Pla de Millora Programa D'ampliació Llengua 4 SH Voramar JTM30032005

BIBLIOTECA DEL PROFESSORAT PRIMRIA
Ensenyament
individualitzat
Pla de millora
Programa dampliaci
Llengua 4
El quadern dEnsenyament individualitzat de Llengua,
per a quart curs de primria, s una obra collectiva
concebuda, dissenyada i creada en el departament
dEdicions Educatives de Santillana Educacin, S. L./
Edicions Voramar, S. A., dirigit per Teresa Grence Ruiz
i Immaculada Gregori Soldevila.
En la seua elaboraci ha participat lequip segent:
TEXT I EDICI
Esther Bellavista Vilaplana
Empar Tortosa Sanz
ILLUSTRACI
Jordi Sales Roqueta
EDICI EXECUTIVA
Empar Tortosa Sanz
DIRECCI DEL PROJECTE
Immaculada Gregori Soldevila
DIRECCI I COORDINACI
EDITORIAL DE PRIMRIA
Maite Lpez-Sez Rodrguez-Piero
Direcci dart: Jos Crespo Gonzlez.

Projecte grfic: Pep Carri.
Cap de projecte: Rosa Marn Gonzlez.
Coordinaci dillustraci: Esther Bellavista Vilaplana.
Cap de desenvolupament de projecte: Javier Tejeda de la Calle.
Desenvolupament grfic: Ral de Andrs Gonzlez i Jorge Gmez Tobar.
Direcci tcnica: Jorge Mira Fernndez.
Subdirecci tcnica: Jos Luis Verdasco Romero.
Coordinaci tcnica: Jess Muela Ramiro i Virtudes Llobet Azpitarte.
Confecci i muntatge: Nria Lombarte Gil.
Correcci: Cludia de Val del Amo i Llusa March Soler.
2015 by Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

C/ Valncia, 44
46210 Picanya, Valncia
PRINTED IN SPAIN
EAN: 8431300925595
CP: 671229
Aquesta obra est protegida per les lleis de drets dautor i la seua propietat
intellectual correspon a Voramar/Santillana. Els usuaris legtims de lobra
noms estan autoritzats a fer-ne fotocpies per a usar-les com a material
daula. Queda prohibida qualsevol altra utilitzaci tret dels usos permesos,
especialment aquella que tinga finalitats comercials.
Presentaci
Lensenyament individualitzat
Lensenyament individualitzat promou que cada alumne o alumna treballe en la
consecuci dels objectius educatius a un ritme adequat a les seues capacitats i
destreses. Amb aquesta finalitat, s important establir un pla que els ajude a superar les dificultats i a desenvolupar i potenciar les seues habilitats.
Aquest tipus densenyament se centra, doncs, en ls duna metodologia flexible
i de les tcniques i recursos educatius que ms b sadapten a les necessitats
particulars de lalumnat. Entre altres coses, requereix disposar de materials didctics especfics que puguen ser utilitzats segons les condicions concretes
daprenentatge de cada xiquet o xiqueta, i tamb dels objectius de millora que
es plantegen en cada cas.
Des daquesta perspectiva, la Biblioteca del professorat del projecte Saber
Fer ofereix un conjunt de materials destinats a facilitar aquesta tasca. Entre daltres inclou:
La srie Aprenentatge efica, que en els primers cursos de primria est
destinada a treballar les habilitats bsiques atenci, memria i raonament i
les dificultats daprenentatge, mentre que a partir del 4t curs aborda lentrenament en les tcniques destudi.
El compendi de material anomenat Recursos complementaris, que cont
seccions variades per a cada una de les rees del currculum, a fi que el professorat seleccione en cada cas les fitxes que considere convenients.
I, finalment, aquest quadern, anomenat Ensenyament individualitzat, que
inclou, per a cada unitat didctica del llibre de lalumne, dos apartats:
Un Pla de millora, compost per fitxes de treball destinades a aquells alumnes que requereixen un refor ms gran per a afermar els principals continguts de la unitat i per a desenvolupar les competncies.
Un Programa dampliaci, compost tamb de fitxes, lobjectiu del qual s
que lalumnat aprofundisca en determinats continguts, amplie els seus coneixements i pose en joc les competncies adquirides.
Llengua 4
ndex
PLA DE MILLORA
Unitat 1
Les llenges dEspanya. El valenci............. 8
Sons i grafies............................................... 9
El diccionari............................................... 10
Unitat 2
El grup nominal ......................................... 11
Ls de x, tx i ig........................................ 12
Els sinnims.............................................. 13
Unitat 3
El substantiu. Classes ............................... 14
Ls de x i ix ............................................. 15
Els antnims ............................................. 16
Unitat 4
Gnere i nombre del substantiu................. 17
Ls de v................................................... 18
Les paraules polismiques......................... 19
Unitat 5
Els determinants (I).................................... 20
La partici de paraules.............................. 21
Les paraules parnimes............................. 22
Unitat 6
Els determinants (II)................................... 23
Laccentuaci............................................ 24
Les paraules homfones .......................... 25
Unitat 7
Ladjectiu. Graus ....................................... 26
Laccent en les paraules agudes................ 27
Les paraules derivades.............................. 28
Unitat 8
El verb. Arrel i desinncies......................... 29
Laccent en les paraules planes ................ 30
Les paraules compostes ........................... 31
Llengua 4
PROGRAMA DAMPLIACI
Unitat 9
El verb. Nombre i persona......................... 32
Laccent en les paraules esdrixoles.......... 33
Els diminutius i els augmentatius .............. 34
Unitat 1................................................ 54
Unitat 2................................................ 56
Unitat 3................................................ 58
Unitat 10
Unitat 4................................................ 60
El verb. Temps i mode............................... 35

La diresi .................................................. 36
La famlia de paraules ............................... 37
Unitat 5................................................ 62
Unitat 11
Unitat 7................................................ 66
Els pronoms personals.............................. 38

El guionet.................................................. 39
Les paraules onomatopeiques................... 40
Unitat 8................................................ 68
Unitat 12
Unitat 10............................................. 72
Ladverbi ................................................... 41
Ls de p i b a final de paraula................... 42
Les sigles.................................................. 43
Unitat 11............................................... 74
Unitat 13
Unitat 13............................................... 78
Loraci: subjecte i predicat....................... 44

Ls de t i d a final de paraula.................... 45
Les variants lxiques.................................. 46
Unitat 14............................................... 80
Unitat 6................................................ 64
Unitat 9................................................ 70
Unitat 12............................................... 76
Unitat 15............................................... 82
Unitat 14
Classes doracions.................................... 47
Ls de c i g a final de paraula .................. 48
Les frases fetes......................................... 49
Solucionari........................................... 85
Unitat 15
Loraci, el pargraf i el text....................... 50
Els punts suspensius................................. 51
Els refranys ............................................... 52
Llengua 4
Pla de millora
Les llenges dEspanya.

El valenci
Nom
PLA DE MILLORA. Fitxa
Data
RECORDA
A ms del castell, que es parla a tot Espanya, hi ha comunitats autnomes on es parlen
altres llenges, com ara la Comunitat Valenciana on es parla el valenci. Llevat de luscar
o basc, totes les llenges que es parlen a Espanya provenen del llat.
El valenci t uns sons, unes lletres i unes paraules prpies que el diferencien de la resta
de llenges dEspanya procedents del llat.
1 Indica quines llenges es parlen a la Comunitat Valenciana i quan uses cada una.

2 Completa la taula dequivalncies amb les paraules que et proposem.
pa
madre
pai
aita
auga
pan
pare
agua
Valenci
Castell
Gallec
Basc
nai
ama
padre
mare
aigua
ura
pan
ogia
Adu!
3 Escriu V si s verdader i F si s fals.
Adis!
El so de la s de casa en valenci no existeix en castell.

La paraula japons sona igual en castell que en valenci.
Les lletres , y i ch del castell no existeixen en valenci.
El valenci i el castell sn exactament iguals perqu vnen del llat.
8
Llengua 4
Material fotocopiable 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.
Sons i grafies
Nom
Data
RECORDA
Les lletres o grafies sn els signes amb qu representem els sons per escrit.
Hi ha sons que es representen amb una sola lletra i daltres que poden ser representats
per ms duna lletra.
A vegades una mateixa lletra pot representar sons diferents. Altres vegades dues lletres
juntes representen un nic so. Aquests grups de lletres sn els dgrafs.
1 Relaciona cada grup de paraules amb el comentari corresponent.
peu, tap, carpa
Cada parell de lletres destacades representa un nic so.
cel, boca, fcil
Les lletres destacades representen un mateix so.
gerro, pluja, jocs
La lletra destacada representa sempre el mateix so.
fitxa, all, mussol
La lletra destacada representa sons distints.
2 Escriu paraules per exemplificar cada afirmaci.
El so K es representa amb lletres diferents.
Hi ha una lletra que no representa cap so.
La lletra s representa dos sons distints.
3 Encercla els dgrafs en les paraules segents.
pinya
pallasso
milotxa
tassa
Llengua 4
El diccionari
Nom
Data
RECORDA
El diccionari s el llibre que recull les paraules
duna llengua i els seus significats. En el diccionari,
les paraules estan ordenades alfabticament.
1 Ordena alfabticament les paraules segents.
cmera
bolgraf
gat
gust
cadira
colador
boira
gos
dia
sabata

2 Escriu al costat de cada paraula la forma en qu lhas de buscar en el diccionari.
clarions
malalta
somreia
bruts
encengu
pollets
3 Busca en el diccionari la paraula destacada i copia el significat de cada

expressi.
Tindre barra

Deixar amb un pam de nas

10
Llengua 4
El grup nominal
Nom
Data
RECORDA
El grup nominal s un conjunt de paraules agrupades al voltant dun substantiu.
La paraula ms important del grup nominal s el substantiu. Tamb poden formar part
del grup nominal els determinants, com larticle, i els adjectius.
1 Relaciona i escriu els grups nominals que obtingues.
una
uns
les
el
caixes
gata
bolgraf
guants
blau
nous
buides
grisa
2 Escriu en cada cas un grup nominal amb article, substantiu i adjectiu.
3 Escriu un grup nominal per a cada oraci.
canta cada mat.
magrada molt.
sn molt simptics.
es renta les dents amb el raspall nou.
Llengua 4
11
Ls de x, tx i ig
Nom
Data
RECORDA
El so de la x de xiquet es pot representar amb les grafies
x, tx o ig.
Sescriu x a principi de paraula i desprs de consonant.
Sescriu tx entre vocals.
Sescriu ig a final de paraula.
1 Completa les paraules segents amb x, tx o ig.
ra
coe
amp
peina
esto
orio
flea
fies
pu
ocolate
2 Llig les definicions i completa les paraules corresponents. Totes contenen x, tx o ig.
12
Ganes de fer una cosa.
D E
Raig daigua que ens renta el cos de dalt a baix.
Mes que hi ha entre abril i juny.
Conjunt de roba que et poses per a fer esport.
A LL
Paraula que significa el contrari de bonic.
Beguda refrescant que se sol prendre amb fartons.
R A
Si lil poses en la boca a un beb, deixa de plorar.
Llengua 4
Els sinnims
Nom
Data
RECORDA
Els sinnims sn paraules que tenen el mateix significat.
1 Pinta en cada columna la paraula sinnima de la primera.

enorme
preocupat
llest
divertit
comprar
xicotet
quiet
intelligent
avorrit
vendre
immens
intranquil
ignorant
entretingut
botiga
diminut
rpid
feli
trist
adquirir
bonic
por
parlar
velo
ocell
bell
valor
pensar
rpid
nec
apagat
tristor
callar
lent
au
lleig
temor
xarrar
velocitat
animal
2 Fixat en les paraules destacades del text i copia juntes les que siguen sinnimes.
Benvolguts pares i mares,
Els professors de les diferents assignatures del collegi Jaume Roig hem preparat tota una srie dexcursions i activitats fora de laula. Creiem que aquestes
eixides ajuden els alumnes a aprofundir
en les matries del curs i a tindre experincies diferents de les de la classe. s
per aix que us demanem tota la vostra
collaboraci per a tirar endavant el programa dactivitats del collegi.
Atentament,
Els mestres de lescola Jaume Roig
1.

2.

3.

4.

5.

Llengua 4
13
El substantiu. Classes
Nom
Data
RECORDA
Els substantius sn les paraules que utilitzem per a anomenar les persones, els animals
i les coses.
Els substantius poden ser comuns o propis i individuals o collectius.
1 Pinta les paraules que siguen substantius. En acabant, classificals.
Irene
dos
gat
poble
jugava
Pluja
abans
Benifondo
teua
gran
xiqueta
les
De persona
Danimal
De cosa
Pluja
2 Copia els substantius anteriors on corresponga.
Comuns
Propis
3 Escriu, en cada cas, el substantiu individual i el collectiu corresponent.
14
Llengua 4
Ls de x i ix
Nom
Data
RECORDA
El so de la x de Xtiva es por representar amb les grafies x i ix.
Sescriu x a comenament de paraula.
Sescriu ix entre vocals i a final de paraula.
1 Ratlla la paraula de cada grup que no tinga el so de la x de Xtiva.
Xixona
coix
reixa
xurros
Xeraco
cartutx
caixa
beixamel
Xbia
baix
panxa
peix
Xina
feix
fluixa
brioix
2 Completa les paraules segents amb x o ix, segons convinga.
vaell
aloc
brua
eres
rea
caer
faa
ilfon
brola
ifra
3 Copia substituint els dibuixos per les paraules adequades amb x o ix.
Xnia va menjar per postres.

El de Xavier s molt tou.

No magrada el gust daquest .

Hi ha dos a la .

Llengua 4
15
Els antnims
Nom
Data
RECORDA
Els antnims sn paraules que tenen significats contraris.
1 Pinta en cada columna la paraula antnima de la primera.

enorme
preocupat
llest
divertit
comprar
gos
inquiet
intelligent
avorrit
vendre
immens
tranquil
ignorant
entretingut
botiga
diminut
rpid
feli
trist
adquirir
bonic
dia
parlar
velo
ric
bell
jornada
pensar
rpid
pobre
apagat
nit
callar
velocitat
adinerat
lleig
dilluns
xarrar
lent
llapis
2 Fixat en els dibuixos oposats i escriu cada oraci amb lantnim de la paraula
destacada.
El carro est buit.
La porta est tancada.

