La epoca antiga de grecia es divideix en:

poca arcaica (poca de formacio de lart grec)

poca classica (epoca desplendor de lart grec)
Epoca hellensitica: poca de decadencia

La perioditzaci de la historia de grecia antiga al s. XVIII:

Johann Joachim Winckelmann (el pare de la historia de lart)

1717-1768
El mn grec comena a lpoca arcaica.

Schliemann era un comerciant (banquer) alemany que es va enriquir

considerablement i que un cop enriquit va dedicar la resta de la seva
vida al seu gran somni: demostrar la historicitat dels grans poemes
grecs (iliada i odissea) eren poemes que tenien un fonament histric.
Es va desplaar a Turquia i seguint les indicacions topogrfiques de la
iliada va identificar el lloc on es podia trobar la Troia de la que parlava
la Iliada. Va identificar-la a Hissarlik. Va enssetar excavacions pel seu
compte en le tur i va descobrir les restes duna gran ciutat que van
correspondre amb la Troia de la que parlaven. No noms va trobar les
restes de Troia sino les restes de 9 ciutats superposades (arqueologia
Tell: tur artificial format per la superposici de diferents estrats
arqueologics), una delles, molt possiblement Troia. Schlieman es va
equivocar i va identificar Troia en lestrat II, per Troia tenia una
cronologia ms antiga. (Troia II).
La seva dona, Sophia Ergastmenos, apareix en fotografies amb les
joies del tresor de Priam, un tresor que va trobar all.
Embriagat pel seu descobriment, es va desplaar a la peninsula del
pelopones per a continuar reconstruint el trencaclosques. Volia
localitzar les restes del palau dagamemnon. A partir del 1876 va
continuar excavant un jaciment a Micenes i va desenterrar les restes
duna fortalesa que va identificar com el palau dAgamemnon. All va
trobar les mscares reials dor, on es trobava tamb la daquest
mateix rei.
Schliemann practicava una arqueologia acientfica, per va treure a la
llum tota una epoca perduda i desconeguda de la hsitoria de grecia.
En aquesta epoca perduda de la historia de grecia va ser fonamental
un segon personatge:
Sir Arthur Evans (1851-1941)

A diferencia de Schliemann linteres li venia de familia, el pare era

historiador. Tot i que es van coneixer amb Schliemann, Evans es va
interessar en la illa de creta, despres de que es trobssin uns segells
de pedra amb uns misteriosos signes de perda incissos. Atret per
aquests segells que es venien en el mercat de Creta, es va desplaar i
establir prop de Heraclion (capital de Creta), va comprar uns terrenys
i va dsenterrar les restes dun palau, el palau de Cnossos. Es tractava
dun palau de considerables dimensions a la que, recordant el mite
del rei Minos, va donar el nom de civilitzacio minoica.
El pas definitiu en el descobriment de la civilitzacio es deu a:
Michael Ventris, John Chadwick i el desxiframent del lineal B:
Evans havia trobat 3 sistemes descriptura. Un de jeroglifics i dos ms
que ell va anomenar escriptura lineal A i escriptura lineal B. En el cas
del B, nomes es testimoniaria al palau de Cnossos. Evans estava
convenut de que els ssitemes els escribien en una llengua que es
parlava a Creta en epoques diferents de la seva evolucio. Despres de
la mort dEvans es van trobar escriptura lineal B a la grecia
continental, a partir del 1600 aC. Evans no va conseguir desxifrar cap
daquests, per aix va canviar amb Michael Ventris.
Michael Ventris, arquitecte, durant la segona guerra mundial va
treballar al servei dels serveis secrets britanics, en el sistema de
decodificaci dels nazis. Aplicant els seus coneixements sobre
aquests sistemes i amb la collaboracio amb John Chadwick va
desxifrar el lineal B, que era una forma arcaica de la llengua grega.
Aquest descobriment es va produir al final de la seva vida. Ventris va
constatar que el lineal A no transcrivia la llengua grega. Mai no ha
pogut desxifrar-se encara. Els descobriments finals daquests dos van
ser per a desxifrar la enigma de Shliemann i Evans.
Avui sabem:
Minoics:
Aprox en el 2000 i 1400 aC va soprgir a la illa de creta una important
civilitzacio, el centre de la cual eren grans palaus com el de Cnossos i
una civilitzacio que parlava una llengua no grega, que anomenem
eteocretenca (lineal A).
Micenics:
Entre el 1600 i el 1200 AC es va desenvolupar entre Creta i grecia
continental una vicilitzacio que tenia el centre en grans palaus com
Micenes, una civilitzacio plenament grega, que tenia per exemple un

sistema religios mitic plenament grec, llengua grega, etc. Que van
transcriure la seva escriptura en lineal B
Shliemann va revolucionar la perspectiva que es tenia sobre la iliada i
els poemes sobre si era real o mite, i va aportar un debat: qustio
homerica.
Els grecs estaven en guerra constant entre ells. Nomes van estar
units en dos periodes, en epoca helenistica i romana, gracies a que
una potencia extrangera els va unificar. Fins aleshores estaven
dividits. Pero el que si que tenien els grecs era un sentiment dunitat
cultural, de compartir una mateixa llengua, tradici mitico-religiosa,
etc. En les polis gregues la educaci dels infants es basava en la
lectura i lestudi de la iliada i la odissea. Amb aquestes obres no
nomes aprenien la llengua grega sino la religi i fonaments detica i
moral.
Es per aix que plato va dir que Homer havia estat leducador dels
grecs. Els mateixos grecs reconeixien que no sabien res de qui havia
estat Homer. Els primers testimonis sobre la existencia dun poeta
anomenat Homer els trobem en els poetes lirics grecs del segle VI aC.
Pero no sabien practicament res dell. Es qestionava tambe que
algunes parts les hagues escrit Homer, cosa que sinterpretava que
segons quins passatges havien estat afegits. Altres filosofs acusaven
a Homer de ser moral. Altres tamb deien que era cec.
Entorn la existencia daquest personatges els historiadors es
diferencien en 3 escoles:

Analista: les versions de la iliada i odissea son el resultat de la

compilaci de diversos relats que circulaven per transmissi
oral o que a partir dun nucli inicial es van anar afegint relats.
Segons aquesta escola shauria de parlar duna autoria
collectiva daquests poemes. Desprs es va formar la figura de
Homer com a autor.
Unitaria: Aquesta escola defensa que totes dues obres han de
ser atribudes a un sol poeta. Un autor que es contradiu i
repeteix, per que hauria publicat la seva obra sense analitzar?
Neoanalista: Considera que lorigen de la odissea i la iliada
serien relats independents que durant molt de temps shaurien
transmes per via oral, que en un determinat moment (s VIII aC)
un sol autor hauria recopilat i fusionat en dos grans poemes.
Aquest autor podria ser lHomer de la tradici. Aquesta hipotesi
es la mes acceptada actualment, perque per una banda explica
la existencia de contradiccions i repeticions dels poemes i

explica la unitat estilistica que es percep en els poemes, que ha

de ser duna sola m.
A partir del segle VIII es comencen a celebrar a grecia concursos
literaris.

Milman Parry: Es va assabentar que en les muntanyes de

bosnia existia una forma de poesia que es transmetia oralment i
que podia ser recitada per pastors analfabets que aprenien de
memoria els relats que els explicaven els seus pares. De fet,
lorigen datava del segle 14 aC. Va anar all i va enregistrar
aquests pastors recitant els poemes. Una recitaci que podia
durar dies, es tractava de poemes extensissims. Els estudis de
Milman Parry va descobrir que els pastors per poder
memoritzar-los utilitzacen uns recursos memotecnics, i llegint la
iliada i la odissea va descobrir que existien recursos
memotecnics similars. Els pastors utilitzacen una formula fixa
per descriure un personatge o la arribada dun nou dia;
aquestes formules es troben en els dos poemes tamb. Aquest
recurs donava temps al pastor per a recordar el que venia
desprs. Determinades situacions es describien sempre amb els
mateixos detalls. En la Iliada els combats sn sempre iguals. Els
combats individuals sempre segueixen la mateixa estructura,
perque es facil de memoritzar. Sempre que el poeta aha de
descriure aquella escena, recorda els mateixos detalls.
Sobre una base tradicional el poeta actualitzava la seva
narraci. Per tant aix demostrava que un relat que es transmet
per via oral es va impregnant de detalls historics dels diferents
periodes.
A partir dels descobriments de Parry, els hellenistes es van fer
una pregunta: Si tenim en compte que els relats es van
transmetre per via oral fins a la seva posada per escrit (no
anterior al s. VIII aC) i la seva canonitzaci, en aquest poemes
es poden percebre dades historiques que ens parlen de la
grecia micenica, de la grecia de lepoca fosca i dades que es
refereixen a lepoca arcaica?

Pisstrat dAtenes: Havia estat el primer en establir lordre

dels textos dHomer: es crea un text cannic sobre la iliada i la
odissea. (canonitzaci).

(Aedos: poeta. No era una poesia recitada sino que cantada).

El nucli inicial dels poemes es troba en epoca micenica, durant tota la

epoca fosca es transmet oralment i es posa per escrit a inicis de la
epoca arcaica (Homer?).

Cronologia de la cultura minoica:

Periode Prepalacial (2600 2000 aC). Formatiu.

Periode Palacial I / Paleopalacial (2000 1700 aC): des de
laparaicio dels palaus a la primera destrucci dels palaus
(sembla ser que per causes naturals, terratremol).
Palacial II / Neopalacial (1700 1400 aC): reconstrucci dels
palaus, (segons palaus) fins a linici de la presencia micenica a
Creta.
Postpalacial (1400 1100 aC) control micenic dalgunes zones
de Creta (Cnossos).

Origens i base economica de la civilitzaci:

Durant tota la primera meitat del segle XX la ciencia historica estava
dominada per les teories difusionistes, que afirmaven que les
civilitzacions complexes havien nascut a orient, a egipte,
mesopotamia, etc. I que shavien estes a altres llocs. Segons aquesta
teoria la civilitzaci minoica seria la difusio de la civilitzacio egipcia
(?). Est molt qestionada.
Desenvolupament autocton: introducci de la triada mediterrania,
augment de producci.
La trancisio de simple a estats compostos necessita un
desenvolupament economic i creixement demografic. La vinya i la
olivera seran els conreus que sadapten a la geografia abrupta de
Creta. La introducci daquests conreus haura provocat el creixement
demografic i economic. El palau minoic es el centre de redistribuci
de lexcedent agricola. Una de les caracteristiques de la civilitzacio es
que es tracta destats orgnitzats on el palau es el centre de lestat. De
palaus minoics, a creta, en coneixem 4. El palau de Cnossos (Evans),
el palau de Mllia, el palau de Zakros i el palau de Fest. Tots aquests
tenen la amteixa estructura: un gran pati central al voltant del qual es
distribueixen unes estances i passadissos, que serien centres
demmagatzematge de productes, les estances es trobarien en un
nivell superior.
El palau es el centre politic economic i religios dels estats. Parlem
destats perque sembla que cadascun dels 4 palaus controlava cada

zona. Centralitzaven lexcedent agrcola i el distribuen. Sembla ser

que el palau tambe controlava el treball dels artesans i tamb el
comer.
Creta es una illa deficitaria en metall aixi que necessita importar
lestany, el coure, plata, etc. Pero exporta la seva ceramica
(prestigiosa), i productes manufacturats, orfebreria, etc.
_
La cultura minoica es va expandir ms enll de creta. Es va descobrir
concretament lany 1967, per Spyridon Marinatis. A lilla de Thera
va descobrir un assentament comercial de cultura minoica enterrat
per una activitat volcanica cap al 1500 aC. Es troben cases de fins a 2
o 3 pisos dalada que shan conservat; tenia una distribuci daigua
que assistia a totes les cases i xarxa de clavegueram que arribava a
tot el poble.
Els seus habitants compraven llana i olvies de les illes veines i es
dedicaven a manufacturar teixits i fer oli.
Lescriptura a Creta:
Es desenvolupa un sistema descriptura que anomenem el sistema
lineal A.
Aquest sistema deriva duna escriptura jeroglifica (2000-1650 aC). s
un sistema format per sillabogrames i ideaogrames: signes que
transcriuen una sllaba i altres que transcriuen una idea o un
concepte (ideograma).

