I U H J V V

10

INSTITUT UNIVERSITARI DHISTRIA

JAU M E V I C E N S i V I V E S

EDITORIAL

butllet
Abril del 2010

NDEX

EDITORIAL

NOTCIES

2-9

ANY VICENS

10 - 13

ARTICLE 1

14 - 16

Etnoanatoma y partonoma del

cuerpo humano en sumerio
y acadio
M. Erica Couto
ARTICLE 2

17 - 19

La participaci espanyola
en lempresa colonial europea
a la Xina del segle XIX
David Martnez-Robles
ARTICLE 3

20 - 22

Lactivitat de lInstitut denguany ve marcada,

sobretot, per dos fets rellevants. El primer, la
commemoraci del centenari del naixement
de lhistoriador Jaume Vicens i Vives, una
figura cabdal de la historiografia catalana del
segle XX que va exercir un paper indiscutible
en la seva renovaci. La contribuci de
lInstitut a aquesta efemride ha sigut doble.
Duna banda, ha coordinat les universitats i
les institucions culturals catalanes i valencianes
per tal de programar-hi una jornada acadmica
a cadascuna. En total, catorze activitats al llarg
de lany centrades en temtiques diverses
relacionades amb lobra de Vicens (la
programaci pot consultar-se a la web de
lInstitut). De laltra banda, organitzar una
Jornada de Debat a la UPF sobre el tema: El
naixement i la construcci de lestat modern,
que se celebrar el 21 dabril i en la qual
participaran reconeguts historiadors.
Laltre fet que volem destacar s la constituci
de lAssociaci dAmics de lIUHJVV, que
ja ha donat els primers passos i que, ben aviat,
comenar la seva activitat. Els seus objectius
principals sn mantenir i enfortir els vincles
entre lIUHJVV i totes les persones que al

Graficar dictaduras: el caso espaol

y chileno.

llarg dels darrers anys han participat de la

vida, la docncia i la recerca de lIUHJVV.
Alhora pretn collaborar en lactualitzaci
continuada del fons de la Biblioteca aix com
en lorganitzaci i el finanament dalgunes
activitats. Lassociaci est pensada,
essencialment, per donar resposta a les
demandes dels associats per, sens dubte,
enforteix i honora lInstitut.

Isabel Jara Hinojosa

E N T R E V I S TA

23 - 24

Francisco Andjar

Institut Universitari dHistria Jaume Vicens i Vives

Finalment, volem deixar constncia que

enguany arribem al Butllet nmero 10, la qual
cosa significa la seva consolidaci. Al llarg
daquests deu anys, el butllet ha estat una eina
fonamental a lhora de difondre la tasca docent
i investigadora de lInstitut, avui complementada
amb la pgina web. s el moment de recordar
que la fita ha estat possible grcies a la
collaboraci desinteressada de molts estudiants,
becaris i professors. A tots ells, doncs, moltes
grcies!

butlleti.historia@upf.edu

I U H J V V

INSTITUT UNIVERSITARI DHISTRIA

JAU M E V I C E N S i V I V E S

Jos M. Iurritegui: Els decrets de Nova Planta sn el resultat dun llarg procs de reflexi sobre un model dEstat
que es considerava innegociable.

SEMINARI DE LIUHJVV
Un any ms, el seminari de lIUHJVV va portar historiadors darreu
del mn per apropar-nos a algunes de les principals lnies de treball
que sestan duent a terme.
La sessi inaugural del mster, que tingu lloc el 26 de novembre de
2009, va anar a crrec del professor Jorge Caizares-Esguerra
(Universitat de Texas i Austin, EUA). Shi va fer una suggeridora anlisi
de ls dels passatges bblics que utilitzaren les potncies europees per
justificar els seus processos colonitzadors del continent americ, posant
especial mfasi en la iconografia. Una visi de conjunt mostra la
complexitat dels recursos utilitzats, alhora que tamb es posen de
manifest diferncies notables entre les tipologies justificatives de la
colonitzaci castellana o portuguesa amb langlesa o francesa. Caizares
va insistir en la necessitat de replantejar i aprofundir en les formes
danlisi que tradicionalment shan fet dels discursos colonitzadors.
En aquest sentit, va demostrar la necessitat de revisar dues teories fins
ara prou esteses: que els colonitzadors van utilitzar sobretot fonts
clssiques per justificar la seva actuaci, i que les referncies bbliques
suposen una minoria en el conjunt dels locis a qu es va recrrer.
Caizares va recollir tot un seguit dexemples, tant literaris com
iconogrfics; tant espanyols com francesos, anglesos o portuguesos,
que posaven de manifest que el recurs als referents bblics va ser un
dels trets caracterstics del pensament poltic del Renaixement.
Per la seva banda, el 12 de gener, el professor Jos M. Iurritegui
(UNED) va tractar el tema de la creaci de lestat borbnic a Espanya
i la liquidaci de la monarquia composta. Amb la ponncia Gobernar
la ocasin: preludio poltico de la Nueva Planta de 1707, Iurritegui
va analitzar, lentament i meticulosament, el pensament i la prctica

poltica dels funcionaris borbnics francesos i castellans en els moments

previs a la promulgaci dels decrets de Nova Planta de 1707. Aquest,
com va deixar ben clar el reconegut historiador, va ser el resultat dun
llarg procs de reflexi en qu no influen exclusivament qestions de
caire poltic, sin que hi havia una clara visi de futur per arribar a un
model destat ben concret, que es considerava innegociable.
El professor Fernando Molina Aparicio (Universitat del Pas Basc)
ens va oferir el 2 de febrer una sessi sobre las Viejas y nuevas naciones: el
Pas Vasco durante el franquismo, 1936-1975. Aparicio va qestionar
el mite de la duresa de la repressi franquista dels valors bascos. A la
darreria de la II Repblica, la societat basca es trobava dividida en tres
orientacions poltiques clarament diferenciades: un catolicisme de
carcter espanyolista, un nacionalisme catlic de tendncia
tradicionalista i els moviments desquerres ms o menys nacionalistes.
Amb larribada del franquisme, la repressi es va dur a terme sobre els
grups desquerra, mentre que es va intentar assimilar, sense gran xit,
els sectors tradicionalistes. s des daquesta perspectiva que es pot
entendre que, tot i la prohibici de ls de leuskera como a llengua
oficial, aquest es pogus utilitzar a les esglsies i a la vida quotidiana.
Parallelament, el govern franquista va intentar conservar els valors
bascos, per etiquetant-los despanyols. Aix, sexaltaren aspectes
com la ingenutat, lhonradesa, el carcter directe i senzill, etc.
Finalment, el 9 de febrer, el professor Manuel Barcia (Universitat de
Leeds) va analitzar la justificaci ideolgica esgrimida pels africans
durant les revoltes esclavistes a Cuba i al Brasil durant la primera meitat
del segle XIX. Amb la ponncia frica en Amrica: el impacto del
colapso de Oy en el Occidente de Cuba y el Noreste de Brasil (18201845), Barcia va destacar que part daquest discurs sexplica
especialment pels efectes que tingu en limaginari esclavista el collapse
de limperi Oy, el qual portava ms de tres segles de pervivncia i
havia donat una gran estabilitat a la zona de lactual Nigria. La
desaparici daquesta gran estructura estatal i la crisi profunda amb
qu entr aquell territori va fer que moltes de les lleialtats creades a
frica fossin restablertes a Amrica. Aix, segons que va apuntar,
explica amb credibilitat les rebellions dels antics soldats, els quals es
van aixecar ms contra les condicions en qu vivien que no pas contra
el rgim de lesclavitud en si mateix.

N O T C I E S
SESSIONS DHISTRIA
ECONMICA
Durant els mesos de desembre de 2009 i abril
de 2010 lIUHJVV va organitzar diferents
sessions dHistria Econmica en les quals han
participat professors del Departament
dEconomic and Business History de la UPF.
Lobjectiu era aprofundir en alguns aspectes
ms precisos de la histria econmica recent
tant a escala europea com llatinoamericana. A la
primera sessi, impartida l1 de desembre,
la professora Enriqueta Camps ens va fer una
aproximaci a les relacions existents entre el
capital hum i les desigualtats de gnere,
analitzades des duna perspectiva comparada.
Per la seva banda, el dia 15 de desembre, el
professor Albert Carreras va exposar els smils
que es poden trobar entre les dinmiques
econmiques de lEuropa mediterrnia amb
lAmrica Llatina en els temps contemporanis.
En aquestes relacions, es poden constatar
processos de convergncia i de divergncia que
no sempre resulten fcils dendevinar.
En una lnia similar, el 19 de gener, el
professor Xavier Tafunell aprofund en
lestudi de les dinmiques econmiques dels
pasos llatinoamericans durant la primera
globalitzaci, una qesti complexa que
poques vegades es fa amb la precisi que es
requereix. La setmana segent, el 26 de gener,
el professor Hans-Joachim Voth va fer unes
suggeridores reflexions sobre les seguretats
en els temps dinseguretat que es van
produir a Europa durant la primera meitat
del segle XX. Per fer-ho, va analitzar amb
detall el rendiment i el valor dels actius
durant les crisis poltiques, socials i

econmiques que es produren a Europa

durant aquells anys.
SESSIONS DHISTRIA DEL
DRET
Per segon any consecutiu i durant els mesos
doctubre i de novembre de 2009, professors
dHistria del Dret van impartir tot un seguit
de sessions sobre la configuraci jurdica
catalana i castellana a lpoca medieval,
moderna i contempornia. El 13 doctubre,
inaugur el seminari el catedrtic de dret
Toms de Montagut que, juntament amb
Elisabet Ferran, ens va apropar al coneixement
dels Usatges de Barcelona i dret feudal,
posant un mfasi especial en el paper de la
ciutat de Barcelona en la configuraci a partir
del segle XIII del dret general de Catalunya.
Per la seva banda, el 27 doctubre, els
professors Montserrat Bajet i Josep
Capdeferro van analitzar alguns dels principals
trets del ius comune a ledat mitjana i
moderna. En aquest context, van demostrar
la complexa articulaci del sistema jurdic en
molts espais poltics dEuropa i ms
concretament de Catalunya.
Desenvolupant aquesta perspectiva a un nivell
ms generalista, la sessi del 3 de novembre
dels professors Albert Estrada-Rius i Isabel
Snchez de Movelln va centrar la seva
atenci en el paper de la Generalitat de
Catalunya i la seva ordenaci jurdica des del
seu naixement fins a 1714. En la sessi es va
posar especial mfasi en els fonaments
doctrinals de la naturalesa moral, poltica i
jurdica que shavien de concretar en la seu
parlamentria en un feix normatiu, que seria
el que havia de fixar la forma orgnica de la
Diputaci del General de Catalunya i dotarla de competncies. Fent un salt en el temps,
el 10 de novembre Elena Rosell va
reflexionar sobre la construcci de laparell
administratiu que va dur a terme la
desamortitzaci. En la seva exposici va
destacar la importncia del concepte jurdic
de servei pblic, una qesti que encara s
objectiu de viu debat entre els especialistes.
Finalment, la sessi del 17 de novembre del
professor Alfons Aragoneses analitzava les
relacions entre els juristes i la qesti obrera
a lEuropa dels segles XIX i XX. En general, els

juristes noms afrontaren la qesti obrera

quan partits i sindicats aconseguiren pressionar
lEstat perqu intervingus en la defensa de
les seves aspiracions. I ho van fer intentant
frenar lincipient estat social.
JORNADES I CONGRESSOS

S I M P O S I E S C L AV I T U D , I M P E R I
I A B O L I C I . E L C A S E S PA N Y O L
ENTS DES DUNA
P E R S P E C T I VA C O M PA R A D A
Els dies 4 i 5 de juny de 2009 tingu lloc el
simposi Esclavitud, Imperi i Abolici. El Cas
Espanyol Ents des duna Perspectiva
Comparada. La trobada va reunir especialistes
en els imperis espanyol, portugus, francs i
britnic entorn dun inters com: lesclavitud
i labolici en lltim segle de vida de limperi
espanyol dins del marc de la histria atlntica
comparada.
La primera meitat de la trobada va estar
dedicada a lesclavitud a la fi dels imperis
ibrics, en el perode comprs entre 1750 i
1824. Josep M. Delgado (UPF) va obrir
aquest bloc amb De la marginalidad a la
centralidad. El trfico de esclavos en el
sistema imperial espaol (1501-1870), en
qu va analitzar el desenvolupament del
sistema dasientos i va mostrar com aquests
contractes entre governs i comerciants per
dur esclaus a les colnies prengueren
formulacions diverses a Espanya, Frana i la
Gran Bretanya. A Espaa, Cuba y la trata
atlntica (1789-1870), Martn Rodrigo
(UPF) va posar latenci en dos aspectes de
lesclavitud cubana vinculada al sucre que,
segons advert, no tenen una resposta clara
per les llacunes historiogrfiques sobre
3