Hi ha pocs caramels.
El xiquet riu.
16
Llengua 4
Gnere i nombre
del substantiu
Nom
Data
RECORDA
Els substantius tenen gnere: poden ser masculins o femenins.
Els substantius tamb tenen nombre: poden estar en singular o en plural.
Els substantius concorden en gnere i nombre amb els determinants i els adjectius
que lacompanyen en el grup nominal.
1 Relaciona i indica quin gnere i quin nombre t cada grup nominal que formes.
la
el
els
les
llibre
llet
sabates
cotxes
calenta
roges
rpids
obert
2 Escriu el femen de cada substantiu.
cuiner xiquet ministre

mestre doctor forner
sogre gat
fill
pediatre
pintor infermer
3 Escriu aquests substantius en plural.
goma dona rbitre

ram
llibre ocell
collegi got
fulla
muralla
cama moto

Llengua 4
17
Ls de v
Nom
Data
RECORDA
Sescriu v darrere de n.
Sescriu v en les formes del verb haver que tenen aquest so.
Sescriu v en les formes acabades en -ava, -aves, -ava,
-vem, -veu, -aven dels verbs de la primera conjugaci.
1 Observa com sescriuen les paraules segents i contesta.
enveja invent canviar

envellir enviar convent
Quina lletra hi ha sempre davant

de la v?
2 Completa el quadre amb les formes de cada verb.

anar
Jo
cantar
caminar
cantava
Tu
havia
caminaves
Ell o ella
anava
Nosaltres
anvem
Vosaltres
Ells o elles
haver
haveu
cantaven
3 Escriu la paraula amb v que correspon en cada cas.
ssers vius sense esquelet intern.

Que no es pot percebre amb la vista.
Mquina que susa per a envasar productes.
Enlairar-se, comenar a volar un avi, un ocell
Demanar a alg que acudisca a un acte, una festa, etc.
Persona que imagina i fabrica coses que abans no existien.
18
Llengua 4
Les paraules polismiques
Nom
Data
RECORDA
Les paraules polismiques sn les que tenen ms dun significat.
1 Escriu una oraci amb cada significat daquestes paraules polismiques.
ratol

serra

2 Ratlla el significat que no correspon a cada paraula.
banc
clau
cap
Lloc per a seure-hi.
Eina per a cuinar.
Part superior del cos.
Grup dinsectes.
Signe musical.
Qui mana en una empresa.
Lloc on es guarden
i es presten diners.
Pea de metall que permet

obrir i tancar un pany.
Pea de suro que tapa

una botella.
3 Descobreix la paraula polismica a qu fan referncia els parells de definicions.
Element que cobreix el cos dels ocells.

P
Instrument per a escriure.
Amfibi generalment de color verd.

Vestit de faena duna sola pea.
Part subterrnia de les plantes.

Part invariable duna paraula.
Llengua 4
19
Els determinants (I)
Nom
Data
RECORDA
Els determinants sn les paraules que van davant del substantiu, amb el qual
concorden en gnere i nombre, i en concreten el significat. Nhi ha de diversos tipus:
Els articles concreten o determinen els substantius que acompanyen. Poden ser
determinats o indeterminats.
Els possessius indiquen a quina persona o persones pertany un sser o un objecte.
Els demostratius indiquen la distncia, en lespai o en el temps, que hi ha entre
la persona que parla i els ssers o els objectes a qu es refereix.
1 Subratlla els articles i encercla els substantius a qu fan referncia.
La gata de Sara juga amb un cabdell de llana.

Les cosines de Laura viuen en una ciutat molt gran.
Unes xiquetes mhan dit que la mestra est malalta.
Una amiga meua ha guanyat el concurs de dibuix.
Els pares han comprat uns pastissos deliciosos.
2 Escriu el demostratiu de proximitat, de distncia mitjana i de llunyania que pot
portar davant cada substantiu.
, , cotxe
, , ocells
, , plantes
, , nina
3 Escriu un substantiu adequat en cada cas.
20
les meues
el vostre
el seu
la teua
els teus
les seues
les nostres
el meu
Llengua 4
La partici de paraules
Nom
Data
RECORDA
Quan una paraula no cap sencera a final de lnia, la partim escrivint un guionet (-)
i continuem escrivint-la en la lnia segent seguint aquestes normes:
No es poden separar les lletres que pertanyen a la mateixa sllaba.
No es poden separar les vocals dun diftong perqu pertanyen a la mateixa sllaba,
per s les dun hiat perqu pertanyen a sllabes diferents.
Els dgrafs rr, ss, ll i tx es poden separar; en canvi els dgrafs qu, gu, ll i ny no.
1 Escriu com partiries aquestes paraules a final de lnia.
teula
taur
caixa
quatre
boina
ping
2 Parteix aquestes paraules de totes les maneres possibles a final de lnia.
piranya
mortadella
paraiger
formigues
carabassa
Llengua 4
21
Les paraules parnimes
Nom
Data
RECORDA
Hi ha paraules, com reina i regna, que sassemblen tant en
la forma o la pronunciaci que es poden confondre. Aquest
tipus de paraules sanomenen paraules parnimes.
1 Assenyala la paraula que correspon a cada imatge.
serena
asos
sirena
ases
canal
tromba
canel
trompa
2 Escriu una oraci amb les paraules de lexercici anterior que no has assenyalat.
Si cal, consulta el diccionari.

3 Completa cada oraci amb el parnim adequat del parell suggerit.
Al refugi hi havia (previsions / provisions) per a un mes.

Aquest vestit t un preu (accessible / assequible).
Va aprendre la (professi / process) de mecnic de son pare.
El medicament ha tingut un (efecte / afecte) immediat.
Lorenga s una (espcie / espcia) molt aromtica.
22
Llengua 4
Els determinants (II)
Nom
Data
RECORDA
Els numerals sn paraules que expressen quantitat o ordre de manera precisa.
Els numerals poden ser cardinals o ordinals.
Els indefinits sn paraules que expressen quantitats inexactes o identifiquen alg
o alguna cosa de manera imprecisa.
Els interrogatius i els exclamatius sn paraules que acompanyen i determinen
un substantiu alhora que introdueixen una pregunta o una exclamaci sobre aquest.
1 Subratlla de roig els determinants numerals i de blau

els determinants indefinits daquest text.
El meu germ va jugar ahir el sis partit

del campionat de bsquet. Van guanyar, per
per poca diferncia: noms dos punts! Ara mateix
tenen tres equips per davant en la classificaci.
Per si guanyen tots els partits pendents, encara
tenen alguna possibilitat dacabar com a primers
classificats del seu grup.
2 Classifica els numerals anteriors segons de quin tipus siguen.
Cardinals
Ordinals
3 Copia escrivint lordinal corresponent.
Pau s el 1r alumne en la llista. Pau s el primer alumne en la llista.

El teu amic Llus viu al 6 pis.
Hui s el meu 11 aniversari.
Marc ha arribat en 3r lloc.
4 Encercla els determinants i escriu I si sn interrogatius o E si sn exclamatius.
Quina hora s, per favor?

Quin fred que tinc!
Quanta aigua du el riu!

Quin jersei vols posar-te?
Llengua 4
23
Laccentuaci
Nom
Data
RECORDA
La sllaba que sona ms forta en una paraula s la sllaba tnica. Les altres sllabes sn
tones.
En algunes paraules, la sllaba tnica es marca posant un signe anomenat accent grfic
sobre la seua vocal. En valenci, laccent grfic pot ser agut () o greu (`).
1 Encercla la sllaba tnica en les paraules segents.
calcet
camiseta
helicpter
fbrica
caf
llapis
barns
finestra
pantalons
margarida
2 Escriu cada paraula al seu lloc, tenint en compte que cada casella s una sllaba
i que la casella ombrejada correspon a la sllaba tnica.
camale
bscula
marieta
telfon
tobogan
arbre
3 Copia les paraules daquesta pgina que porten el tipus daccent grfic indicat.
24
Accent greu
Accent agut
Llengua 4
Les paraules homfones
Nom
Data
RECORDA
Dues paraules sn homfones quan sonen igual, per signifiquen coses diferents, com
ara cec (persona privada totalment o en part del sentit de la vista) i sec (que ha perdut la
humitat o laigua que tenia).
1 Subratlla la paraula homfona adequada per a cada imatge.
sl / sol
comte / conte
fal / fals
cignes / signes
2 Tria la paraula adequada per a completar cada oraci. Si cal, consulta el diccionari.
Ja he demanat el al cambrer. (compte / comte)

En classe de Matemtiques, hui hem construt un . (cub / cup)
Miquel, dna la al teu germ menut quan creueu el carrer. (ma / m)
La daquesta pizza s molt cruixent. (maa / massa)
Abans de pujar al cavall, assegurat que li has posat b la . (cella / sella)
3 Escriu una oraci amb cada una de les paraules que no has fet servir en lactivitat
anterior.

Llengua 4
25
Ladjectiu. Graus
Nom
Data
RECORDA
Els adjectius sn les paraules que expressen qualitats o estats de les persones,
dels animals o de les coses. Els adjectius estan en el mateix gnere i en el mateix
nombre que el substantiu a qu es refereixen.
Ladjectiu t tres graus: positiu, comparatiu i superlatiu.
1 Encercla els adjectius i subratlla els substantius a qu fan referncia.
Aina t una gata blanca i Blai t un gos negre.

Necessite unes tisores ms grans que aquestes.
Jo tinc els cabells arrissats; tu, en canvi, tens els cabells llisos.
Abans es veia un cel fosqussim, per ara fa un sol esplndid.
2 Copia algun adjectiu dels que has encerclat que tinga els graus indicats.
Grau positiu
Grau comparatiu
Grau superlatiu

3 Escriu un adjectiu per a cada dibuix. Com estan?
4 Escriu tres oracions usant el mateix adjectiu en grau positiu, comparatiu i superlatiu.

26
Llengua 4
Laccent en les paraules agudes
Nom
Data
RECORDA
Les paraules que tenen com a sllaba tnica lltima sllaba sanomenen paraules
agudes. Les paraules agudes porten accent grfic en els casos segents:
Quan acaben en vocal o en vocal seguida de -s.
Quan acaben en -en o en -in.
1 Busca i escriu les sis paraules representades.

q
2 Encercla la sllaba tnica de les sis paraules anteriors i respon.
Quina posici ocupa la sllaba tnica?

Per tant, com sn les sis paraules anteriors?
3 Accentua les paraules agudes que calga.
Hui Laura menja amanida, fideus i salmo per dinar.

Els campions de la marato escolar van ser Ruben i Francesc.
Aquest mati he vist els salts de trampoli que feien per la televisio.
Dema celebrare la meua festa daniversari.
Llengua 4
27
Les paraules derivades
Nom
Data
RECORDA
Les paraules derivades sn aquelles que shan format
a partir duna altra paraula que es diu primitiva. Aix,
dentista s una paraula derivada de la primitiva dent.
1 Relaciona cada paraula derivada amb la seua primitiva.
ferrer
llibrer
paper
llibreria
fornada
forner
ferro
llibreter
paperera
forn
ferreria
paperot
ferradura
llibre
papereta
fornera
2 Escriu la paraula que correspon en cada cas i que deriva de la paraula destacada.
Persona que prepara el menjar a la cuina.
Botiga on es ven tot tipus de carn.
Persona que et porta la carta que than enviat.

Mquina que serveix per a llavar la roba.
Lloc on la gent guarda el cotxe i altres vehicles.

3 Forma paraules derivades seguint els models.
florera
flor
sal
saler

sucre clau
ou
palla
sopa fitxa
28
Llengua 4
El verb. Arrel i desinncies
Nom
Data
RECORDA
Els verbs sn les paraules que expressen accions.
El conjunt de totes les formes dun verb s la seua conjugaci.
Linfinitiu s la forma que utilitzem per a anomenar els verbs.
En valenci hi ha tres conjugacions segons lacabament de linfinitiu.
Totes les formes verbals consten darrel i desinncies.
1 Llig el text i subratllan els verbs.
Laia assegura que, de major, ser gimnasta professional.

Per aix acudeix cada vesprada al gimns, als entrenaments
del seu club. Ella insisteix que tant desport no li resulta pesat,
per tamb admet que, de vegades, acaba el dia molt cansada.
Aix i tot, per a ella lesfor paga la pena!
2 Copia els verbs que has subratllat, escriu-ne linfinitiu i indican la conjugaci: 1a,
2a o 3a.
assegura
assegurar
1a

3 Escriu, en cada cas, la forma verbal representada i linfinitiu corresponent. Qu fa?
escriu
4 Separa larrel i la desinncia de cada forma verbal.
volia vol-ia
pateixen
portem
pint
debatreu
creixes
Llengua 4
29
Laccent en les paraules planes
Nom
Data
RECORDA
Les paraules que tenen com a sllaba tnica la penltima sllaba sanomenen
paraules planes. Les paraules planes porten accent grfic en els casos segents:
Quan acaben en consonant, excepte en les terminacions -as, -es, -is, -os, -us,
-en, -in.
Quan acaben en diftong.
1 Anota el nom de cada animal. Tots sn paraules planes.
2 Escriu una oraci amb cada paraula plana representada. Compte amb els accents!

3 Accentua les paraules planes que calga.
Quan ereu menuts menjaveu molts platans; en canvi, ara sembla que preferiu la poma.
Ahir anarem al zoologic i coneguerem una cria de gorilla acabada de naixer!
Vosaltres sabieu que Angel escriu uns contes bonissims?
30
Llengua 4
Les paraules compostes
Nom
Data
RECORDA
Les paraules compostes, com ara gratacel, sn
les que shan format unint dues o ms paraules
simples (gratar i cel).
1 Relaciona i escriu les paraules compostes que formes.
salva
gotes
alta
taps
compta
vides
veu
lleva
2 Anota la paraula composta que correspon en cada cas.
Drap amb qu ens torquem les mans a la cuina.
Mquina que renta els plats, els gots, els coberts

Instrument que serveix per a caar papallones.
Objecte semblant a un ganivet amb qu obrim les cartes.

