Pla de Millora Programa D'ampliació Llengua 2 Saber Fer Voramar JTM30032005 PDF

BIBLIOTECA DEL PROFESSORAT PRIMRIA
Ensenyament
individualitzat
Pla de millora
Programa dampliaci
Llengua 2
El quadern dEnsenyament individualitzat de Llengua,
per a segon curs de primria, s una obra collectiva
concebuda, dissenyada i creada en el departament
dEdicions Educatives de Santillana Educacin, S. L./
Edicions Voramar, S. A., dirigit per Teresa Grence
Ruiz i Immaculada Gregori Soldevila.
En la seua elaboraci ha participat lequip segent:
TEXT
Rosa I. Garca de Blas
Xavier Molina Mart
Empar Tortosa Sanz
ILLUSTRACI
Antonio Aragez Vela
EDICI EXECUTIVA
Empar Tortosa Sanz
DIRECCI DEL PROJECTE
Immaculada Gregori Soldevila
DIRECCI I COORDINACI EDITORIAL
DE PRIMRIA
Maite Lpez-Sez Rodrguez-Piero
Direcci dart: Jos Crespo Gonzlez.

Projecte grfic: Pep Carri.
Cap de projecte: Rosa Marn Gonzlez.
Coordinaci dillustraci: Empar Tortosa Sanz.
Cap de desenvolupament de projecte: Javier Tejeda de la Calle.
Desenvolupament grfic: Ral de Andrs Gonzlez i Jorge Gmez Tobar.
Direcci tcnica: Jorge Mira Fernndez.
Subdirecci tcnica: Jos Luis Verdasco Romero.
Coordinaci tcnica: Jess Muela Ramiro i Laura Gil de Tejada Alemany.
Confecci i muntatge: Empar Tortosa Sanz.
Correcci: Isidre Muoz Garca i Gemma Pasqual.
2015 by Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

C/ Valncia, 44
46210 Picanya, Valncia
PRINTED IN SPAIN
EAN: 8431300251861
CP: 536726
Aquesta obra est protegida per les lleis de drets dautor i la seua propietat
intellectual correspon a Voramar/Santillana. Els usuaris legtims de lobra
noms estan autoritzats a fer-ne fotocpies per a usar-les com a material
daula. Queda prohibida qualsevol altra utilitzaci tret dels usos permesos,
especialment aquella que tinga finalitats comercials.
Presentaci
Lensenyament individualitzat
Lensenyament individualitzat promou que cada alumne i alumna treballe en la
consecuci dels objectius educatius a un ritme adequat a les seues capacitats i
destreses. Amb aquesta finalitat, s important establir un pla que els ajude a superar les dificultats i a desenvolupar i potenciar les seues habilitats.
Aquest tipus densenyament se centra, doncs, en ls duna metodologia flexible
i de les tcniques i recursos educatius que ms b sadapten a les necessitats
particulars de lalumnat. Entre altres coses, requereix disposar de materials didctics especfics que puguen ser utilitzats segons les condicions concretes
daprenentatge de cada xiquet i xiqueta, i tamb dels objectius de millora que es
plantegen en cada cas.
Des daquesta perspectiva, la Biblioteca del professorat del projecte Saber
Fer ofereix una srie de materials destinats a facilitar aquesta tasca. Entre daltres inclou:
La srie Aprenentatge efica, que en els primers cursos de primria est
destinada a treballar les habilitats bsiques atenci, memria i raonament i
les dificultats daprenentatge, mentre que a partir del 4t curs aborda lentrenament en les tcniques destudi.
El compendi de material anomenat Recursos complementaris, que cont
seccions variades per a cada una de les rees del currculum, a fi que el professorat seleccione en cada cas les fitxes que considere convenients.
I, finalment, aquest quadern, anomenat Ensenyament individualitzat, que
inclou, per a cada unitat didctica del llibre de lalumne, dos apartats:
Un Pla de millora, compost per fitxes de treball destinades a aquells alumnes que requereixen un refor ms gran per a afermar els principals continguts de la unitat i per a desenvolupar les competncies.
Un Programa dampliaci, compost tamb de fitxes, lobjectiu del qual s
que lalumnat aprofundisca en determinats continguts, amplie els seus coneixements i pose en joc les competncies adquirides.
Llengua 2
ndex
PLA DE MILLORA
Unitat 1
Les lletres. Lalfabet..................................... 8
Paraules amb c i qu.................................... 9
El parc infantil............................................ 10
Unitat 2
Paraules i sllabes..................................... 11
Paraules amb g i gu.................................. 12
Passejada al mirador................................. 13
Unitat 3
Loraci..................................................... 14
El punt i la majscula................................. 15
Els jocs tradicionals................................... 16
Unitat 4
Classes doracions.................................... 17
Els signes dinterrogaci i dexclamaci..... 18
Arriba la neu.............................................. 19
Unitat 5
Loraci: subjecte i predicat....................... 20
Paraules amb mb i mp.............................. 21
A la clnica veterinria................................ 22
Unitat 6
Els pronoms personals.............................. 23
La R forta.................................................. 24
Espectacles de carrer................................ 25
Unitat 7
El substantiu.............................................. 26
La R suau.................................................. 27
Els insectes............................................... 28
Unitat 8
Gnere del substantiu: mascul i femen..... 29
Paraules amb j i g..................................... 30
Al carrer..................................................... 31
Llengua 2
PROGRAMA DAMPLIACI
Unitat 9
Nombre del substantiu: singular i plural..... 32
Paraules amb br i bl.................................. 33
Cuidem el parc.......................................... 34
Unitat 10
Classes de substantius.............................. 35
La majscula en els noms propis............... 36
A la gelateria.............................................. 37
Unitat 1.................................................. 54
Unitat 2.................................................. 56
Unitat 3.................................................. 58
Unitat 4.................................................. 60
Unitat 5.................................................. 62
Unitat 6.................................................. 64
Unitat 7.................................................. 66
Unitat 11
Els determinants........................................ 38
Lapstrof.................................................. 39
Al riu.......................................................... 40
Unitat 8.................................................. 68
Unitat 9.................................................. 70
Unitat 10............................................... 72
Unitat 12
Unitat 11............................................... 74
Ladjectiu................................................... 41
Paraules amb s i ss................................... 42
A lescola................................................... 43
Unitat 12............................................... 76
Unitat 13
El verb en present...................................... 44
Paraules amb c i .................................... 45
El reciclatge............................................... 46
Unitat 13............................................... 78
Unitat 14............................................... 80
Unitat 15............................................... 82
Solucionari........................................... 85
Unitat 14
El verb en passat....................................... 47
Paraules amb s i z..................................... 48
Lexcavaci arqueolgica........................... 49
Unitat 15
El verb en futur.......................................... 50
La coma.................................................... 51
La botiga de joguets.................................. 52
Llengua 2
Pla de millora
Les lletres. Lalfabet

Nom
PLA DE MILLORA
Data
1 Escriu les lletres que falten per completar labecedari.
B
D
K L M
O
U V W
G H I
R
Y
2 Escriu en minscula o en majscula, segons corresponga.
marêt
ROSER
bruixo
PASTISSETS
3 Relaciona. Quantes vocals i consonants t cada paraula?
cel
T quatre vocals i cinc consonants.
ciri
T tres vocals i quatre consonants.
retolador
T una vocal i dues consonants.
tobogan
T dues vocals i dues consonants.
Llengua 2
Material fotocopiable 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.
Paraules amb c i qu
PLA DE MILLORA
Nom
Data
1 Classifica les paraules segons les lletres que porten.
escut
caramel
esquena
mquina
rac
vaques
escola
cuina
barca
esquirol
Porten ca
Porten cu
Porten co
Porten que
Porten qui
2 Completa els noms amb c o qu i relaciona.
N^
arl
c davant de a, o, u
uri
qu davant de e, i
Llengua 2
El parc infantil
PLA DE MILLORA
Nom
Data
1 Encercla la que corresponga. Quina paraula hi ha representada
en cada cas?
tobogan
enfilar-se
pujar
engrunsar-se
rampa
xarxa
botar
llanar-se
botar
xarxa
1
2
10
Llengua 2
Paraules i sllabes
PLA DE MILLORA
Nom
Data
1 Pronuncia en veu alta i marca. Quantes sllabes t cada paraula?
sol
planta
escarabat
milotxa
1 sllaba
2 sllabes
4 sllabes
2 sllabes
3 sllabes
1 sllaba
3 sllabes
3 sllabes
2 Ordena les sllabes per formar paraules.
to
ma
ga
ca
sa
ca
des
b re
lli
ri
ar
fon
ro
te
o
ne
ta
3 Classifica les paraules anteriors.
2 sllabes
3 sllabes
Ms de 3 sllabes
Llengua 2
11
Paraules amb g i gu
PLA DE MILLORA
Nom
Data
1 Relaciona i completa les paraules.
ga
ca>
gue
car
form^
gui
go
er
gu
2 Pinta la paraula ben escrita en cada cas.
aguulla
guerrer
gorilla
mnegua
angila
agulla
gerrer
guorilla
mnega
anguila
3 Completa amb g o gu.
a
12
Llengua 2
uant
ind
orr jo
et
Passejada al mirador
PLA DE MILLORA
Nom
Data
en cada cas?
senda
cmera
illa
cantimplora
illa
motxilla
bossa
penya-segat
bossa
senda
4
2
Llengua 2
13
Loraci
PLA DE MILLORA
Nom
Data
1 Pinta les bafarades que continguen oracions.
Ara pum
i gat!
Magraden molt
els gelats.
Dem s
el meu
aniversari.
Moltssima hui
tinc jo calor!
2 Marca. Qu cal perqu un grup de paraules es considere una oraci?
Cal que comence en majscula.

