BOIB

02-06-2011

Num. 81

Disposici final primera

Es faculta el conseller dEducaci i Cultura perqu adopti les mesures
necessries per a lexecuci daquest Decret.
Disposici final segona
Aquest Decret entra en vigor lendem dhaver-se publicat en el Butllet
Oficial de les Illes Balears.
Palma, 20 de maig de 2011
El president
Francesc Antich i Oliver
El conseller dEducaci i Cultura
Bartomeu Llins Ferr

13

siderat el Consell de Govern en la sessi de 20 de maig de 2011,

DECRET
Article 1
Objecte
1. Aquest Decret estableix el currculum dels ensenyaments professionals
de msica propi per a les Illes Balears.
2. Tamb regula les assignatures corresponents a cada curs dels ensenyaments professionals de msica de les diferents especialitats i les hores de cada
una delles.

o
Num. 12014
Decret 53/2011, de 20 de maig, de currculum dels ensenyaments
professionals de msica
LEstatut dautonomia de les Illes Balears, en larticle 36.2 determina que
correspon a la Comunitat Autnoma la competncia de desenvolupament legislatiu i dexecuci en matria densenyament en tota la seva extensi, nivells i
graus, modalitats i especialitats, dacord amb el disposat en larticle 27 i el
nmero 30 de lapartat 1 de larticle 149 de la Constituci.
Mitjanant el Reial decret 1876/1997, de 12 de desembre, sobre el trasps
de funcions i serveis de lAdministraci de lEstat a les Illes Balears en matria
densenyament no universitari (BOE nm. 14, de 16 de gener de 1998), dacord
amb la disposici final sisena de la Llei orgnica 2/2006, de 3 de maig, deducaci, correspon al Govern de les Illes Balears dictar, en lmbit de les seves
competncies, les disposicions que siguin necessries per establir el currculum
dels ensenyaments professionals de msica.
Larticle 3 de la Llei orgnica 2/2006, de 3 de maig, deducaci, estableix
que els ensenyaments artstics tenen la consideraci densenyaments de rgim
especial. Larticle 45 daquesta Llei determina que sn ensenyaments artstics
els ensenyaments elementals de msica i de dansa, els ensenyaments artstics
professionals i els ensenyaments artstics superiors. Els ensenyaments professionals de msica sorganitzen en un sol grau de sis cursos de durada, dacord
amb larticle 48 de la Llei orgnica esmentada.
Larticle 21 del Reial decret 806/2006, de 30 de juny, pel qual sestableix
el calendari daplicaci de la nova ordenaci del sistema educatiu, establerta per
la Llei orgnica 2/2006, de 3 de maig, deducaci, determina que en el curs
2007-2008 shan dimplantar els quatre primers cursos dels ensenyaments professionals de msica i han de quedar extingits els dos primers cicles dels ensenyaments de grau mitj vigents fins aquest moment i en el curs 2008-2009 shan
dimplantar els cursos cinqu i sis i ha de quedar extingit el tercer cicle dels
ensenyaments de grau mitj esmentat.
El Reial decret 1577/2006, de 22 de desembre, pel qual es fixen els aspectes bsics del currculum dels ensenyaments professionals de msica regulats
per la Llei orgnica 2/2006, de 3 de maig, deducaci, es va publicar en el BOE
el dia 20 de gener de 2007.
Per atendre lorganitzaci i el funcionament dels ensenyaments esmentats
es va dictar lOrdre de la consellera dEducaci i Cultura de 26 de maig de 2009
per la qual sestableix lorganitzaci i el funcionament dels ensenyaments professionals de msica regulats per la Llei orgnica 2/2006, de 3 de maig, deducaci, a les Illes Balears.
La Conselleria dEducaci i Cultura ha elaborat el currculum propi de les
Illes Balears dels ensenyaments professionals de msica, amb la participaci de
tota la comunitat educativa i els sectors implicats, per la qual cosa acaba amb la
situaci transitria prevista a la disposici transitria segona de lOrdre de la
consellera dEducaci i Cultura de 26 de maig de 2009 per la qual sestableix
lorganitzaci i el funcionament dels ensenyaments professionals de msica
regulats per la Llei orgnica 2/2006, de 3 de maig, deducaci, a les Illes
Balears, que estableix el currculum que cal aplicar, amb carcter transitori,
mentre no sigui vigent el Decret regulador del currculum dels ensenyaments
professionals de msica propi de les Illes Balears.
Per tot aix, de conformitat amb larticle 19.5 de la Llei 4/2001, a proposta del conseller dEducaci i Cultura, sollicitat linforme del Consell
Escolar de les Illes Balears, dacord amb el Consell Consultiu, i havent-ho con-

3. Aix mateix, regula la relaci numrica professor/alumnat que hi ha

dhaver en cadascuna de les assignatures.
Article 2
Assignatures i hores
A lannex 1 sestableixen les assignatures i les hores que conformen
cadascuna de les especialitats dels ensenyaments professionals de msica
implantades fins al moment a les Illes Balears.
Article 3
Relaci numrica mxima professor /alumnat
La relaci numrica mxima professor/alumnat en les assignatures s la
que sestableix en lannex 2 daquest Decret.
Article 4
Currculum
Els objectius, continguts i criteris davaluaci de cada assignatura del
currculum dels ensenyaments professionals de msica propi de les Illes
Balears, excepte de les assignatures optatives, sestableix a lannex 3 daquest
Decret.
Loferta dassignatures optatives s competncia del centre educatiu, amb
la proposta prvia dels departaments i ha de quedar reflectida a la programaci
general anual. Aquesta oferta dependr de la disponibilitat del centre i es podr
modificar anualment.
Disposici derogatria
Queden derogades totes les disposicions de rang igual o inferior que soposin al que estableix aquest Decret o el contradiguin i, expressament els articles 9 i 10, la disposici transitria segona i els annexos I i II de lOrdre de la
consellera dEducaci i Cultura de 26 de maig de 2009 per la qual sestableix
lorganitzaci i el funcionament dels ensenyaments professionals de msica
regulats per la Llei orgnica 2/2006, de 3 de maig, deducaci, a les Illes
Balears.
Disposici final
Sautoritza el conseller dEducaci i Cultura a dictar les disposicions que
siguin necessries per desplegar aquest Decret.
Palma, 20 de maig de 2011
El president
Francesc Antich Oliver
El conseller dEducaci i Cultura
Bartomeu Llins Ferr

ANNEX 1
Assignatures i hores corresponents a totes les especialitats

14
ARPA
ASSIGNATURES
Instrument
Llenguatge Musical
Harmonia
Piano Complementari
Msica de Cambra
Conjunt
Histria de la Msica
Orquestra
Opci 1

BOIB

1r
1
2

2n
1
2
0,5

1,5

3r
1

4t
1

2
0.5
1

2
0.5
1
1

1
2

Baix continu/Improvisaci
Opci 1

1
Anlisi 15
+
Optativa 1
Fonaments
25

1
Anlisi 15
+
Optativa 1
Fonaments
25

3r
1

4t
1

5
1.5

6
1.5

2
0.5
1

2
0.5
1
1
1
1
2
2
Anlisi 15
+
Optativa 1
Fonaments
25
+
Piano
Complementari
0.5

1
1
2
Anlisi 15
+
Optativa 1
Fonaments
25
+
Piano
Complementari
0.5

6
1.5

Opci 2
1

1
2
Anlisi 15
+
Optativa 1
Fonaments 25
+
Piano
Complementari
0.5

1
2
Anlisi 15
+
Optativa 1
Fonaments 25
+
Piano
Complementari
0.5

2n
1
1
2

5
1
1

6
1
1

1.5

1.5

3r
1
1

4t
1
1

0,5

0,5

1
1
0,5
Anlisi 15
+
Optativa 1
Fonaments 25
+
Piano
Complementari
0.5

VIOL, VIOLA, VIOLONCEL I CONTRABAIX

ASSIGNATURES
1r 2n
3r
4t 5
Instrument
1
1
1
1
1.5
Llenguatge Musical
2
2
Harmonia
2
2
Piano Complementari
0.5
0.5 0.5
Msica de Cambra
1
1
1
Histria de la Msica
1
1
Orquestra
1.5 1.5
2
2
2
Opci 1
Anlisi 15
+
Optativa 1
Opci 2
Fonaments 25
+
Piano
Complementari
0.5

1r
1
2

1.5

2n
1
2

3r
1

4t
1

2
1.5
1

2
1.5
1
1

0.5

1r
1
2

1,5

5
1.5

1
1
Anlisi 15
+
Optativa 1
Fonaments 25
+
Piano
Complementari
0.5

6
1.5

1
1
2
Anlisi 15
+
Optativa 1
Fonaments 25
+
Piano
Complementari
0.5

6
1.5

1.5
0.5

Opci 2

ORGUE I CLAVEC
ASSIGNATURES
Instrument
Llenguatge Musical
Harmonia
Cor
Msica de Cambra
Conjunt
Histria de la Msica

02-06-2011

PERCUSSI
ASSIGNATURES
Instrument
Llenguatge Musical
Harmonia
Piano Complementari
Msica de Cambra
Histria de la Msica
Orquestra/Banda
Opci 1

1r
1
2

2n
1
2
0.5

1.5

1.5

1r
1
2

2n
1
2

3r
1

4t
1

2
1.5
1

2
1.5
1
1

Opci 2
1r
1
1
2

Opci 2

GUITARRA
ASSIGNATURES
Instrument
Llenguatge Musical
Harmonia
Cor
Msica de Cambra
Conjunt
Histria de la Msica
Piano Complementari
Opci 1

6
1,5

1,5

Opci 2

CANT
ASSIGNATURES
Cant
Repertori
Llenguatge Musical
Harmonia
Cor
Msica de Cambra
Itali aplicat al cant
Alemany aplicat al cant
Francs aplicat al cant
Angls aplicat al cant
Histria de la Msica
Piano Complementari
Opci 1

5
1,5

Num. 81

2n
1
2

1
1
0,5
Anlisi 15
+
Optativa 1
Fonaments 25
+
Piano
Complementari
0.5

5
1.5

1
Anlisi 15
+
Optativa 1
Fonaments 25
+
Piano
Complementari
0.5

3r
1

4t
1

6
1.5

2
1,5
1

2
1,5
1
1

1,5
1

PIANO
ASSIGNATURES
Instrument
Llenguatge Musical
Harmonia
Cor
Msica de Cambra
Conjunt
Histria de la Msica
Acompanyament
Opci 1

1.5

1.5
1
1

1
1
Anlisi 15
+
Optativa 1
Fonaments 25

1
1
Anlisi 15
+
Optativa 1
Fonaments 25

3r
1

4t
1

5
1.5

6
1.5

2
0.5
1

2
0.5
1
1
1
1
2
2
Anlisi 15
+
Optativa 1
Fonaments 25

Opci 2
INSTRUMENTS DE VENT-FUSTA
ASSIGNATURES
1r 2n
Instrument
1
1
Llenguatge Musical
2
2
Harmonia
Piano Complementari
0.5
Msica de Cambra
Histria de la Msica
Orquestra/Banda
1.5 1.5
Opci 1

Opci 2
25

INSTRUMENTS DE VENT-METALL
ASSIGNATURES
1r 2n
3r
Instrument
1
1
1
Llenguatge Musical
2
2
Harmonia
2
Piano Complementari
0.5
0.5
Msica de Cambra
1
Histria de la Msica
Orquestra/Banda
1.5 1.5
2
Opci 1

Opci 2

5
1.5

4t
1

1
1
2
Anlisi 15
+
Optativa 1
Fonaments

+
Piano
Complementari
0.5

+
Piano
Complementari
0.5

5
1.5

6
1.5

2
0.5
1
1
1
1
2
2
Anlisi 15
+
Optativa 1
Fonaments 25
+
Piano
Complementari
0.5

1
1
2
Anlisi 15
+
Optativa 1
Fonaments 25
+
Piano
Complementari
0.5

En les especialitats de vent-fusta, vent-metall i percussi, la participaci en lassignatura

Orquestra ha de ser entesa com a prioritria, per la qual cosa lassignatura Banda ha de
ser considerada com alternativa a Orquestra, quan per qestions organitzatives no sigui
possible que lalumnat shi integri.

ANNEX 2
Relaci numrica mxima professor/alumnat
La relaci mxima professor/alumnat en les diferents assignatures que

BOIB

Num. 81

configuren els ensenyaments professionals de msica en la Comunitat

Autnoma
de les Illes Balears s la segent:
A. Assignatures comunes a totes les especialitats:
- Harmonia: classe de grup mxim de 10 alumnes.
- Histria de la msica: classe de grup mxim de 15 alumnes.
- Instrument o cant: classe individual.
- Llenguatge musical: classe de grup mxim de 15 alumnes.
B. Assignatures prpies de lespecialitat:
a) Assignatures de carcter grupal-instrumental:
-Msica de cambra: classe de grup segons repertori.
- Orquestra: classe de grup segons repertori.
- Banda: classe de grup segons repertori
- Conjunt: classe de grup segons repertori.
- Cor: classe de grup mxim de 30 alumnes.
- Idiomes aplicats al cant: classe de grup mxim de 10 alumnes.
b) Altres assignatures:
- Piano complementari: classe individual.
- Anlisi: classe de grup mxim de 10 alumnes.
- Fonaments de Composici: classe de grup mxim de 6 alumnes.
- Repertori: classe individual.
ANNEX 3
Currculum
Objectius, continguts, criteris davaluaci i principis metodolgics
ACOMPANYAMENT
INTRODUCCI
La prctica musical que es realitza sota el nom dAcompanyament es
caracteritza per la necessitat dinterrelacionar capacitats, coneixements i destreses que, per si mateixes, constitueixen mbits de sabers propis.
El sentit i valor educatiu daquesta disciplina deriva de la convenincia de
globalitzar els diversos components que la integren (lectura a vista, transposici, realitzaci de xifrats, etc.), per ser comuns tots ells a la funci dacompanyar, sense oblidar lexperincia que aporta cadascun daquests components per
si mateix. Ambds aspectes, el funcional i el formatiu, sn inicials i complementaris.
Dacord amb aix, en els continguts bsics daquesta disciplina cal atorgar un lloc prioritari als procediments o maneres de saber fer, que si b resulten
de naturalesa diversa, sarticulen a lentorn de tres eixos principals: una certa
destresa en la tcnica de lexecuci, s a dir, un cert grau de desenvolupament
dels mecanismes reflexos que la determinen, adquirida mitjanant la prctica
diria al llarg dels anys inicials de leducaci instrumental i que
lAcompanyament ve a potenciar; la plena comprensi dels coneixements harmnics prviament adquirits, i la capacitat creativa per a desenvolupar-los i aplicar-los en situacions diverses.
Els continguts de lAcompanyament en els ensenyaments professionals de
msica han estat establerts no noms pel seu valor de preparaci per a coneixements que puguin adquirir-se en trams posteriors dintre duna elecci prpia
despecialitzaci professional, sin tamb pel valor intrnsec que representen en
la formaci dun msic. Per aquesta ltima ra, romanen dintre del marc de
coneixements considerats indispensables per a satisfer les necessitats habituals
de linstrumentista.
Objectius
Els ensenyaments dAcompanyament dels ensenyaments professionals de
msica han de tenir com a objectiu contribuir a desenvolupar en lalumnat les
competncies segents:
a) Reconixer lestructura harmnica i el fraseig duna obra o fragment
segons es toca a primera vista o desprs duna lectura rpida sense instrument.
b) Reconixer els elements i procediments harmnics i fraseolgics bsics
del sistema tonal.
c) Improvisar unitats formals a partir dun esquema harmnic donat, aix
com lacompanyament a una melodia a partir o no dun baix xifrat.
d) Conixer la disposici formal dobres, analitzant les seves seccions,
punts de tensi, etc., per a determinar els aspectes essencials i possibilitar la lectura a primera vista.

02-06-2011

15

e) Demostrar els reflexos necessaris per a resoldre, en el moment, les possibles eventualitats que puguin sorgir en la interpretaci.
f) Valorar la improvisaci com una prctica que desenvolupa la creativitat
i la imaginaci musical.
Continguts
Lectura a vista: la lectura a vista i la seva aplicaci prctica. Introducci
a la lectura harmnica. Memoritzaci de lestructura harmnica prvia a la lectura de fragments curts. Lectura harmnica de partitures de lmbit tonal.
Interpretaci dels elements substancials derivats de lanlisi. Improvisaci amb
carcter dacompanyant.
Transposici: Transport harmnic i la seva aplicaci a instruments polifnics. Lectura i transport harmnic de partitures a qualsevol tonalitat.
Improvisaci: Exercicis amb una harmonia nica i amb variants rtmiques
de progressiva dificultat. Estructures harmniques bsiques formant frases de
quatre, vuit i setze compassos. Estructures rtmiques bsiques: descripci de
lestructura rtmica i realitzaci destructures rtmiques dacompanyament i de
solista. Anlisi de frases de diferents tipus. Subdivisi interna de la frase. Procs
pregunta-resposta dacord amb les estructures harmniques.
Baix xifrat: aproximaci al xifrat harmnic. Utilitzaci i significat dels
xifrats corresponents a trades, sptimes de dominant i sptimes diatniques de
lharmonia tonal. Desenvolupament improvisat destructures harmniques basades en aquests xifrats.
Criteris davaluaci
1. Arribar a travs de lanlisi a lestructura harmnica interna dun fragment duna partitura. Mitjanant aquest criteri es pretn valorar la capacitat de
lalumnat per a utilitzar lanlisi com a mitj per a trobar lestructura harmnica subjacent en un fragment de msica i determinar els diferents tractaments a
qu ha estat sotmesa pel compositor o per la compositora per a la realitzaci de
lobra.
2. Transposici a diferents intervals duna estructura harmnica de vuit
compassos en la qual sincloguin inversions dacords. Aquest criteri pretn valorar el grau dadquisici per part de lalumnat del domini per igual de totes les
tonalitats, no solament per mitj de la complexitat resultant dun transport nota
a nota, amb la consegent lectura en diferents claus i armadures, sin tamb per
la transposici a diferents intervals de diferents estructures harmniques idntiques.
3. Realitzaci amb linstrument duna estructura harmnica de vuit compassos, prviament escrita, en una tonalitat concreta. Aquest criteri pretn valorar la capacitat de lalumnat per a interpretar una estructura harmnica prviament composta, aix com avaluar el grau dadquisici duna tcnica bsica.
4. Lectura harmnica dun fragment senzill de partitura. Mitjanant aquest
criteri es pretn valorar els coneixements analtics de lalumnat referent a la
identificaci de les estructures harmniques bsiques, mitjanant un exercici de
lectura basat principalment en leliminaci de tot all que no sigui essencial des
del punt de vista daquestes estructures.
5. Realitzaci, amb un ritme bsic, dels acords assenyalats en la partitura
duna can triada prviament, en la qual noms apareguin la melodia i el xifrat
dels acords utilitzats. Mitjanant aquest criteri davaluaci es pretn valorar el
grau de desenvolupament en lalumnat de la capacitat per a donar forma instrumental a travs de la descodificaci del xifrat harmnic.
ANLISI
INTRODUCCI
El nivell tcnic i interpretatiu de lalumnat en els dos ltims anys dels
ensenyaments professionals de msica els permet treballar un repertori dobres
les dimensions formals de les quals, complexitat harmnica, polifnica i delaboraci temtica i varietat estilstica i esttica, fan necessari aprofundir en el
coneixement dels principals elements del llenguatge musical i la seva relaci
amb les diferents tcniques compositives, amb la finalitat davanar cada vegada ms en una comprensi daquestes obres que possibiliti la seva interpretaci
adequada. Aquest avan pot realitzar-se a travs de lanlisi, sense que sigui
imprescindible desenvolupar la destresa en les diferents tcniques descriptura.
Lassignatura Anlisi ha estat pensada per a aquells alumnes que desitgin orientar la seva carrera fonamentalment cap a la interpretaci, i pretn subministrar no noms el coneixement teric dels principals elements i procediments compositius (harmonia, contrapunt, etc.), sin tamb el duna srie de