3 Llig aquestes paraules compostes que shan barrejat i escriu les paraules correctes
amb lajuda dels dibuixos.
trencamosques
matallamps
paraocells
espantaclosques
Llengua 4
31
El verb. Nombre i persona
Nom
Data
RECORDA
Les formes verbals expressen nombre: poden estar en singular o en plural.
Les formes verbals tamb expressen la persona que realitza lacci:
poden estar en primera, en segona o en tercera persona.
Les formes no personals sn linfinitiu (cantar), el gerundi (cantant)
i el participi (cantat).
1 Llig el text i encercla de roig els verbs en singular

i de blau els verbs en plural.
Clara i Marta aniran a lexcursi a lAlbufera, per

les seues cosines, Laura i Laia, encara no ho saben.
Jo tamb hi anir. Per cert, Toni, tu vas dir que s
que vindries, per encara no has portat lautoritzaci.
Al final vindreu Neus i tu? Qu decidiu? Recordeu
que el termini dinscripci acaba dem
2 Subratlla els verbs daquestes oracions i, en acabant, classificals.
Jo anir a Itlia.
Elles juguen a pilota.
Nosaltres mengem arrs.
Ell llig molt b.
Tu cantes pera.
Vosaltres sempre rieu.
Primera persona
Segona persona
Tercera persona
3 Completa aquesta taula de formes no personals.

Infinitiu
Gerundi
Participi
batent
batuda
llegit
menjar
32
Llengua 4
llegides
menjats
Laccent en
les paraules esdrixoles
Nom
Data
RECORDA
Les paraules que tenen com a sllaba tnica lantepenltima sllaba sanomenen
paraules esdrixoles. Totes les paraules esdrixoles saccentuen grficament.
1 Escriu la paraula que no s esdrixola de cada grup.
fbrica
tmbola
cocodril
frmula
esdrixola
gndola
informtica
poca
camiseta
grgola
biloga
trapezi
histria
llapis
esglsia
pgina
2 Descobreix la paraula esdrixola que correspon en cada cas.
Assignatura que estudia els nmeros i les operacions.
Dona que atn i cura els animals quan estan malalts.
Unitat de longitud equivalent a 1.000 metres.
Les paraules en tenen una de tnica i altres dtones.
Gran construcci que servia de tomba als antics faraons.

3 Copia escrivint les paraules esdrixoles representades.
Posat el
i sabrs si tens febre.

Hi ha una
a la finestra.

Aquesta fa unes fotos bonssimes!

Llengua 4
33
Els diminutius
i els augmentatius
Nom
Data
RECORDA
Els diminutius sn paraules que expressen la idea de mida xicoteta.
Els augmentatius sn paraules que expressen la idea de mida gran.
1 Llig el text i classifica les paraules destacades en el grup

corresponent.
Ahir vam anar a dinar al camp amb loncle Pau, la tia

Sandra i la cosineta Roser, tots en el cotxot de loncle,
on cabem molt b. Vam anar a un lloc amb tauletes
i banquets de fusta que hi havia davall duns arbrots
enormes prop dun riuet. La mare duia una cistellota
plena dentrepans i la tia va portar un pastissot
de xocolate que de poc no cabia damunt de la taula!
Roser i jo ens vam afartar! I els altres tamb, eh?
Sn diminutius
Sn augmentatius
2 Ratlla les paraules que no siguen diminutius.
paquet
tauleta
jerseiet
piloteta
manteta
gatet
marieta
saquet
llet
bicicleta
3 Escriu un diminutiu i un augmentatiu de cada paraula usant les terminacions

-et/-eta i -ot/-ota.
34
flor ,
porta ,
peu ,
peix ,
got ,
bola ,
Llengua 4
10
El verb. Temps i mode
Nom
Data
RECORDA
El temps verbal indica si lacci ja ha tingut lloc (passat), si t lloc ara (present) o si tindr
lloc ms endavant (futur).
Els temps verbals sagrupen en modes segons que expressen accions reals, desitjos o
ordres. Els temps verbals que expressen accions reals estan en mode indicatiu.
1 Subratlla les formes verbals i classifica-les segons el temps que indiquen.
Laura dibuix un monstre molt divertit.

Irene far un examen dimecres.
La meua cosina viu a Sardenya.
Els alumnes no aniran a classe aquest divendres.
Els meus pares anaren de viatge de noces a Vencia.
Gerard i Guillem sn molt bons companys.
Passat
Present
Futur
2 Marca les oracions que estan en mode indicatiu.
Tant de bo fra ja estiu!
Pere est content amb les notes.
Clara va a escola amb autobs.
Marta, tanca la porta!
Donem el diari, per favor.
No magrada el xocolate calent.
3 Escriu una oraci en present, una en passat i una en futur.

Llengua 4
35
10
La diresi
Nom
Data
RECORDA
La diresi () s un signe que es posa sobre les vocals i i u en els
casos segents:
Per indicar que cal pronunciar la u dels grups qe, qi, ge, gi.
Per indicar que la i o la u no formen diftong amb la vocal
anterior i que, per tant, es pronuncien en sllabes diferents.
1 Posa la diresi en les paraules que calga.
Noms hi ha dos paraigues al paraiguer.

Aquestes pasques anirem al poble del iaio Raul.
La veina del sis canta tot el dia.
Amb quina frequncia passa el tren dAlacant?
Magrada ms el raim que les figues.
Laura mira Guillem de reull.
2 Copia les oracions substituint els dibuixos per les paraules corresponents.
Els i les viuen a lAntrtida.

Vam fer una excursi pel llac amb les .

A Manel li han regalat un .

Per dormir sempre em pose .

36
Llengua 4
10
La famlia de paraules
Nom
Data
RECORDA
Una famlia de paraules est formada per totes les paraules
que deriven de la mateixa paraula. Aix, peixos, peixet, peixot
i peixera formen part de la famlia de paraules que es crea
a partir de la paraula peix.
1 Agrupa aquestes paraules en famlies i digues de quina paraula provenen.
florir
mariner
floreta panellet
submar
floral
fulles empanar
panet
florista
marina fullaraca
desfullar
panera
fullatge martim

2 En cada una daquestes famlies hi ha un mot que no hi pertany. Ratllal.
enamorar, amor, amors, clamor
portador, porta, portal, portalada
llit, llitera, escalfallits, bullit
punta, despuntat, puntuaci, puntes
3 Escriu tres mots per a cada famlia de paraules.
PASTS
NVOL
Llengua 4
37
11
Els pronoms personals
Nom
Data
RECORDA
Els pronoms personals sn les paraules amb qu anomenem les persones, els animals
o les coses sense utilitzar substantius.
ls pronoms poden ser de primera persona, segona persona o tercera persona
E
i poden anar en singular o en plural.
1 Encercla les paraules que siguen pronoms personals.

En acabant, classificals.
nosaltres
jo
elles
ella
mare
Sandra
amic
xiquets
escola
tu
vosaltres
ells
meus
ell
dem
Primera persona
Segona persona
Tercera persona
2 Substitueix les paraules destacades per un pronom personal. Fixat en lexemple.
Arnau vol cereals o galetes?
Ell vol cereals o galetes?
Jlia va guanyar la competici.
Carles i Irene sn germans.
Joan i jo farem de voluntaris.
Marta i Gemma, pareu de xarrar!
Les meues amigues vindran ms tard.

De major, Sergi vol ser veterinari.
38
Llengua 4

11
El guionet
Nom
Data
RECORDA
Sescriu guionet (-) en els casos segents:
En els numerals, entre les desenes i les unitats i entre les unitats i les centenes.
En paraules formades per la uni de dues paraules, quan la primera acaba en vocal
i la segona comena en r, s o x.
1 Completa la taula escrivint els nmeros en xifres o en lletra,

segons corresponga.
Nmero
Com es llig
La paraula DUC
ens recorda quan
cal escriure guionet
en els numerals.
43
tres-cents dotze
56
sis-cents vint-i-quatre
800
288
63
dos mil quinze
2 Escriu les paraules compostes segents. Vigila si han de dur guionet o no.
Llengua 4
39
11
Les paraules
onomatopeiques
Nom
Data
RECORDA
Les paraules onomatopeiques shan format imitant el so que fa un animal, una persona
o una cosa. Per exemple, xiuxiuejar sha format a partir de la imitaci del soroll que fan
les persones quan parlen en veu baixa (xiu-xiu).
1 Ratlla, en cada cas, la paraula onomatopeica que no corresponga.

Xip, xap!
Dring!
dringar
belar
xipollejar
cruixir
Bee!
Uuuuu!
udolar
mugir
brunzir
belar
2 Escriu oracions usant la paraula onomatopeica corresponent.

Piu-piu!

Rauc, rauc!
Mu, mu!

40
Llengua 4
Cloc, cloc!
12
Ladverbi
Nom
Data
RECORDA
Com?
Quan?
Els adverbis sn paraules

que expressen circumstncies
de lloc, de temps, de manera
o de quantitat.
Quant?
On?
1 Subratlla els adverbis daquestes oracions i classificals.
Laia va estudiar molt.
Patrcia viu all.
Maria es va alar rpidament.
Vaig acabar bastant cansada.
Carles va anar ahir al cine.
El vestit roig em va b.
Ai, mhe deixat la jaqueta fora!
Anir a vore el metge hui.
Temps
Lloc
Manera
Quantitat
2 Ratlla les paraules que no siguen adverbis.
amable
suaument
llegim
cas
dem
persona
gens
lluny
3 Completa amb els adverbis que no has ratllat abans. Fixat

quin tipus dadverbi es demana en cada cas.
La iaia acarona el gat . (manera)

La pilota ha anat a parar . (lloc)
A tu lall tagrada molt; a mi no magrada . (quantitat)
Ja hem fet la major part del treball; lacabarem. (temps)
Llengua 4
41
12
Ls de p i b a final
de paraula
Nom
Data
RECORDA
El so P es pot representar a final de paraula amb les lletres
p o b.
Generalment, darrere de vocal tnica sescriu p.
Darrere de vocal tona o de consonant, sescriu p o b
segons com sescriguen les paraules de la mateixa famlia.
1 Resol els mots encreuats.
1 Medicament lquid que et lleva la tos.

2 Grup desportistes que competeixen
junts.
3 Tros de suro o de plstic que tapa

una botella.
4 Rptil allargat i sense potes
que sarrossega per terra.
5 Llengua que es parla a Arbia.

6 Aix sanomena el fill dun rei.
2 Observa les paraules derivades i escriu-ne la primitiva.
calba, calbesa.
verbal, verbalitzar.
camperol, campament.
agrupaci, grupet.
corbera, corbat.
tombant, tombar.
3 Completa amb p o b.
Feli juga en lequi de Joan.
Al cam va caure un llam .
Jose
Hui he fet un tom pel parc del Llo .
sa parlar ra .
El mot cor
42
Llengua 4
s monoslla .
Compra xaro i esparadra a la farmcia.

12
Les sigles
Nom
Data
RECORDA
Les sigles sn paraules que es formen unint les lletres inicials
de diverses paraules. Generalment, les sigles es refereixen
a una associaci, una instituci, un museu...
1 Relaciona cada sigla amb el seu significat.
AMPA
document nacional didentitat
CP
educaci secundria obligatria
ONG
associaci de mares i pares dalumnes
DNI
codi postal
ESO
organitzaci no governamental
2 Escriu el grup de paraules que correspon a cada sigla amb lajuda

de les banderes.
UE
EUA
3 Escriu la sigla que correspon a cada grup de paraules.
Organitzaci Mundial de la Salut
Unitat de cures intensives
Centre deducaci infantil i primria
Universitat de Valncia
Llengua 4
43
13
Loraci: subjecte i predicat
Nom
Data
RECORDA
Les oracions sn grups de paraules ordenades que expressen una idea i contenen
almenys un verb. Les oracions tenen subjecte i predicat.
El subjecte s la persona, lanimal o la cosa de qu es diu alguna cosa
en loraci.
El predicat s el que es diu en loraci sobre el subjecte.
1 Ratlla lexpressi que no siga una oraci i explica

per qu no ho s.
Que tingues un bon dia!
Bon dia!
2 Ordena i escriu les oracions segents.
Laura
llima.
de
gelat
un
es
menja

juga
Carles
bsquet.
molt

3 Inventa i escriu un subjecte o un predicat on corresponga.
rega les plantes del balc.

vam anar dexcursi a la platja.
Josep i Marta .
El vestit rosa .
44
Llengua 4
13
Ls de t i d a final
de paraula
Nom
Data
RECORDA
El so T es pot representar a final de paraula amb les lletres t o d.
Generalment, darrere de vocal tnica sescriu t.
Darrere de vocal tona o de consonant, sescriu t o d
1 Completa amb t o d les paraules que representen els dibuixos segents.
dar
petar
pla
bole
pon
car
2 Ompli els buits amb t o d.
Ricar
volia anar a escola amb el patine .
Joana va anar a un concer de clarine .

Aquell vagabun era dalgun pas del nor .
Si set fa tar
A Alber
, telefonam, dacor ?
li agrada mol
el iogur
lqui .
3 Completa cada oraci amb una paraula de la mateixa famlia que la destacada.
La rapidesa s una virtut, per crec que sovint fas les coses massa .
s un esportista delit que practica un molt arriscat.
En realitat era una taula molt slida, encara que laspecte no fra molt .
Vicent vol estudiar robtica perqu t la intenci de dissenyar un
intelligent.
Llengua 4
45
13
Les variants lxiques
Nom
Data
RECORDA
Una variant lxica s cada una de les maneres diferents
en qu es pot dir una mateixa cosa segons el lloc don som,
les persones amb qui parlem, etc. Per exemple, carabassa
i suspens sn variants lxiques que expressen el mateix,
per la primera se sol utilitzar en situacions de confiana
i laltra en situacions ms formals.
1 Escriu davall de cada aliment les variants lxiques amb qu sanomena.
carlota
bufes
tomaca
pans
pernil
pebre
dacsa
safanria
piment
tomata
roses
cuixot
2 Torna a escriure cada oraci canviant la paraula destacada per una altra variant
lxica ms formal.
Mira, Esteve, tu ests sonat!
El meu germ vol pencar a lestiu.

