tamb poden
comportar, com acabem de veure en les alternances anteriors, un mats conceptual
diferent i, per tant, dins de la franja dEC ++/+ en qu hem agrupat tots els casos de
canvi morfosintctic, tendirien ms cap a EC + que cap a EC ++. Lamentablement, per,
noms en tenim dos exemples, que reprodum a continuaci:
La mquina denominada compactadora de pota de cabra s un vehicle automotor
articulat amb motor Diesel, equipat amb cilindres d'acer dotats de gavinetes en lloc
de rodes, que asseguren la trituraci i la compactaci dels residus. (cohi, pg. 24)
El compactador de pota de cabra est acompanyat d'una pala carregadora sobre
erugues, mquina que prepara el terreny i que, a ms, realitza el cobriment dels
residus amb terres. (cohi, pg. 24)
304

____________________________________________________________________________________
En efecte, a les xarxes del Valls, el mxim absolut dels mesos de desembre i gener
queda perfectament destacat. (sureda, pg. 4)
En el Barcelons es presenten exagerades les puntes d'abril 84 (que a Badalona s la
mxima absoluta), i juliol 85. (sureda, pg. 5)
En tots dos casos, el diferent mats sembla que est relacionat amb el gnere duna unitat
que sha elidit: el compactador de pota de cabra es converteix en compactadora de pota
de cabra (en un mateix autor i en la mateixa pgina) quan lelisi de mquina s ms
present. Igualment, la variaci de mxim absolut i mxima absoluta en un mateix autor
es podria explicar per lelisi duna paraula de gnere mascul com valor en el primer
cas i en una paraula femenina com acidesa (que s el que sest mesurant) en el segon.
7.2.2.2 Canvi de lestructura

Si els canvis morfosintctics amb manteniment de lestructura representaven globalment
un 9.02% del total de canvis en els dos fitxers, els que no mantenen lestructura
representen noms un 2.66%. Ens referim breument, doncs, als canvis morfosintctics
amb canvi destructura, partint de la base que qualsevol apreciaci t a veure amb un
nombre molt baix dexemples.
Tant lalternana entre un complement preposicional i un complement adjectiu, com
lalternana entre una unitat sintagmtica i una unitat composta en qu el complement
adjectiu sha transformat en prefix (o forma prefixada) presenten, quant a EC, una
semblana ms gran amb els canvis grfics que amb la resta de canvis morfosintctics
que hem vist fins ara ja que, de fet, tenen un funcionament semblant a les abreviacions.
Presenten, doncs, EC++.
Cal que tots contribum a incentivar la producci neta en tots els sectors de la
societat. (green, pg. 16) [1 ocurrncia]
Cal que els sectors socials rics i els pasos industrialitzats abandonin el consum
frvol i depredador dels recursos del mn. (green, pg. 16) [1 ocurrncia]
En aquest procs, nombrosos microorganismes, que es troben tant al sl com a
l'aigua, extreuen energia reciclant les estructures sense vida (...) (tots, pg. 1) [8
ocurrncies]
La depuraci noms s efica en substncies que es poden degradar naturalment, s
a dir, sobre les substncies orgniques anomenades biodegradables, perqu vs
potser no ho sabeu, aqu els nostres millors obrers sn en realitat els bacteris i
d'altres organismes microscpics! (vola, pg. 28) [2 ocurrncies]
305

____________________________________________________________________________________
Ats que, efectivament, la llengua proporciona aquestes possibilitats de canvi formal

sense canvi en el contingut, la causa principal de variaci sembla estilstica en tots els
casos: quan es dna en un mateix autor, text i pgina, com en el primer cas, la voluntat
devitar una repetici exacta s la causa ms plausible, i quan es dna entre diversos
autors, sembla que lestil dun autor sinclina per la utilitzaci de la forma ms compacta
(complement adjectiu o prefix), que es percep ms especialitzada, especialment si cont
un formant culte (aiges pluvials, contaminaci hdrica) i daltres autors prefereixen
ls de formes ms llargues i transparents (aiges de pluja, contaminaci de les aiges).
7.2.3 Canvi per reducci

Per reducci entenem la supressi dun o diversos constituents duna unitat
terminolgica sintagmtica que, de la mateixa manera que altres mecanismes per
escurar aquestes unitats (com les sigles), contribueix a leconomia lingstica; el
carcter anafric de les reduccions contribueix tamb a augmentar la coherncia
discursiva i la cohesi lxica.
A Principes dtablissement dune terminologie scientifique et technique (Lotte, 1981), un
dels textos de teoria terminolgica ms importants de lEscola russa de terminologia,
trobem una justificaci de la reducci:
Lorsquon sait de quelle notion il sagit, on peut omettre les lments dterminants du
terme. Si un livre est consacr en entier aux moteurs carburateurs, il est inutile de
rpter ce terme chaque fois; on peut se contenter du terme gnerique moteur (...)
Dans ce cas, il ny a pas de changement de la signification ou de la forme du terme, mais
un simple remplacement de la notion spcifique par la notion gnrale. (Lotte, 1981:7)
En els estudis de sinonmia s corrent obviar els casos de reducci en general (per
especialment els casos de substitucions anafriques amb articles, pronoms, etc., casos
que tampoc nosaltres hem tingut en compte) per diferents raons. La primera s que la
reducci representa un fet de parla i no de llengua, i la terminologia sha interessat
tradicionalment pels fets de llengua i no pels de parla; una segona ra s que la reducci
s un recurs de cohesi lingstica que afecta tot tipus de discurs, i la terminologia va
potenciar des dels inicis lestudi dels aspectes que separen el funcionament dels termes
del lxic en general. Des del nostre enfocament lingstic ens sembla interessant
comprovar tamb quantitativament que el text especialitzat s, per sobre de tot, text, s a
dir, acte de comunicaci i que, en aquest sentit, participa dels mateixos recursos que
qualsevol text encara que, efectivament, presenti particularitats a diferents nivells.
306

____________________________________________________________________________________
De totes maneres, comptem amb alguns treballs205 que tracten o es centren en aquest
fenomen. Guilbert, per exemple, shi refereix en diverses ocasions:
Le type dabrviation de compos le plus rpandu consiste rduire le compos form
du syntagme N + adj. au second terme adjectif: [...], une voiture automobile > un
automobile [...] On remarque que le terme maintenu est le dterminant [...] La pouvoir de
dsignation se situe dans le dterminant et non dans la base valeur gnrale. Cette
vocation du dterminant reprsenter le syntagme dcoule du fait de sa fonction et non
de sa place. [...] (Guilbert, 1975:273)
Destaquem, per, el treball de Collet (1997), que sinteressa per la dinmica discursiva
daquest tipus de reducci, ms que no pas per les seves condicions sociolingstiques i
diacrniques. Aquesta autora distingeix la reducci anafrica (RA), reducci discursiva
sense independncia contextual, de la reducci lxica (RL)206, reducci dorigen
anafric que sha lexicalitzat i que ja presenta independncia contextual. Collet
adverteix que Lotte (1981) en realitat noms es referia a la RA, i que Guilbert (1975)
noms analitza casos de RL207.
El grau dEC que presenta una unitat terminolgica i la seva forma reduda depn de
diversos factors, com veurem en lanlisi de casos, especialment de si la reducci s
lxica o anafrica. Natanson (1981a) observa que la intercanviabilitat duna forma plena
i una forma escurada (noms es refereix a les reduccions anafriques) no mantenen cap
relaci dEC perqu s estrictament contextual:
Les relations entre les termes moteur lectrique et moteur sont celles qui normalement
existent entre le terme gnrique (moteur dsigne un genre dobjets) et le terme
spcifique (moteur lectrique dsigne une spce, car il y a plusieurs types de moteurs
caractriss daprs leur agent nergtique). Ces deux termes ne sont pas
interchangeables, sauf dans les contextes o, aprs avoir donn un terme complet, on
peut employer sa forme elliptique, parce que le concept dont il sagit a dj t prcis.
Dans ce cas, moteur peut remplacer moteur lectrique, mais en tant que forme elliptique;
il ne peut pas tre consider comme son synonyme. (Natanson, 1981a:54)
Podem afirmar, dacord amb Natanson, que lEC de les RA s inexistent fora de context,
per s evident que en context, relaci que ens interessa en aquest moment, s mxima.
205
Treballs recents dAdelstein i Kuguel (1998 i en premsa) han avanat en la descripci daquest
fenomen en el context discursiu, especialment de les condicions de reductibilitat que presenten els
sintagmes terminolgics.
206
Autors posteriors han mantingut aquestes mateixes denominacions (Adelstein i Kuguel (en premsa)
La reduccin de sintagmas terminolgicos) i autors anteriors ja nhavien proposat daltres ms o menys
en la mateixa lnia (per exemple, ellipse contextuelle i ellipse non contextuelle (Duquet-Picard, 1986),
ellipse contextuelle i ellipse lexicale (Kocourek, 1991b). Liddy et al. (1987) analitzen lanfora discursiva
en els resums cientfics i presenten una classificaci molt completa dels diferents tipus danfora.
207
En treballs anteriors, per, Guilbert tamb shavia referit breument a la RA.
307

____________________________________________________________________________________
En canvi, la RL ofereix unes possibilitats danlisi ms relatives i diverses, com ja hem

apuntat en un treball anterior:
En realidad, la equivalencia conceptual existente entre un trmino y su sinnimo o
variante con elisin es cero, ya que el trmino con elisin pasa a ocupar un concepto ms
genrico que el trmino sin elisin (...). Este concepto ms genrico normalmente se
corresponde con el concepto inmediatamente superior del rbol de campo ordenado
jerrquicamente; es decir, con la elisin, el subordinado pasa a la posicin del
superordinado (...). Una situacin distinta se da cuando la elisin va en la direccin
contraria de forma que al elidir la base nominal de N + Adj, el adjetivo se nominaliza:
cid sulfhdric, sulfhdric; reactiu extractant, extractant y tiende a lexicalizarse. En estos
casos, el resultado tambin es la referencia a un concepto ms genrico pero la relacin
ya no es tan inmediata, y se pueden llegar a dar casos de falsa sinonimia y de autntica
ambigedad textual, como es el caso de dixid de carboni y carboni, en el que la elisin
no da lugar a un trmino ms genrico, sino completamente distinto dentro de la
nomenclatura qumica. (Freixa i Cabr, en premsa:11)
Encara que no sigui de manera sistemtica, les reduccions de lextensi solen ser
anafriques i les reduccions de la base solen ser lxiques. Si tenim en compte aquesta
tendncia i tamb que, com hem apuntat ms amunt, les RA presenten una EC
contextual mxima, i que lEC contextual de les RL no s necessriament mxima,
podrem esperar, dacord amb la hiptesi amb qu hem encetat aquest captol, que les
reduccions lxiques (s a dir, les reduccions de la base) haurien de ser ms prpies del
corpus menys especialitzat, i les anafriques (reduccions de lextensi), del corpus ms
especialitzat. Per les dades que presentem en la segent taula de resum de les
reduccions dels nostres corpus demostren que els resultats sn gaireb idntics i que la
lleugera diferncia sinclina en sentit contrari al que acabem dhipotetitzar. En les
pgines segents justifiquem aquest resultat.
reducci extensi
reducci base
altres reduccions
DIVUL
74.79%
15.44%
9.75%
ESPEC
67.13%
17.48%
15.38%
Taula 67. Resultats generals dels canvis per reducci.

Podem considerar que el canvi per reducci, com a fenomen global, presenta EC
positiva (+); s evident, per, que dins daquest fenomen cal reconixer-hi fenmens
diferents, amb graus dEC tamb diferents. Una primera distinci que ja hem apuntat ens
porta a considerar que les reduccions anafriques es trobarien en un grau dEC superior
a lEC positiva, que podrem situar en la franja ++/+ i que les reduccions lxiques
308

____________________________________________________________________________________
presentarien un grau dEC inferior, que situarem en la franja +/~; a partir daquesta
primera distinci, que analitzem a continuaci amb els exemples concrets dels nostres
corpus, podem fer-ne daltres que ens deixaran veure que la reducci, que centrarem en
lEC+, abraa una franja mplia dEC.
Lesquema segent resumeix la relaci de partida que suposem entre reducci i EC:
Reducci de lextensi -------> reducci anafrica -------> EC ++/+
Reducci de la base ---------> reducci lxica -----------> EC +/~
7.2.3.1 Reducci de lextensi

A la taula 67 hem vist que les reduccions de lextensi representen les tres quartes parts
de les reduccions a DIVUL i les dues terceres parts a ESPEC. Com ja hem assenyalat,
per a aquest treball sha pres el criteri metodolgic de reduir els conjunts sinonmics a
parelles. Aix significa que hi ha canvis que no expliquem perqu no poden aparixer
desprs daplicar aquests criteris. Per exemple, en el cas de les reduccions tenim la
parella xarxa manual de vigilncia de la contaminaci atmosfrica i xarxa de vigilncia
i tamb tenim la parella xarxa de vigilncia i xarxa per, en canvi, no podem analitzar la
parella possible xarxa manual de vigilncia de la contaminaci atmosfrica i xarxa.
Lanlisi dels exemples ens deixa veure que dins de les reduccions de lextensi trobem
fenmens semntics diferents: duna banda, trobem reduccions clarament anafriques,
que no presenten independncia del context. En aquestes unitats, la base sintagmtica s
normalment una unitat genrica o la unitat conceptual immediatament superior. En tots
els casos, la unitat sencera apareix en primer lloc i les reduccions anafriques apareixen
posteriorment: en alguns casos, ja noms torna a aparixer la forma reduda; en daltres
continua apareixent la forma sense escurar; i en daltres lalternana es mant fins al
final.
L'usuari s instrut respecte a la installaci de vapor a disposar i li s brindada la
legalitzaci pertinent. La installaci disposa sempre de vlvula de seguretat.
(montaner, pg. 3)
Ecologia S.A. explica com el creixement econmic no sha de produir forosament
a costa de la natura. Lautora defensa el creixement com un element fonamental
perqu minvi la pobresa ja que aquesta representa una amenaa molt seriosa per a la
salut i la seguretat ambiental. La qesti fonamental seria: Com reduir al mnim
309

____________________________________________________________________________________
limpacte ambiental del creixement? Frances Fraincross no diu que la recepta sigui
menys creixement sin que la clau es troba en leconomia i tamb en les noves
tecnologies. (temps, pg. 23)
s evident que la causa daquest tipus de variaci s lintent devitar una repetici
exacta, especialment quan s molt prxima en el discurs, i que aquest mecanisme, que
respon tamb a leconomia lingstica, busca la cohesi textual. Ats el carcter
clarament anafric, considerem que lEC s mxima (EC++). Sn unitats, per, que no
es poden considerar intercanviables en tots els contextos perqu presenten restriccions
discursives i una EC prcticament nulla fora de context.
En els exemples de reduccions de lextensi trobem unitats en qu creiem que caldria
posar en crisi la noci de reducci: sn unitats que no responen a escuraments anafrics
sin que ms aviat la variaci es produeix entre una unitat lexicalitzada i una altra que
presenta un allargament amb qu sexplicita un tret semntic pertinent per
aparentment innecessari. Es tracta dunitats terminolgiques a les quals sha afegit una
extensi (un adjectiu o un sintagma preposicional) que fa aparixer un tret semntic que
ja est contingut a la base (bscula / bscula de pesatge; residu / residu generat; planta
de compostatge / planta de compostatge de la brossa orgnica, etc.). Aquests casos, que
hem anomenat pseudoreduccions, tenen un funcionament invers al de les reduccions, ja
que la unitat allargada apareix desprs, i normalment t una freqncia daparici ms
baixa, que la unitat ms curta i ms lexicalitzada:
Una de les empreses que ha estat ms atenta als enfocaments sostenibles de l's dels
recursos en els seus mtodes de producci -i tamb a propsit de les necessitats de
gesti de residus- s The Body Shop International. (green, pg. 5) [18 ocurrncies, 5
fonts]
Per assegurar que les empreses productives sn netes de principi a fi, cada fase ha
de ser avaluada. (green, pg. 16) [1 ocurrncia, 1 font]
No podem oblidar que les escombraries contenen productes domstics perillosos,
com dissolvents, piles, pintures, plaguicides, etc. (tots, pg. 1) [11 ocurrncies, 4
fonts diferents]
Imaginem-nos que desprs de desparar la taula, el cambrer ho llena tot en un
contenidor: (...) i restes de menjar tot ajuntant-se amb piles velles regalimant metalls
pesants, (...). (vola, pg. 33) [1 ocurrncia, 1 font]
En aquests casos, la causa de variaci no est relacionada amb leconomia lingstica i,

tot i que pot haver-hi la motivaci deludir una repetici exacta, creiem que bsicament
t a veure amb una necessitat contextual de fer explcita una informaci que ja est
continguda en la unitat lexicalitzada. Creiem que aquest canvi denominatiu expressa un
310

____________________________________________________________________________________
canvi conceptual superior als matisos conceptuals que hem apuntat en lanlisi de les
variacions morfosintctiques, perqu apareix lexplicitaci denominativa dun tret
conceptual. Creiem, doncs, que en aquests casos ja no podem considerar que lEC sigui
mxima (ni tampoc ++/+) i que cal considerar-la positiva (EC+). Igualment pensem que
no cal atribuir una EC menor perqu el tret conceptual que incorpora la denominaci no
s distintiu.
Un conjunt nombrs dexemples poden considerar-se reduccions o pseudoreduccions
segons la necessitat contextual i extracontextual que atribum a la presncia dun
determinat tret conceptual. Sn exemples que presenten, en tots dos fitxers, lalternana
en la presncia i labsncia del complement adjectiu ambiental o dels complements
preposicionals de residus (i descombraries), dincineraci, etc.:
ambiental /
diagnosi ambiental / diagnosi

educaci ambiental / educaci
impacte ambiental / impacte
pla dacci ambiental / pla dacci
de residus /
abocament de residus / abocament

acumulaci de residus / acumulaci
minimitzaci de residus / minimitzaci
productor de residus / productor
reducci de residus / reducci
tractament de residus / tractament
de la incineraci /
cendra de la incineraci / cendra

escria de la incineraci / escria
forn de la incineraci / forn
fum de la incineraci / fum
temperatura de la incineraci / temperatura
Taula 68. Reduccions de lextensi ambiental, de residus i de la incineraci.

Les unitats amb reducci daquests exemples presenten independncia contextual
relativa: s que presenten independncia contextual si el context (qualsevol text) s la
gesti dun tipus concret de residu; potser tamb en presenten si el context s la gesti
de residus en general; en canvi, si el context s el medi ambient, no tots els exemples
tindrien independncia i potser seria necessari fer explcit el tret semntic obviat; si el
context s qualsevol text, aleshores cap dels termes reduts tindria independncia
contextual i tant el complement adjectiu ambiental com els complements preposicionals
de residus (i descombraries) i dincineraci serien sempre pertinents, rellevants i
necessaris.
311

____________________________________________________________________________________
Per illustrar la imprecisi de la noci de reducci podem estudiar tamb unitats com
impacte ambiental negatiu. Aquesta unitat ha tingut una freqncia molt elevada ds i,
en canvi, gaireb no en t el seu cohipnim impacte ambiental positiu, ra per la qual
impacte ambiental sutilitza gaireb sistemticament per a impacte ambiental negatiu.
Com que el tipus dimpacte ms freqent a lrea s limpacte ambiental, actualment
sutilitza impacte per impacte ambiental negatiu i quan limpacte s dun altre tipus
(acstic, visual, etc.) sespecifica.
La nostra proposta danlisi, que consisteix a posar en crisi la noci de reducci i tractar
alguns dels casos com allargaments o pseudoreduccions, compta amb una confirmaci
forta perqu sovint es pot documentar aquestes unitats a les obres lexicogrfiques
(especialitzades de lrea per en alguns casos tamb a les generals) sense lextensi i
amb el mateix significat.
Lanlisi exhaustiva ens ha deixat veure que en el fitxer DIVUL les pseudoreduccions
sumen la meitat de les reduccions de lextensi i que, en canvi, a ESPEC en trobem pocs
exemples; per tant, si havem introdut lanlisi suposant que les reduccions de
lextensi eren bsicament anafriques i que calia considerar que lEC corresponent era
++/+, ara podem matisar aquesta suposici i afirmar que en el fitxer ESPEC
efectivament aquest s el grau dEC per que en el fitxer DIVUL s ms baixa (EC +
positiva) per lelevat nombre de pseudoreduccions.
7.2.3.2 Reducci de la base

Quan la reducci afecta la base del sintagma i no lextensi s ms fcil que la reducci
perdi el carcter anafric i es lexicalitzi perqu en les unitats sintagmtiques, el pes
designatiu no se situa en la base, que es refereix al concepte supraordinat, sin en
lextensi, que normalment aporta els carcters distintius. Com afirma Guilbert
(1975:273) en la citaci que hem reprodut a linici de lanlisi de les reduccions,
aquesta vocaci de lextensi de representar el sintagma t a veure, doncs, amb la seva
funci, i no amb el lloc que ocupa dins del sintagma.
No obstant aix, tamb en aquest cas lanlisi exhaustiva de les dades ens demostra
lexistncia de fenmens diferents dins del conjunt de reduccions de la base dels
sintagmes.
312

____________________________________________________________________________________
En primer lloc, trobem efectivament exemples de reduccions lxiques, que corresponen

majoritriament a la nominalitzaci de ladjectiu que originriament qualificava el nom
de la base sintagmtica ([N+A] ---> [A]N). El fet que aquestes formes redudes presentin
independncia contextual i puguin aparixer fins i tot a les obres lexicogrfiques, no
implica que no puguin alternar amb la unitat originria sense reducci. Com podem
veure en els exemples segents, lalternana entre la reducci lxica i la forma
sintagmtica sense reducci no t lloc en un mateix autor perqu es tracta de reduccions
lxiques consolidades; aquesta alternana, doncs, respon a la diferent selecci que fan
autors diferents.
Opcionalment pot ser teflonada la superfcie en contacte amb el fang si cal sense
haver de recrrer a linoxidable. (montaner, pg. 3)
En el residu slid que queda en el dipsit (50% del trmer) hi havia un 0,18/0,26 %
de salts de Fe, Cr i Ni; aquests elements es trobaven presents en la mateixa proporci
que en l'acer inoxidable de que estava construit el dipsit. (casal, pg. 10)
Pel que fa als sulfats, en principi, sn poc corrosius, malgrat tot intervenen al cicle
del sofre (figura 2) i en sistemes anxics poden incidir en la formaci d'cid
sulfhdric, compost capa de provocar greus problemes de corrosi. (matia, pg. 11)
Considerant el biogs com all que en realitat s: un gas natural dilut (pel CO2 i el
N2) i adulterat (per tota una muni de components traa molestos - amonac,
sulfhdric, mercaptans, heterocclics, etc.-), s evident que tindr el mateix perill
d'explosi que el gas, i les explosions els seus mateixos efectes devastadors. (badalo,
pg. 17)
Carboni oxidable (COX). s una determinaci de la matria orgnica per via humida
a base d'una barreja de dicromat potssic i cid sulfric, en la qual l'oxidaci no s
total. (soliva, pg. 28)
Finalment, cal destacar que el Hg metllic pot recuperar-se tractant el ZnO amb
mercuri dipositat amb sulfric dilut. (domenech, pg. 6)
Daltres reduccions lxiques, per, encara no estan consolidades i mantenen part del seu
carcter anafric. En aquests casos, que illustren el procs de lexicalitzaci de
determinats tipus de reduccions anafriques, lalternana es produeix en un mateix autor
(residu txic / txic; reactiu extractant / extractant; matria fermentable / fermentable,
etc.).
En les nominalitzacions dadjectius trobem tamb algun exemple espordic de
pseudoreducci; en el cas segent observem lalternana de la forma lexicalitzada
plstic, amb una elevada freqncia daparici en diferents fonts, amb la forma material
plstic (una sola ocurrncia en una sola font) de la qual podria semblar una reducci
313

____________________________________________________________________________________
anafrica lexicalitzada, per en realitat es tracta dun allargament per fer explcit que es
tracta dun material:
Aquests materials plstics no es trenquen amb facilitat i es poden reciclar. (clar,
pg. 10) [1 ocurrncia, 1 font]
Quan s'empra la incineraci com a mtode per fer front al problema de les deixalles,
es tendeix a posar traves a la recuperaci i al reciclatge de determinades fraccions de
les escombraries (com ara paper, cartr, plstics,...) perqu en fer-ho, disminueix el
poder calorfic global. (tots, pg. 2) [>20 ocurrncies, 5 fonts]
Un cas especial de reducci, que afecta base i extensi, s lalternana entre medi
ambient, medi i ambient. En la taula segent fem constar el nombre docurrncies de
cada forma en cada fitxer i les fonts daparici:
DIVUL
ESPEC
medi ambient
19 (temps, tots, alt.)
7 (casal, coromina, sole)
medi
6 (temps, tots)
1 (coromina)
ambient
1 (temps)
2 (casal)
Taula 69. Freqncia daparici de les denominacions medi ambient, ambient i medi en
els dos corpus textuals.
Les reduccions medi ambient / ambient (reducci de la base) i medi ambient / medi
(reducci de lextensi) es poden explicar de diverses maneres ja que si b s cert que
medi i ambient sn reduccions de medi ambient, tamb ho s que medi ambient s, en
realitat, una forma redundant (actualment acceptada per la normativa) de medi (i tamb
podrem dir el mateix respecte dambient, unitat semnticament molt prxima a medi i
que alguns diccionaris consideren sinnims).
Considerem que podem atribuir als casos de reduccions lxiques una EC positiva (+)
perqu desapareix de la denominaci un tret semntic dorigen anafric i no en resulta
un canvi conceptual distintiu.
Deixant de banda les reduccions lxiques, dins del conjunt de reduccions de la base
trobem encara altres fenmens. Duna banda, un tipus molt concret de pseudoreducci,
que consisteix a fer aparixer la base del sintagma, quan aquesta base s una unitat
genrica com procs, fenomen, etc. Aquestes unitats, molt productives, shan denominat
314

____________________________________________________________________________________
semitermes208 i juguen un paper important en la construcci dels sintagmes

terminolgics. En els exemples dels nostres corpus, la forma ms lexicalitzada (la ms
freqent en els textos i la que apareix a les obres lexicogrfiques) s la forma sense
lallargament que, normalment, es defineix com Procs... o Fenomen..., segons els
casos. A la taula segent hi fem constar alguns exemples dels dos fitxers amb la unitat
procs:
DIVUL
procs de combusti (1oc) / combusti (4oc)

procs de compostatge (1oc) / compostatge (7oc)
procs de degradaci (2oc) / degradaci (3oc)
procs de descomposici (1oc) / descomposici (1oc)
procs de fabricaci (7oc) / fabricaci (7oc)
procs de producci (5oc) / producci (5oc)
ESPEC
procs de combusti (3oc) / combusti (13oc)

procs de compostatge (4oc) / compostatge (19oc)
procs de corrosi-erosi (1oc) / corrosi-erosi (2oc)
procs de fabricaci (1oc) / fabricaci (1oc)
procs de manteniment (1oc) / manteniment (6oc)
procs de transformaci (1oc) / transformaci (3oc)
Taula 70. Pseudoreduccions amb la forma procs.