Cal que tinga moltes paraules difcils.
Cal que les paraules estiguen ordenades i que el conjunt tinga sentit.
3 Ordena i escriu les oracions.
Els
han
iaios
14
Llengua 2
arribat.
ratol
El
send
formatge.
el
El punt i la majscula
PLA DE MILLORA
Nom
Data
1 Marca el missatge que tinga totes les majscules ben escrites.
oig verd.
he perdut un est
C.
Sc Alba, de 2n
necessitem un cantant per a

un grup de msica. pregunteu
en 2n A per Carles o Slvia.
Regale
gossets a xiq
uets
que els cuide
n b.
Pregunteu pe
r Xavi, de 2n
B.
Canvie cromos de
de 2n B.
superherois. sc Rafa,
2 Tria i encercla lopci correcta en cada cas.
A a hir de vesprada el iaio em va

a jugar a boletes.
E e nsenyar
A a ra que ja nhe aprs,
H h e pensat que dem puc dur-ne

a escola per
j ugar-hi a lhora del pati
amb els meus amics.
s un joc molt divertit!
D d e segur que ens ho passem b!
3 Copia el que diu la xiqueta amb
les majscules necessries.
hola,
sc Anna.
est Pau?
Llengua 2
15
Els jocs tradicionals
PLA DE MILLORA
Nom
Data
en cada cas?
corda
boletes
sambori
llanar-se
llanar
trompa
birles
trompa
amagar-se
comptar
4
5
16
Llengua 2
Classes doracions
PLA DE MILLORA
Nom
Data
1 Escriu V si s verdader i F si s fals.
Les oracions enunciatives afirmen o neguen alguna cosa.

Si volem fer una pregunta, usem una oraci exclamativa.
Les oracions enunciatives expressen sorpresa.
Les oracions interrogatives sn les que usem per a preguntar alguna cosa.
Les oracions exclamatives expressen sentiments i emocions.
2 Encercla loraci de cada parell que siga del tipus indicat.
Enunciativa
Quin s ms bonic! Ls s molt bonic.
Interrogativa
Vols una taronja?
Tin, una taronja.
Exclamativa
Ui, sha fet tard!
Crec que sha fet tard.
3 Digues quin tipus doraci usaran: enunciativa, interrogativa o exclamativa.
Miquel vol saber qu

hi ha per a sopar.
Joana se sorprn
de vore un esquirol.

El mestre ens diu

qu aprendrem hui.

Llengua 2
17
Els signes dinterrogaci i dexclamaci

Nom
PLA DE MILLORA
Data
1 Relaciona. Quin signe usem en cada cas?
Al final duna
pregunta sescriu
un signe
dexclamaci
Al final duna
exclamaci sescriu
un signe
dinterrogaci
2 Fixat en el signe final i digues si s una pregunta o una exclamaci.
Vine, Mar!
On vas?
Vols pa?
Quin mal!
3 Transforma les oracions en preguntes i en exclamacions.
Recordat descriure els signes adequats.
Ja sn les dotze.
Pregunta
Exclamaci
J s> e dot?
J s> e dot!
El pasts s de nata.
Pregunta
Exclamaci
El beb t fam.
Pregunta
Exclamaci
18
Llengua 2
Arriba la neu
PLA DE MILLORA
Nom
Data
en cada cas?
bola
ninot
guants
bufanda
bufanda
trineu
gel
anorac
anorac
guants
2
4
Llengua 2
19
Loraci: subjecte i predicat
PLA DE MILLORA
Nom
Data
1 Escriu subjecte o predicat, segons corresponga.
s la persona, animal o cosa que fa lacci del verb.

s el que diu qu fa el subjecte.
2 Pinta de groc si sn subjectes i de blau si sn predicats.
El meu germ
La vaca
menja herba al prat.
Els xiquets
juguen al pati de lescola.
dibuixa molt b.
3 Relaciona cada subjecte anterior amb el seu predicat i escriu
en el lloc corresponent les oracions que formes.
20
Llengua 2
Paraules amb mb i mp
PLA DE MILLORA
Nom
Data
1 Copia juntes les paraules de cada famlia.
bomb
campana
bombonet
campaneta
campanar
bombonera
campanada
bomboneria
2 Encercla la paraula ben escrita en cada cas.
anbulncia
canbrer
gambes
rampa
ambulncia
cambrer
ganbes
ranpa
3 Completa les oracions amb les paraules anteriors ben escrites.
L
l
puj
hospita.
d
a clên.
Llengua 2
21
A la clnica veterinria
PLA DE MILLORA
Nom
Data
en cada cas?
farmaciola
bena
tisores
lloro
bena
esparadrap
gbia
xeringa
gos
gbia
5
3
22
Llengua 2
Els pronoms personals
PLA DE MILLORA
Nom
Data
1 Pinta les etiquetes que continguen pronoms.
jo
Laura
ells
quatre
nosaltres
dona
tu
elles
mans
ell
vosaltres
ella
2 Relaciona cada pronom amb un predicat per formar oracions.
Jo
sha disfressat de pirata.
Tu
juguem en lequip de bsquet.
Ella
sempre van en bici.
Nosaltres
anir a la biblioteca dem.
Vosaltres
no teniu cap mascota?
Ells
tens un estoig molt gran.
3 Escriu el pronom que falta en cada oraci.
molt fa.
cane e> u> co.
sap juga sambor^?
esta> mol enadae.
Llengua 2
23
La R forta
PLA DE MILLORA
Nom
Data
1 Pinta les paraules que continguen el so R forta.
corona
rdio
torr
lloro
paret
serra
amor
roda
2 Relaciona amb nmeros i completa amb les paraules que has pintat.
Pe Nada vai@ tasta u>

elici.
E fuse tall u> taul amb l
.
L ma escolt l
cad mat.
Sh punxa l
e cot!
3 Copia canviant
per r i per rr.
Estes tees sn bones per al coneu del
ave.
El iaio Enc du una goa ma.
24
Llengua 2
Espectacles de carrer
PLA DE MILLORA
Nom
Data
en cada cas?
tabalet
cabut
dolaina
cabut
pblic
altaveu
gegant
titella
gegant
titelles
Llengua 2
25
El substantiu
PLA DE MILLORA
Nom
Data
1 Subratlla en cada oraci dos substantius.
El mestre ens ha explicat com salimenten les abelles.

Hui hem pintat la caseta de la meua gossa.
El fuster ens ha fet una taula molt bonica.
2 Classifica els substantius anteriors.
Anomenen
una persona
Anomenen
un animal
Anomenen
una cosa
3 Ratlla el substantiu que sobra en cada grup i explica per qu.
PERSONES
iaia
porta
tia
fornera
ANIMALS
mosca parotet
mare caragol
COSES
peix telfon
goma oliva
26
Llengua 2
S<obr e substanti
q anoen un
,
.
S<obr e substanti
q anoen un
S<obr e substanti
q anoen u>
,
.
,
.
La R suau
PLA DE MILLORA
Nom
Data
1 Ratlla la paraula de cada grup que no t el so R suau.
cara portaserraparetordinadorfira
lloroarenaamorberenarratacercle
suro enrotllatmiradortisorescormar
2 Busca en la sopa el nom destes hortalisses i anotal. Totes tenen R suau.
I N
CA
MR
PC
I O
QT
X
B
R
O
A
P
A
C
O
A
N
R
E
R
A
L
B
V
X
R
O
R
SZDT
ASSA
I SFL
OFAX
AGFM
NJAX
LOTA
3 Ordena les lletres i escriu les paraules ocultes. Totes tenen R suau.
A
R
T
A
R
L
Llengua 2
27
Els insectes
PLA DE MILLORA
Nom
Data
en cada cas?
llagost
marieta
grill
papallona
escarabat
libllula
abella
cuc
libllula
formiga
3
5
28
Llengua 2
Gnere del substantiu: mascul i femen

Nom
PLA DE MILLORA
Data
1 Relaciona. Com s cada substantiu?
mel
fulla
mascul
llibre
bitllet
femen
planta
copa
2 Ratlla el substantiu inadequat en cada cas.
Pau t un
en la
La
ve vena
mha regalat una
El
joc partida
molt interessant
videoconsola ordinador .
pltan poma .
metge metgessa
de capalera
ens atn a la seua despatx consulta .
3 Completa escrivint masculins o femenins.
El substantiu q poe> du davan