Robert s un collega de classe.
Les matemtiques em flipen!
46
Llengua 4

14
Classes doracions
Nom
Data
RECORDA
Quan parlem, ho podem fer amb diferents intencions.
Segons la intenci que tinguem, les oracions poden ser enunciatives,
interrogatives, exclamatives, exhortatives o imperatives i dubitatives.
1 Relaciona cada tipus doraci amb el seu s i lexemple corresponent.
Oracions
enunciatives
Serveixen per a afirmar

o negar alguna cosa.
Que b que
hages vingut!
Oracions
interrogatives
Susen per a donar ordres

o prohibir alguna cosa.
No talces!
Oracions
exclamatives
Susen per a expressar

sorpresa, alegria, tristesa...
Qu et passa?
Oracions
exhortatives
Serveixen per a
preguntar.
Potser ens hem

perdut.
Oracions
dubitatives
Susen per a indicar que no

sest segur del que es diu.
Hui no
em trobe b.
2 Indica de quin tipus s cada oraci segons la intenci.
No tinc aquest cromo.
Com anirs al camp?
Quin gatet ms bonic!
Endrea lhabitaci, Paula.
Potser aquell s el nou mestre.
El vent ha estat bufant tota la nit.
Llengua 4
47
14
Ls de c i g a final
de paraula
Nom
Data
RECORDA
El so K es pot representar a final de paraula amb les lletres c o g.
Generalment, darrere de vocal tnica sescriu c.
Darrere de vocal tona o de consonant, sescriu c o g
1 Escriu la paraula don prov cada un daquests grups.
blancor, blanca.
llarga, allargar.
amargor, amargant.
secalls, assecar.
sangons, sanguini.
banquet, bancada.
saquet, ensacar.
dilegs, dialogar.
2 Escriu la lletra que falta en cada cas.
un par
el carran
infantil
el missatge del nufra un alberco sucs
de platja
el cas danar en bici
un sarcfa
egipci
3 Completa les paraules amb c o g.
El bile
va descobrir un fon molt estrany.
Larquele
sue va guanyar un premi.
Aquest dol de fan

48
Llengua 4
s molt anti .
El meu ami Llu
estudia po .
El mecni s galle .
Ha caigut un ba i sha fet san .
14
Les frases fetes
Nom
Data
RECORDA
Les frases fetes sn grups de paraules que juntes tenen un
significat especial i diferent del que tenen normalment. Per exemple,
bufar i fer ampolles s una frase feta que significa fcil de fer.
1 Subratlla la frase feta de cada parell.
Agafar un tros de pa.
Ofegar-se en un got daigua.

Beure un got daigua.
Ser una mquina.
Treballar en una obra.

Posar mans a lobra.
Ser un tros de pa.
Construir una mquina.
2 Copia les frases fetes que has subratllat on corresponga segons el significat.
Comenar a fer alguna cosa.
Angoixar-se per no res.
Tindre molta capacitat de treball.

Tindre molta bondat.
3 Tria el significat de cada frase feta i escriu una oraci usant-la.
Parar lorella.
Escoltar amb atenci.
No voler escoltar res.

Estar a la lluna.
Ser astronauta.
Estar distret.

Llengua 4
49
15
Loraci, el pargraf
i el text
Nom
Data
RECORDA
Les oracions sn enunciats amb sentit complet que contenen almenys un verb.
Els textos sn les unitats superiors que utilitzem per a comunicar-nos els uns
amb els altres. Sn missatges complets, presenten les idees de forma ordenada
i contenen enunciats referits a un mateix tema i relacionats entre si.
Els textos solen organitzar la informaci en pargrafs, que sn conjunts denunciats
que desenvolupen una mateixa idea i acaben en un punt i a part.
1 Subratlla les expressions que siguen enunciats.
Isabel viu a Meliana.
Brrr, que freda!
Lentrep est bonssim!
Ara dem no s poal.
Son no encara tinc jo.
Quina alegria!
2 Copia els enunciats anteriors que siguen oracions.

3 Digues quina daquestes notes cont un text i raona la teua tria.
Ha sigut una eixida molt interessant.

Potser algun dia ser terrisser
I mhan deixat fer un pitxeret amb el torn!
El carter ha dut cartes. Ens han ensenyat com treballen largila i com couen
les peces en un forn. Aquest mat els
alumnes de 4t hem visitat una terrisseria.
Aquest mat els alumnes de 4t hem

visitat una terrisseria. Ens han ensenyat com treballen largila i com couen les peces en un forn. I mhan
deixat fer un pitxeret amb el torn!
Ha sigut una eixida molt interessant.
Potser algun dia ser terrisser

50
Llengua 4
15
Els punts suspensius
Nom
Data
RECORDA
Els punts suspensius (...) sutilitzen en els casos segents:
Per a indicar que una enumeraci est incompleta.
Quan interrompem una oraci per expressar dubte, sorpresa, temor, etc.
1 Encercla els punts suspensius del text segons la funci que fan.
En roig
Deixen incompleta una enumeraci.
En blau
Interrompen loraci per expressar

dubte,

sorpresa, temor, etc.
Hui s un dia especial perqu s el meu aniversari!

Hem fet una festa amb els pares, els iaios, els oncles,
els cosins... Tenem la casa plena!
Mho he passat molt b. I mhan regalat moltes coses:
joguets, roba, un anell precis... Per el millor de tot
ha sigut la collecci de contes que volia! Quan la iaia
me lha donada, no mho podia creure. Estic molt feli.
Tinc una famlia meravellosa!
2 Escriu enumeracions incompletes. No toblides de posar-hi els punts suspensius!
A la motxilla porte els llibres,

Magraden els macarrons,
Els companys de classe sn
3 Escriu una oraci en qu susen els punts suspensius
per a expressar sorpresa.

Llengua 4
51
15
Els refranys
Nom
Data
RECORDA
Els refranys sn dites que transmeten consells, ensenyaments
de la saviesa popular. Per exemple, El sol de juny estalvia llum
s un refrany que fa referncia al fet que al juny els dies sn ms
llargs i per aix gastem menys electricitat.
1 Tria i escriu el final per a cada un daquests refranys.
crit
xivarri
cau
A la taula i al llit, al primer .
taula
panxa
pica
De mica en mica sompli la .
cotxe
abric
pa
Qui t bon amic, t bon .
2 Relaciona i escriu els refranys complets.
A lestiu
Al setembre,
Val ms un ve a la porta
qui tinga blat que en sembre.

que un parent a Mallorca.
tota cuca viu.

3 Completa aquests refranys substituint els dibuixos per paraules.
Al que no conegues, no li toques les .
En tancada no entren .
A labril, cada val per .

52
Llengua 4
Programa
dampliaci
Comprenc un correu electrnic
Nom
PROGRAMA DAMPLIACI
Data
Estimada Clara,
Com va tot per Alemanya? Ja tinc ganes que vingues a passar les vacances destiu.
Et trobe molt a faltar. No s si tho havia dit, perqu de vegades em costa expressar
els meus sentiments, per la veritat s que testime molt i que tenyore a tota hora.
Ja ho saps, ets la meua millor amiga! Recorde quan estaves ac a Barxeta i anvem
juntes a escola. Sempre juntes, cap ac i cap all.
Quan em vas explicar que haveu de marxar a Alemanya per qestions de faena de ton pare,
em va fer molta pena. Vaig estar plorant tot el dia, tot i que davant teu no ho vaig fer. Ja s
que per a tu encara va ser ms dur. Un pas nou, amics nous, escola nova
Trobe que per escrit em costa menys explicar el que sent. En definitiva, et volia dir que
et trobe molt a faltar i que tinc moltes ganes que arribe el juliol i que vingues de vacances
per tornar a estar tot el dia juntes.
Un bes molt fort i fins prompte!
Esther
1 Completa amb les diferents parts del correu electrnic.
Salutaci

Cos del text amb el missatge (escriu el principi i el final)

Comiat

Signatura

54
Llengua 4
AMPLIACI. UNITAT
2 Respon a aquestes preguntes.
Qui escriu el correu electrnic?

Qui rebr el correu electrnic?
On viu ara Clara?
Per qu hi ha hagut de marxar?
3 Assenyala per quines vacances tornar Clara a Barxeta.
Per les vacances de Nadal.

Per les vacances de Setmana Santa.
Per les vacances destiu.
4 Respon. Quina relaci hi ha entre Clara i Esther?

5 Imagina un motiu per a escriure un correu electrnic a alg o trian un daquests.
Acomiadar-te dalg.
Preguntar un dubte dels deures.
Fer les paus amb alg.
Parlar amb un amic que tens lluny.
6 Ara escriu el teu missatge de correu electrnic. Recorda les parts que ha de tindre.

Llengua 4
55
Comprenc un cartell publicitari
Nom
PROGRAMA DAMPLIACI
Data
!
s
n
o
d
e
r
Moments
a
i
r
e
Pizz nezia
Ve
I ara,
servei a
domicili!
A la pizzeria Venezia
les pizzes sn
ms cruixents,
ms gustoses
i ms grans!
C/ Mallorca, 321
Tel. 643 454 566
1 Un anunci sol tindre diverses parts. Relaciona cada una amb la seua descripci.
Eslgan
Explica les caracterstiques bsiques

del producte anunciat.
s un missatge breu que pretn

cridar la nostra atenci i animar-nos
a comprar el producte.
Text informatiu

Text complementari

56
Llengua 4
Informa de qestions prctiques,

com ara on es pot adquirir el producte
i com ens el poden fer arribar.
AMPLIACI. UNITAT
2 Ara respon a aquestes preguntes sobre lanunci anterior.
Qu sanuncia en aquest cartell?

Quin s el text que informa del producte?

Quin s leslgan?
Quina altra informaci shi dna?

3 Explica quina creus que s la funci de la imatge en lanunci de la pizzeria.

4 Marca les afirmacions correctes. Qu has de tindre en compte per a fer una falca
publicitria?
Una falca publicitria s un espai dedicat a anunciar un producte en la rdio.

Una falca publicitria s una part dun programa de rdio.
La falca publicitria ha de ser breu i clara.
Com ms llarga s una falca publicitria, millor.
En la rdio no hi ha imatges; per aix, en les falques publicitries cal cridar latenci
dels oients amb la msica, els canvis del to de veu, lexpressivitat
5 Elabora el text per a la falca publicitria de lanunci de la pgina anterior.

Llengua 4
57
Comprenc un text descriptiu
Nom
PROGRAMA DAMPLIACI
Data
Ulldemolins s una ciutat moderna, damples avingudes
arbrades i plenes de flors, i places obertes al cel. Un cel
que quasi sempre s clar, amb algun nvol dibuixat.
Al fons de lavinguda principal hi ha la plaa de lAjuntament.
Des dels carrers que ixen de la plaa, els edificis
semblen agulles que senfilen amunt, arrapant
el sol i els nvols. Els gratacels encara semblen
ms alts del que en realitat sn.
Les faanes de vidre dels edificis reflecteixen
la llum i encara omplin ms de vida els carrers,
pels quals la gent transita rpidament,
sense parar, vora els vehicles
sorollosos. Cotxes, autobusos,
taxis, vianants... tots amunt i avall
en un trfec incessant.
Qu es descriu en aquest fragment: els personatges, els fets o lescenari?

On se situa lescena?
Com s aquest escenari segons la descripci: alegre, desagradable, tenebrs, desolat,
primaveral, rpid, lent...?
Quins elements duna ciutat moderna shi esmenten?

58
Llengua 4
AMPLIACI. UNITAT
2 Fes una llista amb tots els adjectius que ixen en el text.

3 Relaciona cada element amb el terme corresponent
i explica qu sn.
gratacel
faana
avinguda arbrada

4 Explica amb paraules teues el significat de loraci Els edificis semblen agulles que
senfilen amunt, arrapant el sol i els nvols.

5 Escriu una descripci breu de la localitat on vius o b daquella on estiueges.

Llengua 4
59
Comprenc unes instruccions
Nom
PROGRAMA DAMPLIACI
Data
Magdalenes de xo
colate
Ingredients
125 grams de man

tega.
125 grams de sucr
e.
150 grams de fari
na.
1 cullerada de po
stres de rent.
2 ous.
2 cullerades de ca
cau en pols.
25 grams de xoco
late negre per a fond
re.
Motles de paper.
Preparaci
1 Foneu la mantega i, qu
an estiga lquida,
afegiu-hi dun en un
els altres ingredient
s:
el sucre, la farina,
el rent, els ous
prviament batuts
i el
2 Afegiu-hi el xocolate cacau en pols.
negre fos
i barregeu-ho b.
3 Feu boles de pasta i co
lloqueu-les
en els motles de pa
per.
4 Finalment, poseu-ho
tot al forn
a 180 C durant un
s 15 minuts.
Qu explica aquest text?

De quin tipus de text es tracta?

Instructiu
Informatiu
Argumentatiu
Descriptiu
Quantes parts t el text?

Per qu creus que estan numerats els passos?

Creus que s possible realitzar aquesta recepta?
Per qu?
60
Llengua 4
AMPLIACI. UNITAT
2 Assenyala les condicions que ha de complir un text instructiu.
Ha de tindre un lxic precs.

Les oracions han de ser breus i clares.
Les oracions han de ser molt llargues.
Les oracions han destar ben ordenades perqu sentenga b el procs.
Lordre en qu sexpliquen les instruccions no importa.
En la part de la preparaci cal utilitzar verbs en imperatiu.
En la part de la preparaci cal utilitzar verbs en futur.
3 Ratlla els textos que no siguen instructius.
Fullet on sexplica com

muntar una bicicleta.
Definicions
dun diccionari.
Comentari sobre una pellcula

de la cartellera.
4 Escriu un text instructiu

a partir de les imatges.
No oblides indicar
els ingredients.
Recepta per a fer

un pasts de formatge.
Fullet on sexplica com

funciona la consola de jocs.
PA AMB TOMACA

2

Llengua 4
61
Comprenc una narraci
Nom
PROGRAMA DAMPLIACI
Data
La princesa de la sal
Una vegada, ja fa molt de temps, en un reialme lluny vivia
un rei que tenia tres filles.
Un dia els va preguntar fins a quin punt elles lestimaven.
Jo testime com el pa li va contestar la filla major.
Jo testime com el vi li va contestar la mitjana.
Jo testime com la sal li va contestar la menuda.
Si mestimes com la sal, ja pots eixir pel portal li digu
el rei, tot enfadat. I la va fer fora de palau.
Al cap duns quants anys, el dia del seu casament, la filla
menuda va convidar el rei, que no la va reconixer. Ella mateixa
va voler fer el dinar i no hi va posar sal.
Us ha agradat el dinar, senyor? li va preguntar.
Shan descuidat de posar-hi sal. Puc menjar sense pa
o sense vi, per mai sense sal.
En aquell moment el rei es va adonar que la sal era molt
important i tamb va reconixer la seua filla. Li va demanar
perd i, des daleshores, van ser molt felios.
Qui sn els protagonistes del conte?