Com es pot veure en els exemples de la taula, la forma amb pseudoreducci sol tenir una
freqncia daparici superior que la forma amb lallargament. La causa daquestes
pseudoreduccions amb semitermes s lmfasi en el tret [+procs] ja incorporat en la
unitat (bsicament noms deverbals amb el sufix -ci que es defineixen com Acci i
efecte...); per tant, creiem que, com abans, cal atribuir una EC positiva (EC+) a aquests
casos.
En el conjunt de reduccions de la base trobem tamb alguns exemples de reduccions
anafriques i allargaments emftics:
La descomposici biolgica d'un ser viu genera dixid de carboni i deixa sals
minerals diverses al medi. Estimacions recents avaluen que entre 2 i 3 mil milions de
tones de carboni a l'any sn lliurades a l'atmosfera procedents de l'activitat
descomponedora a la superfcie dels continents. (tots, pg. 1)
208
En la comunicacin especializada intervienen un conjunto de unidades lxicas, comunes a casi todas

las ciencias, que se caracterizan por designar nociones muy generales (entidades, relaciones, propiedades,
etc.), de un nivel de abstraccin bastante elevado, y por ser polismicos. En principio, formas como
rasgo, caracterstica, funcin, componente, elemento o conjunto no son definidas dentro de
los textos especializados ya que son consideradas parte del lxico comn. Sin embargo, tienen una
frecuencia muy alta en secuencias descriptivas y explicativas de los textos cientficos, as como en las
definiciones terminogrficas. Llamamos a este tipo de unidades semitrminos dado que se encuentran en
la interseccin entre el lxico especializado y el lxico comn. (Kornfeld, L. et al. (en premsa)
315

____________________________________________________________________________________
El carcter anafric daquesta alternana resulta evident, i tamb que lautor pretenia
evitar una repetici exacta i immediata. Aquest exemple illustra una limitaci de les
reduccions: les reduccions anafriques no es poden lexicalitzar quan la unitat reduda
correspon a un concepte diferent i productiu dins lrea.
I alternances com aigua / recursos daigua; sequedat / grau de sequedat; AFNOR /
norma AFNOR; CFC / gas CFC, etc. sn exemples dallargaments emftics: laigua
emfasitzada com a recurs natural i la sequedat com a grau; AFNOR s efectivament una
norma i CFC, un gas.
Un fenomen diferent s el que trobem en els exemples segents, en qu no es tracta tant
de fenmens anafrics o de pseudoreduccions com de processos metonmics (en el
primer exemple, i tamb a cubell d'escombraries / escombraries, entre daltres) o
meronmics (en el segon exemple, i tamb a incineradora de forn rotatori / forn rotatori,
entre daltres).
s inevitable que els residus txics enterrats es mesclin amb l'aigua de pluja i que
es filtrin en els aqfers, tot contaminant l'aigua. (green, pg. 14)
Les pluges renten el terreny. Els elements contaminants passen lentament a l'entorn.
(vola, pg. 28)
Les matries en suspensi es dipositen en el decantador primari i formen els fangs
primaris. (vola, pg. 29)
El Sr. Quid descobreix aix, que desprs d'haver estat filtrades per la gran reixa de
l'entrada, les aiges de la claveguera passen per diferents pretractaments: Primer
entren en una dessorradora-desoliadora, que permet eliminar la sorra i grava aix
com netejar olis i greixos que floten en superfcie; desprs desemboquen en el
dipsit del decantador primari, al fons del qual s'hi dipositen en suspensi els
trossos ms grossos de matria, que formen el fang primari. (vola, pg. 28)
En aquests casos, el canvi denfocament conceptual que percebem a travs de la

denominaci fa que considerem que lEC s positiva per tendeix a relativa en major
mesura que en els casos anteriors (EC +/~). Aquest fenomen s molt prxim als
fenmens de variaci conceptual (VC) que poden aparixer en els canvis lxics.
7.2.3.3 Altres reduccions

En aquest ltim grup de reduccions, formalment ms heterogeni i quantitativament
menys important (12 casos a DIVUL que representen un 9.75% de les reduccions, i 22
316

____________________________________________________________________________________
casos a ESPEC que representen un 15.38%) tamb trobem diversos aspectes a tenir en
compte. Observem, dentrada, que tots aquests exemples comparteixen el fet de ser
sintagmes formats per tres (o quatre) unitats lxiques (noms o adjectius) que es
redueixen a sintagmes amb un element lxic menys, com a mnim, i sempre del centre
del sintagma.
Majoritriament es tracta de casos en qu lalternana se situa en el punt crtic entre
reducci i allargament dun tret poc rellevant o normalment innecessari. Distingim tres
grups segons el component que alterna (selimina o safegeix):
DIVUL
a) [N+A+SP] <---> [N+SP]

oli usat de cuina / oli de cuina
procs natural de degradaci / procs de degradaci
b) [N+A1+A2] <---> [N+A2]
elements contaminants txics / elements txics

residus slids urbans / residus urbans
ESPEC
a) [N+A+SP] <---> [N+SP]

deshidrataci trmica de fangs / deshidrataci de fangs
elctrode selectiu d'amonac / elctrode d'amonac
eliminaci controlada de fangs / eliminaci de fangs
b) [N+A1+A2] <---> [N+A2]
impacte ambiental negatiu / impacte negatiu

normativa legal espanyola / normativa espanyola
c) [N+SP1+SP2] <---> [N+SP2]
cobriment dels residus amb terres / cobriment amb terres

llei de residus urbans de 1975 / Llei de 1975
procs d'absorci per via humida / procs de via humida
Taula 71. Exemples daltres tipus de reduccions.

Igual com acabem de veure en els ltims fenmens de reducci de la base, lEC positiva
tendeix a relativa (+/~) tant en els casos a) en qu alterna la presncia i labsncia de
ladjectiu que qualifica el nom de la base (efectivament, en gesti de residus loli de
cuina s oli usat; leliminaci de fangs de la depuradora s un procs controlat, etc.),
com en els casos b) en qu alterna la presncia i labsncia del primer adjectiu, com en
els casos c) en qu selideix (o sespecifica) el primer complement preposicional,
innecessari o, almenys, predictible pel context.
Un segon conjunt daltres reduccions est format per exemples ms complexos en qu
ladjectiu que qualificava el nom del sintagma preposicional de lextensi ha passat a
modificar el nom de la base nominal (abocament de compostos qumics txics,
317

____________________________________________________________________________________
abocament txic); per tant, no noms es produeix una reducci ms o menys anafrica,
sin que hi ha un desplaament semntic.
Aquestes alternances es produeixen majoritriament per evitar una repetici i apareixen
en un mateixa font i en una mateixa pgina (vegeu el primer exemple) per el fet que
tamb es puguin produir entre diverses fonts (vegeu el segon exemple) ens permet
suposar que aquestes variacions aparentment estilstiques poden ser, en realitat,
reduccions anafriques en procs de lexicalitzaci.
Els abastaments afectats corresponen, tots prcticament, a provements que disposen
de captacions d'aigua superficials o en el subalbi, sovint en aqfers lliures amb
recrrega directa o molt vulnerables a la contaminaci i situats en els alluvials de
rius o rieres o en aqfers costaners sotmesos a processos de polluci natural per
intrusi marina. (matia, pg. 12) [1 ocurrncia]
Inclou captacions subterrnies situades al alluvial del Llobregat i afluents i
captacions superficials, localitzades fonamentalment en la part baixa de la conca
(Sant Joan Desp i Abrera). (matia, pg. 12) [1 ocurrncia]
Com s lgic, s necessari l'estudi geolgic previ i un inventari representatiu o
exhaustiu de les captacions d'aiges subterrnies que hi ha a la zona, acompanyat
de mesures piezomtriques i presa de mostres per anlisis de qualitat. (coromina,
pg. 21) [1 ocurrncia]
Sovint la incidncia de la corrosi s palesada en la seva vessant econmica:
inutilitzaci de canonades, vlvules, bombes i, fins i tot, captacions subterrnies.
(matia, pg. 11) [3 ocurrncies]
318

____________________________________________________________________________________
7.2.4 Canvi lxic

Les parelles denominatives que difereixen per un canvi lxic (o per diversos) sn els
sinnims per antonomsia; tots els tipus de VD que hem vist fins ara normalment sn
considerats variants formals i no sinnims. s a dir que, en realitat, s en els canvis
lxics on es considera ms interessant destudiar lEC ja que en els altres casos es dna
per fet que la variaci s estrictament formal i no afecta el contingut semntic o
conceptual. Les dades que hem analitzat fins ara, per, ja ens han deixat veure que
aquest contingut es pot veure afectat amb canvis que no sn lxics. No obstant aix,
resulta innegable que els canvis lxics comporten canvis conceptuals dun nivell
diferent. Per aix, hem considerat que a partir del moment en qu es produeix un canvi
lxic, lequivalncia mxima ja s inexistent i, per tant, el grau ms elevat dEC ser
lequivalncia positiva (+).
Dacord amb la classificaci formal, analitzem primer el canvi lxic en unitats
monolxiques que, com podem veure a la taula, representen un 32.68% dels canvis
lxics a DIVUL i el 19.58% a ESPEC i, desprs, en unitats polilxiques (en la base i en
lextensi). Els canvis lxics en conjunt representen el 43.06% del total de DIVUL i el
25% del total dESPEC.
a) canvi de base
b) canvi en lextensi
TOTAL
DIVUL
67 (14.07%)
138 (28.99%)
71 (14.91%)
67 (14.07%)
ESPEC
19 (4.89%)
78 (20.10%)
39 (10.05%)
39 (10.05%)
205 (43.06%)
97 (25%)
Taula 72. Percentatges de canvis lxics.
7.2.4.1 Canvi lxic en unitats monolxiques

Ms enll de lanlisi dels contextos, per establir el grau dEC de les parelles dunitats
monolxiques que difereixen per un canvi lxic (que en els textos apareixen usades
indistintament per que mantenen diferents graus dequivalncia), hem recorregut a la
consulta dobres lexicogrfiques generals i especialitzades, obres de referncia i,
sobretot, als especialistes que ens han assessorat en aquest treball. Lanlisi ens ha
perms establir diferents graus dEC dacord amb els diferents fenmens i situacions que
hem pogut allar.
319

____________________________________________________________________________________
Un petit conjunt dexemples dels dos fitxers constitueixen lnica excepci a lafirmaci
que acabem de fer sobre la consideraci de lEC positiva (EC+) com a EC mxima de
partida en els canvis lxics: es tracta de parelles que difereixen per un canvi morfolgic
que no afecta el radical i que, tot i que formalment hem volgut classificar-los dins el bloc
de canvi lxic, a nivell dEC es comporten de manera ms semblant als canvis
morfosintctics (EC ++/+). Sn els tipus segents:
exemples didentitat del lexema amb alternana entre morfemes sinnims
(assecament / assecatge; mostratge / mostreig);
exemples didentitat del lexema amb alternana entre presncia i absncia
dun morfema que no aporta cap significat rellevant al radical (aprofitar /
reaprofitar; dissolvent / solvent; tria / triatge; valoritzaci / revaloritzaci).
Considerem que lEC s positiva (EC+) en les unitats que les obres lexicogrfiques
(generals i especialitzades) consideren sinnimes, sigui amb remissions directes o
indirectes (definicions prcticament idntiques) i tamb els sinnims especfics de
lrea.
A la taula segent en presentem uns quants exemples:
DIVUL
ESPEC
agricultor -a / pags -esa

arreglar / reparar
au / ocell
dejeccions / excrements
ecolgic -a / verd -a
fang / llot
sl / terra
abastament / provement
assecar / eixugar
avantatge / benefici
augment / increment
augmentar / incrementar
ecolgic -a / net -a
Taula 73. Canvi lxic en unitats monolxiques: exemples dEC+.

En canvi, considerem relativa (~) lEC de les unitats que sn molt prximes
conceptualment per que no cobreixen exactament la mateixa rea semntica; malgrat
aix, poden aparixer usades indistintament perqu una de les dues unitats s ms
general o no pertinent a lrea i sassimila a laltra, sovint amb un s metafric, o perqu
una de les unitats (o totes) s polismica i la sinonmia es restringeix noms a un dels
sentits.
320

____________________________________________________________________________________
DIVUL
ESPEC
adobar / fertilitzar
aire / atmosfera
ciutat / metrpolis
crear / generar
cremar / incinerar
emetre / expellir
estable / persistent
estandaritzat -ada / normalitzat -ada
frmac / medicament
foc / incendi
legislaci / Llei
netejar / rentar
roba / txtils
separaci / tria
cremar / incinerar
Taula 74. Canvi lxic en unitats monolxiques: exemples dEC~.

El criteri amb qu hem establert lEC relativa s el segent: encara que dues formes
puguin denominar dos conceptes diferents en altres mbits, aquesta distinci no pot ser
pertinent a lrea. Aix, per exemple, per a un concepte pertinent en lrea de medi
ambient, que podrem parafrasejar com individu productor de residus que cal
conscienciar, trobem les denominacions ciutad -ana / consumidor -a / usuari -ria /
ve -na que remeten a significats diferents per que en aquesta rea es refereixen noms
al concepte que hem apuntat. Un altre exemple paradigmtic el trobem a contaminar,
que tamb apareix denominat com embrutar, enverinar i infectar.
Dacord amb aquest criteri, doncs, considerem que lEC s mnima (EC-) quan les
unitats, amb una proximitat semntica evident, presenten una diferncia conceptual
pertinent a lrea. Aix doncs, atribum EC- a les unitats que remeten a conceptes
diferents i pertinents dins lrea, que poden aparixer usades indistintament en context
per denominar un mateix concepte. Aquest s intercanviat sovint sexplica per referncia
anafrica i normalment els conceptes implicats mantindrien altres relacions conceptuals
com la hiperonmia (empresa / fbrica), la meronmia (aire / oxigen) i la cohiponmia
(degradaci / descomposici), entre daltres.
Els casos dEC mnima sn menys importants quantitativament per constitueixen un
grup molt interessant per a lanlisi de la VD en terminologia; a la taula segent
noferim uns quants exemples:
321

____________________________________________________________________________________
DIVUL
ESPEC
biodegradable / degradable
degradar / descompondre
descomponedor / microorganisme
digestor / microorganisme
empresa / indstria
fabricant / industrial
mar / oce
biodegradaci / descomposici
exposici / irradiaci
Taula 75. Canvi lxic en unitats monolxiques: exemples dEC-.

Lanlisi exhaustiva de les parelles monolxiques amb canvi lxic ens dna els resultats
quantitatius de la taula 76, que ens permet observar un fort contrast en els dos fitxers:
lEC+ s la ms freqent en tots dos fitxers, per s absolutament majoritria en el fitxer
ESPEC i a DIVUL, en canvi, noms s lleugerament superior a lEC relativa. LEC
mnima s molt poc freqent. Aix doncs, el canvi lxic en unitats monolxiques rep
globalment en el fitxer ESPEC un grau dEC + i a DIVUL, dEC +/~.
EC +
EC ~
EC TOTAL
DIVUL
28 (41.79%)
27 (40.29%)
12 (17.91%)
67 (100%)
ESPEC
15 (78.94%)
2 (10.52%)
2 (10.52%)
19 (100%)
Taula 76. Resultats quantitatius del canvi lxic en unitats monolxiques.

Per analitzar les causes daquesta variaci lxica hem de tenir en compte si es dna en
un mateix autor o entre diversos autors que no varien individualment. La situaci ms
freqent s la variaci en un mateix autor i normalment la causa fonamental s lintent
devitar la repetici. Ho veiem en lexemple segent, de variaci en la mateixa pgina
dembalatge (4 ocurrncies) per embolcall (1 ocurrncia):
Increment molt important de l'embalatge de tots els productes. (irigoyen, pg. 13)
Importncia cada vegada ms gran de l'embolcall en la venda dels productes
d'alimentaci i progressiva desaparici de la venda sense envasar. (irigoyen, pg. 13)
De vegades, aquest desig estilstic de no repetir porta un autor a variar amb una forma
molt prxima, amb una EC molt elevada, per daltres vegades, lalternativa
seleccionada presenta un grau dEC menor i suposa un canvi conceptual ms important.
Sovint s difcil determinar si aquest canvi conceptual s la causa o la conseqncia de
322

____________________________________________________________________________________
la variaci, ja que en alguns casos s igualment plausible defensar que la variaci ha

estat la conseqncia dun plantejament diferent del concepte en un context determinat.
Amb una bateria de digestors, seria doncs tericament possible tractar tots els
residus biodegradables i tots els fangs de la depuradora que produeixen diriament
una poblaci de 100.000 habitants! (vola, pg. 32)
Cal dir que aquests materials extrets tots dos de la fusta, no constitueixen pas un
aliment interessant per a digerir els microorganismes, que noms n'obtenen
nitrogen. (vola, pg. 32)
Lalternana en una mateixa pgina entre digestor i microorganisme, per exemple, pot
estar motivada per lintent devitar una repetici, per tamb s cert que amb aquesta
variaci (amb baixa EC) es fa mfasi en la funci i en el tipus dorganisme
respectivament.
En algunes ocasions, la variaci dun mateix autor es fa en un entorn especial: una
denominaci apareix com la forma establerta (amb una elevada freqncia i en una gran
diversitat de fonts) i una denominaci alternativa apareix espordicament (amb baixa
freqncia i noms en una de les fonts anteriors).
s un mtode, doncs, que presenta els avantatges de tenir una gran senzillesa i
fiabilitat, de no haver de dependre de cap installaci de depuraci i de no transferir
en cap cas a l'exterior de l'abocador la contaminaci hdrica que genera. (badalo,
pg. 17) [6 ocurrncies, 4 fonts]
Del punt de vista econmic de l'empresa productora del residu, i sense tenir en
compte els molts avantatges socials que t fem una avaluaci simple i clara dels
beneficis que ofereix implantar el sistema. (montaner, pg. 2) [1 ocurrncia, 1 font]
A banda de les causes que hem descrit, sen poden suposar daltres, com per exemple la
variaci dialectal que explica lalternana entre recollir (en quatre fonts diferents) i
aplegar (en una sola font209):
Les piles i bateries que sn en bona part responsables de la polluci degut als
metalls pesants, es podrien recollir amb ms xit si tinguessin un dipsit d'aquest
tipus. (vola, pg. 34)
Des del 1991 als Pasos Catalans s'han aplegat gaireb cinc-centes tones de vidre
reciclable. (temps, pg. 19)
209
Font temps (revista el El Temps, editada a Valncia).
323

____________________________________________________________________________________
Un de cada quatre exemples de variaci lxica, per, responen a un patr molt diferent,
ja que la variaci no es produeix en una mateixa font, sin entre fonts diferents. En
aquests casos, el grau dequivalncia entre les denominacions que han seleccionat els
diferents autors sol ser molt elevat:
Les mesures immediates seran l'elaboraci d'un programa de control i el seguiment
de la poblaci d'aquestes aus (...). (temps, pg. 23)
L'hem fumigada amb productes qumics que maten insectes, per que tamb
enverinen els humans, maten ocells i contaminen els aliments i l'aigua potable.
(green, pg. 13)
Si mirem enrere, en la nostra histria no gaire llunyana, veurem fins a quin punt tot
aix es complia: els animals es menjaven les restes dels aliments humans -deixalles
orgniques- i amb els fems s'adobaven els camps; (temps, pg. 18)
El resultat final s el compost, adob orgnic biolgic per fertilitzar la terra. (clar,
pg. 7)
Un cop acabada la feina, aquestes estacions es troben amb els fangs que normalment
es donaven als pagesos per adob. (vola, pg. 25)
Els compostos qumics menys voltils i que no s'evaporen es concentren en els
residus slids romanents -llots-, els quals acaben a un abocador terrestre. (green,
pg. 14)
La causa daquesta variaci t a veure amb la selecci voluntria o involuntria duna

unitat concreta entre diverses unitats possibles; si la selecci s involuntria, en el sentit
que un parlant ignora les altres possibilitats que li ofereix el lxic, no hi ha cap causa
estilstica ni conceptual que expliqui aquesta variaci; si la selecci s voluntria, el
factor estilstic pot ser important. Els exemples segents illustren lalternana del sufix atge amb altres possibilitats per denominar lacci i lefecte: la selecci del sufix -atge
pot venir determinada per la voluntat de marcar que lacci s tcnica:
Tot i que reciclar s sinnim de recuperar, i per tant d'estalvi, cal pensar que hi ha
despeses de transport, emmagatzematge, tria, etc. i que en definitiva s un mtode
de tractament i revaloritzaci de deixalles. (tots, pg. 4)
Els residus slids urbans (RSU) constitueixen un volum considerable i heterogeni de
materials; per tant, una planta de tractament de RSU hauria de ser integral: quan el
RSU en massa arriba a la planta cal fer-ne un triatge per tal de maximitzar el
reciclatge i la valoritzaci de tots aquells compostos susceptibles de ser reaprofitats.
(temps, pg. 17)
El producte acabat, el compost, en principi s d'esperar que sigui ms homogeni;
per, no obstant aix, el primer problema en tractar de qualitat de compost, s el
324

____________________________________________________________________________________
mostratge, com tamb el pre-tractament que s'haur de donar a la mostra abans de

fer les anlisis. (soliva, pg. 26)
(...) que endeg el Departament de Sanitat i Seguretat Social l'any 1.981 i que
actualment controla 3.200 provements pblics amb ms de 5.000 punts de
mostreig, poden ser d'inters per tal d'avaluar la possible capacitat corrosiva de
l'aigua en els diversos abastaments pblics. (matia, pg. 11)
Quan les denominacions que alternen no tenen un grau dEC elevat, la selecci duna
forma o laltra indica ms o menys precisi denominativa i conceptual per part dels
diferents autors. En lexemple segent observem lalternana entre la denominaci aire i
la denominaci oxigen: la segona opci s ms precisa i conceptualment ms adequada
que la primera:
Un abocador s una zona de terreny en la qual es dipositen escombraries tot
compactant-les, a fi que fermentin sense aire i es descomposin. (tots, pg. 2)
La primera s el compostatge directe per microorganismes aerbics -aquells que
treballen en presncia d'oxigen. (vola, pg. 32)
Lelevada freqncia daparici dun concepte s tamb un factor que interv en la

variaci denominativa. Un exemple paradigmtic el trobem en les unitats deixalles,
residus, brossa i escombraries, unitats clarament delimitades i fixades dins lrea, en
qu residu s un terme genric, amb el tret semntic [+residual] preeminent i deixalla
(preferentment en plural) s un altre terme genric, amb el tret semntic [+inutilitzable]
preeminent. Brossa i escombraries, en canvi, es refereixen a un concepte ms concret
(residu domstic), per lelevadssima freqncia daparici, i el fet que en la majoria de
contextos es fa referncia al concepte ms especfic i no al genric, ha provocat ls de
les diferents denominacions, per al concepte especfic, sense valor diferencial210.
7.2.4.2 Canvi lxic en unitats polilxiques

Per a lanlisi del canvi lxic en les unitats sintagmtiques cal tenir en compte el carcter
composicional del significat; normalment, la base o determinat del sintagma es refereix
al concepte genric o supraordinat, i lextensi, complement o determinant aporta el tret
distintiu respecte dels altres conceptes subordinats del concepte genric que representa
la base. Per analitzar el grau dEC de les unitats sintagmtiques que difereixen per un
canvi lxic cal prendre en consideraci el grau dEC de les unitats lxiques que alternen
i tamb la funci de la unitat que alterna: un canvi en lextensi pot comportar un canvi
210
Aquest fenomen t molt a veure amb el que hem vist per a reutilitzaci, recuperaci i reciclatge en
parlar de la sinonmia relativa motivada per la polismia (vegeu. 4.3.2.2).
325

____________________________________________________________________________________
conceptual major, pel fet de tractar-se del determinant, i un canvi en la base hauria de
comportar un canvi menor, pel fet de representar el concepte genric. s a dir, que si es
mant la referncia a un mateix concepte, la base del sintagma no pot representar canvis
rellevants perqu ha de representar el concepte genric.
La majoria de sintagmes estan formats sobre la base de dues unitats lxiques, una de les
quals s un nom (la base del sintagma), i laltra (lextensi) pot ser un adjectiu (sintagma
[N+A]), un nom (sintagma [N+N]) o, el cas ms freqent, un nom sobre el qual es
construeix un sintagma preposicional ([N+SP])211. Les possibilitats combinatries per al
canvi lxic en unitats sintagmtiques sn, doncs, les segents:
a) sinnim + idntic (canvi lxic en la base)
b) idntic + sinnim (canvi lxic en lextensi)
c) sinnim + sinnim (canvi lxic en la base i en lextensi)
En aquest apartat prendrem en consideraci noms les dues primeres possibilitats (a) i
b)) ja que la tercera, que implica ms dun canvi lxic, correspon al bloc Diversos canvis
complexos que veurem ms endavant.
Canvi de la base
El canvi lxic de la base duna unitat sintagmtica correspon a la primera de les dues
possibilitats que acabem desmentar (sinnim + idntic). I, com acabem dafirmar, el
grau dEC de les diferents unitats dependr bsicament de lEC que mantinguin les
unitats lxiques en alternana.
Per establir el grau dEC hem aplicat els mateixos criteris que en les unitats
monolxiques i, aix, hem considerat que lEC s positiva (EC+) entre una unitat de la
llengua i una unitat interferida (bossa descombraries / sac descombraries, amb
interferncia del francs212), entre unitats que divergeixen noms per morfemes sinnims
(rentat de gasos / rentatge de gasos) i entre bases amb significats idntics a lrea de
medi ambient (assecatge de fang / deshidrataci de fangs; efecte ambiental / impacte
ambiental / incidncia ambiental / repercussi ambiental) o amb significats molt
prxims (installaci dincineraci / planta dincineraci; estaci depuradora daiges
/ installaci depuradora daiges o selecci dels residus / tria dels residus). A la taula
segent podem veuren uns quants exemples ms:
211
Una minoria dexemples no responen a aquestes estructures i presenten tres o ms peces lxiques; en
tots aquests casos es produeix noms un canvi lxic i es mant la resta del sintagma.
212
Aquest exemple prov dun text escrit originalment en francs.
326

____________________________________________________________________________________
DIVUL
afer ambiental / qesti ambiental
anhdrid carbnic / gas carbnic
auditoria ambiental / examen ambiental
avantatge ambiental / benefici ambiental
contaminants txics / polluents txics
cost del tractament / preu del tractament
estat mineral / forma mineral
generaci de residus / producci de residus
matria plstica / material plstic
recollida selectiva / replega selectiva
ESPEC
abastament pblic / provement pblic
anhdric carbnic / gas carbnic
rea de rebliment / zona de rebliment
augment de la temperatura / increment en la
temperatura
capacitat corrosiva / poder corrosiu
escapament de gasos / fuita de gas
estaci de transferncia / planta de
transferncia
generaci d'energia elctrica / producci
d'energia elctrica
irradiaci solar / radiaci solar
prova de germinaci / test de germinaci
Taula 77. Canvi lxic en bases sintagmtiques: exemples dEC+.