16

BOIB

Num. 81

factors de tipus histric, indissociables del fet musical com fenomen cultural,
aix com de tipus psicoperceptiu, imprescindibles per a la comprensi de lobra
musical com a fenomen psicolgic, a ms de proporcionar una srie deines
metodolgiques que permetin afrontar lanlisi des de tots aquells punts de vista
que puguin ser rellevants.
Tota obra dart musical est composta a partir duna srie delements morfolgics i procediments sintctics. Aquesta similitud amb el llenguatge permet
que a la msica puguin aplicar-se-li aquells criteris de la lingstica que, lluny
de representar una mera i mecnica analogia interdisciplinar, suposen una via
fecunda cap al coneixement. Els criteris de sincronia i diacronia sn, potser, els
que de forma ms idnia sadapten a lanlisi musical: duna banda, en la concatenaci del temps psicofsic que serveix de suport al fet sonor, s possible distingir en lesdevenir diacrnic del fet musical una successi de moments sincrnics, que poden fins i tot ser trets del seu context per a ser analitzats duna
forma detallada; de laltra, en la valoraci de tota obra musical com a pertanyent
a un estil o, si ms no, a un autor o a una autora i a una poca, noms adquireixen la seva exacta dimensi quan sn compreses com a amplis moments sincrnics relacionats ntimament amb els estils o poques anteriors i posteriors,
formant aix part de la Histria de la Msica.
A ms, lanlisi musical sha enriquit durant les ltimes dcades i daqu
el notable auge que aquesta disciplina ha experimentat recentment amb les
aportacions procedents daltres camps cientfics com la Fsica o la Psicologia.
s en el terreny dels mecanismes de la ment i la seva connexi amb els estmuls
fsics on ha dinvestigar-se lorigen i les causes que determinen la nostra percepci i consegent comprensi musical i, amb aix, les associacions i formes
mnimes de la suma de les quals haur de resultar la forma global: lanlisi
estructural est ntimament basada en la psicopercepci i noms pot ser plenament compresa en aquests termes.
Lanlisi adquireix carta de naturalesa en els dos ltims cursos dels ensenyaments professionals de msica, encara que, per la seva prpia essncia, es
tracta dun ensenyament que ha destar present, de forma ininterrompuda, des
de linici dels estudis musicals.
Naturalment, en un nivell bsic o elemental, el grau de complexitat de lanlisi que el professorat de Llenguatge Musical o dInstrument porti a terme
haur de guardar la proporci necessria amb els coneixements que posseeixi
lalumnat, centrant latenci en el reconeixement daquells elements temtics,
fraseolgics, etc., la comprensi dels quals sigui indispensable per a interpretar
correctament les obres, tot i evitant tecnicismes que puguin resultar incomprensibles. En arribar als dos ltims cursos dels ensenyaments professionals de
msica lalumnat posseeix ja els coneixements necessaris per a aprofundir en
una matria dimportncia tan inqestionable.
Els continguts de lensenyament dAnlisi abracen, per tant, tots aquells
conceptes referits als elements integrants del nostre llenguatge musical (sense
descartar referncies a msiques no occidentals, donada la utilitat de la comparana entre elements afins amb trajectries culturals diferents), abastant des del
cant gregori fins a lactualitat, amb la finalitat de poder observar amb gran
perspectiva el context diacrnic en el qual sinsereixen els diferents moments
sincrnics. Per a aix, lanlisi haur de centrar-se en lestudi dun redut nombre dobres representatives dels diferents perodes i estils que, treballades tan
profundament com sigui possible, proporcionaran una mplia visi de les tcniques musicals occidentals, aix com els criteris metodolgics que podran ser
aplicats a lanlisi daltres obres.
Per la seva banda, els procediments es dirigeixen no noms a lassimilaci terica duna srie de coneixements tcnics o estilstics, sin que pretenen
donar un pas ms enll en incloure prctiques didentificaci auditiva dels diferents elements i procediments estudiats, aix com una prctica instrumental bsica dels mateixos que condueixi a la seva interioritzaci. Com a complement de
tot aix, sembla aconsellable una mnima prctica descriptura referida a aquells
conceptes que, per la seva especial complexitat, sn ms fcilment aprehensibles a travs daquesta via.
Objectius
Els ensenyaments dAnlisi dels ensenyaments professionals de msica
han de tenir com a objectiu el desenvolupament de les competncies segents:
a) Conixer els principals elements i procediments compositius de les
diferents poques i autors, des del cant gregori fins a lactualitat.
b) Analitzar obres des de diferents punts de vista que permetin avanar en
la seva comprensi.
c) Comprendre la interrelaci dels procediments compositius de les diferents poques amb les estructures formals que dells es deriven.
d) Escoltar internament les obres analitzades.

02-06-2011

e) Interessar-se per aprofundir en el coneixement de la msica occidental

i daltres cultures, utilitzant les fonts dinformaci que ofereix la tecnologia.
Continguts
Estudi a travs de lanlisi dels diversos components del llenguatge musical (forma, melodia, ritme, transformaci temtica, verticalitat, enllaos harmnics, modulaci, contrapunt, processos de tensi i relaci, cadncies, proporcions, polaritats, tmbrica, articulaci, densitat, criteris de continutat, coherncia, contrast, etc.), a partir dobres de diferents poques i autors, des del cant
gregori fins a principis del segle XX (incloent referncies a la msica no occidental) i des de diferents punts de vista analtics (estudi dels procediments compositius, anlisi estructural, psicoperceptiu, historicista, etc.). Prctica auditiva
dels elements i procediments apresos que condueixi a la seva interioritzaci.
Criteris davaluaci
1. Identificar, mitjanant lanlisi dobres, els elements morfolgics de les
diferents poques del llenguatge musical occidental. Amb aquest criteri es pretn avaluar lhabilitat de lalumnat en el reconeixement dels diferents elements
estudiats i la comprensi des del punt de vista de lestil, considerat sincrnicament i diacrnicament.
2. Identificar mitjanant lanlisi dobres de les diferents poques de la
msica occidental els elements i procediments que configuren la forma a petita
escala. Mitjanant aquest criteri es pretn avaluar lhabilitat de lalumnat per a
reconixer els procediments sintctics de transformaci temtica, etc., aix com
la seva capacitat per a valorar el paper funcional daquests procediments i comprendrels des del punt de vista de lestil considerat sincrnicament i diacrnica.
3. Identificar, mitjanant lanlisi dobres de les diferents poques de la
msica occidental, els elements, procediments i nivells estructurals que configuren la forma a gran escala. Amb aquest criteri es pretn avaluar la capacitat
de lalumnat per a reconixer els criteris seguits per lautor o per lautora en lelaboraci de la forma global de lobra (criteris de proporci, coherncia, contrast, etc.), comprendre la interrelaci daquests criteris amb els elements que
configuren la forma a petita escala i determinar els nivells estructurals, establint
el paper que els diferents elements i procediments juguen dintre dels mateixos.
4. Identificar auditivament els elements i procediments que configuren la
forma a petita escala. Mitjanant aquest criteri es pretn avaluar el progrs de la
capacitat auditiva de lalumnat, a travs de la identificaci dels diversos elements i procediments estudiats partint de fragments essencialment homofnics,
aix com duns altres amb major presncia de lhoritzontal.
5. Identificar auditivament els elements i procediments que configuren la
forma a gran escala. Amb aquest criteri es pretn valorar el progrs de la capacitat auditiva de lalumnat en la identificaci dels criteris seguits per lautor en
lelaboraci de la forma global duna obra (criteris de proporci, coherncia,
contrast, etc.), aix com comprendre la seva interrelaci amb els elements que
configuren la forma a petita escala.
6. Identificar auditivament diversos errors en exercicis preparats amb
aquesta finalitat i proposar solucions. Amb aquest criteri es pretn avaluar lhabilitat de lalumnat per a detectar per mitj de laudici els possibles defectes de
realitzaci o estil que puguin aparixer en un fragment de msica, aix com la
seva capacitat per a proposar alternatives adequades.
7. Identificar, mitjanant lanlisi, diverses errors en exercicis preparats
amb aquesta finalitat i proposar solucions. Aquest criteri pretn valorar lhabilitat de lalumnat per a detectar, per mitj de lanlisi, els possibles defectes que
puguin aparixer en un fragment de msica, aix com la seva capacitat per a proposar solucions adequades.
CONJUNT
INTRODUCCI
El conjunt instrumental constitueix un espai de formaci de primer ordre
per a experimentar i aplicar a ms de les habilitats adquirides en la classe dinstrument de lespecialitat, els coneixements adquirits en totes les assignatures.
Des daquest punt de vista, el conjunt tamb podr permetre recrrer al repertori per a diferents formacions, de diferents poques o estils, amb la qual cosa es
demostra una vegada ms que els objectius de les unes i les altres assignatures
han de coordinar-se des duna perspectiva comuna.
El procs densenyament i aprenentatge de les diverses especialitats instrumentals t un fors carcter individual. Per aix, el currculum que ara es
presenta acull, com una nova assignatura dun collectiu destudiants, lassigna-

BOIB

Num. 81

tura de conjunt, que tindr per finalitat, en essncia, lactivitat de grup, com en
el cas de lorquestra, de la banda o del cor, totes elles dirigides al procs dobtenci de nous coneixements i a la seva aplicaci en la prctica social i representativa del centre en el qual es realitzen els estudis. En el present desenvolupament normatiu sha considerat convenient reforar les activitats de grup i
incrementar la seva presncia en els centres. La gradual incorporaci de noves
especialitats instrumentals, les literatures de les quals presenten amplis repertoris de conjunts especfics, indiquen la idonetat dincloure, com una assignatura
ms, en el marc dels ensenyaments professionals de msica, la de conjunt. Per
altra banda, raons dndole organitzativa dels centres indiquen aix mateix la
convenincia dampliar aquesta nova assignatura de grup per aconseguir la participaci de tots els estudiants de qualsevol especialitat instrumental cursada.
Leducaci musical no pot ni ha de perseguir com a nica finalitat la formaci de solistes. El carcter propedutic dels ensenyaments professionals de
msica comporta la incorporaci de lalumnat a les diferents agrupacions que es
configurin en els seus centres a fi de propiciar un marc ampli dexperincies que
permeti a lalumnat dirigir-se cap a la formaci musical que ms sadapti a les
seves qualitats, coneixements i interessos. La prctica indistinta de grup, ja sigui
en lorquestra, la banda, el cor o, si escau, el conjunt que correspongui, t per
finalitat facilitar la participaci, a travs de diferents formacions, de tot lalumnat en procurar-se una organitzaci ms flexible de lensenyament. Duna
banda, aquesta participaci en agrupacions permetr que determinats instruments amb dificultats dintegraci tinguin el marc adequat per a la prctica instrumental collectiva, i per una altra, suposa i garanteix la presncia activa de
lalumnat en una de les activitats, que juntament amb el cor, lorquestra o la
banda, impliquen major projecci del centre en la societat.
Les tradicionals associacions dinstruments donaran pas a un repertori que
acull un complex entramat dinterrelacions instrumentals sense perdre la unitat
de criteri i la igualtat de lexecuci que han de ser les principals finalitats a aconseguir. Lalumnat, com en altres agrupacions, haur dincrementar lactitud
descolta de tot all que envolta la prpia execuci unipersonal per aconseguir
aspectes inherents a tota bona interpretaci en lagrupaci: afinaci, empastament, homogenetat en el fraseig, igualtat en els atacs, claredat en les textures,
etc., i adquirir progressivament una srie dhabilitats i hbits acords amb el seu
paper en el grup que estar condicionat al repertori del seu instrument.
En el cas dinstruments amb una literatura escassa o amb dificultats dinserci en el marc de lorquestra o la banda, el conjunt suposa la possibilitat
dendinsar-se en les obres ms rellevants que li sn prpies a linstrument amb
el que aix implica denriquiment en la formaci musical de lalumnat. Per altra
banda, la convivncia amb instruments de naturalesa i tcniques properes, aix
com la possibilitat de participaci en altres agrupacions amb instruments de
naturalesa diversa, proporcionar a lalumnat una visi ms mplia del fet musical i enriquir el seu coneixement dels timbres i de les diverses peculiaritats
organolgiques. En suma, lalumnat se sentir partcip duna interpretaci
collectiva donant pas a un enriquiment personal i musical de linstrumentista
que difcilment pot ser abordat des de lexperincia individual amb linstrument.
En sntesi, de la mateixa manera succeeix en lorquestra, la banda o el cor,
el conjunt propiciar la responsabilitat compartida. Duna banda, les relacions
humanes entre els alumnes i les alumnes, acostumats a la prctica instrumental
individual, comportaran, com a membres dun cos collectiu, tot un exercici
dadaptaci al grup i dacceptaci daltres instrumentistes. De laltra, la prctica en grup motivar lactitud descolta, propiciar la memria de passatges instrumentals, fomentar lestudi individual que ha de revertir en el grup i incentivar una actitud de disciplina difcilment abordable en activitats individuals.
Objectius
Els ensenyaments de Conjunt dels ensenyaments professionals de msica
han de tenir com a objectiu contribuir a desenvolupar en lalumnat les competncies segents:
a) Aprofundir en el coneixement dels diferents estils i dels recursos interpretatius de cadascun dells.
b) Dominar el propi instrument dacord amb les exigncies de cada obra.
c) Respectar les normes que exigeix tota actuaci en grup i valorar la
interpretaci en conjunt com un aspecte fonamental de la formaci musical i
instrumental.
d) Aplicar en tot moment laudici polifnica per a escoltar simultniament les diferents parts al mateix temps que sexecuta la prpia demostrant la
sensibilitat auditiva necessria per a perfeccionar gradualment la qualitat sonora.
e) Utilitzar una mplia i variada gamma sonora, de manera que lajustament de so es realitzi en funci dels altres instruments del conjunt i de les necessitats interpretatives de lobra.
f) Adquirir i aplicar progressivament eines i competncies per al desen-

02-06-2011

17

volupament de la memria.
g) Desenvolupar la capacitat de lectura a primera vista.
h) Aplicar amb autonomia progressiva els coneixements musicals per a la
improvisaci amb linstrument.
i) Conixer i realitzar els gestos bsics que permetin la interpretaci coordinada.
j) Interpretar obres de dificultat adequada al nivell, representatives del
repertori del conjunt instrumental.
Continguts
La unitat sonora: respiraci, atac, vibrato, afinaci, articulaci, ritme, fraseig, etc. Aggica i dinmica. Estudi i prctica dels gestos anacrsics necessaris
per a tocar sense director o directora. Equilibri sonor i de plnols. Control permanent de lafinaci. Desenvolupament de la igualtat datacs. Anlisi i interpretaci dobres del repertori. Prctica de conjunt de lagrupaci corresponent.
Treball gradual del repertori bsic ms significatiu de lagrupaci corresponent.
Valoraci del silenci com a marc de la interpretaci. Audicions comparades de
diferents interpretacions de conjunts, per analitzar de manera crtica les caracterstiques de les diferents versions.
Criteris davaluaci
1. Interpretar obres del repertori propi de lagrupaci corresponent. Amb
aquest criteri es pretn avaluar la capacitat dunificaci de criteri interpretatiu
entre tots els components del grup i lequilibri sonor entre les parts.
2. Actuar com a responsable del grup, dirigint la interpretaci collectiva
mentre realitza la seva prpia part, si escau. Mitjanant aquest criteri es pretn
verificar que lalumnat t un coneixement global de la partitura i sap utilitzar els
gestos necessaris de la concertaci. Aix mateix, es pot valorar el seu criteri
sobre unificaci del so, timbre, vibrato, afinaci, fraseig, etc.
3. Llegir a primera vista una obra de petita dificultat en lagrupaci que
correspongui. Aquest criteri pretn comprovar la capacitat de lalumnat per desenvolupar-se amb autonomia en la lectura dun text, aix com el seu grau de fludesa en la lectura i comprensi de lobra.
4. Estudiar les obres corresponents al repertori programat. Mitjanant
aquest criteri es pretn avaluar el sentit de responsabilitat com a membre dun
grup, la valoraci que t el seu paper dintre del mateix i el respecte per la interpretaci musical.
5. Interpretar en pblic obres del repertori per a conjunt. Aquest criteri
pretn comprovar la unificaci del fraseig, la precisi rtmica, lequilibri sonor,
la preparaci de canvis dinmics i daccentuaci, aix com ladequaci interpretativa al carcter i lestil de la msica interpretada.
COR
INTRODUCCI
El Cor, per les seves caracterstiques intrnseques, s un espai de formaci de primer ordre per aprendre no noms la tcnica vocal, sin tamb per
reforar els coneixements adquirits en altres assignatures. Des daquest punt de
vista, el Cor tamb permetr contribuir a fer un recorregut per les diferents poques i estils, amb el que es demostra una vegada ms que els objectius de les
unes i les altres assignatures han de coordinar-se des duna perspectiva comuna.
La mateixa prctica interpretativa, tal com aquesta es va decantar definitivament a partir de les innovacions portades a terme en el perode romntic, ha
operat una distinci fonamental entre els instruments, segons que aquests
poguessin o no inserir-se en lestructura i les necessitats habituals duna orquestra simfnica. Per regla general, pot afirmar-se que els instruments homofnics
formen part daquesta, mentre que sn els polifnics, precisament per la seva
prpia condici, els que en romanen al marge, igual que, per motius ben diferents, els anomenats instruments histrics, en dess ja abans del naixement de
lorquestra tal com avui la concebem.
Si el currculum densenyaments professionals de msica acull lassignatura Orquestra o, si escau, Banda o Conjunt, per al primer tipus dinstruments citats, resulta obligada, aix mateix, la inclusi duna matria que operi
digual manera en la formaci dels alumnes. En aquest sentit, simposa tamb
una matria que incorpori, duna banda, un mats de collectivitat i, de laltra,
una relativitzaci del paper que juga lintrpret en la consecuci dels resultats
finals.
Atesa lautosuficincia dels instruments polifnics, la prctica coral proporcionar als instrumentistes una perspectiva nova. Aix, lhbit dinterpretar
diverses veus a un temps pot redundar en una prdua de la capacitat per cantar,