El lineal A es data entre el 1750 1450 aC i transcriu una

llengua que no sha pogut desxifrar del tot, i lanomenem
eteocretenca.
El lineal B (sillabari) transcriu el grec micenic que si que hem
pogut desxifrar. En el cas de Creta, nomes es testimonia a
Cnossos durant lepoca de domini micenic.

Era un sistema descriptura que es feia servir amb una finalitat: portar
la comptabilitat dels palaus micenics. A partir daixo dedum que el
lineal A tamb es feia servir amb aquesta finalitat.
Estructura social i politica dels estats minoics:
Podem intuir que era una societat molt jerarquitzada, aix ho podem
deduir dels diferents tipus denterrament que es practicaven. Hi ha
tombes collectives, tombes individuals senzilles i daltres molt riques.

En tot cas, saben que el vertex de la piramide social la ocupaven els

governants del palau. No sabem si formaven una mena de familia
reial per. Hem vist que la tradicio mitica grega parlava dun rei Minos
i tamb determinats personatges representats en els frescos que han
estat identificats o interpretats com a reis, com per exemple el fresc
del Princep dels Lliris del palau de Cnossos.
Sota aquesta classe trobarem els funcionaris de palau, sacerdots i
sacerdotesses encarregats del culte, comerciants i artesans i la classe
camperola (que depenien directament del palau).
En tot cas la classe social que va assolir un nivell de vida ms alt van
ser els del palau. Altres frescos que trobem sn:

La Parisienne, Cnossos
Nens boxejant, Thera (escenes esportives?)

Una societat idillica?:

La imatge de la societat idilica de la societat minoica es va trencar
quan es va trobar un fresc (de la flotilla) on es mostra la societat
minoica prenent una ciutat. A ms Recentment shan trobat a Creta
fortificacions minoiques, (tot i que els palaus no estaven fortificats)
aix que la imatge que es tenia de la societat minoica com a idilica i
sense conflictes es va trencar.
El culte al brau a Creta:
Sabem que tenia una especial importancia una deessa femenina
associada al sol, la lluna i les estrelles. Potser varies divinitats. Una
deessa que sassocia al cicle de la fertilitat i la natura. Aixo es normal
si es tracta duna societat amb base a la agricultura. Al marge, sabem
que els palaus eren centres de culte religios, i en aquests, tenia una
especial improtancia el culte al brau. Es possible que es
desenvolupessin festivals amb el brau com el que representa el fresc
del Salt del brau a Cnossos. Aix acabava amb el sacrifici del brau i
s possible que es recollis la sang del brau enuna mena de vas que
semprava per rituals religiosos, coneguts com a Rhyton, i tenien
forma de cap de brau. Un animal sacrificat possiblement amb destrals
dobles, freqentment representades en palaus minoics, i els donem el
nom de Labrys.
Quin sentit tindria el culte al brau?
Alguns pensen que es un culte vinculat als morts i altres amb la
fertilitat. Diu ms que el culte al brau que es va donar a la civilitzaci

minoica es possible que tingui influencia Anatolica, ja que a Anatolia

apareixen temples amb caps de brau representats.

Mite de Pacifae (la dona del rei Minos) que es va enamorar dun
brau i va tenir relacions i va engendrar al minotaure.

El culte al brau relacionat amb la fertilitat va perviure (cristianitzat)

fins a poca contempornia:
La cristianitzaci del culte al brau al mn greco-anatlic: el
cas de lilla de Lesbos:
Dedicat a un sant.
Durant 3 dies abans de la celebraci, un brau es passejat pel poble
amb una corona de flors. Abans (poca clssica) els braus que eren
sacrificats eren decorats amb guirnaldes de flors. Els camperols
porten oli de les oliveres al brau per a que el begui per a donar-li
fertilitat, i li treuen les banyes al brau.
Quan arriba la festa, el brau s sacrificat davant de les portes de
lesglsia, la carn es cuina durant tota la nit i de matinada sofereix a
tots els habitants del poble.
El fi de la civilitzaci minoica:
Al voltant del 1500 aC, es va produir a Thera una terrible erupci
volcanica, tan terrible que va provocar que el que va se runa nica illa
es fragments en 3. El mar va penetrar en el centre i va fraccionar la
illa en 3.
Aquesta erupci va ser la que va acabar amb aquesta civilitaci. Es
pensa que els fenomens (tsunamis, terratremols, etc.) haurien afectat
tota la vessant oriental de la mediterrania. Es possible que aquests
fenomens afectessin la zona nord oriental de Thera. Poc desprs de la
erupci, els grecs micenics sestabliran a la zona nord de Creta.
El mn Micnic:

Est fortssimament influt per la civilitzaci minoica.

Els seus elements basics estaven desenvolupats al voltant del
1600 aC.

El nostre coneixement del mon micenic es molt major que del minoic
gracies al desxiframent del lineal B.
Lescriptura lineal B:

Consta de 87 sillabogrames, 64 adoptats del lineal A i crea 23

de nous per a transcriure silabes i sons que no existien en la
llengua transcrita del lineal A; i tamb consta dideogrames.
Consta de signes especifics per a denominar els nmeros.

Els estats micenics:

Divisi diferents estats que seran: Micenes, Pilos, Argos, Tebes,

Atenes. Estats independents.
La Iliada ens parla dAgamemnon com a cap de tots els
saquejos a Troia, cosa que indicaria que Micenes tindria certa
superioritat sobre els dems estats.
Tots aquests estats presenten una organitzaci socioeconmica
i poltica semblant, amb la mateixa llengua, mateixa religi, etc.
Per tant es possible que ja els habitants destats tinguessin una
consciencia dunitat cultural.
Homer quan parla dels grecs que assalten troia, ens parla
dAjaio (aqueus), els hitites els anomenaven Ahhijawa. Aix
seria el gentilici com de la unitat cultural i de com es referia a
si mateixa, perpetuat per Homer i present per fonts hitites.

Una economia dirigida des del palau:

Els escrits en lineal B ens han arribat escrits en tauletes dargila no
cuita que es guardaven en els arxius del palau. En aquestes tauletes
trobem recurrentment indicacions cronolgiques com ara enguany o
lany passat, cosa que ens indica que les tauletes noms es
guardaven durant un any. Si algunes han arribat a nosaltres s per un
motiu: perqu durant la fase de destrucci dels palaus micnics i els
incendis que van comportar, van coure les tauletes.
Tot i que hem de tenir present s que les tauletes ens informen sobre
la fase final de la civilitzaci.

Les funcions de les tauletes sn comptabilitat, censos de

persones en la seva professi (Kerowos, el pastor dAsiatia, t
cura del ramat de Thalamatas), etc.

Pilos 550 Lemnies, Milemnies

El comer en poca micnica: el peci dUluburun:
Es van localitzar prop de 200 lingots de coure i estany amb una forma
caracterstica (forma de pellde bou), i tamb peces de orfebreria
dorigen egipci com lEscarabeu amb el nom de Nefertiti, i fusta i
nubia provenint degipte, com el diptic de fusta i cera.

Aquests diptics de fusta eren molt utilitzats en epoca grega i

romana, eren una mena de quadernets linterior de les quals er
buidat i cobert de cera, sobre la qual es feien anotacions i quan
interessava la cera era allissada i es podia tornar a utilitzar.

Organitzaci sociopoltica:
Es tracta duna societat molt jerarquitzada, el vertex de la qual es
troba una figura designada com a wanaka, que es traduiria com a
rei.
Per sota del monarca, estava el rawaketa, que es pot traduir pel que
condueix la lleva, lexercit, una figura entre un gran canceller i un cap
suprem de les tropes miceniques.
Desprs trobem els governadors de districtes rurals (damoi), que
eren els korete.
Sembla que al final del periode micenic apareix la propietat privada.
Veurem terres possedes per individus esmentats a les tauletes amb
el nom de telestai, que serien grans terratinents locals.
Finalment, cal dir que en les tauletes es distingeix part de la poblaci
designada amb el nom de ereutero (derivara a eleuteros, home
lliure en grec) i els doero, que derivara a doulos, esclau en
grec.
En cas dels saquejos la dona sempre era esclavitzada, mentres que
lhome era executat.

Guerra i pirateria en el mn micnic:

Es va trobar un casc fet dullals de senglar.
El terme que homer fa servir per designar als atacants de troia es el
de ajaio. Es parla dun pas dAhhijawa. Les fonts hitites ens diuen
que estava a loccident del seu imperi. Pels arxius hitites sabem que
aquest pas tenia interessos per la peninsula danatolia. Aquesta
documentaci parla dun regne de Wilusa que era vassall de limperi
hitita. Sabem que el regne de Wilusa portava el nom de Truwisa (una
regi de Wilusa).
Homer fa servir Ilion per denominar Troia.

Sabem que la llengua que es parlava en la zona de Wilusa era el

Luvita. Un nom de persona molt corrent en la llengua luvita s el de
Priiamua podra ser lequivalent de Priam (que era el rei de Troia).
Tamb que el nom del rei lde Wilusa es Alaksandus (que podria ser
lAlexandre Paris).
En conclusi: es podria deduir que la guerra de troia va ser una
guerra piratica, una campanya de saqueig de la ciutat de Troia.
_
Arquitectura i art micnics:
Megron.
Larquitectura de tots els palaus micenics presenta la mateixa
disposicio. Un megaron, que equivaldria a la sala del tron. Desprs
torbem un seguit destancies reials, despenses i tallers, que estaran
vincultats al palau.
A diferencia dels palaus minoics, la majoria estan fortificats. Les
fortificacions estaven fetes amb grans blocs de pedra. Estaven
sobretot formades per protegir la poblaci.
2. Arquitectura funeraia:
Trobem els Tholo, que sn arquitectures monumentals destinades a
enterrar la famlia reial. Sn tombes de planta circular coberta per un
tipus de cpula formada per grans blocs de pedra. Saccedia per un
gran i llarg passads. El ms conegut s el tresor dAtreu.
Art micenic:
Notable influencia minoica. Sobretot es fabrica orfebreria dor, plata,
etc. Un exemple s la copa de Nestor.
La religi micenica:
Clara influencia de la religio minoica. EL nostre coneixement daquest,
ara b, es una mica superior, i aixo es deu al desxiframent del Lineal
B. Diverses tauletes parlen de productes uorientats a finanar el
culte. Presenten noms que despres es veuran en el panteo grec
depoca classica.
Practicament la totalitat dels deus del panteo grec apareixen
esmentats en el Lineal B: Zeus, Hera, Posid, etc.

El lineal B ens parla de Diwijeu (sacerdot de zeus)/Posidaijeu

(sacerdot de posid).
No podem saber si aquests deus tenien els mateixos atributs que
tindra en epoca classica, i aixo es perque no sens ha conservat cap
text teologic sobre els deus en les tauletes, que son nomes
comptables. No tenim mites, res. Sabem nomes que ja es coneixien
alguns deus pero no sabem res sobre ells.
Hem de tenir present que la fixacio del panteo grec en epoca classica
va ser obra dHomer i dHesode, que fixaran la teologia grega. Reben
una tradicio religiosa variada, llegendes, mites, etc. Reben aquestes
tradicions i les unifiquen, els hi donen coerencia. Fixen la jerarquia
divina, etc. Herdot ja ens va reconeixer tot aixo, que ells dos van els
que van donar als deus els noms, establir els honors i poders, van
descriure la aparena, etc.
En epoca micencia sabem que posido es un deu vinculat a la terra i
vinculat al cavall. Dedsprs es va fer una tradici que el vinculava a la
mar. Homer i Hesode fan una sntesi entre les dues corrents.
Desprs trobem els Hipocamps (meitat cavall i meitat peix). Que sn
els cavalls que trobem tirant del carro de posid.
El poeta grec depoca arcaica es quasi b un paralel del profeta
perque es considerava que el poeta ve inspirat pels dus. Es
considerava que parlava sota la inspiraci divina.
Aix doncs les caracterstiques sn:

Inexistencia de textos teologics

Trobem divinitats que es trobaran en el grec classic
Aix com divinitats sense parallel en epoca classica com la
deessa Ptnia (fertilitat)
Sembla ser que el palau tamb s un centre religis (Rei
Funci sacerdotal?). Ho sabem perque els temples del grec
arcaic presenten una estructura semblant als palaus micenics.