I U H J V V

INSTITUT UNIVERSITARI DHISTRIA

JAU M E V I C E N S i V I V E S

lesclavitud a limperi espanyol: la pregunta

per la influncia del trfic espanyol en el
creixement econmic de la metrpoli i la
qesti sobre si va ser lobsolescncia de
lesclavitud la causa ltima de la seva
desaparici a la dcada de 1880. A
continuaci, Luiz Felipe de Alencastro
(Universitat de Pars-Sorbona, Pars IV)
present La traite des Noirs et lunit
coloniale du Brsil, en qu dibuix les
experincies comercials, militars i poltiques
compartides entre el Brasil i lfrica
portuguesa, destacant-ne la bilateralitat i la
independncia respecte a la metrpoli. A El
estatuto de la esclavitud fuera de los sistemas
esclavistas: el ejemplo de Ro de la Plata,
siglos XVIII-XIX, Juan Carlos Garavaglia
(UPF) va mostrar com lesclavitud sinser
en un sistema social i econmic, el de Ro de
la Plata, on ocupava un lloc aparentment
perifric. Tot i aquesta marginalitat,
lesclavitud esdevingu indispensable per
consolidar les relacions productives a la regi.
Seymour Drescher (Universitat de
Pittsburgh) va oferir la conferncia From
Empires of Slavery to Empires of
Antislavery, en qu va comparar les
divergncies en els camins cap a labolici
dels imperis europeus. Drescher va destacar
limpacte diferencial de la societat civil, les
institucions religioses i la violncia collectiva
en els processos abolicionistes.
La segona meitat del simposi va girar entorn
de labolici a Espanya i les colnies
espanyoles entre 1810 i 1886. Christopher
Schmidt-Nowara (Universitat de Fordham)
va analitzar els orgens de les idees
antiesclavistes de lexiliat espanyol Joseph
Blanco White a The Blanco Whites: Slavery,
Freedom, and Captivity in Spains Age of
Revolution. Schmidt-Nowara va argumentar
que, tot i la proximitat de Blanco White als
plantejaments abolicionistes britnics, les idees
que desenvolup estaven arrelades a Espanya.
A Antiesclavitud antes del abolicionismo:
redes y razones en la temprana Barcelona
liberal (1833-1844), Albert Garcia Bala
(UPF) propos una revisi de les tesis sobre
laparici tardana de labolicionisme espanyol.
La figura dAntonio Bergnes de las Casas i les
mltiples connexions transatlntiques que
mantingu amb altres autors antiesclavistes
apunten cap a lexistncia duna tradici
antiesclavista a Espanya ben abans del que
4

Rebecca Scott: Cal desenvolupar una visi ms sofisticada de la relaci entre lexpansi de lesclavitud i la
construcci i destrucci dels imperis europeus.

shavia suposat. Josep M. Fradera (UPF) va

tancar aquest bloc amb la pregunta sobre el
perqu del fracs ltim de labolicionisme
espanyol, tot i els esforos de personatges com
els descrits en les dues intervencions anteriors.
A Moments in a Postponed Abolition,
Fradera argument que aquest fracs es va
deure tant a la incapacitat de desenvolupar
plantejaments independents dels de
labolicionisme britnic com a la importncia
de Cuba en leix colonial defensat pel gran
projecte liberal que emerg desprs de 1820.

La ponncia de clausura va anar a crrec

de Rebecca Scott (Universitat de Michigan)
i de Jean Hbrard (EHESS i Universitat de
Michigan). A Microhistory Set in Motion:
Slavery, Freedom, and Reinslavement from
Senegambia to Saint-Domingue to Santiago
to New Orleans, Scott i Hbrard desgranaren
les dinmiques complexes desclavitud,
emancipaci i tornada a lesclavitud a travs
de la biografia de Rosalie, una dona capturada
a Senegmbia i portada a Saint-Domingue, i
de les tres generacions que la seguiren. Les
trajectries daquests individus, a ms de posar
de manifest la fragilitat de la llibertat,
apuntaren cap a la necessitat de desenvolupar
una visi ms sofisticada de la relaci entre
lexpansi de lesclavitud i la construcci i
destrucci dels imperis europeus a lAtlntic.
JORNADA INTERNACIONAL
SOBRE EL CONFLICTE
MARROQU I L A SETMANA
TRGIC A
Amb motiu dels 100 anys de la Setmana
Trgica, els passats 20 i 21 de maig de 2009
lIUHJVV i el Departament dHumanitats van
organitzar una Jornada Internacional sobre el

Conflicte Marroqu i la Setmana Trgica. Les

primeres dues sessions van estar dedicades a
la poltica espanyola al nord dfrica, per
diferien en el punt de vista. Duna banda,
Sebastian Balfour (London School of
Economics) va donar una visi daquesta
poltica des del punt de vista espanyol, mentre
que Youssef Akmir (Universitat dAgadir) ho
va fer des de lptica marroquina de lpoca.
Per la seva banda, Eloy Martn Corrales
(UPF) ens va oferir una visi de conjunt dels
successos de juliol de 1909 a Espanya. En la
sessi de la tarda, la historiadora M Rosa de
Madariaga va parlar sobre la campanya de
Melilla de 1909 i Laura Orlandini (UPF) ens
va oferir una exposici sobre lanticolonialisme
i lantimilitarisme a Espanya i a Itlia.
Finalment, Jess Marchn (UPF) ens va parlar
sobre limpacte de la Setmana Trgica i el
clericalisme a Tarragona.
El segon dia el va obrir Pere Gabriel
(Universitat Autnoma de Barcelona). La seva
intervenci va girar al voltant del sindicalisme
i les classes populars abans i desprs de la
Setmana Trgica. Seguidament, Josep Pich i
Mitjana (UPF) va fer un recorregut per les
memries i les visions que van plasmar
diversos personatges destacats de lpoca al
voltant dels fets daquell estiu de 1909, i
Santiago Izquierdo (UPF) va exposar el paper
dels republicans catalanistes en els successos.
La jornada finalitz amb una taula rodona en
la qual es va presentar el llibre de David
Martnez Fiol, La Setmana Trgica.

N O T C I E S
J O R N A DA C O M M E M O R AT I VA
DELS VINT ANYS DE L A
C AIGUDA DEL MUR DE BERLN:
P E R Q U VA PA S S A R I Q U I N E S
CONSEQNCIES HA
TINGUT?
El passat dia 11 del novembre de 2009 va
tenir lloc una jornada dedicada al vint
aniversari de la caiguda del mur de Berln,
organitzada conjuntament per la Fundaci
Goethe, les facultats de Cincies Poltiques
i dHumanitats i per lIUHJVV. La jornada
va ser inaugurada pels doctors Jordi Guiu i
Mireia Trenchs, degans de les dues facultats
organitzadores de lacte, i el professor
Raimundo Viejo (UPF) va exercir de
moderador. La professora Marici Janu va
fer la primera intervenci qestionant les
tradicionals causes que sassocien a la caiguda
del mur. Cal analitzar amb deteniment si
realment va ser una revoluci o ms aviat el
resultat final duna implosi del sistema
el que port a aquests esdeveniments.
Posteriorment va posar de manifest que
encara ens queda molt per analitzar sobre les
conseqncies que ha tingut la caiguda en
limaginari social de la poblaci: fins a quin
punt encara perdura en els caps o en
moltes persones? En quina mesura ha influt
i influir en la cultura poltica dAlemanya i
dels pasos de lEst?
La ponncia del professor Klaus-Jrgen
Nagel, del Departament de Cincies
Poltiques de la UPF, pretenia analitzar les

conseqncies poltiques de la caiguda del

mur. Per aconseguir-ho, va centrar la seva
exposici en una suggerent i detallada
comparaci de les diferents visions que van
tenir els alemanys de lest i de loest sobre
els fets de 1989. Per la seva banda, el
professor Michael Pfeiffer, del Departament
dHumanitats de la UPF, va aprofundir en
el coneixement dalgunes de les molt variades
conseqncies culturals que tingu la caiguda
a les dues bandes del mur, posant un mfasi
especial en limpacte visual i literari amb qu
aix es manifest.

(Universitat de Li/EHESS) va explicar els

moviments de resistncia fiscals als Estats
Units (1812-1865) a travs dels debats i de
les peticions presentades al Congrs pels
ciutadans i les organitzacions professionals.
Marcia Eckert Miranda (Universitat de So
Paulo) va parlar sobre el procs de
constituci de les estructures fiscals de
lImperi Brasiler, posant mfasi en algunes
particularitats com la unitat territorial que
Brasil va conservar desprs dels processos
dindependncia o el complex procs de
supressi de lesclavitud.

La jornada van ser tancada pels professors

Joaquim Albareda, director de lIUHJVV,
i Marion Haase, presidenta del GoetheInstitut Barcelona. El professor Albareda va
fer referncia al nou escenari poltic i
econmic sorgit desprs de la caiguda del
mur. Per la seva banda, Marion Haase va
introduir un seguit de reflexions personals
des de lptica duna ciutadana alemanya que
va viure els esdeveniments en primera
persona.

Finalment, Juan Carlos Garavaglia va

exposar els primers resultats del treball que
actualment duu a terme lesmentat grup de
treball, el qual, en aquesta primera fase, ha fet
una exhaustiva tasca darxiu per recollir les
memries dHisenda o pressupostos del segle
XIX dArgentina, Xile, Colmbia, Costa Rica,
Equador, Guatemala i Uruguai. La finalitat s
analitzar els processos de construcci de lEstat
en aquests pasos a travs de levoluci de la
fiscalitat.

F I S C A L Q U E S T I O N S A N D S TA T E
BUILDING: EUROPE AND
AMERICA
Entre els dies 23 i 25 del mes de novembre de
2009 va tenir lloc el workshop Fiscal
questions and State Building: Europe and
America, organitzat per lequip de recerca
State Building in Latin America. El tema
tractat en aquestes jornades va ser la
instauraci duna fiscalitat vinculada a
la construcci de lestat modern a travs de
casos concrets a Europa i Amrica.
Aix, Michael Braddick (Universitat de
Sheffield) va presentar un treball sobre les
circumstncies que van justificar els nous
impostos a lAnglaterra del segle XVII i el
procs dacceptaci i legitimaci daquests
per part de la poblaci. Tot seguit, el
professor Josep Delgado Ribas (UPF) ens
va parlar sobre el trencament dels sistemes
dequilibri institucional espanyol desprs de
les reformes borbniques del segle XVIII. Per
la part americana, Luis Juregui (Instituto
Mora) ens va exposar un assaig sobre la
participaci federal de les finances de Mxic
en el perode 1824-25 i Romain Huret

El workshop es va tancar amb la conferncia

magistral de Gaetano Sabatini (Universitat
de Roma III), que ens va parlar sobre les
instncies del procs de negociaci fiscal entre
el rei i els diferents cossos socials (ciutats,
noblesa, poders eclesistics, elits mercantils)
i el paper que aquests actors tingueren en el
deute pblic a Npols durant els segles XVI i
XVII.
5

I U H J V V

INSTITUT UNIVERSITARI DHISTRIA

JAU M E V I C E N S i V I V E S

SIMPOSI INTERNACIONAL
SOBRE LES FILIPINES
Arran de la celebraci de la V Tribuna
Espanya-Filipines, el passat dilluns 22 de
febrer va tenir lloc a la sala de graus Albert
Calsamiglia la segona trobada cientfica sobre
les Filipines, organitzada pel Consell Superior
dInvestigacions Cientfiques (CSIC), amb la
collaboraci de lIUHJVV i la Casa sia. Les
intervencions van girar a lentorn dels elements
de continutat entre les administracions
espanyola i nord-americana, alguns dels quals
han roms a les Filipines un cop instaurada la
independncia.

Reynaldo Ileto, de la Universitat Nacional de

Singapur, va analitzar el controvertit llegat
de Rizal en la Filipines independent,
especialment en les discussions de la Rizal
Bill de 1956; Resil Mojares, de la Universitat
de San Carlos de Cebu, va analitzar la figura
del pensador nacionalista Mariano Ponce
durant la seva estada a Espanya; Glria
Cano, de la UPF, va mostrar el component
hispanista en el discurs del diari nacionalista
El Renacimiento durant ladministraci nordamericana, profundament crtic amb aquesta.
Un altre dels elements destacats en el conjunt
de les intervencions va ser la continutat de
6

La Biblioteca de lIUHJVV ha digitalitzat el seu Fons sobre la Guerra de Successi, format per 421 documents publicats
o escrits entre els anys 1680 i 1750.

molts elements en la transici de les

estructures de poder, com es va veure en els
interessos de lEsglsia i dels ordes religiosos
tractats per Josep Maria Delgado, de la UPF,
o en els elements de continutat que es veuen
en ladministraci nord-americana en relaci
amb el llegat espanyol, i que en alguns casos va
haver de recrrer a experts espanyols, com
va analitzar Paul Kramer, de la Universitat
Vanderbilt. Altres temes tractats van ser les
visions britniques sobre la transici entre
les administracions espanyola i nordamericana i la preocupaci que aix va
generar, qesti analitzada a la intervenci
de Lola Elizalde, del CSIC; lemigraci
filipina des de finals del segle XIX fins a
principis del segle XX, analitzats pel socileg
Filomeno Aguilar, de lAteneo de la
Universitat de Manila; o la pervivncia
de la comunitat espanyola de Manila desprs
de la caiguda del poder espanyol, en la
intervenci de Florentino Rodao, de
la Universitat Complutense de Madrid. Les
intervencions van ser moderades per Josep
Maria Fradera, de la UPF; Xavier Huetz de
Lemps, de la Universitat de Nice-Sophie;
Luis ngel Snchez, de la Universitat
Complutense, i Fernando Zialcita, de
lAteneo de la Universitat de Manila.

N OV E TAT S D E L A B I B L I OT E C A
La Biblioteca de lIUHJVV ha finalitzat la
digitalitzaci del Fons de la Guerra de
Successi. La collecci est formada per 421
documents publicats o escrits entre els anys
1680 i 1750 i comprn tant documents
impresos com documents manuscrits. Es
tracta dun fons molt valus, ja que la major
part dels documents sn molt difcils de

localitzar i de consulta restringida. Aquests

escrits tenen dues procedncies diferents: el
fons Joan Crexell i les donacions que ha fet
el Dr. Josep Fontana i Lzaro. En general,
sn escrits legals, administratius, poltics i
propagandstics que aporten informacions
molt importants i necessries per poder
entendre amb tota la seva complexitat el
difcil perode de la Guerra de Successi i la
ulterior
repressi.
Amb
aquesta
digitalitzaci la Biblioteca de lIUHJVV
posa a disposici dels investigadors tot un
seguit dinformacions que, sens dubte, ens
ajudaran a conixer cada vegada millor el
nostre passat. El fons es pot consultar a la
Memria
Digital
de
Catalunya:
http://mdc.cbuc.cat.
Daltra banda, la Biblioteca ha adquirit la
collecci completa de les Obres
bibliogrfiques de Jos Toribio Medina
(1852-1930). Medina va ser un historiador
i bibligraf xil, conegut al seu pas per ser
el major recollector de fonts per a la histria
de Xile. Lobra adquirida, que t vint
volums, va ser editada per Nico Israel entre
els anys 1964 i 1968. En aquesta hi figuren
les edicions facsmils, de totes les
publicacions sobre bibliografia xilena de
Medina. Grcies a aquesta obra, la Biblioteca
de lIUHJVV refora encara ms el seu fons
sobre histria americana, que consta de ms
de 2.000 obres.