18

BOIB

Num. 81

per dir amb la mxima concentraci musical una nica veu. Per a tocar b es
necessita cantar b, diu un antic proverbi itali. Linstrumentista, dalguna
forma, saparta de la polifonia i retorna a lorigen, a la monodia i a la primera
lletra expressiva possible: la veu humana. Aquesta la utilitzar amb major naturalitat i flexibilitat que el seu propi instrument i afrontar la interpretaci duna
melodia (o una veu del teixit polifnic) amb una musicalitat i una intuci *cantable sovint entorpides per la complexa tcnica del seu instrument. Aix doncs,
cantar es convertir en un model i en una via alternativa daproximaci a la
msica, deslligada del lent i complex aprenentatge duna tcnica. Lestudiant
sentir com les barreres que semblaven interposar-se entre el seu cos i el seu instrument desapareixen i com la msica sorgeix amb espontanetat i de forma
immediata. s el seu propi cos qui la produeix des del seu interior, que alhora
actua com a executant i com a caixa de ressonncia. s el cos qui es transforma
en msica, experincia que, sens dubte, enriquir lalumnat i modificar substancialment la perspectiva daproximaci a linstrument.
Daltra banda, i igual que succeeix amb les assignatures Orquestra, Banda
o Conjunt, lactivitat coral servir tamb per evitar lallament de linstrumentista dintre dun repertori, unes dificultats i un modus operandi de carcter fortament individual. A canvi, lalumnat se sentir partcip duna interpretaci
collectiva, en la qual lafinaci (gaireb sempre fixa en els instruments polifnics que no requereixen de la participaci de lintrpret per a aconseguir-la),
lempastament, lhomogenetat en el fraseig, la claredat de les textures seran
alguns dels objectius a assolir. Lactitud descolta i dadequaci de la seva veu
a la dels seus companys de registre, duna banda, i a la suma de tot el conjunt,
de laltra, redundaran tamb en benefici de lamplitud de mires i de lenriquiment musical de linstrumentista.
El cor fomentar, aix mateix, les relacions humanes entre lalumnat,
acostumat a una prctica instrumental individual. Com en lexecuci orquestral,
el cor incentivar tant una actitud de disciplina com la necessitat de seguir les
indicacions del director o directora, de manera que el treball realitzat en els assajos pot donar els seus fruits en el concert o en la interpretaci de la versi definitiva duna obra. La sensaci, com a integrants dun cos collectiu, ser tamb
molt diferent, ja que lalumnat sentir la responsabilitat compartida, en veures
amb el suport i, dalguna manera, protegit pels seus companys amb els quals,
sens dubte, sorgiran relacions de companyonia i dintercanvi.
La histria ens mostra com les capelles musicals de catedrals o esglsies
han constitut la millor escola per a formar tant compositors com instrumentistes o cantants. Alguns pasos del nostre entorn cultural han conservat aquesta
tradici i molts dels seus msics ms destacats van iniciar la seva formaci daquesta manera. Lactivitat coral permet un acostament a la gran tradici polifnica -particularment rica en el cas del nostre pas- i, no menys important, al ric
patrimoni folklric. Aquest contrast entre repertori culte i popular, religis i
prof, accentua encara ms, si s possible, la importncia daquesta disciplina
coral i la necessitat de la seva inclusi en el currculum dels ensenyaments professionals.
Objectius
Els ensenyaments de Cor dels ensenyaments professionals de msica han
de tenir com a objectiu contribuir a desenvolupar en lalumnat les competncies
segents:
a) Familiaritzar-se amb el llenguatge gestual propi de la direcci coral.
b) Controlar de forma conscient el mecanisme respiratori i lemissi vocal
per a enriquir les possibilitats tmbriques i proporcionar a la veu capacitat de
resistncia.
c) Utilitzar loda interna com a base de lafinaci, de laudici harmnica i de la interpretaci musical.
d) Adonar-se de la importncia descoltar el conjunt i dintegrar-shi per a
contribuir a la unitat sonora.
e) Conixer a travs de la prctica coral tant la msica de la nostra tradici occidental, com la daltres cultures, fent aix patent la seva importncia en
la formaci integral de la persona, aprofundint en el coneixement dels diferents
estils i dels recursos interpretatius de cadascun dells.
f) Reconixer els processos harmnics i formals a travs del repertori
vocal.
g) Llegir a primera vista amb un nivell que permeti el muntatge flut de
les obres.
h) Participar en la planificaci i realitzaci en equip dactivitats corals,
valorant les aportacions prpies i alienes en funci dels objectius establerts,
mostrant una actitud flexible i de collaboraci i assumint responsabilitats en el
desenvolupament de les tasques.
Continguts
Respiraci, entonaci, articulaci i ressonncia com a elements bsics de
lemissi vocal. Vocalitzacions, entonaci dacord i cadncies per a desenvolu-

02-06-2011

par loda harmnica i lafinaci. Prctica de la memria com a element rector

de la interpretaci. Desenvolupament de laudici interna com a element de control de lafinaci, de la qualitat vocal i del color sonor del conjunt. Entonaci
dintervals consonants i dissonants en diferents graus de complexitat per a afermar lafinaci. Prctica de la lectura a vista. Anlisi i interpretaci de repertori
destil polifnic i contrapuntstic a quatre i ms veus mixtes amb o sense acompanyament instrumental. Adquisici progressiva de la seguretat personal en lexercici del cant coral. Valoraci del silenci com a marc de la interpretaci.
Interpretaci dels textos que afavoreixin el desenvolupament de larticulaci, la
velocitat i la precisi rtmica. Anlisi i interpretaci dobres de repertori coral de
diferents poques i estils aix com daltres gneres i altres mbits culturals.
Criteris davaluaci
1. Reproduir en quartet o en qualsevol agrupament qualsevol de les obres
programades durant el curs. Mitjanant aquest criteri es pretn valorar la seguretat per interpretar la prpia part, juntament amb la integraci equilibrada en el
conjunt, aix com la capacitat darticular i afinar amb correcci.
2. Reproduir qualsevol de les obres programades durant el curs en conjunt
de tres o ms membres per corda. Aquest criteri pretn avaluar la capacitat per
a adequar tots els elements de la interpretaci a leficcia del conjunt i lactitud
de collaboraci entre els diferents participants.
3. Improvisar obres homofniques de poca o mitjana dificultat i de clars
contorns tonals. Amb aquest criteri es pretn avaluar la capacitat de relacionar
lafinaci amb el sentit tonal i la destresa de lectura a vista.
4. Improvisar una obra polifnica de carcter contrapuntstic de petita o
mitjana dificultat. Aquest criteri pretn avaluar la capacitat dintegraci en la
lgica del discurs musical a travs dels jocs imitatius.
5. Preparar una obra en grup, sense la direcci del professorat.
Aquest criteri pretn valorar la capacitat per aplicar els coneixements dels
diferents elements que intervenen en la interpretaci de manera adequada amb
lestil triat.
6. Entonar acords a quatre veus en estat fonamental a partir del diapas,
ampliant progressivament la dificultat variant el so de referncia. Amb aquest
criteri es tracta davaluar la capacitat perqu cada membre del cor pensi, en un
temps mnim, el so que li correspon i ho reprodueixi de forma afinada.
FONAMENTS DE COMPOSICI
INTRODUCCI
Els coneixements adquirits prviament per lalumne li permetran desenvolupar durant els dos ltims anys dels ensenyaments professionals de msica
determinades destreses descriptura, aix com aprofundir en el coneixement dels
principals elements i procediments del llenguatge musical i la seva relaci amb
les diferents tcniques compositives, amb la finalitat diniciar-se en lestudi de
la composici i davanar cada vegada ms en una comprensi de les obres
musicals que possibiliti la seva interpretaci adequada.
Lassignatura Composici ha estat dissenyada, fonamentalment, per a
aquells alumnes que desitgin orientar-se cap a Composici, Musicologia,
Direcci, Pedagogia, etc., per a les quals s imprescindible una slida formaci
descriptura prvia als estudis de grau superior, sense que aix exclogui que
pugui ser cursada per lalumnat que desitgi orientar-se cap a la interpretaci.
En aquesta assignatura queden fusionats els ensenyaments dHarmonia i
Contrapunt, tradicionalment separats. Ambdues matries no han de seguir considerant-se independents, sin ms aviat com dues dimensions no distintes, sin
complementries en la msica; a partir daquest nivell de laprenentatge sembla
aconsellable que lestudi de les bases tcniques de la Composici inclogui, com
a objectiu referit a la prctica de lescriptura, el domini de la realitzaci de les
idees musicals tant referent a la lgica sintctica que suposa la consideraci vertical o harmnica, com referent a una consideraci ms lineal o horitzontal. Per
descomptat, ambds ensenyaments no han estat mai incompatibles, per la seva
separaci com a matries independents duia amb major freqncia de la desitjable a una defectuosa comprensi dels seus objectius, a ms dun desenvolupament separat i sovint divergent dels seus continguts. Per tant, les diferents
tcniques contrapuntstiques clssiques shan daprendre simultniament amb
els continguts de lHarmonia, aix com amb lestudi dels elements i procediments dels estils barroc, clssic i romntic.
A ms de lescriptura, lanlisi constitueix part no merament integrant,
sin bsica de lassignatura, ja que proporciona a lalumnat una srie deines
metodolgiques que li permetran avanar en la comprensi de les obres musi-

BOIB

Num. 81

cals, a partir de tots aquells punts de vista que puguin ser rellevants per aconseguir aquesta finalitat.
Lanlisi adquireix carta de naturalesa en els dos ltims anys dels ensenyaments professionals de msica, encara que per la seva prpia essncia, es tracta duna disciplina que ha destar present, de forma ininterrompuda, des de linici dels estudis musicals. Naturalment, en un nivell bsic o elemental el grau
de complexitat de lanlisi que el professorat de Llenguatge Musical o
dInstrument porti a terme haur de guardar la proporci necessria amb els
coneixements que posseeixi lalumnat, centrant latenci en el reconeixement
daquells elements temtics, fraseolgics, etc., la comprensi dels quals sigui
indispensable per interpretar correctament les obres, i evitant tecnicismes que
puguin resultar incomprensibles. En aquest moment dels seus estudis, lalumnat
posseeix ja els coneixements necessaris per aprofundir en una matria dimportncia tan inqestionable.
Referent als continguts descriptura, es recull la prctica del Contrapunt
simple o despcies, gimnstica mental que desenvolupa la capacitat per elaborar i superposar lnies meldiques equilibrades i interessants, i permet abordar
la realitzaci dobres ms relacionades amb la realitat musical. En particular,
lexercici daquesta tcnica ser de gran utilitat per treballar amb major profunditat el Coral dintre de lestil de J. S. Bach. Lestudi de les tcniques del
Contrapunt invertible, aix com del Cnon i de les diferents transformacions
temtiques, subministraran una slida base per abordar, al final daquests ensenyaments, lestudi de la Invenci, objectiu idoni quan suposa un perfecte equilibri entre lhoritzontal i el vertical, i pel que comporta de domini de les proporcions formals i de les possibilitats de desenvolupament temtic.
Parallelament a tot aix, lalumnat continuar laprenentatge daquells
elements i procediments del llenguatge tonal que no van ser treballats amb anterioritat. A ms de fer-ne una prctica escolstica, lestudi daquests elements i
procediments se centrar, de forma prioritria, en una prctica estilstica, amb
predomini duna realitzaci dels treballs. Daquesta manera, durant els dos
ltims cursos dels ensenyaments professionals de msica, lalumnat experimentar a travs de la seva prctica els procediments bsics dels estils barroc, clssic i romntic, per mitj de la composici de petites peces o fragments escrits
dins dels postulats estilstics daquestes poques, sent lanlisi prvia una til i
necessria eina perqu en prenguin coneixement teric.
Naturalment, aquesta prctica no ha de ser exhaustiva, ja que no ha de
conduir a un absolut domini de cadascun dels estils (objectiu que pot ser deixat
a una posterior especialitzaci), sin al seu coneixement bsic. En qualsevol cas,
laspecte quantitatiu de lensenyament ha de ser donat de forma tal que permeti una importantssima prctica: la de la composici lliure, ja que la seva presncia en aquest nivell dels estudis s cabdal per al desenvolupament de lespontanetat creativa.
Objectius
Els ensenyaments de Fonaments de composici dels ensenyaments professionals de msica han de tenir com a objectiu el desenvolupament de les
competncies segents:
a) Conixer els principals elements i procediments compositius de les
diferents poques i autors, des del cant gregori fins a lactualitat.
b) Utilitzar els principals elements i procediments compositius de les poques barroca, clssica i romntica.
c) Realitzar petites obres lliures amb la finalitat destimular el desenvolupament de lespontanetat creativa.
d) Escoltar internament els elements i procediments estudiats, tant en lanlisi dobres com en la realitzaci dexercicis escrits.
e) Analitzar obres des de diferents punts de vista que permetin avanar en
la seva comprensi.
f) Conixer la interrelaci dels procediments compositius de les diferents
poques amb les estructures formals que dells es deriven.
g) Identificar a travs de laudici els procediments apresos.
Continguts
Continuaci de lestudi i prctica dels elements i procediments compositius que intervenen en el sistema tonal: notes de pas, floreigs, retards, appoggiature, elisions, escapades, anticipacions, cromatismes, modulacions per enharmonia, acords alterats, nota pedal, etc. Prctica del contrapunt simple o despcies a dues, tres i quatre veus en les combinacions clssiques. Prctica del Coral
a capella en lestil de J. S. Bach. Prctica del contrapunt invertible a diferents
intervals. Prctica del Cnon a dues veus a totes les distncies intervliques i a
tres i quatre veus amb i sense cantus firmus. Prctica de la imitaci transformativa per moviment contrari, retrgrad, augmentaci i disminuci. Prctica de
la forma lliure contrapuntstica: la invenci. Realitzaci de treballs i composici de petites obres instrumentals (o fragments) en els estils barroc, clssic i

02-06-2011

19

romntic.
Realitzaci de petites obres lliures. Estudi analtic dels diferents elements
que configuren el llenguatge musical (forma, melodia, ritme, transformaci,
temtica, verticalitat, enllaos harmnics, modulaci, contrapunt, processos de
tensi i relaxaci, cadncies, proporcions, polaritats, tmbrica, articulaci, densitat, criteris de continutat, coherncia, contrast, etc.), a partir dobra de diferents poques i autors, des del cant gregori fins als inicis del segle XX, i des de
diferents punts de vista analtics (estudi dels procediments compositius, anlisi
estructural, psicoperceptiu, historicista, etc.).
Criteris davaluaci
1. Realitzar exercicis a partir de baixos xifrats, baixos sense xifrar i tiples
donats. Amb aquest criteri savalua el domini de lalumnat referent a la mecnica dels nous elements estudiats, aix com la capacitat per emprar amb un sentit sintctic els diferents procediments harmnics.
2. Compondre exercicis breus a partir dun esquema harmnic donat o
propi. Aquest criteri davaluaci pretn valorar la capacitat de lalumnat per
crear en la seva integritat petites peces musicals a partir desquemes harmnics
i/o procediments proposats pel professorat, aix com la seva habilitat per aconseguir resultats coherents fent s de lelaboraci temtica.
3. Realitzar exercicis de contrapunt simple o despcies a dues, tres i quatre veus en les combinacions clssiques. Mitjanant aquest criteri es pretn avaluar la capacitat de lalumnat per crear lnies meldiques interessants i equilibrades, aix com la destresa en la seva superposici que permetr abordar la realitzaci dobres en les quals es plantegin, a ms, problemes formals.
4. Harmonitzar corals a capella en lestil de J. S. Bach. Amb aquest criteri es pretn avaluar la capacitat de lalumnat tant per realitzar una harmonitzaci equilibrada com per a elaborar lnies meldiques interessants cuidant
especialment el baix. Igualment, servir per comprovar lassimilaci dels elements i procediments propis daquest gnere en lestil de J. S. Bach.
5. Realitzar exercicis de contrapunt invertible a diferents intervals.
Mitjanant aquest criteri es pretn avaluar la capacitat de lalumnat per crear
lnies meldiques interessants la superposici de les quals resulti equilibrada des
dels punts de vista harmnic i contrapuntstic, en qualsevol de les disposicions
possibles.
6. Realitzar cnons per moviment directe a dues veus a totes les distncies
intervliques, i a tres i quatre veus amb i sense cantus firmus. Aquest criteri
davaluaci pretn valorar la capacitat de lalumnat per crear lnies meldiques
interessants el funcionament cannic de les quals ha de ser equilibrat harmnicament i contrapuntsticament i origini una forma global coherent i proporcionada.
7. Realitzar cnons utilitzant les tcniques dimitaci transformativa:
moviment contrari, retrgrad, augmentaci i disminuci. Aquest procs pretn
avaluar lassimilaci per part de lalumnat de les tcniques dimitaci transformativa i el seu funcionament dins dun context cannic, aix com lhabilitat per
obtenir el mxim partit de la seva utilitzaci.
8. Realitzar invencions dins de lestil de J. S. Bach. Aquest criteri pretn
avaluar la capacitat de lalumnat per crear formes lliures contrapuntstiques
monotemtiques de distribuci harmnica equilibrada a petita i gran escala, aix
com per organitzar conforme a un pla tonal proporcionat les seves seccions,
integrades per blocs temtics i transicions estretament connectats, i obtenir de
forma ordenada el mxim aprofitament de les possibilitats de desenvolupament
que ofereix un nic motiu generador.
9. Realitzar treballs i compondre petites obres instrumentals (o fragments)
en els estils barroc, clssic i romntic. Mitjanant aquest criteri es pretn avaluar la capacitat de lalumnat per utilitzar en un context estilstic determinat i, si
escau, per mitj duna escriptura especficament instrumental, els elements i
procediments apresos, aix com per crear obres o fragments en els quals pugui
apreciar-se el seu sentit de les proporcions formals i la seva comprensi del
paper funcional que tenen els diferents elements i procediments utilitzats.
10. Compondre petites obres lliures. Amb aquest criteri es pretn valorar
la capacitat de lalumnat per, a partir dels suggeriments que desperti en lalumnat el contacte analtic i prctic amb els diferents procediments compositius de
les diferents poques, compondre petites obres lliures en les quals pugui desenvolupar la seva espontanetat creativa. Igualment podr avaluar-se la capacitat
de lalumnat per treure conseqncies dels materials triats i resoldre els problemes que pugui presentar el seu tractament.

20

BOIB

Num. 81

02-06-2011

durant aquest perode destudis.