El colapse del mn micenic:

Sesfondra de forma rapida i accelerada a partir del 1250 aC. A
partir dalla es constaten destruccions violentes dels palaus
micenics. Cap al 1100 ja sha esfondrat la civilitzaci micenica.
Aixo va estar acompanyat dun descens demografic important.

Possibles hipotesis del que va passar:

Una civilitzacio tan complexa no es pot esfondrar per una sola
causa. Estudis arqueologics han demostrat que cap al segle 13
diversos factors climatologics (epoques llargues de sequera) haurien
pogut portar una important crisi economica als estats micenics.
Aquesta possible crisi economica hauria derivat en una crisi social
(desestabilitzaci social. Poblaci es qestiona lautoritat del palau).
Per respondre a aquesta situaci de crisi, els palaus micenics hauran
donat una responsta militarista de saqueig: els diferents estats
safeblien mutuament (guerres entre estats micenics). Aquesta
situaci hauria sigut aprofitada per les tribus gregues que vivien al
nord-oest de la peninsula (el que ms tard sera Acarnia). Sn les que
nosaltres anomenem les tribus dries. Aquesta invasi sha relacionat
amb un mite grec anomenat el retorn dels Herclides (que sn els
fills dHrcules. Que havien estat expulsats dArgos, shaurien refugiat
al nord i shavien proposat tornar per venjar-se.). Tamb les fonts
egipcies ens parlen dels pobles del mar. Entre el 1191 i el 1189, es
produeix la crisi dels estats micenics. AL mateix temps senfonza
limperi Hitita, Egipte es retira de les zones, a anatolia apareixen els
frigis, etc. Durant molt de temps es va pensar que els atacs dels
pobles del mar tamb podrien haver causat la crisi del mn micenic.
Les fonts egipcies que ens parlen dels pobles del mar anomenen els
ekwesh. Qui podrien ser? Els ekwesh podrien ser els ajaio. Estaven
entre els pobles del mar.

Factors climatologics que esdevindran en una crisi economica i

social.
Com a resposta guerres entre estats micenics
Invasi de les tribus doriques.
Pobles del mar?

La Grcia en poca fosca (1200 750 aC)

Passem dels grans estats centralitzats al mn de la Polis. Ser la
forma dprganitzaci politica dels grecs fins al final de lantiguitat.
Caracterstiques:

Desapareix la arquitectura civil i funeraria caracteristica de

lepoca micenica. Desapareixen els grans palaus i per tant
aquesta forma darquitectura. Desapareixen els llocs
denterrament de la monarquia.

Constatem una forma docupaci diferent del territori. Passem a

una forma dhabitat dispers en el territori.
Canvi de practiques denterrament incineraci
Desaparici del sistema lineal B.
Reducci de les xarxes comercials desenvolupament de la
metallrgia del ferro. Sobretat es treballara en mines de ferro.
Precisament la arribada de coure i estany estimulara el
desenvolupament del treball daquest ferro.

Periodificacio de lepoca a partir de la ceramica:

A la ceramica trobem la absencia de representacions animals o
humanes i la presencia de linies sinuoses i formes geometriques. Es
lunic criteri que sha seguit i servit per dividir el periode:
1. Periode submicenic:
Continutat amb la tradicio decorativa micenica
2. Protogeometric (1075 950)
Motius decoratius, geometrics, meandres i creus gamades...
3. Periode geometric (950 750 aC)
Reaparicio de la figura humana en la ceramica
Mitologia Grega:
Gomez espelosin FJ, Historia de Grecia Antigua Akal 2001
La theogonia:
El pas del caos a un mon ordenat:
3 divinitats primordials:

Gea, la mare terra

Tartar, les profunditats
Eros, lamor, el principi duni

Gea sense la partidipacio de cap altre deu, engendra a Ura, el cel.

Gea i Ur engendren el que anomenem els titans. Primer llinatge de
deus.
En aquest primer llinatge de divinitats gregues trobem a Cronos i Rea.
Ura era una divinitat cruel que tenia enfonzats als seus fills a les
profunditats de la terra. Aixo va provocar una revolta dels titans
promoguda per la seva mare, i vva ser un dels titans, cronos, el que
es va enfronar a Ura, i el va capar. De la sang de la castraci, fa
neixer Afrodita. Primera desea en neixer del pante. Deessa de lamor
pasional.

Despres de destronar a ura, Cronos saparella amb Rea i dna lloc a 6

divinitats:

Hestia, deessa de la llar

Posid
Demeter, deessa de lagricultura
Hades, du de linframn
Zeus, el deu del cel, sobir de lolimp
Hera, deessa de lamor conjugal

Cronos sabia que un dels seus fills lhavia de destronar, aixi que a
mida que neixien els devorava, fins que Rea es va quedar
embarassada de Zeus, que demanar consell a Gea sobre com salvar
aquest nad. Quan ell va neixer, Rea el va amagar, el va portar a
Creta on es va criar, i va enganyar cronos oferint-li una gran pedra
amb uns bolquers
Quan Zeus es fa gran, acaba finalment destronant a Cronos, el seu
pare, lencadena i lenvia al tartar i es conerteix en el sobira de
lolimp. Desprs de ser enterrat va vomitar els germans de Zeus.
Amb Leto, Zeus tindra 3 fills, Atremisa, Coronis i apolo que els dos
ultims tindran a Asclepi.
Amb Maya tindra a Hermes (el missatger)
Amb semele a dionis
I amb Hera a Ares i Efest.
Zeus era un deu cruel pero Durant el seu regna la humanitat va viure
una epoca de no prosperitat, no com amb Cronos.
Linici del regnat de Zeus

Organitzaci social i politica de grecia en epoca fosca:

Grec micenic
Wanaka: Rei
Qasireu: funcionari local

Grec homeric
nax: rei
Basileus: rei

__

LEpoca arcaica a Grecia (750 500 aC):

Les plei:
Las ciutats estats dantenes controlaven una zona duns 57 km2
aproximadament. s una petita comunitat de cuitadaons
institucionalitzada i amb capacitat dautogovern, els integrants de la
qual viuen amb les seves dones i fills en un centre urb, i lespai
circumdant, juntament amb dos altres tipus dhabitants, els
estrangers lliures i els esclaus.
La polis est integrada per un nucli urb (seu de les institucions
politicques), (asty) i un territori agricola. (chora)
Lsty:
Seu de les institucions plitiques. Shi troben lagora (plaa publica,
centre dels edificis civils i religiosos), i lacropolis (espai fortificat,
encarregat de protegir els ciutadans.
Els ciutadans tenen dret a participar en la presa de decisions
politiques i dret a la possessio de terres. La dona estava exclosa de la
vida politica i per tant no seria una ciutadana encara que si era
transmissora de la ciutadania. Els ciutadans havien de ser de pare
daquella ciutat i mare filla de pare ciutada, i nomes ho eren els fills
masclas daquests dos pares.
Laparicio de les poleis:
Desenvolupament agricola, creixement demografic associacio dels
poiblats dispersos en unitats politiques ms grans = poleis
sinecisme
Els primers temples grecs classics apareixen al segle VIII aC.
Els santuaris extra-urbans:
Havien santuaris en lambit urba i santuaris fora
Son temples de frontera, es a dir situats en lespai fronterenc que
separa el territori duna polis del territori daltres polis.El que fa el
temple es fixar el limit d un territori controlat per una polis. Preten
posar sota la protaccio del deu o deessa el perimetre del territori de la
polis.

Ens indiquen que en aquesta epoca ha reaparegut el concepte de

frontera
Sidentificar vida urbana amb civilitzaci.
Reaparici de lescriptura a grecia. Adaptacio de lalfabet
fenici:
Lalfabet fenici, no tenia grafies per representar les vocals. El que
faran els grecs sera utilitzar determinades grafies que representaven
sons propis de la llengua fenicia que no exisitien en el grec per tal de
representar les vocales. Lescriptura sesten i passa a utilitzarse no
nomes en comer i economia.
Algunes poleis com atenes van assolir un grau dalfabetitzacio de la
poblacio bastant notable a diferencia de roma.
Laparici de la moneda:
En els poemes homerics es constata que en les relacions comercials
sha superat la fase del intercanvi de productes. Es constata lor plata
i bronze com a unitats de valor.
En epoca arcaica, els metalls es comencen a fondre en discos plans
marcts per indicarel seu valor i amb el simbol de lestat que garanteix
pes i llei (% de metall precis que hi ha en la moneda). Es
comenaran a marcar amb el simbol de la polis que els emetia.
Segons alguns autors la moneda no hauria aparegut en les plis
gregues sino en el regne de ldia, cap al s. VII aC. Sha afirmatr que
aquest poble, situat a jonia, hauria fabricat una moneda per tal de
intercanviar objectes amb les plis gregues.
Laparicio de la moneda no implica que no continui existint un comer
basat en lintercanvi de productes.
La stsis a les polis de poca arcaica:
Stasis en grec vol dir oposici, desacord. Pero mes tard va ser un
tema que es va utilitzar per deisgnar dimissio politica. Aquesta
situaci te causes dordre social i economic i causes politiques.
Parlarem primer de les causes socioeconomiques:
1. Limportant creixemet demografic havia dimplicar un augmnet
de la demanda de terres.
2. Empobriment i endeutament del petit camperolat fugida a la
ciutat.

3. Grans propietaris, agricultura orientada a lexportacio, blat

importat de les colonies a baix cost. Els pagesos pobres no
poden competir.
Factors politics:
(resums al pc gris)
Etruscs:
Expansio etrusca per italia i la seva influencia en els origens
de roma:
S. VI aC. Maxim esplendor de la civilitzaci etrusca.
* 610 509 aC: dinastia reial etrusca a Roma (Tarquini, Prisc, Servi,
Tulli, Tarquini el superb
Importancia de la cultura etrusca en els origens de roma: exemples
de simbols de poder:
1. Toga palmata
2. Sella curulis: sella on se seien els magistrats romans (ppretons i
consols) per fer justicia.
3. Lictores i fasces ( guardia personal que acompanyava als
pretors i consols.
Fasces: conjunt de vares de fusta fortament lligades amb una destral
que simbolitza el poder de vida o mort.
_
Els origens dEsparta:
Esparta es la unio de 5 poblats.
La historia desparta esta vinculada amb dos grans conflictes belics
que van portar als espartans a conquerir la regio de messenia i
laconia i van sotmetre a la poblaci indgena. Al final de la segona
guerra micnica esparta comena a adquirir la caracterstica
jerarquitzaci social de la epoca clssica.
Aquesta evoluci desparta culmina al segle 6, que comena a ser un
gran campament militar.
La organitzaci socioeconmica en epoca clssica:
Economica:

La polis repartia uns lots de terra (kleroi) als ciutadans espartanis

(designats amb el terme homoio (els iguals)). Aquests lots de terra
entregats per lestat, no eren treballats pels ciutadans sin pels
indgenes, (hilotes). Aquests lots eren propietat de la polis. Despres
de cada collita, els hilotes estaven obligats a entregar una part dels
productes al ciutad que tenien assignat. Es tractava duna quantitat
fixada per lestat, volien evitar que el ciutad senriquis. Els espartans
seguien una srie de mesures per donar a veure que els hilotes eren
inferiors als espartans, que consistien en una srie dhumiliacions.
(Crypteia).
Els homoioi estan desvinculats de tota activitat productiva
(Agricultura).
El ciutad esparta, llavors, es essencialment un soldat entregat a la
defensa de la polis. Devant de les amenaces daltres polis i internes,
com revoltes.
La educaci dels espartans joves era una educaci orientada a
trencar els vincles afectius amb la famlia ja que lunic vincle afectiu
que ha de teniir es amb la comunitat. (agoge) I fer dell un excellent
soldat.
Agog o educaci estatal espartana:
Quan naixia un nad, era lliurat a un ocnsell dancians on decidien si
valia la pena de ser criat, si presentava defectes fsics o debilitats, era
abandonat en un penya segat anomenat Apotetes (lloc de residus). Si
el consell dancians decidia que valia la pena criar al nen, la mare el
criava fins que arribava a las 7 anys dedat.
A partir dels 7 anys el nen comena a ser separat de la mare i rep
lagog. Dirigida per el paidonoms, un funcionari estatal. L?agog
durava dels 7 als 20 anys.
Als 7 anys el nen ingressa en una mena de brigada juvenil
anomenades Agela (que vol dir ramat. agel en singular). Eren
comandats pels nois que estaven a punt de finalitzar la seva
educaci. Als 7 anys segueix dormint a casa de la mare. A partir dels
12, el nen es sotms a una disciplina ms estricte. Deixa de dormir a
casa i passa a residir en unes casernes amb els seus companys
dagel. El regim al que es sotms es un regim molt dur, sabem que
portaven el cap rapat, havien danar sempre descalos, nomes podien
vestir una capa molt senzilla en qualsevol epoca de lany i que
dormien a terra en uns llits de canyes.

Sabem que rebien molt poc aliment per estaven autoritzats a robar
el menjar dels adults, dels pares, sempre i quant no fossin sorpresos
robant, ja que si els sorprenien eren durssimament castigats. Es
tracta densenyar al nen a tenir el que es necessari per sobreviure a
la guerra, ensenyar a mentir, robar i transmetre crueltat vers
lenemic.
En aquesta formaci militar tenia importncia el ritual de la crypteia.
Consistia en que un grup de joves daquesta etapa de formaci,
durant el dia, als camps on havia els hilotes, semboscaven i durant la
nit sortien a robar i a assassinar a qualsevol hilota que es poses
enmig del seu cam.
Homois:
Superar lagoge era imprescindible per a que un esparta assolis la
categoria homoios. A partir dels 20 anys els que havien superat la
formaci eren reconeguts com ciutadans. Als 20 anys doncs lomoios
ingressava en un syskenion, una mena de cofradia formada per uns
15 adults que passaven junts prcticament tot el temps, amb el quals
feia vida i es socialitzava. Amb els companys de sysnion,feien cada
dia un menjar comunitri anomenat syssitia.
La condici de ciutad a esparta es un autntic privilegi, i sha de
lluitar per ell ja que el risc per perdre la ciutadania es constant.
Alguns dels motius eren:

Covardia a la guerra
Incapacitat de participar als actes comunitaris (syssitiai). Aquest
segon motiu: Quan un homoios no podia participar en aquest
sopar quedava vist que no havia reunit laliment que havia de
robar als hilotes de manera que no havia estat prou cruel
exigint als hilotes aquells aliments.

Lautor Xenofont en un passatge de les helleniques, ens parla de que

hi havia 1 homoios per cada 100 hilotes.
Periecs
A la polis els espartans, les activitats com artesanat i comer les
duien a terme els Periecs (els que habiten al voltant). Els que vivien
en la perifria de lestat espart. Vivien en uns poblats situats a la
perifria de la polis. Estaven a mig cam entre ciutad i hilota. No
estaven sotmesos, vivien en poblats amb autonomia poltica
(autogovern) per si esparta decretava en la guerra, els periecs
havien de participar, sobretot formant la marina espartana.

_
Un admirador desparta va ser Xenofont, es un dels creadors del mite
desparta,
Els espartans tenien gravats als escuts una lambda que representava
el seu pas.
Les institucions espartanes, atracci turstica en epoca
romana:
Sabem que en epoca clssica, al mes iportant santuari espart,
dArtemisa Ortia, shi duia a terme un gloris ritual en els quals dos
grups de joves lluitaven per apropiar-se duns formatges, es tractava
dun ritual dinstrucci guerrera que formava part del agoge. En
epoca romana es va desvirtuar i va derivar en un festival anomenat
diamastgosis, es un nom grec que designa la resistncia al dolor, i
era un ritual en el que els espartans competien a veure quin esparta
resistia mes fuetades. Coses com aquesta van sorprendre tant que
van construir unes grades per a la gent que ho anava a veure.
Esparta: la gran retra:
Licurg, autor de la gran retra (constituci espartana??)
a. Algunes institucions espartanes eren primitives. Es considerava
que coses com robar el menjar dels adults era apropiar-se de la
fora o energia de ladult.
b. Paraleles a altres zones dories del mon grec (creta). Els doris de
creta tamb tenien els seus hilotes i tamb coneixien la sysstia.
Es va pensar que les institucions espartanes no van ser creades
del no res
c. Retra: all que sha dit. Fa referencia a la tradici oral.
Aquests costums espartans es van transmetre per via oral fins
que potser es van fixar per escrit i potser Licurg va ser el
registrador.
Esparta: institucions poltiques:
Presenta moltes particularitats.

Monarquia doble: hi havia dos reis que pertanyien a algunes

famlies reials: agada/euripntida. La seva principal funci era
la militar en cas de guerra i la del culte religis. El seu poder era
estrictament limitat, controlat pels fors. La monarquia no era
electiva sin que es transmetia de pare a fill en el cim de les
dues famlies, de forma parallela.

Trobem les dues assemblees clssiques de les polis argaiques.

Per una banda la Gerousa (equival al consell dancians. En un
principi estava formada per 30 membres, possiblement 10
membres de cadascuna de les tribus en que es dividien els
espartans. En epoca clssica la formen 30 individus, que seran
28 elegits + 2 reis. Els membres de la gerousa es deien
qerontes que significa ancians (era un crrec vitalici) i eren
escolits per la apella, dentre els ciutadans majors de 60 anys
(quan quedava exclos de la guerra). Sencarregaven dels
projectes de llei i de la mxima instancia judicial), i per altre la
Apella.
Apella: La assemblea popular, la fomaven els homoioi majors
de 30 anys. Era convocada un cop al mes, i la funci era
aprovar o rebutjar els projectes de llei que arribaven de la
gerousia.
5 efors: (inspector o vigilant). Magistrats ms importants de
la ciutat, fins i tot mes improtant que els reis. Els efors eren 5.
Podrien haver estat una mena dalcaldes dels 5 poblats que van
formar esparta. EN epoca clssica eren escollits perl lapella i
exercien el crrec durant un any. En primer lloc havien de vigilar
el respecte de la llei i la moral publica, una figura semblant al
que a roma seran els censors. Controlaven lactivitat dels reis,
residien lapella i la poltica exterior. Eren els que decidien si
esparta anava a la guerra. Quan acabaven el seu crrec eren
sotmesos a un judici, i si eren acusats dalguna cosa com
manipulaci podien ser condemnats a mort.

Atenes a linici de lepoca arcaica:

Oligarquia aristocrtica:
9 arconts: escollits de les famlies euptrides (ben nascuts, de
bona famlia), escollits per larepag. Els 9 magistrats mes
importants datenes son escollits per lareopag o consell
dancians, format per ex arconts.
La ekklesia ?????
Stasis: burgesia artesanal i comercial, inestabilitat al camp,
divisi dels euptrides.
Els factors econmics que faran que atenes canvi seran:

Amb el creixement de les activitats comercials comena a sorgir

una classe burgesa enriquida pel comer i que demanara mes
participaci en la presa de decisions.
Inestabilitat al camp: empobriment del petit camperolat i
augment de lesclavitud per deutes.

La stasis a atenes:

1. Conjura de Cil (630 aC)

Cilo era un aristcrata que va intentar fer un regim tirnic a atenes
aprofitantSe de la popularitat que va guanyar participant i guanyant
els jocs olmpics. Cilo va fracassar i despres Atenes es fa enfonsar en
una srie de venjances contra famlies aristocrtiques. Aquesta
situaci de venjances entre famlies, van acabar quan:
2. Legislaci de Drac (624 aC)
Van passar a la historia per la seva duresa, deien que era un codi de
lleis escrit amb sang humana per no sen conserva prcticament res,
per no posa fi a la conflictivitat datenes fins que arriben:
3. Reformes de Sol (594 aC)
Sol va emprendre una srie de mesures que consistien en unes
reformes socials i poltiques que entenem com el primer pas cap a la
democrcia atenenca:

POlitica social: supressi de lesclavitud per deutes. Va prohibir

que un individuu shipoteques a si amteix a la hora de demanar
un prstec. Va anular tots els deutes vigents en el seu moment,
les hipoteques sobre la terra i les persones i tots els casos
desclavitud per deutes, va utilitzar fons pblics per comprar els
atenencs esclavitzats per deutes que havien estat venuts a
altres polis estrangeres.
Rebuitjar el repartiment de terres.

Sol quan es va retirar de la poltica va escriure una srie de poemes

en que resumia les seves mesures.
Les reformes de solo:
_
La tirania de Pisstrat (545 528):
Forta poltica social. Els seus fills no van gaudir daquests suport. En
528 el succeeixen Hipies i Hiparc que governen atenes conjuntament.
En un principi duen a terme una poltica moderada, van permetre que
retornessin a atenes els atenesos que es van exiliar durant el govern
del seu pare.
Aixo acabara amb lassassinat dhiparc a mans dHarmodi i Aristogit,
els tiranicides. Desores de lassassinat Hiies endureix la seva
poltica, torna a exiliar als aristcrates enemics del seu regim i aix
fara que aquests busquin lajut desparta, que el 510 envia un exercit

a atenes que derroca a hippies i estableix un regim aristocrtic a la

ciiutat.
Quan la democrcia sinstauri de forma definitiva, Harmodi i
Aristogit, seran reconeguts com els assassins del tira i seran
glorificats amb una esttua de bronze que es va emplaar a lagora
datenes convertintse en exemple de la lluita de la democrcia contra
els tirans. Segons ens explica tucitides, les raons de lassassinat
dhiparc no tenien a veure amb la poltica: Hiparc shavia enamorat
dharmodi, cosa que el va rebutjar perque ell era la parella
daristogito, i enfadat Hiparc, va humiliar a la germana dHarmodi
pblicament, i ser quan decidiran assassinar al tira.
Despres de lenderrocament de la tirania:
Demcrates (Clstenes) vs conservadors (Isgores). A partir del 508 el
partit democrtic fara una srie de reformes:
Clistenes i la democrcia:

Lluita contra el caciquisme aristocrtic: va establir les segents

reformes:
Tot el territori de la polis atenenca va ser dividit en 100 demo
(demos en singular). Cadascuna de les comunitats (demo)
tenia la seva prpia assemblea popular que escollia al dirigent,
que era una mena dalcalde (demarca). Clistenes va establir
una divisi administrativa: les trites.
Asty: ciutat (10 trites)
Parlia: cosa (10 trities)
Mesogea: interior (10 trities)
1. Bouls:
50 couletai per tribu escollits per sorteig entre tots els
ciutadans majors de 30 anys inclosos els thetes. El crrec era
anual i nomes es podia exercir 2 cops a la vida de forma no
consecutiva. Els membres eren organitzats en grups de 50
anomenats pritanies,
2. Heliea:
Cada any sescollien 6000 Heliastai (600 x tribu). Aquests 6000
membres sorganitzaven en un total de 10 tribunals de 500
jurats. (1000 reserves per cobrir possibles baixes). Causes de
dret civil o penal (delictes de sang: arepag).