e paraue e o u> s>
.
El substantiu q poe> du davan
e paraue l o un s>
.
Llengua 2
29
Paraules amb j i g
PLA DE MILLORA
Nom
Data
1 Subratlla les paraules que tinguen el so J.
taronja
gamba
gel
ajudant
germ
guerrer
mgia
jove
aigua
gos
2 Relaciona i completa. Quines lletres falten en cada paraula?
ja
ge
ra p^
gi
jo
lir
ju
rro r
3 Encercla la forma correcta en cada cas.
30
Llengua 2
bajoquetes
gapons
bagoquetes
japons
ngel
jutge
njel
gutge
sejell
albergina
segell
alberjina
Al carrer
PLA DE MILLORA
Nom
Data
en cada cas?
zona per a
vianants
balc
finestra
galeria
font
galeria
porxada
balc
porxada
finestra
3
5
2
Llengua 2
31
Nombre del substantiu: singular i plural
PLA DE MILLORA
Nom
Data
1 Fixat i escriu quins productes ha comprat cada un.
ous
pernil
aigua
pa
fideus
pomes
He comprat
productes amb el
nom en singular.
tomaques
oli
He comprat
productes amb el
nom en plural.
2 Ratlla el plural incorrecte.
pera
peras / peres
cotxe
cotxes / cotxas
punta
puntes / puntas
llibre
llibras / llibres
pont
ponts / pontas
finestra finestres / finestras
3 Completa amb les paraules proposades.
Vigila si has dusar el singular o el plural.
flor gerro flors gerros
A
Al alte
32
Llengua 2
blan h^ h mole
no h^ h ca
.
.
Paraules amb br i bl
PLA DE MILLORA
Nom
Data
1 Completa amb br o bl.
B<lanc
uix
po
ee
2 Copia canviant els dibuixos per les paraules anteriors.
porta un
nou.
La
perseguix la
La
rosega les
Prop del
hi ha camps de
Llengua 2
33
Cuidem el parc
PLA DE MILLORA
Nom
Data
en cada cas?
podar
podar
carret
tisores
gespa
plantar
plantar
tisores
rasclet
fulla
1
4
34
Llengua 2
Classes de substantius
PLA DE MILLORA
Nom
10
Data
1 Pinta de groc els substantius comuns i de verd els substantius propis.
germ
Vinars
ciutat
Xquer
Irene
xiquet
Perla
granota
2 Completa cada oraci amb un substantiu com i un de propi.
COMUNS gosseta amic poble
E e ami e di
L eu
e di
E e
e di
PROPIS Benial Trinca Blai
.
.
.
3 Relaciona cada substantiu individual amb el collectiu que li correspon.
abella
bandada
peix
eixam
ocell
ramat
ovella
banc
Llengua 2
35
La majscula en els noms propis
PLA DE MILLORA
Nom
10
Data
1 Pensa quina lletra falta en cada nom i escriu-la en majscula.
se
int
amo>
loet
oet
ari
au
anci
2 Tria lopci correcta i copia les oracions amb les majscules necessries.
Loncle
B b ernat sen va
D d em a
P p ars.
C c avall de
El
S s andra es diu
B b oira.
S s lvia i els seus
P p ares viuen a
C c astalla.
El
R r iu
X x quer desemboca a
C c ullera.
36
Llengua 2
A la gelateria
PLA DE MILLORA
Nom
10
Data
en cada cas?
carta
terrina
cambrera
terrina
cambrera
tovall
cucurutxo
clienta
cucurutxo
clienta
2
4
Llengua 2
37
Els determinants
PLA DE MILLORA
Nom
11
Data
1 Ratlla el determinant que sobra en cada grup.
ARTICLES
DEMOSTRATIUS
POSSESSIUS
NUMERALS
el
este
seu
teu
la
el
nostre
quatre
els
esta
meua
cent
les
eixos
vostres
dos
tres
aquelles
aquells
onze
2 Pinta el determinant adequat en cada cas.
Marta, vs a
i demana
una un
Esta Este
Eixe Estes
El
meua
aquella parada
aquell
dotzena dous.
vesprada anir a
el la
xiquet vol saber on est
meu
cos s amic de les
biblioteca.
la el
lavabo.
teua teues germanes.
3 Escriu cada paraula representada amb larticle adequat: el, la, els o les.
38
Llengua 2
Lapstrof
PLA DE MILLORA
Nom
11
Data
1 Marca i copia lopci correcta.
el nec
lherba
la ovella
lestoig
lnec
la herba
lovella
el estoig
2 Fixat en els exemples anteriors i pinta lopci bona. Quan escrivim l?
Davant de vocal o h.
Davant de consonant.
3 Completa amb les paraules representades i els articles el, la o l.
oeg
e roe.
Lerug
Mai toc
^ Joa> toc

Alr mull
e>
e pla.
Llengua 2
39
Al riu
PLA DE MILLORA
Nom
11
Data
en cada cas?
pescar
rem
jupet
salvavides
rem
pescar
navegar
piragua
canya
navegar
pont
40
Llengua 2
Ladjectiu
PLA DE MILLORA
Nom
12
Data
1 Subratlla els dos adjectius de cada oraci.
Manel est molt feli amb les seues sabatilles noves.

El meu entrep favorit s el de pernil dol amb tomaca.
Valria est trista perqu ha perdut el seu ninot preferit.
Els corredors ms rpids han sigut estos xiquets rossos.
2 Relaciona. Com est cada un?
Xavi
Eva
espantades
Mar i Carla
enfadats
Saoro i Pep
content
trista
3 Escriu oracions per dir com estan els xiquets.
Ev est
Xav^
Ma ^ arl esta>
.
.
.
S<aoro ^ Pe
.
Llengua 2
41
Paraules amb s i ss
PLA DE MILLORA
Nom
12
Data
1 Encercla i copia lopci correcta.
sabata
ssabata
oset
musol
castell
osset
mussol
casstell
2 Copia canviant els signes per les lletres corresponents.
ss
Jica i Carle han collit una carabaa.
Critina ha dibuixat un goet de color.
3 Escriu paraules amb ss.
s lhome que et fa riure al circ.

s el sis dia de la setmana.
s lhome que ven carn, llonganisses, botifarres

s com un got amb ansa i hi beus llet, xocolate
42
Llengua 2
A lescola
PLA DE MILLORA
Nom
12
Data
en cada cas?
taulell
ordinador
bstia
tauler
tauler
banc
rellotge
diari
taulell
banc
1
5
3
Llengua 2
43
El verb en present
PLA DE MILLORA
Nom
13
Data
1 Ratlla les paraules que no siguen verbs.
saltem
escriuen
arbre
llapis
canta
camine
finestra
ploren
tortuga
ordinador
2 Encercla el verb de cada parell que estiga en present.
ballem
ballarem
observava
observa
lligen
van llegir
passejar
passege
3 Completa les oracions amb els verbs que has encerclat.
Olg ^ jo
Isa
e e balc.
Jo
El iaio e
44
Llengua 2
samb.
e estele
e l platj sovin.
u> con cad ni.
Paraules amb c i
PLA DE MILLORA
Nom
13
Data
1 Ratlla la paraula que sobra en cada grup.
coe
cara
cel
t
cuque
balc
cincia
copa
lli
venut
vaca
pua
cervell
2 Ordena les lletres i escriu els noms.
EIR
RIIC
PAAL
VOLRC
UFORT
3 Transforma com en lexemple.
pina
pea
pine
llana
balana
Llengua 2
45
El reciclatge
PLA DE MILLORA
Nom
13
Data
en cada cas?
llanda
paperera
arreplegar
bossa de fem
llanda
vidre
contenidor
tirar
llanda
vidre
2
3
5
4
46
Llengua 2
El verb en passat
PLA DE MILLORA
Nom
14
Data
1 Unix cada verb amb les seues formes en passat.
eixir
dorm
va escriure
pintar
isqu
va pintar
escriure
escrigu
va eixir
dormir
pint
va dormir
2 Completa amb els verbs en passat anteriors. Tria les formes que vulgues.
A po po
e so.
E ga
Laur
un posta.
a so.
Ed
u> dinosau.
3 Escriu el verb que falta. Vigila si lhas
de posar en passat o en present.
Hu^ S<ni
eni. Ahi sprad
bsqe.
ahir
hui
Llengua 2
47
Paraules amb s i z
PLA DE MILLORA
Nom
14
Data
1 Busca en la sopa sis paraules amb el so S de casa i escriu-les en el lloc
corresponent.
XC
TE
PS
ZP
OU
CK
ZN
ES
AM I SETAU
L I ZOOSMS
QUJLVNA
I NZELLAB
ESPASAFO
FCATORZE
AQJMXRTZ
NTRESORE
2 Ompli els buits amb s o z i descobrix el ttol de les pellcules.
E ca
bro>
48
Llengua 2
Un on
erillo
E equê
^ l rabo
Lexcavaci arqueolgica
PLA DE MILLORA
Nom
14
Data
en cada cas?
mfora
restes
guardar
netejar
mosaic
forat
mosaic
examinar
fotografiar
restes
5
1
2
Llengua 2
49
El verb en futur
PLA DE MILLORA
Nom
15
Data
1 Pinta seguint el codi. Com est cada verb?
parlem
anirem
cantava
vaig dir
estudie
riuran
ballar
pens
escrius
Present groc
Passat
blau
Futur
verd
2 Completa les oracions amb el verb en futur.
jugava
compraran
compren
El pae e
u> llib cone.
anir
jugar
Gerar
amb l pilot nov.
comprar
jugue
vaig
Dem
e Joge Ib^.
50
Llengua 2
an
a Mue
La coma
PLA DE MILLORA
Nom
15
Data
1 Marca les oracions que continguen una srie o enumeraci.
A la festa van vindre ngel, Paula, Marc i Lluna.

Hui plou molt, per aix no podrem eixir a jugar.
El tren para a Sagunt, Almenara, Vila-real i Castell.
Jaume t un gos, un gat i una tortuga.