11. Identificar mitjanant lanlisi dobres els elements morfolgics de les
diferents poques del llenguatge musical occidental. Amb aquest criteri es pretn avaluar el reconeixement dels diferents elements estudiats i la comprensi
des del punt de vista de lestil considerat sincrnicament i diacrnica.
12. Identificar mitjanant lanlisi dobres de les diferents poques de la
msica occidental els elements, procediments i nivells estructurals que configuren la forma a gran escala. Amb aquest criteri es pretn avaluar la capacitat de
lalumne per a reconixer els criteris seguits per lautor en lelaboraci de la
forma global de lobra (criteris de proporci, coherncia, contrast, etc.).
Comprendre la interrelaci daquests criteris amb els elements que configuren
la forma a petita escala i determinar els nivells estructurals establint el paper que
els diferents elements i procediments tenen dins daquests nivells.
HARMONIA
INTRODUCCI
El llenguatge musical occidental inclou una multiplicitat delements que,
encara que distints en all conceptual i, per tant, divisibles analticament, es perceben en forma unitria en un context musical. LHarmonia socupa duna
banda, i dins duna consideraci morfolgica, del que es produeix en un mateix
instant temporal; de laltra, dins de la consideraci sintctica, de la seva relaci
amb el que antecedeix i amb el que li precedeix: la seva funci en el context de
qu forma part.
El sistema tonal, que pot ser qualificat com una de les majors i ms prolfiques invencions del gnere hum, pot arribar a ser, per les conseqncies derivades de la simplificaci que suposa, un fort condicionament per a laudici
pura de la msica no composta dacord amb els seus postulats i la seva mecnica. El coneixement de les seves peculiaritats s, en mans de qui coneix a fons
totes les qestions relatives a la seva formaci i dissoluci, una poderosa eina
per desenvolupar una escolta intelligent i conscient que permeti valorar, en la
seva justa mesura, tant la msica composta segons els seus principis, com la que
no sajusta a ells. Correspon a lensenyament de lHarmonia subministrar el
coneixement profund daquest sistema, aix com la mecnica del funcionament
dels elements que el componen.
Per ser lHarmonia la continuaci del Llenguatge Musical, s lgic que els
seus aspectes terics ms bsics estiguin ja inclosos en els estudis daquesta
matria didctica. Per altra banda, la prctica de lentonaci i el repertori de
linstrument estudiat, aix com lassistncia de lalumnat a les activitats musicals prpies del seu entorn social, lhauran posat, sens dubte, en contacte amb
una prctica i un repertori basats en el predomini gaireb absolut de msiques
compostes conformement al sistema tonal, prioritari en la seva educaci i en la
seva formaci durant aquesta etapa dels estudis musicals.
Partint daquest supsit, lensenyament de lHarmonia haur danar pas a
pas descobrint a lalumnat el que ja sap sense saber que ho sap; actuar de forma
similar al de la Gramtica de la prpia llengua: no ensenyant a parlar sin a
comprendre com es parla.
En els ensenyaments professionals de msica, lensenyament de
lHarmonia estar centrada, bsicament, en lestudi daquest sistema tonal, per
sempre considerat sota un doble prisma sincrnic-diacrnic: duna banda, considerant que el sistema tonal posseeix unes estructures tancades en si mateixes,
que precisament sn per estudiar i analitzar per la permanncia que comporta
que aquestes estructures estiguin estretament connectades a un estil perfectament definit; daltra banda, no sha de perdre de vista en lestudi de lHarmonia
que cada estil ocupa el seu lloc en lesdevenir diacrnic del llenguatge musical
doccident, i que en els seus elements morfolgics i la seva sintaxi estan presents elements i procediments del seu propi passat i, en forma latent, les conseqncies de la seva prpia evoluci.

Pel que fa als procediments, ha de tenir-se en compte que lalumnat aprn

al llarg daquests estudis el que concerneix els aspectes morfolgic i sintctic de
lharmonia tonal. Amb la finalitat de facilitar el seu aprenentatge i avaluar laprofitament per part de lalumnat, es desenvolupen una srie de criteris que
orienten la disciplina des dun tractament essencialment vertical, gaireb homofnic, de la realitzaci de lHarmonia - amb la finalitat que els elements i procediments morfolgics i sintctics que constitueixen la seva doble dimensi
siguin compresos en la seva formulaci ms esquemtica-, fins a locupaci de
tcniques descriptura ms relacionades amb la realitat musical.
A ms, haur de fomentar-se ja des del comenament de lestudi daquesta matria la prpia capacitat creativa dels alumnes i de les alumnes, i no noms
pel que fa a la composici ntegra dexercicis dins dels supsits estilstics estudiats, sin fins i tot referent a petites peces lliures, vocals o instrumentals, a travs de les quals desenvolupin la seva espontanetat creativa i aprengui gradualment a resoldre els diversos problemes (referents tant a lHarmonia com a la
forma, la textura, els contrastos de tot tipus, etc.) que el fet musical va generant
en el seu creixement.
Objectius
Els ensenyaments dHarmonia dels ensenyaments professionals de msica han de tenir com a objectiu contribuir a desenvolupar en lalumnat les competncies segents:
a) Conixer els elements bsics de lharmonia tonal i les seves caracterstiques, funcions i transformacions en els diferents contextos histrics.
b) Utilitzar en treballs escrits els elements i procediments bsics de lharmonia tonal.
c) Desenvolupar loda interna tant en lanlisi com en la realitzaci dexercicis escrits.
d) Identificar a travs de laudici els acords i procediments ms comuns
de lharmonia tonal.
e) Identificar a travs de lanlisi dobres els acords, els procediments ms
comuns de lharmonia tonal i les transformacions temtiques.
f) Comprendre la interrelaci dels processos harmnics amb la forma
musical.
g) Aprendre a valorar la qualitat de la msica.
Continguts
Lacord. Consonncia i dissonncia. Estat fonamental i inversions dels
acords trades i de sptima sobre tots els graus de lescala i dels acords de novena dominant. Enlla dacords. Tonalitat i funcions tonals. Elements i procediments dorigen modal presents en el Sistema Tonal. El ritme harmnic.
Cadncies Perfecta, Imperfecta, Plagal, Rota. Processos cadencials. Modulaci:
diatnica i cromtica, per canvi de funci tonal, canvis de to i mode, etc.
Flexions introtonals. Progressions unitonals i modulants. Sries de sisenes i de
sptimes. Utilitzaci dels elements i procediments anteriors en la realitzaci de
treballs escrits. Prctica auditiva i instrumental que condueixi a la interioritzaci dels elements i procediments apresos. Anlisis dobres per relacionar aquests
elements i procediments, aix com les transformacions temtiques dels materials
utilitzats amb el seu context estilstic i la forma musical.
Criteris davaluaci
1. Realitzar exercicis a partir dun baix xifrat donat. Amb aquest criteri
davaluaci es pretn comprovar el domini de lalumnat referent a la mecnica
dencadenament dacords i la seva aplicaci a una realitzaci cuidada i interessant des del punt de vista musical.
2. Realitzar exercicis dharmonitzaci a partir de tiples donats. Amb
aquest criteri es pretn avaluar la capacitat per emprar amb un sentit sintctic els
diferents acords i procediments harmnics per mitj duna realitzaci cuidada i
interessant, amb especial atenci a la veu del baix.

Per altra banda, el coneixement detallat i profund del sistema tonal anir
permetent, en forma progressiva, ampliar la comprensi de determinats ensenyaments, com la Histria de la Msica, amb els quals lHarmonia haur dagermanar-se, amb la finalitat de buscar el que s desitjable i ser complementria
quant a ladquisici de coneixements.

3. Realitzar exercicis dharmonitzaci a partir de baixos donats, sense

xifrar. Aquest criteri pretn avaluar la capacitat de lalumnat per emprar amb un
sentit sintctic els diferents acords i procediments harmnics, aix com la seva
habilitat per a la consecuci duna realitzaci correcta i interessant des del punt
de vista musical, amb especial atenci a la veu de soprano.

Els continguts de lassignatura responen a una ordenaci lgica i progressiva dels elements i procediments posats en joc en el sistema tonal. En els conceptes corresponents a cadascun dels elements estudiats, no noms haur de
parar-se esment a laspecte mecnic de la seva ocupaci (criteri sincrnic), sin
que ser necessria una valoraci diacrnica en la qual es donin cita consideracions histriques i estilstiques. Aquesta valoraci es portar a terme fonamentalment per mitj de lanlisi, el qual ser matria molt important a treballar

4. Compondre exercicis breus a partir dun esquema harmnic donat o

propi. Aquest criteri davaluaci pretn valorar la capacitat de lalumnat per
crear en la seva integritat petites peces musicals a partir de les indicacions harmniques esquemtiques o dels procediments que se li proposin, aix com la
seva habilitat per assolir una realitzaci lgica, cuidada i interessant, amb especial atenci a les veus extremes.

BOIB

Num. 81

5. Identificar auditivament els principals elements morfolgics de lharmonia tonal. Mitjanant aquest criteri podr avaluar-se el progrs de lhabilitat
auditiva de lalumnat a travs de la identificaci dels diversos tipus dacords
estudiats, en estat fonamental i en les seves inversions.
6. Identificar auditivament els principals procediments sintctics de lharmonia tonal. Aquest criteri davaluaci pretn valorar el progrs de lhabilitat
auditiva de lalumnat en el reconeixement del paper funcional dels diferents
acords dins dels elements formals bsics (cadncies, progressions, etc.).
7. Identificar auditivament estructures formals concretes. Mitjanant
aquest criteri es pretn avaluar la capacitat de lalumnat per identificar la forma
en qu est construda una obra, aix com per comprendre lestreta relaci entre
aquesta forma i els procediments harmnics utilitzats.
8. Identificar mitjanant lanlisi dobres els elements morfolgics de
lharmonia tonal. Amb aquest criteri es pretn valorar lhabilitat de lalumnat en
el reconeixement dels acords estudiats i la seva comprensi des del punt de vista
estilstic.
9. Identificar mitjanant lanlisi dobres els procediments sintctics i formals de lharmonia tonal. Mitjanant aquest criteri es pretn avaluar lhabilitat
de lalumnat per reconixer els procediments harmnics estudiats i els elements
formals bsics, el seu paper funcional i la seva comprensi des del punt de vista
estilstic.
10. Identificar mitjanant lanlisi dobres els procediments de transformaci temtica. Mitjanant aquest criteri es pretn avaluar la capacitat de lalumnat per reconixer les transformacions temtiques dels materials que intervenen en una obra i la seva relaci amb el context harmnic i estilstic.
11. Identificar auditivament diversos errors en exercicis preparats amb
aquesta finalitat i proposar solucions. Amb aquest criteri es pretn avaluar lhabilitat de lalumnat per detectar per mitj de laudici els possibles defectes que
puguin aparixer en un fragment de msica, aix com la seva capacitat per proposar alternatives adequades.
12. Identificar mitjanant lanlisi diversos errors en exercicis preparats
amb aquesta finalitat i proposar solucions. Aquest criteri pretn valorar lhabilitat de lalumnat per detectar, per mitj de lanlisi, els possibles defectes que
puguin aparixer en un fragment de msica, aix com la seva capacitat per proposar solucions adequades.
HISTRIA DE LA MSICA
INTRODUCCI
La mplia instrucci terica rebuda i el perllongat contacte amb la prctica instrumental o vocal es completen integrant en els ensenyaments professionals de msica lassignatura dHistria de la Msica. La Histria de la Msica
ha dintroduir lalumnat en el descobriment de lexistncia dun ampli espectre
destils i de diferents maneres de concebre la creaci musical. El currculum ha
dacollir necessriament una assignatura que permeti a lalumne situar, comprendre, assimilar i comentar amb facilitat qualsevol partitura que se sotmeti a
la seva consideraci o aquelles obres musicals que escolti en un concert o en una
audici organitzada a tal fi. Per aquest motiu, aquesta assignatura ha de tenir un
marcat enfocament prctic i utilitari. No ha de convertir-se en cap cas en una
llarga enumeraci de dades, dates, obres o autors que obligui lalumnat a realitzar un intil exercici memorstic. La seva principal finalitat ha de ser la de fer
comprendre a lalumnat que la msica va ms enll de les peces o els exercicis
tcnics amb els quals ha denfrontar-se en altres matries o en lardu domini del
seu instrument. Ha de traar un ampli panorama histric en el qual tinguin cabuda de manera clara els diferents perodes en els quals sol dividir-se la Histria
de la Msica des dels seus orgens fins als nostres dies, aprofundint especialment en les poques que han llegat literatura musical. Les caracterstiques ms
rellevants de cadascun daquests perodes i, molt especialment, les circumstncies histriques i socials que van motivar aquests canvis, han de ser enteses per
lalumnat amb claredat mitjanant lassdua audici dobres representatives de
cada moment histric i el contacte directe amb els documents i les fonts musicals o no que testimonin de manera ms clara i significativa les transformacions produdes. El professorat ha de tenir molt en compte que els seus alumnes
posseeixen una instrucci cultural rebuda en lensenyament obligatori que ha
daprofitar per a posar-la en contacte amb lensenyament impartit, incidint en
levoluci de la msica no com un fenomen allat, sin estretament connectat
amb la resta de les arts, al seu torn dependents dels canvis operats en la societat. Tancats de vegades en els confinis de qualsevol formaci terica o en la
imprescindible repetici dexercicis tcnics, els msics necessiten obrir-se a
horitzons nous i fins a aquest moment de la seva formaci desconeguts, fet que,

02-06-2011

21

sens dubte, acabar mostrant-se com una benfica i fructfera influncia en la

seva educaci. El coneixement dun ampli espectre destils accentuar el seu
sentit crtic; la prctica habitual daudicions comentades modelar el seu gust i
li permetr una escolta menys tcnica i ms artstica i agradable; el contacte
amb documents escrits li ajudar a entendre la msica com una manifestaci de
lesperit sustentada i depenent daltres factors socials i no com una mera successi de notes sotmeses a unes regles; el bagatge histric adquirit facilitar la
seva labor com a intrpret, ja que la partitura es revestir ara duna nova dimensi extramusical, permetent a lalumnat la seva perfecta ubicaci temporal, cultural i estilstica.
La Histria de la Msica ha dabordar prioritriament aspectes tan importants com levoluci de la notaci musical; la diferent consideraci dels msics
professionals en els diferents pasos i perodes histrics; la possibilitat de traar
una histria de la prctica interpretativa a travs de les fonts iconogrfiques; lexamen de la interrelaci existent entre levoluci histrica dels diversos estils
musicals i les transformacions organolgiques operades en els instruments, amb
la consegu-ent aparici de noves famlies, la inevitable caiguda en dess daltres instruments i la ulterior etiquetaci daquests ltims com a instruments histrics; lexistncia de sonoritats prpies de cada perode histric; la connexi
entre msica popular i msica culta; la interpretaci entesa com la traducci
prctica de la partitura i com el recipient on ha de bolcar-se la subjectivitat dels
msics, aix com la comparana dels diferents enfocaments que admet la plasmaci en sons duna mateixa obra (amb incidncia en els moderns corrents que
propugnen la utilitzaci dels instruments propis de cada perode histric); la creaci o permanncia de les diverses formes musicals com un dels principals elements delimitadors dels diferents estils.
No obstant aix, amb aquesta perspectiva eminentment prctica, en la
qual ha de perseguir-se la participaci activa de lalumnat i el contrast pblic de
parers al fil de les qestions suscitades pel professor, lassignatura no ha de deslligar-se per complet dunes bases teriques, que han de venir de la m fonamentalment de les prpies fonts histriques. Aix, lalumnat ha de familiaritzarse amb escriptures i grafies diferents de les quals est habituat a manejar en les
modernes edicions i ha diniciar-se en la lectura de documents, tractats i tot tipus
de fonts escrites que li facilitin laccs a la comprensi de la msica, abrigallantla amb la informaci i les claus creatives i culturals proporcionades pels propis
compositors.
Lalumnat ampliar aquests coneixements en matries incloses en el currculum dels ensenyaments superiors. Per limportant s que, una vegada conclosos els estudis dels ensenyaments professionals de msica, tot lalumnat hagi
adquirit una formaci ms mplia i una visi ms globalitzadora del fet musical.
Objectius
Els ensenyaments dHistria de la Msica dels ensenyaments professionals de msica han de tenir com a objectiu contribuir a desenvolupar en lalumnat les competncies segents:
a) Adquirir lhbit descoltar msica i interessar-se per ampliar i diversificar les preferncies personals.
b) Captar a travs de laudici els diferents corrents esttics per a situar
les obres musicals en el temps i reconixer el seu estil.
c) Conixer i comprendre la msica de cada poca en relaci amb els conceptes esttics imperants i saber aplicar aquests coneixements a la interpretaci
del repertori destudi.
d) Valorar la importncia de la msica en el desenvolupament de la naturalesa humana i relacionar el fet musical amb els fenmens socioculturals en els
quals es desenvolupa.
e) Conixer en cada poca les relacions entre la creaci musical i la resta
de les arts.
f) Conixer, mitjanant la utilitzaci de les fonts historiogrfiques i les
noves tecnologies de la informaci, les estratgies i metodologies dinvestigaci cientfica aplicades a la msica.
Continguts
Lhome i el so. La msica com a fet cultural. La msica en la cultura occidental: perodes, gneres, estils i compositors. Audicions analtiques amb partitura relatives a conceptes, gneres, poques, etc. Situaci de lobra musical en
el seu context social, econmic, ideolgic i artstic. Les fonts dinformaci histrica i la seva utilitzaci. Introducci a la msica de les cultures no occidentals.
Planificaci i realitzaci de treballs prctics daproximaci histrica i anlisi.
Criteris davaluaci
1. Identificar, a travs de laudici, obres de diferents poques i descriure
els seus trets ms caracterstics. Aquest criteri pretn avaluar la capacitat de lalumnat per a captar el carcter, el gnere, lestructura formal i els trets estilstics

22

BOIB

Num. 81

ms importants de les obres escoltades.

2. Identificar, a travs de laudici amb partitura dobres de diferents poques i estils, els trets essencials dels diferents perodes histrics. Mitjanant
aquest criteri es pretn avaluar els coneixements de lalumnat quant a la distinci dels diferents estils i les seves peculiaritats.
3. Realitzar un comentari crtic a partir de laudici duna obra determinada. Aquest criteri pretn avaluar la capacitat de lalumnat per valorar un fet
musical concret des duna perspectiva personal.
4. Situar cronolgicament per mitj de laudici i/o lanlisi, i comparar
obres musicals de similars caracterstiques, representatives dels principals estils
o escoles, assenyalant semblances i diferncies entre elles. Mitjanant aquest
criteri es pretn avaluar levoluci del pensament crtic de lalumnat, referent a
la seva capacitat de valoraci de les diferents etapes de la Histria de la Msica,
en la seva globalitat, o de determinats autors o obres, en particular, dins del context social i cultural que es van produir.
5. Identificar les circumstncies de tot tipus (poltiques, culturals, econmiques, ideolgiques) que puguin incidir en el desenvolupament evolutiu de les
diferents poques, estils o autors ms representatius de la Histria de la Msica.
Amb aquest criteri es pretn avaluar la capacitat de lalumnat per analitzar la
complexitat de circumstncies i interessos (poltics, culturals, econmics, ideolgics) que, per la seva importncia determinin el posterior desenvolupament
duna poca, un estil o un autor determinat o una autora determinada.
6. Realitzar comentaris de text relatius a la msica o de contingut musical
tant des del punt de vista histric com esttic. Aquest criteri pretn avaluar la
capacitat de lalumnat per captar i descriure els plantejaments plasmats per lautor o lautora i relacionar-los amb els corrents estilstics duna poca concreta.