Hi ha personatges secundaris? Quins?
On passen els fets?

Quan passen els fets?
Qu els passa, als personatges?

Com es resol la situaci?

62
Llengua 4
AMPLIACI. UNITAT
2 Relaciona cada part de la narraci amb el contingut corresponent.
Plantejament
Sexplica qu els passa als personatges

i com actuen per resoldre-ho.
Nus
Es conta com es resol la situaci i com acaba

la histria.
Desenlla
Es presenten els personatges i sindica quan

i on passen els fets.
3 Indica quin moment del conte representa cada imatge: el plantejament, el nus
o el desenlla.
4 Escriu un conte breu. Recorda que ha de tindre plantejament, nus i desenlla.

Llengua 4
63
Comprenc un joc
PROGRAMA DAMPLIACI
Nom
Data
El joc de lestop
Material
Un full i un bolgraf
per participant.
Com shi juga?

Cada participant colloca un full
en posici horitzontal i hi dibuixa
columnes (per exemple, 5).
Participants
A partir de dos.
Sense lmit.
En qu consisteix?
Cal escriure, abans que els altres, un seguit de
paraules que comencen per una lletra donada.
A la part de dalt de cada columna

sindica el tipus de paraula clau
que decidiu. Per exemple: nom
de persona, animal, menjar, color,
ciutat
A cada torn, un participant decideix
la lletra amb qu jugaran.
Per exemple, la B.
Cada jugador intentar trobar una
paraula de cada categoria triada
que comence per la lletra decidida:
Biel, balena, bunyol, blau, Berln...
El primer que aconseguisca omplir
la filera cridar Estop! i la resta
de participants parar descriure.
Les paraules correctes que ning
ms haja escrit valen 10 punts
i les repetides, 5 punts.
Es torna a comenar amb una altra
lletra. Al final se sumen tots els punts
i qui en tinga ms guanya.
1 Marca. Per a qu creus que serveix el text anterior?
Per a dir-nos el que hem de fer a cada moment.

Per a explicar com funciona el joc i qu hem de fer per a jugar-hi correctament.
Per a descriurens els materials necessaris i anar-los a comprar.
Per a fer propaganda dun joc i vendrel.
64
Llengua 4
AMPLIACI. UNITAT
2 Subratlla. De quin tipus de text es tracta?
Instructiu. Informatiu. Argumentatiu. Descriptiu.

3 Respon. Creus que perqu funcione el joc els participants poden vore qu escriuen
els altres jugadors? Per qu?

4 Tria un dels jocs segents i completan la fitxa.
Parxs.
Dmino.
Oca.
Vaixells.
Sambori.
Conillets a amagar.
Birles.
Bal presoner.
Material:

Nombre de participants:
En qu consisteix?

5 Explica breument com es juga al joc que has triat. No oblides cap dels passos.

Llengua 4
65
Comprenc textos potics
Nom
PROGRAMA DAMPLIACI
Data
Rosella
Com se tha arrugat,
rosella vermella,
el vestit mudat
tot just estrenat?
Potser ha estat el blat,
rosella vermella,
o el vent que, esverat,
te lha rebregat.
Nria Alb,
dins de Poesies amb suc
La lluna
La lluna, tan blanca,
sembla de paper.
T cara de pena
i res no hi pot fer.
Penjada en la fosca
com un llumener,
la lluna ja plora
damunt el carrer.
F. Bofill, A. Puig, F. Serrat,
Juguem cantant
1 Respon a aquestes preguntes sobre el primer poema.
Quin s el ttol del poema?

Quants versos t?
Quantes estrofes t?
Qui ns lautora?
Quines paraules del final de cada vers acaben igual?

66
Llengua 4
AMPLIACI. UNITAT
2 Relaciona cada paraula del poema Rosella amb el seu significat.
vermella
mudat
esverat
rebregat
arrugat
roja
de gala
alarmat
3 Llig el poema sobre la lluna i copia les paraules que acaben de manera semblant en
els versos parells, s a dir, les que rimen.
4 Pinta del mateix color les paraules que rimen. En acabant, completa cada nova
estrofa amb el parell de paraules adequat.
formatge
or
bal
balc
viatge
cor
La lluna, daurada,
sassembla a un disc d.
La seua llum clara
alegra el meu .
La lluna, tan groga,
sembla de .
Com magradaria
poder fer-hi un !
La lluna, redona,
pareix un .
Voldria agafar-la
des del meu .
Llengua 4
67
Comprenc un text expositiu
Nom
PROGRAMA DAMPLIACI
Data
Les meduses
Les meduses sn animals
invertebrats que, quan sn adults,
viuen flotant al mar. Aquests
organismes transparents amb forma
de campana tenen uns tentacles
amb cllules urticants que utilitzen
per a capturar preses i defensar-se,
i que provoquen cossor als humans
quan les toquem.
Les meduses viuen allunyades de
la costa com a individus allats o
formant bancs, per peridicament
saproximen, transportades pels
corrents, a les nostres platges.
Larribada de meduses a la costa
en ms o menys quantitat s un
fenomen natural que principalment
t lloc durant la primavera i una gran
part de lestiu. Tot i que no se sap
per qu passa, sembla que la
combinaci de determinats corrents
i vents marins, aix com la
temperatura del mar, influeixen en
la proliferaci daquests animals.
Si aquest estiu aneu a la platja i en

veieu una, encara que estiga morta,
no la toqueu: us evitareu de passar
un mal trngol en forma de picors
i cossors que poden arribar a ser
insuportables!
Manel Muriach i Cinelli.
Cavall Fort, nm. 1152 (adaptaci)
Qui s lautor del text?

En quina revista es publica?
Com es titula el text?
De qu parla?

68
Llengua 4
AMPLIACI. UNITAT
2 Relaciona aquestes paraules i expressions de la lectura amb el seu significat.
invertebrat
Que produeix urticria o cossor.
proliferaci
Animal mancat de columna vertebral.
Situaci complicada, difcil de resoldre.
urticant
mal trngol
Creixement o multiplicaci rpida duna cosa.
Quin tipus danimals sn les meduses?

De quin color sn?
Quina forma tenen?
Qu tenen als tentacles? Per a qu serveixen?

On viuen normalment les meduses?
Quins efectes tenen sobre els humans?

4 Tria un tema que tinteresse. Pots triar-ne un daquests o un altre.
El canvi climtic
Les abelles
El bsquet
5 Buscan informaci i elabora un text expositiu breu.

Llengua 4
69
Comprenc una entrevista
Nom
PROGRAMA DAMPLIACI
Data
Entrevista al mag Lari

Com va ser el teu primer
contacte amb el mn de la mgia?
Com molts mags, jo vaig descobrir
la mgia grcies al joc Magia Borrs.
Recordes el teu primer truc
de mgia?
Hi ha escoles de mgia?
No, per a la mgia no hi ha
escola. Sovint saprn a partir de
llibres, per si tho ensenya alg
altre s ms fcil. La mgia s ms
teatre que una altra cosa, i aix no
tho ensenyen els llibres.
Crec que mel vaig inventar jo

mateix. Posava un ninot Madelman
dins duna caixa i la serrava pel mig.
No tenia cap mrit perqu serrava
el Madelman pel mig i ja est.
Quan vas decidir que et volies
dedicar a la mgia?
Qu passa quan un truc no ix?

Ah! Ac s on aprens a
compondre-te-les! Els jocs de mans
depenen molt del material que
utilitzes i de vegades els objectes
fallen. He aprs a preveure qu pot
fallar en un nmero i pensar les
solucions. El ms important s que
el pblic no note res.
Quan tenia catorze anys. Els meus

pares em van regalar, per Sant Jordi,
un llibre de mgia que em va
encantar. Mel vaig llegir molt de
pressa i quan el vaig acabar, mon
pare em va dur a una associaci de
mags... Vaig anar aprenent i aviat
vaig tindre clar que em volia dedicar
a la mgia.
Cavall Fort, nm. 1022 (adaptaci)
Qui s lentrevistat?
Quina s la seua faena?
Quan va decidir la seua professi?
Com saprn la mgia?

Si el truc no ix, qu s el ms important?

70
Llengua 4
AMPLIACI. UNITAT
2 Observa lentrevista i digues quina diferncia grfica hi ha entre les preguntes

i les respostes.

3 Imagina que ets lentrevistador i vols seguir fent preguntes
al mag Lari. Tria les que siguen ms adients.
Recordes alguna ancdota en lescenari?

Quin nmero de sabata utilitzes?
Qu li diries a un xiquet que vulga ser mag com tu?
Qu prefereixes, el futbol o el bsquet?
Si tornares a nixer tornaries a ser mag? Per qu?
4 Tria un personatge per entrevistar-lo. Pot ser un daquests o un altre que vulgues.
Un futbolista
Un actor o una actriu
Un escriptor
5 Escriu les preguntes que li faries, seguint un ordre lgic.

6 Escriu les respostes que creus que et donaria
el personatge que has triat.

Llengua 4
71
10
Comprenc un article dopini
Nom
PROGRAMA DAMPLIACI
Data
Els deures
Tots tenim obligac
ions. Els pares treba
llen
i nosaltres estudiem
. I quines sn les no
stres obligacions?
Anar a classe, se
guir
lhorari, fer les activ
itats que toca... I qu
an
s ac ab en le s cl as
se s, so vi nt en s he
m
dendur faena per
fer a casa: els deur
es!
Pinta. Busca. Ret
alla. Escriu. Compl
eta.
Copia. Compara...
Tot sn ordres pe
ra
complir dun dia pe
r a laltre. Els adults
no
acostumen a porta
r faena a casa. I no
saltres, per qu s?
Ja sabem que els
deures serveixen pe
ra
assimilar i aplicar el
que hem aprs. P
er
de vegades estem
cansats, tenim ex
traescolars o, fins i to
t, sens acumula m
olta
faena.
Veritat que els pare
s i les mares, desp
rs
de treballar huit ho
res fora, no tenen
ganes de portar ms
faena a casa tots
els
dies?
Potser estaria b no

tindre tants deures
Pere O. 4t B
Qui signa el text?

A qui creus que sadrea?
2 Tria lopci correcta.
72
El text explica una histria.
El text s un poema.
El text exposa una notcia.
El text presenta una opini.
Llengua 4
AMPLIACI. UNITAT
10
3 Tria lopci correcta.
Lautor creu que els deures no haurien dexistir.

Lautor creu que cal fer deures, per que de vegades
sn excessius.
Lautor creu que est molt b tindre deures.
4 Explica. Quina s la teua opini sobre aquest tema? Raona la resposta.

5 Relaciona amb lacabament correcte.
... serveix per a expressar el punt de vista dalg sobre un tema.

Larticle dopini...
... serveix per a donar informaci sobre un tema concret.

... serveix per a fer una previsi sobre un tema.
6 Tria un tema per a fer un article dopini.
Ordinadors, consoles, mbils... En fem un bon s o un abs?

Fem extraescolars perqu ens agraden o perqu ho volen els pares?
Per qu vnen al nostre pas tants turistes estrangers?
7 Explica la teua opini sobre el tema que has triat exposant les idees de manera
ordenada.

Llengua 4
73
11
Comprenc una notcia
PROGRAMA DAMPLIACI
Nom
Data
LEtna es desperta
El volc Etna, que es
troba a lilla de Siclia, a
Itlia, va comenar a escopir lava anit de forma
espectacular i ha demostrat que encara s
ben viu.
Segons els cientfics,
de moment, no hi ha perill per a les persones
que hi viuen a prop.
LEtna s el volc ms
gran en activitat que hi
ha a Europa. Al desembre passat es va haver
de tancar laeroport de
Catnia, durant una set-
mana, per culpa del fum

que eixia del volc.
Entre el mar i labril
passats ha entrat en
erupci quatre vegades.
I en les dues darreres
setmanes tamb ho ha
fet diverses voltes. El

sector turstic se nha
vist afectat perqu es
fan cancellacions per
por de les erupcions.
Info K (novembre del 2007)
1 Assenyala quin tipus de text has llegit.
Instructiu
Informatiu
Argumentatiu
Descriptiu
2 Respon a aquestes preguntes sobre la notcia.
Qu ha passat?
Quan i on ha passat?
A qui pot afectar?

Quin s el titular de la notcia?
Quina s la funci del titular?

Quin altre element acompanya la notcia?
74
Llengua 4
AMPLIACI. UNITAT
11
3 Assenyala les opcions correctes.
El volc Etna, que es troba a lilla de Siclia, a Itlia,

va comenar a escopir lava anit.
El volc Etna, que es troba a lilla de Sardenya,
a Itlia, va comenar a escopir lava anit.
Segons els cientfics, hi ha perill per a les persones
que hi viuen a prop.
Segons els cientfics, de moment, no hi ha perill per
a les persones que hi viuen a prop.
LEtna s el volc ms gran en activitat que hi ha a Europa.
LEtna s el volc ms menut en activitat que hi ha a Europa.
Al desembre passat es va haver de tancar laeroport de
Catnia durant una setmana per culpa del fum del volc.
Al desembre passat es va haver de tancar laeroport
de Catnia durant una setmana per culpa de la lava del volc.
4 Tria un tema per a redactar una notcia i anotal. Pot ser un esdeveniment cultural
o esportiu, alguna cosa que haja passat a lescola o al teu poble

5 Escriu la teua notcia responent a les preguntes segents. No toblides del titular!
Qu ha passat?
Quan ha passat?
On ha passat?
A qui li ha passat?