N O T C I E S
N

Marici Janu i Miret

(ed.). Pensar histricament. tica, ensenyament i usos de la
histria. Publicacions
Universitat de Valncia,
2009.
Aquest llibre recull les
ponncies que es van
presentar a les IV
Jornades de Debat de
lIUHJVV. Entre els historiadors que hi van
participar destaquen Ramn Lpez Facal,
Eduardo Manzano, Juan Sisinio Perz Garzn,
Benot Pellistrandi, Josep M. Salrach, Francisco
Fernndez Buey i Enric Ucelay-Da Cal. Lobra
vol ser una reflexi collectiva sobre aspectes
tan decisius com la necessitat de rigor de lanlisi
histrica o les implicacions cviques de la tasca
de lhistoriador. Tots els autors destaquen que
cal que lhistoriador superi les pressions del
poder poltic per tal de dur a terme un exercici
dhonestedat, que ha dassumir individualment.
En aquest context sembla prou clar que no es
pot defugir del comproms cvic amb els
desafavorits de la societat i amb una democrcia
encara en construcci.

Eduard Mart. La
classe dirigent catalana:
els membres de la
Conferncia dels Tres
Comuns i del Bra
Militar (1697-1714).
Fundaci Noguera,
2009.
Lhistoriador Eduard
Mart ens presenta
alguns dels resultats de
la seva recent tesi doctoral defensada a lIUHJVV
lany 2008. A travs de lestudi de 240
personatges que van participar a la Conferncia
dels Tres Comuns i al Bra Militar entre 1697 i
1714, el llibre pretn aprofundir en els motius
que van impulsar la classe dirigent catalana a
defensar les Constitucions l11 de setembre de
1714 i poder identificar qui hi havia al darrere
de tota una srie dinstitucions que shavien
destacat per la seva oposici radical als intents

reials de trencar la legalitat vigent. El llibre vol

fer una primera aproximaci a la realitat social
que vivificava i donava sentit a moltes de les
preocupacions dels catalans daquell moment.

Merc Renom. Conflictes socials i revoluci.

Sabadell, 1718-1823.
Eumo, 2009.
El passat 25 de febrer
de 2010, es va presentar el llibre de la
historiadora Merc
Renom Conflictes
socials i revoluci.
Sabadell, 1718-1823,
una sntesi de les principals conclusions de la
tesi doctoral que defens a lIUHJVV lany
2005. El llibre aprofundeix en una qesti fins
ara poc coneguda: la dinmica social entre les
elits de poder i la relaci entre els governants
i governats durant labsolutisme fins al primer
liberalisme. Lobra analitza detalladament els
grups dinters implicats en el govern de la
ciutat i tots els conflictes socials que es van
derivar daquests enfrontaments.

Vctor Faras. El mas y

la vila a la Catalunya
medieval. Publicacions
Universitat de Valncia,
2009.
El professor de
lIUHJVV Vctor
Faras ha publicat
aquesta obra, que va
ser premiada el 2007
amb el XXIV Premi
Ferran Soldevila, atorgat per la Fundaci
Congrs de Cultura Catalana. El llibre analitza
la difusi a la Catalunya Vella dels masos i les
viles, dos tipus particulars de poblament que
normalment es tendeix a anomenar
urbanitzaci a petita escala. Faras descriu i
analitza detalladament les implicacions
econmiques i socials daquesta difusi, i
remarca tant la creaci de nous espais locals
com duna veritable integraci entre el mas i

la vila. Es tracta dun llibre necessari per

entendre uns processos fins ara prou
desconeguts i que resulten fonamentals per
entendre algunes de les grans problemtiques
medievals.

Santiago Izquierdo i
Gemma
Rub
(coords.). Els orgens
del republicanisme
nacionalista. Barcelona: Centre dHistria Contempornia de
Catalunya, 2009.
Lhistoriador Santiago
Izquierdo (UPF), juntament amb Gemma
Rub (UAB), han coordinat aquest llibre, que
aprofundeix en els orgens histrics del
republicanisme nacionalista a partir de la
formaci del Centre Nacionalista Republic
(CNR). Els autors posen de manifest com el
CNR va possibilitar la creaci dun nou espai
poltic a la Catalunya de finals del segle XIX i
principis del segle XX , qestionant aix el
control absolut de la Lliga i el lerrouxisme.
Hereus del CNR seran altres grups poltics
(UFNR, BAR, PRC), la majoria dels quals
acabaran configurant Esquerra Republicana
de Catalunya.

Marcel A. Farinelli. El
feixisme a lAlguer.
Barcelona: Angle
Editorial, 2010.
Amb aquesta interessant obra, Marcel A.
Farinelli (IUHJVV)
ens aproxima a una
qesti que fins ara ha
estat negligida pels historiadors: la relaci
existent entre el feixisme i la catalanitat de
lAlguer. A travs duna recerca que no ha estat
fcil per la falta de documentaci, lautor
sendinsa en els efectes que produren els vint
anys de domini feixista al municipi de lAlguer
i intenta donar respostes a laparent fracs de
les mesures italianitzadores de Mussolini a lilla.
7

I U H J V V

INSTITUT UNIVERSITARI DHISTRIA

JAU M E V I C E N S i V I V E S

LAssociaci dAmics de lIUHJVV pertn enfortir lInstitut, finanant ladquisici de llibres per a la Biblioteca i
collaborant en lorganitzaci de jornades i congresos.

BREUS

13-14 dagost de 2010. Workshop Burocracia

y construccin del Estado en Amrica Latina,
siglo XIX Buenos Aires. Organitza: State
Building in Latin America.

Josep Fontana va ser guardonat amb el Premi

a la Trajectria Acadmica (2009) de
lAsociacin Espaola de Historia Econmica.

Ms informaci dels dos workshops a

http://statebglat.upf.edu/.

Cinta Campos sha incorporat a la secretaria

de lIUHJVV. En gestionar el mster, el
doctorat aix com lorganitzaci de jornades
i congressos organitzats per lIUHJVV, i hi
donar suport.
El passat 16 de mar de 2010, en un acte que
compt amb la participaci del rector Josep
Joan Moreso, lhistoriador Gabriel Jackson
va fer donaci a la biblioteca de lUHJVV de
tot el material bibliogrfic i darxiu que feia
servir per escriure la biografia sobre Juan
Negrn (Editorial Crtica, 2008).

PROGRAMA DE DOCTORAT
DE LIUHJVV EN HISTRIA
DEL MN
entre daltres, de Pablo Fernndez Albaladejo,
Jol Cornette, Pedro Ruiz Torres i Mara
Teresa Carnero.
20 dabril de 2010. Sessi de seminari a crrec
dElisenda Curi Barns, Monuments i
paisatge urb en el segle XXI.
27 dabril de 2010. V Jornada sobre Relacions
de Gnere: Qestionant el Gnere. Coordina:
Marie Costa i Agns Garcia. Hi participaran,
entre daltres: Mara Milagros Rivera, Victoria
Camps, Teresa Forcades, i Patrcia Soley-Beltran.
27 dabril de 2010. Sessi de seminari a crrec
de Nria Torras Benezet, Geografia sagrada
de lantic Egipte. Seminari dArqueologia i
Patrimoni.

TESIS DOCTORALS
DEFENSADES
( C U R S 2 0 0 9 - 2 010 )
M. Erica Couto Ferreira. Etnoanatoma y
partonoma del cuerpo en sumerio y acadio.
El lxico Ugu-mu.
Giaime Pala. Teora, prctica militante y
cultura poltica del Partit Socialista Unificat
de Catalunya (1968-1977).
Carolina Ra Fernndez. La Xarxa
Catalana a Madrid en el segle XVIII. Un estudi
sobre els homes de negocis catalans i el
comer.
AGENDA
21 dabril de 2010. V Jornades de Debat de
lIUHJVV, El naixement i la construcci de
lEstat modern. Coordinat per la professora
Marici Janu, comptar amb la participaci,
8

2-4 de juny de 2010. Congrs Imperis al Mn

Contemporani. Auditori Merc Rodoreda.
Coordinat pels catedrtics Josep M. Delgado
Ribas i Josep M. Fradera Barcel.
11-12 dagost de 2010. Workshop Catastro,
apropiacin del territorio y construccin del
Estado en Amrica Latina, siglo XIX .
Montevideo. Organitza: State Building in
Latin America.

El programa de doctorat en Histria

sinscriu en una de les lnies daven
historiogrfic ms innovadores dels
darrers vint anys, la World History,
Global History o Histria del Mn, que
es pot qualificar com lesfor ms recent
de la nostra disciplina per entendre i
interpretar els canvis dramtics que
pateix la societat actual. Es tracta dun
programa sense cap referent a Catalunya
ni a Espanya. El programa posa un
mfasi especial a demostrar les
interaccions de les influncies tniques,
nacionals o culturals en esdeveniments
o situacions concretes i explicar quines
condicions, accions i motivacions
contribueixen al conflicte o a la
cooperaci entre els pobles del mn. En
el fons, fer pals com el present procs
de globalitzaci, ents com un conjunt
dinterconnexions poltiques, econmiques i culturals entre els pobles del
mn t profundes arrels en el passat. El
doctorat t la Menci de Qualitat de
lAgncia Nacional dAvaluaci de la
Qualitat (ANECA). Lequip docent est
compost per nou catedrtics, tres
professors titulars i dos professors
agregats.

A S S O C I A C I D A M I C S D E L I U H J V V
Amb motiu de lAny Vicens Vives, un grup dantics alumnes, amb el suport
de lIUHJVV, ha creat lAssociaci dAmics de lIUHJVV. La finalitat de
lAssociaci s enfortir els vincles entre lInstitut i totes aquelles persones
que shan beneficiat, es beneficien o volen collaborar amb la formaci
acadmica que simparteix. Duna banda, lAssociaci organitzar seminaris especfics per
als associats, es facilitar laccs al servei de prstec de la biblioteca i tamb hi haur
descomptes a les activitats organitzades per lIUHJVV. De laltra banda, lAssociaci pretn
enfortir lInstitut, finanant ladquisici de llibres per a la Biblioteca de lIUHJVV i
collaborant en lorganitzaci de jornades i congressos.

N O T C I E S
M S T E R E N H I S T R I A D E L M N
El programa sinscriu en una de les lnies destudi ms innovadores en aquesta
disciplina en els ltims vint anys, la World History que, a diferncia de la histria
tradicional, posa lmfasi en lestudi de les interconnexions entre les diferents
societats humanes i en la seva evoluci al llarg del temps.
Mdul 1: Pensar Histricament el Mn Actual (mdul metodolgic)
La Guerra Freda i el seu Llegat. Josep Fontana.
Naci i Nacionalismes. Enric Ucelay-Da Cal.
La Fam en el Mn. Josep M. Salrach.
Mdul 2: Colonitzadors i Colonitzats

Sistemes Colonials i Societats Extraeuropees. Josep M. Fradera.

La Formaci dels Imperis al Mn Modern i Contemporani. Josep M. Delgado.
Mdul 3: Dispores i Migracions

Dispores. Manel Oll.

Persecucions tniques i Genocidi en el Mn Contemporani. Marici Janu.
Mdul 4: Poder i Resistncies

La Construcci de lEstat Modern a Europa. Joaquim Albareda.

Europa i el Mn Islmic. Eloy Martn.
El Llegat Colonial a lAmrica Llatina. Juan Carlos Garavaglia.
Mdul 5: Treball i Gnere

Gnere i Esclavitud al Mn Antic. Marina Picazo.

Esclavitud i Abolicionisme. Martn Rodrigo.
El Treball a la Fbrica. Albert Garcia.
Mdul 6: Treball Institucional

Servidors de lEstat i del Mercat. Stephen Jacobson.

Formes dOrganitzaci Poltica en el Segle XIX. Josep Pich.
Mdul 7: Contactes Culturals

Sistemes Colonials a la Mediterrnia Antiga. Ana Delgado.

Convivncia: Cristians, Jueus i Musulmans a la Pennsula Ibrica. Vctor Faras.
Contactes de Xina amb Altres Cultures. Dolors Folch.

XIX SEMINARI PER A

PROFESSORAT DHIS TRIA DIES

C U R S 2 0 0 9 - 2 010

Lobjectiu del seminari per a professorat

densenyament secundari, que organitza cada
curs lIUHJVV, en collaboraci amb un ampli
grup de professors dhistria dinstituts
densenyament secundari de diverses localitats
catalanes, s oferir un estat de la qesti clar
i suggeridor destinat a la seva posterior
divulgaci a laula. El Seminari consta de vuit
sessions, distribudes al llarg de tot el curs. Les
sessions (exceptuant-ne la darrera) constaran
duna exposici i dun colloqui posterior que
requerir la participaci activa dels assistents.
Prviament es facilitaran materials de lectura
o bibliogrfics.

24 doctubre, La fam al mn. Josep M.

Salrach, UPF.
21 de novembre, La Setmana Trgica, Pere
Gabriel, UAB.
12 de desembre, La corrupci a lestat, ahir
i avui, Francisco Andjar, Universitat
dAlmeria.
16 de gener, El final de la Guerra Civil,
ngel Vias, UCM.
20 de febrer, El conflicte del Caucas, Carlos
Taibo, UAM.
20 de mar, Llions i oportunitats de la crisi
econmica, Alfons Barcel, UB.
24 dabril, Claves del golpe militar y la guerra
de 1936, Francisco Moreno, catedrtic
dinstitut.

