Tema 3: LA DIVERSITAT DE LA MATRIA

1. Procs fsic vs procs qumic

Procs fsic: no varia la naturalesa de la matria: filtraci i canvis destat
Procs qumic: varia la naturalesa de la matria: oxidaci

2. Classificaci de la matria

Substncies pures: t composici fixa i propietats caracterstiques invariables.

No es poden descompondre en substncies ms simples mitjanant
procediments fsics. Es classifiquen en:
o Compost: es pot descompondre en substncies ms simples per
mtodes qumics. Exemple de compost: aigual, CO2
Element: no es pot descompondre en substncies ms simples per
mtodes qumics. Exemple delement: oxigen, hidrogen
Mescla: matria que s combinaci de diverses substncies pures que es poden
separar utilitzant procediments fsics. Composici no fixa i les propietats
canvien segons la composici. Es classifiquen en:
o Mescla heterognia: es distingeixen els components que la formen a
simple vista
o Mescla homognia o dissolucions: no es distingeixen els components
o

3. Separaci de mescles:
Mescles heterognies: FIDEOS GASU: filtraci, decantaci, separaci, garbellament i sublimaci
Filtraci: mtode fsic que separa un slid dun lquid amb un embut de vidre i un paper
de filtre que retindr la part slida
Decantaci: mtode fsic que separa dos lquids immiscibles (que no es mesclen). Sutilitza
lembut de decantaci (i el lquid menys dens flotar sobre el ms dens i caur primer el
lquid ms dens)
Separaci magntica: mtode fsic que sutilitza quan algun dels components t
propietats magntiques perqu amb un imant, les partcules magntiques sn retirades
Garbellament: mtode fsic que separa mescles slides perqu un component t una
mida de partcules molt diferent al altre
Sublimaci: quan saprofita que un dels components de la mescla sublima (passa de slid
a gas) quan escalfem la temperatura
Mescles homognies: CDC
Cristallitzaci: per a separar un lquid dun slid. Sevapora el lquid en un cristallitzador
i el slid quedar al fons. A vegades sescalfa la mescla fins la sequedat en lloc dutilitzar
la temperatura ambient
Destillaci: separa dos lquids amb diferent punt debullici. Sutilitza un destillador i el
lquid amb menys punt debullici se vaporitzar abans i es refredar i condensar en un
tub. Desprs es recull en estat lquid com a substncia pura
Cromatografia: separa mescles que es mouen a diferent velocitat a travs dun medi
pors arrossegades per un dissolvent en moviment.

4. Dissolucions
Una dissoluci s una mescla homognia de dues o ms substncies, on el dissolvent s el
component majoritari i el solut el minoritari (pot tenir ms dun solut). Una dissoluci es

classifica segons lestat dagregaci del solut i del dissolvent. Un exemple s un aliatge: una
dissoluci on el dissolvent est slid i tamb ho est el solut (acer, or de joieria...)
Tamb es pot classificar segons la quantitat de solut en relaci al dissolvent:
Dissoluci diluda: cont poc solut dissolt
Dissoluci concentrada: hi ha una quantitat important de solut dissolt respecte del
dissolvent
Dissoluci saturada: safegs la mxima quantitat de solut que s possible dissoldre al
dissolvent.

5. Concentraci duna dissoluci:

Expressa les quantitats relatives de solut i dissolvent en una dissoluci:
a. Percentatge en massa