Llengua 4
75
12
Comprenc un debat
Nom
PROGRAMA DAMPLIACI
Data
Moderadora: Bona vesprada! Benvinguts a Opina, el programa dopini dels
dijous a TV 20. Hui parlarem de lenergia elica. s necessria? s viable?
Per parlar de tot a tenim a la taula el senyor Peris, de la Plataforma Energia
Neta, i la senyora Bou, representant de lAssociaci de Vens de Vilapriu,
la localitat de la comarca de la Pineda on volen installar un parc elic.
Tots dos: Bona vesprada!
Moderadora: Senyora Bou, per favor...
Sra. Bou: Des del meu punt de vista, lenergia elica s necessria, per cal vore
on installem els molins. s injust que siga noms en algunes comarques perqu
lagricultura, la ramaderia i el turisme de la zona shi veuen molt perjudicats.
Moderadora: Senyor Peris...
Sr. Peris: Senyora Bou, els parcs elics shan de collocar en algun lloc,
i sembla que la seua comarca s la ms adequada.
Sra. Bou: Que els posen al mar! No a casa nostra!
Sr. Peris: Per vost sap que installar-los al mar ix molt ms car!
Sra. Bou: Aix no s culpa nostra!
Sr. Peris: Ni nostra i, a ms a ms...
Sra. Bou: I a ms res, no permetrem que posen molins daquests al costat
del nostre poble.
Moderadora: A vore, senyora Bou, li demane que respecte el torn de paraula.
Ara anem a publicitat. Quan tornem escoltarem lopini daltres experts en
energia elica i daltres
vens de la comarca
de la Pineda. Tornem
de seguida!
On t lloc el debat?
Qui hi participa?

Sobre qu debaten?

76
Llengua 4
AMPLIACI. UNITAT
12
2 Tria les afirmacions amb qu estigues dacord.
El ms important en un debat s que cada ponent

respecte el torn de paraula i el punt de vista dels altres.
El ms important en un debat s que cada ponent done
la seua opini sense respectar la dels altres.
En un debat cal que cada ponent argumente les seues opinions.
En un debat podem parlar de qualsevol tema.
3 Explica. Creus que s important el paper del moderador en un debat? Per qu?

4 Opina. Ests dacord amb alguna de les posicions que sexpressen en el debat
anterior? Amb quina? Per qu?

5 Feu grups de quatre persones i trieu un dels temes segents per a fer un debat i la
vostra posici al respecte. Feu el debat i no oblideu triar alg que faa de moderador.
a descrrega gratuta
L
de pellcules o msica
dInternet.
a llibertat de
L
les televisions per a
emetre el que vulguen.
Sha de permetre perqu la cultura s per a tots,

independentment dels mitjans econmics.
No sha de permetre, perqu la msica
i les pellcules tenen un propietari que
ha de guanyar-se la vida amb la seua faena.
Cada canal pot emetre tots els programes que
vulga i del tipus que vulga.
Hi ha programes massa violents o desagradables
i caldria regular el que es pot emetre i el que no.
Llengua 4
77
13
Comprenc una previsi

meteorolgica
Nom
PROGRAMA DAMPLIACI
Data
Una tongada de xfecs i nevades obrir dem

una nova fase de lhivern
Lhivern est a punt dencetar una
nova fase. No es pot dir que fins ara
no haja fet fred, ja que lanticicl ha
provocat moltes gelades i nits realment
hivernals i humides en molts casos,
per a partir de dem diverses masses
daire fred faran que la sensaci dhi
vern sinstalle tamb durant les hores
centrals del dia.
s important destacar que no sem
bla que es tracte dun canvi puntual,
sin que pot ser el patr de temps que
domine molts dies de la segona part
del gener. Fins i tot hi ha la possibilitat
que aquesta situaci derive en una
onada de fred de primera categoria a
nou o deu dies vista, per aquest s
un pronstic encara molt poc de fiar.
Dem una gran borrasca far ploure i
nevar a la major part de la Comunitat.
Les pluges apareixeran durant el mat,

per en molts casos no duraran ms
duna o dues hores. En moltes zones
no cauran ms de 2 o 3 l/m2, per a
les comarques del nord i loest de
Castell les precipitacions seran ms
abundants.
Atents a la cota de neu, que sinstal
lar al voltant dels 1.000 metres, i pot
ser fins i tot ms baixa en alguns sec
tors. Dem s bastant probable que
sacumulen ms de 10 o 15 centme
tres de neu en molts sectors del Maes
trat i en punts de la Calderona.
Tamb plour bastant al llarg del dia
a les comarques centrals i al nord
dAlacant. No es descarta alguna tem
pesta localment intensa i el vent bufar
molt fort especialment a la costa i a les
comarques centrals.
Instructiu
78
Llengua 4
Predictiu
Argumentatiu
Descriptiu
AMPLIACI. UNITAT
13
2 Escriu V si s verdader i F si s fals.
El text predictiu s un tipus de text que t com a funci predir,

anunciar all que ha de succeir en un futur.
Els textos predictius sn fiables al 100 %.
La previsi meteorolgica i els horscops sn textos predictius.
Una notcia i un conte sn textos predictius.
Els textos predictius utilitzen el futur i expressions de probabilitat.
Qu prediu el text de la pgina anterior?

Quin oratge preveuen?
En qu es diferencia loratge que feia fins ara del que far a partir de dem?

4 Completa el mapa de loratge que podria
acompanyar la predicci meteorolgica anterior.
Pensa quines icones pots utilitzar (sol, pluja,
neu, vent) i on les has de collocar.
5 Pensa quin oratge tagradaria que fera dem a la teua comarca i escriu la predicci
com si fores el presentador de la tele que lexplica.

Llengua 4
79
14
Comprenc la descripci
dun personatge
Nom
PROGRAMA DAMPLIACI
Data
Tres amics
Jo sc Hctor va presentar-se laltre
xaval, que tenia un aire molt simptic, amb
aquells cabells tan curts, tallats com si foren
un raspall, i amb unes orelles immenses,
estil Dumbo. I tinc onze anys.
Jo en tinc tretze i em dic Vernica va
presentar-se la tercera del grup, una xica de
cabells negres, rulls, i uns ulls tan grans que
semblava un dibuix animat japons.
Doncs jo sc Tonatiuh i fa una setmana
que vaig fer quinze anys va afegir el que
havia parlat primer. Semblava un indi, de pell
molt torrada pel sol i cabells negres, llisos
i espessos. Tenia una boca de llavis gruixuts.
Gemma Lienas. Les balenes desorientades (adaptaci)
Instructiu
Predictiu
Argumentatiu
Descriptiu
Com s Vernica?

I Hctor?

I Tonatiuh?

80
Llengua 4
AMPLIACI. UNITAT
14
3 Respon. Qu sens descriu majoritriament daquests personatges, laspecte fsic

o el psicolgic (carcter, aficions)?

4 Tria un daquests personatges i imagina quin carcter deu tindre.

5 Pensa en altres qestions relacionades amb el personatge triat i respon.
s un bon o un mal estudiant?

Quina relaci t amb els companys?
Qu li agrada fer per divertir-se?

6 Escriu, finalment, la descripci del personatge: inventa-li un nom i explica com s
fsicament i psicolgicament.

Llengua 4
81
15
Comprenc un cmic
PROGRAMA DAMPLIACI
Nom
Data
Els alumnes de quart van

dexcursi a la cova Fonda.
Joan no est
molt content.
De sobte
Joan, thas
fet mal?
Jo preferiria
anar al parc aqutic
Quina
vergonya!
!
OM
BRO
Aiiiii
i!
A la cova
La cova Fonda s
famosa per les formes
de les roques.
a!
Alert
XOP
!!!
Joan,
vigila!
Quantes vinyetes hi ha?

Quins personatges hi ixen?

On es recullen les paraules dels personatges?
Totes les bafarades sn iguals?
Per qu?

On sescriuen les paraules del narrador?

82
Llengua 4
AMPLIACI. UNITAT
15
2 Explica qu sn les onomatopeies i digues quines sutilitzen en aquest cmic.

3 Escriu un text narratiu que explique el mateix que passava en el cmic anterior.
Usa guions per a introduir les paraules dels personatges.

4 Transforma en un cmic aquest acudit o un altre que tagrade. Intenta fer almenys
dues vinyetes i usar diversos tipus de bafarades i onomatopeies.
Un home que passejava per la vora dun llac hi cau dins. Comena a cridar:
Auxili! Ajuda! No s nadar!
I un altre home que el mirava li respon:
B, jo tampoc, per jo no vaig cridant-ho pertot arreu
Llengua 4
83
Solucionari
Solucionari
PLA DE MILLORA
Unitat 1
Fitxa 1. Les llenges dEspanya. El valenci
1. Valenci i castell. Resposta lliure (RL).
2. Valenci
Castell
Gallec
Basc
pare
padre
pai
aita
ama
mare
madre
nai
aigua
agua
auga
ura
pa
pan
pan
ogia

3. V / F / V / F.
Fitxa 2. Sons i grafies

1. peu, tap, carpa La lletra destacada
representa sempre el mateix so. / cel, boca,
fcil La lletra destacada representa sons
distints. / gerro, pluja, jocs Les lletres
destacades representen un mateix so. /
fitxa, all, mussol Cada parell de lletres
destacades representa un nic so.
2. Resposta model (RM). Sabata, casa /
cami, esquirol / home, hamaca.
3. pinya / pallasso / milotxa / tassa.
2. DESIG / DUTXA / MAIG / XANDALL / LLEIG

/ ORXATA / XUPL.
Fitxa 3. Els sinnims
1. immens / intranquil / intelligent /
entretingut / adquirir / bell / temor /
xarrar / rpid / au.
2. 1 professors, mestres / 2 assignatures,
matries / 3 collegi, escola / 4 excursions,
eixides / 5 aula, classe.
Unitat 3
Fitxa 1. El substantiu. Classes
1. De persona: Irene, xiqueta. / Danimal: gat,
Pluja. / De cosa: poble, Benifondo.
2. Noms comuns: gat, poble, xiqueta.
Noms propis: Irene, Pluja, Benifondo.
3. Ovella, ramat / plat, vaixella / arbre, bosc.
Fitxa 2. Ls de x i ix
Fitxa 3. El diccionari
1. Xina / cartutx / panxa / xurros.
1. boira, bolgraf, cadira, cmera, colador, dia,

gat, gos, gust, sabata.
2. clari / malalt / somriure / brut / encendre /
pollet.
3. RM. Actuar amb atreviment, amb poc de
mirament cap als altres.
Fer que alg quede decebut per no
aconseguir el que volia.
2. vaixell / xaloc / bruixa / xeres / reixa /

caixer / faixa / xilfon / brixola / xifra.
Unitat 2
Fitxa 1. El grup nominal
1. una gata grisa / uns guants nous /
les caixes buides / el bolgraf blau.
2. RM. Els retoladors gruixuts / la xiqueta
menuda / el gosset pelut / les fulles seques.
3. RM. El gall / El xocolate / Els
meus cosins / Anna...
Fitxa 2. Ls de x, tx i ig
1. raig / cotxe / xamp / fletxa / puig /
petxina / estoig / xorio / fitxes / xocolate.
86
Llengua 4
3. Xnia va menjar maduixes per postres.

El coix de Xavier s molt tou.
No magrada el gust daquest xarop.
Hi ha dos peixos a la peixera.
Fitxa 3. Els antnims
1. diminut / tranquil / ignorant / avorrit /
vendre / lleig / nit / callar / lent / pobre.
2. El carro est ple.
La porta est oberta.
El xiquet plora.
Hi ha molts caramels.
Unitat 4
Fitxa 1. Gnere i nombre del substantiu
1. la llet calenta femen singular
el llibre obert mascul singular
els cotxes rpids mascul plural
les sabates roges femen plural
2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.
PLA DE MILLORA
2. cuinera / xiqueta / ministra / mestra /
doctora / fornera / sogra / gata /
pediatra / filla / pintora / infermera.
3. gomes / dones / rbitres / rams /
llibres / ocells / collegis / gots / muralles /
fulles / cames / motos.
for-migues, formi-gues
ca-rabassa, cara-bassa, carabas-sa.
Fitxa 3. Les paraules parnimes
1. sirena, ases, canel, trompa.
2. RL.
Fitxa 2. Ls de v
1. La n.
2.