Dia, horari, lloc i matriculaci:

Les sessions tindran lloc els dissabtes al mat,
de 10.00 a 13.00 hores. Ms informaci
a: www.upf.edu/iuhjvv. Tel. 93 254 17 00.
A/e: iuhjvv@upf.edu.

I U H J V V

Josep M. Muoz: Probablement, lherncia ms gran de Jaume Vicens i Vives s la que fa referncia a la funci de
lhistoriador com a devetllador de conscincia crtica.
Jaume Vicens i Vives: Et proposo que dediquis a la comunitat el teu treball de cada dia; que no defugis des dara la
teva responsabilitat (...) que no rebutgis lesperit de progrs ni menystinguis lherncia dels teus pares.

INSTITUT UNIVERSITARI DHISTRIA

JAU M E V I C E N S i V I V E S

Amb motiu de la commemoraci de lAny Vicens, la redacci del BUTLLET ha cregut oport incloure una breu biografia de linsigne historiador,
acompanyada duna relaci dalgunes de les publicacions ms significatives que es troben a la Biblioteca de lIUHJVV. Daltra banda, tamb
incloem la relaci de les jornades acadmiques que se celebraran a les universitats i en altres institucions durant el 2010, les quals han estat
coordinades per lIUHJVV.
Jaume Vicens i Vives (Girona, 1910-Li, 1960).
Aproximaci biogrfica
Nascut a Girona, ben aviat es trasllad a Barcelona, on finalitz el
Batxillerat i estudi filosofia i lletres. En aquest context, van influir
molt en la seva formaci el mestratge dAntonio de la Torre i Pere
Bosch i Gimpera. Professor a lInstitut-Escola (1932-33), va exercir
posteriorment com a encarregat de curs i ajudant a la Universitat
Autnoma, entre 1933 i 1937, a la vegada que aconseguia la ctedra de
Geografia i Histria de linstitut de Figueres. Ja en aquells anys, Vicens
es mostr ben crtic amb la historiografia catalana romntica. Ben
conegut va ser el seu enfrontament amb Antoni Rovira i Virgili, a qui
acusava de manca de profunditat i dun nacionalisme que dificultava
una anlisi mnimament objectiva dels fets. El 1936 lleg la tesi doctoral,
Ferran II i la ciutat de Barcelona (1936-37). Serv a lexrcit republic,
per va preferir no emprendre el cam de lexili.
Depurat com a professor dinstitut i allunyat de la Universitat pel rgim
franquista, es dedic a la docncia en institucions privades i comen el
contacte amb el mn editorial. Va treballar per a Gallach Editors i, a partir
de 1942, impuls la creaci de leditorial Teide, per tal de regenerar i
modernitzar els llibres de text a Espanya. Desprs duns anys a lInstitut
de Baeza, va aconseguir retornar a la Universitat de Barcelona (1948),
passant prviament per la Universitat de Saragossa, on havia guanyat la
ctedra dHistria Moderna (1947). Lany 1945 publicava Historia de los
remensas en el siglo XV. El 1950, va assistir al Congrs Internacional de
Cincies Histriques de Pars, la qual cosa li va permetre conixer els

10

nous corrents de la historiografia europea, especialment lescola dels

Annales de Lucien Febvre i Fernand Braudel, la qual postulava la
incorporaci daltres cincies a lestudi histric com la geografia,
la antropologia, la sociologia i leconomia, posant un mfasi especial en
el mtode estadstic. Vicens va creure trobar en lescola dels Annales
una via intermitja entre el materialisme dialctic de carcter marxista i la
historiografia nacional defensada pels fidels al rgim franquista. Va ser
a partir daquells anys que Vicens va prendre conscincia tamb que la
millor manera de regenerar el pas era replantejant la seva histria, i aix,
progressivament, vida poltica i vida investigadora esdevingueren els dos
pols que van marcar la seva trajectria professional.
Els anys cinquanta van ser anys duna immensa producci bibliogrfica,
en la qual va combinar els estudis sobre el segle XV amb una creixent
preocupaci per la histria contempornia, especialment el segle XIX:
Aproximacin a la historia de Espaa (1952), Juan II de Aragn (1953),
El gran sindicato remensa (1954), El segle XV. Els Trastmares (1956),
Manual de historia econmica de Espaa (1959, amb Jordi Nadal) i Notcia
de Catalunya (1960). Parallelament va collaborar de manera activa a
revistes com Estudios de Historia Moderna (1951-59) o lndice Histrico
Espaol, a ms de la coordinaci i participaci en obres collectives com
la Historia social y econmica de Espaa y Amrica (1957-59), srie
Biografies Catalanes (1955-1961) o Industrials i poltics del segle XIX
(1958). Amb elles, Vicens pretenia renovar la historiografia i la societat
catalana, formar tota una generaci de joves historiadors que fossin el
fonament duna nova Catalunya. En efecte, despleg una gran activitat
cvica per aconseguir-ho. No era pas casualitat. A lagenda telefnica

N O T C I E S

personal den Vicens, desprs de la seva mort, trobem personatges que

han sigut rellevants en els temps contemporanis: Antoni Badia i Margarit,
Miquel Batllori, Pere Calsamiglia, Fabin Estap, Jordi Nadal, Casimir
Mart, Carles Riba, Mart de Riquer, Josep Fontana, Josep Sanabre, Nria
Sales, Josep M. Font Rius...

en certa manera, quan hom entrava en presncia seva tot semblava possible.
Home ben plantat, carismtic i duna gran capacitat expressiva, tenia un
sentit molt ferm, com a historiador, don volia anar. Era aix, no solament
per lagudesa de la seva intelligncia, sin tamb per la seva suprema
confiana en si mateix o, com alguns dirien, larrogncia.

Simultniament a tota aquesta immensa

tasca investigadora, Vicens simplic
progressivament en la vida poltica del pas,
tot i que mai no va arribar a liderar
formalment cap grup de pressi. Aix, es
vincul a grups del catalanisme catlic i
antifranquista, als quals va mirar de
relacionar amb sectors ms sensibles a la
qesti catalana per part del rgim, com
ara Rafael Calvo Serer o Florentino Prez
Embid. En aquesta lnia, cal destacar que
el 1958 sincorpor a lInstitut dEstudis
Catalans, i inici correspondncia amb
Josep Tarradellas. Un cncer de pulm va
acabar de manera sobtada amb la seva vida,
justament en el moment de major
projecci intellectual. Darrere seu deixava
una obra que, entre articles i llibres,
ultrapassa els tres-cents cinquanta ttols.

Si b una part dels seus treballs ha estat

superada, i sha demostrat que algunes
de les seves tesis estaven mancades de
precisi, aix no li treu cap valor ni mrit
a la seva tasca investigadora. Vicens va
marcar un canvi radical en la manera de
fer histria a Catalunya, en la
metodologia, en els enfocaments, en els
temes destudi. Vicens va assenyalar el
cam a seguir a tota una generaci
dhistoriadors. A travs de la seva tasca
al Centre dEstudis Histrics
Internacionals (CEHI), va liderar la
introducci dels nous plantejaments
europeus a Espanya. A tot aix, cal
sumar la seva incorporaci com a
professor dhistria a la nova Facultat
de Cincies Econmiques de Barcelona
(1954), la qual cosa li permet posar un
mfasi ms gran en la importncia dels
estudis econmics i del mtode estadstic
en la tasca de tot investigador. Pierre
Vilar el va definir com un empire
building, com un instigador continuat
diniciatives, didees i de plantejaments
nous. Precisament per aix, s molt
suggerent la valoraci de Josep M.
Muoz, que no dubta a afirmar que
probablement, lherncia ms gran de
Jaume Vicens i Vives s la que fa
referncia a la funci de lhistoriador
com a desvetllador de conscincia
crtica. Ben significatiu, en aquest sentit,
era el consell que donava a un deixeble
desconegut en un article de Serra dOr,
publicat pstumament: Fermat el cor,
abomina lirrealisme i pensa amb lgica
nua. Et proposo que dediquis a la
comunitat el teu treball de cada dia; que no defugis des dara la teva
responsabilitat que tindrs dem, quan sers el capdavanter; que no
rebutgis lesperit de progrs ni menystinguis lherncia dels teus pares.
I sobretot, que pensis ms en tot all que hem construt i ens ha fet
grans que no pas en les coses que ens han estat imposades a desgrat.
Resulta difcil trobar lnies ms expressives i contundents que defineixin
amb tanta claredat lhistoriador i el poltic que va ser Jaume Vicens i
Vives.

No resulta gens fcil fer una valoraci de la

influncia i la gran personalitat de Vicens:
historiador i poltic alhora, home del seu
temps, lluitador incansable per fer renovar
Catalunya i la seva histria. Entre les
nombroses reaccions que suscit el seu
trasps sobtat resulta significativa lopini
de Rafael Tasis, poltic republic exiliat a
Mxic, amb qui precisament no hi tenia
grans coincidncies ideolgiques. Lendem
de la mort den Vicens, Tasis afirmava que
tant o ms que la prdua de lhistoriador
que podia revisar els vells temes de la nostra
histria romntica (...) ens cal plnyer avui
la prdua daquest poltic, daquest governant
en potncia, daquest governant malaguanyat
i frustrat que ha estat, en la Catalunya davui,
tan mancada dhomes daquest tremp.
Efectivament, ms que les seves consecucions en el terreny historiogrfic,
no sn poques les persones que destaquen lagosarament, el carcter viu i
entusiasta de Vicens. Lexpresident Jordi Pujol recordava que Vicens va
ser capa de combinar el magisteri amb la invitaci a lacci, amb ajudar a
trobar camins (...), un home dacci, un home datractiu popular, i a ms,
un home amb autoritat. Lhistoriador John Elliot rememora com en
conixer Vicens va percebre que semblava habitar en un mn totalment
diferent del mn derrotat de Ferran Soldevila. Vicens irradiava energia i,

11

I U H J V V

INSTITUT UNIVERSITARI DHISTRIA

JAU M E V I C E N S i V I V E S

La biblioteca de lIUHJVV posseix ms dun centenar dobres escrites per Jaume Vicens i Vives, la major part de les
quals sn primeres edicions. A tot aix cal afegir alguns importants manuscrits i altres documents indits.

S E L E C C I D O B R E S D E J A U M E V I C E N S I V I V E S Q U E E S T R O B E N A L A B I B L I O T E C A D E L I U H J V V

gora: historia universal y de Espaa [Vol.] II, Edades moderna y contempornea. 1958.
Aproximacin a la historia de Espaa, 1952.
Atlas de geografa econmica, 1950.
Atlas de historia de Espaa, 1969.
Atlas de historia universal, 1966.
Atlas y sntesis de historia de Espaa, 1945.
Atlas y sntesis de historia de Espaa: con 63 mapas geopolticos, ca. 1943.
Atlas y sntesis de historia universal, 1949.
Els catalans en el segle XIX, 1958.
Catalua en el siglo XIX, 1961.
Cives: historia universal y de Espaa, 1965.
Consideraciones sobre la historia de Catalua en el siglo XV, 1951.
Coyuntura econmica y reformismo burgus: y otros estudios de historia de Espaa, 1968.
Epistolari de Jaume Vicens, 1994-1998.
Espaa: geopoltica del estado y del imperio, 1940.
Ferran II i la ciutat de Barcelona: 1479-1516, 1936-1937.
Governo ed opinione pubblica nella Spagna durante la crisi della guerra di Crimea, 1956.
El Gran sindicato remensa, 1488-1508.1954.
Historia crtica de la vida y reinado de Fernando II de Aragn, 2006.
Histria duna amistat: epistolari de Jaume Vicens i Vives i Santiago Sobrequs i Vidal, 1929-1960, 2000.
Historia de los remensas en el siglo XV, 1945.
Historia general moderna: del Renacimiento a la crisis del siglo XX, 1942.
Historia general moderna: del Renacimiento a la crisis del siglo XX, 1951-1952.
Histria: primeres lectures, 1936.
Industrials i poltics del segle XIX, collecci Biografies catalanes, 1958.
Instituciones econmicas, sociales y polticas de la poca fernandina, 1952.
Juan II de Aragn: 1398-1479: monarqua y revolucin en la Espaa del siglo XV, 2003.
Manual de historia econmica de Espaa, 1959.
Mil figuras de la historia: nombres ilustres, vidas famosas, 1944.
Mil lecciones de la historia: los grandes temas de la poltica y de la cultura universal, 1951.
Moments crucials de la histria de Catalunya, 1962.
Notas sobre el desarrollo de la historiografa de la Edad Moderna en Barcelona, 1948.
Notcia de Catalunya, 1954 i 1960.
Obra completa, 1971.
Obra dispersa, 1967.
Panorama del pensament catal contemporani, 1963.
Polis: historia universal poltica, 1945.
Poltica del Rey Catlico en Catalua, 1940.
Rapporti tra lItalia e la Spagna nel Risorgimento, 1955.
Rumbos ocenicos: los navegantes hispanos, 1946.
Sabadell en la histria universal, 1962.
Textos fonamentals, 1998.
Trajectria mediterrnia del Prncep de Viana, 1961.
Els Trastmares: el segle XV, 1956.
Tratado general de geopoltica, 1950.
La vida y la obra del rey Catlico, 1952.

12

N O T C I E S
DATA

A C T I V I T A T S A C A D M I Q U E S P R O G R A M A D E S P E R A LA N Y 2 0 1 0

U N I V E R S I TAT

18/2

CENTRE

HORARI

TEMA

Institut dEstudis Catalans

18.00 20.30

Jornada Vicens Vives, Ms enll de

lhistoriador.
Conferncies: Josep M. Pons: Histria i un
projecte de pas en Jaume Vicens i Vives.
Ramon Arnabat: La contrarevoluci en
Jaume Vicens i Vives.