02-06-2011

llenges usuals en el repertori.

c) Llegir, donant-los el seu sentit total i expressi, textos escrits dun
nivell adequat a la capacitat de lalumne o de lalumna.
d) Utilitzar la lectura de textos amb la finalitat de familiaritzar-se amb els
diferents registres lingstics de la llengua quotidiana i de la llengua literria.
i) Valorar la importncia de la llengua dins dun text cantat.
f) Apreciar la riquesa que suposen les diverses cultures i els seus llenguatges, concebent aquests ltims com altres tantes formes de codificar lexperincia i de fer possibles les relacions interpersonals.
Continguts
Comprensi global de missatges orals. Reproducci i producci de missatges orals. Entrenament de les destreses fontiques (articulaci, emissi
correcta, reconeixement i diferenciaci auditiva dels fonemes, pronunciaci
correcta, aplicaci de la fontica cantada, coneixement de les regles del sistema
foneticofonolgic). Utilitzaci del repertori individualitzat per a ladquisici i
realitzaci automatitzada del sistema foneticofonolgic. Comprensi global dels
textos poeticoliteraris i coneixement del seu context histric, cultural i artstic.
Anlisi fontica per a diferenciar signes de forma autnoma.
Criteris davaluaci
1. Emetre correctament breus continguts orals en la llengua estudiada.
Aquest criteri pretn avaluar la capacitat de comprensi de lalumnat en lidioma estudiat.
2. Llegir de manera autnoma un text literari musical en la llengua estudiada. Aquest criteri pretn valorar la capacitat de lalumnat de relacionar els
coneixements de lidioma amb el contingut i tractament musical.
3. Memoritzar textos breus que pertanyin a obres musicals. Aquest criteri
pretn avaluar la capacitat de lalumnat per a comprendre i interrelacionar el text
amb lobra musical.

IDIOMES APLICATS AL CANT

INTRODUCCI
El cant s lnica disciplina musical que est indissolublement lligada a
altres disciplines artstiques a travs dun dels mitjans primordials de comunicaci i expressi: la paraula. El text est en lorigen mateix de tota msica cantada, fins al punt que els inicis de la literatura musical han danar a buscar-se en
els primers testimoniatges que es conserven de cerimnies religioses i de lrica
popular que van ser compostos per a ser cantats.

4. Transcriure i comentar fonticament textos de partitures estudiades.

Amb aquest criteri es pretn comprovar la capacitat de lalumnat per aplicar de
forma autnoma els coneixements fontics en la interpretaci musical.
5. Cantar de memria pronunciant correctament el text de les partitures
del repertori de lalumne o de lalumna. Aquest criteri pretn avaluar el domini
de lalumnat de relacionar les destreses fontiques adquirides.
LLENGUATGE MUSICAL

El patrimoni vocal acumulat a partir de tan remots orgens s duna incalculable riquesa que pot ser quantificada partint de la dada que la msica purament instrumental el protagonisme de la qual no ha fet sin incrementar-se al
llarg dels ltims segles t el seu origen mateix en la tradici vocal, en la necessitat, tan antiga com la msica mateixa, dacompanyar el cant mondic, individual o plural, i, ms tardanament, en ls de duplicar les veus en el cant polifnic, s del qual acabar independitzant-se, donant lloc aix a noves i importantssimes formes dart sonor. Ja que text i msica estan indissolublement units
des del seu origen en la msica cantada, lespecialitat de cant ha dincloure una
assignatura destinada a laprenentatge dels principals idiomes que sn ds
corrent en la msica vocal. Abans de transmetre un missatge cal comprendrel
per, a continuaci, fer-lo arribar de manera intelligible al subjecte receptor, en
aquest cas, lodor, el pblic en general. Tenim, doncs, per una banda, la necessitat ineludible dentendre un text per a poder-lo comunicar amb ple sentit;
duna altra, lobligaci no menys peremptria, de dir aquest text de manera
correcta quant a la seva articulaci, pronunciaci i accentuaci. Referent a aix,
s necessari subratllar la importncia que alguns fonemes posseeixen, quant a la
seva especfica sonoritat, per a provocar certs efectes musicals: la pura sonoritat de certs fonemes pot influir decisivament en lexpressi.
Com a complement als objectius purament prctics de lassignatura, seran
molt convenients tots els coneixements addicionals que pugui adquirir-se en
relaci amb lidioma i la cultura de la qual procedeix, com ara literatura, art, etc.
No sn coneixements superflus, sin que poden ser una ajuda valuosssima a
lhora denriquir una interpretaci. En laprenentatge dun idioma aplicat al cant
s fonamental que el coneixement de lidioma vagi acompanyat sempre del progressiu domini de la tcnica vocal.
Objectius
Els ensenyaments dIdiomes Aplicats al cant dels ensenyaments professionals de msica han de tenir com a objectiu contribuir a desenvolupar en lalumnat les competncies segents:
a) Conixer b la fontica dels idiomes de qu es tracti.
b) Comprendre tot tipus de missatges orals o escrits en qualsevol de les

INTRODUCCI
Ladquisici dun llenguatge s un procs continu. Una vegada assolits els
objectius bsics descoltar, parlar, llegir i escriure, ens trobam ja en situaci idnia danar enriquint aquest llenguatge primari.
La prctica instrumental que lalumnat realitza en aquest nivell i la seva
activitat de conjunt lest ja posant en contacte amb una literatura musical rica,
mplia i complexa. El llenguatge musical ha de desvetllar-li tots els conceptes i
facilitar-li la tasca de realitzar, analitzar, comprendre i aprendre el que les obres
signifiquen. El repertori dobres sestn al llarg de diferents poques i estils. Els
seus materials de treball en lrea del llenguatge han de recollir tamb aquesta
panormica extensa, no limitant el treball a exercicis hbrids quant a estils, formes i continguts. Laprenentatge de lharmonia es perfila ja com un horitz prxim en el currculum de lalumnat. Noms si se li aporten unes prctiques bsiques clares podr desenvolupar la tcnica harmnica sobre uns fonaments
slids.
El mn de la composici musical ha evolucionat amb molta rapidesa des
de la primera vintena del segle XX. Els elements rtmics guanyen en protagonisme i les unitats mtriques que els contenen i representen se superposen, es
barregen, se succeeixen en una constant variaci, apareixen noves frmules rtmiques i mtriques, es fan atpiques les ordenacions rtmiques dels compassos
que es podrien denominar usuals o convencionals o, decididament desapareixen
arrossegant desprs de si la lnia divisria peridica per deixar pas a una nova
articulaci o accentuaci, sense unitat nica referencial de pols.
Si el mn tonal en les seves formulacions bsiques constitueix la comesa
primordial del llenguatge musical, no s menys certa la necessitat per una banda
i lobligaci, per una altra, dabordar el treball del llenguatge post-tonal i atonal,
assortint lalumnat de totes les eines, les tcniques i els codis que li permetin un
millor acostament i una major i millor comprensi de les noves literatures musicals. Per altra banda, el coneixement del llenguatge musical proporciona la comprensi dels elements i regles que el formen, proporcionant aix a lalumnat la
capacitat dexpressar-se musicalment, a travs de la improvisaci, la interpreta-

BOIB

Num. 81

ci o la creaci de petites obres. Daquesta manera es completa el procs dadquisici dun llenguatge. Aix fa que aquesta eina al servei de la comunicaci,
indissolublement unida al pensament, a la creaci i a lexpressi del fet musical
concret, estigui obligada a abordar, per a ser una veritable eina de comunicaci,
els llenguatges de totes les msiques que siguin demandades per la societat.
Loda, el gran instrument que el msic mai pot deixar de treballar, ha de
ser receptor i captador de missatges diversos, de vegades per a la seva comprensi i apreciaci, de vegades per a la seva posterior escriptura.
El treball daquests aspectes no ser del tot efectiu si no es potencia la
memria musical. La msica s art que es desenvolupa en el temps i els sons
tenen una presncia efmera. Noms la memria pot ajudar a entendre retenint,
associant, comparant, establint referncies. El fet dassolir una correcci formal
en lescriptura permetr a lalumnat comunicar les seves idees o reproduir les
alienes en una forma intelligible. Conixer i rebre quedaria sense sentit si tots
els elements coneguts no passen a ser una capacitat dexpressi. Aix doncs, s
necessari fomentar la improvisaci o lelaboraci dels pensaments musicals de
lalumnat fent complet el procs de rebre i de transmetre ineludible en ladquisici dun llenguatge.
Tot aquest catleg daccions ha de dirigir-se a potenciar unes actituds de
desenvolupament orgnic en les facultats creatives i analtiques de lalumnat,
aix com una recerca de rigor en lestudi, de respecte i valoraci de lobra artstica i els seus creadors, i una capacitat de collaboraci i participaci en activitats de grup, basada tant en la consideraci cap a tot el seu entorn fsic i hum,
com en el respecte i la valoraci de si mateixos.
Objectius
Els ensenyaments de Llenguatge Musical dels ensenyaments professionals de msica han de tenir com a objectiu contribuir a desenvolupar en lalumnat les competncies segents:
a) Compartir vivncies musicals amb els altres elements del grup que li
permeti enriquir la seva relaci afectiva amb la msica a travs del cant i de participaci instrumental en grup.
b) Conixer els elements del llenguatge musical i la seva evoluci histrica, per relacionar-los amb les obres musicals dins del seu temps i la seva circumstncia.
c) Interpretar correctament els smbols grfics i conixer els que sn propis del llenguatge musical contemporani.
d) Utilitzar la dissociaci motriu i auditiva necessries per executar o
escoltar amb independncia desenvolupaments rtmics o meldics simultanis.
i) Reconixer i representar grficament obres, fragments musicals a una o
dues veus realitzades amb diferents instruments.
f) Reconixer a travs de laudici i de la lectura estructures harmniques
bsiques.
g) Utilitzar els coneixements sobre el llenguatge musical per afermar i
desenvolupar hbits destudi que propicin una interpretaci conscient.
h) Conixer els elements del llenguatge musical relatius al jazz i la msica moderna.
Continguts
Rtmics. Prctica, identificaci i coneixement de compassos originats per
dos o ms polsos desiguals. Coneixement i prctica de metres irregulars amb
estructures fixes o variables. Polirtmies i polimetries. Reconeixement i prctica de grups de valoraci especial amb durades i posicions mtriques diverses.
Prctica de ritmes simultanis que suposen divisions distintes de la unitat.
Prctica destructures rtmiques atpiques en compassos convencionals. Ritmes
aksak, coixos o de valor afegit. Reconeixement i prctica de ritmes que
caracteritzen la msica de jazz, pop, etc. Prctica de canvis de comps amb
unitats iguals o diferents i aplicaci de les equivalncies indicades.
Desenvolupament dhbits interpretatius a partir del coneixement i anlisi dels
elements rtmics. Improvisaci sobre esquemes rtmics establerts o lliures.
Meldic-harmnics. Prctica auditiva i vocal destructures tonals enriquides en el seu llenguatge per flexions o modulacions, amb reconeixement analtic del procs. Prctica auditiva i vocal dobres modals en les seves diverses
manifestacions histriques i folklriques. Prctica dintervllica pura (no tonal)
i aplicaci a obres post-tonals o atonals. Reconeixement auditiu i anlisi destructures tonals i formals no complexes. Improvisaci sobre esquemes harmnics i formals establerts o lliures. Aplicaci vocal o escrita de baixos harmnics
a obres proposades de dificultat adaptada al nivell. Desenvolupament dhbits
interpretatius a partir del coneixement i anlisi dels elements melodicoharmnics.
Lectoescriptura. Prctica de lectura horitzontal de notes amb els ritmes
escrits i indicacions metronmiques diverses. Lectures dagrupacions verticals
de notes. Coneixement i prctica de les normes descriptura meldica i harmnica. Prctica de lectura de notes sense clau, atenint-se al dibuix intervllic.

02-06-2011

23

Prctica didentificaci i escriptura de notes en el seu registre correcte.

Coneixement de lmbit sonor de les claus. Estudi de les claus de Do en 4a, Do
en 1a, Do en 2a i Fa en 3a. Iniciaci a les grafies contempornies. Prctica de la
lectura a primera vista. Audici. Prctica didentificaci delements rtmics,
meldics, modulatoris, cadencials, formals, tmbrics i estilstics en les obres
escoltades. Identificaci derrors o diferncies entre un fragment escrit i lescoltat.
Prctica de la memria: memoritzaci prvia a lescriptura de frases o
fragments progressivament ms amplis. Escriptura de temes coneguts i memoritzaci en diferents altures i tonalitats. Realitzaci escrita de dictats a una i dues
veus. Identificaci dacords. Audici dobres o fragments en els quals es reconeguin elements estudiats. Expressi i ornamentaci. Coneixement i aplicaci
de signes i termes relatius a dinmica i aggica. Coneixement i aplicaci dels
signes que modifiquen latac dels sons. Coneixement dels signes caracterstics
en lescriptura dels instruments. Coneixement i aplicaci dornaments adequant-los a lpoca de lobra interpretada.
Criteris davaluaci
1. Mantenir el pols durant perodes de silenci perllongats. Aquest criteri
pretn avaluar la capacitat de lalumnat per interioritzar correctament el pols de
manera que permeti una execuci correcta individual o en conjunt.
2. Identificar i executar estructures rtmiques duna obra o fragment, amb
o sense canvi de comps, en un tempo establert. Amb aquest criteri es pretn
avaluar la capacitat de lalumnat per encadenar diverses frmules rtmiques, laplicaci correcta, si escau, de qualsevol equivalncia si es produeix canvi de
comps i la interioritzaci aproximada de diverses velocitats metronmiques.
3. Entonar improvisant una melodia o can tonal amb o sense acompanyament, aplicant-li totes les indicacions de carcter expressiu. Aquest criteri pretn comprovar la capacitat de lalumnat per a aplicar les seves tcniques dentonaci i dafinaci a un fragment meldic tonal amb alteracions accidentals que
poden o no provocar una modulaci, fent-se conscient de les caracterstiques
tonals o modals del fragment. Si s acompanyat instrumentalment, aquest
acompanyament no ha de reproduir la melodia.
4. Llegir fragments musicals amb canvi de claus. Amb aquest criteri es
pretn comprovar la capacitat de lalumnat per poder llegir en diferents claus.
5. Llegir internament, en un temps breu i sense verificar la seva entonaci, un text musical i reproduir-lo de memria. Es pretn comprovar la capacitat de lalumnat per imaginar, reproduir i memoritzar imatges sonores de carcter meldic a partir de lobservaci de la partitura.
5. Identificar o entonar tot tipus dinterval meldic. Aquest criteri pretn
detectar el domini de linterval per part de lalumnat com a element daplicaci
a estructures tonals o no tonals.
6. Entonar una obra atonal amb o sense acompanyament, aplicant les indicacions de carcter expressiu. Es pretn avaluar la capacitat de lalumnat per laplicaci a una obra atonal dels coneixements meldics i rtmics adquirits.
Lacompanyament, si escau, no reproduir la melodia.
7. Identificar intervals harmnics i escriurels en el seu registre correcte.
Aquest criteri pretn conixer la capacitat de lalumnat per a la percepci simultnia de dos sons en diferents relacions intervlliques, aix com la identificaci
de les regions sonores que es produeixen.
8. Reproduir models meldics, escalstics o dacords en diferents altures.
Amb aquest criteri es pretn comprovar la destresa de lalumnat per reproduir
un fet meldic a partir de diferents sons, fent-se conscient de les alteracions
necessries per a la seva exacta reproducci.
9. Improvisaci vocal o instrumental de melodies dins duna tonalitat
determinada. Aquest criteri pretn comprovar lenteniment per part de lalumnat dels conceptes tonals bsics en fer s lliure dels elements duna tonalitat amb
lgica tonal i estructural.
10. Identificar i reproduir per escrit fragments musicals escoltats. Amb
aquest criteri es pretn avaluar la destresa de lalumnat per la utilitzaci correcta de la grafia musical i la seva capacitat de relacionar el fet musical amb la seva
representaci grfica.
11. Reconixer i escriure fragments musicals a dues veus. Amb aquest criteri es pretn comprovar la percepci i identificaci per part de lalumnat daspectes musicals polifnics.

24

BOIB

Num. 81

12. Reconixer i escriure fragments musicals realitzats per dos instruments diferents, excloent el piano. Amb aquest criteri es pretn comprovar que
la capacitat auditiva de lalumnat no sofreix distorsi quan rep el missatge a travs dun vehicle sonor diferent al piano.
13. Reconixer auditivament aspectes cadencials i formals dun fragment
musical. Amb aquest criteri es pretn comprovar la capacitat de lalumnat per
percebre aspectes sintctics i estructurals de lobra escoltada i denominar-los
correctament.
14. Reconixer auditivament diferents timbres instrumentals. Amb aquest
criteri es pretn constatar la familiaritzaci de lalumnat amb els timbres provinents daltres instruments diferents del que constitueix la seva especialitat.
15. Reconixer auditivament maneres datac, articulacions, matisos i
ornaments duna obra o fragment. Amb aquest criteri es pretn comprovar la
capacitat dobservaci de lalumnat daspectes directament relacionats amb la
interpretaci i expressi musicals.
16. Improvisar vocalment o instrumentalment sobre un esquema harmnic donat. Aquest criteri pretn comprovar, dins del nivell adequat, la comprensi per part de lalumnat de la relaci entre harmonia i veus meldiques.
17. Aplicar lliurement ritmes percutits a un fragment musical escoltat.
Amb aquest criteri es pretn avaluar la capacitat diniciativa de lalumnat, implicant a ms el seu reconeixement rpid daspectes rtmics i expressius de lobra
en qesti.
18. Aplicar baixos harmnics senzills, vocal o grficament, a una obra
breu prviament escoltada. Aquest criteri pretn buscar la capacitat de lalumnat en lassociaci melodicoharmnica.
19. Situar amb la major aproximaci possible lpoca, lestil i, si escau,
lautor duna obra escoltada. Amb aquest criteri es pretn avaluar latenci de
lalumnat a lescoltar msica i el coneixement dels carcters generals que identifiquen estils i autors.
20. Analitzar una obra del seu repertori instrumental: moment histric,
autor i caracterstiques musicals de la mateixa (harmniques, formals, tmbriques, etc.) Amb aquest criteri es pretn avaluar la capacitat de lalumnat per a
un estudi intelligent i rigors, aix com el coneixement que t de les circumstncies tcniques i socials que envolten a lobra artstica.