De manera tamb parallela a lanlisi que hem fet en les unitats monolxiques, quan la
diferncia conceptual que presenten les unitats s ms rellevant per no s determinant a
linterior de lrea, considerem que lEC s relativa:
DIVUL
adob qumic / fertilitzant qumic
b de consum / producte de consum
consum d'aigua / s d'aigua
contaminants txics / residus txics
desenvolupament tecnolgic / progrs
tecnolgic
empobriment dels sls / esgotament del sl
matria en suspensi / slid en suspensi
problema de les escombraries / maldecap
de les escombraries
programa municipal / pla municipal
reducci de residus / minimitzaci de
residus
separaci en origen / tria en origen
ESPEC
abocament controlat / rebliment controlat
abocament de residus / deposici dels
residus
canal perimetral / cuneta perimetral
concentraci mitjana / valor mitj
corrent de gasos / flux gass
digesti anaerbica / fermentaci
anaerbica
digesti Kjeldahl / mtode Kjeldahl
eliminaci fotocataltica / reducci
fotocataltica
fenomen fotocataltic / procs fotocataltic
nucli industrial / zona industrial
potencial d'impacte ambiental / risc
d'impacte ambiental
Taula 78. Canvi lxic en bases sintagmtiques: exemples dEC~.
327

____________________________________________________________________________________
En els exemples de la taula podem veure que sovint el canvi de base del sintagma
provoca un canvi en la manera dabordar el concepte, a travs duna selecci concreta de
trets del conjunt complex de trets semntics que constitueixen un concepte, fenomen que
hem considerat de variaci conceptual (VC). En alguns casos, aquesta variaci t a
veure amb una qesti de grau, com a empobriment dels sls / esgotament del sl, i a
minimitzaci de residus / reducci de residus.
Encara que hem volgut homogenetzar els criteris per a lanlisi de lEC de les unitats
polilxiques amb els que hem utilitzat per a les unitats monolxiques, s evident que els
criteris no poden ser idntics perqu sn unitats diferents quant a les caracterstiques del
significat i de la manera de denominar. Determinats fenmens que considerem exemples
de VC en les unitats polilxiques, perqu la referncia a un mateix concepte s prou
slida, serien exemples dEC mnima en les unitats monolxiques, on el significat
complet sexpressa en una sola unitat que varia.
Aix, tot i que el grau dEC entre degradaci, destrucci, minva i reducci seria baix,
considerem que s relatiu en les unitats degradaci de la capa doz / destrucci de la
capa doz / minva de la capa doz / reducci de la capa doz perqu la referncia a
un mateix i nic problema relatiu a la capa doz s clara. La variaci conceptual resulta
evident: la manera de referir-se al mateix problema s diferent quant al grau del
problema i tamb a lmfasi de lagent que el provoca.
Altres exemples de VC, en qu tampoc hem valorat que la diferncia conceptual sigui
suficient per considerar que es tracta de conceptes diferents i pertinents dins lrea, sn
els segents: un procs percebut com un fenomen (fenomen cataltic / procs cataltic),
un canal que forma una cuneta (canal perimetral / cuneta perimetral), una fermentaci
que es produeix per una digesti (digesti anaerbica / fermentaci anaerbica), etc.
328

____________________________________________________________________________________
En un conjunt molt restringit de casos trobem un fenomen interessant de variaci

conceptual; sn casos que es podrien explicar com una doble reducci respecte duna
unitat ms llarga que no sha documentat. Ho veiem en els exemples segents; a
lesquerra (amb asterisc) fem constar les denominacions hipottiques i a la dreta trobem
les denominacions documentades que representarien reduccions diferents duna mateixa
unitat:
*fracci de
brossa
brossa orgnica
fracci
*residus
contaminants
*restes
desporga
residus
*valor mitj
de
concentraci
*mtode de
digesti
*fracci de
material
esporga del
mtode
calor generat
contaminants
restes del
valor mitj
fracci
material
Lespecificitat daquests exemples rau en el fet que els trets conceptuals seleccionats en
les dues denominacions no presenten incompatibilitat, i per aix podem hipotetitzar una
denominaci que els inclogui tots dos. Els exemples que havem vist fins ara, en canvi,
presentaven una relaci dincompatibilitat denominativa, i per aix no resulta plausible
hipotetitzar formes que incloguin els dos trets (com *fenomen del procs cataltic o
*procs del fenomen cataltic).
Lalternana de les bases restants mantenen, com hem vist per a les unitats
monolxiques, diferents relacions conceptuals que hem considerat dEC mnima:
meronmia (forn daire controlat / incineradora daire controlat), hiperonmia
(compostos indesitjables / substncies indesitjables), cohiponmia (pot de pintura vell /
spray de pintura vell), entre daltres. A la taula podem veuren uns quants exemples
ms:
329

____________________________________________________________________________________
DIVUL
abocador terrestre / abocament terrestre
afecci ambiental / impacte ambiental
avantatge ecolgica / efecte ecolgic
bondat ambiental / qualitat ambiental
compostos indesitjables / substncies
indesitjables
material reciclable / recursos reciclables
pot de pintura vell / spray de pintura vell
prctica de cultiu / sistema de cultiu
ESPEC
compost incremat / subproducte incremat
forn d'aire controlat / incineradora
d'aire controlat
Taula 79. Canvi lxic en bases sintagmtiques: exemples dEC-.

Ls intercanviat dabocament i abocador que veiem a abocament terrestre / abocador
terrestre t lorigen en la prioritzaci, en la denominaci, de lacci que es fa o del lloc
on es fa, i els especialistes consultats afirmen que aix ha estat provocat per la polismia
del mot abocador, que tant significa el conjunt de la installaci, com la part on sha de
fer labocament. Efectivament, abocament noms es pot considerar sinnim dabocador
quan significa la part concreta i mai quan es refereix a la installaci sencera.
Com en casos anteriors, per analitzar les causes de la variaci distingim els exemples en
qu la variaci prov dun mateix autor, dels exemples en qu la variaci prov de
diferents autors. En el primer cas, molt ms freqent que el segon, lintent devitar
repeticions resulta evident. Com ja hem apuntat en lanlisi del canvi lxic en unitats
monolxiques, no podem determinar si aquest desig de no repetir de manera exacta una
mateixa unitat t un pes inferior o superior a la voluntat o a la necessitat contextual de
canviar parcialment la denominaci per oferir una visi alternativa i complementria del
significat.
Quan aquesta variaci es produeix en contextos molt prxims dins del text, sembla que
defensar el pes primordial del factor estilstic (evitar la repetici) resulta ms plausible,
sense negar, per, lexistncia del factor cognitiu. Un exemple paradigmtic el trobem
en les unitats segents que provenen del mateix autor (cohi, pgines 23 i 24):
Tenint com a punt de referncia les dades de pluviometria mximes instantnies, es
van dissenyar i realitzar els canals perimetrals que, en cas de precipitaci, desvien
l'aigua fora de l'rea de l'abocador. (cohi, pg. 23) [1 ocurrncia]
330

____________________________________________________________________________________
A continuaci del mur de tancament de la zona de rebliment, s'han construt dues

basses a una cota inferior a la del mur, cosa que permet que s'omplin per gravetat.
(cohi, pg. 23) [3 ocurrncies]
Per als dies en qu la pluja impedeix el trnsit per sobre de la superfcie de
rebliment, es disposa d'una plataforma de descrrega sempre accesible per vials
asfaltats. (cohi, pg. 24) [1 ocurrncia]
Els drenatges estan disposats en forma d'"espines de peix" per sobre de la superfcie
impermeable del fons de l'rea de rebliment, i estan construts amb material
drenant. (cohi, pg. 23) [1 ocurrncia]
A continuaci d'aquesta, hi ha una altra bassa amb capacitat per a 8.000 m3
construda amb argila, per a l'emmagatzemament de les aiges de pluja que caiguin
sobre la superfcie d'abocament en l'explotaci coberta per terres. (cohi, pg. 23) [2
ocurrncies]
La inclinaci de les successives superfcies d'explotaci facilita la conducci de les
aiges que escorren superficialment en una sola rasa o canal, que finalment
desemboca a la bassa d'aiges pluvials. (cohi, pg. 24) [2 ocurrncies]
Comenant des d'aquest punt, s'han construt carreteres asfaltades de doble sentit,
fins a arribar a la zona d'abocament, passant per l'rea de recepci i serveis. (cohi,
pg. 23) [2 ocurrncies]
Aquest exemple indica que constitueix una causa de variaci el fet que algunes unitats
sintagmtiques no estiguin totalment lexicalitzades: el carcter descriptiu i transparent
de les unitats polilxiques permet alterar-ne les parts amb unitats ms o menys prximes
de manera que la unitat ms fixada, si existeix, es difumina en un conjunt de
denominacions parcialment idntiques i parcialment prximes.
Ms amunt, en parlar dels graus dEC, hem aportat nombrosos exemples de variaci
conceptual. Creiem que aquest fenomen s la causa que explica un nombre molt
important de les variacions lxiques en els sintagmes terminolgics. Lalternana entre
abocament i deposici (de residus) en autors diferents illustra una vegada ms la
mecnica per la qual a travs de diferents denominacions podem veure com un concepte
varia segons el context:
Arreu d'Europa el cost creixent d'abocament i transport de residus i la necessitat de
millorar tots els factors ambientals, amb les normatives que en deriven, fan prestar
molta atenci a cadascun dels factors afectats. (montaner, pg. 1)
Direm, noms, que, per a un punt determinat d'un abocador comena gaireb
immediatament desprs de la deposici dels residus, ateny un mxim en un termini
de pocs mesos i posteriorment disminueix gradualment de forma aproximadament
exponencial. (badalo, pg. 17)
331

____________________________________________________________________________________
Naturalment, quan un concepte s bsic est molt ms subjecte a la variaci: atesa

lelevada freqncia daparici dun concepte bsic, sincrementa la probabilitat de
variaci en un mateix autor i entre autors diferents. La variaci dels conceptes bsics t a
veure tamb amb el fet que constitueixen la base per a la formaci daltres conceptes. En
lmbit de la gesti de residus, el concepte residu s el concepte que presenta ms
variaci denominativa. Anteriorment ens hem referit a lalternana entre les unitats
deixalles, residus, brossa i escombraries. Si prenem en consideraci els diferents
conceptes formats a partir daquest concepte bsic, observem que el nombre de
denominacions es multiplica a mesura que entren en joc altres formes ms o menys
equivalents (per a determinats tipus de residus trobem: compostos, elements, fracci,
matria, material, productes, restes i substncies) com a base dels sintagmes i una gran
diversitat dadjectius com a extensions dels sintagmes dels diferents tipus de residus (no
orgnic, inorgnic, no-biodegradable, no biodegradable; orgnic, orgnic natural,
d'origen natural, biodegradable; indesitjable, txic, contaminant, polluent; especial,
perills, problemtic; slid urb, urb, municipal, slid i urb normal, etc.).
En el fitxer DIVUL trobem fins a 14 denominacions diferents per fer referncia als
residus txics; aquestes denominacions sn el resultat dalternar nou bases nominals
parcialment sinnimes de residus amb ladjectiu txic -a (en un cas nominalitzat, txics,
com a sinnim de residus txics) i el sinnim indesitjable (per a la natura) amb la
voluntat devitar repeticions, per tamb danar completant el conjunt de trets semntics
del concepte, a partir de la prioritzaci de diferents trets en diferents denominacions.
Igualment eviten l's i la manipulaci de compostos qumics txics i no generen
residus txics. (green, pg. 13) [18 ocurrncies]
Prohibir el reciclatge de productes txics. Quan es reciclen residus txics es creen
nous compostos qumics txics, els quals sotmeten els treballadors i les comunitats a
nous perills txics innecessaris. (green, pg. 16) [8 ocurrncies]
Activitats que amaguen els perills mitjanant la diluci, dispersi o difusi de
substncies txiques al medi ambient. (green, pg. 13) [5 ocurrncies]
s especialment greu la presncia dels anomenats metalls pesants, elements txics
que s'acumulen en el subsl i l'aigua, i d'aqu poden incorporar-se en el metabolisme
dels sers vius i amenaar, per tant, la seva prpia existncia. (tots, pg. 1) [3
ocurrncies]
Es recolliran selectivament set materials recuperables (el paper, el cartr, el vidre, el
porexpan, els voluminosos, els olis de les cuines, l'esporga de les zones ajardinades)
i quatre materials problemtics o txics (les piles, els fluorescents, els tners i els
residus de laboratoris). (clar, pg. 9) [2 ocurrncies]
elements contaminants txics. s un dibuix. (vola, pg. 29) [2 ocurrncies]
332

____________________________________________________________________________________
Els pasos menys avanats es converteixen en abocadors de txics procedents

d'altres pasos, i en general, s el planeta sencer el que acaba per notar tots els
efectes d'una civilitzaci que idolatra el consum. (tots, pg. 3) [2 ocurrncies]
Els plstics no sn txics per ells mateixos, per llur combusti engendra tot tipus de
compostos indesitjables: cids i innombrables substncies difcilment degradables i
de toxicitat molt diversa. (vola, pg. 27) [2 ocurrncies]
Barrejar la brossa de qualitat amb les deixalles txiques en la mateixa bossa
d'escombraries, representa transformar-ho tot en material inutilitzable. (vola, pg.
33) [1 ocurrncia]
Per de tota manera l'obstacle principal consisteix en qu cada cop s ms difcil
classificar les escombraries en "txiques" i "no-txiques". (vola, pg. 27) [1
ocurrncia]
A condici que els fangs de les depuradores estiguessin desprovets de polluents
txics. (vola, pg. 32) [1 ocurrncia]
I no parlem d'elements txics com els metalls pesants. Contra aquests contaminants
txics, els nostres microorganismes no poden evidentment fer-hi res... (vola, pg.
29) [1 ocurrncia]
La situaci es va agreujant sense parar: els forns de la nostra installaci emeten cada
dia ms substncies indesitjables. (vola, pg. 27) [1 ocurrncia]
Ara b, les ampolles de plstic buides que es llencen a les escombraries acaben
cremades a la incineradora, i emeten necessriament substncies indesitjables per a
la natura. (vola, pg. 25) [1 ocurrncia]
Canvi dextensi
El canvi dextensi en les unitats polilxiques representa la segona de les possibilitats de
canvi lxic. Dins dels exemples en qu hem considerat que lextensi presenta EC+,
lalternana ms freqent s la de ladjectiu ambiental amb ladjectiu mediambiental
(impacte ambiental / impacte mediambiental), amb els sintagmes preposicionals al medi
ambient, del medi ambient o sobre el medi ambient (impacte al medi / impacte
ambiental; protecci ambiental / protecci del medi ambient; incidncia ambiental /
incidncia sobre el medi) i amb parfrasis ms transparents o adjectius ms generals que
shan convertit en sinnims dins lrea (problema ambiental / problema per a lentorn;
medi ambient / medi natural; diagnosi ambiental / diagnosi global).
Igual com en els canvis lxics analitzats fins ara, trobem tamb ls indistint de deixalles
i escombraries (recollida de les deixalles / recollida de les escombraries; volum de
deixalles / volum descombraries) i casos residuals dinterferncies lxiques (producte
dusar i llenar / producte dusar i tirar), de sinonmies de lrea (residus especials /
residus perillosos) i de sinonmies generals (sser viu / sser vivent; paper usat / paper
utilitzat; salut de les persones / salut humana).
333

____________________________________________________________________________________
En el fitxer DIVUL trobem per primera vegada exemples dequivalncia entre una unitat
sinttica i una unitat clarament ms transparent i/o analtica (paper ecolgic / paper
sense clor; producte ecolgic / producte net de principi a fi).
DIVUL
diagnosi ambiental / diagnosi global
sser viu / sser vivent
impacte al medi / impacte ambiental
impacte ambiental / impacte mediambiental
paper ecolgic / paper sense clor
paper usat / paper utilitzat
problema ambiental / problema per a lentorn
problema de les deixalles / problema de les
escombraries
producte ecolgic / producte net de principi a fi
producte d'usar i llenar / producte d'usar i tirar
protecci ambiental / protecci del medi ambient
residus especials / residus perillosos
salut de les persones / salut humana
volum de deixalles / volum d'escombraries
ESPEC
incidncia ambiental / incidncia sobre
el medi ambient
medi ambient / medi natural
recollida de les deixalles / recollida de
les escombraries
risc d'impacte ambiental / risc
d'impacte sobre el medi ambient
Taula 80. Canvi lxic en extensions sintagmtiques: exemples dEC+.

Els exemples dequivalncia positiva en el canvi lxic en extensions sintagmtiques sn
poc nombrosos i, en canvi, trobem molts exemples amb EC relativa. Aquest augment de
casos ve determinat pel fet que el fenomen de la variaci conceptual, que condueix
majoritriament a una EC relativa, s especialment present en les extensions de les
unitats polilxiques com ho demostren els exemples segents:
DIVUL
actitud favorable / actitud positiva
agricultura biolgica / agricultura
ecolgica
aiges brutes / aiges residuals
aiges de la claveguera / aiges residuals
ampolla retornable / ampolla reutilitzable
avantatge ambiental / avantatge ecolgica
contaminaci atmosfrica / contaminaci
de l'aire
dipsit d'assentament / dipsit de
decantaci
diversitat biolgica / diversitat natural
fang de depuraci / fang de la depuradora
forn d'incineraci / forn de la incineradora
ESPEC
agent infeccis / agent patogen
rea d'emplaament / rea de rebliment
capacitat del forn / capacitat de tractament
contaminaci atmosfrica / contaminaci de
l'aire
condicions climtiques / condicions
climatolgiques
depuraci de fums / depuraci de gasos
graella Martin / graella mbil
increment de tonatge / increment en tones
intrusi marina / intrusi salina
massa abocada / massa d'abocament
massa abocada / massa de residus
mostra assecada / mostra seca
334

____________________________________________________________________________________
oli de cuina / oli vegetal

paper usat / paper vell
producci agrria / producci agrcola
recollida segregada / recollida selectiva
recursos renovables / recursos sostenibles
residu mnim / residu zero
restes d'aliment / restes de cuina
salut de les persones / salut pblica
separaci a casa / separaci en origen
tecnologia obsoleta / tecnologia perillosa
vaixella permanent / vaixella reutilitzable
vidre reciclable / vidre retornable
mostra global / mostra total

normativa legal / normativa oficial
procs d'absorci per via semihumida /
procs de neutralitzaci per via semihumida
residus de la combusti / residus de la
incineraci
sistema de depuraci de gasos / sistema de
neteja de gasos
superfcie de rebliment / superfcie
d'explotaci
taxa d'abocador / taxa d'abocament
xemeneia d'evacuaci de gasos / xemeneia
d'extracci de gasos
zona d'abocament / zona de rebliment
Taula 81. Canvi lxic en extensions sintagmtiques: exemples dEC~.

Observem, en primer lloc, nombrosos casos dEC relativa en qu les unitats lxiques que
alternen presenten alguna diferncia conceptual poc rellevant:
ambiental i ecolgic apareixen usats indistintament en diversos sintagmes
perqu sn adjectius molt prxims semnticament i en la majoria de contextos
no sactiva el tret que els diferencia (ambiental significa relatiu al medi
ambient i ecolgic significa relatiu a lecologia i tamb positiu per al
medi ambient);
les denominacions contaminaci atmosfrica i contaminaci de laire
sintercanvien (en tots dos fitxers) encara que aire s una denominaci general
per referir-se al conjunt de gasos que componen latmosfera;
les extensions sintagmtiques formades a partir dun mateix lexema i amb
afixos molt prxims (condicions climtiques / condicions climatolgiques;
infraestructura tcnica / infraestructura tecnolgica; producci agrria /
producci agrcola) tamb presenten una diferncia conceptual poc rellevant
en lrea;
lEC que mantenen residus urbans / residus municipals i residus slids urbans
/ residus urbans normals s relativa per la divergncia que presenten respecte
de residus slids urbans / residus municipals, aquesta s, sinonmia fixada a
les obres lexicogrfiques;
els exemples dextensions no sinnimes per que poden formar unitats
sintagmtiques relativament equivalents a partir duna mateixa base sn molt
nombrosos: a DIVUL trobem sobretot casos en qu aquestes extensions sn
unitats lxiques poc especialitzades (actitud favorable / actitud positiva;
335

____________________________________________________________________________________
pasos menys avanats / pasos menys desenvolupats; restes daliment / restes

de cuina / restes de menjar; salut pblica / salut de les persones) i a ESPEC
sn ms especialitzades (agent infeccis / agent patogen; depuraci de fums /
depuraci de gasos; residus de la combusti / residus de la incineraci).
En alguns exemples no sembla que hi hagi una autntica variaci lxica, sin ms aviat
una doble reducci; sn casos en qu la denominaci completa (hipottica) reuniria els
trets semntics prioritzats en cada denominaci. Com ja hem fet anteriorment, marquem
amb un asterisc la denominaci hipottica a partir de la qual es faria la reducci en un
sentit o en un altre:
*abocament
antropognic de
id
*massa
abocada de
id
*efecte
ambiental
abocament
antropogn
abocament
d
id
*calor de
combusti
generat
massa
massa de
efecte
efecte residual
*capacitat de
tractament del
*programa
dacci
ambiental
calor de
combusti
digesti
capacitat
de
capacitat del
programa
programa
Sn exemples que es poden explicar com escuraments (en alguns casos, el carcter
anafric s ms clar que en daltres), que no presenten autonomia fora de context si b s
cert que, com ja hem dit en tractar les reduccions, alguns exemples sexpliquen millor
com un allargament que com una reducci (lincrement de lextensi de residus, per
exemple, o de ladjectiu generat, etc.).
Hem determinat que lEC tamb s relativa en alguns exemples de variaci conceptual
que passem a analitzar a continuaci (primer del fitxer DIVUL i desprs del fitxer
ESPEC). Es tracta de casos en qu lequivalncia conceptual s discutible, i
lequivalncia referencial s inqestionable. Com hem dit a linici daquest captol,
336

____________________________________________________________________________________
partim duna noci de concepte que ens permet considerar que els exemples de variaci
conceptual dels nostres corpus sexpliquen per abordatges diferents dun mateix
concepte, i que les diferents conceptualitzacions de la realitat es produeixen dins duna
mateixa rea o entre diverses, sense que shagi de considerar que el resultat sn
conceptes diferents.
Aix, la VD que mantenen fang depuraci i fang de la depuradora prov de fer explcita,
en el primer cas, lacci i, en el segon, el lloc on es realitza aquesta acci; i de manera
idntica forn d'incineraci i forn de la incineradora. Les denominacions que hem
esmentat anteriorment aiges brutes / aiges de la claveguera / aiges residuals es
refereixen a un mateix concepte per varia denominativament segons si es fa mfasi en
qualitats fsiques i organolptiques daquesta aigua, en el lloc per on circulen, o en el fet
de ser un residu que cal gestionar.
La tecnologia que els denominats pasos desenvolupats exporten als denominats pasos
en vies de desenvolupament s certament perillosa perqu en molts casos s obsoleta (i
no respecta les mesures de seguretat ambientals actuals) i aix explica la doble
denominaci tecnologia obsoleta i tecnologia perillosa; de manera similar, el fet que
una vaixella sigui reutilitzable la converteix en permanent (vaixella permanent / vaixella
reutilitzable) i les ampolles que sn reutilitzables shan de poder retornar a algun centre
de recollida (ampolla retornable / ampolla reutilitzable), etc.
En el fitxer ESPEC trobem casos semblants als que acabem de veure, provinents del
fitxer DIVUL: per exemple, el fenomen pel qual laigua salada del mar sintrodueix en
un curs daigua dola es pot denominar intrusi marina si fem mfasi en la procedncia
de laigua i intrusi salina si fem mfasi en les caracterstiques daquesta aigua. I es pot
denominar taxa d'abocador el preu que una empresa o organisme paga per poder abocar
els residus si es fa mfasi en el lloc on saboca i taxa d'abocament si es fa mfasi en
lacci que es realitza.
La doble denominaci zona d'abocament i zona de rebliment per denominar la zona
concreta dun abocador on shan dabocar els residus prov del fet que es realitzen dues
accions simultniament: labocament dels residus i el rebliment (emplenament) de
lespai normalment cncau destinat a abocar-hi aquesta massa que tant es pot denominar
massa abocada com massa d'abocament.
La xemeneia per donar un tractament especial als gasos que haurien de tenir totes les
incineradores serveix per extreurels del lloc on es produeix la combusti i evacuar-los
337

____________________________________________________________________________________
cap a un filtre especial, ra per la qual aquesta xemeneia es denomina indistintament

xemeneia d'evacuaci de gasos i xemeneia d'extracci de gasos.
Els exemples de VC sn nombrosos i particularment interessants perqu les diferents
denominacions ens deixen veure diferents dimensions dun mateix concepte. En canvi,
els escassos exemples dEC mnima corresponen a denominacions que denominen
conceptes prxims per diferents i pertinents dins lrea (excepte a sistema immunitari /
sistema immunolgic, en qu simplement sha produt un error per la semblana de la
forma i no del concepte).
DIVUL
emissi contaminant / emissi txica
indstria contaminant / indstria txica
residus perillosos / residus problemtics
sistema de producci neta / sistema de
producci sostenible
sistema immunitari / sistema immunolgic
ESPEC
contaminaci de l'aire / contaminaci del
medi ambient
residu biosanitari / residus hospitalaris
Taula 82. Canvi lxic en extensions sintagmtiques: exemples dEC-.