23/2

Universitat
Rovira i Virgili

Campus Catalunya.
Facultat de Filosofia
i Lletres

5 i 12/3

Universitat
de Lleida

Secci dHistria
Contempornia i Histria
Econmica, Dept.
dHistria ICE

16.30 19.30

La didctica de les cincies socials.

21/4

Universitat
Pompeu Fabra

Institut Universitari
dHistria Jaume Vicens
i Vives

9.30 20.00

El naixement i la construcci de lEstat

modern.

28/4

Universitat
Oberta de
Catalunya

16.00 20.00

Lobra assagstica de Jaume Vicens i Vives.

JUNY

Universitat
de Barcelona

CEHI

Jaume Vicens i Vives i els estudiants

dhistria a la universitat de postguerra.

3-4/6

Universitat
de Barcelona

Dept. dHistria de les

Institucions Econmiques
i Centre dEstudis Antoni
de Capmany

Conmemoracin del centenario del

nacimiento de Jaume Vicens i Vives. La
historia econmica en Espaa a debate.

17/9

Universitat
de Girona

Centre de Recerca sobre

Histria Rural

Jaume Vicens i Vives i els Remences.

21/10

ESADE
Frum - URL

Ctedra de Lideratge i
Programa Jaume Vicens
i Vives

28/10

ESADE Business
School - URL

3/11

Universitat
Internacional
de Catalunya

Facultat de Cincies de la
Comunicaci

5/11

Universitat
Autnoma
de Barcelona

Dept. dHistria Moderna

i Contempornia
Museu dHistria de
Barcelona i Arxiu Histric
de la Ciutat de Barcelona

18/11

NOVEMBRE

Universitat
de Valncia

Facultat de Geografia
i Histria

19.00 21.30

Llegat i vigncia del pensament de Jaume

Vicens i Vives: les dimensions poltiques,
socials i empresarials.

19.00 21.30

Dues reflexions a partir de Jaume Vicens

i Vives: virtuts necessries per a una societat
comercial. Epistemologia de les cincies
socials, narrativitat i story telling.

10.30 13.30

Lactivitat periodstica de Jaume Vicens

i Vives.
Jornada de debat sobre industrials i poltics
de Jaume Vicens i Vives.

9.30 20.00

La imatge histrica de Barcelona en lobra

de Jaume Vicens i Vives.
Vicens Vives: el mestratge dels seus
deixebles a la UV.

13

I U H J V V

INSTITUT UNIVERSITARI DHISTRIA

JAU M E V I C E N S i V I V E S

Las fuentes textuales cuneiformes proporcionan gran nmero de evidencias para el estudio del cuerpo en toda
su complejidad.

E T N OA N ATO M A Y PA R TO N O M A D E L C U E R P O H U M A N O E N

S U M E R I O Y AC A D I O . U N A I N T RO D U C C I N A L L X I C O U G U - M U

M. Erica Couto
El lxico Ugu-mu
(literalmente mi crneo), datado del perodo paleobabilnico
(XVIII-XVI a.e.c.) constituye uno de los muchos
ejemplos de texto escolar
procedentes de la antigua
Mesopotamia. En l se
listan trminos alusivos
al cuerpo humano y a sus distintas partes, tanto
externas como internas. Los textos y
fragmentos de Ugu-mu recuperados arqueolgicamente revelan que se trata de
ejercicios realizados por los estudiantes en la
escuela para adquirir vocabulario y dominar el
sistema de escritura cuneiforme. El presente
artculo se estructura en tres puntos: una breve
introduccin metodolgica al estudio del
cuerpo en Mesopotamia (Qu es el cuerpo?);
una panormica de las listas lexicales en
relacin al sistema de escritura cuneiforme
(Qu es una lista lexical?); y, por ltimo, un
anlisis del lxico Ugu-mu (Qu es Ugu-mu?)
como fuente relevante para la comprensin
de los procesos educativos en la antigedad y
para el aprendizaje de sistemas complejos de
escritura.

Qu es el cuerpo?
El diccionario de la Real Academia Espaola
recoge en su entrada la intrincada polisemia
del trmino: el cuerpo es aquello que tiene
extensin limitada, perceptible por los
sentidos, y el conjunto de los sistemas
orgnicos que constituyen un ser vivo; pero
tambin designa conjuntos y colecciones de
personas, datos, objetos, espacios. Un punto
semntico comn en casi todas estas
acepciones radica en la doble idea de conjunto
y totalidad, por un lado, y de suma de
elementos individuales, por otro. El cuerpo,
por tanto, es, simultneamente, una unidad y
una integracin de partes relacionadas y
dependientes entre s a distintos niveles.

superponen en una misma comunidad,

perodo cronolgico o circunstancia.
Para el particular caso mesopotmico, las
fuentes textuales cuneiformes proporcionan
gran nmero de evidencias para el estudio del
cuerpo en toda su complejidad. La visin que
se ofrece del cuerpo se ve condicionada, en
este caso, por la tipologa textual de los datos,
por la intencionalidad, manifiesta o no, de
quien escribe o encarga el texto, as como por
la propia naturaleza del sistema de escritura
cuneiforme. La combinacin del mtodo
filolgico con la etnoanatoma, entendida
como el sistema de articulacin conceptual de
la anatoma y del cuerpo formulado por una
determinada cultura tradicional, en este caso,
en el mbito mesopotmico (en oposicin a
la anatoma sistematizada desde los
presupuestos de la biomedicina), permite un
mayor discernimiento de los modos propios
de representar y entender el cuerpo en
Mesopotamia.
Qu es una lista lexical?

El cuerpo, adems, funciona como

construccin cultural variable, respondiendo
su representacin a fuerzas de distinto tipo:
el momento histrico, las variaciones de
estatus social y cultural, la percepcin y la
experiencia tanto individual como colectiva,
etc. No existe, por tanto, un nico modo de
entender, plasmar, explicar, intervenir sobre
el cuerpo humano; sino muchos y mltiples
que cohabitan, se integran, se excluyen o se

Es una enumeracin de trminos o de signos,

que pueden ser dispuestos y ordenados
siguiendo principios temticos (listas de
rboles, metales, animales domsticos, etc.),
semnticos (trminos asociados con el
vocabulario judicial, por ejemplo), grficos
(generalmente en base a la forma de los signos
usados en la escritura del trmino), fonolgicos
(en base a la homofona de signos distintos,
etc.), o por motivos prcticos (como en la
asociacin de trminos matemticos y
econmicos). Las listas lexicales constituyen
un elemento fundamental para el estudio de
los sistemas de clasificacin de la realidad y
de los mtodos de enseanza y aprendizaje
entre la elite alfabetizada en Mesopotamia, y
su presencia se extiende en el tiempo y en el
espacio. Contamos con listas lexicales ya en
fases muy tempranas de la escritura
cuneiforme, en los inicios del tercer milenio,
que continan siendo utilizadas como
herramienta de aprendizaje y llegan hasta los
ltimos siglos del primer milenio a.e.c. En
cuanto a la distribucin geogrfica, ms all
de Mesopotamia, se encuentran textos lexicales
en Ugarit, Emar, Elam, Anatolia o Egipto.
La existencia de este tipo de fuente en el mbito
mesopotmico se explica fundamentalmente

14

A R T I C L E
por la particular naturaleza de la escritura
cuneiforme. Esta es logofontica, basada en un
conjunto amplio de signos que representan
tanto slabas como vocablos gramaticalmente
completos. La escritura cuneiforme era
utilizada en el Prximo Oriente antiguo para
representar lenguas diferentes, entre ellas, las
dos principales del corpus textual
mesopotmico, el sumerio (lengua aglutinante
de la que se desconoce la familia lingstica a
la que se adscribe) y el acadio (lengua semtica).
En este sistema de escritura, los signos
cuneiformes son habitualmente polismicos;
ejercen un papel eminentemente logogrfico
en sumerio (representando una palabra
gramaticalmente completa, a la que pueden
aadirse otros signos a modo de complementos
fonticos, marcadores sintcticos, etc., que clarifiquen la
lectura). Por el contrario, el
acadio se representa grficamente con una escritura
eminentemente silabogrfica
que prima la lectura fontica de
los signos, si bien en la literatura
especializada culta los escribas
solan utilizar un gran nmero
de logogramas sumerios (que
eran ledos, sin embargo, por el
compositor y el eventual lector
de la tablilla, en acadio). Cada
signo cuneiforme, por tanto,
representa uno o varios vocablos, y, al mismo tiempo,
dispone de lecturas propiamente fonticas que, combinadas con el valor silabogrfico
de otros signos, permite tambin la escritura silbica de
cualquier trmino.
Este sistema complejo exiga, por tanto,
instrumentos didcticos que facilitasen el
aprendizaje del sistema de escritura en toda
su amplitud. Se necesitaba instruir a los
aspirantes a escriba de la -dub-ba (la escuela,
lit. casa de las tablillas) en aspectos como la
polivalencia de los signos y sus distintas
lecturas, logogrficas y silabogrficas; la
escritura y lectura de signos compuestos; las
correspondencias entre vocablos sumerios y
acadios; la adquisicin y el dominio de
vocabulario especializado, etc. Es en este
contexto, por tanto, que debe entenderse y
analizarse el texto Ugu-mu.

Qu es Ugu-mu?
La lista lexical Ugu-mu presenta el vocabulario
sumeroacadio paleobabilnico (ca. XVIII-XVI
a.e.c.) relativo al cuerpo humano y manejado
en la -dub-ba. Es el primer ejemplo claro de
sistematizacin escrita del lxico del cuerpo
humano en Mesopotamia, puesto que, con
anterioridad a Ugu-mu, no existen
propiamente listas de trminos anatmicos.
Ugu-mu aparece en dos versiones: una
monolinge, con trminos exclusivamente en
sumerio; y una bilinge, con los trminos
sumerios a la izquierda en correspondencia
con el acadio a la derecha. Se cuenta con unos
70 textos y fragmentos identificados en total,

de los cuales 51 son monolinges sumerios y

19, bilinges, aunque no es improbable que
se identifiquen nuevos textos en el futuro. Los
textos proceden mayoritariamente del sitio de
Nippur, y slo marginalmente se encuentran
tablillas en otros puntos geogrficos. Estas
presentan, adems, distintos formatos en
respuesta a necesidades didcticas diferentes:
textos lenticulares; textos que reproducen
secciones concretas ms o menos amplias, con
una nica columna; tablillas de gran formato;
y cilindros.
En cuanto a la partonoma o meronimia (el
sistema jerrquico de relacin semntica usada
en lingstica para aludir a una parte

constituyente o a un miembro de una entidad,

basndose en relaciones construidas en base
a parte de), los contenidos de la lista tienden
a seguir un orden marcado por la verticalidad,
manifestada en la distribucin de los trminos
en orden descendente de la cabeza a los pies.
En Ugu-mu los trminos listados comienzan
del crneo y la cabeza, y continan con el pelo,
el rostro y los rganos en l situados (ojos,
nariz, boca en conjunto con barbas y bigotes,
oreja), el cuello, los msculos y tendones, las
extremidades superiores, el tronco (pecho y
espalda), los rganos internos, la cadera y los
genitales, las extremidades inferiores,
coronndose el texto con otros trminos de
variado cariz relativos al cuerpo en general
(estatura, temperatura, trminos patolgicos,
edades del hombre, etc.). La
lista no dispone de una versin
estandarizada y, en consecuencia, muestra variaciones
de contenido y extensin en
sus distintas fuentes, segn sean
los intereses didcticos o de
otro tipo del maestro y del
escriba.
En el contexto de la lista Ugumu, los trminos sumerios se
construyen con el posesivo de
primera persona de singular
-mu /- u10, mientras las formas
acadias aaden el equivalente
-i o -ya. El uso del posesivo de
primera persona de singular en
la articulacin de la lista se ha
interpretado de diversas
maneras: como ejemplo del
principio de inalienabilidad
(modo de expresar posesin de una parte del
cuerpo, que denota un lazo indisoluble entre
dos entidades, en este caso, el cuerpo como
un todo y la parte que en l se integra); como
un instrumento destinado a facilitar la
recitacin mediante la repeticin peridica del
posesivo; como evidencia de que el escriba
habra sealado cada uno de los trminos en
su propio cuerpo durante el aprendizaje, etc.
El vocabulario corporal sumeroacadio se
caracteriza por su falta de especializacin, rasgo
comn a las culturas de la antigedad. Los
trminos que aluden al cuerpo humano y a sus
partes guardan una notable multiplicidad
semntica, siendo utilizados muchos de ellos
15

I U H J V V

INSTITUT UNIVERSITARI DHISTRIA

JAU M E V I C E N S i V I V E S

La lista Ugu-mu es una fuente de gran inters para el estudio de los sistemas de clasificacin, categorizacin,
codificacin y transmisin del conocimiento escrito de la cultura mesopotmica.

mayora de trminos incluidos en la lista

tambin se refleja de un modo u otro en el
conjunto del corpus escrito cuneiforme, y son
mencionados en composiciones de distinto
gnero y funcin con sentidos y connotaciones
culturales diversas.

con significados no netamente anatmicos,

como es el caso de los usos preposicionales de
ugu crneo para indicar encima de.
Tambin se registra el caso contrario: trminos
no anatmicos en origen, sirven para aludir a
partes del cuerpo o para crear nueva
nomenclatura corporal, como con el sumerio
na4, acadio abnu piedra en la forma na4-igi /
abni ni lit. piedra del ojo (indicativo de la
pupila, quizs en combinacin con el iris), o dil
cuenco en ugu-dil lit. cuenco del crneo
(cubricin del crneo, tapa de los sesos).
Por otro lado, estos vocablos no slo recogen
el vocabulario comn, corriente, para las
distintas partes del cuerpo, sino que tambin
se incluyen expresiones que cualifican una
determinada parte del mismo (color del pelo,
por ejemplo), formas de emisin y modulacin
de la voz, condiciones patolgicas, o el
vocabulario de la gestualidad. Los escribas
incluan en ella, por tanto, los trminos que
asociaban al cuerpo humano, ya fuesen estos
especficamente anatmicos o calificadores de
su naturaleza o estado, y Ugu-mu constituye,
por tanto, un caso de exposicin etnogrfica
de la partonoma corporal sumeroacadia
expresada desde el interior de la propia cultura
emisora. En ciertas secciones, como en el caso
de la anatoma interna, se nota una fuerte
influencia de la terminologa anatmica animal,
dado que se incluyen trminos para los
pulmones, el hgado, la vescula biliar, el bazo,
el rin, la vejiga, los intestinos y sus partes, el
estmago, incluyendo adems trminos
generalmente usados para designar los distintos
pliegues del estmago de los rumiantes. La gran
16