MSICA DE CAMBRA
INTRODUCCI
La prctica de la Msica de Cambra durant el perode destudis corresponent als ensenyaments professionals de msica respon a un conjunt de necessitats de lalumnat de msica que difcilment poden ser ateses si no s mitjanant
aquesta activitat.
Lactivitat cambrstica suposa el vehicle fonamental per integrar i posar en
prctica una srie daspectes tcnics i musicals, laprenentatge dels quals a travs dels estudis instrumentals i terics posseeix forosament un carcter analtic que ha de ser objecte duna sntesi ulterior a travs de la prctica interpretativa.
La prctica de la msica de cambra compleix una funci decisiva en el
desenvolupament de loda musical en tots els seus aspectes. El repertori de
cambra constitueix el mitj idoni perqu lalumnat desenvolupi el sentit de lafinaci, desenvolupament que no pot deixar de ser intutiu i mimtic, que es
resisteix a ser ensenyat o transms per mtodes racionals i que requereix una
llarga praxi musical, preferentment en conjunt.
Una de les caracterstiques fonamentals de la prctica de cambra s labsncia de director o directora. Aix obliga a desenvolupar les competncies
necessries de comunicaci visual i gestual entre els membres del grup, aprendre a valorar la importncia de la respiraci conjunta, establir criteris comuns
dinterpretaci i, en definitiva, afavorir el desenvolupament duna nova dimensi de la interpretaci basada en la codirecci. Aix mateix, lexercici de la msica de cambra estimula la capacitat imprescindible per a tot msic per escoltar
els altres instruments mentre es toca el propi i per a desenvolupar el sentit de
sonoritat del conjunt.
La interacci entre diversos instrumentistes collabora igualment al desenvolupament de la sensibilitat en matria de dinmica, fraseig, ritme i vibrato:

02-06-2011

quant a la dinmica, per exigir una sensibilitzaci pel que fa a laudici de

plnols sonors i a la percepci de la funci ocupada a cada moment per cadascun dels instruments (solstica, acompanyant, contrapuntstica, harmnica, etc.);
quant al fraseig, perqu collabora a desenvolupar el sentit del dileg i la
mmesi musical; quant al ritme, perqu la msica de conjunt exigeix per si
mateixa una precisi i compenetraci rtmica que faci possible la simultanetat
i lajustament entre els diversos instruments, al mateix temps que propicia el
desenvolupament de la comunicaci a travs del gest, i de qualsevol altra forma
no verbal, entre els instrumentistes (entrades, definici del tempo, rubato i altres
modificacions del tempo, talls finals, respiracions, etc.); quant al vibrato, en
el sentit que la prctica de cambra obliga a homogenetzar i simultaniejar el perode, velocitat i amplitud dels diversos vibratos.
La msica de cambra obliga els msics que la practiquen a desenvolupar
determinats hbits dautodisciplina i mtode, extremadament beneficiosos, com
ara lhomogenetzaci de larticulaci, la planificaci dels cops darc en els instruments de corda o de les respiracions en els de vent, etc., al mateix temps que
permet el contrast de linstrument propi amb uns altres de diferent naturalesa.
Des dun punt de vista musical, la prctica de cambra s imprescindible
per a la maduraci dun msic en el terreny de lexpressivitat i lemotivitat, ja
que suposa un camp idoni perqu la capacitat afectiva del futur msic aflori en
la seva interpretaci, fet que ha de ser propiciat com ms aviat millor.
Al seu torn, lintercanvi didees i la confrontaci entre diversos punts de
vista interpretatius resulta summament formativa i estimulant per a un instrumentista en perode de formaci, collabora al desenvolupament de la capacitat
analtica i fomenta que la interpretaci respongui a una idea musical i transcendeixi el nivell de mera lectura. Aix mateix, la prctica i coneixement del repertori de cambra suposa un pas decisiu en el coneixement del repertori de linstrument i de levoluci estilstica dels diferents perodes de la histria de la
msica.
En suma, el cultiu de la msica de cambra resulta absolutament complementria de la formaci instrumental, ja que permet laplicaci prctica dels
coneixements adquirits en la classe dinstrument, dins duna activitat que, a
causa del seu carcter ldic, permet la prctica musical en condicions ideals
despontanetat i distensi.
Objectius
Els ensenyaments de Msica de Cambra dels ensenyaments professionals
de msica han de tenir com a objectiu contribuir a desenvolupar en lalumnat les
competncies segents:
a) Valorar la msica de cambra com un aspecte fonamental de la formaci
musical i instrumental.
b) Aplicar en tot moment laudici polifnica per escoltar simultniament
les diferents parts al mateix temps que sexecuta la prpia.
c) Utilitzar una mplia i variada gamma sonora de manera que lajustament de so es realitzi en funci dels altres instruments del conjunt i de les necessitats estilstiques i interpretatives de lobra.
d) Conixer i realitzar els gestos bsics que permetin la interpretaci coordinada sense director o directora.
Continguts
La unitat sonora: respiraci, atac, vibrato, cops darc, afinaci, articulaci,
ritme i fraseig. Aggica i dinmica. Estudi i prctica dels gestos anacrsics
necessaris per a tocar sense director. Equilibri sonor i de plnols. Anlisis i interpretaci dobres bsiques del repertori que incloguin diferents estils. Conjunt
dinstruments mondics. Quartet de corda: Igualtat de so en els diferents atacs
de larc, vibrato, afinaci, etc., distribuci de larc per al fraseig. Quintet de
vent: Igualtat en els atacs, articulaci, fraseig, etctera. Respiraci, afinaci i
vibrato. Conjunt de metalls. Prctica de cambra en formacions diverses. Cambra
amb piano: equilibri en els atacs dins de la diversitat de respostes. Equilibri de
cordes, vent i piano. Articulaci, afinaci, fraseig, etc. Estudi dobres de cambra amb clavec o instrument polifnic obligat. Aplicaci dels coneixements de
baix continu a lacompanyament dun o diversos solistes. Audicions comparades de grans intrprets per analitzar de manera crtica les caracterstiques de les
seves diferents versions.
Criteris davaluaci
1. Interpretar obres de diferents poques i estils dins de lagrupaci
corresponent. Amb aquest criteri es pretn avaluar la capacitat dunificaci del
criteri interpretatiu entre tots els components del grup i lequilibri sonor entre
les parts.
2. Actuar com a responsable del grup dirigint la interpretaci collectiva
mentre realitza la seva prpia part. Mitjanant aquest criteri es pretn verificar

BOIB

Num. 81

que lalumnat t un coneixement global de la partitura i sap utilitzar els gestos

necessaris de la concertaci. Aix mateix, es poden valorar els seus criteris sobre
la unificaci del so, timbre, vibrato, afinaci i fraseig.
3. Llegir a primera vista una obra de petita dificultat en lagrupaci que
correspongui. Aquest criteri pretn constatar la capacitat de lalumnat per desenvolupar-se amb autonomia en la lectura dun text, el seu grau de fludesa i de
comprensi de lobra.
4. Estudiar a casa les obres corresponents al repertori programat.
Mitjanant aquest criteri es pretn avaluar el sentit de la responsabilitat com a
membre dun grup, la valoraci que t del seu paper dins del grup i el respecte
per la interpretaci musical.
5. Interpretaci pblica dobres destils i poques diverses. Aquest criteri
pretn constatar la unificaci del fraseig, la precisi rtmica, lequilibri sonor, la
preparaci de canvis dinmics i daccentuaci, aix com ladequaci interpretativa al carcter i lestil de la msica interpretada.
6. Interpretaci pblica duna obra contempornia amb formaci instrumental heterognia. Mitjanant aquest criteri es pretn comprovar el grau de
comprensi del llenguatge contemporani, el coneixement defectes i grafies,
aix com lequilibri sonor dins dun conjunt dinstruments de morfologies diverses i poc habituals.
ORQUESTRA/BANDA
INTRODUCCI
El procs densenyament i aprenentatge de les diverses especialitats instrumentals t forosament un marcat carcter individual. Per aquest motiu el
currculum ha dacollir assignatures que transcendeixin aquest component unipersonal de la prctica musical i introdueixin elements collectius. La prctica
instrumental resulta aix entesa no noms com ladquisici duna complexa tcnica i la progressiva formaci duns criteris musicals propis, sin tamb com
una eina de relaci social i dintercanvi didees entre els propis instrumentistes.
La creaci de lassignatura de Banda en el Real decret 1577/2006, de 22
de desembre, per a aquells instrumentistes sobretot de les especialitats de VentFusta i Vent-Metall, que, per qestions organitzatives, no sempre podien integrar-se en lOrquestra, permet als centres una organitzaci ms flexible per a les
assignatures de grup daquestes especialitats. No obstant aix, els centres haurien de ser qui garanteixin, pel b de la formaci dels alumnes daquestes especialitats simfniques, que tots ells participin al llarg dels sis cursos en
lOrquestra, que ha de ser considerada com a prioritria.
La prctica, tant de lorquestra com de la banda o dels altres conjunts que
es formin, constitueix una matria necessria per a la formaci musical i la seva
lgica conseqncia ha de ser la inclusi en el currculum dels ensenyaments
professionals de msica de dues assignatures, Orquestra i Banda, i la seva presncia ve justificada en un doble sentit. Duna banda, perqu oferir als instrumentistes lexperincia i els coneixements necessaris relatius al funcionament,
les regles i la convivncia caracterstiques de la interpretaci daquestes agrupacions. De laltra, perqu actuar positivament sobre tots aquells instruments,
el nivell dels quals els capaciti especialment per a tocar en una agrupaci. Igual
que la msica de cambra una assignatura que persegueix objectius duna naturalesa similar, lorquestra, la banda o el conjunt serviran per treure lalumnat
dun repertori gaireb sempre caracteritzat per les seves dificultats tcniques i
per la desigualtat pel que fa a linstrument encarregat dacompanyar-lo (sovint
el piano) i introduir-lo en un mn nou, ms igualitari i de naturalesa ms rica i
diversa. Aix, els gneres musicals deixaran de ser noms la sonata, el concert o
les peces de virtuosisme, i lalumnat podr endinsar-se en unes altres com la
simfonia, loratori, el poema simfnic o fins i tot lpera. En el cas dinstruments amb una literatura escassa o amb partitures de molt desigual vlua musical, aquestes agrupacions suposen la possibilitat dendinsar-se en les composicions ms rellevants de la histria de la msica occidental en igualtat de condicions pel que fa a instruments ms hegemnics (viol, flauta o trompa, per
exemple), amb tot el que aix implica denriquiment en la formaci musical de
lalumnat. La convivncia amb instruments de naturalesa i tcniques molt diverses, al cap i a la fi, proporcionar tamb a lalumnat una visi molt ms mplia
del fet musical i enriquir el seu coneixement dels timbres (tant individualment
com collectivament considerats) i de les diferents peculiaritats organolgiques.
Les dificultats tcniques o el llument del solista donaran pas a un repertori que acull moltes de les millors pgines de la msica occidental i a un complex entramat dinterrelacions instrumentals en les quals lalumnat se sentir
protagonista destacat.

02-06-2011

25

Lorquestra, la banda, els conjunts i les agrupacions que es formin han de

fomentar tamb les relacions humanes entre lalumnat, acostumat gaireb sempre a una prctica individualista i solitria dels seus instruments. Han dincrementar lactitud descolta de tot all que envolta la prpia execuci unipersonal
per poder aconseguir aspectes inherents a tota bona interpretaci en lagrupaci:
afinaci, empastament, homogenetat en el fraseig, igualtat en els atacs, claredat
en les textures, etc.
El respecte a totes les indicacions del director o de la directora fomentar
una actitud de disciplina i provocar la necessitat de memoritzar-les perqu el
treball realitzat al llarg dels assajos doni els seus fruits en el concert. En el concert, lalumnat podr experimentar una sensaci molt diferent, ja que ser conscient que en la prctica de grup la responsabilitat s compartida. Tot aix redunda, al cap i a la fi, en la introducci daquest component de pluralitat que lalumnat ha de sentir com un element bsic de la seva formaci en entrar en els
ensenyaments professionals, en els quals, parafrasejant a Goethe, els coneixements adquirits han de permetre-li convertir la prctica instrumental en el si de
les agrupacions en una conversa entre moltes persones raonables.
Objectius
Els ensenyaments dOrquestra i banda dels ensenyaments professionals
de msica han de tenir com a objectiu contribuir a desenvolupar en lalumnat les
competncies segents:
a) Aprofundir en el coneixement dels diferents estils i dels recursos interpretatius de cadascun dells.
b) Elaborar criteris personals i raonats sobre qestions esttiques a travs
del treball del director o la directora i de lexperincia del grup que li permetin
complir amb la seva responsabilitat com a intrpret dins del mateix grup.
c) Dominar el propi instrument dacord amb les exigncies de cada obra.
d) Aplicar en tot moment laudici polifnica per escoltar simultniament
les diferents parts al mateix temps que sexecuta la prpia, demostrant la sensibilitat auditiva necessria per a perfeccionar gradualment la qualitat sonora.
e) Utilitzar una mplia i variada gamma sonora, de manera que lajustament de so es realitzi en funci dels altres instruments del conjunt i de les necessitats interpretatives de lobra.
f) Interpretar obres representatives del repertori de lagrupaci dacord
amb el seu nivell instrumental i reaccionar amb precisi a les indicacions del
director o la directora.
g) Adquirir i aplicar progressivament eines i competncies per al desenvolupament de la memria.
h) Desenvolupar la capacitat de lectura a primera vista.
i) Aplicar amb autonomia i de forma progressiva els coneixements musicals per a la improvisaci amb linstrument.
j) Respectar les normes que exigeix tota actuaci en grup: afinaci prvia,
atenci contnua, valoraci del treball collectiu, etc., i responsabilitzar-se en tot
moment de les normes.
k) Valorar la prctica en grup com un procs daprenentatge imprescindible per al futur exercici professional.
Continguts
Importncia de lafinaci prvia a partir del la de lobo. Lanacrusi com
a moviment bsic de la prctica del grup. Reacci i comprensi davant les diferents anacrusis del director. Desenvolupament de loda per al control permanent
de lafinaci dins de lagrupaci. Desenvolupament de la igualtat en atacs (instruments de vent i percussi). Desenvolupament de la igualtat en els cops darc.
Coneixement i valoraci de les normes de comportament en lagrupaci. Estudi
previ de la particella; silenci i concentraci per a executar en tot moment les
indicacions del director o la directora, responsabilitat danotar les indicacions,
etc. Importncia del paper de cadascun dels membres de lagrupaci. Treball per
seccions. Treball gradual del repertori bsic ms significatiu de lagrupaci.
Valoraci del silenci com marc de la interpretaci.
Criteris davaluaci
1. Interpretar per seccions qualsevol obra programada durant el curs.
Mitjanant aquest criteri es pretn valorar la capacitat per adequar el propi so al
de la famlia corresponent i la precisi datacs i entrades dacord amb lanacrusi del director o de la directora.
2. Reproduir qualsevol obra programada durant el curs, reduint la corda al
nombre mnim possible dalumnes per cada secci. Aquest criteri pretn avaluar
la capacitat descolta de les altres parts, unificant-se amb les afins, i el grau dafinaci harmnica i del conjunt, unificant unsons.
3. Llegir a primera vista una obra de petita dificultat. Aquest criteri pretn
comprovar la integraci rtmica en el conjunt seguint el tempo marcat pel director o la directora, la precisi per reaccionar a les seves indicacions, el domini del
seu instrument i el grau dafinaci en la lectura a vista.

26

BOIB

Num. 81

4. Estudiar a casa les obres corresponents al repertori programat.

Mitjanant aquest criteri es pretn avaluar el sentit de la responsabilitat com a
membre dun grup, la valoraci que t del seu paper dins del grup i el respecte
per la interpretaci musical.
5. Realitzar concerts pblics amb les obres assajades. Aquest criteri pretn constatar lactitud, necessriament disciplinada, de linstrumentista en lorquestra, la capacitat dassumir el paper assignat, la seva contribuci dintre de
lequilibri de plnols del conjunt i la seva adequaci al carcter i a lestil que
marca el director o la directora.
PIANO COMPLEMENTARI
INTRODUCCI
La msica que en els ltims segles ha sorgit com a producte de la nostra
cultura occidental s essencialment polifnica. Per als msics que no tinguin
com a primer objectiu fer una carrera dintrprets instrumentals (per a composici, direcci dorquestra o de cor, musicologia, cant, ensenyament de teoria o
dinstrument, etc.), la prctica dun instrument polifnic s un auxiliar valuosssim, una eina de treball dindubtable eficcia, ja que els oferir la possibilitat
de penetrar en el teixit duna partitura polifnica ms o menys complexa, aprenent-la globalment en les seves dimensions vertical i horitzontal i convertint-la
immediatament en realitat sonora. Tamb per als intrprets que sonen instruments mondics com els de vent, o duna capacitat polifnica limitada com els
darc, laprenentatge parallel dun instrument polifnic resulta ser un mitj
auxiliar dinestimable utilitat per al millor coneixement del repertori especfic
del seu propi instrument, necessitat gaireb sempre en la prctica del suport o la
collaboraci ms o menys estreta dun instrument polifnic.
Finalment, i aix afecta la generalitat dels estudiants de msica, el desenvolupament de laudici interna es veur afavorit i reforat mitjanant la comprovaci immediata en linstrument polifnic de com sona en realitat el que
imaginem en la nostra ment a partir de lescriptura. Els instruments de gran
capacitat polifnica sn, per definici, els de teclat: orgue, clavec i piano, principalment. Descartant per raons bvies, els dos primers, el piano apareix com
linstrument idoni per a omplir aquesta funci complementria; les raons que en
fan un auxiliar ideal sn nombroses. En primer lloc, hi ha la seva ja ressenyada
capacitat polifnica, que comparteix, com sha dit, amb els altres instruments de
teclat. En segon lloc, el piano s un instrument que ofereix un aprenentatge relativament fcil en els inicis, ja que no pateix, a aquest nivell, les limitacions o els
desavantatges que presenten els instruments de corda o vent (afinaci, embocadura, respiraci, obtenci dun so dentonaci i qualitat raonablement acceptable, etc.). Quant a lamplitud de registre, el piano s, a efectes prctics, equiparable a lorquestra simfnica, i gaireb el mateix cal dir pel que fa a la seva
riquesa dinmica. La immediatesa en lemissi del so i lagilitat sense ms limitaci que el que imposi la prpia habilitat de lexecutant, sn altres qualitats
valuoses del piano. Finalment, parla en favor del piano la seva immensa difusi
en el mn musical davui. Fins al moment actual, el piano ha estat present com
a matria obligatria en certes carreres musicals, per a les quals sexigiria,
almenys, el grau elemental daquest instrument. En aquests casos el nivell dexigncia quant a capacitat tcnica-interpretativa ha estat sempre el mateix per a
pianistes com per a no pianistes, i en res es diferenciava la metodologia a seguir
en ambds casos. Per altra banda, aquesta obligatorietat del piano no preveia la
possible necessitat que en poguessin tenir altres instrumentistes, sin que es
referia solament a compositors, directors, musiclegs, cantants, etc. Amb la
inclusi daquesta assignatura es pretn oferir un ensenyament orientat a complementar la formaci dels instrumentistes no polifnics, i a posar en mans dels
estudiants que optin per altres especialitats en el grau superior una eina que els
permeti laccs prctic a qualsevol msica. Amb aquest objectiu, lensenyament
no sorientar tant cap al desenvolupament duna gran capacitat tcnica, sin a
potenciar altres aspectes, ja assenyalats abans, tals com percepci global de la
polifonia, audici interna, habilitat en la lectura a primera vista (inclosa una possible simplificaci rpida de lescrit en la partitura), etc. Per descomptat, conv
tenir molt en compte que la capacitat de realitzaci al teclat estar sempre condicionada pel grau de domini assolit en la tcnica de linstrument, per s evident que, en aquest sentit, els nivells a fixar han destar per sota dels que sexigeixen normalment al pianista, si no es vol interferir onerosament en el que per
a cada estudiant suposi la finalitat principal del seu treball. Daquesta manera
podr complir el piano una desitjable i convenient funci complementria en
leducaci de tot professional de la msica.
Objectius
Els ensenyaments de Piano complementari dels ensenyaments professionals de msica han de tenir com a objectiu contribuir a desenvolupar en lalumnat les competncies segents:
a) Conixer les diferents possibilitats de linstrument.