Magradaria que em compraren una tauleta digital,
per s massa cara.
2 Copia cada oraci amb les comes que calga.
Al bullit hi ha crella ceba carlota i bajoqueta.
Mhan donat un llapis una goma un boli i un regle.
3 Completa amb quatre noms de companys teus. No toblides de posar-hi
les comes!
Algun el eu company ^ compane s>

Llengua 2
51
La botiga de joguets
PLA DE MILLORA
Nom
15
Data
en cada cas?
peluix
robot
comandament
mbil
puzle
examinar
4
helicpter
ninot de
corda
5
robot
peluix
4
5
52
Llengua 2
Programa
dampliaci
Anuncis en el diari
Nom
Data
Regal de cucs de seda

lex, de 2n B, t cucs de seda i vol regalar-ne
uns quants. Si alg hi est interessat, pot parlar
amb ell a lhora del pati.
Animeu-vos-hi! Criar cucs de seda s molt
fcil: noms cal una caixa de sabates per a
tindrels-hi i fulles de morera perqu mengen.
Recoll
Aparcament
per a bicis
Lany que ve
els alumnes
podran vindre
a escola en
bici. Sest
construint un
aparcament
especial darrere
del gimns.
ida de
mater
ial esc
Com ca
olar
da any,
c
o
mena
per a l
la camp
ONG d
e lesco
anya d
retolad
e recol
la. Pod
ors, reg
lida de
e
u
p
o
les, mo
rtar qu
materia
estiga e
aderns
txilles
l escola
n bon e
,
ceres, l
, tot all
r
stat. De
que n
lapis,
segur q
o neces
ue mol
siteu p
ts xiqu
er que
ets us h
o agrai
ran!
1
Marca. On podries trobar estes notcies?

En la televisi.
En el cine.
En un diari escolar.
Copia en majscules els ttols de les notcies.
54
Llengua 2
PROGRAMA DAMPLIACI
3 Escriu V si s verdader i F si s fals.
lex s un xiquet de 2n B que vol que alg li regale uns cucs de seda.
Criar cucs de seda s difcil.
Els cucs de seda mengen fulles de morera.
Pots tindre els cucs de seda en una caixa de sabates.
Explica la teua opini. Et sembla bona idea que hi haja un aparcament

per a bicis a lescola? Tagradaria anar-hi en bici?
Encercla els elements que sn material escolar i completa.
A ONG poe porta maeria escola co ar
Llengua 2
55
Sabies que
Nom
Data
Els campions del mn animal

El guepard s lanimal terrestre que corre
ms de pressa: pot arribar a 100 km per hora!
Limagines fent una cursa amb un cotxe?
Lanimal mar ms rpid s el peix vela.

Cap altre animal el guanya nadant.
La tortuga gegant no guanyaria cap cursa, s clar,
per t un altre rcord: s lanimal terrestre que
viu ms temps. Vora 200 anys!
Si busquem lanimal ms alt, s la girafa, que fa
uns 6 metres. Pot arribar sense problemes a la copa
dels arbres ms alts, i aix s una sort, perqu aix
no ha de competir amb altres animals pel menjar.
En terra, lelefant s lanimal ms gran. Pesa
12 tones, s a dir, el mateix que un cami menut.
Per a lhora de buscar el ms gran de tots els animals
del mn, hem danar al mar. Perqu cap altre animal,
cap, pot guanyar la balena blava, que fa 32 metres
i pesa 190 tones. Ella s la supercampiona!
Pensa i completa.
Dê q u> anima...

erest erq vi
mar erq
56
Llengua 2
.
.
PROGRAMA DAMPLIACI
Explica en qu guanya cada animal.
E> l err:
E gepar e q
L tortug @egan l q
L gira
Leean
E> e ma:
E ei l
L baen blav
.
.
.
.
.
.
3 Completa amb les paraules proposades.
cursa
animal
caragol
ltim
rajola
E
u>
mol en. Tardari mol ecre
un
e err. Per eri
e campi e> un cos: un
e vo qu^ arrib
!
Llengua 2
57
A lescola
Nom
Data
La meua classe
Per la finestra es veu un tros de carretera

i un semfor que va canviant de color;
s molt entretingut mirar com es paren
els camions i els cotxes amb el roig,
fins que el llum del semfor es posa
en verd i tots fugen corrents.
Davant de la finestra hem plantat llentilles
que cada dia reguem amb un poc daigua.
La pissarra ocupa tota la paret de davant.
De mat, la mestra hi escriu la data, que s
el dia de la setmana i el nmero, i el nom del mes.
Sobre les altres parets hi ha mapes i un tauler de suro on subjectem
amb xinxetes els noms dels responsables de repartir els treballs i de
regar les llentilles. Tamb hi ha un rellotge.
Totes les hores duren igual. Per a mi no em sembla sempre
el mateix: de vegades el temps sacaba de seguida, com els viatges
en els cavallets de la fira; i altres estones sestiren com el xiclet i sn
molt pesades, com quan et fan mal els queixals.
Pura Azorn. Pisando charcos (adaptaci)
Marca. Qui creus que conta esta histria?
la mestra de la classe
58
Llengua 2
una xiqueta de la classe
PROGRAMA DAMPLIACI
Respon a estes preguntes.

On est la protagonista?
Qu veu per la finestra?
Qu hi ha plantat davant de la finestra?
3 Escriu el nom dels objectes de la classe que esmenta la xiqueta.
4 Escriu la data de hui
a la pissarra, tal com

ho fa la mestra de
la lectura.
5 Pensa i explica.
A m^, e emp f mol llar@ qua>

.
E> canv^, e pass mol pess qua>
Llengua 2
59
Quin fred!
Nom
Data

Vocabulari per a climes freds
Allau. A les muntanyes la neu pot ser molt

perillosa. De vegades, quan nhi ha molta,
la neu es desprn en grans quantitats i cau
a tota velocitat pel vessant de la muntanya.
Els esquiadors han danar amb molt
de compte perqu lallau no els agafe
de sorpresa.
Trineu. s el millor mitj de transport
per a crrer sobre la neu. Els gossos
o els cavalls tiren els trineus. Tamb
hi ha trineus menuts que els xiquets
utilitzen per a divertir-se llanant-se
costera avall.
Igl. s la casa que els esquimals es construxen amb blocs de gel.
Omplin els buits amb neu congelada perqu no hi passe el vent.
s el refugi perfecte quan els esquimals van de cacera.
Iceberg. s un enorme bloc de gel que sha desprs del pol
i sura als mars ms freds. Els mariners els temen molt perqu
els vaixells poden xocar-hi. El pitjor s que la part que ix de laigua,
encara que siga molt gran, s molt menuda comparada amb tota
la part que hi ha submergida i oculta.
Escriu el nom. De quins elements parla el text?

1
60
Llengua 2
PROGRAMA DAMPLIACI
Escriu el nmero de lelement anterior que corresponga.

s un refugi fet de gel.
s un perill al mar.
s un mitj de transport.
s un perill a la muntanya.
3 Ordena i copia.
la gent usa
raquetes per a caminar.
Als llocs on neva molt
4 Resol les endevinalles.
Llarga, llarga,
quan senrotlla
membolica
b la gola.
l
S<> e
Sn dos bessones;
no ballen mai,
per amb la pluja
volen saltar.
5 Anota altres peces de roba i objectes que susen amb pluja o neu.
Llengua 2
61
Jugant al carrer
Nom
Data
Conillets a amagar
Un, dos, tres, quatre,

amagueu-vos, que us agafe.
Quatre, cinc, sis, set,
quan us haja descobert,
set, huit, nou, deu,
haureu de pagar el preu!
Ai, no veig cap dels meus amics!
S que shan amagat b On estan?
A mi mha tocat parar i he de trobar-los.
I la plaa s molt gran!
He de trobar tots els que juguen.
Sn Ndia, la futbolista,
i tamb Quim, el tenista,
Rita, la patinadora,
i Gemma, la nadadora.
Per a trobar-los, he destar molt atenta
i mirar per totes bandes. Per on comence?
Majudes a buscar-los?
Fixat en els objectes que porten i escriu el nom de cada xiquet.
62
Llengua 2
PROGRAMA DAMPLIACI
Completa usant les paraules proposades. On sha amagat cada un?

contenidor
font
bstia
cotxe
Ndi h amaga dare

Qui h amaga
Rit h amaga
Gemm h amaga
.
.
.
.
Marca. En el joc de conillets a amagar, qu fa el xiquet que para?
Compta mentre els altres

samaguen i desprs els busca.
Samaga amb molta cura

perqu no el troben.
Digues quin s el teu joc preferit, amb qui hi jugues, on ho fas
Llengua 2
63
Oficis del passat

Nom
Data
Fa molts anys
Quan la mare de la iaia era una xiqueta, el mn era molt diferent.

En aquella poca no hi havia supermercats ni es podia pagar
amb targeta. Hi havia botigues, s clar, per eren menudes,
i els botiguers coneixien tots els clients perqu eren vens
que vivien prop.
Tamb hi havia botiguers sense tenda que
venien els seus productes pel carrer. Eren
venedors ambulants, i molts dells han
desaparegut hui dia.
Per exemple, el lleter repartia la llet casa
per casa. Era una llet que calia consumir
de seguida perqu no es fera malb. Tin
en compte que en aquella poca no hi havia
envasos ni neveres com els dara.
El meler tamb anava casa per casa
i oferia pots de mel.
Un altre que venia pel carrer era
el formatger, que duia als vens el formatge
i la mantega que ell mateix havia fet amb
la llet de les vaques o les ovelles.
Marca. Quin destos s un venedor ambulant?
64
Llengua 2
PROGRAMA DAMPLIACI
Completa amb paraules de la lectura. Qu feia cada venedor ambulant?
E lee eparti
E ee oeri
E format@e dui
^
.
.
Relaciona i escriu. Com sagafa cada aliment?

una cullerada
de llet
un got
de formatge
un tros
de mel
Escriu una botiga on vages normalment i indica qu hi venen.