Ugu-mu podra definirse como un

experimento lexicogrfico adoptado en el
currculum formativo del escriba circunscrito
al perodo paleobabilnico, tras el cual la lista
desaparece y es sustituida por otras
composiciones lexicales. A efectos prcticos,
la organizacin acrogrfica de listas y
vocabularios (esto es, basada en la agrupacin
de los lexemas a partir de su signo cuneiforme
inicial) debi probarse ms eficaz a nivel
didctico. En el primer milenio nos
encontramos con la versin estandarizada de
HAR-ra = hubullu que, en su tablilla XV, lista
nombres de partes del cuerpo animal
organizndolas en base a este criterio. La
distribucin de contenidos a capite ad calcem
de la cabeza a los pies, sin embargo, se
mantendr en las series adivinatorias del
primer milenio a.e.c., en las que se describen
minuciosamente las caractersticas presentes
en el exterior del cuerpo y sus partes
(fisiognoma, diagnsticos y pronsticos,
adivinacin a partir de fetos abortados o izbu),
o el interior del mismo (extispicia, izbu).
En sntesis, la variedad de temas que pueden
desarrollarse a partir del estudio de Ugu-mu
abarcan aspectos religiosos, sociales, polticos,
artsticos, iconogrficos, mdicos, fisiolgicos.
El anlisis de esta lista permite formular, adems,
toda una serie de preguntas histricas de
relevancia para la comprensin de la historia de
las ideas en el mundo antiguo: se atestiguan
todos los trminos de Ugu-mu en otros
contextos escritos, tal que composiciones
literarias, correspondencia, textos mdicos, etc.?
Qu mecanismos se utilizan para crear
nomenclatura anatmica? Existen trminos
artificiosos en la lista? Qu significado o
significados guarda el trmino, y cmo cambian,
se amplan o restringen segn el periodo, el rea
geogrfica o la tipologa de la fuente? Cmo
era concebido el cuerpo, sus partes, y las
relaciones entre ellas por parte de los escribas
mesopotmicos que estudiaban Ugu-mu? Qu
valores simblicos y culturales se asocian con
el cuerpo y sus partes en Mesopotamia? La lista
Ugu-mu es, pues, una fuente de gran inters

para el estudio de los sistemas de clasificacin,

categorizacin, codificacin y transmisin del
conocimiento escrito en una de las grandes
culturas de la antigedad, adems de permitir
un acercamiento a las ideas, conceptos y
prcticas ligadas a la anatoma humana tal como
fueron expresadas desde el interior de la propia
tradicin de los escribas.

M. Erica Couto Ferreira

(couto-ferreira@asia-europe.uniheidelberg.de)
Es investigadora contratada en el
proyecto Medical Systems in
Transition: The Case of the Ancient
Near East (Cluster of Excellence Asia
and Europe in a Global Context,
Universitt Heidelberg). Sus lneas de
investigacin se basan en el estudio de
textos mdicos cuneiformes, especialmente ginecolgicos; la lexicografa;
la historia del cuerpo; y la influencia de
las culturas mesopotmicas en la cultura
popular de los siglos XIX-XXI. Entre sus
publicaciones se cuentan Si una mujer
tiene la cabeza grande: fisionoma y
carcter femenino en un texto
asiriobabilnico (Asclepio 60(1): 1936) y Gilgamesh in Giappone.
Riferimenti ai miti sumero-accadici
nellanime (Traduzione di tradizioni
e tradizioni di traduzione. Atti del
quarto incontro Orientalisti. Pavia,
19-21 aprile 2007: 39-51).

A R T I C L E
Un dels episodis ms analitzats pels historiadors de la Xina moderna i contempornia
ha estat el de les relacions que a partir de mitjan
segle XIX es van establir entre els pasos
occidentals i lltim imperi xins, el dels Qing
(1644-1911). Es tracta dun procs complex
en qu participen actors diversos i que presenta
etapes molt diferenciades. Els debats sobre
quin tipus dinteraccions es van establir en
aquest perode en els mbits econmic, poltic,
cultural, diplomtic, etc., entre Occident i la
Xina han evolucionat enormement en les
ltimes dcades, des dels enfocaments
etnocntrics que tendien a justificar les accions
dels grans imperis fins a posicionaments crtics
que sota la influncia de les teories de la
postmodernitat han deconstrut bona part
de les premisses en qu aquests debats shan
fonamentat. Per malgrat aix, tots aquests
enfocaments tenen en com una manera molt
determinada dentendre all que anomenem
Occident, una manera reficada que destaca
no noms pel que comprn les grans
potncies euroamericanes, sin tamb pel
que exclou o com a mnim no t en compte
pasos menys destacats que malgrat tot van
mantenir relacions amb limperi Qing.
Centrar-se en les relacions dels Qing amb
Espanya, un daquests pasos de segon ordre en
lesfera de les relacions internacionals daquell
perode, s un exercici de recerca histrica que
va molt ms enll del ms obvi aportar llum
sobre fets que fins ara han passat inadvertits per
la historiografia occidental i xinesa.
Contextualitzar aquests fets en el conjunt de les
interaccions sinooccidentals de la segona meitat
del segle XIX permet alhora apuntar cap a una
manera diferent de concebre les relacions de
limperi Qing amb els pasos estrangers.
Representacions de laltre
Hi ha fonamentalment quatre formes de
presncia espanyola a la Xina del segle XIX que
cal esmentar: missioners, comerciants, indgenes
filipins i diplomtics. Els dos primers tindran
molt poca rellevncia amb la crisi de les missions
catliques i del comer filip a la Xina. Pel que
fa als nadius filipins, una forma especficament
espanyola i poc coneguda de presncia a la Xina,
residien en els ports internacionals de la costa
xinesa en un nombre que probablement va poder
arribar a superar el miler a mitjan segle XIX, fet
que comportar conseqncies molt destacades.

L A PA R T I C I PAC I E S PA N YO L A E N L E M P R E S A C O LO N I A L
E U RO P E A A L A X I N A D E L S E G L E

XIX

David Martnez-Robles
Ara b, forma ms dinmica dinteracci entre
la Xina i Espanya s la dels enviats diplomtics,
que des de mitjan dcada de 1840 comencen a
informar el govern de Madrid sobre els
esdeveniments de la Xina.
Els diplomtics interactuen de manera
immediata amb la classe funcionarial xinesa,
informen puntualment de bona part dels fets
que sesdevenen a lsia oriental, sn
testimonis directes de les accions de les altres
potncies, deixen un llegat escrit excepcional
i de gran valor documental a travs dinformes,
i fins i tot alguns dells arriben a publicar obres
dedicades al mn xins. La figura del
diplomtic, a ms, s la dun representant que
posa en contacte dues realitats poltiques i
culturals diferents i que esdev, per tant, un
agent de negociaci amb lalteritat. Una
alteritat que tamb t veu i que cal escoltar.
Els textos xinesos informes oficials, obres
publicades que parlen dEspanya i de la seva
presncia a la Xina, malgrat que escassos, sn
determinants per comprendre de manera ms
global les relacions espanyoles amb limperi
Qing i alhora ofereixen una perspectiva diferenciada de les relacions exteriors xineses.

Lescassetat de textos
xinesos sobre Espanya
posa de manifest un fet:
Espanya era en aquell
moment una realitat molt
poc coneguda a lsia
oriental. Precisament per
aix, els documents
xinesos sn el testimoni
de la gran evoluci
dalmenys una part dels intellectuals i
funcionaris xinesos en tot el que fa referncia a
les seves idees sobre els pasos estrangers.
Segons que mostren aquestes fonts, Espanya es
percep a inicis dels anys 1840 quan es
desenvolupa la Primera Guerra de lOpi com
un pas que mant contactes histrics amb la
Xina per que, significativament, no compta
amb un nom propi amb qu ser designada. En
els textos xinesos dinicis del segle XIX apareix
esmentada com el pas de Lsong, nom emprat
tamb per referir-se a les Filipines i que es deriva
del de lilla de Luzon. Confusi que ms enll
del nom tindr conseqncies importants en les
relacions entre ambds pasos.
Per la situaci canvia pocs anys desprs. A
finals daquella mateixa dcada alguns
funcionaris xinesos han evolucionat en la seva
percepci i els seus coneixements dels pasos
occidentals. Aix ho mostra Xu Jiyu (17951873), alt funcionari imperial que el 1848
publica una obra en qu, entre altres pasos,
sofereix una descripci geogrfica i histrica
dEspanya duna precisi extraordinria. En
aquell moment, la representaci xinesa
dEspanya se circumscriu en la representaci
global que es fa dels pasos occidentals. Per
alhora es concedeixen a Espanya elements
despecificitat que la diferencien de les grans
potncies imperials. Es reconeix la importncia
dunes relacions histriques iniciades feia
segles, la proximitat territorial de les Filipines,
el desenvolupament pacfic daquestes
relacions, la no-agressivitat i, alhora, i de
manera significativa, la incapacitat militar
espanyola.
17

I U H J V V

INSTITUT UNIVERSITARI DHISTRIA

JAU M E V I C E N S i V I V E S

Aquest coneixement rudimentari que es t

dEspanya a inicis del segle XIX es correspon al
que a la Pennsula es t de limperi Qing. La
millor mostra daix s lescassetat dobres
originals que a Espanya es publiquen sobre la
Xina, que contrasta amb els diversos centenars
de llibres que apareixen a Frana, Anglaterra,
Alemanya, Rssia i altres pasos. Destaca, per,
que les poques obres originals que es publiquen
a Espanya a meitat de segle sinscriuen clarament
en les premisses del discurs orientalista i colonial
que emana dels grans imperis.
Tamb en els documents diplomtics i
missionals es reprodueix aquest discurs. Tot
i aix, la missi daquests representants ens
parla dun esfor per crear un coneixement
sobre aquesta alteritat tan desconeguda a
Espanya. Els primers representants
sescarrassen per informar de manera detallada
dels esdeveniments de la Xina, tant dels ms
directament relacionats amb els interessos
espanyols com dalguns fets interns que
aparentment havien de ser ms marginals des
de la perspectiva del govern de Madrid. Un
exemple manifest s la manera com la rebelli
dels Taiping (1850-1864) queda reconstruda
en aquests documents, fins al punt que shi
esbossa una mirada i una descripci
sorprenentment completa, rica en detalls,
alguns dels quals han passat inadvertits en les
fonts daltres pasos i la historiografia que sen
deriva. De manera general, els representants
espanyols comparteixen els objectius i les
conclusions dels diplomtics daltres pasos.
Per, en alguns moments, la documentaci

Tenir en compte nacions menors com Espanya i les seves formes particulars de relacionar-se amb la Xina exigeix
pensar aquest procs com un fenomen amb una dimensi cultural determinant .

espanyola shi allunya, mostrant-se en alguns

aspectes ms crtica i oferint un enfocament
personal dalgunes qestions importants del
que sesdev en aquell moment a la Xina.
Espanya en lempresa colonial europea a la
Xina
Aquesta perspectiva parcialment diferenciada
respon a les pautes que segueix la participaci
dEspanya en el procs dagressions occidentals
que sinicia explcitament amb la Primera
Guerra de lOpi. Seguint les instruccions del
ministeri, la principal preocupaci dels
representants espanyols s mantenir-se neutrals
davant dels esdeveniments que es desenvolupen
a la Xina. Espanya no disposa dels recursos dels
grans imperis europeus, ni econmics ni
militars, de manera que es limita a estimularhi el comer espanyol, per sense la capacitat
dimplementar les mesures radicals de les grans
potncies. Tanmateix, es produeixen diversos
esdeveniments que van comprometre aquesta
neutralitat i que suggereixen que es tracta duna
neutralitat imposada i merament circumstancial.
Per una banda, cal destacar incidents que van
vincular el nom dEspanya amb conflictes
bllics que la Xina mantenia amb les potncies
colonials. s del cas de la Primera Guerra de
lOpi, durant la qual es va reclamar amb la
intermediaci britnica una indemnitzaci per
un vaixell mercant espanyol que va ser atacat
per larmada xinesa. Tamb a la Segona Guerra
de lOpi es va produir un atac en qu va morir
un diplomtic espanyol, fet que va propiciar la

proposta del plenipotenciari angls perqu

Espanya establs una aliana amb la Gran
Bretanya i declars la guerra a la Xina. Durant
aquesta mateixa guerra, el govern xins va saber
que una part de larmada anglesa shavia abastat
a les Filipines, fet que des de la perspectiva xinesa
establia un lligam entre britnics i espanyols.
Per a banda daquests incidents en qu
Espanya hi queda implicada passivament, van
haver-hi tamb projectes que la situen al nivell
de les grans potncies imperials. Sn projectes
que no es van dur a terme per que
proposaven accions armades i fins i tot la
conquesta de territoris que shavien de
convertir en colnies espanyoles a la Xina,
seguint el model britnic a Hong Kong. s el
cas dun projecte de presa de lenclavament
portugus de Macao. O duna proposta de
1859 en qu el cnsol general es va plantejar
la possibilitat dentrar en una aliana amb
Portugal i Holanda per llanar un atac a
Shanghai i Tianjin i aconseguir aix un tractat
desigual amb la Xina. O de la proposta feta
per un altre cnsol de recuperar lilla de
Taiwan. Tots tres projectes van ser desestimats,
tot i que el Ministeri dEstat va estudiar la
viabilitat dalgun dells.
Aquests casos, sn una evidncia que la
neutralitat que sempre professa Espanya s ms
una conseqncia de les limitacions de lestat
espanyol que duna convicci terica. Si
Espanya no actua com les grans potncies s
per incapacitat, per participa plenament en
lideari colonial daquestes grans potncies. Les
negociacions dutes a terme a finals dels anys
1840 i 1850 per la signatura dun tractat entre
Espanya i la Xina en sn una nova mostra.
El procs per aconseguir el tractat es va allargar
durant dues dcades. A travs del seu
representant, el barcelon Sinibald de Mas (18091864), Espanya va amenaar amb accions
armades, es va mostrar intransigent i va defensar
les regles de negociaci establertes per Anglaterra
anys abans, incloent-hi els protocols que el
pensament illustrat i la seva noci fonamental
del dret internacional havien fixat. En aquestes
negociacions, Sinibald de Mas es va mostrar com
un defensor duna manera dentendre el mn
que era la justificaci terica de limperialisme
vuitcentista. Es tracta de conviccions
civilitzatries i pedaggiques que Mas, malgrat
no comptar amb una armada que li doni suport,