02-06-2011

b) Adquirir un grau de destresa en lexecuci que permeti desenvoluparse amb desimboltura en el teclat, enfrontant-se a dificultats dun nivell elemental.
c) Arribar progressivament a una adequada rapidesa de reflexos en la lectura a primera vista.
d) Llegir partitures polifniques amb suficient comprensi de les seves
formulacions harmniques, aix com dels seus aspectes lineals o contrapuntstics.
Continguts
Desenvolupament de la percepci interna de la prpia relaxaci, lligada a
un principi dutilitzaci conscient del pes del bra. Principis de digitaci pianstica. Prctica de les diverses maneres de pulsaci o datac possibles, en funci sempre de la dinmica, el fraseig i el sentit musical general del fragment que
es tracti. Desenvolupament duna tcnica polifnica bsica. Coneixement dels
pedals i les seves funcions. Prctica de la lectura a primera vista. Lectura harmnica (lectura dacords, sries dacords enllaats, acords desplegats en tota la
seva varietat de presentacions possibles, com ara frmules del tipus baix
dAlberdi, acords partits, desplegats de diverses maneres, arpegiats, etc.) i lectura contrapuntstica, estrictament lineal, a dues i fins i tot a tres veus. Estudis i
obres del repertori pianstic de dificultat progressiva, prestant especial atenci a
tot aquell material de treball que contribueixi de manera especial a la capacitat
daprendre i realitzar de forma immediata en el teclat lescriptura polifnica.
Criteris davaluaci
1. Llegir textos a primera vista. Aquest criteri davaluaci pretn constatar la capacitat de lalumnat per sortir-sen amb cert grau dautonomia en la lectura dun text instrumental.
2. Mostrar en els estudis i les obres la capacitat daprenentatge progressiu
individual. Aquest criteri davaluaci pretn verificar que lalumnat s capa
daplicar en el seu estudi les indicacions dels professors i, amb aquestes indicacions, desenvolupar una autonomia de treball que li permeti una certa valoraci
del seu rendiment.
3. Interpretar obres dacord amb els criteris destil corresponents. Aquest
criteri davaluaci pretn comprovar la capacitat de lalumnat per utilitzar el
tempo, larticulaci i la dinmica com a elements bsics de la interpretaci.
4. Arribar a travs de lanlisi a lestructura harmnica interna dun fragment de partitura per a teclat. Mitjanant aquest criteri es podr valorar la capacitat de lalumnat per a utilitzar lanlisi com a mitj per trobar lestructura harmnica subjacent en un fragment de msica, i determinar els diferents tractaments a la qual ha estat sotmesa pel compositor per la realitzaci de lobra.
5. Lectura simplificada dobres o fragments amb disposicions harmniques tpicament pianstiques. Mitjanant aquest criteri es pretn valorar la capacitat de sntesi de lalumnat i la seva rapidesa en la realitzaci de passatges harmnics simples, per dexecuci relativament complicada.
INSTRUMENTS
INTRODUCCI
La msica s un art que, com lart dramtic, necessita essencialment la
presncia dun mediador entre el creador i el pblic a qui va destinat el producte artstic: aquest mediador s lintrpret. Correspon a lintrpret, en les seves
mltiples facetes dinstrumentista, cantant, director o directora, etc. El fet interpretatiu s, per definici, divers. I no noms per la radical incapacitat de la grafia per a capturar completament una realitat el fenomen sonor temporal que
consisteix la msica que se situa en un plnol totalment distint del de lescriptura, sin, sobretot, per aquesta especial manera de ser de la msica, llenguatge
expressiu per excellncia, llenguatge dels afectes, com deien els vells mestres del XVII i el XVIII, llenguatge de les emocions, que poden ser expressades
amb tants accents diferents com artistes capacitats shi acostin per desxifrar i
transmetre el seu missatge.
Aix, suposa laprenentatge que pot ser previ o simultani amb la prctica instrumental del sistema de signes propi de la msica, que sempra per fixar,
a vegades de manera aproximativa, les dades essencials en el paper. La tasca del
futur intrpret consisteix, per tant, a: aprendre a llegir correctament la partitura;
penetrar desprs, a travs de la lectura, en el sentit de lescrit per poder apreciar
el seu valor esttic, i desenvolupar al mateix temps la destresa necessria en el
maneig dun instrument perqu lexecuci daquest text musical adquireixi la
seva plena dimensi de missatge expressivament significatiu per poder transmetre de manera persuasiva, convincent, lemoci dordre esttic que en lesperit de lintrpret desperta lobra musical xifrada en la partitura.

BOIB

Num. 81

02-06-2011

27

Per a arribar a aquests objectius, linstrumentista ha darribar a desenvolupar les capacitats especfiques que li permetin arribar al mxim domini de les
possibilitats de tot ordre que li ofereix linstrument de la seva elecci, possibilitats que es troben reflectides en la literatura que ens han llegat els compositors
al llarg dels segles, tota una suma de repertoris que, daltra banda, no cessa dincrementar-se. Al desenvolupament daquesta habilitat, a la plena possessi daquesta destresa en el maneig de linstrument, s el que anomenam tcnica.

efectes. Estudi de les notes dadorn en les diferents poques i estils. Estudi del
repertori simfnic. Entrenament permanent i progressiu de la memria. Prctica
de la lectura a vista. Audicions comparades de grans intrprets per analitzar de
manera crtica les caracterstiques de les seves diferents versions. Prctica de
conjunt.

El ple domini dels problemes dexecuci que planteja el repertori de linstrument s, per descomptat, una tasca prioritria per a lintrpret, tasca que, a
ms, absorbeix un temps considerable dins del total dhores dedicades a la seva
formaci musical global. De tota manera, ha de tenir-se molt en compte que el
treball tcnic, representat per aquestes hores dedicades a la prctica intensiva de
linstrument, ha destar sempre indissociablement unit en la ment de lintrpret
a la realitat musical intentant que la interpretaci no quedi reduda a una mera
exercitaci gimnstica.

Objectius
Els ensenyaments de Cant dels ensenyaments professionals de msica han
de tenir com a objectiu contribuir a desenvolupar en lalumnat les competncies
segents:
a) Demostrar un control suficient de laire mitjanant la respiraci diafragmtica que possibiliti una correcta emissi, afinaci i articulaci de la veu.
b) Conixer les caracterstiques i possibilitats de la prpia veu (extensi,
timbre, flexibilitat, qualitats expressives, etc.) i saber utilitzar-les correctament
en la interpretaci.
c) Emprar la fontica adequada en relaci amb lidioma cantat i una dicci que faci intelligible el text.
d) Adquirir i aplicar progressivament eines i competncies per al desenvolupament de la memria.
i) Desenvolupar la capacitat de lectura a primera vista i aplicar progressivament els coneixements musicals per a la improvisaci amb la veu.
f) Interpretar un repertori que inclogui obres representatives de les diverses poques i estils duna dificultat adequada a aquest nivell.

En aquest sentit, s necessari, per no dir imprescindible, que linstrumentista aprengui a valorar la importncia que la memria t en la seva formaci
com a executant i, ms encara, com a intrpret, fins i tot si en la seva prctica
professional normal instrumentista dorquestra, grup de cambra, etc. no t
necessitat absoluta de tocar sense lajuda de la part escrita.
La formaci i el desenvolupament de la sensibilitat musical constitueixen
un procs continu, alimentat bsicament pel coneixement cada vegada ms
ampli i profund de la literatura musical en general i la del seu instrument en particular. A aquest desenvolupament de la sensibilitat contribueixen tamb naturalment els estudis daltres disciplines teoricoprctiques, aix com els coneixements dordre histric que permetran a linstrumentista situar-se en la perspectiva adequada perqu les seves interpretacions siguin estilsticament correctes.
El treball sobre aquestes altres disciplines, que per a linstrumentista poden considerar-se complementries, per no per aix menys imprescindibles, condueix
a una comprensi plena de la msica com a llenguatge, com a mitj de comunicaci que sarticula i es constitueix travs duna sintaxi, duns principis estructurals que, si b poden ser apresos per lintrpret a travs de la via intutiva en
les etapes inicials de la seva formaci, noms cobren tot el seu valor quan sn
plenament i conscientment assimilats i incorporats al bagatge cultural i professional de lintrpret.
Tot aix ens duu a considerar la formaci de linstrumentista com un front
interdisciplinar de considerable amplitud i que suposa un llarg procs formatiu
en el qual tenen un paper molt important, duna banda, el cultiu primerenc de
les facultats purament fsiques i psicomotrius i, de laltra, la progressiva maduraci personal, emocional i cultural del futur intrpret.

CANT

Continguts
Estudi de la respiraci. Vocalitzacions. Treball de la intensitat i gradaci
del so vocal. Prctica de lextensi gradual cap als extrems de la veu.
Desenvolupament gradual de la durada duna nota tinguda sobre una sola respiraci per a la consecuci del mxim de fiato. Exercitaci auditiva del timbre
de la prpia veu i recerca de diferents colors vocals. Interpretaci dobres
adients a cada veu, de menor a major dificultat a mesura que es vagi aconseguint
el domini tcnic vocal. Estudi dun repertori que haur dincloure canons i
ries espanyoles i italianes antigues, canons de concert espanyoles, canons
llatinoamericanes, italianes, alemanyes i franceses, romanos de sarsuela i pera
espanyola i estrangera i ries de oratoris o cantates. Iniciaci a la interpretaci
de la msica contempornia i al coneixement de les seves grafies i efectes.
Entrenament permanent i progressiu de la memria. Prctica de la lectura a
vista. Audicions comparades de grans intrprets per analitzar de manera crtica
les caracterstiques de les seves diferents versions. Prctica de conjunt.
CLAVEC

Objectius
Els ensenyaments dArpa dels ensenyaments professionals de msica han
de tenir com a objectiu contribuir a desenvolupar en lalumnat les competncies
segents:
a) Desenvolupar en el seu conjunt la tcnica i les possibilitats sonores i
expressives de linstrument, aix com arribar a tenir i demostrar la sensibilitat
auditiva necessria per perfeccionar gradualment la qualitat sonora.
b) Demostrar un bon control de ls dels pedals i de lafinaci.
c) Interpretar un repertori que inclogui obres representatives de les diverses poques i estils duna dificultat dacord amb aquest nivell.
d) Aplicar amb autonomia de forma progressiva els coneixements musicals per solucionar qestions relacionades amb la interpretaci (digitaci, articulaci, etc.).
e) Adquirir i aplicar progressivament eines i competncies per al desenvolupament de la memria.
f) Demostrar solvncia en la lectura a primera vista i aplicar de forma progressiva els coneixements musicals per a la improvisaci amb linstrument.
g) Conixer les diverses convencions interpretatives vigents en diferents
perodes de la histria de la msica instrumental, especialment les referides a
lescriptura rtmica o a la ornamentaci.

Objectius
Els ensenyaments de Clavec dels ensenyaments professionals de msica
han de tenir com a objectiu contribuir a desenvolupar en lalumnat les competncies segents:
a) Conixer la histria i la literatura del clavec i dels instruments afins de
teclat que van conviure amb ell, aix com les seves formes musicals bsiques.
b) Valorar la importncia del treball dinvestigaci per interpretar adequadament la literatura de linstrument.
c) Aplicar els registres adequats a les obres estudiades atenent a consideracions expressives i estilstiques.
d) Ornamentar quan escaigui les obres interpretades dacord amb les
caracterstiques de lestil corresponent.
e) Aplicar amb autonomia i de forma progressiva els coneixements musicals per a solucionar qestions relacionades amb la interpretaci: digitaci, articulaci, fraseig, canvis de teclat, registres, etctera.
f) Adquirir i aplicar progressivament eines i competncies per al desenvolupament de la memria.
g) Desenvolupar la capacitat de lectura a primera vista i aplicar progressivament els coneixements musicals per a la improvisaci amb linstrument.
h) Practicar la msica de conjunt, integrant-se en formacions cambrstiques de diversa configuraci, i interpretar un repertori solista que inclogui obres
representatives de les diverses poques i estils, duna dificultat adequada a
aquest nivell.

Continguts
Prctica en totes les octaves de larpa: dintervals harmnics, acords, escales i arpegis amb canvis de tonalitats majors i menors. Mans paralleles, inverses, canvis de sentit, mans creuades, alternades, combinacions de frmules en
cada m per a desenvolupar la independncia entre ambdues. Exercicis dimprovisaci. Estudi de cadncies i importncia dels graus de lescala com a recursos per a les tcniques a piacere. Aplicaci dels efectes i matisos a les diferents poques i estils. Aprofundiment en la digitaci i el fraseig. Iniciaci a la
interpretaci de la msica contempornia i al coneixement de les seves grafies i

Continguts
Treball de les diferents digitacions segons poques i estils. Exercicis encaminats a aconseguir un bon control de linstrument i afavorir lautomatitzaci
de les diferents dificultats tcniques. Registres i canvis de teclat. Estudi del baix
xifrat i la seva realitzaci, improvisaci i acompanyament a partir dun baix
xifrat. Prctica de la lectura a vista. Estudi de la semitonia subintellecta.
Sistema hexacordal. Coneixement dels recursos i figures retriques de lpoca i
la seva aplicaci a la composici i interpretaci de determinades formes musicals. Estudi de les danses i de levoluci de la suite. Interpretaci del repertori

ARPA

28

BOIB

Num. 81

bsic del clavec que inclogui reduccions orquestrals realitzades per compositors de lpoca i el tractament donat a linstrument. Iniciaci a la interpretaci
de msica contempornia i les seves grafies i efectes. Coneixement del funcionament del clavec de pedals: el seu registre i tcniques especials. Estudi i prctica de les diverses afinacions. Tcniques bsiques de manteniment de linstrument. Coneixement dels diferents tipus de clavecins, construcci i influncia en
la literatura de les diferents poques i estils en cada pas. Entrenament permanent i progressiu de la memria. Prctica de la lectura a vista. Audicions comparades de grans intrprets per a analitzar de manera crtica les caracterstiques
de les seves diferents versions. Prctica de conjunt.
GUITARRA
Objectius
Els ensenyaments de Guitarra dels ensenyaments professionals de msica
han de tenir com a objectiu contribuir a desenvolupar en lalumnat les competncies segents:
a) Dominar en el seu conjunt la tcnica i les possibilitats sonores i expressives de linstrument aix com arribar a tenir i demostrar la sensibilitat auditiva
necessria per perfeccionar gradualment la qualitat sonora.
b) Utilitzar amb autonomia de forma progressiva els coneixements musicals per solucionar qestions relacionades amb la interpretaci: Digitaci, articulaci, fraseig, etc.
c) Conixer les diverses convencions interpretatives vigents en diferents
perodes de la histria de la msica instrumental, especialment les referides a
lescriptura rtmica o a lornamentaci.
d) Adquirir i aplicar progressivament eines i competncies per al desenvolupament de la memria.
e) Desenvolupar la capacitat de lectura a primera vista i aplicar amb autonomia de forma progressiva els coneixements musicals per a la improvisaci
amb linstrument.
f) Practicar la msica de conjunt, integrant-se en formacions camerstiques de diversa configuraci.
g) Interpretar un repertori que inclogui obres representatives de les diverses poques i estils duna dificultat adequada a aquest nivell.
Continguts
Aprofundir en lestudi de la digitaci i la seva problemtica: digitaci dobres o passatges polifnics en relaci amb la conducci de les diferents veus.
Perfeccionament de tota la gamma darticulacions i maneres datac. La dinmica i la seva precisi en la realitzaci de les diverses indicacions que shi refereixen, i lequilibri dels nivells i qualitats de so resultants. El fraseig i la seva
adequaci als diferents estils. Aplicaci de les regles dornamentar al repertori
de la guitarra dacord amb les exigncies de les diferents poques i estils.
Utilitzaci dels efectes caracterstics de linstrument (timbres, percussi, etc.).
Harmnics octavats. Estudi dun repertori dobres de diferents poques i estils.
Iniciaci a la interpretaci de msica contempornia i al coneixement de les
seves grafies i efectes. Entrenament permanent i progressiu de la memria.
Prctica de la lectura a vista. Audicions comparades de grans intrprets per analitzar de manera crtica les caracterstiques de les seves diferents versions.
Prctica de conjunt.
INSTRUMENTS DE CORDA
Viol, viola, violoncel, contrabaix
Objectius
Els ensenyaments dInstruments de corda (viol, viola, violoncel i contrabaix) dels ensenyaments professionals de msica han de tenir com a objectiu
contribuir a desenvolupar en lalumnat les competncies segents:
a) Aplicar amb autonomia i de forma progressiva els coneixements musicals per a solucionar qestions relacionades amb la interpretaci: digitaci, articulaci, fraseig, etc.
b) Conixer les diverses convencions interpretatives vigents en diferents
perodes de la msica instrumental, especialment les referides a lescriptura rtmica o a la ornamentaci.
c) Adquirir i aplicar progressivament eines i competncies per al desenvolupament de la memria.
d) Desenvolupar la capacitat de lectura a primera vista i aplicar de forma
progressiva els coneixements musicals per a la improvisaci amb linstrument.
e) Practicar la msica de conjunt, integrant-se en formacions de cambra de
diversa configuraci i ocupant papers de solista amb orquestra en obres de dificultat mitjana, desenvolupant aix el sentit de la interdependncia de les respectives comeses.
f) Interpretar un repertori que inclogui obres representatives de les diverses poques i estils duna dificultat dacord amb aquest nivell.

02-06-2011

Continguts
Continuaci del treball sobre els canvis de posicions. Dobles cordes i
acords de tres i quatre notes. Desenvolupament de la velocitat. Perfeccionament
de totes les arcades. Harmnics naturals i artificials. Treball de la polifonia en
els instruments de corda. La qualitat sonora: cantabile i afinaci. El fraseig i
la seva adequaci als diferents estils. Aprofundiment en lestudi de la dinmica,
de la precisi en la realitzaci de les diferents indicacions que shi refereixen i
de lequilibri dels nivells i qualitats de so resultants. Iniciaci a la interpretaci
de la msica contempornia i al coneixement de les seves grafies i efectes.
Entrenament permanent i progressiu de la memria. Prctica de la lectura a
vista. Audicions comparades de grans intrprets per analitzar de manera crtica
les caracterstiques de les seves diferents versions. Prctica de conjunt.
INSTRUMENTS DE VENT FUSTA
Flauta travessera, obo, clarinet, fagot i saxfon
Objectius
Els ensenyaments dInstruments de vent-fusta (flauta travessera, obo,
clarinet, fagot i saxfon) dels ensenyaments professionals de msica han de
tenir com a objectiu contribuir a desenvolupar en lalumnat les competncies
segents:
a) Demostrar la sensibilitat auditiva necessria per perfeccionar gradualment la qualitat sonora.
b) Interpretar un repertori que inclogui obres representatives de les diverses poques i estils de dificultat adequada a aquest nivell.
c) Practicar la fabricaci de llengetes dobles (per als instruments que les
utilitzen).
d) Demostrar autonomia, de forma progressiva, per solucionar qestions
relacionades amb la interpretaci: digitaci, articulaci, fraseig, etc.
e) Conixer les diverses convencions interpretatives vigents en diferents
perodes de la histria de la msica instrumental, especialment les referides a
lescriptura rtmica o a lornamentaci.
f) Adquirir i aplicar progressivament eines i competncies per al desenvolupament de la memria.
g) Desenvolupar la capacitat de lectura a primera vista i aplicar de forma
progressiva els coneixements musicals per a la improvisaci amb linstrument.
h) Practicar la msica de conjunt, en formacions de cambra de diversa
configuraci i ocupant papers de solista amb orquestra en obres de una dificultat mitjana.
Continguts
Desenvolupament en profunditat de la velocitat i de tota la gamma darticulacions possibles (velocitat en legato, en els distints staccatos, en els salts,
etc.). Aprofundiment en lestudi del vibrato dacord amb les exigncies interpretatives dels diferents estils. Treball de tots els elements que intervenen en el
fraseig musical: lnia, color i expressi, adequant-los als diferents estils, amb
especial atenci al seu estudi en els tempos lents. Estudi del registre sobreagut
en els instruments que ho utilitzen. Prctica de conjunt amb altres instruments
per desenvolupar al mxim el sentit de lharmonia, lafinaci, el ritme, etc.
Estudi del repertori solstic amb orquestra de diferents poques corresponent a
cada instrument. Estudi dels instruments afins. Iniciaci a la interpretaci de
msica contempornia i al coneixement de les seves grafies i efectes. Fabricaci
de canyes segons els mtodes tradicionals (instruments de llengeta doble).
Entrenament permanent i progressiu de la memria. Prctica de la lectura a
vista. Audicions comparades de grans intrprets per analitzar de manera crtica
les caracterstiques de les seves diferents versions.
INSTRUMENTS DE VENT METALL
Tromb, trompa, trompeta, tuba
Objectius
Els ensenyaments dInstruments de vent-metall (trompa, trompeta, tromb, tuba) dels ensenyaments professionals de msica han de tenir com a objectiu contribuir a desenvolupar en lalumnat les competncies segents:
a) Dominar en el seu conjunt la tcnica i les possibilitats sonores i expressives de linstrument.
b) Utilitzar amb una autonomia progressiva, els coneixements musicals
per solucionar qestions relacionades amb la interpretaci: digitaci, articulaci, fraseig, etc.
c) Interpretar un repertori que inclogui obres representatives de les diverses poques i estils, de dificultat adequada a aquest nivell.
d) Practicar la msica de conjunt, en formacions de cambra de diversa
configuraci i ocupant papers de solista amb orquestra en obres de dificultat
mitja, desenvolupant aix el sentit de la interdependncia de les respectives
comeses.