Llengua 2
65
Unes instruccions curioses

Nom
Data
Com fer un coet a casa
De segur que a ta casa hi ha portes, veritat? Doncs, enhorabona!

Grcies a aix hui mateix pots convertir-te en fabricant de coets.
Com tho dic! Home, no penses que els teus coets arribaran fins
a la Lluna, per s que aniran duna porta a laltra a gran velocitat.
Thi animes? Noms has de seguir estes instruccions:
1. Busca dues portes que estiguen
luna davant de laltra.
2. Agafa una palleta i passa-hi per dins
un fil ben llarg.
3. Nuga cada extrem del fil al pom
duna de les portes. Ha de quedar
ben tens perqu la palleta puga crrer
fcilment dun pom a laltre.
4. Unfla un globus i subjectan b la boca
amb els dits perqu no nisca laire.
5. Enganxa el globus a la palleta amb
cinta adhesiva. Potser et caldr ajuda
per a fer-ho sense que el globus es desunfle.
6. Finalment, ha arribat el moment del compte enrere: CINC,
QUATRE, TRES, DOS, U, ZERO! Solta la boca del globus i
ZASSSS!, eixir disparat com un coet de veritat!
Pensa i completa. Qu explica el text que has llegit?
Explic e instruccion e
66
Llengua 2
PROGRAMA DAMPLIACI
Pinta el que calga i escriu. Quins materials necessites per a fer el coet?
Neessi u> tro llar@

^
3
,
.
Numera. En quin ordre cal fer-ho?
Pensa i escriu. Entre quins altres llocs pot volar el coet si hi nugues el fil?
Llengua 2
67
Jugant al parc
Nom
Data
Un lloc especial
A les escales del parc est Anna Banana.

Vine amb mi! diu, i arranca a crrer.
Jo tamb arranque a crrer darrere seu.
Passem pel costat de la font i de lesttua
i arribem a un lloc amb molta ombra, ple de
fulles i branques, que est darrere dels bancs de fusta.
Gategem per davall dun banc. La terra est freda. Hi ha fulles
mortes i pedres. Sobre una branca brilla una ploma blanca de colom.
s un lloc on no ha estat ning, que no ha vist mai ning.
s un lloc fosc i amagat. Alguna cosa es mou entre les fulles:
scratx, scratx, scratx
Fora, al sol, passen alguns peus.
De segur que s una ploma mgica! diu
baixet Anna. Vine! em diu desprs.
I eixim a la llum.
Anna Banana es posa dreta. T fulles entre els cabells.
Adu! diu, i desapareix. Aix que jo tamb men vaig
a casa.
leonore blegvad. Ana Banana y yo (adaptaci)
Completa. A quin lloc arriben els xiquets?
Arri> u> llo amb molt

,
p
^
, q est
dare el
.
68
Llengua 2
PROGRAMA DAMPLIACI
Pinta les que corresponguen. Com s el lloc secret dels xiquets?

fosc
llumins
amagat
conegut per tots
3 Marca i copia noms el que veuen els xiquets de la lectura.
peus de persones
ploma blanca de colom
cares de persones
colom blanc
Vee> algun
^ un
4 Encercla els xiquets que gategen davall dun banc.
5 Subratlla en la lectura el soroll que fa all que es mou entre les fulles.
6 Explica com s el teu lloc preferit i on est: al parc, al pati de lescola...
Llengua 2
69
Una sorpresa per a Maties

Nom
Data
Un comportament misteris
Quan Maties es desperta, troba la seua germana

Reme regirant larmari de la roba.
Ai! Mhe equivocat! Este no s el meu armari!
Per Maties no sho creu.
Una estona ms tard, Maties vol entrar amb
ella a la cuina i Reme li diu:
Ai! No pots entrar-hi! Ara rostir carn i far
molt de fum, aix que tancar la porta.
Decidix posar-se la camiseta verda nova,
per no la troba a larmari. Pregunta a
la germana i ella li contesta:
Ai! No tho havia dit? El gos del ve se lendugu quan estava estesa.
A la vesprada, Maties espera impacient els amics que vindran
a la festa. s que hui s el seu aniversari. Quina llstima que
no haja pogut posar-se la camiseta nova!
De sobte, Reme el crida des del menjador. Ell hi va corrent.
Felicitats, Maties! Ac tens el meu regal daniversari:
s la camiseta nova, per decorada. Lhe pintada jo!
I Maties, contentssim, ja ho entn tot. La camiseta
verda ha quedat genial!
Escriu el nom dels

protagonistes.
70
Llengua 2
PROGRAMA DAMPLIACI
Relaciona. Quan diu Reme cada cosa?

Ai! No tho havia dit?
Quan Maties la troba

regirant el seu armari.
Ai! Mhe equivocat!
Quan Maties vol entrar

a la cuina amb ella.
Ai! No pots entrar-hi!
Quan Maties li pregunta

per la camiseta verda.
3 Respon a estes preguntes.
Per qu Maties fa una festa?

Quan celebra la festa Maties?
Qui ha convidat a la festa?
Qu li regala Reme?
Qu ha fet Reme per decorar la camiseta?
4 Marca. Qu creus que
passa al final?
5 Digues amb quin regal tagradaria que et sorprengueren per laniversari.
Llengua 2
71
Un poema sobre la nit

Nom
Data
Qu deu passar a la nit?
Qu deu passar a la nit

quan jo encara estic dormit?
Qu deu passar quan dorm sol
fins que torna a eixir el sol?
Potser tots els meus joguets
mentre dorm, no estan mai quiets,
i juguen sense parar
fins que em veuen despertar.
O tal vegada un donyet
els meus somnis vetla atent
perqu no em puga espantar
de cap monstre entremaliat.
O, qui sap, potser noms
els pares em fan un bes
abans danar a dormir
i per aix dorm feli.
LLUSA MARCH. Poemes de sol
i de lluna
Marca loraci que et semble correcta de cada parell.

El que explica la histria deu ser un xiquet.
El que explica la histria deu ser un donyet.
El protagonista vol saber qu deu passar cada dia, quan ell est despert.
El protagonista vol saber qu deu passar cada nit, mentre ell dorm.
72
Llengua 2
PROGRAMA DAMPLIACI
10
Escriu la lletra que correspon. Quins elements i ssers esmenta el xiquet?

A
els joguets
un donyet atent
un monstre entremaliat
3 Torna a llegir els quatre ltims versos del poema i completa
amb paraules teues. Per qu pensa el xiquet que dorm feli?
Pote erq
4 Pinta les dues peces que necessites per a obtindre
un redol com els que formen el poema.
A la nit tots els xiquets
Un redol s
un parell de versos
que acaben de
manera semblant.
tenen somnis molt bonics.
dormen ben abrigadets.
Llengua 2
73
Un monstre preocupat
Nom
Data
Quin monstre ms desastrs!
El comte Drcula no s un home,

s un monstre horripilant.
Drcula s un vampir i ja se sap
que els vampirs xuplen la sang
als humans adormits. Per des de fa
uns dies Drcula sha adonat que la sang
se li assenta malament: cada vegada
que en pren, li fa mal la panxa i vomita.
Quina llanda!
Els vampirs poden transformar-se en rates
penades, i a Drcula sempre li ha agradat aix
de voletejar entre els arbres. El que passa s
que ltimament, cada vegada que intenta volar
li roda el cap, es mareja Ja no li resulta divertit.
Tots els vampirs del mn ixen de nit i dormen de dia perqu
no suporten la llum del sol. Per el comte Drcula est preocupat
perqu cada vegada es desperta ms prompte, abans que es faa
de nit. I el ms estrany de tot s que no nota cremor a la pell quan
el toca un poquet el sol de la vesprada.
En fi, que est fet un desastre. Qu li deu passar?
Resumix. Qu fan els vampirs?
Xupe>
E transore>
Ie>

74
Llengua 2
^ dore>
PROGRAMA DAMPLIACI
11
Explica els problemes que t el comte Drcula.
S<^ pe> san@

Qua> vol
ad gad e esert
Imagina. Per qu li passa aix al comte Drcula?
Copia els noms destes criatures en ordre alfabtic.
vampir
fantasma
ogre
mmia
esquelet
home llop
Ratlla la paraula que sobra. Qu fan els monstres?

espantar
atemorir
estimar
terroritzar
aterrir
Llengua 2
75
Festa a lescola
Nom
Data
Laniversari de Teresa
Teresa ha fet una festa

perqu hui ha complit anys
i a la classe li hem posat
una corona destrelles
feta amb perfum de roselles
i aroma daire bosc.
Amb la corona semblava
una reina de paper,
de les que pinten als contes
i que viuen als castells.
Per berenar ha portat
coca en llanda i magdalenes,
suc, moniato torrat,
taronges, pomes i peres.
En acabant de menjar,
tots li hem cantat la can,
perqu tinga un feli any
i que en complisca a munt.
M. DOLORS PELLICER. Versos
de tres sabors (adaptaci)
Respon a estes preguntes.