Ekklesa: tots els ciutadans atenesos tenen dret a veu i a vot.

Aprova o trebutja els projectes de llei de la boule.

Ostracisme: (ostrakon: noms dels individus que volien

condemnar)

Va augmentar a 10 el nombre darconts (1x tribu)

Va reestructurar lexercit atenes en base a aquestes tribus.
Cadascuna de les tribus haur deportar una unitat dhoplites. La
base de lexercit atenes. Sanomenen taxeis. / => 10 estrategs
(arcont polemarc, cap suprem).

Coalici antidemocrtica a grecia:

506 aC: gran coalici contra atenes.

La lliga del peloponnes (Esparta + aliats militars permanents,

Tebes, Calcis, Egina).

Atenens ser la vencedora.

Linici de les hostilitats va ser frenat per linici de les guerres
mediques.
Cir II el gran 559.529 aC:
Controla tota mesopotamia, siria, palestina i conquereix tota la
peninsual danatolia, incloses les ciutats gregues de la costa
occidental danatolia. Aquest expansionisme continua amb Cambises
que conquereix Egipte i la regi occident libia el 525 aC.
Lexpansionisme acaba amb Darius I (552.486 aC) Conquereix bona
part de la regi de trcia i macedonia.
Aixo genera els primers problemes per atenes, ja que rebia el blat de
les colnies gregues de la regi de tracia, qeu ara controla el rei
Darius.
Rebelli jnia (499 aC):
Revolta que es linici de la primera guerra medica. La revolta va ser
instigada per aristgores, era el tira que els perses havien installat a
Milet. La revolta comena quan Ofereix al rei conquerir Naxos i
sotmetre-la. Aristagores fracasa, i quan torna a Milet tem que el seu
fracacas sigui la seva caiguda i el que fa es que els grecs es revoltin
contra els perses. Aristagores renuncia a la tirania i instaura una
mena de regim democrtic a milet i convida a la resta de ciutats
gregues de lasia menor que es rebellin contra el domini persa.

Sardes es la capital de la satrapia.

Busca el recolzament de les altres polis gregues. Primer va anar a
esparta, que va rebutjar el recolzament de la rebelli i despres va
anar a atenes, que si que va oferir un recolzament a la rebelli. Va
enviar vaixells per ajudar als rebels. En qualsevol cas, el 494 aC es
produeix la reacci persa que dona lloc a la destrucci de Milet.
_
_
_
Campanya Asia:
Issos
Alexandre a Egipte:
Es reconegut com a fara pels sacerdots de Memfis i representant de
amon?. Alexandre va visitar loracle damon de loasi de Siwah i els
sacerdots el van reconixer ocm fill damon. Divinitat egipcia
equivalent al Zeus grec.
Va organitzar el pas en 3 grans provncies (nomoi) governats per
egipcis (el poder militar estava en mans macednies)
Alexandre al cor de Persia:

Batalla de Gaugamela (331 aC) Darius fuig i es assassinat.

Alexandre va conquerint totes les capitals de limperi persa:
babilonia (on es fara proclamar rei de la ciutat), Susa, i
finalment Perspolis. La arrasara completament: la destrucci
de la ciutat mes important, la destrucci daquesta ciutat es la
culminaci de la venjana grega. Es diu que quan alexandre va
arrasar la ciutat els soldats van descobrir obres dart gregues
que tenien els perses i les van enviar de tornada a Atenes. Un
cop destruda persepolis, tots els soldats de les polis gregues
que shavien integrat en lexercit els envia a casa, aix que el
que ve a continuaci es una campanya militar madeconica.

Alexandre a lIndia:
Alexandre conquereix les satrapies de Sogdiana i Bactriana
(Afganistan, Tayikistan i Uzbekistan.
Alexandre arriba al riu Indus al 326 aC. Un cop arribat all i despres
de lliurar una srie de guerres contra els rius indis (els macedonis

senfrenten per primer cop als elefants), decideix donar marxa enrere
i posar fi a la campanya, ja que es va decebre (per que? Li deien que
havia mes terres per conquerir?) Despres darribar all, empren la
retirada fins a babilonia (i caura malalt) i Mor despres darribar a
babilonia el 323 aC duna malaltia als 33 anys.
Alexandre tenia el propsit de conquerir to el mn conegut.
Organizaci de lImperi:

Preservaci del sistema administratiu persa (satrapies). Separa

el poder militar (que lencomana a un militar macedoni).
Orientaliztaci de la seva cort: proskynesis (Alexandre se sent
atret per la cultura oriental i instaura vaires mostres daquesta
cultura). Matrimoni amb roxana (filla del strapa de Bactria),
quan pren Susa organitza una gran boda collectiva entre
diverses princeses perses i companys de confiana, esta
obsessionat per una fusi cultural.
Indigenes instruts en les tcniques de combat macedniques.
Fundaci de diverses alexandries, amb estructura grega
(elements urbanstics tpics de la ciutat grega = difondre cultura
grega, sedentaritzar diferents tribus nmades).

Successi dAlexandre:
Mor el 323 aC.

Hereus:
1. Filip III Arrideo: Germanastre dalexandre. Era fill de Filip II i
una ballarina. Possible candidat per estava mentalment
incapacitat.
2. Alexandre IV: Fill pstum que va tenir amb la princesa
Roxana Alexandre IV era mests, fill de macedoni i duna
princesa indgena, i molts macedonis no podien acceptar que
el regne fos heretat per un princep mests.
Ambicions dels generals macedonis volen ser successors
(didocs)

Durant les guerres que van ser resultat dels generals macedonis, van
ser assassinats els possibles successors dAlexandre, Filip III i
Alexandre IV amb la seva mare. Els didocs van anar matant-se entre
ells. Al llarg daquestes guerres, molts daquests van anar assumint
el ttol de basileus (rei). El somni dun imperi unificat sacaba i els
didocs que es reparteixen limperi es proclamen reis.
301 aC:
4 grans regnes successors de limperi dAlexandre ben consolidats:

1. Imperi Selecida, fundat pel didoc general i rei Seleuc. Sera el

regne mes extens.
2. EL nucli originari de limperi (regne de macedonia), per
Cassandre, que durara fins el 148 aC (que ser conquerit pels
romans).
3. Ptolemaic (o Lgida, amb aquest nom degut al pare de
Ptolomeu, Lages), per Ptolomeu, perdurara fins 31 aC fins que
August conquereix Egipte.
4. Lismac, que ser absorbit per limperi de Seleuc i de cassandre.

Les polei gregues recuperen una certa independncia i trobem

que en epoques posteriors saniran configurant lligues o
confederacions militars, com la Lliga Aquea (uneix les poeli del
pelopones) i la Lliga Etlia atenes).

Egipte ptolemaic:
Regne hellenstic mes longeu (va durar fins la mort dalexandre
fins el 31 aC per octavi august).
Regne que sorganitza com un estat bietnic: un elit formada per
grecs i macedonis (carrecs administraci) dominant sobre una
inmensa massa indgena. Dues etnies que viuran allades luna de
laltre. Els faraons es faran coronar a la ciutat de Memfis que es el
centre religis. Es considerava que el fara era propietari de to el
pas egipcia mb excepci de la terra que entregava als homes de
confiana i als temples egipcis.
Imperi selucida:
-

Es forma regne Greco-Bactri

El cap duna tribu Parta (Arsaces) fundara el regne i sexpandeix
vers occident fins que el regne selucida es reduir fins la seva
capital.

La monarquia hellenstica:

El rei es la encarnaci de la justcia (llei) davant de les

injustcies que cometen els seus propis administradors
(paradoxa).
Sobrenoms:
1. Ster (salvador)
2. Evergets (benefactor)
3. Thes epiphans (du present)
4. Poimn lan (pastor de multituds)
5. Megas (gran)
6. Nictor (vencedor)

*Pedra rosetta: recull un decret sacerdotal que ordena el culte a retre

a Ptolomeu V (theos epiphanes)
Regne hellenstic de macedonia:
Homogeneitat tnica, fidelitat a les tradicions macedniques (no
divinitzaci del monarca). Aspira a la hegemonia sobre les poleis
greues del sud.
Helenitzaci dun nou mon:

Fundaci de ciutats: propagaci de la cultura grega

Ptolomeu II Organitza el museion (casa de les muses)
dalexandria. Era una mena de residencia que albergava
diferents avis que tenien la missi de recollir i catalogar tots els
llibres que guardaven la sabiduria del mon antic.
Apertura a altres cultures: traducci grega de la bblia jueva
(Septuaginta)
Oposici a la hellenitzaci: revolta dels macabeus contra antioc
IV epifanes.

_
Els etruscs: n pont entre grecia i roma:
El misteri de lorigen dels etruscs:
Han fascinat sobretot per lenigma que presenta lorigen daquesta
cultura Ja en la antiguitat es van proposar varies hiptesis sobre
lorigen:

La que va seguir mas acceptaci va se la de Herodot Origen

Lidi. (Ell regne de Lidia, que sorgeix a anatolia despres de la
desintegraci de limperi nou hitita a la pennsula danatolia).
Va patir una ifluencia grega. Ms tarde limperi de Lidia va patir
la invasi persa. La capital del regne de lidia (Sardes) es va
convertir en al capital de Satrapia persa. Segons Herodot eren
descendents dun grup de lidis (epoca del rei Atis s. XII aC).
Hellanic de Lesbos: proposava pels etruscs un origen pelasg. Es
tractava dun poble que en epoca clssica grega habitava

algunes illes com Ibros o Lemnos per que era de llengua i

cultura no grega (indgena, habitaria les illes abans que els
grecs)
Dions dHalicarns origen autcton
Titus Livi descendents dels retii. Poble format per diverses
tribus que en epoca romana habitaven la zona dels alps
centrals.

Etruscs:

Llengua no indoeuropea transcrita en alfabet grec

Hipotesi origen pelasg
Hipotesi origen autcton.

El debat de lorigen dels etruscos continua viu. Els etruscos parlaven

una llengua no indoeuropea que no esta emparentada amb cap altre
de les llenges conegudes ( o no existeixen vincles amb cap altre
llengua coneguda) aquest fet permetria destacar ja la hiptesis
dHerodot a que els lidis si que parlaven una llengua indoeuropea.
La majoria de partidaris aposten per un origen autcton.
Origen pelasg:
Inscripcions a Lemnos i IMbros datades al segle VI aC i que
podrien transcriure una llengua no desxifrada que pot ser
semblant a la llengua etrusca. Com es pot intuir? Doncs perque
els individus que parlaven la llengua van utilitzar tamb lalfabet
grec per transcriure i sense la beta, delta i gamma perque la
seva llengua no havien oclusives sonores, igual que els etruscs.
A les fonts egpcies que ens parlen sobre els pobles del mar (en
epoca de Ramses III), sesmenta que hi havia els tursha
gentilici posat en relaci amb tyrreno (gentilici que usaven els
grecs per denominar els etruscs).
Origen autcton:
La continutat que existeix entre la cultura arqueolgica
villanoviana i letrusca.

900 700 aC: cultura villanoviana. Posteriorment ser habitada

per etruscs.

La cultura villanoviana (que rep el nom per Villanova di Castesano, a

Colonia?) es caracteritza per diversos trets:
1. Ocupaci de zones elevades, fcilment defensables.
2. Habitat caracteritzat per cabanes de planta circular o ovalada.
3. Metallrgia.