La causa ms rellevant de variaci lxica en les extensions dels sintagmes terminolgics
s, com ja sha anat apuntant, la possibilitat (i la necessitat, segons la situaci) dacostarse a un mateix concepte des de punts de vista diferents, la voluntat de fer explcits
diferents trets semntics a travs de les diferents denominacions. En el pargraf segent
Cabr resumeix les motivacions que menen a aquest fenomen de variaci conceptual:
Aquesta diferncia pot tenir diversos graus, segons si es basa en el fet de donar una
importncia diferent a les caracterstiques intrnseques i extrnseques que defineixen els
conceptes, o en una diferncia de mats en la interpretaci duna o ms caracterstiques,
o en una diferncia efectiva de caracterstiques, o finalment en una separaci total de
matrius de caracterstiques. (Cabr, 1998c:186)
La diferent percepci duna mateixa realitat, o la voluntat de fer mfasi en diferents

aspectes daquesta mateixa realitat, s especialment evident quan la variaci t lloc entre
autors diferents: trobem, per exemple, la selecci de depuraci de gasos en un autor
(gallego, 4 ocurrncies) i de depuraci de fums en un altre (vias, 2 ocurrncies), perqu
la depuraci es fa dels gasos continguts en el fum; igualment, trobem la selecci de
residus de la combusti en un autor (gallego, 3 ocurrncies) i de residus de la
338

____________________________________________________________________________________
incineraci en un altre (sole, 1 ocurrncia), perqu sn els residus de la combusti que t

lloc durant la incineraci213.
Quan aquest canvi t lloc en un mateix autor, el diferent plantejament conceptual a partir
de diferents denominacions es combina amb factors estilstics com el desig de no repetir,
de buscar formes ms expressives i, tamb, de donar ms informaci del concepte a
partir dels diferents trets semntics que es van prioritzant. En el fitxer ESPEC en trobem
nombrosos exemples:
La planta disposa de dos forns iguals d'incineraci amb graella Martin, amb una
capacitat nominal de tractament de 3t/hora cadascun. L'alimentaci de cada forn es
fa mitjanant un empenyedor hidrulic que fa caure l'escombraria que omple la gola
de crrega al damunt d'una graella mbil (...). Al final de la graella, i completada
totalment la combusti (...). (vias, pg. 38)
Depuraci de gasos mitjanant processos d'absorci per via semihumida o seca, i
filtre de mnigues. (gallego, pg. 36)
La combinaci dels processos de neutralitzaci per via semihumida o seca i els
filtres de mnigues sn un sistema prou efica per complir amb les normatives ms
exigents sobre emissi de partcules contingudes en l'efluent gass. (gallego, pg.
36)
En el fitxer DIVUL, en canvi, abunden ms els exemples que responen a la necessitat

evident devitar una repetici exacta i immediata; en aquests casos, la variaci pot
conduir a variacions amb nivell dequivalncia ms elevat (primer exemple) o menys
elevat (exemples segon i tercer):
De fet, cap paper hauria d'anomenar-se ecolgic, ja que la seva fabricaci sempre
causa impactes mediambientals. (clar, pg. 9) [1 ocurrncia]
La fabricaci de paper reciclat causa uns impactes ambientals molt menors que la
de paper de pasta verge. (clar, pg. 9) [5 ocurrncies, 3 fonts]
Aquest procs de degradaci que imita al bosc, s fcil de gestionar per una
comunitat petita, ja que no demana pas una gran infraestructura tcnica. (vola,
pg. 32)
Aquesta digesti demana de moment, una infraestructura tecnolgica ms
important. (vola, pg. 32)
Per donar suport als agricultors que utilitzen aquestes tcniques de producci
agrria, es va establir un marc d'ajudes (...). (temps, pg. 21)
213
I molts altres exemples: indstria contaminant / indstria txica; residu mnim / residu zero, etc.
339

____________________________________________________________________________________
A l'agricultura ecolgica o biolgica se la pot definir com un sistema de producci

agrcola que respecta el medi ambient perqu no fa servir productes qumics de
sntesi, conserva la fertilitat del sl i la diversitat gentica i utilitza de forma ptima
els recursos energtics. (temps, pg. 21)
Ms enll de les causes estilstiques i conceptuals, trobem exemples escadussers de

variacions lxiques que responen a causes de carcter sociolingstic: el contacte entre
llenges provoca laparici de manlleus daltres llenges i tamb dinterferncies.
Lexemple segent illustra el fenomen dinterferncia lxica del castell:
Utilitzar sempre que es pugui productes que siguin recarregables o reomplenables.
Rebutjar productes d'usar i llenar. (tots, pg. 4)
Els consumidors que es neguin a comprar productes d'usar i tirar i massa
empaquetats, aliments cultivats amb productes qumics, aparells ineficients i
combustibles fssils, poden canviar els mercats. (green, pg. 16)
Finalment, els casos que reprodum a continuaci tenen a veure amb lexplicaci
metalingstica dun autor sobre el grau dequivalncia de determinades denominacions
que sutilitzen. En el primer cas, la conjunci o estableix la sinonmia entre agricultura
ecolgica i agricultura biolgica; en el segon cas, lautor afirma que ls de residu
biosanitari s preferible al de residu hospitalari:
A l'agricultura ecolgica o biolgica se la pot definir com un sistema de producci
agrcola que respecta el medi ambient perqu no fa servir productes qumics de
sntesi, conserva la fertilitat del sl i la diversitat gentica i utilitza de forma ptima
els recursos energtics. (temps, pg. 21)
Taula comparativa de les composicions aproximades dels residus hospitalaris (RH)
i dels residus slids urbans (RSU). (gallego, pg. 34) [20 ocurrncies]
La destrucci trmica mitjanant la incineraci s un procs que utilitza la
combusti a altes temperatures (800 C o ms) per convertir el residu hospitalari,
tamb anomenat, ms prpiament, residu biosanitari (RB), en un material no
combustible, esterilitzat i de menor volum. (gallego, pg. 34) [1 ocurrncia]
Amb laplicaci exhaustiva dels criteris de distinci dels graus dEC en tots els
exemples de canvi lxic en unitats polilxiques hem obtingut els segents resultats
quantitatius:
EC +
CANVI DE BASE
DIVUL
ESPEC
19 (26.67%)
20 (51.28%)
CANVI DEXTENSI
DIVUL
ESPEC
14 (20.89%)
4 (10.25%)
340

____________________________________________________________________________________
EC ~
EC TOTAL
27 (38.02%)
25 (35.21%)
71 (100%)
15 (38.46%)
4 (10.25%)
39 (100%)
48 (71.64%)
5 (7.46%)
67 (100%)
33 (84.61%)
2 (5.12%)
39 (100%)
Taula 83. Resultats quantitatius del canvi lxic en unitats polilxiques.

Si deixem de banda momentniament el contrast entre els dos fitxers, en primer lloc
podem afirmar que el grau dEC s major quan el canvi lxic es produeix a la base que
quan es produeix en lextensi. A la taula segent podem veure exactament quins sn els
percentatges que corresponen a cada grau segons si la variaci es produeix a la base o a
lextensi:
EC +
EC ~
EC -
CANVI
DE BASE
38.97%
38.24%
22.73%
CANVI
DEXTENSI
15.57%
78.12%
6.29%
Taula 84. Percentatges de canvi lxic a la base i a lextensi.

s interessant de constatar que, comparativament, el canvi lxic a lextensi dna
majoritriament com a resultat un grau dEC relatiu, bsicament relacionat amb
fenmens de VC, i el canvi de base t un percentatge molt menor dEC relativa. Tal com
havem hipotetitzat en iniciar lanlisi dels canvis lxics en unitats polilxiques,
lextensi, doncs, i precisament per la seva funci de complement, presenta una
tendncia a la VC molt ms important que la base.
Prenent en consideraci el grau despecialitzaci, i a partir de les dades de la taula 83,
observem que el fitxer ESPEC t una tendncia a lEC positiva superior que DIVUL,
una tendncia a lEC relativa tamb superior que DIVUL, i una tendncia a lEC mnima
inferior que DIVUL. En resum, doncs, el grau dEC per als diferents tipus de canvi lxic
en els dos fitxers seria el que presentem en la taula segent:
Monolxiques
Polilxiques: canvi base
Polilxiques: canvi extensi
DIVUL
EC +/~
EC ~/EC ~
ESPEC
EC +
EC +/~
EC ~
Taula 85. Contrast de lEC dels canvis lxics.

341

____________________________________________________________________________________
7.2.5 Diversos canvis complexos

Un 86% de les parelles que estem analitzant difereixen per un nic canvi214
(concretament, un 82.78% del fitxer DIVUL i un 89.44% del fitxer ESPEC). A
continuaci analitzem el 14% restant (el 17.22% de DIVUL i el 10.56% a ESPEC),
format per les parelles de denominacions que difereixen per diversos canvis complexos.
En la classificaci formal hem subdividit aquest bloc segons si les unitats presenten o no
algun tipus de parentiu formal, i desprs segons si lalternana s entre una unitat
monolxica i una unitat polilxica o entre dues unitats polilxiques; per a lanlisi
semntica apliquem els mateixos parmetres per en ordre invers. A la taula segent
presentem el nombre de casos i els percentatges (sobre el total daquest cinqu bloc) de
cada grup:
Monolxic / Amb parentiu formal

polilxic
Sense parentiu formal
Total
Amb parentiu formal
Polilxic /
polilxic
Sense parentiu formal
Total
Total
DIVUL
21 (25.60%)
16 (19.51%)
37 (45.12%)
33 (40.24%)
12 (14.63%)
45 (54.87%)
82 (100%)
ESPEC
9 (21.95%)
5 (12.19%)
14 (34.14%)
27 (65.85%)
0
27 (65.85%)
41 (100%)
Taula 86. Percentatges dunitats que difereixen per diversos canvis complexos.
Observem que el nombre de parelles formades per dues unitats polilxiques supera el
nombre de parelles formades per una unitat monolxica i una unitat polilxica; observem
tamb que en tots dos fitxers el nombre de parelles amb parentiu formal s major que el
nombre de parelles sense parentiu formal; podem veure tamb que aquestes dues
observacions que acabem dapuntar sn ms marcades a ESPEC que a DIVUL.
7.2.5.1 Alternana entre unitat monolxica i unitat polilxica

Considerem que, en general, les unitats que difereixen per diversos canvis lxics
mantenen una relaci dEC relativa; no obstant aix, en els exemples que presentem
214
En aquest percentatge hi incloem tamb els casos que difereixen per diversos canvis simples (5.46% a
DIVUL i 8.26% a ESPEC).
342

____________________________________________________________________________________
veurem casos en qu la relaci es pot considerar positiva i daltres en qu es pot

considerar mnima.
En els casos de parelles que no mantenen parentiu formal, la unitat polilxica s
normalment una parfrasi de la unitat monolxica. Aquesta parfrasi t unes
caracterstiques de definici ms o menys parcial i en funci daix la relaci dEC s
relativa-positiva (+/~) o relativa-mnima (~/-).
DIVUL
compost / adob orgnic biolgic
deixalleria / rea d'emmagatzematge
fum / gas barrejat amb pols
lixiviat / lquid txic resultant
lixiviat / fluid txic
llot / residu slid romanent
ESPEC
llot / fang de depuradora
Taula 87. Diversos canvis complexos: exemples de parfrasis.

En la majoria daquests exemples la variaci es produeix en un mateix autor que
decideix variar la seva prpia denominaci (sempre la denominaci ms fixada, que
apareix en diverses fonts) amb una forma ms explicativa, ms transparent i menys
fixada (aquestes parfrasis tenen una sola ocurrncia). Lalternana entre abocador
(diverses ocurrncies a diverses fonts) i dipsit de residus (una ocurrncia en una sola
font) ns un bon exemple i s destacable que es produeixi de manera idntica en tots
dos fitxers:
Un abocador s una zona de terreny en la qual es dipositen les escombraries tot
compactant-les, a fi que fermentin sense aire i es descomposin. (tots, pg. 2) [>20
ocurrncies, 6 fonts]
La UNESCO est preparant noves activitats que es centraran en la tria, investigaci i
evaluaci dels indrets per al dipsit de residus, incloent-hi el desenvolupament de
tcniques de cartografia estandaritzada. (tots, pg. 6) [1 ocurrncia, 1 font]
No s gens exagerat aplicar aquest qualificatiu a l'aigua en relaci amb els
abocadors. (badalo, pg. 16) [>20 ocurrncies, 5 fonts]
El risc d'impacte ambiental d'un dipsit de residus mai no ser nul, encara que es
pot minimitzar molt amb la selecci d'un emplaament adequat i amb una bona
gesti i un bon control dels abocaments. (coromina, pg. 22) [1 ocurrncia, 1 font]
En una minoria de casos dalternana entre una unitat monolxica i una unitat polilxica
sense parentiu formal podem observar daltres tipus de relacions:
343

____________________________________________________________________________________
hiperonmia215: carrer / via pblica; emissi / emanaci gasosa; nevera /

frigorfic vell; escombraries / deixalles domstiques
sinonmia amb una unitat ms tcnica o ben connotada: assistent ecolgic /
drapaire; volumins / trastos grossos;
sinonmia lexicogrfica: entorn / medi ambient;
equivalncia amb un manlleu: impingement / corrosi per dolls;
altres: C / matria orgnica total; SO2 / acidesa forta.
Aquests exemples responen a situacions ms heterognies: variacions dun mateix autor,
provocades per lintent devitar la repetici, a banda de les diferents connotacions que
acabem de presentar, o entre autors diferents, per seleccions de formes diferents. Creiem
que els dos ltims exemples es mereixen un comentari especial:
Com s'ha vist anteriorment, el C (la MOT) va disminuint al llarg del procs i, en
canvi, el N va augmentant (relativament). (soliva, pg. 29)
Una vegada la mostra arriba al laboratori, es divideix en dues parts: l'una es reserva
per a les determinacions que es fan sobre mostra humida (qualitat fsica, pH,
conductivitat elctrica, nitrogen amoniacal i ntric, i proves biolgiques), i l'altra
s'asseca per conixer-ne la humitat i per triturar-la posteriorment a fi de poder-hi
determinar parmetres com: matria orgnica total (MOT), carboni oxidable
(COX), grau de descomposici (GD), nitrogen orgnic (NORG), nitrogen no
hidrolitzable (NNH), etc. (soliva, pg. 26)
Resultats de les anlisis de SO2 (acidesa forta) a 17 nuclis urbans de les comarques
de Barcelona (1984-85). (sureda, pg. 4)
Resulta evident que lEC entre MOT (matria orgnica total) i C (carboni) s del tot
inexistent, per en lanlisi dels contextos es pot veure que es converteixen en sinnims
(i el context ho adverteix explcitament amb una marca tipogrfica) quan del concepte
matria orgnica total noms es pren en consideraci el tret [+carboni], perqu la
principal caracterstica qumica dels compostos orgnics s que estan formats a partir
dtoms de carboni. De manera semblant s possible la sinonmia entre SO2 i acidesa
forta, si tenim en compte que en les anlisis per determinar en quines rees existeix
acidesa forta ambiental es mesura el grau de SO2.
215
Excepte el primer cas, tota la resta sn casos que es poden explicar com hiperonmia per tamb es pot
explicar com un canvi lxic positiu i una reducci anafrica.
344

____________________________________________________________________________________
Les parelles formades per una unitat monolxica i una unitat polilxica amb parentiu
formal mantenen majoritriament una relaci dEC relativa tot i que, com abans, la
relaci pot ser positiva en alguns casos i mnima en daltres.
DIVUL
home / sser hum
porexpan / escuma de poliestir
ESPEC
hospital / centre hospitalari
pudor / mala olor
EC ~

claveguera / sistema de clavegueres
economia / sistema econmic
ecotaxa / taxa d'escombraries
energia / recursos energtics
qumica / producte qumic
aliment / producte d'alimentaci

lixiviats / aiges de lixiviaci
EC -
agroecologia / agricultura ecolgica

eco-etiqueta / etiquetatge ecolgic
ferralla / metall frric
organoclorat / compost qumic de clor
aqfer / aiges subterrnies

insolaci / radiaci solar
EC+
Taula 88. Diversos casos complexos: exemples dalternana entre unitats monolxiques i
polilxiques amb parentiu formal.
Com podem veure a la taula, en els casos dEC relativa trobem exemples de variaci
conceptual interessants: les unitats claveguera i sistema de clavegueres (i tamb filtre i
sistema de filtres) es poden considerar sinnimes tot i que en un cas es fa mfasi en el fet
que es tracta dun sistema i en laltre, no; igualment, energia i recursos energtics,
denominaci, aquesta segona, que emfasitza el fet que es tracta dun recurs, etc. En tots
dos fitxers hem documentat lalternana entre aliment i una denominaci que emfasitza
el fet de tractar-se dun producte (producte alimentari / producte dalimentaci):
Compra d'aliments ja preparats per consumir i que prcticament no generen
deixalles en la preparaci. (irigoyen, pg. 13) [1 ocurrncia, 1 font]
Importncia cada vegada ms gran de l'embolcall en la venda dels productes
d'alimentaci i progressiva desaparici de la venda sense envasar. (irigoyen, pg.
13) [1 ocurrncia, 1 font]
Consisteix en fer que l'usuari separi la fracci orgnica (restes de menjar) del paper,
el metall, el vidre, el plstic que intervenen com a embalatges dels aliments. (tots,
pg. 2) [10 ocurrncies, 4 fonts]
La seva feina es tradueix en actuacions concretes dutes a terme en alguns sectors
industrials, com s ara el tractament de superfcies metlliques, la fabricaci de
345

____________________________________________________________________________________
fibres sinttiques, o de productes qumics o alimentaris, per dir-ne noms algunes.

(temps, pg. 18) [1 ocurrncia, 1 font]
En els casos dEC relativa normalment la variaci es produeix entre diferents autors; els
casos dEC mnima que hem documentat, en canvi, sn entre diferents denominacions en
un mateix autor i la referncia a diferents conceptes s inopinable: els organoclorats sn
un tipus de compostos qumics de clor; la ferralla s certament metall frric, per
sobretot s ferro vell; a partir dagricultura ecolgica podem formar ecoagricultura,
per no agroecologia; leco-etiqueta s una etiqueta que informa de la bondat ecolgica
dun producte i letiquetatge ecolgic s el procs; els aqfers sn formacions
geolgiques on semmagatzemen i per on circulen les aiges subterrnies; una insolaci
s una exposici a la radiaci solar, per no s una radiaci solar, etc.
7.2.5.2 Alternana entre unitats polilxiques

Independentment de si les unitats que alternen presenten parentiu formal o no en
presenten, lalternana entre unitats polilxiques que difereixen per ms dun canvi lxic
sagrupen a lentorn de tres possibilitats. Duna banda, trobem nombrosos casos que
sassimilen als que hem vist anteriorment de canvi lxic en lextensi o en la base, s a
dir, casos que encara corresponen a lesquema sinnim + idntic o idntic + sinnim,
per amb ms dun canvi lxic. Daltra banda, trobem casos que corresponen al tercer
esquema (sinnim + sinnim) i, finalment, trobem alternances entre diferents
plantejaments denominatius.
A la taula segent veiem exemples de la primera possibilitat; exemples en qu es mant
idntica la base (casos a, b i c) o lextensi (casos d i e) del sintagma i la resta del
sintagma experimenta ms dun canvi lxic.
a)
b)
DIVUL
abocador de residus txics / abocador
especial
contaminaci d'aiges subterrnies /
contaminaci dels aqfers
digesti anaerbia / digesti sense oxigen
programa de reciclatge / programa de
recuperaci de recursos
residus slids urbans / residus municipals
ESPEC
disminuci de la MOT / disminuci del
contingut en matria orgnica
recollida d'escombraries / recollida de
residus slids urbans
pont grua amb pina hidrulica / pont
grua semiautomtica amb cullera
hidrulica
fracci de les escombraries / fracci de

deixalles separades
temperatura crtica / temperatura mxima

del vapor
346

____________________________________________________________________________________
cicle biogeoqumic de la natura / cicle

natural
digesti anaerbia / digesti per
microorganismes anaerobis
c)
pasos en vies de desenvolupament / pasos

pobres
residus d'origen natural / residus
biodegradables
envs d'un sol s / envs d'usar i llenar
basa de recollida d'aiges / bassa d'aiges

pluvials
d)
dixid de carboni / anhdrid carbnic

fracci inorgnica / brossa no orgnica
agricultura ecolgica / producci agrria
ecolgica
material no combustible / restes

incombustibles
poder calorfic de les escombraries /
potncia calorfica dels residus
e)
brossa orgnica / materials orgnics

naturals
civilitzaci industrial / societat urbana i
industrial
component txic / compost qumic txic
aprofitament de residus slids urbans /

valoritzaci de residus
cost per tona recollida / preu per tona
d'escombraria recollida
Taula 89. Diversos casos complexos: exemples dalternana entre unitats polilxiques.
En el primer grup (a) trobem casos en qu alternen extensions sinnimes (a vegades a
partir duna falsa sinonmia); sovint lalternana es dna entre una extensi ms sinttica
i una extensi ms analtica, ms explicativa, o ms transparent. Els exemples de b) i c)
corresponen tamb a canvis dextensi per en un cas hi intervenen mecanismes de
reducci i en laltre fenmens diversos de variaci conceptual com els que hem analitzat
anteriorment.
En les dues ltimes files de la taula (apartats d i e) observem que es mant totalment o
parcialment lextensi i canvia la base del sintagma. Els exemples apareixen agrupats de
manera parallela als canvis dextensi (bases sinnimes, primer, i casos de reducci,
desprs), per amb lexcepci dels fenmens de variaci conceptual, que no trobem
quan canvia la base.
En lexemple segent, la primera denominaci correspon a una font i les altres dues
denominacions (que corresponen a una font diferent) sn parfrasis de la primera, la ms
lexicalitzada i que apareix ms sovint a les obres de referncia, encara que en els textos
t una sola aparici:
347

____________________________________________________________________________________
digesti anaerbia s un dibuix. (tots, pg. 2) [1 ocurrncia, 1 font]

La digesti per microoorganismes anaerobis produeix biogs. (vola, pg. 29) [1
ocurrncia, 1 font]
L'altra soluci s la digesti sense oxigen, per microorganismes anaerobis. (vola,
En els exemples segents trobem els dos grups denominatius per a dos conceptes
importants en lrea de gesti de residus: la societat productora de residus (societat
industrialitzada moderna, civilitzaci industrial, societat urbana i industrial), i la
societat receptora de residus (pasos en vies de desenvolupament, pasos pobres, Tercer
Mn, pasos menys desenvolupats, pasos menys avanats). En el segon cas, les diferents
fonts varien denominativament per causes diverses entre les quals cal destacar la recerca
de formes eufemstiques, menys connotades o considerades ms polticament correctes.
Les societats industrialitzades modernes han tallat els lligams que unien la gent a
la Terra. (green, pg. 13) [1 ocurrncia, 1 font]
A major desenvolupament tecnolgic i de civilitzaci industrial, ms quantitat de
residus es generen per persona i ms gran s la fracci no biodegradable. (tots, pg.
A diferncia del que succeeix en el metabolisme biolgic, el metabolisme de la
societat urbana i industrial t molt poc desenvolupades les funcions de digesti o
reutilitzaci dels materials produts. (tots, pg. 1) [1 ocurrncia, 1 font]
Aquesta via d'acci s important en la mesura que pot evitar la ineficcia de
determinades eines de gesti de final de canonada, sobretot als pasos en vies de
desenvolupament. (temps, pg. 18) [1 ocurrncia, 1 font]
Cal una prohibici internacional per aturar l'exportaci de residus txics i
tecnologies obsoletes cap als pasos pobres. (green, pg. 16) [1 ocurrncia, 1 font]
Embarques residus txics cap al Tercer Mn, retrocedeixes fins al 8. (green, pg.
Del drapaire (...) noms ens en queda la imatge d'aquelles comunitats marginades
dels pasos menys desenvolupats, intentant extreure valor de les deixalles dels
abocadors de les seves grans metrpolis. (tots, pg. 1) [1 ocurrncia, 1 font]
Els pasos menys avanats es converteixen en abocadors de txics procedents
d'altres pasos, i en general, s el planeta sencer el que acaba per notar tots els
efectes d'una civilitzaci que idolatra el consum. (tots, pg. 3) [1 ocurrncia, 1 font]
Les parelles de sinnims que canvien tant la base com lextensi sn poc freqents216
(noms en trobem una dotzena dexemples, tots en el fitxer DIVUL) i presenten una EC
altament variable, segons el grau dEC de les unitats que formen els sintagmes. Els
216
A banda que en aquests casos la detecci s ms costosa, cal tenir en compte que un canvi de base i un
canvi dextensi alhora pot conduir ms difcilment a una situaci de sinonmia, ja que la distncia
semntica pot ser ms important.
348

____________________________________________________________________________________
exemples, doncs, van des de lEC positiva en parelles com dany al medi ambient /
impacte ambiental, fins a lEC mnima en parelles com brossa no orgnica / substncies
no biodegradables.
Considerem encara que alguns casos no responen a cap dels esquemes que acabem
desmentar, i que les parts dels sintagmes no mantenen relaci didentitat ni de
sinonmia, sin que representen plantejaments denominatius diferents.
a)
b)
c)
augment de la demanda / demanda creixent (DIVUL)

poder calorfic / calor especfica (ESPEC)
aigua evaporada / vapor d'aigua (ESPEC)
impacte negatiu potencial / potencial d'impacte ambiental (DIVUL)
economia cclica / sistema cclic de gesti dels residus (DIVUL)
pasos en vies de desenvolupament / Tercer Mn (DIVUL)
producci neta / minimitzaci de residus i d'emissions contaminants (DIVUL)
producci neta / reducci de la contaminaci a l'origen (DIVUL)
combustible derivat del residu / fracci dels residus no aprofitables (DIVUL)
fang digerit / residu de digesti (DIVUL)
mobles i trastos / trastos grossos (DIVUL)
fang d'entrada / massa entrant de fang (ESPEC)
Taula 90. Diversos canvis complexos: exemples de diferents plantejaments denominatius.