18

A R T I C L E

comparteix amb els grans imperis europeus i

intenta imposar a travs de la negociaci.
La signatura el 1864 del tractat sinoespanyol representa la culminaci daquestes
accions. Aquell any Espanya es va convertir
tericament en una de les nacions que havien
aconseguit doblegar la Xina, tot obligant-la
a admetre la seva pretesa superioritat.
Tanmateix, una de les coses que ms sorprn
del tractat espanyol s precisament lalt
nivell de reconeixement de la sobirania
xinesa que pressuposa, ats que es tracta
dun tractat diferent als fins llavors firmats:
no s un tractat desigual, com era norma
amb la resta de pasos, sin que fa
concessions a limperi Qing. El millor
exemple s que Espanya hi inclou en favor
de la Xina la clusula de la naci ms
afavorida en els ports filipins. Aquesta
clusula havia estat la ms letal des que es
va introduir a partir de 1843 en els tractats,
i shavia convertit en larma ms poderosa i
visible de lempresa conjunta del
colonialisme europeu. Daqu la fora
simblica daquesta concessi a la Xina.
Com a resposta a aquests privilegis, la Xina va
acceptar que Espanya compts amb un
representant a Pequn a partir del moment de
la signatura del tractat, privilegi que no havia
concedit a cap altre pas amb lexcepci de
Frana, Rssia i la Gran Bretanya. Aix
confirma duna banda levoluci que hi ha dins
les esferes poltiques xineses en aquells anys, ja
que els funcionaris xinesos van mostrar-se prou

hbils com per arribar a

acords i dur a terme
negociacions en condicions digualtat; i per laltra
ratifica que Espanya va ser
capa de participar en el
procs de penetraci
occidental seguint un altre
cam diferent del de les
grans potncies.

directa de cap funcionari xins. Seguint

lanalogia de J. Hevia, Sinibald de Mas, i
indirectament Espanya, van actuar aix com a
destacats pedagogs de limperialisme
euroameric. Mas s un agent que es posa al
servei duna Xina que daquesta manera
reconeix implcitament la seva inferioritat, la
seva acceptaci i la seva incapacitat per assumir
les estructures conceptuals que Occident vol
imposar sense necessitat ja de les armes.

Actors espanyols de la
histria xinesa del XIX

Tot aix posa de manifest que Espanya pren

part en el procs dagressions colonials
protagonitzat pels pasos occidentals a la Xina.
I ho fa com a potncia menor, fet que permet
pensar en altres formes dentendre aquest
procs i de replantejar la significaci de
conceptes fonamentals imperialisme,
colonialisme, semicolonialisme quan
sapliquen a la Xina de mitjan segle XIX. Tenir
en compte nacions menors com Espanya i les
seves formes particulars de relacionar-se amb
la Xina exigeix pensar aquest procs no noms
com la conseqncia dunes pulsions
econmiques que impulsen els grans imperis
a un expansionisme territorial en el continent
asitic, sin tamb com un fenomen amb una
dimensi cultural determinant, que es
desplega ms enll daquests grans imperis.
Aquest enfocament obliga a concebre de
manera diferent les relacions de la Xina Qing
amb els pasos estrangers, o com a mnim
matisar-ne el significat. I, de retruc, obliga a
repensar el discurs dominant sobre la histria
intellectual de la Xina de mitjan segle XIX,
especialment la percepci que tradicionalment
sha tingut dels funcionaris i de la classe
intellectual Qing.

Deixant de banda els

diplomtics que van dur a
terme aquestes negociacions, la resta despanyols
que viuen a la Xina a mitjan
segle XIX no sn nicament un testimoni
dexcepci de tot el que hi ocorre. Alguns dells
tindran una vinculaci ms destacada en aquests
esdeveniments. Cal esmentar, per exemple, la
participaci com a mercenaris de nadius filipins
en la terrible rebelli dels Taiping (1850-1862).
La manca de diferenciaci nominal entre
espanyols peninsulars i filipins va provocar que
des de la perspectiva xinesa aquests mercenaris
fossin percebuts com a espanyols, fins al punt
que els diplomtics espanyols van arribar a rebre
pressions dels funcionaris imperials perqu
prenguessin mesures. Daquesta manera,
Espanya entra per primera vegada en la histria
de limperi xins ms enll de lmbit de les
relacions internacionals.
Tamb s necessari destacar el paper mediador
de qui havia estat ministre plenipotenciari
espanyol, Sinibald de Mas, en les negociacions
que es van plantejar el 1866 entre la Xina i
Portugal pel retorn de Macao a la sobirania
xinesa. Sinibald de Mas va ser contractat pel
govern de Pequn per dur a terme una missi
secreta que era considerada fonamental a la
Xina: viatjar a Europa per negociar amb les
autoritats portugueses la compra de Macao en
nom de lestat xins. Sinibald de Mas va morir
poc desprs darribar a Espanya, abans
daconseguir visitar Lisboa per dur a terme la
seva missi, que va quedar daquesta manera
avortada. Tanmateix, la missi de Mas s un
episodi de gran valor simblic. Mas es va
convertir en el primer estranger que en la
histria moderna va viatjar a Occident com a
representant de limperi xins sense la supervisi

David Martnez-Robles
Doctor en Histria per lIUHJVV (2007).
s professor agregat del Departament
dArts i Humanitats de la UOC i
professor associat del Departament
dHumanitats de la UPF, on imparteix
docncia a la llicenciatura en Estudis de
lsia Oriental. El seu ltim article s
Perspectives for the Spanish
Intervention in Macao in the 19th
Century (Bulletin of Portuguese
Japanese Studies, XVI, 2009, pg. 101-117).

19

I U H J V V

INSTITUT UNIVERSITARI DHISTRIA

JAU M E V I C E N S i V I V E S

Las imgenes contribuyeron a reproducir las sensaciones de guerra para suavizar la coercin y penurias de la
posguerra, y para consolidar la mitologa nacional-catlica necesaria para la cohesin y obediencia social.

G R A F I C A R D I C TA D U R A S : E L C A S O E S PA O L Y C H I L E N O

Isabel Jara Hinojosa

En la perspectiva de
abrir la comparacin de
ideologas autoritarias
hacia el mundo de las
imgenes, propongo
cotejar las estrategias
culturales de instalacin
del franquismo y el
pinochetismo a travs de
la grfica. Aunque los
ms de veinte aos de distancia impusieron
contextos, tecnologas y estticas diferentes,
en ambos lados del Atlntico las imgenes
oficiales debieron cooperar, en distinto grado,
con la instauracin de las dictaduras. De all
que me concentre aqu, por razones de espacio,
en la ilustracin espaola hasta los aos
cincuenta de libros de la Editora Nacional,
en varios casos y en la ilustracin chilena de
la Editorial Nacional Gabriela Mistral
(ENGM).
El caso espaol
La grfica de las publicaciones oficiales
desarroll su significado en el seno de la
cultura oficial del rgimen, cuya paternidad
inicial provino del vanguardismo falangista.
El fascismo castizo y el conservadurismo
religioso constituyeron el sustrato ideolgico
de
ese
discurso
ultranacionalista
(espaolista) que posibilitara la mezcla del
tradicionalismo con un modernismo recortado
de excesos. En ese contexto, y liderando la
produccin grfica oficial, la ilustracin
combin un dibujo naturalista, surrealista o
expresionista moderado con el gusto por las
ruinas, dando lugar a metforas idealizadoras
que sublimaron la guerra y la posguerra
(Llorente, 1995: 112-196).
El precario equipamiento, la ineficacia
gubernamental o el gusto academicista no
debilitaron la capacidad propagandstica
de aquella imaginera. Y es que la existencia
de una tradicin ilustradora, la importancia
del medio impreso en la prctica comunicacional del primer franquismo, el inters
20

falangista por crear un estilo y la

disponibilidad de buenos ilustradores,
permitieron producir imgenes de alta
calidad esttica y poltica. Al menos en el
caso de Senz de Tejada, Viladomat,
Caballero, Escassi, Bueno, Valverde y
Bertuchi, entre otros (Gamonal, 2000: 239249). Aquellos, compartiendo un lenguaje
fantasioso y vehemente, recrearon ambientes
seoriales, poticos o beligerantes,
mezclando intencionalmente pocas y
estilos: as, rindieron culto a la muerte;
hicieron del Alzamiento una Cruzada
religiosa; convirtieron a los alzados en
caballeros, santos o hroes intemporales;
magnificaron al Caudillo y a sus soldados
con cuerpos fornidos y recios; machacaron
una idea de espaolidad eterna, campesina
y comunal, como versin ampliada de un
hogar sacralizado; acreditaron la dictadura
con los motivos imperiales e hispanistas.
Adems, tal barroquismo arcaizante y
hiertico permiti una segunda vida al
imaginario jerrquico y conservador
construido sobre una historia idealizada,

tanto como a las maneras academicistas,

costumbristas y del art dco para expresarlo
(Cirici, 1977: 40-50; Pelta, 1996, 383-408).
Por otro lado, explotando efectos visuales
de alta emocionalidad, las imgenes
contribuyeron a reproducir las sensaciones
de guerra para suavizar la coercin y penurias
de la posguerra, y para consolidar la
mitologa nacional-catlica necesaria para
la cohesin y obediencia social durante la
autarqua: con todo ello, las ilustraciones
transformaron la ideologa en esttica, de
acuerdo a la conviccin falangista de asociar
arte y poltica (Barrachine, 1998: 215-220;
Velasco y Bazn, 2000: 862-870; Gonzlez,
2005: 64-83).
Tales fueron los fines que aport el contexto
de instalacin del franquismo, as como el
estilo vanguardista aport los medios: la
sintaxis resultante fueron atmsferas exaltadas
o de ensoacin escapista, modelos militaristas o
cristianos y un tono monumental.
El caso chileno
La Junta Militar dictamin algunas
orientaciones culturales ms precisas un par
de aos despus del Golpe; pero el creciente
peso comunicacional de la televisin y la radio,
la liberalizacin econmica y el declive de la

A R T I C L E
cultura oficial, conspiraron contra una poltica
cultural acabada (Errzuriz, 2006; Cataln y
Munizaga, 1986). En cualquier caso, la
urgencia refundacional y la disponibilidad del
Estado posibilitaron que las heterogneas
acciones delinearan un proyecto cultural
antimarxista, catlico, nacionalista y
conservador. A este proyecto se sumaron
algunos textos y sus correspondientes
imgenes de la ENGM, si bien esta defini
su lnea editorial en base a criterios internos
y mantuvo la grfica anterior (lvarez, 2004:
141-143).
Ciertamente, la creciente centralidad de los
massmedia audiovisuales, la carencia de artistas
pinochetistas, la debilidad de una tradicin
ilustradora y la despreocupacin por crear un
arte propio (Rivera, 1983), debilitaron la
eficacia propagandstica de la actividad
editorial y de su grfica. Con todo, la
tecnologa de los aos setenta permiti que
las ilustraciones fueran ms variadas, con ms
uso de la fotografa que el dibujo y que, por
su parte, este fuera de mayor simplicidad
alegrica y poltica.
Sin embargo, pese al raquitismo
propagandstico, la ilustracin igualmente
cumpli una funcin social en la instalacin
simblica del pinochetismo. Por ejemplo,
para acoger el discurso censurador y

revelador de la Unidad Popular, las

ilustraciones
comparecieron
como
fotografas que documentaban la precariedad
(largas y continuas filas para adquirir
productos de primera necesidad), el desorden
pblico (manifestaciones callejeras,
ocupaciones de universidades, fundos y
fbricas, etc.) y la amenaza marxista
(supuestos planes de internacin de armas o
de asesinatos de polticos y funcionarios).
El verosmil fotogrfico aportaba su efecto
realista a las denuncias, sobreaadiendo el
tono blanco-negro a la autenticidad de
noticia de prensa.
Para acoger el paroxismo antimarxista, la
imagen recurri a diversos recursos, como el
juego semntico del impacto emotivo del
color. As, en un lenguaje visual que promova
ms la dramatizacin que el anlisis, la portada
del libro Tcnica sovitica para la conquista
del poder total. La experiencia comunista en
Chile llevaba una amenazante y expansiva
mancha roja como fondo de tan explcito
ttulo.
Para representar la exaltacin patritica de
corte nacionalista, las imgenes visualizaron
los axiomas de autoridad, jerarqua,
disciplina y chilenidad resaltando el
paisaje, la historia militar, los emblemas
nacionales, el folclore y los modelos artsticos

tradicionales. En esta lnea, las ilustraciones

se sumaron a la representacin de la
integracin sobredimensionada de lo militar
y lo catlico como esencia nacional,
eslabonando cadenas que iban desde la
Virgen Patrona del Ejrcito o desde el
Ejrcito Independentista decimonnico, por
ejemplo, al Ejrcito golpista y la dictadura.
A menudo, las imgenes tambin
reproducan pinturas clsicas del gnero
blico, ya que permitan resaltar todava ms
a las Fuerzas Armadas y su rgimen.
Esperaban, asimismo, producir exaltacin
patritica recuperando el antiguo clich
nacionalista de la raza chilena con retratos
o fotografas de viejos, nios y jvenes,
mapuche o de otras etnias, todos
representantes de una raza fuerte y altiva
(segn declaraba el libro Chile mira hacia
las estrellas, de 1975).
La simbolizacin visual del hispanismo, del
cual el pinochetismo se consideraba un
genuino heredero, result comn en los textos
escolares y de pblico infanto-juvenil en
general. Ellos fueron ms proclives a las
narrativas visuales de las picas de la
Reconquista de Espaa o de la Conquista de
Amrica, reproduciendo estampas de Coln,
los exploradores, capitanes y huestes, as como
de la imaginera catlica.
21

I U H J V V

INSTITUT UNIVERSITARI DHISTRIA

JAU M E V I C E N S i V I V E S

Las ilustraciones ayudaron a crear los espacios simblicos necesarios para la fuerte emocionalidad y as justificar una
guerra y una dictadura.