4. Prcticques de necrpolis dincineraci.

Larea dexpansi coincideix exactament amb larea docupaci
etrusca. La civilitzaci etrusca seria el fruit de la influencia gerga
sobre el substrat villanovi.
Insitucions poltiques:
La epoca de mxim espendor de la cultura etrusca, se situa al segle
VI aC. Els etruscos no estaven units polticament, sin que igual que
els grecs sorganitzaven en ciutats estat dextensi variada. Aquestes
ciutats estat son el resultat del sinecisme de les aldees villanovianes.
Reis/Tirans/Magistrats temporals.
Sentiment didentitat cultural i religiosa: lliga del fanum voltumnae.
Era una instituci que unia a 12 ciutats estat etrusques. (voltumna: es
una de les principals trinitats del pante etrusc).
ZIlax Mexl rasnal: cap suprem de la lliga? (mateix magistrat que els
romans designaven quan parlaven dels etruscs, praetor Etruriae
15 ...
Societat:
SOcietata marcadament aristocrtica. Es pot definir com estat
aristocrtic i resta de poblaci que deppen dell. Lexercit etrusc
estava format per aristcrates (Hoplites, cavallers, etc.)

Palaus: no nomes eren llocs de residencia dels nobles sin

centres administratius que molts inclouen grans magatzems, i
centres religiosos. En aquests tindria lloc el culte als deus
protectors dels clans aristocrtics, designats amb el terme
Lares. Els cultes eren dirigits pel cap de clan (paterfamilias).
Les pintures que decoren els palaus etruscos (els millors
conservats: Murlo Toscana / Acquarossa (Laci). Ens mostra
aquesta fomra de vida luxosa que vivia la aristocrcia etrusca.
Son freqents les escenes de symposion grec. A linici del
banquet, sescollia al simposiarca, que era el que havia de
dirigir la marxa del mateix. Havia de decidir, a lhora de veure vi
(barrejaven el vi amb aigua), la proporci de cadascun a lhora
de fer la barreja. No era nicament una festa, sin que un
banquet ritualitzat en el qual tenien lloc certmens potics. Era
una forma de cohesionar la classe aristocrtica. (Tamb hi havia
sexe). EN els simposis grecs nomes podien assistir un tipus de
dones, les hetaire (cortesanes, prostitutes de luxe). Els grecs
vand escriure amb horror el simposis etrusc, ja que assistien

amb les seves dones. Ens demostra que en la societat etrusca

la dona tenia una posici social notable comparada amb el mon
grec.
Del poc que sha desxifrat de letrusc (normalment inscripcions
funerries on sesmenta el nom del difunt, acompanyat del
nom de l pare i de la mare.).
La dona aristocrtica:

Presencia publica: banquets

Menci de nom de la mare en lonomstica. Velthur, fill de
Laris i de Culcnei Transchvil, mort als 25 anys.
EL fill dun estranger i dona etrusca aristcrata, rebia plens
drets del ciutad. (Matriarcat etrusc?)

Les classes inferiors:

1. Gruix de la poblaci. Depenien dels aristcrates.
1. Homes formalment lliures per que depenien dels caps de
clans.
2. Esclaus. (Lethe en etrusc). Dions dHalicarnas, quna parla dels
esclasue truscos utilitza 3 termes: penesta (Seria lequivalent
dels hilotes espartans), oiketa (esclau domstic, que treballa en
tasques de la llar) i therapontes (traducci: servidors. Esclaus
patges que acompanyaven en les campanyes militars).
Religii: adopci de les divinitats gregues:
Ares Mares Mart
Van ser els transmissors del pante grec al roma. Tambe van fer
divinitats prpies associades al pante grec. (semblants al pante
grec)
Les arts endevinatries:
Estaven convenuts de que tot el que passava estava planejat pels
deus.
(arar terra neix nen Tages que revela al camperol tota la cincia.)
Mite 2:
Vegoia: Ea una Sibilla (dona que parlava sota la inspiraci divina).
La cincia es guardava en un seguit de llibres anomenats la disciplina
etrusca:

Un grup daquests llibres eren els libri Haruspicini, que explicavevn la

inspecci de les entranyes dels animals sacrificats als deus per tal de
conixer el futur. El mes important era el fetge, que era lorgan
considerat mes important pels romans. Sens ha conservat un Fetge
en bronze (fetge de Piacenza) on apareixen escrits diversos noms del
pante etrusc.

Libri fulgurales: explicaven com interpretar la voluntat divina a

traves dels rajos i dels trons.
Libri exercituales: Es codificava el ritual a seguir a lhora de
declarar la guerra, dirigir un exercit o fundar una ciutat.
Pregaries als deus, rituals, etc.
Libri ostentatoria: com conixer el futur i voluntat divina a
traves dels fenmens extraordinaris de la natura.
Libri Acheruntici: Equivalent etrusc del llibre dels morts: rituals
a seguir a lhora de la sepultura.

Roma:
1. El periode monarquic i la instauracio de la republica:
El mite de la fundacio de roma:
Segons la versi ms extensa, roma hauria estat formada per romul i
rem que eren descendents dEnees. (Heroi de troia que es
considerava fill de Anquises (hum) i la deessa afrodita). Enees hauria
aconseguit fugir de la destrucci de Troia, portant a coll al seu pare
Anquises. Enees hauria recorregut tota la mediterrania buscant un
lloc en que assentar.-se, i hauria arribat a la regi de Laci. Segons
Titus Libi hauria pactat amb els indgenes (comandats per Latinus)
per poder-se quedar. Ms tard, un dels seus fills, Ascani, hauria fundat
una ciutat: Alba Longa, establint una dinastia reial. All hauria nascut
Nmitor, un rei que hauria estat desposset del tron pel seu germpa
petit Amuli. La filla de Nmitor, Rea Slvia, la va consagrar verge
vestal (amb el qual sevitava que tingus descendencia masculina).
Les verges vestals eren les encarregades del culte a la deessa Vesta,
protectora de la llar i de lestat rom. Haurien de fer vot de virginitat
durant 30 anys.
Malgrat aixo hauria estat violada pel deu de la guerra Mart, i
daquesta uni, haurien nascut els bessons romul i rem. Amuli es va
assabentar del naixement dels bessons, i per evitar que
reivindiquessin al tron, va fer que els executessin manant que fossin

ofegats al riu Tber. Malgrat les ordres, qui els havia de matar, no es
va atrevir aixci que els va abandonar en una cistella de canya i la va
deixar flotant al riu. Haurien estat miraculosament salvats i alletats
per una lloba que vivia al tur del Palat. Un pastor anomenat Fustul,
que criava els ramats reials, shauria trobat als dos nadons sent
alletats per la lloba i sels hauria quedat i criat com a fills seus. Un cop
es van fer grans es van fer liders duna banda de pastors-guerrers.
Quan van creixer van coneixer la seva ascendencia reial , van anar a
Alba Longa i van destronar a Amuli i restaurar a Nmitor.
Un cop restaurat, els bessons van voler fundar una ciutat en el lloc on
havien estat salvats per la lloba.
Per acabar de decirid (el que) van acordar pujar a un dels dos turons i
esperar un senyal divi. Rem va ser el primer en rebre el senyal div
perque per sobre del seu cap van passar 6 voltors. Romul va tenir un
senyal divi semblant, 12 voltors passaven per sobre dels seus caps.
Aixo va fer pensar a romul que aixo era el que lotorgava el dret de
fundar a ell la ciutat i va comenar el ritual de fundaci de la ciutat
(de clara influencia etrusca).
1. Marcaven el pomerium (perimetre) de la futura ciutat, a partir
duna arada tirada per dos bous que anava recorrent-lo i de
mentres es feien una serie de pregaries als deus. Pels romans,
la ciutat delimitada pel pomerium tenia un caracter sagrat.
(protegida pels deus). Mentre romul duia a terme el ritual, Rem
es va negar a acceptar-ho i va atravessar el perimetre (acte
dimpietat contra els deus) i havent-ho fet el seu germ el va
executar.
Aquest mite te unes funcions:
1. Explicaar de forma mitica lorigen de dterminats gentilicis
(latinus llatins, Avent nom dun rei dAlba Longa).
2. Prestigiar els origens de la ciutat vinculant a roma amb un heroi
de la tradici mitologica grega.
3. Funci de la reelaboraci del mite per Virgili: Enees, fill
daunquises i afrodita, es pare dAscani/Iulus, fundador de la
gens Iulia.

A romul se li atribueix la organitzaci de les institucions socials i

poltiques, la craci del senat, la divisi del cos ciutad en 30 cries.

Numa: Ordenament religis, creaci ded tots els cossos sacerdotals,

15 flamines, augurs, fetiales, vestals salii i per sobre de tot el pontfex
maximus. A Roma hi ha una religi estatal. s una religi poltica.(?)
Tullus Hostili: Se li atribueix la consolidaci miliar (destrucci de la
ciutat dAlba Longa).
Anc Marci: apertura comercial

(REIS LLATINS I SABINS)

_
mIrall etrusc on es representa a una lloba alletant a dos nadons
en presencia dun pastor. (Mirall de Bolsena 320 310)
La lloba capitolina es una estructura medieval datada al segle
XIII (ha dit 15) dC (quan es pensava que era etrusca).
Origens de Roma: dades de la linguistica:

Arribada de poblacions indoeuropees a italia al segle XII aC.

On surgira la futura roma es parlaran en epoca historica dues
llenges:
1. Llatino-falisc: parlada pel poble que anomenem llatins
2. Losco-umbre: parlada pel poble dels sabins

Pel que fa a lespai topografic:

Els primers testimonis docupaci en aquest espai seran al segle X aC,
que consisteix en una necropolis (incineraci) que es va trobar a la
zona on ms tard sorgiria el forum rom.
Les primeres estructures propiament urbanes de roma han estat
datades al voltant del 625 aC.
Cap al 625 aC es produiria la primera pavimentaci del forum i
shauria construt la primera regia (palau reial). Es pensa que amb
aquesta aparici de lurbanisme haurai culminat un proces parallel
semblant al de les polis gregues: sinecisme (els pobles shaurien unit i
haurien creat estructures urbanes que serien les seves institucions
deixant de banda als ms petits).
Va preservar la fusi dels dos pobles llatins i sabins a partir del mite
del rapte de les sabines: en epoca de romul, roma tenia mancana de
dones amb les que preservar el reialme, el que haurien fet es generar
un certamen esportiu en honor del deu neptu, al qual van convidar als

diferents pobles que havia al voltant de roma. La majoria la van

rebutjar pero els sabins es van presentar amb les dones i filles, i un
cop estaven alla, les van raptar i van expulsar als pares per tal de
casar-se amb elles. Mes tard els sabins van declarar la guerra als
romans i les filles es van posar en mig per tal devitar la guerra.
AIxo preservaria el record de la fusio etnica entre sabins i llatins en
els origens de roma.

Dniastia etrusca a roma del 616 al 509 aC Roma neix com a

ciutat sota lestimul dels etruscos.
1898 descobriment (Giacomo Boni) del Niger Lapis (pedra
negra). Es una area sagrada de la qual es tenien testimonis
literaris, especialment important pels romans. Es data cap al
600 aC. Les restes han permes treure a la llum un gran altar a
laire lliure al costat del qual sha trobat el basament duna
columna. I el congunt es completava amb una inscripci
(inscripci en llengua llatina mes antiga que es conserva). La
interpretaci de la inscripci es complicada ja que esta datada
en un llati molt arcaic. Hi ha un terme que si que no ofereix cap
mena de dubte: RECEI forma arcaica del terme llati classic:
Regi. REX. REI. Aixi que es podria traduir com a dedicat al rei
ja que esta en singular.
Aquesta inscripci arcaic a el que va permetre va ser confirmar
a traves de larqueologia que en els seus origens, roma havia
estat governada per una dinastia reial.

La llista reial:
Romul 753 -715 aC (fundador institucions)
Numa pompili 714 672 aC (tradicio religiosa)
Tullus Hostili 671 640 aC (militar)
Anc Marci 638 616 aC (establiment de les bases
economiques)
5. Tarquini lAntic 616 578 aC
6. Servi Tulli 578 535 aC
7. Tarquini el superb 535 509 aC
1.
2.
3.
4.