Qui ha fet hui una festa?
Per qu ho ha fet?
Qu li han posat al cap?
On estan tots els xiquets?
76
Llengua 2
PROGRAMA DAMPLIACI
Encercla i escriu. Qu ha portat Teresa per berenar?
Pe ena, Tees h porta

,
,
,
^
3
12
,
,
.
Completa la lletra de la can que solem cantar en els aniversaris.
Anirsar^
,
,
el amic e esit@e>
4
Explica com celebreu els aniversaris a classe o a casa.
Llengua 2
77
El ball de disfresses
Nom
Data

Amb qui et toca ballar?
El ball de disfresses est a punt de comenar. Per, abans cal formar

les parelles. Amb qui ballar jo? Amb qui ballars tu? Buf, a s un
embolic i no ens aclarim!
Molt b, farem un joc per formar les parelles. Heu de fer el que jo
us diga per tal de trobar la vostra parella de ball.
Va, pirata, escolta b qu has de fer.
Avana tres caselles cap avall.
Mou-te una casella cap a la dreta.
Ja has trobat la teua companya!
Vking, ara s el teu torn.
Vs dues caselles cap amunt.
Avana una casella cap a la dreta.
La veus? Eixa ser la teua parella!
Ara et toca a tu, cuinera.
Baixa tres caselles.
Continua una casella a lesquerra.
Molt b, ja tens el teu company!
Si heu seguit b les instruccions,
tots haureu trobat la parella per
al ball. Ara que sone la msica!
Traa en la graella anterior els camins i digues amb qui ballar cada un.
E pirat ballar amb

E vkin@
L cui>er

78
Llengua 2
.
.
.
PROGRAMA DAMPLIACI
13
Fixat en la disfressa dels xiquets i ratlla lelement que no porta cada un.
pirata
ndia
cuinera
vking
bombera
rei
mocador
davantal
pegat
espasa
barret
plomes
vestit
arc
barret
davantal
paleta
corona
banyes
extintor
escut
espasa
banyador
casc
mnega
botes
corona
ceptre
capa
trompeta
Observa i explica com sha disfressat Adri. Pots usar les paraules
proposades i daltres que necessites.
perruca
lluna
nas posts
estrella
Adri h disessa
A ca h posa
Port l car
, amb
.
.
Tam port
.
.
blanca
Llengua 2
79
Criatures fantstiques
Nom
Data
En les profunditats del bosc
Els gnoms viuen als boscos de Noruega.

Sn grossets i xicotets, tan diminuts que
viuen en bolets multicolors. Trien el ms
gran perqu siga la Casa del Consell, i all
es reunixen tots per planificar les missions
que duran a terme. I s que els gnoms sn
molt bondadosos. Viatgen per tot el mn
per ajudar els animals. Tamb cuiden que
ning faa malb la naturalesa.
Els gnoms sn molt intelligents. A ms, tenen poders mgics
i els usen noms per a fer coses bones.
Una altra caracterstica dels gnoms s que no es barallen mai.
Ells saben que els problemes es resolen parlant.
Els trols sn enemics dels gnoms. Tamb viuen
als boscos de Noruega, per ells sn gegants.
Tenen fama de ser lletjos, bruts i pudents. Sn
malvats perqu intenten fer mal als animals
i volen danyar la naturalesa. Com que sn molt
ms alts que els gnoms, saprofiten de la seua
fora. Sort que no sn molt llestos! Ms aviat,
sn bastant faves.
Els trols sn molt agressius i es barallen sovint,
aix que s fcil descobrir-los pel soroll que fan.
Escriu el nom
dels ssers
de qu parla
el text.
80
Llengua 2
PROGRAMA DAMPLIACI
Indica on viuen els gnoms i els trols.
Escriu G (gnom) o T (trol). De qui s cada caracterstica?
14
diminut
pudent
brut
pacfic
gegant
intelligent
malvat
agressiu
grosset
lleig
bondads
mgic
Completa. A qu es dediquen estes criatures?
El gnom ajue>
^ cuie> q ning
El trol inene>
^ voe>
5
Explica com s, qu fa i on viu algun altre sser fantstic que conegues.
Llengua 2
81
Poemes sobre animals

Nom
Data
La balena
s tan gran la balena

que no cap a la banyera plena.
Nada i sura per la mar
acaant el calamar.
Quin raig daigua trau de lesquena!

El dragonet
De nit, a la paret, vors el dragonet.

No li tingues por, no sigues ximplet.
Caa insectes vora el llum,
cada nit sen menja un fum!
No el mates mai, el dragonet!

El gat
A la nit miola el meu gat,

demana sardina en un plat.
Passeja per les teulades,
espanta rates penades.
Mira la planta del meu gat,
amb un vestit tot ratllat!
ANTONI ALBALAT.
Quines bsties! (adaptaci)
Marca la resposta correcta en cada cas.

Esta lectura es compon
dun poema.
de tres poemes.
Els poemes parlen
del mateix animal.
danimals distints.
Els animals estan
a llocs diferents.
al mateix lloc.
82
Llengua 2
PROGRAMA DAMPLIACI
15
Relaciona. Quin animal ho fa?

Caa insectes vora el llum.
La balena
Trau aigua per lesquena.
Porta un vestit ratllat.
El dragonet
Acaa el calamar.
Espanta rates penades.
El gat
El pots vore de nit a la paret.
Copia seguint el codi i obtindrs un altre poema sobre un animalet.

passejant sobre lherbeta,
Quan viatja el caragol,
Tant si plou com si fa sol!
no necessita maleta,
que la casa porta on vol.

Llengua 2
83
Solucionari
Solucionari
PLA DE MILLORA
UNITAT 1
Les lletres. Lalfabet
1. A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V
W X Y Z.
2. roser , ROSER / marieta, MARIETA /
bruixot, BRUIXOT / pastissets, PASTISSETS.
3. cel T una vocal i dues consonants.
ciri T dues vocals i dues consonants.
retolador T quatre vocals i cinc
consonants.
tobogan T tres vocals i quatre
consonants.
Paraules amb g i gu
1. ga eruga / gue formigues /
gui guila / go caragol /
gu cangur.
2. Cal pintar, respectivament: agulla / guerrer /
gorilla / mnega / anguila.
3. gat / guants / guinda / gorra / joguets.
Passejada al mirador
1. 1: motxilla / 2: cmera / 3: penya-segat /
4: cantimplora / 5: illa.
UNITAT 3
Paraules amb c i qu
Loraci
1. Porten ca: caramel, barca.

Porten co: rac, escola.
Porten cu: escut, cuina.
Porten que: esquena, vaques.
Porten qui: mquina, esquirol.
1. Cal pintar: Magraden molt els gelats. /

Dem s el meu aniversari.
2. Raquel / Quim qu davant de e, i.

Nico / Carla / Curis c davant de a, o, u.
3. Els iaios han arribat.

El ratol send el formatge.
2. Cal marcar la tercera opci: Cal que les

paraules estiguen ordenades i que el
conjunt tinga sentit.
El parc infantil
El punt i la majscula
1. 1: tobogan / 2: enfilar-se / 3: llanar-se /

4: engrunsar-se / 5: xarxa.
1. Cal marcar lltim missatge: Regale gossets

a xiquets que els cuiden b. Pregunteu per
Xavi, de 2n B.
UNITAT 2
Paraules i sllabes
1. sol: 1 sllaba / planta: 2 sllabes / escarabat:
4 sllabes / milotxa: 3 sllabes.
2. tomaca / margarides / llibre / casa /
telfon / oroneta.
3. 2 sllabes: llibre, casa.
3 sllabes: tomaca, telfon.
Ms de 3 sllabes: margarides, oroneta.
86
Llengua 2
2. Ahir de vesprada el iaio em va ensenyar a

jugar a boletes. Ara que ja nhe aprs, he
pensat que dem puc dur-ne a lescola per
jugar-hi a lhora del pati amb els meus
amics. s un joc molt divertit. De segur que
ens ho passem b!
3. Hola, sc Anna. Est Pau?
Els jocs tradicionals

1. 1: trompa / 2: birles / 3: sambori /
4: amagar-se / 5: comptar.
2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.
PLA DE MILLORA
. UNITAT 4
Classes doracions
1. V / F / F / V / V.
2. Enunciativa: Ls s molt bonic.
Interrogativa: Vols una taronja?
Exclamativa: Ui, sha fet tard!
3. Interrogativa / Exclamativa / Enunciativa.
Els signes dinterrogaci i dexclamaci

1. Al final duna pregunta sescriu un signe
dinterrogaci ?
Al final duna exclamaci sescriu un
signe dexclamaci !
3. El meu germ dibuixa molt b.

La vaca menja herba al prat.
Els xiquets juguen al pati de lescola.
Paraules amb mb i mp
1. bomb, bombonet, bombonera,
bomboneria / campana, campaneta,
campanar, campanada.
2. Cal encerclar, respectivament: ambulncia /
cambrer / gambes / rampa.
3. Lambulncia puja la rampa de lhospital.
El cambrer du gambes al client.
A la clnica veterinria
2. Vine, Mar! exclamaci

On vas? pregunta
Vols pa? pregunta /
Quin mal! exclamaci
1. 1: farmaciola / 2: bena / 3: xeringa /

4: lloro / 5: gbia.
3. Pregunta: El pasts s de nata?

Exclamaci: El pasts s de nata!
Els pronoms personals
Pregunta: El beb t fam?