anar
cantar
caminar
Jo
anava
cantava
caminava
haver
havia
Tu
anaves
cantaves
caminaves
havies
Ell o ella
anava
cantava
caminava
havia
Nosaltres
anvem
cantvem
caminvem
havem
Vosaltres
anveu
cantveu
caminveu
haveu
Ells o elles
anaven
cantaven
caminaven
havien
3. invertebrats / invisible / envasadora /

envolar-se / convidar o invitar / inventor.
Fitxa 3. Les paraules polismiques
1. RL.
2. Grup dinsectes. / Eina per a cuinar. /
Pea de suro que tapa una botella.
3. PLOMA / GRANOTA / ARREL.
Unitat 5
Fitxa 1. Els determinants (I)
1. La gata, un cabdell
Les cosines, una ciutat
Unes xiquetes, la mestra
Una amiga, el concurs
Els pares, uns pastissos
2. aquest cotxe, aqueix cotxe, aquell cotxe /
aquests ocells, aqueixos ocells, aquells
ocells / aquestes plantes, aqueixes plantes,
aquelles plantes / aquesta nina, aqueixa
nina, aquella nina.
3. RL.
Fitxa 2. La partici de paraules
1. teu-la / tau-r / qua-tre / cai-xa / boi-na /
pin-g.
2. pi-ranya, pira-nya
mor-tadella, morta-della, mortadel-la
pa-raiger, parai-ger
3. Al refugi hi havia provisions per a un

mes.
Aquest vestit t un preu assequible.
Va aprendre la professi de mecnic
de son pare.
El medicament ha tingut un efecte
immediat.
Lorenga s una espcia molt
aromtica.
Unitat 6
Fitxa 1. Els determinants (II)
1. El meu germ va jugar ahir el sis (numeral)
partit del campionat de bsquet. Van
guanyar, per per poca (indefinit) diferncia:
noms dos (numeral) punts! Ara mateix
tenen tres (numeral) equips per davant
en la classificaci. Per si guanyen tots
(indefinit) els partits pendents, encara tenen
alguna (indefinit) possibilitat dacabar
com a primers (numeral) classificats
del seu grup.
2. Cardinals: dos, tres.
Ordinals: sis, primers.
3. El teu amic Llus viu al sis pis.
Hui s el meu onz aniversari.
Marc ha arribat en tercer lloc.
4. Quina hora s, per favor? I
Quin fred que tinc! E
Quanta aigua du el riu! E
Quin jersei vols posar-te? I
Llengua 4
87
Solucionari
PLA DE MILLORA
Fitxa 2. Laccentuaci
1. calcet / camiseta / helicpter / fbrica /
caf / llapis / barns / finestra / pantalons /
margarida.
2. marieta / camale / arbre / telfon /
bscula / tobogan.
3. Accent greu: helicpter, fbrica, bscula,
telfon.
Accent agut: calcet, caf, barns, camale.
Fitxa 3. Les paraules homfones
1. sol / conte / fal / signes.
2. Ja he demanat el compte al cambrer.
En classe de Matemtiques, hui hem
construt un cub.
Miquel, dna la m al teu germ menut
quan creueu el carrer.
La massa daquesta pizza s molt
cruixent.
Abans de pujar al cavall, assegurat que
li has posat b la sella.
3. RL.
Unitat 7
Fitxa 1. Ladjectiu. Graus
1. Aina t una gata blanca i Blai t un gos
negre. / Necessite unes tisores ms
grans que aquestes. / Jo tinc els cabells
arrissats; tu, en canvi, tens els cabells
llisos. / Abans es veia un cel fosqussim,
per ara fa un sol esplndid.
2. RM. Positiu: blanca. Comparatiu: ms grans
que... Superlatiu: fosqussim.
3. RM. Cansat / contenta / enfadats / tristes.
4. RL.
Fitxa 2. Laccent en les paraules agudes
1. arrs, cuiner, entrep, cami, patins
autobs.
2. arrs, cuiner, entrep, cami, patins,
autobs.
Lltima posici.
Agudes.
88
Llengua 4
3. Hui Laura menja amanida, fideus i salm

per dinar.
Els campions de la marat escolar van
ser Rubn i Francesc.
Aquest mat he vist els salts de trampol
que feien per la televisi.
Dem celebrar la meua festa
daniversari.
Fitxa 3. Les paraules derivades
1. ferrer, ferradura, ferreria ferro
llibrer, llibreria, llibreter llibre
forner, fornada, fornera forn
paperera, paperot, papereta paper
2. cuiner / carnisseria / carter / llavadora /
cotxera.
3. sucre sucrera / clau clauer /
ou ouera / palla paller /
sopa sopera / fitxa fitxer.
Unitat 8
Fitxa 1. El verb. Arrel i desinncies
1. Laia assegura que, de major, ser gimnasta
professional. Per aix acudeix cada
vesprada al gimns, als entrenaments
del seu club. Ella insisteix que tant desport
no li resulta pesat, per tamb admet que,
de vegades, acaba el dia molt cansada.
Aix i tot, per a ella lesfor paga la pena!
2. ser ser, 2a / acudeix acudir,
3a / insisteix insistir, 3a / resulta
resultar, 1a / admet admetre, 2a /
acaba acabar, 1a / paga pagar,
1a.
3. escriu, escriure / rega, regar / divideix,
dividir.
4. pateixen pat-eixen / portem
port-em / pint pint- /
debatreu debat-reu / creixes
creix-es.
Fitxa 2. Laccent en les paraules planes
1. periquito o lloro / tigre / girafa / crvol /
hipoptam / mona.
PLA DE MILLORA
2. RM. Magradaria fer una volta amb
helicpter.

El semfor regula el trnsit.

El cotxe de mon pare s menut.
3. reu, menjveu, pltans
anrem, zoolgic, conegurem, nixer
sabeu, ngel, bonssims
Fitxa 3. Les paraules compostes
1. salvavides / altaveu / comptagotes /
llevataps.
2. torcamans / rentaplats / caapapallones /
obricartes.
3. trencaclosques / matamosques /
parallamps / espantaocells.
Unitat 9
Fitxa 1. El verb. Nombre i persona
1. Clara i Marta aniran (plural) a lexcursi a
lAlbufera, per les seues cosines, Laura
i Laia, encara no ho saben (plural).
Jo tamb hi anir (singular). Per cert, Toni,
tu vas dir (singular) que s que vindries
(singular), per encara no has portat
(singular) lautoritzaci. Al final vindreu
(plural) Neus i tu? Qu decidiu (plural)?
Recordeu (plural) que el termini dinscripci
acaba (singular) dem
2. Primera persona: Jo anir a Itlia.
Nosaltres mengem arrs.
Segona persona: Tu cantes pera.
Vosaltres sempre rieu.
Tercera persona: Ell llig molt b. Elles
juguen a pilota.
3.
Infinitiu
Gerundi
batre
batent
batut
batuda
Participi
batuts
batudes
llegir
llegint
llegit
llegida
llegits
llegides
menjar
menjant
menjat
menjada
menjats
menjades
Fitxa 2. Laccent en les paraules

esdrixoles
1. camiseta / llapis / cocodril / trapezi.
2. matemtiques / veterinria / quilmetre /
sllaba / pirmide.
3. Posat el termmetre i sabrs si tens

febre.
Hi ha una libllula a la finestra.
Aquesta cmera fa unes fotos
bonssimes.
Fitxa 3. Els diminutius i els augmentatius
1. Sn diminutius: cosineta, tauletes,
banquets, riuet.
Sn augmentatius: cotxot, arbrots,
cistellota, pastissot.
2. Cal ratllar: paquet, marieta, llet, bicicleta.
3. flor floreta, florota
porta porteta, portota
peu peuet, peuot
peix peixet, peixot
got gotet, gotot
bola boleta, bolota
Unitat 10
Fitxa 1. El verb. Temps i mode
1. Laura dibuix un monstre molt divertit.
Irene far un examen dimecres.
La meua cosina viu a Sardenya.
Els alumnes no aniran a classe aquest
divendres.
Els meus pares anaren de viatge de
noces a Vencia.
Gerard i Guillem sn molt bons
companys.

Passat
Present
Futur
dibuix
viu
far
anaren
sn
aniran
2. Clara va a escola amb autobs. / Pere est

content amb les notes. / No magrada
el xocolate calent.
3. RL.
Fitxa 2. La diresi
1. Noms hi ha dos paraiges al paraiger.
Aquestes pasqes anirem al poble
del iaio Ral.
Llengua 4
89
Solucionari
PLA DE MILLORA

La vena del sis canta tot el dia.

Amb quina freqncia passa el tren
dAlacant?
Magrada ms el ram que les figues.
Laura mira Guillem de rell.
2. Els pingins i les foques viuen a
lAntrtida.
Vam fer una excursi pel llac amb
les pirages.
A Manel li han regalat un globus
terraqi.
Per dormir sempre em pose pecs.
2. paracaigudes / gira-sol / rentaplats /

para-xocs.
Fitxa 3. La famlia de paraules
1. Laia va estudiar molt.

Patrcia viu all.
Maria es va alar rpidament.
Vaig acabar bastant cansada.
Carles va anar ahir al cine.
El vestit roig em va b.
Ai, mhe deixat la jaqueta fora!
Anir a vore el metge hui.
1. flor: florir, floreta, floral, florista /

mar: mariner, submar, marina, martim /
pa: panellet, empanar, panet, panera /
fulla: fulles, fullaraca, desfullar, fullatge.
2. clamor / portador / bullit / puntuaci.
3. RM. Pasts: pastisset, pastisser, pastisseria.
Nvol: nuvolet, ennuvolar, nuvolositat.
Unitat 11
Fitxa 1. Els pronoms personals
1. 1a persona: jo, nosaltres. / 2a persona: tu,
vosaltres. / 3a persona: ella, ell, elles, ells.
2. Ella va guanyar la competici.
Ells sn germans.
Nosaltres farem de voluntaris.
Vosaltres, pareu de xarrar!
Elles vindran ms tard.
De major, ell vol ser veterinari.
Fitxa 2. El guionet
1.
90
1. Cal ratllar, respectivament: belar / cruixir /

mugir / brunzir.
2. RM. Locellet piula al niu. / La granota rauca
a la tolla. / El gat miola a la finestra. /
La gallina cloqueja al corral.
Unitat 12
Fitxa 1. Ladverbi
Temps
Lloc
Manera
Quantitat
ahir
all
rpidament
molt
hui
fora
bastant
2. Cal ratllar: amable, llegim, cas, persona.

3. La iaia acarona el gat suaument.
La pilota ha anat a parar lluny.
A tu lall tagrada molt;
a mi no magrada gens.
Ja hem fet la major part del treball;
dem lacabarem.
Fitxa 2. Ls de p i b a final de paraula
Nmero
Com es llig
43
quaranta-tres
312
tres-cents dotze
56
cinquanta-sis
624
sis-cents vint-i-quatre
800
huit-cents
288
dos-cents huitanta-huit
63
seixanta-tres
2.015
dos mil quinze
Llengua 4
Fitxa 3. Les paraules onomatopeiques
1. 1 xarop / 2 equip / 3 tap / 4 serp / 5 rab /

6 prncep.
2. calb calba, calbesa.
verb verbal, verbalitzar.
camp camperol, campament.
grup agrupaci, grupet.
corb corbera, corbat.
tomb tombant, tombar.
3. Felip juga en lequip de Joan. / Al
camp va caure un llamp. / Josep sap
parlar rab. / Hui he fet un tomb pel parc
PLA DE MILLORA
del Llop. / El mot corb s monosllab. /
Compra xarop i esparadrap a la farmcia.
Fitxa 3. Les sigles
1. AMPA associaci de mares i pares
dalumnes
CP codi postal
ONG organitzaci no governamental
DNI document nacional didentitat
ESO educaci secundria obligatria
2. UE: Uni Europea
EUA: Estats Units dAmrica.
3. OMS / UCI / CEIP / UV
Unitat 13
Fitxa 1. Loraci: subjecte i predicat
1. Cal ratllar: Bon dia!. No s una oraci
perqu no cont cap verb.
2. Laura es menja un gelat de llima.
Carles juga molt b a bsquet.
3. RM. El xiquet rega les plantes del balc.

Els alumnes de 4t vam anar
dexcursi a la platja.

Josep i Marta es coneixen des
de menuts.

El vestit rosa est molt arrugat.
Fitxa 2. Ls de t i d a final de paraula
1. dard / petard / plat / bolet / pont / card
2. Ricard volia anar a escola amb el patinet.
Joana va anar a un concert de clarinet.
Aquell vagabund era dalgun pas
del nord.
Si set fa tard, telefonam, dacord?
A Albert li agrada molt el iogurt lquid.
3. La rapidesa s una virtut, per crec
que sovint fas les coses massa rpid.
s un esportista delit que practica
un esport molt arriscat.
En realitat era una taula molt slida,
encara que laspecte no fra molt slid.
Vicent vol estudiar robtica perqu t
la intenci de dissenyar un robot
intelligent.
Fitxa 3. Les variants lxiques

1. tomaca, tomata / pans, dacsa /
pebre, piment / pernil, cuixot /
bufes, roses / carlota, safanria.
2. Mira, Esteve, tu ests boig!
El meu germ vol treballar a lestiu.
Robert s un company de classe.
Les matemtiques mencanten!
Unitat 14
Fitxa 1. Classes doracions
1. Oracions enunciatives Serveixen per a
afirmar o negar alguna cosa. Hui no em
trobe b.
Oracions interrogatives Serveixen per a
preguntar. Qu et passa?
Oracions exclamatives Susen per a
expressar sorpresa, alegria, tristesa...
Que b que hages vingut!
Oracions exhortatives Susen per a donar
ordres o prohibir alguna cosa. No talces!
Oracions dubitatives Susen per a indicar
que no sest segur del que es diu.
Potser ens hem perdut.
2. No tinc aquest cromo. Enunciativa.
Com anirs al camp? Interrogativa.
Quin gatet ms bonic! Exclamativa.
Endrea lhabitaci, Paula. Exhortativa.
Potser aquell s el nou
mestre. Dubitativa.
El vent ha estat bufant tota
la nit. Enunciativa.
Fitxa 2. Ls de c i g a final de paraula
1. blanc blancor, blanca.
llarg llarga, allargar.
amarg amargor, amargant.
sec
secalls, assecar.
sang sangons, sanguini.
banc banquet, bancada.
sac
saquet, ensacar.
dileg dilegs, dialogar.
2. un parc infantil / el missatge del nufrag /
un albercoc sucs / el carranc de platja /
el casc danar en bici / un sarcfag egipci.
Llengua 4
91
Solucionari
PLA DE MILLORA
3. El bileg va descobrir un fong
molt estrany.
El meu amic Lluc estudia poc.
Larqueleg suec va guanyar un premi.
El mecnic s gallec.
Aquest dol de fang s molt antic.
Ha caigut un bac i sha fet sang.
Fitxa 3. Les frases fetes
1. Ofegar-se en un got daigua.
Ser un tros de pa.
Posar mans a lobra.
Ser una mquina.
2. Comenar a fer alguna cosa Posar
mans a lobra.
Angoixar-se per no res Ofegar-se en
un got daigua.
Tindre molta capacitat de treball Ser
una mquina.
Tindre molta bondat Ser un tros de pa.
3. Parar lorella: escoltar amb atenci. RL.
Estar a la lluna: estar distret. RL.
Unitat 15
Fitxa 1. Loraci, el pargraf i el text
1. Isabel viu a Meliana.
Brrr, que freda!
Quina alegria!
2. Isabel viu a Meliana.
3. Cont un text la nota B, perqu s
un missatge complet, presenta les idees
de forma ordenada i tots els enunciats
es refereixen al mateix tema i estan
relacionats entre ells.
Mho he passat molt b. I mhan regalat

moltes coses: joguets, roba, un anell
precis... (en roig, deixen incompleta una
enumeraci) Per el millor de tot ha sigut
(en blau, interrompen loraci per expressar
sorpresa) la collecci de contes que volia!
Quan la iaia me lha donada, no mho podia
creure. Estic molt feli. Tinc una famlia
meravellosa!
2. RM. A la motxilla porte els llibres,
les llibretes, els regles, lestoig