Aquestes llistes reials shan dubtat molt, ja que en total, aquests 7

reis entre tots han governat un total de 244 anys. Es dubta, ja que
son regnats massa llargs per una monarquia que acaba de neixer. El
mes normal, en peridoes on el regim monarquic sesta estabilitzanc,
son regnats curts.

EL primer historiador roma va ser: Fabi Pictor, que va escriure una

historia de roma al segle III aC en grec, que no sha conservat pero hi
ha referencies. Fins al segle III la historia de roma es transmet per via
oral.
Dubtes del grau dhistoricitat dels quatre primers reis:
Romul: ordenament institucional (creacio del senat, divisio del cos
ciutada 30 curies
Numa: ordenament religios, creacio dels cossos sacerdotals etc.
_
El primer historiador rom s Fabi Pictor s. III aC.
Desprs daquest 4 primers reis, sinstauraria a roma una dinastia
etrusca. Les font sn ms slides i verificables.
Arriba la dinastia etrusca a Roma:
Luci Tarquini: (616 - 578 aC):
Un grec de la ciutat de corint hauria fugit de la ciutat quan sestabl la
tirania de Cipsel el 657 aC Demarat. I hauria buscat refugi a la
ciutat de tarqunia. All es va casar i va posar als seus fills noms
etruscos. Ms tard, un fill dell, Lucum, shauria establit a Roma i
grcies a la riquesa heretada del pare que havia fet a tarqunia,
shauria uanyat la confiana de Anc Marci. A la seva mort, Lucum
hauria estat escollit rei de Roma canviant el seu nom etrusc per un
nom plenament rom: Luci Tarquini lantic.
Titus Libi ens parla de la tirania de Cipsel a corint. De demarat sens
diu que pertanyia a la famlia dels baquades, que era una de les
famlies aristocrtiques mes prominents de corint. Establert all sens
diu que es va casar i va posar noms etruscos: el fill dun estranger i
una dona etrusca era un home etrusc.
Se li atribueix linici de les obres de cpnstrucci del temple de Jpiter i
tamb de la cloaca mxima, una obra que encara est en
funcionament a la ciutat de Roma. La tradici atribueix aquestes
construccions cap aquests anys i larqueologia ens diu que van ser
pavimentades el 625 aC. El que ens demostra es que el primer
desenvolupament de Roma com a ciutat es dona sota el domini duna
dinastia etrusca.
(Alguns fillegs consideren que el nom de Roma, podria derivar dun
terme etrusc, Rumon, que es podria traduir com a ciutat del riu.)

Servi Tulli: (578 535 aC):

No era fill de Luci Tarquini sin que era un presoner de guerra que
shauria guanyat la confiana del seu amo. Aixo li hauria permes ser
escollit com a rei a la mort de Luci Tarquini. A servi Tulli se li atribueix
la construcci dels murs servians, la primera encunyaci de moneda
romana (tot i que no es autntic perque roma no encunya moneda
fins al segle III) i la divisi de la poblaci romana en classes
censatries (segons els seus ingressos).
Luci Tarquini El superb (535 509 aC):
Es diu que era gendre de servi Tulli i que hauria assassinat el seu
sogre per accedir al poder. Segons ens explica Titus livi, Un fill de
tarquini el superb, anomenat Sextus, shauria enamorat duna dona
de lalta noblesa romana, Lucrcia, que estava casada amb un dels
tarquinis, Tarquini Collat. Com ella estava casada, rebutjava sextus.
La va violar, i els va explicar el que havia passat i com no ho podia
suportar es va sucidar.
Aquests nobles no podien suportar ms el sistema despotista del
superb i van enderrocar-lo.

La instauraci de la repblica:
Dions dhalicarns ens diu: Larth Porsenna, rei de clusium, hauria fet
una expansi militar cap al sud expulsant a Tarquini. Despres de ferse amb el control de roma, hauria continuat per hauria estat derrotat
pels llatins dAricia aliats amb els grecs de Cumes (liderats per
Aristodem) el 504 aC. Desprs de la derrota hauria perdut el control
de la ciutat de Roma. A Roma sinstauraria un regim republic. s un
relat ms creble que el de Titus Livi.

509aC

Rex Amb la desaparici del rei trobem el senat, que es un consell

aristocrtic com a principal instituci poltica. Magistratures
electives de mandat anual. Aquest procs es parallel al de moltes
polis gregues en epoca arcaica.
Societat romana a inicis de la epoca republicana:
Els romans estaven dividits en 3 tribus, que rebien el nom de Tities,
Ramnes i Luceres.

Cadascuna daquestes 3 tribus estava dividida en10 curies, en total

30 cries. Aquesta organitzaci en curies ser la base del sistema de
assemblees populars a Roma. Aquestes curies que englobaven la gent
lliure de barcelona, trobvem els membres de les gentes
aristocrtiques (patricis). Aquests membres dels clans aristocrtics
tenien una immensa massa de clientes: homes lliures que depenien
econmicament de les famlies patricies. Com a homes lliures estan
integrats a les curies. Al marge, trobarem com a roma es va
desenvolupant progressivament un grup dhomes lliures que no
depn daquestes gentes aristocrtiques: petits propietaris, artesans i
comerciants.
Patricis ----------- Plebeus
(Els patricis no son plebeus i viceversa, independentment de si son
clientes o no).
Els patricis:
Aristocracia de perfil greco etrusc. s una aristocrcia basada en la
sang (hereditria) fins a tal punt de que en una epoca, el matirmoni
entre el membre entre un patrici i plebeu estava prohibit. Era una
aristocrcia basada en el terratinents, monopoli del dret tradicional i
de la religi.
A inicis de la republica: Monopoli del poder poltic: 2 magistrats
suprems que seran escollits exclusivament entre els patricis. A
principi depoca republicana, els dos magistrats suprems rebien el
nom de praetores (ms tard haur 2 cnsols). Els pretors i consols son
escollits entre els patricis.
Controlaran la assemblea popular: a inicis de epoca republicana
nomes hi havia un tipus, comitia curiata, en els quals la poblaci
sagrupava en cries i cada curia emetia un vot cada cop que es
presentava un projecte de llei. Els patricis, aquesta xarxa enorme de
clients, la dominaven. (domini dassemblees populars).
No mhe enterat de res. Buscar informaci.
Una sola famlia patriccia, la anomenada gens Fabia va proclamar una
guerra privada contra la ciutat etrusca de Veies. Du a terme una sola
famlia patricia gracies a tots els clientes que servien els seus
interessos. A linici de la republica tenim llavors varies guerres
privades.

Plebeus:
No patricis i homes lliures. Aquest grup estar format duna forma
heterognia:
1. Clients dels patricis: polticament inactius, (a inicis de la
republica).
2. Petits propietaris de terra (sovint al lmit de la misria):
conflicte social i poltic, aquest sector ser el que fara
reivindicacions de caire social.
3. Artesans i comerciants enriquits i grans terratinents: a
mida que roma obri el comer aniran enriquint-se, i que faran
reivindicacions de carcter poltic: equiparaci dels seus drets
poltics amb els patricis.
Lestatus social el dona la possessi de la terra.
Bibliografia recomanada:
JM Roldan Hervas
La republica
El imperio
Pedro Lopez Barja de Quiroga, historia de roma.
(complex).
_
El conflicte patrcio-plebeu: la retirada a Lavent (494 aC):
Roma al principi de la republica shaura de defensar del poble etrusc
de la ciutat de Veies, dels eques i dels volscs, pobles nmades que
amenaaran permanentment. Per tant, viu des del seu moment una
situaci de crisi militar, i aix dalguna manera far que hi hagi una
confrontaci entre patricis i plebeus:
La insuficincia de la cavalleria patricia per defensar roma fara que
shagin de reclutar plebeus que es puguin pagar lequipament militar.
Introducci de la infanteria hoplita.
Els plebeus rics que es poden pagar lequipament militar i que
participen en la guerra, reivindicaran drets poltics.
El primer conflicte:
Els plebeus es neguen a collaborar en la defensa militar. Els plebeus
haurien abandonat la ciutat i shaurien retirat al mn aventi, que

quedava fora de les muralles de la Roma primitiva. Etablerts all,

haurien creat un estat parallel a la republica patricia. Shaurien
constitut en assemblea, lanomenat concilium plebis i haurien escollit
els seus propis magistrats: aediles i tribuni plebis. FFundaci del
temple de Ceres, deessa de la agricultura, per tant, la del proletariat.
Els patricis acabarien cedint i acceptarien integrar en lestat
lassemblea i les magistratures plebees. Accepten la integraci dins de
la republica romana.
Magistratures dels plebeus:
Tribuns de la plebs: Inicialment 2, acabaran sent 10.
Figura sacrosanctitas: qualsevol intent dacabar amb la vida dun
integrant daquesta, es castigat amb la pena de mort, ja que es
considerat un sacrilegi.
Al tribuns de la plebs els reconexen dos drets:
1. Ius auxilir: protecci dels plebeus davant dde les arbitrarietats
dun magistrat patrici.
2. Ius intercedendi: Dret de vetar contra les decisions dun
magistrat patrici.
Edils plebeus: custodi del temple dedicat a Ceres
Concilium plebis: Pot aprovar lleis que afecten als plebeus. (en un
primer moments).
-

Les lleis de les 12 taules:

Els patricis tenien el monopoli de coneixement i administraci de la

llei. Una de les reivindicacions que faran els plebeus ser que tothom
pugui accedir al coneixement de la codificaci del dret.
Comissi de 10 individus (devemuri)
-

Les lleis licnio-sxties (367 aC):

_
Apunts dia 18
_
Cartago, potencia mediterrnia:
Cartago es convertir en la principal colnia fencia a partir del segle
VI aC on els fenicis comencen a ser atacats per assiris i babilonis.

Sicilia. ...
Els romans shavien compromes a no establirse a sicili. Havien donat
a Cartago.
Lany 272 aC, un cop Roma sha convertit en la primera potencia
econmica a itlia, es va projectar sobre Sicilia, sobretot per la
extraordinria fertilitat de la terra.
La primera guerra Pnica (264 241 aC):

Lany 264, els romans, trencant lacord amb els cartaginesos,

desembarquen a Messina.
Lany 241, els romans assoleixen una victoria naval a la batalla
de les illes gades.
Despres de la victoria, sicili es convertir en la primera
provincia romana amb excepci de Siracusa (grega) que havia
ajudat als romans.
Roma va obligar als cartaginesos a pagar una indemnitzaci de
guerra a Cartago.
Al final de la primera guerra pnica Roma annexiona a
Sardenya.

El perode dentreguerres (241 218 aC):

Cartago enforteix la seva presencia a Hispania ja que la pennsula
iberica li podia proporcionar accs a les mines dor i de plata amb les
quals pagar aquesta indemnitzaci de guerra.
Amilcar Barca es el general que al 237 aC desembarca a Cadis per
intensificar la presencia cartaginesa a Hispania. Amilcar Barca el
succeir Asdrbal, que es el seu gendre, i desprs Annibal, que ser
el fill dAmilcar.

El 226 Roma i cartago signen el tractat de lEbre (signat per

Asdrubal): els cartaginesos shavien de comprometre a no
avanar ms enll del riu Ebre.
El 219 Annbal posa setje i destrueix Sagunt (que est ms al
sud), i desprs daixo, Roma declara la guerra a Cartago.

Annbal abans de que els romans poguessin reaccionar, va travessar

els pirineus, amb 70.000 soldats i 40 elefants. Desprs de travessar
els alps es va reduir 25.000 soldats i 3 elefants. Molts van morir o
desertar. Amb aquest volum de soldats Annbal no podia plantar cara
als romans el malestar que havia generat el domini rom va fer
que pobles sotmesos es convertissin en aliats Gals.

La victoria ms important s la batalla de Cannae: on els

romans haurien perdut al voltant de 40.000 homes en una sola
batalla.