En alguns dels casos de la taula es fa difcil parlar dEC perqu el concepte s abordat
des de punts de vista diferents, com veiem a a), exemples en qu el nom o ladjectiu de
lextensi es converteix (amb alteracions) en el nom de la base. En daltres casos, com a
b), un dels dos sintagmes s ms analtic que laltre, del qual representa una parfrasi. I,
finalment, a c) trobem exemples heterogenis de variaci entre sintagmes amb diferent
plantejament denominatiu.
Els contextos segents exemplifiquen el primer dels tipus que acabem desmentar: poder
calorfic i calor especfica comparteixen el lexema calor per els sintagmes en
alternana (en una mateixa font i pgina) representen maneres diferents de denominar el
concepte. Aigua evaporada i vapor daigua comparteixen els dos nics lexemes de les
denominacions i, no obstant aix, les denominacions que en resulten aborden el mateix
concepte de manera molt diferent:
De fet, una de les diferncies fonamentals de la incineraci de residus hospitalaris
respecte a les escombraries urbanes rau, precisament, en les diferncies de les calors
especfiques (...). (gallego, pg. 34) [1 ocurrncia, 1 font]
poder calorfic. s una taula. (gallego, pg. 34) [1 ocurrncia, 1 font]
349

____________________________________________________________________________________
La mquina t un exigu consum d'electricitat i un baix consum de vapor, en funci

dels llots i de llur grau de sequedat (aprox. 12 kg/kg d'aigua evaporada). (montaner,
Idealment, els residus de la combusti haurien de quedar limitats al CO2, el vapor
d'aigua i les cendres inertes. (gallego, pg. 34) [3 ocurrncies, 1 font]
Podem dir que, en general, i de manera semblant al que hem vist per a lalternana entre
una unitat monolxica i una unitat polilxica amb diversos canvis, lEC entre les unitats
polilxiques amb diversos canvis (que representen un 13.9% del total) t un carcter
relatiu. La distncia semntica, la variaci conceptual i els diferents enfocaments
denominatius no ens permeten parlar dEC mxima en cap cas, i noms en alguns
defensarem lexistncia dEC positiva; considerem, doncs, que lEC relativa (~) s el
grau que correspon globalment a aquest ltim bloc de parelles denominatives.
350

____________________________________________________________________________________
7.3 Resultats de la classificaci semntica

De lanlisi realitzada nextraiem uns resultats que presentem en aquest apartat: primer,
quant a la identificaci de criteris per distingir graus dEC; segon, quant a la validesa de
leix dEC proposat a linici del captol; tercer, quant al resultat que sobt de laplicaci
dels criteris i la classificaci que en resulta en els dos fitxers; i, finalment, quant a les
causes que provoquen aquestes variacions terminolgiques.
7.3.1 Criteris per a la distinci de graus dequivalncia conceptual

Per a lanlisi semntica de les parelles denominatives hem partit de la premissa que
lequivalncia conceptual absoluta no existeix perqu qualsevol canvi en la denominaci
provoca alguna restricci en lequivalncia. Hem fonamentat aquesta premissa en
lafirmaci terica que les denominacions no noms denominen sin que tamb
signifiquen.
Tamb hem tingut en compte la distinci entre variants i sinnims present en la major
part de la bibliografia revisada. Aquesta distinci ens ha estat dutilitat perqu reposa
sobre la base que algunes unitats divergeixen per un canvi estrictament formal i que
daltres unitats divergeixen per canvis que afecten el contingut. Efectivament,
compartim la idea que no tots els canvis que presenten les denominacions afecten de la
mateixa manera lequivalncia per, en canvi, creiem que els canvis considerats
estrictament formals tamb poden afectar lequivalncia, encara que es pugui considerar
no rellevant el canvi conceptual que en resulti.
Lanlisi exhaustiva de les dades, a partir dels diferents tipus de canvi formal, ens ha
perms, duna banda, distingir una casustica de fenmens semntics i, de laltra,
identificar alguns criteris per segmentar amb validesa metodolgica el contnuum
dequivalncia i, doncs, distingir graus dEC.
En primer lloc, hem reservat el grau dEC ms elevat (EC mxima, EC++) a les parelles
que presenten canvis que no afecten el concepte, i hem allat els aspectes
dintercanviabilitat en qu difereixen:
el tipus de llenguatge (natural o artificial) utilitzat
el grau dinternacionalitzaci de les denominacions
el grau despecialitzaci de les denominacions
351

____________________________________________________________________________________
el grau de correcci (o de normativitat) de les denominacions

el grau de lexicalitzaci o fixaci de les denominacions
el grau de transparncia de les denominacions
la freqncia daparici de les denominacions
el grau de desenvolupament o de compactaci de les denominacions
En segon lloc, hem discriminat diferents tipus de canvi conceptual i hem atribut graus
dEC diferents. En sntesi, hem aplicat els criteris segents:
EC ++/+
parelles que difereixen per un mats semntic (com el nombre o el gnere de
lextensi en unitats sintagmtiques)
parelles que difereixen per labsncia dun tret per reducci clarament anafrica
(com algunes reduccions discursives de lextensi en unitats sintagmtiques)
EC +
parelles que difereixen per un tret conceptual (que apareix, desapareix o canvia)
no distintiu (com les pseudoreduccions, algunes reduccions lxiques i els canvis
lxics considerats sinnims lexicogrfics)
EC +/
parelles que difereixen per un tret conceptual (que apareix o desapareix) distintiu
(com algunes reduccions que condueixen a un plantejament conceptual diferent)
EC
parelles en qu lalternana dun tret conceptual distintiu comporta un fenomen
de variaci conceptual (com la majoria de canvis lxics en lextensi de les
unitats sintagmtiques)
parelles que difereixen per un canvi lxic i en resulten unitats molt prximes
conceptualment per que no cobreixen la mateixa rea semntica (una de les
dues unitats s ms general o no pertinent a lrea i sassimila a laltra, sovint
amb un s metafric, o una de les unitats o totes s polismica i la sinonmia
es restringeix noms a un dels sentits)
EC parelles que difereixen per un canvi lxic i en resulten unitats que remeten a
conceptes diferents i pertinents dins lrea despecialitat.
352

____________________________________________________________________________________
7.3.2 Validesa de leix dequivalncia conceptual proposat

En aquest captol hem hipotetitzat una relaci entre el tipus de canvi formal i el grau
dEC que sha confirmat. Aquesta confirmaci no significa que es puguin establir
relacions directes entre cada tipus de canvi formal amb un grau dEC determinat, ja que
noms el bloc de canvis grfics remet a un nic grau dEC (el grau dEC mxima) i els
altres blocs es relacionen amb diversos graus dEC perqu shan identificat diferents
fenmens semntics dins un mateix tipus de canvi formal.
Considerem que la hiptesi sha confirmat perqu, com es pot veure a la figura segent,
cada bloc de canvis formals es relaciona amb una franja de leix conceptual i a mesura
que el canvi formal s major, la franja de graus dEC tamb ho s.
grfic
<-->
morfosintctic <----------------->
reducci
lxic
<---------------------------->
217
<-------------------------------------->
|-----------|-----------|-----------|-----------|-----------|-----------|
++
++/+
EC mxima
+
EC positiva
+/~
EC relativa
~/-
EC mnima
Figura 18. Relaci entre canvi formal i grau dEC.

Observem que el canvi formal menor (canvi grfic218) es relaciona amb un sol grau
dEC, el ms elevat; que el segon bloc de canvi formal (canvi morfosintctic) es
relaciona amb dos graus dEC; que el tercer bloc (canvi per reducci) es relaciona amb
una franja ms mplia, de tres graus; i que el canvi formal superior (canvi lxic) es
relaciona amb la franja ms mplia, de quatre graus.
217
En aquesta figura hem integrat el bloc V (diversos canvis complexos) dins del bloc IV (canvi lxic)
perqu pot equiparar-shi quant a la relaci entre canvi formal i grau dEC.
218
Considerem que, en general, els canvis grfics sn els canvis formals menors per els
canvis entre una unitat i una forma artificial no serien formalment menors.
353

____________________________________________________________________________________
7.3.3 Contrast segons el grau despecialitzaci

De lanlisi que hem presentat en aquest captol es desprn directament la confirmaci
de la hiptesi amb qu lencetvem ja que, efectivament, en els textos ms especialitzats,
la variaci denominativa presenta un grau dequivalncia conceptual superior a la que
trobem en els textos menys especialitzats. En la taula segent presentem un resum
quantitatiu dels diferents graus dEC en els dos fitxers:
DIVUL
EC++
EC ++/+
EC +
EC+/~
EC~
ECTOTAL
20 grfics
11 morfosintctics
= 31 casos (6.5%)
35 morfosintctics
= 35 casos (7.3%)
92 reduccions extensi
19 reduccions base
= 111 casos (23.3%)
12 altres reduccions
67 lxics monolxics
= 79 casos (16.5%)
67 lxics extensi
82 diversos canvis
= 149 casos (31.3%)
71 lxics base
= 71 casos (14.9%)
476 (100%)
ESPEC
52 grfics
12 morfosintctics
= 64 casos (16.5%)
43 morfosintctics
96 reduccions extensi
= 139 casos (35.8%)
25 reduccions base
19 lxics monolxics
= 44 casos (11.3%)
22 altres reduccions
39 lxics base
= 61 casos (15.7%)
39 lxics extensi
41 diversos canvis
= 80 casos (20.6%)
388 (100%)
Taula 91. Resultats per a cada fitxer segons el grau dEC.

Observem que en els graus ms elevats dEC, el percentatge de casos del fitxer ESPEC
sempre s molt superior que el percentatge obtingut en el fitxer DIVUL i que,
inversament, en els graus ms baixos el percentatge del fitxer DIVUL sempre s
superior que el del fitxer ESPEC.
Si sumem els dos graus superiors (++ i ++/+) obtenim ms dun 50% dels casos en el
fitxer ESPEC i, en canvi, en el fitxer DIVUL la suma no arriba al 14%. Si sumem els
tres graus dEC inferiors obtenim un 62.7% a DIVUL, i a ESPEC obtenim un
percentatge molt ms baix (36.3%).
354

____________________________________________________________________________________
Si, a partir de les dades de la taula anterior, redum els graus dEC sumant el valor de
cada grau amb el del grau intermedi que el segueix, obtenim la figura segent:
60
50
40
DIVUL
30
ESPEC
20
10
0
EC++ i EC++/+
EC+ i EC+/~
EC~ i EC ~/-
Figura 19. Graus dequivalncia conceptual segons el fitxer.

La figura illustra clarament el contrast que presenten els dos fitxers quant als graus
dequivalncia conceptual. Els valors del fitxer DIVUL dibuixen una lnia clarament
ascendent a mesura que disminueix el grau dequivalncia conceptual i, inversament, els
valors del fitxer ESPEC dibuixen una lnia clarament descendent.
7.3.4 Causes de la variaci denominativa

Lanlisi de les dades ens permet extreure tamb alguns resultats quant a les causes de la
variaci denominativa. No hem prets establir la causa de tots els casos de variaci, que
la prpia existncia de la variaci lliure219 impediria, sin didentificar quines sn les
causes de variaci que tenen un pes ms important en els nostres textos. Les causes
discursives i les cognitives ens han semblat les ms rellevants en tots els tipus de
variaci i en els dos fitxers.
En el captol tercer, que hem dedicat a la revisi bibliogrfica a lentorn de les causes de
la sinonmia, hem presentat cinc blocs de causes; primerament ens hem referit a les
causes dialectals, i hem distingit la variaci geogrfica, la cronolgica i la social. En els
nostres corpus hem trobat noms dos casos de variaci dialectal geogrfica (i cap
exemple atribuble a la variaci cronolgica o social).
219
En el primer captol de revisi bibliogrfica hem vist que el segon postulat del variacionisme es referia
precisament a lexistncia de la variaci lliure.
355

____________________________________________________________________________________
Dins de les causes funcionals havem distingit la variaci motivada per ladequaci al
nivell despecialitzaci i ladequaci al nivell de llengua; en els nostres corpus no hem
localitzat exemples que responguin a aquestes causes perqu en cap cas un mateix autor
se situa en diferents situacions de comunicaci (hem treballat amb un sol text per a cada
autor). En canvi, nombrosos exemples de contrast entre el fitxer ms especialitzat i el
menys especialitzat podrien considerar-se casos de variaci per adequaci al nivell
despecialitzaci, per entre autors diferents.
Hem trobat tamb pocs exemples motivats per causes sociolingstiques: alguns casos
dinterferncia lingstica (sobretot amb el castell) i dalternances entre un manlleu i
una unitat prpia de la llengua, o entre manlleus amb diferent nivell dadaptaci al
sistema de la llengua.
Les causes discursives sn, com ja hem dit, les que tenen un paper principal en les
nostres dades, al costat de les causes cognitives. La necessitat devitar la repetici,
sobretot les repeticions exactes i immediates, es constata sistemticament en els dos
corpus. En relaci a aquesta necessitat no creiem que es pugui considerar que hi hagi
diferncies entre els textos ms especialitzats i els textos menys especialitzats; la
diferncia, rau, en tot cas, en el recurs utilitzat per afrontar aquesta necessitat: en els
textos ms especialitzats sevita la repetici amb unitats ms equivalents
conceptualment, i en els menys especialitzats amb unitats ms diverses i no sempre
equivalents conceptualment.
La creativitat i la recerca de lexpressivitat s, en canvi, una causa estilstica ms prpia
dels textos menys especialitzats i que sol conduir a grups polidenominatius molt
importants. Hem localitzat tamb exemples estilstics de variaci en un altre sentit: la
variaci motivada per la recerca duna unitat aparentment ms tcnica, ms
especialitzada, ms ben connotada, etc.
En el tercer captol hem distingit, dins del bloc de causes cognitives, les diferents
conceptualitzacions en una mateixa disciplina o en diverses disciplines. En aquest treball
no considerem que les diferents conceptualitzacions provinguin del fet de tractar-se de
disciplines diferents, per s cert que el medi ambient, pel fet de tractar-se duna rea
interdisciplinria, pot abordar-se des de diferents punts de vista.
Hem analitzat molts casos de variaci conceptual: exemples en qu es produen
allargaments (aparentment) innecessaris per emfasitzar un tret del concepte, exemples
que palesaven, amb diferents plantejaments denominatius, diferents abordatges dun
356

____________________________________________________________________________________
mateix concepte, i exemples en qu una selecci diferent de trets provocava variaci en

les denominacions i, amb aix, saconseguia completar el conjunt de trets semntics
possibles dun concepte.
La imprecisi de molts conceptes ha estat tamb una causa freqent de variaci; la
polismia de les unitats terminolgiques, doncs, sha confirmat com una causa de
variaci denominativa.
357

____________________________________________________________________________________

En aquest captol ens hem proposat de confirmar o refutar lltima de les quatre
hiptesis presentades en la introducci del treball: la variaci denominativa presenta un
grau dequivalncia conceptual diferent segons el grau despecialitzaci dels textos; en
els textos ms especialitzats s superior que en els textos menys especialitzats.
Els resultats que hem obtingut en lanlisi i que acabem de resumir en lapartat 7.3.3
demostren que la hiptesi es compleix. s cert que en els dos tipus de textos trobem
casos de tots els graus dequivalncia conceptual, per la hiptesi es confirma perqu en
els textos ms especialitzats sn ms nombrosos els casos dequivalncia conceptual
ms elevada que en els textos menys especialitzats i, doncs, en els textos ms
especialitzats sn menys nombrosos els casos dequivalncia ms baixa que en els textos
menys especialitzats.
Al llarg daquest captol, per, tamb ens hem proposat de donar resposta a altres
preguntes o hiptesis menors. La ms rellevant, des del nostre punt de vista, s la
suposada relaci entre canvi formal i canvi semntic, que tamb sha pogut demostrar
com a certa, si b lanlisi ha revelat que no s una relaci totalment directa perqu no es
pot relacionar cada tipus de canvi formal amb un grau diferent dequivalncia
conceptual. La relaci, per, s existent perqu s que es pot relacionar cada tipus de
canvi formal amb una franja de graus dequivalncia, i aquesta franja s ms mplia i
ms orientada cap als graus ms baixos dEC a mesura que el canvi formal s ms
important.
Lanlisi de les dades agrupades segons el tipus de canvi formal ens ha perms danar
extraient pistes que han servit per classificar semnticament les parelles denominatives i
atorgar-los un grau dEC determinat. Creiem que els criteris que finalment hem establert
(i que hem presentat a lapartat 7.3.1) no sn noms pistes semntiques metodolgiques
sin que constitueixen una proposta vlida per classificar objectivament els sinnims
terminolgics.
En aquest captol hem confirmat tamb la hiptesi segons la qual la distinci habitual
entre sinnims i variants noms resulta parcialment vlida ja que en casos dels
considerats tradicionalment de variants, poden aparixer matisos conceptuals que mai
han estat tinguts en compte i que nosaltres hem volgut posar de relleu encara que,
358

____________________________________________________________________________________
efectivament, no siguin canvis comparables amb els canvis conceptuals provocats per un
canvi lxic.
Finalment, hem validat la hiptesi segons la qual la base de les unitats polilxiques no
pot presentar variacions tan importants com lextensi. Aquesta hiptesi, que hem
justificat a partir de les caracterstiques conceptuals de la base de les unitats
sintagmtiques, en el sentit que ha de representar el concepte genric, sha pogut
verificar amb lanlisi qualitativa i quantitativa de les unitats polilxiques amb un canvi
lxic ja que el percentatge dequivalncia conceptual positiva s ms elevat quan canvia
la base que quan canvia lextensi.
Lanlisi de factors extralingstics com el nombre docurrncies de les diferents
denominacions per a una noci, com lordre en qu aquestes denominacions apareixen
en un text i, tamb, lanlisi de la font o les fonts on shan documentat, ens ha perms en
moltes ocasions hipotetitzar la causa de la variaci.
En els resultats de lanlisi de les causes hem afirmat que majoritriament els motius de
variaci denominativa (i tamb conceptual) en els nostres textos han estat dordre
estilstic i cognitiu, per tamb hem afirmat que en molts casos resulta impossible
determinar si ls de les diferents denominacions que suposen diferents enfocaments
cognitius a un mateix concepte sn la causa de la variaci o la conseqncia duna
necessitat estilstica i discursiva de variar. Creiem que fer enquestes als productors de
textos especialitzats suposaria una via danlisi interessant.
359

____________________________________________________________________________________
CONCLUSIONS
Presentem les conclusions organitzades en quatre blocs: conclusions generals, en relaci
al treball en general; conclusions sobre el marc teric, en relaci a la part de revisi
bibliogrfica; conclusions sobre lestudi empric, en relaci als diversos captols que
constitueixen el treball empric; i noves vies dinvestigaci, en relaci a les propostes de
noves vies danlisi de la variaci denominativa en terminologia.
1. Conclusions generals
En aquest treball hem situat lestudi de les unitats terminolgiques en un marc lingstic
variacionista i hem observat que un acostament variacionista s til i necessari; el
variacionisme pot aportar conceptes i elements metodolgics fonamentals per a lestudi
daquestes unitats i eines rellevants per interpretar-ne els resultats. Aix no obstant, la
proposta variacionista resulta insuficient per explicar determinats aspectes de la variaci
denominativa, com les causes cognitives daquesta variaci.
Des dun punt de vista general hem de concloure que lestudi contextual de les unitats
terminolgiques s lnica via vlida dobservaci si el que es pretn s apreciar-ne les
caracterstiques reals. En el nostre cas, lestudi contextual ens ha perms reconixer
fenmens que no havien estat apuntats justament pel fet de no haver donat prou
rellevncia a la perspectiva discursiva en els estudis terminolgics.
bviament, un treball variacionista amb un enfocament discursiu ha demostrat que la
biunivocitat no s una caracterstica fonamental dels termes. Aquesta demostraci no
constitua un dels objectius del treball precisament perqu partem de la negaci del
principi de la biunivocitat terminolgica. Lobjectiu se situava en la identificaci dels
parmetres que intervenen en aquest fenomen. Aquest objectiu sha acomplert i pensem
que ms que contribuir a la revisi de la TGT, com ens plantejvem en la introducci,
aquest treball suposa el desenvolupament i la constataci emprica dun dels principis
atributs a les unitats terminolgiques en la Teoria comunicativa de la terminologia, que
s el principi de variaci.
360

____________________________________________________________________________________
Considerem, doncs, que hem aconseguit els objectius que ens havem proposat i pensem
que les aportacions daquest treball se situen tant en el nivell teric, perqu hem fet
propostes que considerem vlides per als aspectes centrals de lestudi de la variaci
denominativa que hem allat, com en el metodolgic, on les aportacions a lanlisi de la
variaci denominativa en terminologia shan materialitzat especialment en les propostes
de classificaci formal i semntica.
2. Conclusions del marc teric

La revisi bibliogrfica, orientada amb lobjectiu dallar aquells elements centrals del
tema destudi, ens ha perms arribar a conclusions que hem anat presentant al final de
cada captol. Les reprenem aqu en conjunt i sintticament.
Captol 1. Terminologia i variaci
En el primer captol hem analitzat el tractament que ha rebut la variaci des de la
lingstica (lingstica variacionista) i des de les diferents orientacions terminolgiques i
podem concloure, duna banda, que la terminologia encara ha daprofundir en lestudi de
la variaci i, de laltra, que justament el tractament de la variaci s un dels aspectes que
permet diferenciar les diverses escoles de pensament de manera ms ntida. Aquesta
revisi ens ha portat a altres conclusions.
En primer lloc, i com ja han afirmat autors com Cabr (1999a), Gambier (1991), Sager
(2000) i Temmerman (2000), pensem que en terminologia hi ha hagut una tendncia a
confondre l'ptica prescriptiva i la descriptiva, en el sentit que sovint s'ha confs la
reflexi sobre si existeix o no la sinonmia en terminologia, amb la reflexi sobre si ha
dexistir o no.
En segon lloc, creiem que situats en una ptica prescriptiva tamb s imprescindible
tenir en compte les diferents condicions del fenomen, especialment quant a tipologia de
sinonmia, diversitat de situacions comunicatives i de tipus textuals; una tasca
prescriptiva, doncs, ha danar precedida duna tasca descriptiva.
En tercer lloc, considerem que una ptica descriptiva, que demana una anlisi de l's real
en el discurs, ha de treballar amb dades prou diversificades i representatives i que cal,
amb treballs emprics i objectius, superar les generalitzacions basades en la intuci o en
exemples puntuals. La lingstica de corpus ens permet fonamentar aquesta ptica.
361

____________________________________________________________________________________
Captol 2. Noci de sinonmia

Hem iniciat lanlisi de la noci de sinonmia situant-la en el conjunt de relacions
possibles entre denominaci i noci, i hem pogut comprovar que Wster va fer una
aportaci important de control terminolgic, en el sentit que va distingir, definir i
denominar els diferents tipus de relacions unvoques i no unvoques. El reps de la
bibliografia ens ha deixat veure que aquesta aportaci de Wster ha tingut noms un
seguiment parcial tant per part dels autors daquella mateixa orientaci terica com per
part dautors daltres orientacions.
Abans de centrar-nos en la noci de sinonmia des de la terminologia, hem identificat
algunes de les qestions fonamentals que la sinonmia ha plantejat a la semntica. Ens
hem centrat en la dificultat terica que representa lestabliment de la igualtat de
significat i hem pogut observar que algunes distincions resulten imprescindibles per
abordar aquesta qesti: duna banda, els graus de sinonmia i, duna altra, la sinonmia
de sistema i de discurs.
Aquest captol, per, ha estat majoritriament dedicat a la revisi bibliogrfica de la
noci de sinonmia en terminologia: com sha definit i quins parmetres shan tingut en
compte des de les diferents propostes terminolgiques. Considerem que aquesta revisi
ens permet concloure que les causes principals de la discrepncia dels diversos autors
quant a la noci de sinonmia sn les segents: la perspectiva, el significat, la finalitat i
la referencialitat.
Perspectiva onomasiolgica versus perspectiva semasiolgica: lanlisi de la
sinonmia en terminologia s noms abordable des dels plantejaments
terminolgics actuals, amb una perspectiva lingstica que defensi una orientaci
no exclusivament onomasiolgica, ja que amb lacceptaci de les premisses en
qu es fonamenta lorientaci onomasiolgica de la terminologia, el fenomen de
la sinonmia s un fenomen poc probable, i la sinonmia absoluta s lnic grau
de sinonmia possible. Una perspectiva, doncs, que parteixi de la base que el
concepte pot ser dinmic, inestable i amb lmits difusos, i que consideri
important el fet que lacostament al coneixement es produeix sobretot mitjanant
unitats lingstiques.
Significat denotatiu versus significat connotatiu: des de la lingstica sha negat
freqentment lexistncia de la sinonmia absoluta i s precisament des daquest
362

____________________________________________________________________________________
marc que sha afirmat que la sinonmia absoluta t ms possibilitats de produir-se

en terminologia ja que no es t en compte laspecte connotatiu dels termes sin
noms laspecte denotatiu. La TGT i les opcions terminolgiques afins no han
tingut en compte el contingut connotatiu dels termes ja que shan considerat
unitats neutres i aquesta s precisament una de les especificitats defensades per
als termes. Aquest punt concret ha estat, per, discutit des de plantejaments
terminolgics poc prxims a la TGT i sha afirmat que no existeix la sinonmia
total, principalment a causa de les evocacions diferents de cada mot, i que aix s
igual per a les terminologies.
Finalitat prescriptiva versus finalitat descriptiva: la finalitat del treball
terminolgic condueix a dues concepcions mpliament divergents del fenomen
de la sinonmia: a una finalitat prescriptiva li correspon una actitud de control o
eliminaci de la sinonmia, i a una finalitat descriptiva li correspon lanlisi de
les situacions de sinonmia, dels tipus i de les causes. Normalment, lactitud dels
lingistes cap a la sinonmia s descriptiva, i la dels especialistes s generalment
prescriptiva; estem convenuts, per, que per prescriure cal primer descriure i,
desprs, acomodar la finalitat prescriptiva segons els diferents usos i situacions
comunicatives.
Referencialitat especfica versus referencialitat comuna: la teoria terminolgica
clssica ha defensat, de manera ms o menys explcita, la referencialitat
especfica dels termes per la manera com denominen els conceptes. En canvi, els
autors que defensen una concepci ms lingstica de la terminologia estableixen
una distinci menys ntida entre unitats terminolgiques i unitats no
terminolgiques, i la situen en els factors pragmtics i tamb cognitius. Les
caracterstiques que satribueixen a la referencialitat dels termes resulten
rellevants en lanlisi de la sinonmia perqu la inexistncia de la sinonmia s
ms fcilment defensable si es considera que la manera de significar dels termes
s clarament diferent de la manera de significar de les paraules. Defensem que
les
denominacions
denominen
conceptes,
per
tamb
signifiquen;
tradicionalment sha afirmat que el terme t un significat objectiu, neutre i noms

denotatiu, i les dades analitzades deixen veure lexistncia de canvis semntics
en les maneres diferents de denominar un mateix concepte.
363