Por otra parte, para alegorizar la moral

conservadora y el esfuerzo adormecedor sobre
la poblacin y, particularmente, sobre la
juventud, las estampas opusieron los
significantes de manera dicotmica: frente a
la muchachada militante y desordenada,
propusieron la imagen de una serena y
patriota, retratada en lugares y posturas de
trabajo, de servicio a la patria (marinos,
militares), de estudio o de tranquila y sana
recreacin. Cuando se aadan colores, ellos
ambientaban espacios de esperanza y paz
social.
Eplogo
En trminos estticos, el franquismo y el
pinochetismo respondieron de diversa
manera a las exigencias de destruir la
memoria democrtica y progresista y de
desplegar sus propios valores polticoculturales. Naturalmente, las dcadas
transcurridas entre ambas dictaduras
intercalaron divergencias tecnolgicas,
comunicacionales y polticas insalvables que,
sumadas a las discrepancias del campo
artstico (como la ausencia de artistas
orgnicos o interesados en crear un arte
propio en Chile), diferenciaron los dos tipos
de respuestas: la alta capacidad simblica y
configuradora de estilo de la ilustracin del
primer franquismo, por un lado, y la
pasividad simblica y ausencia de estilo de
la ilustracin pinochetista, por el otro.
En todo caso, los discursos antimarxistas,
catlicos, hispanistas y de nacionalismo
antidemocrtico que contextualizaron las
retricas visuales en ambos casos, as como
cierto gusto por las formas del naturalismo y
costumbrismo, mayor en el caso chileno sin
duda, operaron como conexiones procedentes
desde ambos imaginarios polticos, ya
vinculados por algunos elementos como el
hispanismo.
Por supuesto, aquellas ilustraciones siempre
actuaron en relacin a los textos que
escoltaban, sobre los cuales descansaba la carga
poltica. Sin embargo, su contribucin
especfica fue la ampliacin del contenido
ideolgico, creando los espacios simblicos
necesarios para la fuerte emocionalidad
requerida para justificar una guerra, en el caso
espaol, y una dictadura, en ambos casos.
22

Isabel Jara Hinojosa

Es doctora en Historia por la Universidad Pompeu Fabra y Magister en Teora e Historia
del Arte por la Universidad de Chile. Se desempea como acadmica en los departamentos
de Historia y de Teora e Historia del Arte de la Universidad de Chile. Investiga sobre
historia de las ideas y de la cultura en Chile. Es coautora del libro Seis episodios de la
educacin chilena, 1920-1965 (2006) y autora del libro De Franco a Pinochet. El proyecto
cultural franquista en Chile, 1936-1980 (2006).

ENTREVISTA
Francisco Andjar Castillo
Catedrtico de Historia Moderna, director del Departamento de Historia, Geografa e
Historia del Arte de la Universidad de Almera. Desde el ao 1996 es director del Grupo
de Investigacin Surclio. Su trayectoria investigadora se ha orientado en torno a tres
grandes lneas de investigacin: el Reino de Granada en los siglos XVI y XVII, la historia
social del ejrcito en el siglo XVIII y la venalidad de cargos en la Espaa del siglo XVIII.
Es autor de ms de 70 obras, entre libros, artculos, captulos en obras colectivas, actas
de congresos, etc. Entre sus aportaciones ms recientes hay que destacar El sonido del
dinero: monarqua, ejrcito y venalidad en la Espaa del siglo XVIII (2004), Los nervios
de la guerra: estudios sociales sobre el ejrcito de la monarqua hispnica en los siglos XVIXVIII (2007) y Necesidad y venalidad: Espaa e Indias, 1704-1711 (2008).

Los recientes casos de corrupcin, tanto a

nivel nacional (Caso Grtel, Luiggi) como
internacional (Berti Arhem, Jacques
Chiraqc, Khol, Edmun Olmert), plantean a
la poblacin un serio problema sobre la
credibilidad del sistema occidental o
democrtico. Ha sido esto siempre as? En
qu hemos cambiado?
Ha sido una constante histrica. Yo he podido
investigar la venalidad, la venta de cargos
pblicos y honores. Es una prctica casi
consubstancial al ejercicio del poder. Hay que
ser conscientes que casi todos los estados
tienen determinadas tasas de corrupcin, las
cuales pueden ser ms o menos tolerables. En
Espaa, en los ltimos aos, se ha producido
un incremento notable, y hay que valorar que
si no hubiera sido por la crisis econmica
habra llegado a niveles no tolerables.
Una parte importante de la historiografa
ha intentado contraponer la debilidad y la
corrupcin interna del sistema de consejos
de los Austrias con el racionalismo, el orden
y la modernidad del sistema absolutista de
los Borbones, especialmente de las figuras
de Felipe V y de Carlos III. Realmente
fueron sistemas tan diferentes?
Aunque parezca paradjico, lo cierto es que
hay ms continuidad que ruptura,
especialmente en lo que es la prctica poltica.
Las reformas estructurales e institucionales
son ms tardas. Tenemos muchos elementos
de continuidad que todava debemos analizar
con ms atencin. Con los datos que poseemos
actualmente, se percibe con claridad que la
dinmica enajenadora de cargos se mantiene

a lo largo de toda la Guerra de Sucesin y

durante los aos posteriores. La venalidad fue
no slo en el ejrcito sino tambin en la alta
administracin. Sin embargo, para poder
valorar de modo ponderado los datos que
tenemos para el periodo borbnico, nos
hallamos ante una gran dificultad: apenas hay
estudios que muestren las tasas de venta de
cargos para la poca de los Austrias. Esto
dificulta enormemente las comparaciones y
valoraciones.
Desde este sentido, aportaron los Borbones
signos de modernidad claros de los que
adolecan los Austrias?

Puede explicarse el aumento de corrupcin

bajo los Borbones como consecuencia del
cambio de un sistema de gobierno
consultivo a uno ejecutivo? En qu se
manifiesta?

incluye la produccin de ttulos nobiliarios,

se hacen por otras vas ms directas. Los datos
que tenemos muestran que apenas hay uso
de consultas al Consejo para la concesin de
ttulos. Se percibe una nueva forma de hacer
y prescindir de la escala y del sistema. Sin
embargo, un anlisis en profundidad de la
cuestin nos muestra que la clave no est en
un hipottico gobierno consultivo contra un
gobierno ejecutivo. No se puede considerar
que el consultivo sea mejor, pues hay que ver
en qu medida los consejeros gobiernan segn
criterios justos o de inters. Y eso vara
segn las coyunturas. La cuestin, pues, es
mucho ms compleja de definir y ponderar de
modo adecuado.

Con el poder ejecutivo surge un poder

intermedio, entre el rey y el consejo: el valido.
Inicialmente el gobierno se mantuvo bajo el
modo consultivo, pero ya desde el inicio surge
una nueva dinmica en la que, en vez que
consultar a los consejos todos los asuntos, se
consultan con el valido. Se crea as un doble
rasero. El gobierno consultivo se limita a
algunos asuntos. Muchos otros, y eso tambin

En uno de sus libros afirma que en ltima

instancia la venalidad, hay que entenderla
dentro de la lgica de una transferencia de
la gracia real a los particulares que
proporcionaban soldados al rey (El sonido
del dine ro, p. 433). Se puede afirmar con
ello que la venalidad, entendida como
corrupcin, es un elemento necesario del
estado?

Sobre
todo
aportan
racionalidad
administrativa. Pero no hay cambios en las
dinmicas polticas de ejercer el poder.
Reforman los consejos, la administracin; pero
en la prctica no hay grandes diferencias. Las
transformaciones no fueron tan radicales como
se ha dicho.

23

I U H J V V

INSTITUT UNIVERSITARI DHISTRIA

JAU M E V I C E N S i V I V E S

La venalidad puede ser entendida como una fortaleza, como el margen de discrecionalidad que tiene la monarqua de poder
llevarla a cabo sin rendir cuenta de nada ni a nadie. La venalidad se convierte as en una atribucin ms del poder del Estado,
en una regala.

o un noble, le dan un despacho con fecha de

2 de enero de 1700. Cul es el ms antiguo?
La antigedad se valoraba por el grado, no
por los aos de ejercicio en el cuerpo. Un
hombre con dinero adquiere experiencia por
grado, no por ejercicio de la profesin. Ah
hay corrupcin.
Desde esta perspectiva, es la venalidad una
virtud o una manifestacin de la debilidad
(poltica y financiera) del estado?

La venalidad no es positiva ni necesaria. Hay

que ver y comparar si la concesin de un cargo
por dinero genera un tipo de gobernante
determinado. Y esto hay que relacionarlo con
un sistema consultivo y el proyecto de estado
concreto que se quiera defender y construir.
En principio, el sistema consultivo en trminos
generales parece ms justo que no el ejecutivo.
Pero hay que valorar en qu circunstancias y
coyunturas se produce.
En este sentido hay que apuntar que en la
poca, venalidad y corrupcin no eran
similares. Pero en determinados cargos que se
compraban por dinero, una vez adquiridos,
haba que recuperar la inversin hecha y, a
poder ser, con beneficio. Esos s que se
aproximan o generan consecuencias negativas
para el sistema. Especialmente cuando se
vende, que se genera daos a terceros. En el
caso del ejrcito es muy claro. Se poda
redactar un despacho de capitn el 3 de enero
de 1700, tras veinte aos en el cuerpo. Pero
pasado un tiempo (meses, aos), a un cadete

La venalidad que ejerce el estado cuando vende

los cargos pblicos se legitima por las
necesidades de la monarqua y las existencias
del erario. En apariencia la legitimacin es la
debilidad financiera del estado. Eso es siempre
o casi siempre as, y, sin duda, en ese sentido
se puede entender como un sntoma de
debilidad, debilidad de la hacienda. Pero, al
mismo tiempo, tambin es un sntoma de lo
contrario: de fortaleza. Una fortaleza, que se
entiende como el margen de discrecionalidad
que tiene la monarqua de poder hacerlo sin
rendir cuenta de nada ni a nadie. La venalidad
se convierte as en una atribucin ms del
poder del Estado, en una regala. En este
contexto, hay que valorar que la clave no est
tanto en la figura del rey sino en el margen de
los individuos que pueden participar en este
proceso, el cual en algunas coyunturas puede
ser muy grande. Uno de los mejores ejemplos
de ello, lo podemos ver, por ejemplo, en la
Guerra de los Nueve Aos, la financiacin de
la cual se hizo gracias a la venta de empleos
de Indias en Madrid.
Uno de los temas que se plantean de modo
transversal en sus investigaciones es la difcil
relacin entre el mrito y el dinero. Ha
documentado con minuciosidad numerosos
casos y situaciones en que las buenas
intenciones y deseos de algunos monarcas para
establecer un sistema de gobierno justo se ven

quebrados por las dificultades econmicas.

En ltima instancia, es el dinero lo que da el
mrito o es el mrito lo que da el dinero?
Sin duda, segn el enfoque que se adopte en
el anlisis, la corrupcin puede jugar un
papel importante en la sociedad, ya que
genera fidelidades y aporta ingresos
necesarios para la sustentacin del estado.
Ante la extensin que est adquiriendo en
la sociedad actual, no son pocos los que se
llegan a preguntar si el hombre nace o
se hace corrupto.
El poder es el que incita al hombre a ser
corrupto. Me interesa destacar que la
corrupcin es algo mucho ms profundo que
el enriquecimiento ilcito. No es tampoco un
tema de cohecho o soborno, sino que tiene
mayores dimensiones. Por ello, es necesario
plantear una tica del ejercicio del poder. Una
nueva tica en la que los cargos pblicos no
se entiendan como prestigio o bienes privados
y lucro personal. Hay que redefinir con mucha
ms precisin cul es el espacio de los cargos
pblicos, lo cual exige la creacin de
mecanismos claros de control sobre los
mbitos institucionales sobre los que se ejerce
el poder.
Se llegar a desvelar algn da toda la
corrupcin estatal? Qu hemos hecho mal?
Nunca llegaremos a saber completamente toda
la corrupcin existente en la sociedad actual.
Qu hemos hecho mal? Demasiadas cosas:
el control de suelo, la gestin de los
ayuntamientos Uno de los puntos que me
parece clave es que se han dado demasiadas
facilidades para que el sistema se resquebrajara,
dejando en manos de los ayuntamientos
competencias que hubieran requerido mayores
mecanismos de control. Esto no es poca cosa
y nos ha de hacer reflexionar seriamente.

Responsables:

Joaquim Albareda, Jaume Claret i Eduard Mart.

Collaboradors:

Salom Alamillo, Cinta Campos, Claudia Contente, M. Erica Couto, Isabel Jara, Jess Marchn, David Martnez, Jordi Morell,
Imma Muxella, Ander Permanyer, Eduard Puig, Elena Rossell i Teresa Segura.