Campanyes dels escipions: van enviar romans a la pennsula iberica

per tal de tallar el subministrament. Desembarquen a Empries i van
anar recuperant territori.
Els romans van desembarcar al nord dafrica per tal dobligar a anibal
a abandonar Italia, i va ser Publi Cornelli escipi qui guanyara la
batalla a Zama i se li atorga el sobrenom Africanus.
Desprs de que es signs el tractat de pau el 201 entre romans i
cartaginesos, Roma es converteix en la potencia hegemnica de
loccident mediterrani.
La primera fase de la conquesta de la mediterrnia oriental
(215 146 aC):
Roma sannexiona a Macedonia i el converteix en provncia romana.
Roma deixara de pagar els impostos: tributum (impost que pagaven
els ciutadans romans per ajugar als soldats ms pobres per a poder
pagar-se larmament i seguir lluitant) stipendium.
Tots els ciutadans romans perque amb els excedents de macedonia hi
ha prou per a pagar lstipendium.
_
LHellenitzaci de Roma:
_
Delenda est carthago: la tercera guerra pnica:
_
Falten apunts dimecres 20.
_
I GUERRA MITRIDTICA:
88 aC. Mitrdates VI, rei del regne hellenstic del Pont, envaiex la
provincia romana i fa una crisi per assassinar tots els ciutadans
romans dasia Massacre. Les fonts ens parlen duns 50.000
ciutadans romans assassinats. La ira de la poblaci es va dirigir cap
als publicans i tots els seus collaboradors que sencarregaven de
recaptar els impostos.

La reacci de roma sendarrareix perque hi ha dos candidats per

dirigir la guerra:
1. Gai Mrius: havia tornat a itali per lluitar la guerra social
despres de retirar-se de la poltica.
2. Luci Corneli Silla: havia estat collaborador de Marius. Despres
es van separar polticament. Obte prestigi militar a la guerra
social: rendici de Pompeia 89 aC. Aquest exit el va permetre
ser elegit com a consol.
El tribu de la plebs del partit popular, suplici Rufus, va proposar que la
campanya fos adjudicada a Marius. Era una campanya que atribuiria
enormes prestigis a qui la dirigs, i per aix era important la persona
que elegissin.
Estava en discussi a qui sescolliria per dirigir la campanya i Silla fa
un cop destat. Porta les seves 6 legions i les porta a les portes de
Roma fent-se amb el control de la ciutat. En el moment que pren el
control de roma ordena una gran repressi contra els principals lders
dels Populares i el que fa es promoure a la ciutat una linea poltica de
marcada tendncia optimate. El senat cal aprovar les propostes de
llei presentades al concilium plebis.
Durant la seva estada a orient, es produeix una reacci dels
Populares: Cinna, Mrius i Sertori seran els que prendran el control de
la ciutat.
La dictadura de Silla (82 79 aC):

Despres de signar la pau am Mitrdates, Silla torna a itali i derrota

els senadors Populares que li planten cara 83 aC. El senat el nomena
dictator. Es produeix una nova repressi, el senat es purgat de
Populares.
Reformes poltiques de silla:
-

Els projectes de llei han de rebre la aprovaci del senat.

Retria el dret de vet dels tribuns de la plebs.
El tribunat de la plebs final de la carrera poltica.
Abolici del blat subvencionat per la plebs romana.

Silla abandona la poltica el 79 aC.

Resistncia popular a la pennsula ibrica: Sertori:
A Hispania, quint sertori organitza un estat parallel amb un senat
format per senadors Populares fugits de roma.

 Guerres sertorianes.
Cneu Pompeu Magne: inicis:
No pertanyia a una famlia senatorial, a una famlia rica. Els seus inicis
poltics es donen al servei de la repressi silliana. (El pequeo
verdugo).
NO va ser un general fora destacat. Va posar fi a la guerra
Sertoriana. Es va fer amb el cap de Sertori gracies a una traci dun
general. El 72 aC va enviar el cap de Sertori a Roma.
Pompeu es cridat a itali pel senat per tal de calmar la revolta
desclaus dEspartac, que havia comenat el 73. Collaborara en la
repressi amb al companyia de Marc Licini Cras. Cras era un partidari
de Silla i shavia enriquit extraordinriament comprant a baix cost les
propietats que eren expropiades als lders Populares.

La revolta dEspartac: 73 71 aC:

Comena a Capua. Els gladiadors van assassinar als seus entrenadors
i van fugir. La revolta de pocs gladiadors es va extendre fins a 70.000
rebels agrupats sota el lideratge dEspartac. No nomes gladiadors
sin camperols empobrits en la misria que van veure la oportunitat
de millorar la seva situaci.
Els revoltats van derrotar les legions romanes per fer-los front el 73 i
72. Sobretot a partir del 72, el pnic a roma era extraordinari.
El 71 a Cras se li permet reclutar 6 legions per enfrontar-se amb
espartac. Amb les 6 legions va patir una derrota davant Espartac.
Cras va fer executar 6000 esclaus presoners despartac al llarg de la
via Apia.
Consolat de Pompeu i Cras:
Destrueixen tot lordre i sistema de Silla. Restauren el poder dels
tributs de la plebs. Tamb van suspendre la llei segons la qual el
senat havia daprovar els projectes de llei.
Pompeu a Orient: (66 62 aC):
Derrota de Mitrdates VI del Pont. Entre el 64 i el 63 Pompeu es va
annexionar al poc que quedava de limperi selucida convertint-ho en
la nova provincia de siria. Despres de conquerir aquesta provincia
converteix el regne de Judea en un regne vassall de roma. El 62

Pompeu havia de tornar a Italia, el senat el va denunciar per abs de

poder.
Reorganitzaci provincial Asia.
Pompeu obrir una srie de acords amb Crais i amb Juli cesar.
_
_
El primer triumvirat
Acord al 60 aC. Entre particulars. No es una instituci. Csar es
ajugat i obt el consolat el 59 aC. A canvi: llei agrria per assentar els
veterans de Pompeu, legalitzaci de la poltica a orient.
Un cop cesar deixa el consolat obt un comendament extraordinari a
les galies, que aprofitara per expandir larea de domini roma a les
galies.

Guerres de les Glies

Any 55 aC:

Prorroga del comandament militar de cesar a les galies encara

que hagi caducat, per 5 anys mes.
A Cras se lo concedeix el govern de la provincia de siria. Ha
perdut prestigi aix que per recuperar-lo marxa en una batalla
contra els parts, que li costa la vida a la batalla de Carras.
Pompeu: se li concedeix el govern de les Hispnies. Pompeu es
torna a apropar als senadors optimates sobretot per inspiraci
de Marc Porci Cat.

La fi del triumvirat i linici de les guerres civils:

52 aC: acaba la guerra de les galies amb la rendici de

Vercingetorix. Batalla dAlesia.
Cesar es proposa presentar candidatura a consol per lany 48
aC:

El senat insistia a Cesar que abans de presentar-se com a consol

havia de llicenciar a les seves lesions. Cesar tenia 10 legions
reclutades amb el propi territori gal. Es a dir el senat volia que
renuncies al poder militar, i es nega.
L1 de gener 49 aC Csar es declarat enemic pblic. Tot ciutad
roma havia dassassinar-lo si tenia ocasi. Pren una marxa enrere i
travessa el riu rubicon.

48 aC: batalla de Farslia. Pompeu es derrotat, fuig a Egipte i all ser

assassinat pels homes del rei Ptolomeu XIII.
LEgipte ptolemaic vivia en aquest moment una disputa pel tron entre
ptolomeu XIII i la seva germana Clepatra VII. De fet, els homes de
Ptolomeu XIII lassassinen per guanyar-se la confiana de Csar. Cesar
quan arriba perseguint a Pompeu i se nadonen, demana el cap dels
que han matat el seu gran enemic. Va venjar la mort de Pompeu, i va
derrocar Ptolomeu XIII i va restaurar el tron a la reina Clepatra VII.
(Va tenir un fill amb ella Cesari).
Alguns senadors enemics de Csar van tornar a roma aprofitant-se de
la clementia

Batalla de Tapso (on se sucida Cat el jove). El 46 aC, Munda

45 aC: Cesar ven a les bosses doposici senatorial. Noms
queda la resistncia de ext Pompeu a Sicilia.

Paralelament a aquestes campanyes militars, Cesar anir acumulant

poder poltic. Sera anomenat dictator 49,47,46 i consol el 48,46,45,44
aC.

Sacrosanctitas tribunicia.
El senat esta en aquest moment rendit davant la fora de Cesar.
Li donen la prostestat censoria vitalcia (senat a mida).
Se li concedeix el dret a pronunciar la primera paraula al senat
(dirigir les sessions).
El 44 aC es anomenat dictator vitalici.
El 47-44 aC fundara colnies de veterans i 80000 proletaris de
la ciutat de roma, que suposaven un problema social a la ciutat
i els dona terres.

Colonies:
-

Hispalis
Tarraco
Cartago Nova
Pax Iulia (Beja)

De lassassinat de Csar al segon triumvirat:

15 mar de lany 44 aC: una conspiraci senatorial assassina a
Csar.
-

Decim Juni Brut

Marc Juni Brut (fill duna antiga amant de Csar)
Gai Cassi

Es pensaven que un cop mort cesar la republica tornaria. Marc Antoni

va assumir la herncia poltica de Csar. La major part dels senadors
rebien el seu crrec a cesar aix que no el podien declarar enemic
pblic. Marc Antoni va pronunciar el discurs en honor de cesar davant
de la plebs.
Quan sobre el testament de cesar es descobreis que Gai octavi va ser
adoptat per aquest amb testament.

Enfrontament entre Marc Antoni i Octavi. Ho aprofitaran els

optimates que tractaran denfrontar-los. (Cicero pensava que
podria manipular al jove ocavi.
Octavi aconsegueix fer-se amb la confiana de les legions de
cesar. No senfronten perque quan estaven a punt de fer-ho
arriben a un acord. El 43 aC signen una aliana a partir de la
qual es formara el segon triumvirat amb Octavi, Antoni i Lpid
(un cap de la cavalleria de Csar).

El segon triumvirat:
S que es una realitat institucional.
Proscripcions, assassinats i confiscacions dels bens dels optimates
(ccero: se li van tallar els peus i les mans i es van penjar a les portes
del senat?????)
EL 42 aC els assassins de Cesar son derrotats a Filipos (Brut i Casi).
Es reparteixen el poder:
-

Octavi: Roma
Marc Antoni: Egipte (Alexandria, al costat de Cleopatra)
Lepid (Nord dfrica)

Vers el poder nic de Gai Juli Csar Octavi:

Eliminaci de lultim vestigi de la resistncia optimate

Anulaci de lepid, es fa amb les seves legions
Campanya propagandstica contra el trador Marc Antoni.

Marc antoni estar bojament enamorat de cleopatra amb la que

tindra tres fills. El que fara Octavi ser una campanya de
desprestigi contra marc antoni, acusant-lo dabandonar les
tradicions romanes. Redactara un testament fal en el que a la
seva mort deixara tot lorient als seus 3 fills.
La imatge que tenim de Marc Antoni s la de la campanya
propagandstica.

 Acabara a la batalla dActium, el 31 aC, on la flota de Antoni i

Cleopatra son derrotats i Egipte ser provincia romana.
Antoni es suicidara i Cleopatra es suicidara despres de trobar-se
amb Octavi (Expliquen que Cleopatra el va intentar seduir).
_
Gai Juli Csar Octavi: concentraci de poders:
Renuncia al poder de forma voluntria
(planificat)
A canvi el senat, en agrament a aquest gest li va concedir
voluntriament una srie de poders excepcionals
27 aC: Augustus. Es relaciona el concepte amb lespera del sagrat.
27 aC:
23 aC: Tribunicia protestes: imblica entre altres coses el dret de vet
de qualsevol resoluci del senat. Dret aconvocar el senat i dret de dir
la primera paraula. (poder del tribut de la plebs).
19 aC: potestas censoria
12 aC: pontfex mxim
2 aC: pare de la patria