____________________________________________________________________________________
Captol 3. La sinonmia: causes i tipus

Lanlisi de les causes de la sinonmia en terminologia ens indica que els termes, unitats
lxiques amb lespecificitat de tenir un valor especialitzat, estan sotmesos als mateixos
parmetres de variaci que la globalitat de les unitats lxiques. Els termes poden
presentar, en general i segons es desprn de la revisi bibliogrfica, comportaments
especials que tenen ms a veure amb la importncia relativa de cadascun dels parmetres
de variaci, que no pas amb els parmetres concrets.
No obstant aix, i com ja hem apuntat, hem pogut constatar que la distinci entre
variaci per usos i usuaris que ens ofereix la lingstica variacionista no ens permet
donar compte dalgunes causes de variaci entre les quals creiem que cal destacar les
cognitives perqu es troben en lorigen de fenmens especialment rellevants en
terminologia que mereixen una atenci especial. Daltra banda, la distinci entre la
sinonmia en un mateix parlant i la sinonmia entre diversos parlants s, des del nostre
punt de vista, fonamental per a lanlisi de les causes de la sinonmia.
La Teoria General de la Terminologia prcticament no aborda les causes que afecten la
sinonmia en un mateix parlant i tampoc les que sexpliquen per aspectes cognitius. En
canvi, des de la socioterminologia sha fet mfasi precisament en aquestes causes.
De les classificacions existents de sinnims hem criticat la falta dexhaustivitat, i tamb
la barreja en un mateix nivell de parmetres dndole molt diversa. Hem comprovat que
s habitual la confusi entre tipus lingstics (canvi morfolgic, canvi lxic, etc.) i
causes de la variaci (variaci geogrfica, diferent percepci, diferent nivell
despecialitzaci, contacte amb altres llenges, etc.). Des del nostre punt de vista,
aquesta confusi entre el nivell sintagmtic i el nivell paradigmtic provoca una prdua
important de capacitat explicativa.
Volem concloure que la classificaci de les causes de sinonmia que hem presentat en
aquest captol s una de les aportacions ms rellevants daquest marc teric i que
lanlisi de les classificacions formals de sinnims ens ha fet veure la necessitat de fer
una proposta de superaci que hem presentat en lestudi empric.
De lanlisi bibliogrfica efectuada en el bloc de marc teric hem concls tamb que el
fenomen de la variaci no ha estat, encara, suficientment descrit i que, per tant, s
justificat linters de fer un treball sobre la variaci terminolgica. El nostre objectiu
sha situat en la relaci entre la variaci vertical i la variaci denominativa i hem partit
364

____________________________________________________________________________________
de la hiptesi genrica que el grau despecialitzaci (GE) dels textos condiciona

quantitativament i qualitativament la variaci denominativa (VD). Hem desglossat
aquesta hiptesi de base en diverses hiptesis, unes de carcter quantitatiu i unes de
carcter qualitatiu, que hem verificat amb un estudi empric.
3. Conclusions de lestudi empric

En el quart captol hem presentat la metodologia amb qu hem realitzat lestudi que ens
ha perms verificar les hiptesis. La inexistncia de criteris per abordar empricament
lanlisi de la variaci denominativa en el discurs ens ha portat al desenvolupament de
mecanismes que ens permetessin la realitzaci dun treball vlid, en el qual la
subjectivitat queds mximament reduda.
En els captols 5, 6 i 7 hem procedit a lextracci i lanlisi de resultats i hem vist
confirmada la hiptesi fonamental: el grau despecialitzaci (GE) dels textos
condiciona quantitativament i qualitativament la variaci denominativa (VD) i les
quatre hiptesis de treball. Aquestes hiptesis, les dues primeres quantitatives i les dues
segones qualitatives, han estat formulades de la manera segent en la introducci del treball:
els textos ms especialitzats, en el sentit que en els textos ms especialitzats hi
ha menys nocions representades per ms duna denominaci (nocions
c) els tipus de VD predominants difereixen segons el grau despecialitzaci dels textos;
d) la VD presenta un grau dequivalncia conceptual diferent segons el grau
despecialitzaci dels textos; en els textos ms especialitzats s superior que en
els textos menys especialitzats.
Efectivament, lanlisi de les dades que hem presentat en el captol cinqu confirma les
dues primeres hiptesis perqu es demostra que en els textos ms especialitzats la VD
s un fenomen menys freqent que en els textos especialitzats, tant perqu hi ha un
nombre menor de nocions representades per ms duna denominaci, com perqu els
grups polidenominatius presenten un nombre inferior de denominacions diferents.
365

____________________________________________________________________________________
En el sis captol hem pogut confirmar la tercera hiptesi perqu en els dos corpus hem
trobat els mateixos tipus de canvis formals per, efectivament, en els textos ms
especialitzats predominen uns tipus (les reduccions, amb un 36.85%) i en els menys
especialitzats uns altres (els canvis lxics, amb un 43.06%). Lanlisi dels diferents
grups dins de cada tipus de variaci formal ens ha perms de descriure amb ms detall
les diferncies de predomini de tipus de canvi en els dos corpus. Tamb hem observat
que en el corpus especialitzat trobem ms canvis simples i a DIVUL ms canvis
complexos (els canvis grfics i morfosintctics sumen a ESPEC un 27.70% i a DIVUL
un 13.86%; els canvis lxics i els casos de diversos canvis sumen a DIVUL un 60.28% i
a ESPEC un 35.13%).
En el set captol hem pogut confirmar la quarta hiptesi perqu, tot i que en els dos
tipus de textos trobem casos de tots els graus dequivalncia conceptual, en els textos
ms especialitzats sn ms nombrosos els casos dequivalncia conceptual ms elevada
que en els textos menys especialitzats i, doncs, en els textos ms especialitzats sn
menys nombrosos els casos dequivalncia ms baixa que en els textos menys
especialitzats. Per distingir graus dequivalncia conceptual ens hem basat en diversos
criteris entre els quals destaquem el tipus de canvi conceptual que sha produt: canvi de
mats semntic; aparici, desaparici o canvi dun tret conceptual, etc.
Ms enll de la validaci de les hiptesis, el treball empric que hem realitzat ens ha
portat a altres conclusions que presentem a continuaci:
les nocions coincidents en els textos procedents de textos amb diferents graus
despecialitzaci presenten una coincidncia denominativa absoluta molt baixa
que es restringeix als casos amb poca variaci denominativa (s a dir, en casos
duna sola denominaci o de dues com a mxim). En canvi, la coincidncia
denominativa parcial s molt ms freqent ja que sovint coincideixen noms
algunes formes denominatives per a una noci.
les variables relatives al tipus de denominaci i a la freqncia daparici
influeixen en la VD i presenten contrastos en els dos corpus:
quant al tipus de denominaci, hem vist que les unitats polilxiques
tendeixen ms a la variaci, perqu lestructura dels sintagmes dna pas a
una diversitat de canvis parcials possibles molt ms elevada que en les
unitats monolxiques. s possible tamb que en les unitats monolxiques
366

____________________________________________________________________________________
hi hagi una necessitat menor de variaci que en les polilxiques. El

resultat s que proporcionalment, les unitats monolxiques tenen una
major presncia en les nocions monodenominatives que no pas en les
nocions polidenominatives.
lanlisi de la freqncia daparici de les unitats denominatives ens ha
demostrat
que
els
textos
ms
especialitzats
sn
ms
densos
conceptualment que els textos menys especialitzats, per tal com presenten
un nombre de denominacions proporcionalment menor al nombre de
conceptes. I lanlisi de les tres variables (grau de variaci denominativa,
freqncia daparici i grau despecialitzaci) ens ha perms veure que
destaquen en tots dos corpus els percentatges daquelles nocions que
shan documentat poques vegades i, evidentment, amb poques
denominacions. En el corpus de textos ms especialitzats, aquesta
concentraci en poques ocurrncies i poques denominacions s ms
acusat que en el corpus de textos menys especialitzats.
existeix una relaci entre canvi formal i canvi semntic. Si b lanlisi ha
revelat que no s una relaci totalment directa perqu no es pot relacionar cada
tipus de canvi formal amb un grau diferent dequivalncia conceptual, s que es
pot relacionar cada tipus de canvi formal amb una franja de graus dequivalncia,
i aquesta franja s ms mplia i ms orientada cap als graus ms baixos dEC a
mesura que el canvi formal s ms important.
la distinci habitual entre sinnims i variants noms resulta parcialment vlida
ja que en alguns dels casos considerats tradicionalment variants, poden aparixer
matisos conceptuals que mai han estat tinguts en compte i que nosaltres hem
volgut posar de relleu encara que, efectivament, no siguin canvis comparables
amb els canvis conceptuals provocats per un canvi lxic.
la base de les unitats polilxiques no pot presentar variacions tan importants
com lextensi perqu la base representa el concepte genric; les dades
demostren que el percentatge dequivalncia conceptual positiva s ms elevat
quan canvia la base que quan canvia lextensi.
les causes de variaci denominativa (i tamb conceptual) ms importants en els
textos analitzats sn dordre estilstic i cognitiu; en molts casos resulta
impossible determinar si ls de les diferents denominacions que suposen
367

____________________________________________________________________________________
diferents enfocaments cognitius a un mateix concepte sn la causa de la variaci

o la conseqncia duna necessitat estilstica i discursiva de variar.
De la validaci de les hiptesis, de les conclusions que acabem dexposar i de
lelaboraci del treball en general podem extreuren encara altres idees de conclusi:
com ja ha estat assenyalat per nombrosos autors, la distinci entre terme i
paraula a partir del principi de biunivocitat, en el sentit tradicionalment defensat
que una de les diferncies principals entre totes dues s que la primera s
biunvoca i la segona no ho s, no s vlida.
la variaci denominativa s un criteri lingstic vlid per classificar els textos
especialitzats segons el grau despecialitzaci; el treball ha demostrat que aquest
factor condiciona quantitativament i qualitativament la variaci denominativa
que apareix en els textos.
la variaci denominativa dels termes est indestriablement lligada a la variaci
conceptual; lanlisi de la variaci denominativa permet estudiar els fenmens
de variaci conceptual que es visualitzen amb els diferents enfocaments que
representen alguns canvis denominatius.
la distinci entre denominaci i designaci, defensada per diversos autors a
partir de Kleiber (1984), en el sentit que la primera s la forma fixada i de
referncia i la segona s la forma menys fixada i alternativa, no resulta vlida
perqu en lanlisi de ls real de les unitats terminolgiques sovint no es pot
determinar quina de les diverses denominacions s la ms fixada.
des dun punt de vista metodolgic cal remarcar les limitacions danalitzar la
variaci denominativa a partir de parelles denominatives ja que la capacitat
explicativa daquesta opci s insuficient. Lelecci que hem fet en aquest estudi
de treballar amb parelles, justificada pel propsit de reduir variables que
poguessin conduir a un contrast quantitatiu i qualitatiu, ens ha perms
didentificar aquestes limitacions i considerar alternatives metodolgiques. En
lapartat segent presentem aquestes alternatives com una de les vies
dinvestigaci que sobren a partir daquest treball.
368

____________________________________________________________________________________
4. Noves vies dinvestigaci

Els resultats obtinguts en aquest treball, els obstacles metodolgics que han aparegut i
les limitacions danlisi que forosament ens hem hagut dimposar ens permeten apuntar
algunes vies dinvestigaci posterior.
En primer lloc, pensem que lanlisi quantitativa de les marques tipogrfiques i
metalingstiques a partir de corpus de grans dimensions podria aportar informacions
rellevants per a lestudi de la variaci denominativa en general, i per als treballs de
detecci automtica de la variaci denominativa en particular.
Lanlisi de la variaci denominativa amb corpus textuals extensos permetria tamb
aprofundir en les variables que hem analitzat en aquest treball, i identificar altres
variables que poden tenir relaci amb aquest fenomen.
Des dun punt de vista textual, seria interessant analitzar aspectes com la incidncia que
les diferents parts del text mantenen amb una presncia major o menor de variaci
denominativa, i tamb amb els diferents tipus de variaci denominativa (tant a nivell
formal com semntic). Ms enll del valor que la variaci denominativa pot tenir per a
lestabliment del grau despecialitzaci dels textos, aquest fenomen podria resultar rellevant
per a la caracteritzaci de textos a partir daltres parmetres com el gnere textual.
Des dun punt de vista cognitiu, caldria emprendre treballs que permetessin superar la
mancana que representa analitzar noms el final del procs de producci i formular
hiptesis sobre les altres fases del procs. La realitzaci denquestes als productors de
textos especialitzats permetria, per exemple, avaluar les causes de la variaci des del
punt de vista de la producci. Tamb cognitivament, caldria fer estudis situats en la
recepci dels canvis cognitius que comporta la variaci denominativa pel fet de
representar acostaments diferents a un concepte.
Des dun punt de vista metodolgic, creiem que la superaci de lobstacle que representa
la reducci dels grups denominatius a parelles permetria un estudi ms integrador de la
variaci denominativa i conceptual.
Les diferents denominacions per a un mateix concepte, enteses com possibilitats
cognitivament diverses que es relacionen de maneres diverses, es poden representar
grficament en forma de diagrames que podrem denominar onomagrames.
369

____________________________________________________________________________________
En lltima de les conclusions ja ens hem referit a la insuficincia explicativa de lanlisi

de la variaci denominativa per reducci a parelles. Aquesta insuficincia es deriva de
les segents limitacions daquesta anlisi:
impedeix la visualitzaci del conjunt complet de denominacions i la relaci que
mantenen amb el contingut conceptual, que va ms enll de la suma de tots els
significats documentats a travs de totes les denominacions.
impedeix valorar la dispersi denominativa perqu el resultat s el mateix per a
grups denominatius petits (de dues o tres denominacions) i per a grups grans (de
vuit o deu denominacions).
impedeix la identificaci de denominacions ms relacionades (ms prximes des
de diferents punts de vista), i de denominacions menys relacionades per a un
mateix concepte; i tamb impedeix la valoraci de la intensitat daquestes
relacions.
impedeix la visualitzaci del fenomen de la variaci denominativa com la
prioritzaci duns elements del concepte per damunt duns altres; i lobservaci
que alguns daquests elements es troben ms prxims entre ells.
en definitiva, la reducci a parelles converteix en esttic i redut un conjunt
dinmic i potencialment infinit de denominacions per a un mateix concepte.
Creiem que les possibilitats per representar les denominacions per a un concepte de
manera que se superin aquestes mancances sn diverses, per creiem tamb que cada
tipus de diagrama supera amb ms xit unes mancances que unes altres. Des del nostre
punt de vista cal, doncs, seleccionar lopci de representaci en funci dels objectius de
cada treball. A continuaci apuntem noms dues de les possibilitats que hem explorat: la
xarxa denominativa i lesfera denominativa.
Xarxa denominativa
La representaci de les diferents denominacions amb una xarxa denominativa permet la
visualitzaci del conjunt de denominacions i de les relacions que estableixen. Per
definici, les xarxes han de representar mltiples camins per anar dun node a un altre.
En les xarxes denominatives que proposem, els nodes sn les denominacions i els
camins sn les relacions. Les xarxes poden ser totalment mallades, si tots els nodes estan
370

____________________________________________________________________________________
relacionats entre ells amb totes les combinacions possibles, i parcialment mallades, si
noms es representen algunes de les combinacions possibles220.
Si noms es representen algunes de les combinacions possibles, tenim diverses opcions
per restringir les combinacions. Una opci consisteix a relacionar tots els elements amb
un element central, una denominaci prioritzada. La capacitat explicativa daquesta
representaci dependr en gran part dels criteris establerts per prioritzar una
denominaci per damunt de les altres (la freqncia, la proximitat formal, el consens
entre especialistes, etc.).
A la figura segent observem la xarxa denominativa que sestableix a lentorn
dagricultura ecolgica, denominaci prioritzada (a partir de la freqncia daparici i
la fixaci lexicogrfica) amb la qual es relacionen les altres tres denominacions, que no
mantenen cap relaci entre elles.
agricultura
ecolgica
agricultura
biolgica
agroecologia
producci agrria
ecolgica
Figura 20. Xarxes denominatives: exemple 1.

Quan una noci est representada per un grup denominatiu major, la dificultat per
seleccionar una sola unitat preferent s ms gran i algunes de les denominacions
secundries que shi relacionen poden no mantenir-hi cap relaci aparent. En aquests
casos, una opci intermdia consisteix a seleccionar ms duna denominaci preferent, o
distingir nivells intermedis. La xarxa denominativa de la figura 21 illustra aquesta opci
de representaci, en qu hem optat per establir com a denominacions intermdies
aquelles que mantenen lextensi idntica i la base sinnima:
220
En angls, full-mesh i partial-mesh. Agram a Xavier Freixa que ens hagi informat daquests i altres
conceptes bsics de la topologia de sistemes de comunicacions, de les denominacions fixades en angls i
de les propostes existents per al catal. I agram a F. X. Vila que ens hagi proporcionat el parallelisme
amb les xarxes socials i que ens hagi orientat bibliogrficament.
371

____________________________________________________________________________________
efecte
ecolgic
dany
efecte
ambiental
efecte
residual
efecte
dany al medi
ambient
dany sobre el
medi ambient
impacte
ambiental
impacte
al medi
afecci
ambiental
impacte
mediambiental
impacte

Si, dacord amb el plantejament defensat en aquest treball, partim de la base que no
existeix una denominaci preferent per situar en el centre de la xarxa, s preferible
lopci de les xarxes totalment mallades, amb un centre constitut simplement pel
creuament de les relacions establertes.
No obstant aix, podem considerar que algunes de les relacions es mantenen
prcticament desactivades i que dins de les relacions activades es poden establir
diferents graus dintensitat. Necessitem, doncs, criteris que ens permetin calcular la
intensitat de les relacions entre les denominacions per a un mateix concepte. En
lexemple de la figura 22 els diferents graus dintensitat shan representat amb el
diferent gruix de les lnies, i el gruix de cada lnia sha establert per la proximitat formal
de les denominacions:
lexema de la base idntica = 1 punt
lexema de lextensi idntica = 1 punt
lexema de la base emparentat per no idntic = 0.5 punts
lexema de lextensi emparentat per no idntic = 0.5 punts
Aix, la relaci ms intensa s la que mantenen deshidrataci trmica de fangs i
deshidrataci de fangs, (de dos punts perqu comparteixen dos lexemes idntics),
aquestes dues denominacions mantenen amb assecatge de fang una relaci menys
372

____________________________________________________________________________________
intensa (perqu noms comparteixen un lexema), i la mateixa intensitat t la relaci

entre assecatge i assecatge de fang. En canvi, assecament t amb aquestes dues una
relaci encara menys intensa (noms mig punt perqu comparteixen un lexema
emparentat per no idntic). Les altres relacions, desactivades, estan representades per
un tra mnim per existent.
assecament
deshidrataci
de fangs
assecatge de fang
assecatge
deshidrataci trmica
de fangs

Efectivament, les xarxes denominatives permeten visualitzar el conjunt de
denominacions i les relacions que mantenen, valorar la dispersi denominativa i distingir
graus dintensitat en les relacions.
Per augmentar la capacitat explicativa de les xarxes denominatives caldria desenvolupar
criteris per distingir relacions unidireccionals i bidireccionals i per determinar la
disposici de les denominacions en la superfcie. Caldria tamb establir altres nivells de
proximitat que es podrien reflectir en les xarxes denominatives; pensem que la
proximitat formal, criteri que hem explorat en lexemple, hauria de ser noms un dels
nivells i que la proximitat cognitiva, funcional i textual tamb shaurien de reflectir.
Les xarxes denominatives, per, noms indirectament permeten visualitzar les diferents
denominacions com la prioritzaci duns aspectes del concepte per sobre duns altres.
Aquesta limitaci se supera amb una altra proposta de representaci que hem anomenat
esfera denominativa i que presentem a continuaci.
373

____________________________________________________________________________________
Creiem que les xarxes denominatives sn una proposta que cal desenvolupar.
Lexploraci de laplicaci que han fet nombroses disciplines del concepte de xarxa
podria aportar elements importants per a la representaci de la variaci denominativa i
per al clcul de proximitats. Creiem tamb que aquesta proposta suposaria una superaci
necessria dels conceptes de paradigma designatiu de Mortureux (1993) i de paradigma
denominatiu de Reboul (1995), conceptes que hem revisat en aquest treball i que ens han
servit de punt de partida per a la nostra proposta.
Esfera denominativa
Lesfera denominativa s el segon tipus donomagrama que hem explorat. Podem
imaginar el concepte com una esfera, en la superfcie de la qual es troben les
possibilitats illimitades de denominar-lo221, a partir dels trets semntics que el
constitueixen. A la figura 23 podem veure la representaci del concepte denominat per
les vuit denominacions segents: rea de labocador, rea de rebliment, rea
demplaament,
superfcie
de
rebliment,
superfcie
dabocament,
superfcie
dexplotaci, zona dabocament i zona de rebliment.
Figura 23. Esfera denominativa222.
221
Per a aquesta proposta ens hem inspirat en Gerstenkorn (1993:29): All synonyms are equal and
independent. We can imagine the synonyms of a concept spread on the surface of a globe, while the
concept itself constitutes its centre.
222
Agram a Jess Carrasco que ens hagi ajudat en la representaci grfica de la idea de lesfera
denominativa.
374

____________________________________________________________________________________
A diferncia de les xarxes denominatives, en lesfera denominativa no es relacionen les

diferents denominacions, sin els lexemes a partir de les quals es formen i, doncs, els
trets semntics seleccionats o prioritzats en cada denominaci, per damunt de les
opcions illimitades que representa la denominaci dun concepte. Les altres possibilitats
queden no visualitzades per constitueixen la superfcie de lesfera. La denominaci,
doncs, uneix els trets seleccionats per linterior de lesfera.
Hem representat amb el mateix color els lexemes que es referirien a un mateix tret
conceptual, i els hem situat ms o menys prxims en la superfcie de lesfera segons si
sn ms o menys prximes formalment i cognitivament:
les bases dels sintagmes rea, zona i superfcie sn tres lexemes diferents que es
refereixen a un mateix tret del concepte: el lloc.
les extensions dels sintagmes dabocament, de rebliment, dexplotaci i
demplaament comparteixen el color perqu tamb es refereixen a un mateix
tret: lacci que es fa en el lloc. Aix no obstant, mantenen separaci perqu sn
plantejaments diferents daquesta acci: el rebliment es deriva de labocament,
lemplaament es refereix ambiguament a lacci demplaar (labocador o els
residus) i lexplotaci s un plantejament ms genric de lacci.
lextensi de labocador t un color diferent perqu, des del nostre punt de vista,
suposa lactivaci dun tercer tret del conjunt del concepte. En lesfera hem
intentat representar tamb la proximitat formal entre les denominacions; per
aquesta ra, de labocador est situat ms a prop de dabocament que no pas de
de rebliment.
Com es pot observar, aquesta opci de representaci no permet visualitzar si les
denominacions estan ms o menys relacionades entre si. S que permet, en canvi, veure
la proximitat dels elements constitutius, identificar els diferents acostaments, abordatges
o plantejaments dun mateix concepte, i els trets que sactiven o es desactiven per a cada
opci denominativa.
Amb lesbs daquestes dues possibilitats de representaci (xarxa denominativa i esfera

denominativa) noms hem prets apuntar la direcci cap on voldrem orientar la nostra
recerca futura en variaci terminolgica. Prpiament, doncs, no constitueix un final, sin
un nou principi.
375

____________________________________________________________________________________
BIBLIOGRAFIA
ABREU, J. M. (1994) Labrviation dans le langage technique. La Banque des Mots,47,

105-115.
ADELSTEIN, A. (1998) Representacin de unidades terminolgicas: el modelo de trmino
wsteriano. Organon, 26, 67-89.
. (en premsa) Condiciones de reductibilidad lxica de los sintagmas terminolgicos.
A: Actas del VI Simposio Iberoamericano de Terminologa. 16-19 de noviembre de 1998.
La Habana, Cuba. [Versi mecanografiada]
; KUGUEL, I. (1998) La reduccin de sintagmas terminolgicos. A: Actas del I
Seminario de Terminologa y Mercosur.Recursos lxicos para la Terminologa. Buenos
Aires: RECyT - Universidad Nacional de General Sarmiento, 42-56.
ALVES, I. M. (1994) La synonymie en intelligence artificielle. Meta, 39, 4, 643-650.
ANDERSEN, . (1995) Degree of specialization, network density and status-a text
typological approach. A: BUDIN, G. (ed.) (1995), 85-93.
ARNTZ, R.; PICHT, H. (1989) Einfhrung in die Terminologiearbeit. Hildesheim: Olms.
[Traducci castellana: ARNTZ, R.; PICHT, H. (1995) Introduccin a la terminologa.
Madrid: Fundacin Germn Snchez Ruiprez.]
ASSAL, A. (1991) "La normalisation: pour une approche socioterminographique". Cahiers
de Linguistique Sociale, 18, 133-157.
. (1993) Synonymie et vocabulaires spcialiss. Le Langage et lHomme, XXVIII,
2-3, 147-156.
. (1994) La metaphorisation terminologique. Terminologie et Traduction, 2, 235242.
. et al. (1992) "Smantique et terminologie: sens et contextes". Terminologie et
Traduction, 2-3, 411-421.
AUGER, P. (1974) "Observation de la synonymie dans la terminologie minire". A:
HROUX, M. (red.) (1974), 25-33.
376

____________________________________________________________________________________
. (1983) "Polimorfisme de la dfinition en terminologie: synonymie ou homonymie.