% =
100

b. Percentatge en volum

% =
100

c. Massa per unitat de volum

=

Tema 4: LTOM
1. Els grecs es preguntaven si la matria era continua o discontnua (si es podia dividir
indefinidament o si sarribaria a un punt on les partcules foren indivisibles) Dalton
plantej la Teoria atmica de Dalton: la matria est formada per partcules molt
petites, indivisibles i indestructibles anomenades toms. Els toms dun mateix element
sn idntics en massa i propietats (canvien dun element a un altre). Els toms dels
elements es combinen per a formar compostos en proporcions dades per nombres
senzills i son indivisibles. Esta teoria explic per qu hi ha tants compostos qumics
2. Model atmic de Thomson: la teoria de Dalton considerava els toms indivisibles per
va ser superada per experincies que relacionen les propietats elctriques de la matria
amb lexistncia dins dels toms de partcules ms menudes responsables del
comportament elctric. Thomson trob que als toms dels elements qumics hi ha una
partcula amb carrega elctrica electr. Tamb demostr que ltom es podia dividir i
disseny models atmics (Thomson imagin ltom com una esfera, compacta, massissa
de crrega positiva on sincrusten electrons de crrega negativa i el conjunt s neutre)
3. Partcules subatmiques: a partir del descobriment del electr (1909) es mesur la seua
massa i crrega. Desprs es van descobrir els protons i els neutrons (protons tenen igual
crrega elctrica que els electrons, per positiva i una massa ms gran; els neutrons no
tenen crrega elctrica i la massa es semblant a la del prot)
4. Model atmic de Rutherford. Aquest model considerava que els toms estaven formats
per protons, neutrons i electrons. A ms, la quantitat de protons i electrons era la
mateixa (tom neutre). Els protons i els neutrons estaven al nucli i els electrons giren al
seu voltant en un espai molt ms gran (escora electrnica)
5. Model atmic de Bohr. Considerava que els electrons sorganitzaven en capes (i cada
capa tenia una energia) Cada capa era un nivell denergia i a mesura que es plenen
per els electrons, aquests van a nivells denergia superior. Mentre que en Rutherford els

toms giraven en rbites a una distncia indeterminada, en Bohr els electrons noms
giren en determinats nivells denergia. A s la quantitzaci

6. Caracterstiques dels toms

a. Nombre atmic (Z): nombre de protons dun tom al nucli. El nombre atmic
ens permet diferenciar els toms dun element daltres. s tamb el nombre
delectrons perqu ltom s neutre.
b. Nombre mssic (A): nombre de protons i neutrons que hi ha al nucli (A=Z + n
de neutrons)
c. Massa atmica: un electr t de massa 10-27 kg i com es molt menut sutilitza la
unitat de massa atmica(u) 1 = 1,6606 1027 . La massa dun tom s la
suma de les masses de partcules (sobre tot de protons i neutrons)
7.

Istops: toms dun mateix element amb diferent nombre mssic (diferent nombre
de neutrons al nucli. Per a representar-los sutilitza:

sent X el smbol del element, A el nombre mssic i Z el nombre atmic

8.

Ions: i es un tom o agrupaci dtoms amb una crrega neta diferent a zero. Si la
crrega s positiva: CATI. Si la crrega s negativa: ANI. En un i, el nombre
delectrons i protons no s el mateix. Un cati t menys electrons que protons (per aix
s positiu) i un ani t ms electrons que protons (per aix s negatiu). Es representa
amb un subndex a la dreta que indica la crrega del i amb un nombre i signes + o -:
Al+3

9.

Radioactivitat:

la prdua o el guany dalgunes partcules s el fenomen de la

radioactivitat. Quan es trenca el nucli i es formen nuclis ms menuts es tracta de fissi
nuclear. Quan suneixen el nucli de dos toms menuts per a formar un nucli ms gran
s la fusi nuclear. Qualsevol daquests processos converteixen els toms en toms dun
element qumic diferent
a. Radioactivitat: nuclis emeten radiaci
i. Radiaci : partcules formades per dos protons i dos neutrons. La seua
crrega es positiva i quasi no penetren
ii. Radiaci : formada per electrons. Crrega negativa i massa menuda.
Ms penetraci que radiaci
iii. Radiaci : energia en forma de radiaci amb gran poder de penetraci
b. Fissi nuclear: es bombardeja el nucli gran amb partcules (neutrons), sobtenen
nuclis ms menuts i altres neutrons que trenquen altres nuclis grans (reacci en
cadena). En aquestes reaccions sallibera una gran quantitat denergia (energia
nuclear) aprofitada en centrals nuclears. Tamb salliberen residus radioactius.
c. Fusi nuclear: quan suneixen dos toms i alliberen gran quantitat denergia i
no hi ha residus radioactius (encara que es necessiten temperatures molt altes)
La radioactivitat sutilitza per a: determinar lantiguitat duna troballa, diagnosticar
algunes malalties, tractar el cncer i esterilitzar aliments.