BOIB

Num. 81

e) Adquirir i aplicar progressivament eines i competncies per al desenvolupament de la memria.

f) Desenvolupar la capacitat de lectura a primera vista i aplicar de forma
progressiva els coneixements musicals per a la improvisaci amb linstrument.
g) Conixer les diverses convencions interpretatives vigents en diferents
perodes de la histria de la msica instrumental, especialment les referides a
lescriptura rtmica o a lornamentaci.
Continguts
Desenvolupament de la velocitat en tota lextensi de linstrument. Estudi
del registre agut. Estudi dels ornaments (trino, grupets, apoiatures, mordents,
etc.). Estudi de la literatura solista de linstrument adequada a aquest nivell.
Aprofundiment en tot el referent a larticulaci: estudi del doble i triple picat.
Treball de tots els elements que intervenen en el fraseig musical: lnia, color i
expressi adequant-los als diferents estils, amb especial atenci al seu estudi en
els tempos lents. Perfeccionament de la igualtat sonora i tmbrica en els diferents registres. Iniciaci a la interpretaci de la msica contempornia i al
coneixement de les seves grafies i efectes. Estudi dels instruments afins (fliscorn, bombard i tromb alt i baix). Entrenament permanent i progressiu de la
memria. Prctica de la lectura a vista. Audicions comparades de grans intrprets per analitzar de manera crtica les caracterstiques de les seves diferents
versions. Prctica de conjunt.
ORGUE
Objectius
Els ensenyaments dorgue dels ensenyaments professionals de msica han
de tenir com a objectiu contribuir a desenvolupar en lalumnat les competncies
segents:
a) Conixer els fonaments sonors de lorgue i adquirir la capacitat necessria per utilitzar les seves possibilitats.
b) Demostrar el nivell de coordinaci motriu necessari entre mans i peus
a fi de poder resoldre les exigncies del repertori.
c) Controlar i administrar el cabal sonor de lorgue i les diferents modalitats de toc en funci de lacstica del local on se situ.
d) Conixer i utilitzar en els diferents tipus dorgues els registres en funci de lpoca i estil de la msica destinada a ells.
e) Relacionar els coneixements litrgics amb la funci de certes formes
musicals caracterstiques del seu repertori (preludis, corals, versos, etc.).
f) Conixer els diferents estils dinterpretaci segons poques i escoles.
g) Valorar la importncia del treball dinvestigaci per interpretar adequadament la literatura de linstrument.
h) Adquirir i aplicar progressivament eines i competncies per al desenvolupament de la memria.
i) Desenvolupar la capacitat de lectura a primera vista i aplicar de forma
progressiva els coneixements musicals per a la improvisaci amb linstrument.
j) Interpretar un repertori integrat per obres de diferents poques i estils
duna dificultat dacord amb aquest nivell.
Continguts
Exercicis manuals sobre els quals es treballin les diferents modalitats de
toc prpies de lorgue. Coneixement i prctica del pedal. Exercicis combinats de
manual i pedal per desenvolupar la independncia de mans i peus (escales per
moviment contrari entre manual i pedal, combinaci simultnia de ritmes binaris i ternaris, exercicis en trio, etc.). Estudi dels tractats de registre existents,
segons escoles i poques. Coneixement de lornamentaci, segons pasos i
estils. Treball de larticulaci, fraseig i digitacions. Estudi del baix continu.
Estudi de les diferents escoles de construcci dorgues a Europa. Formes litrgiques relacionades amb la msica dorgue. Estudi de lorgue barroc espanyol i
de la msica ibrica destinada al mateix. Iniciaci a la interpretaci de la msica contempornia i al coneixement de les seves grafies i efectes. Entrenament
permanent i progressiu de la memria. Prctica de la lectura a vista. Audicions
comparades de grans intrprets per analitzar de manera crtica les caracterstiques de les seves diferents versions. Prctica de conjunt.

PERCUSSI
Objectius
Els ensenyaments de Percussi dels ensenyaments professionals de msica han de tenir com a objectiu contribuir a desenvolupar en lalumnat les competncies segents:
a) Dominar tcnicament tots els instruments de lespecialitat, aix com la
coordinaci rtmica i motriu que exigeix el conjunt dels instruments.
b) Tocar en grup sense director amb precisi rtmica i coneixement global
de lobra.
c) Utilitzar amb una autonomia progressiva els coneixements musicals per

02-06-2011

29

solucionar qestions relacionades amb la interpretaci: articulaci, coordinaci

entre les dues mans, dinmica, etc.
d) Adquirir i aplicar progressivament eines i competncies per al desenvolupament de la memria.
e) Desenvolupar la capacitat de lectura a primera vista i aplicar de forma
progressiva els coneixements musicals per a la improvisaci amb linstrument.
f) Actuar en pblic amb una formaci de percussi combinada.
g) Interpretar un repertori dobres pertanyents a diferents estils, de dificultat adequada a aquest nivell.
Continguts
Desenvolupament de tota la gamma de maneres datac. Ritmes compostos i grups irregulars. Caixa (redoblaments, paradiddles, etc.). Timbals (afinaci amb canvis, tcnica de glissando, etc.). Bateria (independncia i domini
de la coordinaci, cadenzas i breaks, etc.). Lmines (desenvolupament de
la velocitat, acords amb quatre baquetes, tcniques Stevens i Across).
Desenvolupament de la capacitat dobtenir simultniament sons de diferent
intensitat entre ambdues mans, tractant darribar a una diferenciaci dinmica,
ja es tracti de la relaci melodia-acompanyament o de plantejaments contrapuntstics de major complexitat. Instruments accessoris i defecte (coneixement
bsic de ritmes populars en instruments llatinoamericans, tcnica de tots els instruments, obres per a percussi combinada). Prctica de la lectura a vista.
Treball de la improvisaci. Treball de conjunt. Iniciaci a la interpretaci de la
msica contempornia i al coneixement de les seves grafies i efectes. Estudi de
la literatura orquestral i sols. El fraseig i la seva adequaci als diferents estils
(lmines i timbals). Entrenament permanent i progressiu de la memria.
Audicions comparades de grans intrprets per analitzar de manera crtica les
caracterstiques de les seves diferents versions.
PIANO
Objectius
Els ensenyaments de Piano dels ensenyaments professionals de msica
han de tenir com a objectiu contribuir a desenvolupar les competncies de lalumnat segents:
a) Conixer les diverses convencions interpretatives vigents en diferents
perodes de la msica instrumental, especialment les referides a lescriptura rtmica o a lornamentaci.
b) Adquirir i aplicar progressivament eines i competncies per al desenvolupament de la memria.
c) Desenvolupar la capacitat de lectura a primera vista i aplicar amb autonomia i progressivament els coneixements musicals per a la improvisaci amb
linstrument.
d) Practicar la msica de conjunt, integrant-se en formacions de cambra
de diversa configuraci i ocupant papers de solista amb orquestra en obres duna
dificultat mitjana.
e) Aplicar amb autonomia i de forma progressiva els coneixements musicals per solucionar per si mateix els diversos problemes dexecuci que puguin
presentar-se relatius a la digitaci, als pedals, al fraseig i a la dinmica.
f) Dominar en el seu conjunt la tcnica i les possibilitats sonores i expressives de linstrument aix com arribar a tenir i demostrar la sensibilitat auditiva
necessria per a perfeccionar gradualment la qualitat sonora.
g) Interpretar un repertori que inclogui obres representatives de diferents
poques i estils de dificultat adequada a aquest nivell.
Continguts
Estudi en profunditat de la digitaci i la seva problemtica; el desenvolupament i perfeccionament de tota la gamma de maneres datac; la utilitzaci
progressivament major del pes del bra com a principal font de fora i de control de la sonoritat; la dinmica, la precisi en la realitzaci de les diverses indicacions que shi refereixen i lequilibri dels nivells i qualitats de so resultants;
la utilitzaci dels pedals i la potenciaci que han experimentat els seus recursos
en levoluci de lescriptura del piano; el fraseig i la seva adequaci als diferents
estils; desenvolupament de la part cantable en el piano. Iniciaci a la interpretaci de la msica contempornia i al coneixement de les seves grafies i efectes.
Entrenament permanent i progressiu de la memria. Prctica de la lectura a
vista. Audicions comparades de grans intrprets per a analitzar de manera crtica les caracterstiques de les seves diferents versions. Prctica de conjunt.

CRITERIS DAVALUACI DELS INSTRUMENTS

1. Utilitzar lesfor muscular, la respiraci i la relaxaci adequats a les
exigncies de lexecuci instrumental. Amb aquest criteri es pretn avaluar el
domini de la coordinaci motriu i lequilibri entre els indispensables esforos
musculars que requereix lexecuci instrumental i el grau de relaxaci necessria per evitar tensions que condueixin a una prdua de control en lexecuci.

30

BOIB

Num. 81

2. Demostrar el domini en lexecuci destudis i obres sense deslligar els

aspectes tcnics dels musicals. Aquest criteri pretn avaluar la capacitat dinterrelacionar els coneixements tcnics i terics necessaris per arribar a una interpretaci adequada.
3. Demostrar sensibilitat auditiva en lafinaci i en ls de les possibilitats
sonores de linstrument. Mitjanant aquest criteri es pretn avaluar el coneixement de les caracterstiques i del funcionament mecnic de linstrument i la utilitzaci de les seves possibilitats.
4. Demostrar capacitat per abordar individualment lestudi de les obres de
repertori. Amb aquest criteri es pretn avaluar lautonomia de lalumnat i la seva
competncia per emprendre lestudi individualitzat i la resoluci dels problemes
que se li plantegin en lestudi.
5. Demostrar solvncia en la lectura a primera vista i capacitat progressiva en la improvisaci sobre linstrument. Aquest criteri pretn avaluar la competncia progressiva que adquireixi lalumnat en la lectura a primera vista aix
com la seva fludesa per abordar la improvisaci en linstrument aplicant els
coneixements adquirits.
6. Interpretar obres de les diferents poques i estils com a solista i en grup.
Aquest criteri pretn avaluar el coneixement que lalumnat posseeix del repertori del seu instrument i de les seves obres ms representatives, aix com el grau
de sensibilitat i imaginaci per aplicar els criteris esttics corresponents.
7. Interpretar de memria obres del repertori solista dacord amb els criteris de lestil corresponent. Mitjanant aquest criteri es pretn valorar el domini i la comprensi que lalumnat posseeix de les obres, aix com la capacitat de
concentraci sobre el resultat sonor de les obres.
8. Demostrar lautonomia necessria per abordar la interpretaci dins dels
marges de flexibilitat que permeti el text musical. Aquest criteri pretn avaluar
el concepte personal estilstic i la llibertat dinterpretaci dins del respecte al
text.
9. Mostrar una autonomia progressiva en la resoluci de problemes tcnics i interpretatius. Amb aquest criteri es pretn comprovar el desenvolupament
que lalumnat ha assolit quant als hbits destudi i de la capacitat dautocrtica.
10. Presentar en pblic un programa adequat al seu nivell demostrant
capacitat comunicativa i qualitat artstica. Mitjanant aquest criteri es pretn
avaluar la capacitat dautocontrol i el grau de maduresa de la seva personalitat
artstica.

PRINCIPIS METODOLGICS
En un currculum obert, els mtodes densenyament sn, en gran part, responsabilitat de cada professor, i no han de ser completament desenvolupats per
lautoritat educativa. nicament en la mesura que certs principis pedaggics sn
essencials a la noci i als continguts del currculum est justificat assenyalar-los.
Per aix, amb la finalitat de regular la prctica docent dels professors, i per a
desenvolupar el currculum establert en el present Decret per part dells, sassenyalen els segents principis metodolgics de carcter general, principis que
sn vlids per a totes les especialitats instrumentals i assignatures que es regulen en la present norma.
El procs densenyament ha de tenir en compte el punt de partida, la graduaci amb la qual shan dintroduir els nous continguts, la conscincia del desequilibri entre lexperincia prvia i les novetats plantejades, i loferta delements que permetin oferir un nou equilibri de coneixements en el qual les novetats puguin ser incorporades, en la lnia i forma que pretenen les nostres intencions educatives, al bagatge de destreses que ja posseeixen els alumnes. Aix
passa pel disseny dun tipus apropiat dels continguts que sofereixen a lalumnat de msica, i per lelaboraci duns materials, elecci dun repertori i la
selecci dunes estratgies densenyament que permetin optimitzar el procs
daprenentatge. El procs densenyament ha destar presidit per la necessitat de
garantir la funcionalitat dels aprenentatges, assegurant que puguin ser utilitzats
en les circumstncies reals en les que els alumnes els necessitin. Per aprenentatge funcional sentn no noms la possible aplicaci prctica del coneixement
adquirit, sin tamb, el fet que els continguts siguin necessaris i tils per portar
a terme altres aprenentatges, i per enfrontar-se amb xit a ladquisici de nous

02-06-2011

continguts. Per altra banda, els continguts han de presentar-se amb una estructuraci clara de les seves relacions, plantejant, sempre que sigui pertinent, la
interrelaci entre diferents continguts duna mateixa rea i entre continguts de
diferents assignatures.
Des de linici aquest ensenyament ha de conjugar les dues realitats del fet
comunicatiu, aix s, la recepci i lemissi, la comprensi i lexpressi, el
coneixement i la realitzaci. La primera es manifesta en laudici activa i crtica, i en la lectura de partitures mitjanant la corresponent descodificaci dels
smbols grfics, de la seva evoluci, de lanlisi del fet musical i els seus autors,
i del seu desenvolupament a travs dels segles, mitjanant assignatures com el
Llenguatge musical, lHarmonia, la Histria de la msica, etc. Es portar a
terme la segona a travs de la interpretaci individual i collectiva, tant vocal
com instrumental, i de la creaci. Conv que aquests dos eixos bsics de lensenyament musical sinterrelacionin tant en les matries considerades teriques
com en les bsicament instrumentals; sha de fugir de la visi de les assignatures teriques com el lloc idoni per al coneixement, mentre que les assignatures instrumentals es dediquen exclusivament a lemissi; i tamb que la realitzaci se centra merament en la interpretaci, excloent per aix, la creativitat.
La prctica instrumental centrada en una determinada especialitat ha de
ser entesa en una triple via. En primer lloc, ha de ser una formaci que possibiliti laccs als estudis superiors; en segon lloc, ha de servir com fonament a lobertura a altres camps despecialitzaci, com ara composici, direcci dorquestra o cors, pedagogia, etc. Finalment, com un mitj de realitzaci personal,
fent msica, a travs de la veu o dun instrument. En tots els casos conv fugir
de la idea que lalumne s un estudiant de piano o de guitarra i que a ms estudia harmonia, sin que s un estudiant de msica en lespecialitat de piano o de
guitarra.
Els continguts bsics en la formaci professional que sexpressen a travs
de la veu o dun instrument necessiten de disciplina en el treball individual, de
ladequaci de la prpia interpretaci als criteris collectius, del rigor en lescriptura i la lectura de la notaci musical, de la comprensi del fet musical en el
seu context histric, etc. Evidentment caldr tenir en compte levoluci de lalumnat en relaci no noms amb la msica, sin tamb amb la capacitat dentendre el llenguatge dels sons, la capacitat dexpressar-se tenint en compte la
multiplicitat de factors que intervenen, la capacitat de dedicaci als estudis, la
forma destudiar, etc. Ladequaci de lensenyament a aquests criteris revertir
positivament en leducaci musical de lalumne, no noms en virtut daquesta
compenetraci, sin tamb perqu es far una millor aproximaci entre leducaci secundria, que en la majoria dels casos realitzen els alumnes, i lensenyament de rgim especial que cursen en els centres musicals. Per a ensenyar
msica sha de conixer la pedagogia de lespecialitat musical i aplicar convenientment lopci metodolgica que ms sajusti a la realitat que es desenvolupa a la tasca docent. La formaci, tant musical com pedaggica, ha de ser posada al dia a travs duna formaci permanent que aprofundeixi en tots aquells
aspectes dels quals depn una acci educativa coherent i correcta. La formaci
permanent constitueix un dret i un deure per a tot professional de lensenyament
de la msica. No es pot pretendre un ensenyament de qualitat si no es dedica una
part del temps laboral a millorar les capacitats i els coneixements que puguin
incidir en la millora qualitativa individual i collectiva de la tasca docent.
Aquesta formaci permanent ha de ser entesa com un continu que no noms
tingui en compte laprofundiment en el propi camp de treball la composici, el
piano, la direcci coral, etc., sin tamb altres aspectes com la participaci dels
professors en el disseny daquestes activitats de formaci, la millora de les aptituds de comunicaci, laprofitament pedaggic dels mitjans tecnolgics, etc.
s imprescindible que el professorat treballi en tot moment en equip,
especialment en la tasca de discutir i elaborar el projecte educatiu del centre i
per a dur a terme la seqenciaci dels continguts de les matries i la distribuci
per cursos a nivell de departaments. Aquesta capacitat del professorat de realitzar una tasca collectiva ha de ser una caracterstica que distingeixi els professionals docents dels centres densenyament musical. Al llarg del procs daprenentatge de lalumnat, el professorat ha de ser un guia, un conseller que, alhora
que dna solucions concretes a problemes tcnics concrets, ha desforar-se a
donar opcions en tot all que tingui un carcter ms general i no a imposar criteris, a orientar i no a conduir cap a uns resultats predeterminats; esforar-se a
estimular i eixamplar la receptivitat i la capacitat de resposta de lalumnat
davant el fet artstic: en la construcci de la seva mai definitiva personalitat com
a msic, lalumnat s el protagonista principal.