A: DUQUET-PICARD, D. (ed.) (1983), 101-110.
. (1994a) Implantabilit et acceptabilit terminologiques: les aspects linguistiques
dune socioterminologie de la langue du travail. Terminologies Nouvelles, 12, 47-57.
. (1994b) Pour un modle variationniste de limplantation terminologique dans les
entreprises au Qubec. A: Colloque sur la problematique de lamenagement linguistique:
Actes du Colloque. Quebec: OLF, 1994, 483-493.
AVERBUH, K. (1993) The Principle of Economy in Terminology and Normative
Documents: Rules for its Realization. A: TERMNET (1993), 56-65.
BACH, C. (1996) Reformular: Una operacin argumentativa asptica? Estudio del
Conector de Reformulacin Parafrstica s a dir. Sendebar, 7, 255-271.
. (1997) Els Connectors Reformulatius Parafrstics Catalans. Tesi de Llicenciatura
presentada a lInstitut Universitari de Lingstica Aplicada de la Universitat Pompeu Fabra
(no publicada).
. (2001) Els connectors reformulatius catalans: anlisi i proposta daplicaci
lexicogrfica. Tesi de Doctorat presentada a lInstitut Universitari de Lingstica Aplicada
de la Universitat Pompeu Fabra (no publicada).
BALDINGER, K. (1980) El problema de la sinonimia: valores simblicos y valores
sintomticos. A: Teoria semntica. Hacia una semntica moderna. Madrid: Ediciones
Alcal, 211-244.
BALIBAR-MRABTI, A. (ed.) (1997) La synonymie. Langages, 128, 1997.
BANGE, P. (ed.) (1987) Lanalyse des interactions verbales; La dame de Caluire: une
consultation. Berna: Lang.
BASILI, R. et al. (1997) Acquisition of selectional patterns in sublanguages. Machine
Translation, 8, 175-201.
BAT-ZEEV SHYLDKROT, H. (1997) Synonymie et polysmie: le cas de curieux comme
parcours smantique dun mot. Langages, 128, 113-125.
BAUDET, J.-C. (1991) "Editologie et sociolinguistique". Cahiers de Linguistique Sociale, 18,
81-99.
BEACCO, J.-C.; MOIRAND, S. (1995) Les enjeux des discours spcialiss. Pars: Presses de la
Sorbonne Nouvelle.
377

____________________________________________________________________________________
BJOINT, H. (1989) " propos de la monosmie en terminologie". Meta, 34, 405-411.

BELL, A. (1984) Language style as audience design. Language in Society, 13, 2, 145-204.
BERGENHOLTZ, H.; TARP, S. (ed.) (1995) Synonyms and antonyms. A: Manual of
specialised lexicography. Amsterdam: John Benjamins, 126-131.
BOIX, E.; VILA, F. X. (1998) Sociolingstica de la llengua catalana. Barcelona: Editorial
Ariel.
BOULANGER, J.-C. (1983) "Synonymie, nonymie et normalisation en terminologie". A:
DUQUET-PICARD, D. (ed.) (1983), 311-327.
. (1991) "Une lecture socioculturelle de la terminologie". Cahiers de Linguistique
Sociale, 18, 13-30.
. (1995) Prsentation: images et parcours de la socioterminologie. Meta, 40, 2, 194205.
; LAVIGNE, G. (1994) "Quelques caractristiques du vocabulaire de l'acupuncture".
Terminology, 1, 1, 17-40.
BOUTIN-QUESNEL, R. et al. (1985) Vocabulaire systmatique de la terminologie. Quebec:
diteur officiel du Qubec.
BOUVERET, M. (1998) Approche de la dnomination en langue spcialise. Meta, 53, 3,
393-410.
; GAUDIN, F. (1997a) Du flou dans les categorisations: le cas de la
bioinformatique. A: DE SCHAETZEN, C. (ed.) Terminologie et interdisciplinarit.
Bibliothque des cahiers de lInstitut Linguistique de Louvain, 93. Peeters. Louvain-LaNeuve (63-72)
; GAUDIN, F. (1997b) Partage des noms, partage des notions? Approche
sociolinguistique de difficults terminologiques en situation interdisciplinaire. A:
BOISSON, C.; THOIRON, Ph. Autour de la dnomination. Lyon: Presses universitaires de
Lyon.
BOWKER, L; MEYER, I. (1993) Beyond textbook concept systems: handling
multidimensionality in a new generation of term banks A: SCHMITZ, K.-D. (ed.), 123133.
BUDIN, G. (ed.) (1995) Multilingualism in Specialist Communication. IITF, Infoterm.
378

____________________________________________________________________________________
BUDIN, G.; WRIGHT, S. E. (1997) Multilingualism in Terminology Management. A:

WRIGHT, S. E.; BUDIN, G. (comp.) (1997), 245-260.
; OESER, E. (1995) Controlled Conceptual Dynamics: From Ordinary Language to
Scientific Terminology-And Back. Terminology Science and Research, 6, 2, 3-17.
CABR, M. T. (1992) "Relacions entre denominaci i concepte". A: CABR, M. T. (1992) La
terminologia. La teoria, els mtodes, les aplicacions. Barcelona: Empries, 198-204.
. (1995a) On diversity and terminology. Terminology, 2, 1, 1-16.
. (1995b) Les relacions parafrstiques. A: ARTIGAS, R. et al. El significat textual.
Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 73-81.
. (1998a) La terminologia: correcci i adequaci. A: MASSOT, J. (1998) Estudis de
llengua i literatura en honor de Joan Veny I. Barcelona: Publicacions de lAbadia de
Montserrat, 291-309.
. (1998b) Elementos para una teora de la terminologa: hacia un paradigma
alternativo. El Lenguaraz. Revista acadmica del Colegio de Traductores Pblicos de la
Ciudad de Buenos Aires, 1, 1, 59-78.
. (1998c) El discurs especialitzat o la variaci funcional determinada per la temtica:
noves perspectives. Caplletra. Revista internacional de filologia, 25, 173-194.
. (1998d) Lexicologa y variacin: hacia un modelo integrado. A: RITERM. Actas del
V Simposio Iberoamericano de Terminologa. Terminologa, ciencia y tecnologa. Ciudad
de Mxico, del 3 al 8 de noviembre de 1996, 1-9.
. (1999a) La terminologa: Representacin y comunicacin. Una teora de base
comunicativa y otros artculos. Barcelona: Institut Universitari de Lingstica Aplicada,
Universitat Pompeu Fabra. (Srie Monografies, 3).
. (1999b) Estandarditzaci i interferncia en terminologia. A: CABR, M. T. (1999a),
39-54.
. (1999c) Es necesaria una teora autnoma de la terminologa?. A: CABR, M. T.
(1999a), 93-108.
. (1999d) Una nueva teora de la terminologa: de la denominacin a la
comunicacin. A: CABR, M. T. (1999a), 109-127.
. et al. (1998) La terminologa hoy: Replanteamiento o diversificacin. Organon, 26,
33-40.
379

____________________________________________________________________________________
. et al. (2001) Las caractersticas del conocimiento especializado y la relacin con el

conocimiento general. A: CABR, M. T.; FELIU, J. (eds.) (2001), 187-192.
. (dir.) (1996) Terminologia: selecci de textos dE. Wster. Barcelona: Servei de
Llengua Catalana, Universitat de Barcelona.
. (1999) (dir.) Terminologa y modelos culturales. Barcelona: Institut Universitari
de Lingstica Aplicada, Universitat Pompeu Fabra (Srie Activitats, 4).
.; FELIU, J. (eds.) (2001) La terminologa cientfico-tcnica: reconocimiento,
anlisis y extraccin de informacin formal y semntica. (DGES PB96-0293).
Barcelona: Institut Universitari de Lingstica Aplicada, Universitat Pompeu Fabra.
.; et al. (eds.) (2001) Textos de terminlogos de la Escuela Rusa. Barcelona: Institut
Universitari de Lingstica Aplicada, Universitat Pompeu Fabra.
CALSAMIGLIA, H. (1997) Divulgar: itinerarios discursivos del saber. Una necesidad, un
problema, un hecho. Quark, 7, 9-18.
CANDEL, D. (1984) Ambigut dorigine polysmique dans une langue de spcialit".
Cahiers de Lexicologie, 45, 2, 21-32.
. (1993) Le discours dfinitoire: variations discursives chez les scientifiques. A:
MOIRAND, S. et al. (red.) (1993), 33-44.
; LAFON, P. (1994) Approche lexicale des registres en langues de spcialit. Meta,
39, 4, 807-815.
CASTELL, J. M. (1992) Els textos en un ventall. A: CASTELL, J. M. (1992) De la
frase al text. Teories de ls lingstic. Barcelona: Empries, 225-241.
CHAROLLES, M. (1987) Spcialisation des marqueurs et spcificit des oprations de
reformulation, de dnomination et de rectification A: BANGE, P. (ed.) (1987), 15-81.
CHUKWU, U.; THOIRON, P. (1989) Reformulation et reprage des termes. La Banque des
Mots, nm. esp., 23-50.
CIAPUSCIO, G. (1993) Reformulacin textual: El caso de las noticias de divulgacin
cientfica. Revista Argentina de Lingstica, 9,1-2, 69-117.
. (1997a) Los cientficos explican: la reformulacin del lxico experto en la consulta
oral. Cadernos de Letras, 18, 37-47.
380

____________________________________________________________________________________
. (1997b) Lingstica y divulgacin de la ciencia. Quark, 7, 19-28.

. (1998) La terminologa desde el punto de vista textual: seleccin, tratamiento y
variacin. Organon, 26, 43-65.
. (1999) Variacin conceptual y grado de especialidad de los textos. Revista
Argentina de Terminologa, 15.
COLLET, T. (1997) La rduction des units terminologiques complexes de type
syntagmatique. Meta, 42, 1, 193-206.
CONDAMINES, A. (1994) Terminologie et reprsentation des connaissances. La Banque
des Mots, 6, 29-44.
. ; REBEYROLLE, J. (1997) Point de vue en langue spcialise. Meta, 42, 1, 174-184.
CORBEIL, J.-C. (1974) "Problmatique de la synonymie en vocabulaire spcialis". La
Banque des Mots, 7, 53-68.
. (1983) "Dfinition et synonymie en terminologie". A: DUQUET-PICARD, D. (ed.)
(1983), 3-12.
. (1988) Les terminologies devant Babel. A: Actes du Colloque Terminologie et
Technologies Nouvelles. La Dfense, du 9 au 11 dcembre 1985. Quebec: OLF, 49-62.
CORBIN, D.; TEMPLE, M. (1994) Le monde des mots et des sens construits: catgories
smantiques, catgories rfrentielles. Cahiers de Lexicologie, 65, 2, 5-28.
CUENCA, M. J. ; HILFERTY, J. (1999) Introduccin a la lingstica cognitiva. Barcelona:
Editorial Ariel.
CRUSE, D. A. (1986) Lexical Semantics. Cambridge: Cambridge University Press.
CZAP, H.; NEDOBITY, W. (ed.) (1990) Terminology and Knowledge Engineering.
Proceedings. Second International Congress on Terminology and Knowledge Engineering.
Applications. 2-4 Oct. 1990. University of Trier, FRG. 2 vols. Frankfurt: Indeks Verlag.
DAHLBERG, I. (1981) Les objets, les notions, les dfinitions, et les termes. A: RONDEAU,
G; FELBER, H. (red.) (1981), 223-282.
DAILLE, B. et al. (1996) Empirical observation of term variations and principles for their
description. Terminology, 3, 2, 197-257.
DANILENKO, V. P.; SKVORTSOV, L. I. (1981) Linguistic problems of standardization in
terminology. A: INFOTERM (1981), 69-86.
381

____________________________________________________________________________________
DE BESS, B. (1974) "Observation de la synonymie dans la terminologie mtallurgie". A:

HROUX, M. (red.) (1974), 35-47.
DE GAULMYN, M. M. (1987) Actes de reformulation, de dnomination et de rectification.
A: BANGE, P. (ed.) (1987), 83-98.
DEMARTY-WARZE, J. (1993) Lanaphore et ses reformulations: du discours thorique au
discours didactique. A: MOIRAND, S. et al. (red.) (1993), 57-68.
DEPECKER, L. (1990) Eloge de la synonymie. A: Colquio de lexicologia e lexicografia.
Actas. Lisboa: Universidade Nova de Lisboa, 204-206.
DESMET, I. (1996) Pour une approche terminologique des sciences sociales et humaines du
travail en portugais et en franais. 1996. Universit Pars-Nord (Pars XIII). Thse de
doctorat nouveau rgime.
DESMET, I. (1998) Caractristiques smantiques, syntaxiques et discursives des
vocabulaires spcialiss: quelques donnes thoriques et pratiques pour la lexicographie
spcialise. A: Actes du XXII Congrs International de Linguistique et de Philologie
Romane. Bruxelles, 23-29, VII, 1998. Vol. 4, 181-187.
DIKI-KIDIRI, M. (1999) La diversit dans lobservation de la ralit. A: CABR, M. T.
(dir.) (1999), 61-66.
. (2000) Une approche culturelle de la terminologie. Terminologies Nouvelles, 21.
Terminologie et diversit culturelle, 27-31.
DOMNECH, M. (1998) Unitats de coneixement i textos especialitzats: primera proposta
danlisi. Tesi de Licenciatura presentada a lInstitut Universitari de Lingstica Aplicada
de la Universitat Pompeu Fabra (no publicada).
DROZD, L. (1981) Some remarks on a linguistic theory of terminology. A: INFOTERM
(1981), 106-117.
. (1983) "Terminological synonyms and the function of definition: theses". A:
DUBOIS, J. et al. (1994) Dictionnaire de linguistique et des sciences du langage. Pars:
Larousse.
DUBUC, R. (1983) "Synonymie et terminologie". A: DUQUET-PICARD, D. (ed.) (1983), 193215.
382

____________________________________________________________________________________
. (1992) "Synonymie". A: Manuel pratique de terminologie, Montreal: Linguatech, 8189.

DUCHACEK, O. (1965) La structure du lexique et quelques problmes smantico-lexicaux.
Revue roumaine de linguistique, X, 6, 559-569.
. (1979) "La synonymie en terminologie". A: Les Actes du 6me colloque international
de terminologie, Pinte-au-Pic (Qubec), 2-6 oct.1977. Quebec: OLF, 107-118.
DUQUET-PICARD, D. (1986) La synonymie en langues de spcialit: tude du problme en
terminologie. Quebec: GIRSTERM.
. (ed.) (1983) Problmes de la dfinition et de la synonymie en terminologie. Actes du
colloque international de terminologie. Universit Laval (Qubec), 23-27 mai 1982.
Quebec: GIRSTERM.
; DION, L. (1983) Commentaire sur lexpos de M. R. Dubuc A: DUQUET-PICARD,
D. (ed.) (1983), 229-238.
ESTOP, R. (1999) Extracci de terminologia: elements per a la construcci dun
SEACUSE. Tesi doctoral presentada a lInstitut Universitari de Lingstica Aplicada,
Universitat Pompeu Fabra (no publicada).
FABRE, C. (1996) Interprtation automatique des squences binominales en anglais et en
franais. Application la recherche dinformations. Thse. Universit de Rennes I.
FAULSTICH, E. (1995) Base metodolgica para pesquisa em socioterminologia. Termo e
variaao. Braslia: Universidade de Braslia.
. (1997) Variaoes terminolgicas: princpios lingsticos de anlise e mtodo de
recolha. (Internet:http://lilla2.unice.fr/labo_fr/Coll&Ouv/Colloques/termino96/enilde. htm)
. (1998) Variaao terminolgica. Algumas tendncias no portugus do Brasil. A:
Cicle de conferncies 96-97. Lxic, corpus i diccionaris. Barcelona: Institut Universitari de
Lingstica Aplicada, Universitat Pompeu Fabra, 141-154.
. (2000) Principles formels et fonctionnels de la variation en terminologie.
. (en premsa) Entre a sincronia e a diacronia: variaao terminolgica no cdigo e na
lngua VI Simposio Iberoamericano de Terminologa. 16-19 de noviembre de 1998. La
Habana, Cuba. [Versi mecanografiada]
FAURA, N. (1998) V. Aspectes discursius A: Futbol i llenguatge. La innovaci lxica
a les crniques i a les retransmissions futbolstiques. Barcelona: Publicacions de
lAbadia de Montserrat, 169-183.
383

____________________________________________________________________________________
FEDOR DE DIEGO, A. (1995) Terminologa: teora y prctica. Caracas: Equinoccio.

FELBER, H. (1981) The Vienna school of terminology, fundamentals and its theory. A:
INFOTERM (1981), 69-86.
. (1984) Terminology Manual. Pars: UNESCO-Infoterm.
; PICHT, H. (1984) Mtodos de terminografa y principios de investigacin
terminolgica. Madrid: Instituto Miguel de Cervantes-CSIC.
FREGE, G. (1962/1984) Estudios sobre semntica. Barcelona: Editorial Ariel.
FREIXA, J. (1998a) Reflexions a lentorn de les causes de la variaci denominativa en
terminologia. Comunicaci presentada a Actes del IV Congrs Internacional sobre
Traducci. Universitat Autnoma de Barcelona (treball no publicat).
. (1998b) A propsit de la repetici en el discurs. A: PAYRAT, L. (ed.) (1998a),
195-222.
; (2001) "Documento sobre la incidencia de la variacin en el reconocimiento de las
unidades terminolgicas. A: CABR, M.T.; FELIU, J. (eds.) (2001b), 57-65.
; CABR, M. T. (en premsa) "Reflexiones acerca de la nocin de equivalencia
conceptual en terminologa". A: Actas del VI Simposio Iberoamericano de
Terminologa. 16-19 de noviembre de 1998. La Habana, Cuba. [Versi mecanografiada]
FUCHS, C. (1982) La paraphrase. Pars: PUF.
. (1983) La paraphrase linguistique: quivalence, synonymie ou reformulation?.
Le Franais dans le Monde, 178, 129-132
. (1994) Paraphrase et nonciation. Pars, OPHRYS.
GADET, F. (1989) Le franais ordinaire. Pars: A. Colin.
GALINSKI, Ch.; NEDOBITY, W. (1988) Special Languages, Terminology Planning and
Standardization. A: STREHLOW, R. A. (ed.) Standardization of Technical Terminology:
Principles and Practices (Second Volume). Philadelphia: ADTM, 4-13.
GALISSON, R. (1978) Recherches de lexicologie descriptive: La banalisation lexicale. Pars:
Nathan.
GAMBIER, Y. (1987) "Problmes terminologiques des pluies acides: pour une socioterminologie". Meta, 32, 3, 314-320.
384

____________________________________________________________________________________
. (1991a) "Prsupposs de la terminologie: vers une remise en cause". Cahiers de

Linguistique Sociale, 18, 31-58.
. (1991b) "Travail et vocabulaire spcialiss: prolegomnes une socio-terminologie".
Meta, 36, 1, 8-14.
GAUDIN, F. (1990) Socioterminology and expert discourses. A: CZAP, H.; NEDOBITY, W.
(ed.) (1990), 631-641.
. (1991) "Terminologie et travail scientifique: mouvement des signes, mouvement des
connaissances". Cahiers de Linguistique Sociale, 18, 111-131.
. (1993) Pour une socioterminologie: des problmes pratiques aux pratiques
institutionnelles. Rouen: Publications de lUniversit de Rouen.
; ASSAL, A. (ed.) (1991) Terminologie et Sociolinguistique. Cahiers de Linguistique
Sociale, 18.
. (dir.) (1995) Usages sociaux des termes: thories et terrains. Meta, 40, 2.
GAUGER, H.-M. (1970) "Apport au problme de la synonymie". Meta, 15, 3, 147-160.
GENTILHOMME, Y. (1994) Lclatement du signifi dans les discours technoscientifiques.
Cahiers de lexicologie, 64, 5-35.
GERSTENKORN, A. (1993) Synonymy and Homonymy. A: SCHMITZ, K.-D. (ed.) (1993),
24-33.
GERZYMISCH-ARBOGAST, H. (1992) Identifying term variants in context: The
SYSTEXT approach. A: SNELL HORNBY, M. et al. (eds.) Translation studies. An
interdiscipline. Amsterdam/Philadelphia: John Benjamins Publishing Company, 279290.
GLSER, R. (1993) A Multi-level Model for a typology of LSP Genres. Fachsprache.
International Journal of LSP, 1-2, 18-26.
GMEZ, R. (1991) Dos elementos bsicos de la traduccin tcnica. Terminologie et
Traduction, 3, 141-149.
GMEZ DE ENTERRA, J. (2000) ltimas tendencias neolgicas en la prensa
econmica. A: CABR, M. T.; FREIXA, J.; SOL, E. (eds.) (2000) La neologia en el tombant
de segle. Barcelona: Institut Universitari de Lingstica Aplicada, Universitat Pompeu
Fabra, 75-84.
385

____________________________________________________________________________________
GOUADEC, D. (1990) Terminologie. Constitution des donnes. Pars: AFNOR.

GRAND LAROUSSE DE
Larousse, 5.894-5.898.
LA
LANGUE FRANAISE (1978) Les synonymes. Tom 7. Pars:
GREGORY, M.; CARROLL, S. (1978) Language and Situation. Language Varieties and their
Social Contexts. Londres: Routledge & Kegan Paul.
GRINEV, S. V. (1993a) Terminology Research in the USSR. A: TERMNET (1993), 3-13.
. (1993b) La sinonimia de los trminos. A: Vviedienie v terminoviedienie
(Introduccin a la terminologa). Moscou: Moskovsky Litsey, 106-113 (Versi traduda i
resumida per I. Kostina).
GROSS, M. (1997) Synonymie, morphologie drivationnelle et transformations. Langages,
128, 72-90.
GUESPIN, L. (1990) Socioterminology facing problems in standardization. A: CZAP, H.;
NEDOBITY, W. (ed.) (1990), 642-647.
. (1991) "La circulation terminologique et les rapports entre science, technique et
production". Cahiers de Linguistique Sociale, 18, 59-79.
. (1993) Avant-propos. A: GAUDIN, F. (1993), 9-10.
GUILBERT, L. (1973) La spcificit du terme scientifique et technique. Langue Franaise,
17, 5-17.
. (1975) La crativit lexicale. Pars: Larousse.
. (1981a) La rlation entre laspect terminologique et laspect linguistique du mot. A:
RONDEAU, G.; FELBER, H. (red.) (1981), 185-197.
. (1981b) Terminologie et Linguistique. A: RONDEAU, G.; FELBER, H. (red.) (1981),
201-219.
; PEYTARD, J. (dir.) (1973) Les vocabulaires techniques et scientifiques. Langue
Franaise, 1.
GLICH, E.; KOTSCHI, T. (1987) Les actes de reformulation et processus de reformulation.
A: BANGE, P. (ed.) (1987), 99-122.
GUMPERZ, J. J.; HYMES, D. (ed.) (1986) Directions in Sociolinguistics. The Etnography of
Communication. Reed. Cambridge/Oxford: Blackwell Publishers.
386

____________________________________________________________________________________
GUTIRREZ, B. M. (1998) La ciencia empieza en la palabra. Anlisis e historia del

lenguaje cientfico. Barcelona: Ediciones Pennsula.
HALLIDAY, M. A. K.; MCINTOSH, A.; STREVENS, P. (1964) The Linguistic Sciences and
Language Teaching. Londres: Longman.
; HASAN, R. (1976) Lexical Cohesion. A: Cohesion in English. Londres: Longman,
274-292.
HAMELIN, L.-E. (1983) "Synonymie de quelques termes gographiques courants". A:
HAMON, T. et al. (1999) "Dtection de liens de synonymie: complmentarit des ressources
gnrales et spcialises". Terminologies Nouvelles, 19, 61-69.
HEGER, K. (1969) Lanalyse smantique du signe linguistique. Langue Franaise, 4, 4466.
HROUX, M. (red.) (1974) La normalisation linguistique. Actes du colloque international de
terminologie. Lac Delage (Qubec), 16-19 oct. 1973. Quebec: OLF- diteur officiel du
Qubec.
HOFFMANN, L. (1979) Towards a theory of LSP. Elements of a methodology of LSP
analysis. Fachsprache, 1, 1/2, 12-17.
. (1987) Grundstrmungen in der Fachsprachenforschung. A: HOFFMANN, L.
(1987) Kommunikationsmittel Fachsprache. Eine Einfhrung. 3a ed. Berln: AkademieVerlag, 21-71. [Traducci catalana: HOFFMANN, L. (1998) Caracterstiques dels
llenguatges despecialitat. (1998). A: HOFFMANN, L. (1998) Llenguatges despecialitat.
Selecci de textos. Edici de J. Brumme. Barcelona: Institut Universitari de Lingstica
Aplicada, Universitat Pompeu Fabra. (Srie Monografies, 1), 21-69.]
HORECKY, J. (1979) On the relation between concepts and name. Fachsprache, 1, 1/2, 1719.
HUMBLEY, J. (1987) Lemprunt smantique dans la terminologie de linformatique. Meta,
32, 3, 321-325.
. (1997) Language Planning and Terminology Planning. The Francophone
Experience. A: WRIGHT, S. E.; BUDIN, G. (comp.) (1997), 261-280.
INFOTERM (1981) Theoretical and Methodological Problems of Terminology. Proceedings
of an International Symposium. Moscow 27-30 November 1979. Infoterm Series 6. Munic:
K. G. Saur.
387

____________________________________________________________________________________
IRGL, V. (1987) Synonymy in the Language of Business and Economics. A: LAURN, C.;
NORDNMANN, M. (ed.). Special Language. From human thinking to thinking machines.
Philadelphia: Multilingual matters, Ltd., 275-282.
ISO 1087 (1990) Terminology Vocabulary. Terminologie Vocabulaire. Ginebra: ISO.
JACOBI, D. (1986) Diffusion et vulgarisation. Itinraires du texte scientifique. Paris:
Universit de Besanon.
. (1987) Textes et images de la vulgarisation scientifique. Collection Exploration
Recherches en Sciences de lducation. Peter Lang.
. (1993) Lhomme. Une nouvelle caractre scientifique dans la presse et les
magazines. A: MOIRAND, S. et al. (red.) (1993), 11-22.
; SCHIELE, D. (dir.) (1988) Vulgariser la science: le procs de lignorance. Collection
milieux. Seyssel: Champ Vallon.
JACQUEMIN, C. (1997a) Variation terminologique: Reconnaissance et acquisition
automatique de termes et de leurs variantes en corpus. Habilitation diriger des recherches
(Spcialit: Informatique). Universit de Nantes. Institut de Recherche en Informatique de
Nantes (IRIN).
; TZOURKERMANN, E. (1997c) NLP for term variant extraction: synergy between
morphology, lexicon and syntax. A: STRZALKOWSKI, T. (ed.) Natural Language
Processing and Information Retrieval. Boston: Kluwer, 1-50.
JASTRAB, M.-J. (1983) "Dfinitions et synonymes aux Nations Unies". A: DUQUET-PICARD,
D. (ed.) (1983), 449-481.
JOHNSON, R. L.; SAGER, J. C. (1980) "Standardization of Terminology in a Model of
Communication". A: Standardization of Nomenclature. International Journal of the
Sociology of Language, 23, 81-104.
KANDELAKI, T. L. (1981) "Les sens des termes et les systmes de sens des terminologies
scientifiques et techniques". A: RONDEAU, G.; FELBER, H. (red.) (1981), 135-184.
KEARNEY, M.-L. (1981) "La terminologie: mthodes de dfinition des synonymes". Meta,
26, 3, 284-287.
KLEIBER, G. (1984) Dnominations et relations dnominatives. Langages, 76, 77-94.
; TAMBA-MECZ, I. (1990) Lhyponymie revisite: inclusion et hirarchie.
Langages, 98, 7-32.
388