Magraden els macarrons, els fideus,
larrs calds, la pizza

Els companys de classe sn Blai,
Jordi, Aaron, Carme, Gemma
3. RM. El mag va colpejar el barret amb la
vareta i en va traure una granota!
Fitxa 3. Els refranys
1. A la taula i al llit, al primer crit.
De mica en mica sompli la pica.
Qui t bon amic, t bon abric.
2. A lestiu tota cuca viu.
Al setembre, qui tinga blat que en
sembre.
Val ms un ve a la porta que un parent
a Mallorca.
3. Al gos que no conegues, no li toques
les orelles.
En boca tancada no entren mosques.
A labril, cada gota val per mil.
Fitxa 2. Els punts suspensius

1. Hui s un dia especial perqu (en blau,
interrompen loraci per expressar sorpresa)
s el meu aniversari! Hem fet una festa amb
els pares, els iaios, els oncles, els cosins...
(en roig, deixen incompleta una enumeraci)
Tenem la casa plena!
92
Llengua 4
Solucionari
PROGRAMA DAMPLIACI
Unitat 1
Comprenc un correu electrnic
1. Salutaci: Estimada Clara,
Cos del text amb el missatge: Com va tot
per Alemanya? /... tinc moltes ganes que
arribe el juliol i que vingues de vacances per
tornar a estar tot el dia juntes.
Comiat: Un bes molt fort i fins prompte!
Signatura: Esther.
2. Esther.
Clara.
A Alemanya.
Per qestions de faena de son pare.
3. Per les vacances destiu.
4. Clara i Esther sn molt amigues.
5 i 6. RL.
Unitat 2
Comprenc un cartell publicitari
1. Eslgan s un missatge breu que pretn
cridar la nostra atenci i animar-nos a
comprar el producte.
Text informatiu Explica les
caracterstiques bsiques del producte
anunciat.
Text complementari Informa de qestions
prctiques, com ara on es pot adquirir el
producte i com ens el poden fer arribar.
2. Una pizzeria.
A la pizzeria Venezia les pizzes sn ms
cruixents, ms gustoses i ms grans!
Moments redons!
Ladrea de la pizzeria i el telfon, a ms
de la informaci sobre el servei a domicili.
3. RM. Cridar latenci del pblic perqu
li agafen ganes de menjar les pizzes
daquesta pizzeria.
4. Una falca publicitria s un espai dedicat
a anunciar un producte en la rdio. /
La falca publicitria ha de ser breu i clara. /
En la rdio no hi ha imatges; per aix, en les
falques publicitries cal cridar latenci dels
oients amb la msica, els canvis del to de

veu, lexpressivitat
5. RL.
Unitat 3
Comprenc un text descriptiu
1. Lescenari.
En Ulldemolins, una ciutat moderna.
RM. s un escenari primaveral, alegre,
sorolls,animat...
RM. Amples avingudes, gratacels,
vehicles sorollosos, trfec incessant...
2. moderna, amples, arbrades, obertes, clar,
principal, alts, sorollosos, incessant.
3. Primer dibuix: avinguda arbrada. Segon
dibuix: faana. Tercer dibuix: gratacel.
Una avinguda arbrada s un carrer ample
ple darbres.
La faana s la cara exterior dun edifici
on hi ha lentrada.
Un gratacel s un edifici altssim amb
molts pisos.
4. RM. Vol dir que els edificis sn tan alts que
sembla que arriben al cel i als nvols.
5. RL.
Unitat 4
Comprenc unes instruccions
1. Com fer magdalenes de xocolate.
Instructiu.
Dues: ingredients i preparaci.
Per indicar lordre en el procs
delaboraci de la recepta.
RL.
2. Ha de tindre un lxic precs. / Les oracions
han de ser breus i clares. / Les oracions
han destar ben ordenades perqu
sentenga b el procs. / En la part
de la preparaci cal utilitzar verbs
en imperatiu.
3. Definicions dun diccionari.
Comentari sobre una pellcula de la
cartellera.
Llengua 4
93
Solucionari
PROGRAMA DAMPLIACI
4. RM. Pa amb tomaca
Ingredients: pa, oli, tomaca, sal.
Preparaci: 1 Refregueu mitja tomaca sobre
el pa. 2 Afegiu-hi un raig doli i un pessic de
sal. 3 Ja teniu a punt el pa amb tomaca.
Bon profit!
Unitat 5
Comprenc una narraci
1. El rei i la seua filla menuda.
S. Les altres dues filles.
En un reialme lluny.
Fa molt de temps.
RM. El rei senfada amb la seua filla
menuda perqu ella li diu que lestima
com la sal; el rei interpreta que aix s
poca cosa i la fa fora del castell.
RM. Al cap duns quants anys, el rei
menja uns aliments sense sal que li ha
preparat la seua filla menuda, sadona
que sha equivocat i li demana perd.
2. Plantejament Es presenten els
personatges i sindica quan
i on passen els fets.
Nus S
explica qu els passa als
personatges i com actuen per
resoldre-ho.
Desenlla Es conta com es resol
la situaci i com acaba la
histria.
3. Nus. / Desenlla. / Plantejament.
4. RL.
Unitat 6
Comprenc un joc
1. Per a explicar com funciona el joc i qu hem
de fer per a jugar-hi correctament.
2. Instructiu.
3. RM. No, perqu han dintentar escriure
paraules diferents de les dels altres per a
obtindre deu punts cada vegada.
4 i 5. RL.
94
Llengua 4
Unitat 7
Comprenc textos potics
1. Rosella.
Huit.
Dues.
Nria Alb.
Duna banda, arrugat, mudat, estrenat,
blat, esverat, rebregat; de laltra, vermella,
vermella.
2. vermella roja / mudat de gala / esverat
alarmat / rebregat arrugat.
3. paper, fer, llumener, carrer.
4.
La lluna, daurada,
sassembla a un disc dor.
La seua llum clara
alegra el meu cor.

La lluna, tan groga,

sembla de formatge.
Com magradaria
poder fer-hi un viatge!
La lluna, redona,
pareix un bal.
Voldria agafar-la
des del meu balc.
Unitat 8
Comprenc un text expositiu
1. Manel Muriach i Cinelli.
En Cavall Fort.
Les meduses.
De com sn les meduses, de com viuen
i dels efectes nocius que ens provoquen
si les toquem.
2. invertebrat Animal mancat de columna
vertebral.
proliferaci Creixement o multiplicaci
rpida duna cosa.
urticant Que produeix urticria o cossor.
mal trngol Situaci complicada, difcil de
resoldre.
3. Sn animals invertebrats.
Sn transparents.
Tenen forma de campana i tentacles.
PROGRAMA DAMPLIACI

Als tentacles tenen unes cllules

urticants que utilitzen per a capturar
preses i defensar-se.
Viuen allunyades de la costa.
Provoquen urticria i cossor als humans
quan les toquem.
Anit, a lilla de Siclia (Itlia).
Les persones que hi viuen a prop i tamb

els turistes.
LEtna es desperta.
Resumir breument el contingut de

la notcia i cridar-nos latenci perqu
la llegim.
Una imatge del volc.
4 i 5. RL.
Unitat 9
Comprenc una entrevista
1. El mag Lari.
s un mag, fa trucs.
Quan tenia catorze anys.
Saprn a partir de llibres o tho pot
ensenyar alg.
El ms important s que el pblic no note
res.
2. Les preguntes sescriuen en negreta i les
respostes no.
3. Recordes alguna ancdota en lescenari? /
Qu li diries a un xiquet que vulga ser mag
com tu? / Si tornares a nixer tornaries a
ser mag? Per qu?
4 a 6. RL.
3. El volc Etna, que es troba a lilla de Siclia,

a Itlia, va comenar a escopir lava anit. /
Segons els cientfics, de moment, no
hi ha perill per a les persones que hi viuen
a prop. / LEtna s el volc ms gran en
activitat que hi ha a Europa. / Al desembre
passat es va haver de tancar laeroport de
Catnia durant una setmana per culpa del
fum del volc.
4 i 5. RL.
Unitat 12
Comprenc un debat
1. En el programa Opina, de TV 20.

La moderadora, el senyor Peris,

de la Plataforma Energia Neta,
i la senyora Bou, representant de
lAssociaci de Vens de Vilapriu.
Debaten sobre lenergia elica,

en concret sobre el lloc on cal installar
els parcs elics.
Unitat 10
Comprenc un article dopini
1. Pere O., de 4t B.
RM. A altres estudiants com ell.
2. El text presenta una opini.
3. Lautor creu que cal fer deures, per que de
vegades sn excessius.
4. RL.
5. Larticle dopini serveix per a expressar
el punt de vista dalg sobre un tema.
6 i 7. RL.
2. El ms important en un debat s que cada

ponent respecte el torn de paraula i el punt
de vista dels altres. / En un debat cal que
cada ponent argumente les seues
opinions.
1. Informatiu.
3. RM. El paper del moderador s important

perqu ell s qui ha de garantir que tots
expressen les seues opinions amb respecte,
que es guarda el torn de paraula, que les
idees sargumenten, que els participants es
tracten amb educaci
2. El volc Etna ha entrat en erupci.
4 i 5. RL.
Unitat 11
Comprenc una notcia
Llengua 4
95
Solucionari
PROGRAMA DAMPLIACI
Unitat 13
Unitat 15
Comprenc una previsi meteorolgica
Comprenc un cmic
1. Predictiu.
2. V. El text predictiu s un tipus de text que t
com a funci predir, anunciar all que ha
de succeir en un futur.
F.Els textos predictius sn fiables al 100 %.
V. La previsi meteorolgica i els horscops
sn textos predictius.
F. Una notcia i un conte sn textos
predictius.
V. Els textos predictius utilitzen el futur i
expressions de probabilitat.
3. Loratge a partir de dem.
Un oratge ms fred i amb ms
precipitacions.
Fins ara ha fet fred, amb gelades i nits
hivernals i humides, per a partir de dem
la sensaci de fred sinstallar tamb
durant les hores centrals del dia.
4. Resposta grfica (RG). Lalumne ha
de collocar en el mapa mut de la Comunitat
les icones de pluja, neu i vent a les zones
adequades.
5. RL.
1. Hi ha quatre vinyetes.
El grup dalumnes, Joan i la mestra.
En les bafarades.
No. Perqu nhi ha de dileg normal,
de crits, de pensaments
En els requadres blancs que encapalen
les vinyetes (les cartelles).
2. Les onomatopeies sn paraules que
representen sons. En el cmic de la fitxa,
Broom! s el soroll del motor de lautobs,
i Xop! s el soroll que fa Joan quan cau
a laigua.
3. RL.
4. RG.
Unitat 14
Comprenc la descripci dun personatge
1. Descriptiu.
2. Vernica s un xica de tretze anys amb
els cabells negres i rulls i uns ulls molt
grans.
Hctor s un xic donze anys que sembla
molt simptic i que t els cabells tallats
com un raspall i les orelles molt grans.
Tonatiuh s un xic de 15 anys que sembla
indi, de pell morena i cabells negres, llisos
i espessos, i llavis gruixuts.
3. Sens descriu sobretot laspecte fsic.
4 a 6. RL.
96
Llengua 4

Pla de Millora Programa D'ampliació Llengua 4 SH Voramar JTM30032005

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Pla de Millora Programa D'ampliació Llengua 4 SH Voramar JTM30032005

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

BIBLIOTECA DEL PROFESSORAT PRIMRIA

Direcci dart: Jos Crespo Gonzlez.

2015 by Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

El verb. Temps i mode............................... 35

Els pronoms personals.............................. 38

Loraci: subjecte i predicat....................... 44

Les llenges dEspanya.

PLA DE MILLORA. Fitxa

3 Escriu V si s verdader i F si s fals.

El so de la s de casa en valenci no existeix en castell.

Material fotocopiable 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

PLA DE MILLORA. Fitxa

1 Relaciona cada grup de paraules amb el comentari corresponent.

peu, tap, carpa

Cada parell de lletres destacades representa un nic so.

cel, boca, fcil

Les lletres destacades representen un mateix so.

gerro, pluja, jocs

La lletra destacada representa sempre el mateix so.

fitxa, all, mussol

La lletra destacada representa sons distints.

2 Escriu paraules per exemplificar cada afirmaci.

El so K es representa amb lletres diferents. 

Hi ha una lletra que no representa cap so. 

La lletra s representa dos sons distints.

3 Encercla els dgrafs en les paraules segents.

Material fotocopiable 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

PLA DE MILLORA. Fitxa

1 Ordena alfabticament les paraules segents.

3 Busca en el diccionari la paraula destacada i copia el significat de cada

Material fotocopiable 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

PLA DE MILLORA. Fitxa

1 Relaciona i escriu els grups nominals que obtingues.

2 Escriu en cada cas un grup nominal amb article, substantiu i adjectiu.

3 Escriu un grup nominal per a cada oraci.

canta cada mat.

es renta les dents amb el raspall nou.

Material fotocopiable 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

PLA DE MILLORA. Fitxa

1 Completa les paraules segents amb x, tx o ig.

Ganes de fer una cosa.

Raig daigua que ens renta el cos de dalt a baix.

Mes que hi ha entre abril i juny.

Conjunt de roba que et poses per a fer esport.

Paraula que significa el contrari de bonic.

Beguda refrescant que se sol prendre amb fartons.

Si lil poses en la boca a un beb, deixa de plorar.

Material fotocopiable 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

PLA DE MILLORA. Fitxa

1 Pinta en cada columna la paraula sinnima de la primera.

Material fotocopiable 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

PLA DE MILLORA. Fitxa

1 Pinta les paraules que siguen substantius. En acabant, classificals.

2 Copia els substantius anteriors on corresponga.

3 Escriu, en cada cas, el substantiu individual i el collectiu corresponent.

Material fotocopiable 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

PLA DE MILLORA. Fitxa

1 Ratlla la paraula de cada grup que no tinga el so de la x de Xtiva.

2 Completa les paraules segents amb x o ix, segons convinga.

Xnia va menjar per postres.

PLA DE MILLORA. Fitxa

1 Pinta en cada columna la paraula antnima de la primera.

El carro est buit.

El so K es representa amb lletres diferents.

Hi ha una lletra que no representa cap so.

La porta est tancada.

Pau s el 1r alumne en la llista. Pau s el primer alumne en la llista.