Exclamaci: El beb t fam!
Arriba la neu
1. 1: bola / 2: ninot / 3: anorac / 4: bufanda /
5: guants.
UNITAT 5
Loraci: subjecte i predicat
1. Subjecte.
Predicat.
2. Cal pintar de groc: El meu germ /
La vaca / Els xiquets.
Cal pintar de blau: menja herba al prat. /
juguen al pati de lescola. /
dibuixa molt b.
UNITAT 6
1. Cal pintar: jo / ells / nosaltres / tu / elles /
ell / vosaltres / ella.
2. Jo anir a la biblioteca dem.
Tu tens un estoig molt gran.
Ella sha disfressat de pirata.
Nosaltres juguem en lequip de bsquet.
Vosaltres no teniu cap mascota?
Ells sempre van en bici.
3. Ell t molta fam.
Nosaltres cantem en un cor.
Tu saps jugar a sambori?
Elles estan molt enfadades.
La R forta
1. Cal pintar: rdio / torr / serra / roda.
2. 4: Per Nadal vaig tastar un torr delicis.
2: El fuster talla un taul amb la serra.
Llengua 2
87
Solucionari
PLA DE MILLORA
1: La mare escolta la rdio cada mat.
3: Sha punxat la roda del cotxe!
3. Estes terres sn bones per al conreu
del rave.
El iaio Enric du una gorra marr.
Espectacles de carrer
1. 1: tabalet / 2: cabut / 3: dolaina /
4: gegant / 5: titelles.
UNITAT 7
El substantiu
1. El mestre ens ha explicat com salimenten
les abelles.
Hui hem pintat la caseta de
la meua gossa.
El fuster ens ha fet una taula
molt bonica.
2. Anomenen una persona: mestre, fuster.
Anomenen un animal: abelles, gossa.
Anomenen una cosa: caseta, taula.
3. Cal ratllar, respectivament: porta / mare /
peix.
Persones Sobra el substantiu porta, que
anomena una cosa.
Animals Sobra el substantiu mare, que
anomena una persona.
Coses Sobra el substantiu peix, que
anomena un animal.
La R suau
1. Cal ratllar, respectivament: serra / rata /
enrotllat.
2. pera / taronja / carlota / carxofa /
carabassa.
3. barca / taur / perol.
88
Llengua 2
Els insectes
1. 1: libllula / 2: marieta / 3: cuc / 4: papallona
/ 5: escarabat.
UNITAT 8
Gnere del substantiu:
mascul i femen
1. Mascul: mel, llibre, bitllet.
Femen: fulla, planta, copa.
2. C
al ratllar, respectivament: partida /
ordinador.
Pau t un joc molt interessant en
la videoconsola.
C
al ratllar, respectivament: ve / pltan.
La vena mha regalat una poma.
C
al ratllar, respectivament: metgessa /
despatx.
El metge de capalera ens atn a la seua
consulta.
3. Els substantius que poden dur davant
les paraules el o un sn masculins.

Els substantius que poden dur davant
les paraules la o una sn femenins.
Paraules amb j i g
1. Cal subratllar: taronja / gel / ajudant /
germ / mgia / jove.
2. ja pijama / ge gerro / gi girafa /
jo rajoles / ju julivert.
3. Cal encerclar, respectivament: bajoquetes /
japons / ngel / jutge / segell / albergina.
Al carrer
1. 1: zona per a vianants / 2: porxada / 3: balc
/ 4: galeria / 5: finestra.
PLA DE MILLORA
UNITAT 9
Nombre del substantiu:
singular i plural
1. He comprat productes amb el nom en
singular: pernil, aigua, pa, oli.
He comprat productes amb el nom en
plural: ous, tomaques, fideus, pomes.
2. Cal ratllar, respectivament: peras / cotxas /
puntas / llibras / finestras / pontas.
3. Al gerro blanc hi ha moltes flors.
Als altres gerros no hi ha cap flor.
Paraules amb br i bl
1. Blanca / llebre / bruixa / poble / blat /
cabra / bledes / abric.
2. Blanca porta un abric nou.
La cabra perseguix la bruixa.
La llebre rosega les bledes.
Prop del poble hi ha camps de blat.
El carrer
1. 1: podar / 2: plantar / 3: carret / 4: rasclet /
5: gespa.
UNITAT 10
Classes de substantius
1. Cal pintar de groc (substantius comuns):
germ / ciutat / xiquet / granota.
Cal pintar de verd (substantius propis):
Vinars / Xquer / Irene / Perla.
2. El meu amic es diu Blai.
La seua gosseta es diu Trinca.
El seu poble es diu Benial.
3. abella eixam / peix banc / ocell
bandada / ovella ramat.
La majscula en els noms propis

1. Ester / Tinta / Ramon / Plometa / Boleta /
Maria / Jaume / Valncia.
2. Loncle Bernat sen va dem a Pars.
El cavall de Sandra es diu Boira.
Slvia i els seus pares viuen a Castalla.
El riu Xquer desemboca a Cullera.
A la gelateria
1. 1: tovall / 2: terrina / 3: cambrera /
4: cucurutxo / 5: clienta.
UNITAT 11
Els determinants
1. Cal ratllar, respectivament: tres / el /
aquells / teu.
2. Marta, vs a aquella parada i demana una
dotzena dous.
Esta vesprada anir a la biblioteca.
Eixe xiquet vol saber on est el lavabo.
El meu cos s amic de les teues
germanes.
3. les canyes / el peix / la granota / els daus.
Lapstrof
1. Cal marcar i copiar, respectivament: lnec /
lherba / lovella / lestoig.
2. Cal pintar la segona opci: Davant de vocal
o h.
3. Leruga rosega la fulla del roser.
Maite toca larpa i Joan toca la flauta.
Albert mulla el pa en loli del plat.
Al riu
1. 1: navegar / 2: rem / 3: jupet salvavides /
4: canya / 5: pescar.
Llengua 2
89
Solucionari
PLA DE MILLORA
UNITAT 12
Ladjectiu
1. Manel est molt feli amb les seues
sabatilles noves.
El meu entrep favorit s el de pernil dol
amb tomaca.
Valria est trista perqu ha perdut el seu
ninot preferit.
Els corredors ms rpids han sigut estos
xiquets rossos.
2. Eva trista / Xavi content / Mar i Carla
espantades / Saoro i Pep enfadats.
3. Eva est trista.
Xavi est content.
Mar i Carla estan espantades.
S aoro i Pep estan enfadats.
Paraules amb s i ss
1. Cal encerclar i copiar, respectivament:
sabata / osset / mussol / castell.
2. Jssica i Carles han collit una carabassa.
Cristina ha dibuixat un gosset de colors.
3. pallasso / dissabte / carnisser /
tassa.
A lescola
1. 1: taulell / 2: rellotge / 3: bstia / 4: tauler /
5: banc.
UNITAT 13
El verb en present
1. Cal ratllar: arbre / llapis / finestra / tortuga /
ordinador.
2. Cal pintar, respectivament: ballem /
observa / lligen / passege.
90
Llengua 2
3. Olga i jo ballem samba.

Isabel observa les estrelles des del balc.
Jo passege per la platja sovint.
Els iaios em lligen un conte cada nit.
Paraules amb c i
1. Cal ratllar, respectivament: cel / balc.
2. eri / ciri / plaa / crvol / forut.
3. llana llances / pea
balana balances.
peces /
El reciclatge
1. 1: llanda / 2: contenidor / 3: arreplegar /
4: bossa de fem / 5: vidre.
. UNITAT 14
El verb en passat
1. pintar pint va pintar
escriure escrigu va escriure
dormir dorm va dormir.
2. A poc a poc isqu / va eixir el sol.
Laura escrigu / va escriure una postal.
El gat dorm / va dormir al sof.
Edu pint / va pintar un dinosaure.
3. Hui Snia juga a tenis. Ahir de vesprada
jug / va jugar a bsquet.
Paraules amb s i z
1. zoo / espasa / camiseta / catorze / tresor /
pinzell.
2. El calze de bronze
Una zona perillosa
Ezequiel i la rabosa.
Lexcavaci arqueolgica
1. 1: mfora / 2: mosaic / 3: examinar /
4: netejar / 5: restes.
PLA DE MILLORA
. UNITAT 15
El verb en futur
1. Cal pintar de groc (verbs en present):
parlem / estudie / escrius.
Cal pintar de blau (verbs en passat):
cantava / vaig dir / pens.
Cal pintar de verd (verbs en futur):
anirem / riuran / ballar.
2. Gerard jugar amb la pilota nova.
Els pares em compraran un llibre
de contes.
Dem anir al Museu del Joguet dIbi.
La coma
1. Cal marcar: A la festa van vindre ngel,
Paula, Marc i Lluna. / El tren para a Sagunt,
Almenara, Vila-real i Castell. / Jaume t
un gos, un gat i una tortuga.
2. Al bullit hi ha crella, ceba, carlota
i bajoqueta.
Mhan donat un llapis, una goma, un boli
i un regle.
3. Resposta lliure (RL).
La botiga de joguets
1. 1: peluix / 2: puzle / 3: comandament /
4: ninot de corda / 5: robot.
Llengua 2
91
Solucionari
PROGRAMA DAMPLIACI
UNITAT 1
UNITAT 3
Anuncis en el diari
A lescola
1. Cal marcar la tercera opci: En un diari

escolar.
1. Cal encerclar el dibuix de la dreta: una

xiqueta de la classe.
2. REGAL DE CUCS DE SEDA
2. A lescola, dins de la seua classe.

Veu un tros de carretera, un semfor,
camions, cotxes
Han plantat llentilles.
APARCAMENT PER A BICIS

RECOLLIDA DE MATERIAL ESCOLAR
3. F / F / V / V.
4. RL.
5. Cal encerclar: les ceres / el llapis /
els retoladors / la motxilla / els regles /
les llibretes.
A lONG podem portar material escolar com
ara unes ceres, un llapis, uns retoladors,
una motxilla, uns regles o unes llibretes.
UNITAT 2
Sabies que...
1. s terrestre perqu viu en la terra.
s mar perqu viu en el mar.
3. pissarra / rellotge / mapa / tauler.