Tema 5: ELEMENTS I COMPOSTOS QUMICS

1.

Elements qumics: elements naturals (a la naturalesa) i elements artificials. El ms

abundant s el ferro (al nucli) desprs loxigen i el silici. Als essers vius (99%): Carbono,
Hidrogen, Oxigen, Nitrogen, Fsfor (CHONP). La resta sn oligoelements: cobalt, coure,
cinc, seleni o fluor. Els ms abundants al univers: hidrogen i heli

2.

Taula peridica: els element sordenen segons el nombre atmic i no per la seua
massa. Hi ha 18 grups (esquerra a dreta) i 7 perodes (de dalt a baix)

3.

toms, molcules i xarxes cristallines:

4.

Enlla inic: element metllic (perden electrons i formen cations) + element no

si els patums units sn del mateix

element tenim un substncia qumica elemental. Si sn de diferents elements tenim un
compost qumic. Hi ha 3 possibles estructures:
a. toms allats: els elements del grup 18 (gasos nobles) a temperatura ambient
sn gasos i els seus toms no suneixen entre ells: son toms allats
b. Molcules: agrupaci dtoms del mateix o diferent element (elements o
compostos). Es la part ms menuda duna substncia que conserva les seues
propietats qumiques
c. Red cristallina (cristall): forma de matria composta de partcules amb una
estructura interna molt ordenada en les tres direccions del espai. Pot estar
formada per toms del mateix element o diferent (elements o compostos)
Lenlla que uneix els toms s el responsable de les propietats de les substncies. Este enlla
pot ser inic, covalent o metllic

metllic (guanyen electrons i formen ions negatius). Presenten forces elctriques i quan
un nombre molt gran dions positius interacci amb un nombre molt gran de ions
negatius, shi adquireix una estabilitat i es forma un cristall inic. Este enlla presenta
propietats:
a. Slids a temperatura ambient i punts de fusi elevats
b. Durs i difcils de ratllar
c. Solubles en aigua perqu hi disminueix la fora elctrica entre els ions
d. En estat slid condueixen electricitat (ions fixos en estructura cristallina) per
fosos o dissolts s sn conductors
5.

Enlla covalent:

6.

Enlla metllic: els toms dels metalls poden perdre alguns electrons del seu nivell

entre dos toms delements no metllic que intercanvien

electrons. Origina substncies covalents moleculars i substncies covalents atmiques
a. Substncies covalents moleculars: formades per molcules (NH3, H2O...) la
majoria sn gasos o lquids voltils a temperatura ambient. No condueixen
lelectricitat. Sn poc solubles en aigua (llevat dexcepcions)
b. Substncies covalents atmiques: formen xarxes cristallines molt estables
(diamant C, quars SiO2 ) sn slids a temperatura ambient amb punts de fusi
elevats. Molt durs que no condueixen la calor ni lelectricitat i sn insolubles en
aigua
ms extern i formen cations, distributs a lespai formant una xarxa cristallina i un nvol
electrnic envolta els toms. Presenten aquestes caracterstiques
a. Slids a temperatura ambient (excepte el mercuri). Condueixen b lelectricitat
i la calor. Sn dctils i malleables amb brillantor metllica

7.

Frmules qumiques:
a. Frmula molecular: descriu les agrupacions datoms que formen molcules. Els
subndex indiquen el nombre real dtoms de cada tipus que forma la molcula:
CCl4 : 1 molcula de carboni i quatre de clor

b. Frmula emprica: descriu les xarxes cristallines i estructures gegants. El

subndex indica la proporci en que es troben els toms de cada element en el
cristall.
8.

Massa molecular: es la suma de les masses atmiques dels toms que componen la
unitat de frmula. Saplica a frmules empriques i moleculars. Per a expressar la masa
molecular sutilitza la unitat de massa atmica (u.m.a).