____________________________________________________________________________________
KLEIN, J. (1988) De la typologie des textes en langue de spcialit: Plaidoyer pour un

couple. A: ARNTZ, R. (ed.) Textlinguistik und Fachsprache. Akten des Internationalen
bersetzungswissenschaftlichen AILA-Symposions. Hildesheim, 13-16 April 1987. Zurich:
Georg Olms Verlag, 229-238.
KOCOUREK, R. (1968) Synonymy and semantic structures of terminology. Travaux
Linguistiques de Prague, 3, 131-141.
. (1983) "Rapports entre la synonymie en terminologie et la dlimitation des notions",
A: DUQUET-PICARD, D. (ed.) (1983), 249-265.
. (1991a) "Textes et termes". Meta, 36, 1, 71-76.
. (1991b) La langue francaise de la science et de la technique. Wiesbaden:
Brandstetter.
KORNFELD, L. et al. (en premsa) Caracterizacin del funcionamiento de los
semitrminos en el vocabulario especializado A: Actas del VI Simposio
Iberoamericano de Terminologa. 16-19 de noviembre de 1998. La Habana, Cuba.
[Versi mecanografiada]
KOSTINA, I. (en preparaci) Variacin conceptual de los trminos en el discurso
especializado. Tesi de Doctorat. Institut Universitari de Lingstica Aplicada de la
Universitat Pompeu Fabra.
KUGUEL, I. (1998) Variacin terminolgica y correferencialidad textual. Organon, 26,
91-108.
. (en premsa) La reduccin lxica de sintagmas terminolgicos en el contexto
discursivo. A: Actas del VI Simposio Iberoamericano de Terminologa. 16-19 de
noviembre de 1998. La Habana, Cuba. [Versi mecanografiada]
KULEBAKIN, V. S.; KLIMOVITSKII, YA. V (2001) Los trabajos para la elaboracin de la
Terminologa Cientfico-Tcnica en la URSS y la Escuela Terminolgica Sovitica. A:
CABR, M. T.; et al. (eds.) (2001), 61-87.
KURYSKO, G. F. (1993) Problems of Terminological Synonymy. A: TERMNET (1993),
102-111.
LABOV, W. (1976) Sociolinguistique. Pars: Les ditions de minuit.
LANDRY, A. (1983) "Commentarie en rponse a lexpos du professeur Kocourek sur les
Rapports entre la synonymie et la dlimitation des notions. A: DUQUET-PICARD, D. (ed.)
(1983), 267-278.
389

____________________________________________________________________________________
LARA, L. F. (1999) Trmino y cultura: hacia una teora del trmino. A: CABR, M. T.
(dir.) (1999), 39-60.
. (2000) Concepts and term hierarchy. Terminology, 5, 1, 59-76.
LAVIGNE, G. (1992) Le vocabulaire de lacupuncture: recherche terminographique et
analyse linguistique. Mmoire M.A. cole des gradus, Universit Laval.
Le langage et lhomme (1993), vol. 28 (4) (spcial Socioterminologie).
LEECH, G. (1981) Semantics: The Study of Meaning. Cambridge: Cambridge University
Press.
LEPINETTE, B. et al. (ed.) (1991) Actas del primer coloquio internacional de traductologa
(2, 3, 4 de mayo de 1989). Universitat de Valncia.
LRAT, P. (1983) Smantique descriptive. Col. Langue, Linguistique, Communication.
Pars: Classiques Hachette.
. (1995) Les langues spcialises. Pars: PUF.
LETHUILLER, J. (1989) "La synonymie en langue de spcialit". Meta, 34, 3, 443-449.
LIDDY, E.; et al. (1987) A study of discourse anaphora in scientific abstracts. Journal of
the American Society for Information Science, 38, 4, 255-261.
LLORET, M.-R.; et al. (eds.) (1997) Anlisi de la variaci lingstica. Actes de la 2a Jornada
sobre la variaci lingstica i del 3r colloqui lingstic de la Universitat de Barcelona
(CLUB-3). Barcelona: PPU / Secci de Lingstica Catalana. Departament de Filologia
Catalana. Universitat de Barcelona.
LOFFLER-LAURIAN, A. M. (1983) Typologie des discours scientifiques: 2 approches.
tudes de Linguistique Aplique, 8-20.
. (1984) Vulgarisation scientifique: formulation, reformulation, traduction.
Langue Franaise, 64, 109-185.
. (1990) La relation metteur-rcepteur dans le discours de lexposition
scientifique. ALFA, 3, 145-155.
. (1991a) La face cache de la vulgarisation scientifique la lumire de la traduction.
Terminologie et Traduction, 3, 151-160.
. (1991b) La traduction technique et scientifique. A: LEPINETTE, B. et al. (ed.)
(1991), 37-40.
390

____________________________________________________________________________________
LORENTE, M. (1998) Variaci lxica. De la idiosincrsia al tractament sistemtic de la

diversitat. Caplletra. Revista Internacional de Filologia, 25, 83-98.
; CABR, M. T.; DE YZAGUIRRE, L. (1997) Variaci i lxic. A: LLORET, M. R. et
al. (eds.), 121-147.
LOTTE, D. S. (1981) Principes dtablissement dune terminologie scientifique et
technique. A: RONDEAU, G.; FELBER, H. (red.) (1981), 3-53.
LURQUIN, G. (1981) La connotation en terminologie. Terminogramme, 10.
. (1987) La synonymie en terminologie mdicale (1re partie). NEOTERM, 7/81987, 15-24.
. (1988) La synonymie en terminologie mdicale (2e partie). NEOTERM, 9/101988, 17-37.
LYONS, J. (1968) Synonymy. A: Introduction to Theoretical Linguistics. Cambridge:
Cambridge University Press, 446-453.
. (1977) Reference, sense and denotation. A: Semantics. Vol. I. Cambridge:
. (1981) Language, Meaning and Context. William Collins Sons.
. (1984) Lengua y sociedad. A: Introduccin al lenguaje y a la lingstica.
Barcelona: Teide, 231-257.
MART, J. (1991) El vocabulari del Taller Mecnic. (Tesi doctoral). ETSETB. Barcelona.
MARTIN, J. R. (1993) Technicality and Abstraction: Language for the Creation of
Specialized Texts. A: HALLIDAY, M.A.K.; MARTIN, J. R. (1993) Writing Science:
Literacy and Discursive Power. London-Washington, D. C.: The Falmer Press.
MARTIN, J. M., et al. (1995) Synonymie et risques professionnels. Cahiers de
Lexicologie, 67, 1995-2, 115-127.
MAYORAL, R. (1997) Estratificacin de la terminologa. Estudio del anglicismo en el
vocabulario de los deportes". A: Actas del III Simposio Iberoamericano de
Terminologa. San Milln de la Cogolla. 1992
. (1999) La traduccin de la variacin lingstica. UERTERE. Monogrficos de la
revista Hermeneus, nm. 1.
391

____________________________________________________________________________________
MDIBEH, M. (1994) La synonymie parfaite dans quelques mtiers du cuir Fs. La

Banque des Mots, nm. esp., 6, 109-129.
MEISSER, B. (1987) Le lexique mdical franais contemporain. Analyse linguistique sous
langle particulier de la nologie et de la synonymie. Publications Universitaires
Europennes, srie XIII. Langue et littrature franaises. Frankfurt: Peter Lang.
MOIRAND, S. et al. (red.) (1993) Parcours linguistiques de discours spcialiss. Actes du
colloque en Sorbonne (Paris, septembre 1992). Col. Sciences pour la communication,
41. Berna: Peter Lang.
MORTUREUX, M. F. (1984) La dnomination: approche socio-linguistique. Langages,
76, 95-112.
. (1988a) La terminologie est-elle un obstacle la vulgarisation?. A: Actes du
Colloque Terminologie et Technologies Nouvelles. La Dfense, du 9 au 11 dcembre 1985.
Quebec: OLF, 123-137.
. (1988b) La vulgarisation scientifique: parole mdiane ou ddouble?. A: JACOBI,
D.; SCHIELE, D. (dir.) (1988), 118-148.
. (1993a) Paradigmes dsignationnels. Semen, 8, 123-141.
. (1993b) Comment peut-on dfinir la propit dun mot?. A: MOIRAND, S. et al.
(red.) (1993), 3-9.
. (1994) Traitement des termes et simplification dans le discours de vulgarisation
scientifique. Cahiers du franais contemporain, 1, 213-225.
. (1995) Les vocabulaires scientifiques et techniques. A: BEACCO, J.-C.; MOIRAND,
S. (1995), 13-25.
. (1997) Synonymie et co-rfrence dans les discours spcialiss. A: LAPIERRE, et
al. (de.) Mlanges de linguistique offerts a Rostislav Kocourek. Halifax: ALFA.
NAKOS, D. (1983) "Synonymie et terminologie: point de vue complmentaire". A:
. (1986) Quelques aspects de la langue scientifique et technique en anglais et en
franais. Collection Thses et Mmoires. Universit Laval. Quebec: GIRSTERM.
NATANSON, E. (1981a) "Synonymie des termes". Fachsprache, 3, 2, 50-61.
. (1981b) Morphovariation et ramification des termes. Lebende Sprachen, 26, 13-16.
392

____________________________________________________________________________________
OGDEN, C. K.; RICHARDS, I. A. (1923) The meaning of meaning. A study of the influence of
Language upon Thought and of the Science of Symbolism. Nova York-Londres: HBJ.
OSTER, U. (2001) La biunivocidad de los trminos y la traduccin tcnica. A:
CHABS, J.; et al. (eds.) (2001) Proceedings. 1st International Conference on
Specialized Translation. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra, Facultat de Traducci i
Interpretaci (UPF), Museu de Cincia de la Fundaci la Caixa, 90-93.
PALMER, F. R. (1981) Lexical semantics: sense relations. A: Semantics. Cambridge:
PARDOS, F. (1995) La nomenclatura zoolgica: nombres vulgares y nombres comunes.
Boletin de la Academia Puertorriquea de la lengua espaola, 71-86.
PAYRAT, L. (ed.) (1998a) Oralment. Estudis de variaci funcional. Barcelona:
Publicacions de lAbadia de Montserrat, Biblioteca Mil i Fontanals, 29.
. (1998b) Variaci funcional, llengua oral i registres. A: PAYRAT, L. (ed.) (1998a),
9-33.
PEARSON, J. (1998) Synonymy, substitution and paraphrasing. A: Terms in Context.
Amsterdam/Philadelphia: John Benjamins Publishing Company, 168-190.
PREZ SALDANYA, M. et al. (1998) Diccionari de lingstica. Valncia: Colomar Editors.
PEYTARD, J. (1993) De laltration et de lvaluation des discours. A: MOIRAND, S. et al.
(red.) (1993), 69-81.
PICHT, H. (1996) En record dE. Wster: la multidisciplinarietat de la terminologia. A:
CABR, M. T. (dir.) (1996), 253-278.
.; DRASKAU, J. (1985) Terminology: an introduction. Guilford: The University of
Surrey.
REBOUL, S. (1993) La terminologie tlmatique: problmes de reformulations discursives
autour du concept de vidographie. A: MOIRAND, S. et al. (red.) (1993), 23-32.
. (1995) Tlmatique et socioterminologie. Meta, 40, 2, 296-307.
REY, A. (1979) La terminologie: noms et notions. Que sais-je? Pars: PUF.
. (1983) "Synonymie, nonymie et normalisation terminologique". A: DUQUETPICARD, D. (ed.) (1983), 281-310.
393

____________________________________________________________________________________
. (2000) Terminology between the experience of reality and the command of signs
REY-DEBOVE, J. (1997) La synonymie ou les changes de signes comme fondement de la
smantique. Langages, 128, 91-104.
RIGGS, F. W. (1981) Terminology for the Social Sciences. A: INFOTERM (1981), 591-605.
. (1983) "Synonyms and definitions: The 'Ana-semantic' approach". A: DUQUETPICARD, D. (ed.) (1983), 495-529.
. (1993) Social Science Terminology: Basic problems and proposed solutions. A:
SONNEVELD, H.-B.; LOENING, K.-L. (ed.) Terminology. Applications in interdisciplinary
communication. Amsterdam/Philadelphia: John Benjamins Publishing Company, 195221.
RODRGUEZ, C. (1999) Operaciones metalingsticas explcitas en textos especializados.
Tesi de Llicenciatura presentada a lInstitut Universitari de Lingstica Aplicada de la
Universitat Pompeu Fabra (no publicada).
ROGERS, M. (1995) Synonymic variation in LSP texts: A case study in German and
English texts on genetic engineering. A: BUDIN, G. (ed.) (1995), 1.103-1.104.
. (1997) Synonymy and equivalence in Special Language Texts. A case study in
German and English texts on genetic engineering. A: TROSBORG, A. (ed.) (1997) Text
typology and Translation. Amsterdam/Philadelphia: John Benjamins Publishing
Company, 217-245.
RONDEAU, G. (1981) Problmes et mthodes de la nologie terminologique. A: INFOTERM
(1981), 69-86.
. (1984) Introduction la terminologie. 2a. ed. Chicoutimi (Quebec): Gatan Morin.
; FELBER, H. (red.) (1981) Textes choisis de terminologie I. Fondements thoriques de
la terminologie. Quebec: GIRSTERM.
ROSSI, J.-G. (1997) Considrations logico-philosophiques sur la synonymie. Langages,
128, 105-112.
ROUSSEAU, L.-J. (1997) Les marques terminographiques. Une approche amnagiste.
(Internet: http://lilla2.unice.fr/labo_fr/Coll&Ouv/Colloques/termino96/rousseau.htm)
SAGER, J. C. (1990) A Practical Course in Terminology
Amsterdam/Philadelphia: John Benjamins Publishing Company.
Processing.
394

____________________________________________________________________________________
. (1998) Terminologa y traduccin. Conferncia indita pronunciada a la

Universitat Pompeu Fabra.
. (2000) In search of a foundation: Towards a theory of the term. Terminology, 5,
1, 41-58.
; DUNGWORTH, D.; MCDONALD, P. F. (1980) English Special Languages: Principles
and Practice in Science and Technology. Wiesbaden: Oscar Brandstetter.
SAUSSURE, F. (1916) Cours de linguistique gnrale. Pars: Payot. [Traducci catalana:
SAUSSURE, F. (1990). Curs de lingstica general. Barcelona: Edicions 62].
SAVILLE-TROIKE, M. (1982) The Etnography of Communication. An introduction.
Cambridge/Oxford: Blackwell Publishers.
SCHIELE, B.; JACOBI, D. (1988) La vulgarisation scientifique: thmes de recherche. A:
JACOBI, D.; SCHIELE, B. (dir.) (1988), 12-46.
SCHIFFRIN, D. (1994) Approaches to discourse. Cambridge/Oxford: Blackwell
Publishers.
SCHMITZ, K.-D. (ed.) (1993) Terminology and Knowledge Engineering. Proceedings. Third
International Congress on Terminology and Knowledge Engineering. 25-27 Aug. 1993.
Cologne, FRG. Frankfurt: Indeks Verlag.
SMITH, N.; WILSON, D. (1983) Variacin lingstica. A: La lingstica moderna.
Barcelona: Anagrama, 179-194.
SUREZ, M. M. (2000) Variacin denominativa en el mbito de la vulcanologa: estado de
la cuestin y anlisis exploratorio. Tesi de Licenciatura presentada a lInstitut Universitari
de Lingstica Aplicada de la Universitat Pompeu Fabra (no publicada)
TAGLIACOZZO, R. (1976) Levels of technicality in scientific communication. Information
Processing & Management, 12, 2, 95-110.
. (1978) Some stylistic variations in scientific writing. Journal of the American
Society for Information Science, 29, 3, 136-140.
TEB, C. (1996) Els conceptes en la teoria terminolgica: anlisi i revisi crtica. Tesi de
Licenciatura presentada a lInstitut Universitari de Lingstica Aplicada de la Universitat
Pompeu Fabra (no publicada)
TEMMERMAN, R. (1997) Questioning the univocity ideal. The difference between sociocognitive Terminology and traditional Terminology". Hermes, Journal of Linguistics,
18, 51-90.
395

____________________________________________________________________________________
. (2000) Why traditional terminology theory impedes a realistic description of

categories and terms in the life sciences. Terminology, 5, 1, 77-92.
. (2001) Sociocognitive terminology theory. A: CABR, M. T.; FELIU, J. (eds.)
Terminologa y cognicin. Actas del II Simposio Internacional de Verano de
Terminologa. (13-16 de julio de 1999). Barcelona: Institut Universitari de Lingstica
Aplicada, Universitat Pompeu Fabra, 75-92.
TERMCAT (1990) Metodologia del treball terminolgic. Barcelona: Departament de
Cultura de la Generalitat de Catalunya.
. (1997) Diccionari de gesti ambiental. Barcelona: Enciclopdia Catalana.
TERMNET (1993) Selected Readings in Russian Terminology Research. (IITF, Series, 3)
Viena: TERMNET.
THOIRON, P.; BJOINT, H. (1991) La place des reformulations dans les textes
scientifiques. Meta, 36, 1, 101-110.
TITOV, V. (1991) Los gneros de los textos cientficos y la traduccin. A: LEPINETTE,
B. et al. (ed.) (1991), 199-200.
TURELL, M. T. (1995) La base terica i metodolgica de la variaci lingstica. A:
TURELL, M. T. (ed.) La sociolingstica de la variaci. Barcelona: PPU, 17-49.
. (1997) Variaci i variacionisme. A: LLORET, M. R. et al. (eds.), 45-68.
TWAY, P. (1975) Workplace isoglosses: Lexical variation and change in a factory
setting. Language Society, 4, 171-183.
ULLMANN, S. (1959) Prcis de smantique franaise. Berna: ditions A. 2a ed. Francke,
S.A.
. (1962) Semantics: An Introduction to the Science of Meaning. Cambridge/Oxford:
Blackwell Publishers. [Traducci castellana: ULLMANN, S. (1965) Semntica. Introduccin
a la ciencia del significado. Taurus Humanidades].
VERLINDE, S. (1997) Le vocabulaire des fluctuations dans le discours conomique:
synonymie et combinatoire. Meta, 42, 1, 5-14.
VERSCHUEREN, J. (1987) Pragmatics as a theory of linguistic adaptation. IPrA Working
Document, 1.
396

____________________________________________________________________________________
WEISE, G. (1993) Criteria for the Classification of ESP Texts. Fachsprache.

International Journal of LSP, 1/2, 26-31.
WEISSENHOFER, P. (1995) Conceptology in Terminology Theory, Semantics and Word
Formation. International Network for Terminology IITF - Series 6. Viena: TERMNET.
WILKINSON, R.; et al. (1994) Repetition, rephrasing and reconstructing in international
business: enhancing understanding and confidence in the other tongue. A: BREKKE, M.
et al. (ed.) Applications and Implications of Current LSP Research, vol. I. Proceedings
of the 9th European LSP Symposium, 151-162.
WRIGHT, S. E.; BUDIN, G. (1997) Handbook of Terminology Management. Vol I.
Amsterdam/Philadelphia: John Benjamins Publishing Company.
WSTER, E. (1968) The Machine Tool: An Interlingual Dictionary of Basic Concepts.
Londres: Technical Press.
. (1959-60) Das worten der Welt, schaubildlich und terminologisch dargestellt. A:
Sprachforum, vol.3, quadern 3/4, 183-204. [Traducci catalana: (1996a) La denominaci
del mn representada grficament i terminolgicament. A: CABR, M. T. (dir.) (1996), 3367].
. (1969) Die vier Dimensionen der Terminologiearbeit. A: Mitteilungsblatt fr
Dolmetscher und bersetzer. 15/2, 1-6. [Traducci catalana: (1996b) Les quatre
dimensions del treball terminolgic. A: CABR, M. T. (dir.) (1996), 69-106].
. (1974) Die Allgemeine Terminologielehre ein Grenzgebiet zwischen
Sprachwissenschaft, Logik, Ontologie, Informatik und den Sachwissenschaften.
Linguistics, 119, 61-106. [Traducci catalana: (1996c) La teoria general de la
terminologia: una zona fronterera entra la lingstica, la lgica, lontologia, la informtica i
les cincies especialitzades. A: CABR, M. T. (dir.) (1996), 153-204].
. (1979) Einfhrung in die Allgemeine Terminologielehre und Terminologische
Lexikographie, Viena: Springer [Traducci castellana: (1998) Introduccin a la teora
general de la terminologa y a la lexicografa terminolgica. M. T. Cabr (ed.).
Barcelona: Institut Universitari de Lingstic Aplicada, Universitat Pompeu Fabra].
YAGELLO, M. (1981) La cigale et la fourmi. A: Alice au pays du langage. Pour
comprendre la linguistique. Pars: Seuil, 173-191.
ZOLONDEK, D. (1988) La synonymie et lhomonymie. A: La terminologie de la
tlmatique: modes de formation des units nonymiques et des units lexicalises et
analyse des difficults dordre notionnel (synonymie et homonymie). Quebec: CIRB, 77107.
397

Freixa Judit - Tesis

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Freixa Judit - Tesis

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Judit Freixa Aymerich

Tesi Doctoral (octubre de 2002)

JUDIT FREIXA. (2002). La variaci terminolgica.

JUDIT FREIXA. (2002). La variaci terminolgica.

2.3.2 Sobre la definici de sinonmia ...................................................................... 74

JUDIT FREIXA. (2002). La variaci terminolgica.

3.1.4.3 Adequaci al nivell de llengua.................................................................145

JUDIT FREIXA. (2002). La variaci terminolgica.

5.1.1 ndex de denominaci................................................................................... 222

JUDIT FREIXA. (2002). La variaci terminolgica.

7.2.5 Diversos canvis complexos........................................................................... 342

JUDIT FREIXA. (2002). La variaci terminolgica.

JUDIT FREIXA. (2002). La variaci terminolgica.

de Barcelona, que mha ajudat en les proves estadstiques de lestudi quantitatiu

JUDIT FREIXA. (2002). La variaci terminolgica.

JUDIT FREIXA. (2002). La variaci terminolgica.

cognitius i socials dels termes, avancen en la revisi daquests postulats. En el nostre

JUDIT FREIXA. (2002). La variaci terminolgica.

que qualifiquen dinconscient i impropi ls de la sinonmia, i ens inclinem a pensar que

JUDIT FREIXA. (2002). La variaci terminolgica.

desglossem aquesta hiptesi de base en diverses hiptesis, unes de carcter quantitatiu i

polidenominatives) que en els textos menys especialitzats;

JUDIT FREIXA. (2002). La variaci terminolgica.

de les hiptesis previstes, dexplorar si la VD mant alguna relaci amb altres

JUDIT FREIXA. (2002). La variaci terminolgica.

CAPTOL 1. TERMINOLOGIA I VARIACI

1.1 Terminologia i lingstica

JUDIT FREIXA. (2002). La variaci terminolgica.

1.1.1 Relaci entre terminologia i lingstica des de la terminologia clssica

Cincia de la terminologia: cincia interdisciplinria i transdisciplinria lesfera dactivitats de la qual

JUDIT FREIXA. (2002). La variaci terminolgica.

filosfics de la cincia terminolgica i les funcions heurstiques dels termes, i la

1.1.2 Relaci entre terminologia i lingstica des daltres enfocaments terminolgics

Cabr tamb parteix de la base que la terminologia s una matria interdisciplinria4,

JUDIT FREIXA. (2002). La variaci terminolgica.

Asumimos el hecho de que toda materia interdisciplinar, an siendo un todo integrado,

1.1.3 Allunyament teric entre terminologia i lingstica

JUDIT FREIXA. (2002). La variaci terminolgica.

comunicatives molt restringides (noms entre especialistes). Recentment Cabr ha fet

Cabr, que fa un acostament lingstic a la terminologia, no assumeix aquesta

JUDIT FREIXA. (2002). La variaci terminolgica.

1.2 Lingstica i variaci

1.2.1 La lingstica anterior a lestudi de la variaci

JUDIT FREIXA. (2002). La variaci terminolgica.

1.2.2 Laparici del variacionisme7

JUDIT FREIXA. (2002). La variaci terminolgica.

1.2.3 Variaci per usos i usuaris

JUDIT FREIXA. (2002). La variaci terminolgica.

JUDIT FREIXA. (2002). La variaci terminolgica.

1.3 Terminologia i variaci12

1.3.1 La variaci i lestandarditzaci terminolgica

JUDIT FREIXA. (2002). La variaci terminolgica.

desenvolupa el que anomenem Teoria clssica de la terminologia, constituda pels

1.3.1.1 La variaci i la Teoria general de la terminologia

Terminologische Lexikographie (Wster, 1979), que Felber va preparar aplegant les

JUDIT FREIXA. (2002). La variaci terminolgica.

En el marc de la TGT, la sinonmia s considerada la ms perillosa de les ambigitats

JUDIT FREIXA. (2002). La variaci terminolgica.

fer en el seu vocabulari (Wster, 1968:2.12). Arntz i Picht atribueixen a factors

Si b s cert que el tractament que la TGT dna a la sinonmia s coherent i defensable

Les afirmacions sobre la negaci terica de lexistncia de la sinonmia en terminologia

JUDIT FREIXA. (2002). La variaci terminolgica.

1.3.1.2 La variaci i les Escoles sovitica i txeca de terminologia