4. Resposta model (RM). Dimecres,
22 doctubre
5. RL.
UNITAT 4
Quin fred!
1. 1: iceberg / 2: allau / 3: igl / 4: trineu.
2. 3: s un refugi fet de gel.
1: s un perill al mar.
4: s un mitj de transport.
2: s un perill a la muntanya.
2. En la terra:
El guepard s el que corre ms de pressa.
La tortuga gegant s la que viu ms
temps.
La girafa s lanimal ms alt.
Lelefant s lanimal ms gran.
En el mar:
El peix vela s lanimal ms rpid.
La balena blava s lanimal ms gran.
3. Als llocs on neva molt la gent usa raquetes

per a caminar.
3. El caragol s un animal molt lent. Tardaria

molt a recrrer una rajola del terra. Per
seria el campi en una cosa: una cursa per
a vore qui arriba lltim!
Jugant al carrer
92
Llengua 2
4. s la bufanda.
Sn les botes daigua.
5. RM. Els guants, lanorac, limpermeable,
el paraigua.
UNITAT 5
1. Quim / Rita / Ndia / Gemma.
2. N
dia sha amagat darrere de la font.
Q
uim sha amagat darrere del cotxe.
PROGRAMA DAMPLIACI
Rita sha amagat darrere de la bstia.
G
emma sha amagat darrere del
contenidor.
3. Cal marcar lopci de lesquerra: Compta
mentre els altres samaguen i desprs els
busca.
4. RL.
UNITAT 6
Oficis del passat
1. Cal marcar el dibuix de la dreta.
2. El lleter repartia llet.
El meler oferia pots de mel.
El formatger duia formatge i mantega.
3. una cullerada de mel
un got de llet
un tros de formatge.
una cullerada de mel.
un got de llet.
un tros de formatge.
4. RL.
Entre la finestra i la porta.

Entre una cadira i la porta.
UNITAT 8
Jugant al parc
1. Arribem a un lloc amb molta ombra, ple
de fulles i branques, que est darrere dels
bancs de fusta.
2. Cal pintar: fosc / amagat.
3. Cal marcar: peus de persones / ploma
blanca de colom.
Veuen alguns peus de persones i una
ploma blanca de colom.
4. Cal encerclar el segon dibuix.
5. Cal subratllar: scratx, scratx, scratx...
6. RL.
UNITAT 9
Laniversari
1. Maties. / Reme.
1. Sexpliquen les instruccions per a fer un

coet a casa.
2. Ai! No tho havia dit? Quan Maties

li pregunta per la camiseta verda.
Ai! Mhe equivocat! Quan Maties
la troba regirant el seu armari.
Ai! No pots entrar-hi! Quan Maties vol
entrar a la cuina amb ella.
2. Cal pintar: el fil / el globus / la palleta /

la cinta adhesiva.
Per a fer el coet necessite un tros llarg
de fil, un globus, una palleta i cinta
adhesiva.
3. Perqu s el seu aniversari.

A la vesprada.
Ha convidat els amics.
La camiseta verda decorada per ella.
Lha pintada ella mateixa.
3. 3 / 5 / 1 / 4 / 2.
4. Cal marcar el dibuix de la dreta.
4. RM. Entre dues cadires.

Entre la porta i larmari.
5. RL.
UNITAT 7
Unes instruccions curioses
Llengua 2
93
Solucionari
PROGRAMA DAMPLIACI
UNITAT 10
Un poema sobre la nit
Una corona destrelles.

A la classe.
2. C: un monstre entremaliat / B: un donyet

atent / A: els joguets.
2. Cal encerclar la coca en llanda / el bric de

suc / les pomes / les peres / el moniato
torrat / la safata de magdalenes / les
taronges.
Per berenar, Teresa ha portat coca
en llanda, magdalenes, suc, moniato
torrat, taronges, pomes i peres.
3. RM. Potser s perqu els pares el besen

abans danar-sen a dormir.
3. Aniversari feli, / aniversari feli, /

els amics et desitgen / aniversari feli.
4. Cal pintar el primer i el tercer requadre:

A la nit tots els xiquets
dormen ben abrigadets.
4. RL.
1. Cal marcar, respectivament: El que explica la

histria deu ser un xiquet. / El protagonista
vol saber qu deu passar cada nit, mentre
ell dorm.
UNITAT 11
Un monstre preocupat
1. Xuplen la sang als humans adormits.
E s transformen en rates penades.
Ixen de nit i dormen de dia.
2. Si pren sang li fa mal la panxa i vomita.
Quan vola li roda el cap, es mareja.
Cada vegada es desperta ms prompte
i no nota cremor a la pell quan el toca
el sol.
3. RL.
4. esquelet, fantasma, home llop, mmia,
ogre, vampir.
5. Cal ratllar: estimar.
UNITAT 12
UNITAT 13
El ball de disfresses
1. E l pirata ballar amb la bombera.
E l vking ballar amb lndia.
L a cuinera ballar amb el rei.
2. Cal ratllar, respectivament: davantal /
barret / corona / extintor / banyador /
trompeta.
3. Adri sha disfressat de pallasso. Al cap
sha posat una perruca. Porta la cara
blanca, amb una lluna pintada en
una galta i una estrella en laltra.
Tamb porta un nas posts.
UNITAT 14
Criatures fantstiques
1. Trols / Gnoms.
Festa a lescola
2. Els gnoms i els trols viuen als boscos

de Noruega.
1. Teresa.
Perqu ha complit anys.
3. G: diminut / T: pudent / T: brut / G: pacfic /

T: gegant / G: intelligent / T: malvat /
94
Llengua 2
PROGRAMA DAMPLIACI
T: agressiu / G: grosset / T: lleig /
G: bondads / G: mgic.
4. Els gnoms ajuden els animals i cuiden
que ning faa malb la naturalesa.

Els trols intenten fer mal als animals
i volen danyar la naturalesa.
5. RL.
UNITAT 15
Poemes sobre animals
1. Esta lectura es compon de tres poemes.
Els poemes parlen danimals distints.
Els animals estan a llocs diferents.
2. Caa insectes vora el llum. El dragonet.
Trau aigua per lesquena. La balena.
Porta un vestit ratllat. El gat.
Acaa el calamar. La balena.
Espanta rates penades. El gat.
El pots vore de nit a la paret. El dragonet.
3. Quan viatja el caragol,
passejant sobre lherbeta,
no necessita maleta,
que la casa porta on vol.
Tant si plou com si fa sol!
Llengua 2
95

Pla de Millora Programa D'ampliació Llengua 2 Saber Fer Voramar JTM30032005 PDF

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Pla de Millora Programa D'ampliació Llengua 2 Saber Fer Voramar JTM30032005 PDF

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

BIBLIOTECA DEL PROFESSORAT PRIMRIA

Direcci dart: Jos Crespo Gonzlez.

2015 by Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

Les lletres. Lalfabet

1 Escriu les lletres que falten per completar labecedari.

2 Escriu en minscula o en majscula, segons corresponga.

T quatre vocals i cinc consonants.

T tres vocals i quatre consonants.

T una vocal i dues consonants.

T dues vocals i dues consonants.

Material fotocopiable 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

1 Classifica les paraules segons les lletres que porten.

2 Completa els noms amb c o qu i relaciona.

Material fotocopiable 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

1 Encercla la que corresponga. Quina paraula hi ha representada

Material fotocopiable 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

1 Pronuncia en veu alta i marca. Quantes sllabes t cada paraula?

2 Ordena les sllabes per formar paraules.

3 Classifica les paraules anteriors.

Material fotocopiable 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

1 Relaciona i completa les paraules.

2 Pinta la paraula ben escrita en cada cas.

3 Completa amb g o gu.

Material fotocopiable 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

1 Encercla la que corresponga. Quina paraula hi ha representada

Material fotocopiable 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

1 Pinta les bafarades que continguen oracions.

2 Marca. Qu cal perqu un grup de paraules es considere una oraci?

Cal que comence en majscula.

3 Ordena i escriu les oracions.

Material fotocopiable 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

1 Marca el missatge que tinga totes les majscules ben escrites.

necessitem un cantant per a

2 Tria i encercla lopci correcta en cada cas.

A a hir de vesprada el iaio em va

A a ra que ja nhe aprs,

H h e pensat que dem puc dur-ne

j ugar-hi a lhora del pati

amb els meus amics.

s un joc molt divertit!

D d e segur que ens ho passem b!

3 Copia el que diu la xiqueta amb

les majscules necessries.

Material fotocopiable 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

Els jocs tradicionals

1 Encercla la que corresponga. Quina paraula hi ha representada

Material fotocopiable 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

1 Escriu V si s verdader i F si s fals.

Les oracions enunciatives afirmen o neguen alguna cosa.

2 Encercla loraci de cada parell que siga del tipus indicat.

Quin s ms bonic! Ls s molt bonic.

Vols una taronja?

Tin, una taronja.

Ui, sha fet tard!

Crec que sha fet tard.

3 Digues quin tipus doraci usaran: enunciativa, interrogativa o exclamativa.

Miquel vol saber qu

El mestre ens diu

Els signes dinterrogaci i dexclamaci

1 Relaciona. Quin signe usem en cada cas?

2 Fixat en el signe final i digues si s una pregunta o una exclamaci.

3 Transforma les oracions en preguntes i en exclamacions.

Recordat descriure els signes adequats.